G
gabar
v. tr. i intr. pron. [LC] ANT. LLOAR.
gabarrines
f. pl. [IT] Teixit fi semblant al sargé però de diagonal més marcada.
gabella
1 f. [DR] [HIH] Impost que es cobrava sobre la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat, com ara el vi, l’oli o la sal.
2 f. [HIH] Magatzem on es guardaven gèneres estancats, especialment la sal.
gabellot
m. [HIH] [PR] Administrador d’una gabella.
gàbia
1 1 f. [LC] [AGR] Caixa feta amb llistons, filferros, etc., per a tenir-hi tancats ocells, animals petits.
1 2 f. [LC] [AGR] Espai clos limitat tot ell o part d’ell amb reixes fetes de barres de ferro, de fusta, etc., per a tenir-hi tancades bèsties salvatges.
2 1 f. [MI] Caixa penjant, amb guies, que s’empra en els pous de les mines per a pujar i baixar els operaris, les vagonetes i els materials.
2 2 f. [AQ] Plataforma proveïda de baranes que, suspesa d’un ternal accionat per la mateixa persona que l’ocupa, serveix de bastida mòbil per a fer certs treballs de construcció, de pintura, etc.
2 3 f. [IMI] [AGR] Poltre 2 2.
2 4 f. [AGP] Ormeig format per una estructura rígida, metàl·lica, proveït d’un rasclet que s’arrossega pel fons del mar per pescar petxines.
2 5 f. [TRA] Garita que es col·locava en l’arbre d’una nau en el lloc de la cofa, on es posava el guaita.
2 6 f. [IMI] Recipient format per quatre parets fetes amb llistons on es posa la brisa en la premsa de vi.
2 7 f. [IT] Conjunt de bancades, pont i travessers sobre els quals es munten els òrgans movibles d’un teler.
2 8 [ME] gàbia meteorològica ABRIC METEOROLÒGIC.
3 f. [TRA] Vela de creu situada damunt de la major, en fragates, bergantins, etc.
4 f. [LC] muts i a la gàbia! V. MUT.
gabiaire
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven gàbies.
gabial
m. [LC] Gàbia gran per a ocells.
gabiejar
1 v. intr. [LC] Bellugar-se dins la gàbia.
2 intr. [LC] fer gabiejar algú Fer-lo gruar, entretenir-lo amb enganys, fer-lo esperar per una cosa que desitja i que se li nega de moment.
gabier gabiera
m. i f. [TRA] [PR] Mariner que des de la cofa dirigeix la maniobra de la part alta dels arbres.
gabieta
f. [TRA] ARGANELL.
gabinet
1 1 m. [LC] Cambra destinada a l’estudi, sala de treball d’un advocat, d’un metge, etc. Un gabinet d’estudi. El gabinet d’un ministre.
1 2 [LC] gabinet de lectura Sala on es pot anar a llegir diaris, revistes, llibres.
1 3 [TC] gabinet negre Lloc on s’obren les cartes que semblen suspectes.
2 1 m. [PO] Lloc on els ministres tenen consell.
2 2 m. [PO] Conjunt dels ministres que constitueixen el poder executiu sota la direcció del cap del Govern.
3 m. [PE] Sala o sèrie de sales en què es guarden aparells, objectes, etc., per a l’estudi o l’ensenyament d’una ciència, d’un art. Un gabinet de física.
gabió
1 m. [SP] Gàbia aplatada que usen els caçadors.
2 m. [DE] Cistell cilíndric ple de terra que serveix per a protegir les persones que treballen en una trinxera.
3 m. [OP] Massa de palets de riu, de forma prismàtica, continguda dins una gàbia de tela metàl·lica que serveix per a protegir de l’erosió les vores dels rius i els talussos.
gabionar
v. tr. [DE] Protegir per mitjà de gabions.
gablet
m. [AR] [AQ] Element decoratiu a manera de frontó agut que va col·locat a l’acabament d’una façana, especialment en l’arquitectura gòtica.
gabonès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Gabon.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Gabon o als seus habitants.
gabre
m. [GL] Roca ígnia plutònica equivalent del basalt, granada, cristal·lina, de tons negrosos o verd molt fosc, composta essencialment de plagiòclasi càlcica, piroxens i òxids de ferro.
gabun
m. [IMF] [AGF] [BOS] OCUMÉ.
gàdids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, sense radis espinosos, amb dues o tres aletes dorsals, una o dues aletes anals, les aletes ventrals en posició jugular, que inclou entre d’altres el bacallà i les mòlleres.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
gadità -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cadis.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cadis o als seus habitants.
gadolini
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids (símbol, Gd; nombre atòmic, 64; pes atòmic, 157,25).
gadolla
f. [LC] Carn introduïda de contraban.
gadollaire
m. i f. [PR] [LC] Persona que ven gadolla.
gaèlic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al gaèlic.
2 m. [FL] [LC] Llengua cèltica parlada a Irlanda i a Escòcia.
gafa
1 1 f. [ECO] [IMI] [IMF] Peça de ferro que serveix per a ajuntar dues coses, dos fragments, per a subjectar l’objecte que hom treballa, etc. Una gafa d’estrènyer.
1 2 f. [IMI] [IMF] Filferro, vareta, etc., fixat a un objecte i que serveix per a agafar-lo a un suport. Unes ulleres amb gafes.
1 3 [AQ] gafa de baixant Argolla proveïda d’una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d’un baixant.
1 4 [AQ] gafa de canal Suport en forma de mitja lluna proveït d’una pota que s’encasta a la paret i serveix per a subjectar una canal.
1 5 [IMF] [AQ] gafa de pala i punta Clau proveït d’una pala amb forats que serveix per a fixar a l’obra peces de fusta, unides a la pala mitjançant caragols.
1 6 [IMF] [AQ] gafa de punta Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l’obra.
2 1 f. [LC] Agulla d’estendre roba.
2 2 f. [DE] Peça de la ballesta que serveix per a armar-la.
2 3 f. [TRA] Pal d’uns 2 metres de llargària, amb un ganxo o dos en un extrem, emprat per a ajudar a atracar i a desatracar les embarcacions menors.
2 4 f. [TRA] Barra gruixuda, amb un ganxo a l’extrem, emprada per a corbar fustes al foc.
gafarda
f. [ZOO] CUERETA BLANCA.
gafarró
m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 10 centímetres de llargada, de plomatge verd groguenc amb vires fosques la femella, i el pit, la gola i el carpó llisos, de color groc viu, el mascle (Serinus serinus).
gafet1
1 m. [LC] [ED] Peça en forma de ganxo o croc que ficada dins d’una anelleta serveix per a cordar o descordar dues coses o parts d’una cosa.
2 1 m. [IT] Defecte de tissatge que consisteix en petites bastes dels fils d’ordit.
2 2 m. [IT] Defecte de tissatge degut a l’encreuament dels fils d’ordit que s’encallen a les creus.
3 1 m. [BOS] REPALASSA.
3 2 m. [BOS] ESPINA-XOCA.
gafet2
m. [BOS] NERET.
gafeta
f. [LC] [ED] Anelleta per on es passa el gafet.
gag
m. [JE] En el teatre, el cinema, etc., efecte còmic que sobta l’espectador. És una obra plena de gags.
gai1
1 m. [LC] Home homosexual.
2 adj. [LC] Alliberament gai.
gai2 -a
1 adj. [LC] Que dona alegria.
2 adj. [HIG] En heràld., sense cap guarniment, s’aplica a un animal domèstic, especialment al cavall.
gaia
1 1 f. [IT] [LC] Tros de roba triangular que es posa en un vestit per donar-li el vol necessari.
1 2 f. [TRA] Peça de roba tallada al biaix que s’afegeix a cada costat de les veles trapezials.
2 f. [HIG] En heràld., peça formada per dues diagonals que sortint dels extrems d’una vora es reuneixen al centre de l’escut.
3 f. [AQ] Tros de terreny de forma triangular comprès entre peces de forma més regular.
gaial
1 m. [ZOM] Mamífer artiodàctil domèstic de la família dels bòvids, amb un gep des de la cresta fins a mig llom (Bos frontalis).
2 m. [LC] Obertura feta en una paret.
gaiament
adv. [LC] Amb alegria.
gaiat -ada
1 adj. [IT] [LC] Llistat diagonalment. Una roba gaiada.
2 1 adj. [IT] [LC] Guarnit amb gaies.
2 2 adj. [HIG] En heràld., que presenta una gaia. Un escut gaiat.
gaiata
f. [AGR] [LC] Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.
gaiatell
m. [TRA] ORINC.
gaiato
m. [AGR] [LC] GAIATA.
gaieta
f. [AR] [GL] ATZABEJA.
gaig
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, que ateny els 34 centímetres de llargada, de plomatge bru amb una taca blanca al carpó, amb plomes blaves i negres a les ales, boscà (Garrulus glandarius).
2 [ZOO] gaig blau Ocell de la família dels coràcids, d’uns 30 centímetres de llargada, de bell plomatge brunenc al dors i blau de diversos tons a la resta del cos, únic representant a les nostres contrades d’aquesta família (Coracias garrulus).
gaiol
m. [BOS] Mata baixa de la família de les papilionàcies, de tija alada i flors grogues, que es fa als prats de muntanya (Genista sagittalis).
gaire1
[pl. gaires o gaire]
adj. [LC] Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt. No té gaires amics. No ha posat gaire objeccions a la meva proposta. Menjar sense gaire gana.
gaire2
1 adv. [LC] Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt. No és gaire ric. T’has cansat gaire? No ha anat de gaire com no ha caigut.
2 [LC] ni poc ni gaire V. POC1.
gairebé
adv. [LC] No ben bé però faltant-hi poc. Hi érem gairebé tots. Gairebé l’heu enutjat, amb la vostra insistència!
gairó
m. [AGP] Xarxa clara i resistent que per la part de baix va de la boca al cop de l’art de bou.
gaironet
m. [AGP] Xarxa clara i resistent que va per la part superior de la gola al cop de l’art de bou.
gaita
1 f. [MU] Sac de gemecs A).
2 f. [MU] Instrument músic de fusta semblant a la gralla, amb forats i llengüeta de canya.
3 f. [LC] estar de gaita Estar d’humor, alegre. Avui està de gaita: demana-li el que vulguis.
4 f. pl. [LC] Romanços, coses que distreuen, que entrebanquen, que dificulten. No li vagis amb gaites.
gaiter gaitera
m. i f. [MU] [PR] [LC] Persona que toca la gaita.
gaixiva
f. [BOS] AGRASSÓ.
gal1
m. [LC] Broc 1 1.
gal2
m. [FIM] Unitat d’acceleració, utilitzada en geodèsia i en geofísica, que val 1 centímetre per segon al quadrat (símbol, Gal).
gal3 gal·la
1 1 adj. i m. i f. [HIH] [LC] Natural de l’antiga Gàl·lia.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’antiga Gàl·lia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua cèltica extingida.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gal.
3 adj. i m. i f. [LC] Francès 1.
gala1
1 1 f. [LC] Ostentació de pompa en una festa. Van celebrar la cerimònia amb gran gala.
1 2 [LC] de gala loc. adj. a) Més luxós que el que es porta per diari. Un vestit de gala. L’uniforme de gala.
1 2 [LC] de gala loc. adj. b) Que es fa amb gran solemnitat, amb gran luxe. Una funció de gala.
1 2 [LC] de gala loc. adv. c) Amb roba de gala. Vestir de gala.
1 3 [LC] ésser la gala d’alguna cosa Ésser-ne l’ornament principal.
1 4 [LC] fer gala d’alguna cosa Fer-ne ostentació, vanar-se d’haver-la feta.
2 1 f. [AN] Foc que s’encén als carrers la vetlla de Sant Joan.
2 2 f. [AN] SALVA.
2 3 f. pl. [LC] [AN] Ballades, un dia de gran festa, de festa major, etc.
3 f. [LC] [JE] Festival 1.
gala2
f. [BO] [AGF] [AGA] CECIDI.
galà -ana
adj. [LC] Que captiva per les seves gràcies, pels seus encants. Una vall galana. Les noies més galanes de la vila.
galact-
[LC] [MD] V. GALACTO-.
galactagog -a
1 adj. [MD] Que afavoreix la secreció de la llet.
2 m. [MD] Substància medicamentosa o alimentària galactagoga.
galactan
m. [QU] [BI] Polisacàrid estructural o de reserva constituït per unitats de galactosa.
galàctic -a
adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent a una galàxia, especialment a la Galàxia.
galactita
f. [GL] Argila detersiva que es desfà a l’aigua i li dona l’aparença de llet.
galacto- [o galact-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. gála gálaktos, ‘llet’. Ex.: galactoscopi, galactòfor, galactòmetre, galactorrea, galactagog.
galactòfor -a
adj. [MD] Que condueix la llet de l’alvèol mamari al mugró. Conducte galactòfor.
galactòmetre
m. [FIF] [QU] LACTODENSÍMETRE.
galactopoesi
f. [MD] Mecanisme mitjançant el qual les cèl·lules glandulars de la mamella elaboren la llet.
galactosa
f. [QU] [BI] Aldohexosa component de la lactosa, d’alguns oligosacàrids i polisacàrids, i de certs glicolípids.
galactosèmia
1 f. [MD] Presència de galactosa en la sang.
2 f. [MD] Malaltia hereditària recessiva que afecta els nadons i és deguda a la manca d’un enzim, la qual cosa fa que la galactosa no es converteixi en glucosa.
galacturònic
adj. [QU] [BI] àcid galacturònic V. ÀCID.
galaic -a
adj. [LC] Gallec2 1.
galaicoportuguès -esa
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Galícia i a Portugal.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica medieval parlada a la franja occidental de la península Ibèrica.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al galaicoportuguès. Literatura galaicoportuguesa.
galalita
f. [QU] Resina obtinguda per condensació del formaldehid amb caseïna.
galamó
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Sotabarba 2.
2 m. [LC] [ZOA] Excrescència carnosa en el coll d’un bou, d’una ovella.
galanejar
v. intr. [LC] Mostrar galanesa.
galanesa
f. [LC] Qualitat de galà.
galanga
1 f. [BOS] Planta herbàcia del gènere Alpinia, de la família de les zingiberàcies, originària d’Àsia.
2 f. [BOS] Rizoma de la galanga, d’olor intensa i de gust coent, emprat com a aromatitzant i condiment.
galania
f. [LC] Gràcia, gentilesa, especialment en el dir.
galanor
f. [LC] GALANESA.
galant
1 1 adj. [LC] Que és obsequiós amb les dones, que s’esforça a plaure a les dones. Un home galant.
1 2 adj. [LC] Que té intrigues amoroses. Una dona galant.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Una intriga galant.
2 1 m. [LC] Home que festeja una dona.
2 2 m. [JE] En una producció teatral o cinematogràfica, actor que representa un dels personatges principals, generalment jove.
3 1 adj. [MU] Relatiu o pertanyent a cert estil musical del segle XVIII.
3 2 adj. [MU] Lleuger i refinat, propi de la música de la cort.
4 adj. [LC] Anteposat a un substantiu, és un terme ponderatiu. És una galant xicota. Un galant lladre. Un galant plat de vianda.
galanteig
m. [LC] Acció de galantejar.
galantejador -a
1 adj. [LC] Que galanteja.
2 m. [LC] Home que galanteja una dona.
galantejar
v. tr. [LC] Ésser galant (envers algú).
galanteria
1 f. [LC] Qualitat de galant.
2 f. [LC] Acte, compliment, de galanteig.
galantina
f. [LC] [HO] Plat de carn de pollastre, de vedella, etc., cuita amb espècies, que se serveix fred amb una gelea.
galantment
adv. [LC] Amb galanteria.
galanxó -ona
adj. [LC] BUFÓ2.
galàpet
1 m. [LC] [ZOR] GRIPAU.
2 m. [IT] Peça de fusta del teler de mà que, formant parell amb una altra, serveix de suport a la seiedora.
gàlata
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Galàcia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Galàcia o als seus habitants.
galavars
m. [BOS] Herba enfiladissa de la família de les papilionàcies, poc o molt pilosa, de fulles pinnaticompostes terminades en circell, flors grogues, generalment solitàries a l’axil·la de les fulles, i llegum pilós de color bru, que es fa als conreus i als marges de camp de les terres mediterrànies (Vicia lutea).
galaverna
f. [TRA] Beina de fusta fixada a la part del rem que frega al costat de la barca en remar.
galàxia
1 f. [LC] [FIA] Sistema físic format per estels, gas i pols lligats gravitacionalment, d’aspecte nebulós, que és part constitutiva de l’Univers. Galàxia espiral, el·líptica. Galàxia irregular.
2 [FIA] galàxia activa Galàxia caracteritzada per un espectre no tèrmic i una gran producció d’energia.
galba
adj. [MD] [GL] terra galba V. TERRA.
gàlban
m. [MD] [BOS] [QU] Goma resina que s’extreu de la tija de la umbel·lífera asiàtica Ferula gummosa o Ferula galbaniflua, emprada com a medicinal.
gàlbul
m. [BO] Estròbil fructífer, llenyós o carnós, de vegades comestible, propi de la família de les cupressàcies.
galda
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les resedàcies, de tija força robusta, erecta, fulles oblongues, sovint amb el marge ondulat, flors grogues, disposades en raïms espiciformes, i fruit en càpsula tridentada, que es fa en ambients ruderals, antigament emprada per a obtenir un colorant groc (Reseda luteola).
galdós -osa
adj. [LC] Lleig, mal fet, brut, no reeixit, dolent, etc., s’aplica a aquelles coses que hom esperava que fossin boniques, correctes, ben fetes, etc. L’orador estava borratxo i ha fet un discurs galdós. Volia lluir-se, però va fer un paper ben galdós. Quina roba més galdosa!
galega
f. [LC] [MD] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors blaves o esblanqueïdes en raïms axil·lars, i llegums prims, pròpia de l’Europa meridional i de vegades cultivada com a medicinal per les seves propietats galactagogues (Galega officinalis).
galeig
1 m. [LC] Acció de galejar.
2 m. [LC] Festa amb salves, ballades, etc.
galejar
1 v. tr. [LC] Fer gala, ostentació, (d’alguna cosa). El xicot galejava les seves forces bestials.
2 intr. [LC] Fer ostentació. Galejava de sinceritat.
galena
f. [LC] [GLM] [EL] Mineral, sulfur de plom, de fórmula PbS, que cristal·litza en el sistema cúbic, és dens, de color gris blavenc amb lluïssor metàl·lica, presenta exfoliació cúbica perfecta i és la principal mena de plom.
galènic -a
1 adj. [MD] [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a Galè o a les seves doctrines mèdiques.
2 f. [MD] Part de la farmàcia que estudia la preparació dels medicaments.
galeopitec
m. [ZOM] Mamífer dermòpter del gènere Cynocephalus, arborícola i nocturn, que plana d’un arbre a l’altre gràcies a l’ús del patagi i habita els boscos de l’Àsia sud-oriental i les Filipines.
galer1
m. [AGF] [BOS] ROURE DE FULLA PETITA.
galer2 galera
m. i f. [AN] Persona que té cura dels diversos actes d’una festa major o d’una festa de carrer.
galera1
1 1 f. [LC] [TRA] Antic vaixell de guerra de rems i de veles auxiliars.
1 2 f. pl. [LC] [HIH] Pena de qui era condemnat a remar a les galeres.
2 f. [LC] [TRG] Carro gran de quatre rodes, generalment amb una coberta de tela sostinguda amb arcs de fusta.
3 f. [LC] Fila 1 1. Una galera de garbes. Un gran dormitori amb dues galeres de llits.
4 f. [AF] En les impremtes, planxa de fusta o de metall tancada per tres costats amb llistons, proveïda d’una planxa de metall que permet treure el motlle tipogràfic elaborat en el seu interior.
5 f. [LC] [GL] TAPÀS.
galera2
f. [LC] [ZOI] Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de 15 a 25 centímetres de llarg, de color groguenc i cos deprimit, comestible (Squilla mantis).
galerada
1 f. [LC] [AF] [FL] Motlle d’impremta format pel conjunt de línies que es posen en una galera.
2 f. [LC] [AF] [FL] Prova que es treu d’una galera per a fer-hi les correccions o les esmenes necessàries.
3 f. [AF] Primera prova de fotocomposició d’un text sense paginar.
galereta
f. [IMF] Guimbarda 1.
galerí
m. [AF] Estri fet d’una planxa de fusta o de metall amb escaire a dos costats usat per a muntar-hi els motlles tipogràfics.
galeria
1 1 f. [LC] [AQ] Sala estreta i llarga, que serveix de pas, d’esbarjo, d’exposició per a col·leccions.
1 2 [LC] [AR] galeria d’art Sala destinada a l’exposició i comercialització d’obres d’art.
1 3 f. [SP] En el tir de precisió, lloc tancat de forma rectangular on s’instal·len els llocs de tir i els àrbitres.
1 4 f. [AQ] Espai arquitectònic interior sostingut per arcs o per columnes o volat, situat al davant d’una façana, amb vidrieres a tots tres costats o només al frontal.
1 5 f. pl. [LC] Passatge cobert que travessa un edifici, amb botigues a banda i banda.
2 1 f. [LC] Balcó cobert i tancat amb vidrieres que generalment fa de prolongació de la sala principal d’una casa.
2 2 f. [LC] [AQ] Balcó o eixida que dona a l’interior d’un edifici de pisos, on generalment hi ha el safareig, els estenedors, etc.
3 1 f. [LC] [JE] Lloc destinat al públic en certs espectacles.
3 2 f. [LC] [JE] En els teatres, llotja o balcó tot al voltant de la sala, que conté una o més rengleres d’espectadors.
3 3 f. [JE] Conjunt dels espectadors, públic.
4 1 f. [LC] [MI] Camí subterrani no vertical excavat en una mina, a través d’una muntanya, etc.
4 2 [OP] galeria de protecció Túnel artificial construït en una carretera per tal que els allaus passin pel damunt sense interrompre el pas.
4 3 f. [AGF] [ZOA] Camí fet a l’interior de la fusta o de l’escorça per insectes perforadors o sota terra per vertebrats excavadors.
5 f. [AGF] [EG] Faixa de vegetació diferenciada que segueix el riberal d’un riu o un altre accident del relleu.
6 f. [IMF] Post, motllurada o no, envernissada, pintada o folrada amb roba, que es col·loca penjada a la paret, al capdamunt de les cortines, per a tapar-ne les barres de suport i la part final.
galerista
m. i f. [AR] Propietari o responsable d’una galeria d’art.
galerna
f. [LC] [ME] Vent fort del nord-oest en el Cantàbric.
galet
1 m. [LC] [ED] Broc petit d’un càntir, d’un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l’atuell, brolla el líquid formant un raig prim.
2 1 m. [AGA] [AGF] ESTALOC.
2 2 m. [AGA] Peduncle d’un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen.
2 3 m. [LC] Conjunt de fava i de bajoca, especialment quan és tendra.
3 m. [IT] Tros de canya ple de sorra que es penja als lliços dels telers de mà per servir de pes.
4 m. [HO] Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita augmenta molt de volum. Escudella de galets.
galeta1
1 f. [LC] [HO] Pa que es cou una segona vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.
2 1 f. [LC] [HO] Tros petit de formes diverses d’una pasta feta de farina, sucre, ous, mantega, etc., que es cou al forn.
2 2 f. [MD] PER EXT. Galetes salades per a l’aperitiu.
3 f. [LC] BUFETADA.
4 f. [IN] Seqüència de caràcters, continguda en un fitxer, que desa informació sobre els hàbits, les preferències i els comportaments dels internautes que visiten una pàgina web.
galeta2
f. [TRA] Peça rodona o virolla que es posa a l’extrem superior dels arbres de les naus.
galfó
m. [LC] GOLFO.
galga
1 f. [TRG] [LC] Barra que es posa sota el botó de les rodes del carro per a servir de fre.
2 1 f. [EI] [IMI] [IT] Barra de metall graduada emprada per a prendre mides, comprovar la dretura d’una peça, el paral·lelisme, etc.
2 2 f. [EI] Làmina d’acer emprada per a comprovar separacions entre dues peces, dos perfils, etc.
2 3 f. [EI] Peça prismàtica de dimensions molt precises, emprada com a patró.
3 f. [TRA] Estaca per a assegurar una àncora en cas de mal temps.
galgar
1 v. tr. [LC] [IMI] Posar (alguna cosa) paral·lela a una altra mitjançant una galga. Cal galgar els electrodes i deixar-los a la mesura exacta.
2 [LC] venir galgat Ésser paral·lel.
3 v. tr. [EI] Mesurar amb la galga.
galgatge
m. [EI] Operació de galgar.
galiassa
1 f. [TRA] Galera gran.
2 m. i f. [LC] Persona molt grossa i feixuga.
gàlib
1 m. [TRG] [OP] Perfil exterior màxim que pot tenir un vehicle, i si és del cas, amb càrrega, perquè pugui passar per indrets d’alçària o amplària limitada, com ara túnels, passos inferiors, etc.
2 m. [TRA] Plantilla amb què els fusters de ribera i els mestres d’aixa fan totes les costelles d’una nau.
galibar
v. tr. [EI] [TRG] Afaiçonar valent-se del gàlib.
galifardeu
1 1 m. [LC] Algutzir 3.
1 2 m. [LC] Home capaç de fer-ne de totes.
2 m. [LC] POP. Noi, xicot.
galilea
f. [AQ] [AR] Atri o pòrtic d’una església on, generalment, hi havia tombes de personatges importants.
galileà -ana
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a Galileu o a les seves teories.
galileu -ea
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Galilea.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Galilea o als seus habitants.
galimaties
m. [LC] Discurs, escrit, confús, enrevessat.
galindaina
[usat generalment en pl.]
1 f. [LC] Adorn de poc valor. Li comprà bonics i galindaines.
2 f. [LC] Raó frívola, sense cap importància. No em convences: tot això que dius són galindaines.
galindejar
v. tr. [LC] Galantejar, festejar.
galindó
m. [LC] [MD] [ZOA] Deformitat a la base del dit gros del peu formada pel desplaçament lateral cap a fora de l’extremitat distal del primer metatarsià.
galindoi
m. [LC] Festejador, promès.
galió
m. [TRA] [LC] Vaixell de càrrega o de guerra, gran, alterós, sense rems, amb tres o quatre arbres de veles generalment quadres.
galiot
m. [HIH] [LC] El qui estava condemnat a remar a les galeres.
galiota
1 f. [TRA] Galera petita.
2 f. [TRA] Barra de fusta que, en el sentit de popa a proa, descansa sobre els paraescuts i serveix de sosteniment dels quarters.
galipàndria
f. [MD] CALAPÀNDRIA.
galipot
m. [QU] Resina que exsuden les incisions fetes al pi.
galivança
1 f. [LC] Cosa que tot just podem albirar.
2 f. [LC] Esperança enganyosa. Al malalt, encara que no tingui remei, li donen galivances.
galivar
1 v. tr. [LC] Saber veure (quelcom difícil de copsar).
2 intr. [LC] galivar-hi LLUCAR-HI. No tinguis por: no hi galiva; no s’adonarà de res.
gall1
1 1 m. [LC] [AGR] [ZOO] Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella, carúncules vermelles i penjants a cada costat de la cara, bec curt i arcat, plomatge abundant i llustrós, i tarsos armats d’esperons llargs i aguts (Gallus gallus).
1 2 [LC] al gall cantant loc. adv. A PUNTA DE DIA.
2 m. [LC] Persona que, en un poble, en una comunitat, etc., vol manar-ho tot, és la principal, imposa la seva voluntat.
3 m. [LC] [MU] Nota falsa produïda per un cantant o un instrument en el registre agut.
4 m. [AGP] Flotador de suro o altre material, amb un pal amb una banderola, un fanal encès, una campaneta o un reflector de radar, que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per a assenyalar on és calat aquest.
5 m. [LC] Broc d’un càntir o d’una botija.
6 1 m. [LC] [AGR] [ZOO] gall dindi Ocell de l’ordre dels gal·liformes, d’uns 117 centímetres de llargada, plomatge d’un color bru bronzejat amb taques blanques a les extremitats de les ales i de la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec, les varietats domèstiques del qual presenten diferents coloracions, originari de Mèxic i dels Estats Units (Meleagris gallopavo).
6 2 [LC] [ZOO] gall fer [o gall salvatge] Ocell de la família dels tetraònids, d’uns 85 centímetres de llargada, de plomatge negrós, amb l’ull envoltat per una pell nua vermellosa i de bec de color clar (Tetrao urogallus).
7 1 m. [ZOO] gall carboner Gamarús 1.
7 2 [LC] [ZOO] gall de canyar [o gall faver, o gall marí] POLLA BLAVA.
8 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels zeids, de cos alt i comprimit, de fins a 5 quilos de pes, de color de bronze amb una gran taca ocel·lada negrosa en el centre dels flancs, amb la boca molt protràctil, les aletes dorsal i anal amb radis espinosos molt robustos i una sèrie de plaques espinoses sobre la base blana de les aletes dorsal i anal (Zeus faber).
gall2
m. [BOS] ROSELLA.
gallada
f. [LC] [AGR] Taca petita com de sang en el rovell d’un ou fecundat.
gallarda
1 f. [AF] Caràcter d’impremta de 8 punts.
2 1 f. [AN] [JE] [LC] Dansa antiga de ritme ternari i moviment viu.
2 2 f. [AN] [JE] [LC] [MU] Música d’aquesta dansa.
gallardament
adv. [LC] Amb gallardia.
gallardejar
v. intr. [LC] Mostrar gallardia.
gallardet
m. [TRA] [LC] Tira volant llarga i estreta, disminuint fins a acabar en punta, que es posa al cim dels pals de la nau com a insígnia, avís, etc.
gallardia
1 f. [LC] Qualitat de gallard.
2 f. [LC] Força, potència, de qui és gallard.
gallàrdia
f. [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les compostes, de fulles enteres o pinnatífides i de capítols solitaris o poc nombrosos, purpuris al mig i groc tot al volt, originària d’Amèrica del Nord i plantada com a ornamental (Gaillardia pulchella).
gallardó
m. [ZOP] Peix teleosti de la família dels traquiptèrids, de cos llarg i comprimit, sense escates i de color argentat (Trachipterus trachipterus).
gallaret
1 m. [BOS] [LC] ROSELLA.
2 m. [BOS] [LC] Coloma 2.
3 m. [BOS] [LC] GALZERAN.
4 m. [BOS] [LC] FUMÀRIA.
gal·lat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid gàl·lic.
gallec1
m. [ZOP] LLOPET.
gallec2 -ega
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Galícia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Galícia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a Galícia i part d’Astúries i de Lleó.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al gallec.
galleda
1 f. [ED] Vas de fusta, de zenc, etc., generalment de figura de con truncat o cilíndrica, amb una ansa semicircular que la subjecta per dos punts diametralment oposats de la seva base superior, el qual serveix per a contenir o transportar líquids.
2 [LC] galleda de les escombraries Recipient on es diposita tot allò que és per llençar.
galleguisme
m. [HIH] [FLL] Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle XIX.
galleguista
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al galleguisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del galleguisme.
2 m. i f. [LC] [PR] [FL] [FLL] Persona versada en la llengua i la cultura gallegues.
gallejar
1 v. intr. [LC] Fer el gall, l’important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull.
2 v. intr. [LC] Alçar la veu amb amenaces.
3 v. intr. [LC] Fer el valent.
galler gallera
m. i f. [LC] [PR] Criador de galls de combat.
galleran
m. [BOS] [LC] GALZERAN.
gallerbo
m. [ZOP] Peix de la família dels blènnids, de mida petita, de color groguenc verdós amb bandes verticals blau fosc i una taca ocel·lada negrosa darrere l’ull, amb el cap de perfil superior convex, molt elevat en els mascles (Blennius pavo).
gal·lès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del País de Gal·les.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al País de Gal·les o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua cèltica parlada a Gal·les.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gal·lès.
gallet1
1 1 m. [DE] [LC] Petita palanca amb l’extrem lliure en forma d’arc, incorporada a la part de sota de la clau de les armes de foc portàtils, que serveix per a disparar tot accionant-la amb el dit.
1 2 m. [AGF] Peça semblant a un gallet que serveix per a accionar una màquina, una eina mecànica, etc.
2 1 m. [AQ] [LC] PENELL.
2 2 m. [AQ] [LC] Galló12.
3 m. [LC] Peça monetària de 5 cèntims.
4 m. [LC] Grill2 2.
5 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels caproids, de cos curt, oval i comprimit, de 15 centímetres de llargada màxima, de color vermellenc amb reflexos argentats, amb la boca protràctil i les aletes de radis espinosos molt robustos i rudes (Capros aper).
gallet2
m. [LC] Úvula 2.
gallet3
m. [LC] Rosa 4.
gal·li
m. [QU] [ML] Metall blanc, dur, mal·leable, semblant a l’alumini, remarcable pel seu punt de fusió molt baix, 29,7 °C, (símbol, Ga; nombre atòmic, 31; pes atòmic, 69,72).
gàl·lic1 -a
adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al gal·li.
gàl·lic2 -a
1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a la Gàl·lia i, també, a França o als seus habitants.
2 adj. i m. [FL] [LC] Cèltic 2.
3 m. [LC] Veneri 3.
gal·licà -ana
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’antiga Església de la Gàl·lia, a l’Església francesa o als gal·licans.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Partidari d’una certa independència de l’Església francesa respecte al papa.
gal·licanisme
m. [RE] [HIH] Conjunt de principis sostinguts per l’Estat i el clericat francesos tocant al poder eclesiàstic.
gal·licisme
1 m. [LC] [FL] Idiotisme peculiar de la llengua francesa.
2 m. [LC] [FL] Element lingüístic d’origen francès introduït en una altra llengua.
gal·liformes
1 m. pl. [ZOO] [AGR] Ordre d’ocells terrejants, de cos feixuc, ales relativament petites, cames disposades per a córrer i gratar la terra, sovint polígams i molt ponedors, que comprèn set famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] [AGR] Individu d’aquest ordre.
gallimarsot
1 m. [ZOA] [AGR] Gall sense cresta que sembla una gallina.
2 m. [LC] Dona que mascleja.
gallimó
m. [ED] [ZOP] Fase juvenil del verat i del bis.
gallina
1 f. [ZOO] [AGR] Femella del gall, més petita que el mascle, amb la cresta menys desenvolupada i els tarsos sense esperons.
2 m. i f. [LC] Persona covarda. És un gallina.
3 f. [LC] gallina dels ous d’or Persona o cosa que proporciona béns o coses útils.
4 1 f. [JE] gallina cega Joc en què un dels jugadors, tapat d’ulls, ha d’atrapar un altre jugador i endevinar qui és.
4 2 [JE] gallina politana [o gallina ponitana] Joc de penyores en què els jugadors s’asseuen a terra formant rotllana, amb les cames vers el centre, i les van arronsant al ritme d’una cançó, que comença amb aquests mots.
5 f. [ZOO] [AGR] gallina de Guinea Ocell de l’ordre dels gal·liformes, propi d’Àfrica, que s’ha domesticat com a ocell de corral (Numida meleagris).
6 f. [ZOO] [AGR] gallina de mar Becada 2.
7 f. [ZOO] [AGR] gallina fera Femella del gall fer.
gallinaci -àcia
adj. [ZOO] GAL·LINACI.
gal·linaci -àcia
1 adj. [ZOO] Propi del gall.
2 adj. [LC] [ZOO] Semblant al gall.
gallinaire
m. i f. [AGR] [PR] [LC] Persona que trafica amb gallines.
gallinam
m. [LC] [AGR] Conjunt de gallines.
gallinassa
f. [AGR] [LC] Excrement de les gallines.
gallinejar
v. intr. [LC] RONSEJAR.
galliner
1 m. [AGR] Lloc o cobert que serveix de joc de les gallines.
2 m. [LC] ésser un galliner Haver-hi una gran cridòria que fa que no s’entenguin els uns amb els altres. La reunió va acabar essent un galliner.
3 m. [LC] El pis més alt d’una sala d’espectacles.
gallineta
f. [LC] [ZOO] gallineta d’aigua POLLA D’AIGUA.
galló1
1 m. [BO] [LC] Grill2 2.
2 m. [IMF] [AQ] Ornament ovoide que fa relleu i es troba generalment formant conjunt amb altres.
galló2
m. [TRA] Part del rem, de secció quadrada i més gruixuda que la canya, que hi ha a continuació del puny o maneta.
gal·lo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. gallus que significa ‘gal’, ‘gàl·lic’, ‘francès’. Ex.: gal·loromànic; gal·lomania, gal·lòfob.
gallof -a
adj. i m. i f. [LC] GANDUL.
gallofa
f. [RE] [LC] Petit llibre per a ús dels eclesiàstics catòlics que indica l’ofici litúrgic de cada dia.
gallofejar
v. intr. [LC] GANDULEJAR.
gallofer
adj. [LC] card gallofer V. CARD.
galloferia
f. [LC] GANDULERIA.
gallòfol -a
adj. i m. i f. [LC] GANDUL.
gal·loitàlic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al gal·loitàlic.
2 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes del nord d’Itàlia amb un substrat cèltic comú.
gal·loromà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de la Gàl·lia romana.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Gàl·lia romana o als seus habitants.
gal·loromànic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als gal·loromans.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de les llengües romàniques, format pel francès i l’occità i pel conjunt de dialectes que constitueix el francoprovençal, parlats a l’antiga Gàl·lia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al gal·loromànic.
gallorsa
f. [AGR] [AGF] Ramat d’ovelles foraster, vingut de terra baixa a pasturar a muntanya.
gallufa
f. [BOS] BOIXEROLA.
gal·lurès -esa
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al gal·lurès.
2 m. [LC] [FL] Dialecte de tipus cors parlat al nord-est de Sardenya.
galó1
1 1 m. [IT] Passamà, fort i estret, de seda, de llana, de fil d’or, de fil d’argent, que serveix principalment per a guarnir vestits i tapisseries.
1 2 m. [DE] Distintiu que porten en el braç, a la bocamàniga o en qualsevol altra part de l’uniforme, diferents classes de l’exèrcit o d’una altra força armada.
2 m. [TRA] Bordó que ressegueix la part exterior del buc d’una nau.
galó2
m. [FIM] [LC] Unitat anglosaxona de capacitat, equivalent a 4,54596 litres a la Gran Bretanya i a 3,78542 als Estats Units.
galonaire
m. i f. [PR] [IT] [LC] GALONER, GALONERA.
galonejar
v. tr. [LC] Guarnir amb galons (un vestit, un uniforme, etc.).
galoner galonera
m. i f. [PR] [IT] [LC] Persona que fa o ven galons i, per extensió, tota mena de cintes, serrells, agremants, etc.
galop
1 m. [LC] [AGR] Progressió ràpida i a salts d’un quadrúpede, especialment un cavall, en què entre salt i salt toquen successivament a terra la pota posterior esquerra, la dreta, l’anterior esquerra i la dreta, no havent-hi mai més de dues potes en contacte amb el sòl. Anar, posar, el cavall al galop. A galop tirat.
2 1 m. [AN] [JE] Dansa d’un moviment ràpid que consisteix en una sèrie de passes de costat.
2 2 m. [MU] Música d’aquesta dansa.
3 m. [TRA] Espigó, part més prima de l’extrem superior d’un masteler.
galopada
f. [LC] [AGR] Correguda al galop.
galopant
1 adj. [LC] Que va al galop.
2 adj. [LC] [MD] PER EXT. Una tisi galopant.
galopar
1 1 v. intr. [LC] [AGR] Un cavall, anar al galop.
1 2 v. intr. [LC] [AGR] Cavalcar en cavall que va al galop.
1 3 v. intr. [AN] Ballar el galop.
2 intr. [LC] Anar a una gran velocitat.
galotxa
1 f. [LC] [ED] Esclop 1.
2 f. [IMF] Tac de fusta que serveix per a reforçar travessers i peus de taules, de cadires, per a suportar els travessers del somier d’un llit, per a encolar amb caragols o serjants, per a encolar amb corda o, també, com a auxiliar d’eines.
3 1 f. [LC] BANDERILLA.
3 2 f. [LC] Pica11 2.
4 1 f. [TRA] Peça que hom clava als costats de la roda d’una barca gran i serveix d’esglaó per a poder-hi pujar des de la platja.
4 2 f. [TRA] Peça de fusta semblant a la bigota però d’un sol ull, emprada en les embarcacions llatines.
5 f. [LC] Joc de pilota valenciana en què la pilota s’ha de fer passar per damunt d’una corda fixada a la paret a una certa altura.
galta
1 1 f. [ZOA] [LC] [MD] Part de la cara que s’estén a cada costat des de sota l’ull a la barbeta. La galta dreta. La galta esquerra. Tenir les galtes plenes, eixutes.
1 2 [MD] galta del cul Natja 1.
1 3 [LC] tenir galtes Tenir barra, un gran desvergonyiment.
1 4 [MD] galtes de pa de ral [o galtes de pa tou, o galtes de pa torrat, o galtes de farro, o galtes de formatge] Galtes molt plenes.
2 f. [DE] Placa de banya, de fusta, etc., col·locada a banda i banda del mànec de les pistoles, dels revòlvers o dels ganivets.
3 f. [IT] Lliç 1.
4 f. [IMF] Trosset de fusta que, un cop serrades les metxes, cal serrar per tal que aquestes metxes puguin entrar en els forats corresponents.
galtada
f. [LC] BUFETADA.
galtaplè -ena
adj. [LC] Que té les galtes plenes.
galta-roig
m. [ZOP] [LC] LLISSA GALTA-ROJA.
galtejar
v. tr. [LC] BUFETEJAR.
galter
1 m. [ED] [LC] Coixí petit que es posa sobre un altre coixí per a més comoditat.
2 m. [GG] Falda d’una muntanya.
galtera
1 1 f. [ED] [LC] Corretja d’un casc, d’una gorra, etc., que, formant parell amb una altra, serveix per a subjectar-lo i defensar la cara.
1 2 f. [AGR] Corretja de la brida que passa per damunt de les galtes del cavall per tal de subjectar el fre.
2 1 f. [IMI] Peça de protecció que hom disposa entre les mandíbules d’un caragol o d’altres instruments per evitar que la peça que hom treballa sigui perjudicada per la pressió d’aquelles mandíbules.
2 2 f. [TRA] Peça lateral d’un bossell.
2 3 f. [TRA] Peça foradada que es posa a proa i a popa de l’espigó de l’arbre d’una barca o d’un llagut, perquè per dins hi passi l’enflonc.
3 f. [IMI] Tauló que es posa a cada costat de la biga d’una premsa, etc., per augmentar-ne el pes.
4 f. [GG] Galter 2.
5 f. pl. [MD] PAROTIDITIS.
galtes
m. i f. [LC] Persona que té molta barra, que és molt desvergonyida. És un galtes: deixa que els altres treballin i ell no fa res. No hi confiïs, que és una galtes i t’ensarronarà.
galtitges
f. pl. [LC] PAROTIDITIS.
galtut -uda
adj. [LC] Que té les galtes grosses.
galvana
f. [LC] PERESA.
galvanejar
v. intr. [LC] Fer el peresós.
galvanisme
1 m. [FIF] [QU] Electricitat dinàmica, especialment la produïda per una acció química.
2 m. [MD] Ús del corrent elèctric amb fins terapèutics.
galvanització
f. [BI] [MD] [ML] Acció de galvanitzar; l’efecte.
galvanitzar
1 1 v. tr. [BI] [MD] Sotmetre a l’acció del corrent elèctric (un animal viu o mort).
1 2 v. tr. [LC] Donar (a alguna cosa) una animació factícia.
2 tr. [ML] [QU] Recobrir (l’acer) d’una pel·lícula de zinc per tal de protegir-lo de la corrosió. Acer galvanitzat.
galvano-
[LC] Forma prefixada dels mots galvànic i galvanisme. Ex.: galvanoplàstia, galvanotropisme.
galvanoelèctric -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al corrent galvànic.
galvanògraf
1 m. [AF] Gravat obtingut per galvanografia.
2 m. [FIF] Galvanòmetre enregistrador.
galvanografia
f. [AF] ELECTROTÍPIA.
galvanòlisi
f. [QU] OBS. ELECTRÒLISI.
galvanòmetre
m. [FIF] [FIM] [EE] Aparell per a detectar un corrent elèctric, el seu sentit, i mesurar-lo, per la desviació que produeix en una agulla magnètica.
galvanoplàstia
f. [ML] [QU] Tècnica per a l’obtenció de peces metàl·liques per electroformació mitjançant motlles que actuen com a negatiu de l’objecte.
galvanoplàstic -a
adj. [ML] [QU] Relatiu o pertanyent a la galvanoplàstia.
galvanostègia
f. [EI] [QU] [ML] Tècnica de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició d’un altre metall.
galvanostègic -a
adj. [ML] [QU] [EI] Relatiu o pertanyent a la galvanostègia.
galvanotècnia
f. [EI] [QU] Tècnica metal·lúrgica que es basa en els banys electrolítics galvanoplàstics i galvanostègics.
galvanotip
m. [AF] Clixé obtingut per galvanotípia.
galvanotípia
f. [AF] ELECTROTÍPIA.
galzador
m. [IMF] [LC] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, per a fer galzes, que empraven fusters i ebenistes i també torners i boters.
galzar
v. tr. [IMF] [LC] Fer galzes (a la fusta) passant-hi el galzador. Galzar el bastiment d’una porta.
galze
m. [IMF] [LC] [AQ] Rebaix, usualment en angle recte, que es fa a l’aresta d’un bastiment per encaixar-hi portes, balcons, finestres, i a les fulles d’una vidriera per encaixar-hi els vidres.
galzeran
1 m. [BOS] [LC] Mata de la família de les liliàcies, que fa branquillons plans amb aspecte de fulla, sobre els quals apareixen les flors, petites i poc vistoses, i els fruits, en baia vermella, que es fa sobretot als alzinars i és emprada com a ornament nadalenc (Ruscus aculeatus).
2 [BOS] galzeran major Planta de la família de les liliàcies, semblant al galzeran, però no tan lignificada i de falses fulles i fruits més grossos (Ruscus hypophyllum).
galzés
m. [TRA] CALCÉS.
galzet
m. [TRA] Porció superior del pal d’una nau, de secció rectangular.
gam
m. [VE] [MD] [LC] [AGR] DISTOMATOSI. El noi ha agafat un mal gam.
-gam -gama
[LC] Forma sufixada del mot gr. gámos, ‘unió’. Ex.: polígam, fanerògama, monògam.
gamadiu -iva
adj. [AGR] [LC] Que provoca gamadura a les ovelles, s’aplica a un lloc. Un prat gamadiu.
gamadura
1 f. [VE] [MD] [LC] [AGR] Malaltia llarga que fa perdre les forces o el delit.
2 f. [LC] [MD] [AGR] [VE] DISTOMATOSI.
gamar-se
v. intr. pron. [VE] [MD] [LC] [AGR] Agafar una gamadura. Les cabres es gamen si pasturen l’herba amb la rosada.
gamarús
[pl. -ussos]
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels estrígids, de mida mitjana, cap arrodonit, ulls negres i plomatge fosc, rapinyaire sedentari i nocturn, que viu en tota mena de boscos (Strix aluco).
2 m. i f. [LC] [fem. gamarussa] Persona toixa, bestiota.
3 m. [BOB] Bolet de soca del grup dels basidiomicets, d’himeni amb porus i amb el barret brunenc en forma de ventall, que forma grans grups, amb els barrets imbricats, sobre restes d’arbres planifolis (Meripilus giganteus).
gamba1
1 1 f. [LC] [MD] Cama 1.
1 2 [LC] tenir bona gamba TENIR BONA CAMA.
2 f. [MU] VIOLA D’ARC.
3 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 30 centímetres de llargada.
3 2 [ZOO] gamba roja Ocell de la família dels escolopàcids, de color dominant gris, vistoses potes roges i bec roig amb la punta negra (Tringa totanus).
3 3 [ZOO] gamba roja pintada Ocell de la família dels escolopàcids, de plomatge estiuenc totalment negre i de bec brunenc amb la base del maxil·lar inferior roja (Tringa erythropus).
3 4 [ZOO] gamba verda Ocell de la família dels escolopàcids, amb el dors blanc i el mantell gris, de bec fosc i potes de color verd (Tringa nebularia).
gamba2
1 f. [ZOI] [LC] Crustaci del gènere Palaemon, de l’ordre dels decàpodes macrurs, de colors rosats o vermells i de carn molt saborosa.
2 [ZOI] [LC] gamba vermella Gamba de color vermell intens, molt apreciada en gastronomia (Aristaemorpha foliacea).
gambada
f. [LC] Passa llarga. Amb aquestes gambades aviat hi seràs, a la plaça.
gambaire
m. i f. [LC] Persona que defuig el treball.
gambajó
m. [HO] [LC] Cuixa de porc.
gambaner
m. [LC] Salabre que serveix per a pescar animals marins petits, especialment gambes.
gambar
v. intr. [LC] Caminar a gambades.
gambejar
v. intr. [LC] Especialment qui està penjat, fer anar les cames.
gamber
m. [AGP] [LC] Mànega de xarxa emprada per a pescar gambes.
gambera
f. [HIH] [DE] Peça de l’armadura que cobria la cama.
gamberrada
f. [LC] BRETOLADA.
gamberrisme
m. [LC] Conducta pròpia dels gamberros.
gamberro gamberra
m. i f. [LC] Brètol, brètola.
gambeto
m. [ED] [LC] Capot que arriba fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades.
gambià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Gàmbia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Gàmbia o als seus habitants.
gambina
f. [AGP] [LC] Nansa molt grossa, apomada, feta de jonc.
gambirol
m. [LC] SALTIRÓ.
gambirola
f. [LC] SALTIRÓ.
gambirot
m. [LC] Noi entremaliat.
gambista
m. i f. [MU] [PR] Músic que toca la viola d’arc.
gambit
m. [JE] [LC] Obertura d’una partida d’escacs en què el primer jugador lliura voluntàriament un peó o una altra peça, per tal d’aconseguir un avantatge de posició.
gambot
m. [AGP] [LC] Pasta feta amb gamba picada, emprada com a esquer.
gambota
f. [TRA] Peça de fusta o de ferro calada en espiga sobre el jou principal que, juntament amb altres, sosté el quadre de popa d’una embarcació.
gambúsia
f. [ZOP] Peix d’aigua dolça de la família dels pecílids, de 45 mil·límetres de llargada màxima, d’ulls grossos i escates grosses, amb una sola aleta dorsal, que s’alimenta preferentment de larves de mosquit (Gambusia affinis).
gàmeta
m. [BI] [ZOA] Cèl·lula haploide que en la reproducció sexual es fusiona amb una altra i dona lloc al zigot.
gametangi
m. [BI] [BO] Cèl·lula o òrgan pluricel·lular dintre el qual es formen els gàmetes.
gameto-
[LC] Forma prefixada del mot gàmeta. Ex.: gametogàmia.
gametòfit
m. [BO] En els vegetals amb alternança de generacions, individu pertanyent a la generació que fa gàmetes, típicament haploide.
gametofític -a
adj. [BO] [BI] Relatiu o pertanyent al gametòfit.
gametogènesi
f. [BI] Procés de formació dels gàmetes, que en els organismes diploides comporta la meiosi.
-gàmia
[LC] Forma sufixada del gr. -gamia, derivat del mot gamêin, ‘casar-se’. Ex.: poligàmia, xerogàmia, oogàmia.
gamma
1 f. [FL] [RE] Terça lletra de l’alfabet grec (γ, Γ).
2 1 f. [LC] Sèrie de coses de la mateixa naturalesa que es presenten a la consideració d’algú. Davant seu tenia una gamma de possibilitats d’actuació.
2 2 f. [MU] Sèrie de notes musicals separades per intervals determinats.
2 3 f. [LC] Sèrie de colors graduats.
2 4 f. [AF] Banda amb una gradació de tons grisos i de colors que, comparada amb els tons d’un original, serveix per a controlar els tons del fotogravat.
3 f. [EL] Zona de freqüències reservades a les emissions de radiodifusió.
gammacisme
m. [FL] [MD] Dificultat per a pronunciar les consonants velars.
gammadió
m. [AR] CREU GAMMADA.
gammaglobulina
f. [MD] [BI] Fracció globulínica del plasma sanguini que conté la majoria dels anticossos.
gammagrafia
1 f. [MD] Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.
2 f. [EI] Radiografia obtinguda amb raigs gamma per a detectar fissures i defectes interns de les peces metàl·liques.
gammat -ada
adj. [LC] [FL] Que té la forma de la lletra grega gamma majúscula.
gamó
m. [BOS] [LC] ALBÓ DE MUNTANYA.
gamoi -a
adj. [LC] GANSO.
gamonet
m. [BOS] [LC] Cebollí 2.
gamopètal -a
adj. [BO] Que té els pètals soldats en major o menor extensió.
gamosèpal -a
adj. [BO] Que té els sèpals soldats en major o menor extensió.
gamotèpal -a
adj. [BO] Que té els tèpals soldats.
gana
1 f. [LC] [usat generalment en pl.] Desig, voluntat de fer alguna cosa. Tinc ganes de veure’l. No tinc ganes de sortir de casa, amb aquest temps.
2 f. [LC] [MD] Desig de menjar. És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana.
3 [LC] de bona gana loc. adv. Amb molt gust, volenterosament.
4 [LC] de mala gana loc. adv. A desgrat, amb repugnància.
5 [LC] donar la gana a algú de fer alguna cosa Voler-la fer tant sí com no, encara que sigui contra la raó o contra la voluntat d’altri. Faig el que em dona la gana. No li dona la gana de venir.
6 [LC] ni ganes! Expressió usada com a resposta de despit a una negativa.
7 [LC] tenir gana una sabata Tenir desenganxada o desclavada la sola per la part del davant.
ganàpia
m. i f. [LC] Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d’una criatura.
ganassa
m. i f. [LC] GANÀPIA.
gandalla
1 f. [ED] [LC] Lligadura de malla de seda amb una borla a la punta.
2 f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les resedàcies, de fulles pinnatipartides, flors d’un groc pàl·lid en raïms, i fruit en càpsula amb tres dents, que es fa a les vores de camins i en llocs ruderals (Reseda lutea).
gandesà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Gandesa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Gandesa o als seus habitants.
gandià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Gandia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Gandia o als seus habitants.
gandul -a
adj. i m. i f. [LC] Que es lliura a la peresa, que no vol treballar.
gandula
f. [IMF] [LC] [ED] Seient plegable de lona amb les potes articulades en forma d’aspa per tal de regular-ne la inclinació, que permet seure-hi o jeure-hi.
gandulejar
v. intr. [LC] Fer el gandul.
ganduleria
f. [LC] Qualitat de gandul.
ganejar
v. intr. [LC] Tenir gana de menjar. Amb la febre, no ganeja gaire.
ganga1
1 f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels pteroclídids, de mida mitjana, de cua llarga i molt punxeguda, que viu a les zones estepàries i té el vol ràpid (Pterocles alchata).
2 [ZOO] ganga estepària Ocell de la família dels pteroclídids, propi de l’Àsia central, que, de tant en tant, arriba a l’Europa occidental (Syrrhaptes paradoxus).
ganga2
f. [MI] [LC] [GL] Conjunt de minerals o pedra sense interès pràctic que acompanya un mineral metal·lífer.
ganga3
1 f. [LC] Cosa que s’aconsegueix a un preu molt inferior al normal. En aquesta llibreria, sempre s’hi troben gangues.
2 f. [LC] Ocasió de comprar alguna cosa d’una manera avantatjosa.
3 f. [LC] Profit inesperat.
4 f. [LC] PER EXT. Quina ganga, tenir un convidat que menja tant!
gangalla
f. [LC] [IMI] Call2 3.
gangli
1 1 m. [ZOA] [LC] [MD] Massa de cèl·lules nervioses del sistema nerviós perifèric.
1 2 m. [LC] [MD] Massa de teixit limfàtic intercalada en el trajecte d’un vas limfàtic.
2 m. [MD] [LC] [ZOA] Tumor quistós que es forma als tendons o als músculs, vora les articulacions.
gangli-
[LC] [MD] V. GANGLIO-.
gangliforme
adj. [ZOA] [MD] Que té forma de gangli.
ganglió
m. [MD] Gangli 2.
ganglio- [o gangli-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gangli. Ex.: ganglioplègic, gangliforme.
ganglionar
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als ganglis.
2 adj. [MD] Proveït de ganglis.
ganglionitis
f. [MD] Inflamació d’un gangli.
gangrena
1 f. [MD] Mort dels teixits produïda generalment per un dèficit d’irrigació a conseqüència d’una obstrucció arterial.
2 f. [LC] Corrupció moral.
gangrenar
1 v. tr. [MD] [LC] Produir gangrena (a una part del cos).
2 intr. pron. [MD] [LC] Una part del cos, patir gangrena. Se li gangrena una cama.
gangrenós -osa
adj. [MD] [LC] De la naturalesa de la gangrena, degut a la gangrena.
gàngster
1 m. [HIH] [LC] Membre d’una banda organitzada de malfactors.
2 m. [LC] Persona sense escrúpols, disposada a tot per tal d’aconseguir els seus fins.
gangsterisme
m. [LC] [HIH] Manera d’actuar pròpia dels gàngsters.
gànguil1
1 m. [TRA] Embarcació amb què es porta a llençar mar enfora allò que treuen del fons les dragues.
2 1 m. [AGP] Antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
2 2 m. [AGP] Art de pesca fix que consisteix en una nansa múltiple formada per xarxa armada en un conjunt de cèrcols, que es cala amb unes altres xarxes per dirigir-hi el peix, emprat per a pescar anguiles.
gànguil2
1 m. [LC] Persona molt alta i prima. Quin gànguil, aquest xicot! Si n’és, de llarg! La noia és rabassuda, però el seu germà és un gànguil. Sembla un gànguil.
2 m. [LC] Gos llebrer.
ganivet
1 m. [ED] [LC] Instrument per a tallar que consisteix en una fulla, generalment d’acer, amb una vora afilada, proveït d’un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla. Ganivet de taula, de cuina, de llescar el pa.
2 [LC] passar el ganivet per la pedra Esmolar-lo.
ganiveta
1 f. [ED] [LC] Ganivet gros, especialment de llescar pa.
2 f. [IMF] Fulla d’acer que fan servir els ebenistes per a polir les fustes i les fulloles, abans d’ésser fregades amb el paper de vidre.
3 1 f. [IT] Barra de ferro amb un cantell viu, animada d’un moviment de vaivé, on s’agafen els ganxos que aixequen els fils d’ordit en les màquines jacquard o els lliços en les maquinetes de lliços.
3 2 f. [IT] Ganxo que fa girar la llanterna del cilindre de la màquina jacquard que porta els cartons de dibuix.
3 3 f. [IT] Eina afuada, amb un extrem afilat emprada per a tallar les bastes dels velluts per trama.
ganivetada
f. [LC] Cop de ganivet, ferida produïda per un cop de ganivet.
ganiveter ganivetera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] DAGUER, DAGUERA.
ganivetera
f. [ED] [LC] Capsa o altre estri per a guardar-hi ganivets.
ganiveteria
f. [IMI] [LC] DAGUERIA.
ganoide
1 adj. [ZOA] [ZOP] Que té una aparença brillant.
2 adj. [ZOP] Relatiu o pertanyent als ganoïdeus.
ganoïdeus
1 m. pl. [ZOP] OBS. Grup de peixos osteïctis, amb el cos recobert d’escates romboidals o de plaques òssies, que inclou l’esturió.
2 m. [ZOP] OBS. Individu d’aquest grup.
gansalla
1 f. [TRA] [LC] [ED] FIL D’EMPALOMAR.
2 f. [ED] Anella, rotllana, de cordill, de fil o d’una altra matèria prima i flexible.
gansallador
m. [IT] Fusta amb dues clavilles que serveix per a plegar fil.
gansallar
v. tr. [IT] Plegar amb el gansallador. Gansallar fil.
gansament
adv. [LC] Amb ganseria.
gansejar
v. intr. [LC] Fer el ganso.
ganseria
f. [LC] Qualitat de ganso.
ganso -a
adj. i m. i f. [LC] Que va amb calma a caminar, a fer les coses.
gansol
m. [ED] [IMI] GANSOLA.
gansola
f. [ED] [IMI] Corretja de l’esclop.
gansolar
v. tr. [IMI] Posar la gansola (a un esclop).
gansoner -a
adj. [LC] Que posa poca activitat en una cosa.
gansoneria
f. [LC] Qualitat de gansoner.
ganta
f. [ZOO] [LC] Cigonya 1.
ganut -uda
adj. [LC] Que té molta gana.
ganxa
f. [AGF] Barra de fusta d’uns 3 metres de llarg, més prima d’un cap que de l’altre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb què els raiers agafen els troncs solts quan barranquegen.
ganxer
m. [AGF] Raier que maneja la ganxa.
ganxet
1 1 m. [ED] [LC] Tija de metall, d’os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i de malla.
1 2 m. [ED] [LC] Treball fet amb ganxet. Un cobrellit de ganxet.
2 m. [LC] AGULLA DE GANXO.
ganxo
1 m. [LC] Peça de metall o altre material tenaç, corba i acabada en punxa, que serveix per a penjar-hi, agafar-hi, etc., alguna cosa. Ganxo de pinyes.
2 [AGA] ganxo de sequier Instrument per a fer moure les parades o les fustes que tanquen les preses.
ganxut -uda
1 adj. [LC] Que té forma de ganxo.
2 m. [MD] Os unciforme, quart de la segona filera del carp.
ganya
1 f. [ZOA] Obertura dels òrgans de la respiració dels peixos als dos costats de la faringe. Agafar un peix per les ganyes.
2 f. [ZOA] [AGR] Costat del cap d’un ocell on comença el coll.
3 1 f. [LC] fer ganyes Fer ganyotes.
3 2 [LC] tenir mala ganya Tenir una cara no gens agradosa.
4 f. [TRA] Peça que reforça la unió de la roda de proa amb l’amura d’una nau.
ganyada
f. [LC] [MD] Cicatriu a la cara.
ganyims
m. pl. [LC] Ganyes de tonyina salada.
ganyip
m. [LC] Menjada lleugera consistent especialment en fruita seca i galetes. Ens aturarem a fer un ganyip en aquella fageda.
ganyol
m. [LC] [AGR] UDOL.
ganyolar
v. intr. [LC] [AGR] UDOLAR.
ganyoneria
f. [LC] GANYONIA.
ganyonia
f. [LC] Qualitat de ganyó.
ganyot2
m. [EI] Peça cilíndrica proveïda d’una regata tòrica, que va collada al bloc superior de la matriu i serveix per a subjectar-la amb perns a la part mòbil de la premsa.
ganyota
f. [LC] Contorsió de la cara feta voluntàriament o involuntàriament. Fer ganyotes. Una ganyota de dolor.
ganyotaire
adj. i m. i f. [LC] Que té el costum de fer ganyotes.
ganyoter -a
adj. i m. i f. [LC] GANYOTAIRE.
ganyut -uda
adj. [ZOA] Que té les ganyes prominents, s’aplica a un ocell. Un colom ganyut.
gaó1
m. [BOS] [LC] GAVÓ.
gaó2
m. [TRA] Part de la carena d’una embarcació de platja que va de les escues fins a proa o fins a popa. Gaó de proa. Gaó de popa.
gara-gara
f. [LC] fer la gara-gara a algú Tractar de plaure’l, d’atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments.
garagot
m. [BOS] [AGA] Trepadella 1.
garangola
f. [OP] [AGA] [AGF] ESCOCELL.
garant
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que garanteix. Fer-se garant del compliment d’una cosa.
garantia
1 1 f. [LC] Acció de garantir.
1 2 f. [LC] Mitjà amb què es garanteix quelcom. Ens cal una garantia de part d’ell. Les garanties constitucionals.
2 f. [DR] Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
garantir
1 v. tr. [LC] Respondre (d’alguna cosa). Jo li garanteixo que no li passarà res de desagradable.
2 v. tr. [LC] [DR] Assegurar contra dany. Un rellotge garantit per dos anys.
garapinyar
v. tr. [HO] [LC] Recobrir d’almívar pres formant grumolls. Ametlles garapinyades.
garapinyat
m. [HO] GRANISSAT.
garatge
m. [LC] [TRG] Local on hom guarda vehicles.
garatgista
m. i f. [PR] Persona que té cura d’un garatge.
garba
f. [AGA] [LC] Feix d’espigues tallades.
garballó
m. [BOS] [LC] MARGALLÓ.
garbejar
v. intr. [AGA] [LC] Portar, carretejar, les garbes del camp a l’era.
garbell
1 m. [LC] Estri que consisteix en un receptacle el fons del qual és ple de forats iguals, que serveix per a separar objectes de grandor desigual, deixant passar els uns i retenint els altres.
2 m. [IQ] Màquina que es fa servir per a garbellar sòlids granulats.
garbella
f. [LC] Garbell gros.
garbellada
1 f. [LC] Acció de garbellar.
2 f. [LC] PER EXT. Amb una primera garbellada els cent candidats han quedat reduïts a vint.
garbellador -a
1 adj. [LC] Que garbella o serveix per a garbellar.
2 m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona que garbella el blat.
garbelladura
1 f. [IMI] GARBELLAMENT.
2 f. pl. [LC] [AGA] Pedres, terra, etc., que resten en el garbell per no haver passat pels forats.
garbellament
m. [LC] [AGA] Acció de garbellar; l’efecte.
garbellar
1 v. tr. [LC] [AGA] Passar pel garbell. Garbellar cereals, llegums.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Ell barreja mentides amb veritats: cal garbellar el que diu.
garbelleres
f. pl. [AGA] [IMI] GARBELLADURES.
garbellet
m. [LC] Parany per a caçar ocells.
garber garbera
m. i f. [AGA] [PR] [LC] SEGADOR, SEGADORA.
garberar
v. intr. [AGA] [LC] Disposar les garbes en piles o en garberes.
garberol garberola
m. i f. [AGA] [PR] [LC] SEGADOR, SEGADORA.
garbí
1 m. [ME] [LC] Vent que ve del sud-oest, originat pel gir de la marinada a la tarda en alguns sectors de la costa catalana.
2 m. [LC] [GG] Sud-oest 1.
garbinada
f. [ME] [LC] Ventada forta de garbí.
garbinejar
1 1 v. intr. [ME] [LC] Fer vent de garbí.
1 2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir del sud-oest. Feia un migjorn que garbinejava.
2 intr. [LC] [TRA] Una alineació d’embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals, sinó decantant un poc cap a garbí o ponent.
garbissos
m. pl. [AGA] [LC] Palla menuda que resulta de la batuda.
garbitana
f. [AGP] [LC] Nansa més petita que l’ordinària.
garbó
m. [AGA] [LC] [AGR] Feix de sarments o de branquillons per a fer foc, alimentar el bestiar, etc.
garbonar
v. tr. [AGA] [LC] Agarbonar 1.
garbonera
1 f. [AGA] [LC] Pila de garbons.
2 f. [AGA] [LC] Lloc on es guarden els garbons.
garbuix
m. [LC] EMBOLIC.
garbull
m. [LC] EMBOLIC.
gardana
f. [LC] [BOS] ROSER CANÍ.
gardènia
f. [BOS] [AGA] [LC] Arbust de la família de les rubiàcies, de fulles oposades, ovades o lanceolades, de color verd brillant, i flors blanques, tubuloses i molt perfumades, originari de la Xina i cultivat especialment per les seves flors (Gardenia jasminoides o G. augusta).
gardeny
m. [LC] [AGR] Grunyit de les truges.
gardenya
f. [ZOM] [AGR] [LC] Truja 1.
gardenyar
v. intr. [LC] [AGR] Les truges, grunyir.
gardí
m. [ZOP] Peix de la família dels ciprínids, de cos comprimit i alt i escates grosses, de fins a 30 centímetres de llargada, de color argentat amb les aletes vermelles, que ha estat introduït en els nostres rius (Scardinius erythrophthalmus).
gardina
f. [IMI] Escarpra dentada per a treballar la pedra.
garding
m. [HIH] Entre els visigots, personatge de la comitiva del rei i vinculat a ell per uns lligams especials de fidelitat.
garfi
1 m. [LC] [IMI] Ganxo punxegut.
2 m. [BO] Arrel adventícia que fixa la tija a un suport aeri.
garfinyar
v. tr. [LC] ESGARRAPAR.
garfir
v. tr. [LC] Agafar fortament amb la mà clavant les ungles.
garfiüt -üda
adj. [LC] Proveït de garfis.
garfullar
v. tr. [LC] Un corrent d’aigua, emportar-se terra (de les seves vores).
gargall
m. [LC] Flegma de la gola expel·lida per la boca.
gargalla
f. [BOS] [AGF] Pinassa 1 1.
gargallejar
v. intr. [LC] Escopir gargalls.
gargallós -osa
adj. [LC] Que escup gargalls, que habitualment gargalleja.
gargamella
f. [ZOA] [LC] [MD] Gola 1 2.
gargamellejar
v. intr. [LC] Fer soroll amb la gargamella.
gargamelló
m. [ZOA] [LC] [MD] Úvula 2.
gargantejar
v. intr. [LC] XERRAR.
garganter -a
adj. i m. i f. [LC] Xerraire 1.
gàrgara
f. [LC] Acció de gargaritzar. Fer gàrgares.
gargarisme
m. [LC] [MD] Medicament líquid emprat per a gargaritzar.
gargaritzar
v. intr. [LC] Mantenir un líquid a la gola agitant-lo amb l’expulsió de l’aire dels pulmons.
gàrgola
f. [AQ] [LC] [AR] Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.
gargot
m. [LC] Traç imperfecte com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure.
gargotejar
v. intr. [LC] Fer gargots.
gàrguil
m. [AQ] Motlle de fer teules.
garguirot
m. [LC] Cop donat amb el dit del mig fent-lo lliscar amb força sobre el polze.
garibaldí -ina
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Garibaldi.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de Garibaldi.
2 f. [LC] [ED] Samarreta amb mànigues oberta pel davant i amb botons per a cordar-la.
garita
f. [AQ] [LC] Torreta, caseta petita, generalment amb finestretes llargues i estretes, que serveix d’abric a un sentinella, un guaita, un guardaagulles, etc.
garjol
m. [LC] Home murri.
garlaire
adj. i m. i f. [LC] Inclinat a garlar.
garlanda
1 1 f. [LC] Cadena de flors, de fullatge trenat, que es penja com a adorn.
1 2 f. [LC] Sèrie de coses o de persones disposades en forma de garlanda.
2 1 f. [BOS] Herba enfiladissa de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes amb circells terminals, flors blaves o violàcies en raïms axil·lars i fruit en llegum aplatat, que es fa a les vorades i a les clarianes de bosc (Vicia cracca).
2 2 f. [BOS] ESPÍGOL DENTAT.
garlandí
m. [BOB] Bolet de l’ordre de les tricolomatals, d’olor com de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina oberta a la part alta de la cama en forma d’anell o de garlanda, comestible però una mica amargant, freqüent a les pinedes de terra baixa (Tricholoma caligatum).
garlar
v. intr. [LC] Parlar de coses fútils, pel gust de parlar.
garleries
f. pl. [LC] Enraonaments de les persones que garlen.
garlí
m. [TRA] Corda que forma el palanqui.
garlopa
f. [IMF] [LC] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, grossa, amb un agafador per a la mà, per a obrar, planejar i adreçar la fusta.
garlopí
m. [IMF] [LC] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, emprada per a desbastar la fusta.
garnatxa1
f. [ED] [LC] Vestit talar amb sobrecoll gran.
garnatxa2
1 f. [AGA] [LC] Vinya d’una varietat que dona raïm moradenc, molt delicat i de bon gust.
2 m. [AGA] [LC] Raïm de vinya garnatxa.
3 m. o f. [LC] [HO] [AGA] Vi elaborat amb raïm garnatxa.
garneu -a
1 1 adj. [LC] Astut, mal intencionat. Un pagès garneu.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Aquest xicot té un aire garneu.
2 m. [ZOP] Peix de la família dels tríglids, de fins a 60 centímetres de llargada, de color vermell o rosat amb el ventre blanquinós, amb una visera rostral escotada i una espina llarga i forta darrere l’opercle (Trigla lyra).
garnierita
f. [GLM] Mescla de fil·losilicats pertanyents al grup de les serpentines i rics en magnesi i níquel, que es forma en medis laterítics a manera d’agregats terrosos i incrustacions de color verd.
garoina
f. [LC] [ZOI] GAROTA.
garola
f. [LC] XERRADISSA.
gàrola
f. [ZOO] GAIG BLAU.
garolar
v. intr. [LC] XERRAR.
garoler -a
adj. i m. i f. [LC] Xerraire 1.
garota
1 f. [ZOI] [LC] Animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues.
2 [ZOI] garota negra Garota amb les punxes negres i el dermatoesquelet rosat, que s’alimenta d’algues i és endèmica de la Mediterrània (Arbacia lixula).
3 [ZOI] garota violeta Garota de color violeta, de punxes curtes, molt abundant a les costes de la Mediterrània occidental (Sphaerechinus granularis).
garoter
m. [AGP] Ormeig per a pescar garotes que consisteix en una canya oberta per un extrem.
garotera
f. [AGP] GAROTER.
garra
1 1 f. [ZOA] [LC] [MD] Part del membre inferior dels humans que va des del genoll al peu.
1 2 [LC] tenir bona garra TENIR BONA CAMA.
2 1 f. [ZOA] [LC] En els animals, conjunt de tars i falanges.
2 2 f. [IQA] Part d’un cuir o d’una pell provinent de les extremitats de l’animal.
2 3 f. pl. [AGR] [IT] [LC] Llana de baixa qualitat que prové de les garres del be.
garracurt -a
adj. [LC] [AGR] Que té les garres curtes.
garrafa
f. [ED] [LC] Ampolla grossa de coll curt, que sovint va encistellada. Una garrafa espartada.
garrafera
f. [ED] [LC] Caixa per a posar-hi garrafes.
garrafó
m. [ED] [LC] Garrafa petita.
garrallarg -a
adj. [LC] [AGR] Que té les garres llargues.
garrameu
m. [ZOA] [LC] [AGR] Crit del gat o de la guatlla.
garranxa
f. [ED] [LC] Perxa rústega amb ganxos que se subjecta al sostre i serveix per a penjar-hi alguna cosa, com el llum, les cistelles, les botifarres.
garranyic
m. [LC] Soroll sec, estrident, produït pel fregadís de dos cossos, de dues peces d’un mecanisme, etc.
garranyigar
v. intr. [LC] [AGR] Fer garranyics.
garratibat -ada
1 1 adj. [LC] [MD] Amb les cames rígides i sense moviment a causa d’un accident sobtós.
1 2 adj. [LC] ESTUPEFACTE.
2 adj. [LC] Que va tibat.
garrell -a
1 adj. [LC] [MD] Que té les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i topa dels garrons.
2 adj. [AGR] PER EXT. Un cavall, un porc, garrell.
garrepa
adj. i m. i f. [LC] GASIU.
garreperia
f. [LC] Qualitat de garrepa.
garrés
m. [AGR] Creuera 2.
garreta
f. [ZOA] [LC] [MD] [AGR] Part engruixida de l’extremitat dels equins entre la canya i el travador.
garrí
m. [ZOM] [AGR] [LC] Porc petit.
garric
m. [LC] [BOS] Arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues (Quercus coccifera).
garridesa
f. [LC] GALANESA.
garriga
1 f. [LC] [BOC] Matollar dens de garrics o d’arbustos semblants, de fulla plana, petita i dura, persistent tot l’any.
2 f. [LC] [BOS] GARRIC.
garrigar
m. [LC] [BOC] Matollar de garrics.
garriguella
f. [BOS] [LC] GARRIC.
garriguenc1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de les Garrigues o de la Garriga.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les Garrigues o a la Garriga o als seus habitants.
garriguenc2 -a
adj. [EG] [LC] Relatiu o pertanyent a les garrigues, als boscos.
garriguer garriguera
m. i f. [AGF] [PR] [LC] Persona encarregada de guardar la garriga.
garrina
f. [ZOM] [AGR] [LC] Truja petita.
garrinada
f. [ZOA] [AGR] [LC] Conjunt de garrins d’un mateix part.
garrinar
v. intr. [ZOA] [AGR] [VE] La truja, parir.
garrit -ida
adj. [LC] GALÀ.
garró
1 1 m. [ZOA] [MD] [AGR] TURMELL. Dur les mitges al garró.
1 2 m. [LC] Fang, brutícia, que arrepleguen, caminant per llocs enfangats, bruts, els garrons, els baixos dels vestits.
2 1 m. [ZOA] [AGR] Genoll del porc.
2 2 m. [AGR] Part articulada de les extremitats posteriors dels quadrúpedes compresa entre la cama i la canya.
3 m. [AGA] Borró floral de l’olivera.
garrofa
1 f. [AGA] [BOS] Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i polpa carnosa.
2 f. [LC] Mentida 1 1.
3 f. [TRA] Ungla de l’àncora.
garrofer
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies, de tronc gruixut i capçada ampla, fulles paripinnades, flors petites, sense corol·la, masculines, femenines o hermafrodites, en curts raïms, espontani a les terres mediterrànies càlides i seques i conreat pels seus fruits, les garrofes (Ceratonia siliqua).
2 [BOS] [AGA] garrofer bord ARBRE DE L’AMOR.
3 [BOS] garrofer del diable [o garrofer pudent] Arbust caducifoli de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors d’un groc verdós i llegums pènduls, tòxic i pudent, que es fa als costers secs de les terres mediterrànies càlides (Anagyris foetida).
garrofera1
f. [AGA] [LC] Lloc on es guarden les garrofes per al bestiar.
garrofera2
f. [LC] GARROFER.
garroferar
m. [LC] [BOC] [AGA] Lloc plantat de garrofers.
garrofereda
f. [BOC] [AGA] GARROFERAR.
garrofí
1 1 m. [AGA] [BOS] [LC] Llavor del garrofer, de la qual s’obtenen substàncies que faciliten la gelatinització, i també gomes i additius per a la indústria alimentària i farmacèutica.
1 2 m. [AGA] [LC] GARROFINA.
2 m. [BOS] [AGA] [LC] Veça 1.
garrofina
f. [LC] [AGA] Garrofa quan tot just neix de la flor a la tardor.
garrofó
m. [LC] [AGA] Fesol d’una varietat de gra gros i pla.
garroll
m. [BOS] [LC] GARRIC.
garronar
v. intr. [AGA] [LC] Les oliveres, treure garró.
garroner -a
adj. [LC] Que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts.
garrot1
1 1 m. [LC] Pal fort més o menys llarg, especialment el que serveix per a fer més forta una lligada passant-lo per sota el lligam i donant-li una o més voltes que prenguin corda.
1 2 m. [IT] Braç de fusta molt resistent que forma part del mecanisme d’impulsió de la llançadora en els telers mecànics de garrot.
2 m. [LC] [AD] Collar de ferro que pot estrènyer-se a voluntat per mitjà d’un caragol, que s’emprava per a executar els condemnats a la pena capital.
3 m. [LC] Bastó 1 1.
garrot2
m. [LC] Gruix de la cama o del braç.
garrotada
f. [LC] BASTONADA. Li van clavar un parell de garrotades.
garrotador
m. [LC] Garrot11 1.
garrotar
1 v. tr. [LC] Estrènyer fort per mitjà d’un garrot. Garrotar un fardell, una càrrega.
2 tr. [LC] Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament, (algú). La brusa la garrota, pobra criatura.
garrotejar
v. tr. [LC] BASTONEJAR.
garrotera
f. [ED] [LC] LLIGACAMA.
garrotxa
f. [EG] [AGA] [LC] Terra aspra, trencada, de mala petja.
garrotxí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Garrotxa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Garrotxa o als seus habitants.
garrova
f. [AGA] [BOS] [LC] GARROFA.
garrover
m. [AGA] [BOS] [LC] GARROFER.
garroverar
m. [AGA] [BOC] [LC] GARROFERAR.
garroví
m. [AGA] [BOS] GARROFÍ.
garrulador -a
adj. i m. i f. [ZOA] [LC] Que garrula.
garrut -uda
1 adj. [LC] [AGR] Que té bones garres.
2 adj. [LC] Que ja ha passat l’etapa de creixement. Un xicot garrut.
3 adj. [LC] [AGR] GARRELL.
garrutxo
m. [TRA] Mosquetó o anella de fusta o de metall, que, amb uns altres de semblants, és cosit al gràtil dels flocs i veles d’estai per a envergar-los.
garsa
1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, d’uns 46 centímetres de llargada, amb el plomatge negre iridescent i el ventre i la zona mitjana de les ales blancs, molt comú als espais oberts, tant als conreus com als parcs ciutadans, cridaire i renouer (Pica pica).
1 2 [ZOO] garsa blanca AGRÓ BLANC.
1 3 [ZOO] garsa blava Ocell de la família dels còrvids, d’uns 34 centímetres de llargada, amb el plomatge grisenc i les ales i la cua blaves i el cap negre (Cyanopica cyanus).
1 4 [ZOO] garsa de mar Ocell de la família dels hematopòdids, d’uns 43 centímetres de llargada, amb el plomatge blanc i negre i les potes i el bec de color taronja, que viu a les platges i s’alimenta de mol·luscos que desenterra de la sorra (Haematopus ostralegus).
1 5 [ZOO] garsa groguera CUCUT REIAL.
2 f. [LC] donar garsa per perdiu [o donar garsa per colom] Enganyar fent creure que és tal cosa una altra cosa de qualitat inferior que se li assembla.
3 f. [LC] Persona que no pensa sinó a arreplegar per a si béns, avantatges, etc.
garsar
v. tr. i intr. pron. [LC] GUERXAR.
garsejar
v. tr. i intr. pron. [LC] GUERXAR.
garsotet
m. [ZOO] MARTINET BLANC.
gart
m. [GL] Aigua embassada al capdavall d’un torrent o d’una riera que entra a la mar, tancada per una barra de platja.
garulla
f. [BOS] GARRIC.
gas
1 1 m. [FIF] [LC] [QU] Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió i sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté.
1 2 [QU] gas amoníac Amoníac 1.
1 3 [QU] gas carbònic DIÒXID DE CARBONI.
1 4 [QU] gas d’aigua Gas combustible constituït per una mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen obtingut per l’acció del vapor d’aigua sobre carbó roent.
1 5 [QU] gas de ciutat GAS DE L’ENLLUMENAT.
1 6 [QU] gas de guerra Gas preparat per a ésser emprat en accions bèl·liques, tòxic per l’acció vesicant, asfixiant o modificant de la fisiologia del sistema nerviós.
1 7 [QU] gas de l’enllumenat Gas obtingut per destil·lació seca d’hulles grasses o d’altres varietats de carbó, i constituït per una mescla d’hidrocarburs lleugers.
1 8 [QU] [IQ] gas dels pantans [o gas dels aiguamolls] a) Gas produït per la putrefacció de matèria orgànica que té un elevat contingut de metà.
1 8 [QU] [IQ] gas dels pantans [o gas dels aiguamolls] b) METÀ.
1 9 [QU] gas de síntesi Mescla gasosa de monòxid de carboni i d’hidrogen, en proporcions variables, amb un contingut d’un gas inert, generalment nitrogen, emprada en certs processos industrials de síntesi de compostos orgànics.
1 10 [QU] [FIF] [LC] gas fix GAS PERMANENT.
1 11 [QU] gas hilarant MONÒXID DE DINITROGEN.
1 12 [QU] [FIF] gas ideal Gas en què el producte de la pressió pel volum és proporcional a la temperatura absoluta a causa de l’absència de forces intermoleculars.
1 13 [QU] gas inert GAS NOBLE.
1 14 [QU] gas lacrimogen Gas que, actuant selectivament sobre les terminacions nervioses de la còrnia i de les conjuntives, provoca una sensació de dolor i una abundosa secreció de llàgrimes.
1 15 [QU] gas natural Mescla d’hidrocarburs lleugers que es troba tancat en bosses dins l’escorça terrestre, generalment acompanyant el petroli.
1 16 [QU] [FIF] gas noble Element que és en estat gasós a temperatura ambient de difícil combinació, situat a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements.
1 17 [QU] [FIF] gas perfecte GAS IDEAL.
1 18 [QU] [FIF] gas permanent Gas que té la temperatura crítica molt per sota de la temperatura ambient i no pot ésser liquat per simple compressió a aquesta temperatura.
1 19 [QU] gas pobre Gas combustible constituït majorment per monòxid de carboni, obtingut per acció del diòxid de carboni sobre carbó roent.
1 20 [QU] gas rar GAS NOBLE.
1 21 [QU] [FIF] gas real Gas en què són apreciables les forces de cohesió intermoleculars i el volum propi de les molècules.
2 m. [IQ] [LC] Combustible constituït per una mescla de gasos. Una casa amb calefacció de gas. Cuinar amb gas. Un llum de gas.
3 1 m. [FIF] [QU] gas electrònic Conjunt d’electrons lliures en moviment a l’interior d’un recinte buit o amb gas, d’un conductor o d’un semiconductor.
3 2 [FIA] [FIF] [QU] gas interestel·lar Gas, principalment hidrogen, molt tènue, que constitueix la major part de la matèria interestel·lar.
4 m. pl. [MD] [LC] Vapors que es produeixen en l’estómac, en els intestins.
gasa
1 f. [IT] [LC] [MD] Tela molt clara i subtil caracteritzada per la relativa separació amb què estan col·locats els fils d’ordit i els de trama.
2 [IT] gasa de volta a) Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.
2 [IT] gasa de volta b) Teixit fabricat amb lligat de gasa de volta.
gasador
m. [LC] Aparell per a gasar l’aigua o un altre líquid.
gasadora
f. [IT] GASEJADORA.
gasar
1 v. tr. [LC] [QU] Dissoldre un gas (en un líquid), especialment diòxid de carboni (en una beguda). Gasar un vi.
2 tr. [LC] [DE] [QU] Intoxicar amb gas de guerra o gas asfixiant.
3 tr. [IT] GASEJAR.
gasca
f. [LC] [BOS] Mata de la família de les boraginàcies, de fulles oblongues, grisenques pel dessota, i flors blaves, que viu exclusivament a les roques calcàries de l’alta Garrotxa (Lithospermum oleifolium).
gascó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Gascunya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Gascunya o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Dialecte occità parlat a Gascunya i a la Vall d’Aran.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gascó.
gasejadora
f. [IT] Màquina proveïda d’un cremador de gas o d’un cos incandescent, generalment ceràmic, per a gasejar els filats o els teixits a velocitats molt elevades.
gasejar
v. tr. [IT] [LC] Cremar els extrems de fibres que sobresurten del cos (del filat i del teixit), fent-lo passar ràpidament per damunt d’un flam de gas, un cos incandescent o una zona de radiació infraroja.
gasela
1 f. [ZOM] [LC] Mamífer artiodàctil remugant del gènere Gazella, del grup dels antilopins, petit, molt àgil, d’ulls grossos i vius i banyes corbades.
2 f. [ZOM] [LC] Gasela que viu al nord d’Àfrica (Gazella dorcas).
3 [ZOM] gasela dama Gasela que viu a les zones desèrtiques d’Àfrica (Gazella dama).
4 [ZOM] gasela de Grant Gasela que viu a l’Àfrica oriental (Gazella granti).
5 [ZOM] gasela de l’Índia Gasela que viu a l’est de Pèrsia, a l’Índia occidental, al Sàhara i a Aràbia (Gazella bennettii).
6 [ZOM] gasela de Thomson Gasela que viu a l’Àfrica oriental, més petita que la gasela de Grant (Gazella thomsonii).
7 [ZOM] gasela persa Gasela que viu a Pèrsia, a l’Afganistan i al Turquestan (Gazella subgutturosa).
gaseta
1 f. [CO] [PO] Publicació periòdica que dona notícies polítiques, literàries, etc. Gaseta literària. Gaseta de les arts. Gaseta dels tribunals.
2 [LC] ésser algú la gaseta del barri (o del poble, o del carrer, etc.) Saber tot el que hi passa.
gasetilla
1 f. [CO] Gènere menor del periodisme informatiu caracteritzat per l’extrema brevetat.
2 f. [LC] Escrit d’aquest gènere.
3 f. [CO] [LC] Part d’un diari consagrada a les gasetilles.
gasetiller gasetillera
m. i f. [CO] [PR] [LC] Persona que escriu gasetilles en un diari.
gasi-
[LC] V. GASO-.
gasífer
adj. [BI] [BO] vacúol gasífer V. VACÚOL.
gasificació
1 f. [FIF] [IQ] [QU] Acció de gasificar; l’efecte.
2 f. [IQ] [QU] Conversió d’un combustible sòlid o líquid que conté carboni en un gas combustible. Gasificació del carbó. Gasificació de residus.
gasificant
m. [HO] Additiu alimentari que desprèn diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua.
gasificar
v. tr. [FIF] [IQ] [QU] Convertir en gas mitjançant calor o una reacció química.
gasiforme
adj. [FIF] [QU] En estat de gas.
gasiu -iva
adj. i m. i f. [LC] Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.
gasivament
adv. [LC] Amb gasiveria.
gasiveria
1 f. [LC] Qualitat de gasiu.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona gasiva.
gasó
m. [BOS] [LC] Herba del gènere Armeria, de la família de les plumbaginàcies, de fulles totes basals, lanceolades o linears, i flors en capítol, rosades o blanques, que creix als prats i en indrets secs.
gaso- [o gasi-]
[LC] Forma prefixada del mot gas. Ex.: gasòmetre, gasífer.
gasoducte
m. [IQ] Conducció emprada per a transportar els gasos des dels jaciments o llocs de producció fins als centres de consum o d’embarcament.
gasòfia
f. [LC] Menjar fet amb les deixes de diferents menjars.
gasogen
m. [IQ] [LC] [QU] Aparell que serveix per a fabricar un gas.
gasoil
m. [EI] [IQ] Líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, que s’obté en la destil·lació del petroli i és usat com a carburant i com a combustible.
gasolina
1 f. [QU] [IQ] [GL] [EI] [LC] Líquid fàcilment inflamable, incolor, que s’obté per destil·lació del petroli, entre 60 °C i 200 °C, i s’usa com a carburant.
2 [IMI] gasolina súper Gasolina amb un índex d’octà entre 97 i 99.
gasoliner gasolinera
m. i f. [PR] [IMI] Persona que atén el subministrament de carburant i els altres serveis d’una gasolinera i s’ocupa del manteniment i la neteja de les instal·lacions.
gasolinera
1 f. [TRA] [LC] Embarcació menor moguda per un motor de combustió interna.
2 f. [LC] [IQ] Lloc on es venen gasolina i altres combustibles.
gasòmetre
1 m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar el volum d’un gas.
2 m. [IQ] Dipòsit on s’emmagatzema un gas.
gasometria
f. [FIM] [QU] Conjunt de mètodes emprats per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa dels gasos.
gasomètric -a
adj. [FIM] [QU] Relatiu o pertanyent a la gasometria. Anàlisi gasomètrica.
gasós -osa
1 adj. [FIF] [QU] Que és de la naturalesa d’un gas. Substància gasosa. Fase gasosa, estat gasós, d’una substància.
2 1 adj. [LC] [HO] [FIF] Que conté gas. Una beguda gasosa.
2 2 f. [HO] Beguda refrescant feta d’aigua gasada, amb edulcorants i aromes cítriques.
gaspar-se
v. intr. pron. [AGR] [VE] [LC] Un animal, especialment un bou, espeuar-se.
gaspatxo
m. [HO] [LC] Sopa freda, crua, feta amb tomàquet, all, aigua, oli, vinagre, sal i molla de pa ben barrejat, a la qual s’afegeix ceba, cogombre i pebrot trinxat.
gassa
1 f. [TRA] Baga o llaç que es fa al cap d’una corda per enganxar-lo o encapellar-lo en algun indret o algun objecte.
2 [TRA] gassa d’amant Nus d’amarrar un cap a una estaca o a una argolla.
gassó
1 m. [LC] Baga, sacsó, que es fa a una corda per disminuir-ne la llargària sense haver de tallar-la.
2 m. [AGA] PA DE TERRA.
gastament
1 m. [LC] Acció de gastar o de gastar-se; l’efecte.
2 1 m. [MD] [VE] [AGR] AVORTAMENT.
2 2 m. [LC] Persona extraordinàriament desnerida.
gastar
1 1 v. tr. [LC] Consumir, deteriorar, amb l’ús. Han gastat tota la provisió. Aquest fogó gasta molt carbó. Es gastarà tots els béns. El continu trepig ha gastat els esglaons. Tants excessos li gastaran la salut. Gastar l’estómac.
1 2 [LC] gastar el nom a algú Cridar-lo contínuament amb el seu nom.
1 3 [LC] gastar la pólvora en salves Emprar mitjans del tot ineficaços per a aconseguir el fi proposat.
1 4 [LC] gastar saliva en va Parlar inútilment.
1 5 v. tr. [LC] Usar habitualment. A casa només gastem oli d’oliva. Gasto mitjons de cotó.
1 6 v. tr. [LC] PER EXT. Quins fums que gastes, noi!
2 1 tr. [LC] DESPENDRE. Gastar molts duros en vestits. Gastar en vestits, en menjar. Gastar massa.
2 2 tr. pron. [LC] Gastar-se tota la mesada. No gastar-s’hi ni cinc.
gastero-
[LC] [MD] V. GASTRO-.
gasteromicets
1 m. pl. [BOB] Grup heterogeni de fongs basidiomicets, proveïts de cossos fructífers angiocàrpics que romanen tancats fins que maduren les espores.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
gasteròpodes
m. pl. [ZOI] GASTRÒPODES.
gasterosteids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme, de mida petita, amb la primera aleta dorsal formada per espines aïllades, sense escates, amb escuts ossis sobre els flancs, que viu en aigües dolces i salabroses i inclou el punxoset.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
gasteròtrics
m. pl. [ZOI] GASTRÒTRICS.
gastr-
[LC] [MD] V. GASTRO-.
gastràlgia
f. [MD] Dolor a l’estómac o a l’epigastri.
gastrectomia
f. [MD] Extirpació quirúrgica, total o parcial, de l’estómac.
gàstric -a
adj. [MD] [LC] [ZOA] Pertanyent a l’estómac, situat prop de l’estómac. Digestió gàstrica. Suc gàstric. Febre gàstrica.
gastritis
f. [MD] Inflamació de la mucosa gàstrica.
gastro- [o gastr-, o gastero-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. gastér gastrós, ‘estómac’. Ex.: gastrocele, gastràlgia, gasteromicetal.
gastrocòlic -a
adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’estómac i al còlon.
gastroentèric -a
adj. [MD] GASTROINTESTINAL.
gastroenteritis
f. [MD] Inflamació de la mucosa gàstrica i intestinal.
gastrointestinal
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’estómac i als intestins.
gastronomia
1 f. [HO] Coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i composició dels plats, l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes.
2 f. [LC] [HO] Qualitat de gastrònom.
gastronòmic -a
adj. [LC] [HO] Relatiu o pertanyent a la gastronomia.
gastronòmicament
adv. [LC] [HO] D’una manera gastronòmica.
gastròpodes
1 m. pl. [ZOI] Classe de mol·luscos que tenen en el ventre un peu carnós per mitjà del qual avancen arrossegant-se, generalment proveïts d’una closca univalva.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
gastroscopi
m. [MD] Endoscopi emprat en la pràctica de la gastroscòpia.
gastroscòpia
f. [MD] Endoscòpia de la cavitat gàstrica.
gastròstoma
m. [MD] Fístula gàstrica.
gastrotomia
f. [MD] Incisió quirúrgica de l’estómac.
gastròtrics
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals pseudocelomats, microscòpics, de cos vermiforme, que viuen en aigües tranquil·les i a la sorra de les platges.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
gàstrula
f. [BI] Fase de desenvolupament embrionari que va des de la fi del període de blastulació fins que els tres fulls del disc embrionari i l’arquènteron ja són formats.
gastrulació
f. [BI] Procés de formació de la gàstrula.
gat
1 1 m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’uns 50 centímetres de llarg, digitígrad, amb ungles retràctils, les varietats del qual difereixen pel color i per altres caràcters d’escassa importància (Felis catus). Els gats d’Angora i Pèrsia es distingeixen per llur pèl llarg i sedós. Tenir set vides com els gats. Els gats sempre cauen de potes.
1 2 [LC] donar gat per llebre DONAR GARSA PER PERDIU.
1 3 [LC] estar com el gat i el gos Estar renyint sempre.
1 4 [LC] gat escaldat amb aigua tèbia en té prou La persona que ha sofert un dany procura de no patir-ne d’altres, encara que siguin menys importants.
1 5 [LC] haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, ocult.
1 6 [LC] semblar un gat escorxat Ésser molt magre.
2 1 m. [TRA] gat de mar Aprenent de mariner.
2 2 [LC] gat dels frares PLAGA2.
2 3 [LC] gat vell Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.
2 4 [LC] quatre gats Pocs i poc importants.
3 m. [JE] el gat i la rata Joc d’infants en què els jugadors es posen fent rodona, agafats de les mans i amb els braços estesos, tret dels que fan de gat i de rata, que s’encalcen passant per sota els braços dels altres.
4 1 m. [ZOM] gat cerval LINX.
4 2 [ZOM] gat d’algàlia CIVETA.
4 3 [ZOM] gat fer GAT SALVATGE.
4 4 [ZOM] gat mesquer Geneta 1.
4 5 [ZOM] gat salvatge Gat semblant al gat domèstic però més gros i de pelatge gris amb bandes fosques i la cua peluda (Felis silvestris).
5 1 m. [LC] Bot petit per a posar-hi vi.
5 2 [LC] agafar el gat EMBRIAGAR-SE.
5 3 [LC] tenir el gat Estar embriagat.
5 4 adj. [LC] Embriac 1 1. Estar gat. Anar gat.
6 1 m. [IMI] Màquina que, posada sota una cosa que es vol aixecar, permet de fer-ho sense gran esforç.
6 2 m. [IMF] CARAGOL D’ESTRÈNYER.
6 3 m. [DE] Instrument que consisteix en un pal a l’extrem del qual hi ha formant un estel tres o més ferros elàstics i punteguts, el qual servia per a reconèixer les parets interiors d’un canó.
7 m. [ZOP] Peix de la família dels esciliorrínids, de cos allargat, amb les aletes dorsals separades per una distància superior a la longitud de l’aleta anal, tot pigallat de taquetes fosques de diàmetre mitjà semblant al de la pupil·la (Scyliorhinus canicula).
gata
1 1 f. [ZOM] Femella del gat.
1 2 [LC] gata maula [o gata moixa] Persona que afecta aires de quieta, d’innocent, etc.
2 adj. [LC] Embriaga. Estar gata. Anar gata.
3 f. [DE] Cobert per a protegir els soldats que s’acostaven als murs o les fortificacions enemigues per minar-los.
4 f. [TRA] Suport de fusta que serveix per a penjar l’àncora arran de l’orla.
5 1 f. [IT] Eixamplament irregular d’un fil, semblant a un nus o un grumoll, produït per una mala afegidura o per caiguda de borra.
5 2 f. [IT] Defecte dels teixits originat per aquest eixamplament.
6 f. [BOS] gata rabiosa Herba metzinosa del gènere Ranunculus, de la família de les ranunculàcies, amb les flors d’un groc lluent, que es fa als herbassars i prats humits.
gatada
1 f. [LC] [AGR] Munió de gats.
2 1 f. [LC] Acció, feta, que és una poca-soltada.
2 2 f. [FLL] Peça de caire paròdic on hom ridiculitza alguna actitud heroica i grandiloqüent.
gatamoixeria
f. [LC] Qualitat de gata moixa.
gatassa
f. [BOS] [LC] Herba de la família de les ranunculàcies, d’arrels tuberoses, fulles cordiformes lluents i flors d’un groc brillant, amb tres sèpals i de vuit a dotze pètals, pròpia dels boscos humits (Ranunculus ficaria).
gatejar
1 v. intr. [LC] Anar de quatre grapes. Aquesta criatura té nou mesos i encara no gateja.
2 intr. [LC] Dir gatades, poca-soltades.
gatell
1 m. [BOS] [LC] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de branquillons tomentosos, fulles ovades o oblongues, amb pèls rossos al revers i aments que apareixen abans que les fulles, que es fa als boscos de ribera i als sòls humits (Salix cinerea o S. atrocinerea).
2 m. [BOS] GATSAULE.
3 m. [BOS] [LC] Ament dels salzes.
gatelleda
f. [BOC] Lloc poblat de gatells.
gatera
1 f. [AQ] [LC] GATONERA.
2 1 f. [TRA] Forat de la coberta d’una nau per on passa la cadena de l’àncora en eixir o entrar de la caixa de cadenes.
2 2 f. [TRA] Forat que hi ha a l’orla d’una embarcació per al pas de caps i cables.
3 f. [LC] EMBRIAGUESA.
4 f. [BOS] NEPTA.
gatge
1 m. [LC] PENYORA.
2 m. [LC] Senyal d’acceptació d’un desafiament. Gatge de combat. Gatge de batalla.
gatgejar
v. intr. [LC] Els infants, proferir sons articulats com si volguessin parlar, quan encara no en saben.
gatinada
f. [ZOA] [LC] Conjunt de gats nats d’un mateix part.
gatinar
v. intr. [ZOA] [LC] [AGR] La gata, parir.
gatinyar-se
v. intr. pron. [LC] ESGATINYAR-SE.
gatmaimó
m. [BOS] [LC] Herba enfiladissa de la família de les dioscoreàcies, de tija voluble, fulles cordiformes, flors verdoses i petites, disposades en raïms axil·lars, i fruit en baia vermella, que es fa sobretot en bardisses i marges de boscos humits (Tamus communis).
gató
m. [ZOP] Gat 7.
gatolins
1 m. pl. [BOS] [LC] Mata de la família de les escrofulariàcies, densament tomentosa, blanquinosa, de fulles ovades, inflorescència viscosa i flors com les dels conillets, blanques amb estries vermelles i amb la gorja groga, que creix a les escletxes de les roques calcàries dels Pirineus (Antirrhinum molle).
2 m. pl. [BOS] [LC] [AGA] CONILLETS.
gatoll
m. [AGA] [LC] AGRASSOT.
gatonada
f. [ZOA] [LC] GATINADA.
gatonar
v. intr. [ZOA] [LC] [AGR] GATINAR.
gatonera
f. [AQ] [LC] Forat rodó en una porta, en una paret, per on poden entrar i sortir els gats.
gatosa
1 f. [BOS] [LC] Arbust molt espinós de la família de les papilionàcies, de fulles molt reduïdes i flors grogues que apareixen a l’hivern, que es fa a les brolles de les contrades mediterrànies poc fredes (Ulex parviflorus).
2 f. [BOS] [LC] ARGELAGA.
gatosar
m. [LC] [BOC] Matollar de gatoses.
gatova
f. [BOS] Arbust fortament espinós de la família de les papilionàcies, quasi sense fulles, de flors grogues i llegum ovoide, que forma part de la brolla mallorquina de romaní i bruc d’hivern (Genista tricuspidata).
gatovell
m. [BOS] EIXORBA-RATES NEGRE.
gatsaule
m. [BOS] [LC] Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de fulles amplament el·líptiques, grises i tomentoses per sota, i d’aments oblongs que apareixen abans que les fulles, propi de les clarianes de bosc i altres indrets frescals de muntanya (Salix caprea).
gatvaire
m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels esciliorrínids, amb les aletes dorsals separades per una distància no superior a la llargada de la base de l’aleta anal, pigallat de taques fosques violàcies de diàmetre mitjà més gros que el de la pupil·la (Scyliorhinus stellaris).
gatxull
1 m. [LC] Fang clar.
2 m. [LC] Part de la cort on els porcs deixen els excrements.
gatzara
f. [LC] Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. Fer, armar, moure, gatzara.
gatzarejar
v. intr. [LC] Fer gatzara.
gatzarós -osa
adj. [LC] Que mou gatzara.
gatzerí
1 m. [BOS] [LC] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades o oblongues finament serrades, flors blanques agrupades en raïms i fruit en petita drupa negra, que es fa als boscos i als llocs frescals dels Pirineus (Prunus padus).
2 m. [BOS] XUCLAMEL NEGRE.
gatzoll
m. [AGA] [AGF] [LC] Eina tallant corba, proveïda d’un mànec més o menys llarg, emprada per a podar, tallar llenya, etc.
gaubament
m. [LC] Acció de gaubar-se.
gaubança
f. [LC] Viva alegria.
gaubar-se
v. intr. pron. [LC] Alegrar-se d’alguna cosa, tenir-ne una viva satisfacció. Un germà es gaubava dels seus èxits professionals; l’altre, de vestir l’hàbit del Cister.
gaudeamus
m. [LC] [HO] Àpat en què es menja i beu en abundància.
gaudi
m. [LC] [AD] Acció de gaudir.
gaudí
m. [HIH] [PR] El qui gaudia de les exempcions pròpies de l’estament militar a causa de la seva professió o del seu càrrec.
gaudidor -a
adj. [LC] Que gaudeix o es gaudeix d’alguna cosa.
gaudiment
m. [LC] Acció de gaudir-se d’alguna cosa; l’efecte.
gaudir
1 1 v. intr. [LC] [AD] Posseir una cosa de la qual hom treu un profit, un avantatge. Ell gaudeix d’una gran fortuna. Gaudir d’una bona salut. Gaudir de crèdit. Gaudir un ciutadà dels seus drets civils i polítics.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Una contrada que gaudeix d’un bon clima.
1 3 [LC] gaudir dels honors d’un càrrec Algú, gaudir del títol i de les preeminències d’un càrrec que no exerceix.
2 1 intr. [LC] FRUIR. Gaudia del merescut descans després de tants treballs.
2 2 tr. [LC] Va gaudir la vida tant com va poder.
2 3 intr. pron. [LC] Treure profit d’alguna cosa d’altri. No te’n gaudiràs dels meus diners, abans els regalaria.
gaullisme
m. [PO] [HIH] Moviment polític francès partidari del general Charles de Gaulle.
gauss
[inv.]
m. [FIM] Unitat d’inducció magnètica del sistema cegesimal, equivalent a la deu mil·lèsima part d’1 tesla (símbol, G, Gs).
gautxesc -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als gautxos. Art gautxesc.
gautxo gautxa
m. i f. [AN] [LC] Habitant rústic de les pampes.
gavadal
1 m. [ED] [AGR] Vas gran rectangular de fusta per a rentar plats, remullar objectes, posar el menjar dels porcs i altre bestiar, etc.
2 m. [LC] Gran nombre. L’avi ens va deixar un gavadal de llibres i de papers.
3 [LC] a gavadals loc. adv. En abundància.
gavany
m. [ED] [LC] Capot amb mànigues.
gavanyar
v. tr. [LC] FER MALBÉ.
gavardina
1 f. [LC] [IT] Teixit d’estam, de cotó o de seda, amb lligament de sarja.
2 f. [ED] [LC] Peça d’abric feta amb teixit de gavardina.
gavarra
f. [LC] [TRA] Embarcació robusta de bordes paral·leles i caps mínimament afuats destinada al transport de càrrega, especialment en els rius navegables.
gavarrer gavarrera
m. i f. [TRA] [PR] [LC] Tripulant d’una gavarra.
gavarrera
f. [BOS] [LC] ROSER SILVESTRE.
gavarro
m. [AGR] Abscés a l’ungla del bestiar.
gavarró
m. [LC] [BOS] GALDA.
gavarrot
m. [IMI] [IMF] [LC] Tatxa de cabota plana, circular i bastant ampla, emprada pels tapissers per a fermar la tela a la fusta sense que s’estripi.