autoagressió
f. [MD] Situació patològica produïda per un mecanisme autoimmunitari o que va acompanyada d’un component autoimmunitari.
autoanàlisi
f. [PS] [PE] Investigació dels estats de consciència propis i dels actes propis, sovint amb l’aplicació de certs procediments del mètode psicoanalític.
autoanticòs
[pl. -ossos]
m. [MD] [BI] Anticòs serós actiu enfront d’un antigen produït pel mateix individu.
autoantigen
m. [MD] [BI] Teixit o òrgan que es capté com un antigen enfront de l’organisme al qual pertany.
autoaprenentatge
m. [PE] Aprenentatge autodidàctic.
autobiògraf autobiògrafa
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Autor d’una autobiografia.
autobiografia
f. [LC] [FLL] Biografia d’una persona feta per ella mateixa.
autobiogràfic -a
adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’autobiografia.
autobolquet
m. [OP] Vehicle automòbil proveït d’un buc articulat sobre el bastidor que pot ésser trabucat per tal d’abocar-ne la càrrega.
autobomba
f. [TRG] Equip mòbil d’extinció d’incendis, amb cisterna, bomba i mànega, sobre un remolc o un camió.
autobús
m. [LC] [TRG] [EI] Vehicle automòbil de transport col·lectiu, urbà i interurbà.
autocar
m. [EI] [LC] [TRG] Vehicle automòbil destinat a transportar un grup nombrós de persones a distàncies llargues o mitjanes.
autocatàlisi
f. [QU] Catàlisi d’una reacció química per mitjà d’un dels productes que s’hi formen.
autocèfal -a
adj. [LC] Que no té una autoritat superior. Comunitat autocèfala.
autocensura
f. [LC] Censura feta per un mateix sobre els seus escrits, les seves paraules, les seves pel·lícules, etc., com una anticipació d’una censura presumpta.
autocinesi
1 1 f. [MD] [PS] Moviment degut a una causa interna.
1 2 f. [PS] Conjunt dels moviments automàtics per efecte d’un llarg aprenentatge.
2 f. [PS] Interpretació errònia d’un fenomen a causa de modificacions subjectives degudes a la percepció, l’actitud, el marc de referència, etc.
autocinètic -a
adj. [MD] [PS] Que es mou per si mateix, automàticament.
autoclau
f. [QU] [FIF] [BI] Aparell destinat a esterilitzar per vapor a pressió que consisteix en un recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, que permet d’aconseguir temperatures de l’aigua continguda superiors a 100 °C sense que hi hagi ebullició.
autocombustió
f. [IQ] [FIF] [QU] Combustió espontània que experimenta una substància.
autocompadir-se
v. intr. pron. [LC] Compadir-se de si mateix. S’autocompadeix i així es tranquil·litza.
autoconducció
f. [FIF] Conducció produïda en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense anar unit al circuit que l’origina.
autoconsciència
f. [MD] Noció que cadascú té de l’ésser propi.
autoconservació
f. [LC] Tendència de l’organisme a mantenir-se en vida i rebutjar aquelles exigències que el conduirien a la destrucció.
autoconsum
m. [ECT] Consum de la producció pròpia.
autocontracte
m. [DR] Contracte bilateral en què intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i en nom d’una altra persona a la qual representa.
autocontrol
1 m. [LC] [PS] [PE] Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis.
2 m. [LC] [PE] Control que s’exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc., propis.
autocopiador -a
adj. [LC] [AD] Que té una de les cares recoberta d’una substància que deixa empremta quan és sotmesa a una pressió local, s’aplica al paper.
autocòria
f. [BO] Dispersió de les diàspores per acció de la planta mateixa.
autocorrelació
f. [MT] [ECT] Correlació que existeix entre els valors d’una funció dependent del temps separats per un interval de temps constant.
autocràcia
f. [LC] [PO] Forma de govern en què el sobirà té un poder absolut.
autòcrata
1 m. i f. [LC] [PO] [PR] Sobirà absolut.
2 m. i f. [LC] Persona que imposa tirànicament la seva voluntat.
autocràtic -a
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’autocràcia o a un autòcrata.
autocràticament
adv. [LC] D’una manera autocràtica.
autocrítica
1 f. [PS] [MD] [PE] Crítica de les accions pròpies.
2 f. [LC] [JE] Crítica que un autor fa de la seva pròpia obra.
autòcton -a
1 adj. [LC] [EG] Originari del mateix país, lloc o àrea en què viu. Raça autòctona. Espècie autòctona.
2 m. pl. [LC] Indígenes, aborígens.
autoctonisme
m. [LC] Qualitat d’autòcton.
autodefensa
f. [LC] Defensa d’un mateix.
autodepuració
f. [EG] Eliminació espontània i per l’activitat dels organismes que habiten un medi contaminat, especialment l’aigua, de les característiques que el fan inutilitzable o repugnant.
autodestrucció
1 f. [MD] Resultat de la desviació vers un mateix dels impulsos agressius.
2 f. [MD] AUTÒLISI.
autodestruir-se
v. intr. pron. [LC] Destruir-se a si mateix. Unes institucions polítiques que no poden reformar-se sense autodestruir-se.
autodeterminació
1 f. [LC] Acció de decidir per un mateix.
2 f. [PO] Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.
autodidacte autodidacta
m. i f. [LC] [PE] Persona que s’ha instruït sense l’ajut d’un mestre.
autodidàctic -a
adj. [LC] [PE] Que serveix per a aprendre alguna cosa sense l’ajut d’un mestre. Mètode autodidàctic.
autodifusió
f. [QU] Difusió de les molècules d’una substància entre d’altres de la mateixa substància.
autodirigit -ida
adj. [LC] AUTOGUIAT.
autòdrom
m. [LC] [TRG] Pista per a l’assaig de vehicles automòbils i per a les competicions automobilístiques.
autoecologia
f. [EG] Ecologia de les espècies i dels individus.
autoedició
f. [AF] Sistema que permet compaginar, mitjançant un ordinador, tota classe de documents en què hi pot haver text, il·lustracions, gràfics, etc.
autoerotisme
m. [PS] Plaer eròtic en absència d’estímul extern.
autoescola
f. [PE] [LC] [TRG] Escola de conducció de vehicles automòbils.
autoestèril
adj. [BI] Que presenta autoesterilitat.
autoesterilitat
f. [BI] Qualitat dels animals o les plantes que, tot i tenir dos sexes, són incapaços de fecundar-se a si mateixos.
autoestima
f. [PS] AMOR PROPI.
autoestop
m. [LC] Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle i fer-se transportar de franc.
autoestopista
m. i f. [LC] Persona que fa autoestop.
autoexcitació
f. [EE] En un generador elèctric, producció del corrent que magnetitza els seus inductors per ell mateix.
autoexplosiu -iva
adj. [QU] Que explota sense que hom provoqui l’inici de la reacció d’explosió.
autofàgia
1 f. [LC] [BI] [MD] Nutrició de l’organisme pel consum dels materials orgànics dels seus propis teixits.
2 f. [BI] Procés pel qual una cèl·lula digereix una part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars.
autofecundació
f. [LC] [BI] [MD] AUTOGÀMIA.
autofinançament
m. [ECT] Inversió interna efectuada per una empresa mitjançant recursos propis.
autofinançar
1 v. tr. [LC] Finançar (una empresa) amb els seus beneficis.
2 intr. pron. [LC] Aquest teatre sempre s’ha autofinançat.
autofocus
m. [JE] Dispositiu que enfoca automàticament.
autogàmia
1 f. [LC] [BI] Fecundació en què els gàmetes femenins d’un organisme hermafrodita són fecundats per gàmetes masculins procedents d’aquest mateix organisme.
2 f. [BI] Sexualitat presentada per alguns organismes unicel·lulars en què s’uneixen dos nuclis haploides d’una mateixa cèl·lula, procedents d’un únic nucli primitiu que ha experimentat divisions i reduccions cromosòmiques successives.
3 f. [BO] AUTOPOL·LINITZACIÓ.
autogen -ògena
adj. [LC] Generat per si mateix, produït independentment. Ossificació autògena. Soldadura autògena.
autogestió
f. [SO] [ECT] [PE] Gestió d’una col·lectivitat pels seus components, especialment gestió d’una empresa pels seus treballadors.
autogestionar
v. tr. [LC] Practicar l’autogestió (en una empresa, una fàbrica, etc.).
autogestionari -ària
1 adj. [LC] [ECT] Fet mitjançant l’autogestió.
2 adj. [LC] [ECT] Que actua amb autogestió.
autogir
m. [LC] Aerodina en la qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales.
autogovern
1 m. [PO] Facultat per la qual un país constituït estat sobirà pot decidir per ell mateix el seu estat polític, econòmic, social i cultural.
2 m. [PO] Situació d’una entitat política que manté una subjecció envers un altre estat però que gaudeix de sobirania plena quant a l’organització política, econòmica, social i cultural i quant a l’administració interior.
autògraf -a
1 adj. [LC] [FL] [FLL] Escrit de la pròpia mà de l’autor. Una carta autògrafa.
2 m. [LC] [FL] [FLL] Un autògraf de Verdaguer.
3 m. [LC] Signatura autògrafa, especialment quan és d’algú famós o popular. Demanar un autògraf.
autografia
1 1 f. [AF] Conjunt de tècniques gràfiques de reproducció mitjançant les quals es trasllada un escrit o un dibuix del paper a una pedra o una planxa litogràfiques.
1 2 f. [AF] Reproducció gràfica obtinguda amb aquest procediment.
2 f. [LC] [BB] Ciència dels autògrafs.
autografiar
v. tr. [AF] Reproduir mitjançant l’autografia.
autogràfic -a
adj. [AF] Relatiu o pertanyent a l’autografia. Tinta autogràfica.
autografisme
m. [MD] Condició de la pell en què una lleugera pressió produeix una vermellor passatgera.
autoguiat -ada
adj. [LC] Que porta un sistema d’autoguiatge. Míssil autoguiat.
autoguiatge
m. [LC] Sistema de guiatge incorporat a determinats ginys, aparells o dispositius dotats de moviment, mitjançant el qual poden arribar a la destinació fixada sense intervenció aliena.
autoic -a
adj. [BO] Que al llarg del seu cicle biològic es desenvolupa sobre un sol hoste, s’aplica a certs fongs paràsits. El rovell del boix és autoic.
autoimmunitari -ària
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’autoimmunitat.
2 adj. [MD] Que és degut a l’autoimmunitat.
autoimmunitat
f. [MD] [BI] Fenomen biològic pel qual el sistema immunitari d’un individu reacciona contra els antígens propis.
autoimmunització
f. [BI] [MD] Inducció en un organisme d’una resposta immunitària respecte als seus propis teixits, la qual cosa ocasiona seqüeles patològiques.
autoinducció
f. [FIF] [EL] En un circuit elèctric, producció d’una tensió induïda per la variació del corrent que hi circula.
autoinductància
f. [FIF] [EL] Coeficient d’autoinducció.
autoinfecció
f. [MD] Infecció que afecta un individu portador dels gèrmens causals, que durant un llarg temps no li havien provocat cap trastorn.
autoinflamació
f. [IQ] Inflamació espontània que experimenta una substància.
autoinoculació
f. [MD] Inoculació d’un organisme per gèrmens que ja existien en un altre lloc del cos.
autointoxicació
f. [MD] Intoxicació a conseqüència d’una deficient neutralització o eliminació de les substàncies tòxiques elaborades en l’organisme.
autolatria
f. [LC] Adoració de si mateix.
autolesió
f. [DE] Lesió que una persona es causa ella mateixa.
autòlisi
1 1 f. [BI] [ZOA] [MD] Destrucció d’un òrgan, d’un teixit, etc., per acció d’enzims produïts per aquest mateix òrgan, aquest mateix teixit, etc.
1 2 f. [BI] [MD] Destrucció de cèl·lules com a resultat de l’acció d’enzims formats en aquestes cèl·lules o en d’altres del mateix organisme.
2 f. [MD] Suïcidi.
autoluminescència
f. [FIF] Luminescència que no és deguda a cap excitació de l’exterior, sinó que procedeix d’algun procés o d’alguna acció del mateix cos lluminós. L’autoluminescència dels cossos radioactius.
automació
f. [SO] [ECT] Aplicació d’automatismes per tal d’aconseguir que parts importants i àdhuc la totalitat d’un procés de producció augmentin el rendiment.
autòmat
1 m. [EI] [JE] Màquina que imita la figura i els moviments d’un ésser animat.
2 1 m. [LC] Persona que obra d’una manera mecànica i involuntària.
2 2 m. [LC] Persona que segueix una rutina.
3 m. [EI] Dispositiu que conté el programa d’un procés automàtic seqüencial.
4 m. [IN] autòmat finit Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats i en què l’estat de sortida depèn de l’entrada present i de l’estat intern anterior o últim.
automàtic -a
1 1 adj. [LC] Que no depèn de la voluntat. Moviments automàtics.
1 2 adj. [LC] Que s’esdevé com a conseqüència directa d’un fet determinat. Amb aquesta decisió del Govern hi haurà una puja automàtica dels preus.
2 adj. [LC] [EI] Que funciona mecànicament sense ésser dirigit per la mà de l’home. Senyal automàtic.
3 f. [EI] Ciència dels sistemes automàtics.
automàticament
adv. [LC] D’una manera automàtica.
automatisme
1 m. [LC] [EI] Qualitat d’automàtic.
2 m. [LC] [PS] [PE] Execució de diferents actes sense la intervenció de la voluntat.
3 m. [FLL] Tècnica literària que consisteix a escriure maquinalment, evitant la intervenció de la voluntat.
4 m. [LC] [EI] Element o conjunt d’elements que, aplicats a una operació o a una màquina, les fan automàtiques.
automatització
1 f. [LC] Acció d’automatitzar; l’efecte.
2 f. [FL] Tendència que presenta cada llengua a fer convencionals determinades construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que prenen un sentit cada vegada més independent del que tenien en la situació o el context inicial.
automatitzar
v. tr. [LC] Fer automàtic.
automedicació
f. [MD] Acció d’automedicar-se; l’efecte.
automedicar-se
v. intr. pron. [MD] Prendre un medicament sense prescripció mèdica.
autometralladora
f. [DE] Vehicle automòbil cuirassat dotat d’un canó de petit calibre i de dues o tres metralladores, emprat generalment per a missions de reconeixement.
automòbil
1 1 adj. [FIF] [TRG] [EI] Que és capaç de produir la seva pròpia força motriu per a desplaçar-se. Cotxe automòbil. Torpede automòbil.
1 2 m. [LC] [TRG] [EI] Vehicle o mecanisme automòbil.
2 1 m. [LC] [TRG] [EI] Vehicle terrestre autopropulsat, generalment de quatre rodes, dues de les quals, o totes quatre, són motrius, que pot transportar fins a nou persones.
2 2 [TRG] automòbil tot terreny Automòbil apte per a circular per tota mena de terrenys.
automobilisme
m. [LC] [SP] Esport practicat amb automòbils.
automobilista
m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona que practica l’automobilisme.
automobilístic -a
1 adj. [LC] [EI] [SP] Relatiu o pertanyent a l’automòbil.
2 adj. [SP] [LC] En què participen automòbils.
automoció
1 f. [LC] Facultat de moure’s per si mateix.
2 f. [LC] [IMI] Sector de la indústria relatiu a l’automòbil.
automorf -a
adj. [GLG] EUÈDRIC. Mineral automorf.
automòrfic -a
adj. [PS] Relatiu o pertanyent a l’automorfisme.
automorfisme
1 m. [PS] Tendència a projectar el psiquisme propi en el psiquisme d’altri, àdhuc en el d’animals.
2 m. [MT] Isomorfisme establert entre un conjunt i ell mateix.
automotor -a
1 adj. [LC] [EI] Que es mou sense la intervenció d’una acció exterior.
2 m. [LC] [OP] Vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma.
automotriu
adj. [LC] [EI] Automotora.
autònim
1 1 m. [FLL] [BB] [FL] Nom real d’un autor que sol signar amb un pseudònim.
1 2 m. [FLL] [BB] [FL] Obra publicada amb el nom real de l’autor.
2 m. [LC] [AN] [FL] Nom que es dona a si mateix un grup ètnic, diferent del que li donen els altres grups ètnics.
autònom -a
1 adj. [LC] [PO] Que es governa per les seves pròpies lleis, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix. Una província autònoma.
2 adj. [EI] Que es proporciona la força motriu sense necessitat d’un alimentador. Un mecanisme autònom.
3 adj. [ECT] [DR] Que treballa per compte propi i no d’altri, que no depèn de cap patró.
autonomia
1 f. [LC] Qualitat d’autònom.
2 1 f. [LC] [PO] [DR] Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.
2 2 [DR] autonomia administrativa Autonomia de la qual gaudeixen els municipis, les províncies i altres ens.
2 3 f. [PO] COMUNITAT AUTÒNOMA.
3 f. [DR] autonomia de la voluntat Principi en virtut del qual els subjectes jurídics poden convenir lliurement les seves relacions.
4 f. [TRG] Interval màxim de temps o d’espai durant el qual un vehicle aeri, aquàtic o terrestre pot funcionar sense proveir-se de combustible.
5 f. [FL] Relació que hom dona entre dos termes d’un paradigma lingüístic quan l’existència de l’un no pressuposa la de l’altre.
autonòmic -a
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’autonomia.
2 adj. [MD] En fisiol., degut a causes internes, espontani. Moviments autonòmics.
autonòmicament
1 adv. [LC] De conformitat amb els principis autonòmics.
2 adv. [LC] Amb autonomia.
autonomisme
m. [LC] [PO] Doctrina que defensa els principis autonòmics.
autonomista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’autonomisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de l’autonomisme.
autoòmnibus
m. [LC] [TRG] [EI] AUTOBÚS.
autooxidació
f. [QU] Oxidació espontània d’una substància en contacte amb l’aire.
autopàtic -a
adj. [MD] Degut a l’estructura mateixa de l’organisme malalt.
autopista
f. [OP] [LC] [TRG] Carretera especialment construïda per al trànsit motoritzat, que no serveix les propietats confrontants, des de les quals no s’hi pot accedir, amb les calçades independents per a cada sentit de circulació, separades per una franja no destinada al trànsit, sense encreuaments a nivell i especialment senyalitzada, que facilita la intensitat, la rapidesa i la seguretat de la circulació.
autoplàstia
f. [MD] Operació quirúrgica per la qual una regió destruïda és reemplaçada per un teixit semblant procedent del mateix individu.
autoplàstic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’autoplàstia.
autopoliploide
1 adj. [BO] [BI] Que té tres o més dotacions completes de cromosomes corresponents a la mateixa espècie.
2 m. [BO] [BI] Cèl·lula, teixit o organisme, autopoliploide.
autopoliploïdia
1 f. [BO] [BI] Condició d’autopoliploide.
2 f. [BO] [BI] Fenomen que porta a la formació d’autopoliploides.
autopol·linització
f. [BO] Fecundació d’una planta mitjançant el pol·len del mateix individu.
autopropulsat -ada
adj. [EI] [DE] Que es mou per autopropulsió.
autopropulsió
f. [EI] [DE] Capacitat que té un giny, com ara un míssil, un coet, etc., de propulsar-se ell mateix.
autoprotòlisi
f. [QU] Reacció reversible de dissociació d’un solvent amfipròtic en els seus ions, produïts per transferència d’un protó entre dues molècules del solvent.
autòpsia
f. [LC] [MD] Estudi de les diferents parts d’un cadàver per a esbrinar les causes de la mort.
autòptic -a
1 adj. [LC] Vist amb els propis ulls, basat en l’observació personal.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’autòpsia.
autor autora
1 1 m. i f. [LC] Persona que és la causa primera d’alguna cosa. Déu és el suprem autor de l’Univers. El meu pare és l’autor dels meus dies. Els autors del crim. L’autor d’una descoberta. L’autor del delicte.
1 2 m. i f. [LC] [PR] [BB] Persona que ha fet o ha compost una obra intel·lectual, una obra d’art. L’autora d’un llibre, d’un article. L’autor d’un drama. L’autora d’una escultura.
2 m. i f. [LC] [DR] autor pragmàtic Jurista que interpreta i glossa les lleis estatals.
autoradiografia
1 f. [BI] Tècnica emprada per a estudiar la localització d’un determinat element en un cos que l’absorbeix.
2 f. [BI] Placa fotogràfica posada en contacte amb el cos en estudi i impressionada per les radiacions emeses per l’element radioactiu absorbit, que hi dona la repartició espacial qualitativa dels seus àtoms.
autoreducció
f. [AQ] Propietat d’alguns taquímetres antics per la qual la distància horitzontal és obtinguda sense haver d’efectuar cap mena de càlcul.
autoreductor -a
adj. [AQ] Que serveix per a efectuar l’autoreducció.
autorelaxació
f. [PS] [PE] Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
autoretrat
m. [LC] [AR] Retrat d’algú fet per ell mateix.
autoria
1 f. [LC] Condició d’autor. Reivindicar l’autoria d’un acte, d’un fet.
2 f. [LC] [BB] Identitat de l’autor. Els crítics no estan segurs de l’autoria del quart Evangeli. Desconeixem l’autoria d’aquest fet delictiu.
autoritari -ària
1 adj. [LC] Que imposa als altres la seva autoritat. Un caràcter autoritari.
2 adj. [LC] [PO] [HIH] Que exerceix el poder sense permetre l’oposició. Estat autoritari. Govern autoritari.
autoritàriament
adv. [LC] D’una manera autoritària.
autoritarisme
1 m. [SO] [PO] [LC] Condició d’autoritari. L’autoritarisme d’un règim polític.
2 m. [SO] [LC] Actitud autoritària.
autoritat
1 f. [LC] [PO] Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L’autoritat del rei. L’autoritat paternal. L’autoritat de les lleis.
2 f. [DR] Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques.
3 1 f. [LC] [PO] Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres pels mèrits, per la superioritat, per una bona reputació, etc. L’autoritat d’un escriptor.
3 2 f. [LC] Persona que té o mereix aquesta autoritat. La Teresa és una autoritat en aquesta matèria.
4 f. [FL] [FLL] Text d’un escriptor o d’una institució de prestigi que sosté el sentit d’una paraula o l’ús d’una construcció sintàctica.
autoritzable
adj. [LC] [DR] Que es pot autoritzar.
autorització
1 f. [LC] [DR] Acció d’autoritzar; l’efecte. Amb l’autorització del rei.
2 f. [AD] Acte pel qual una autoritat administrativa, legislativa o judicial autoritza l’exercici de determinats drets a una altra autoritat, a un funcionari que en depèn o a un particular.
3 f. [DR] Intervenció d’un notari en un atorgament d’acte jurídic o negoci jurídic.
autoritzadament
1 adv. [LC] Amb autoritat.
2 adv. [LC] Amb autorització.
autoritzar
1 v. tr. [LC] [DR] Revestir d’autoritat. Autoritzar el sobirà els ambaixadors.
2 1 tr. [LC] [DR] Donar (a algú) dret o facultat de fer alguna cosa. Autoritzar algú perquè cobri un impost.
2 2 tr. [LC] [DR] Permetre legalment de fer (una cosa). Autoritzar un casament. Autoritzar una reunió, una associació.
autoritzat -ada
adj. [LC] [DR] Que té autoritat, revestit d’autoritat. Un escriptor autoritzat.
autosemàntic -a
adj. [FL] Que té un contingut semàntic preeminent, per damunt del sintàctic o funcional. Mot autosemàntic.
autoservei
1 m. [LC] [ECT] Sistema de servei d’un establiment en què el client es proveeix ell mateix.
2 m. [LC] [ECT] [IMI] Establiment d’autoservei.
autosoma
m. [MD] [BI] Cromosoma que no intervé en la determinació del sexe.
autòspora
f. [BO] Espora immòbil formada per diverses espècies d’algues volvocals per divisió interna d’una cèl·lula que actua com a esporangi.
autosuficiència
f. [ECT] [LC] Qualitat d’autosuficient.
autosuficient
adj. [ECT] [LC] Que es basta a si mateix.
autosuggestió
f. [LC] [PS] Suggestió que no ve d’altri sinó de si mateix.
autotípia
f. [AF] Modalitat de reproducció tipogràfica que es caracteritza per l’obtenció de mitges tintes a base de punts de mida diferent mitjançant la interposició d’una trama entre l’objectiu i la placa sensible d’una màquina fotogràfica.
autotomia
f. [ZOA] Amputació reflexa d’una part del cos que es fan alguns animals per escapar-se dels seus enemics.
autotransformador
m. [EE] Transformador en què una part de l’enrotllament primari és usat com a enrotllament secundari o viceversa.
autòtrof -a
1 adj. [BI] Que presenta autotròfia.
2 m. [BI] Organisme autòtrof.
autotròfia
f. [BI] [EG] Nutrició dels organismes que poden créixer indefinidament utilitzant diòxid de carboni com a única font de carboni.
autotròfic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’autotròfia.
autotropisme
m. [BO] Tendència dels òrgans d’una planta a créixer en línia recta quan no s’hi oposa una causa externa.
autovaccí
m. [MD] Vaccí preparat amb gèrmens aïllats del mateix individu a qui haurà d’ésser administrat.
autovaccinació
1 f. [MD] Vaccinació mitjançant un autovaccí.
2 f. [MD] Vaccinació espontània sense intervenció exterior.
autovacuna
f. [MD] AUTOVACCÍ.
autovaloració
f. [PS] [MD] [PE] Sentiment del valer propi, que pot oscil·lar entre el sentiment de superioritat i el d’inferioritat.
autovia1
m. [OP] [TRG] Vehicle ferroviari d’una sola unitat.
autovia2
f. [OP] [TRG] [LC] Carretera reservada al trànsit motoritzat, accessible únicament per encreuaments controlats, en les calçades de la qual són prohibits la parada i l’estacionament.
autumnal
1 adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent a l’autumne o tardor.
2 adj. [BO] Que floreix a la tardor. Una planta autumnal.
autumne
m. [LC] [ME] [FIA] TARDOR.
autunita
f. [GLM] Mineral, de fórmula Ca(UO2)2(PO4)2·10-12H2O, que cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de plaquetes grogues radioactives i molt fluorescents sota la llum ultraviolada, i es troba a les zones d’oxidació de mineralitzacions d’urani.
auxanòmetre
m. [FIM] Aparell per a mesurar la creixença en longitud de les plantes al laboratori.
auxesi
1 f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a usar un terme altisonant en lloc del mot propi.
2 f. [FL] [FLL] Hipèrbole 1.
auxili
1 m. [LC] Ajut, socors.
2 [MD] primers auxilis Assistència i tractament d’emergència que hom dona en cas d’accident, de desastre o de malaltia.
auxiliador -a
adj. i m. i f. [LC] Que auxilia.
auxiliar1
1 1 adj. [LC] Que presta el seu concurs en un treball o una acció. Òrgans auxiliars de la respiració. Tropes auxiliars. Professor auxiliar.
1 2 m. i f. [LC] [PR] Ha estat un bon auxiliar.
2 1 adj. [FL] En gram., que no expressa un sentit complet i només pot ésser entès quan es relaciona amb un mot principal al qual és adjuntat. Verb auxiliar.
2 2 m. [FL] L’auxiliar haver.
auxiliar2
v. tr. [LC] Prestar auxili (a algú o a alguna cosa).
auxiliaria
1 f. [LC] Càrrec d’auxiliar.
2 f. [LC] Oficina de l’auxiliar.
auxina
f. [BI] [QU] Hormona vegetal que estimula el creixement de les plantes, el desenvolupament de fruits i la producció d’arrels.
auxo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. auxein, ‘augmentar’. Ex.: auxòmetre.
auxocrom
m. [QU] [IQ] Grup substituent d’una molècula cromogènica, saturat, salificable, que li afavoreix el color en provocar un desplaçament de la longitud d’ona del màxim d’absorció òptica del grup cromofòric.
auxocròmic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als auxocroms.
auxologia
f. [MD] Estudi del creixement d’un individu o d’un grup d’individus al llarg de la seva vida per tal de conèixer les característiques del creixement de la població a la qual pertanyen.
auxòmetre
m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar el poder amplificatiu d’una lent o d’un sistema de lents.
auxòspora
f. [BO] Cèl·lula de les diatomees, originada generalment per copulació, que alliberant-se de l’embolcall silici, augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa tan grossa com les cèl·lules inicials.
auxosporulació
f. [BO] Forma de reproducció pròpia de les diatomees que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i que, donant lloc a una auxòspora, restaura la mida normal dels individus.
auxotònic -a
adj. [BO] Que s’esdevé a causa d’un augment de turgència, s’aplica a alguns moviments de les plantes.
auxòtrof -a
1 adj. [ZOA] [MD] Que presenta auxotròfia.
2 m. [MD] Organisme auxòtrof.
auxotròfia
1 f. [ZOA] [MD] [BI] Capacitat de certs organismes d’elaborar vitamines mitjançant transformacions metabòliques a partir de factors previtamínics prèviament obtinguts del medi.
2 f. [BO] [MD] Sistema de nutrició de certs vegetals en què el desenvolupament solament es produeix amb la incorporació de factors de creixement en forma dissolta.
auxotròfic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’auxotròfia o als auxòtrofs.
auxozigot
m. [BO] Zigot que actua com a auxòspora.
av
1 m. [RE] Cinquè mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Onzè mes de l’any civil jueu.
avajonera
f. [LC] [BOS] NABINERA.
aval
1 m. [ECT] [DR] Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència moral o econòmica d’una altra.
2 m. [AD] [ECT] [DR] Signatura que posa al peu d’una lletra o altre document de crèdit la persona que respon del pagament en cas de no fer-ho la persona obligada.
3 m. [DR] Fiança de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi per la qual l’avalador es compromet a pagar l’import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del pagament.
avalador -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] [DR] Que avala.
avalar
1 v. tr. [LC] [ECT] [DR] Donar (a una lletra o a un altre document de crèdit) un aval com a garantia.
2 v. tr. [LC] [ECT] [DR] Respondre (de quelcom).
avall
1 1 adv. [LC] En direcció de dalt a baix, d’un lloc a un altre de més baix. La bomba es desinflava i començava d’anar avall. Jo també vaig fer una sota, però no vaig arribar tan avall com ell. Tal casa està situada més avall que tal altra.
1 2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall.
2 1 [LC] amunt i avall V. AMUNT.
2 2 [LC] més avall loc. adv. En un escrit, en una relació, posteriorment. Com veurem més avall, el fenomen no és greu.
2 3 [LC] per avall loc. adv. Expressió usada per a indicar vagament un indret menys elevat. Són per avall cercant una font.
3 [LC] de… en avall [o de… per avall] loc. prep. Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall.
avalot
m. [LC] Alçament popular, tumult sediciós.
avalotador -a
adj. i m. i f. [LC] Que mou avalots.
avalotapobles
1 m. i f. [LC] Persona que mou avalots.
2 m. i f. [LC] Persona que tot ho fa anar en renou.
avalotar
1 v. tr. [LC] Alçar en avalot (una munió, un grup de persones, etc.).
2 intr. pron. [LC] La tropa es va avalotar i molts soldats desertaren.
3 intr. pron. [LC] Avalotar-se el mar.
avaluable
adj. [LC] Que pot ésser avaluat.
avaluació
f. [LC] [PE] Acció d’avaluar. Avaluació educativa.
avaluador -a
adj. [LC] [PR] Que avalua.
avaluar
1 v. tr. [LC] Determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o valor (d’alguna cosa). Una fortuna que ha estat avaluada en molts milions.
2 v. tr. [LC] Determinar, especialment d’una manera aproximada (una magnitud). Avaluar el pes d’una cosa.
avanç
1 m. [LC] Avançament 1.
2 1 m. [EI] En les màquines alternatives, temps que transcorre entre un esdeveniment i el punt mort superior.
2 2 m. [EI] En una màquina eina, moviment relatiu de l’eina i de la peça que posa successivament noves parts d’aquesta sota l’acció del moviment principal.
avançada
1 f. [LC] [ECT] AVANÇAMENT. Havem fet una bona, una gran, avançada. Li portem molta avançada. Ens han pres una gran avançada. Li han fet una avançada del total que ha de cobrar.
2 f. [LC] [DE] Partida de soldats que és més endavant, que marxa al davant, del gros de les forces. El capità és a l’avançada o a les avançades.
avançament
1 m. [LC] Acció d’avançar o d’avançar-se; l’efecte. L’avançament de les ciències. Estic admirat dels avançaments que fa en els seus estudis. L’avançament de la data del judici.
2 m. [TRG] Acció d’avançar un vehicle a un altre vehicle.
3 m. [ECT] Pagament anticipat o préstec a curt termini.
avançar
1 1 v. tr. [LC] Moure endavant (alguna cosa). Avançar un peu. Avançar una peça en el joc d’escacs.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Avançar una idea, una hipòtesi.
1 3 intr. pron. [LC] Moure’s endavant, posar-se més endavant. Un dels soldats es va avançar i va adreçar la paraula al comandant.
2 1 tr. [LC] Passar al davant (d’algú). A la segona volta ja l’avançaves de 20 metres.
2 2 tr. [LC] Ultrapassar 2. Ella avançava tothom en intel·ligència i claredat.
3 1 tr. [LC] Fer que (alguna cosa) sigui abans, anticipar-ne la data. Avançar l’hora del sopar. Avançar l’època d’un pagament. Avançar un pagament, els exàmens.
3 2 [LC] avançar un rellotge Moure’n les busques fent-li assenyalar un temps posterior al que assenyalava.
3 3 tr. [LC] Acostar a l’acabament. Avançar un treball.
4 1 tr. [LC] Fer (un pagament) a algú abans del moment pactat. Em va demanar que li avancés una part del sou.
4 2 tr. [LC] PER EXT. Encara no és oficial, però t’avanço que ha guanyat el meu partit.
5 1 intr. [LC] Anar endavant, progressar. La processó avançava lentament. Ell avançava molt en els seus estudis.
5 2 [LC] avançar a passos de gegant CAMINAR A PASSOS DE GEGANT.
6 intr. [LC] Marcar un temps que encara no és. El rellotge avança de mitja hora.
avançat -ada
adj. [LC] Que ha anat molt endavant en un moviment, en un procés, en el transcurs del temps. Els alumnes avançats de la classe. Una dona d’idees avançades.
avancívol -a
adj. [LC] Per on hom pot avançar ràpidament. Camí avancívol.
avant
1 1 adv. [LC] En direcció a un indret que és davant nostre, enllà en el sentit del moviment. Marxar avant. Anar sempre avant.
1 2 [LC] en avant loc. adv. En un escrit, en una relació, després, més endavant.
2 interj. [LC] Exclamació per a encoratjar.
avant-
[LC] Prefix que indica anterioritat quant al temps o a la posició. Ex.: avantprojecte, avantvotació, avantsala, avantllotja.
avantatge
1 m. [LC] Distància que separa un mòbil d’un altre que li va al darrere. A la primera volta la corredora africana portava 10 metres d’avantatge a les altres corredores.
2 m. [LC] Allò que dona una superioritat en qualsevol cosa. Té sobre tu l’avantatge d’una més gran experiència. Oferir una cosa avantatges.
avantatjar
v. tr. [LC] Portar avantatge (a algú o a alguna cosa), superar. Aquest alumne avantatja tots els altres. No hi ha cap producte al mercat que l’avantatgi en qualitat.
avantatjós -osa
adj. [LC] Que ofereix o dona un avantatge. Un tractat avantatjós. Un negoci avantatjós.
avantatjosament
adv. [LC] D’una manera avantatjosa.
avantbraç
1 m. [LC] [MD] [ZOA] [AGR] Part del braç que va des del colze al puny. Els ossos de l’avantbraç són el cúbit i el radi.
2 m. [AGR] Part de l’extremitat anterior dels quadrúpedes que va del colze al genoll.
3 m. [LC] [DE] Peça de l’armadura corresponent a l’avantbraç.
avantcambra
f. [LC] ANTECAMBRA.
avantcàrrega
1 f. [DE] Càrrega d’una arma de foc per la boca del canó.
2 [DE] d’avantcàrrega loc. adj. Que es carrega per la boca del canó. El morter és una arma d’avantcàrrega.
avanter -a
adj. [LC] Que va davant dels altres membres d’un grup.
avantguarda
1 1 f. [LC] [DE] Part d’un exèrcit, d’una esquadra, etc., que va al davant de la resta.
1 2 f. [LC] PER EXT. Tal poble va a l’avantguarda de la civilització.
2 f. [AR] Actitud creativa dels artistes seguidors de l’avantguardisme.
avantguardisme
m. [AR] [JE] [FLL] Conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle XX, propugnen en les arts i en la literatura l’experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants.
avantguardista
1 adj. [LC] [AR] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’avantguarda o a l’avantguardisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [AR] [FLL] Seguidor de l’avantguarda o de l’avantguardisme.
avantguerra
f. [LC] Etapa immediatament anterior a una guerra.
avantllotja
f. [LC] Espai situat entre una llotja del teatre i el passadís.
avantmuralla
f. [LC] [AQ] [DE] Fortificació defensiva situada al davant d’una muralla.
avantpaís
1 m. [GL] Regió de l’escorça terrestre relativament estable que voreja una cadena de plegament i on es dipositen productes d’erosió de la cadena.
2 m. [GL] En tectònica de plaques, la placa baixa.
avantpassat avantpassada
1 m. i f. [LC] [AN] [HIG] Ascendent 1 2.
2 m. i f. [LC] [AN] [HIG] ANTECESSOR, ANTECESSORA.
avantport
1 m. [LC] [TRA] [OP] Part avançada d’un port artificial.
2 m. [TRA] Espai a redós de la mar que precedeix l’entrada de certs ports, on les naus poden fondejar i esperar-se per entrar a port o bé per trobar-hi abric quan hi ha tempesta.
3 m. [TRA] Port situat prop de l’embocadura d’un riu que és via d’accés a un gran port fluvial, construït per descongestionar-lo o perquè hi atraquin les naus que, per llurs dimensions, no poden anar riu amunt.
avantposar
v. tr. [LC] ANTEPOSAR.
avantprojecte
m. [DR] [AD] [LC] Text provisional d’un projecte. Un avantprojecte de llei.
avantsala
f. [LC] ANTESALA.
avanttrèn
m. [TRG] Conjunt d’un o de dos arbres no motors i les rodes corresponents de què són proveïts certs carruatges, tals com els d’artilleria, les locomotores, etc.
avantvotació
f. [PO] Votació prèvia, efectuada entre els afiliats a alguns partits polítics, per tal de decidir el candidat o els candidats que els representaran en unes eleccions.
avar -a
1 adj. i m. i f. [LC] AVARICIÓS. Un pare avar. És un avar sòrdid.
2 adj. [LC] Que estalvia, que no prodiga. És un home avar de paraules.
àvar àvara
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble del Caucas que habita majoritàriament el Daguestan i el nord-oest de l’Azerbaidjan.
1 2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als àvars.
2 1 m. [FL] Llengua caucàsica parlada pels àvars.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’àvar.
avarada
f. [LC] [TRA] Acció d’avarar una nau; l’efecte.
avarament1
m. [LC] [TRA] Acció d’avarar; l’efecte.
avarament2
adv. [LC] AVARICIOSAMENT.
avarar
1 1 v. tr. [LC] [TRA] Tirar, posar, en mar (una nau). Han avarat la barca. Han avarat a les quatre.
1 2 v. tr. [TRA] Posar en mar (una nau) per primera vegada.
2 tr. [LC] Engegar, enlairar, (un estel, una grua, un aeroplà, etc.).
3 tr. [LC] Llançar (algú) a una empresa, a una discussió, etc.
avarca
f. [LC] [ED] [HIH] Calçat rústic de cuir que se subjecta al peu amb corretges.
avaria
1 f. [LC] [DR] Dany sofert per una nau o per la seva càrrega. La nau entrà al port per reparar les avaries.
2 f. [LC] [DR] Deterioració soferta pels objectes transportats o emmagatzemats. Els sacs han arribat sense cap avaria.
3 f. [LC] Dany o desperfecte en un vehicle, un mecanisme, un aparell, etc. Hi ha una avaria a la màquina. Un cotxe que té molt poques avaries.
avariar
1 v. tr. [LC] Causar (a alguna cosa) avaria o avaries. Les pluges han avariat la civada.
2 intr. pron. [LC] Sofrir avaria o avaries. La farina s’ha avariat al magatzem. Avariar-se un motor.
avarícia
1 f. [LC] Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les.
2 f. [LC] Continència excessiva en les despeses.
avariciós -osa
adj. i m. i f. [LC] Que té avarícia. És un avariciós: només t’ajudarà si li dones diners.
avariciosament
adv. [LC] Amb avarícia.
avatar
1 m. [RE] Descens d’una deïtat a la terra, segons l’hinduisme.
2 m. [LC] Estat per què passa algú que canvia d’opinió, de partit, etc.
aveïnament
m. [LC] Acció d’aveïnar.
aveïnar
v. tr. [LC] Fer (algú) veí d’un poble.
avellana
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit de l’avellaner, de pericarpi llenyós i llavor oliosa.
1 2 f. [AGA] [BOS] Llavor comestible de l’avellaner.
2 f. [LC] [AGF] Concreció llenyosa de la grandària d’una avellana dins una panna de suro.
3 f. [LC] [BOS] avellana torrada BESNEULA.
avellanar
m. [LC] [BOC] [AGA] AVELLANEDA.
avellanat
1 1 m. [LC] [HO] Llet d’avellanes.
1 2 m. [LC] Menjar fet amb avellanes torrades, sucre i algunes vegades pa, ous, etc., i cuit al forn.
2 m. [LC] En un moble, petit buit en forma de mitja avellana per a encaixar-hi el cap del caragol que subjecta una post.
avellaneda
f. [LC] [BOC] [AGA] Lloc poblat d’avellaners.
avellaner
m. [LC] [BOS] [AGA] Arbust de la família de les betulàcies, de branques flexibles, fulles grosses, piloses i doblement dentades, flors unisexuals, les masculines en llargs aments pènduls, grocs, les femenines, poc nombroses, en glomèruls sèssils semblants a petits borrons, i fruit en núcula, mig embolcallat per un involucre herbaci, que es fa als boscos caducifolis de la muntanya mitjana o forma bosquines i és extensament cultivat per la fusta i, principalment, pel fruit, l’avellana (Corylus avellana).
avellanerar
m. [LC] [BOC] [AGA] AVELLANEDA.
avellanereda
f. [LC] [BOC] [AGA] AVELLANEDA.
avellaneta
f. [AGA] Mongetera d’emparrar d’una varietat que dona tavelles verdes, curtes i lleugerament corbades, amb llavors de mida mitjana i moradenques.
avellanosa
f. [BOC] [AGA] AVELLANEDA.
avemaria
f. [LC] [RE] Oració a la Mare de Déu que, en la versió llatina, comença amb els mots Ave Maria.
avenaci -àcia
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’avena o civada.
2 adj. [LC] Semblant a l’avena o civada.
avenc
m. [LC] [GL] Cavitat natural constituïda essencialment per un pou d’accés i eix verticals o molt inclinats.
avençar
1 v. tr. i intr. [LC] Avançar, progressar.
2 tr. [LC] Estalviar (diners).
avencar-se
v. intr. pron. [LC] Endinsar-se en un avenc. L’aigua que neix de la font s’avenca i desapareix.
avenir2
[quant a la flexió, com prevenir]
1 v. tr. [LC] Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d’ésser en discòrdia. No els podem avenir.
2 intr. pron. [LC] Deixar de discrepar, d’ésser en discòrdia. Cadascun s’ha entossudit en la seva opinió: no es poden avenir. No els poden fer avenir.
3 intr. pron. [LC] Acordar-se, entendre’s bé, coincidir, en els gustos, les opinions, la manera de fer, etc. M’avinc molt amb el meu germà. Ens avenim molt, jo i el meu germà. Són dos caràcters que no s’avenen.
4 intr. pron. [LC] Conformar-se a fer una cosa. Em vaig avenir a anar-hi.
5 intr. pron. [LC] Acceptar alguna cosa, acomodar-s’hi, conformar-s’hi. No s’han avingut al tracte. M’avindré a l’opinió de la majoria.
6 intr. pron. [LC] no saber avenir-se d’una cosa [o no poder avenir-se d’una cosa] Estranyar-se’n granment. Encara no se sabien avenir del cop de sort que havien tingut. És tan sorprenent que no me’n sé avenir. No em puc avenir de tot el que ens va arribar a retreure.
aventallat -ada
adj. [LC] Disposat, ensems amb altres, a la manera de les barnilles radiants d’un ventall obert.
aventura
1 f. [LC] Fet que s’esdevé inesperadament a algú. Fou un viatge ple d’aventures. Conteu-li les vostres aventures de caça.
2 [LC] a l’aventura loc. adv. A L’ATZAR.
3 f. [LC] Empresa de reeixida dubtosa. Ficar-se en una aventura.
aventurar
1 v. tr. [LC] ARRISCAR. No aventureu els vostres diners en una empresa semblant.
2 intr. pron. [LC] No m’hi vull aventurar per por d’un fracàs.
aventurer -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que cerca aventures.
1 2 m. i f. [LC] Persona que viu una vida d’aventures.
2 1 m. i f. [HIH] Durant l’edat mitjana i el començament del segle XVI, venedor ambulant de queviures o d’altres gèneres.
2 2 m. [HIH] Soldat de fortuna que combatia per diners al servei d’una senyoria, a Itàlia especialment.
aventurina
f. [GLM] Varietat translúcida del quars, amb escates de mica o d’un altre mineral que li donen una lluïssor especial.
averany
m. [LC] PRESAGI. Trencar-se un mirall és mal averany. Fer bons o mals averanys.
averar
v. tr. [LC] Fer més pròxim.
averganyar
v. tr. [LC] MALMETRE.
avergonyiment
m. [LC] Acció d’avergonyir o d’avergonyir-se.
avergonyir
1 1 v. tr. [LC] Causar vergonya (a algú). Amb el seu comportament avergonyeix els seus pares.
1 2 intr. pron. [LC] Sentir vergonya. Fa el mal i no se n’avergonyeix. S’avergonyeix de tenir-lo per amic.
2 tr. [LC] Fer sentir (a algú) vergonya, confondre amb retrets. El vaig avergonyir davant de tothom.
averrir
v. tr. [LC] [AGR] El porc, cobrir (la truja).
averroisme
m. [FS] Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil.
averroista
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a Averrois o a l’averroisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Seguidor de l’averroisme.
aversió
f. [LC] [ECT] Rebuig violent, irreprimible, d’algú o d’alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom.
aversiu -iva
adj. [LC] Que provoca aversió. Maltractar una criatura és una acció aversiva.
avesar
1 v. tr. [LC] Acostumar 1. Avesar algú al treball, a l’estudi. Cal avesar-lo a obeir.
2 intr. pron. [LC] Avesar-se a un menjar. No t’avesis a respondre malament.
avet
1 1 m. [BOS] [LC] Arbre perennifoli del gènere Abies, de la família de les pinàcies, de branques verticil·lades, fulles generalment linears i pinyes erectes que es desfan a la maturitat.
1 2 m. [LC] [AGF] [BOS] Avet de talla elevada, capçada cònica i fulles disposades en dues rengleres sobre les rames, marcades pel dessota de dues bandes blanques, propi de les muntanyes del centre i el sud d’Europa on fa boscos purs o mixtos (Abies alba).
1 3 [BOS] avet andalús PINSAP.
1 4 [AGF] [BOS] avet de Vancouver AVET GEGANT AMERICÀ.
1 5 [BOS] avet del bàlsam Avet autòcton d’Amèrica del Nord, del qual s’obté el bàlsam del Canadà (Abies balsamea).
1 6 [LC] [AGF] [BOS] avet del Caucas Avet de capçada estreta, originari del Caucas i Anatòlia, algun cop plantat com a arbre forestal a Europa (Abies nordmanniana).
1 7 [LC] [AGF] [BOS] avet del Colorado Avet d’escorça grisa i de fulles falciformes d’un gris blavenc, originari d’Amèrica del Nord i de vegades plantat com a ornamental (Abies concolor).
1 8 [LC] [AGF] [BOS] avet gegant americà Avet molt robust, originari d’Amèrica del Nord, de vegades plantat com a arbre forestal (Abies grandis).
1 9 [LC] [AGF] [BOS] avet grec Avet de fulles no disposades en dues rengleres, propi de les muntanyes de Grècia (Abies cephalonica).
1 10 [AGF] [BOS] avet noble Avet de fulles glauques a l’anvers, originari d’Amèrica del Nord, plantat de vegades a Europa com a arbre forestal (Abies procera).
1 11 [LC] [AGF] [BOS] avet pròcer AVET NOBLE.
2 1 m. [LC] [AGF] [BOS] avet de Douglas Arbre de la família de les pinàcies, amb l’escorça de color rogenc, fulles oloroses quan es rebreguen o es cremen i pinyes pèndules, originari d’Amèrica del Nord, de vegades plantat com a forestal (Pseudotsuga menziesii o P. douglasii).
2 2 [LC] [AGF] [BOS] avet roig PÍCEA.
3 m. [IMF] [AGF] Fusta d’avet.
avetar
m. [LC] [AGF] [BOC] Bosc d’avets.
aveteda
f. [BOC] [AGF] AVETAR.
avetosa
f. [LC] [AGF] [BOC] AVETAR.
avi
1 m. [LC] [HIG] Pare del pare o de la mare. L’avi matern.
2 m. [LC] [HIG] Ascendent, avantpassat.
3 m. [LC] Home d’edat molt avançada.
4 m. pl. [LC] [HIG] Avi i àvia. He anat a veure els avis.
avi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. avis, ‘ocell’. Ex.: avicultura.
àvia
1 f. [LC] [HIG] Mare del pare o de la mare. L’àvia paterna.
2 f. [LC] [HIG] Ascendent, avantpassada.
3 f. [LC] Dona d’edat molt avançada.
aviació
1 f. [LC] [TRG] Ciència i tècnica de la locomoció per mitjà d’avions.
2 f. [DE] [TRG] Dotació de personal, d’avions, d’instal·lacions complementàries, etc., de la força aèria d’un estat, d’una companyia, etc.
aviada
f. [LC] Acció d’aviar; l’efecte.
aviador1
1 m. [LC] Forat situat al fons d’un safareig, d’una bassa d’aigua, per on es dona sortida a aquesta.
2 m. [IMF] Barrina prima que usen els calafats i els fusters.
aviador2 aviadora
m. i f. [IT] En els telers de mà, operari que netejava l’estregat dels ordits de seda.
aviador3 aviadora
1 m. i f. [LC] [TRG] [PR] Persona que practica l’aviació.
2 m. i f. [TRG] [LC] [PR] [DE] Membre de la tripulació d’una aeronau.
aviadura
f. [IT] Llicet, especialment a les fàbriques de sederies i cintes.
avial
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als avantpassats.
2 adj. [LC] Propi dels avantpassats.
aviament
m. [LC] Acció d’aviar; l’efecte.
aviar
1 1 v. tr. [LC] Deixar anar. Aviar els coloms.
1 2 [LC] aviar el bestiar Obrir el corral perquè surti a pasturar.
1 3 v. tr. [LC] Despatxar 1.
2 1 tr. [LC] Donar sortida (a alguna cosa).
2 2 [LC] aviar la bassa Donar sortida a l’aigua.
3 tr. [LC] Llançar 1 1. Li avià un parell de pedres però no el tocà.
4 1 tr. [LC] ENCAMINAR. Ben nets i endreçats, vaig aviar la canalla a l’escola.
4 2 intr. pron. [LC] Els minaires s’aviaren cap al carreró del Sol.
5 tr. [IT] Netejar l’estregat dels ordidors mecànics i dels telers de mà traient-ne les brosses i la borra.
aviari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als ocells.
2 m. [LC] [AGR] [JE] Instal·lació adequada per a la cria i observació d’ocells, generalment no domèstics.
aviastra
1 f. [LC] Madrastra del pare o de la mare.
2 f. [LC] Mare del padrastre o de la madrastra.
aviastre
1 m. [LC] Padrastre del pare o de la mare.
2 m. [LC] Pare del padrastre o de la madrastra.
aviat
1 1 adv. [LC] Dins poc temps, sense tardar. Vine aviat, no triguis. Aviat se’n va cansar. Aviat plourà. Al més aviat possible. Com més aviat millor.
1 2 adv. [LC] D’HORA. Avui has vingut més aviat que ahir.
2 adv. [LC] DE PRESSA. Ho diuen molt aviat que no pot ser.
3 [LC] més aviat loc. adv. a) Amb preferència. En aquest afer comparteixo més aviat l’opinió del Pere que la del Joan.
3 [LC] més aviat loc. adv. b) Tirant a. És més aviat gras.
4 [LC] tan aviat com loc. conj. Així que, tan bon punt. Tan aviat com vindrà començarem a treballar.
5 [LC] tan aviat… com… loc. conj. Unes vegades…, altres vegades… Tan aviat plora com riu.
aviciadura
f. [LC] Efecte d’aviciar algú, especialment un infant, tractant-lo amb una feblesa excessiva, amb una condescendència excessiva, etc.
aviciar
1 v. tr. [LC] Tractar (algú, especialment un infant) amb tanta feblesa, amb tanta condescendència, etc., que hom encoratja les seves exigències. Sempre li han dit que sí, i així l’han ben aviciat, el noi.
2 1 intr. pron. [LC] Contraure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. No t’aviciïs a fumar. No me’n puc estar: hi estic aviciat.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Aquesta post s’ha aviciat.
avícola
adj. [AGR] Relatiu o pertanyent a l’avicultura.
avicultor avicultora
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que es dedica a l’avicultura.
avicultura
f. [LC] [AGR] Cria d’ocells, especialment de l’aviram, amb finalitats comercials.
àvid -a
adj. [LC] Que té un desig immoderat d’alguna cosa. Àvid d’emocions fortes. Àvid d’honors, de plaers.
àvidament
adv. [LC] Amb avidesa. Menjar àvidament.
avidar
1 v. tr. [LC] Donar vida (a algú), nodrir.
2 intr. pron. [LC] Guanyar-se la vida, nodrir-se.
avidesa
f. [LC] Desig immoderat d’alguna cosa. Menjar, beure, amb avidesa. Res no pot satisfer la seva avidesa de diners.
aviditat
1 f. [LC] AVIDESA.
2 f. [QU] En quím., capacitat d’un àcid o d’una base de desplaçar els altres àcids o les altres bases de llurs sals.
avidolar-se
v. intr. pron. [LC] AVIDAR-SE.
avifauna
f. [LC] [ZOA] [EG] Conjunt de totes les espècies d’ocells que viuen en una regió determinada.
avilar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENVILIR.
avilès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Àvila.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Àvila o als seus habitants.
avinagrar
v. tr. [LC] Fer tornar agre (un vi o altre líquid).
avinagrat -ada
adj. [LC] Semblant a vinagre.
avinar
1 v. tr. [LC] Amarar amb vi. Avinar una bota.
2 v. tr. [LC] Proveir de vi. Casa avinada és mig apanada.
avinença
1 f. [LC] Acció d’avenir-se; l’efecte. Fer una avinença.
2 [LC] posar-se en avinença Posar-se d’acord.
avinençar-se
v. intr. pron. [LC] Establir una avinença. No ens vam avinençar amb el barquer.
avinent
1 adj. [LC] De bon avenir-se, de bon tracte. És un minyó molt avinent.
2 1 adj. [LC] De fàcil accés, no apartat. No m’agrada viure en aquell barri: no és gens avinent.
2 2 [LC] avinent de loc. prep. No lluny de. L’audiència és avinent de la seu.
2 3 [LC] fer avinent Fer present, recordar. Et faig avinent que els meus amics no vindran.
avinentesa
1 f. [LC] Circumstància adequada, a propòsit, per a alguna cosa. Aviat tindreu l’avinentesa de demostrar la vostra vàlua. Aprofito l’avinentesa per a saludar-lo atentament.
2 [LC] estar en avinentesa Estar a punt, a mà.
avinentment
adv. [LC] D’una manera avinent.
avinguda
1 1 f. [LC] Via d’accés a un lloc.
1 2 f. [LC] [AQ] Via ampla, ordinàriament vorejada d’arbres, que porta a un palau, a una plaça, a un indret important, o que constitueix un dels carrers notables d’una població.
2 f. [LC] [GL] Augment del cabal d’un curs d’aigua per efecte de la pluja.
avinyonès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Avinyó.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Avinyó o als seus habitants.
avió1
1 m. [LC] [TRG] [EI] Aeronau amb propulsió pròpia que se sosté en l’aire per l’efecte combinat del pla de sustentació, de la velocitat i de les ales, que es mantenen fixes durant el vol.
2 [TRG] [EI] avió amfibi HIDROAVIÓ.
3 [TRG] [AGF] avió cisterna Avió proveït d’un dipòsit condicionat per al transport de grans quantitats de líquid, com els que s’utilitzen per a apagar focs forestals.
4 [DE] [EI] avió de bombardeig Avió militar especialment equipat per a transportar i llançar bombes.
5 [LC] [EI] avió de reacció Avió propulsat per motors de reacció.
6 [LC] avió robot Avió comandat per un robot.
avió2
m. [ZOO] FALCILLOT.
avioneta
f. [EI] [SP] [TRG] Avió de dimensions reduïdes, monomotor o bimotor, de poca potència, que sovint és emprat com a avió esportiu.
avior
1 f. [LC] [HIG] ASCENDÈNCIA. El seu mal li ve d’avior.
2 f. [LC] ANTIGOR. Això són coses de l’avior, ja passades de moda.
aviram
m. o f. [LC] [AGR] Conjunt dels ocells de corral, com ara gallines, oques, ànecs, etc.
avís
1 1 m. [LC] Acció d’avisar; l’efecte.
1 2 m. [LC] Paraules, escrit, etc., amb què s’avisa. Rebre un avís.
2 m. [DE] Nau de guerra petita i lleugera per a portar ordres, despatxos, etc., o per a explorar el mar i reconèixer la posició de les naus enemigues.
avisadament
adv. [LC] Amb sagacitat.
avisador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que avisa.
1 2 m. i f. [LC] Persona que en els teatres adverteix als actors que han d’entrar en escena.
2 m. [ZOO] CAMALLARGA.
avisar
1 v. tr. [LC] [AD] Donar notícia (a algú) d’alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Quan arribaran, avisa’m. Si em feu avisar a temps, vindré a rebre’ls a l’estació.
2 v. tr. [LC] Advertir, aconsellar. Ja l’he avisat, però no vol fer bondat.
avisat -ada
adj. [LC] Sagaç, llest.
avitaminosi
f. [MD] Trastorn o trastorns corporals produïts per la manca de vitamines.
avitarda
f. [LC] [ZOO] PIOC SALVATGE.
avituallador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que proveeix de vitualles.
avituallament
1 m. [LC] Acció d’avituallar.
2 m. [LC] Provisió de vitualles.
avituallar
v. tr. [LC] Proveir de vitualles. Avituallar un exèrcit.
avivable
adj. [LC] Susceptible d’ésser avivat.
avivador -a
adj. [LC] Que aviva.
avivament
m. [LC] Acció d’avivar o d’avivar-se; l’efecte.
avivar
1 1 v. tr. [LC] Fer més viu, donar més vida (a alguna cosa). Avivar el foc de la llar. Avivar una conversa. Aquesta pluja ha avivat les plantes.
1 2 intr. pron. [LC] Amb el vent, s’avivà la foguera. Avivar-se una conversa, una discussió.
1 3 [LC] [IT] avivar un color Fer-lo més brillant.
2 intr. pron. [LC] En un menjar, criar-s’hi cucs o altres paràsits. Aquest formatge s’ha avivat.
3 tr. [IT] Donar cracant (a la seda).
avivatge
m. [LC] [IT] Operació que té per objecte efectuar l’aprest de les fibres abans de filar-les.
avives
f. pl. [VE] ADIVES.
avocació
f. [DR] Acció d’avocar; l’efecte.
avocar
v. tr. [DR] Un tribunal, atreure el coneixement i la resolució (d’una causa que inicialment tramitava un d’inferior).
àvol
adj. [LC] DOLENT.
avolesa
f. [LC] MALDAT.
àvolment
adv. [LC] Amb maldat.
avorrible
adj. [LC] Digne d’aversió. Amb les teves malifetes, et faràs avorrible de tothom.
avorrició
f. [LC] AVERSIÓ. Tenir avorrició a una persona, a una cosa. Agafar avorrició.
avorridor -a
adj. [LC] Que avorreix.
avorrir
1 1 v. tr. [LC] Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director.
1 2 v. tr. [LC] Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets.
2 1 tr. [LC] Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m’avorreix.
2 2 intr. pron. [LC] Sentir tedi. Avui m’he avorrit.
avorrívol -a
adj. [LC] Digne d’ésser avorrit.
avortament
m. [LC] [MD] Acció d’avortar; l’efecte.
avortar
1 v. intr. [DR] [MD] [VE] Parir prematurament abans que el fetus sigui viable.
2 v. intr. [MD] Una malaltia, desaparèixer abans del terme natural.
3 v. intr. [LC] Morir en germen, sofrir un arrest en el seu desenvolupament.
4 v. intr. [LC] Una empresa, una temptativa, etc., fracassar.
avortí
1 m. [LC] [VE] [AGR] Animal nascut abans de temps.
2 m. [LC] [IQA] [AGR] Pell de l’anyell nascut abans de temps.
avortir
v. intr. [LC] [MD] AVORTAR.
avortista
adj. i m. i f. [LC] Partidari de la legalització de l’avortament.
avortó
m. [LC] [MD] [VE] Avortí 1.
avui
1 1 adv. [LC] En el dia en què som. Ha arribat avui, aquest matí. Arribarà avui, aquest vespre. D’avui en vuit, en quinze, a tres mesos, a un any.
1 2 [LC] avui per demà loc. adv. Expressió emprada per a indicar el dia indeterminat en què s’esdevindrà alguna cosa.
1 3 [LC] d’avui a demà loc. adv. En un curt espai de temps, peremptòriament.
1 4 [LC] d’avui en vuit (o en quinze, etc.) loc. adv. Al cap de vuit, de quinze, etc., dies comptant el dia d’avui.
1 5 [LC] d’avui endavant loc. adv. Des d’ara.
2 1 adv. [LC] En el temps present. Avui no es treballa tant com en altres temps.
2 2 [LC] avui dia [o avui en dia ] loc. adv. Avui 2 1.
avulsió
1 f. [MD] Extirpació d’una part d’una estructura. L’avulsió d’una dent.
2 f. [DR] Accessió natural dels béns immobles consistent en l’acreixement de terres als predis afins als rius que s’esdevé de sobte com a conseqüència del corrent de les aigües.
3 1 f. [GL] Abandonament brusc d’un curs fluvial vers un altre situat en un nivell més baix, en sobrepassar les aigües el dic natural del riu.
3 2 f. [GL] Erosió ràpida d’una platja per efecte de l’onatge de tempesta.
avulsiu -iva
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’aire contingut entre la glotis i els llavis i produeix un clic mitjançant la intervenció d’alguns òrgans supraglòtics.
avuncular
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un oncle.
avunculat
m. [AN] Relació especial, sobretot d’autoritat, entre el germà d’una dona i el fill o els fills d’aquesta, típica de les societats basades en el parentiu per línia materna.
avunculocal
adj. [AN] Que determina que el matrimoni acabat de formar s’estableix en la localitat del germà de la mare d’algun dels cònjuges. Sistema de residència avunculocal.
axènic -a
adj. [BI] Estèril, lliure de gèrmens.
axi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. axis, ‘eix’. Ex.: axiforme, axisimètric.
axial
1 1 adj. [LC] [FIF] [GG] Relatiu o pertanyent a un eix. Moment axial. Simetria axial.
1 2 adj. [LC] [FIF] Segons un eix. Direcció axial.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la vèrtebra axis.
axiforme
adj. [LC] Que té forma d’eix.
axil·la
1 f. [ZOA] [MD] AIXELLA.
2 f. [BO] Part superior de la juntura d’una fulla, d’una bràctea, etc., amb la tija o l’eix caulinar en què s’insereix.
axil·lar
1 adj. [LC] [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’aixella. Artèria axil·lar. Glàndules axil·lars. Plomes axil·lars.
2 1 adj. [BO] En bot., relatiu o pertanyent a l’axil·la.
2 2 adj. [BO] En bot., situat en una axil·la.
axinites
1 f. pl. [GLM] Grup de sorosilicats triclínics rics en bor.
2 f. [GLM] Mineral del grup de les axinites.
axiologia
1 1 f. [FS] [LC] Teoria dels valors.
1 2 f. [LC] [FS] Sistema de valors d’una doctrina, d’una ideologia, d’una persona, etc.
2 f. [HIG] Estudi de l’origen i la història dels títols i les dignitats.
axiològic -a
adj. [HIG] [FS] Relatiu o pertanyent a l’axiologia.
axioma
1 m. [LC] [FS] [MT] Proposició que hom admet sense demostració com a evident per ella mateixa.
2 m. [LC] [MT] Proposició indiscutida, admesa per tothom. Un axioma de dret.
axiomàtic -a
1 adj. [LC] [FS] [MT] Relatiu o pertanyent a un axioma. Una veritat axiomàtica.
2 f. [FS] Estudi de les condicions que ha de complir el conjunt dels axiomes que presideixen l’organització lògica d’una ciència.
axiomàticament
adv. [LC] [FS] D’una manera axiomàtica.
axiomatització
f. [LC] Acció d’axiomatitzar; l’efecte.
axiomatitzar
v. tr. [LC] [FS] Organitzar lògicament (una ciència) a partir dels axiomes que hi ha implicats.
axiòmetre
m. [TRA] Aparell per a indicar l’angle que forma el timó amb la carena.
axis1
m. [MD] [ZOA] Segona vèrtebra de la columna vertebral que, articulada amb l’atles, permet els moviments laterals del cap.
axis2
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels cèrvids, de banyes amples, propi de l’Àsia.
axisimètric -a
adj. [MT] Simètric amb relació a un eix.
axó
m. [BI] [ZOA] ÀXON.
axo-
[LC] V. AXONO-.
axoide
adj. [MD] Axial 2.
axolot
m. [ZOI] Amfibi d’uns 30 centímetres de llarg, típicament neotènic, que viu en llacs d’Amèrica del Nord (Ambystoma tigrinum).
àxon
m. [BI] [ZOA] Prolongació citoplasmàtica de la neurona, de longitud variable, que arrenca del pol oposat de les dendrites i que condueix l’impuls nerviós.
axono- [o axo-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. áxon áxonos, ‘eix’. Ex.: axonomorf, axopodi, axostil.
axonometria
f. [MT] Determinació, per mitjà de les coordenades dels seus punts, de la projecció ortogonal d’un sòlid sobre un pla oblic a les tres rectes preses com a eixos i en què les projeccions d’aquests són respectivament perpendiculars a les traces del dit pla.
axonomètric -a
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’axonometria. Projecció axonomètrica.
axostil
m. [MD] Filament axial de les espiroquetes, situat a l’interior o a l’exterior de la paret cel·lular.
ayn
f. [FL] Divuitena lletra de l’alfabet àrab.
azalea
f. [BOS] [AGA] [LC] Arbust del gènere Azalea, sovint inclòs dintre del gènere Rhododendron, de la família de les ericàcies, de fulles caduques i flors simpètales vistoses, originari de l’Àsia, cultivat en jardineria sota diverses espècies i varietats.
azeòtrop
m. [IQ] [QU] Mescla de dos líquids volàtils que, a una pressió determinada, bull a temperatura constant i destil·la sense canvi de composició.
azeotròpic -a
adj. [IQ] [QU] Relatiu o pertanyent als azeòtrops. Mescla azeotròpica.
azepina
f. [QU] Compost orgànic heterocíclic caracteritzat pel fet de posseir un anell insaturat de set baules, una de les quals consisteix en un àtom de nitrogen.
azerbaidjanès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Azerbaidjan.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Azerbaidjan o als seus habitants.
2 adj. i m. [FL] Àzeri 2.
àzeri
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble d’origen turc que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als àzeris.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua altaica parlada a l’Azerbaidjan.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’àzeri.
azida
f. [QU] Sal de l’àcid hidrazoic, de fórmula R(N3)x, on R és de natura molt diversa i x és la valència de R.
àzig -a
adj. [LC] Que no forma part d’un parell. Múscul àzig de l’úvula. Venes àzigues.
azigo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ázygos, ‘àzig’, ‘sense parió’. Ex.: azigobranquiat, azigòspora.
azigòspora
f. [BO] Espora de les algues verdes del grup de les zignematofícies, d’aspecte semblant a una zigòspora però que es forma sense conjugació prèvia.
azilià -ana
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’azilià.
2 m. [HIH] Indústria mesolítica caracteritzada per la tendència microlítica de les peces de sílex i l’ús sovintejat d’os i de banya.
àzim
adj. [LC] [HO] pa àzim V. PA.
azimut
1 1 m. [FIA] Angle mesurat sobre l’horitzó en sentit horari des del sud fins a la vertical de l’astre. L’azimut d’un estel.
1 2 m. [AQ] Angle comprès en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa.
2 m. [EL] En un aparell d’enregistrament i reproducció magnètica d’informació, com ara so, dades, etc., angle que forma l’entreferro del cap magnètic amb la normal a la direcció d’avanç de la cinta.
3 m. [EL] Angle format entre la direcció d’una antena determinada des d’un punt qualsevol i la direcció del meridià.
azimutal
1 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a l’azimut.
2 m. [AQ] Goniòmetre emprat per a mesurar azimuts.
azina
f. [QU] Compost orgànic heterocíclic caracteritzat pel fet de posseir un anell insaturat de sis àtoms, un dels quals és de nitrogen.
azo
1 m. [QU] Grup cromòfor nitrogenat –N=N–, enllaçat generalment a dos radicals hidrocarbonats.
2 m. [QU] Compost intensament acolorit, sovint útil com a colorant, que conté el grup cromòfor azo, unit generalment a un radical aril.
azobé
[pl. -és]
1 m. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les ocnàcies, que viu a l’Àfrica equatorial (Lophira alata).
2 m. [AGF] [IMF] Fusta d’azobé, imputrescible i resistent.
azobenzè
m. [QU] Azocompost groc taronja en què el grup azo està unit a dos radicals fenil.
azoic -a
1 1 adj. [GL] En geol., anterior a l’aparició dels primers éssers animats.
1 2 adj. [GL] En geol., sense fòssils. Un estatge azoic.
2 adj. [QU] En quím., relatiu o pertanyent al grup azo.
azole
m. [QU] Compost heterocíclic insaturat caracteritzat per un anell de cinc baules, una de les quals és un àtom de nitrogen.
azometina
f. [QU] Compost bàsic resultant de la condensació d’un aldehid amb una amina, caracteritzat per la presència del grup funcional –CH=N–.
azoospèrmia
f. [MD] Absència d’espermatozoides madurs en l’esperma.
azot
m. [LC] [QU] OBS. NITROGEN.
azotat1
m. [LC] [QU] OBS. Nitrat 2.
azotat2 -ada
adj. [LC] [QU] OBS. Nitrogenat 2.
azotèmia
f. [MD] Presència en la sang de catabòlits d’origen proteic, rics en nitrogen.
azotèmic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’azotèmia. Síndrome azotèmica.
azòtic -a
adj. [LC] [QU] OBS. NÍTRIC.
azotina
f. [IQ] Explosiu compost de nitrat sòdic, carbó, sofre i petroli.
azotit
m. [QU] OBS. NITRIT.
azotitzar
v. tr. [QU] OBS. NITROGENAR.
azotós -osa
adj. [QU] OBS. NITRÓS.
azotur
m. [QU] OBS. NITRUR.
azotúria
f. [MD] Presència en l’orina dels productes d’excreció nitrogenada renal.
azulè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic bicíclic, constituït per dos anells condensats, un de set baules i un de cinc.