destall m. Escarada.

gal·landa f. Espígol dentat (→).

sabucar m. Saücar.

sort1 m. Lliri blau (→).

teï - V. teo-.

ablanir v. tr. 1 1 Estovar 1. La calor ablaneix la cera. 1 2 Mitigar, suavitzar. Ablanir la tristor. tr. 2 Apallissar, colpejar.

ablanir v. tr. i intr. pron. 1 1 Estovar 1. La calor ablaneix la cera. La cera s’ablaneix amb la calor. 1 2 tr. Mitigar, suavitzar. Ablanir la tristor. tr. 2 Apallissar, colpejar.

aclamació f. [...] 2 2 per aclamació loc. adv. A una veu (→). Nomenat president per aclamació. [...]

aclamació f. [...] 2 2 per aclamació loc. adv. D’una manera unànime i manifestant-ho obertament i espontània. Nomenat president per aclamació. [...]

adesar v. tr. Desar.

adesar v. tr. i intr. pron. Desar.

adult -a adj. 1 Pervingut al terme de l’adolescència, de la creixença. Persona adulta. Planta adulta. 2 m. i f. Persona gran o adulta. Una malaltia que no ataca els adults.

adult -a adj. 1 Pervingut al terme de l’adolescència, de la creixença. Persona adulta. Planta adulta. 2 m. i f. Persona gran o adulta. Una malaltia que no ataca els adults. 3 Propi de l’adult. El capgròs perd la cua en assolir l’estat adult.

agafada f. 1 1 Acció d’agafar o d’agafar-se. Una agafada de dits. 1 2 Conjunt de persones o coses agafades, especialment d’un cop. Hi haurà peix per donar i per vendre: n’han fet una bona agafada. Duien una agafada de lladres. f. 2 Discussió violenta. En Gallard i en Rebull han tingut una agafada per culpa de la Melitona.

agafada f. 1 1 Acció d’agafar o d’agafar-se. Una agafada de dits. 1 2 Conjunt de persones o coses agafades, especialment d’un cop. Hi haurà peix per donar i per vendre: n’han fet una bona agafada. Duien una agafada de lladres. 1 3 Batuda 3 3. f. 2 Discussió violenta. En Gallard i en Rebull han tingut una agafada per culpa de la Melitona.

aguilot m. Aligot.

aguilot m. 1 1 Ocell de la família dels accipítrids, d’uns 55 centímetres de llargada i de plomatge brunenc amb una ratlla fosca a la cua, que es nodreix de petits mamífers i insectes ( Buteo buteo). 1 2 aguilot calçat Ocell de la família dels accipítrids, rar a les nostres contrades ( Buteo lagopus). 1 3 aguilot rogenc Ocell de la família dels accipítrids, de mida superior a l’aguilot, amb el plomatge lleument vermellós ( Buteo rufinus). 1 4 aguilot vesper Ocell de la família dels accipítrids, que fa de 51 a 58 centímetres de llargada i inclou en la seva dieta abelles i vespes ( Pernis apivorus). m. 2 Persona alta i desmarxada.

agustí agustina m. i f. Membre de l’orde de sant Agustí. Agustins descalços.

agustí agustina m. i f. 1 Membre de l’orde de sant Agustí. Agustins descalços. 2 adj. Augustinià.

aidar v. tr. Ajudar.

aidar v. tr. i intr. i intr. pron. Ajudar.

aigua f. [...] f. 2 1 aigües continentals Espais marítims propers a la costa que envolten un continent. 2 2 aigües d’una nau Solc que una embarcació deixa a popa quan navega. 2 3 aigües històriques Espais marítims que tradicionalment es considera que formen part d’un estat determinat. 2 4 aigües interiors Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que són considerades dins d’una mateixa línia de costa. 2 5 aigües internacionals Espais marítims que no estan sotmesos a la sobirania de cap estat. 2 6 aigües jurisdiccionals [o aigües territorials] Espais marítims sotmesos a la sobirania d’un estat. [...] 3 3 estar amb l’aigua fins al coll Trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques. 3 4 fer aigües una nau [...]

aigua f. [...] f. pl. 2 1 Espais marítims propers a la costa. Els vaixells pescaven en aigües de Cabrera. 2 2 aigües continentals Aigües properes a la costa que envolten un continent. 2 3 aigües d’una nau Solc que una embarcació deixa a popa quan navega. 2 4 aigües històriques Aigües que tradicionalment es considera que formen part d’un estat determinat. 2 5 aigües interiors Aigües situades entre les concavitats de la costa que són considerades dins d’una mateixa línia de costa. 2 6 aigües internacionals Aigües que no estan sotmeses a la sobirania de cap estat. 2 7 aigües jurisdiccionals [o aigües territorials] Aigües sotmeses a la sobirania d’un estat. [...] 3 3 amb l’aigua al coll [o amb l’aigua fins al coll] loc. adv. En un gran destret, a punt de sucumbir a dificultats econòmiques. 3 4 fer aigües una nau [...]

ain f. Setzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

ain f. Setzena lletra dels alfabets àrab, hebreu i arameu.

ajeure [inf. ajeure o ajaure; quant a la flexió, com jeure] v. tr. [...]

ajeure [quant a la flexió, com jeure] v. tr. [...]

ajudar v. tr. [...] 1 2 ajudar a missa Ajudar a dir la missa. 1 3 ajudar a portar la creu a algú Compartir les seves penes, els seus treballs, etc. 1 4 Socórrer [...]

ajudar v. tr. [...] 1 2 ajudar a missa Ajudar a dir la missa. 1 3 ajudar algú a portar la creu Compartir les penes, els treballs, etc., (d’algú). 1 4 Socórrer [...]

alcalde m. i f. 1 President, primer magistrat, de l’ajuntament d’un municipi. m. i f. 2 1 alcalde de barri Persona que exerceix en un barri certes funcions que l’alcalde li delega. 2 2 alcalde pedani Alcalde que presideix una entitat local menor.

alcalde² alcaldessa m. i f. 1 President, primer magistrat, de l’ajuntament d’un municipi. m. i f. 2 1 alcalde de barri Persona que exerceix en un barri certes funcions que l’alcalde li delega. 2 2 alcalde pedani Alcalde que presideix una entitat local menor. f. 3 EN REC. Muller de l’alcalde.

alcaldessa f. 1 Alcalde. 2 EN REC. Muller de l’alcalde.

alcalde1 f. Alcaldessa 1 i 2.

aleví -ina adj. 1 1 Que agrupa generalment els esportistes d’edat entre nou i onze anys. Categoria alevina. 1 2 adj. i m. i f. Esportista que pertany a la categoria alevina. m. 2 Peix durant els primers estadis de la seva vida, especialment el destinat a la repoblació de rius i estanys.

aleví -ina adj. i m. i f. 1 1 Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels benjamins i inferior a la dels infantils, d’entre nou i onze anys d’edat. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als alevins. m. 2 Peix durant els primers estadis de la seva vida, especialment el destinat a la repoblació de rius i estanys.

alfanic m. Pasta de sucre amassat amb oli d’ametlles dolces.

alfanic m. Dolç fet de sucre pastat amb oli d’ametlles dolces.

alficòs m. Cogombre d’una varietat llarga, cilíndrica i solcada.

alficòs [pl. -ossos] m. Cogombre d’una varietat llarga, cilíndrica i solcada.

aligany m. Aligot.

aligany m. Aguilot.

aligot m. 1 1 Ocell de la família dels accipítrids, d’uns 55 centímetres de llargada i de plomatge brunenc amb una ratlla fosca a la cua, que es nodreix de petits mamífers i insectes ( Buteo buteo). 1 2 aligot calçat Ocell de la família dels accipítrids, rar a les nostres contrades ( Buteo lagopus). 1 3 aligot rogenc Ocell de la família dels accipítrids, de mida superior a l’aligot, amb el plomatge lleument vermellós ( Buteo rufinus). 1 4 aligot vesper Ocell de la família dels accipítrids, que fa de 51 a 58 centímetres de llargada i inclou en la seva dieta abelles i vespes ( Pernis apivorus). m. 2 Persona alta i desmarxada.

aligot m. [LC] [ZOO] Aguilot.

alt³ -a adj. [...] 4 passar per alt una cosa a) Ometre-la. Passo per alt la primera part del document. b) Passar desapercebuda. Les vostres indicacions ens han passat per alt. adj. 5 Pròxim a l’inici, especialment a l’inici d’un període històric. L’alta edat mitjana.

alt³ -a adj. [...] 4 passar per alt una cosa a) Ometre-la. Passo per alt la primera part del document. b) Passar desapercebuda. Les vostres indicacions ens han passat per alt. adj. 5 Dirigit cap amunt. Anar amb el cap alt. adj. 6 Pròxim a l’inici, especialment a l’inici d’un període històric. L’alta edat mitjana.

altressí adv. 1 En un escrit judicial, igualment, també. 2 m. Petició que es fa en una demanda judicial a continuació de la petició principal, i que comença amb el mot altressí.

altressí adv. 1 En un escrit judicial, igualment, també. 2 m. [pl. -ís] Petició que es fa en una demanda judicial a continuació de la petició principal, i que comença amb el mot altressí.

amorosament adv. Amb amor (→).

amorosament adv. D’una manera amorosa.

amunt adv. 1 En direcció de baix a dalt, d’un lloc a un altre de més alt. El globus tardarà a caure: encara va amunt. La formiga se t’enfila braç amunt. Vés carretera amunt i els trobaràs. El teu estel ha arribat molt amunt, més amunt que el meu. Tal casa està situada més amunt que tal altra. 2 per amunt loc. adv. [...]

amunt adv. 1 1 En direcció de baix a dalt, d’un lloc a un altre de més alt. El globus tardarà a caure: encara va amunt. El teu estel ha arribat molt amunt, més amunt que el meu. Tal casa està situada més amunt que tal altra. 1 2 Pot posposar-se a un substantiu. La formiga se t’enfila braç amunt. Vés carretera amunt i els trobaràs. 2 per amunt loc. adv. [...]

anatòmicament adv. D’una manera anatòmica.

anatòmicament adv. Des del punt de vista de l’anatomia. Anatòmicament, el gos s’assembla molt al llop.

androgin -ògina adj. i m. i f. 1 Hermafrodita. 2 De sexe difícil de determinar. 3 Que té flors masculines i flors femenines. Plantes andrògines. Inflorescències andrògines.

androgin -ògina adj. 1 1 De sexe difícil de determinar. 1 2 Que té flors masculines i flors femenines. Plantes andrògines. Inflorescències andrògines. adj. i m. 2 Hermafrodita 2.

anorac m. Jaqueta esport, generalment impermeable i amb caputxa.

anorac m. Jaqueta esportiva, generalment impermeable i amb caputxa.

aparellar² v. tr. 1 Apariar 1. 2 Aparionar.

aparellar² v. tr. 1 1 Ajuntar (dos, mascle i femella) per a la reproducció. 1 2 intr. pron. Els rosegadors s’aparellen abans de la hivernació. L’abella reina s’aparella amb uns quants abegots durant el vol nupcial. tr. 2 1 Ajuntar (dues persones) de manera que formin parella. 2 2 intr. pron. Dues persones, fer parella. Qui vulgui companyia que s’aparelli. Els balladors s’aparellen per ballar el rigodon. tr. 3 Aparionar.

apariar v. tr. 1 Ajuntar (dos, especialment mascle i femella) de manera que formin parella. tr. 2 [...]

apariar v. tr. i intr. pron. 1 Aparellar² 1. tr. 2 [...]

apujar v. tr. 1 Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la calefacció. No apugis tant la ràdio, que em molesta. 2 Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt. Apujar els preus. Li han apujat el sou. 3 pron. S’han apujat les tarifes dels transports públics.

apujar v. tr. 1 Fer ascendir a un nivell més alt. Apujar el cap, els braços. Apujar-se l’ala del capell. Apujar-se les mànigues. Apujar-se el coll de l’abric. 2 Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la calefacció. No apugis tant la ràdio, que em molesta. 3 Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt. Apujar els preus. Li han apujat el sou. S’han apujat les tarifes dels transports públics.

aragonès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural d’Aragó. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Aragó o als seus habitants. m. 2 1 Dialecte romànic parlat a la part pirinenca d’Aragó. 2 2 Dialecte espanyol parlat a Aragó. 2 3 adj. Relatiu o pertanyent a l’aragonès. adj. 3 Relatiu o pertanyent a l’antiga Corona catalanoaragonesa, als seus reis, a les seves institucions, o als seus habitants.

aragonès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural d’Aragó. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Aragó o als seus habitants. m. 2 1 Llengua romànica parlada a l’àrea septentrional d’Aragó. 2 2 Dialecte de l’espanyol parlat a Aragó. 2 3 adj. Relatiu o pertanyent a l’aragonès. adj. 3 Relatiu o pertanyent a la Corona d’Aragó, als seus reis, a les seves institucions o als seus habitants.

arpellat m. Aligot 1 1.

arpellat m. Aguilot 1 1.

as¹ m. [...] m. 2 Persona que excel·leix en un esport. [...]

as¹ m. [...] m. 2 Persona que excel·leix en una activitat determinada. Es convertí en un as de les finances. [...]

asturià -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural d’Astúries. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Astúries o als seus habitants. m. 2 1 Conjunt de parlars lleonesos d’Astúries i d’una part de Cantàbria. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’asturià.

asturià -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural d’Astúries. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Astúries o als seus habitants. m. 2 1 Llengua romànica parlada al Principat d’Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte portuguès de Bragança. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’asturià.

avall adv. [...] 1 2 Pot adjuntar-se a un substantiu posposant-s’hi. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall. [...]

avall adv. [...] 1 2 Pot posposar-se a un substantiu. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall. [...]

avena f. Civada 1 1.

avena f. Civada 1 1 i 2.

bacil·làcies f. pl. 1 Família de bacteris anaerobis estrictes o facultatius, majoritàriament sapròfits, innocus o patogènics, que comprèn els gèneres Bacillus i Clostridium. 2 f. Individu d’aquesta família.

bacil·làcies f. pl. 1 Família de bacteris, majoritàriament sapròfits, anaerobis estrictes o facultatius, innocus o patogènics, que comprèn els gèneres Bacillus i Clostridium. 2 f. Individu d’aquesta família.

badabadoc m. 1 Badaloc. 2 Rosella. 3 estar-se badabadoc Badar mirant una cosa.

badabadoc m. 1 Badoc² 1 2. 2 Rosella. 3 estar-se badabadoc Badar mirant una cosa.

baix³ -a adj. [...] adj. 3 1 Situat més avall, a un nivell inferior. A aquest arbre li han tallat les branques baixes. El baix Egipte és la part d’Egipte més pròxima a la mar. 3 2 Que no arriba al nivell ordinari o a un nivell donat, que no arriba tan amunt, tan enllà, inferior a les coses de la mateixa espècie. Preu baix. Número baix. Les cartes baixes d’un coll. Temperatures baixes. El baix poble. adj. 4 Pròxim a la fi, [...]

baix³ -a adj. [...] adj. 3 1 Situat més avall, a un nivell inferior. A aquest arbre li han tallat les branques baixes. El baix Egipte és la part d’Egipte més pròxima a la mar. 3 2 Que no arriba al nivell ordinari o a un nivell donat, que no arriba tan amunt, tan enllà, inferior a les coses de la mateixa espècie. Preu baix. Número baix. Les cartes baixes d’un coll. Temperatures baixes. Dieta baixa en sodi. Or baix. adj. 4 Dirigit cap a terra. Anar amb els ulls baixos, amb el cap baix. adj. 5 Pròxim a la fi, [...]

baròmetre m. [...] 2 baròmetre aneroide Baròmetre en què les variacions de la pressió atmosfèrica es mesuren per les deformacions que experimenta una càpsula de parets metàl·liques flexibles on s’ha produït el buit. [...]

baròmetre m. [...] 2 baròmetre aneroide Baròmetre en què les variacions de la pressió atmosfèrica es mesuren per les deformacions que experimenta una càpsula de parets metàl·liques flexibles on s’ha produït el buit parcialment. [...]

batlle batllessa m. i f. 1 Alcalde. [...] f. 3 EN REC. Muller del batlle. m. i f. 4 [fem. batlle] Jutge de primera instància d’Andorra.

batlle² batllessa m. i f. 1 Alcalde, alcaldessa 1 i 2. m. 2 1 Antigament, autoritat municipal i judicial en els pobles. 2 2 Antigament, persona encarregada de l’administració o de la representació dels interessos d’una altra. 2 3 Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic. 2 4 Als Països Catalans i a Aragó, funcionari reial encarregat d’administrar el patrimoni del rei. f. 3 EN REC. Alcaldessa 3.

batuda f. [...] 3 3 fer una batuda La policia, fer una agafada de gent o de coses en un indret determinat. [...]

batuda f. [...] 3 3 Operació policial destinada a cercar i agafar gent o coses en un indret determinat. Fer una batuda. [...]

bellesa f. [...] 3 Dona bella. Es va enamorar d’una bellesa russa.

bellesa f. [...] 1 3 Dona bella. Es va enamorar d’una bellesa russa. f. 2 En fís., nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.

benjamí -ina adj. 1 1 Que agrupa generalment els esportistes d’edat inferior a nou anys. 1 2 adj. i m. i f. Esportista que pertany a la categoria benjamina. m. i f. 2 1 El fill més petit i predilecte. És el benjamí dels pares. 2 2 PER EXT. El benjamí de la colla.

benjamí -ina adj. i m. i f. 1 1 Esportista que pertany a la categoria immediatament inferior a la dels alevins, de vuit a nou anys d’edat. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als benjamins. m. i f. 2 1 El fill més petit i predilecte. És el benjamí dels pares. 2 2 PER EXT. El benjamí de la colla.

beure¹ v. tr. [...] 1 1 Empassar-se (un líquid). Beure aigua, vi, suc de taronja. Beure un got d’aigua, una copeta de conyac. Beure amb un got d’alumini, de paper. Beure a glops, d’un glop. Beure més que una esponja, que una tina, que una mula, que un clot d’arena. 1 2 tr. pron. S’ha begut dues cerveses. [...] tr. 3 1 Absorbir (un líquid). L’esponja beu l’aigua. Un paper que beu la tinta. 3 2 tr. pron. Un paper que es beu la tinta. [...]

beure¹ v. tr. [...] 1 1 Empassar-se (un líquid). Beure aigua, vi, suc de taronja. Beure un got d’aigua, una copeta de conyac. Beure amb un got d’alumini, de paper. Beure a glops, d’un glop. Beure més que una esponja, que una tina, que una mula, que un clot d’arena. 1 2 tr. pron. [amb complement directe determinat] S’ha begut dues cerveses. [...] tr. 3 1 Absorbir (un líquid). L’esponja beu l’aigua. Un paper que beu la tinta. 3 2 tr. pron. [amb complement directe determinat] Un paper que es beu la tinta. [...]

biblioteca f. 1 1 Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts i destinats a servir al públic. Biblioteca pública. Biblioteca especialitzada. Biblioteca de la Universitat. [...]

biblioteca f. 1 1 Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts, per a ésser consultats. Biblioteca pública. Biblioteca especialitzada. Biblioteca de la Universitat. [...]

billar m. 1 Joc que es juga sobre una taula rectangular recoberta de feltre, amb boles de vori que els jugadors impulsen amb un tac. Cada dia juga una hora al billar. Taula de billar. Sala de billar. 2 m. pl. Establiment o local destinat al joc del billar.

billar m. 1 Joc que es juga sobre una taula rectangular recoberta de feltre, amb boles de vori que els jugadors impulsen amb un tac. Cada dia juga una hora al billar. Taula de billar. Sala de billar. 2 Taula on es juga al joc del billar. 3 m. pl. Establiment o local destinat al joc del billar.

bis² adv. 1 Per segona vegada, indicant que una cosa està repetida. El número 7 bis. m. 2 1 En un concert, en una representació, etc., repetició d’una peça o d’un fragment a demanda del públic. Ha merescut els honors del bis. 2 2 fer un bis Bisar.

bis² adj. 1 [inv.] Posposat a un número d’ordre, indica que és el segon de dos números iguals. El número 7 bis. adv. 2 En un fragment musical o en un text teatral, indica que el fragment expressat just abans d’aquesta indicació s’ha de repetir una segona vegada. La cançó comença: «El ball de la civada, jo us el cantaré (bis)...». m. 3 1 En un concert, en una representació, etc., repetició d’una peça o d’un fragment a demanda del públic. Ha merescut els honors del bis. «Bis! Bis!», cridava el públic. 3 2 fer un bis Bisar.

boca f. [...] 3 2 boca a boca Mètode de respiració artificial en què s’indueix la respiració del pacient expirant fortament en la seva boca. 3 3 boca per amunt loc. adv. Ajagut de cara al cel. 3 4 boca per avall loc. adv. Ajagut de cara a terra. 3 5 de boca terrosa loc. adv. De bocaterrosa (→). [...]

boca f. [...] 3 2 boca a boca Mètode de respiració artificial en què s’indueix la respiració del pacient expirant fortament en la seva boca. 3 3 boca amunt loc. adv. Boca per amunt (→). 3 4 boca avall loc. adv. Boca per avall (→). 3 5 boca enlaire loc. adv. Boca per amunt (→). 3 6 boca per amunt loc. adv. Ajagut de cara al cel. 3 7 boca per avall loc. adv. Ajagut de cara a terra. 3 8 de boca terrosa loc. adv. De bocaterrosa (→). [...]

bord² -a adj. i m. i f. 1 1 Bastard 1. 1 2 Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l’havien afillada. Un bord, un bordet. adj. 2 [...]

bord² -a adj. i m. i f. 1 1 Bastard 1. 1 2 Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l’havien afillada. adj. 2 [...]

brot m. 1 1 Ram tendre recentment desenvolupat d’un borró o gemma. No han deixat sinó dos o tres brots a cada branca. [...]

brot m. 1 1 Branca petita i tendra desenvolupada d’un borró o gemma. No han deixat sinó dos o tres brots a cada branca. [...]

brut² -a adj. 1 1 Irracional, s’aplica a les bèsties. Bèsties brutes. 1 2 m. Bèstia, animal irracional. 1 3 m. ant. Ésser humà en la seva condició d’animal. adj. 2 1 Que no ha estat refinat, afaiçonat, polit. Petroli brut. Alcohol brut. Diamant brut. 2 2 en brut loc. adj. a) Brut² 2 1. Diamant en brut. Sucre en brut. b) loc. adv. En la forma d’esborrany, fent referència a un escrit, un dibuix, etc. És la versió en brut de la carta. 2 3 Sense deducció del que és preceptiu rebaixar. Producte brut. Guany brut. adj. 3 1 Mancat de netedat. Portar les mans brutes. Rentar els plats bruts. Que brut que va, aquest noi. Una persona bruta. Roba bruta, per rentar. 3 2 anar brut com una guilla Anar molt brut. 3 3 Que conté un focus d’infecció. Llatzeret brut. adj. 4 Contrari a la decència, a l’honestedat. Paraules brutes. adj. 5 A què hom només ha afegit vi de la mateixa mena després de l’operació de degollament. Xampany o cava brut.

brut² -a adj. 1 1 Irracional, s’aplica a les bèsties. Bèsties brutes. 1 2 m. Bèstia, animal irracional. 1 3 m. ant. Ésser humà en la seva condició d’animal. adj. 2 1 Que no ha estat refinat, afaiçonat, polit. Petroli brut. Alcohol brut. Diamant brut. 2 2 en brut loc. adj. a) Brut² 2 1. Diamant en brut. Sucre en brut. b) loc. adv. En la forma d’esborrany, fent referència a un escrit, un dibuix, etc. És la versió en brut de la carta. 2 3 Sense deducció del que és preceptiu rebaixar. Producte brut. Guany brut. adj. 3 1 Mancat de netedat. Portar les mans brutes. Rentar els plats bruts. Que brut que va, aquest noi. Una persona bruta. Roba bruta, per rentar. 3 2 anar brut com una guilla Anar molt brut. 3 3 PER EXT. Tenir la consciència bruta. 3 4 Que conté un focus d’infecció. Llatzeret brut. 3 5 Que genera brutícia. Aquest mètode de treball té l’inconvenient que és molt brut. 3 6 Amb restes d’aliments mal digerits que provoquen malestar. Ha menjat massa llaminadures, demà tindrà la panxa bruta. adj. 4 Contrari a la decència, a l’honestedat. Paraules brutes. adj. 5 Contrari a l’ètica o a la legalitat. No vull saber res dels teus negocis bruts. adj. 6 A què hom només ha afegit vi de la mateixa mena després de l’operació de degollament. Xampany o cava brut.

bullir [ind. pr. 3 bull] v. intr. 1 1 Un líquid, ésser tumultuosament agitat per la generació, dins la seva massa, de bombolles de vapor que pugen i esclaten a la superfície. A la pressió normal, l’aigua bull a la temperatura de 100 graus. L’aigua que has posat al foc ja bull. Fer bullir la llet. 1 2 Coure en aigua que bull. Les cols ja bullen. Fer bullir la carn. 1 3 PER EXT. Fer bullir l’olla. 1 4 tenir per a fer bullir l’olla Tenir per a viure. intr. 2 1 Un líquid, ésser agitat a semblança de l’aigua quan bull. Bullir el most en el cup. El mar bullia. 2 2 PER EXT. La multitud bullia al voltant del palau. intr. 3 1 Ésser excitat [...]

bullir [ind. pr. 3 bull] v. intr. 1 1 Un líquid, ésser tumultuosament agitat per la generació, dins la seva massa, de bombolles de vapor que pugen i esclaten a la superfície. A la pressió normal, l’aigua bull a la temperatura de cent graus. L’aigua que has posat al foc ja bull. Fer bullir la llet. 1 2 Coure en aigua que bull. Les cols ja bullen. Fer bullir la carn. 1 3 PER EXT. Fer bullir l’olla. 1 4 tenir per a fer bullir l’olla Tenir per a viure. intr. 2 Cremar 2. La sorra de la platja bullia. Tenia les mans i els peus gelats, però el front li bullia. intr. 3 1 Un líquid, ésser agitat a semblança de l’aigua quan bull. El most bullia en el cup. El mar bullia. 3 2 PER EXT. La multitud bullia al voltant del palau. intr. 4 1 Ésser excitat [...]

buscallada f. Garrotada.

buscallada f. Bastonada.

cadet m. i f. Alumne d’una acadèmia militar.

cadet m. i f. 1 Alumne d’una acadèmia militar. adj. i m. i f. 2 1 Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels infantils i inferior a la dels juvenils, de catorze a quinze anys d’edat. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als cadets.

caironar v. tr. Enrajolar amb cairons.

caironar v. tr. Encaironar.

calamarsa f. Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre inferior a 10 mil·límetres, que es formen per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta i no es trenquen en caure a terra. Caure calamarsa.

calamarsa f. Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre inferior a 5 mil·límetres, que es formen per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta i no es trenquen en caure a terra. Caure calamarsa.

calent -a adj. [...] 2 4 de calent en calent loc. adv. Sense deixar que la cosa es refredi. 2 5 una de freda i una de calenta V. fred². [...]

calent -a adj. [...] 2 4 de calent en calent loc. adv. Sense deixar que la cosa es refredi. 2 5 en calent loc. adv. A una temperatura elevada. L’estany és un metall mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent. 2 6 una de freda i una de calenta V. fred². [...]

call² m. [...] 2 2 Cal·lus.

call² m. [...] 2 2 Cal·lus. m. 3 Tascó de ferro que es posa dins l’ull d’una eina per a travar-ne el mànec.

candent adj. Roent.

candent adj. 1 Roent. 2 PER EXT. Que desperta un viu interès per la seva gravetat o urgència. Un tema candent.

cap¹ m. [...] 1 2 Part anterior d’un gran nombre d’animals on hi ha els principals centres nerviosos i els òrgans dels sentits. 1 3 anar amb el cap alt Anar amb el cap no abaixat o acotat. 1 4 anar amb el cap baix Anar amb el cap abaixat, acotat. 1 5 cap blanc Cap amb tots els cabells blancs. [...] 9 1 al cap darrer [o al cap i a la fi, o al cap i a l’últim] loc. adv. Després de tot.

cap¹ m. [...] 1 2 Part anterior d’un gran nombre d’animals on hi ha els principals centres nerviosos i els òrgans dels sentits. 1 3 cap blanc Cap amb tots els cabells blancs. [...] 9 1 al cap i a la fi [o al cap darrer, o al cap i a l’últim] loc. adv. Al capdavall 2 1. [...] .

carmelita m. i f. Membre de l’orde del Carmel o d’un orde que en derivi.

carmelita m. i f. 1 Membre de l’orde del Carmel o d’un orde que en derivi. 2 adj. Carmelità.

carner² -a 1 adj. Que menja preferentment carn. Tota la família ha estat sempre gent carnera. 2 m. i f. Carnisser, carnissera.

carner² -a 1 adj. Que menja preferentment carn. Tota la família ha estat sempre gent carnera. 2 m. i f. Carnisser, carnissera. 3 f. Carner¹ 2 1.

catedral adj. 1 Que és l’església principal d’un bisbat, seu del bisbe o de l’arquebisbe amb el capítol. 2 f. Església catedral.

catedral adj. 1 Que és l’església principal d’un bisbat, seu del bisbe o de l’arquebisbe amb el capítol. La basílica catedral de Tarragona. 2 f. Església catedral. 3 Catedralici. Capítol catedral.

cent² adj. 1 1 Deu vegades deu, noranta-nou més un. Un segle té cent anys. Un vell de més de cent anys. Una llibreta de cent fulls. 1 2 Que fa cent, centè. El quilòmetre 100 d’una carretera. La pàgina 100. 1 3 m. Viuen al 100 de la Rambla. adj. 2 1 de cada cent, els noranta-nou Expressió per a indicar que poques són les persones que s’exceptuen d’una regla, d’una sort, etc. 2 2 dir una cosa més de cent vegades Dir-la moltes vegades. 2 3 cent per cent loc. adv. Totalment, d’una manera completa. m. 3 Nombre natural que segueix el noranta-nou, 100. Quin nombre ha sortit? El 100. m. i f. 4 [pl. cents, centes] Centenar 1. Un cent. N’hi ha a cents, a centes.

cent² adj. 1 1 Deu vegades deu, noranta-nou més un. Un segle té cent anys. Un vell de més de cent anys. Una llibreta de cent fulls. 1 2 adj. Que fa cent, centè. El quilòmetre 100 d’una carretera. La pàgina 100. 1 3 m. Viuen al 100 de la Rambla. m. 2 Nombre natural que segueix el noranta-nou, 100. — Quin nombre ha sortit? — El 100. m. i f. 3 1 [pl. cents, centes] Centenar 1 1 i 1 2. Un cent. N’hi ha a cents, a centes. 3 2 adj. Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cent coses alhora. T’ho he dit més de cent vegades! 3 3 adj. de cada cent, els noranta-nou Expressió per a indicar que poques són les persones que s’exceptuen d’una regla, d’una sort, etc. 3 4 cent per cent loc. adv. Totalment, d’una manera completa.

centena f. Conjunt de deu desenes o de cent unitats. Tres-cents seixanta-set són tres centenes, sis desenes i set unitats.

centena f. 1 Conjunt de cent unitats. Tres-cents seixanta-set són tres centenes, sis desenes i set unitats. 2 f. pl. Xifra d’un nombre compost que ocupa la posició a l’esquerra de les desenes i que indica quants grups de 100 nombres enters té, d’un màxim de 9.

centenar m. 1 1 Reunió de cent objectes de la mateixa naturalesa. Si té ous, compra-li’n un centenar. Hi han entrat un centenar de taulons. 1 2 Cent o prop de cent. Hi havia un centenar de persones. m. 2 En la milícia catalana antiga, companyia de cent homes.

centenar m. 1 1 Reunió de cent objectes de la mateixa naturalesa. Hi han entrat un centenar de taulons. 1 2 Cent o prop de cent. Hi havia un centenar de persones. 1 3 Una quantitat considerable. Podríem citar centenars d’exemples. m. 2 En la milícia catalana antiga, companyia de cent homes.

centenari¹ m. Dia o any que fa una centúria o unes quantes centúries d’un esdeveniment. El centenari de la naixença de Balmes. El cinquè centenari de la descoberta d’Amèrica.

centenari¹ m. 1 Dia o any que fa una centúria o unes quantes centúries d’un esdeveniment. El centenari de la naixença de Balmes. El cinquè centenari de la descoberta d’Amèrica. 2 Celebració d’un centenari. Els actes del centenari d’aquella institució van ser molt reeixits.

cinquanta adj. 1 1 Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un home de cinquanta anys. 1 2 Que fa cinquanta, cinquantè. La pàgina 50. 1 3 m. Viu al cinquanta del carrer Major. m. 2 Nombre natural que segueix el quaranta-nou, 50. Comença per cinquanta però no sé com acaba. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59. 3 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc. El quilòmetre 51. La bola 52.

cinquanta adj. 1 1 Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un home de cinquanta anys. 1 2 Que fa cinquanta, cinquantè. La pàgina 50. 1 3 m. Viu al cinquanta del carrer Major. m. 2 Nombre natural que segueix el quaranta-nou, 50. Comença per cinquanta però no sé com acaba. adj. 3 Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cinquanta coses alhora. T’ho he dit més de cinquanta vegades! adj. 4 1 Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59. 4 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc. El quilòmetre 51. La bola 52.

ciutadà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural o veí d’una ciutat. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a la ciutat. Vida ciutadana i vida agresta. Costums ciutadans. m. i f. 2 1 A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat. 2 2 A l’edat mitjana, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg. 2 3 Membre del patriciat urbà que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic. Ciutadà honrat.

ciutadà -ana adj. i m. i f. 1 1 Natural o veí d’una ciutat. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a la ciutat. Vida ciutadana i vida agresta. Costums ciutadans. m. i f. 2 Persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics. m. i f. 3 1 A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat. 3 2 A l’edat mitjana, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg. 3 3 Membre del patriciat urbà que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic. Ciutadà honrat.

clarissa f. Religiosa de l’orde fundat per santa Clara a Assís seguint la regla de sant Francesc.

clarissa f. 1 Religiosa de l’orde fundat per santa Clara a Assís seguint la regla de sant Francesc. 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’orde de les clarisses.

cobrar v. tr. [...] 1 3 intr. Rebre un càstig, una bufetada, etc. Nen, si no et portes bé, cobraràs! [...]

cobrar v. tr. [...] 1 3 intr. Rebre un càstig. Nen, si no fas bondat, cobraràs! [...]

cohort f. 1 En l’exèrcit romà, desena part d’una legió. 2 Colla de combatents o de gent qualsevol. Una cohort d’admiradors.

cohort f. 1 1 En l’exèrcit romà, desena part d’una legió. 1 2 Colla de combatents o de gent qualsevol. Una cohort d’admiradors. f. 2 En estad., conjunt de persones que se sotmet a observació durant un període concret de temps.

colós [pl. -ossos] m. 1 Estàtua de dimensions gegantines. 2 Home o animal de grandària enorme. 3 Persona que excel·leix en tal o tal activitat. És un colós de la música.

colós [pl. -ossos] m. 1 Estàtua de dimensions gegantines. 2 Home o animal de grandària enorme. 3 As¹ 2. És un colós de la música.

comunicar v. tr. [...] intr. 2 1 Entrar en relació, en comerç d’idees, d’interessos, etc., amb algú. Encara que estiguem lluny l’un de l’altre, comunicarem per telèfon. 2 2 intr. pron. No li és permès de comunicar-se sinó amb l’advocat. Comunicar-se per carta. 2 3 El telèfon al qual hom està trucant, tenir la línia ocupada. He trucat a l’Enric, però el telèfon comunicava tota l’estona. Sempre comuniquen. intr. 3 Estar en relació mitjançant un pas [...]

comunicar v. tr. [...] intr. 2 1 Entrar en relació, en comerç d’idees, d’interessos, etc., amb algú. Encara que estiguem lluny l’un de l’altre, comunicarem per telèfon. 2 2 intr. pron. No li és permès de comunicar-se sinó amb l’advocat. Comunicar-se per carta. intr. 3 1 El telèfon al qual hom està trucant, tenir la línia ocupada. He trucat a l’Enric, però el telèfon comunicava tota l’estona. 3 2 Algú, tenir la línia telefònica ocupada. La secretària sempre comunica. intr. 4 Estar en relació mitjançant un pas [...]

concloure [quant a la flexió, com cloure; p. p. conclòs] v. tr. 1 1 Arribar a la solució definitiva (d’alguna cosa) per una decisió, un acord, un pacte, un judici. Concloure un tractat, una aliança, una treva. Concloure un afer amb algú. 1 2 [...]

concloure [quant a la flexió, com cloure; p. p. conclòs] v. tr. 1 Acabar 1 1. Concloure un discurs. tr. 2 1 Arribar a la solució definitiva (d’alguna cosa) per una decisió, un acord, un pacte, un judici. Concloure un tractat, una aliança, una treva. Concloure un afer amb algú. 2 2 [...]

consellar v. tr. Aconsellar.

consellar v. tr. i intr. pron. Aconsellar.

contraban m. 1 Introducció furtiva de mercaderies prohibides o per les quals hom no ha pagat els drets d’entrada. Fer el contraban. Reprimir el contraban. Mercaderies de contraban. 2 contraban de guerra [...]

contraban m. 1 Introducció furtiva de mercaderies prohibides o per les quals hom no ha pagat els drets d’entrada. Fer el contraban. Reprimir el contraban. Mercaderies de contraban. 2 Conjunt de les mercaderies de contraban. Vendre contraban. 3 contraban de guerra [...]

cornadís m. Menjadora amb una barana per on el bestiar passa el cap i pot quedar travat.

cornadís [pl. -issos] m. Menjadora amb una barana per on el bestiar passa el cap i pot quedar travat.

crac¹ m. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre.

crac¹ m. ANT. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre.

crac² interj. 1 Expressió que evoca el soroll d’una cosa que es trenca. m. 2 Soroll cosa que es trenca. En sentir el crac que va fer la post quan va rompre’s, em vaig espantar. m. 3 Fallida d’una casa o d’una empresa. Si això continua així, la banca farà un crac.

crac² interj. 1 Expressió que evoca el soroll d’una d’una cosa que es trenca. m. 2 Soroll d’una cosa que es trenca. En sentir el crac que va fer la post quan va rompre’s, em vaig espantar. m. 3 Fallida d’una casa o d’una empresa. Si això continua així, la banca farà un crac. m. 4 As¹ 2. El crac de l’equip va fer tres gols. La Maria és un crac de les noves tecnologies. m. 5 Droga derivada de la cocaïna, en forma de cristalls i molt tòxica, que es fuma.

criminologia f. Estudi científic del crim i dels criminals.

criminologia f. Disciplina científica que estudia la criminalitat i té per objecte la prevenció del delicte, el tractament del delinqüent i la reparació de la víctima.

criptogamicida adj. i m. Anticriptogàmic.

criptogamicida adj. i m. Fungicida.

damunt prep. 1 En combinació amb de o sol, expressa relacions que denoten: a) Posició d’una persona o d’una cosa respecte a allò que està més baix en direcció vertical i en contacte o no amb ella. El llum és damunt la taula, davall el prestatge. Portava el feix damunt les espatlles. Vaig caure damunt d’ell. La boira s’estenia damunt de la platja. La bomba era en aquell moment damunt mateix de la casa. b) [...]

damunt prep. 1 En combinació amb de o sol, expressa relacions que denoten: a) Posició d’una persona o d’una cosa respecte a allò que està més baix en direcció vertical i en contacte o no amb ella. El llum és damunt la taula, davall el prestatge. Portava el feix damunt les espatlles. Vaig caure damunt d’ell. La boira s’estenia damunt de la platja. La bomba era en aquell moment damunt mateix de la casa. | PER EXT. Aquests documents tenen prioritat damunt tots els altres. Comences a tenir autoritat damunt seu. b) [...]

daurar v. tr. 1 1 Cobrir amb una capa d’or més o menys prima. Daurar una estàtua. 1 2 Comunicar (a alguna cosa) el color de l’or. Han daurat les aixetes. El sol daurava els cims de les muntanyes. tr. 2 1 Dissimular (quelcom desagradable) sota una aparença agradable. Daurar les limitacions d’algú. 2 2 daurar la píndola [...]

daurar v. tr. 1 1 Cobrir amb una capa d’or més o menys prima. Daurar una estàtua. 1 2 Comunicar (a alguna cosa) el color de l’or. Han daurat les aixetes. El sol daurava els cims de les muntanyes. 1 3 intr. pron. Agafar el color de l’or. Quan la ceba comenci a daurar-se, apagueu el foc. tr. 2 1 Dissimular (quelcom desagradable) sota una aparença agradable. Daurar les limitacions d’algú. 2 2 daurar la píndola [...]

davallar v. intr. 1 Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix. Davallarem de la muntanya a la plana. Un torrent que davalla de Puigcercós. 2 tr. Recórrer de dalt a baix. Davallar els graons de quatre en quatre. 3 tr. Portar de dalt a baix. Davallar el sagrat cos de la Creu.

davallar v. intr. 1 Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix. Davallarem de la muntanya a la plana. Un torrent que davalla de Puigcercós. 2 tr. Recórrer de dalt a baix. Davallar els graons de quatre en quatre. 3 tr. Portar de dalt a baix. Davallar el sagrat cos de la Creu. 4 Descendir 3.

debanell m. Debanadores.

debanell m. Debanadora.

decagonal adj. Relatiu o pertanyent a un decàgon.

decagonal adj. 1 Relatiu o pertanyent a un decàgon. 2 Que té per base un decàgon.

decatleta m. Atleta que competeix en les proves de decatló.

decatleta m. i f. Atleta que competeix en les proves de decatló.

dècim -a adj. 1 1 Desè. 1 2 m. Un dècim, 1/10. Una meitat és per a mi i un dècim de l’altra meitat, per a tu. m. 2 Dècima part d’un bitllet de loteria. He comprat un dècim. m. 3 Mesura de capacitat per a vi, equivalent a 40 litres.

dècim -a adj. i m. 1 Desè. El virrei arribà pels volts de l’hora dècima. Una centena és una dècima part d’un miler. Un dècim, 1/10. Una meitat és per a mi i un dècim de l’altra meitat, per a tu. m. 2 Dècima part d’un bitllet de loteria. He comprat un dècim. m. 3 Mesura de capacitat per a vi, equivalent a 40 litres.

deformar v. tr. 1 Alterar (quelcom) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. Aquestes botes li deformen els peus. La pluja li ha deformat les sabates. 2 intr. pron. Perdre la seva forma. Aquest barret s’ha deformat amb la pluja.

deformar v. tr. 1 Alterar (quelcom) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. Aquestes botes li deformen els peus. La pluja li ha deformat les sabates. 2 intr. pron. Perdre la seva forma. Aquest barret s’ha deformat amb la pluja. 3 Alterar (un fet, una paraula, una idea, etc.) fent que presenti una aparença que no és la pròpia.

denominar v. tr. Donar un nom (a una persona o a una cosa).

denominar v. tr. 1 1 Donar un nom (a una persona o a una cosa). 1 2 intr. pron. Anomenar-se. El punt de l’esfera celeste que es troba exactament sobre el cap de l’observador es denomina zenit. tr. 2 Un mot, una expressió, representar lingüísticament (algú o alguna cosa). Els termes denominen les nocions pròpies dels múltiples camps del saber.

desè -ena adj. 1 Que, en una sèrie, en té nou davant seu, el que fa deu. L’octubre és el desè mes de l’any. 2 Que és una de les deu parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una desena part dels guanys.

desè -ena adj. 1 Que, en una sèrie, en té nou davant seu, el que fa deu. L’octubre és el desè mes de l’any. 2 Que és una de les deu parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una desena part dels guanys. 3 m. Un desè, 1/10.

desena f. Conjunt de deu unitats. Vint-i-quatre són dues desenes i quatre unitats.

desena f. 1 Conjunt de deu unitats. Vint-i-quatre són dues desenes i quatre unitats. 2 f. pl. Xifra d’un nombre compost que ocupa la posició a l’esquerra de les unitats i que indica quants grups de 10 nombres enters té, d’un màxim de 9.

deshidratar v. tr. 1 Llevar (a una substància) l’aigua d’hidratació. 2 intr. pron. Un organisme, una substància, etc., perdre l’aigua que li és pròpia. La pell es deshidrata amb els banys de sol.

deshidratar v. tr. 1 1 Disminuir el contingut d’aigua (d’un organisme, d’una substància, etc.). El sol i l’aire deshidraten la pell. 1 2 intr. pron. La pell es deshidrata amb els banys de sol. tr. 2 Llevar l’aigua (d’un aliment, d’un producte, d’una substància). Bulliu l’arròs, coleu-lo i deshidrateu-lo a 80 ºC. tr. 3 1 Llevar (a una substància) l’aigua d’hidratació. 3 2 intr. pron. L’àcid bòric, quan s’escalfa per sobre dels 170 ºC, es deshidrata i forma l’àcid metabòric.

després adv. [...] 4 després que loc. conj. Indica el terme respecte del qual s’afirma la posterioritat d’una acció quan aquell terme és expressat per un temps verbal. Després que he donat esbarjo a l’alegria, torno a treballar.

després adv. [...] 4 després que loc. conj. Indica el terme respecte del qual s’afirma la posterioritat d’una acció quan aquell terme és expressat per un temps verbal. Després que he donat esbarjo a l’alegria, torno a treballar. 5 després de tot loc. adv. Al capdavall 2 1. Si vols pintar la paret d’aquest color, tu mateix; després de tot, l’habitació és teva. Hi hem dedicat molts esforços, però, després de tot, el nostre llibre és a les llibreries.

dia m. [...] 1 2 bon dia! [o bon dia i bona hora! ] Fórmules de salutació. 1 4 dia artificial [...]

dia m. [...] 1 2 bon dia! [o bon dia i bona hora! ] Fórmules de salutació. 1 3 de dia [o de dies] loc. adv. Durant el temps en què hi ha claror del sol. El pagès treballa de dies; el pescador, de nits. 1 4 dia artificial [...]

diferir v. tr. [...] intr. 2 No ésser igual a algú o a alguna cosa, ésser dissemblant. La seva opinió difereix de la meva. El seu estil difereix del dels altres autors de la seva època. En què difereixen essencialment els animals de les plantes?

diferir v. tr. [...] intr. 2 No ésser igual a algú o a alguna cosa, ésser dissemblant. La seva opinió difereix de la meva. El seu estil difereix del dels altres autors de la seva època. En què difereixen essencialment els animals de les plantes? Les nostres opinions sobre aquest tema difereixen en més d’un aspecte.

dignar-se v. tr. pron. 1 Accedir, avenir-se, (a fer quelcom). Ella no es dignà contestar. S’han dignat de venir. 2 intr. pron. No va dignar-se a respondre. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos.

dignar-se v. intr. pron. Davant d’infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l’acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S’han dignat de venir.

dit¹ m. [...] 1 4 dit del cor Dit de la mà entre l’índex i l’anular. 1 5 tenir els dits llargs [...]

dit¹ m. [...] 1 4 dit del cor Dit de la mà entre l’índex i l’anular. 1 5 dit índex Índex 1. 1 6 dit menovell Menovell. 1 7 dit polze Polze. 1 8 tenir els dits llargs [...]

donar [ind. pr. 2 dónes, 3 dóna] v. tr. [...] tr. 7 Una cosa, estar orientada vers una altra. Un arbre que dóna ombra a la casa. Una porta que dóna accés al vestíbul. Una finestra que dóna al jardí. El sol li donava a la cara i l’encegava. tr. 8 Lliurar (una persona) a algú. [...]

donar [ind. pr. 2 dónes, 3 dóna] v. tr. [...] intr. 7 Una cosa, estar orientada vers una altra. Una finestra que dóna al jardí. intr. 8 Donar accés a un lloc. Una porta que dóna al vestíbul. intr. 9 Incidir 1. El sol li donava a la cara i l’encegava. tr. 10 Seguit d’un substantiu, produir, una cosa, l’efecte indicat pel substantiu. Un arbre que dóna ombra a la casa. tr. 11 Lliurar (una persona) a algú. [...]

edulcorar v. tr. 1 Addicionar un edulcorant (a un aliment o a un medicament) per donar-li un gust dolç. [...]

edulcorar v. tr. 1 Endolcir (un aliment o un medicament) amb substàncies naturals o sintètiques. [...]

eixamorar v. tr. 1 1 Eixugar, llevar la humitat (d’una cosa). Cal eixamorar l’herba dallada abans d’empilar-la. [...]

eixamorar v. tr. 1 1 Llevar parcialment la humitat (d’una cosa). Cal eixamorar l’herba dallada abans d’empilar-la. [...]

elidir v. tr. 1 Suprimir en la pronunciació o en l’escriptura (un so o una lletra d’un mot). La preposició de elideix la seva e davant un mot començat en vocal. 2 intr. pron. Un element vocàlic, desaparèixer en la pronunciació o en l’escriptura. La a de la no s’elideix davant u o i àtones.

elidir v. tr. 1 1 Suprimir en la pronunciació o en l’escriptura (un so o una lletra d’un mot). La preposició de elideix la seva e davant un mot començat en vocal. 1 2 intr. pron. Un element vocàlic, desaparèixer en la pronunciació o en l’escriptura. La a de la no s’elideix davant u o i àtones. tr. 2 1 No explicitar en un enunciat (un o més elements lingüístics) si es poden sobreentendre. 2 2 intr. pron. Un o més elements lingüístics, no aparèixer en un enunciat si es poden sobreentendre.

elisió f. Acció d’elidir; l’efecte. L’elisió d’una vocal.

elisió f. Acció d’elidir; l’efecte. L’elisió d’una vocal. L’elisió del subjecte de l’oració.

el·lipsi f. Fenomen que consisteix a no explicitar en un enunciat uns elements lingüístics determinats si en resulta clara la interpretació.

el·lipsi f. Fenomen que consisteix a no explicitar en un enunciat un o més elements lingüístics si es poden sobreentendre. L’el·lipsi del subjecte de l’oració.

embalador -a adj. 1 Que embala. 2 m. i f. Persona que té per ofici embalar.

embalador -a adj. 1 Que embala. 2 m. i f. Persona que té per ofici embalar. 3 f. Màquina d’embalar.

embalar v. tr. Posar en bala, posar dins caixes o cobertes adequades per al transport. Embaleu bé aquests gerros de porcellana, que van lluny.

embalar v. tr. 1 Posar en bala. El fenc s’embala per preservar-ne les propietats. 2 Posar dins caixes o cobertes adequades per al transport. Embaleu bé aquests gerros de porcellana, que van lluny.

embeure [quant a la flexió, com beure] v. tr. 1 Un cos sòlid, absorbir (un líquid). Aquesta terra embeu molta aigua. intr. pron. 2 1 [...]

embeure [quant a la flexió, com beure] v. tr. 1 Un cos sòlid, absorbir (un líquid). Aquesta terra embeu molta aigua. 1 2 tr. pron. [amb complement directe determinat] Aquesta terra s’ha embegut tota l’aigua. intr. pron. 2 1 [...]

emfasitzar v. tr. Emfatitzar.

emfasitzar v. tr. Proferir amb èmfasi. Emfasitzar una frase, un mot, una síl·laba.

emfatitzar v. tr. Proferir amb èmfasi. Emfatitzar una frase, un mot, una síl·laba.

emfatitzar v. tr. Emfasitzar.

emmanseir v. tr. Amansir.

emmanseir v. tr. i intr. pron. Amansir.

empacar v. tr. Disposar formant una paca o paques. Si véns demà ja haurem empacat els encenalls i te’ls podràs endur.

empacar v. tr. Embalar 1. Si véns demà ja haurem empacat els encenalls i te’ls podràs endur.

empitjorar v. tr. 1 Fer pitjor, reduir a pitjor estat. Aquesta medecina l’ha empitjorat, encara. No les milloraran pas, les condicions; més aviat les empitjoraran. 2 intr. Esdevenir, posar-se, pitjor. La seva salut evidentment empitjora. D’un temps ençà els negocis van empitjorant. El malalt cada dia empitjora. 3 intr. pron. El malalt s’ha empitjorat.

empitjorar v. tr. 1 Fer pitjor, reduir a pitjor estat. Aquesta medecina l’ha empitjorat, encara. No les milloraran pas, les condicions; més aviat les empitjoraran. 2 intr. Esdevenir, posar-se, pitjor. La seva salut evidentment empitjora. D’un temps ençà els negocis van empitjorant. El malalt cada dia empitjora. L’avi ha empitjorat de la bronquitis. 3 intr. pron. El malalt s’ha empitjorat.

encep m. Peça de fusta en què s’aferma el canó d’una arma de foc.

encep m. Peça de fusta en què s’aferma el canó d’una arma de foc portàtil.

encepegar v. intr. Ensopegar.

encepegar v. tr. i intr. i intr. pron. Ensopegar.

enfadar v. tr. i intr. pron. Enutjar. No el facis enfadar. S’ha enfadat amb els seus amics.

enfadar-se v. intr. pron. Enutjar-se. S’ha enfadat amb els seus amics. No el facis enfadar.

enlaire adv. 1 A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 Sense resoldre.

enlaire adv. 1 A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. 2 Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. 3 deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.

enrabiar v. tr. 1 Una cosa, provocar (en algú) un fort enuig, una gran irritació. M’enrabia que no vinguin mai a l’hora convinguda. intr. pron. 2 Enutjar-se fortament, irritar-se. S’enrabia tot sovint amb sa germana. S’ha enrabiat molt perquè no l’hem avisat.

enrabiar v. tr. 1 Una cosa, provocar (en algú) un fort enuig, una gran irritació. M’enrabia que no vinguin mai a l’hora convinguda. intr. pron. 2 Enutjar-se fortament, irritar-se. S’enrabia tot sovint amb sa germana. No em facis enrabiar.

enrastellerar v. tr. Disposar formant rastellera.

enrastellerar v. tr. Arrastellar.

envilir v. tr. 1 Fer vil, menyspreable. Aquesta actitud l’envileix. 2 intr. pron. Esdevenir vil, menyspreable. S’envileix l’home que exalça per or o per temença.

envilir v. tr. 1 Fer vil, menyspreable. Aquesta actitud l’envileix. 2 intr. pron. Esdevenir vil, menyspreable. S’envileix l’home que exalça, per or o per temença, el sabre i el triomf.

erroni -ònia adj. Entecat d’error. Judici erroni. Interpretació errònia.

erroni -ònia adj. Que conté o implica error. Judici erroni. Interpretació errònia.

esbotzar v. tr. 1 Fer que (alguna cosa) s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior. S’ha assegut sobre el timbal i l’ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d’esbotzar. 2 intr. pron. Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior. Del cop, la maleta es va esbotzar.

esbotzar v. tr. 1 Fer que (alguna cosa) s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior. S’ha assegut sobre el timbal i l’ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d’esbotzar. 2 intr. pron. Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior. Del cop, la maleta es va esbotzar. La presa s’esbotzà per la pressió de l’aigua. 3 intr. pron. PER EXT. Esbotzar-se de riure.

esbutzar v. tr. 1 Treure la butza (d’un animal). tr. 2 1 Esbotzar. 2 2 intr. pron. La presa s’esbutzà per la pressió de l’aigua. 2 3 intr. pron. Esbutzar-se de riure.

esbutzar v. tr. 1 Treure la butza (d’un animal). tr. i intr. pron. 2 Esbotzar.

escabellar v. tr. 1 Descompondre, desordenar, els cabells (d’algú). 2 intr. pron. Sempre que s’escabella, el torno a pentinar.

escabellar v. tr. 1 Descompondre, desordenar, els cabells (d’algú). 2 intr. pron. Amb tant de vent s’ha escabellat tota.

escarada f. 1 Preufet, treball a preu fet. 2 a escarada loc. adv. A preu fet (→). Treballar a escarada. Donar una feina a escarada. Prendre, agafar, una feina a escarada.

escarada f. 1 Preufet, treball a preu fet. 2 a escarada loc. adv. a) A preu fet (→). Treballar a escarada. Donar una feina a escarada. Prendre, agafar, una feina a escarada. b) Amb afany i molt de pressa. Menjaven a escarada.

esmorzar² m. Àpat o menjada que es fa al matí o durant el dia amb anterioritat a l’àpat principal o dinar. Fer un bon esmorzar.

esmorzar² m. 1 Àpat o menjada que es fa al matí o durant el dia amb anterioritat a l’àpat principal o dinar. Fer un bon esmorzar. 2 Conjunt d’aliments que es mengen per esmorzar. Pren-te l’esmorzar de pressa, que es fa tard!

esport [...] adj. 2 1 [inv.] Que hom porta amb comoditat i confort, i que denota certa informalitat. Uns pantalons esport. Una jaqueta esport. 2 2 [inv.] Que té un aspecte semblant als vehicles de competició. Té un parell d’automòbils esport.

esport [...] adj. 2 1 [inv.] Esportiu 3 1. Uns pantalons esport. Una jaqueta esport. 2 2 [inv.] Esportiu 3 2. Té un parell d’automòbils esport.

esportiu -iva adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a l’esport. Un diari esportiu. 1 2 Afectat a l’esport. És una noia molt esportiva. adj. 2 Que s’adequa a les normes ètiques que exigeix la pràctica d’un esport. Esperit esportiu.

esportiu -iva adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a l’esport. Un diari esportiu. 1 2 Afectat a l’esport. És una noia molt esportiva. adj. 2 Que s’adequa a les normes ètiques que exigeix la pràctica d’un esport. Esperit esportiu. adj. 3 1 Que hom porta amb comoditat i confort, i que denota certa informalitat. Un calçat esportiu. Va assistir a l’acte vestit amb roba esportiva, però elegant. 3 2 Que té un aspecte semblant als vehicles de competició. Té un parell d’automòbils esportius.

ésser¹ [...] v. intr. [...] intr. 2 Tenir lloc, en sentit locatiu o temporal. Les sardanes seran a la plaça, a les set. intr. 3 ésser per a algú [...]

ésser¹ [...] v. intr. [...] intr. 2 1 Tenir lloc, en sentit locatiu o temporal. Les sardanes seran a la plaça, a les set. 2 2 no ésser-hi tot Estar mancat d’enteniment. Et penses que no hi sóc tota, però sé perfectament què faig. intr. 3 ésser per a algú [...]

estelat -ada adj. 1 1 Ple d’estels. Un cel estelat. 1 2 Ornat amb un estel o amb més d’un. Bandera estelada. adj. 2 Que té una clapa blanca al front. Una cabra estelada.

estelat -ada adj. 1 1 Ple d’estels. Un cel estelat. 1 2 Ornat amb un estel o amb més d’un. Bandera estelada. 1 3 f. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l’asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans. adj. 2 Que té una clapa blanca al front. Una cabra estelada.

estimar v. tr. [...] 4 tr. [LC] Amar. Cada dia l’estimava més. T’estimo!

estimar v. tr. [...] tr. 4 1 Amar. Cada dia l’estimava més. T’estimo! 4 2 tr. pron. [amb complement directe determinat] Se l’estimava molt.

estranyesa f. [...] f. 3 En fís., nombre quàntic característic d’un determinat tipus de quark i dels hadrons que el contenen. Nombre d’estranyesa.

estranyesa f. [...] f. 3 En fís., nombre quàntic característic del quark s i dels hadrons que el contenen. Nombre d’estranyesa.

estudiar v. tr. [...] 1 2 tr. pron. Ja m’he estudiat les cinc primeres lliçons.

estudiar v. tr. [...] 1 2 tr. pron. [amb complement directe determinat] Ja m’he estudiat les cinc primeres lliçons.

eurasiàtic -a adj. Relatiu o pertanyent a Europa i a Àsia conjuntament.

eurasiàtic -a adj. Relatiu o pertanyent a Euràsia.

extramurs adv. 1 Fora del recinte d’una ciutat, d’una vila o d’un lloc. 2 adj. La basílica romana de Sant Pau extramurs.

extramurs adv. 1 Fora del recinte d’una ciutat, d’una vila o d’un lloc. 2 adj. Els nouvinguts es varen instal·lar en els barris extramurs.

falcó m. [...] m. 2 falcó vesper Aligot vesper (→). m. 3 Peça d’artilleria [...]

falcó m. [...] m. 2 falcó vesper Aguilot vesper (→). m. 3 Peça d’artilleria [...]

femení -ina adj. 1 1 Propi de la dona. Gest femení. Indumentària femenina. Formes femenines. Sexe femení. 1 2 Relatiu o pertanyent al sexe femení. Òrgans genitals femenins. Flors femenines. adj. 2 1 Relatiu o pertanyent al gènere femení. Un nom femení. La forma femenina d’un adjectiu. 2 2 m. Gènere femení (→). El femení d’un adjectiu.

femení -ina adj. 1 1 Dotat d’òrgans per a ésser fecundat. Flors femenines. Sexe femení. 1 2 Propi de la dona. Gest femení. Indumentària femenina. Formes femenines. 1 3 Relatiu o pertanyent a la dona. Òrgans genitals femenins. Nu femení. adj. 2 1 Relatiu o pertanyent al gènere femení. Un nom femení. La forma femenina d’un adjectiu. 2 2 m. Gènere femení (→). El femení d’un adjectiu.

fer² [...] tr. 13 Imitar (alguna cosa) en la seva manera d’ésser. Fer el mort. Ell fa el pobre i és el més ric del poble. Fer el generós, el desinteressat. intr. 14 1 [...] tr. 16 Mesurar (tant o tant). Aquest recipient fa 3 metres cúbics. Aquesta paret fa 100 metres de llarg. És molt gros: fa 100 quilograms. tr. 17 [...]

fer² [...] tr. 13 1 Imitar (alguna cosa) en la seva manera d’ésser. Fer el mort. Ell fa el pobre i és el més ric del poble. Fer el generós, el desinteressat. 13 2 tr. pron. Sempre es fa el valent. intr. 14 1 [...] tr. 16 Mesurar (tant o tant). Aquest recipient fa tres metres cúbics. Aquesta paret fa cent metres de llarg. És molt gros: fa cent quilograms. tr. 17 [...]

flamenc -a adj. i m. i f. [...] És molt flamenc. m. 4 Cant flamenc, art musical popular dels gitanos andalusos.

flamenc -a adj. i m. i f. [...] És molt flamenc. m. 4 Música, cant o ball flamencs, art musical popular dels gitanos andalusos.

fred² -a adj. 1 1 Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un clima fred. Un bany fred. Tenir una suor freda. 1 2 Que no té el grau de calor normal, necessari a un fi. Tenir els peus freds, les mans fredes. Trobar fred un menjar. 1 3 Que s’ha refredat. Beure el cafè fred. 1 4 una de freda i una de calenta Adés una cosa, adés la contrària. adj. 2 1 Que no és animat, que no és apassionat, deficient en ardor, en zel, etc. Un discurs fred. Un orador fred. 2 2 Naturalment indiferent o apàtic. Temperament fred. 2 3 Deficient en cordialitat, en interès, etc., envers algú o alguna cosa. Una rebuda freda.

fred² -a adj. 1 1 Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un bany fred. Tenir una suor freda. 1 2 Caracteritzat per una temperatura baixa. Un clima fred. Una espècie que viu a les mars fredes. 1 3 Que no té el grau de calor normal, necessari a un fi. Tenir els peus freds, les mans fredes. Trobar fred un menjar. 1 4 Que s’ha refredat. Beure el cafè fred. 1 5 una de freda i una de calenta Adés una cosa, adés la contrària. adj. 2 1 Que no és animat, que no és apassionat, deficient en ardor, en zel, etc. Un discurs fred. Un orador fred. Un estil fred. 2 2 Naturalment indiferent o apàtic. Temperament fred. 2 3 Deficient en cordialitat, en interès, etc., envers algú o alguna cosa. Una rebuda freda. 3 en fred loc. adv. Sense sotmetre a un procés d’escalfament. Xapa laminada en fred.

fru-fru m. Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.

fru-fru [pl. -us] m. Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.

fumar v. tr. [...] tr. 2 1 Aspirar el fum (d’una herba en combustió). L’Esteve fuma tabac ros. S’havia acostumat a fumar opi. 2 2 PER EXT. Fumar un cigar, una pipa. 2 3 intr. Fumar tabac. Ha fet el propòsit de deixar de fumar. [...]

fumar v. tr. [...] tr. 2 1 Aspirar el fum (d’una herba en combustió). L’Esteve fuma tabac ros. S’havia acostumat a fumar opi. 2 2 PER EXT. Fumar un cigar, una pipa. 2 3 tr. pron. [amb complement directe determinat] S’havia fumat tres cigarretes l’una darrere l’altra. 2 4 intr. Fumar tabac. Ha fet el propòsit de deixar de fumar. [...]

futbolí m. 1 Joc que es practica en una taula que representa un camp de futbol. 2 Taula on es juga al joc del futbolí.

futbolí m. 1 Joc que es practica en una taula que representa un camp de futbol. 2 Taula on es juga al joc del futbolí. 3 m. pl. Establiment o local destinat al joc del futbolí.

garlanda f. [...] f. 2 Herba enfiladissa de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes amb circells terminals, flors blaves o violàcies en raïms axil·lars i fruit en llegum aplatat, que es fa a les vorades i a les clarianes de bosc ( Vicia cracca).

garlanda f. [...] f. 2 1 Herba enfiladissa de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes amb circells terminals, flors blaves o violàcies en raïms axil·lars i fruit en llegum aplatat, que es fa a les vorades i a les clarianes de bosc ( Vicia cracca). 2 2 Espígol dentat (→).

geografia f. 1 Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra i la distribució espacial dels diversos fenòmens, sobretot els relacionats amb la presència i l’activitat humanes. Geografia física. Geografia política. Geografia econòmica. Geografia humana. 2 geografia lingüística Geolingüística.

geografia f. 1 Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra i la distribució espacial dels diversos fenòmens, sobretot els relacionats amb la presència i l’activitat humanes. Geografia física. Geografia política. Geografia econòmica. Geografia humana. 2 Configuració de la superfície terrestre segons els trets físics, biològics i humans. És un bon coneixedor de la geografia del país. 3 geografia lingüística Geolingüística.

gira-sol m. 1 Herba de la família de les compostes, alta i d’amples fulles cordiformes i grans capítols grocs, que de dia segueixen el moviment del sol, originària d’Amèrica del Nord i molt conreada per a l’obtenció de granes i oli ( Helianthus annuus). m. 2 Òpal quasi transparent amb reflexos groguencs o blavosos.

gira-sol m. 1 Herba de la família de les compostes, alta i d’amples fulles cordiformes i grans capítols grocs, originària d’Amèrica del Nord i molt conreada per a l’obtenció de granes i oli ( Helianthus annuus). m. 2 Òpal quasi transparent amb reflexos groguencs o blavosos.

grapa f. [...] 1 3 de quatre grapes [o de grapes] loc. adv. Posant peus i mans a terra. L’Uriel camina de quatre grapes. [...]

grapa f. [...] 1 3 de quatre grapes [o a quatre grapes o de grapes] loc. adv. Posant peus i mans a terra. L’Uriel camina de quatre grapes. [...]

heptagonal adj. 1 Que té set angles. 2 Relatiu o pertanyent a l’heptàgon.

heptagonal adj. 1 Que té set angles. 2 Relatiu o pertanyent a l’heptàgon. 3 Que té per base un heptàgon.

heptatleta f. Atleta que competeix en les proves d’heptatló.

heptatleta m. i f. Atleta que competeix en les proves d’heptatló.

hermafrodita adj. 1 Que té els genitals propis dels dos sexes. Animals hermafrodites. Flors hermafrodites. 2 m. i f. Persona que té els dos sexes, l’un d’ells o ambdós gairebé sempre imperfectament desenvolupats.

hermafrodita adj. 1 Que té els òrgans reproductors propis dels dos sexes, s’aplica a un animal o a una flor. adj. 2 1 Que té els dos sexes, l’un d’ells o ambdós gairebé sempre imperfectament desenvolupats, s’aplica a una persona. 2 2 m. Persona hermafrodita.

hexagonal adj. 1 1 Que té sis angles. 1 2 Relatiu o pertanyent a l’hexàgon. adj. 2 Relatiu o pertanyent al sistema hexagonal.

hexagonal adj. 1 1 Que té sis angles. 1 2 Relatiu o pertanyent a l’hexàgon. 1 3 Que té per base un hexàgon. adj. 2 Relatiu o pertanyent al sistema hexagonal.

hidratar v. tr. 1 Convertir (una substància) en hidrat. tr. 2 1 Augmentar el contingut d’aigua (d’un organisme o d ‘una part d’un organisme). Hidraten la pell abans i després de prendre el sol. 2 2 intr. pron. L’organisme s’hidrata amb una alimentació vegetal abundant.

hidratar v. tr. 1 1 Augmentar el contingut d’aigua (d’un organisme o d’una part d’un organisme). Hidraten la pell abans i després de prendre el sol. 1 2 intr. pron. L’organisme s’hidrata amb una alimentació vegetal abundant. tr. 2 1 Convertir (una substància) en hidrat. 2 2 intr. pron. Quan la calç s’hidrata, desprèn calor.

hidrografia f. Part de la geografia física que tracta de la descripció dels mars, dels corrents d’aigua i dels llacs.

hidrografia f. 1 Part de la geografia física que tracta de la descripció dels mars, dels corrents d’aigua i dels llacs. 2 Conjunt dels mars, dels corrents d’aigua i dels llacs d’un territori. La hidrografia catalana es caracteritza per tenir un nombre elevat de cursos fluvials.

hipogriu m. Animal fabulós la meitat superior del qual és àguila i la inferior, cavall.

hipogriu m. Animal fabulós amb la meitat superior del cos d’àguila i la inferior de cavall.

hissar v. tr. 1 Fer pujar enlaire (alguna cosa) estirant la corda de la qual penja. Hissar una vela. Hissar bandera. 2 intr. pron. Em vaig lligar a la corda i em vaig hissar jo mateix.

hissar v. tr. Fer pujar enlaire (alguna cosa) estirant la corda de la qual penja. Hissar una vela. Hissar bandera. Em vaig lligar a la corda i em vaig hissar jo mateix.

histèria f. Neurosi complexa en què l’excitabilitat emocional i reflexa és exagerada, caracteritzada per convulsions, paràlisis, al·lucinacions, etc.

histèria f. 1 Neurosi complexa en què l’excitabilitat emocional i reflexa és exagerada, caracteritzada per convulsions, paràlisis, al·lucinacions, etc. 2 Excitació nerviosa molt intensa.

histèric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la histèria. 2 adj. i m. i f. Afectat d’histèria.

histèric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la histèria. 2 adj. i m. i f. Afectat d’histèria. 3 adj. i m. i f. Que es troba en estat d’histèria.

impàvid -a adj. Que no té, no demostra, por. El duc, serè i impàvid, esperava l’escomesa dels enemics. Miraré la mort amb rostre impàvid.

impàvid -a adj. 1 Que no té, no demostra, por. El duc, serè i impàvid, esperava l’escomesa dels enemics. Miraré la mort amb rostre impàvid. adj. 2 Impassible 2. Els dos fossers esperen impàvids l’hora d’endur-se el mort al cementiri.

inconsútil adj. Roba sense costura. Una túnica inconsútil.

inconsútil adj. Teixit d’una peça, sense costura. Una túnica inconsútil.

infantil adj. 1 Relatiu o pertanyent a la infància o a l’infant. 2 Propi d’un infant, dels infants. 3 En psic., afectat d’infantilisme.

infantil adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a la infància o a l’infant. 1 2 Propi d’un infant, dels infants. 1 3 En psic., afectat d’infantilisme. adj. i m. i f. 2 1 Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels alevins i inferior a la dels cadets, de dotze a tretze anys d’edat. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als infantils.

inferior adj. [...] 2 3 m. Tracta els seus inferiors com si fossin companys.

inferior adj. [...] 2 3 m. i f. Subordinat, subordinada. Tracta els seus inferiors com si fossin companys. adj. 3 Que presenta una evolució biològica poc avançada. Plantes inferiors. La roca ha estat envaïda per algunes espècies vegetals inferiors. adj. 4 En la seva primera etapa, s’aplica a un període prehistòric o una era geològica. Paleolític inferior. Cretaci inferior.

ja adv. [...] 2 1 ja que loc. conj. Del moment que (→). Ja que en portes, dóna-me’n. [...]

ja adv. [...] 2 1 ja que loc. conj. Atès que (→). Ja que en portes, dóna-me’n. [...]

jesuïta m. 1 Religiós de la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola. adj. i m. i f. 2 Hipòcrita, dit abusivament.

jesuïta m. 1 1 Religiós de la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’orde dels jesuïtes. Pare jesuïta. adj. i m. i f. 2 Hipòcrita, dit abusivament.

jove adj. 1 1 De poca edat, que està en la seva joventut. La seva mare és jove, encara. 1 2 m. i f. Un jove les acompanyà a casa. Dues joves l’esperaven al despatx. f. 2 Nora. adj. 3 Que té un origen recent i presenta una orografia modificada per l’erosió o per fluxos de lava, amb pocs cràters d’impacte, s’aplica a la superfície d’un planeta.

jove adj. 1 1 De poca edat, que està en la seva joventut. La seva mare és jove, encara. És un arbre jove que encara no fructifica. Ell és més jove que tu. 1 2 Propi dels joves. Una veu jove. Tot i l’edat, tenia un esperit jove. 1 3 m. i f. Un jove les acompanyà a casa. Dues joves l’esperaven al despatx. f. 2 Nora. adj. 3 Constituït de persones joves. És un equip jove i amb molt de talent. adj. 4 D’edat menys avançada respecte a la que es considera normal per a una condició, per a un estat. És jove per al càrrec. Es va jubilar jove. adj. 5 Que existeix de fa poc temps. És un país jove. adj. 6 Que té un origen recent i presenta una orografia modificada per l’erosió o per fluxos de lava, amb pocs cràters d’impacte, s’aplica a la superfície d’un planeta.

júnior adj. 1 Darrere un nom propi, que és qui té menys edat de dues persones que tenen el mateix nom. adj. 2 1 Que agrupa generalment els esportistes d’edat entre divuit i vint-i-un anys. 2 2 adj. i m. i f. Esportista que pertany a la categoria júnior.

júnior adj. 1 Darrere un nom propi, que és qui té menys edat de dues persones que tenen el mateix nom. adj. i m. i f. 2 1 Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels juvenils i inferior a la dels sèniors, de divuit a vint-i-un anys d’edat. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als júniors.

jutge jutgessa m. i f. 1 1 Persona encarregada d’aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar . Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre. 1 2 jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal. 1 3 jutge d’instrucció Jutge que instrueix les causes. 1 4 jutge de pau Jutge dels municipis sense jutge de primera instància que coneix en afers civils de poca quantia i determinades causes penals. 1 5 jutge penal Jutge que coneix i decideix les causes per delictes amb pena privativa de llibertat no superior a sis anys. 1 6 jutge de vigilància Jutge que exerceix les funcions previstes en les lleis penals en matèria d’execució de penes, rehabilitació social i empara dels drets i beneficis dels internats en centres penitenciaris. m. i f. 2 1 Persona encarregada de controlar una prova i de proclamar-ne els resultats. 2 2 jutge de línia a) Jutge que controla que no se sobrepassin els límits reglamentaris de l’àrea de competició. b) Linier. m. i f. 3 Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa. Ésser bon jutge en matèria d’art m. 4 En l’antiguitat hebraica, líder polític o religiós del poble abans de l’establiment de la reialesa. m. i f. 5 A Sardenya, cap suprem d’un jutjat. f. 6 EN REC. Muller d’un jutge.

jutge² jutgessa m. i f. 1 1 Persona encarregada d’aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar . Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre. 1 2 jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal. 1 3 jutge d’instrucció Jutge que instrueix les causes. 1 4 jutge de pau Jutge dels municipis sense jutge de primera instància que coneix en afers civils de poca quantia i determinades causes penals. 1 5 jutge penal Jutge que coneix i decideix les causes per delictes amb pena privativa de llibertat no superior a sis anys. 1 6 jutge de vigilància Jutge que exerceix les funcions previstes en les lleis penals en matèria d’execució de penes, rehabilitació social i empara dels drets i beneficis dels internats en centres penitenciaris. m. i f. 2 1 Persona encarregada de controlar una prova i de proclamar-ne els resultats. 2 2 jutge de línia a) Jutge que controla que no se sobrepassin els límits reglamentaris de l’àrea de competició. b) Linier. m. i f. 3 Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa. Ésser bon jutge en matèria d’art. m. i f. 4 A Sardenya, cap suprem d’un jutjat. m. 5 En l’antiguitat hebraica, líder polític o religiós del poble abans de l’establiment de la reialesa. f. 6 EN REC. Muller d’un jutge.

juvenil adj. 1 Pertanyent a la joventut. Els anys juvenils. Les obres juvenils de Verdaguer. adj. 2 1 Que agrupa generalment els esportistes entre quinze i disset anys. 2 2 adj. i m. i f. Esportista que pertany a la categoria juvenil.

juvenil adj. 1 Pertanyent a la joventut. Els anys juvenils. Les obres juvenils de Verdaguer. adj. i m. i f. 2 1 Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels cadets i inferior a la dels júniors, de setze a disset anys d’edat. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als juvenils.

llambroixar v. tr. 1 Desbastar¹. tr. 2 Rebaixar amb el llambroix (les peülles de les haveries) abans de ferrar-les.

llambroixar v. tr. 1 Escalabornar 1 1. tr. 2 Rebaixar amb el llambroix (les peülles de les haveries) abans de ferrar-les.

llatzèries f. pl. Calamitats, misèries, afliccions, de la vida.

llatzèria f. Calamitat, misèria, aflicció, de la vida.

llec llega adj. i m. i f. 1 Laic 1. adj. 2 Mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria. m. 3 1 Religiós profés que no rep l’orde sagrat i que abans servia en les feines domèstiques de la comunitat. 3 2 f. Religiosa professa que abans servia la comunitat en les feines domèstiques.

llec llega adj. i m. i f. 1 Laic 1. adj. 2 Mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria. m. 3 1 Religiós profés que no rep l’orde sagrat i que abans servia en les feines domèstiques de la comunitat. 3 2 adj. Frare llec. 3 3 f. Religiosa professa que abans servia la comunitat en les feines domèstiques. 3 4 adj. Monja llega.

llegir v. tr. [...] 1 3 tr. pron. Aquest estiu m’he llegit el Quixot . [...]

llegir v. tr. [...] 1 3 tr. pron. [amb complement directe determinat] Aquest estiu m’he llegit el Quixot . [...]

lleonès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Lleó. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Lleó o als seus habitants. m. 2 1 Dialecte hispànic parlat a l’antic regne de Lleó. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al lleonès .

lleonès -esa adj. i m. i f. 1 1 Natural de Lleó. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent a Lleó o als seus habitants. m. 2 1 Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al lleonès

mà [pl. mans] f. [...] 11 1 a mà loc. adv. a) A l’abast de la mà. No tenia a mà el metre, i vaig amidar-ho a pams. b) Amb la mà. Taps fets a mà. 11 2 a mà alçada loc. adv. Sense recolzar-la en alguna cosa que la guiï. Dibuixar a mà alçada. 11 3 a mà armada loc. adv. Per les armes, amb armes. Robatori a mà armada. [...] 11 13 de primera mà loc. adj. a) De la font mateixa. Tenim notícies de primera mà. b) Que és nou, que no ha estat usat. Tots els pneumàtics que venem són de primera mà. 11 14 de pròpia mà loc. adj. Autògraf 1. 11 15 de segona mà loc. adj. a) No immediatament de la font mateixa. El que t’ha dit ho sap de segona mà. b) Que ha estat usat. Es dediquen a la venda de cotxes de segona mà. 11 16 mà a mà [...]

mà [pl. mans] f. [...] 11 1 a mà loc. adv. a) A l’abast de la mà. No tenia a mà el metre, i vaig amidar-ho a pams. b) Amb la mà. Taps fets a mà. 11 2 a mà alçada loc. adv. Sense recolzar-la en alguna cosa que la guiï. Dibuixar a mà alçada. 11 3 a mà armada loc. adv. a) Per les armes, amb armes. Fou detingut quan intentava robar a mà armada en un supermercat. b) loc. adj. Robatori a mà armada. [...] 11 13 de primera mà loc. adj. a) De la font mateixa. Tenim notícies de primera mà. b) loc. adv. Ho sé de primera mà. c) loc. adj. Que és nou, que no ha estat usat. Tots els pneumàtics que venem són de primera mà. 11 14 de pròpia mà loc. adj. Autògraf 1. 11 15 de segona mà loc. adj. a) No immediatament de la font mateixa. La informació que maneja és de segona mà. b) loc. adv. El que t’ha dit ho sap de segona mà. c) loc. adj. Que ha estat usat. Es dediquen a la venda de cotxes de segona mà. 11 16 mà a mà [...]

mam m. 1 En el llenguatge infantil, beguda. 2 POP. Beguda alcohòlica.

mam m. 1 En el llenguatge infantil, aigua. 2 POP. Beguda alcohòlica.

mamar v. tr. [...] intr. 3 1 Beure a morro. 3 2 POP. Beure begudes alcohòliques. [...]

mamar v. tr. [...] intr. 3 1 Beure a morro. 3 2 POP. Beure¹ 1 14. [...]

marista m. Membre d’una congregació religiosa dedicada principalment a l’ensenyança i a les missions.

marista m. 1 Membre d’una congregació religiosa dedicada principalment a l’ensenyança i a les missions. 2 adj. Relatiu o pertanyent a l’orde dels maristes.

marrameu m. 1 Crit del gat especialment quan està enfurismat. 2 a marrameus loc. adv. A quatre grapes.

marrameu m. 1 Crit del gat especialment quan està enfurismat. 2 a marrameus loc. adv. De quatre grapes (→).

masculí -ina adj. 1 1 Pertanyent al mascle, de mascle. Aspecte masculí. Veu masculina. Sexe masculí. 1 2 Relatiu o pertanyent al sexe masculí. Òrgans genitals masculins. Flors masculines. adj. 2 1 Relatiu o pertanyent al gènere masculí. Un substantiu masculí. 2 2 m. Gènere masculí (→). El masculí d’un adjectiu.

masculí -ina adj. 1 1 Dotat d’òrgans per a fecundar. Flors masculines. Sexe masculí. 1 2 Propi de l’home. Aspecte masculí. Veu masculina. 1 3 Relatiu o pertanyent a l’home. Òrgans genitals masculins. Nu masculí. adj. 2 1 Relatiu o pertanyent al gènere masculí. Un substantiu masculí. 2 2 m. Gènere masculí (→). El masculí d’un adjectiu.

màximament adv. Principalment.

màximament adv. Sobretot².

menjar¹ v. tr. [...] tr. pron. 2 1 [quan el complement és un substantiu determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t’has menjat tot l’arròs? El gat s’ha menjat un tall de peix. [...]

menjar¹ v. tr. [...] tr. pron. 2 1 [amb complement directe determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t’has menjat tot l’arròs? El gat s’ha menjat un tall de peix. [...]

menys adv. [...] m. 4 Signe de la subtracció i de les quantitats negatives.

menys adv. [...] m. 4 [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives.

més adv. [...] 1 8 sense més ni pus loc. adv. De sobte. 1 9 si més no [...] m. 4 Signe de l’addició i de les quantitats positives.

més adv. [...] 1 8 sense més ni més [o sense més ni pus] loc. adv. Expressió usada per a indicar que un esdeveniment es produeix sense motiu aparent i és percebut com un fet imprevist o sobtat. La Maria se’n va anar de casa sense més ni més. 1 9 si més no [...] m. 4 [inv.] Signe de l’addició i de les quantitats positives.

metge metgessa m. i f. 1 1 Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. 1 2 PER EXT. El temps és el millor metge. 1 3 metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. 1 4 metge forense Metge adscrit a un jutjat. 1 5 metge intern Metge que fa feina en un hospital i hi resideix d’una manera més o menys fixa. f. 2 EN REC. Muller del metge. m. 3 1 Peix de la família dels ofídids, de cos comprimit i molt allargat, de 20 a 30 centímetres de llargada, sense escates sobre el cap, amb les aletes ventrals jugulars reduïdes a dos filaments desiguals i les aletes dorsal i anal amb el marge negre ( Ophidion barbatum). 3 2 metge vermell Peix de la família dels ofídids, semblant al metge, amb escates sobre el cap, filaments de les aletes ventrals d’igual llargada i les aletes dorsal i anal vermelles ( Parophidion vassali).

metge² metgessa m. i f. 1 1 Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. 1 2 PER EXT. El temps és el millor metge. 1 3 metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. 1 4 metge forense Metge adscrit a un jutjat. 1 5 metge intern Metge que fa feina en un hospital i hi resideix d’una manera més o menys fixa. f. 2 EN REC. Muller del metge. m. 3 1 Peix de la família dels ofídids, de cos comprimit i molt allargat, de 20 a 30 centímetres de llargada, sense escates sobre el cap, amb les aletes ventrals jugulars reduïdes a dos filaments desiguals i les aletes dorsal i anal amb el marge negre ( Ophidion barbatum). 3 2 metge vermell Peix de la família dels ofídids, semblant al metge, amb escates sobre el cap, filaments de les aletes ventrals d’igual llargada i les aletes dorsal i anal vermelles ( Parophidion vassali).

mil adj. 1 1 Deu vegades cent. Mil euros. Dos mil homes. 1 2 Que fa mil, milè. L’any 1000. El quilòmetre 1000. m. 2 1 Miler. N’hi ha a mils. 2 2 El nombre mil, 1.000. Volia escriure un mil i hi ha posat quatre zeros. adj. 3 1 Un nombre indeterminat considerable. Mil gràcies! Sempre troba mil excuses. T’ho he dit mil vegades! 3 2 ni als mils loc. adv. Per a indicar que és lluny la realització o la consecució de quelcom.

mil adj. 1 1 Deu vegades cent. Mil euros. Dos mil homes. 1 2 Que fa mil, milè. L’any 1000. El quilòmetre 1000. m. 2 1 Miler. N’hi ha a mils. 2 2 El nombre mil, 1.000. Volia escriure un mil i hi ha posat quatre zeros. adj. 3 1 Un nombre gran indeterminat. Mil gràcies! Sempre troba mil excuses. T’ho he dit mil vegades! 3 2 ni als mils loc. adv. Per a indicar que és lluny la realització o la consecució de quelcom.

miler m. Conjunt de mil unitats. Comprar taronges a milers. Un miler d’homes.

miler m. 1 Conjunt de mil unitats. Comprar taronges a milers. Un miler d’homes. 2 m. pl. Xifra d’un nombre compost que ocupa la posició a l’esquerra de les centenes i que indica quants grups de 1.000 nombres enters té, d’un màxim de 9. 3 Una quantitat gran. Tinc milers de projectes al cap.

mitjಠ-ana adj. 1 1 Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat. 1 2 Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà. [...]

mitjಠ-ana adj. 1 1 Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, període, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El francès mitjà. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat. El paleolític mitjà. 1 2 Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà. [...]

morfologia f. 1 Branca de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius. f. 2 1 Geomorfologia. 2 2 Conformació de la superfície sòlida terrestre. f. 3 1 Branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l’estructura interna dels mots. 3 2 Forma, estructura, d’una llengua considerada globalment.

morfologia f. 1 1 Branca de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius. 1 2 Forma i estructura d’un organisme, d’una part d’un organisme. Les ciques s’assemblen a les palmeres en l’aspecte i la morfologia. f. 2 1 Geomorfologia. 2 2 Conformació de la superfície sòlida terrestre. f. 3 1 Branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l’estructura interna dels mots. 3 2 Forma, estructura, d’una llengua considerada globalment.

mosso mossa m. i f. [...] m. o f. 5 1 Aparell que serveix per a aguantar enlaire alguna cosa. 5 2 Trespeus de ferro per a sostenir la paella. 5 3 Conjunt de barrots de ferro de la llar per a sostenir enlaire la llenya que crema.

mosso mossa m. i f. [...] f. 5 1 Trespeus de ferro per a sostenir la paella. 5 2 Conjunt de barrots de ferro de la llar per a sostenir enlaire la llenya que crema. m. 6 Mossa 5.

mot¹ m. [...] 1 11 mot satèl·lit Mot del camp associatiu d’un altre mot per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca. Entorn del mot cap giren els mots satèl·lit testa, closca, clepsa, coco, tupí, terrat, etc. 1 12 mot simple [...]

mot¹ m. [...] 1 11 mot satèl·lit Mot del camp associatiu d’un altre mot per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca. Entorn del mot cap giren els mots satèl·lit testa, closca, clepsa, carabassa, magí, etc. 1 12 mot simple [...]

mut muda adj. i m. i f. [...] 4 1 fer muts [o fer muts i a la gàbia] Callar. [...]

mut muda adj. i m. i f. [...] 4 1 fer muts [o fer muts i a la gàbia] Callar 1 1. [...]

neo- 1 Prefix que significa ‘nou’, ‘recent’, ‘darrer’. Ex.: neoclàssic, neogòtic, neocatòlic, neoplatonisme. 2 En geol., prefix que indica la darrera subdivisió d’un període. Ex.: neocomià.

neo- 1 Prefix que significa ‘nou’, ‘recent’, ‘darrer’. Ex.: neoclàssic, neogòtic, neocatòlic, neoplatonisme. 2 En geol., prefix que indica la darrera subdivisió d’un període. Ex.: neocretaci, neodevonià.

ningú pron. 1 1 Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. Hi ha ningú que gosi dir-li-ho? 1 2 PER EXT. Tu no ets ningú per a impedir-m’ho. m. i f. 2 Persona de cap valor. És un ningú. És un no ningú.

ningú pron. 1 1 Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. Hi ha ningú que gosi dir-li-ho? 1 2 PER EXT. Tu no ets ningú per a impedir-m’ho. 2 un ningú [o un no ningú] Una persona sense gens de valor.

nyu m. Mamífer artiodàctil remugant del gènere Connochaetes, de la família dels bòvids, amb el cos, les potes i la cua semblants als dels cavalls i les peülles com les dels antílops, coll gruixut i banyes cap endavant, que viu a l’Àfrica subsahariana.

nyu [pl. nyus] m. Mamífer artiodàctil remugant del gènere Connochaetes, de la família dels bòvids, amb el cos, les potes i la cua semblants als dels cavalls i les peülles com les dels antílops, el coll gruixut i les banyes cap endavant, que viu a l’Àfrica subsahariana.

octagonal adj. Que té vuit angles.

octagonal adj. 1 Que té vuit angles. 2 Que té per base un octàgon.

oferir [p. p. ofert] v. tr. [...]

oferir [p. p. ofert (o oferit)] v. tr. [...]

ona f. [...] 2 7 ona expansiva Ona de pressió originada per una explosió. [...]

ona f. [...] 2 7 ona expansiva Ona de pressió (→). [...]

orografia f. 1 Part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l’estructura i l’evolució i en fa la representació cartogràfica. 2 Representació gràfica d’una muntanya, d’un relleu.

orografia f. 1 Part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l’estructura i l’evolució i en fa la representació cartogràfica. 2 Conjunt de les muntanyes d’un territori. Els Pirineus i les serralades costaneres conformen l’orografia catalana. 3 Representació gràfica d’una muntanya, d’un relleu.

paca¹ f. Fardell gros de llana, de cotó o d’altra matèria tèxtil, de peladures, encenalls, etc., premsat i lligat amb cintes semirígides.

paca¹ f. Bala¹ 1.

pansa f. [...] f. 4 panses de guineu Raïm de guineu (→).

pansa f. [...] f. pl. 4 panses de guineu Raïm de guineu (→).

passar v. intr. [...] tr. 13 1 Deixar córrer, dissimular. Això t’ho passo; però no tornis mai més a fer una cosa semblant. Te n’he passades moltes; però, si me’n fas una altra, no te la perdonaré. 13 2 Ometre. Passar alguna cosa en silenci. intr. pron. 14 Empassar-se 3. [...]

passar v. intr. [...] tr. 13 Deixar córrer, dissimular. Això t’ho passo; però no tornis mai més a fer una cosa semblant. Te n’he passades moltes; però, si me’n fas una altra, no te la perdonaré. intr. pron. 14 Empassar-se 3. [...]

pebre m. 1 1 Condiment de gust picant obtingut del fruit del pebrer. 1 2 pebre blanc Fruit del pebrer collit abans de madurar, privat del pericarpi i macerat en aigua, usat com a condiment. [...]

pebre m. 1 1 Condiment de gust picant obtingut del fruit del pebrer. 1 2 pebre blanc Fruit del pebrer collit en ésser madur i privat del pericarpi, que s’usa com a condiment. [...]

pedra f. [...] f. 4 1 Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre superior a 10 mil·límetres, formats per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta. Cau pedra.

pedra f. [...] f. 4 1 Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre superior a 5 mil·límetres, formats per congelació de l’aigua continguda dins d’un núvol de tempesta. Cau pedra.

pentagonal adj. 1 Que té cinc angles. 2 Relatiu o pertanyent al pentàgon.

pentagonal adj. 1 Que té cinc angles. 2 Relatiu o pertanyent al pentàgon. 3 Que té per base un pentàgon.

perdiguer -a adj. 1 Que caça perdius. Un gos perdiguer. Àguila perdiguera. f. 2 Sarró per a posar-hi les perdius mortes.

perdiguer -a adj. 1 1 Que caça perdius. Un gos perdiguer. Àguila perdiguera. 1 2 m. Gos perdiguer. f. 2 Sarró per a posar-hi les perdius mortes.

però conj. 1 Marca l’oposició entre les dues proposicions o membres que lliga, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un bon tros gandul. Voldria comprar aquella casa, però no té els diners necessaris. M’ho va explicar, però no el vaig entendre. adv. 2 Té una significació concessiva. Jo no et puc dir per què ho fan; sàpigues, però, que no ho fan sense raó. conj. 3 Serveix a vegades per a insistir. M’ha enganyat, però d’una manera indigna. m. 4 [pl. -òs] Dificultat, objecció. Trobar peròs en tot.

però conj. 1 Marca l’oposició entre les dues proposicions o membres que uneix, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un bon tros gandul. Voldria comprar aquella casa, però no té els diners necessaris. M’ho va explicar, però no el vaig entendre. conj. 2 Té una significació concessiva. Jo no et puc dir per què ho fan; sàpigues, però, que no ho fan sense raó. conj. 3 Serveix a vegades per a insistir. M’ha enganyat, però d’una manera indigna. m. 4 [pl. -òs] Dificultat, objecció. Trobar peròs en tot.

pipar v. intr. 1 Xuclar el fum d’una pipa, d’un cigar. No pipis tan fort, que et marejaràs. intr. 2 POP. Beure begudes alcohòliques.

pipar v. intr. 1 Xuclar el fum d’una pipa, d’un cigar. No pipis tan fort, que et marejaràs. intr. 2 POP. Beure¹ 1 14.

pitja f. 1 1 Falca 1. 1 2 Peça de ferro que disposada a la manera d’un tascó a l’ull del ferro d’algunes eines, el fixa al mànec. f. 2 1 Puntal 1. 2 2 Barra o branca on s’aguanten les branques massa carregades de fruit.

pitja f. 1 1 Falca 1. 1 2 Call² 3. f. 2 1 Puntal 1. 2 2 Barra o branca on s’aguanten les branques massa carregades de fruit.

piular v. intr. [...] 2 2 no piular Callar. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell. [...]

piular v. intr. [...] 2 2 no piular Callar 1 1. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell. [...]

plaga² m. i f. Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. És un plaga: no s’hi pot parlar seriosament. Ja porta una estona fent el plaga i tothom li riu les gràcies.

plaga² m. i f. Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. És un plaga: no s’hi pot parlar seriosament. Ja fa una estona que fa el plaga i tothom li riu les gràcies.

preestablir [p. p. preestablert] v. tr. Establir per endavant.

preestablir [p. p. preestablert (o preestablit)] v. tr. Establir per endavant.

prescriure [quant a la flexió, com escriure] v. tr. 1 Ordenar 3. Prescriure una medecina, un remei. Què prescriu la llei en aquests casos? tr. 2 Adquirir (un dret) per prescripció. intr. 3 Una cosa establerta, instituïda, etc., cessar, esdevenir nul·la per haver transcorregut un cert lapse de temps. El període de reclamacions va prescriure ahir.

prescriure [quant a la flexió, com escriure] v. tr. 1 1 Ordenar 3. Què prescriu la llei en aquests casos? 1 2 Un metge, ordenar a un pacient de prendre (un medicament), de seguir (un tractament). Prescriure una medecina, un remei. El metge li va prescriure un tractament profilàctic. tr. 2 Adquirir (un dret) per prescripció. intr. 3 Una cosa establerta, instituïda, etc., cessar, esdevenir nul·la per haver transcorregut un cert lapse de temps. El període de reclamacions va prescriure ahir.

proteïna f. 1 Polímer d’alt pes molecular format per la unió d’un tipus d’aminoàcids mitjançant enllaços peptídics. 2 proteïna conjugada Proteïna formada per un component proteic i un grup prostètic.

proteïna f. 1 Polímer d’alt pes molecular format per la unió d’un tipus d’aminoàcids mitjançant enllaços peptídics. 2 proteïna conjugada Proteïna formada per un component proteic i un grup prostètic. 3 proteïna tau Proteïna del citoplasma de les neurones que promou la unió i l’estabilització dels microtúbuls del citosquelet neuronal.

pub m. [...]

pub m. [angl.] [...]

pus² adv. 1 1 En frases negatives, més. No en parlem pus. 1 2 pus mai Mai més. 2 i pus! loc. adv. I prou! 3 sense més ni pus loc. adv. De sobte. 4 ni més ni pus loc. adv. Ni ni més ni menys (→).

pus² adv. 1 1 En frases negatives, més. No en parlem pus. 1 2 pus mai Mai més. 2 i pus! loc. adv. I prou! 3 sense més ni pus V. més. 4 ni més ni pus loc. adv. Ni més menys (→).

quadrangular adj. Tetragonal 1.

quadrangular adj. 1 Tetragonal 1. 2 Que té per base un quadrilàter.

reblir [p. p. reblert] v. tr. [...]

reblir [p. p. reblert (o reblit)] v. tr. [...]

receptar v. tr. 1 Prescriure (un medicament). El metge li va receptar quinina. El metge li va receptar un antibiòtic. [...]

receptar v. tr. 1 Prescriure 1 2. El metge li va receptar quinina. El metge li va receptar un antibiòtic. [...]

rehidratar v. tr. 1 Hidratar (una cosa deshidratada). Un tractament que rehidrata la pell. 2 intr. pron. Tornar-se a hidratar.

rehidratar v. tr. 1 1 Hidratar (la pell, una part del cos deshidratada). Un tractament que rehidrata la pell. 1 2 intr. pron. Tornar-se a hidratar. tr. 2 Hidratar (algú deshidratat, un organisme deshidratat).

renéixer [inf. renéixer o renàixer; quant a la flexió, com néixer] v. intr. [...]

renéixer [quant a la flexió, com néixer] v. intr. [...]

renoc -a adj. 1 Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s’aplica a un animal o una planta. adj. 2 1 Solter d’edat madura. Un oncle renoc. 2 2 m. A can Bruguera sempre hi ha renocs. m. pl. 3 Coses inútils. m. i f. 4 Caganiu. m. 5 Capgròs 2.

renoc -a adj. 1 Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s’aplica a un animal o una planta. adj. 2 1 Solter d’edat madura. S’ha casat amb una vella renoca. 2 2 m. i f. A can Bruguera sempre hi ha renocs. Buscava una renoca acomodada per fer un casament lluït. m. pl. 3 Coses inútils. m. i f. 4 Caganiu. m. 5 Capgròs 2.

renyoc adj. i m. i f. Renoc.

renyoc -a adj. i m. i f. Renoc.

repetell m. 1 Lloc on peta o bat de ple la pluja, el sol, etc. m. 2 fer el repetell Fer el petarrell (→).

repetell m. 1 Baterell. m. 2 fer el repetell Fer el petarrell (→).

restablir [p. p. restablert] v. tr. [...]

restablir [p. p. restablert (o restablit)] v. tr. [...]

retre v. tr. [...] tr. 4 1 Rendir 3. L’impost ret anualment vint mil euros. 4 2 Donar de si. Aquest llegum ret molt quan és cuit.

retre v. tr. [...] tr. 4 1 Rendir 3. L’impost ret anualment vint mil euros. 4 2 intr. Donar de si. Aquesta varietat de poma ret molt.

saber¹ [...] v. tr. [...] 2 5 Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper. intr. 3 1 Tenir tal o tal sabor. [...]

saber¹ [...] v. tr. [...] 2 5 Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper. 2 6 tr. pron. [amb complement directe determinat] Se sabia la lliçó de memòria. intr. 3 1 Tenir tal o tal sabor. [...]

salispàs m. Salpàs.

salispàs [pl. -assos] m. Salpàs.

saltar v. intr. [...] tr. 5 Passar d’una cosa a una altra deixant, passant per alt, ometent, (les intermediàries). Llegint un escrit, saltar-ne dues ratlles. Són uns versos molt difícils de dir: salta’ls. tr. 6 El mascle, cobrir (la femella). tr. 7 Coure (una vianda) a la paella, amb llard o oli, a foc viu i remenant-la de tant en tant.

saltar v. intr. [...] tr. 5 1 Passar d’una cosa a una altra deixant, passant per alt, ometent, (les intermediàries). Llegint un escrit, saltar-ne dues ratlles. Són uns versos molt difícils de dir: salta’ls. 5 2 tr. pron. [amb complement directe determinat] Torna-ho a llegir, t’has saltat una línia. 5 3 tr. pron. [amb complement directe determinat] Deixar de fer (una activitat habitual). Ens hem saltat una classe. Avui m’he saltat la pastilla del vespre. tr. pron. 6 [amb complement directe determinat] Transgredir. No podem saltar-nos el reglament. tr. 7 El mascle, cobrir (la femella). tr. 8 Coure (una vianda) a la paella, amb llard o oli, a foc viu i remenant-la de tant en tant.

saprofitisme m. 1 Estat dels organismes sapròfits. 2 Forma de nutrició dels sapròfits.

saprofitisme m. 1 Estat dels sapròfits. 2 Forma de nutrició dels sapròfits.

sènior adj. 1 Darrere un nom propi, que és qui té més edat de dues persones que tenen el mateix nom. adj. 2 1 Que agrupa generalment els esportistes d’edat superior a vint-i-un anys o bé els de major consagració. 2 2 adj. i m. i f. Esportista que pertany a la categoria sènior.

sènior adj. 1 Darrere un nom propi, que és qui té més edat de dues persones que tenen el mateix nom. adj. i m. i f. 2 1 Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels júniors, de més de vint-i-un anys d’edat. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent als sèniors.

senyera f. 1 Bandera petita, especialment la que serveix de distintiu d’una corporació. 2 Bandera 1. Els quatre pals de la senyera catalana.

senyera f. 1 Bandera petita, especialment la que serveix de distintiu d’una corporació. 2 Bandera 1. Les quatre barres de la senyera catalana.

si⁴ conj. [...] 2 3 si no loc. conj. En cas que no s’esdevingui o sigui fet així. Claveu-ho; si no, caurà. Has d’ésser bon minyó; si no, et castigaran. [...]

si⁴ conj. [...] 2 3 si no loc. conj. Altrament 2. Claveu-ho; si no, caurà. Has d’ésser bon minyó; si no, et castigaran. [...]

silenciós -osa adj. 1 Que guarda silenci. Ell estava silenciós. 2 On regna silenci. Una nit silenciosa. 3 Que fa poc o cap soroll. Un motor silenciós.

silenciós -osa adj. 1 Que guarda silenci. Ell estava silenciós. 2 On regna silenci. Una nit silenciosa. 3 Que fa poc soroll o que no en fa gens. Un motor silenciós.

sinople adj. En heràld., color verd.

sinople m. En heràld., color verd.

sobrenéixer [inf. sobrenéixer o sobrenàixer; quant a la flexió, com néixer] v. intr. [...]

sobrenéixer [quant a la flexió, com néixer] v. intr. [...]

sofrir [p. p. sofert] v. tr. [...]

sofrir [p. p. sofert (o sofrit)] v. tr. [...]

somicar v. intr. 1 Ploriquejar. intr. 2 Traspuar 1 1. El càntir somica.

somicar v. intr. 1 Ploriquejar. intr. 2 Un cos, deixar passar un líquid a través de les seves porositats. El càntir somica.

sopar² m. 1 Àpat que es fa al vespre. Un sopar lleuger. 2 sopar de duro Fet de poca volada presentat com a magnífic. Explicar un sopar de duro.

sopar² m. 1 Àpat que es fa al vespre. Un sopar lleuger. 2 Conjunt d’aliments que es mengen per sopar. El sopar ja és a taula! 3 sopar de duro Fet de poca volada presentat com a magnífic. Explicar un sopar de duro.

subrogar v. tr. 1 Posar en el lloc d’altri. 2 Assumir (un dret) d’altri.

subrogar v. tr. 1 Assumir (un dret, una obligació, una funció) d’altri. La nova empresa subroga la personalitat jurídica de l’anterior. 2 intr. pron. Assumir un dret, una obligació, una funció, d’altri. L’hereu se subrogava al causant en la totalitat del patrimoni.

superior1 adj. [...] adj. 3 Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Ell és superior als sofriments.

superior1 adj. [...] adj. 3 Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Ell és superior als sofriments. adj. 4 Que presenta una evolució biològica avançada. La flor és l’òrgan reproductor de les plantes superiors. adj. 5 En la seva darrera etapa, s’aplica a un període prehistòric o una era geològica. Paleolític superior. Cretaci superior.

superjò [pl. -jos] m. En psicoanàlisi, part de la personalitat que es troba per damunt de la consciència i controla les activitats conscients mitjançant un codi moral més o menys rígid.

superjò [pl. -jòs] m. En psicoanàlisi, part de la personalitat que es troba per damunt de la consciència i controla les activitats conscients mitjançant un codi moral més o menys rígid.

suplir [p. p. suplert] v. tr. [...]

suplir [p. p. suplert (o suplit)] v. tr. [...]

tàmil m. i f. 1 1 Individu d’un poble de l’Índia meridional i del nord de Ceilan. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als tàmils. m. 2 1 Llengua dravídica parlada pels tàmils. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al tàmil.

tàmil m. i f. 1 1 Individu d’un poble de l’Índia meridional i del nord de Sri Lanka. 1 2 adj. Relatiu o pertanyent als tàmils. m. 2 1 Llengua dravídica parlada pels tàmils. 2 2 adj. Relatiu o pertanyent al tàmil.

tant¹ adv. [...] 3 2 per tant loc. conj. Per tal causa, en atenció a això. [...]

tant¹ adv. [...] 3 2 per tant loc. adv. Per tal causa, en atenció a això. [...]

tapàs m. [...]

tapàs [pl. -assos] m. [...]

teleprocés m. [...]

teleprocés [pl. -essos] m. [...]

teler m. [...] m. 3 1 Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre que mitjançant politges i cordes permet de poder baixar i pujar els telons.

teler m. [...] m. 3 1 Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre que mitjançant politges i cordes permet abaixar i apujar els telons.

teló m. 1 1 Tela gran que es pot baixar i pujar i que, abaixada, tapa tot l’escenari. [...]

teló m. 1 1 Tela gran que pot baixar i pujar i que, abaixada, tapa tot l’escenari. [...]

tema m. 1 1 Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una discussió. Desenvolupar un tema. Sortir-se del tema. [...]

tema m. 1 1 Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una discussió. Desenvolupar un tema. Apartar-se del tema. [...]

temporitzar v. intr. 1 Diferir per esperar un moment més favorable. intr. 2 Programar en el temps el funcionament d’un aparell o un dispositiu.

temporitzar v. intr. 1 Diferir per esperar un moment més favorable. tr. 2 Programar en el temps el funcionament (d’un aparell o un dispositiu).

temps [inv.] m. [...] m. 7 1 Resultat obtingut en una prova esportiva. [...]

temps [inv.] m. [...] m. 7 1 Temps emprat per un esportista en la realització d’una prova cronometrada. Ha fet un temps de tres hores i vint minuts. [...]

teo- [o teï-, o te-] Forma prefixada del mot gr. theós, ‘déu’. Ex.: teocràcia, teologia, teocèntric, teïforme, teantropia.

teo- [o te-] Forma prefixada del mot gr. theós, ‘déu’. Ex.: teocràcia, teologia, teocèntric, teantropia.

teòric -a adj. 1 Pertanyent a la teoria. Proposem un ensenyament pràctic amb menys coneixements teòrics. 2 m. i f. Versat en la teoria d’algun art.

teòric -a adj. 1 Pertanyent a la teoria. Proposem un ensenyament pràctic amb menys coneixements teòrics. 2 m. i f. Persona versada en la teoria d’una ciència, d’una doctrina o d’un art. Ha llegit tots els teòrics d’aquest moviment.

ter adv. Per tercera vegada, indicant que una cosa està repetida.

ter adj. 1 [inv.] Posposat a un número d’ordre, indica que és el tercer de tres números iguals. El número 7 ter. adv. 2 En un fragment musical o en un text teatral, indica que el fragment expressat just abans d’aquesta indicació s’ha de repetir una tercera vegada.

terrandòs m. [...]

terrandòs [pl. -ossos] m. [...]

toís m. [...]

toís [pl. -ïssos] m. [...]

tòrcer [p. p. torçut; ind. pr. torço, torces, torç, etc.; imper. torç, torci, torcem, etc.] v. tr. Torçar.

tòrcer [p. p. torçut; ind. pr. torço, torces, torç, etc.; imper. torç, torci, torcem, etc.] v. tr. i intr. i intr. pron. Torçar.

tossera² f. Tos forta i insistent.

tossera² f. 1 Tos forta i insistent. adj. 2 herba tossera V. herba.

tossina f. Tos².

tossina f. 1 Tos². adj. 2 herba tossina V. herba.

tot² -a adj. 1 1 Enter, sencer. He llegit tot el llibre. S’ha menjat tot el pa. Hem caminat tot el dia. Ha vetllat tota la nit. Ha plogut tota la setmana. Ha arribat amb tota la seva família. És capaç de beure’s tota aquesta cervesa. M’he menjat tot un pa. Anar a tota velocitat. Fer-ho amb tota llibertat. El vi, se l’han begut tot. La nit, l’hem passada tota vetllant. Vols paper? Aquí tens tot el que tinc, aquí el tens tot. 1 2 [inv.] En masculí i davant d’un nom de ciutat, de nació, etc., no precedit d’article, enter, sencer. Ha corregut tot Lleida. Tot Banyoles ho sap. Coneix tot Catalunya. m. 2 Cosa entera, [...] Ells vénen a tota hora. 4 2 Del tot. Aquells nens estaven tots avergonyits. Les he deixades totes soles. Amb la roba tota mullada.

tot² -a adj. 1 1 Enter, sencer. He llegit tot el llibre. S’ha menjat tot el pa. Hem caminat tot el dia. Ha vetllat tota la nit. Ha plogut tota la setmana. Ha arribat amb tota la seva família. És capaç de beure’s tota aquesta cervesa. M’he menjat tot un pa. Fer-ho amb tota llibertat. El vi, se l’han begut tot. La nit, l’hem passada tota vetllant. —Vols paper? —Aquí tens tot el que tinc, aquí el tens tot. 1 2 Precedit de la preposició a i seguit d’un substantiu en singular, indica que allò que designa el substantiu es dóna en el grau màxim. A tota velocitat. 1 3 Davant d’un substantiu precedit d’un article indefinit, que reuneix completament les característiques que són pròpies de la persona o cosa designada pel substantiu. El teu fill està fet tot un futbolista. 1 4 [inv.] Seguit de la preposició de, gran quantitat de. Damunt la taula hi ha tot de llibres. Vigila on poses els peus, hi ha tot d’aigua per terra. 1 5 [inv.] En masculí i davant d’un nom de ciutat, de nació, etc., no precedit d’un article, enter, sencer. Ha corregut tot Lleida. Tot Banyoles ho sap. Coneix tot Catalunya. 1 6 del tot loc. adv. Completament. Ja em trobo bé del tot. Ara sí que hem acabat del tot. L’ampolla és plena del tot. m. 2 Cosa entera, [...] Ells vénen a tota hora. 4 2 Del tot. Aquells nens estaven tots avergonyits. Les he deixades totes soles. Amb la roba tota mullada.

transitiu -iva adj. [...] adj. 2 1 Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. 2 2 Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. L’ús transitiu del verb ploure . adj. 3 Que té el seu terme fora de l’agent.

transitiu -iva adj. [...] adj. 2 1 Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. 2 2 Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius. adj. 3 Que té el seu terme fora de l’agent.

ull m. [...] m. pl. 3 1 Mirada. Girar els ulls per no veure una cosa. 3 2 anar amb els ulls baixos Anar mirant a terra. 3 3 ulls d’àguila [o ulls de basilisc] [...]

ull m. [...] m. pl. 3 1 Mirada. Girar els ulls per no veure una cosa. 3 2 ulls d’àguila [o ulls de basilisc] [...]

unitat f. [...] 5 6 unitat monetària Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat. f. 6 1 unitat accentuable [...]

unitat f. [...] 5 6 unitat monetària Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat. f. pl. 6 Xifra d’un nombre compost que ocupa la posició de més a la dreta i que indica quantes unitats té d’un màxim de 9. f. 7 1 unitat accentuable [...]

vendre [ger. venent; p. p. venut (o vengut); ind. pr. 1 venc; subj. pr. vengui, etc.; subj. imperf. vengués, etc.] v. tr. [...]

vendre [ger. venent; p. p. venut; ind. pr. 1 venc; subj. pr. vengui, etc.; subj. imperf. vengués, etc.] v. tr. [...]

veritat f. [...] f. 3 [usat generalment en pl.] Allò que hom diu a un altre sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., sense plànyer-lo gens i atenint-se a la realitat. Dir, cantar, les veritats a algú. Les veritats són amargues.

veritat f. [...] f. 3 [usat generalment en pl.] Allò que hom diu a un altre sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., sense plànyer-lo gens i atenint-se a la realitat. Dir, cantar, les veritats a algú. Les veritats són amargues. f. 4 En fís., nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el componen.

vesper [...] adj. 4 1 [ZOO] aligot vesper V. aligot.

vesper [...] adj. 4 1 [ZOO] aguilot vesper V. aguilot.

vimenera f. Vimetera.

vimenera f. 1 Vimetera. 2 adj. ginesta vimenera V. ginesta.

xamar v. tr. Xumar.

xamar v. tr. i intr. Xumar.

xic -a adj. [...] m. 3 Una mica (→). Ho trobo un xic dolç.

xic -a adj. [...] m. 3 un xic Una mica (→). Ho trobo un xic dolç.

xumar v. tr. 1 Beure a morro. 2 Mamar 1. Aquesta criatura, sempre la veig xumant. 3 Beure (begudes alcohòliques). A aquell, li agrada molt xumar.

xumar v. tr. 1 Beure a morro. 2 Mamar 1. Aquesta criatura, sempre la veig xumant. 3 intr. Beure¹ 1 14. A aquell, li agrada molt xumar.