Q
qaf
f. [FL] Vint-i-unena lletra de l’alfabet àrab.
quadern
1 1 m. [BB] [AF] [ECO] Conjunt de fulls de paper plegats i encaixats que, generalment, van cosits.
1 2 [ECO] [BB] quadern d’anelles [o quadern multianelles] LLIBRETA D’ANELLES.
2 1 m. [BB] Fascicle 3.
2 2 [AF] [BB] quadern a cavall Quadern format per dos elements col·locats l’un dins l’altre.
3 1 m. [AF] Conjunt de quatre fulls de paper doblegats dues vegades pel mig i encaixats, que cosits formen qualsevol dels plecs de setze fulls d’un llibre.
3 2 m. [LC] Cinquena part d’una mà de paper.
4 m. [TRA] quadern de bitàcola Llibre de bord on cada pilot anota les principals incidències de la navegació d’una nau.
quaderna
f. [LC] [TRA] Conjunt del medís i l’estamenera del buc d’una nau.
quadernal
m. [LC] [TRA] Bossell de quatre politges.
quadr-
[LC] V. QUADRI-.
quadra
1 1 f. [LC] Gran apartament d’una fàbrica, d’un gran taller, etc.
1 2 f. [LC] Sala gran d’una caserna, d’un hospital, etc., on dormen molts.
2 f. [LC] [AGR] Estable de cavalls o de muls.
3 f. [HIH] Districte especial dins el terme d’un castell termenat.
4 1 f. [LC] [TRA] Mànega d’una embarcació en la quarta part de la seva eslora.
4 2 f. [LC] [TRA] VELA RODONA.
quadrada
f. [MU] Figura musical de la notació moderna equivalent a dues rodones.
quadradament
1 adv. [MT] Formant angles rectes.
2 adv. [LC] Mostrant determinació per una decisió presa, quadrant-se.
quadragenari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que ha complert els quaranta anys i no arriba als cinquanta.
quadragesimal
adj. [RE] Pertanyent a la quadragèsima o quaresma.
quadrangle
1 m. [MT] Figura plana que té quatre angles i quatre costats, quadrilàter.
2 m. [LC] [MT] Figura formada per les sis rectes determinades per quatre punts.
quadrant
1 1 m. [MT] Quarta part d’una circumferència, que correspon a un arc de 90°.
1 2 m. [MT] Sector circular corresponent a un quadrant.
1 3 m. [MT] Quarta part resultant de la divisió d’un pla per dos eixos de coordenades rectangulars, prenent com a primer quadrant el superior de la dreta i comptant en el sentit contrari al moviment de les agulles d’un rellotge.
1 4 m. [GG] Quarta part de l’horitzó resultant de la divisió que en fan les coordenades determinades pels quatre punts cardinals. Vents del segon quadrant.
2 m. [FIM] Instrument que consisteix en un quart de cercle amb pínnules o ulleres, per a mesurar distàncies angulars.
3 m. [LC] [FIA] Rellotge solar traçat en un pla. Quadrant solar.
4 m. [TRA] Instrument emprat antigament per a determinar l’altura d’un astre sobre l’horitzó.
5 1 m. [IT] Balança de laboratori emprada per a determinar el número d’un fil, que és indicat per l’agulla sobre un sector graduat adequadament.
5 2 m. [IT] Segment de roda dentada que, en la selfactina, produïa la rotació variable dels fusos durant la baixada del carro.
6 m. [NU] Moneda romana de coure equivalent a la quarta part d’1 as.
7 m. [DR] Quarta part d’una herència.
quadrantal
adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a un quadrant.
quadrar
1 1 v. tr. [MT] Fer esdevenir quadrat, donar forma quadrada (a alguna cosa).
1 2 v. tr. [MT] Determinar el valor del costat d’un quadrat de la mateixa àrea que (una figura donada). Quadrar el cercle.
1 3 v. tr. [MT] Elevar (un nombre) al quadrat, multiplicar-lo per ell mateix.
2 1 intr. pron. [LC] [DE] Una persona, parar-se i restar dreta i amb els peus en escaire. Quan passaven les autoritats, els guàrdies de la porta es quadraven.
2 2 intr. pron. [LC] Mostrar de sobte a algú la determinació de no tolerar un moment més les seves impertinències, l’atreviment, etc. Amb aquest parell de galifardeus, t’hi has de quadrar, si vols que estudiïn.
3 1 tr. [AGR] Fer posar (un cavall, un brau) amb les quatre extremitats paral·leles.
3 2 intr. pron. [AGR] El cavall o el brau, quedar-se quiet amb les quatre extremitats paral·leles.
4 1 intr. [LC] Una cosa, ajustar-se o conformar-se amb una altra. Això no quadra amb el que m’has dit.
4 2 intr. [LC] Convenir a un propòsit, a un desig. Això no em quadra.
4 3 intr. [LC] Agradar 1. Haver de vigilar-li el gos no li quadrava gaire.
quadrat1
1 m. [LC] [MT] Rectangle que té els quatre costats iguals.
2 m. [MT] Segona potència d’un nombre. El quadrat de 8 és 64.
3 m. [MT] Distància angular de 90°.
4 m. [AF] En tip., peça de metall del cos de la lletra, igual o superior a un quadratí i mig, emprada per a completar les ratlles curtes de composició.
5 1 m. [EI] Barra metàl·lica de secció quadrada.
5 2 m. [AQ] Peça de gruix i llargària suficients per a servir de biga d’un sostre.
quadrat2 -ada
1 1 adj. [LC] En forma de quadrat. El cub té sis cares quadrades.
1 2 [MT] un metre quadrat (o un pam quadrat, etc.) Un quadrat que té per costat 1 metre, 1 pam, etc. Una sala de 40 metres quadrats.
2 adj. [MT] Elevat al quadrat o a la segona potència. Cinc quadrat, o sia, 25. a quadrat, o sia, a multiplicat per a.
3 adj. [FIA] Distant l’un de l’altre 90° des de la perspectiva d’un observador, s’aplica a dos cossos celestes.
quadratí
m. [AF] En tip., peça de metall del cos de la lletra, de secció quadrada, que es posa en una ratlla per formar un espai blanc.
quadràtic -a
adj. [MT] En què el grau màxim d’un terme és 2. Equació quadràtica. Forma quadràtica.
quadratura
1 1 f. [LC] [MT] Acció de quadrar, especialment el cercle.
1 2 [MT] quadratura del cercle a) Determinació inviable, amb regle i compàs, del costat d’un quadrat de la mateixa àrea que un cercle donat.
1 2 [LC] quadratura del cercle b) Cosa impossible.
1 3 f. [MT] Integral usada per a determinar l’àrea d’una figura limitada per una corba.
2 f. [FIA] Relació de dos cossos celestes distants l’un de l’altre un quart de circumferència respecte d’un observador. El Sol és en quadratura amb el planeta Saturn.
3 f. [FIF] en quadratura loc. adv. Que presenten una diferència de fase entre si d’un quart de període, s’aplica a dues magnituds periòdiques d’igual període.
quadraturisme
m. [AR] Decoració pictòrica de caràcter il·lusionista fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva, que fa creure a l’espectador que és la prolongació de l’arquitectura en què s’emmarca.
quadraturista
1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent al quadraturisme.
2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor del quadraturisme.
quadravi
m. [HIG] Pare del rebesavi o de la rebesàvia.
quadràvia
f. [HIG] Mare del rebesavi o de la rebesàvia.
quadre
1 1 m. [LC] [AR] Pintura executada sobre un plafó de fusta o d’un altre material o sobre tela sostinguda per un bastidor, ordinàriament enquadrada en un marc de fusta. Un quadre d’història. Un quadre de Fortuny.
1 2 m. [AR] Dibuix, làmina o gravat, emmarcat, destinat a ésser penjat en una paret.
2 m. [LC] Escena que s’ofereix a la vista i que impressiona. El quadre no pot ésser més desolador.
3 1 m. [LC] [JE] [FLL] En el teatre, agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud representant una escena històrica, mitològica, simbòlica, etc.
3 2 m. [JE] Subdivisió d’un acte corresponent a un canvi de decoració.
3 3 m. [FLL] Descripció literària realista d’un fet, d’un ambient o d’una situació. Aquesta novel·la presenta un quadre de costums de la societat de l’època.
4 1 m. [DE] Formació que adoptava la infanteria en figura de quadrilàter presentant quatre cares a l’enemic.
4 2 m. [DE] Conjunt de comandaments d’un exèrcit o d’una unitat militar.
4 3 m. [LC] Conjunt dels comandants d’una empresa o d’una institució. Demà es reunirà el quadre de l’empresa per parlar de la vaga.
4 4 [DE] estar en quadre a) Estar sense tropa.
4 4 [LC] estar en quadre b) Estar, quedar, reduït un grup al mínim nombre dels seus membres.
4 5 [LC] quedar en quadre Estar en quadre B).
5 1 m. [EE] Conjunt d’aparells destinats al comandament, a la mesura, a la regulació, a la protecció, etc., de circuits elèctrics, juntament amb les connexions corresponents i els suports necessaris.
5 2 [TRG] [EE] quadre de comandament Conjunt d’indicadors i d’altres instruments que són disposats a la vista del pilot d’una aeronau o del conductor d’un vehicle automòbil i li permeten de controlar el vehicle.
5 3 [TC] quadre manual Equip de commutació d’una central telefònica manual amb el qual l’operadora efectua la connexió entre les línies d’abonats i estableix les comunicacions telefòniques.
6 1 m. [LC] Objecte de forma quadrada o rectangular.
6 2 m. [AGR] Marc, habitualment de fusta i amb travessers de filferro, disposat dins el rusc per a suportar la bresca.
6 3 m. [LC] Full, pàgina, etc., en què certes matèries són escrites de manera que puguin ésser copsades d’un sol cop d’ull. Un quadre sinòptic.
7 m. [EI] [TRG] Bastiment tubular de bicicletes i de motocicletes.
8 m. [MD] quadre clínic Conjunt de símptomes i signes d’una malaltia.
quadrejadura
f. [LC] [IMF] [AGF] Llenca de fusta que es treu d’un tronc en quadrejar-lo.
quadrejar
v. tr. [LC] [IMF] Escairar (un tronc, un carrac, etc.).
quadri- [o quadr-, o quadru-]
[LC] Forma Prefixada que significa ‘quatre’, ‘quatre cops’. Ex.: quadrivalent, quadricapsular, quadrilocular, quadrilobat, quadrifoliat, quadriforme, quadricicle, quadrangle, quadravi, quadruplet.
quadribarrat -ada
adj. [LC] Que té quatre barres. La bandera quadribarrada.
quàdric -a
1 adj. [MT] De segon grau, de segon ordre. Equació quàdrica.
2 f. [MT] SUPERFÍCIE QUÀDRICA.
quàdriceps
adj. [ZOA] [MD] Que té quatre caps, s’aplica a un múscul. Múscul quàdriceps crural.
quadricromia
f. [AF] Impressió feta en quatre colors, tres dels quals són els de la tricromia, groc, magenta i cian, i el quart és el negre o un altre color fosc.
quadrícula
f. [AR] [MT] Conjunt de quadrats que resulta de tallar-se perpendicularment dues sèries de rectes paral·leles.
quadriculació
f. [LC] [MT] Acció de quadricular; l’efecte.
quadricular
v. tr. [LC] [MT] [AR] Traçar (en un full de paper o en un altre suport) línies que formin una quadrícula. Paper quadriculat.
quadridimensional
1 adj. [LC] [FIF] Que té quatre dimensions.
2 adj. [FIF] En la teoria de la relativitat, relatiu o pertanyent a l’espaitemps.
quadriennal
1 adj. [LC] Que dura quatre anys.
2 adj. [LC] Que s’esdevé cada quatre anys.
quadrienni
m. [LC] Període de quatre anys.
quadrifoli
1 m. [HIG] Moble heràldic que representa una flor perforada de quatre pètals arrodonits i puntuts.
2 m. [AR] Motiu d’ornamentació format per quatre lòbuls semicirculars.
quadrifoliat -ada
1 adj. [LC] Que té quatre fulles.
2 adj. [AR] En forma de quadrifoli.
quadrifonia
f. [EL] Sistema d’enregistrament i reproducció de so que utilitza quatre canals independents i que representa un perfeccionament de l’estereofonia.
quadrifònic -a
adj. [EL] Relatiu o pertanyent a la quadrifonia.
quadriga
1 f. [LC] En l’antiguitat clàssica, tir de quatre cavalls de front.
2 f. [LC] Carro tirat per quatre cavalls de front, especialment l’emprat en les curses.
quadrigatus
m. [NU] Moneda romana d’argent amb una quadriga al revers, d’un pes de 6,8 grams.
quadrigeminat -ada
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a certes estructures en nombre de quatre.
quadrilàter -a
1 adj. [LC] [MT] De quatre costats.
2 1 m. [LC] [MT] Polígon de quatre costats.
2 2 [LC] [MT] quadrilàter regular Quadrat11.
quadrilió
m. [LC] Nombre que es representa per la unitat seguida de vint-i-quatre zeros, un bilió de bilions.
quadrilla
1 1 f. [LC] Colla 1 1.
1 2 f. [JE] Colla de toreros dirigits per un espasa.
2 f. [MU] [JE] Contradansa d’origen francès ballada per quatre parelles.
quadriller -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una quadrilla.
quadrilòbul
m. [HIG] Moble heràldic en forma de quatre lòbuls units.
quadrilong -a
1 1 adj. [MT] En forma de rectangle.
1 2 m. [LC] [MT] Rectangle 1.
2 adj. [HIG] En heràld., que té forma de rectangle amb la base arrodonida, s’aplica a un escut.
quadrimestral
1 adj. [LC] Que dura un quadrimestre. Assignatura quadrimestral.
2 adj. [LC] Que té lloc cada quatre mesos.
quadrimestre
m. [LC] Espai de quatre mesos.
quadrimotor -a
1 adj. [LC] Que té quatre motors.
2 m. [LC] [EI] Avió quadrimotor.
quadrineboda
f. [LC] [HIG] Filla del rebesnebot o de la rebesneboda.
quadrinebot
m. [HIG] Fill del rebesnebot o de la rebesneboda.
quadrinet
m. [HIG] Fill del rebesnet o de la rebesneta.
quadrineta
f. [HIG] Filla del rebesnet o de la rebesneta.
quadrioncle
m. [HIG] Germà del rebesavi o de la rebesàvia.
quadripol
m. [EL] BIPORT.
quadríptic
m. [AF] Imprès format per un full doblegat formant quatre pàgines, que sol donar informació resumida d’un organisme, d’una activitat, d’un programa, etc.
quadritia
f. [HIG] Germana del rebesavi o de la rebesàvia.
quadrivector
m. [FIF] Vector en l’espaitemps. Quadrivector energia-moment.
quadrívium
m. [PE] A l’edat mitjana, conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
quadro
m. [AR] QUADRE.
quadró
m. [LC] Tros de terra quadrat.
quadru-
[LC] V. QUADRI-.
quadrumà -ana
1 adj. [LC] Que té quatre mans.
2 m. pl. [ZOM] Primats antropomorfs.
quadrúpede -a
adj. [LC] [ZOA] Que té quatre potes, s’aplica especialment als mamífers.
quàdruple1
adj. [LC] Format per quatre. La quàdruple aliança.
quàdruple2 -a
1 adj. [LC] [MT] Que és com quatre vegades un altre nombre, una altra quantitat. Trenta-dos és un nombre quàdruple de vuit.
2 m. [LC] [MT] Trenta-dos és el quàdruple de vuit.
quadruplicació
f. [LC] Acció de quadruplicar.
quadruplicar
v. tr. [LC] [MT] Fer quàdruple, multiplicar per quatre (una quantitat).
qual
adj. [LC] Adjectiu relatiu que va sempre precedit de l’article definit, la combinació el qual usant-se ordinàriament com a pronom equivalent a que, qui o què. De la coneixença dels seus defalliments neix en l’home humilitat, la qual humilitat… Despengueren 400 euros, la qual suma ha estat pagada… La filla del meu amic, amb la qual hem parlat aquest matí… Els cinc sentits corporals, els quals són: veure, oir… Però no és així dels homes, el parlar dels quals és abominable…
qualcú
pron. [LC] ALGÚ.
qualcun qualcuna
pron. [LC] Algun, alguna.
qualificable
adj. [LC] Que pot ésser qualificat.
qualificació
1 1 f. [LC] Acció de qualificar; l’efecte.
1 2 f. [PE] [LC] Nota obtinguda en una prova, en un examen, etc.
2 1 f. [AD] [DR] Examen de la legalitat dels títols i documents que, abans de procedir a la inscripció en el registre, fa el registrador.
2 2 f. [AD] [DR] Apreciació que presenta cadascuna de les parts en un procés penal sobre els fets del sumari, sobre els preceptes legals aplicables i sobre els seus efectes en els acusats.
qualificador -a
adj. [LC] Que qualifica. El tribunal qualificador.
qualificar
1 1 v. tr. [LC] Atribuir (a algú o a alguna cosa) una qualitat. Aquesta resposta es pot qualificar d’impertinent. No hi ha mot per a qualificar una tal conducta.
1 2 v. tr. [PE] [LC] Posar nota (a un examen o a un treball).
1 3 v. tr. [DR] Realitzar la qualificació (d’un document o d’una causa penal).
1 4 intr. pron. [SP] [LC] En una competició esportiva, superar una prova eliminatòria i passar a la següent.
2 tr. [LC] [DR] [AD] Revestir (algú) de la facultat legal per a fer quelcom.
qualificat -ada
1 adj. [LC] Que té totes les condicions requerides, totes les qualitats, per a una cosa, per a fer una cosa. La filla del president està qualificada per a dirigir l’empresa.
2 adj. [LC] De mèrit, d’autoritat en una matèria. La nostra associació només admet persones qualificades.
qualificatiu -iva
1 adj. [LC] [FL] Que serveix per a qualificar.
2 m. [LC] Al teu comportament, no sé quin qualificatiu posar-li.
qualitat
1 1 f. [LC] Allò que, posseït per alguna cosa, fa que aquesta sigui tal com és. La dimensió i el pes són qualitats essencials de la matèria.
1 2 f. [LC] Atribut o propietat dels que distingeixen les coses. Els mots blancor, blavor, grogor, etc., són noms abstractes que expressen qualitats. Les bones qualitats d’una persona.
1 3 f. [LC] Bona qualitat. Té qualitats i defectes, com tothom.
2 1 f. [LC] Conjunt de propietats que constitueixen la manera d’ésser d’una persona o d’una cosa. Aliments de bona qualitat.
2 2 f. [LC] Manera d’ésser, consideració social, civil, política. La qualitat de ciutadà.
2 3 [SO] qualitat de vida Conjunt de béns o valors socioculturals que determinen la manera de viure de les persones.
3 1 f. [LC] Superioritat en el seu gènere.
3 2 f. [LC] Naixença o posició elevada. Persones de qualitat.
4 f. [FL] En fonèt., timbre d’un so, generalment vocàlic.
5 f. [FS] En lòg., caràcter afirmatiu o negatiu d’una proposició.
6 [LC] en qualitat de loc. prep. Com a, d’acord amb la condició de. Li ho aconsello en qualitat de metge.
qualitatiu -iva
adj. [LC] Relatiu a la qualitat.
qualitativament
1 adv. [LC] Quant a la qualitat.
2 adv. [LC] D’una manera qualitativa.
quall
1 1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Darrer compartiment de l’estómac dels remugants.
1 2 m. [LC] [ZOA] Líquid capaç de quallar la llet, secretat pel quall.
2 1 m. [LC] [HO] QUALLADA.
2 2 m. [LC] COÀGUL.
quallada
f. [LC] [HO] Part quallada de la llet.
quallallet
m. [BOS] ESPUNYIDELLA.
quallar
v. tr. i intr. pron. [LC] COAGULAR.
qualsevol
[pl. qualssevol]
1 1 adj. [LC] Una d’entre diferents persones o coses, sigui la que sigui, no importa quina. Pots venir qualsevol dia: sempre som a casa. Tracem un triangle qualsevol: no cal que sigui rectangle.
1 2 pron. [LC] Qualsevol podia témer que passaria això.
1 3 [LC] i qualssevol En una enumeració, i tots altres.
2 1 adj. [LC] No escollit, d’escassa importància, vulgar. Aquest és un programa qualsevol.
2 2 m. i f. [LC] Precedit de l’article indeterminat, persona sense cap mèrit, poc digna moralment o socialment. Es va casar amb un qualsevol. La tractava com si fos una qualsevol.
quan
1 adv. [LC] En quin moment, en quina època. Quan vindreu? Fins quan ha de durar aquest soroll? De quan ençà sou aquí? No sé pas quan arribaran. Digueu-nos quan vindreu.
2 1 adv. [LC] El moment en què. Començarem quan voldreu. Quan hi arribarem nosaltres, ells ja en seran fora.
2 2 adv. [LC] Del moment en què, si. Quan et dic això, pots comptar que n’estic ben segur.
quant1
1 adv. [LC] En quina mesura. Vegeu, doncs, quant gran ha estat la seva gosadia.
2 [LC] quant a loc. prep. Pel que es refereix a. Es va convèncer que els seus desitjos, quant a allò, no es realitzarien. Del pare, en parlaré més endavant; quant al fill, és una persona molt amable. Tinc la consciència tranquil·la quant a aquest punt. Quant a armament i tropes, els dos bàndols estan igualats.
quant2 -a
1 adj. [LC] Quina quantitat de, quin nombre de. Quant sucre es necessita? Quants anys tens? Quantes copes n’han begut? No sé quants anys fa. Quant temps fa que és fora? Quantes mentides que has dit! Quanta misèria!
2 1 pron. [LC] Quina quantitat, quin nombre. Quant val? A quant puja? Quants són? Quants estarien ben contents amb la seva sort!
2 2 pron. [LC] Usat en plural, tots els qui, tots els que. Quants han arribat, que se’n vagin. Quants en comprem, ens els menjarem.
2 3 [LC] uns quants Un cert nombre (de). En tinc uns quants de molt bons. Espera’t uns quants dies.
quantia
f. [LC] Quantitat, especialment quant al fet d’ésser més o menys important.
quàntic -a
1 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent al quàntum.
2 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a la mecànica quàntica.
quantificable
adj. [LC] Que pot ésser quantificat.
quantificació
1 f. [LC] Acció de quantificar; l’efecte.
2 f. [EL] Procediment que transforma un senyal d’amplitud variable de forma contínua en una sèrie de valors discrets.
quantificador
1 m. [MT] Símbol que, en lògica formal, precedeix les funcions proposicionals.
2 m. [FL] Element lingüístic que expressa quantitat o assenyala algun tipus d’especificació de caràcter numèric.
quantificar
1 v. tr. [LC] Determinar la quantitat (d’una cosa).
2 tr. [QU] Explicitar el resultat numèric (d’un procés).
quantitat
1 1 f. [LC] [MT] Tot allò que, com la llargada, el pes, la durada, etc., és susceptible d’augment o de disminució i pot mesurar-se i, així, ésser expressat per un nombre.
1 2 [LC] [MT] quantitat complexa Quantitat formada per la suma de nombres referits a una unitat i als seus submúltiples. 3 hores, 10 minuts i 40 segons és una quantitat complexa.
1 3 [MT] quantitat contínua Quantitat no composta de parts distintes.
1 4 f. [LC] Porció major o menor d’una cosa, nombre més o menys considerable de coses. S’ha menjat una quantitat de pa enorme. Hi havia una quantitat de gent que espantava.
1 5 [LC] en quantitat loc. adv. En gran quantitat.
1 6 [FL] quantitat d’un so [o quantitat d’una síl·laba] Temps requerit per a la seva pronunciació.
1 7 [FIF] [AQ] quantitat de llum Magnitud fotomètrica igual al producte del flux lluminós pel temps considerat.
1 8 [FIF] quantitat de moviment Vector p definit per p = mv, en què v és la velocitat, en un punt material de massa m.
2 f. [FS] En lòg., caràcter universal o particular d’una proposició.
quantitatiu -iva
1 adj. [LC] [FL] Relatiu a la quantitat o a la determinació de la quantitat.
2 adj. [LC] [FL] Que expressa la quantitat.
3 adj. [FL] Que expressa quantitat sense precisar-la. Adjectius, adverbis, quantitatius.
4 m. [FL] Quantificador que expressa quantitat sense precisar-la. Els quantitatius molt i bastant.
quantitativament
1 adv. [LC] Quant a la quantitat.
2 adv. [LC] D’una manera quantitativa.
quantivalència
f. [QU] VALÈNCIA.
quantra
f. [IT] En l’estampació a mà, conjunt d’emmotllats de diferents colors que segueixen el de l’estampa.
quàntum
m. [FIN] Quantitat elemental d’energia postulada en la teoria de Planck segons la qual l’energia només pot ésser bescanviada o transportada en quantitats discretes.
quàquer -a
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als quàquers.
2 m. i f. [RE] [LC] Individu d’una comunitat religiosa fundada a Anglaterra a mitjan segle XVII per George Fox, caracteritzada pel refús als sagraments i a la jerarquia i pel seguiment de la llum interior.
quaquerisme
1 m. [RE] [LC] Condició de quàquer.
2 m. [RE] [LC] Moviment dels quàquers.
quaranta
1 adj. [LC] [MT] Quatre vegades deu, trenta-nou més un. Hi hem estat quaranta dies. Ha arribat a 40 de febre.
2 1 m. [LC] Nombre natural que segueix el trenta-nou, 40. Quaranta és quatre vegades deu.
2 2 m. [LC] El que fa quaranta en una sèrie numerada. La pàgina 40.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre quaranta. Aquest quaranta no es veu bé.
3 f. pl. [JE] les quaranta En el joc del tuti, reunió del cavall i el rei d’atots a les mans d’un mateix jugador.
4 1 adj. [LC] Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són: quaranta-un, quaranta-una, 4l; quaranta-dos, quaranta-dues, 42; quaranta-tres, 43; quaranta-quatre, 44; quaranta-cinc, 45; quaranta-sis, 46; quaranta-set, 47; quaranta-vuit, 48; quaranta-nou, 49.
4 2 m. [LC] Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc. El quilòmetre 41.
quarantè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té trenta-nou davant seu, el que fa quaranta.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les quaranta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.
1 3 m. [LC] [MT] Un quarantè, 1/40.
2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i fraccionaris compresos entre quarantè i cinquantè són: quaranta-unè, quaranta-unena; quaranta-dosè, quaranta-dosena; quaranta-tresè, quaranta-tresena; quaranta-quatrè, quaranta-quatrena; quaranta-cinquè, quaranta-cinquena; quaranta-sisè, quaranta-sisena; quaranta-setè, quaranta-setena; quaranta-vuitè, quaranta-vuitena; quaranta-novè, quaranta-novena.
quarantejar
v. intr. [LC] Anar pels quaranta anys.
quarantena
1 1 f. [LC] Conjunt de quaranta unitats. Una quarantena de dies.
1 2 f. [LC] Quaranta anys. Arribar a la quarantena.
2 1 f. [LC] [DR] [MD] Espai de temps que ha d’estar aïllada i vigilada una persona o una cosa portadora o possible portadora d’una malaltia contagiosa. Fer quarantena.
2 2 [LC] posar en quarantena Diferir la creença (en una cosa) fins a assegurar-se de la seva certesa.
quarantenni
m. [LC] Període de quaranta anys.
quarantí -ina
adj. i m. i f. [LC] QUADRAGENARI.
quaresma
f. [LC] [RE] [AN] Període de quaranta dies destinat a la penitència i a la preparació de la Pasqua, que comença el dimecres de cendra.
quaresmal
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la quaresma.
quaresmer
m. [LC] [RE] Predicador que fa els sermons de quaresma.
quark
m. [FIN] [FIF] Partícula elemental de càrrega elèctrica fraccionària que constitueix els hadrons.
quars
1 m. [GLM] [LC] Mineral del grup de la sílice, de fórmula SiO2, que cristal·litza en la classe trigonal enantiomorfa i és d’una gran duresa. Quars citrí, quars groc. Quars fumat. Quars lletós.
2 [GLM] quars aurífer Quars que conté partícules d’or natiu.
3 [GLM] quars blau QUARS SAFIR.
4 [GLM] quars hialí Cristall de roca A).
5 [GLM] quars safir Quars translúcid i blau, que conté impureses de crocidolita i rútil.
quarsífer -a
1 adj. [GL] Que conté quars.
2 adj. [GL] Format principalment de quars.
quarsita
f. [GL] Roca detrítica sorrenca, de gra i ciment de quars, no necessàriament metamòrfica, extraordinàriament dura i tenaç.
quarsós -osa
adj. [GL] Que és de la naturalesa del quars.
quart -a
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té tres davant seu, el que fa quatre. Viuen al quart pis. Ara ja fa el quart any de carrera.
2 1 adj. [LC] [MT] Que és una de les quatre parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. N’hi ha les tres quartes parts de macats.
2 2 m. [LC] [MT] Un quart, 1/4. Tres quarts, 3/4.
3 m. pl. [AN] [JE] [LC] Castellers que formen el quart pis d’un castell humà.
4 1 m. [LC] Quarta part d’una hora. Fa un quart que t’espera. És un quart de tres. Són dos quarts de quatre. Tres quarts de vuit. A un quart i mig de nou. Eren quarts de vuit.
4 2 m. [LC] [FIM] [AGA] [HIH] Quarta part d’una mesura, d’un pes o d’una mida principals. Un pam i un quart.
5 1 m. [AR] quart bossell Bossell el perfil del qual és un quart de circumferència.
5 2 [LC] [FIA] quart creixent LLUNA EN QUART CREIXENT.
5 3 [LC] [FIA] quart minvant LLUNA EN QUART MINVANT.
5 4 [DE] quart de conversió Girada d’un quart de cercle que es fa fer a un batalló, etc.
5 5 [IMF] quart de rodó [o quart de bordó] Motllura d’un quart de cercle que es fa servir normalment per a retenir vidres en els galzes d’una finestra o d’un moble amb portes vidrieres.
6 1 m. [AF] [BB] [LC] Quarta part d’un full de paper de marca ordinària.
6 2 m. [LC] [BB] Mode de plegatge segons el qual cada full és plegat dues vegades per la meitat per tal d’originar quatre fulls. Volum en quart.
7 m. [DE] Part de les quatre en què es divideix una guàrdia.
8 1 m. [AD] Districte dels quatre en què es divideix el terme de Peníscola.
8 2 m. [AD] Subdivisió administrativa de les parròquies andorranes de la Maçana, d’Ordino i de Sant Julià de Lòria.
quarta
1 1 f. [LC] [TRA] [AN] Quarta part de certes coses com ara el zodíac, l’angle comprès entre dos rumbs consecutius dels vuit principals de la rosa nàutica, etc.
1 2 f. [TRA] Quarta part d’un vent, ço és, la trenta-dosena part de la rosa.
2 1 f. [LC] [DR] Quarta part d’una herència.
2 2 [DR] quarta falcídia Dret que té l’hereu de deduir per a ell la quarta part de l’herència quan es troba gravada amb llegats, donacions, etc.
2 3 [DR] quarta trebel·liànica Quarta part que pot retenir un fideïcomissari universal dels béns de l’herència que ha de transmetre als hereus.
2 4 [DR] quarta vidual Dret de la persona vídua o del membre sobrevivent d’una parella homosexual a la successió de la quarta part de l’herència líquida del seu cònjuge o de la seva parella quan no té béns suficients per a mantenir-se adequadament.
2 5 f. [DR] [RE] Dret d’una parròquia a una part del preu del funeral o les misses d’un parroquià seu celebrats en una altra església.
3 f. [MU] En mús., interval que abraça quatre graus consecutius de l’escala i està format per dos tons i un semitò.
quartà
1 m. [LC] [FIM] [AGA] [HIH] Mesura de capacitat per a grans, pròpia de Catalunya, equivalent a la dotzena part d’1 quartera o a 4 picotins.
2 m. [FIM] [HIH] Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a 8 porrons.
3 [FIM] [HIH] quartà de sembradura Mesura agrària equivalent a la dotzena part de la quartera, de la porca o del jornal.
quartal
m. [FIM] Mesura de capacitat per a oli i per a grans, de valor molt variable.
quartana
adj. [LC] [MD] febre quartana V. FEBRE.
quartar
v. tr. [LC] [AGA] Llaurar (un camp) per quarta vegada dins un mateix any.
quartat -ada
1 adj. [LC] [AGR] Que té de quatre a cinc anys, s’aplica a un animal oví, boví o cabrum.
2 m. [LC] [AGR] Animal quartat.
quartejar
1 1 v. tr. [LC] Augmentar d’un quart.
1 2 v. tr. [LC] [DR] Dir un quart més sobre el primer ajust fet en l’arrendament (d’una cosa).
2 1 tr. [TRA] Marcar els rumbs (d’una rosa nàutica).
2 2 tr. [TRA] Dir en veu alta ordenadament les diverses quartes o vents que formen la rosa nàutica.
quarter
1 1 m. [LC] Quarta part d’un tot.
1 2 m. [LC] [AGR] Meitat, simètrica de l’altra, de la part anterior o posterior d’un animal dividit transversalment per la meitat. Un quarter de gallina. Fer quarters d’un pollastre. Un quarter d’una canal de boví.
1 3 m. [HIG] Compartiment resultant de la divisió del camper amb dues línies entrecreuades.
1 4 m. [HIG] Compartiment resultant de la divisió del camper amb més de dues línies que s’entrecreuen.
2 1 m. [HIH] Barri o districte d’una ciutat quadripartida.
2 2 m. [HIH] Barri o districte urbà.
2 3 m. [HIH] Districte d’alguns territoris jurisdiccionals que estan quadripartits.
2 4 m. [HIH] Districte de determinats territoris.
3 1 m. [DE] Indret on està situat un exèrcit en campanya.
3 2 [LC] [DE] quarter d’hivern Lloc on s’allotgen les tropes durant l’hivern.
3 3 [LC] [DE] quarter general Lloc on està establert el cap d’un exèrcit amb el seu estat major.
3 4 m. [LC] [DE] CASERNA.
3 5 [LC] [DE] donar quarter Oferir bon tracte als vençuts quan es donen retent les armes.
4 m. [LC] [TRA] Tapa de fusta d’una escotilla.
quartera
1 f. [LC] [FIM] [AGA] Mesura de capacitat per a grans, equivalent aproximadament a 70 litres.
2 f. [LC] [FIM] [AGA] Mesura d’olives equivalent a 80 litres.
3 [FIM] quartera de sembradura Mesura superficial agrària equivalent a l’extensió de terra que es pot sembrar amb 1 quartera de gra.
quarterada
f. [LC] [FIM] Mesura superficial agrària equivalent a 71,03 àrees.
quarterar
v. tr. [HIG] Dividir en quarters. Quarterar un escut.
quarterat -ada
adj. [HIG] En heràld., dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant les línies del partit i del truncat.
quarterejar
v. tr. [LC] QUARTERAR.
quarteró1
m. [LC] [FIM] Quart 4 2.
quarteró2 -ona
adj. i m. i f. [LC] [AN] Nat de la unió d’un mestís amb una blanca o d’un blanc amb una mestissa.
quarterola
1 f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, especialment oli i vi, de valor variable, sovint equivalent a la quarta part d’1 barraló o a 8 porrons.
2 f. [NU] Moneda amb valor d’un quart de la unitat d’algunes monedes, especialment del pacífic.
quartet
1 1 m. [LC] [MU] Composició musical per a quatre veus o instruments, especialment dos violins, una viola i un violoncel.
1 2 m. [MU] Conjunt dels quatre executants de quartets.
2 m. [LC] Grup de quatre. Quin quartet de ximples, tu i els teus amics!
3 m. [FLL] [FL] Estrofa de quatre versos, especialment decasíl·labs, que solen rimar el primer amb el tercer o quart i els altres dos entre si.
quarteta
f. [LC] [FLL] Estrofa formada com el quartet però de versos més curts.
quartí
m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, equivalent a 4 porrons.
quàrtic -a
adj. [MT] De quart grau, de quart ordre. Equació quàrtica.
quartil
1 m. [MT] Valor que, en una sèrie de dades numèriques, té un tant per cent enter múltiple de vint-i-cinc, diferent de zero i de cent, de dades més petites o iguals que el dit valor. El tercer quartil és el valor que té un setanta-cinc per cent de dades inferiors o iguals a ell.
2 m. [MT] Grup de dades compreses entre cada dos d’aquests valors consecutius, o bé menors o iguals que el primer d’aquests valors, o bé més grans que el tercer d’aquests valors.
quartilla
1 f. [LC] [AF] [BB] Quarta part d’un full de paper.
2 f. [AF] [BB] Full de paper que és la meitat d’un foli, d’un holandès o de qualsevol full de dimensions semblants.
3 f. [AF] [BB] Full solt d’un manuscrit.
4 f. [AF] [BB] Full de paper d’escriure.
quarto1
1 m. [NU] Moneda encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
2 m. [NU] Unitat de valor de les monedes d’aram batudes al segle XIX per a circular a Catalunya.
3 m. pl. [NU] POP. Diners. No puc viure sense quartos.
quarto2
m. [LC] [HO] Pastís fet de pols de midó, ous i sucre, de forma rectangular, que se sol menjar amb xocolata o gelat, propi de Mallorca.
quartó
1 m. [LC] [FIM] Quart 4 2.
2 m. [LC] Quarter 1 1.
3 m. [HIH] Districte jurisdiccional dels cinc en què fou dividida Eivissa fora murs de la vila.
4 m. [AGR] Cap de bestiar cavallí o porquí que té entre tres i quatre anys.
quartogènit -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als quartogènits.
2 m. i f. [LC] Fill quart.
quàsar
m. [FIA] [FIF] Objecte celeste extragalàctic que té aparença estel·lar, és una font molt potent d’energia que emet en forma de llum i, a vegades, d’ones radioelèctriques i de raigs X, i presenta un espectre amb un notable desplaçament cap al vermell.
quasi
adv. [LC] GAIREBÉ.
quasi-
[LC] Prefix que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’. Ex.: quasicontracte, quasidelicte, quasidipòsit.
quasicontracte
m. [DR] Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten efectes i obligacions recíprocs entre les parts o envers un tercer, comparables als d’un contracte.
quasidelicte
m. [DR] Acció o omissió que causa dany o perjudici per descuit, imprudència o imperícia i que, si bé no incorre en responsabilitat criminal, comporta obligació civil de reparació de dany causat.
quasipossessió
f. [DR] Possessió de drets reals, diversos de la propietat.
quasiusdefruit
m. [DR] Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets.
quàssia
1 f. [LC] [BOS] [MD] Arbret de la família de les simarubàcies, de fulles pinnades, amb cinc folíols amples i amb el raquis alat, flors vistoses, vermelles, amb els pètals molt estrets, disposades en raïm, i fruit format per unes quantes drupes, originari de l’Amèrica tropical, la fusta del qual, molt amargant, té propietats medicinals, com a tònic i antipalúdic, i insecticides (Quassia amara).
2 [BOS] quàssia de Jamaica Arbre de la família de les simarubàcies, de fulles pinnades, flors inconspícues en panícules axil·lars i fruit que té d’una a tres drupes, originari de les Antilles, de propietats semblants a la quàssia típica (Picrasma excelsa).
quatern
1 m. [MT] Combinació formada per quatre nombres.
2 m. [NU] Llei de quatre diners d’argent fi sobre un total de dotze a la moneda de billó. Moneda de quatern. Diner de quatern.
quaterna
1 f. [MT] En mat., conjunt de quatre elements.
2 [MT] quaterna harmònica Conjunt de dues parelles de punts A, B i C, D d’una mateixa recta que compleixen la relació AC/AD = BC/DB.
quaternari -ària
1 adj. [MT] [LC] Que consta de quatre unitats o elements.
2 adj. [MT] [LC] Que té per base 4.
3 1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al quaternari.
3 2 m. [GL] [LC] Segona subera i suberatema del cenozoic, posterior al terciari, caracteritzada per la presència de l’ésser humà i també, a Europa, per les glaciacions.
quaternat -ada
adj. [LC] En nombre de quatre. Fulles quaternades.
quaternió
m. [MT] Element d’un cert cos no commutatiu de dimensió 4 sobre els nombres reals, que conté els nombres complexos.
quaternitat
f. [LC] Unió de quatre en un.
quatre
1 adj. [LC] [MT] Tres més un. Un noiet de quatre anys. Les quatre estacions de l’any. Els quatre punts cardinals. Els quatre costats d’un quadrat. Els quatre cantons del Call. Pujar els esglaons de quatre en quatre.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el tres, 4. Dos i dos són quatre.
2 2 m. [LC] El que fa quatre en una sèrie numerada. El quilòmetre 4. El dia 4 de gener. El 4 d’octubre.
2 3 m. [LC] PER EXT. El quatre d’espases.
2 4 m. [LC] [MT] Xifra que correspon al nombre quatre. Aquesta carta duu el 4.
3 adj. [LC] Un petit nombre indeterminat. Li he de dir quatre paraules. T’hi pots arribar en quatre salts.
4 f. pl. [LC] les quatre La quarta hora després del migdia o de la mitjanit.
5 [LC] de quatres loc. adv. Molt de pressa.
quatrè -ena
[LC] [MT] Darrer component dels numerals ordinals compostos que corresponen a numerals cardinals acabats en ‘quatre’. Ex.: mil quatrè, cent quatrè.
quatre-centè -centena
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 399 davant seu, el que fa quatre-cents.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les quatre-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.
3 m. [LC] [MT] Un quatre-centè, 1/400.
quatrecentista
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al segle XV.
quatre-cents -centes
1 adj. [LC] [MT] Quatre vegades cent. Quatre-cents fulls. Quatre-centes tones.
2 1 m. [LC] [MT] El nombre quatre-cents, 400. L’arrel quadrada de 400 és 20.
2 2 m. [LC] El que fa quatre-cents en una sèrie numerada. Soc a la pàgina quatre-cents. El 400 no ha sortit mai.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre quatre-cents. Un dècim acabat en quatre-cents.
quatrena
f. [LC] [FIM] Qüerna 2.
quatreta
f. [LC] Conjunt de quatre persones o quatre coses.
que1
1 1 pron. [LC] Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L’home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell… L’aigua que passa per aquest rec. L’home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L’any que es va casar el teu germà. La darrera vegada que et vaig veure.
1 2 pron. [LC] [tenint per antecedent una proposició entera] Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que podia succeir.
2 pron. [LC] el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o de complement directe. Això és el que em sap més greu. Fes el que et plagui. El que has de fer és anar-te’n. Estava atent al que deien.
que2
1 adv. [LC] Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són!
2 adj. [LC] Que gent que hi ha! Que n’has vistes, de coses!
que3
1 conj. [LC] Conjunció de subordinació que és emprada:
a) Introduint proposicions subjectives, predicatives i completives. No m’agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Veig que no venen. No vull que hi vagis. Ens exposàvem que ens fessin mal. Acostumeu-lo que cada dia vingui a la mateixa hora. Es va entossudir que jo li ho digués. Estic molt content que hagis vingut. Et recordes que ells t’ho van dir?
b) Introduint proposicions circumstancials temporals, causals, consecutives, finals i condicionals. Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l’aire. Vine, que et diré allò. | Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Parla tan de pressa que no l’entén ningú. No hi vull anar; tant més que no m’ha convidat.
c) Unint els dos termes d’una comparació de superioritat o d’inferioritat. D’aquests tals, se’n trobarien més que no tinc cabells al cap. És més ric que tu. És menys alt que el seu germà.
d) Formant amb un adverbi, amb una preposició, amb un participi passat, etc., nombroses locucions conjuntives: ja que, encara que, sols que, només que, per bé que; amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d’ençà que, fins que, per tal que, a fi que; vist que, posat que; puix que, mentre que, com que.
2 conj. [LC] Introdueix certes proposicions principals amb què fem una interrogació que afecta tota la proposició, expressem un desig o una concessió, emfasitzem una acció. Que Déu et beneeixi! Que vingui i ho veurà. Que vindràs demà? Que encara dorm, el teu germà? Llavors jo que entro i li prenc el llibre. | Ell que sí, que se n’hi va.
3 [LC] que… que… loc. conj. Els uns… els altres… Que vells que nous, n’hi havia ben bé un miler.
què
1 pron. [LC] Quina cosa. Què dius? De què parlàveu? Per què plores? Amb què comptes? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat.
2 pron. [LC] Forma que revesteix el pronom relatiu quan, designant una cosa, va precedit d’una preposició. L’assumpte de què m’han parlat. El martell amb què hem clavat els claus.
3 pron. [LC] Darrere una preposició, la qual cosa. Han estat rebuts amb un gran entusiasme; de què estan molt contents.
4 1 m. [LC] [pl. quès] Quid d’una qüestió, naturalesa d’una cosa. Ja em diràs el què. Voler saber el què.
4 2 [LC] el què i el com Tots els detalls.
4 3 [LC] ésser un gran què Ésser una cosa molt important.
quebequès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Quebec.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Quebec o als seus habitants.
quebratxo
1 1 m. [BOS] [AGF] quebratxo blanc Arbre de la família de les apocinàcies, laticífer, de fulles simples i coriàcies, flors grogues petites i fruits capsulars, originari d’Amèrica del Sud i molt apreciat per la seva fusta, dura, dúctil i blanca (Aspidosperma quebracho-blanco).
1 2 [BOS] [AGF] quebratxo vermell a) Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles oblongues o lanceolades, glabres, flors molt petites disposades en panícula, i fruit en sàmara, de primer vermella i finalment bruna, originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta, vermellosa i dura, i com a productor de tanins (Schinopsis balansae).
1 2 [BOS] [AGF] quebratxo vermell b) Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles pinnaticompostes, molt piloses per sota, flors molt petites en panícula i fruit en sàmara que, en madurar, passa del verd al vermell i al bru rogenc, originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta, dura i vermellosa, i com a productor de tanins (Schinopsis quebracho-colorado).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta del quebratxo blanc i del quebratxo vermell.
3 m. [IQA] Extracte vegetal procedent del quebratxo vermell utilitzat per a adobar pells.
quec -a
adj. i m. i f. [LC] [PE] Que parla quequejant.
queda
1 f. [LC] Toc de campana indicant que és hora d’anar a sopar i a dormir.
2 f. [DE] Avís o toc militar fet a una hora determinada en un estat de guerra o de setge, pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers.
quedada
1 f. [LC] Acció de quedar-se; l’efecte.
2 f. [LC] [JE] En el joc de billar i altres, fet de restar les boles, després d’una jugada, en una posició que faciliti la jugada següent.
quedar
1 1 v. intr. [LC] Restar 1, 2 i 3. No em queden sinó 20 cèntims. Els pocs amics que li queden. Van quedar amics. L’afer quedà arranjat. Per mi que no quedi. Vam quedar que ho faria ell.
1 2 [LC] quedar bé Complir els compromisos contrets, comportar-se educadament, fer un bon paper.
1 3 [LC] quedar malament No complir els compromisos contrets, comportar-se d’una manera inadequada, fer un mal paper.
2 intr. [LC] El vent, l’oneig, calmar-se.
3 intr. [LC] [JE] Fer una quedada, en el joc de billar.
4 intr. pron. [LC] Restar, romandre. Jo me’n vaig; tu queda’t i espera’l. Qui es quedarà avui a vetllar-lo?
5 tr. pron. [LC] Apoderar-se (d’una cosa), retenir-la. Se m’ha quedat tots els discos que li vaig deixar.
quefer
m. [LC] Ocupació, afer.
quefir
m. [HO] [LC] Beguda alimentosa efervescent, feta de llet fermentada.
queix
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Regió de la galta corresponent a les barres o mandíbules. Amb els queixos entre els palmells. Xuclat de queixos.
1 2 m. [ZOA] [MD] [AGR] Mandíbula 1 1.
2 m. [AF] Queixal fet en els primers i darrers plecs d’un llibre, en què encaixen les tapes.
queixa
1 f. [LC] Exclamació arrencada pel dolor, per una pena.
2 f. [LC] Acció de queixar-se d’alguna cosa. Presentaré la seva queixa a la direcció.
queixal
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Dent situada a la part lateral de la boca, usada per a triturar els aliments. Arrencar un queixal.
1 2 [LC] [MD] queixal del seny Queixal propi de l’ésser humà situat als extrems posteriors dels maxil·lars, que surt més tard que els altres.
2 1 m. [LC] Sortint en forma de dent que presenta una vora, una cresta, etc.
2 2 m. [AQ] Pedra de construcció, tros de maó, etc., que, juntament amb d’altres, hom deixa lateralment i de dalt a baix en una paret per tal de perllongar-la o d’encaixar-hi el bastiment de doella.
3 m. pl. [LC] [BOS] queixals de vella a) TRÍBOL.
3 [LC] [BOS] queixals de vella b) JUSQUIAM.
3 [LC] [BOS] queixals de vella c) DENT DE LLEÓ.
queixalada
1 f. [LC] Mossegada 1.
2 1 f. [LC] Tros que se separa d’alguna cosa amb les dents.
2 2 f. [LC] [HO] Bocí de pa, porció curta de menjar, que es pren fora d’àpat.
queixalar
v. tr. [LC] Donar queixalades (a algú o a alguna cosa).
queixalejar
v. tr. [LC] QUEIXALAR.
queixaler -a
1 adj. [LC] Relatiu als queixals.
2 m. i f. [LC] [PR] ARRENCAQUEIXALS.
3 f. [LC] [ZOA] [MD] Part de la barra on hi ha els queixals.
queixar-se
1 v. intr. pron. [LC] Algú, expressar amb paraules la seva pena, un dolor físic o moral. Fa dies que es queixa de mal al peu. El malalt es queixa dels ronyons.
2 v. intr. pron. [LC] Manifestar el descontentament per alguna cosa. Et donen tot el que els demanes i encara et queixes!
queixera
f. [LC] Galtera 1 1.
queixós -osa
adj. [LC] Que té motius de queixa d’algú.
queixut -uda
adj. [LC] Que té els queixos grossos.
quelació
f. [QU] Procés de formació d’un complex de coordinació cíclic entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
quelant
adj. [QU] Que conté dos o més àtoms donadors en posicions adequades per a poder formar amb un sol ió metàl·lic dos o més enllaços coordinats, s’aplica a un lligand aniònic o neutre.
quelat
m. [QU] Complex cíclic que resulta de la interacció de lligands bidentats o multidentats amb cations metàl·lics.
quelcom
1 pron. [LC] ALGUNA COSA. En aquesta història hi ha quelcom que no encaixa.
2 adv. [LC] UN POC. Aquesta nova els ha deixat quelcom perplexos.
queli-
[LC] Forma prefixada del mot gr. khelé, ‘pinça’. Ex.: quelífer.
quelícer
m. [ZOA] Membre que forma amb un altre el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats.
quelicerats
1 m. pl. [ZOI] Grup d’artròpodes amb el cos format per un cefalotòrax i un abdomen, amb quatre parells de potes, sense antenes ni mandíbules.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
queloide
m. [MD] Cicatriu viciosa, hipertròfica, blanca i dura, produïda per un excés de proliferació de teixit conjuntiu.
quelonídids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils quelonis marins, amb la closca coberta de grans plaques imbricades i potes grosses i adaptades a la natació, que comprèn la tortuga babaua i la tortuga carei.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
quelonis
1 m. pl. [ZOR] Grup de rèptils amb el cos protegit per una closca de plaques còrnies dorsal i un plastró ventral, dels quals surten el cap, la cua i les potes, que comprèn les tortugues.
2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
quelve
m. [LC] [ZOP] Agullat 1.
quema
f. [HIH] Imposició que gravava el tràfic de mercaderies entre la Corona catalanoaragonesa i Castella.
quemenjar
m. [LC] QUEVIURES.
quemosi
f. [LC] [MD] Edema inflamatori de la conjuntiva.
quemòtic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la quemosi.
quemullar
m. [LC] [HO] Pasta per a sucar en xocolata, llet o gelat.
quenopodi
m. [BOS] Blet 1.
quenopodiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, d’aspecte molt divers, de vegades carnoses, amb fulles blanes, suculentes o atrofiades, flors hermafrodites o unisexuals, petites i poc aparents, però sovint reunides en inflorescències ben evidents, fruit generalment en núcula i llavor amb l’embrió corbat o caragolat sobre seu, pròpies sobretot de terrenys salins o ruderals, a la qual pertanyen la majoria de blets, l’espinac, la bleda, els salats, les barrelles i les soses.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
quepis
m. [LC] [ED] Lligadura lleugera, de forma de tronc de con, proveïda d’una visera horitzontal, que usen els soldats, els col·legials, etc., en alguns països.
quequeig
m. [LC] Acció de quequejar; l’efecte.
quequejar
v. intr. [LC] [MD] Parlar fent interrupcions i repeticions de sons involuntàries, espasmòdiques.
quequesa
f. [LC] [MD] [PS] [PE] Trastorn de la parla que es manifesta en el quequeig.
quequia
f. [LC] [MD] QUEQUESA.
querat-
[LC] V. CERATO-.
queratina
f. [QU] CERATINA.
queratitis
f. [MD] CERATITIS.
querato-
[LC] V. CERATO-.
quercetina
f. [QU] Colorant cristal·lí groc, de fórmula C15H10O7, contingut en l’escorça interior del roure negre, emprat, molt o triturat, en l’adoberia de pells i en tintoreria.
querella
1 f. [LC] Discòrdia entre dues o més persones que emmena queixes i retrets recíprocs.
2 f. [LC] [AD] [DR] Acusació presentada contra algú o contra alguna cosa que ens ha agreujat, que ens perjudica, especialment acusació escrita, presentada davant el jutge contra algú que hom fa reu d’un delicte.
querellant
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que es querella.
querellar-se
v. intr. pron. [LC] [DR] Presentar querella contra algú o contra alguna cosa. Per què s’ha querellat contra mi?
quermes
1 1 m. [LC] [ZOI] Insecte del gènere Kermes, de l’ordre dels homòpters, que viu en diferents espècies d’alzines i que conté una matèria colorant anàloga al carmí.
1 2 m. [QU] Matèria colorant de color roig porpra continguda en els cossos d’aquests insectes.
2 m. [GL] [QU] [GLM] quermes mineral QUERMESITA.
quermesita
f. [GLM] Mineral, oxisulfur d’antimoni, de fórmula Sb2S2O, que cristal·litza en el sistema triclínic i és de color vermell.
qüerna
1 1 f. [LC] Moneda que valia un dotzè de pesseta.
1 2 f. [LC] Panet que costava un dotzè de pesseta.
2 f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a oli, igual a 4 quartans i equivalent a 16,52 litres al Camp de Tarragona.
3 f. [LC] Corda de quatre caps.
querogen
m. [GL] Matèria orgànica sedimentària derivada d’organismes vivents, insoluble en els dissolvents orgànics i alcalins, que roman fossilitzada i es pot convertir, per maduració tèrmica, en hidrocarburs líquids o gasosos.
querosè
m. [IQ] Líquid groguenc que s’obté en la destil·lació del petroli cru, com a fracció intermèdia entre la gasolina i el gasoil.
querubí
1 m. [LC] [RE] [HIG] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al segon cor de la primera jerarquia, que guarda el tron de la divinitat.
2 m. [RE] Figura d’àngel representat amb ales i cap d’infant.
quest
1 m. [LC] Senyals del pas d’un animal o d’una persona per un lloc.
2 [LC] perdre el quest Perdre tota noció del camí que hem de seguir per a la consecució de quelcom.
questa
f. [HIH] QUÈSTIA.
quèstia
1 f. [DR] [HIH] Tribut en diners o en fruits, generalment en una quantitat fixa, que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits.
2 f. [LC] Donació anual que cada parròquia andorrana fa al copríncep.
qüestió
1 1 f. [LC] Punt a aclarir, a discutir, a tractar. Una qüestió fàcil, difícil. Examinem bé la qüestió. Una qüestió ben posada és mig resolta. La qüestió no és aquesta. Sortir de la qüestió. Tot això que dius no té res a veure amb la qüestió que discutíem. Tornem a la qüestió. Ara us exposaré l’estat de la qüestió que hem de discutir.
1 2 f. [RE] En escolàstica, exposició oral o escrita que, responent a una pregunta, formava part d’un curs o de les diverses parts d’un tractat sistemàtic.
1 3 [LC] en qüestió loc. adj. De què es tracta. Heus aquí el text del document en qüestió. L’empleat en qüestió els feu un senyal.
1 4 [LC] ésser qüestió de fer una cosa Caldre fer-la. Ara no és qüestió d’introduir noves dades a l’ordinador.
2 f. [LC] Renyina 2. Vaig tenir una qüestió amb el veí, i ara estem renyits. No ens avenim gaire: sempre tenim qüestions.
3 1 f. [PO] [AD] qüestió de confiança Plantejament que presenta al Parlament el Govern per comprovar si en mereix la confiança, i que, posat cas que la confiança sigui negada, comporta l’inici del procés de formació d’un nou govern.
3 2 [PO] qüestió de gabinet Problema que afecta la continuïtat d’un ministeri.
3 3 [PO] qüestió prèvia Moció proposada per algun diputat que afecta la forma o el procediment i que pretén d’impedir la votació d’una proposta de llei, d’un projecte, etc., inscrits en l’ordre del dia.
4 f. [HIH] qüestió de turment Tortura infligida antigament a un acusat per a fer-li confessar alguna cosa.
qüestionable
adj. [LC] Que és cosa sobre què es pot qüestionar.
qüestionador -a
adj. i m. i f. [LC] Que qüestiona.
qüestionar
1 v. intr. [LC] Discutir sobre un punt controvertible. Sempre qüestionen sobre política. Qüestionar de política.
2 tr. [LC] Posar en dubte. Qüestionar l’existència de l’ànima.
qüestionari
m. [PS] [SO] [CO] [PE] Llista de preguntes sobre un tema determinat, en una enquesta, un examen, una prova, una declaració judicial, etc.
qüestionejar
v. intr. [LC] ALTERCAR.
qüestor
m. [HIH] [PR] Magistrat de l’antiga Roma encarregat de l’administració de l’erari públic.
qüestura
f. [HIH] Càrrec, dignitat, de qüestor.
queta
f. [ZOA] Estructura filiforme rígida i quitinosa, d’origen epidèrmic, característica dels poliquets i dels oligoquets.
quetètids
1 m. pl. [GLP] Ordre d’esponges demosponges, amb esquelet basal de carbonat càlcic, que visqueren de l’ordovicià al miocè.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
quetoforals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes, que formen filaments ramificats, generalment acabats en punta aguda o pèl hialí, a vegades englobats en mucílag, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Chaetophora i Stigeoclonium.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
quetògnats
1 m. pl. [ZOI] Grup de metazous del grup dels lofoforats, de cos transparent i en forma de fletxa.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
quetsémper
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels sinodòntids, de cos cilíndric, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color gris cendrós amb bandes transversals més fosques, amb la boca molt ampla, una primera aleta dorsal alta i curta i en situació central, i una segona aleta dorsal petita i adiposa (Synodus saurus).
quètxup
m. [LC] [HO] Salsa elaborada amb polpa de tomàquet condimentada amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal.
quetzal
1 m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels trogoniformes, de plomatge molt acolorit, que viu a l’Amèrica Central (Pharomachrus moccino).
2 1 m. [ECT] Unitat monetària de Guatemala.
2 2 m. [ECT] Moneda d’un quetzal.
queviures
m. pl. [LC] [HO] Coses de menjar. Compreu queviures per a l’excursió. S’havien acabat els queviures i començaren a passar gana.
qui
1 pron. [LC] Quina persona o quines persones. Qui és? Qui són? Qui has vist? Amb qui anàveu? No sé qui és. No sé qui són. Pregunteu-li amb qui parlava.
2 pron. [LC] Com a pronom relatiu, designant persones o coses personificades, és emprat:
a) En les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional. L’home de qui parlàveu. Les dones amb qui anaves. Els individus a qui us referiu.
b) En les oracions de relatiu substantives, generalment com a subjecte. Qui guanya primer s’escanya darrer. Qui dia passa any empeny. Això, que ho faci qui vulgui. És ell qui ha dit això. És en Pere amb qui volem anar.
c) Combinat amb l’article introduint una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte, de complement directe o de complement de règim. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: soc el qui et penses, la qui et penses. Ell després es burla del qui ha enganyat. Perdoneu els qui us han ofès.
d) Darrere de pronoms demostratius o indefinits, usats facultativament, forma una combinació equivalent a la combinació el qui.
e) En les oracions de relatiu adjectives, en substitució d’un que o un el qual subjectes.
3 pron. [LC] qui…, qui… Els uns…, els altres… Tots eren al voltant de la taula, qui drets, qui asseguts. Perdé tots els seus companys, qui morts, qui ferits.
quiasma
1 1 m. [MD] Entrecreuament de dues estructures anatòmiques, en forma de X.
1 2 [MD] [ZOA] quiasma òptic Estructura hipotalàmica que resulta de l’entrecreuament del nervi òptic dret, que es creua i va al cantó esquerre del cervell, i viceversa.
2 m. [BI] Punt on les parelles de cromàtides homòlogues estan en contacte, des del final de la profase fins al començament de l’anafase de la meiosi, i en què es produeix l’intercanvi de parts per mitjà de l’entrecreuament.
quiasme
m. [FLL] Figura retòrica consistent en l’acostament de dos membres conceptualment paral·lels però de manera que els termes del segon estiguin disposats en l’ordre invers dels del primer.
quiastolita
f. [GLM] Varietat d’andalusita que té inclusions de matèria carbonosa disposades de tal manera que a la secció basal del cristall tenen forma de creu, usada com a pedra ornamental a l’edat mitjana.
quibuts
[inv.]
m. [RE] Comunitat agrària de caràcter col·lectivista de l’Estat d’Israel.
quic
m. [LC] [ZOO] Gall de raça petita.
quica
f. [LC] [ZOO] Gallina de raça petita.
quico -a
adj. [LC] Carrincló 1.
quicou
m. [LC] [BOB] Reig, ou de reig.
quid
m. [LC] Punt essencial d’una qüestió.
quídam
m. [LC] Individu 3. Qui és aquest quídam que fa estona que ens mira?
quiditat
f. [LC] [FS] Essència 1 1.
quiditatiu -iva
adj. [LC] Que constitueix una quiditat.
quid pro quo
[ll.]
m. [LC] Error que consisteix a prendre una cosa per altra.
quiescència
f. [LC] Qualitat de quiescent.
quiescent
1 1 adj. [LC] Que està en estat de repòs.
1 2 adj. [LC] Que és inactiu.
2 adj. [FL] [RE] En les llengües semítiques, que es pronuncia amb un so vocàlic en un context determinat, tot i ésser una lletra consonant o semiconsonant.
quiet -a
1 adj. [LC] En repòs o en calma. Feia una mar quieta. Un carrer quiet. Estigueu quiets!
2 adj. [LC] PLÀCID. Duia una vida quieta.
quietament
adv. [LC] Amb quietud, d’una manera quieta.
quietisme
1 m. [RE] Doctrina d’alguns místics que fa consistir la summa perfecció de l’home en l’amor de Déu i la inacció de l’ànima.
2 m. [LC] Inacció, apatia.
quietista
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al quietisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Seguidor del quietisme.
quietud
f. [LC] Qualitat de quiet, absència d’agitació, d’excitació, de tropell, etc. La quietud de la nit. El malalt necessita quietud. Pertorbar la quietud pública.
quil
m. [ZOA] [MD] Líquid blanc lletós en què es transforma el quim a l’intestí prim, el qual, transportat pels vasos quilífers, entra en el canal toràcic per a mesclar-se amb la sang.
quil-1
[LC] V. QUILO-2.
quil-2
[LC] [MD] V. QUILO-3.
quili-
[LC] Forma prefixada del mot quil. Ex.: quiliforme.
quilífer -a
adj. [ZOA] [MD] Que porta el quil dels intestins al canal toràcic. Vasos quilífers.
quilificació
f. [ZOA] [MD] Formació de quil en l’intestí prim.
quilificar
v. tr. [ZOA] [MD] Transformar en quil.
quilla
1 f. [LC] [TRA] Peça de fusta o metàl·lica que, en la part inferior de la nau, va de proa a popa i sobre la qual es munta la carcassa del buc.
2 f. [ZOA] Cresta òssia que presenta l’estèrnum dels ocells voladors.
quil·laia
f. [LC] [BOS] Arbre o gran arbust de la família de les rosàcies, de fulles coriàcies, estretament oblongues i dentades, flors verdoses inconspícues i fruit format per cinc fol·licles, originari dels Andes centrals, d’escorça rica en saponina, emprada com a succedani del sabó (Quillaja saponaria).
quillar-se
v. intr. pron. [LC] Arreglar-se a fi de fer goig.
quillat
1 m. [LC] [TRA] Embarcació gran de vela llatina que es distingeix per tenir la proa i la popa en angle recte amb la quilla.
2 m. [LC] [TRA] Embarcació petita, de buc alt i estret, amb la roda de proa formant un angle recte amb la quilla.
quilma
f. [LC] Sac gros, generalment de cànem, emprat per a portar gra al molí, posar la pasta d’oliva a premsar, etc.
quilmada
f. [LC] Oliva molta en una premsada.
quilmes
m. [AGF] [IMI] Carrac o tap de suro d’una longitud entre 38 i 40 mil·límetres i d’un costat o d’un diàmetre, respectivament, entre 25 i 27 mil·límetres.
quilo
m. [LC] [FIM] Quilogram 1. Necessito un quilo de sucre.
quilo-1 [o kilo-]
[LC] [FIF] [FIM] Forma prefixada del mot gr. khílioi, ‘mil’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a mil vegades aquesta unitat (símbol, k). Ex.: quilòmetre o kilòmetre, quilogram o kilogram, quilolitre o kilolitre, quilovolt o kilovolt, quilowatt o kilowatt.
quilo-2 [o quil-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kheîlos, ‘llavi’. Ex.: quiloplàstia, quilitis.
quilo-3 [o quil-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. khylós, ‘suc’, ‘quil’. Ex.: quilocel, quilúria.
quilocaloria
f. [FIM] Unitat d’energia calorífica, emprada en dietètica, equivalent a 1.000 calories (símbol, kcal).
quilocicle
m. [FIF] En un fenomen periòdic, mil cicles o oscil·lacions.
quilogram
1 m. [LC] [FIM] Unitat de massa del sistema internacional equivalent, aproximadament, a la massa d’1 decímetre cúbic d’aigua pura a 4 °C (símbol, kg).
2 [FIM] quilogram força QUILOPOND.
quilogràmetre
m. [LC] [FIM] Unitat de treball equivalent al treball requerit per a alçar un pes d’1 quilogram a una altura d’1 metre (símbol, kgm).
quilohertz
m. [TC] [IN] [FIM] Unitat de freqüència equivalent a 1.000 hertzs.
quilometrar
v. tr. [OP] Marcar les distàncies quilomètriques (en una via, en una carretera), mitjançant fites, estaques, etc.
quilometratge
1 m. [LC] Acció de quilometrar; l’efecte.
2 1 m. [LC] Distància en quilòmetres entre dos punts.
2 2 m. [LC] Quantitat que paga una empresa o una institució per quilòmetre de desplaçament que efectua un dels seus membres, per motius de feina, amb vehicle propi.
quilòmetre
m. [LC] [FIM] Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres (símbol, km).
quilomètric -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al quilòmetre. Una fita quilomètrica.
2 adj. [LC] D’una gran llargària. Un discurs quilomètric.
quilomicró
m. [BI] Lipoproteïna plasmàtica, la més gran de totes, que transporta els greixos absorbits.
quilooctet
m. [IN] [FIM] Unitat de capacitat de memòria equivalent a 1.024 octets (símbol, K).
quiloplàstia
f. [MD] Autoplàstia reparadora d’una pèrdua de substància labial o d’una deformació dels llavis.
quilòpodes
1 m. pl. [ZOI] Classe de miriàpodes, de cos allargat, estret, aplanat i segmentat, que inclou el centcames, l’escolopendra i l’escutígera.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
quilopond
m. [FIM] Unitat de força equivalent al pes d’un cos d’1 quilogram de massa en un lloc de la Terra on l’acceleració de la gravetat és de 9,80665 metres per segon al quadrat (símbol, kp).
quilós -osa
1 adj. [ZOA] [MD] Consistent en quil.
2 adj. [MD] [ZOA] [LC] Semblant al quil.
quilotona
f. [DE] [FIM] Unitat de mesura de l’energia explosiva de les càrregues nuclears, equivalent a l’energia despresa en l’explosió de 1.000 tones de trinitrotoluè.
quilovolt
m. [EE] [FIM] Unitat de força electromotriu i de diferència de potencial equivalent a 1.000 volts (símbol, kV).
quilowatt
1 m. [EE] [FIM] Unitat de potència equivalent a 1.000 watts (símbol, kW).
2 [EE] [FIM] quilowatt hora Unitat pràctica del treball efectuat per una màquina o de l’energia consumida per un aparell, en una hora, la potència dels quals és d’un quilowatt (símbol, kW h).
quilúria
f. [MD] Presència de quil a l’orina.
quim
m. [ZOA] [MD] Massa d’aliments semidigerits que passen de l’estómac a l’intestí prim.
quimera
1 1 f. [AN] [AR] Monstre fabulós de la mitologia grega representat vomitant flames, que té el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de drac.
1 2 f. [HIG] Figura heràldica que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de drac.
2 f. [LC] Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat.
3 f. [LC] Malvolença contra algú. Li tinc quimera. Es tenen molta quimera.
4 f. [LC] Ànsia, inquietud. No passis quimera.
5 f. [LC] [ZOP] Peix condricti del grup dels holocèfals, amb una forta espina verinosa a la primera aleta dorsal, els mascles amb un apèndix cefàlic claviforme (Chimaera monstrosa).
6 f. [BI] [MD] Organisme format per teixits portadors de caràcters propis de genotips diferents.
quimèric -a
1 adj. [LC] Merament imaginari.
2 adj. [LC] Inclinat a crear quimeres.
quimèricament
adv. [LC] Amb quimera, d’una manera quimèrica.
quimèrids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis que inclou la quimera.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
químic -a
1 1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a la química. Fenòmens químics.
1 2 adj. [LC] [QU] Que obra o és produït per un procés químic. Extintor químic.
2 1 f. [LC] [QU] [MD] Ciència que estudia la composició íntima de les substàncies i llurs transformacions recíproques. Química general, inorgànica, orgànica.
2 2 [QU] química analítica Branca de la química que comprèn el conjunt de coneixements teòrics que constitueixen el fonament de l’anàlisi química.
2 3 [QU] [BI] química biològica BIOQUÍMICA.
2 4 [QU] [FIF] química física FISICOQUÍMICA.
2 5 [QU] química inorgànica Branca de la química que estudia els elements i llurs compostos, llevat dels compostos complexos del carboni.
2 6 [QU] química orgànica Branca de la química que tracta dels compostos complexos de carboni i de llurs transformacions.
3 m. i f. [LC] [QU] [PR] Persona versada en química.
químicament
adv. [LC] [QU] Per procediments químics.
quimicofísic -a
adj. [QU] [FIF] FISICOQUÍMIC.
quimificació
f. [ZOA] [MD] Conversió de l’aliment en quim, per l’acció del suc gàstric.
quimificar
v. tr. [ZOA] [MD] Convertir en quim.
quimio-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot químic. Ex.: quimioteràpia, quimioreceptor.
quimioadsorció
f. [QU] Adsorció en què l’adsorbat és fixat a la superfície de l’adsorbent mitjançant interaccions de tipus químic, per exemple mitjançant la formació d’enllaços químics.
quimioceptor -a
adj. i m. [ZOA] QUIMIORECEPTOR.
quimiolitòtrof -a
1 adj. [BI] [ZOA] Que presenta quimiolitotròfia.
2 m. [BI] [ZOA] Organisme quimiolitòtrof.
quimiolitotròfia
f. [BI] Autotròfia en què els organismes sintetitzen llur material cel·lular per l’oxidació de matèria inorgànica procedent del medi, sense cap intervenció directa de la llum solar.
quimioluminescència
f. [QU] Emissió de llum que acompanya alguns processos químics i bioquímics en què s’originen molècules en estat excitat.
quimioorganòtrof -a
adj. [BI] Que presenta quimioorganotròfia.
quimioorganotròfia
f. [BI] Heterotròfia en què els organismes sintetitzen llur material cel·lular per l’oxidació de matèria orgànica procedent del medi, sense cap intervenció directa de la llum solar.
quimioreceptor -a
1 adj. [MD] Que detecta i diferencia les substàncies segons llur estructura química, s’aplica a un receptor sensitiu.
2 m. [MD] [ZOA] Òrgan sensible a les modificacions químiques de la sang.
quimiosfera
f. [ME] [QU] Regió de l’atmosfera lliure per damunt dels 30 o 40 quilòmetres d’altitud, on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques dels constituents atmosfèrics provocades per la radiació solar incident.
quimiosíntesi
f. [ZOA] [BI] Síntesi de substàncies orgàniques a partir d’una font d’energia química.
quimiosintètic -a
adj. [ZOA] [BI] Relatiu o pertanyent a la quimiosíntesi.
quimiosintetitzador -a
adj. [ZOA] Que duu a terme la quimiosíntesi. Organisme quimiosintetitzador.
quimiotactisme
m. [ZOA] Quimiotaxi, especialment quan es manifesta en cèl·lules aïllades i mòbils.
quimiotaxi
f. [BI] Reacció de moviment de certs organismes, orientada i obligada per factors químics.
quimioteràpia
f. [MD] Tractament per agents químics que actuen sobre determinats microorganismes i determinades cèl·lules patològiques amb perjudici tolerable dels teixits orgànics.
quimioteràpic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la quimioteràpia.
2 m. [MD] Substància que és capaç d’actuar d’una manera més o menys selectiva sobre cèl·lules i microorganismes patològics sense lesionar l’hoste afectat d’una manera apreciable.
quimiotropisme
m. [BO] [BI] Tropisme en què el factor estimulant és una substància química.
quimisme
m. [QU] Activitat química. El quimisme de les roques.
quimo-1
[LC] Forma prefixada del mot gr. khymós, ‘suc’. Ex.: quimosina, quimotripsina.
quimo-2
[LC] Forma prefixada del mot gr. kŷma, ‘ona’. Ex.: quimogràfic, quimograma.
quimògraf
m. [FL] Aparell per a enregistrar el moviment ondulatori o la modulació derivats funcionalment d’un òrgan, com ara les vibracions sonores de la parla o la tensió arterial.
quimogràfic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent al quimògraf o al quimograma.
quimograma
m. [FL] Representació quimogràfica de la parla on es poden apreciar i analitzar les vibracions laríngies, bucals i nasals de les emissions lingüístiques.
quimono
1 m. [LC] [ED] Túnica, cenyida amb una faixa, que porten els japonesos.
2 m. [LC] [ED] Vestit anàleg usat als països occidentals.
quimós -osa
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al quim.
quin -a
1 adj. [LC] Un o uns d’un grup o d’un nombre de persones o coses sobre el qual o els quals recau una interrogació directa o indirecta. Quin dia vindràs? Amb quin ganivet ho tallaràs? Per quins carrers heu passat? No sap quina resposta fer-me.
2 adj. [LC] Adjectiu exclamatiu. Quin arbre més alt! Quina noia més bonica! Quins crits! Quin un de més gros! Quina una que n’has fet!
quina1
f. [LC] [MD] [BOS] Escorça de la cincona, de la qual s’extreu la quinina.
quina2
1 1 f. [LC] [AF] QUINTERN.
1 2 f. [LC] Grup de cinc persones.
2 f. [LC] [JE] Conjunt dels dos cincs dels daus quan surten tots dos en una tirada.
3 f. [HIG] Moble heràldic en forma de dau que mostra els cinc punts.
quina3
f. [LC] [JE] Joc semblant a la plena en què guanya el jugador que omple les cinc cases d’una mateixa fila.
quinaire
m. i f. [LC] Persona que forma part d’una quina.
quinaldina
f. [QU] Base heterocíclica nitrogenada de caràcter aromàtic, derivada de la quinolina, emprada en la síntesi de colorants i de productes farmacèutics.
quinari -ària
1 adj. [LC] [MT] Que consta de cinc unitats o elements.
2 adj. [MT] Que té per base 5.
3 m. [NU] Moneda d’argent de la Roma republicana del valor de 5 asos o 0,5 denaris.
quinat -ada
adj. [LC] En bot., en nombre de cinc. Fulles quinades.
quincalla
1 f. [LC] Conjunt d’objectes de metall d’escàs valor.
2 f. [LC] Imitacions de joies.
quincallaire
m. i f. [LC] [PR] Comerciant de quincalla.
quincaller quincallera
m. i f. [LC] [PR] QUINCALLAIRE.
quincalleria
f. [LC] [IMI] Comerç de quincalla.
quincunci
m. [LC] Reunió de cinc objectes ocupant els quatre vèrtexs i el centre d’un quadrat.
quindecàgon
m. [MT] PENTADECÀGON.
quinina
f. [LC] [QU] [MD] [BOS] Alcaloide extret de l’escorça de diverses espècies de cincona, que té acció antipirètica i analgèsica i és emprat contra la malària.
quinisme
m. [MD] Condició morbosa produïda per l’abús de la quinina.
quinoide
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’estructura d’una quinona.
quinolina
f. [QU] Compost aromàtic, de fórmula empírica C9H7N, amb dos cicles de sis baules, un dels quals conté un àtom de nitrogen, de caràcter bàsic, que s’obté per destil·lació del petroli brut, de gran importància industrial en la manufactura dels colorants de cianina.
quinona
f. [QU] Compost amb dos grups carbonil en la molècula, producte de l’oxidació d’alguns sistemes aromàtics, en què es produeix el reemplaçament de dos grups –CH= de l’anell per dos grups =C=O i la reorganització dels dobles enllaços del sistema.
quinquagenari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que ha complert els cinquanta anys i no arriba als seixanta.
quinquagèsim -a
1 adj. [LC] [MT] CINQUANTÈ.
2 f. [RE] Diumenge que precedeix el primer diumenge de quaresma.
3 f. [RE] ANT. Pentecosta 2.
quinquagesimal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al cinquanta o a la cinquantena.
2 adj. [LC] Que procedeix o es compta per cinquantenes.
quinqué
[pl. -és]
m. [LC] Llum, ordinàriament de petroli, proveït d’un tub de vidre i, generalment, d’un pàmpol.
quinque-
[LC] Forma prefixada que significa ‘cinc’, ‘cinc cops’. Ex.: quinquevalent, quinquecapsular, quinquefoliat.
quinquefoli
m. [HIG] Moble heràldic que representa una flor perforada de cinc pètals arrodonits i puntuts.
quinquefoliat -ada
adj. [AR] Dividit en cinc lòbuls. Arc quinquefoliat.
quinquennal
1 adj. [LC] Que dura cinc anys.
2 adj. [LC] Que s’esdevé cada cinc anys.
quinquenni
m. [LC] Període de cinc anys.
quint -a
1 adj. [LC] [MT] CINQUÈ. Carles V. Sixt V.
2 f. [LC] Sèrie de cinc cartes seguides del mateix coll.
3 f. [MU] En mús., interval que abraça cinc graus consecutius de l’escala i està format per tres tons i un semitò.
4 1 m. [LC] Tret a la sort d’entre cinc.
4 2 m. [DE] Home que, per sorteig, havia d’ésser soldat.
5 m. pl. [AN] [JE] [LC] Castellers que formen el cinquè pis d’un castell humà.
6 1 f. [HIH] Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
6 2 f. [HIH] Part corresponent al rei en el botí de guerra o d’expedicions corsàries.
6 3 f. [HIH] Dret corresponent a la cinquena part de la collita de cereals que pertocava al senyor.
6 4 f. [HIH] Cinquena part de la presa que es feia en una cavalcada, quan aquesta no era reial.
quintà
m. [LC] [AGA] [AGR] Camp, pastura, vora un mas o un poblat.
quintacolumnisme
m. [LC] Tàctica basada en la cinquena o quinta columna.
quintacolumnista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al quintacolumnisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del quintacolumnisme.
3 m. i f. [LC] Membre d’una quinta columna.
quintada
f. [LC] Broma pesada que es fa a una persona que és nova en un lloc.
quintaessenciar
1 v. tr. [LC] Reduir a la quinta essència.
2 v. tr. [LC] Refinar en alt grau.
quintana
f. [LC] [AGA] [AGR] QUINTÀ.
quintant
m. [TRA] Instrument de reflexió, anàleg al sextant, el sector del qual és d’una cinquena part del cercle.
quintar1
1 m. [FIM] Unitat de pes equivalent a 100 quilograms (símbol, q).
2 [LC] [FIM] [MT] quintar mètric Quintar11.
3 m. [LC] [FIM] Unitat de pes emprada antigament, equivalent a 4 roves o 104 lliures, que són 41 quilos, aproximadament.
quintar2
1 v. tr. [LC] [DE] Treure per sort (d’un conjunt de coses) una de cada cinc.
2 v. tr. [LC] [DE] Treure per sort (d’entre els homes útils) els qui han d’anar a soldat.
quintarada
f. [HIH] Antigament, modalitat de noli estipulat sobre el quintar de mercaderia carregat.
quinter
m. [HIH] [PR] Persona encarregada de cobrar la quinta.
quintern
1 m. [MT] Combinació formada per cinc nombres.
2 m. [AF] Plec de cinc fulls.
quintet
1 1 m. [LC] [MU] Composició musical per a cinc veus o instruments.
1 2 m. [MU] Conjunt dels cinc executants de quintets.
2 m. [FLL] Estrofa de cinc versos.
quinti-
[LC] Forma prefixada del mot quint. Ex.: quintigemin.
quintilló
m. [IT] Cinquena part d’una troca de seda.
quinto
m. [LC] [DE] POP. Jove que s’ha d’incorporar al servei militar obligatori.
quíntuple1
adj. [LC] Format per cinc.
quíntuple2 -a
1 adj. [LC] [MT] Que és com cinc vegades un altre nombre, una altra quantitat. Trenta és un nombre quíntuple de sis.
2 m. [LC] [MT] Trenta és el quíntuple de sis.
quintuplicació
f. [LC] Acció de quintuplicar.
quintuplicar
v. tr. [LC] [MT] Fer quíntuple, multiplicar per cinc (una quantitat).
quinze
1 adj. [LC] [MT] Catorze més un. Una noia de quinze anys.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el catorze, 15. El quinze és múltiple de cinc.
2 2 m. [LC] El que fa quinze en una sèrie numerada. El quilòmetre 15. Lluís XV (quinze). Agafa el 15 i baixa al final del trajecte.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre quinze. Du un 15 marcat a l’esquena.
3 [LC] a tres quarts de quinze loc. adv. Molt fora del temps oportú, del cas, etc.
quinzè -ena
1 adj. [LC] [MT] Que en una sèrie en té catorze davant seu, el que fa quinze.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les quinze parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La quinzena part d’una cosa.
3 m. [LC] [MT] Dos quinzens, 2/15.
quinzena
1 f. [LC] Conjunt de quinze unitats.
2 f. [LC] Espai de quinze dies. A la primera quinzena de setembre.
3 f. [LC] Conjunt aproximat de quinze unitats. Una quinzena de persones.
quinzenada
f. [LC] Temporada de quinze dies. Aniré a passar una quinzenada a fora.
quinzenal
adj. [LC] Que té lloc cada quinze dies. Periòdic quinzenal.
quinzenari quinzenària
m. i f. [LC] Persona que compleix una condemna de quinze dies de presó.
quinzet
1 m. [LC] [NU] Ral 2.
2 m. [NU] Ral d’argent castellà que al segle XVII corria amb un valor de 15 diners del país, denominació pròpia de València.
3 m. [NU] Ral de billó castellà, denominació pròpia de València, al segle XIX.
quiono-
[LC] Forma prefixada del mot gr. khión khiónos, ‘neu’. Ex.: quionòfil, quionòfob.
quiosc
1 m. [LC] [AQ] Pavelló obert de tots costats que es construeix en un jardí, un terrat, etc.
2 m. [LC] Pavelló situat a la via pública destinat a la venda de periòdics, flors, begudes, etc.
quiosquer quiosquera
m. i f. [LC] Persona que té un quiosc o hi treballa.
quipà
[pl. às]
f. [RE] Casquet que fan servir els homes jueus observants.
quiquiriquic
1 interj. [LC] Expressió que evoca la veu del gall.
2 m. [LC] Veu del gall.
3 m. [BOS] ROSELLA.
quir-
[LC] [MD] V. QUIRO-.
quiragra
f. [MD] Dolor poagrós de les mans.
quiral
adj. [QU] Que gaudeix de quiralitat.
quiralitat
f. [QU] En una configuració o conformació donades, propietat de no identitat d’una molècula amb la seva imatge especular, la qual cosa li confereix activitat òptica.
quirat
1 1 m. [FIM] [IMI] [GL] Unitat de pes de pedres precioses, emprada en joieria, equivalent a 200 mil·ligrams.
1 2 m. [FIM] [IMI] [GL] Unitat de llei dels aliatges d’or, equivalent a un contingut en or igual a la vint-i-quatrena part del total d’un aliatge d’aquest metall. Or de 22 quirats.
2 m. [NU] [ISL] Moneda islàmica d’argent que pesava la vint-i-quatrena part d’1 unça.
quiratador
m. [LC] Balança de precisió per a pesar els diamants.
quiro- [o quir-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kheír kheirós, ‘mà’. Ex.: quirologia, quiromància, quiràlgia.
quirògraf -a
1 adj. [LC] [DR] Que ha estat escrit a mà o que porta una signatura autògrafa.
2 m. [RE] [DR] Decret firmat pel papa.
quirografia
f. [LC] QUIROLOGIA.
quirogràfic -a
adj. [LC] QUIROLÒGIC.
quirologia
1 f. [LC] DACTILOLOGIA.
2 f. [LC] Estudi de la forma i l’aspecte extern de les mans i de les línies que apareixen al palmell.
quirològic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la quirologia.
quiromància
f. [LC] [AN] Endevinació per la inspecció de la mà, especialment de les seves ratlles.
quiromàntic -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la quiromància.
2 m. i f. [LC] [AN] [PR] Persona que professa la quiromància.
quironomia
f. [MU] Art d’expressar amb els moviments de les mans el ritme i la línia d’una melodia.
quiropràctic -a
1 1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la quiropràctica.
1 2 f. [MD] Mètode empíric de tractament de diverses afeccions consistent a manipular i pressionar amb les mans damunt de la columna vertebral.
2 m. i f. [PR] [MD] Especialista en quiropràctica.
quiropterofília
f. [BO] Pol·linització en què el transport de pol·len és fet per mamífers quiròpters.
quiròpters
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers adaptats al vol, amb una membrana cutània que s’estén a cada costat del cos sostinguda per les extremitats anteriors i les posteriors, com els ratpenats.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
quirra
f. [LC] VULG. Penis 1.
quirúrgic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la cirurgia.
quirúrgicament
adv. [LC] [MD] Segons les regles de la cirurgia.
qui-sap-lo1
adv. [LC] En alt grau, en gran nombre, en gran quantitat. Enguany han collit qui-sap-lo. Uns cataus qui-sap-lo divertits.
qui-sap-lo2 -la
adj. [LC] Gran nombre de, gran quantitat de. De diners, en guanya qui-sap-los. Ha tingut qui-sap-la sort.
quisca
f. [LC] [MD] Brutícia adherida a la pell o als pèls.
quisleu
1 m. [RE] Novè mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Tercer mes de l’any civil jueu.
quissa
f. [LC] GOSSA.
quisso
m. [LC] Gos 1. Un quisso famolenc feia estona que el seguia.
quissó
m. [LC] Cadell de gos.
quissoi
m. [LC] QUISSÓ.
quissoia
f. [LC] QUISSONA2.
quissoiar
v. intr. [LC] [AGR] La gossa, parir.
quissona1
f. [ZOP] Agullat 1.
quissona2
f. [LC] Cadella de gos.
quist
1 1 m. [BI] Estructura en forma de bossa closa que envolta un organisme microscòpic.
1 2 m. [BI] Organisme microscòpic contingut en aquesta bossa.
2 1 m. [LC] [BI] [MD] Producció patològica en forma de bossa closa, proveïda de coberta, que conté una substància líquida o semilíquida.
2 2 [MD] quist dermoide Quist la paret del qual té tots els caràcters de la pell normal i conté productes de secreció de les glàndules sebàcies dels fol·licles pilosos i les glàndules sudorípares, o fins i tot formacions d’origen epidèrmic, com ara dents.
2 3 [MD] quist hidatídic Quist originat pel creixement d’una larva de la tènia Echinococcus.
2 4 [MD] quist sebaci Quist subepidèrmic format per l’acumulació dels productes de secreció d’una glàndula sebàcia.
quístic -a
adj. [BI] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a un quist.
quistós -osa
1 adj. [LC] [BI] [MD] Pertanyent al quist.
2 adj. [LC] [BI] [MD] Semblant a un quist.
quisvulla
pron. [LC] Una entre diferents persones, sigui la que sigui, no importa quina.
quitament
1 m. [LC] [AD] Acció de pagar un deute.
2 [AD] quitament i espera Acord pel qual el creditor considera el deutor quiti d’una part de les seves obligacions i li concedeix uns terminis per al pagament de la resta.
quitança
f. [LC] [DR] [AD] Escrit en què es reconeix algú quiti d’un deute.
quitar
1 v. tr. [LC] [AD] Fer quiti d’una obligació pecuniària. Em va prometre que em quitaria de tots els meus deutes.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir quiti. Endeutat i sense esperança de quitar-se.
3 v. tr. [AD] Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta.
4 v. tr. [AD] Desempenyorar o recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la.
5 v. tr. [AD] Redimir, posar en llibertat (algú) pagant per ell.
quiti quítia
adj. [DR] [LC] Enterament alliberat d’una obligació pecuniària, moral.
quitina
f. [BO] [ZOA] [QU] Polímer lineal que és el principal constituent de les parets cel·lulars de molts organismes i de l’exoesquelet dels insectes i dels crustacis.
quitinós -osa
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la quitina.
2 adj. [ZOA] Constituït per quitina.
quitrà
m. [LC] [IQ] [OP] Líquid espès, viscós, de color fosc, bituminós, obtingut com a residu de la destil·lació destructiva del carbó, de la fusta, de la torba, de l’hulla, del petroli i d’altres materials d’origen vegetal.
quitridi
m. [BOB] Fong aquàtic, sovint paràsit, que forma esporangis en forma d’olleta a la superfície o a l’interior de les cèl·lules parasitades, i sovint pertany al grup dels quitridiomicets.
quitridiomicets
1 m. pl. [BOB] Classe de fongs, generalment aquàtics, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, saprofítics o paràsits, generalment microscòpics i força primitius, possible base de l’evolució dels fongs veritables.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
quitridiomicots
1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs, que comprèn els quitridiomicets.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.
quitxalla
f. [LC] Mainada 1 2.
quítxua
1 1 m. i f. [HIH] [AN] Individu de diversos pobles amerindis de l’Equador, el Perú i Bolívia.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als quítxues.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua ameríndia parlada a l’Equador, el Perú i Bolívia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al quítxua.
quixot
m. [LC] Home emportat per punt, per un ideal, etc., a empreses temeràries, desproporcionades a les seves forces, a què ningú no el demana.
quixotada
f. [LC] Acció pròpia d’un quixot.
quixotesc -a
1 adj. [LC] Que és un quixot.
2 adj. [LC] Propi d’un quixot.
quixotescament
adv. [LC] D’una manera quixotesca.
quixotisme
m. [LC] Condició de quixot, de quixotesc.
quocient
1 m. [MT] [LC] [PE] [PS] Nombre que resulta de la divisió d’un nombre per un altre. El quocient de 24 per 8 és 3.
2 m. [PE] quocient intel·lectual Xifra que representa una valoració de la intel·ligència d’una persona i que resulta de dividir l’edat mental per l’edat cronològica real i multiplicar per cent.
quòdlibet
1 m. [FS] Qüestió a dilucidar.
2 m. [FS] En l’escolàstica, qüestió no fixada prèviament pel mestre, sinó suscitada pels oients.
quodlibetal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un quòdlibet.
quòndam
adj. [LC] ANT. Que fou.
quòniam
m. [LC] tros de quòniam V. TROS.
quòrum
1 m. [LC] [PO] [AD] [HIH] Donat el nombre de votants, mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid.
2 m. [AD] [HIH] [PO] Nombre mínim de membres presents en una assemblea, un consell, una junta perquè els acords que s’hi prenen siguin vàlids. La qüestió no va poder ser votada per manca de quòrum.
quota
1 1 f. [LC] [ECT] [DR] Part de pagament que toca a cadascú. Els socis del club paguen una quota mensual.
1 2 [DR] quota vidual Llegítima usufructuària que pertoca al cònjuge supervivent en cas de situació intestada.
2 1 f. [ECT] Conjunt de mesures que limiten directament la quantitat de béns o serveis que es pot exportar o importar, en el comerç internacional.
2 2 [ECT] quota de mercat Proporció de vendes d’un determinat bé o servei efectuada per una empresa o unitat econòmica en un espai geogràfic determinat.
quotidià -ana
adj. [LC] De cada dia.
quotidianament
adv. [LC] DIÀRIAMENT.
quotidianitat
f. [LC] Qualitat de quotidià.