complement
1 1 m. [LC] Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa. Un bon índex és el complement indispensable d’una obra de consulta.
1 2 m. [LC] Part que en completa una altra per formar un tot.
2 m. [AD] Concepte retributiu que s’afegeix a les retribucions bàsiques segons la destinació, la perillositat, etc.
3 m. [DR] complement de llegítima Allò que cal afegir a la quantitat deixada pel testador a un hereu forçós perquè sigui igual a la llegítima que li correspon.
4 m. [MT] En geom., arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a fer un quadrant o un angle recte. El complement d’un arc de 50° és un arc de 40°.
5 m. [MU] complement d’un interval Allò que manca a un interval musical per a valer una octava.
6 1 m. [FL] Funció sintàctica del constituent que completa la significació d’un altre constituent, del qual depèn i respecte al qual tendeix a ocupar posicions adjacents.
6 2 m. [FL] Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d’una preposició.
6 3 [FL] complement agent Complement del verb passiu que és alhora el subjecte de l’oració activa corresponent.
6 4 [FL] complement circumstancial Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb.
6 5 [FL] complement de datiu Complement que pot ésser representat pel pronom feble li, o les variants flexives d’aquest pronom, sigui el complement indirecte, el datiu ètic, el datiu possessiu o el complement benefactiu.
6 6 [FL] complement de règim Complement verbal introduït per la preposició que el verb selecciona.
6 7 [FL] complement directe Complement verbal introduït generalment sense preposició, que expressa el tema o el pacient de la situació designada pel verb.
6 8 [FL] complement indirecte Complement verbal introduït per la preposició a, que expressa el destinatari o l’experimentador de la situació designada pel verb.
6 9 [FL] complement predicatiu Complement verbal que realitza una predicació secundària sobre el subjecte, sobre el complement directe o, més esporàdicament, sobre el complement indirecte.
complementació
f. [LC] Acció de complementar; l’efecte.
complementar
v. tr. [LC] Afegir (a una cosa) el complement que li manca.
complementari -ària
1 adj. [LC] [MT] Que forma el complement d’una cosa. Arc, angle, complementari d’un altre.
2 adj. [FL] En fil., contradictori. Mots complementaris.
complementarietat
1 f. [LC] Qualitat de complementari.
2 f. [FL] Relació que s’estableix entre dues o més unitats lingüístiques que es troben en distribució complementària.
complet -a
1 1 adj. [LC] Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous. Una vaixella completa. Un regiment complet. Un tractat complet. Un dinar complet: no hi ha faltat res. Un vestit complet. Les Obres completes de Maragall.
1 2 adj. [LC] Que té tots els llocs ocupats. Tramvia, autobús, hotel, etc., complet.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Alegria completa. Felicitat completa. Victòria completa. Ruïna completa. Guarició completa. Tenir una coneixença completa de les coses.
2 [LC] per complet loc. adv. COMPLETAMENT.
3 adj. [FS] En lòg., que permet derivar totes les fórmules lògicament veritables construïbles amb els seus símbols, s’aplica a un càlcul o a un sistema formal.
completament
adv. [LC] D’una manera completa. L’enemic ha estat completament batut.
completar
1 v. tr. [LC] Afegir (a una cosa) allò que manca perquè sigui completa. Completar una obra. Completar una col·lecció. Completar una informació.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Un fill vindria a completar la nostra felicitat.
completes
f. pl. [RE] Darrera part de l’ofici diví, amb què terminen les hores canòniques del dia.
completesa
f. [LC] Condició de complet.
completiu -iva
1 adj. [LC] Que completa.
2 adj. [FL] En gram., que fa de complement. Una oració, una proposició, completiva.
completivament
adv. [LC] A manera de complement.
completori -òria
adj. [LC] Que serveix per a completar. Eleccions completòries.
complex1
1 1 m. [LC] Conjunt de coses o parts relacionades entre elles, de formes que compleixen o satisfan una mateixa condició.
1 2 [HO] complex turístic Conjunt d’instal·lacions turístiques situades en un mateix indret que ofereixen diversos serveis, com ara allotjament, menjars, lleure o comerç.
2 1 m. [PS] [LC] Conjunt d’impulsos de caràcter afectiu que actuen en l’inconscient i condicionen el comportament de l’individu. Complex d’Èdip, d’Electra.
2 2 [PS] [LC] complex d’inferioritat Estat psíquic d’un individu provocat per un conflicte entre el convenciment que és inferior a les altres persones del seu entorn i el desig d’ésser acceptat plenament per elles.
2 3 m. [PS] [LC] Preocupació més o menys obsessiva provocada pels propis defectes físics, mancances, frustracions, etc. Estava carregat de complexos.
3 m. [QU] Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup de lligands, ions o molècules donadores d’electrons, amb què s’estableixen enllaços coordinats que permeten que el conjunt conservi la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
4 1 m. [BI] complex de Golgi Conjunt de dictiosomes d’una cèl·lula.
4 2 [BI] complex genotípic Conjunt de gens existents en el total d’individus d’una població i de les combinacions que poden donar.
complexació
f. [QU] Acció de complexar; l’efecte.
complexant
adj. [QU] Capaç d’actuar com a lligand en la formació de complexos, s’aplica als ions o molècules donadors d’electrons.
complexar
v. tr. [QU] En quím., fer que (una substància) entri a formar part d’un complex.
complexió
1 f. [LC] [MD] [AGR] Combinació, en una proporció determinada, dels elements que constitueixen la natura física d’un individu. Complexió biliosa, sanguínia, limfàtica. Complexió feble, delicada. Complexió robusta.
2 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot en diferents períodes successius.
complexional
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la complexió.
complexionat -ada
adj. [LC] [MD] Que té una certa complexió. Ben complexionat. Mal complexionat.
complexitat
f. [LC] Qualitat de complex.
complexometria
f. [QU] En quím., tècnica volumètrica basada en reaccions de complexació en solució, per a les quals cal emprar com a solució valorant la d’un agent complexant que formi complexos molt estables.
complexomètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la complexometria.
complicació
f. [LC] Acció de complicar o de complicar-se; l’efecte.
complicador -a
adj. i m. i f. [LC] Que complica.
complicar
1 v. tr. [LC] Fer complicat. No compliqueu més la qüestió. La Teresa no es complica la vida.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir complicat. La qüestió es complica.
3 intr. pron. [LC] Afegir-se combinant-se íntimament o intricadament. A la malaltia que pateix, se li ha complicat ara una pulmonia. Una notícia que es complicava amb l’anterior.
complicat -ada
1 adj. [LC] Que consta de parts combinades o associades intricadament.
2 adj. [LC] Difícil d’entendre, de resoldre. Una teoria filosòfica complicada. Un afer complicat.
còmplice
m. i f. [LC] [DR] Persona que ajuda algú a cometre un delicte.
complicitat
1 f. [LC] [DR] Qualitat de còmplice.
2 f. [LC] [DR] Ajut prestat pel còmplice.
complidament
adv. [LC] ENTERAMENT. A les demandes que m’heu fet, us he satisfet complidament.
complidor1 -a
adj. [LC] Que compleix, inclinat a complir. És una dona molt complidora.
complidor2 -a
adj. [LC] Que s’ha d’acomplir al seu temps, s’aplica a un termini.
compliment
1 m. [LC] [AD] Acció de complir o de complir-se; l’efecte. El compliment d’una prometença. La profecia ha tingut compliment. Us ho faig saber en compliment del vostre encàrrec. Donar compliment a un document.
2 1 m. [LC] Expressió cerimoniosa de salutació, respecte, civilitat, excusa, etc. Adreçar un compliment a algú. Dir una cosa per compliment. Sense compliments! Oferir una cosa per compliment.
2 2 [LC] fer compliments Algú, estar-se d’alguna cosa per timidesa o respecte. Mengeu, home: no feu compliments.
complimentar
v. tr. [LC] [AD] Adreçar un compliment (a algú). Les autoritats complimentaren els sobirans.
complimentós -osa
adj. [LC] Que té l’habitud de fer compliments, de dir falagueries.
complimentosament
adv. [LC] D’una manera complimentosa.
complir
[p. p. complert (o complit)]
1 1 v. tr. [LC] Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Ell va complir la seva prometença, el seu vot, la seva paraula. Compliré els teus desitjos. No ha complert el nostre encàrrec, les nostres ordres. Compleix escrupolosament els seus deures, la seva obligació.
1 2 intr. [LC] Davant d’un complement introduït per la preposició amb, executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Ha complert amb el seu deure.
1 3 intr. pron. [LC] Una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executat, haver-se dut a terme. S’ha complert la vostra profecia. Que la vostra voluntat es compleixi.
1 4 [AD] complir condicions Tenir les condicions que són requerides per a fer una funció.
2 intr. [LC] Fer el propi deure, les pròpies obligacions. És un treballador que no compleix.
3 tr. [LC] Atènyer (una edat determinada). Avui compleix vint anys.
4 intr. [LC] Una durada determinada, finir. D’aquell fet, avui compleix l’any. Demà compleix el termini atorgat.
complit -ida
adj. [LC] PERFECTE.
complot
1 m. [LC] [DE] Projecte concertat entre algunes persones contra la vida, la seguretat, d’algú.
2 m. [LC] Intriga contra algú.
complotar
v. tr. [LC] [DE] Projectar per mitjà d’un complot. Complotaren el seu segrest.
componat -ada
adj. [HIG] En heràld., format per petits quadres o punts que alternen un metall i un color. Bordura componada. Pal componat.
compondre
[quant a la flexió, com respondre]
1 v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
2 1 tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
2 2 tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
2 3 tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
2 4 tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
3 tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
4 intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Ves-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
5 1 tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
5 2 intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
6 tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
7 intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.
componedor componedora
1 1 m. i f. [LC] [DR] [PR] Persona que compon.
1 2 m. i f. [LC] [DR] Persona designada per a resoldre extrajudicialment una discrepància. Amigable componedor.
2 1 m. [AF] Instrument emprat pels tipògrafs on són col·locats els tipus i els espais trets de les caixes.
2 2 m. [AF] Part de la linotip on es reuneixen les matrius i els espaiadors que formen la ratlla.
component
1 1 adj. [LC] Que entra com a part en un tot.
1 2 m. [LC] Element que entra en una composició.
2 m. o f. [MT] Factor que compon un vector.
3 m. [EL] Element o dispositiu, actiu o passiu, destinat a formar part d’un circuit electrònic.
4 m. [QU] component diazotable Amina aromàtica primària susceptible de diazotació.
componible
adj. [LC] Que pot ésser compost.
componiment
m. [LC] Acció de compondre o de compondre’s; l’efecte.
comport
m. [LC] Manera d’estar-se, de posar-se, de captenir-se, en presència d’altres.
comporta
f. [LC] [OP] Porta, generalment metàl·lica, emprada per a graduar o impedir el pas de l’aigua en una resclosa, un dic o un rec.
comportable
adj. [LC] Que pot ésser comportat. Això que fan els teus fills amb el teu pare no és comportable. Aquestes despeses no són comportables.
comportablement
adv. [LC] D’una manera comportable.
comportador -a
adj. [LC] Que comporta.
comportament
1 1 m. [LC] Manera de comportar-se. El seu comportament durant l’ocupació estrangera ha estat digne d’un gran patriota.
1 2 m. [PS] Conjunt de reaccions d’un individu en un medi i en una unitat de temps determinats, dotats sempre de sentit.
2 m. [FL] Manera constant o variable de presentar-se les diverses qualitats que componen un so.
comportar
1 v. tr. [LC] Sofrir, permetre, (una cosa molesta, perjudicial, etc.), podent evitar-la. Els teus fills, com comportes que no respectin el teu pare? No comprenc que li comportis aquesta manera de tractar-te.
2 tr. [LC] Ésser tal que li és apropiada (alguna cosa). La seva renda comporta despeses més considerables. És un tema que no comporta fioritures.
3 intr. pron. [LC] Obrar de tal o tal manera en una circumstància donada, envers algú. En aquella avinentesa, ell es comportà com un veritable cavaller. Comportar-se bé, malament, amb els immigrants, envers els immigrants.
comportívol -a
1 adj. [LC] Que és de bon comportar o suportar. Avui fa un fred bastant comportívol. Fer comportívola una pena.
2 adj. [LC] Inclinat a comportar, pacient, sofert, tolerant. És un home molt comportívol.
3 adj. [LC] COMPLAENT.
composar
1 v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
2 tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
3 tr. [DR] Arbitrar 1 1.
composició
1 f. [LC] [MU] [AF] Acció de compondre. Estar molt de temps en la composició d’un remei. La composició tipogràfica d’aquest llibre costarà més que el paper i que el tiratge. Treballar un autor en la composició del seu poema, de la seva òpera.
2 f. [FL] Formació de mots nous a partir de la unió de dos o més radicals o mots de la llengua.
3 f. [LC] [MU] Disciplina teòrica de la música que ensenya les regles per a compondre. Fa anys que deixà els estudis de composició.
4 1 f. [LC] [MU] Manera d’ésser composta una cosa. Estudiar la composició d’una màquina. La composició d’un mot. És un poema ben versificat, però d’una composició detestable.
4 2 [MU] composició d’un concert Conjunt de peces de què es compon el programa.
4 3 [LC] composició d’una assemblea Caràcter dels membres de què es compon.
4 4 f. [QU] En quím., proporció dels distints elements que formen part d’un compost. La composició química de l’aigua.
4 5 f. [AR] En una obra d’art, disposició de figures, de colors o d’altres elements. La composició d’una pintura.
4 6 [AF] composició en bandera Composició d’un text en què les ratlles són de mida irregular però estan alineades a un costat, dreta o esquerra, i generalment els mots de fi de ratlla es presenten sense dividir.
4 7 f. [MU] Conjunt de jocs i de registres que defineixen les possibilitats musicals d’un orgue.
5 1 f. [LC] Allò que hom compon. Una composició poètica, musical. Una composició per a netejar metalls.
5 2 f. [LC] [PE] Redacció 2.
6 f. [LC] Acció de compondre’s; l’efecte. Entrar en composició amb l’enemic. Una amigable composició.
7 1 f. [HIH] [DR] Antigament, conveni o esmena que, d’acord amb el sistema penal de la venjança privada, restableix la pau que ha pertorbat una ofensa criminal entre persones o entitats mitjançant les indemnitzacions que hom considera suficients.
7 2 f. [HIH] [DR] Esmena, restitució o reparació d’un dany o d’un perjudici, tant d’ordre penal com civil.
7 3 f. [DR] Arbitratge 3.
compòsit
m. [AQ] Material format per diversos components elementals l’associació dels quals confereix al conjunt propietats que cap dels seus components separadament no posseeix.
compositiu -iva
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la composició literària o artística.
compositor compositora
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que compon obres musicals.
compost -a
1 1 adj. [LC] No simple. Pèndol compost.
1 2 adj. [LC] [BO] Format per diferents folíols, s’aplica a la fulla.
2 1 adj. [FL] Constituït per diversos elements lingüístics. Oració composta. Mot compost.
2 2 m. [LC] [FL] Mot format per la reunió de dos o més radicals o dos o més mots.
2 3 [FL] compost sinàptic Unitat lèxica formada per dos o més mots que conserven la seva forma plena i es relacionen d’acord amb les regles de la sintaxi.
3 1 m. [LC] [QU] Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents.
3 2 [QU] compost d’addició Compost que resulta d’una reacció química en què dues molècules s’uneixen per formar, amb tots llurs àtoms components, una molècula única.
3 3 [QU] compost definit Compost format per elements units en proporcions fixes i invariables.
3 4 [QU] compost d’inclusió Compost en el qual un component forma una xarxa cristal·lina amb espais buits en els quals es troba una segona espècie química.
3 5 [QU] compost inorgànic Compost que no conté carboni o que, contenint-ne, és característic del regne mineral, com els òxids, els carbonats i els carbons.
3 6 [QU] compost intermedi En un procés químic, compost format pels reactius com a pas necessari per a obtenir els productes finals de la reacció.
3 7 [QU] [ML] compost intersticial Compost cristal·lí format per metalls de transició i elements lleugers, en els quals els àtoms lleugers es troben situats en els intersticis de la malla espacial del metall de transició.
3 8 [QU] compost molecular Compost d’addició format per dues o més molècules, de diferent natura, en què aquestes conserven, almenys fins a un cert punt, llur individualitat, de tal manera que la formació del compost és reversible.
3 9 [QU] compost orgànic Compost que conté carboni i hidrogen, sols o combinats amb altres elements.
4 m. [ML] Material constituït per una combinació d’aliatges metàl·lics, de plàstics i d’una substància que els cohesiona.
5 m. [AGA] [BOB] Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d’oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets.
6 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies esteses per tot el món, de morfologia molt diversa i flors agrupades en capítols, entre les quals hi ha espècies silvestres i d’altres de cultivades per al consum o com a ornamentals, a la qual pertanyen les margarides, el gira-sol, els enciams, la carxofera, el clavell de moro, les dàlies, l’àrnica, els cards, la flor de neu, etc.
6 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
compostament
adv. [LC] D’una manera composta.
compostatge
m. [AGA] [BOI] [BOB] [BO] Procés de preparació de compost per a l’adobament de la terra.
compostel·là -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Santiago de Compostel·la.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Santiago de Compostel·la o als seus habitants.
compostó
m. [IT] PERXERAT.
compota
f. [LC] [HO] Menja feta amb fruita, sencera o a talls, bullida amb sucre. Compota de peres, de cireres.
compotera
f. [LC] [ED] Recipient de cristall, de porcellana, etc., per a tenir-hi compota.
compra
1 f. [LC] [ECT] Acció de comprar. He fet una compra de llibres.
2 f. [LC] [ECT] Allò que hom ha comprat. Us vull ensenyar una compra que he fet.
comprable
adj. [LC] [ECT] Que pot ésser o mereix ésser comprat.
compradissa
f. [LC] Abundància de compres. Avui a la plaça hi ha hagut una gran compradissa d’aviram.
comprador1 -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que compra. L’empresa compradora no vol pagar un preu tan elevat. Aquesta casa no troba comprador.
comprador2 -a
adj. [LC] COMPRABLE.
comprar
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Adquirir a canvi d’un import convingut. Comprar un cavall, una casa. He comprat una síndria per la meitat del que costava ahir. El masover ven melons: avui li n’he comprat un. Comprar car. Comprar a bon preu. Comprar a crèdit, a fiar.
1 2 [LC] [ECT] comprar a espera Comprar deixant el pagament per a més endavant, en un termini fixat.
1 3 [ECT] [DR] comprar una mercaderia a condició Comprar-la sota la reserva de poder-la tornar.
2 1 tr. [LC] Fer-se seu per un preu, un sacrifici, etc. Comprar els jutges. Comprar el silenci d’algú.
2 2 [LC] comprar car una feta PAGAR CAR UNA FETA.
compravenda
f. [DR] [ECT] Contracte pel qual una de les parts, el venedor, ha de lliurar una cosa determinada, i l’altra, el comprador, pagar-ne un cert preu en diners o amb un signe que els representi.
comprendre
[quant a la flexió, com aprendre]
1 v. tr. [LC] Contenir en si (alguna cosa) com a part d’un tot, d’un conjunt. L’antic Imperi austrohongarès comprenia nacions molt diverses. El programa d’estudis comprèn les lletres i les ciències. La història natural comprèn la zoologia, la botànica, la mineralogia, la geologia. El concepte de músic comprèn no solament els compositors sinó també els executants.
2 tr. [LC] Fer entrar en un tot, en un conjunt. He comprès en aquest compte els crèdits vells i els nous. Els condemnats per delictes comuns no han estat compresos en l’amnistia. Aquesta pensió costa menys que l’altra, tot comprès.
3 1 tr. [LC] Copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó, (d’algú o d’alguna cosa). És un autor ben obscur: jo no el comprenc pas. L’home no pot comprendre Déu.
3 2 tr. [LC] Entendre, capir, explicar-se. Comprendre una llengua estrangera. No comprenc la seva conducta. Es comprèn la seva ànsia: era de nit i el seu fill encara no havia tornat. Es comprèn que no hagi volgut anar a casa d’ell estant barallats.
comprensibilitat
f. [LC] Qualitat de comprensible.
comprensible
1 adj. [LC] INTEL·LIGIBLE. Ha escrit un assaig molt comprensible.
2 adj. [LC] Justificable, excusable. Una actitud comprensible.
comprensiblement
adv. [LC] D’una manera comprensible.
comprensió
1 f. [LC] [FS] Acció de comprendre; l’efecte. Té una comprensió prodigiosa dels detalls. La comprensió d’un problema. Tenir la comprensió viva, lenta, difícil. Té greus problemes de comprensió.
2 f. [FS] [FL] Conjunt d’atributs que formen una noció significada per un terme general. La comprensió d’un terme està en raó inversa de la seva extensió.
3 f. [LC] Tolerància, condescendència, transigència vers els comportaments, els actes o els sentiments d’altri.
comprensiu -iva
1 adj. [LC] Que abraça o inclou més o menys elements. La idea d’ésser és menys comprensiva que la idea d’animal.
2 adj. [LC] Que té la facultat de comprendre moltes coses, de comprendre fàcilment, pregonament. Un esperit comprensiu.
3 adj. [FL] Constituït per més o menys atributs o trets, s’aplica a una noció o a un terme.
4 adj. [LC] Tolerant, condescendent vers el comportament d’altri.
comprensivament
adv. [LC] D’una manera comprensiva.
compresa
f. [LC] [MD] Tros de tela o gasa plegat, de cotó fluix o de cel·lulosa, que s’aplica sobre una part del cos amb finalitats curatives o per a absorbir supuracions, miccions, etc.
compressibilitat
f. [LC] [FIF] Propietat que tenen els cossos de disminuir de volum sota una pressió suficient. La compressibilitat dels gasos.
compressible
adj. [LC] [FIF] Susceptible de disminuir de volum sota una pressió suficient. Els gasos són fluids compressibles.
compressió
f. [LC] [FIF] [IN] Acció de comprimir; l’efecte.
compressiu -iva
adj. [LC] Que exerceix una compressió. Aparell compressiu. Força compressiva.
compressor -a
1 adj. [LC] Que comprimeix. Múscul compressor. Cilindre compressor.
2 m. [LC] [MD] Instrument de cirurgia que serveix per a comprimir una artèria o un altre òrgan.
3 m. [LC] [EI] Màquina compressora.
comprimible
adj. [LC] Que pot ésser comprimit.
comprimir
1 1 v. tr. [LC] [FIF] Reduir el volum (d’un cos) exercint sobre ell una pressió. Comprimir l’aire.
1 2 v. tr. [LC] Exercir una pressió (sobre un conducte) per tal de reduir el volum de fluid que hi circula. Comprimir una artèria.
2 1 tr. [LC] Contenir, reprimir. Comprimir la ira. Comprimir les llàgrimes.
2 2 intr. pron. [LC] Comprimeix-te i no reneguis.
3 tr. [IN] Convertir (un conjunt de dades informàtiques) en un conjunt més reduït que conté la mateixa informació o la part més rellevant, per emmagatzemar-la o transmetre-la d’una forma més simple. Comprimir dades. Comprimir imatges.
comprimit
m. [MD] [LC] Preparat farmacèutic obtingut per compressió de granulats o de pólvores.
comprometedor -a
adj. [LC] Que compromet o pot comprometre algú. Paraules comprometedores. Una persona comprometedora per la seva manera de parlar i obrar.
comprometement
m. [LC] Acció de comprometre o de comprometre’s.
comprometre
[p. p. compromès]
1 1 v. tr. [LC] Posar en una situació crítica (una cosa valuosa). Comprometre en un negoci tota la seva fortuna. No vull comprometre la meva dignitat tenint tractes amb aquest.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Amb tants excessos ha compromès la seva salut.
2 1 tr. [LC] Mesclar (algú) en un afer, posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als interessos d’algú altre. Està compromès en el robatori. Amb les teves indiscrecions, l’has compromesa.
2 2 intr. pron. [LC] Parlant amb aquell home, s’ha compromès.
3 1 tr. [LC] Prometre, en pacte, de reservar, de donar, etc., (alguna cosa). Tinc deu entrades, però no te’n puc donar sinó dues: ja n’he compromeses vuit.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Ha compromès la seva filla.
3 3 intr. pron. [LC] Obligar-se per una promesa. L’home es compromet a l’observança dels preceptes. Em comprometo a pagar-vos un tant mensual. Es va comprometre a tornar-me’ls al cap d’un any. S’ha compromès amb vosaltres.
compromís
1 1 m. [LC] [DR] Convinença per la qual dues o més parts litigants sotmeten la qüestió a un arbitratge. Resignar-se a un compromís.
1 2 m. [LC] [DR] Escriptura o acta en què consta la dita convinença. Signar un compromís.
1 3 m. [DR] Resolució d’un litigi per arbitratge, transacció. El plet fou acabat per un compromís.
2 m. [DR] Manera d’elecció canònica per la qual tots els electors confereixen poders a un o més per a elegir.
3 m. [LC] Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. Tenir un compromís. Complir un compromís.
4 1 m. [LC] Situació crítica. Posar algú en un compromís. Estar, trobar-se, en un compromís.
4 2 [LC] de compromís loc. adj. Que pot comprometre o ésser compromès si no és tractat o resolt com cal. Un convidat de compromís. Posar cura en una feina de compromís.
compromissari compromissària
1 m. i f. [AD] [PR] [DR] Àrbitre nomenat per a decidir una qüestió litigiosa.
2 m. i f. [PO] [AD] En certes eleccions, votacions o decisions, persona a qui els altres han conferit poders per a elegir, votar o decidir. Cada secció de l’Ateneu elegeix dos compromissaris per a l’elecció del president. Junta de compromissaris.
compromissori -òria
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al compromís.
compromitent
m. i f. [LC] Persona que delega al compromissari el dret d’elecció o la potestat de resoldre una controvèrsia.
comprovable
adj. [LC] Que pot ésser comprovat.
comprovació
1 f. [LC] Acció de comprovar; l’efecte.
2 f. [BB] Testimoniatge del notari assegurant que ha comprovat la transcripció d’un document.
comprovador -a
adj. i m. i f. [LC] Que comprova.
comprovant
m. [LC] Document que serveix per a comprovar. Una memòria amb tots els comprovants.
comprovar
v. tr. [LC] Assegurar-se que (quelcom) és fet exactament, està d’acord amb els fets, és exacte, sotmetent-ho a un examen. Aquests comptes, cal comprovar-los. Comprovar un aparell registrador. Comprovar un testimoniatge. Comprovar una teoria.
comptabilitat
1 f. [LC] [ECT] Acció de portar els comptes d’una gestió, d’un negoci. Ella és l’encarregada de la comptabilitat.
2 f. [LC] [ECT] Art i manera de portar els comptes. Estudiar la comptabilitat.
3 [ECT] comptabilitat nacional Sistema de registre comptable tancat i per partida doble de les transaccions realitzades en un país entre cinc sectors de l’economia: empreses, famílies, administracions públiques, exterior i formació de capital.
4 [LC] [ECT] comptabilitat per partida doble Comptabilitat en què per a cada transacció s’estableix un deutor i un creditor, i és, així, objecte de dos assentaments.
comptabilitzar
v. tr. [LC] [ECT] Fer entrar (una partida, una quantitat) en un compte.
comptable
1 adj. [LC] Que pot ésser comptat. Quantitats comptables.
2 1 adj. [LC] Que té comptes a retre. Agent comptable.
2 2 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que porta una comptabilitat.
3 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a la comptabilitat. Un rebut comptable.
comptador1 -a
adj. [LC] Que ha d’ésser comptat. Dins trenta dies comptadors des d’ara.
comptador2 comptadora
1 1 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que, en una gestió o una administració, porta i ajusta els comptes. La senyora que pren el cafè és la comptadora de l’ajuntament. Cobrarà la factura quan serà aprovada pel comptador.
1 2 m. i f. [DR] [PR] Persona designada per un jutge o per les parts interessades per a liquidar un compte.
1 3 [DR] comptador partidor Persona encarregada de partir una herència.
2 1 m. [LC] [EI] [FIM] Mecanisme per a comptar automàticament el temps, la velocitat, el nombre de revolucions d’una roda, el nombre de metres cúbics de gas que passen per una canonada, etc.
2 2 m. [FIF] [EL] [EE] Aparell per a comptar els impulsos elèctrics o lluminosos rebuts per un sensor, emprat en la detecció de radiacions ionitzants o de partícules. Comptador de Geiger-Müller, de Cerenkov, d’escintil·lació.
3 m. [IN] En inform., variable, usada en un programa, que adopta valors enters i que normalment hom fa servir mitjançant reduccions o increments també enters a partir d’un valor inicial.
comptadoria
f. [LC] [ECT] Oficina on són portats els comptes d’una administració o d’una gestió.
comptafils
m. [LC] [IT] Petita lupa amb l’ajut de la qual hom compta els fils d’un teixit.
comptagotes
m. [LC] [QU] Tub afuat en un extrem i, en l’altre, unit a una pera de goma, emprat per a dosar quantitats petites de líquid, per a instil·lacions, etc.
comptant
adj. [LC] Que es pot comptar a l’acte. En diners comptants, entre monedes i bitllets, tres-cents euros.
comptapasses
m. [LC] [EI] [FIM] Instrument en forma de rellotge de butxaca que registra el nombre de passes fetes per qui el porta.
comptaquilòmetres
m. [LC] [TRG] [EI] Dispositiu mecànic o electrònic destinat a comptar els quilòmetres recorreguts per un vehicle.
comptar
1 1 v. tr. [LC] Determinar el nombre (d’objectes d’un conjunt) anant-los designant, un a un o per grups, amb els noms dels nombres de la sèrie natural ascendent. Deixa’m comptar-los: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set: n’hi ha set. Comptar les pomes d’un cistell. Comptar les rajoles d’un paviment. Comptem quants som. Comptar per dotzenes, per milers. Donar sense comptar.
1 2 [LC] comptar les bigues Distreure’s, especialment en una conversa.
2 1 tr. [LC] Mesurar (el temps). Va comptar els minuts que està el tren de Vic a Manlleu.
2 2 [LC] a comptar de loc. prep. A partir de. Els justificants s’han de presentar en el termini de dos mesos a comptar d’avui.
2 3 tr. [LC] Tenir (tal o tal edat). Comptar vint anys d’edat. Les piràmides compten quaranta segles d’existència.
2 4 [LC] comptar les hores (o els dies, etc.) Trobar el temps llarg.
3 1 tr. [LC] Incloure, comprendre, dins un compte. Ja compta el que li he avançat? Tinc vint gossos comptant-hi els cadells.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Comptar algú entre els seus enemics.
3 3 [LC] comptat i debatut loc. adv. Considerat tot.
4 1 tr. [LC] Avaluar a un cert preu. M’ho compta massa car. Ja m’ho comptareu al més just.
4 2 tr. [LC] PER EXT. Té tant d’orgull, que no compta per res els presents ni els afalacs. No comptar per res l’opinió d’algú.
4 3 tr. [LC] Imputar 1. No m’ho comptis com a falta.
5 1 intr. [LC] Dir els nombres enters segons llur ordre en la sèrie natural ascendent. Comptar fins a cent. Comptar des de vint a quaranta.
5 2 intr. [LC] PER EXT. Comptar a l’inrevés: …deu, nou, vuit…
6 1 intr. [LC] CALCULAR. Sap llegir, escriure i comptar.
6 2 [LC] saber comptar Saber mirar els interessos propis.
7 intr. [LC] Passar, arreglar, comptes. Cada dia, havent sopat, comptem.
8 1 intr. [LC] Confiar en algú o en alguna cosa per a un fi. Compteu amb el nostre ajut. Compto amb vós per anar a París. Comptar amb l’esdevenidor. Compto que vindrà.
8 2 intr. [LC] Disposar 4 2. Comptar amb un capital insuficient per a emprendre un negoci.
8 3 intr. [LC] Tenir en compte. És un enemic amb què cal comptar.
9 1 intr. [LC] Ésser comptat. Cada vot compta.
9 2 intr. [LC] Tenir valor, importar. Això no compta. És un home que no compta: no té cap influència.
compta-revolucions
m. [TRG] [EI] COMPTAVOLTES.
comptat -ada
1 1 adj. [LC] [ECT] No sobrer en nombre o quantitat, just. Tenim els diners comptats.
1 2 adj. [LC] Rar, escàs en nombre. Comptades vegades arriba a l’hora. Són comptats els veïns del barri que no el coneixen.
2 [LC] al comptat loc. adv. Pagant al moment de la compra. Comprar al comptat. Venda al comptat. Operació de borsa al comptat.
comptatge
m. [EL] [MT] Acció de comptar. Comptatge d’impulsos. Comptatge de dades estadístiques.
comptavoltes
m. [EI] [TRG] Aparell que indica el nombre acumulat de voltes donades per un eix en rotació.
compte
1 1 m. [LC] Acció de comptar, càlcul d’una quantitat. -Quants anys tenia l’avi quan va esclatar la guerra? -Va néixer el 1910, treu el compte. D’això, segons el meu compte, ja fa més de vint anys. Sortir bé un compte. Un compte errat.
1 2 [LC] compte rodó Compte sense fraccions.
1 3 [LC] perdre el compte Expressió per a indicar que una cosa s’ha esdevingut moltes vegades.
1 4 [LC] [MD] sortir de comptes Una dona embarassada, passar del dia calculat per al part.
1 5 [LC] a bon compte loc. adv. Segons allò que hom pot jutjar. A bon compte, no vindrà fins més tard.
2 m. [LC] sortir alguna cosa a compte Ésser avantatjosa, treure’n un profit. Si els ho donés a aquest preu, no em sortiria a compte.
3 1 m. [LC] [ECT] Estat de les sumes a rebre o a pagar. Encara hem de pagar el compte del fuster. El manyà encara no ens ha presentat el compte. Ves a comprar-ho a casa l’adroguer i no ho paguis: que ho posin al meu compte.
3 2 [LC] a compte loc. adv. Com a part d’una quantitat a pagar. Pagar, cobrar, trenta euros a compte.
3 3 [LC] [AD] a compte de [o per compte de] loc. prep. A CÀRREC DE. Fer una transacció a compte d’altri.
3 4 [LC] passar comptes amb algú a) Escatir el que li hem de pagar o n’hem de rebre.
3 4 [LC] passar comptes amb algú b) PER EXT. Els danys que m’ha causat, no els hi perdono pas: ja passarem comptes.
3 5 [LC] pel compte de loc. prep. En nom de A). Ho va fer pel compte del director.
3 6 [LC] pel seu compte loc. adv. Sota la seva responsabilitat, sense dependre d’altri. Treballa pel seu compte.
3 7 [LC] [ECT] portar els comptes Anotar les quantitats a pagar i a cobrar.
4 1 m. [LC] [ECT] [DR] Registre regular de transaccions pecuniàries, de deutes i crèdits o d’altres béns i serveis subjectes a càlcul. Llibre de comptes. Portar els comptes en una casa de comerç, en una empresa. Obrir un compte de crèdit.
4 2 [ECT] [DR] compte clos Compte en què ja no es poden anar afegint noves partides perquè ha estat saldat.
4 3 [ECT] [DR] compte corrent Compte obert en el qual s’ingressen i del qual es treuen quantitats.
4 4 [ECT] [DR] compte d’explotació Relació comptable que recull totes les entrades i sortides resultants de l’activitat de l’empresa en el procés de producció i comercialització.
4 5 [ECT] [DR] compte de resultats Compte diferencial que recull les pèrdues i els guanys comptables que es deriven de l’activitat pròpia d’una unitat econòmica en un exercici.
4 6 [ECT] [DR] compte en participació Contracte segons el qual un o uns quants comerciants tenen interès per les operacions mercantils que un altre comerciant efectua, contribuint amb una aportació i participant en els guanys i pèrdues en la proporció convinguda.
4 7 [ECT] [DR] compte obert Compte en què hom assenta les partides del dèbit i del crèdit amb llurs variacions successives.
5 m. [IT] Nombre determinat de fils que tenen els teixits segons llur qualitat.
6 1 m. [LC] Exposició de motius, causes, raons, etc., que expliquen un esdeveniment. Retre compte a algú d’una missió. Demanar a algú compte del que ha fet durant el dia.
6 2 [LC] donar compte d’alguna cosa Donar-ne informació, explicar-la. Donar compte d’un llibre, d’una revista. No ha sabut donar compte de la seva gestió.
7 1 m. [LC] prendre en compte alguna cosa [o tenir en compte alguna cosa] Tenir-la present en el moment d’actuar, de prendre una decisió. Aquest detall, l’heu de tenir en compte. Això, heu de prendre-ho en compte.
7 2 [LC] fer compte d’algú Comptar amb ell.
8 [LC] en compte de [o en comptes de] loc. prep. En lloc de, en substitució de. En compte de pagar-li amb diners, feu-li un present de llibres. Ja hi aniré jo en comptes de tu. Vendre vinagre en comptes de vi.
9 m. [LC] fer compte de Fer pensament de. Faig compte de passar tres dies fora.
10 1 m. [LC] Atenció, esment, cura. Aneu amb compte. Tenir compte d’una cosa, de les criatures.
10 2 interj. [LC] Alerta 1. Compte, que el terra és relliscós.
comptecorrentista
m. i f. [ECT] Persona que té compte corrent en un banc.
comptedant
m. i f. [AD] Persona que està obligada a retre comptes dels fons que ha gestionat.
compulsa
1 f. [DR] [AD] Acció de compulsar; l’efecte.
2 f. [DR] [AD] Còpia oficial d’un document on es fa constar que coincideix amb l’original.
compulsació
f. [LC] [DR] Acció de compulsar.
compulsar
1 v. tr. [DR] [AD] Acreditar oficialment que (una còpia d’un document) coincideix amb l’original. Hem de fer compulsar la fotocòpia del passaport.
2 1 tr. [LC] Escartejar, consultar, (llibres, manuscrits, etc.).
2 2 tr. [LC] [AF] Comprovar (un text adoptat) amb el de l’original o d’altres edicions o còpies.
compulsió
1 f. [LC] Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat.
2 f. [MD] [PS] Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa.
compulsiu -iva
1 adj. [LC] Que compel·leix. Una força compulsiva.
2 adj. [MD] [PS] Relatiu o pertanyent a la compulsió.
3 adj. [MD] [LC] Caracteritzat per la compulsió.
compulsori -òria
1 adj. [LC] Que té la força de compel·lir, que és coercitiu.
2 m. [DR] Manament perquè hom tregui compulsa d’un instrument autèntic.
compunció
f. [LC] Remordiment, penediment. Llàgrimes, paraules, de compunció.
compungiment
m. [LC] COMPUNCIÓ.
compungir
1 v. tr. [LC] Provocar compunció. El compungeix la mala conducta del seu fill.
2 intr. pron. [LC] Tenir compunció. Ha obrat malament però no es vol compungir.
compungit -ida
adj. [LC] Que revela compunció o abatiment. Cara compungida. Es presentà amb un aire compungit.
còmput
1 m. [RE] Càlcul per a determinar la distribució de l’any eclesiàstic.
2 m. [LC] [ECT] [AD] Determinació indirecta d’una quantitat mitjançant el càlcul de certes dades.
computable
adj. [LC] Que pot ésser computat.
computació
f. [LC] [ECT] Acció de computar; l’efecte.
computacional
adj. [MT] [IN] [FL] Relatiu o pertanyent a les computadores. Lingüística computacional.
computadora
f. [IN] Ordinador especialitzat en una funció determinada.
computar
1 v. tr. [LC] [ECT] [MT] Avaluar indirectament (una quantitat, especialment el temps), per mitjà del càlcul de certes dades.
2 v. tr. [IN] [MT] [FL] Tractar (dades) amb una computadora.
computista
m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que treballa en el còmput i en la confecció del calendari eclesiàstic.
comsevulla
adv. [LC] De qualsevol manera que sigui.
comtal
adj. [LC] [HIG] Pertanyent a un comte. Corona comtal. La Ciutat Comtal, Barcelona.
comtat
1 m. [LC] Títol o dignitat de comte.
2 m. [HIH] Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un comte.
comte comtessa
1 m. i f. [LC] [HIH] [PR] [HIG] Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte.
2 m. i f. [LC] [HIH] [PR] Senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat.
3 f. [LC] Muller d’un comte.
comú -una
1 adj. [LC] Compartit per dos o més a la vegada. La seva habitació i la meva tenen una escala comuna. En Joan, el nostre comú amic. La presumpció és un mal comú a tots els ignorants. Mengem i dormim a la mateixa casa: fem vida comuna. Entre marit i muller, penes i alegries han de ser comunes. El seu cas no té res de comú amb el nostre.
2 [LC] en comú loc. adv. Plegats, conjuntament. Viure, treballar, posseir, menjar, en comú.
3 1 adj. [LC] Pertanyent a la majoria o a tothom. És opinió comuna. El sentit comú.
3 2 adj. [LC] De tipus usual, que no s’aixeca per sobre del nivell ordinari. Tenir un talent comú. Vi comú.
3 3 adj. [LC] Que es troba freqüentment, que és senzill i planer. Un estil comú de vestir. Escriu coses molt comunes.
4 m. [LC] [HIH] Conjunt de la gran majoria. El comú de la gent. A la dita del comú, aquell és un lladre. Bé del comú, bé de ningú.
5 1 m. [LC] [DR] Ajuntament 3.
5 2 m. [DR] Conjunt de l’actiu i del passiu d’un comú o municipi.
5 3 m. [DR] Conjunt de terrenys pertanyents al municipi.
5 4 m. [DR] [AD] Corporació encarregada del govern i l’administració d’una parròquia d’Andorra.
5 5 m. [DR] [AD] Edifici del comú d’una parròquia.
5 6 m. [HIH] A Itàlia, a l’edat mitjana, ciutat que es regia d’una manera autònoma. El comú de Gènova.
6 1 m. [HIH] Conjunt dels veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc., representats per una corporació.
6 2 m. [HIH] Antigament, imposició general extraordinària proporcional als béns posseïts pagada per tots els veïns de determinats comuns o municipis catalans per tal d’equilibrar l’actiu i el passiu municipals.
7 m. [RE] Formulari del ritu catòlic romà per a l’ofici diví de festes o memòries de sants que no tenen litúrgia pròpia. Comú dels màrtirs. Comú dels sants.
8 1 f. [LC] Instal·lació on s’orina i es fan les defecacions consistent en un seient proveït d’un forat que comunica amb un dipòsit on s’acumulen les matèries brutes.
8 2 f. [LC] Cambra on hi ha la comuna.
9 f. [SO] Grup d’individus o de parelles que fan vida en comú.
comunal
1 adj. [LC] [DR] Pertanyent al comú. Casa, palau, comunal. Camins, boscos, comunals.
2 m. [LC] [DR] [AD] Bé del comú o de la vila. Els pobles van a cercar llenya als comunals.
comunalisme
m. [LC] [PO] [SO] Moviment social i polític favorable a les comunes.
comunalista
1 adj. [LC] [PO] [SO] Relatiu o pertanyent al comunalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [SO] Partidari del comunalisme.
comunament
1 adv. [LC] Segons l’ús comú, d’una manera comuna. Les normes del joc polític comunament establertes.
2 adv. [LC] FREQÜENTMENT. Malalties que apareixen més comunament en els animals joves.
comuner -a
1 adj. [LC] [DR] Que forma part d’un comú o d’una comunitat.
2 m. i f. [HIH] Membre de les Comunitats de Castella.
comunera
f. [AQ] BIGA CARENERA.
comunia
f. [LC] ANT. Pacte o acord entre diverses persones.
comunicable
adj. [LC] Que pot ésser comunicat.
comunicació
1 f. [LC] Acció de comunicar; l’efecte. Comunicació d’idees, de notícies. La comunicació del moviment a una màquina. He rebut una comunicació del jutge.
2 1 f. [LC] Acció de comunicar-se dues o més persones o coses entre elles, l’una amb l’altra. Permetre la comunicació entre l’acusat i el seu defensor. Les dues famílies tenen molta comunicació. Establir, mantenir, la comunicació entre dos llocs distants. Posar-se en comunicació amb la família.
2 2 [CO] comunicació no verbal CINÈSICA.
2 3 f. [TC] [LC] Transmissió d’informació d’un punt a un altre mitjançant el telèfon, la ràdio, etc. Parlava per telèfon, però s’ha tallat la comunicació.
2 4 [TC] comunicació òptica Comunicació que utilitza les ones de llum, habitualment procedents d’un làser.
3 f. pl. [LC] Conjunt de les vies de comunicació d’un país, d’una regió, etc. La tempesta ha tallat les comunicacions amb França. Una zona poc poblada, amb comunicacions deficients.
4 1 f. [SO] [CO] Transmissió de significats culturals dirigida a un gran públic. Teoria de la comunicació.
4 2 [SO] comunicació de massa Comunicació 4 1.
5 f. [LC] [AD] Aportació científica a una reunió d’estudiosos. Una comunicació al Ple de l’Institut. Presentar una comunicació al Congrés de Medicina.
comunicador comunicadora
1 m. i f. [LC] Professional de la paraula en un mitjà de comunicació de massa.
2 m. i f. [LC] Persona que transmet missatges amb capacitat d’influència i de convicció. Aquest diputat és un bon comunicador.
comunicant
1 adj. [LC] Que comunica. Vasos comunicants.
2 m. i f. [LC] Persona que fa una comunicació. L’última comunicant del Congrés va fer una dissertació interessantíssima.
comunicar
1 v. tr. [LC] [AD] Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre. Us comunicaré les notes que tinc sobre aquest tema. Comunicar un secret, una notícia, els pensaments, els seus projectes, a algú. Comunica la seva alegria a tothom que té a prop. L’arbre comunica el moviment a tota la màquina. El foc es comunicà a les cases del costat.
2 1 intr. [LC] Entrar en relació, en comerç d’idees, d’interessos, etc., amb algú. Encara que estiguem lluny l’un de l’altre, comunicarem per telèfon.
2 2 intr. pron. [LC] No li és permès de comunicar-se sinó amb l’advocat. Comunicar-se per carta.
3 1 intr. [LC] El telèfon al qual hom està trucant, tenir la línia ocupada. He trucat a l’Enric, però el telèfon comunicava tota l’estona.
3 2 intr. [LC] Algú, tenir la línia telefònica ocupada. La secretària sempre comunica.
4 intr. [LC] Estar en relació mitjançant un pas. El saló comunica amb la biblioteca per una porta secreta. Les dues cases comuniquen per una galeria. El canal de Suez fa comunicar el Mediterrani amb el mar Roig.
comunicat
1 m. [LC] [CO] Nota breu en què algú comunica d’una manera oficial alguna cosa. Un comunicat mèdic. Un comunicat de guerra.
2 [CO] comunicat de premsa Text que s’envia als mitjans de comunicació de massa amb la finalitat de convocar-los a actes i conferències de premsa o de fer-los conèixer alguna informació susceptible d’ésser publicada o transmesa.
comunicatiu -iva
1 adj. [LC] Que es comunica fàcilment a d’altres. Una alegria comunicativa. Una rialla comunicativa.
2 adj. [LC] Inclinat a comunicar-se amb altres. És una persona molt comunicativa.
comunicòleg comunicòloga
m. i f. [LC] [CO] [PR] Persona versada en els procediments i les tècniques de la comunicació de massa.
comunidor
m. [AR] Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades.
comunió
1 1 f. [LC] Participació d’allò que és comú. Comunió de béns, d’idees, d’afectes.
1 2 f. [RE] Participació dels fidels en els béns espirituals com a membres d’un mateix cos. La comunió dels sants, dels fidels.
2 f. [RE] Reunió de les persones que professen la mateixa fe i estan subjectes a la mateixa disciplina. Pertànyer a una comunió cristiana. Les comunions protestants.
3 1 f. [RE] Participació en el sagrament de l’eucaristia. Rebre la comunió. Donar, administrar, la comunió. Portar la comunió a un malalt.
3 2 f. [LC] [RE] Part de la missa en la qual el celebrant i els fidels reben l’eucaristia.
3 3 [LC] [RE] primera comunió Primera vegada que una persona creient, normalment un infant, rep el sagrament de l’eucaristia, habitualment en un ambient solemne i festiu.
comunir
v. tr. [LC] [AN] [RE] Conjurar (el mal temps) amb oracions, amb fórmules exorcitzadores.
comunisme
1 m. [LC] [ECT] [PO] Ideologia que propugna una organització social igualitària, basada en una comunitat general de béns.
2 m. [PO] [ECT] Sistema polític basat en la direcció estatal de l’economia, la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i la distribució igualitària de béns i serveis.
comunista
1 adj. [LC] [ECT] [PO] Relatiu o pertanyent al comunisme o als comunistes.
2 adj. i m. i f. [PO] [ECT] Partidari del comunisme.
3 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que pertany a un partit comunista.
comunitari -ària
adj. [SO] [LC] Relatiu o pertanyent a la comunitat.
comunitat
1 f. [LC] Qualitat de comú. Comunitat d’interessos. Comunitat d’idees, de sentiments. Comunitat d’origen. Comunitat de béns.
2 1 f. [LC] [AN] [SO] Grup social que es caracteritza generalment per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques. La comunitat alemanya de Polònia. Comunitat religiosa. Comunitat de regants. Comunitat lingüística.
2 2 f. [LC] Conjunt dels habitants d’un país, d’una ciutat.
2 3 f. [LC] [RE] Conjunt dels membres d’una religió sotmesos a l’autoritat d’un mateix cap.
2 4 f. [LC] [RE] Reunió de religiosos o de religioses que viuen plegats en un mateix edifici. Una comunitat de monges de clausura. La comunitat benedictina de Montserrat.
3 f. [AD] [DR] comunitat autònoma Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i les nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern.
4 1 f. [BO] [EG] Conjunt de plantes d’exigències ecològiques semblants o complementàries que ocupa un indret de característiques definides i forma part d’una biocenosi.
4 2 [EG] comunitat biòtica BIOCENOSI.
4 3 [BO] [EG] comunitat vegetal Comunitat 4 1.
con
1 1 m. [MT] Superfície engendrada per una recta que es mou passant sempre per un punt, el vèrtex.
1 2 m. [LC] [MT] Porció d’aquesta superfície limitada pel vèrtex i un pla que talla totes les generatrius.
1 3 [MT] con de revolució Con recte de base circular.
1 4 [MT] con oblic Con en què la base talla les generatrius formant angles diferents.
1 5 [MT] con recte Con en què la base talla les generatrius formant angles iguals.
1 6 [MT] con truncat Tronc de con.
2 m. [OP] [TRG] Objecte de forma cònica, generalment de plàstic, que, col·locat en nombre suficient sobre la calçada, serveix per a separar carrils o marcar zones a les quals no es pot accedir.
3 1 m. [MD] Estructura o òrgan de forma semblant a la d’un con.
3 2 [MD] [BI] con retinal Cèl·lula fotoreceptora de la retina dels ulls dels vertebrats especialitzada en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
4 1 m. [BO] [AGF] [BOS] Pinya i altres òrgans fructífers de les coníferes.
4 2 [BO] con vegetatiu PUNT VEGETATIU.
5 1 m. [GL] con d’enderrocs Acumulació cònica molt inclinada formada per blocs i cairells despresos d’un vessant.
5 2 [GL] con de dejecció Cos sedimentari al·luvial, semblant a un con o a un ventall, constituït per arrossegalls procedents d’un curs d’aigua torrencial, riera o barranc, el qual se situa a la part baixa del canal de desguàs.
5 3 [GL] [GG] con volcànic Relleu cònic d’un volcà resultant de l’acumulació dels materials expulsats al voltant del cràter.
con- [o com-, o col-, o cor-, o co-]
[LC] Prefix que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’. Ex.: concelebració, connacional, commesurable, col·lateralitat, correlació, coautor, codirector, coeducació.
conat
m. [LC] Començament d’una acció a realitzar, la qual no arriba a consumar-se.
conatiu -iva
adj. [FL] En ling., que expressa la idea de l’esforç que demana l’acció. Verb conatiu.
conc
m. [LC] [AGR] Pica de pedra que serveix per a donar menjar als porcs.
conca1
1 1 f. [LC] [ED] [AGR] Recipient portàtil rodó destinat a contenir aigua, emprat per a rentar els plats, els peus, etc. Una conca d’aram amb dues nanses. Una conca per abeurar el bestiar.
1 2 f. [LC] [AGR] CONC.
2 1 f. [LC] [GG] Territori circumdat de muntanyes. La conca de Tremp. La conca alimentadora d’un embassament.
2 2 f. [GL] Territori més deprimit que les zones adjacents.
2 3 [LC] [GG] conca hidrogràfica Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d’aigua.
2 4 [GG] conca de recepció Embut on s’apleguen les aigües de capçalera d’un torrent.
2 5 [GG] conca marina [o conca oceànica] Depressió vasta i profunda on són retingudes les aigües marines.
2 6 [GG] conca torrencial Conca d’un torrent, especialment si hi ha fenòmens erosius.
3 f. [MD] Estructura o part d’una estructura d’un organisme de forma semblant a una conquilla. Conca de l’ull. Conca de l’orella.
4 f. [TRA] conca de popa Part del buc d’una nau gran que està tocant a l’espill o estampa de popa.
conca2
1 f. [LC] Tia que resta fadrina a la casa pairal.
2 f. [LC] Fadrina vella.
concada
f. [LC] Cabuda, contingut, d’un conc o d’una conca.
concameració
1 1 f. [AQ] Sostre en forma de volta.
1 2 f. [LC] FIRMAMENT.
2 f. [LC] Conjunt dels compartiments en què es divideix un espai.
concassar
v. tr. [LC] Reduir a fragments (una substància dura) per mitjà d’un piló o d’un altre estri. Concassar pebre.
concatenació
1 f. [LC] Acció de concatenar; l’efecte.
2 [FLL] [FL] concatenació de proposicions Sèrie de proposicions en què el darrer dels termes de l’una esdevé el primer terme de la següent.
3 f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a repetir l’últim mot o els últims mots d’una clàusula o d’un vers al començament de la clàusula o del vers següent.
concatenar
1 v. tr. [LC] Encadenar (algunes coses) les unes amb les altres.
2 v. tr. [LC] Unir estretament, com les anelles d’una cadena. Concatenar les idees.
concatenat -ada
adj. [FLL] Afectat de concatenació. Vers concatenat.
còncau -ava
adj. [LC] Que presenta una curvatura en buit, que és més deprimit del mig que de les vores. Un mirall còncau i un altre de convex.
concausa
f. [LC] [FS] Causa que obra ensems amb altres.
concavat -ada
adj. [LC] CÒNCAU.
concavitat
1 f. [LC] Qualitat de còncau.
2 f. [LC] Part còncava.
concavoconvex -a
adj. [LC] Que és còncau per un costat i convex per l’altre. Una lent concavoconvexa.
concebible
adj. [LC] Que pot ésser concebut per la ment. A penes és concebible que es prengui la seva desgràcia amb tanta tranquil·litat.
concebiment
m. [LC] ANT. CONCEPCIÓ. El concebiment de la Verge.
concebre
[ind. pr. 2 conceps, 3 concep]
1 v. tr. [LC] [MD] Donar dins si mateix, per la fecundació, existència (a un nou ésser). A la somera és pròpia cosa de concebre ase. La comtessa concebé un fill del dit comte. Maria concebé per obra de l’Esperit Sant.
2 1 tr. [LC] [FS] Algú, formar-se dins seu (idea d’alguna cosa). Concebre un pensament, una opinió, una idea. Concebre el pla d’una obra literària. Concebre un poema. És un poeta que concep amb grandiositat, però en la realització decau.
2 2 tr. [LC] Algú, formar dins seu (un sentiment). Concebre esperances.
concebut
m. [DR] Embrió humà durant el temps que va des de la fecundació al naixement.
concedible
adj. [LC] Que pot ésser concedit. No són privilegis concedibles.
concedir
1 1 v. tr. [LC] Cedir a títol de gràcia, de favor, (alguna cosa). Concedir un títol nobiliari, una recompensa en metàl·lic, un premi. Si Déu ens concedeix aquesta gràcia.
1 2 v. tr. [LC] Lliurar (alguna cosa) a precs o sol·licitud d’altri. L’Estat ha concedit l’explotació del ferrocarril a una companyia anònima.
1 3 v. tr. [LC] Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs.
2 tr. [LC] Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó.
concelebrant
m. [RE] Persona que concelebra.
concelebrar
v. tr. [LC] [RE] Diversos ministres de l’Església, celebrar junts (la mateixa acció litúrgica).
concent
m. [MU] Harmonia produïda pel cant de diverses veus.
concentració
1 f. [LC] Acció de concentrar o de concentrar-se; l’efecte. La concentració dels rajos del sol en el focus d’una lent. Concentració de forces, de tropes. Concentració del pensament.
2 1 f. [QU] [IQ] En quím., quantitat d’una substància present en una unitat, de massa o de volum, de la solució o la mescla que la conté.
2 2 f. [QU] [IQ] Procés mitjançant el qual és incrementada la quantitat de substància present en una unitat, de massa o de volum, de la solució o mescla que la conté.
3 1 f. [MI] Tractament del mineral, tal com surt de la mina, per a destriar la mena de la ganga i enriquir-ne el producte.
3 2 f. [MI] Contingut d’un determinat element químic en una mena.
4 f. [ECT] Procés pel qual diverses empreses posen en comú els seus mitjans de producció o es posen sota una mateixa direcció. Concentració d’empreses.
concentrador -a
adj. [LC] Que concentra.
concentrar
1 1 v. tr. [LC] Reunir cap a un centre comú. Concentrar els rajos del sol mitjançant un mirall còncau. L’artilleria concentrà els seus focs contra el reducte.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Concentrar el poder en mans d’un cap. Concentrar la seva atenció sobre un problema.
2 intr. pron. [LC] Fixar l’atenció, el pensament. Amb tant de soroll no arribo a concentrar-me.
3 1 tr. [LC] Aplegar en un sol cos o massa (allò que és dispers). Concentrar tropes a la frontera.
3 2 intr. pron. [LC] Aplegar-se en una massa compacta.
4 1 tr. [LC] Augmentar la força (d’alguna cosa) evitant-ne la dispersió, la difusió, llevant-li dissolvent, condensar. Deixar bullir el brou per concentrar-lo.
4 2 tr. [LC] PER EXT. Va concentrar la seva ira contra aquells desgraciats. Un home que concentra el seu dolor.
concèntric -a
1 adj. [LC] [MT] En geom., que té el mateix centre que un altre. Dos cercles concèntrics. Dues esferes concèntriques.
2 adj. [LC] Que tendeix a acostar-se al centre.
concèntricament
adv. [LC] D’una manera concèntrica.
concepció
1 f. [LC] [MD] [RE] Acció de concebre o d’ésser concebut. La concepció d’un fill.
2 1 f. [LC] [FS] Facultat de formar una idea dins la ment. Tenir la concepció viva, lenta.
2 2 f. [LC] [FS] Procés d’aquesta formació.
3 1 f. [LC] [FS] Idea formada dins la ment. Tenir concepcions clares.
3 2 f. [LC] Idea, pla, fonamental d’una obra. Una concepció original. L’execució no respon a la concepció.
concepcionista
f. [LC] [RE] [PR] Religiosa de l’orde de la Immaculada Concepció.
conceptacle
1 m. [BO] Cavitat comunicada amb l’exterior per un porus, excavada en el tal·lus d’algunes algues brunes del gènere Fucus, dins de la qual es formen els òrgans reproductors.
2 m. [BO] Cavitat limitada per una membrana, en forma de copa o de mitja lluna, que apareix sobre el tal·lus d’algunes hepàtiques dels gèneres Marchantia i Lunularia, on es formen propàguls.
concepte
1 m. [LC] [FS] Coneixement general que resulta d’una concepció de la ment. El concepte d’espai, de temps. Conceptes elementals d’una ciència. No té el més remot concepte del bé.
2 1 m. [FS] [FL] [FLL] Representació mental abstracta en tant que és expressada en un mot.
2 2 m. [FS] [FL] [FLL] Mot que expressa una idea. El concepte home.
3 1 m. [FS] [FL] [FLL] Pensament en tant que és concebut per la ment. Expressar bé els seus conceptes.
3 2 m. [FS] [FL] [FLL] Expressió d’un pensament en paraules. Conceptes obscurs, clars, elegants. Encara no m’he fet càrrec dels conceptes de la seva carta.
4 1 m. [LC] Opinió, judici format sobretot per via d’observació. Tenir bon concepte d’algú. En el temps que visc a Londres no he pogut encara formar-me un concepte de la vida anglesa. Tenir algú en bon concepte, en mal concepte, en concepte de sant. He hagut de canviar el meu concepte sobre aquella gent.
4 2 [LC] en cap concepte loc. adv. DE CAP MANERA. No puc acceptar-ho en cap concepte.
4 3 [LC] en concepte de loc. prep. COM A. Cobra un tant en concepte de sou i un tant en concepte de gratificació.
4 4 [LC] en tots conceptes loc. adv. Des de tots els punts de vista. És una persona apreciable en tots conceptes.
conceptisme
m. [FLL] Corrent estètic de la literatura barroca castellana que tendeix a l’ús constant de l’enginy, al joc d’idees i a l’expressió original i molt elaborada.
conceptista
adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al conceptisme.
conceptiu -iva
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la concepció d’un nou ésser.
2 adj. [LC] Capaç de concebre o imaginar.
conceptuació
f. [LC] Acció de conceptuar; l’efecte.
conceptual
adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la concepció o als conceptes.
conceptualisme
m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica segons la qual els universals són conceptes de la ment.
conceptualista
1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al conceptualisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [LC] Partidari del conceptualisme.
conceptualitzar
1 v. tr. [LC] Formar el concepte (d’una cosa).
2 v. tr. [LC] Organitzar en conceptes.
conceptuar
v. tr. [LC] [FS] Formar o tenir concepte o judici (d’algú o d’alguna cosa). El conceptuo una bona persona. Conceptuo equivocat que feu aquesta denúncia. És un home molt ben conceptuat en el seu poble.
conceptuós -osa
adj. [LC] Que té una gran densitat o recercament de conceptes. Estil conceptuós. Escriptor conceptuós.
conceptuosament
adv. [LC] En un estil conceptuós. Escriure, parlar, conceptuosament.
concernència
f. [LC] CONCERNIMENT. És una matèria de concernència general.
concernent
adj. [LC] Que concerneix.
concerniment
1 m. [LC] Fet de concernir.
2 m. [LC] Allò que afecta l’interès d’algú o d’alguna cosa.
concernir
v. tr. [LC] Afectar l’interès (d’algú o d’alguna cosa), referir-s’hi. Pel que concerneix l’exportació, una llei protectora hi farà molt. Coses que concerneixen la seguretat del país.
concert
1 m. [LC] [AD] Acord entre diverses persones en vista d’un fi comú. Feu concert amb el rei de França. Concert econòmic. Obrar de concert amb algú. En el concert europeu de les nacions.
2 1 m. [LC] Acord de coses disposades per a un fi, ordre. És admirable el concert i l’harmonia d’aquestes cambres.
2 2 [LC] sense ordre ni concert V. ORDRE.
3 1 m. [LC] [MU] Acord de diferents veus, de diferents instruments musicals. Concert de diverses veus.
3 2 m. [LC] PER EXT. Un concert d’elogis, de laments. El concert dels ocells. Un concert de campanes.
4 1 m. [LC] [MU] Obra en què un o més instruments musicals solistes es destaquen sobre l’acompanyament de l’orquestra. Un concert de violí. Un concert de piano i orquestra.
4 2 m. [LC] [MU] Sessió en què hom executa un cert nombre de peces de cant o de música instrumental. Avui hi ha concert d’orquestra al Conservatori. Després de sopar anirem al concert. El programa del concert.
concertació
1 f. [LC] Acció de concertar o de concertar-se; l’efecte.
2 [ECT] concertació social Pacte entre els sindicats i la patronal, en el qual pot intervenir un govern, per a definir la política de rendes.
concertador concertadora
m. i f. [LC] Persona que concerta.
concertant
1 adj. [MU] Que es distingeix pel virtuosisme instrumental, s’aplica a una part musical solista.
2 adj. [MU] Que inclou una part per a un o més instruments solistes que dialoguen amb l’orquestra o entre ells, s’aplica a composicions musicals. Una simfonia, una sonata, concertants.
3 m. [MU] Peça musical per a diferents veus, que alternen en prominència, amb acompanyament orquestral.
concertar
1 1 v. tr. [LC] Arranjar amb algú (un pla, un projecte, l’execució d’una cosa). Hem concertat una forada. Concertar una rebel·lió. Es concertà de començar la campanya.
1 2 v. tr. [LC] PACTAR. Concertar una treva, la pau. Concertar el preu d’un cavall.
1 3 intr. pron. [LC] Dues o més persones, posar-se d’acord.
2 1 tr. [LC] Arranjar entre elles les parts (d’un pla, d’un conjunt), conciliar-les. Havien concertat els actes de la campanya electoral.
2 2 tr. [MU] Fer procedir d’acord les diferents veus o instruments (d’una composició musical). Concertar una òpera.
3 intr. [MU] Fer la seva part en una harmonia. Instruments que concerten.
concertat -ada
adj. [MU] Que inclou parts instrumentals o acompanyament d’orgue o simfònic, o tots dos alhora, s’aplica a una composició vocal polifònica.
concertina
f. [LC] [MU] Instrument anàleg a l’acordió, de caixa hexagonal.
concertino
m. i f. [LC] [MU] [PR] Primer violinista d’una orquestra.
concertisme
m. [MU] Activitat concertística.
concertista
1 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que fa concerts musicals, especialment per professió.
2 m. i f. [LC] Solista d’un concert.
concertístic -a
adj. [MU] En mús., relatiu o pertanyent al concert.
concessió
1 1 f. [LC] Acció de concedir. Per concessió del govern. Obtenir per concessió. La concessió d’un títol nobiliari.
1 2 f. [LC] La cosa concedida.
1 3 f. [LC] [AD] Permís legal de dur a terme alguna obra o explotar algun bé en exclusiva. Concessió per a construir un canal. Concessió de ferrocarrils, de mines. Obtenir la concessió d’un treball.
1 4 [LC] fer una concessió a algú [o fer concessions a algú] Cedir en alguna cosa, dispensar un tracte més favorable del que és habitual. Uns comerciants que fan moltes concessions a llurs clients. És una concessió que faig a l’opinió de la gent.
2 f. [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix a donar per vàlida una probable objecció de l’adversari i refutar, malgrat això, la seva opinió.
concessionari concessionària
1 m. i f. [AD] [ECT] [PR] Persona, física o jurídica, a la qual és feta una concessió d’obres, de serveis, etc. Concessionari de mines.
2 adj. [LC] [ECT] [AD] Companyia concessionària.
concessiu -iva
adj. [LC] [FL] Que expressa un obstacle o una dificultat que no impedeix, però, la realització d’allò que expressa l’oració principal. La locució conjuntiva malgrat que té un caràcter concessiu. Això és una oració subordinada concessiva.
concili
m. [LC] [RE] Assemblea o congrés especialment de bisbes per a deliberar i decidir sobre qüestions de doctrina o de disciplina eclesiàstica. Concili ecumènic. Concili provincial.
conciliable
adj. [LC] Que pot ésser conciliat.
conciliablement
adv. [LC] D’una manera conciliable.
conciliàbul
1 m. [RE] Concili no convocat per una autoritat legítima.
2 m. [LC] Reunió de gent que tracten de realitzar alguna cosa il·lícita.
conciliació
1 f. [LC] [DR] Acció de conciliar o de conciliar-se; l’efecte. El jutge ha reeixit en la conciliació de les parts litigants. Acte de conciliació. El plet ha acabat en conciliació. Treballar en la conciliació dels ànims. No hi ha conciliació possible entre els anyells i els llops.
2 f. [LC] [DR] PER EXT. La conciliació dels interessos oposats. La conciliació de textos contradictoris.
conciliador -a
adj. i m. i f. [LC] Propi a conciliar, que concilia. Un esperit conciliador. Un discurs conciliador. Fer el paper de conciliador entre les parts.
conciliar1
adj. [LC] [RE] Pertanyent a un concili, emanat d’un concili, d’acord amb les decisions d’un concili. Decisió conciliar. Seminari conciliar.
conciliar2
1 1 v. tr. [LC] [DR] Posar d’acord persuasivament sobre un punt en litigi. El jutge provà de conciliar les parts. Conciliar els ànims.
1 2 v. tr. [LC] Posar d’acord, fer compatibles, sense violència, (coses que semblen contradictòries). Conciliar les opinions, les tendències, més diverses. Conciliar dos textos.
1 3 intr. pron. [LC] Una cosa, estar d’acord, ésser compatible, amb una altra que sembla contradictòria. La meva interpretació es concilia perfectament amb la vostra. Aquestes dues versions no es concilien.
2 1 tr. pron. [LC] Algú, disposar favorablement (algú altre) envers ell. Conciliar-se els seus superiors.
2 2 tr. pron. [LC] Guanyar-se (alguna cosa) de mica en mica. S’ha sabut conciliar l’agraïment del poble.
2 3 tr. [LC] El seu caràcter li ha conciliat tots els cors.
conciliarment
adv. [LC] [RE] En concili. Reunits conciliarment.
conciliatori -òria
adj. [LC] [DR] Que té per objecte conciliar. Mitjans conciliatoris.
concinnitat
f. [FL] [FLL] Harmonia interna, mútua adaptació de les parts, especialment d’un discurs.
concís -isa
1 adj. [LC] Que té concisió. Un escrit concís.
2 adj. [LC] PER EXT. Un escriptor concís.
concisament
adv. [LC] Amb concisió. Escriure concisament. Demostrar una cosa concisament.
concisió
f. [LC] [FL] [FLL] Qualitat de l’estil que consisteix a ometre tot allò que no és necessari per al sentit. Parlar, escriure, amb elegant concisió.
concitació
f. [LC] Acció de concitar; l’efecte.
concitadament
adv. [LC] Amb esperit, amb paraules, concitatius.
concitador -a
adj. i m. i f. [LC] Que concita.
concitament
m. [LC] Acció de concitar.
concitar
v. tr. [LC] Provocar (un sentiment advers) d’algú contra algú altre. Concitar la ira, els odis, del poble contra els invasors.
concitatiu -iva
adj. [LC] Propi a concitar. Paraules concitatives.
conciutadà conciutadana
m. i f. [LC] Persona que és de la mateixa ciutat que una altra. Som conciutadans. És conciutadà meu.
conclave
1 m. [LC] [RE] Lloc on els cardenals es reuneixen i es tanquen per elegir papa.
2 m. [LC] [RE] Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.
conclavista
m. [RE] Familiar al servei d’un cardenal durant el conclave.
concloent
adj. [LC] Que prova la conclusió a la qual hom vol arribar. Experiment concloent. La vostra raó és concloent.
concloentment
adv. [LC] D’una manera concloent. Ha demostrat concloentment que la seva acció estava justificada.
concloure
[quant a la flexió, com cloure; p. p. conclòs]
1 v. tr. [LC] Acabar 1 1. Concloure un discurs.
2 1 v. tr. [LC] Arribar a la solució definitiva (d’alguna cosa) per una decisió, un acord, un pacte, un judici. Concloure un tractat, una aliança, una treva. Concloure un afer amb algú.
2 2 v. tr. [LC] Arribar a la solució definitiva (d’alguna cosa) com a conseqüència de les premisses posades. D’aquestes dues proposicions atorgades es conclou que va ser responsabilitat seva. De tot això, no en podem concloure res.
3 intr. [LC] Un argument, fer concloure alguna cosa. Això conclou contra vós.
conclús -usa
adj. [LC] Resolt, decidit. Causa conclusa per a sentència.
conclusió
1 1 f. [LC] Acció de concloure; l’efecte.
1 2 f. [LC] Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d’un tractat, d’una aliança, d’un matrimoni. L’afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d’un discurs, d’un poema.
2 f. [MU] Acabament melòdic, rítmic, harmònic, d’un fragment o d’una peça musical.
3 1 f. [FS] Conseqüència d’un raonament, la proposició inferida d’un sil·logisme. Examinada la seva conducta, vaig arribar a la conclusió que era innocent. Conclusió vera, falsa, negativa, afirmativa, mal deduïda. Anem a la conclusió. Jo us he posat les premisses: vós, ara, traieu-ne la conclusió.
3 2 [LC] en conclusió loc. adv. Considerat tot, doncs. En conclusió, caldrà que hi anem.
3 3 f. pl. [PE] Punts, tesi, que en els estudis públics hom sostenia contra les objeccions de l’adversari.
3 4 f. pl. [DR] En dret, resum del que demana el ministeri públic o el defensor d’una de les parts, en vista dels fets i de la prova. El tribunal sentencià d’acord amb les conclusions de la defensa.
conclusiu -iva
1 adj. [LC] Que comporta una conclusió, especialment en un debat, un raonament, etc. Proposició conclusiva.
2 adj. [FL] En gram., consecutiu. El mot doncs és una partícula conclusiva.
conclusivament
adv. [LC] D’una manera conclusiva.
conco
1 1 m. [LC] Germà de l’hereu quan resta fadrí i continua vivint a la casa pairal.
1 2 m. [LC] Fadrí vell.
2 m. [LC] Oncle 1.
concocció
1 f. [ZOA] Digestió dels aliments.
2 f. [ZOA] [MD] Maduració d’humors.
concoidal
adj. [GL] Que presenta elevacions i depressions arrodonides a la superfície, anàlogues per llur forma a una petxina, s’aplica a la fractura d’un mineral o d’una roca.
concoide
1 adj. [GL] CONCOIDAL.
2 f. [MT] Corba formada pels punts que s’obtenen prenent en cadascuna de les rectes d’un feix, que passen totes per un mateix punt i són tallades per una secant comuna, un punt que disti una quantitat constant del punt en què aquesta recta talla la secant comuna.
concolor
adj. [BO] Del mateix color. Pètals i sèpals concolors.
concomitància
1 f. [LC] Fet d’acompanyar un fenomen un altre, d’ésser-ne simultani. Concomitància de causes, d’idees, de símptomes. Per concomitància.
2 f. [RE] Presència del cos i de la sang de Crist en cadascun dels elements de l’eucaristia.
concomitant
1 adj. [LC] Que acompanya un altre fenomen. Símptomes concomitants en una malaltia.
2 adj. [LC] Que concorre a establir la prova d’un fet. Causes concomitants. Motius concomitants.
concordable
adj. [LC] Que pot ésser concordat amb una altra cosa.
concordadament
adv. [LC] DE COMÚ ACORD.
concordador concordadora
m. i f. [LC] Persona que posa concòrdia.
concordament
m. [LC] Acció de concordar; l’efecte.
concordança
1 f. [LC] Estat de conformitat o correspondència entre dues o més coses, acord. La concordança dels testimoniatges. Haver-hi, no haver-hi, concordança. Establir la concordança del calendari julià i del calendari gregorià.
2 f. [FL] [FLL] [usat generalment en pl.] Índex alfabètic que mostra els llocs d’un text on cada mot principal pot ésser trobat. Les concordances de la Bíblia.
3 1 f. [LC] [FL] En gram., relació d’un mot amb un altre mot del qual segueix les variacions pel que fa al gènere, al nombre, a la persona i al cas. La concordança de l’adjectiu amb el substantiu, del verb amb el subjecte.
3 2 f. [LC] [FL] Conjunt de regles que regeixen la relació de concordança.
4 f. [MU] Proporció i sincronització justes entre les veus que sonen juntes.
5 f. [GL] Relació de paral·lelisme entre dues sèries sedimentàries.
concordant
1 adj. [LC] Que concorda.
2 adj. [GL] Que presenta concordança estratigràfica.
concordantment
adv. [LC] D’una manera concordant.
concordar
1 v. intr. [LC] [FL] Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L’adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina.
2 tr. [LC] Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones.
concordat
1 m. [LC] Allò que està acordat, fixat, entre dos o més.
2 m. [RE] [PO] Tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
concorde
adj. [LC] Que està d’acord. Tots els testimonis són concordes a tenir-lo per un sant.
concordement
adv. [LC] D’una manera concorde. Avançàvem en la lectura concordement.
concòrdia
1 f. [LC] Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues o més persones. Viure en concòrdia. Concòrdia en el matrimoni. Establir, mantenir, la concòrdia. Pertorbar la concòrdia. La concòrdia regna en el país.
2 1 f. [LC] Acord per estipulació o convinença.
2 2 f. [HIH] Antigament, contracte per perdonar o capitalitzar les pensions degudes en els censos.
2 3 [RE] concòrdia evangèlica Fusió del text dels quatre Evangelis en un sol text continu.
concorporal
adj. [LC] Que forma el mateix cos amb un altre.
concórrer
[quant a la flexió, com córrer]
1 1 v. intr. [LC] Diverses persones, trobar-se en un mateix lloc i temps. Una gran gentada concorregué a les festes del parc.
1 2 v. intr. [LC] Coincidir o convergir en un mateix punt de l’espai. Dues línies que concorren en un punt.
1 3 v. intr. [LC] Esdevenir-se alhora. Ha explicat les condicions que han de concórrer perquè s’obtingui un determinat resultat.
2 intr. [LC] Contribuir, cooperar, amb d’altres a un mateix efecte. Molt diverses causes han concorregut a arruïnar-lo. Tot concorre a fer-me creure que diu la veritat. Els sentits concorren a formar la percepció.
3 intr. [LC] Coincidir amb d’altres a pretendre una mateixa cosa. Concórrer a una càtedra.
concorriment
m. [LC] Acció de concórrer.
concreció
1 f. [LC] Acció d’esdevenir concret; l’efecte.
2 f. [LC] [MD] Massa sòlida formada per agregació i enduriment de diverses matèries, generalment d’origen patològic. Concrecions artrítiques.
3 1 f. [GL] En geol., massa de matèria sòlida formada per acreció de material en capes fines sobre una superfície o un nucli. Concrecions calcàries, salines.
3 2 f. [GL] Mineral constituït per capes superposades.
concrecionari -ària
1 adj. [LC] Format per concreció.
2 adj. [LC] Que conté concrecions.
concrecionat -ada
adj. [LC] Que forma una concreció.
concrescència
f. [BI] Creixement en comú de dos o més òrgans que romanen soldats entre ells i formen una massa única.
concrescent
adj. [BI] Que creix junt amb un altre òrgan o part.
concret -a
1 adj. [FIF] Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida.
2 1 adj. [LC] [FS] [FL] Que expressa alguna cosa de real. Terme concret. Noms concrets. Nombres concrets. Idees concretes.
2 2 adj. [LC] [FS] De la natura dels objectes o fets reals.
2 3 adj. [LC] [FS] Real, específic, particular. El gust del sucre és un exemple concret de dolçor. Anem al cas concret.
2 4 [LC] en concret loc. adv. En el cas pràctic. Considerant-los de primer en abstracte i després en concret.
3 adj. [LC] Que es plau en la concretesa. És un orador molt concret.
concretament
adv. [LC] D’una manera concreta. Exposar concretament els seus motius.
concretar
1 v. tr. [LC] Anar al concret (d’alguna cosa), fer concret o precisar. Concreti les seves pretensions. Han discutit molt sense concretar res. És hora de concretar.
2 intr. pron. [LC] LIMITAR-SE. S’han concretat a demanar un augment de sou.
concretesa
f. [LC] Qualitat de concret. La concretesa del seu estil.
concretiu -iva
adj. [LC] Que promou la concreció.
concriar
v. tr. [LC] Crear ensems (dues o més coses). És un sentiment concriat amb l’home.
concubí concubina
m. i f. [LC] Persona que viu en concubinat.
concubinari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al concubinat o al concubí o a la concubina.
2 m. i f. [LC] Concubí, concubina.
concubinat
m. [LC] Cohabitació d’un home i d’una dona que no estan legalment casats.
concubinatge
m. [LC] CONCUBINAT.
concúbit
m. [LC] [MD] COIT.
conculcació
f. [LC] Acció de conculcar; l’efecte.
conculcar
v. tr. [LC] INFRINGIR. Conculcar els drets, les lleis, l’autoritat.
concunyat concunyada
m. i f. [LC] [HIG] Cònjuge d’un germà o d’una germana del marit o de la muller.
concupiscència
1 f. [LC] Apetit desordenat de plaers sensuals. Pecats de concupiscència. Concupiscència de la carn. Concupiscència dels ulls.
2 f. [LC] COBEJANÇA. Una morbosa concupiscència d’elogis. El govern s’ensorrà per les concupiscències de tothom.
concupiscent
adj. [LC] Dominat per la concupiscència.
concupiscentment
adv. [LC] Amb concupiscència.
concupiscible
adj. [LC] De la natura de la concupiscència, mogut per la concupiscència.
concurrència
1 1 f. [LC] Aplec format per moltes persones que voluntàriament es dirigeixen i es troben en un mateix lloc. Hi havia molta, poca, concurrència. La concurrència d’un teatre. El nou drama no agradà a la concurrència. Lloc de molta concurrència.
1 2 f. [LC] Encontre de dues o més coses en un punt comú. Concurrència de línies, de forces. El punt de concurrència d’aquestes dues rectes.
1 3 f. [LC] Coincidència en el temps. Concurrència de circumstàncies adverses.
2 1 f. [LC] Rivalitat d’interessos entre persones que pretenen una mateixa cosa, competència. Entrar en concurrència amb algú per un càrrec.
2 2 f. [LC] PER EXT. Posar una cosa en concurrència amb una altra.
3 f. [ECT] En econ., situació de mercat caracteritzada per la lliure entrada i la igualtat de possibilitats.
4 f. [FL] En ling., equivalència funcional.
concurrent
1 1 adj. [LC] Que ve a trobar-se en un punt amb altres. Forces concurrents. Línies concurrents.
1 2 m. i f. [LC] Persona que concorre en un lloc, assistent. Finit l’acte, els concurrents s’aixecaren.
2 adj. [LC] Que coopera amb altres a un mateix efecte. Causa concurrent.
3 m. i f. [LC] Persona que pretén amb altres una mateixa cosa. Els concurrents per al Gran Premi de Roma.
4 adj. [IN] Que s’executa durant el mateix espai de temps en què se n’executa un altre, s’aplica a qualsevol programa informàtic d’una multiprogramació.
concurrentment
adv. [LC] En concurrència.
concurs
1 1 m. [LC] Concurrència 1. Un gran concurs de gent. Un concurs de circumstàncies adverses. Concurs de fenòmens.
1 2 [LC] [ECT] [DR] concurs de creditors Procediment judicial en el qual els creditors fan efectiu els seus crèdits amb els béns del deutor declarat insolvent.
2 m. [LC] Acció de contribuir amb d’altres a un resultat. Prestar un útil concurs a algú. Emprendre alguna cosa amb el concurs d’algú. La reforma es farà amb el concurs de tothom.
3 1 m. [LC] [DR] Competència oberta entre diverses persones que es troben dins un mateix ordre de condicions per triar-ne la millor o les millors. Obrir, convocar, un concurs. Treure, posar, a concurs una càtedra, una obra pública. Prendre part en un concurs. Anar a concurs una càtedra, una carretera, una plaça, etc. Guanyar un concurs.
3 2 [LC] [DR] fora de concurs loc. adv. Exclòs del concurs, de la classificació. Posar un participant fora de concurs. El guanyador va quedar fora de concurs.
3 3 [AD] concurs oposició Concurs que combina l’avaluació de mèrits i les proves de capacitat.
concursal
adj. [DR] Relatiu o pertanyent al concurs de creditors.
concursant
m. i f. [LC] [DR] [AD] Persona que pren part en un concurs.
concursar
1 v. tr. [LC] [ECT] El jutge, manar que (els béns d’una persona que no paga) siguin posats a concurs de creditors.
2 intr. [LC] [DR] Prendre part en un concurs.
concursat concursada
m. i f. [DR] Persona sotmesa a concurs de creditors.
concussió
f. [LC] [DR] Guany il·lícit fet per un magistrat, un funcionari, abusant del poder que li dona el càrrec.
concussionari -ària
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que comet concussions. Un jutge concussionari. Un concussionari.
condecent
adj. [LC] Convenient, corresponent, apropiat.
condecentment
adv. [LC] D’una manera condecent.
condecoració
1 f. [LC] Acció de condecorar.
2 f. [LC] [NU] [DE] Insígnia, marca d’honor, com una medalla, una creu, una cinta, etc., per a ésser portada generalment al pit, concedida en premi d’algun servei o mèrit notable. La condecoració del Toisó d’Or. Portar el pit cobert de condecoracions. Condecoracions estrangeres.
condecorar
v. tr. [LC] Donar o imposar una condecoració (a algú). Condecorar un heroi. Condecorar amb la creu del mèrit militar.
condeixeble condeixebla
m. i f. [LC] [PE] Company d’escola, d’estudis, sota un mateix mestre. La Dolors i en Joan han estat condeixebles a la universitat. Va ser condeixebla teva.
condemna
f. [LC] [DR] Condemnació, especialment en el sentit judicial de la sentència condemnatòria i de la pena donada. Pronunciar la condemna. Condemna severa. Quina condemna ha tingut? Condemna a presó, a mort. Complir la condemna. No ha sofert mai cap condemna.
condemnable
adj. [LC] [DR] Que mereix d’ésser condemnat. Una persona condemnable. Doctrina, pensament, acció, opinió, condemnable.
condemnació
1 f. [LC] [DR] Acció de condemnar o d’ésser condemnat; l’efecte. La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d’un llibre, d’una doctrina, per l’autoritat civil, per l’autoritat eclesiàstica. La condemnació de la conducta d’altri. Sofrir la condemnació pública.
2 f. [LC] [RE] DAMNACIÓ.
condemnador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que condemna. Condemnador dels vicis polítics.
condemnament
m. [LC] [DR] CONDEMNACIÓ.
condemnar
1 v. tr. [LC] [DR] Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges no es decidiren a condemnar-lo. L’han condemnat per lladre. Condemnar a mort, a deu anys de presó, a una multa.
2 1 tr. [LC] [DR] [RE] Declarar passible d’una condemna. El codi condemna el fals testimoniatge. Déu condemna la mentida.
2 2 tr. [LC] [RE] PER EXT. Roma condemnà la Vida de Jesús de Renan. Condemnar, l’Església, una doctrina per herètica.
2 3 tr. [LC] Forçar (algú o alguna cosa) a quelcom penible. Condemnar una ciutat a la destrucció. La seva ferida el condemna a la inacció. Per què el condemnen a fer coses tan humiliants?
3 1 tr. [LC] Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible. No podem estar-nos de condemnar la seva conducta.
3 2 tr. [LC] PER EXT. La raó us condemna. La seva mateixa cara ja el condemnava.
3 3 tr. [LC] Jutjar adversament. És un crític que condemna les obres mirant de salvar els autors. Som molt inclinats a condemnar el proïsme.
3 4 [LC] condemnar un malalt Declarar-lo irremeiablement pròxim a morir.
3 5 [LC] condemnar un vaixell Declarar-lo fora de servei.
3 6 tr. [LC] Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas). Condemnar una porta, una finestra, un camí.
condemnat -ada
adj. i m. i f. [LC] Que ha estat objecte de condemna o de condemnació. Un condemnat a mort.
condemnatori -òria
adj. [LC] [DR] Que condemna. Sentència condemnatòria.
condensabilitat
f. [LC] Qualitat de condensable.
condensable
adj. [LC] Que pot ésser condensat.
condensació
1 1 f. [LC] Acció de condensar o de condensar-se; l’efecte.
1 2 f. [FIF] [IQ] Pas d’una substància de l’estat de vapor a l’estat líquid.
2 f. [FL] condensació assimilatòria HAPLOLOGIA.
condensador -a
1 adj. [LC] Que condensa. Recipient condensador. Força condensadora.
2 1 m. [LC] [FIF] Instrument o part d’un instrument que serveix per a condensar.
2 2 m. [QU] En quím., aparell per a condensar un vapor.
2 3 m. [LC] [TC] [EE] Dispositiu format per dos conductors o dues armadures separats per un dielèctric, capaç d’ésser carregat elèctricament i acumular electricitat.
2 4 m. [FIF] En fís., dispositiu que permet emmagatzemar càrrega elèctrica en ésser sotmès a una diferència de potencial.
2 5 m. [FIF] Sistema òptic convergent que concentra sobre l’objecte els rajos lluminosos procedents del fons, per tal d’obtenir una visió més clara.
2 6 m. [FIF] Lent posada davant el focus lluminós que impedeix la dispersió dels rajos de llum.
condensar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] [QU] Fer més dens. Un aparell per a condensar gasos.
1 2 intr. pron. [LC] [FIF] [QU] Esdevenir més dens. La població es condensa al voltant de les grans ciutats.
2 1 tr. [QU] Liquar (un gas). Condensar vapor d’aigua.
2 2 intr. pron. [LC] [QU] Els gasos es condensen per la pressió.
3 tr. [LC] Fer que hi hagi moltes dades, molta informació, en un llibre, en un document, etc. Ha condensat molta matèria en unes poques pàgines.
condensat -ada
adj. [AF] En tip., que és més estret del normal. Lletra condensada.
condescendència
1 f. [LC] Disposició de caràcter que inclina a condescendir. Un acte de condescendència. Ten condescendència per la meva feblesa. Li ho he tolerat per condescendència.
2 f. [LC] Acte de condescendència. Les excessives condescendències amb els infants són nocives.
condescendent
adj. [LC] Que mostra condescendència.
condescendir
v. intr. [LC] Dignar-se a consentir alguna cosa a algú, prestar-se a. Condescendir a la voluntat, als precs, d’algú.
condícia
f. [LC] Mirament en l’ordre i la netedat de les coses. Ho has de fer amb molta condícia. Són una gent sense condícia: a casa d’ells tot ho tenen de qualsevol manera. És una noia endreçada: té una gran condícia per la feina.
condició
1 f. [LC] Circumstància, manera d’ésser, essencial perquè una cosa sigui o s’esdevingui. Estar en bones condicions per a reeixir. Satisfer les condicions requerides. Les condicions d’un bon govern. Mercaderia de bona, de mala, condició per a ésser despatxada.
2 1 f. [LC] [ECT] [DR] Circumstància imposada en una negociació o en un acord. Les condicions per a la cessió eren dràstiques. Les condicions de la pau. Imposar condicions dures. Estipular, discutir, les condicions d’un afer. Comprar, vendre, en bones condicions. Si voleu que jo vingui, us posaré algunes condicions.
2 2 [LC] a condició que loc. conj. Amb la condició que.
2 3 [LC] [DR] sota condició [o a condició] loc. prep. Sota reserva, amb alguna condició. Comprar, negociar, sota condició.
2 4 [LC] [ECT] condició casual Condició que depèn de l’atzar, no de la voluntat del creditor o del deutor.
2 5 f. [DR] Pacte que conté les circumstàncies sota les quals una relació jurídica té o deixa de tenir efecte.
2 6 [DR] condició resolutòria Fet convingut per les parts que dona lloc a l’extinció d’un dret o d’una relació jurídica.
2 7 [DR] condició suspensiva Fet convingut per les parts que dona lloc al naixement d’un dret o d’una relació jurídica.
3 1 f. [LC] Circumstància exterior que determina, limita o modifica l’estat d’una persona o d’una cosa. Les condicions de l’existència. Una planta posada en condicions favorables de temperatura. Estar en males condicions per a treballar.
3 2 [LC] [AQ] [FIF] condicions acústiques Condicions d’una sala, d’un local, de les quals depèn que s’hi sentin més o menys bé els parlaments, la música, etc.
3 3 f. [FL] En ling., limitació imposada a l’aplicació d’una regla de la gramàtica.
4 1 f. [LC] Conjunt de circumstàncies de les quals depèn l’estat d’algú o d’alguna cosa. La trista condició dels mortals. Millorar la condició del poble.
4 2 f. [LC] Estat social, rang, posició. Una persona de condició noble. Els fills segueixen la condició dels pares.
4 3 f. [LC] Estat civil, jurídic.
5 1 f. [IT] Proporció normal d’humitat i també d’altres propietats físiques per la qual s’estableix la classificació i el valor comercial dels productes tèxtils, com ara, sedes, llanes, etc.
5 2 [FIF] [QU] condicions normals En física, situació d’un sistema sotmès a una pressió de 760 mil·límetres de mercuri i a una temperatura de 0 °C.
condicionadament
adv. [LC] SOTA CONDICIÓ. Li ho he promès, però condicionadament.
condicionador -a
1 adj. [LC] [FIF] Que condiciona.
2 m. [FIF] condicionador d’aire Aparell que tracta l’aire per tal de controlar-ne, com a mínim, la temperatura i la humitat.
condicional
1 adj. [LC] Que només és vàlid o realitzable sota certes condicions. Venda condicional. Llegat condicional. Bateig condicional.
2 1 adj. [FL] [FS] En gram. i en lòg., que expressa o implica una condició o suposició. Oració condicional. Conjunció condicional.
2 2 m. [FL] Temps verbal del mode indicatiu que assumeix el valor temporal de futur en el passat i el valor modal d’irrealitat o de suposició.
2 3 [FL] condicional compost Condicional perfet.
2 4 [FL] condicional simple Condicional 2 2.
condicionalitat
f. [LC] [FS] Qualitat de condicional.
condicionalment
adv. [LC] D’una manera condicional, sota certes condicions. Mercaderia venuda condicionalment.
condicionament
1 m. [LC] [IT] Acció de condicionar; l’efecte. Condicionament de llanes, de sedes.
2 m. [LC] Qualitat o estat d’allò que és subjecte a condicions. No tolera cap condicionament en la marxa dels seus negocis.
condicionant
1 adj. [LC] Que condiciona.
2 m. [LC] Agent condicionant.
condicionar
1 v. tr. [LC] Sotmetre a condicions. Han condicionat el vot de l’assemblea.
2 1 tr. [LC] Donar certa condició (a alguna cosa), disposar-la o preparar-la en certes condicions. Condicionar mercaderies per al seu transport.
2 2 tr. [LC] [IT] Determinar la proporció d’humitat que conté (la seda, la llana, el cotó, etc.), i també la llargària de les fibres, la resistència, l’elasticitat, la torsió i altres propietats físiques, a fi d’establir la classificació i el valor comercial del producte.
3 tr. [FIF] Tractar (l’aire) per tal de controlar-ne, com a mínim, la temperatura i la humitat.
4 tr. [MD] [PS] Modificar el comportament (d’un subjecte amb capacitat d’aprenentatge) a partir de les seves pautes i d’estímuls externs.
condiciós -osa
adj. [LC] Que té condícia.
condignament
adv. [LC] D’una manera condigna.
condigne -a
adj. [LC] Proporcionat al mèrit o a la culpa. Un càstig condigne. Una recompensa condigna.
condignitat
f. [LC] [RE] Qualitat de condigne.
còndil
m. [MD] [ZOA] Eminència articular d’un os, especialment les de l’os occipital per a articular-se amb l’atles, les del maxil·lar inferior, les dels extrems de l’húmer i del fèmur.
condiloma
m. [MD] Excrescència formada per pàpules o papil·lomes a la regió de l’anus o dels genitals externs.
condiment
m. [LC] [HO] Substància, com la sal, les espècies, etc., emprada per a donar més gust al menjar.
condimentar
v. tr. [LC] [HO] Posar condiment (a una menja).
condir
v. intr. [LC] Retre 4 2.
condó
m. [MD] [LC] Preservatiu 2.
condol
1 m. [LC] Dolor per la pena d’un altre. Accepteu l’expressió del meu condol.
2 m. [LC] Expressió de condol. Una carta de condol.
condoldre’s
[quant a la flexió, com valer]
1 v. intr. pron. [LC] Doldre’s, amb algú, de la pena que l’afligeix. Em condolc amb vosaltres d’aquesta desgràcia.
2 v. intr. pron. [LC] Expressar el sentiment que hom té per la pena d’algú altre. En parlar de la situació social, ell sempre es condol dels pobres.
condolença
f. [LC] CONDOL.
condolir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Sentir-se, plànyer-se, d’algun mal. Fa dies que es va donar un cop al braç, i encara se’n condoleix.
condolit -ida
adj. [LC] [MD] ADOLORIT. El cop m’ha deixat el braç tot condolit.
condomini
1 m. [LC] [DR] Dret de domini ensems amb altres.
2 m. [LC] [DR] Forma de comunitat en què la propietat d’una cosa pertany a una pluralitat d’individus per parts qualitativament iguals.
condonable
adj. [LC] [DR] Que es pot condonar.
condonació
f. [LC] [DR] Acció de condonar; l’efecte.
condonador condonadora
m. i f. [LC] [DR] Persona que condona un deute, una pena, etc.
condonar
v. tr. [LC] [DR] Perdonar totalment o parcialment (un deute, la pena deguda per una falta, etc.). Condonar una multa. Li han condonat tres anys de presó dels cinc a què era condemnat.
còndor
m. [ZOO] Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, que supera els 3 metres d’envergadura, de color negre, amb un conspicu collar blanc i el coll i el cap nus, que viu als Andes i a la Patagònia (Vultur gryphus).
condormir
[ind. pr. 3 condorm]
1 v. tr. [LC] Fer adormir. La flaire del bosc el condormia.
2 intr. pron. [LC] Començar a adormir-se. L’infant es condormia amb la xerrameca del vell.
condr-
[LC] [MD] V. CONDRO-.
condral
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al cartílag.
condret -a
1 1 adj. [LC] ADRET. Una persona sana i condreta.
1 2 adj. [LC] [TRA] Normal, corrent, en bon estat. No en fa cap de condreta.
2 adj. [LC] tenir en condret alguna cosa Tenir-la en bon estat, ben endreçada.
condrictis
1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos, d’esquelet totalment cartilaginós, generalment amb la pell aspra, recoberta d’escates d’estructura semblant a la de les dents, de fecundació sempre interna, que inclou els elasmobranquis, com els taurons, les mussoles, els agullats, les rajades, etc., i els holocèfals, com la quimera.
2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.
condrina
f. [BI] Substància intercel·lular del teixit cartilaginós que forma part de la gelatina obtinguda per hidròlisi parcial del col·lagen.
condrita
f. [FIA] [GL] [QU] Aeròlit constituït principalment per olivines i piroxens, que conté còndrules.
condro- [o condr-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. khóndros, ‘cartílag’. Ex.: condrocrani, condrogènesi, condritis.
condroblast
m. [BI] Cèl·lula primerenca del teixit cartilaginós, altament activa i sintetitzadora dels materials que formen la substància intercel·lular del teixit.
condròcit
m. [BI] Cèl·lula pròpia del teixit cartilaginós, derivada del condroblast.
condrogènesi
f. [MD] Formació de cartílag.
condropatia
f. [MD] Malaltia del cartílag.
condroproteïna
f. [QU] [BI] Proteïna associada a determinats polisacàrids que contenen grups sulfat, la qual constitueix la substància fonamental del col·lagen.
condrostis
1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos osteïctis, amb l’esquelet en gran part cartilaginós, notocordi persistent, vèrtebres sense centre vertebral i aleta caudal molt asimètrica, que inclou els esturions.
2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.
còndrula
f. [FIA] [GL] [QU] Agregat esferoidal mil·limètric format principalment per silicats, que només s’observa a les condrites.
conducció
1 f. [LC] Acció de conduir; l’efecte. La conducció d’un tren. La conducció d’un exèrcit, de l’Estat, d’una empresa.
2 f. [LC] [OP] Sèrie de conductes que constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid. Una conducció d’aigües, de gas.
3 1 f. [FIF] conducció elèctrica Procés consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi.
3 2 [FIF] conducció tèrmica Transmissió de la calor d’un punt a un altre d’una substància sense transport de matèria.
conducta
1 f. [LC] Manera de comportar-se. Tenir una bona, una mala, conducta. Conducta seriosa, regular, irregular, decorosa. Tothom lloa, blasma, la seva conducta.
2 f. [LC] Quantitat determinada de diners, d’espècies, etc., amb la qual hom aconducta o s’aconducta.
conductància
1 f. [EE] [QU] Conductivitat elèctrica, inversa de la resistència.
2 f. [EE] [FIF] En un circuit de corrent altern, component de l’admitància, igual al quocient entre la resistència i el quadrat de la impedància.
3 [FIF] [QU] [EE] conductància aparent ADMITÀNCIA.
4 [FIF] [QU] conductància específica CONDUCTIVITAT.
5 [FIF] [QU] conductància magnètica PERMEÀNCIA.
6 [FIF] [QU] conductància mútua TRANSCONDUCTÀNCIA.
conducte
1 1 m. [LC] [OP] Estructura més llarga que ampla que serveix per a conduir, en una certa direcció, un fluid. Conducte subterrani per a l’aigua, per al gas. Conducte resinífer.
1 2 m. [OP] Canonada, tub.
1 3 m. [LC] PER EXT. Saber una cosa per conducte d’algú, per bon conducte.
2 1 m. [ZOA] [MD] Estructura anatòmica semblant a un conducte que serveix per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans. Conducte biliar. Conducte lacrimal.
2 2 [MD] conducte aeri Conducte que porta l’aire als pulmons.
2 3 [ZOA] [MD] conducte deferent Conducte fibromuscular que uneix la cua de l’epidídim amb el conducte ejaculador.
2 4 [ZOA] [MD] conducte ejaculador Conducte que comença a la vesícula seminal i aflueix a la uretra prostàtica.
2 5 [ZOA] conducte radial a) Conducte que surt de l’estómac de les meduses i va a parar al canal circular que voreja l’ombrel·la.
2 5 [ZOA] conducte radial b) Conducte que en els equinoderms surt del canal anular i s’estén pels braços o regions del cos de l’animal i del qual surten els ambulacrals.
conductibilitat
1 1 f. [LC] [FIF] Qualitat de conductible.
1 2 f. [LC] [FIF] CONDUCTIVITAT.
2 f. [MD] Capacitat que té una fibra muscular de transmetre a una fibra contigua els impulsos que li arriben.
conductible
adj. [LC] [FIF] Capaç d’ésser conduït.
conductímetre
m. [QU] [FIM] [FIF] [EE] Aparell per a mesurar la conductivitat elèctrica.
conductimetria
f. [QU] Tècnica per a mesurar la conductància elèctrica de la solució d’un o més electròlits.
conductimètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la conductimetria.
conductisme
m. [PS] Doctrina empirista que considera la conducta com a únic objecte de la psicologia.
conductiu -iva
adj. [LC] [FIF] [EE] Relatiu o pertanyent a la conductivitat. El poder conductiu del coure.
conductivitat
1 f. [LC] [FIF] [EE] [QU] Propietat dels cossos de conduir la calor, l’electricitat. La conductivitat del coure per a l’electricitat.
2 1 f. [QU] Mesura de la capacitat de conducció elèctrica d’una substància o de la solució d’una substància, igual a la densitat de corrent que hi circula quan s’hi aplica un camp elèctric.
2 2 [FIF] [QU] conductivitat calorífica CONDUCTIVITAT TÈRMICA.
2 3 [FIF] [QU] conductivitat elèctrica Quocient entre la densitat de flux de càrrega elèctrica i el gradient de potencial aplicat.
2 4 [FIF] [QU] conductivitat tèrmica Quocient entre la densitat de flux tèrmic i el gradient de temperatura existent.
conductòmetre
m. [QU] CONDUCTÍMETRE.
conductometria
f. [QU] CONDUCTIMETRIA.
conductomètric -a
adj. [QU] CONDUCTIMÈTRIC.
conductor -a
1 adj. [LC] [FIF] [EE] Que condueix.
2 1 adj. [EE] [FIF] Que presenta poca resistència a l’electricitat o a la calor. Fil conductor. Cos conductor de l’electricitat.
2 2 m. [EE] [FIF] Element o cos conductor. Els metalls són bons conductors. Un mal conductor. Conductor nu. Conductor aïllat.
3 m. i f. [LC] CONDUÏDOR, CONDUÏDORA. Moisès fou el conductor del poble hebreu.
4 m. i f. [LC] [TRG] [PR] Persona que dirigeix la marxa d’un vehicle mecànic. La conductora del metro.
5 f. [LC] [TRG] Vehicle gran per al transport de mobles en els canvis de casa.
conduent
adj. [LC] Que condueix a un fi. Arguments conduents a rebutjar la tesi.
conduïdor conduïdora
m. i f. [LC] Persona que condueix, que guia, els altres. Juli Cèsar i Alexandre el Gran foren conduïdors d’exèrcits victoriosos. El conduïdor d’un partit polític.
conduïment
m. [LC] [OP] Acció de conduir. S’ha fet el conduïment del riu per evitar més inundacions.
conduir
1 1 v. tr. [LC] Dur (alguna persona o alguna cosa) a algun lloc dirigint-la i vigilant-la. Conduir els soldats a l’assalt. Conduir un detingut a la delegació de policia. Conduir un cec.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Portar 2 4. Moltes vegades contemporitzar no et condueix a res. Mira a què l’ha conduït la seva imprevisió.
1 3 [LC] conduir una dona a l’altar Casar-s’hi.
1 4 v. tr. [LC] [OP] Dirigir les aigües (d’un riu). Conduir un riu.
2 1 tr. [LC] Dur, fer anar, (un vehicle). Conduir un cotxe, un autobús, un tren.
2 2 intr. [LC] Fer anar un automòbil. Sap conduir. La Carolina condueix molt bé.
3 1 tr. [LC] [OP] Fer obrar (alguna persona o alguna cosa) d’una manera determinada dirigint-la. Conduir un exèrcit. El director ha conduït l’orquestra amb massa lentitud. Saber conduir els homes, els pobles. Conduir un treball, un negoci. Conduir bé l’acció d’una comèdia. Conduir les primeres passes d’un infant. Conduir la mà d’un infant que aprèn d’escriure. Aquest camí condueix a la ciutat. Un rec que condueix l’aigua a l’hort. Un cos que condueix bé l’electricitat, la calor.
3 2 intr. pron. [LC] COMPORTAR-SE. T’has conduït molt malament amb la família.
conduit
m. [HIH] Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat si el constreny a deixar el lloc de residència més d’un dia.
conduït -ïda
adj. [EI] Que rep el moviment per mitjà d’un motor o d’un dispositiu conductor, s’aplica a un òrgan d’una màquina.
conduita
f. [IT] Politja de la selfactina amb dues canals en espirals oposades, que dona el moviment de sortida i d’entrada del carro de la màquina.
conduplicació
f. [FLL] [FL] Concatenació 3.
conduplicat -ada
adj. [BO] En bot., plegat en doble en el sentit de la llargària. Prefoliació conduplicada. Fulla conduplicada.
conegut -uda
1 adj. [LC] De què es té coneixença. El món conegut.
2 adj. [LC] Que molta gent coneix, notori. Un escriptor molt conegut.
3 m. i f. [LC] Persona que hom tracta amb poca o molta freqüència sense tenir-hi intimitat. Es tenen molts coneguts, però pocs amics.
coneixedor1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que coneix. Ell és coneixedor del fet.
2 adj. i m. i f. [LC] Que entén en alguna cosa. Coneixedor de pintures, de medalles antigues. Té fama de ser un bon coneixedor de vins.
coneixedor2 -a
adj. [LC] Que pot ésser conegut. Ja és coneixedor que has fumat: tot està ple de cendra. Pels seus fruits són coneixedors.
coneixement
1 m. [LC] [FS] Facultat i acte de conèixer. És una criatura que encara no té coneixement. Té molt coneixement. Té poc coneixement.
2 1 m. [LC] [FS] Consciència de si mateix i dels propis actes. Ha mort amb tot el coneixement.
2 2 [LC] perdre el coneixement Perdre la consciència. En sentir la mala notícia, va perdre el coneixement.
3 1 m. [LC] Coneixença 1.
3 2 [LC] amb coneixement de causa loc. adv. Coneixent prou informació per opinar o actuar responsablement. Obrar, parlar, amb coneixement de causa.
3 3 [AD] prendre coneixement d’un fet Tenir-ne o adquirir-ne coneixença.
3 4 m. [AD] Declaració feta per una persona o un òrgan administratiu per a notificar que s’ha assabentat del contingut d’un document o d’un acte administratiu.
4 m. [DR] Examen judicial de les actuacions.
5 m. [DR] Document que el capità d’una nau signa i remet a l’armador, reconeixent les mercaderies carregades i les condicions del transport.
coneixença
1 1 f. [LC] [AD] Idea més o menys completa que hom té d’alguna cosa. Tenir coneixença de si mateix. Coneixença del bé i del mal. Coneixença del món i de les persones. Venir, arribar, pervenir, a coneixença d’un fet. Tenir coneixença d’un fet. Haver coneixença d’un fet. Un guia que té una coneixença perfecta del país. És indispensable per al crític la coneixença de l’art de què tracta.
1 2 f. pl. [LC] Posseeix coneixences molt variades. En l’estat actual de les nostres coneixences. Li atribueixen coneixences astronòmiques que no ha tingut mai.
2 1 f. [LC] ésser de la coneixença d’algú Ésser conegut seu. Aquella persona no és de la nostra coneixença.
2 2 [LC] fer la coneixença d’algú [o fer coneixença amb algú] Algú, esdevenir conegut d’algú altre. Aquell any vaig fer la coneixença de dos nous professors. Encara no has fet coneixença amb en Xavier?
2 3 [LC] posar en coneixença Fer conèixer. Posar en coneixença dues persones.
2 4 [LC] tenir coneixença amb algú Conèixer-lo, ésser-ne conegut. Fa temps que tinc coneixença amb aquesta noia.
2 5 [LC] coneixença carnal Relació sexual.
3 1 f. [LC] Persona amb qui s’ha fet coneixença. És una coneixença antiga. Rebre les seves coneixences.
3 2 f. [LC] Persones amb qui s’ha fet coneixença, col·lectivament. Té molta coneixença a la ciutat.
conèixer
[p. p. conegut; ind. pr. 1 conec, 2 coneixes; subj. pr. conegui, etc.; subj. imperf. conegués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa (d’algú o d’alguna cosa). El tocà i conegué que era mort. En el seu respondre coneixeràs de quin peu es dol. Per la cara se li coneix que ha plorat. Conec que plourà. Conèixer algú el seu error, els seus defectes. Conec que he fet mal fet. Conèixer les circumstàncies d’un crim. No conèixer els detalls. Vós coneixeu la meva situació difícil.
1 2 v. tr. [LC] Tenir una idea més o menys completa de la manera d’ésser (d’algú), de les característiques (d’alguna cosa). Els antics no coneixien la brúixola. Conèixer els camins, el país. Conèixer el cor humà. Conèixer les dificultats d’una empresa. Conèixer les propietats d’una substància. Si coneguéssiu aquest home com jo, no us embrancaríeu a fer cap negoci amb ell. Conèixer els homes. Conèixer-se a si mateix.
1 3 [LC] donar-se a conèixer Algú, dir el seu nom.
1 4 [LC] fer-se conèixer Cridar sobre si l’atenció, mostrar de què s’és capaç.
1 5 v. tr. [LC] Tenir la ciència, l’art, la pràctica (d’alguna cosa). Conec la pintura. És un home que coneix bé el seu ofici. Conèixer el grec i el llatí. Conèixer el temps. Conèixer a fons les matemàtiques. Estudiar per afany de conèixer.
1 6 [LC] conèixer un autor Conèixer les seves obres.
1 7 [LC] donar a conèixer algú o alguna cosa Fer conèixer.
1 8 v. tr. [LC] Haver experimentat (alguna cosa). És un home que no coneix la fatiga. Ha conegut la misèria. En aquella terra, no s’hi coneix hivern.
2 1 tr. [LC] Haver vist, haver tractat més o menys, (una persona). Coneixeu molta gent, en aquesta ciutat? El conec molt poc. Fa veure que no em coneix. Fa molts anys que ens coneixem.
2 2 [LC] conèixer algú de vista Conèixer-lo per haver-lo vist algun cop. No som amics, només el conec de vista.
2 3 [LC] conèixer algú o alguna cosa de nom Haver-ne sentit parlar.
2 4 [LC] conèixer una dona En llenguatge bíblic, tenir relació sexual amb ella.
2 5 [LC] a coneguda de loc. prep. Segons l’apreciació de.
3 1 intr. [LC] [DR] [AD] conèixer d’un afer En dret, haver-lo de jutjar.
3 2 tr. [AD] Examinar (una causa) per tal de jutjar-la.
4 1 tr. [LC] Reconèixer 1. L’he conegut amb la veu. Anava molt ben disfressat, però el vaig conèixer de seguida. El meu gos em coneix a les fosques. S’està morint: ja no coneix ningú.
4 2 tr. [LC] Trobar (en algú altre, en alguna cosa) la persona, la cosa, tal com se l’havia imaginada. Quan s’enfurisma, es transporta de tal manera que no el conec.
4 3 tr. [LC] DISCERNIR.
4 4 [LC] conèixer els coixos asseguts Endevinar les males intencions de la gent.
4 5 [LC] no conèixer el color d’una cosa No veure-la ni per remei.
5 1 tr. [LC] Acceptar, admetre, (algú) com tenint un cert títol. No el vol conèixer més per fill. Quan es tracta dels seus interessos, no coneix ni parents ni amics.
5 2 tr. [LC] PER EXT. Els cavalls ja no coneixien el fre. No es pot discutir amb ell: no coneix la raó. La seva ambició no coneix límits.
5 3 [LC] no conèixer més que tal cosa No considerar, no tenir en compte cap altra cosa.
6 intr. [LC] Semblar a algú. -Sortim ara que no plou? -Com vós conegueu. Hi prendré part o no, com coneixeré. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix.
conestable
1 m. [HIH] [PR] Dignitat palatina, i més tard militar, derivada del cap de les cavallerisses dels emperadors romans del baix Imperi.
2 m. [HIH] [PR] A la Corona catalanoaragonesa, cap suprem de l’exèrcit reial, amb les mateixes atribucions militars que el senescal.
conestablia
f. [HIH] Càrrec i dignitat de conestable.
confabulació
1 f. [LC] Acció de confabular o de confabular-se; l’efecte.
2 f. [MD] Creació imaginària pròpia d’un psicòtic o d’un histèric.
confabulador confabuladora
m. i f. [LC] Persona que confabula o es confabula.
confabular
1 v. intr. [LC] Conferir, conversar, tractar, familiarment. Un porxo on els homes els dies de festa a confabular s’ajustaven.
2 1 intr. pron. [LC] Dues o més persones, posar-se secretament d’acord sobre una qüestió que interessa un tercer, generalment per causar-li un perjudici. Els rics homes aragonesos s’havien confabulat amb els de Castella. Es confabulaven contra mi. S’han confabulat per fer-lo destituir del càrrec.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Els interessos dels altres estats es confabulen a no deixar-nos recobrar.
confecció
1 f. [LC] [IT] Acció de fer enterament una obra per la combinació de diferents elements, ingredients, etc. La confecció d’una màquina. La confecció de les llistes electorals. Confecció de remeis. Confecció d’un vestit.
2 f. [IT] VESTIT DE CONFECCIÓ. Magatzem de confeccions.
confeccionador confeccionadora
m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que confecciona, especialment roba.
confeccionar
v. tr. [LC] Fer enterament combinant diferents elements, ingredients, etc. Confeccionar una màquina. Un taller on confeccionen vestits.
confeccionista
m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que confecciona roba.
confederació
1 f. [LC] [PO] Unió temporal de prínceps, nacions, estats, per a un fi únic. Els venecians cobejaven tenir confederació amb el rei d’Aragó.
2 f. [PO] Associació permanent d’estats independents, units per un tractat en què acorden algunes polítiques comunes, especialment en matèria de relacions diplomàtiques, de defensa i de règim de duanes. La Confederació dels Estats Units. Això seria perjudicial als interessos de la Confederació.
3 f. [ECT] Agrupació de les entitats de la mateixa branca d’activitat econòmica o social. Confederació de caixes d’estalvi. Confederació d’organitzacions empresarials. Confederació de sindicats.
confederadament
adv. [LC] [PO] A la manera d’una confederació.
confederal
adj. [LC] [PO] CONFEDERATIU.
confederar
1 v. tr. [LC] [PO] Reunir en confederació.
2 intr. pron. [PO] La federació catalanoaragonesa es va confederar amb Castella. Les colònies americanes es confederaren en 1781. Pobles confederats.
confederatiu -iva
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a una confederació. Vincle confederatiu. Exèrcit confederatiu.
confegir
1 v. tr. [LC] Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l’hi confegís.
2 1 tr. [LC] [PE] Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. Confegir un mot. Un infant que comença a confegir.
2 2 tr. [LC] Llegir lentament i amb dificultat.
conferència
1 1 f. [LC] [CO] Reunió en què es tracta d’un afer, d’un tema, en comú. He tingut una conferència amb el meu advocat.
1 2 f. [LC] [PO] Reunió entre diplomàtics. La conferència de la pau, del trànsit i transports. Una conferència dels països europeus.
1 3 [CO] conferència de premsa Modalitat de l’entrevista en què una persona o una organització convoca els periodistes dels mitjans de comunicació per tal de comunicar alguna cosa i sotmetre’s a llurs preguntes.
2 1 f. pl. [LC] [PE] Exercicis entre mestre i deixebles, d’explicacions, interrogacions, discussions. Viu donant conferències d’història i filosofia.
2 2 f. [LC] Classe particular, de repàs, fora de l’horari lectiu.
3 f. [LC] Discurs en què es tracta en públic d’una qüestió literària, científica, etc. Ha donat a l’Ateneu una conferència sobre els orígens del renaixement literari català.
4 f. [LC] [TC] Comunicació telefònica interurbana.
conferenciant
m. i f. [LC] [PR] Persona que dona en públic una conferència.