clec
1 m. [LC] Soroll sec.
2 m. [LC] Tancador de pressió. Una màniga cordada amb dos clecs.
cleca
f. [LC] BUFETADA.
cleda
1 f. [LC] [AGR] Clos fet amb llistons, canyes, etc., per a tancar-hi el bestiar o l’aviram.
2 f. [LC] Tanca mòbil de fusta feta amb llistons o bastons que es col·loca en el portal d’un corral o d’una pleta.
clemàstecs
m. pl. [LC] [ED] Cadena amb ganxos que va penjada al canó de la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc.
clemàtide
f. [LC] [BOS] Planta del gènere Clematis, de la família de les ranunculàcies, llenyosa o herbàcia, de fulles oposades, sovint més o menys dividides, tèpals petaloides i fruit format per nombrosos aquenis.
clemència
f. [LC] Disposició a perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la justícia.
clement
adj. [LC] Que té clemència.
clementí -ina
1 adj. [AGA] [BOS] Relatiu o pertanyent al clementiner o als seus fruits.
2 f. [AGA] [BOS] Fruit comestible del clementiner, relativament petit, arrodonit, de polpa dolça i lleugerament àcida.
clementiner
m. [AGA] [BOS] Arbre fruiter, de la família de les rutàcies, probablement híbrid del taronger agre i el mandariner.
clementment
adv. [LC] Amb clemència.
clenxa
1 f. [LC] Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en el cabell tirant el d’una banda cap a un costat i el de l’altra cap al costat oposat. Fer-se, partir-se, la clenxa. Clenxa al mig, al costat.
2 f. [LC] Ratlla de color diferent que hi ha al cap o en el coll d’algun animal.
clenxador
m. [LC] Pua que usaven les dones per a partir-se la clenxa.
clenxar
v. tr. [LC] CLENXINAR.
clenxinar
v. tr. [LC] Fer la clenxa (a algú).
clepsa
1 f. [LC] Part alta del cap. Deixant-li al descobert la clepsa.
2 f. [LC] Cap12 1. Se m’ha ficat a la clepsa que no vindrà. És molt dur de clepsa, aquest.
clepsidra
f. [HIH] Instrument per a mesurar el temps, basat en els diferents nivells assolits per l’aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d’un petit orifici.
clepto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. kléptein, ‘robar’. Ex.: cleptofòbia.
cleptòman -a
adj. i m. i f. [MD] Que pateix de cleptomania.
cleptomania
f. [MD] Propensió patològica a robar.
clerecia
1 f. [LC] [RE] Dignitat, estat, de clergue.
2 1 f. [LC] [RE] Cos dels eclesiàstics.
2 2 f. [LC] [RE] Conjunt dels clergues.
clergat
m. [RE] [LC] CLERECIA.
clergue
m. [LC] [RE] [PR] Home que ha rebut ordes sagrats, especialment sacerdot.
clerical
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la clerecia. Funcions clericals. Els ordes clericals.
2 1 adj. [LC] [PO] Favorable a la clerecia, especialment en política.
2 2 adj. [LC] [PO] Pertanyent al clericalisme com a partit. El partit clerical. La intolerància clerical.
2 3 m. [LC] Els clericals d’Espanya.
clericalisme
m. [LC] [PO] Intervenció de la clerecia en el Govern de l’Estat.
clericalment
adv. [LC] [RE] D’una manera clerical.
clericat
m. [LC] [RE] CLERECIA.
clero
m. [RE] [LC] CLERECIA.
cleruquia
f. [HIH] Colònia establerta per l’Estat atenès en territoris confiscats a nacions sotmeses.
cleta
f. [LC] ESCLETXA.
cletxa
f. [LC] ESCLETXA.
clic
1 m. [FL] So que s’articula amb una oclusió principal, que pot ésser palatal, labial o dental, i per una altra oclusió secundària, sempre velar.
2 1 m. [IN] Pulsació que hom fa en un botó del ratolí d’un ordinador per tal de validar una ordre.
2 2 [IN] fer clic CLICAR.
clicar
v. intr. [IN] Pitjar un botó del ratolí d’un ordinador per tal de validar una ordre.
clido-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kleís kleidós, ‘clau’, que indica connexió o relació amb la clavícula. Ex.: clidohioide, clidoesternal.
client clienta
1 1 m. i f. [LC] Persona que usa habitualment els serveis d’un professional.
1 2 m. i f. [LC] [DR] Persona de qui un advocat defensa el plet, la causa. Aquest advocat té molts clients.
2 m. i f. [LC] Persona que habitualment fa les seves compres o se serveix en un establiment obert al públic. Els clients d’una botiga de robes, d’una barberia, d’un cafè.
3 1 m. i f. [LC] [HIH] A l’antiga Roma, plebeu que estava sota la protecció d’un patrici.
3 2 m. i f. [LC] Persona que es posa sota la protecció d’una altra.
4 m. [IN] En inform., unitat funcional que utilitza els serveis o els recursos oferts per un servidor.
clientela
1 f. [LC] Conjunt de les persones que són els clients d’un professional, d’un establiment obert al públic. Tenir una clientela nombrosa, distingida. La clientela augmenta, minva.
2 f. [LC] [HIH] A l’antiga Roma, conjunt de clients d’un patró.
3 f. [LC] Conjunt de les persones que cerquen el favor d’algú posat molt amunt, de les que l’afalaguen, el defensen, etc., per interès. Aquell ministre té molta clientela.
clientelisme
m. [PO] Relació entre polítics i ciutadans en què s’intercanvia protecció econòmica i social com a compensació de suport polític o electoral.
clima
1 1 m. [LC] [ME] [EG] Conjunt de condicions atmosfèriques i ambientals pròpies d’una regió, especialment en tant que afecten la vida animal i vegetal.
1 2 [ME] clima continental Clima propi de l’interior dels grans continents, caracteritzat per grans oscil·lacions de la temperatura, tant diürnes com anuals.
1 3 [ME] clima equatorial Clima humit i calorós característic de les terres pròximes a l’equador.
1 4 [ME] clima mediterrani Clima caracteritzat per hiverns amb temperatures suaus, estius calorosos i secs i un règim de pluges molt irregular.
1 5 [ME] clima monsònic Clima regit pel sistema de vents del monsó, propi dels subtròpics i caracteritzat per una estació seca a l’hivern i una de plujosa a l’estiu ben diferenciades.
2 m. [LC] [ME] Zona de la Terra compresa entre dos paral·lels tals que de l’un a l’altre hi ha una diferència de mitja hora en la durada del dia més llarg de l’any.
3 m. [LC] Conjunt de condicions en què s’esdevé un fet, es desenvolupa un període històric. Un clima d’amor.
climàcic -a
adj. [EG] Relatiu o pertanyent a la clímax.
climateri
m. [MD] Període que s’inicia amb la cessació natural de l’activitat de les glàndules sexuals, caracteritzat per una sèrie de fenòmens que afecten tot l’organisme.
climatèric -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al climateri.
2 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a un moment crític en la vida d’una persona.
climàtic -a
adj. [LC] [ME] Relatiu o pertanyent al clima.
climatització
f. [LC] Acció de climatitzar; l’efecte.
climatitzar
v. tr. [LC] Condicionar l’aire (d’un local, d’un vehicle), per tal que tingui una temperatura i una humitat adequades i constants.
climato-
[LC] Forma prefixada del mot ll. clima climatis, ‘clima’. Ex.: climatopatologia.
climatòleg climatòloga
m. i f. [LC] [PR] [ME] Persona versada en climatologia.
climatologia
f. [LC] [ME] Ciència que estudia els diferents climes de la Terra.
clímax
1 m. [JE] [FLL] [CO] [LC] Gradació ascendent de la tensió dramàtica, en una obra literària, de teatre, de cinema, etc., i on es comencen a plantejar les solucions a la trama.
2 m. [LC] Moment àlgid d’un procés.
3 1 f. [EG] Etapa final d’una successió ecològica suposadament estable vers la qual tendeix un ecosistema.
3 2 f. [EG] Comunitat teòrica al final de la successió ecològica.
4 f. [CO] [FLL] Figura retòrica que consisteix a augmentar la força i la intensitat del discurs mitjançant una gradació ascendent.
climograma
m. [ME] Representació gràfica de les dades climàtiques anuals d’una localitat.
clin
m. o f. [LC] [ZOA] [AGR] CRIN.
clin-
[LC] V. CLINO-.
clina1
f. [BI] Canvi gradual en els caràcters fenotípics dels individus pertanyents a un mateix tàxon en l’àrea de distribució que ocupen, que és el reflex de variacions de factors ecològics.
clina2
f. [AGR] CRINA.
clini-
[LC] V. CLINO-.
clínic -a
1 adj. [LC] [MD] [RE] Que és administrat o té lloc prop del llit del malalt. Medicina clínica.
2 m. i f. [MD] [PS] Metge que estudia les malalties i n’estableix els diagnòstics per mitjà de l’examen directe dels malalts.
3 1 f. [MD] [PE] Ensenyament mèdic per l’examen i el tractament dels malalts en presència dels estudiants.
3 2 f. [PE] Departament dels hospitals destinat a aquest ensenyament.
3 3 f. [LC] [MD] Establiment sanitari on es fan determinats tractaments mèdics.
3 4 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la clínica.
4 f. [MD] [PS] Conjunt de símptomes que caracteritzen una malaltia.
clínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, molt afins als blènnids, amb escates i amb molt pocs radis segmentats a l’aleta dorsal, com la bavosa d’alga.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
clino- [o clini-, o clin-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. klínein, ‘inclinar’. Ex.: clinòmetre, clinodactília, clinícola, clinartrosi.
clinoclor
m. [GLM] Mineral del grup de les clorites, de fórmula Mg5Al(Si3Al)O10(OH)8, ric en magnesi, incolor i format per alteració de roques magnesianes.
clinòmetre
1 m. [GL] Aparell per a mesurar l’angle d’inclinació d’un estrat, d’una fractura, d’un pla d’esquistositat o del pendent d’un terreny, respecte al pla horitzontal.
2 m. [ME] Ceilòmetre basat en la mesura de l’angle d’inclinació d’una taca de llum projectada verticalment sobre un núvol des d’un punt allunyat durant la nit.
3 m. [TRA] Aparell per a mesurar l’angle d’escora.
clinopiroxens
1 m. pl. [GLM] Grup de piroxens que cristal·litzen en el sistema monoclínic.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels clinopiroxens.
clinopodi
m. [BOS] Planta herbàcia de la família de les labiades, de flors purpúries agrupades en glomèruls, pròpia de boscos i bardisses humits (Clinopodium vulgare o Satureja vulgaris).
clinoptilolita
f. [GLM] Mineral del grup de les zeolites, amb calci, sodi i potassi, de fórmula (Na,K,Ca)2-3Al3(Al,Si)2Si13O36·12H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i té importants aplicacions industrials.
clinozoisita
f. [GLM] Mineral del grup de l’epidota, de fórmula Ca2Al(Al2O)(Si2O7)(SiO4)(OH), ric en calci i alumini, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és incolor.
clip
1 m. [ECO] [LC] [ED] Petit objecte metàl·lic o d’altra matèria, que fa molla pel fet d’estar doblegat sobre ell mateix i que serveix per a subjectar papers, cabells, roba, etc.
2 m. [TRG] Accessori acoblat als pedals de la bicicleta que subjecta el peu al pedal per mitjà d’una corretja.
clipeasteroides
1 m. pl. [GLP] Ordre d’equinoïdeus irregulars, amb teca discoidal o acampanada, de contorn pentagonal o arrodonit, àrees ambulacrals petaloides, propis de mars càlids, que aparegueren al paleogen i tenen un important registre fòssil del neogen.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
clíper
m. [TRA] Veler ràpid de línies molt fines i gran superfície vèlica concebut i emprat en el segle XIX.
clipi
m. [ZOA] Placa del cap dels insectes, per sota del front, limitada per les mandíbules.
clisi
f. [FL] Adjunció de clítics.
clisímetre
m. [AQ] [OP] Aparell per a mesurar la diferència de nivell entre dos punts o més de terrenys molt inclinats, o bé per a traçar sobre el terreny una recta d’un pendent determinat.
clissar
1 v. tr. [LC] POP. Veure 1 1. Fugia com un llamp, però l’he ben clissat. Va clissar la noia prop de la casa.
2 intr. [LC] clissar-hi VEURE-HI. Que no hi clisses?
3 intr. pron. [LC] clissar-s’hi VEURE-S’HI.
clister
m. [MD] ÈNEMA.
clisteri
m. [MD] ÈNEMA.
clisto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. kleistós, ‘clos’. Ex.: clistopètal, clistògam.
clistògam -a
adj. [BO] Que presenta clistogàmia.
clistogàmia
f. [BO] Pol·linització en què els òrgans femenins de la flor són fecundats pel pol·len de la mateixa flor, que no arriba a obrir-se.
clistoteci
m. [BO] Cos fructífer d’alguns fongs ascomicets, més o menys esfèric i totalment clos, que s’esquinça irregularment per alliberar les espores.
clitel
m. [ZOA] Regió diferenciada del cos dels oligoquets i dels hirudinis, amb funcions reproductores.
clític -a
1 adj. [FL] Que s’adjunta al davant o al darrere d’un altre mot, formant una unitat accentual, s’aplica a un mot àton.
2 m. [FL] Mot clític.
clitocibe
1 m. [BOB] Bolet del gènere Clitocybe, de l’ordre de les tricolomatals, sovint no gaire molsut, deprimit o en forma d’embut, amb làmines primes i denses, sovint decurrents, de color generalment pàl·lid, que inclou espècies comestibles com les candeles i les tasses, i espècies no comestibles, algunes tòxiques.
2 [BOB] clitocibe d’estepar Clitocibe blanc o de color de caramel, amb olor d’anís, que viu sota les estepes (Clitocybe cistophila).
clitoridectomia
f. [MD] [AN] Ablació del clítoris, que, en certes societats, forma part dels rituals d’iniciació femenina.
clitoridi -ídia
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al clítoris.
clítoris
m. [LC] [MD] [ZOA] Òrgan erèctil situat a l’angle anterior de la vulva.
clivatge
m. [GL] Fissuració de les roques que té un origen exterior, tectònic.
clivell
1 m. [LC] Clivella que va de cap a cap d’una peça de suro, de fusta, etc.
2 m. [AR] Anomalia que afecta perpendicularment totes les capes pictòriques en els objectes de fusta policromada.
clivella
f. [MD] [AR] [GL] Obertura longitudinal més o menys pregona com les que es fan en la superfície de certs cossos quan es contrauen. Una clivella a la pell, al suro, a la roca. Una clivella en una capa de pintura.
clivelladís -issa
adj. [LC] Que es clivella fàcilment.
clivellar
1 1 v. tr. [LC] Fer clivelles (en una cosa). El sol ha clivellat la pintura dels porticons.
1 2 intr. pron. [LC] La terra amb aquest sol es clivella.
2 tr. [AR] Fer un clivellat (en un objecte) per tal que faci la impressió d’antic.
clivellat -ada
1 adj. [AR] Que s’esquerda en forma d’una xarxa o un reticle de clivelles que fan dibuixos característics, s’aplica a una superfície pintada. Un retaule clivellat. Una porcellana clivellada.
2 m. [LC] Superfície clivellada.
3 m. [AGA] [BOB] Malaltia causada per fongs ascomicets del gènere Venturia, que provoca l’aparició de taques clivellades sobre els fruits de la perera o la pomera.
clixé
[pl. -és]
1 m. [LC] [AF] [CO] Planxa de metall o de qualsevol altre material susceptible d’ésser gravat o emmotllat en què es reprodueix en relleu una composició, una imatge, etc., destinada a la impressió tipogràfica.
2 m. [AF] [CO] Motlle en forma de trepa emprat en la impressió serigràfica.
3 m. [CO] Negatiu 4.
4 m. [LC] [CO] Frase o expressió estereotipada, repetida sovint.
cloaca
f. [ZOA] Cavitat on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals, pròpia d’amfibis, rèptils, ocells i monotremes.
cloacal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la cloaca.
cloasma
m. [MD] Alteració de la pell caracteritzada per taques pigmentàries ben delimitades, que es localitza gairebé exclusivament a la cara.
cloca
f. [LC] [AGR] [ZOA] Lloca 1.
cloc-cloc
interj. [LC] [ZOA] Expressió que evoca la veu de la gallina.
clocpiu
estar clocpiu [o anar clocpiu] a) adj. [LC] Un ocell, estar alacaigut i arrupit.
a) [LC] estar clocpiu [o anar clocpiu] b) Una persona, estar decaiguda, ésser malaltissa.
cloenda
1 1 f. [LC] [AQ] Envà, paret de separació, en una casa, apartament, etc.
1 2 f. [LC] Allò que divideix una cavitat en dues o més parts.
2 f. [LC] [FLL] Part final amb què es conclou una dissertació, un monòleg, un acte públic, etc.
cloendat -ada
adj. [LC] [AQ] Dividit en dues o més parts per una cloenda o cloendes.
clofa
f. [LC] Part posterior de la juntura de la cama amb la cuixa.
clòfia
f. [LC] [AGA] [BO] CLOFOLLA.
clofoll
m. [LC] [IMI] Conjunt de clofolles utilitzades com a combustible o per a fins industrials. He comprat una partida de clofoll.
clofolla
1 f. [LC] [AGA] [BO] Embolcall de certs fruits. Clofolles d’avellana, de cacauet, de pinyó, de blat.
2 f. [LC] [ZOA] Closca de l’ou.
clofollós -osa
adj. [LC] [BO] [AGA] Que té molta clofolla.
cloïssa
f. [ZOI] [LC] Mol·lusc acèfal bivalve, generalment comestible.
clon1
1 m. [BI] [AGA] [AGF] Conjunt d’organismes o de cèl·lules originats per reproducció asexual a partir d’un de sol o d’una de sola. Un clon de pollancre.
2 m. [BI] En enginyeria genètica, conjunt de molècules d’àcid desoxiribonucleic, sovint originades per recombinació, que procedeixen d’una molècula ancestral.
clon2
m. [MD] CLONUS.
clonal
adj. [BI] Clònic11.
clonar
1 v. tr. [BI] Obtenir (un conjunt d’organismes o de cèl·lules idèntics) a partir d’un únic progenitor.
2 v. tr. [BI] En enginyeria genètica, obtenir clons.
clonatge
m. [BI] Acció de clonar; l’efecte.
clònic1 -a
1 adj. [MD] [BI] Relatiu o pertanyent a un clon.
2 adj. [MD] [BI] Obtingut per clonatge. Cèl·lules clòniques.
clònic2 -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al clonus. Espasmes clònics.
clonus
m. [MD] Contraccions involuntàries i rítmiques que apareixen en un grup muscular en efectuar una extensió brusca i passiva dels tendons.
clopissa
f. [BOB] Pollancró 1.
clopissó
m. [BOB] Gírgola 1.
cloqueig
m. [LC] [ZOA] Acció de cloquejar.
cloquejar1
v. intr. [LC] [ZOA] La gallina, fer cloc-cloc. Quan les gallines fan l’ou cloquegen.
cloquejar2
v. intr. [LC] fer cloquejar el cap a algú Atordir-lo.
cloquer
m. [LC] [AQ] [AR] CAMPANAR.
cloquera
adj. [BOS] herba cloquera V. HERBA.
clor
m. [LC] [QU] Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, gas groc verdós, molt pesant, d’olor sufocant, molt irritant, de propietats oxidants, decolorants i antisèptiques (símbol, Cl; nombre atòmic, 17; pes atòmic, 35,45).
clor-
[LC] V. CLORO-.
cloració
f. [QU] Reacció d’introducció de clor d’un compost.
cloramfenicol
m. [QU] Antibiòtic obtingut primerament de cultius del bacteri del sòl Streptomyces venezuelae, bacteriostàtic d’espectre ampli.
cloramina
f. [QU] Derivat clorat sòlid, emprat com a oxidant i com a antisèptic per la seva capacitat d’alliberar clor en presència d’aigua en condicions determinades.
cloràntia
f. [BO] Modificació de les fulles florals en fulles verdes com les ordinàries.
clorapatita
f. [GLM] Mineral del grup de les apatites, clorofosfat de calci, de fórmula Ca5(PO4)3Cl, que cristal·litza en el sistema hexagonal.
clorar
v. tr. [QU] Fer una cloració.
clorat -ada
1 adj. [QU] Que conté clor, que ha estat tractat amb clor.
2 1 m. [QU] Sal de l’oxoàcid de clor pentavalent.
2 2 m. [QU] Anió de fórmula ClO3-, derivat de l’oxoàcid de clor pentavalent per dissociació de l’hidrogen.
2 3 [QU] clorat de sodi Sal cristal·lina blanca, de fórmula NaClO3, emprada com a oxidant.
clorèmia
f. [MD] Taxa de clor en el sèrum sanguini.
clorhidrat
m. [QU] Compost format per l’addició d’àcid clorhídric sobre una base orgànica nitrogenada.
clorhídria
f. [MD] Taxa d’àcid clorhídric i de clor combinat amb matèries orgàniques que hi ha en el suc gàstric.
clorhídric
adj. [QU] àcid clorhídric V. ÀCID.
clòric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al clor.
clorites
1 f. pl. [GLM] Grup de fil·losilicats dioctaèdrics o trioctaèdrics d’estrat doble, compostos per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, que presenten, a més, una capa octaèdrica addicional.
2 f. [GLM] Mineral del grup de les clorites.
clorític -a
adj. [GLG] Que conté clorita.
cloritoides
1 m. pl. [GLM] Grup de nesosilicats amb cations divalents i trivalents, que presenten simetria monoclínica pseudohexagonal i es troben en metapelites de grau baix.
2 m. [GLM] Mineral del grup dels cloritoides, ric en ferro i alumini.
cloritós -osa
adj. [GL] Compost de clorita o que en té l’aspecte.
cloro- [o clor-]
1 [LC] Forma prefixada del mot gr. khlorós, ‘verd clar’. Ex.: clorofil·la, clorosi, clorènquima.
2 [QU] Forma prefixada del mot clor. Ex.: cloroacètic, cloroplatínic, cloroacetona, clorobenzè, cloramina.
clorofícies
1 f. pl. [BOI] Classe de cloròfits, que inclou una gran part de les algues verdes, amb exclusió de les prasinofícies, les ulvofícies i les carofícies.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
clorofil·la
f. [BO] [BI] [QU] Pigment verd propi de les plantes i altres organismes fotosintètics, la molècula del qual té estructura porfirínica, amb un àtom de magnesi central, que té aplicació industrial en perfumeria i com a desodorant.
clorofil·lació
f. [LC] [BI] [QU] Descomposició de l’anhídrid carbònic pels cloroplasts sota la influència de la llum solar.
clorofíl·lic -a
1 adj. [BO] [BI] [QU] Relatiu o pertanyent a la clorofil·la.
2 adj. [BO] [LC] [BI] Que conté clorofil·la.
cloròfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues que comprèn les algues verdes, que tenen plastidis amb clorofil·la b i midó a l’interior, i en general són de color verd fulla.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
clorofluorocarboni
m. [QU] CLOROFLUOROCARBUR.
clorofluorocarbur
m. [QU] Carbur de clor i fluor emprat en circuits de refrigeració, en la fabricació d’escumes polimèriques i com a gas propulsor d’esprais que té una acció catalítica sobre la destrucció de l’ozó de l’estratosfera.
cloroform
m. [QU] Líquid volàtil incolor, de fórmula CHCl3, d’olor etèria i sabor dolcenc, dissolvent de la cera, les resines, etc., usat molt com a anestèsic.
cloroformització
f. [MD] Acció de cloroformitzar; l’efecte.
cloroformitzar
v. tr. [MD] Insensibilitzar, anestesiar, per l’acció del cloroform.
cloromonadals
f. pl. [BOI] RAFIDÒFITS.
cloroplast
m. [BO] [BI] Orgànul propi d’algunes cèl·lules vegetals que conté clorofil·la i on té lloc la fotosíntesi.
cloroprè
m. [QU] Monòmer emprat per a la síntesi del neoprè.
clorós -osa
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al clor.
2 adj. [QU] Que conté clor, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
clorosi
1 f. [MD] Anèmia que apareix quasi exclusivament en el sexe femení durant la pubertat o l’adolescència, caracteritzada per una pal·lidesa verdosa groguenca de la pell.
2 f. [AGA] [BO] Estat patològic de les plantes que es manifesta per la pèrdua de llur color verd, causat per alteracions metabòliques diverses com la manca de certs ions, especialment de ferro.
cloròtic -a
1 adj. [MD] [BO] [AGA] Relatiu o pertanyent a la clorosi.
2 adj. i m. i f. [MD] [BO] [AGA] Que pateix de clorosi. Una noia cloròtica.
clorur
1 m. [QU] Combinació de clor amb un element químic altre que l’oxigen o el fluor.
2 m. [QU] Sal de l’àcid clorhídric.
3 m. [QU] Anió Cl-, que es pot considerar que deriva formalment de l’àcid clorhídric per pèrdua de l’hidrogen.
4 [QU] clorur de calç Sal doble de clorur hipoclorit de calci hidratat, preparada tractant calç apagada amb clor gasós, emprada com a blanquejant, desinfectant i oxidant.
5 [QU] clorur de magnesi Sal en forma de cristalls deliqüescents, de fórmula MgCl2, emprada en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant.
6 [IQ] clorur de polivinil Resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil.
7 [QU] clorur de sodi SAL DE CUINA.
8 [QU] clorur de tionil Diclorur de l’àcid sulfurós, de fórmula SOCl2.
9 [QU] clorur de tubocurarina Alcaloide derivat del curare, aïllat del Chondodendron tomentosum, emprat com a relaxant muscular i en la diagnosi de la miastènia.
10 [QU] clorur mercúric Sòlid cristal·lí que és una metzina molt potent.
11 [QU] clorur mercurós CALOMELANS.
clorurat -ada
adj. [QU] Que conté clorur. Aigua mineral clorurada.
clos -a
1 adj. [LC] Envoltat de parets, de tanques, aïllat completament de l’exterior. Un jardí, un hort, clos.
2 m. [LC] Terreny envoltat de parets, reixes, tanques, etc.
3 adj. [LC] RETRET2.
closa
1 1 f. [LC] Acció de circuir o fer un clos. La closa d’un conreu.
1 2 f. [LC] Acció de cloure’s. La closa d’una ferida.
2 f. [LC] Tanca que circueix un terreny, tanca o envà que separa completament dues coses.
3 1 f. [LC] Part que acaba alguna cosa, especialment un edifici.
3 2 f. [LC] [AGA] Darrer solc de la llaurada.
4 1 f. [AGA] [AGR] [BOC] Terreny clos destinat al pasturatge.
4 2 f. [BOC] [AGA] PRAT DALLADOR.
closca
1 1 f. [LC] [ZOA] Embolcall dur i rígid d’un animal, com el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscos, o l’ossi i corni dels quelonis. La closca d’una llagosta de mar, d’un cranc. La closca d’un caragol. La closca d’una tortuga.
1 2 [LC] sense closca loc. adj. A mig fer.
2 f. [LC] [MD] Conjunt dels ossos que formen la part exterior del crani. La closca del cap. Rompre’s la closca.
3 1 f. [LC] [ZOA] Embolcall calcari de l’ou.
3 2 [LC] sortir de la closca [o no haver sortit encara de la closca] Ésser encara jove, inexperimentat.
4 1 f. [LC] Embolcall llenyós de certs fruits. La closca d’una nou, d’una ametlla.
4 2 [LC] closca de nou Embarcació molt petita.
closcada
f. [LC] Cop pegat amb la mà al cap d’algú.
closcar
v. tr. [LC] Pegar cops al cap (d’algú).
closcat -ada
adj. [LC] [ZOA] Proveït de closca. Un animal closcat.
closell
m. [OP] Desguàs de la cuneta d’un camí o d’una carretera que es compon d’arqueta, de conducte i de boca de sortida.
closquet
m. [LC] Cop fluix, especialment a la closca del cap.
closqueta
1 f. [LC] [ED] Coberta de drap fi, randat, que posen als infants nounats sota el capçó.
2 f. [LC] [ED] CAPÇÓ.
clostridi
m. [BI] Bacteri grampositiu del gènere Clostridium, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbil o dotat de flagels i estrictament anaeròbic.
clot
1 1 m. [LC] [MD] Concavitat en la superfície d’un cos sòlid. La verola li ha deixat la cara plena de clots. El clot de la barba. Té un clot a cada galta. El degotall ha acabat fent un clot a la pedra.
1 2 m. [LC] Lloc baix voltat d’elevacions. Una caseta posada en un clot.
1 3 [LC] clot de l’aixella Depressió formada en la part inferior de la unió del braç amb el tronc.
1 4 [LC] clot de la mà Petita cavitat que hom forma al palmell fent abducció del primer dit de la mà i flexió dels altres quatre.
1 5 [LC] clot del llit Concavitat que hi deixa un cos que hi ha jagut. Fa dos mesos que està sepultat en un clot del llit.
1 6 [LC] clot d’arena Gran bevedor.
2 1 m. [LC] Excavació feta en un terreny per a servir de receptacle, especialment per a plantar-hi una planta. Ja hem fet els clots per a les cols. El clot dels fems.
2 2 m. [LC] Fossa per als morts.
2 3 [LC] anar al clot Morir 1 1. En vuit dies va anar al clot.
clota
f. [LC] Clot gran.
clotada
f. [LC] Espai de terreny entre terrenys més alts.
clotar
v. tr. [LC] [AGA] Colgar (una sarment).
clotell
m. [LC] [MD] CLATELL.
cloterada
f. [LC] CLOTADA.
clotet
m. [LC] [MD] Clot petit, com ara el de la galta, el del mentó, etc.
clotoide
f. [OP] Corba d’acord horitzontal en què el radi de curvatura varia d’una manera inversament proporcional a la distància recorreguda, amb la qual cosa es facilita el canvi de direcció als vehicles que circulen per una carretera.
clotós -osa
adj. [LC] Ple de clots. Un terreny clotós.
clotut -uda
1 adj. [LC] [MD] Que fa un clot ben marcat, dit especialment de les galtes.
2 adj. [LC] De galtes clotudes. Cara clotuda.
clotxa1
f. [LC] CLOSCA. La clotxa d’una tortuga.
clotxa2
1 f. [LC] Pa buidat parcialment de molla i omplert de vianda.
2 1 f. [LC] Clot.
2 2 f. [LC] [JE] Joc d’infants que consisteix a ficar una moneda, una pedra, etc., en un clot circular fet a terra tirant-la-hi des de certa distància, essent-ne el guanyador el qui la fa anar a dins o més a la vora.
clotxeta
f. [LC] [JE] Clotxa2 2 2.
cloure
[ger. cloent, p. p. clos; ind. pr. 1 cloc; subj. pr. clogui, etc.; subj. imperf. clogués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Cobrir l’obertura (d’alguna cosa) de manera que resti aïllada de l’exterior. Cloeu bé la gerra que no hi entri aire. La tapa ha de cloure hermèticament el recipient. Aquest tap no clou. Aquesta porta tanca bé, però no clou, resten escletxes entre la fulla i el muntant.
1 2 [LC] cloure la boca Cloure-la ajuntant els llavis.
1 3 [LC] cloure un ull Cloure’l ajuntant les parpelles.
1 4 intr. pron. [LC] Cloure’s els ulls. Cloure’s la boca. Cloure’s una ferida.
1 5 intr. [LC] Un animal, posar totes les dents. El nostre cavall ja ha clos.
2 1 tr. [LC] cloure els ulls a la llum Morir 1 1.
2 2 [LC] cloure l’ull Adormir-se.
2 3 [LC] cloure la boca a algú Fer-lo callar.
2 4 [LC] cloure la mà Donar algú molt menys del que era d’esperar.
3 1 tr. [LC] Fer que (quelcom) cobreixi l’obertura d’alguna cosa. Cloure les parpelles. Cloure els llavis. Cloure les dents.
3 2 intr. pron. [LC] Cloure’s una flor.
3 3 [LC] cloure la mà [o cloure el puny] Replegar els dits sobre el palmell de la mà.
3 4 [LC] cloure una carta Plegar-la i segellar-la. Carta, lletra, closa.
4 tr. [LC] Encloure 1. M’he clos els dits a la porta.
5 1 tr. [LC] TERMINAR. Cloure un compte. Cloure la sessió.
5 2 tr. [LC] Acordar definitivament. D’aquest afer jo no clouria res sense la voluntat de ma filla.
clovella
f. [LC] [BO] [AGA] CLOFOLLA.
clovellós -osa
adj. [LC] CLOFOLLÓS.
clown
[angl.]
m. [LC] [JE] Bufó de circ, pallasso.
club
1 m. [LC] [SP] Societat de persones per al foment d’un fi literari, polític, merament recreatiu, etc., i especialment esportiu.
2 m. [LC] Local on es reuneixen aquestes persones.
cluc -a
adj. [LC] Clos o tancat, s’aplica especialment als ulls. Caminar amb els ulls clucs. Els ulls no poden veure-hi mentre estan clucs. Fer, trobar, una cosa a ulls clucs. Tenia les parpelles mig cluques.
cluca
f. [JE] [LC] jugar a la cluca V. JUGAR.
clucaina
f. [LC] fer la clucaina Tancar els ulls en morir-se.
clucales
f. pl. [LC] [AGR] Ullera 3.
clucull
m. [LC] Son curt.
cluigida
f. [BOS] Mata o arbust perennifoli de la família de les umbel·líferes, de fulles oblongues agrupades a la part inferior de les tiges, flors grogues en umbel·la i fruits oblongs, que fa olor de taronger i és pròpia de les màquies de la part meridional de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica (Bupleurum gibraltarium).
clupeids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, d’aletes sense radis espinosos, amb una sola aleta dorsal, curta i oposada a les ventrals, aleta caudal forcada, ventre comprimit i amb una carena d’escutets, de dors blau verdós, flancs i ventre argentats, que inclou la sardina, l’alatxa i la saboga.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
clusa
1 1 f. [HIH] [DE] Pas estret i fortificat entre muntanyes.
1 2 f. [GL] Vall pregona que en una estructura monoclinal s’obre transversalment o obliquament a la direcció de les capes molt resistents a l’erosió.
2 f. [BO] Fruit sec dividit en compartiments monosperms, com el de les labiades i les boraginàcies.
clusiàcies
f. pl. [BOS] GUTÍFERES.
clúster
m. [QU] Agrupament d’àtoms d’un mateix element, units entre ells per forces de valència o per forces residuals que mantenen la identitat del conjunt.
cneoràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, que inclou només tres espècies, una de les quals és l’olivella.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cnidaris
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals metazous de simetria radiada.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
cnido-
[LC] Forma prefixada del mot gr. kníde, ‘ortiga’. Ex.: cnidoblast, cnidocist.
ço
1 pron. [LC] AÇÒ.
2 pron. [LC] ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts.
3 pron. [LC] ço que a) En combinacions pronominals substantives, el que, allò que.
3 [LC] ço que b) Cosa que, en què l’antecedent cosa resumeix el contingut d’una proposició anterior. El tenor saludà, ço que provocà una tempestat d’aplaudiments.
co-1
[LC] V. CON-.
co-2
[LC] [MT] [FIA] En mat. i en astron., prefix que indica el complement d’un angle o la pertinença a aquest complement. Ex.: codeclinació, cotangent.
coa
f. [LC] CUA.
coacció
1 f. [LC] Acció de constrènyer la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.
2 f. [SO] Influència que un grup exerceix sobre els membres del seu àmbit social, i també sobre els del propi grup, per tal que se sotmetin a les lleis i les normes del grup i per impedir que vagin contra la moral, els interessos o la manera de viure d’aquest.
3 1 f. [DR] Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l’oposició injusta o permet d’exigir el compliment de les obligacions i que es manifesta essencialment en l’execució de sentències i en les funcions policíaques.
3 2 f. [DR] Delicte contra la llibertat de la persona que consisteix a emprar, sense estar-hi legítimament autoritzat, violència sobre un altre.
coaccionador -a
adj. [LC] Que coacciona.
coaccionar
v. tr. [LC] Fer coacció (a algú).
coacervació
f. [QU] Fenomen pel qual un sistema col·loidal, en addicionar-li un tercer component, se separa en dues fases.
coacervar
v. tr. [QU] Fer una coacervació.
coactiu -iva
1 adj. [LC] Que constreny la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.
2 adj. [FL] En ling., que expressa una acció que ha d’ésser feta amb esforç. Un verb coactiu.
coadjutor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que ajuda algú en certes coses, assistent.
2 m. [LC] [RE] [PR] Sacerdot que, en una parròquia, té el càrrec d’ajudar el rector en les seves funcions parroquials.
coadjutoria
f. [LC] [RE] Càrrec de coadjutor.
coadjuvant
1 adj. [LC] Que coadjuva.
2 m. i f. [DR] Persona que intervé en un procés sense haver-hi figurat inicialment, com a part demandant o demandada, per prestar ajut a la defensa d’una de les parts, atès que és titular d’un interès jurídic actual que podria ésser afectat per la sentència.
3 m. [IQ] En quím., substància granular emprada per a facilitar una filtració.
coadjuvar
v. intr. [LC] Donar-se mútua ajuda, cooperar. Tots hem coadjuvat en aquesta operació.
coàgul
m. [LC] [MD] [QU] [ZOA] Massa semisòlida que resulta de la coagulació de certs líquids com la sang, la limfa o la llet.
coagulable
adj. [LC] [MD] [QU] Capaç de coagular-se.
coagulació
f. [LC] [MD] [QU] Procés pel qual la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid són alterats de manera que se separen del sistema en forma d’una fase sòlida insoluble gelatinosa.
coagulador -a
adj. i m. [LC] [MD] [QU] COAGULANT.
coagulant
1 adj. [MD] Que facilita o provoca la coagulació.
2 m. [MD] [MD] Substància coagulant.
coagular
1 v. tr. [MD] [QU] Produir la coagulació (d’un sistema col·loidal o líquid).
2 intr. pron. [LC] Sofrir coagulació. La sang es coagula espontàniament. La llet es coagula fent-la bullir amb herbacol.
coagulatiu -iva
adj. [LC] [MD] [QU] Que té el poder de coagular.
coala
m. [ZOM] Mamífer marsupial, sense cua, de tronc curt i robust i de cap gros, amb orelles grosses i peludes, de color grisenc, que es nodreix de fulles d’eucaliptus i és propi d’Austràlia (Phascolarctos cinereus).
coalescència
1 f. [FL] Canvi fonològic que afecta la contracció de dues vocals veïnes en una de sola.
2 f. [QU] Fenomen pel qual les gotes d’un líquid dispers en un altre de no miscible o en un gas tendeixen a unir-se entre elles i formar agregats de majors dimensions.
coalició
f. [LC] [PO] Aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú.
coalicionista
m. i f. [LC] [PO] Persona que forma o afavoreix una coalició.
coalitzar-se
v. intr. pron. [LC] [PO] Formar una coalició. Les organitzacions es coalitzaren per lluitar a favor dels drets dels infants. Els obrers s’han coalitzat contra els burgesos.
coana
f. [ZOA] Orifici posterior de la cavitat nasal que posa en comunicació aquesta cavitat amb la bucal.
coanat -ada
1 adj. [ZOA] Que té coanes.
2 1 m. pl. [ZOA] Grup de vertebrats que inclou els dipnous i tots els vertebrats terrestres.
2 2 m. [ZOA] Individu d’aquest grup.
coanòcit
m. [ZOA] Cèl·lula flagel·lada pròpia de les esponges, que forma l’endoderma.
coaptació
f. [LC] [MD] Acció de coaptar.
coaptar
v. tr. [LC] [MD] Unir o ajustar l’una a l’altra (especialment les parts d’un os trencat, d’una juntura dislocada, els llavis d’una ferida, etc.).
coarrendatari -ària
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que és arrendatari ensems amb un altre.
coartada
1 f. [LC] [DR] Prova amb què hom demostra que ha estat absent del lloc d’un delicte en el moment d’haver estat comès. Provar la coartada. Preparar la coartada.
2 f. [LC] SUBTERFUGI.
coartar
v. tr. [LC] Restringir, limitar. Coartar la voluntat. Normes que coarten la llibertat d’expressió.
coarticulació
f. [LC] [FL] Fenomen d’adaptació articulatòria que experimenten certs sons del llenguatge a causa del contacte amb altres sons en la cadena parlada.
coatí
[pl. -ís]
m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels prociònids, de cua llarga, musell allargat i ulls i orelles petits, propi de l’Amèrica del Sud (Nasua nasua).
coautor coautora
m. i f. [LC] [PR] Autor d’una obra feta conjuntament entre dos o més.
coaxial
1 adj. [LC] [FIF] Que tenen els eixos coincidents, s’aplica a dues o més corbes.
2 adj. [EI] Que posseeix dos o més elements amb el mateix eix.
cob
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil del gènere Kobus, de la família dels bòvids, amb banyes, exclusives dels mascles, anellades, sigmoides i amb les puntes dirigides endavant, propi de l’Àfrica subsahariana.
cobai
m. [ZOM] CONILL PORQUÍ.
cobalt
m. [LC] [QU] [ML] Metall de transició, d’un blanc rogenc, ferromagnètic (símbol, Co; nombre atòmic, 27; pes atòmic, 58,93).
cobàltic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al cobalt.
2 adj. [QU] [ML] Que conté cobalt, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
cobaltita
f. [GLM] Mineral, sulfoarsenur de cobalt, de fórmula CoAsS, que cristal·litza en el sistema ròmbic.
cobaltós -osa
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al cobalt.
2 adj. [QU] Que conté cobalt, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
cobdícia
f. [LC] Cobejança de riqueses.
cobdiciós -osa
adj. [LC] Excessivament desitjós de riqueses. A pare cobdiciós, fill pròdig.
cobejable
adj. [LC] Que pot excitar la cobejança.
cobejament
m. [LC] COBEJANÇA.
cobejança
f. [LC] Acció de cobejar.
cobejar
1 v. tr. [LC] Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una persona). No cobejaràs la riquesa del proïsme. Una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Cobejar de fer una cosa.
cobejós -osa
adj. [LC] Que cobeja. Cobejós de riqueses, d’honors. Cobejós del bé d’altri.
cobejosament
adv. [LC] D’una manera cobejosa, amb cobejança.
cobert1
1 1 m. [LC] [AQ] Lloc cobert on hom està o pot tenir quelcom a l’abric de la intempèrie, especialment el fet exclusivament a aquest objecte. Al cap del barri, hem de fer-hi un cobert. Treure el carro del cobert. El ramat ha passat la nit al cobert.
1 2 m. [LC] Defensa, sopluig.
2 1 [LC] a cobert [o sota cobert] loc. adv. a) Sota un sostre o empara. Ésser algú, posar alguna cosa, a cobert, sota cobert. Quan va començar a ploure ja érem sota cobert.
2 1 [LC] PER EXT. a cobert [o sota cobert] loc. adv. b) Ha tingut temps de posar els seus béns a cobert.
2 2 [LC] [ECT] estar a cobert En com., tenir en dipòsit una suma suficient per a assegurar-se contra les pèrdues o per a respondre de les obligacions.
3 [LC] a cobert de loc. prep. a) Protegit, emparat, contra (alguna cosa). Posar-se a cobert del vent, de la pluja, etc. Estàvem a cobert de l’artilleria.
3 [LC] PER EXT. a cobert de loc. prep. b) A cobert de les persecucions, de les temptacions, de la misèria, de les injúries.
4 1 m. [LC] [ED] [HO] Parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat. Poseu coberts per a deu persones.
4 2 m. [LC] [HO] Comensal 1. Un àpat de deu coberts.
4 3 m. [LC] [ED] [HO] Joc de cullera, forquilla i ganivet. Ha comprat una dotzena de coberts d’argent.
5 m. [LC] [HO] Menjar per a una persona que una fonda, restaurant, etc., serveix en un àpat i a un preu determinat. En aquell restaurant el cobert és molt barat. Cobert o a la carta?
cobert2 -a
1 adj. [HIG] En heràld., que té una teulada punxeguda, generalment d’un esmalt diferent, s’aplica a una torre o a una font.
2 adj. [HIG] En heràld., proveït d’una tapadora, s’aplica a una copa o a un copó.
coberta
1 1 f. [LC] Allò que es posa sobre una cosa per cobrir-la o resguardar-la.
1 2 f. [LC] Bossa de paper dins de la qual es posa la carta, targeta, etc., que s’ha de trametre d’un punt a un altre.
2 f. [LC] [AF] [usat generalment en pl.] Protecció de paper, cartolina, etc., amb què es cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
3 f. [LC] coberta vitel·lina MEMBRANA VITEL·LINA.
4 f. [LC] [AQ] Part exterior del sostre d’un edifici. El nou mercat no trigarà a estar llest: ja fan la coberta.
5 f. [LC] [TRA] Plataforma horitzontal que clou el buc d’una nau o el divideix en compartiments sobreposats.
6 f. [TRG] Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra d’aire.
cobertada
f. [TRA] Càrrega estibada sobre coberta.
cobertament
adv. [LC] D’una manera coberta, d’amagat. Passaren per l’hort tan cobertament com pogueren. Tan aviat cobertament com obertament.
cobertat -ada
adj. [LC] Proveït de coberta.
coberteria
f. [LC] [ED] JOC DE COBERTS. Una coberteria de plata.
cobertor
1 m. [LC] Peça de drap, de tela, de pell, etc., que hom estén sobre alguna cosa per cobrir-la o perquè faci més goig. Cobertor de llit, de caixa, de taula, d’altar.
2 m. [LC] [AQ] Petit llosat sobre el portal.
cobertora
1 1 f. [LC] Tapadora d’un recipient. Tapar la cassola amb una cobertora.
1 2 f. [LC] Pretext, aparença, amb què s’amaga la veritable intenció o manera d’ésser.
2 f. [LC] [AQ] Teula semicilíndrica que serveix per a cobrir la carena de la teulada.
3 1 f. [GL] Conjunt de sediments dipositats en discordança sobre un sòcol.
3 2 f. [MI] Gruix de roques estèrils que hi ha entre la part explotable d’una mina i la superfície.
3 3 f. [MI] Conjunt de roques impermeables que cobreixen un jaciment de petroli o de gas natural.
cobertorat -ada
adj. [LC] Que té cobertora. Una copa cobertorada.
cobertura
1 1 f. [HIH] Privilegi concedit als grans d’Espanya i als consellers de Barcelona de restar amb el cap cobert davant el rei.
1 2 f. [HIH] Cerimònia amb la qual els grans d’Espanya prenen possessió de llur dignitat cobrint-se el cap davant el rei per primera vegada.
2 f. [HO] Bany de xocolata o d’altres productes amb què es recobreix un pastís.
3 f. [LC] [DR] Acció de cobrir un lloc de treball; l’efecte. La cobertura d’una baixa, d’una vacant. La cobertura dels càrrecs més importants de l’empresa.
4 f. [CO] Fet de cobrir un esdeveniment per informar-ne. La cobertura de la manifestació era assegurada per un equip de periodistes.
5 1 f. [LC] [DR] Abast d’un contracte o una norma. La cobertura d’una assegurança. La cobertura de la llei.
5 2 f. [LC] [TC] Abast d’un servei de telecomunicació. Dins el túnel, aquest telèfon mòbil està fora de cobertura.
6 1 f. [ECT] Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
6 2 f. [ECT] Proporció que s’estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.
6 3 f. [ECT] Import d’una transacció, consignat en garantia, per a assegurar el desenvolupament futur d’aquella.
cobítids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat i lleugerament comprimit, boca amb tres o quatre parells de barbellons, que inclou els llops de riu.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
cobla
1 1 f. [LC] [MU] [FLL] Estrofa 1.
1 2 f. [LC] [MU] [FLL] Composició poètica breu que serveix comunament de lletra a una cançó popular.
2 1 f. [LC] [MU] Petita orquestra que toca en els balls populars i en les festes majors. Hem contractat una cobla empordanesa.
2 2 f. [LC] [MU] Conjunt d’instruments forts, la majoria de vent, per a tocar a l’exterior, especialment el que toca sardanes. La cobla La Principal de la Bisbal.
2 3 f. [MU] Conjunt dels ministrers renaixentistes que estaven al servei de la cort o l’Església.
3 1 f. [AGF] Reclam cinegètic consistent en un conjunt d’ocells ensinistrats per atreure la caça.
3 2 f. [AGF] CANILLA1.
coblaire
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que escriu, canta o ven cobles.
coble
1 m. [LC] [AGA] Lligam de corretja, corda o cadena amb què és conduït un cavall, un gos, que hom fa caminar al seu costat.
2 1 m. [LC] [AGR] Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin iguals de costat o dues o més haveries perquè vagin en reguitzell.
2 2 m. [LC] [AGR] La mateixa parella d’animals. Un coble de bous. Un coble de mules.
3 m. [LC] Conjunt de dues persones, dos animals o dues coses que estan o treballen junts. Un coble de gossos de caça.
cobleig
m. [LC] Tornada 2 2.
coblejador coblejadora
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que cobleja.
coblejar
v. intr. [LC] [MU] [JE] Fer, dir, cantar, cobles.
cobra
1 f. [LC] [ZOR] Serp de la família dels elàpids, amb una tira de pell solta sota el cap que pot expandir-se, quan se sent amenaçada, formant un caputxó el·líptic.
2 [ZOR] cobra egípcia Cobra famosa per figurar en nombroses reproduccions d’escultures de l’antic Egipte i, suposadament, per haver causat la mort a Cleopatra (Naja haje).
3 [ZOR] cobra índia Cobra que es caracteritza per la capacitat de desplegar un enorme caputxó, el més gran entre les cobres, el qual té un característic dibuix en forma d’ulleres (Naja naja).
cobrable
adj. [LC] Que pot ésser cobrat.
cobrador2 cobradora
m. i f. [LC] [PR] Encarregat de cobrar. El cobrador d’un banc. La cobradora del metro.
cobrament
1 m. [LC] [ECT] [AD] [DR] Acció de cobrar; l’efecte. Cobrament d’un crèdit. Cobrament a destinació. Podeu passar d’avui en quinze per al cobrament. Hi ha dues finestretes: l’una per als pagaments i l’altra per als cobraments.
2 [DR] cobrament de l’indegut Quasicontracte que neix quan es rep quelcom per error i genera l’obligació de restituir la cosa rebuda.
cobrança
f. [LC] [ECT] Recol·lecció de les sumes degudes, recaptació. Hem enviat el mosso a la cobrança.
cobrar
1 1 v. tr. [LC] Rebre, obtenir. Bon guardó en cobraràs.
1 2 v. tr. [LC] Guanyar, adquirir. Cobrar voluntat, odi, amor, a alguna cosa. Cobrar fama, crèdit. En morir la llum del sol, el cel cobrava més blancor.
1 3 intr. [LC] Rebre un càstig. Nen, si no fas bondat, cobraràs!
2 1 tr. [LC] [ECT] Obtenir el pagament (d’una suma deguda). Cobrar una quantitat. Cobrar la mesada, el sou. Cobrar una venda feta. Cobrar una factura. Avui és dia de cobrar. El meu nebot passarà a cobrar.
2 2 tr. [LC] Fer pagar (una suma) com a preu per alguna cosa. Cobra molts diners per un retrat a l’oli.
3 tr. [LC] [TRA] Recollir, estirar, (una corda, una cadena, un cable, un ormeig, etc.). Cobrar una xarxa. Cobra!
4 1 tr. [LC] Recobrar 1. Cobrar el seu seny.
4 2 [LC] cobrar el coneixement Recobrar els sentits.
cobrebanyera
m. [SP] Faldó de lona, cautxú, etc., que s’ajusta a la cintura del piragüista i a la vora de la banyera, i serveix per a mantenir estanc l’interior de l’embarcació i perquè el piragüista es protegeixi del vent, del fred, etc.
cobrecalze
m. [RE] PÀL·LIA.
cobrecap
m. [LC] [ED] Peça de vestir per a cobrir o protegir el cap.
cobrellit
m. [LC] [ED] Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit.
cobrent
adj. [AR] Que no deixa transparentar les capes de color subjacents, s’aplica a una pasta pictòrica.
cobreobjectes
m. [BI] Vidre quadrat o rectangular molt prim que es col·loca sobre la mostra que hi ha dipositada en un portaobjectes per confeccionar una preparació microscòpica.
cobretaula
m. [LC] [ED] Peça de roba, de tapisseria, de tela encerada, etc., amb què hom cobreix una taula.
cobricel
m. [LC] [ED] Coberta suspesa en forma de pavelló per damunt un llit, tron, altar, cadafal, etc., o portada al cim de vares per damunt un objecte sagrat o un personatge elevat, distingit, en senyal d’honor.
cobricelar
1 v. tr. [LC] [ED] Posar un cobricel (damunt un llit, un altar, etc.). Cobricelar un llit, un bressol.
2 v. tr. [LC] [ED] Cobrir com amb un cobricel. L’arbre que cobricela els ossos del seu marit difunt.
cobriespatlles
m. [LC] [ED] Mocador d’espatlles.
cobrir
[p. p. cobert]
1 1 v. tr. [LC] Algú, guarnir, protegir, (alguna cosa) per mitjà d’una cosa aplicada, posada, al damunt, per sobre. Cobrir les plantes amb palla, amb estores, etc., per preservar-les del fred. Cobriu la taula perquè no s’empolsi. Va cobrir les espatlles del nàufrag amb una flassada. Cobrir-se el cap amb el capell.
1 2 v. tr. [LC] Posar el barret, la gorra, etc., (a algú). Cobreix-te, no facis compliments.
1 3 intr. pron. [HIH] Un gran d’Espanya, prendre oficialment possessió de la grandesa mitjançant la cobertura davant el rei.
1 4 [AQ] cobrir aigües Acabar la coberta d’un edifici.
1 5 v. tr. [LC] [AQ] En constr., posar la teulada (a una casa, a un edifici).
1 6 v. tr. [AF] En enquadernació, enganxar la coberta en el llom del cos (d’un llibre).
2 tr. [LC] Una cosa, guarnir o protegir (alguna cosa) estant aplicada o posada al damunt, per sobre. La mare li llevà la gorra que li cobria el cap. La capa que cobria les seves espatlles. Unes tovalles brodades cobrien la taula del convit.
3 tr. [LC] [ZOA] [AGR] Posar-se el mascle damunt la femella per fecundar-la. Portaren el toro perquè cobrís les vaques.
4 1 tr. [LC] Estendre un gruix d’alguna cosa sobre la superfície (d’una altra) d’una manera contínua o a claps. Van cobrir la paret de pintura. Els bescuits s’han de cobrir amb un bany de sucre. Ha cobert la carn amb una pasta feta d’ous, farina i pa ratllat. El cotxe m’ha cobert de fang. Havien cobert la taula de menges exquisides. Li agradava cobrir-se de joies.
4 2 tr. [LC] PER EXT. Va cobrir la noia de besos i de carícies. Tothom cobria el poeta d’elogis.
4 3 intr. pron. [LC] cobrir-se de glòria a) Aconseguir fama, anomenada, prestigi, per algun fet.
4 3 intr. pron. [LC] cobrir-se de glòria b) Irònicament, fracassar restant en ridícul.
4 4 intr. pron. [LC] POP. cobrir-se de merda Cobrir-se de glòria B).
5 tr. [LC] [DR] Fer cessar d’estar buida o desocupada (una cosa). Encara no han cobert la plaça de secretari. La vacant del càrrec de president serà coberta pel secretari. El nombre d’aspirants admesos no pot superar el nombre de places que s’han de cobrir.
6 tr. [LC] [CO] Un periodista, seguir (un esdeveniment) per informar-ne. La revista l’havia enviat a cobrir el canvi de règim de Cuba.
7 1 tr. [LC] Una cosa, estar estesa sobre la superfície (d’una altra) d’una manera contínua o a claps. El gebre ha cobert les fulles. Contemplaven la neu que cobria els cims de les muntanyes. El cos dels ocells és cobert de plomes.
7 2 tr. [LC] PER EXT. Havien cobert el turó de vinya. Els vaixells anglesos cobrien el mar. La gent que cobria places i carrers. El cos estimat que uns botxins han cobert de nafres.
7 3 intr. pron. [LC] Cobrir-se de rovell una peça de ferro. Quan arriba la primavera, la terra es cobreix de verdor.
7 4 tr. [LC] [TC] Un emissor, arribar a tots els receptors (d’una àrea determinada).
7 5 tr. [LC] Satisfer, donar solució. Així els diccionaris han esdevingut insuficients per a cobrir les necessitats actuals.
8 1 tr. [LC] [DR] Satisfer, pagar. Aquella assegurança no cobria tots els riscos.
8 2 tr. [LC] [ECT] Les entrades, igualar (les despeses). Les quotes dels socis no han cobert les despeses de la Festa Major.
8 3 tr. [LC] Arribar a pagar el cost (d’un deute, d’una subscripció). Cobrir un emprèstit gràcies a les subvencions. La subscripció ha estat coberta pels mateixos accionistes.
9 1 tr. [LC] [DE] Algú, protegir, defensar, (algú o alguna cosa), amb quelcom que posa per sobre, davant o endavant. Cobrir-se de la pluja amb un paraigua. Cobrir-se amb l’escut. Ell em va cobrir amb el seu cos. Cobrir-se algú amb l’espasa.
9 2 tr. [LC] [ECT] PER EXT. Cobrir algú amb la seva protecció, amb la seva autoritat.
9 3 [LC] [JE] cobrir la reina amb l’alfil Interposar l’alfil entre la reina i la peça que l’amenaça.
9 4 [LC] cobrir les espatlles a algú GUARDAR LES ESPATLLES A ALGÚ.
9 5 [LC] [ECT] cobrir un banquer Donar-li una garantia.
10 1 tr. [LC] [DE] Una cosa, protegir, defensar, (algú o alguna cosa), estant posada per sobre, davant. Un rengle de xiprers cobreix els sembrats del vent. El primer rengle de soldats cobreix el segon. L’alfil cobreix la reina. La cavalleria cobrí la retirada.
10 2 [LC] [DE] cobrir un vaixell un altre vaixell Interposar-se entre aquest i l’enemic.
11 intr. pron. [DE] Els soldats en filera, alinear-se en la distància previnguda de pit a esquena, sobre la perpendicular a la línia de front. Quan comenci el foc, cobriu-vos.
12 1 tr. [LC] Amagar amb alguna cosa que hom posa per sobre, al davant. Cobrir-se la cara amb una màscara.
12 2 tr. [LC] PER EXT. La nit cobria els seus designis. No puc cobrir la gran tristor dels meus pensaments, no puc dissimular-la.
13 1 tr. [LC] Amagar estant per sobre, per davant. La màscara que li cobria la cara. El vel que cobreix la seva nuesa.
13 2 intr. pron. [LC] [ME] cobrir-se el cel [o cobrir-se el temps] Omplir-se de núvols. De bon matí el cel s’ha cobert.
cobro
1 m. [LC] AIXOPLUC. Donar cobro. Estar a cobro.
2 m. [LC] Lloc on se salva, es guarda o s’assegura una cosa.
coc1
m. [LC] [HO] [PR] CUINER.
coc2
m. [IQ] [QU] CARBÓ DE COC.
coc3
1 m. [BI] Cèl·lula esfèrica.
2 m. [BO] Porció monocarpel·lar d’un fruit sincàrpic, individualitzada i de forma globosa.
coc4
m. [LC] [HO] Bescuit, coca, etc., la forma i composició del qual varia segons les contrades.
coca1
1 1 f. [LC] [HO] Pastís de farina a la qual solen afegir-se diferents ingredients, com oli, mantega, ous, ametlles, etc., aplatat, de forma generalment ovalada. Coques d’Arenys, de Valls. Coca ensucrada.
1 2 [LC] coca amb recapte [o coca enramada] Coca que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
1 3 [LC] [HO] coca bamba Coca feta amb pasta bamba.
2 1 f. [LC] deixar algú fet una coca Deixar-lo aixafat, desfet, físicament o moralment.
2 2 [LC] estar algú fet una coca Estar aixafat, desfet, per una causa física o moral.
2 3 [LC] fer-se una coca Una cosa, aixafar-se completament.
3 f. [DE] Galó col·locat a la part superior dels galons de grau, distintiu del cos general d’algunes armades.
coca2
f. [TRA] Embarcació medieval de comerç i de guerra, curta, alta i molt ampla.
coca3
f. [LC] [BOS] Arbust de la família de les eritroxilàcies, d’escorça blanquinosa, fulles el·líptiques semblants a les del taronger, flors grogues i fruit en drupa, originari del Perú i Bolívia i cultivat a diversos països tropicals (Erythroxylum coca).
cocaïna
f. [LC] [MD] [QU] Alcaloide obtingut de les fulles de la coca, euforitzant, tòxic i capaç de crear addicció, usat en medicina per a certes anestèsies locals.
cocaínic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la cocaïna.
cocaïnisme
m. [LC] [MD] Intoxicació crònica produïda per l’addicció a la cocaïna.
cocaïnòman -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix cocaïnomania.
cocaïnomania
f. [LC] [MD] Addicció a la cocaïna.
cocarroi
m. [LC] Panada en forma de cresta, pròpia de Mallorca, farcida de verdures i altres ingredients.
cocatedral
f. [RE] Església principal d’una ciutat que comparteix amb la d’una altra ciutat la condició de catedral de la diòcesi.
còccic -a
adj. [BI] Coccoide 1.
coccidiosi
f. [VE] Malaltia produïda per coccidis paràsits que afecta especialment els bòvids, els porcs i els conills.
coccidis
1 m. pl. [ZOI] Ordre de protozous integrat per paràsits d’invertebrats i de vertebrats causants de les coccidiosis dels animals domèstics.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
còccids
1 m. pl. [AGA] [ZOI] Família d’insectes homòpters, generalment fitoparàsits fixos, que viuen sobre les tiges, les fulles, els troncs i els fruits dels arbres, arbustos i plantes herbàcies.
2 m. [AGA] [ZOI] Individu d’aquesta família.
coccigeal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al còccix.
coccigeo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot coccigi. Ex.: coccigeoanal, coccigeomesentèric.
coccigi -ígia
adj. [MD] COCCIGEAL.
coccinel·la
f. [LC] [ZOI] Marieta2 1 1.
coccini -ínia
adj. [LC] Escarlata, purpuri.
cocció
1 f. [LC] Acció de coure. La cocció del pa. La cocció de la porcellana.
2 f. [MD] Modificació que experimenten els aliments en l’estómac i que els converteix en quim.
3 f. [MD] OBS. Període de declinació d’una malaltia.
còccix
m. [MD] [ZOA] Os petit articulat amb el sacre que constitueix l’extremitat caudal de la columna vertebral en l’ésser humà i certs simis.
cocco-
[LC] Forma prefixada del mot gr. kókkos, ‘gra’, ‘pinyol’. Ex.: coccòlit, coccolitoforal.
coccoide
1 adj. [BI] De forma de coc o semblant a un coc.
2 adj. [BI] [BO] Constituït per una cèl·lula lliure, poc o molt esfèrica i sense flagels, s’aplica als cianobacteris i a les algues unicel·lulars.
coccòlit
m. [BO] [GLP] Placa de carbonat càlcic present a les coccolitoforals i també, un cop fossilitzada, en moltes roques calcàries.
coccolitoforals
1 f. pl. [BOI] Grup tradicional d’algues, pertanyent als haptòfits, abundants al plàncton marí, caracteritzades per les cèl·lules arrodonides i cobertes de coccòlits.
2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.
cocentainer -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cocentaina.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cocentaina o als seus habitants.
còclea
f. [ZOA] [MD] [AGR] Estructura de l’orella interna enrotllada en forma d’espiral i situada en l’os temporal, que conté els òrgans essencials de l’oïda.
coclear
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la còclea.
cocleària
f. [BOS] [AGA] Planta de la família de les crucíferes, de fulles amplexicaules, les inferiors semblants a una cullera, flors blanques i petites silícules globuloses o el·líptiques, que es cultiva com a antiescorbútica (Cochlearia officinalis).
cocleariforme
adj. [BO] Que té forma de cullera.
coco
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit del cocoter, drupa molt grossa de coberta coriàcia, mesocarpi fibrós i pinyol amb una sola llavor.
2 m. [BOS] Pinyol del coco, molt gros, de closca bruna molt dura, amb abundant endosperma, en part sòlid, la carn de coco, origen de la copra i d’un oli comestible, i en part líquid, l’aigua o llet de coco.
3 [BOS] coco de les Seychelles Fruit del cocoter de les Seychelles, ovoide, molt gros i pesant, amb l’endocarpi bilobat, que conté la llavor més grossa del món.
4 m. [IT] FIBRA DE COCO.
cocó
m. [LC] CADOLLA.
cocodril
1 m. [LC] [ZOR] Rèptil del grup dels crocodilians, de musell allargat, amb nombroses dents als dos maxil·lars, pell gruixuda recoberta d’escates com una armadura, i de grans dimensions.
2 [ZOR] cocodril del Nil Cocodril d’aigua dolça que pot atènyer 5 metres de longitud i habita en rius i oasis d’Àfrica i de Madagascar (Crocodylus niloticus).
3 [ZOR] cocodril porós Cocodril de grans dimensions, sense fileres transversals de plaques occipitals, de gran perillositat per a l’espècie humana i d’hàbits nedadors en aigua salada, cosa que li ha permès de colonitzar la majoria d’illes del sud-est asiàtic, inclosa Austràlia (Crocodylus porosus).
cocota
f. [LC] Cassola rodona o ovalada, de parets altes i amb dues anses, que disposa d’una tapadora generalment amb una obertura que permet la sortida del vapor.
cocotar
m. [LC] [BOC] [AGA] Bosc o plantació de cocoters.
cocoter
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Palmera de grans fulles pinnades, originària de la Polinèsia i actualment molt difosa per totes les terres intertropicals, els fruits de la qual, els cocos, i els seus derivats, són un aliment bàsic en molts països (Cocos nucifera).
2 [BOS] cocoter de les Seychelles Palmera de fulles palmades, originària de les illes Seychelles (Lodoicea maldivica).
cocotxa
f. [ED] Prominència carnosa de la part inferior del cap del lluç i del bacallà.
cocouada
1 f. [LC] [AGR] Gran quantitat d’ous.
2 f. [LC] [HO] Menjada d’ous.
cocouer cocouera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Comprador i revenedor d’ous i d’aviram.
còctel
1 m. [LC] [HO] Beguda obtinguda per la barreja de diferents begudes alcohòliques, que es prepara agitant la mescla dels ingredients amb trossets de glaç dins una coctelera.
2 m. [HO] Reunió social on se serveixen còctels.
coctelera
f. [LC] [HO] [ED] Recipient en què s’agiten els ingredients d’un còctel.
cocteleria
f. [HO] Establiment on se serveixen còctels.
còcul
m. [BOS] Arbre perennifoli de la família de les menispermàcies, de fulles oblongues o el·líptiques, lluents amb tres nervis ben marcats, flors unisexuals, petites i poc vistoses, disposades en raïm, i fruit en drupa d’un blau negrós, originari de l’Himàlaia i plantat als jardins (Cocculus laurifolius).
coda
1 f. [LC] [MU] Conjunt dels compassos afegits al final formal d’una composició musical per a reforçar-ne el caràcter conclusiu.
2 f. [FL] Constituent d’una síl·laba que segueix el nucli.
codast
m. [TRA] RODA DE POPA.
codeïna
f. [LC] [MD] [QU] Alcaloide de l’opi, narcòtic, analgèsic, antitussigen.
coder
m. [AGA] Estoig on els segadors guarden les pedres d’esmolar la dalla.
codera
f. [TRA] Amarra de subjectar la popa on convingui per tal de mantenir la nau en l’orientació desitjada.
còdex
1 m. [BB] [FLL] [FL] Llibre antic escrit a mà i format per fulls plegats en dos i reunits en quaderns cosits i protegits per unes tapes. Un còdex de la Bíblia, de Francesc Eiximenis.
2 m. [MD] Recull de fórmules farmacèutiques.
codi
1 1 m. [LC] [DR] Text de dret positiu concebut amb un criteri unitari i sistemàtic que regula una determinada categoria del dret. Codi de successions. Codi de família. Codi de dret canònic.
1 2 [DR] codi civil Text legal que conté allò que s’ha establert sobre el règim jurídic, aplicable a persones, béns, successions, obligacions i contractes.
1 3 [DR] codi de comerç Text legal que regula les matèries relacionades amb el comerç i els comerciants.
1 4 [DR] codi penal Text legal que defineix els delictes i les faltes, les penes corresponents i les responsabilitats derivades.
2 1 m. [DR] Llei que regula, seguint el model del codi, una especialitat que forma part d’una categoria jurídica. Codi de circulació. Codi alimentari.
2 2 m. [LC] PER EXT. Codi moral.
3 1 m. [FL] [IN] [LC] Sistema convencional de signes i de regles que posen en relació aquests signes, que serveix per a transmutar la forma d’un missatge en una altra forma amb l’objectiu de transmetre’l o d’interpretar-lo. Codi telegràfic. Codi binari.
3 2 m. [IN] [FL] [LC] Sistema o conjunt de signes que té un valor dins d’un codi. Codi de barres. Codi d’usuari. Codi xifrat.
3 3 [FL] codi lingüístic La llengua considerada com un sistema convencional de signes i de regles de comunicació.
3 4 [BI] codi genètic Sistema de correspondència entre els triplets de parells de bases de l’àcid desoxiribonucleic d’un gen i els aminoàcids de la proteïna codificada pel gen.
codicil
1 m. [DR] Document relatiu a la successió d’una persona, que no conté institució d’hereu i que completa o modifica un testament.
2 m. [BB] A l’antiga Roma, tauleta per a escriure.
codicil·lant
m. i f. [DR] Persona que fa codicil.
codicil·lar1
adj. [DR] Relatiu o pertanyent al codicil, constituït per un codicil. Clàusula codicil·lar. Llegat codicil·lar.
codicil·lar2
v. intr. [DR] Fer codicil.
codicòleg codicòloga
m. i f. [BB] [PR] Persona versada en codicologia.
codicologia
f. [BB] [FLL] [FL] Ciència que s’ocupa de l’estudi de les característiques externes i de les tècniques de composició dels llibres manuscrits i també dels primers llibres impresos.
codicològic -a
adj. [BB] [FLL] [FL] Relatiu o pertanyent a la codicologia.
codificació
1 f. [LC] [DR] [IN] Acció de codificar; l’efecte.
2 1 f. [FL] Selecció d’alguns signes del codi lingüístic que fa un emissor per comunicar-se i poder ésser interpretat.
2 2 f. [FL] Organització sistemàtica d’un codi lingüístic, generalment dotada de valor prescriptiu.
codificador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que codifica.
1 2 m. [EL] [IN] Dispositiu, circuit o aparell, generalment electrònic, que realitza una codificació.
2 m. i f. [IN] En inform., persona que es dedica sobretot a preparar el programa o les dades en el format exigit pel suport d’entrada.
codificar
1 v. tr. [LC] [DR] Reunir (lleis, costums) en un codi.
2 tr. [IN] Aplicar un codi (a un missatge, a una informació).
3 tr. [LC] [TC] Modificar (el senyal d’una comunicació) amb l’objectiu que no pugui ésser captada d’una manera indiscriminada.
4 tr. [IN] Escriure (un programa informàtic) segons la sintaxi d’un llenguatge determinat.
codillo
m. [LC] [JE] En el tresillo i altres jocs de cartes, fet que un jugador faci més bases que el que ha obert el joc.
codina
1 f. [LC] [GL] Roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació.
2 f. [LC] [AGA] Sot fet al camp i cobert amb volta de pedra i argelagues, per a recollir i aprofitar l’aigua de la pluja.
codinar
m. [LC] [GL] Lloc de codines.
codinera
f. [LC] [GL] CODINAR.
codís
[pl. -issos]
m. [LC] [GL] Palet de riera.
codó
m. [BI] Triplet de nucleòtids en l’àcid desoxiribonucleic o l’àcid ribonucleic, que determina la posició d’un aminoàcid particular en un polipèptid o que assenyala el començament o la fi del missatge genètic.
còdol
m. [LC] [GL] Fragment de roca dura, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament, que en granulometria té entre 64 i 256 mil·límetres de grandària. Un camp, un camí, ple de còdols. Còdols de riera. Un cop de còdol.
codolada1
1 f. [LC] Cop de còdol.
2 f. [LC] [GL] Amuntegament de còdols.
codolada2
f. [FLL] Forma mètrica usada pels antics poetes catalans i encara avui pels glosadors mallorquins, consistent en una sèrie indefinida de versos alternativament llargs i curts, que rimen per parells.
codolar
m. [LC] [GL] Lloc on hi ha molts de còdols.
codolell
m. [LC] [GL] Còdol petit.
codolenc -a
1 adj. [LC] Que s’assembla o pertany al còdol.
2 adj. [LC] Tosc, de complexió dura i forta. Un equip de futbol compost per jugadors codolencs.
codolí
m. [GL] [LC] Còdol molt petit.
codolla
f. [LC] CADOLLA.
codolós -osa
adj. [LC] [GL] Abundant en còdols. Camí codolós. Riera codolosa.
codominància
f. [BI] Fenomen genètic d’alguns heterozigots consistent en la manifestació simultània dels caràcters donats pels dos al·lels.
codony
m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit del codonyer, globós o piriforme, gros i aromàtic, de pela tomentosa, emprat en confiteria.
codonyar
m. [LC] [AGA] [BOC] CODONYERAR.
codonyat
m. [LC] [HO] Confitura de codony.
codonyer
1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbret caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades, tomentoses i blanques per sota, flor d’un blanc rosat i fruits comestibles, els codonys, originari de l’Àsia occidental i cultivat com a fruiter (Cydonia oblonga).
2 [AGA] [BOS] codonyer del Japó Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles serrades i flors de color escarlata, molt primerenques, originari de l’Àsia oriental i cultivat com a ornamental (Chaenomeles japonica).
codonyerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de codonyers.
coedició
f. [BB] [FLL] [AF] Edició feta comunament per dos o més editors.
coeditar
v. tr. [LC] [AF] Editar (una obra) en col·laboració amb un altre editor o amb més d’un.
coeditor -a
adj. i m. i f. [BB] [FLL] [AF] Que edita conjuntament amb un altre o altres editors.
coeducació
f. [PE] Educació idèntica i en comú de persones d’ambdós sexes.
coeficient
1 adj. [LC] Que obra ensems amb una altra cosa per a produir un efecte.
2 1 m. [MT] En mat., símbol o combinació de símbols que representen generalment constants, col·locat com a factor davant un símbol o combinació de símbols.
2 2 [MT] coeficient d’asimetria Coeficient que quantifica la manca de simetria d’una distribució de probabilitats respecte a la seva mitjana.
3 1 m. [FIF] En fís., nombre emprat com a factor que expressa el valor d’un canvi o efecte sota determinades condicions. Coeficient de compressibilitat. Coeficient de dilatació lineal.
3 2 m. [FIF] Factor o multiplicador constant utilitzat en les operacions de canvi d’unitats d’un sistema a un altre.
3 3 [FIF] [QU] coeficient d’absorció Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència de la radiació que hi incideix.
3 4 [QU] coeficient d’activitat Quantitat per la qual cal multiplicar les pressions gasoses o les concentracions per a obtenir les activitats.
3 5 [OP] [FIF] coeficient d’adherència Relació entre l’adherència i el pes aplicat sobre les rodes motrius.
3 6 [FIF] coeficient de restitució Relació entre l’energia cinètica final i la inicial en una col·lisió inelàstica.
4 m. [PS] [PE] coeficient intel·lectual QUOCIENT INTEL·LECTUAL.
5 m. [ECT] coeficient de caixa Percentatge dels dipòsits bancaris que les entitats financeres han de mantenir, segons llei, com a reserva en efectiu per assegurar la liquiditat.
coent
1 1 adj. [LC] Que produeix una sensació anàloga a la d’una cremada, que cou. Dolor coent. Plorava llàgrimes coents.
1 2 adj. [LC] Excessivament picant. Aquesta botifarra no es pot menjar de tan coent.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Una paraula coent.
2 adj. [LC] Ridícul per presumpció, cursi.
coentor
1 1 f. [LC] Qualitat de coent. La coentor del pebre.
1 2 f. [LC] PER EXT. La coentor dels seus retrets.
2 f. [LC] Qualitat de cursi o coent.
coenzim
m. [BI] [QU] Molècula orgànica petita, no proteica, necessària per a l’activitat d’un enzim, del qual es pot separar fàcilment per diàlisi sense destruir-lo.
coer
m. [ZOO] ÀNEC CUALLARG.
coercibilitat
1 f. [LC] Qualitat de coercible.
2 f. [DR] Atribut de la norma jurídica que atorga als òrgans jurisdiccionals de l’Estat la possibilitat d’imposar-ne l’observança coactivament i d’establir-ne la sanció corresponent en el cas que hagi estat violada.
coercible
1 adj. [LC] Capaç d’ésser coercit o constret.
2 adj. [FIF] En fís., que pot ésser reduït a líquid per la sola compressió. Un gas coercible.
coerció
1 f. [LC] Acció de coercir o constrènyer.
2 f. [SO] Força constrictiva que actua sobre el conjunt o alguns membres o grups de la societat per tal d’obligar-los a actuar d’una manera determinada.
coercir
v. tr. [LC] CONSTRÈNYER.
coercitiu -iva
1 adj. [LC] Que té el poder de coercir o constrènyer.
2 adj. [FIF] En fís., que reté. Camp coercitiu.
coercitivitat
f. [FIF] Propietat de conservar la imantació un cos imantat prèviament, en reduir a zero el camp magnètic que actua sobre ell.
coesita
f. [GLM] Mineral polimorf del grup de la sílice, de fórmula SiO2, que cristal·litza en el sistema monoclínic i es forma en roques que han estat sotmeses a grans pressions i a temperatures molt elevades, com ara les eclogites o aquelles que han rebut l’impacte d’un gran meteorit.
coesposa
f. [AN] Esposa en relació amb una altra esposa del mateix home.
coet
1 1 m. [LC] [IQ] Embolcall cilíndric ple de substància explosiva fixat a un cap d’una tija lleugera i proveït d’una metxa, que en inflamar-se és projectat enlaire per la pressió dels gasos de compressió, llançant un doll de partícules en ignició.
1 2 [AN] coet tronador Coet molt sorollós.
2 1 m. [LC] [IQ] Enginy semblant al coet per la manera d’ésser disparat i que és usat com a projectil, per al salvament de vaixells en perill, etc.
2 2 m. [DE] Projectil tàctic autopropulsat en què l’element impulsor és constituït per una càrrega de pólvora o similar.
2 3 m. [FIA] Projectil autopropulsat emprat per a transportar a l’espai una càrrega útil, especialment satèl·lits artificials.
coetaire
m. i f. [LC] [IQ] [PR] Persona que fa o ven coets.
coetani -ània
1 adj. [LC] Que viu o coincideix dins una mateixa època o temps amb un altre.
2 adj. [AGF] EQUIENNAL.
coeter coetera
m. i f. [LC] [PR] COETAIRE.
coetern -a
adj. [LC] Que coexisteix eternament amb un altre o d’altres.
coeternitat
f. [LC] Coexistència eterna.
coexistència
1 f. [LC] Existència simultània.
2 [PO] coexistència pacífica Fórmula de política i de diplomàcia internacional que propugna l’existència simultània d’estats de sistemes sociopolítics antagònics i el rebuig de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències.
coexistent
adj. [LC] Que coexisteix.
coexistir
v. intr. [LC] Existir simultàniament.
cof
f. [RE] [FL] Dinovena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
cofa
1 f. [TRA] Plataforma que es troba en la unió de l’arbre mascle amb el masteler.
2 1 f. [LC] [ED] Cistella d’espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense anses.
2 2 [AGP] cofa de palangre Panera en què es disposa el palangre quan està fora de l’aigua.
cofar
v. tr. [LC] Cobrir el cap (d’algú) amb un barret, un casc, etc.
cofat -ada
adj. [LC] COFOI.
cofí
m. [LC] [AGA] [ED] Cabàs pla, d’espart, com l’usat per a posar-hi l’oliva molta al temps de premsar-la.
còfia
1 f. [LC] [ED] Toca d’abric o adorn del cap, feta de tela, randes, cintes, etc., de formes i grandàries diferents, pròpia d’algunes dones de certs indrets i de l’uniforme d’infermera, cambrera i serventa.
2 f. [BO] CALIPTRA.
cofiador cofiadora
m. i f. [DR] Fiador, quan n’hi ha més d’un en una mateixa obligació.
cofisimofis
m. pl. [LC] fer cofisimofis Fer embolics, trucs, etc., en avinença.
cofoi -a
adj. [LC] Satisfet i envanit alhora.
cofoiament
adv. [LC] Amb satisfacció i envaniment alhora.
cofoisme
m. [LC] Actitud cofoia davant el curs que pren una cosa o un esdeveniment.
cofre
m. [LC] [ED] Capsa grossa, rectangular, de metall o de fusta amb tapa ordinàriament bombada, amb pany, sovint folrada de drap, cuir, llauna, etc. Un cofre d’àlber enllaunat.
cofundador -a
adj. i m. i f. [LC] Que funda alguna cosa juntament amb una o més persones.
cofurna
f. [LC] Casa o habitació petita, pobra, fosca. Viure en una cofurna.
cogeneració
f. [FIF] Producció conjunta d’electricitat i d’energia calorífica útil.
cogestió
f. [SO] [ECT] Gestió en comú de dues o més persones, especialment gestió d’una empresa amb participació de representants dels propietaris i dels treballadors.
cogitable
adj. [LC] CONCEBIBLE.
cogitació
f. [FS] Acció de cogitar; l’efecte.
cogitar
v. tr. [FS] Exercir la facultat de pensar, de meditar.
cogitatiu -iva
1 adj. [FS] Que té la facultat de pensar, de meditar.
2 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a la facultat de pensar, de meditar.
cognació
f. [HIG] [AN] Parentiu entre cognats.
cognat cognada
m. i f. [HIG] Parent en línia exclusivament femenina.
cognatici -ícia
adj. [HIG] Relatiu o pertanyent al cognat o a la cognació.
cognició
1 f. [FS] Acció de conèixer.
2 f. [FS] [PS] [PE] Operació mental per mitjà de la qual esdevenim coneixedors dels objectes.
3 f. [DR] Coneixement judicial d’un assumpte, per a resoldre’l.
cognitiu -iva
adj. [LC] [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a la cognició.
cognom
m. [LC] [HIG] [DR] [FL] Nom de família. Signar amb el nom i els dos cognoms.
cognomenar
v. tr. [LC] Designar pel cognom, per un cognom.
cognoscibilitat
f. [LC] Qualitat de cognoscitiu.
cognoscible
adj. [LC] [FS] Que pot ésser conegut. Causes cognoscibles.
cognoscitiu -iva
adj. [LC] [FS] Que és capaç de conèixer. Potència cognoscitiva.
cogoma
1 f. [BOB] En bot., farinera.
2 f. [BOB] Camperol 3.
3 f. [BOB] Pebràs 1.
4 f. [BOB] PENTINELLA.
cogomassa
1 f. [BOB] Bolet tòxic mortal de l’ordre de les agaricals, de color blanc, amb el barret hemisfèric i la cama amb volva membranosa i anell, que apareix a la primavera (Amanita verna).
2 [BOB] cogomassa farinera Farinera.
cogomat
m. [BOB] COGOMASSA.
cogombrar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de cogombres.
cogombre
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible de la cogombrera, generalment cilíndric, llis o bé amb tubercles o acícules.
1 2 m. [AGA] [BOS] COGOMBRERA.
1 3 [LC] [BOS] cogombre amarg [o cogombre salvatge] Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, reptant, de tiges i fulles cobertes de pèls rígids, flors groguenques i fruits que, en madurar, llancen amb força les llavors i el líquid que contenen, que es fa en ambients ruderals (Ecballium elaterium).
2 m. [ZOI] cogombre de mar Espardenya 2.
cogombrera
f. [BOS] [AGA] Planta anual de la família de les cucurbitàcies, ajaguda i proveïda de circells, aspre al tacte, de fulles arrodonides i lobades, flors grogues i fruit comestible, originària de l’Índia i cultivada des de temps molt antics (Cucumis sativus).
cogombret
m. [BOS] COGOMBRE AMARG.
cogomella
1 f. [BOB] Apagallums 4.
2 f. [BOB] PENTINELLA VERA.
3 [BOB] cogomella borda FARINERA BORDA.
cogulla
f. [LC] [ED] Hàbit de cor, de mànigues llargues i amples, que vesteixen els frares de certs ordes.
cogullada
1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels alàudids, d’uns 17 centímetres de llargada, amb un plomall al cap del mateix color terrós que la resta del plomatge (Galerida cristata).
1 2 [ZOO] cogullada fosca Ocell de la família dels alàudids, amb el plomall i el plomatge de tonalitats més fosques que la cogullada (Galerida theklae).
1 3 [ZOO] cogullada marina FREDELUGA.
2 f. [LC] [BOS] FOIXARDA.
cogulló
m. [GG] [LC] Cim de forma cònica, aïllat o a l’interior d’una serra. El cogulló de Sallent.
cohabitació
1 f. [LC] Acció de cohabitar.
2 f. [DR] Situació de la parella no casada que conviu.
cohabitant
m. i f. [LC] Persona que cohabita amb una altra.
cohabitar
1 v. intr. [LC] Habitar en comú.
2 v. intr. [LC] Un home i una dona, viure com marit i muller.
coherència
1 f. [LC] [FL] Connexió, relació estreta d’idees que s’acorden entre elles. No haver-hi coherència entre les parts d’un discurs.
2 1 f. [FIF] En fís., cohesió.
2 2 f. [FIF] Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d’un grup d’ones, la qual cosa té per conseqüència la producció d’interferències.
coherent
adj. [LC] Que té coherència.
coherentment
adv. [LC] D’una manera coherent.
cohereu cohereva
m. i f. [LC] [DR] Hereu ensems amb un altre o d’altres.
cohereua
f. [LC] COHEREVA.
cohesió
1 1 f. [SO] Unió estreta entre persones o coses. No haver-hi cohesió entre els individus d’una societat.
1 2 f. [SO] cohesió social Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.
2 f. [FIF] [QU] Força d’atracció que manté unides les molècules o partícules d’un cos.
3 f. [GL] Força que manté lligades les partícules d’un sediment, d’una roca, d’un sòl.
4 f. [FL] cohesió semàntica Propietat segons la qual, dins un text, una oració s’adequa amb la interpretació d’oracions prèvies del discurs.
cohesionar
v. tr. [LC] Produir cohesió.
cohesiu -iva
adj. [FIF] [QU] [LC] Que produeix la cohesió.
cohibició
f. [LC] Acció de cohibir; l’efecte.
cohibidor -a
adj. [LC] Que cohibeix.
cohibir
v. tr. [LC] Pesar sobre l’ànim (d’algú) retenint-lo d’obrar.
cohipònim
m. [FL] Hipònim en relació amb un altre hipònim del mateix hiperònim. Els mots tulipa, clavell i rosa són cohipònims de l’hiperònim flor.
cohiponímia
f. [FL] Relació entre cohipònims.
cohobació
f. [QU] Acció de cohobar.
cohobar
v. tr. [QU] Destil·lar successives vegades (una substància).
cohonestament
m. [LC] Acció de cohonestar; l’efecte.
cohonestar
v. tr. [LC] Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. El secretari ha volgut cohonestar aquests fets.
cohort
1 1 f. [HIH] En l’exèrcit romà, desena part d’una legió.
1 2 f. [LC] Colla de combatents o de gent qualsevol. Una cohort d’admiradors.
2 f. [ECT] En estad., conjunt de persones que se sotmet a observació durant un període concret de temps.
cohortatiu -iva
adj. [FL] De contingut exhortatiu, s’aplica a un mode de les llengües semítiques limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural.
coi1
m. [TRA] Hamaca de vaixell.
coi2
interj. [LC] Eufemisme per cony.
coincidència
f. [LC] Fet de coincidir.
coincident
adj. [LC] Que coincideix.
coincidir
1 v. intr. [LC] Trobar-se en el mateix lloc de l’espai. Dues figures iguals es poden superposar de manera que coincideixin. Els rajos reflectits coincideixen tots en el mateix punt.
2 v. intr. [LC] Ocórrer al mateix temps, ocupar el mateix període de temps. La meva arribada coincidí amb la seva partença.
3 v. intr. [LC] PER EXT. Els nostres parers coincideixen, són iguals. La vostra explicació no coincideix exactament amb la seva.
coiot
m. [ZOM] Mamífer carnívor americà de la família dels cànids, d’aspecte semblant al llop però més petit i de pelatge espès de color grisenc (Canis latrans).
coipú
[pl. -ús]
m. [ZOM] Mamífer rosegador de la família dels capròmids, propi de l’Amèrica del Sud, de pell molt apreciada (Myocastor coypus).
coïssor
f. [LC] [MD] Sensació anàloga a la que produeix una cremada. Sentir una coïssor a l’estómac.
coit
1 m. [LC] [MD] Unió sexual.
2 [MD] coit anal Coit realitzat mitjançant la introducció del penis dins l’anus.
coïtja
f. [LC] [MD] COÏSSOR.
coix -a
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] [VE] Que té algun dels òrgans de locomoció esguerrat o malalt de manera que camina amb una irregularitat perceptible. Un cavall coix. Un home coix. Coix del peu dret, del peu esquerre. Coix d’una pota del davant. Fer el coix. Anar coix. Caminar coix. S’atrapa més aviat un mentider que un coix. Qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig.
2 1 adj. [LC] [MD] [VE] Que fa que hom camini amb una irregularitat perceptible, s’aplica a un òrgan de locomoció accidentat o malalt. Tenir una cama coixa. Aquest cavall té una pota coixa.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Adobar la pota coixa d’una cadira.
3 adj. [LC] Que té un petge més curt que els altres. Una taula coixa. Una cadira coixa.
4 1 adj. [LC] INCOMPLET. Raonament coix. Comptes coixos.
4 2 [LC] ésser coix del front Ésser poc intel·ligent.
coixària
f. [LC] [MD] [VE] COIXESA.
coixejar
1 1 v. intr. [LC] [VE] [MD] Anar coix, ésser coix. Coixejar del peu dret. Coixejar de la cama esquerra.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Aquesta cadira coixeja.
2 intr. [LC] [FLL] Un vers, no ésser just de mesura. Aquell vers coixejava del tot.
coixesa
f. [LC] [MD] [VE] Qualitat de coix. Dissimula bastant la seva coixesa.
coixí
1 1 m. [LC] [ED] Sac de tela o d’un altre material, rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, ploma, crin o altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.
1 2 [LC] [IT] coixí de fer puntes Coixí cilíndric, ple de palla, sobre el qual s’estén el patró i van clavant-se les agulles en fer les puntes.
1 3 [LC] [ED] coixinet de les agulles Petit coixí on es claven les agulles de cosir per tenir-les guardades.
1 4 [LC] fer coixí una cosa Estar interposada entre un suport i allò que hi recolza.
1 5 [LC] haver-hi un bon coixí d’una cosa Haver-n’hi un bon tou.
2 m. [EI] Peça sobre la qual descansa un òrgan d’una màquina, interposada entre aquest i el seu suport.
3 m. [AGF] [OP] coixí amortidor Bassa que es construeix aigua avall del peu d’un dic i que, plena d’aigua, actua com a amortidor, dissipant l’energia de l’aigua que salta.
4 1 m. [BOS] coixí d’agulles EIXORBA-RATES BLANC.
4 2 [BOS] coixí de frare Eriçó 5 1.
4 3 [LC] [BOS] coixí de monja [o coixí de senyora] a) Mata de la família de les papilionàcies, en forma de coixinet espinós, de flors blanques, que es fa als penya-segats marítims de l’Empordà i el Vallespir (Astragalus massiliensis).
4 3 [LC] [BOS] coixí de monja [o coixí de senyora] b) Eriçó 5 1.
coixim-coixam
adv. [LC] Coixejant lleugerament. Caminar coixim-coixam.
coixinera
1 f. [LC] [ED] Bossa o funda d’un coixí.
2 f. [ED] Bossa anàloga per a usos domèstics. La coixinera del pa, de les agulles d’estendre.
coixinet
1 1 m. [LC] [EI] [FIF] Peça de metall o de fusta sobre la qual descansa directament un arbre o eix de rotació, un raïl, etc.
1 2 [EI] [FIF] coixinet de rodolament Coixinet basat en un conjunt de rodets, boles o agulles que rodolen entre dos anells, un dels quals va unit al suport i l’altre, a l’òrgan mòbil.
2 m. [BO] Forma de mata molt compacta i més o menys arrodonida que tenen algunes plantes en ambients fortament batuts pel vent.
3 m. [AGR] Massa de teixit que protegeix les puntes de les falanges o la planta del peu d’alguns animals.
col
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Hortalissa de la família de les crucíferes, de tija gruixuda, el tronxo o caluix, fulles comestibles un xic carnoses, obovades o oblongues, sovint apinyades fent un cabdell o capça, flors blanques o grogues, reunides en raïm, i fruit en síliqua bequeruda, que prové d’una planta silvestre, comprèn nombroses races de conreu i és pròpia dels penya-segats de les costes atlàntiques europees (Brassica oleracea).
2 [BOS] [AGA] col aloma COL VERDA.
3 [BOS] [AGA] col arrissada Col d’una raça de fulles un xic arrissades (Brassica oleracea var. sabauda).
4 [BOS] [AGA] col bajana COL VERDA.
5 [BOS] [AGA] col baleàrica Planta de la família de les crucíferes, de fulles lluents, quasi totes en roseta, i flors grogues, que es fa a les escletxes de les roques i és endèmica de Mallorca (Brassica balearica).
6 [BOS] [AGA] col borda a) Col d’una raça silvestre, de fulles pinnatipartides, que es fa a les roques i als pedregars de les contrades marítimes del Mediterrani nord-occidental (Brassica oleracea ssp. robertiana).
6 [BOS] col borda b) Col que creix vora els horts i els ermots, escapada de conreu.
7 [BOS] [AGA] col borratgenca Col d’una raça de fulles bofegades, les superiors de les quals formen capça (Brassica oleracea var. bullata).
8 [BOS] [AGA] col cabdellada COL DE CABDELL.
9 [BOS] [AGA] col caputxina COL DE CAPUTXA.
10 [BOS] [AGA] col caragolada COL ARRISSADA.
11 [BOS] [AGA] col de Brussel·les [o col de brot] Col d’una raça de tija dreta, amb molts brots axil·lars que en són les parts aprofitades (Brassica oleracea var. gemmifera).
12 [BOS] [AGA] col de cabdell Col d’una raça de caluix curt i capça molt densa, que comprèn formes diverses, entre les quals hi ha la col gegant, de gran desenvolupament, la col llombarda, de color morat, i la col valenciana, de tija gruixuda i fulles de color verd clar i nervadura molt marcada (Brassica oleracea var. capitata).
13 [BOS] [AGA] col de caputxa Col d’una raça de fulles molt carnoses, cabdellades (Brassica oleracea var. conica).
14 [BOS] [AGA] col de fulles COL VERDA.
15 [BOS] [AGA] col de Milà COL ARRISSADA.
16 [BOS] [AGA] col de tripa COL DE CABDELL.
17 [BOS] [AGA] col gitana COL ARRISSADA.
18 [BOS] [AGA] col nana COL BORRATGENCA.
19 [BOS] [AGA] col verda [o col primerenca] Col d’una raça de caluix llarg i fulles soltes (Brassica oleracea var. acephala).
col-
[LC] V. CON-.
cola1
1 1 f. [IMF] [IQ] [ECO] Substància adhesiva emprada per a encolar.
1 2 [ECO] cola aràbiga GOMA ARÀBIGA.
1 3 [IMF] cola de contacte [o cola d’impacte] Substància adhesiva que s’aplica prèviament a les dues superfícies que cal encolar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte.
1 4 [IMF] cola de fuster Substància adhesiva emprada en fusteria per a encolar peces de fusta, aplacar fulloles i encolar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.
2 1 f. [IT] Compost de diverses substàncies, sovint amilàcies i actualment sintètiques, que serveixen per a aprestar els fils d’ordit per tal d’augmentar-ne la resistència i preservar-los del fregament.
2 2 [HO] [LC] cola de peix ICTIOCOL·LA.
cola2
1 f. [BOS] Arbre perennifoli de la família de les esterculiàcies, de fulles lobades i fruit format per diversos fol·licles disposats en estrella, originari de l’Àfrica tropical, cultivat a molts països càlids per les seves llavors, les nous de cola (Cola nitida i C. acuminata).
2 f. [HO] Beguda efervescent a base d’extractes de cola.
-cola
[LC] Forma sufixada del ll. -cola, derivat del mot colere, ‘habitar’, ‘cultivar’. Ex.: arenícola, arborícola, citrícola.
colada
1 f. [LC] Llet presa.
2 1 f. [ML] Operació d’abocar dins un motlle un metall fos.
2 2 f. [ML] Metall fos que s’aboca dins el motlle.
3 1 f. [GL] Massa de lava fluida o semifluida que s’escampa en forma de capes, de mantells o de corrents i es consolida posteriorment.
3 2 [GL] colada de piroclasts Corrent gasós de piroclasts, de temperatura i densitat altes, semifluïdificat, que, empès per la gravetat, es desplaça arran de sòl, a partir de la boca volcànica, amb efectes catastròfics.
4 f. [GL] colada de fang Massa sedimentària formada per elements de gra molt petit, com l’argila o la marga, la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix prou plasticitat per a desplaçar-se en forma de riu de fang.
coladís -issa
adj. [LC] Que és fàcil de colar.
colador
1 m. [LC] [ED] Sedàs o estri de cuina amb fons de tela, tela metàl·lica, planxa perforada, etc., que serveix per a colar.
2 m. [LC] [ED] Forat fet a terra perquè s’escoli l’aigua.
3 [LC] ésser algú un colador Beure molt.
colagog -a
1 adj. [MD] Que provoca l’evacuació de la bilis.
2 m. [MD] Agent colagog.
colament
m. [LC] Acció de colar.
colamina
f. [QU] ETANOLAMINA.
colangiografia
f. [MD] Radiografia de les vies biliars després de l’administració d’una substància de contrast.
colangitis
f. [MD] Inflamació dels conductes biliars.
colar1
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de cols.
colar2
1 v. tr. [LC] Passar (un líquid) per un colador, a través dels porus o intersticis d’un teixit, d’una capa d’arena, etc. És molt tèrbol aquest vi: l’heu de colar. El te ja està a punt: ara el colen.
2 tr. [ML] Vessar (el metall fos) del gresol al motlle.
3 1 intr. pron. [LC] POP. Introduir-se sense permís o sense pagar entrada en algun lloc. Colar-se en una festa. Colar-se en un concert.
3 2 intr. pron. [LC] POP. Passar al davant d’algú, en una cua, sense esperar el torn. Jo he arribat primer però aquell s’ha colat.
colcada
f. [LC] Acció de colcar.
colcar
v. intr. i tr. [LC] CAVALCAR.
colcòtar
m. [IQ] [QU] Òxid vermell de ferro usat en pintura i per a polir vidre.
colcrem
m. [ED] Cosmètic per a la pell fet de cera blanca, blanc de balena, oli d’ametlles, aigua de roses i un antisèptic.
coldre
[quant a la flexió, com absoldre]
1 1 v. tr. [LC] [AN] Retre culte (a una divinitat).
1 2 v. tr. [LC] [AN] Observar, santificar, (les festes).
2 tr. [LC] [MD] coldre un refredat Covar un refredat.
cole-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kholé, ‘bilis’. Ex.: colecist, colelitiasi.
colecistitis
f. [MD] Inflamació de la bufeta del fel.
colèdoc
m. [ZOA] [MD] Conducte que vessa la bilis al duodè.
colemanita
f. [GLM] Mineral, borat de calci hidratat, de fórmula Ca2B6O11·5H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic, es forma en dipòsits evaporítics i és font de l’àcid bòric.
colend -a
adj. [RE] Que cal coldre, que cal celebrar i guardar. Festa colenda.
coleòpters
1 m. pl. [ZOI] Grup d’insectes pterigots amb les ales anteriors dures i còrnies que serveixen per a cobrir les posteriors, que són membranoses.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
coleòptil
m. [BO] Beina tancada, corresponent a la primera fulla de la plàntula, que enclou la plúmula de l’embrió de les gramínies i d’altres monocotiledònies.
colepoesi
f. [MD] Formació i secreció de la bilis.
coler
adj. [BOS] card coler V. CARD.
colera
f. [LC] [BOS] Herbacol 1.
còlera1
m. [LC] [MD] Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per vòmits, evacuacions semblants a l’aigua d’arròs, acidosi i rampa muscular.
còlera2
1 f. [LC] [MD] ANT. Bilis 1.
2 f. [LC] Irritació violenta contra algú que ens ha inferit o creiem que ens ha inferit un insult, una injúria, un dany, etc. No deixeu que la còlera us domini.
colèresi
f. [MD] COLEPOESI.
colèric1 -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al còlera. Símptoma colèric.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Malalt del còlera.
colèric2 -a
1 adj. [LC] [MD] Pertanyent a la còlera o bilis. Humor colèric.
2 adj. [LC] Portat a la còlera.
3 adj. [LC] Que fàcilment es deixa portar de la còlera.
colèricament
adv. [LC] Amb còlera o ira.
coleriforme
adj. [MD] Semblant al còlera.
colerina
1 f. [MD] Símptomes precursors del còlera, primer període del còlera.
2 f. [MD] Forma benigna del còlera.
colesterol
m. [BI] [MD] Principal esterol dels animals superiors, component de les membranes cel·lulars i precursor de les hormones esteroides i dels àcids biliars, que se sintetitza al fetge i a altres teixits.
colesterolèmia
f. [MD] Taxa de colesterol a la sang.
coleta
f. [BOI] Alga verda marina de l’ordre de les caulerpals, adaptada a viure sobre fons sorrencs gràcies als estolons reptants que forma, dels quals surten làmines erectes amb aspecte de fulla (Caulerpa prolifera).
coletxó
m. [BOS] Herba de la família de les crucíferes, de color glauc, de fulles ovades o oblongues, abraçadores, flors de color lila clar i fruit en síliqua, pròpia dels erms i dels camps de secà de les terres mediterrànies àrides (Moricandia arvensis).
colflori
f. [LC] [BOS] [AGA] Coliflor 1.
colga
f. [LC] Placenta 1 1.
colgafocs
1 1 m. [LC] [ED] Buscall gros que es deixa a la llar per conservar el foc.
1 2 m. [LC] Home que resta ociós a casa quan els altres surten cap al treball.
2 m. [LC] [BOS] ESTEPEROLA.
colgar
1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot. Colgar un tresor al peu d’un arbre. Colgar les brases sota la cendra. Colgar un cadàver.
2 1 intr. pron. [LC] Ajeure’s entre les robes del llit. Es colgà al llit per reposar.
2 2 intr. pron. [LC] Anar al llit. Abans de colgar-te, pren un got de llet.
2 3 intr. pron. [LC] [FIA] El sol, davallar sota l’horitzó, pondre’s. El sol surt per llevant i es colga a ponent.
3 1 tr. [LC] Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L’aigua colgava tots aquests horts.
3 2 tr. [LC] [AGA] Arrambar terra al voltant (de certes hortalisses) perquè es facin blanques i tendres.
colgat
m. [LC] [AGA] Redolta que es fa passar per sota terra traient només el cap i que, tallada en haver arrelat, forma un nou cep. Fer colgats.
colibacil
m. [BI] Bacil curt (Escherichia coli), gramnegatiu, generalment mòbil, que fermenta la glucosa i la lactosa amb producció de gas.
colibrí
[pl. -ís]
m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, propi del continent americà, el més petit de tots els ocells, notable pel plomatge irisat dels mascles, perquè es nodreix de nèctar de les flors i d’insectes i per la forma de volar, única entre els ocells.
colibròquil
m. [LC] [AGA] [BOS] BRÒQUIL.
còlic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al còlon. Artèries còliques.
2 1 m. [LC] [MD] Dolor agut, exacerbant, a l’abdomen, degut a l’obstrucció o la distensió d’alguna víscera. Còlic nefrític, hepàtic.
2 2 [VE] còlic d’arena Malaltia intestinal que pateix el bestiar causada per la ingestió d’arena o de terra.
2 3 [MD] còlic miserere Còlic degut a una obstrucció intestinal, acompanyat de dolors intolerables.
2 4 m. [MD] [LC] DIARREA.
colicosa
f. [BOS] Mata de la família de les labiades, de fulles enteres, amb el marge caragolat ensota, i flors molt petites d’un rosa violaci, que es fa als prats mediterranis secs (Micromeria graeca o Satureja graeca).
coliflor
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Col d’una raça cultivada, molt propera del bròquil, d’inflorescència extraordinàriament desenvolupada que es menja quan encara és poncella i presenta una massa carnosa gairebé sempre blanca (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora).
2 1 f. [BOB] Bolet del grup dels afil·loforats, de morfologia que recorda la de la coliflor, de carn blanca i rametes de color salmó, bon comestible fins i tot cru (Ramaria botrytis).
2 2 f. [BOB] MANETES ARRISSADES.
coliforme
1 adj. [BI] Que té morfologia o aspecte de colibacil.
2 m. pl. [BI] Grup heterogeni de bacils gramnegatius que fermenten la lactosa.
coliformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells arborícoles de la mida d’un pardal, però amb la cua de doble llargària que la del cos, amb plomall i bec curt, que comprèn sis espècies confinades a l’Àfrica subsahariana.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
colina
f. [QU] [MD] Compost nitrogenat component de molts fosfolípids i precursor de l’acetilcolina.
colinap
m. [LC] [AGA] [BOS] Nap d’una varietat d’arrel tuberosa, molt grossa i terminada en un coll d’origen caulinar, de gust dolç, cultivada per a l’alimentació humana i del bestiar (Brassica napus var. napobrassica).
colinèrgic -a
adj. [MD] Que actua per mitjà de l’acetilcolina o com l’acetilcolina.
colínia
f. [MT] Cosinus, cotangent o cosecant d’un angle o d’un arc.
colís2 -issa
1 adj. [EI] Relatiu o pertanyent a un colís.
2 m. [EI] Suport amb un forat, una ranura, una regata, etc., al llarg de la qual una peça mòbil pot córrer sense obstacles i pot ésser fixada en diferents posicions segons convingui.
3 f. [EI] Colís2 2.
coliseu
m. [LC] [JE] Gran teatre o altre edifici destinat a espectacles.
colistre
m. [LC] [MD] [AGR] CALOSTRE.
còlit
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 15 centímetres de llargada, amb el carpó i les plomes timoneres laterals blancs, que pertany a un gènere amb diverses espècies, dues de les quals són pròpies de l’avifauna europea.
2 [ZOO] còlit gris Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge grisenc al mantell (Oenanthe oenanthe).
3 [ZOO] còlit ros Ocell de la família dels muscicàpids, d’ales negres i plomatge ocre a la resta del mantell i al pit (Oenanthe hispanica).
colitis
f. [LC] [MD] Inflamació del còlon.
colitx
1 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les cariofil·làcies, de fulles glauques i flors blanques amb el calze molt inflat, pròpia de les vores de camins i d’altres indrets una mica ruderals, els rebrots de la qual, quan encara són tendres, poden ésser consumits com a verdura (Silene vulgaris).
2 m. [BOS] Rebrot de colitx.
coll1
1 1 m. [LC] [ZOA] Part, generalment estreta, del cos de l’ésser humà i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Coll llarg, curt. Lligar una bèstia pel coll. Passar un riu amb l’aigua fins al coll. Estirar el coll per veure-hi millor.
1 2 m. [LC] PER EXT. Estar endeutat fins al coll.
1 3 [LC] anar amb el coll dret Tenir molt d’orgull.
1 4 [LC] entre cap i coll V. CAP1.
1 5 [LC] estar d’alguna cosa fins al coll Estar-ne tip.
1 6 [LC] posar el coll en algun treball Posar-hi tot l’esforç.
2 [LC] a coll loc. adv. Sobre la regió veïna al coll, espatlles i part d’esquena. Carregar-se un feix a coll. Jesús amb la creu a coll.
3 1 m. [LC] [ED] Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta. Coll dret, fluix, tombat. Un vestit estret de coll. Coll de randes.
3 2 m. [LC] [ED] Coll postís. Hi ha dos o tres colls per a planxar. Canviar-se el coll, posar-se un coll net.
4 1 m. [LC] Part d’un objecte que per la seva forma, situació o ús, recorda el coll d’un animal. El coll d’una ampolla, d’un flascó. El coll d’un rem.
4 2 [LC] coll d’un pou Brocal 1 2.
4 3 [LC] coll d’un pal de nau La seva part terminal, més prima.
4 4 [LC] coll de la fusada Part superior per on comença a debanar-se la fusada.
4 5 [LC] [BO] coll d’una planta Punt d’unió de la tija amb l’arrel.
4 6 [MD] [ZOA] coll uterí Porció inferior de l’úter.
4 7 [OP] coll d’ampolla Punt d’una via o de la xarxa viària amb una capacitat de trànsit inferior al volum de vehicles que rep, cosa que provoca que s’hi produeixin retencions.
4 8 [TRA] coll de gaó Punt de la carena d’una embarcació on comença la roda.
5 1 m. [AQ] Biga en volada o mènsula.
5 2 [AQ] coll fals Extrem d’un element estructural horitzontal situat més enllà dels seus suports i que queda volat.
6 1 m. [LC] [ZOA] Gola 1 2. Mal de coll. Escurar-se el coll.
6 2 [LC] tenir una cosa coll avall [o tenir una cosa a mig coll] Veure-se-la segura.
6 3 [LC] no passar del coll No ésser agradable.
coll2
1 1 m. [LC] [GL] Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, per la qual se sol passar per anar d’un vessant a l’altre.
1 2 m. [LC] TURÓ1.
2 m. [HIG] En heràld., figura que representa dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra.
coll3
1 m. [LC] [JE] Sèrie de cartes de les quatre en què es divideix la baralla en funció de la figura que hi ha dibuixada. Dues cartes del mateix coll. Tinc una carta de cada coll.
2 m. [JE] [LC] Símbol que identifica una carta amb la seva sèrie.
colla
1 1 f. [LC] [SO] Nombre de persones aplegades deliberadament per a un fi. Una colla de carregadors. Una colla de segadors. Una colla de lladres. Anar a colles.
1 2 f. [LC] [AGA] Coble 3.
1 3 [LC] colla de gats Grup de persones poc importants. No facis cas de les seves crítiques: són una colla de gats.
1 4 f. [LC] Conjunt, col·lecció. He comprat una colla de llibres de medicina. Els caçadors amb una colla de gossos.
2 1 f. [AGP] Cabestre 2.
2 2 [TRA] fer colla Dujar un cap o cable.
3 f. [TRA] estar a la colla una nau Estar disposada per a fer-se a la mar.
col·laboració
f. [LC] Acció de col·laborar; l’efecte.
col·laboracionisme
m. [PO] [HIH] Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i de col·laboració amb l’invasor.
col·laboracionista
1 adj. [PO] [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent al col·laboracionisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [HIH] [LC] Partidari del col·laboracionisme.
col·laborador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que col·labora.
2 m. i f. [LC] [CO] En una publicació periòdica, articulista que no forma part de la redacció.
col·laborar
v. intr. [LC] Treballar en comú, especialment en una obra literària, artística, científica. Col·laborem amb un professor universitari.
col·lació
1 f. [LC] Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari, etc.
2 1 f. [FL] [FLL] Acció de comparar dues o més reproduccions d’un text.
2 2 [FL] [FLL] col·lació de manuscrits Comparació sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval.
3 1 f. [RE] En els antics monestirs, conversa que es tenia als vespres sobre coses espirituals.
3 2 f. [RE] Àpat lleuger que es feia després.
3 3 f. [LC] Àpat lleuger.
3 4 [LC] portar a col·lació una cosa Sortir-ne a parlar, adduir-la.
col·lacionable
adj. [LC] Que pot ésser sotmès a col·lació. Un privilegi col·lacionable.
col·lacionar
v. tr. [FL] [FLL] Comparar (dues o més reproduccions d’un text).
collada1
1 f. [LC] Cop donat al coll.
2 f. [LC] Estrebada amb el coll per fer seguir alguna cosa. Ha donat una collada i ha fet seguir el carro.
3 f. [LC] [MD] Moviment de la gola per deglutir.
collada2
f. [LC] [GL] Depressió d’una certa amplària o extensió a la carena d’una serralada.
collada3
f. [LC] Seguit de cartes d’un mateix coll, en el joc de cartes. Tenia una collada d’espases.
collada4
1 f. [LC] Colla nombrosa. El dia de l’aplec, hi vam anar una collada!
2 f. [LC] [AGR] Conjunt de cobles, mules, etc., que serveix per a la batuda.
collada5
1 f. [LC] Acció de collar.
2 f. [IT] Defecte que a vegades presenten els teixits, ocasionat quan el teixidor fa córrer el collador a mà, i resta així un espai del teixit amb menys passades que les normals.
collader
m. [LC] [ED] Pal una mica corbat que les dones de muntanya porten al muscle, de cada extrem del qual penja una galleda, usat per a traginar aigua.
collador
1 m. [LC] Instrument que serveix per a collar i descollar.
2 m. [IT] Mecanisme del teler que enrotlla el teixit i amb el qual hom regula el nombre de passades que li correspon.
col·lador
m. [LC] El qui tenia el dret de conferir un benefici, un privilegi, etc.
collage
[fr.]
1 m. [AR] Tècnica artística que consisteix a ajuntar i encolar sobre un suport fragments de materials heterogenis com retalls de diari, teixits, etc.
2 m. [AR] Composició feta amb la tècnica del collage.
col·lagen -àgena
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al col·lagen.
2 adj. [LC] Que conté col·lagen.
3 m. [BI] [QU] Proteïna animal fibrosa que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures, present també a la part orgànica del teixit ossi i a la pell.
col·lagenosi
f. [MD] Malaltia del col·lagen.
col·lapsar
1 v. tr. [LC] [MD] Produir un col·lapse.
2 1 intr. pron. [LC] Patir un col·lapse. El pulmó s’ha col·lapsat.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Cada matí es col·lapsa el trànsit en aquesta avinguda.
col·lapse
1 m. [LC] [MD] Síndrome caracteritzada per un descens ràpid de la tensió arterial acompanyada d’insuficiència circulatòria aguda perifèrica. Sofrir un col·lapse.
2 m. [LC] Paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etc. El comerç de cítrics amb els altres països europeus ha sofert un col·lapse.
3 [FIA] col·lapse gravitacional Contracció d’un objecte celeste que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera la força generada per la pressió de la matèria.
collar1
1 1 m. [LC] [AGR] Corretja, cadena, etc., que es posa al voltant del coll d’un animal.
1 2 m. [LC] Cèrcol de metall que es posava al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc.
1 3 m. [LC] Ornament de coll, com la cadena d’or que porten al coll els cavallers de certs ordes.
1 4 m. [LC] [ED] COLLARET.
1 5 m. [MD] Embenat del coll.
1 6 m. [MD] Afecció de la pell que circumda el coll.
2 m. [LC] [AGR] En el plomatge o pelatge d’un animal, taca anular al voltant del coll.
3 m. [EI] Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica.
4 m. [IMI] Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d’altres mantenint-los units estretament entre ells.
5 m. [TRA] collar de raca Anell, format per un bastard o més que enfilen uns abartrells, usat per a fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment vertical.
collar2
1 1 v. tr. [LC] [IMI] [IMF] Unir estretament mitjançant caragols, grapes, etc. Collar un angle de ferro a la paret.
1 2 v. tr. [IMF] Unir (una part d’un moble) a una altra, (una part d’una construcció de fusta) a una altra, (un article de ferreteria) a un moble o a una construcció de fusta, etc.
1 3 v. tr. [LC] [AGR] Junyir 1.
2 tr. [LC] Fer pressió (sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. Colla’l una mica i t’ho dirà.
3 tr. [LC] [IMI] Clavar (un caragol).
4 1 tr. [IT] Fer funcionar (el mecanisme collador) del teler.
4 2 tr. [IT] Carregar de pes (la romana del plegador) per augmentar la tibantor de l’ordit.
5 tr. [TRA] Caragolar (la vela), plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb aferradors.