llum
1 1 f. [LC] [FIF] [AQ] Agent físic que és una de les formes d’energia, capaç d’impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Llum reflectida. Un raig de llum. La velocitat de propagació de la llum. Una llum forta, viva, enlluernadora. Una llum feble, somorta, dolça. Llum natural. La llum del Sol, de la Lluna, dels estels. Llum artificial, elèctrica. Entrar la llum per una finestra, per una escletxa. Estar una cosa a plena llum.
1 2 f. [LC] PER EXT. La llum de la fe, de la gràcia. La llum eterna. La llum de la raó. Portar llum a una qüestió.
1 3 [LC] [FIF] llum acromàtica LLUM BLANCA.
1 4 [AQ] llum artificial Llum produïda per un aparell d’il·luminació.
1 5 [AQ] [FIF] [LC] llum blanca Llum que no produeix cap sensació de color definit, resultant de la combinació dels colors de l’arc iris, com ara la llum solar no descomposta.
1 6 [FIF] llum coherent Llum constituïda per rajos coherents.
1 7 [FIF] llum difusa Llum deguda a la reflexió irregular.
1 8 [LC] [AQ] [AR] llum directa Llum procedent del focus lluminós sense reflexions ni difusions intermèdies.
1 9 [AQ] [FIF] llum freda Llum produïda per luminescència.
1 10 [LC] [AQ] [AR] llum indirecta Llum que arriba a l’objecte il·luminat després d’ésser difosa o reflectida.
1 11 [FIF] llum monocromàtica Llum constituïda per ones electromagnètiques de la mateixa freqüència.
1 12 [AQ] [LC] llum natural Llum emesa per una font lluminosa natural.
1 13 [FIF] [GLG] llum natural [o llum ordinària] Llum no polaritzada.
1 14 [FIF] [GLG] llum polaritzada Llum constituïda per una ona electromagnètica polaritzada.
1 15 [FIF] llum policromàtica Llum constituïda per ones electromagnètiques de distintes freqüències.
1 16 [LC] [AQ] llum zenital Llum, natural o artificial, que prové del sostre i il·lumina un local, un edifici, una església, etc.
1 17 [FIA] llum zodiacal Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba, causada per la difusió de la llum solar en els grans de la pols interplanetària.
2 1 f. [LC] donar a llum un infant Parir-lo.
2 2 [LC] donar a llum una obra Publicar-la.
2 3 [LC] fer llum Dirigir la claror d’un llum allà on cal. Fes-me llum, que no m’hi veig.
2 4 [LC] prendre llum de na Pintora Prendre exemple d’una cosa que s’acaba de veure o contar.
2 5 [LC] sortir a llum una obra Sortir publicada.
3 f. [AR] Imitació de la llum en una pintura.
4 f. [LC] Energia elèctrica. Ens han tallat la llum. El rebut de la llum.
5 1 f. [AQ] [OP] Separació entre dos elements de suport d’una construcció, com ara columnes, pilars, muntants, murs laterals o jàsseres, o entre la cara inferior d’un sostre i el paviment que té a sota.
5 2 f. [LC] Diàmetre interior d’una estructura tubular.
5 3 f. [LC] Espai de l’interior d’un budell, d’una vena, d’un capil·lar, etc. Llum arterial. Llum intestinal.
5 4 f. [LC] Cavitat d’un òrgan buit.
6 1 m. [LC] [AQ] Estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d’oli, de petroli, de carbur. Un llum de cuina. Encendre un llum. Apagar el llum.
6 2 [AQ] [EE] [FIF] llum d’arc Aparell d’enllumenament en què la llum és la d’un arc voltaic.
6 3 [LC] [JE] [IQ] llum de bengala Bengala 2 1.
7 1 m. [TRG] [LC] Dispositiu lluminós situat en un lloc visible de l’exterior d’un vehicle emprat per a indicar una posició, una maniobra, etc. Els llums de gàlib d’un camió. Llum de posició. Llum curt.
7 2 [TRA] llum de situació Llum que han de portar obligatòriament les naus i els hidroavions per tal d’assenyalar llur presència durant la nit o en cas de visibilitat reduïda.
8 1 m. [LC] ésser un llum Ésser inepte, negat.
8 2 [LC] estar com un llum No estar bé del cap, no ésser-hi tot.
llumejar
v. intr. [LC] Donar llum.
llumener
1 m. [LC] Estri que serveix per a fer llum.
2 1 m. [FIA] Astre que lluu al cel.
2 2 m. [LC] Persona insigne.
llumenera1
1 f. [ED] [LC] Llum d’oli que consisteix en un receptacle amb peu i agafador, i amb un o més brocs per al ble o blens.
2 f. [LC] Persona molt intel·ligent.
llumenera2
f. [AGF] Branca seca de pi que resta encara a l’arbre.
llumenerada
f. [LC] Oli que cap en una llumenera.
llumeneta
1 f. [LC] Llum petita, feble, llunyana.
2 f. [ZOI] Lluerna 2.
3 1 f. pl. [LC] llumenetes de Sant Elm FOC DE SANT ELM.
3 2 f. pl. [LC] PAMPALLUGUES.
llumeta
f. [LC] Llumenera petita i baixa, portàtil, amb un apagador en forma de caputxa.
llumí
m. [LC] [IQ] [ED] Tigeta curta de fusta o altra matèria combustible que porta en un dels seus caps una petita quantitat d’una mixtura inflamable per simple fregadís sobre una superfície rugosa.
lluminària
[usat generalment en pl.]
f. [LC] Llums que es posen a les finestres, als balcons, als carrers, etc., en senyal de festa. Fer lluminàries. Les lluminàries de la Rambla.
lluminós -osa
1 1 adj. [LC] [AQ] [FIF] Que dona llum. Un cos lluminós. Un punt lluminós.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una idea lluminosa. Un esperit lluminós.
2 adj. [JE] Proveït d’un diafragma màxim de gran obertura, s’aplica a l’objectiu d’un aparell òptic.
lluminosament
adv. [LC] D’una manera lluminosa.
lluminositat
1 f. [LC] Qualitat de lluminós.
2 1 f. [FIA] Energia total per unitat de temps emesa per un astre.
2 2 [FIA] [FIF] lluminositat aparent Flux lluminós que es rep a la Terra provinent d’un astre.
3 f. [AQ] [FIF] Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum.
lluna
1 1 f. [LC] [FIA] Satèl·lit natural de la Terra dotat d’un moviment de translació al voltant d’aquesta, que ofereix diferents aspectes segons que el Sol il·lumini una part major o menor del seu disc. Fer la lluna el seu ple. Una nit sense lluna. Fer lluna, clar de lluna. Sortir la lluna. Pondre’s la lluna. Un eclipsi de Lluna.
1 2 [LC] [FIA] fer la lluna el creixent Augmentar gradualment la seva part il·luminada pel Sol.
1 3 [LC] fer la lluna el minvant Disminuir gradualment la seva part il·luminada pel Sol.
1 4 [FIA] lluna creixent La Lluna en l’interval de temps entre el noviluni i el pleniluni.
1 5 [FIA] lluna dicòtoma La Lluna quan la meitat del seu disc es mostra il·luminat.
1 6 [LC] [FIA] lluna en quart creixent La Lluna quan mostra il·luminada la meitat del seu disc que mira a ponent.
1 7 [LC] [FIA] lluna en quart minvant La Lluna quan mostra il·luminada la meitat del seu disc que mira a llevant.
1 8 [LC] [FIA] lluna minvant La Lluna en l’interval de temps entre el pleniluni i el noviluni.
1 9 [LC] [FIA] lluna nova La Lluna quan, estant entre la Terra i el Sol, és invisible.
1 10 [LC] [FIA] lluna plena La Lluna quan, estant la Terra entre la Lluna i el Sol, presenta el seu disc totalment il·luminat.
2 1 f. [LC] estar a la lluna [o estar a la lluna de València] Estar molt distret.
2 2 [LC] voler agafar la lluna amb les dents Pretendre l’impossible.
2 3 [LC] voler fer veure la lluna al mig del dia [o voler fer veure la lluna en un cove] Voler fer veure una cosa increïble.
3 1 f. [HIH] [AN] [FIA] Mes lunar sinòdic. La lluna de març. Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l’any. Canvi de lluna.
3 2 [LC] lluna de mel El primer mes, els primers temps, de matrimoni.
4 1 f. [LC] estar de bona lluna Estar de bon humor.
4 2 [LC] estar de mala lluna Estar de mal humor.
4 3 [LC] tenir llunes algú Ésser d’humor variable, anar a rauxes.
4 4 [LC] anar a llunes una cosa Variar d’un temps a un altre.
5 f. [FIA] Satèl·lit natural d’un planeta. Les llunes de Júpiter.
6 1 f. [IMI] Vidre d’un mirall.
6 2 f. [IMI] Vidre gruixut i gran. La lluna d’un aparador.
7 1 f. [LC] Clapa rodona que fa sobre un líquid una porció d’oli o de greix.
7 2 f. [LC] Clapa rodona estampada o brodada en una roba o impresa en un paper. Un vestit de llunes.
8 f. [LC] mitja lluna a) Figura igual o semblant a la que presenta la lluna quan no és il·luminada sinó la quarta part del seu disc.
8 [LC] mitja lluna b) ISLAM.
llunació
f. [FIA] [LC] Interval de temps que separa, com a terme mitjà, dues llunes noves consecutives.
llunada
f. [ZOP] [LC] Peix condricti de la família dels esfírnids, de cos gros, de fins a 3,5 metres de llargada, amb el cap molt aplanat i eixamplat lateralment en dos lòbuls a l’extrem dels quals es troben els ulls, de manera que la seva forma recorda una mitja lluna, i amb dues aletes dorsals (Sphyrna zygaena).
llunari
1 m. [FIA] [LC] Calendari on estan indicats els dies de les distintes fases lunars.
2 m. [LC] Llibre on es fan prediccions del que ha de succeir.
llunària
1 f. [BOI] [LC] Falguera de l’ordre de les ofioglossals, de mida petita, les fulles de la qual presenten segments corbats en forma de mitja lluna (Botrychium lunaria).
2 f. [BOS] [LC] [AGA] SETINS.
llunat -ada
1 adj. [LC] Que té forma de mitja lluna.
2 adj. [LC] Cobert de llunes d’oli o de greix. Un brou llunat.
llunàtic -a
adj. [LC] D’humor variable, que va a rauxes.
llunell
m. [HIG] En heràld., figura que resulta de quatre llunetes apuntades formant cercle.
lluner -a
adj. [LC] Que creu en la influència de les llunes. Pagès lluner no omple mai el graner.
lluneta
1 f. [FIF] [LC] Lent petita.
2 1 f. [AQ] [LC] [AR] Petita volta que resulta de la intersecció d’un semicilindre de generatrius horitzontals perpendiculars a les generatrius d’una volta de canó i que permet l’obertura de finestres altes en forma de mitja lluna.
2 2 f. [LC] [AQ] Obertura quadrilàtera en una volta o arc.
3 f. [JE] [LC] ANT. Butaca de platea.
4 f. [IMI] [LC] Pala de ferro en forma de mitja lluna amb mànec de fusta.
5 f. [HIG] En heràld., mitja lluna en qualsevol de les seves quatre posicions.
lluny1
1 adv. [LC] A una gran distància en l’espai o en el temps. No són pas gaire lluny d’aquí: aviat els aconseguirem. Aquest dia que tant esperes, encara és lluny. A 10 quilòmetres lluny. Els vaig veure d’un tros lluny.
2 adv. [LC] PER EXT. Estic lluny de creure, de pensar, de fer, etc., tal cosa.
3 [LC] al lluny loc. adv. A llarga distància.
4 [LC] anar lluny Avançar molt en la seva carrera.
5 [LC] anar lluny d’osques ANAR ERRAT.
6 [LC] veure de lluny PREVEURE.
lluny2 -a
adj. [LC] LLUNYÀ.
llunyà -ana
adj. [LC] Que és a gran distància en l’espai o en el temps. Una regió llunyana. Un passat llunyà.
llunyania
f. [LC] Qualitat de llunyà.
llunyària
f. [LC] Distància entre dos objectes llunyans l’un de l’altre.
llunyedà -ana
adj. [LC] LLUNYÀ.
llunyedar
m. [LC] La part més llunyana que hom albira amb la vista.
llunyedat
f. [LC] LLUNYANIA.
llunyejar
v. intr. [LC] Ésser un tros lluny.
llunyer -a
adj. [LC] Que fa millor efecte mirat de lluny que de prop. És una persona llunyera.
lluor
f. [LC] Claror, resplendor.
llúpia
1 f. [MD] [LC] Quist subcutani format per una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques.
2 f. [AGF] Excrescència grossa i globosa que es forma sota l’escorça dels arbres.
llúpol
m. [BOS] [LC] [AGA] [HO] Planta de la família de les cannabàcies, dioica i enfiladissa, de tiges volubles, fulles que tenen de tres a cinc lòbuls i flors verdoses, les masculines en panícula, les femenines agrupades en aments acrescents, amb grans bràctees imbricades i glanduloses, que es fa als boscos de ribera i es cultiva en alguns països de clima humit per aprofitar-ne les inflorescències femenines, emprades en la preparació de la cervesa (Humulus lupulus).
lluquet
m. [ED] [LC] Tros de palla, de caramuixa, etc., ensofrat que, acostat a una brasa, crema amb flama.
lluqueta
1 f. [BOS] [LC] Mata de la família de les globulariàcies, reptant, de fulles obovades o arrodonides agrupades en rosetes i flors blaves en capítols pedunculats, que es fa als prats secs i a les codines (Globularia cordifolia).
2 [BOS] lluqueta de roca Planta de la família de les globulariàcies, molt semblant a la lluqueta, però de fulles més estretes, lanceolades, i de peduncles curtíssims, que es fa a les escletxes de les roques calcinals (Globularia repens).
llur
adj. [LC] Pertanyent a ells o a elles.
llusc -a
adj. [LC] LLOSC.
llussiar
v. tr. [LC] [IMI] LLOSSAR.
llustrar
v. tr. [LC] ENLLUSTRAR.
llustre1
1 1 m. [LC] [GL] Brillantor d’un objecte brunyit, d’un mineral, d’una gemma. Donar llustre a un mirall, a un moble.
1 2 m. [LC] [GL] Preparació a la qual se sotmet un objecte perquè brilli.
1 3 m. [LC] Substància que aplicada sobre un objecte li dona brillantor. Llustre per a les sabates.
2 m. [LC] Brillantor, esplendor.
llustre2
1 m. [LC] Crepuscle 1 1.
2 [LC] entre dos llustres loc. adv. Expressió que designa els moments del crepuscle en què a penes hi ha claror de dia.
llustrejar
v. intr. [LC] LLOSTREJAR.
llustrí
m. [LC] [ED] LLUENTÓ.
llustrina
f. [IT] Roba amb lligat de plana, molt aprestada, amb una cara lluent i l’altra mat, que s’usa per a folres de vestit.
llustrós -osa
adj. [LC] Que té llustre.
llustrosament
adv. [LC] Amb llustre.
lo1
pron. [LC] Forma que revesteix l’acusatiu masculí del pronom de tercera persona quan, no seguint-lo cap altre pronom, va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u subjuntiva. Si vols el llibre, pren-lo. Agafeu aquest paquet i porteu-lo a casa.
lo2
[pot revestir la forma l’; pl. los]
art. [LC] Antigament, i en el català nord-occidental en registres informals, forma masculina de l’article definit. Lo pare i los fills.
lobar
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al lobus. Pneumònia lobar.
lobat -ada
1 adj. [MD] Proveït de lobus.
2 adj. [MD] En forma de lobus.
lobel
m. [MD] Lòbul petit o subdivisió d’un lòbul.
lobel·lar
adj. [MD] Relatiu o pertanyent als lobels.
lobotomia
f. [MD] Secció quirúrgica d’un lòbul del cervell.
lòbul
1 m. [MD] [LC] [ZOA] [BO] Part més o menys sortint d’una víscera, d’un òrgan, d’un apèndix, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida. Els lòbuls d’una fulla. Els lòbuls del cervell, del fetge. El lòbul de l’orella. Els lòbuls d’un liquen foliaci.
2 m. [AR] [AQ] [ISL] Petit arc circular usat en arquitectura i en decoració, característic dels estils àrab, romànic i gòtic.
lobular
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a un lòbul.
2 adj. [MD] [LC] Semblant a un lòbul.
lobulat -ada
1 adj. [MD] [LC] Dividit en lòbuls, que té lòbuls.
2 adj. [MD] En forma de lòbul.
lobus
m. [MD] Lòbul gran format per la reunió d’un gran nombre de lòbuls petits o lobels.
locació
1 f. [LC] Acció de llogar.
2 f. [ECT] [DR] Contracte d’arrendament.
local
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un lloc determinat. Història local.
1 2 adj. [LC] Particular a un lloc. Costums locals.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un municipi, a una població. Autoritats locals.
1 4 adj. [LC] Que no afecta sinó una part del cos. Malaltia local. Tractament local. Anestèsia local.
2 adj. [IN] Lligat a un sistema informàtic per proximitat o, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus no telefònic. Ordinador local.
3 m. [LC] Lloc o part d’un edifici que té una destinació determinada. Local social. Local nocturn. Local públic.
localisme
1 m. [LC] [FL] Afecció a les coses locals.
2 m. [LC] [FL] Particularitat de llenguatge, de costums, etc., pròpia d’una localitat.
localista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al localisme.
2 m. i f. [LC] Persona afeccionada a les coses locals.
localitat
1 1 f. [LC] [GG] Part circumscrita, punt, d’una contrada, d’una regió. És una localitat malsana.
1 2 f. [GG] Part de l’espai geogràfic ocupat per una persona o un objecte.
2 1 f. [GG] Entitat urbana sense jurisdicció pròpia, formada, en general, per un nombre relativament escàs d’habitants.
2 2 f. [GG] Poble o lloc determinats.
3 1 f. [LC] [JE] Seient generalment numerat d’una sala d’espectacles.
3 2 f. [JE] Entrada que dona dret a una localitat. Comprar les localitats per anar a un espectacle.
4 f. [GL] [GG] localitat tipus Localitat geogràfica que acull un estratotip.
localitzable
adj. [LC] Que pot ésser localitzat.
localització
1 f. [LC] Acció de localitzar; l’efecte.
2 f. [GG] [ECT] Fet d’estar situat, emplaçat, en un lloc determinat. Els problemes de la localització industrial.
localitzar
1 1 v. tr. [LC] Fer local, circumscriure a un lloc determinat. Localitzar el mal. Localitzar un incendi.
1 2 intr. pron. [LC] El dolor se li localitza al costat.
2 tr. [LC] Determinar el lloc on es troba (una persona o una cosa).
localment
1 adv. [LC] Quant al lloc.
2 adv. [LC] Només en un lloc, no pertot.
locatiu -iva
1 1 adj. [LC] [FL] Relatiu al lloc.
1 2 adj. [FL] Que designa el lloc. Una preposició locativa. Un complement locatiu. Un verb locatiu. Una oració locativa introduïda pel relatiu on.
2 1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el turc que indica el lloc on es produeix la situació designada pel verb.
2 2 adj. [FL] Cas locatiu.
locaut
m. [ECT] Tancament temporal d’una empresa, per decisió de la direcció, en una situació de conflicte laboral.
loció
1 f. [LC] Acció de rentar. Fer la loció d’una ferida.
2 f. [MD] Preparació líquida per a banyar la pell, una ferida, els cabells, etc.
locionar
v. tr. [LC] Aplicar una loció o locions (sobre la pell, sobre una ferida, etc.).
locomòbil
1 adj. [LC] Que es pot moure d’un lloc a un altre.
2 f. [EI] Màquina de vapor que podia ésser transportada d’un lloc a un altre.
locomoció
f. [LC] Acte de moure’s d’un lloc a un altre. Els òrgans de la locomoció d’un animal. Mitjans de locomoció. Locomoció aèria.
locomotiu -iva
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la locomoció. Poder locomotiu.
locomotivitat
f. [LC] Poder de locomoció.
locomotor -a
1 adj. [LC] Que produeix la locomoció.
2 f. [TRG] [OP] [LC] Màquina autopropulsada que arrossega o empeny els vagons que té enganxats. Una locomotora elèctrica.
locomotriu
adj. [LC] Locomotora. Força locomotriu.
locució
1 1 f. [FL] [LC] Forma particular de llenguatge.
1 2 f. [LC] [FL] Manera d’expressar-se. Una locució viciosa. Té una locució defectuosa.
2 f. [FL] [LC] Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot. Locució nominal, verbal, adverbial, conjuntiva, prepositiva.
lòcul
1 m. [BO] [BI] [MD] Compartiment d’un òrgan o d’un fruit.
2 m. [BO] Cavitat excavada en un estroma d’un fong ascomicet pel creixement d’un feix d’ascs.
locular
1 adj. [LC] [BO] [BI] Relatiu o pertanyent al lòcul.
2 adj. [LC] [BO] [BI] Constituït per lòculs.
loculicida
adj. [BO] En bot., que esquinça els lòculs longitudinalment. Dehiscència loculicida.
loculomicets
1 m. pl. [BOB] Grup de fongs ascomicets que es reprodueixen mitjançant pseudotecis, sovint amb aspecte de periteci.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
locus
m. [BI] Posició d’un gen en el mapa genètic.
locutiu -iva
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la locució, a la manera de produir un enunciat significatiu. Acte de parla locutiu. Component locutiu d’un acte de parla.
locutor locutora
1 m. i f. [LC] Persona que parla.
2 m. i f. [PR] [LC] [CO] Persona que, a la ràdio, a la televisió, etc., presenta les emissions, dona les notícies, etc. Locutor de continuïtat.
locutori
1 m. [LC] [AQ] [DE] Habitació disposada per a parlar-hi, especialment en les presons o els convents, amb els reclosos.
2 m. [LC] [TC] Local on hi ha els elements necessaris per a oferir als usuaris el servei de comunicacions telefòniques.
3 m. [CO] En una emissora de ràdio, espai físic des d’on parla el locutor, aïllat acústicament i, sovint, separat del control per un vidre.
loel·lingita
f. [GLM] Mineral, arsenur de ferro, de fórmula FeAs2, que cristal·litza en el sistema ròmbic.
loess
[al.] [inv.]
m. [GL] Sediment detrític incoherent d’origen eòlic, de color groguenc, constituït essencialment per lutites, sorra molt fina i carbonats, que forma dipòsits molt extensos a les regions estepàries fredes i periglacials.
lòfids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos deprimit, amb la pell nua, el cap molt gros i tan llarg com el cos però més ample i aplanat, la boca molt grossa, i les aletes pectorals pediculades, de vida bentònica i depredadors, que inclou els raps.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
lofòfor
m. [ZOA] Òrgan bucal de certs metazous constituït per una corona de tentacles coberts de cilis vibràtils.
lofoforats
1 m. pl. [ZOI] Grup de metazous que tenen lofòfor.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
loganiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres, arbustos i lianes de fulles oposades, flors tubuloses generalment agrupades en cimes terminals i fruit en càpsula o baia, propis sobretot dels països tropicals, productors de fusta i d’alcaloides, a la qual pertanyen l’arbre de la nou vòmica i el gelsemi.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
logaritme
1 m. [MT] [LC] Exponent d’una potència d’un nombre fix, la base, que iguala un nombre donat.
2 [MT] logaritme decimal Logaritme la base del qual és el nombre 10.
3 [MT] logaritme natural [o logaritme neperià] Logaritme la base del qual és el nombre e.
4 [MT] logaritme vulgar LOGARITME DECIMAL.
logarítmic -a
adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent a un logaritme o als logaritmes.
lògia
1 f. [HIH] [LC] Local on es reuneix un grup de francmaçons amb el seu president.
2 f. [HIH] [LC] Conjunt de francmaçons que componen aquest grup.
-logia
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. lógos, ‘paraula’, ‘discurs’. Ex.: tautologia, zoologia, geologia.
lògic -a
1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la lògica.
1 2 adj. [LC] [FS] Conforme a les lleis del raonament. Una conseqüència lògica. Una argumentació lògica.
2 1 adj. [LC] [FS] D’acord amb allò que es pot inferir lògicament dels esdeveniments precedents, de les circumstàncies concurrents.
2 2 adj. [LC] [FS] Que raona d’una manera lògica. Fent això no sou lògic.
3 adj. [IN] Que fa referència a les dades, independentment del seu suport material o de la seva localització física. Enregistrament lògic. Final lògic d’una cinta.
4 1 f. [FS] Disciplina, tradicionalment unida a la filosofia, que estudia les lleis del raonament vàlid.
4 2 f. [IN] Ciència que estudia sistemàticament les relacions entre enunciats.
4 3 [FS] lògica clàssica Lògica elaborada per Aristòtil i desenvolupada fins al segle XIX.
4 4 [IN] [FS] lògica formal Lògica que prescindeix del contingut de les proposicions.
4 5 [FS] lògica matemàtica LÒGICA MODERNA.
4 6 [FS] lògica modal Lògica que estudia les proposicions modals.
4 7 [FS] lògica moderna [o lògica simbòlica] Lògica que recorre sistemàticament als simbolismes i al càlcul, desenvolupada a partir del segle XIX.
5 1 f. [LC] [FS] Manera de raonar rigorosa.
5 2 f. [LC] [FS] Encadenament racional de les coses.
6 1 f. [IN] Materialització de les relacions lògiques en circuits o en dispositius físics.
6 2 [EL] lògica electrònica Establiment de mètodes algèbrics en l’estudi i resolució de problemes de commutació de circuits elèctrics.
6 3 adj. [EL] Relatiu o pertanyent a la lògica electrònica. Circuit lògic. Element lògic.
lògicament
adv. [LC] [FS] D’una manera lògica, segons les regles de la lògica.
logístic -a
1 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a la logística.
2 1 f. [LC] Organització de tot allò que és necessari per a dur a terme una activitat o un projecte.
2 2 f. [ECT] Conjunt de processos que permet assegurar el flux eficient de les matèries primeres, dels productes en procés d’elaboració i dels productes acabats des del punt d’origen fins als centres de consum, passant pels centres d’emmagatzematge i de distribució.
2 3 f. [DE] Branca de l’art militar que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans que calen per tal de satisfer les exigències tant en temps de pau com de guerra.
3 1 f. [FS] LÒGICA MODERNA.
3 2 m. i f. [FS] Persona versada en lògica moderna. George Boole és un dels logístics més rellevants del segle XIX.
logo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. lógos, ‘paraula’, ‘discurs’. Ex.: logorrea, logopeda, logògraf.
logogrif
m. [JE] Enigma en què, per endevinar el mot que constitueix la solució, cal primer endevinar una sèrie de mots que s’han format amb elements d’aquell i dels quals es dona una indicació per ajudar a endevinar-los.
logomàquia
f. [LC] [FLL] Discussió en què s’atén a les paraules i no al fons de la qüestió.
logopeda
m. i f. [LC] [PE] [PS] Persona especialitzada en logopèdia.
logopèdia
f. [MD] [PE] [PS] Correcció, mitjançant tècniques de reeducació, dels defectes de la veu o de l’expressió oral i escrita.
logotip
m. [AF] [CO] Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom.
logronyès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Logronyo.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Logronyo o als seus habitants.
logudorès -esa
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al logudorès.
2 m. [LC] [FL] Dialecte del sard parlat al Logudoro.
löl·lingita
f. [GLM] LOEL·LINGITA.
loment
m. [BO] Síliqua o llegum dividit en articles monosperms.
lona
f. [LC] [IT] Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc.
londinenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Londres.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Londres o als seus habitants.
loneta
f. [IT] Teixit d’aspecte i contextura semblants a la lona, però de menys pes.
longa
f. [MU] Figura musical que, en la notació proporcional, equival a dues o tres breus.
longànime
adj. [LC] Que suporta magnànimament les adversitats.
longànimement
adv. [LC] Amb longanimitat.
longanimitat
f. [LC] Qualitat de longànime.
longevitat
f. [LC] Prolongació de la vida fins a una edat molt avançada.
longi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. longus, ‘llarg’. Ex.: longipenne, longirostre, longistil, longimetria, longimètric.
longilini -ínia
adj. [AGR] De proporcions corporals llargues en relació amb les ordinàries.
longistil -a
adj. [BO] En bot., d’estil llarg.
longitud
1 f. [LC] Llargada d’una cosa, d’una superfície. Té un nas d’una longitud considerable. La longitud de les banyes d’un animal. Una línia costanera d’una longitud de deu milles.
2 1 f. [GG] Arc de l’equador comprès entre els dos punts en què és intersecat pel meridià d’un lloc donat i el meridià primer, avui el de Greenwich. Longitud oriental, occidental.
2 2 [FIA] longitud celeste [o longitud eclíptica] Angle mesurat en sentit antihorari sobre l’eclíptica, entre el punt vernal i la intersecció del cercle màxim que passa pel pol de l’eclíptica i per un astre amb l’eclíptica. La longitud celeste de Sírius, de Proció.
2 3 [FIA] longitud galàctica Angle mesurat en sentit antihorari sobre el pla galàctic, entre la direcció del centre de la Galàxia i la intersecció del cercle màxim que passa pel pol galàctic i per un astre amb el pla galàctic.
3 1 f. [FIN] longitud de difusió En la teoria dels reactors nuclears, magnitud proporcional al trajecte quadràtic mitjà recorregut per un neutró en l’estat tèrmic.
3 2 [FIN] longitud de moderació En la teoria dels reactors nuclears, magnitud proporcional al trajecte quadràtic mitjà recorregut per un neutró en ésser alentit entre la seva creació per fissió i l’obtenció de l’estat tèrmic.
4 1 f. [AQ] [FIF] longitud d’ona En la propagació d’un moviment ondulatori, distància mínima entre dos punts que es troben en el mateix estat de variació.
4 2 [AQ] [FIF] longitud d’ona complementària Donada una llum cromàtica, longitud d’ona d’una radiació espectral tal, que, mesclada en la proporció adequada amb la llum considerada, permet de reconstruir una llum acromàtica patró.
4 3 [AQ] [FIF] longitud d’ona dominant Donada una llum cromàtica, longitud d’ona d’una radiació espectral tal, que, mesclada amb una llum acromàtica patró, permet de reconstruir la llum considerada.
longitudinal
1 adj. [LC] En el sentit de la longitud o llargària. Eix longitudinal.
2 adj. [GLG] Paral·lel a l’eix cristal·logràfic d’allargament. Secció longitudinal d’un cristall.
longitudinalment
adv. [LC] D’una manera longitudinal. Tallar un tronc longitudinalment.
longuis
m. [LC] fer-se el longuis DISSIMULAR.
lopòlit
m. [GL] Massa intrusiva de roca ígnia, concordant, de grans dimensions, en forma de llentia o de sotacopa.
loquaç
adj. [LC] Que parla molt.
loquacitat
f. [LC] Qualitat de loquaç.
loquaçment
adv. [LC] Amb loquacitat.
loqui
m. [MD] Fluix vaginal que comença després del part i dura de quinze dies a un mes.
lora
f. [BOS] [AGF] Pinassa 1 1.
lorantàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot mates hemiparàsites i epífites, de fulles oposades, flors petites d’ovari ínfer i amb els primordis seminals soldats amb la paret d’aquest, fruit generalment carnós i llavors viscoses que s’adhereixen al bec dels ocells que mengen el fruit, a la qual pertany el vesc.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
lord
1 m. [HIH] [LC] [PR] Títol que tenen a la Gran Bretanya els pars del reialme i altres nobles.
2 m. [LC] Títol que tenen a la Gran Bretanya determinats prelats i responsables de diverses funcions.
lordosi
f. [MD] Curvatura de la columna vertebral amb la convexitat a la part anterior.
lorenès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Lorena.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Lorena o als seus habitants.
lorica
f. [BO] [BI] Beina o càpsula, pèctica o cel·lulòsica, dins la qual s’allotja un organisme flagel·lat.
lorísids
1 m. pl. [ZOM] Família de primats del grup dels lemuriformes, que habiten Àfrica i Àsia.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
los
pron. [LC] Forma que revesteixen l’acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona, quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o u subjuntiva. Cull-los i porta-me’ls. Mireu-los. Digueu-los que vinguin.
losange
f. [HIG] Escut o moble heràldic en forma de rombe.
losanjat -ada
adj. [HIG] En heràld., completament ple de losanges i sense cap espai buit entre elles, alternant metall i color. Un escut losanjat.
lot
m. [LC] Part assortida d’un tot que s’ha de distribuir entre diferents persones.
loteria
1 1 f. [LC] [ECT] [JE] Joc d’atzar en què es ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un o més números, es premia amb una quantitat o un objecte el bitllet o bitllets que porten els números designats per la sort. Loteria nacional.
1 2 f. [JE] Joc públic en què es treien a la sort cinc números de noranta i es premiava diversament les persones que havien endevinat amb els seus bitllets algun d’aquells cinc números o alguna de llurs combinacions.
1 3 f. [JE] Joc casolà amb què s’imita la loteria amb números posats en cartons.
2 f. [LC] Cosa en què regna l’atzar.
lòtic -a
adj. [EG] Relatiu a les aigües corrents.
lotus
1 1 m. [BOS] [LC] [AGA] Planta de la família de les nimfeàcies, aquàtica, de fulles arrodonides flotants, dentades i espinoses al marge, flors grosses amb nombrosos pètals blancs per sobre i purpuris per sota i fruits encastats en un tàlem ample i aplanat, pròpia dels països tropicals d’Àfrica i Àsia, les fulles, les flors i els fruits de la qual són emprats sovint com a motius ornamentals (Nymphaea lotus).
1 2 [BOS] lotus blanc Lotus 1 1.
1 3 m. [BOS] [LC] [AGA] Flor del lotus.
2 1 m. [BOS] [AGA] [LC] NELUMBE.
2 2 [BOS] [LC] [AGA] lotus de l’Índia NELUMBE.
3 m. [LC] [BOS] Arbre mític el fruit del qual, segons els antics, feia oblidar llur pàtria als estrangers que en menjaven.
4 m. [AR] Element decoratiu que imita el lotus en certes columnes, característic de l’art egipci.
lox-
[LC] V. LOXO-.
loxo- [o lox-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. loxós, ‘oblic’. Ex.: loxodromia, loxartrosi, loxodont.
loxodromia
1 f. [MT] Corba traçada sobre una superfície esfèrica, que forma angles iguals amb tots els meridians.
2 f. [TRA] Ruta representada sobre una carta mercatoriana per una línia recta.
loxodròmic -a
adj. [MT] [TRA] [GG] Relatiu o pertanyent a la loxodromia.
’ls
pron. [LC] Forma que revesteixen l’acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d’un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d’un pronom feble acabat en vocal. Porta’ls. Porta-me’ls. A les vostres germanes, vaig escriure’ls ahir.
lúbric -a
adj. [PS] [LC] Que té una inclinació desmesurada al plaer sexual.
lubricació
f. [EI] [LC] [QU] LUBRIFICACIÓ.
lúbricament
adv. [PS] [LC] D’una manera lúbrica.
lubricant
adj. i m. [LC] [EI] [QU] LUBRIFICANT.
lubricar
v. tr. [LC] [EI] [QU] LUBRIFICAR.
lubricatiu -iva
adj. i m. [EI] [LC] [QU] LUBRIFICANT.
lubricitat
f. [PS] [LC] Qualitat de lúbric.
lubrificació
f. [EI] [LC] [QU] Acció de lubrificar; l’efecte.
lubrificant
1 adj. [LC] [EI] [QU] Que lubrifica.
2 m. [LC] [EI] [QU] Oli, greix, etc., que s’interposa entre les parts d’un mecanisme per disminuir la fricció.
lubrificar
1 v. tr. [LC] [EI] Fer llisquívol.
2 v. tr. [LC] [EI] [QU] Aplicar un lubrificant (a un mecanisme).
lucà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Lucània.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Lucània.
luci
m. [ZOP] Peix de la família dels esòcids, de 50 a 80 centímetres de llargada, de cap gros i musell allargat, amb una aleta dorsal situada molt enrere, depredador molt voraç, introduït recentment en els nostres rius (Esox lucius).
luci-
[LC] Forma prefixada del mot ll. lux lucis, ‘llum’. Ex.: lucímetre.
lúcid -a
1 adj. [LC] RESPLENDENT.
2 1 adj. [LC] Que comprèn clarament les coses. Un esperit lúcid.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Un raonament lúcid. Un estil lúcid. Aquell pobre boig té pocs moments lúcids. Tenir un moment lúcid enmig del deliri, de la febre.
lúcidament
adv. [LC] Amb lucidesa, d’una manera lúcida.
lucidesa
f. [LC] Qualitat de lúcid.
luciditat
f. [LC] LUCIDESA.
lucífer -a
adj. [LC] Lluminós, resplendent.
lucífug -a
adj. [BI] [ZOA] Que fuig de la llum. Un ocell lucífug.
lucioperca
m. [ZOP] Peix de la família dels pèrcids, de cos allargat, que pot atènyer 130 centímetres de llargada i 15 quilos de pes, de color verd grisenc amb taques brunes, amb fortes dents en forma d’ullal, aliè a la nostra fauna (Stizostedion lucioperca).
lucisme
m. [AR] Moviment artístic abstracte creat a Moscou els anys 1911-1912.
lucrar
1 v. intr. [LC] [ECT] Treure profit, un guany, d’un afer, d’un encàrrec, etc. Sols els guia l’interès de lucrar.
2 intr. pron. [LC] [ECT] El marit es lucra de la muller. La denúncia fou feta per lucrar-se amb els béns de la biblioteca.
lucratiu -iva
1 adj. [LC] [ECT] Que reporta lucre.
2 adj. [LC] [ECT] Que cerca el lucre. Empreses no lucratives.
lucrativament
adv. [LC] [ECT] D’una manera lucrativa.
lucre
m. [LC] [ECT] Guany, profit, que es treu d’alguna cosa.
luctuós -osa
adj. [LC] Que és ocasió de dol. Un esdeveniment luctuós.
luctuosament
adv. [LC] Amb dol, d’una manera luctuosa.
luda
f. [IQA] [LC] ALUDA.
luddisme
m. [SO] Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX per tal d’impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.
ludibri
m. [LC] Escarn, mofa.
lúdic -a
adj. [LC] [JE] [PE] Relatiu o pertanyent al joc.
ludió
m. [FIF] [LC] Bola, figureta, etc., buida i llastada i amb un petit forat, immergida en un líquid, del qual penetra dins aquella una quantitat major o menor segons la pressió a la qual està sotmès, i això fa que aquella baixi o pugi dins el líquid.
ludo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. ludus, ‘joc’. Ex.: ludoteràpia.
ludòpata
m. i f. [LC] [PS] [MD] Persona afectada de ludopatia.
ludopatia
f. [LC] [MD] [PS] Afecció desordenada als jocs, especialment a aquells en què s’arrisquen diners.
ludoteca
f. [PE] [BB] Centre d’educació en el lleure que fomenta l’activitat lúdica dels infants per mitjà de joguines, jocs didàctics, etc.
ludotecari ludotecària
m. i f. [PE] [PR] Educador responsable d’una ludoteca.
lues
f. [MD] SÍFILIS.
luètic -a
adj. i m. i f. [MD] SIFILÍTIC.
luge
[fr.]
f. [LC] Petit trineu sense tir, apte només per a realitzar baixades.
lúgubre
adj. [LC] Que suscita una pregona tristesa. Un aspecte lúgubre. Un accent lúgubre. Un espectacle lúgubre.
lúgubrement
adv. [LC] D’una manera lúgubre.
lújula
f. [BOS] PA DE CUCUT.
lul·lià -ana
adj. [FS] [FLL] [LC] Relatiu o pertanyent a Ramon Llull o a les seves doctrines.
lul·lisme
1 m. [FS] [LC] Doctrina de Ramon Llull.
2 m. [FS] [LC] Moviment ideològic dels deixebles i els contraris de Ramon Llull entorn de les seves obres.
lul·lista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al lul·lisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [LC] Partidari del lul·lisme.
lumaquel·la
f. [GL] Roca clàstica formada essencialment per conquilles o restes de conquilles de lamel·libranquis i gastròpodes, units per una matriu detrítica i ciment sovint carbonatat.
lumb-
[LC] [MD] V. LUMBO-.
lumbago
m. [LC] [MD] Dolor reumàtic als lloms.
lumbàlgia
f. [MD] Dolor lumbar.
lumbar
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent als lloms.
2 adj. [ZOA] En la proximitat dels lloms. Regió lumbar.
lumbo- [o lumb-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot lumbar, que indica connexió o relació amb els lloms o les vèrtebres lumbars. Ex.: lumboabdominal, lumbartrosi.
lumen
m. [FIM] [BI] Unitat de flux lluminós, del sistema internacional, equivalent al flux emès en un angle sòlid d’un estereoradian per un focus puntual d’una candela d’intensitat situat en el vèrtex de l’angle (símbol, lm).
lumin-
[LC] V. LUMINO-.
luminància
1 1 f. [FIF] [EL] Quocient entre la intensitat lluminosa emesa en una direcció per un element infinitament petit de la superfície al voltant d’un punt, i l’àrea d’aquest element projectada ortogonalment sobre un pla perpendicular a la direcció donada.
1 2 [AQ] [FIF] [EL] luminància energètica [o luminància radiant] RADIÀNCIA.
2 f. [EL] Magnitud relativa a la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts de la imatge.
luminescència
f. [FIF] [QU] Emissió de llum caracteritzada pel fet que la intensitat de la radiació emesa a determinades longituds d’ona és més gran que la corresponent a la radiació tèrmica a la mateixa temperatura.
luminescent
1 adj. [GL] [QU] Relatiu o pertanyent a la luminescència.
2 adj. [FIF] [GL] [QU] Que produeix luminescència.
lumínic -a
1 adj. [LC] [FIF] [HIH] Lluminós 1 1.
2 m. [LC] [FIF] [HIH] Fluid que hom creia que constituïa la llum.
luminisme
m. [LC] [AR] Tendència pictòrica que prioritza els efectes de llum.
lumino- [o lumin-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. lumen luminis, ‘llum’. Ex.: luminogen, luminància.
luminòfor
m. [EL] Substància fluorescent amb què és constituïda la pantalla dels tubs de raigs catòdics.
luminotècnia
f. [AQ] Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
luminotècnic -a
1 adj. [AQ] Relatiu o pertanyent a la luminotècnia.
2 m. i f. [AQ] Persona versada en luminotècnia.
lumpen
m. [SO] Conjunt de les capes més pobres de la població urbana, formades per individus no integrats en el procés de producció i mancats d’una consciència política.
lunar
1 adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent a la Lluna. Les fases lunars.
2 adj. [LC] [FIA] Mesurat per les revolucions de la Lluna. Mes lunar. Cicle lunar.
lunisolar
adj. [FIA] Relatiu a la Lluna i al Sol a la vegada. Calendari lunisolar.
lúnula
1 f. [MT] Figura formada per dos arcs de circumferència que tenen llurs extrems comuns i llur convexitat cap al mateix costat.
2 [MD] lúnula unguial Zona blanca, opaca, de forma semicircular a l’arrel de l’ungla.
lupa
f. [LC] [FIF] Vidre d’augment, lent biconvexa emprada per a veure més grans els objectes.
lupus
m. [MD] [LC] Malaltia del col·lagen de la pell.
lusità -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de l’antiga Lusitània.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’antiga Lusitània o als seus habitants.
2 adj. i m. i f. [LC] Portuguès 1.
lustració
f. [AN] Acció, cerimònia, de purificar.
lustral
adj. [AN] Pertanyent a la lustració.
lustre
m. [FIA] [LC] Espai de cinc anys.
luteci
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids (símbol, Lu; nombre atòmic, 71; pes atòmic, 174,97).
luteïna
1 f. [QU] [BI] Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues, en els cereals i també en el rovell de l’ou.
2 f. [BI] [QU] [MD] Hormona peptídica secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi, que estimula l’ovulació, la formació del cos luti i la secreció de testosterona.
luteínic -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al cos luti.
luteïnització
f. [ZOA] Procés de formació del cos luti.
luterà -ana
1 adj. [RE] [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al teòleg i reformador alemany Martí Luter.
2 adj. i m. i f. [RE] [FS] Que professa el luteranisme. Església luterana.
luteranisme
m. [RE] [LC] [FS] Doctrina de Luter i dels seus seguidors.
lutier
m. i f. [PR] [MU] Persona que fabrica instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades.
lutita
f. [GL] PELITA.
lux
[pl. luxs]
m. [FIM] Unitat d’il·luminació del sistema internacional, corresponent a la il·luminació uniforme d’una superfície que rep el flux lluminós d’1 lumen per metre quadrat (símbol, lx).
luxació
f. [MD] [LC] Dislocació d’un os.
luxar
v. tr. [MD] [LC] Dislocar (un os).
luxe
1 1 m. [LC] Riquesa que hom desplega en les coses de la vida. El luxe és la ruïna de moltes famílies. El luxe en el vestir, en la casa. Un objecte de luxe.
1 2 m. [ECT] Bé l’adquisició del qual només es fa efectiva en quantitats significatives a partir de determinats nivells d’ingressos relativament elevats. Article de luxe, bé de luxe, producte de luxe.
1 3 [LC] luxe asiàtic Luxe extremat.
2 m. [LC] Cosa supèrflua. Un luxe de precaucions.
luxemburguès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Luxemburg.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Luxemburg o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte alemany parlat a Luxemburg.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al luxemburguès.
luxímetre
m. [AQ] [FIM] Aparell per a mesurar el nivell d’il·luminació en un punt o en una superfície determinats.
luxós -osa
adj. [LC] En què s’ostenta el luxe. Un tren de vida luxós. Una casa luxosa.
luxosament
adv. [LC] Amb luxe. Luxosament vestida.
luxúria
f. [LC] Desig sexual intens.
luxuriant
1 adj. [LC] Extremament fèrtil, prolífic, abundant. Una vegetació luxuriant.
2 adj. [LC] Massa ornat. Una decoració luxuriant.
luxuriós -osa
adj. [LC] Lliurat a la luxúria.
luxuriosament
adv. [LC] Amb luxúria.