A
a1
[pl. as]
1 f. [FL] [LC] Lletra a A.
2 [LC] no saber ni la a No saber ni els rudiments d’una cosa.
3 [LC] prendre la a per la be Prendre una cosa per altra.
a2
1 prep. [LC] Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten:
a) La direcció del moviment. Anar al teatre. Pujar al cel. Acostar-se al foc. Viatge a París.
b) El terme del moviment o de la distància. Arribar a casa. Caure a terra. Recolzar-se a la paret. Tocar de mans al sostre. Anar d’una banda a l’altra. De finestra a finestra hi ha vuit pams.
c) L’indret on és o s’esdevé alguna cosa, especialment amb els noms geogràfics i amb l’article definit. Viure a França. Estar-se a Sarrià. Érem al cafè. Ens vam veure al teatre. Ho trobaràs al primer calaix.
d) La proximitat amb relació a un lloc, situació prop, tocant. A un quilòmetre del poble. A la vora del riu. Asseure’s a taula. | PER EXT. Reduir a la misèria. Tendir a la supressió de l’impost. Venir a no res. L’import no arriba a trenta euros. Comptar de vint a trenta. Seran de vuitanta a noranta persones. Anar d’una cosa a l’altra.
2 prep. [LC] Introduint un complement de temps, expressa relacions que denoten:
a) El temps en què és o s’esdevé alguna cosa. Dinar a les dues. Ja som a la nit. A l’edat de trenta anys.
b) El terme d’un període de temps. L’autobús circula del matí a la nit.
3 prep. [LC] Formant part d’una infinitat de locucions adverbials de manera, expressa:
a) El mode de l’acció. A peu. A les palpentes. A les fosques. A penes.
b) El preu. Va a tant el metre.
4 prep. [LC] Introdueix l’objecte indirecte del verb. Escriure a la mare. Donar una flor a una noia. Fer almoina als pobres.
5 prep. [LC] Excepcionalment, introdueix l’objecte directe, per raons d’estructura, per desfer possibles equívocs. El critiquen a ell. A tots, ens interrogaran. Es controlaran els uns als altres.
6 prep. [LC] En una sèrie de verbs, introdueix el complement de règim verbal. Contribuí a l’èxit de l’empresa.
7 prep. [LC] Amb certs verbs i davant infinitiu, s’usa en substitució de la preposició en amb què aquells es construeixen si el seu complement és nominal. S’entossudeix a negar-ho. Pensa a fer les maletes.
8 prep. [LC] Introduint un infinitiu en la funció de règim d’un substantiu o del pronom res, significa ‘per, pendent de’. Té moltes coses a dir. Ja pots cridar «Ous a vendre!». Hi ha moltes qüestions a tractar en la reunió d’avui. Temps a venir. No hi havia res a fer: calia deixar córrer la visita.
a-1 [o an-]
[LC] Prefix que significa ‘no’, ‘sense’. Ex.: acromàtic, asimètric, anharmònic.
a-2
1 [LC] Prefix que serveix per a formar verbs. Ex.: apamar, aplanar, allunyar.
2 [LC] Prefix que serveix per a formar verbs transitius o pronominals a partir de radicals verbals intransitius. Ex.: ajeure, abaixar.
ab-
[LC] Prefix que significa ‘allunyament’, ‘separació’. Ex.: abactinal, abaxial, abentèric, aboral.
àbac
1 1 m. [LC] [IMF] Taula coberta de sorra fina, usada antigament per a dibuixar, calcular, etc.
1 2 m. [MT] [LC] [IMF] Tauler usat per a fer càlculs aritmètics, generalment proveït de filferros paral·lels amb boles foradades que corren al llarg d’aquests.
2 m. [AQ] [LC] [AR] Part superior del capitell d’una columna, que eixampla la superfície sobre què descansa l’arquitrau.
3 m. [MI] Atuell en forma de plat o de safata, de metall, de fusta o de ceràmica, emprat per a separar les palletes d’or i minerals pesants de la sorra, del fang, etc., mitjançant l’elutriació.
abacà
[pl. -às]
1 m. [LC] [BOS] Planta de la família de les musàcies, semblant al bananer, conreada als tròpics, de les beines foliars de la qual s’obtenen unes fibres tèxtils (Musa textilis).
2 m. [IT] [LC] Fibra treta de l’abacà.
3 m. [IT] [LC] Teixit fet amb aquesta fibra.
abacallanar-se
v. intr. pron. [LC] Una persona, tornar-se seca com un bacallà, amagrir-se extraordinàriament.
abacial
adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’abat, a l’abadessa o a l’abadia. Drets abacials. Dignitat abacial. Casa abacial.
abaciologi
m. [HIH] [RE] Llista d’abats o abadesses d’un monestir, una col·legiata o una canonja.
abadal
adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a la jurisdicció de l’abat o de l’abadessa. Terres abadals. Camp abadal.
abadanar
v. tr. [IQA] [LC] Assaonar (una pell de be o d’ovella).
abadejo
1 m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels gàdids, molt semblant al bacallà, però més petit (Pollachius pollachius).
2 m. [LC] [ZOP] Bacallà 1.
abadenc -a
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als béns, a la dignitat o a la jurisdicció de l’abat o de l’abadessa.
2 1 m. [HIH] Conjunt de béns i de territoris on abats o abadesses exercien llur jurisdicció.
2 2 m. [HIH] Dret que abats i abadesses tenien damunt terres o edificis.
abadernar
v. tr. [TRA] [LC] Fermar amb badernes.
abadessa
f. [LC] [RE] [PR] Superiora d’un monestir.
abadia
1 1 f. [RE] [LC] Comunitat monàstica o canònica, autònoma, governada per un abat o per una abadessa.
1 2 [RE] abadia nullius Institució o territori eclesiàstic regit per un abat que depèn immediatament de la Seu Apostòlica.
2 f. [HIH] [LC] [RE] Edifici o conjunt d’edificis que formen un monestir o una col·legiata.
3 f. [LC] [RE] [HIH] Rectoria o casa destinada a habitatge del rector de la parròquia.
abadiat
1 1 m. [RE] [HIH] Càrrec d’abat o d’abadessa.
1 2 m. [RE] [LC] [HIH] Temps que dura el govern d’un abat o d’una abadessa.
2 m. [RE] [LC] [HIH] Territori d’una abadia.
abaixador abaixadora
m. i f. [HIH] [IT] [PR] Persona que abaixa els draps.
abaixadura
f. [IT] [LC] Borra provinent de l’abaixament dels draps, tonedís.
abaixallengües
m. [MD] [LC] Instrument semblant a una espàtula recta o colzada, utilitzat per a deprimir la llengua per tal d’inspeccionar la gola.
abaixament
m. [LC] Acció d’abaixar o d’abaixar-se; l’efecte.
abaixar
1 1 v. tr. [LC] Fer descendir a un nivell més baix. Abaixar el cap. Abaixar l’esquena. Abaixar els braços. Abaixar-se l’ala del capell. Abaixar-se les mànigues. Abaixar-se el coll de l’abric.
1 2 v. tr. [LC] Dirigir cap avall. Abaixar els ulls. Abaixar la vista.
1 3 [LC] abaixar el cap [o abaixar el front] Cedir al voler o al parer d’altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.
1 4 [LC] abaixar la cresta Perdre coratge.
1 5 [LC] [DE] abaixar les armes DEPOSAR LES ARMES.
1 6 v. tr. [LC] [TRA] Amainar 1.
1 7 intr. pron. [LC] Inclinar el cap o el cos. Si no t’abaixes, no podràs passar.
2 1 tr. [LC] Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior, a un grau inferior d’entonació o afinació. Abaixar la veu. Abaixar la febre. Abaixar el preu. Abaixar el sou.
2 2 [LC] abaixar el diapasó Abaixar la veu, les pretensions.
2 3 [LC] abaixar un llum Fer que doni menys de claror.
3 1 tr. [LC] Rebaixar, disminuir l’alçària, el gruix, (d’una cosa). Abaixar una paret de mig metre. Abaixar una post.
3 2 tr. [IT] [LC] Tallar i igualar amb les tisores el pèl o les fibres (d’un drap).
4 1 tr. [LC] Humiliar 2.
4 2 intr. pron. [LC] S’abaixava davant del tirà fins a l’enviliment.
abaixat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que ocupa en l’escut una posició més avall que la que és habitual. Una faixa abaixada.
2 adj. [HIG] En heràld., dirigit cap a la punta de l’escut. Una espasa abaixada. Un vol abaixat.
abalançament
m. [LC] Acció d’abalançar-se.
abalançar-se
1 v. intr. pron. [LC] Tirar el cos endavant recolzant-lo sobre un objecte de manera que faci balança, que estigui a punt de fer la balançada. Abalançar-se al balcó, a la barana.
2 intr. pron. [LC] Fer l’acció de llançar-se contra algú. Abalançar-se sobre el contrincant. Va abalançar-se cap a ell amb tanta força que van anar tots dos a terra.
abaldufat -ada
adj. [LC] Semblant a una baldufa.
abalisament
m. [LC] [TRG] Acció d’abalisar; l’efecte.
abalisar
v. tr. [TRA] [SP] [LC] [TRG] Senyalar amb balises. Han abalisat tota la cala.
abalit -ida
adj. [LC] Consumit, fet malbé. Aquesta llenya és abalida.
aballestar
v. tr. [LC] Estirar (una corda que ja tiba), tal com s’estira la corda d’una ballesta, per posar-la completament tensa.
abaltiment
m. [LC] Estat de qui està abaltit.
abaltir
1 v. tr. [LC] ENDORMISCAR. Una remor somorta els abaltia.
2 intr. pron. [LC] Tot just m’havia abaltit que tocà l’hora de llevar-me. Dorm, el malalt? No, però s’ha abaltit.
abancalament
m. [LC] [AGA] Acció d’abancalar; l’efecte.
abancalar
v. tr. [AGA] [LC] Preparar (un terreny erm) per conrear-lo tot distribuint-lo en bancals.
abanderament
m. [DR] [PO] [LC] Acció d’abanderar.
abanderar
1 v. tr. [DR] [LC] [PO] Posar bandera (a una nau, a una torre, a un regiment o a una altra unitat militar).
2 v. tr. [PO] [LC] Registrar sota la bandera d’un estat (un vaixell de nacionalitat estrangera).
3 v. tr. [DR] [LC] [PO] Proveir (una nau) dels documents que acrediten la seva bandera.
abandó
1 1 m. [LC] Acció d’abandonar o d’abandonar-se; l’efecte.
1 2 [LC] a l’abandó loc. adv. En estat d’abandó. Tenir una hisenda, un camp, a l’abandó. Ha deixat els fills a l’abandó.
2 m. [DE] [DR] [AD] Falta molt greu comesa per un funcionari, per un militar, etc., en abandonar voluntàriament i sense permís dels superiors el lloc o les funcions que li han confiat.
3 m. [DR] Renúncia a la propietat de béns.
abandonadament
adv. [LC] D’una manera abandonada.
abandonament
m. [LC] [DR] Acció d’abandonar o d’abandonar-se; l’efecte.
abandonar
1 v. tr. [LC] Deixar en poder d’algú o d’alguna cosa, a la discreció d’algú. Abandonar els seus béns als creditors. Havien abandonat la nau al vent.
2 intr. pron. [LC] Lliurar-se sense reserva a les inclinacions naturals, a una passió, a un vici, etc. Abandonar-se a la beguda. Abandonar-se a la desesperació. L’orador no pot mai deixar-se anar, abandonar-se.
3 tr. [LC] Renunciar (a una cosa). Abandonar el món. Abandonar una empresa.
4 tr. [LC] Deixar desemparat, deixar vacant o negligit. Abandonaren llurs fills. Abandonar un càrrec. Els pagesos abandonaren les terres. Un jardí abandonat.
5 tr. [LC] Deixar que (una cosa) baixi excessivament de preu.
abandonat -ada
1 adj. [LC] Desidiós, negligent.
2 adj. [LC] A un preu excessivament baix.
abandonisme
m. [LC] [SO] Tendència d’una persona o d’un grup social a abandonar sense lluita una cosa que posseeix o que li pertoca.
abandonista
1 adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent a l’abandonisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [SO] Partidari de l’abandonisme.
abans
1 1 adv. [LC] Més d’hora. Arribar abans. Me n’aniré abans que vosaltres.
1 2 adv. [LC] En el temps passat. Això abans no passava. Abans no hi havia aquest costum.
1 3 adv. [LC] Precedint una altra cosa en situació, ordre, rang. No ho cerquis tan enllà del llibre: ho trobaràs abans.
1 4 adv. [LC] Indica preferència. Abans dimitir el càrrec que acceptar aquestes condicions.
2 adv. [LC] Amb valor adjectiu. Un moment abans. El dia abans, l’any abans. Tres planes abans.
3 1 [LC] abans de loc. prep. a) Més d’hora de. Abans de les vuit. Abans de sopar.
3 1 [LC] abans de loc. prep. b) Més ençà de. La primera casa abans de l’església.
3 1 [LC] abans de loc. prep. c) Amb prioritat a. Abans de consentir això, preferiria perdre-ho tot.
3 2 [LC] abans de gaire loc. adv. Dins de poc temps.
3 3 [LC] abans que loc. conj. Indica prioritat. Abans que te’n vagis d’aquí, endreça les teves coses.
3 4 [LC] abans que res [o abans de res] loc. adv. Abans que cap altra cosa. Abans que res, prepara-li el sopar.
abans-d’ahir
1 adv. [LC] En el dia anterior al d’ahir.
2 [LC] abans-d’ahir l’altre En el dia anterior al d’abans-d’ahir.
abaratiment
m. [LC] [ECT] Acció d’abaratir; l’efecte.
abaratir
1 v. tr. [LC] [ECT] Abaixar el preu (d’una mercaderia). Abaratir la carn.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir més barat. Amb materials més fàcils de treballar s’abarateix el producte.
abarbetar
v. tr. [LC] [TRA] Lligar amb una barbeta.
abaritonat -ada
adj. [MU] [LC] Tirant a baríton, que sembla de baríton. És un tenor abaritonat. Té una veu abaritonada, de color abaritonat.
abarloar
v. tr. [TRA] Acostar (una nau) a una altra.
abarnegat -ada
1 adj. [LC] De baixa qualitat. És un espectacle abarnegat.
2 adj. [LC] Mancat de mitjans, cura o distinció. En Pau va molt abarnegat.
abaronar
v. tr. [TRA] [LC] Subjectar amb barons. Amb la maror, vam haver d’abaronar el timó.
abarrancar
v. tr. [LC] La pluja, fer regates i xaragalls (a la terra).
abarrocament
m. [LC] [AR] Acció d’abarrocar o d’abarrocar-se; l’efecte. Amb els anys s’accentuà l’abarrocament del seu estil.
abarrocar
1 v. tr. [LC] [AR] Donar (a una cosa) forma o aspecte barrocs.
2 intr. pron. [LC] [AR] Prendre forma o aspecte barrocs.
abarrotar
1 1 v. tr. [TRA] [LC] Assegurar (l’estiba d’una nau) omplint-ne tots els buits.
1 2 v. tr. [TRA] [LC] Carregar (una nau) aprofitant tot l’espai de càrrega.
2 1 tr. [LC] Emplenar completament, atapeir d’articles, mercaderies, persones, etc., (un local, un vehicle, etc.). Cada dimarts abarroten la botiga de pots de confitura. Havien abarrotat l’autocar de turistes.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Abarrotar la memòria dels infants amb contalles absurdes.
abarset
m. [BOS] NERET.
abarta
f. [BOS] ESBARZER.
abartrell
m. [TRA] Bola de fusta de les que estan enfilades al bastard d’una nau.
abàsia
f. [MD] Incapacitat de coordinar bé les accions musculars en la marxa.
abassegador -a
adj. [LC] Que abassega.
abassegament
m. [LC] Acció d’abassegar.
abassegar
1 v. tr. [LC] Algú, arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L’avar no somnia altra cosa sinó abassegar or.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Semblava que volia abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent.
abast
1 1 m. [LC] Distància a la qual hom pot arribar a tocar o haver una cosa.
1 2 [LC] a l’abast loc. adv. En disposició d’ésser abastat. No tinc l’enciclopèdia a l’abast.
1 3 [LC] a l’abast de loc. prep. a) En disposició d’ésser abastat per (algú). Estar a l’abast de la mà. El ferro pirinenc no estava a l’abast de les indústries de la costa.
1 3 [LC] a l’abast de loc. prep. b) PER EXT. Uns ensenyaments a l’abast de la xicalla. El doctorat està al teu abast.
1 4 [LC] donar l’abast Abastar a fer una tasca. Eren quatre a despatxar; però hi havia tants de compradors, que no donaven l’abast.
2 1 m. [FIF] Distància fins a la qual arriba l’efecte eficaç d’una acció física. Abast d’una interacció. L’abast d’una emissora, d’un sonar, d’una antena.
2 2 m. [FIF] [DE] [SP] Distància horitzontal entre el punt de llançament i el de caiguda d’un projectil. L’abast d’un canó.
3 1 m. [LC] Abastament 2.
3 2 [LC] donar abast Una provisió de farina, oli, etc., abastar al sosteniment d’una població, d’un campament, etc.
4 m. [FL] En lòg. i en ling., part d’una oració o d’una proposició que es veu afectada per un operador o un quantificador. L’abast de l’operador negatiu no.
abastable
adj. [LC] Que pot ésser abastat.
abastador1 -a
adj. [LC] ABASTABLE.
abastador2 abastadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici abastar un mercat, una botiga, etc. Els abastadors de carn.
a bastament
loc. adv. [LC] En quantitat suficient.
abastament
1 m. [LC] Acció d’abastar; l’efecte.
2 m. [LC] Provisió, especialment de queviures, per al sosteniment d’una població, d’un exèrcit, etc.
a bastança
loc. adv. [LC] A BASTAMENT.
abastar
1 1 v. intr. [LC] Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d’arribar a alguna cosa.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. No abastar a comprendre una cosa.
1 3 v. intr. [LC] Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre.
2 tr. [LC] Haver, allargant la mà o servint-se d’un instrument, (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar la fruita d’un arbre. Abastar figues amb badoquera. Abastar un llibre de l’armari.
3 tr. [LC] Fornir de provisions. Abastar una ciutat. Abastar un exèrcit.
abastiment
m. [LC] Abastament 2.
abastir
v. tr. [LC] Abastar 3.
abat1
1 m. [RE] [LC] [PR] Superior d’un monestir, d’una col·legiata o canònica regular. Abat mitrat.
2 m. [LC] [PR] [RE] Rector 2 2.
abat2
m. [HO] Embotit fet de ventrell de porc farcit de carn capolada.
abat3
m. [LC] fer abat de Abatre o destruir. Mai no gosaren fer abat de la Casa de la Vila.
abatedor abatedora
m. i f. [AGF] [PR] Persona que abat arbres.
abatible
adj. [LC] Que es pot fer passar de la posició vertical a l’horitzontal i viceversa. Un respatller abatible, una taula d’ales abatibles.
abatiment
1 1 m. [LC] Acció d’abatre o d’abatre’s.
1 2 m. [LC] Estat de qui està abatut.
2 1 m. [TRA] En nàut., caiguda d’una nau cap a sotavent, per efecte del vent.
2 2 m. [TRA] Diferència entre el rumb vertader i el rumb de superfície, per efecte del vent.
abató
m. [HIH] [RE] Escolà que, en algunes abadies i col·legiates medievals, parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada.
abatoll
1 m. [LC] Acció de batollar; l’efecte.
2 m. [LC] Soroll estrepitós, renou. Entre tantes criatures, quin abatoll!
abatre
1 1 v. tr. [LC] Tirar a terra amb cops, amb un esforç violent, (quelcom que es té dret). Abatre un arbre.
1 2 v. tr. [LC] ENDERROCAR. Abatre un mur.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Abatre un ocell, un avió. L’han abatut a trets.
2 tr. [MI] Arrencar i fer caure (el mineral, la roca) en el trenc d’una mina.
3 1 tr. [LC] Ajeure (allò que està dret). Abatre els arbres d’una nau. Abatre la xemeneia d’un vapor.
3 2 [LC] abatre la bandera Abaixar-la.
3 3 [LC] abatre les cartes Mostrar el joc que un té.
3 4 [LC] abatre les veles d’una nau Abaixar-les.
4 intr. pron. [LC] Un ocell, davallar amb un vol ràpid. L’àguila s’abaté sobre l’ovella. Els coloms salvatges, perseguits pel falcó, s’abaten en còmic remolí.
5 1 tr. [LC] Fer perdre (a algú) la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. La febre l’abat. Aquestes desgràcies l’han abatut.
5 2 intr. pron. [LC] Perdre la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. S’abat de seguida. No t’abatis per tan poca cosa.
6 tr. [ECT] Descomptar 1. M’heu d’abatre 20 euros d’aquesta factura equivocada.
7 1 tr. [ECT] Fer fallir (un banquer, un comerciant, etc.).
7 2 intr. pron. [ECT] Fer fallida.
8 tr. [NU] Declarar il·legal (una moneda), reduir-la al seu valor intrínsec i com a mercaderia.
9 intr. pron. [TRA] Un vaixell, separar-se de la derrota que havia de fer en direcció a sotavent empès pel vent.
abatussat -ada
1 adj. [LC] Que ha sortit tot malmenat d’un combat en què li ha tocat de perdre.
2 adj. [LC] Mort a cops.
abbàssida
1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre de la dinastia àrab de califes successora dels omeies, instal·lada a Bagdad.
2 adj. [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als abbàssides.
abdicació
f. [LC] [DR] Acció d’abdicar. Fer abdicació dels seus drets. Fer abdicació de la corona. L’abdicació de Carles IV.
abdicant
adj. [LC] [DR] Que abdica.
abdicar
1 v. tr. [LC] [DR] [HIH] Renunciar (a alguna cosa que hom posseeix). Ha abdicat la seva autoritat. No podem fer que aquesta gent abdiqui els seus drets. Abdicar el poder. L’obligaren a abdicar la corona i l’imperi.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Persones que han abdicat la pròpia llengua. Abdicar el seu llinatge. Abdicar les creences, les opinions.
3 intr. [LC] [DR] [HIH] Renunciar al poder suprem. El rei abdicà.
abdicatiu -iva
adj. [LC] Que causa o implica abdicació.
abdomen
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part del cos humà entre el tòrax i la pelvis.
2 m. [ZOA] En alguns animals de simetria bilateral, part del cos posterior al tòrax.
abdominal
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’abdomen. Músculs abdominals. Cavitat abdominal. Extremitats abdominals. Respiració abdominal.
abdomino-
[LC] Forma prefixada del mot ll. abdomen abdominis, ‘abdomen’. Ex.: abdominoscòpia, abdominotoràcic.
abdominoscòpia
f. [MD] PERITONEOSCÒPIA.
abducció
1 f. [MD] [ZOA] Acció d’abduir; l’efecte. L’abducció d’un braç. L’abducció d’un ull.
2 f. [FS] Sil·logisme en què la premissa major és evident, però la menor, i per tant la conclusió, és solament probable.
abducent
adj. [MD] [ZOA] Abductor 1 1. Nervi abducent de l’ull.
abductor -a
1 1 adj. [MD] [ZOA] Que abdueix.
1 2 m. [MD] [ZOA] Múscul abductor. L’abductor del polze.
2 adj. [QU] Que recull els gasos despresos en una reacció química, s’aplica a un tub.
abduir
1 v. tr. [MD] Separar (un membre o un òrgan qualsevol) del pla medià del cos. Els músculs que abdueixen l’escàpula.
2 tr. [LC] Un extraterrestre, segrestar (algú).
abecedari -ària
1 adj. [FL] [LC] [FLL] Disposat per ordre alfabètic. Himnes abecedaris. Salms abecedaris.
2 1 m. [FL] [LC] [AF] Alfabet1 1. L’abecedari rus.
2 2 m. [PE] [LC] Cartell o llibre per a aprendre les lletres.
abelià -ana
adj. [MT] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic noruec Niels H. Abel. Grup abelià. Integral abeliana.
abella
1 1 f. [LC] [AGR] [ZOI] Insecte de l’ordre dels himenòpters que viu en eixams i produeix mel i cera (Apis mellifera). Un rusc d’abelles.
1 2 [LC] [AGR] [ZOI] abella mare [o abella mestra] ABELLA REINA.
1 3 [LC] [AGR] [ZOI] abella reina Femella fèrtil, única en cada eixam, que conviu amb els mascles i un gran nombre de femelles infèrtils que curen de l’alimentació i del treball al rusc.
2 1 f. [AGR] [ZOI] Insecte de l’ordre dels himenòpters semblant a l’abella.
2 2 [AGR] [ZOI] abella constructora Abella solitària que construeix el niu amb sorra mastegada i saliva (Chalicodoma muraria).
2 3 [AGR] [ZOI] abella de prat Abella del gènere Andrena que té dues sutures sota les fossetes de les antenes i que pot patir una inversió sexual en ésser parasitada.
3 f. pl. [BOS] [LC] ABELLERA2.
abellaire
m. i f. [AGR] [PR] APICULTOR, APICULTORA.
abellar
m. [LC] [AGR] Indret on són els ruscos de les abelles.
abellenc -a
adj. [LC] [AGR] [ZOI] Relatiu o pertanyent a les abelles.
abeller1
1 m. [LC] [AGR] Niu d’abelles.
2 m. [LC] [AGR] [ZOI] Munió d’abelles.
abeller2 -a
1 adj. [LC] [AGR] [ZOI] Relatiu o pertanyent a les abelles.
2 m. i f. [AGR] [PR] APICULTOR, APICULTORA.
abellera1
f. [LC] [AGR] ABELLAR.
abellera2
1 f. [BOS] Orquídia del gènere Ophrys, amb dos tubercles ovoides, fulles basals en roseta i flors zigomorfes, amb el tèpal inferior més gros i ben diferenciat, que recorda alguns insectes, pròpia de les terres mediterrànies.
2 [BOS] abellera aranyosa Abellera de label vellutat amb una taca central violàcia o d’un púrpura negrenc, sovint en forma de H (Ophrys sphegodes).
3 [BOS] abellera de mirall Abellera, el label de la qual té una taca central blava, molt brillant (Ophrys speculum).
4 [BOS] abellera fosca Abellera de label vellutat, brunenc o purpuri, amb una taca central única o dividida en dues parts (Ophrys fusca).
5 [BOS] abellera groga Abellera de label trilobat amb les vores grogues (Ophrys lutea).
6 [BOS] abellera vermella Abellera de tèpals interns purpuris i label quasi quadrangular, bru purpuri i groc (Ophrys tenthredinifera).
abellerol
m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels meròpids, d’uns 28 centímetres de llargada, de coloració vistosa amb predomini del verd, que es nodreix principalment d’abelles i vespes (Merops apiaster).
abellidor -a
adj. [LC] Que abelleix. Amb paraules abellidores.
abelliment
1 1 m. [LC] Acció d’abellir o d’abellir-se. Induir a actuar algú amb paraules, esguards i altres abelliments.
1 2 m. [LC] Cosa que abelleix. Els abelliments del món.
2 m. [LC] ANHEL.
abellir
1 v. intr. [LC] Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t’abelleixen els plaers mundanals.
2 1 intr. pron. [LC] Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s’abellí a la voluntat sobirana. La dona no s’abelleix per la seducció. A la fi s’abellí a fer-ho.
2 2 [LC] abellir-se el cor a algú Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a fer-ho.
abentèric -a
adj. [MD] Situat fora de l’intestí.
aberració
1 f. [LC] Desviació, especialment de la veritat, de la rectitud, d’un principi, de l’estat natural, del tipus ordinari.
2 f. [PS] [MD] Activitat mental desviada.
3 f. [MD] [BI] aberració cromosòmica Canvi en el nombre o en l’estructura d’un o més cromosomes.
4 f. [FIA] Fenomen pel qual les posicions aparents dels estels són desplaçades en la direcció del moviment de la Terra a conseqüència de la velocitat finita de la llum. Aberració estel·lar.
5 1 f. [FIF] En una lent o mirall, no convergència, en un sol focus, dels rajos de llum que emanen d’un únic punt. Aberració d’esfericitat.
5 2 [FIF] aberració cromàtica En una lent o mirall, no convergència, en un sol focus, dels rajos de llum de diferents colors que emanen d’un únic punt.
aberrància
f. [LC] Qualitat d’aberrant.
aberrant
1 adj. [LC] [MD] Que es desvia del tipus ordinari, que és excepcional, anormal. Una personalitat aberrant. Un hàbit aberrant.
2 adj. [MD] En med., situat fora del seu lloc habitual. Òrgan aberrant. Teixit aberrant.
aberrugat -ada
adj. [LC] [MD] [AGR] Ple de berrugues.
abessonar
v. tr. [AGF] Tirar estellicons per la xemeneia (d’una carbonera) per tal de mantenir el foc a la regió central.
abestiat -ada
adj. [LC] Semblant a una bèstia.
a betzef
loc. adv. [LC] En abundància. L’herba del pla era tota esgotada, però a muntanya n’hi havia a betzef.
abeurada
1 1 f. [LC] [AGR] Acció d’abeurar.
1 2 f. [LC] Abeurador1 3.
2 f. [AQ] [QU] [LC] Mescla molt clara de ciment, guix o calç amb aigua, que serveix per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment.
abeurador1
1 m. [AGR] [LC] Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar.
2 m. [AGR] [LC] Atuell de terrissa, de vidre, etc., on es posa l’aigua per a abeurar els ocells domèstics o engabiats.
3 m. [LC] [AGR] Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells.
abeurador2 abeuradora
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que abeura.
abeuradora
f. [AGR] [LC] Abeurador1 2.
abeurall
m. [AGR] [LC] Barreja alimentosa molt clara que es dona a beure al bestiar.
abeurament
m. [AGR] [LC] Acció d’abeurar.
abeurar
1 1 v. tr. [AGR] [LC] Donar beure abundantment (especialment al bestiar). Abeurar els bous i les vaques.
1 2 intr. pron. [LC] [AGR] Beure abundantment. Homes i cavalls van abeurar-se en un xaragall.
2 1 tr. [LC] AMARAR1. Abeurar les rajoles, un terròs de calç.
2 2 tr. [AQ] Mullar (les parets) abans de revestir-les o arrebossar-les per tal que el nou revestiment o l’arrebossat quedin ben fixats.
3 tr. [AQ] Omplir amb l’abeurada (les juntes dels paviments, dels aplacats, etc.) per tal que s’hi escampi bé i les ompli.
abietàcies
f. pl. [BOS] PINÀCIES.
abiètic
adj. [QU] àcid abiètic V. ÀCID.
abietina
f. [BI] CONIFERINA.
abillament
1 m. [LC] Acció d’abillar o d’abillar-se.
2 m. [LC] Allò que serveix per a abillar o abillar-se.
abillar
1 v. tr. [LC] Preparar 1 1. Abillaren el dinar. Un noi per a abillar els cavalls.
2 1 tr. [LC] ADORNAR. Havien abillat els llits molt ricament.
2 2 tr. [LC] Adornar amb vestits luxosos i altres ornaments. L’havien abillat amb vestits de seda. M’abillo per agradar-me a mi mateix.
3 tr. [LC] POP. abillar-la TENIR DINERS. Té, ara es compra un cotxe nou: es nota que l’abilla!
abintestat1
adv. [DR] Sense haver fet testament. Els qui moren abintestat.
abiogènesi
f. [BI] [MD] GENERACIÓ ESPONTÀNIA.
abiogenètic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’abiogènesi.
abiosi
1 f. [BI] Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.
2 f. [BI] Absència d’éssers vius.
abiòtic -a
1 adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a l’abiosi.
2 1 adj. [EG] Desproveït de vida.
2 2 adj. [EG] Que fa referència a entitats alienes a la vida.
abiotròfia
f. [MD] Procés degeneratiu dels elements histològics, especialment de les formacions nervioses, sense cap més causa aparent que l’acabament de llur vitalitat.
abismador -a
adj. [LC] Que abisma.
abismal
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un abisme.
1 2 adj. [LC] Semblant a un abisme.
2 adj. [LC] Molt gran, s’aplica a una diferència, a una discrepància. Hi ha una divergència abismal entre els dos punts de vista.
abismar
1 1 v. tr. [LC] Enfonsar en un abisme. Un vent que sembla que vulgui abismar la nau.
1 2 intr. pron. [LC] La nau s’abismà en la mar.
1 3 intr. pron. [LC] S’abisma en la contemplació del cel.
2 tr. [LC] ANIHILAR. Abismaren la ciutat i destruïren el país.
abismat -ada
adj. [HIG] En heràld., situat a l’abisme, sense tocar o carregar cap altra peça o figura. Creu abismada.
abisme
1 m. [LC] Profunditat immensa. Els abismes de la mar. Els abismes infernals. Aquella dissort el precipità al fons de l’abisme.
2 m. [LC] Situació moral o material desesperada. L’economia europea es troba arran de l’abisme.
3 m. [LC] Diferència molt gran. Entre les paraules i els fets hi va un abisme.
4 m. [LC] Seguit de de i d’un substantiu abstracte, quantitat incalculable. Un abisme de penes. Un abisme d’ignorància.
5 m. [LC] [RE] [AN] [HIH] Infern 1 i 2.1.
6 m. [HIG] En heràld., punt o part central de l’escut.
abismós -osa
adj. [LC] Abismal 1 2. Abismoses cloterades.
abissal
1 adj. [LC] ABISMAL.
2 adj. [EG] [GL] Relatiu o pertanyent a la regió submarina compresa entre els 3.000 i els 7.000 metres de profunditat. Plana abissal. Fauna abissal.
abissar
v. tr. i intr. pron. [LC] ABISMAR.
abissini -ínia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Abissínia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Abissínia o als seus habitants.
abjecció
f. [LC] Condició d’abjecte.
abjectament
adv. [LC] D’una manera abjecta.
abjecte -a
adj. [LC] Pervingut al darrer grau de l’abaixament, digne del més gran menyspreu. Un home abjecte. Una ànima abjecta. Acció abjecta. Llenguatge abjecte.
abjuració
f. [LC] [RE] Acció d’abjurar. L’abjuració de Recared.
abjurador -a
adj. [LC] [RE] Que abjura.
abjurar
1 1 v. tr. [LC] [RE] Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió.
1 2 intr. [LC] Va haver d’abjurar dels seus errors.
2 1 tr. [LC] Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes.
2 2 intr. [LC] Van abjurar de la fe.
abjuratori -òria
adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’abjuració.
ablació
1 f. [MD] Operació quirúrgica de llevar una part del cos. L’ablació d’un ronyó. L’ablació d’un tumor. L’ablació del clítoris.
2 1 f. [GL] Degradació d’un relleu per erosió.
2 2 f. [GL] Pèrdua de glaç en una glacera.
ablamar
1 v. tr. [LC] Fer treure flama (a un cos en combustió). Ablamar la candela.
2 intr. pron. [LC] Posar-se a cremar donant flama. El foc s’ha ablamat.
ablanida
f. [LC] Pallissa2 1.
ablanidor -a
adj. [LC] Que ablaneix.
ablaniment
m. [LC] Acció d’ablanir o d’ablanir-se; l’efecte.
ablanir
1 1 v. tr. i intr. pron. [LC] Estovar 1. La calor ablaneix la cera. La cera s’ablaneix amb la calor.
1 2 tr. [LC] Mitigar, suavitzar. Ablanir la tristor.
2 tr. [LC] Apallissar, colpejar.
ablatiu
1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí, el grec o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial.
2 adj. [FL] Cas ablatiu.
3 [FL] ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda, que funciona com a complement circumstancial.
ablenar-se
v. intr. pron. [LC] Els cabells, destriar-se formant blens.
ablució
1 1 f. [RE] Acció de rentar per purificar. Les ablucions dels musulmans.
1 2 f. [RE] Cerimònia catòlica de purificar el calze i rentar-se els dits, el sacerdot, en la missa.
1 3 f. [RE] Vi i aigua emprats en aquesta cerimònia.
2 f. [LC] Acció de rentar-se. Fer les seves ablucions.
3 f. [LC] [IQ] Ús d’abluents.
4 f. [AN] Per als alquimistes, purificació de la matèria mitjançant l’acció del foc.
abluent
m. [LC] [IQ] Detergent 1 2.
abnegació
f. [LC] [RE] Sacrifici voluntari de si mateix en servei de Déu o pel bé d’altri. Abnegació cristiana.
abnegat -ada
adj. [LC] Que practica l’abnegació.
abocada
f. [LC] Acció d’abocar o d’abocar-se.
abocador1
1 m. [LC] Indret per on s’aboca alguna cosa.
2 m. [LC] Indret destinat a abocar-hi quelcom, especialment runa o escombraries.
3 [MI] abocador d’estèrils Terrer1 5.
abocador2 abocadora
1 m. i f. [LC] Persona que aboca.
2 m. [LC] [PR] [HO] Mosso de cafè que abocava el cafè, la llet, etc., a les tasses.
abocament
1 m. [LC] [MD] Acció d’abocar; l’efecte.
2 1 m. [MD] En med., lloc on un vas o conducte desemboca en un altre de més gran.
2 2 m. [MD] Anastomosi quirúrgica de les obertures de dues cavitats o conductes d’igual o diferent natura.
abocar
1 v. tr. [LC] Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines).
2 tr. [LC] Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure. Abocar el càntir.
3 1 tr. [LC] Fer rajar (el contingut d’un recipient) abocant aquest, fer-lo passar d’aquest a un altre. Abocar cafè en una tassa.
3 2 [LC] abocar alguna cosa pel broc gros Dir-la sense embuts.
3 3 tr. [LC] Emprar (diners, recursos, etc.), en gran quantitat a la consecució d’un fi. Abocar tot el capital en una empresa. Abocar l’artilleria. Abocar en un indret tota la tropa.
4 intr. pron. [LC] Molta gent, acudir de cop. Tothom es va abocar a la plaça.
5 1 tr. [LC] Fer caure de boca a terra.
5 2 intr. pron. [LC] Inclinar la part superior del cos de boca a terra, especialment traient-la per una obertura. Abocar-se a la finestra. No t’aboquis tant, que cauràs.
6 intr. pron. [LC] Dedicar-se plenament a una activitat, una afició, etc. S’aboca a l’estudi de la música.
abocat -ada
adj. [AGA] Que deixa a la boca un principi de gust dolç. Vi abocat.
a bocons
loc. adv. [LC] BOCA PER AVALL.
aboiar
v. tr. [LC] [TRA] [SP] Fer que (alguna cosa) suri, que es mantingui a flor d’aigua.
aboldronar
1 v. tr. [LC] AGRUPAR.
2 intr. pron. [LC] Molta gent s’aboldronà a la platja. Les paraules se li aboldronaven al cap de la ploma com un eixam d’abelles.
abolible
adj. [LC] Que es pot abolir.
abolició
f. [LC] Acció d’abolir. Lluitar per l’abolició de l’esclavitud. L’abolició d’una llei.
abolicionisme
m. [HIH] [PO] [LC] Doctrina que propugna l’abolició d’una llei, d’un costum, d’una institució, especialment de l’esclavitud.
abolicionista
1 adj. [HIH] [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a l’abolicionisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] [HIH] Partidari de l’abolicionisme.
aboliment
m. [LC] ABOLICIÓ.
abolir
1 v. tr. [LC] Anul·lar (especialment costums, usos, lleis, institucions). Abolir l’esclavitud. Abolir la pena de mort. Abolir els convents.
2 tr. [MD] En med., fer cessar completament (alguna de les funcions d’un òrgan).
abombollat -ada
adj. [LC] Que forma bombolla. Una gota abombollada.
abominable
adj. [LC] Digne d’abominació.
abominablement
adv. [LC] D’una manera abominable.
abominació
1 f. [LC] Acció d’abominar.
2 f. [LC] Cosa abominable.
abominar
1 1 v. tr. [LC] Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l’havien traït. Abomina la música electrònica.
1 2 intr. [LC] Manifestar desaprovació vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels polítics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret.
abonable
adj. [LC] [ECT] Que es pot abonar.
abonador1 -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que abona.
abonador2 -a
adj. [LC] [ECT] ABONABLE.
abonament1
m. [LC] Acció d’abonar o acreditar de bo. Ho ha fet en abonament de les teves opinions.
abonament2
1 m. [LC] [ECT] Contracte pel qual hom paga un import per gaudir d’una cosa o d’un servei per un temps determinat. Prendre un abonament a un teatre, a un diari. L’abonament als banys li ha costat el doble que l’any passat.
2 m. [ECT] Pagament 1.
3 m. [ECT] Assentament fet en l’haver d’un compte.
abonançament
m. [LC] Acció d’abonançar o d’abonançar-se; l’efecte.
abonançar
1 v. intr. [LC] El temps, esdevenir bo.
2 intr. pron. [LC] La tarda s’abonança.
abonar1
1 v. tr. [LC] Acreditar de bo. Aquesta acció l’abona. Un altre vindrà que m’abonarà. Els votants abonen la seva gestió.
2 1 tr. [LC] Sortir fiador (d’algú), respondre’n. Faci el que faci, son pare l’abona.
2 2 tr. [LC] Donar com a cert. Els fets abonen la teva suposició.
abonar2
1 1 v. tr. [LC] Pagar (per altri) un abonament. El vaig abonar als concerts.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Estar abonat als desenganys, al mal de cap.
2 1 intr. pron. [LC] Prendre un abonament. Abonar-se al teatre, als banys, al diari, al metro. M’he abonat per anar cada vespre al teatre.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Els vaig dir que no miressin prim i s’hi han ben abonat.
3 1 tr. [ECT] Pagar 3 1.
3 2 tr. [ECT] Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú).
3 3 tr. [ECT] Tornar uns diners que abans havien estat deixats en dipòsit a canvi (d’un objecte). Li abonarem els envasos buits.
abonaré
[pl. -és]
m. [ECT] [LC] [HIH] Document pel qual s’assegura o es promet el pagament d’una quantitat.
abonat abonada
m. i f. [LC] Persona que té un abonament. És un concert exclusiu per als abonats a la temporada.
a bondó
loc. adv. [LC] En abundància.
abonir
1 v. tr. [LC] Fer tornar bo (algú o alguna cosa). No hi ha ningú tan dolent que amb art no el puguis abonir.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir bo. L’arròs s’abonirà amb una mica de safrà.
abonyec
m. [LC] ABONYEGADURA.
abonyegadura
f. [LC] Efecte d’abonyegar o d’abonyegar-se.
abonyegament
m. [LC] Acció d’abonyegar o d’abonyegar-se.
abonyegar
1 v. tr. [LC] Deformar (un objecte) fent-hi bonys. Li han abonyegat el barret d’una bastonada.
2 intr. pron. [LC] Aquesta cafetera ha caigut de la taula i s’ha abonyegat.
a borbollades
loc. adv. [LC] A BORBOLLS.
a borbollons
loc. adv. [LC] A BORBOLLS.
aborció
f. [MD] Avortament, expulsió prematura del fetus, especialment abans que sigui viable.
abordable
adj. [LC] Que es pot abordar.
abordador -a
adj. [LC] Que aborda. La nau abordadora.
abordament
m. [LC] Acció d’abordar.
abordar
1 1 v. tr. [LC] [SP] [TRA] Acostar-se amb la pròpia nau (a una altra nau) fins a tocar-la, especialment per combatre-la. Abordàrem la nau dels genovesos. Abordar la nau de l’equip contrari.
1 2 v. tr. [LC] [SP] [TRA] Una embarcació, acostar-se (a una altra embarcació o a una balisa) fins a entrar-hi en contacte. La nostra nau abordà la nau enemiga. Les dues naus s’abordaren.
2 intr. [LC] [SP] [TRA] Arribar a un ribatge. Abordàrem a Tarragona. Abordar en una illa. Abordàrem a les sis.
3 1 tr. [LC] Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa).
3 2 tr. [LC] Escometre (algú). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners.
4 tr. [MD] En med., practicar una via d’accés (a un òrgan, etc.). Abordar el pàncrees.
5 1 tr. [LC] AQUISSAR. En veure’l, li abordaren els gossos.
5 2 tr. [LC] Els gossos, envestir. Els gossos aborden el captaire.
abordatge
m. [LC] [SP] [TRA] Acció d’abordar una nau a una altra.
aborigen
1 adj. i m. i f. [AN] [LC] Originari del país en què viu, indígena. Animals aborígens. Plantes aborígens.
2 m. pl. [AN] [LC] Primers habitants d’un país, per contraposició als que s’hi han establert posteriorment. Els aborígens d’Amèrica.
aborrallonament
1 m. [LC] Acció d’aborrallonar-se; l’efecte.
2 m. [IMI] Formació de petites boles superficials, especialment en els teixits de punt, a causa de la presència de fibres sintètiques naturals lliures.
aborrallonar-se
v. intr. pron. [LC] Formar borrallons, prendre la forma de borrallons.
aborronador -a
adj. [LC] ESBORRONADOR.
aborronament
m. [LC] ESBORRONAMENT.
aborronar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESBORRONAR.
abortiu -iva
1 1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’aborció. Part abortiu.
1 2 adj. [LC] [MD] Nat prematurament, mort en germen, no reeixit, rudimentari. Fetus abortiu.
2 1 adj. [MD] [LC] Que pot fer avortar una femella prenys. Medicaments abortius.
2 2 adj. [MD] [LC] Que pot fer avortar una malaltia. Tractament abortiu de la febre tifoide.
abossar
v. tr. [TRA] Afermar (un cap) amb una bossa a la coberta d’una nau.
abotifarrar-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir semblant a una botifarra. Els braços se li han abotifarrat de portar tant de pes.
abotifarrat -ada
1 adj. [LC] Semblant a una botifarra.
2 adj. [LC] [MD] Tumefacte, s’aplica als dits.
abraç
m. [HIG] En heràld., peça que resulta de la divisió de l’escut per dues diagonals que, sortint dels angles dels flancs o de la meitat de dues vores juxtaposades, es reuneixen a la meitat del flanc o a l’angle oposats.
abraçada
f. [LC] Acció d’abraçar, cenyint amb els braços. Li va fer una abraçada.
abracadabra
m. [AN] [LC] Mot cabalístic al qual era atribuïda la virtut de guarir la febre i altres malalties.
abracadabrant
adj. [LC] Sorprenent en grau superlatiu.
abraçador -a
1 adj. [LC] [BO] Que abraça. Fulla abraçadora o amplexicaule.
2 f. [EI] [LC] Peça en forma de cèrcol o anella que serveix per a fermar una cosa a una altra cenyint-la.
abraçallar
v. tr. [LC] Premsar amb la braçalladora. Abraçallar un pa de formatge.
abraçament
m. [LC] Acció d’abraçar, acceptant alguna cosa. L’abraçament de la vida religiosa.
abraçar
1 1 v. tr. [LC] Cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços. Abraçà sa muller. Abraçar la soca d’un arbre. Abraçar una columna. S’abraçaren cordialment.
1 2 intr. pron. [LC] abraçar-se a alguna cosa Agafar-s’hi abraçant-la. En Lluís s’abraçà a la soca de la figuera.
2 tr. [LC] Envoltar 1 1. L’heura abraça l’om. La mar abraça la terra.
3 tr. [LC] Donar-se (a una cosa), acceptar-la, seguir-la. Abraçar una religió, un estat, una professió, un partit, una opinió.
4 tr. [LC] Contenir, incloure. La filosofia abraça les altres ciències. Aquest llibre abraça la història i la prehistòria.
5 1 tr. [LC] Copsar del tot amb la vista o el pensament. Abraçar l’horitzó d’una mirada.
5 2 tr. [LC] PER EXT. La seva mirada abraçava tota la plana.
abraçat -ada
adj. [HIG] En heràld., que conté un abraç.
abrainat -ada
adj. [LC] Que germina poc temps després d’ésser sembrat, s’aplica als cereals. Blat abrainat, civada abrainada.
abrandament
m. [LC] Acció d’abrandar o d’abrandar-se; l’efecte.
abrandar
1 1 v. tr. [LC] Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi. Abrandava els troncs de la llar.
1 2 v. tr. [LC] Fer créixer (un foc, un incendi). El vent va abrandar el foc.
1 3 intr. pron. [LC] Posar-se en combustió viva. Furgaven amb unes forques i els tions s’abrandaven.
2 tr. [LC] Inflamar, animar d’una passió. Les seves paraules van abrandar l’assemblea.
abranquiat -ada
adj. [ZOA] Sense brànquies.
abraonada
f. [LC] ABRAONAMENT.
abraonament
m. [LC] Acció d’abraonar o d’abraonar-se.
abraonar
1 v. tr. [LC] Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant.
2 intr. pron. [LC] Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s’abraonà a l’home adormit. El noi s’abraonà damunt del lladre. Samsó s’abraonava amb les feres. S’abraonà contra l’agressor. S’abraonaren sobre en Gaspar per prendre-li la carta. Llavors en Jordi se’m va abraonar com un lleó.
abrasador -a
adj. [LC] Que abrasa. Feia un sol abrasador.
abrasament
m. [LC] Acció d’abrasar o d’abrasar-se.
abrasant
adj. [LC] ABRASADOR.
abrasar
1 1 v. tr. [LC] Convertir en brasa ardent. Abrasar un munt de carbó. Un incendi havia abrasat el bosc.
1 2 v. tr. [LC] Comunicar (a alguna cosa) una escalfor ardent. El sol de l’estiu abrasa l’aire.
2 1 tr. [LC] Una passió, lliurar a les seves ardors (algú). L’amor que l’abrasa.
2 2 intr. pron. [LC] Abrasar-se d’ira.
abrasax
m. [RE] ABRAXAS.
abrasímetre
m. [EI] Aparell per a mesurar la resistència dels materials a l’abrasió i al desgast.
abrasió
1 f. [LC] [QU] Acció de llevar o arrencar per fricció.
2 1 f. [GL] [QU] Erosió de les roques causada per la fricció i el xoc dels materials transportats per l’aigua, el vent, el glaç o les onades.
2 2 f. [GL] Acció erosiva de les ones sobre les costes rocalloses.
3 f. [AQ] Neteja feta amb un doll de sorra projectat per aire comprimit damunt una pedra.
4 1 f. [MD] Acció de destruir, extirpar, exulcerar, separar, etc., quirúrgicament.
4 2 f. [MD] Exulceració dels petits fragments mucosos.
4 3 f. [MD] Mètode emprat en dermatologia per a corregir una cicatriu viciosa mitjançant un instrument escaient.
4 4 f. [MD] Destrucció, per desgast, dels teixits durs de les dents.
4 5 f. [MD] Acció irritant dels purgants dràstics.
5 f. [BB] Raspadura feta per tal d’esborrar una escriptura a fi de tornar a escriure-hi al damunt.
abrasir
1 v. tr. i intr. pron. [LC] ABRASAR.
2 tr. [LC] El sol, el fred massa fort, assecar (les plantes).
abrasiu -iva
1 adj. [LC] [EI] Que és capaç de produir abrasió.
2 m. [EI] Material dur capaç de produir abrasió.
abrasor
m. [MD] En med., instrument emprat per a l’abrasió d’una superfície òssia o dental.
abraxas
1 m. [RE] Mot simbòlic, entre els gnòstics, el qual expressava el conjunt de les 365 manifestacions successives atribuïdes al déu suprem.
2 m. [RE] Talismà gnòstic que portava gravat el mot abrasax, sovint en la forma abraxas.
abret
m. [BOS] [LC] [AGA] BALSAMINA.
abreujable
adj. [LC] Que es pot abreujar.
abreujadament
adv. [LC] Sota forma abreujada. Exposar abreujadament una qüestió.
abreujador -a
adj. [LC] Que abreuja.
abreujament
m. [LC] Acció d’abreujar.
abreujar
1 v. tr. [LC] Fer més breu, més curta, (una cosa) en la seva durada o en la seva extensió. Tants disgustos li van abreujar la vida. Abreujar una conversa. Abreujar la vetlla llegint. Abreujar el treball. Abreujar el camí. Abreujar una vocal.
2 [FL] abreujar un mot Suprimir-ne una o més síl·labes o lletres.
abreviació
1 f. [LC] ABREUJAMENT.
2 f. [LC] [FL] Reducció gràfica d’un mot o d’una frase per mitjà d’abreviatures, sigles, acrònims, etc.
abreviador -a
1 adj. [LC] ABREUJADOR.
2 m. [HIH] [PR] Antic oficial de la cancelleria del papa encarregat de redactar les minutes de butlles i breus.
abreviar
v. tr. [LC] ABREUJAR.
abreviatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a abreujar. Signes abreviatius.
abreviatura
f. [LC] [FL] [BB] Representació d’un mot o d’una frase per una o algunes de les seves lletres. L’abreviatura de senyora és Sra. i la de senyor, Sr.
abric
1 1 m. [LC] Cosa que abriga. Una pell de be era el seu abric durant la nit.
1 2 m. [LC] [ED] Peça de vestir que es posa sobre les altres i serveix per a protegir-se del fred, especialment la de mànigues llargues, cordada al davant, que arriba normalment fins als genolls o fins als peus. El seu millor abric era una capa de llana gran. Agafa l’abric i la bufanda, que avui fa molt fred.
1 3 [LC] [ED] abric de tres quarts Abric que arriba aproximadament a mitja cuixa.
2 1 m. [LC] [AGR] Indret on un està a cobert contra les injúries del temps. Un abric contra el vent. L’antiga pallissa feia d’abric del bestiar.
2 2 [LC] [ME] abric meteorològic Construcció on s’instal·len els instruments meteorològics per a protegir-los dels agents externs i permetre alhora la ventilació interior.
2 3 m. [HIA] [LC] BALMA.
2 4 m. [LC] Allò que resguarda contra un perill. Quan vivia a casa, els pares eren el seu abric.
3 1 [LC] a l’abric loc. adv. A COBERT. Un porxo on érem a l’abric. Deixar el bestiar a l’abric.
3 2 [LC] a l’abric de loc. prep. A COBERT DE. Eren a l’abric del vent. Ens posarem a l’abric del ràfec.
abrigall
1 m. [LC] [ED] Cosa que abriga, especialment quan és de roba. Van aguantar llarga estona sota la pluja sense un mal abrigall.
2 m. [LC] [ED] Conjunt de la roba del llit.
3 m. [LC] [ED] Mantell que usen les dones per a cobrir-se o abrigar-se.
abrigallar
v. tr. [LC] Embolcallar (una persona o una bèstia) amb abrigalls.
abrigament
m. [LC] Acció d’abrigar.
abrigar
1 v. tr. [LC] Resguardar del fred. Abriga’ls amb aquesta flassada. Abrigar-se amb un tapaboques. Abrigar amb una manta.
2 1 tr. [LC] Posar a cobert de les injúries del temps. Aquest ràfec ens abrigarà contra la pluja. Abrigar una planta contra el vent.
2 2 tr. [LC] Posar a l’abric (una nau).
3 tr. [LC] Cobrir, tapar. La neu ja abriga els cims de la serralada.
abril
1 1 m. [LC] Quart mes de l’any. A l’abril cada gota en val mil.
1 2 m. [LC] Primavera 1 1.
2 1 m. [LC] Primera joventut.
2 2 m. pl. [LC] Anys de la primera joventut. Una noia de quinze abrils.
abrilat -ada
1 adj. [LC] Propi del mes d’abril. Fa un temps abrilat.
2 f. [LC] Esclat propi de la natura al mes d’abril.
abrilejar
1 v. intr. [LC] [ME] L’hivern, presentar un temps primaveral.
2 v. intr. [LC] [ME] L’abril, presentar un temps variable, amb ventades i pluges freqüents. Quan el març no marceja, l’abril abrileja.
abrilenc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al mes d’abril. Flors abrilenques.
abrillantador -a
adj. [LC] Que abrillanta.
abrillantament
m. [LC] Acció d’abrillantar; l’efecte.
abrillantar
1 v. tr. [LC] Donar brillantor (a una cosa). S’ha fet abrillantar el terra del pis. Abrillantar el cuir.
2 tr. [IMI] Tallar (una pedra preciosa) en facetes com un brillant.
abrinar-se
v. intr. pron. [LC] Aprimar-se. S’abrinava la calitja i esdevenia una prima cortina.
abrinat -ada
1 adj. [LC] Esvelt, alt i prim. Aquest noi creix ben abrinat.
2 adj. [IMF] Que presenta fibres regulars, sense grops. Fusta abrinada.
abriolar
1 v. tr. [TRA] Posar briols (a les veles).
2 v. tr. [TRA] Caçar o cobrar els briols (d’una vela d’aparell rodó), per reduir-ne la superfície momentàniament o com a pas previ a la collada.
abriüllar
m. [LC] [BOC] OBRIÜLLAR.
abriülls
m. [BOS] [LC] OBRIÜLLS.
abrivada
f. [LC] Embranzida impetuosa, furient.
abrivadament
1 adv. [LC] Amb embranzida impetuosa. Prengué una maça i es dirigí abrivadament vers el llop.
2 adv. [LC] INTRÈPIDAMENT.
abrivar
1 1 v. tr. [LC] Llançar impetuosament (una persona o un animal) contra alguna cosa.
1 2 v. tr. [LC] Fer agafar abrivada (a una persona o a un animal). Van abrivar els cavalls.
2 1 tr. [LC] Enardir.
2 2 intr. pron. [LC] Lliurar-se, llançar-se amb impetuositat, amb ardor, a fer alguna cosa. S’abrivava contra un home per occir-lo.
abrivat -ada
1 adj. [LC] Impetuós, intrèpid.
2 adj. [LC] Ufanós, esponerós. Pujar abrivat.
abró
m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les boletals, semblant a un sureny, amb porus i cama alta i aspra, que viu sota pollancres, àlbers i trèmols (Leccinum rufum).
abrogable
adj. [DR] Que pot ésser abrogat.
abrogació
f. [DR] Acció d’abrogar.
abrogar
v. tr. [DR] REVOCAR. Abrogar una llei, un decret, un reglament.
abrogatiu -iva
adj. [DR] Que abroga. Un decret abrogatiu.
abromar-se
v. intr. pron. [TRA] L’obra viva d’una nau, cobrir-se de bromes.
abroquerar
1 1 v. tr. [HIH] Cobrir amb el broquer.
1 2 intr. pron. [HIH] Adargar-se, escudar-se.
2 1 tr. [TRA] En nàut., tirar cap a sobrevent (els punys d’escota dels flocs), de manera que aquests rebin el vent per la cara de proa.
2 2 tr. [TRA] Tirar cap a popa (els penols de sobrevent de les vergues de proa), de manera que les veles del trinquet rebin el vent per la cara de proa.
abròtan
m. [BOS] [AGA] BROIDA.
abrupció
1 f. [LC] Ruptura, separació violenta.
2 f. [MD] Fractura transversal d’un os.
abruptament
adv. [LC] D’una manera abrupta.
abrupte -a
1 adj. [LC] Espadat 1. Una muntanya abrupta. Una roca abrupta. Un pendent abrupte i perillós.
2 adj. [LC] Que presenta transicions sobtades o brusques. Un estil narratiu abrupte.
abruptesa
f. [LC] Qualitat d’abrupte.
abrusador -a
adj. [LC] Que abrusa. Fa un sol abrusador.
abrusament
m. [LC] Acció d’abrusar o d’abrusar-se.
abrusar
1 v. tr. [LC] Sotmetre a l’acció del foc.
2 tr. [LC] L’ardor del sol, cremar (les plantes), especialment després d’una glaçada.
3 1 tr. [LC] El sol, l’ambient excessivament calent, etc., donar una sensació de cremor (a algú). La febre l’abrusa. Fa un sol que abrusa.
3 2 intr. pron. [LC] Tenir sensació de cremor. Abrusar-se de calor.
3 3 intr. pron. [LC] PER EXT. S’abrusava d’amor.
abscés
[pl. -essos]
m. [MD] [LC] Acumulació de pus en un teixit orgànic.
abscindir
v. tr. [HIG] Disminuir de longitud (les peces d’un escut heràldic).
abscís -issa
adj. [HIG] En heràld., escurçat de manera que no toca les vores de l’escut. Una creu abscissa.
abscisió
f. [MD] [LC] Acció de separar tallant. L’abscisió de l’úvula o gargamelló.
abscissa
f. [MT] Primera coordenada cartesiana d’un punt del pla.
absència
1 1 f. [LC] [PS] Fet d’ésser, de trobar-se, absent. El trasbalsa l’absència del pare embarcat.
1 2 f. [LC] Temps que hom és absent. Durant l’absència de l’alcalde, el substituirà el primer tinent.
2 f. [PS] [LC] [MD] Pèrdua fugaç de la consciència, especialment en l’epilèpsia menor.
3 f. [LC] Falta 1 1. Absència de gust.
4 f. [LC] [PE] Acció d’absentar-se. Ha fet una absència.
5 1 f. [DR] Situació de la persona que ha desaparegut del seu domicili i que permet el nomenament d’un defensor que el representi.
5 2 f. [DR] En dret processal canònic, rebel·lia.
absent
1 1 adj. [LC] No present en un lloc. Absent del país. Enyorar els amics absents.
1 2 [LC] absent de mi (o absent de tu, etc.) Separat, allunyat, de mi, de tu, etc.
1 3 m. i f. [LC] Dir mal dels absents.
2 adj. [LC] [MD] Que no està atent al que passa, distret. Tenir l’esperit absent.
absentar
1 v. tr. [LC] Llevar de la presència, allunyar. L’han absentat de l’escola.
2 intr. pron. [LC] Sortir de la presència, separar-se, allunyar-se. Absentar-se d’un lloc. S’absentaren de la ciutat. S’absentà sense permís.
absentisme
1 m. [LC] Costum de viure el propietari fora de la localitat on estan situats els seus béns.
2 m. [LC] Fet d’ésser algú habitualment absent del lloc on hauria d’ésser. L’absentisme dels professors és un dels mals de la universitat.
3 [ECT] [LC] absentisme laboral Absència del lloc de treball.
absentista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’absentisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Que practica l’absentisme.
àbsida
f. [AQ] [LC] [AR] ABSIS.
absidal
adj. [AQ] [LC] [AR] Relatiu o pertanyent a l’absis. Capelles absidals.
absidiola
f. [AQ] [LC] [AR] Absis petit o secundari.
absintina
f. [BI] Principi amargant del donzell, que dona a l’absenta el seu gust característic i és afegit als vermuts com a estomacal.
absis
1 m. [AQ] [LC] [AR] Part d’una església, comunament de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior i que conté un altar.
2 [AQ] [AR] absis lobulat Absis voltat de diverses absidioles, generalment en nombre senar.
absoldre
[ger. absolent; p. p. absolt; ind. pr. 1 absolc; subj. pr. absolgui, etc.; subj. imperf. absolgués, etc.]
1 v. tr. [LC] [DR] Eximir d’una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre.
2 v. tr. [LC] [RE] Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l’absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats.
absolta
f. [RE] [LC] Responsori que es diu per als difunts.
absolució
f. [LC] [RE] [DR] Acció d’absoldre. Absolució general. Una absolució judicial. Donar l’absolució.
absolut -a
1 1 adj. [LC] Que no comporta cap restricció, limitació o condició. Impossibilitat absoluta. Veritat absoluta. Judici absolut. Necessitat absoluta. Domini absolut. Majoria absoluta. Llicència absoluta.
1 2 adj. [LC] Que no tolera cap oposició. Caràcter absolut. Govern absolut. Poder absolut.
1 3 adj. [LC] [FL] Que exclou tota relació. Sentit absolut.
1 4 [LC] en absolut loc. adv. a) D’una manera absoluta. Una decisió mancada en absolut de fonament. Desconeixem en absolut qui era aquell personatge.
1 4 [LC] en absolut loc. adv. b) De cap de les maneres. No ho faré en absolut. -Et fa res que vingui? -En absolut.
2 adj. [FL] En gram., que no depèn de cap altre element oracional. Verb, adjectiu, absolut.
3 adj. [FS] En fil., independent, incondicionat, que existeix per si mateix. Déu és l’ésser absolut.
absolutament
adv. [LC] D’una manera absoluta.
absolutesa
f. [FS] Qualitat d’absolut. L’absolutesa de les seves opinions.
absolutisme
1 m. [LC] ABSOLUTESA.
2 1 m. [PO] [LC] Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern té un poder il·limitat. L’absolutisme a Rússia.
2 2 m. [PO] Doctrina que propugna, defensa i justifica l’absolutisme.
absolutista
1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a l’absolutisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari de l’absolutisme.
absolutitzar
v. tr. [LC] Donar (a una cosa) un valor absolut, no relatiu. Una ideologia que absolutitza el poder dels reis.
absolutiu
1 m. [FL] Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l’objecte d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb intransitiu, per oposició al subjecte d’un verb transitiu.
2 adj. [FL] Cas absolutiu.
absolutori -òria
adj. [LC] [DR] Que absol. Sentència absolutòria.
absorbància
f. [QU] Valor numèric de l’absorció que es produeix quan la llum o qualsevol altra energia radiant travessa una substància.
absorbefaent
adj. [LC] Que promou l’absorció.
absorbència
f. [IT] Capacitat d’una matèria tèxtil per a absorbir aigua, un tint o una altra matèria de tractament.
absorbent
1 adj. [LC] Que absorbeix. Substància absorbent. Ocupació absorbent. Passió absorbent.
2 m. [QU] Substància absorbent. Calgué emprar un altre absorbent.
absorbibilitat
f. [LC] Qualitat d’absorbible.
absorbible
adj. [LC] Que pot ésser absorbit. Els gasos absorbibles per la potassa.
absorbidor -a
1 adj. [LC] Que absorbeix. Dispositiu absorbidor d’energia.
2 m. [LC] Aparell absorbidor. Un absorbidor molt adequat és la torre o columna d’absorció.
absorbir
1 1 v. tr. [LC] Fer penetrar i retenir dins seu. L’esponja absorbeix l’aigua. La sorra absorbí tota l’aigua. Els gasos han estat absorbits pel carbó vegetal. Absorbir els teixits orgànics un verí, un medicament.
1 2 v. tr. [LC] Fer desaparèixer, consumir enterament o parcialment, (una cosa) com si s’englotís. Un cos que absorbeix la llum, la calor. El joc ha absorbit la seva fortuna.
2 1 tr. [FIF] Un sistema mecànic, consumir (energia) o suportar (un esforç) sense que hi aparegui cap deformació permanent.
2 2 tr. [FIF] Certes substàncies, atenuar la intensitat (d’una radiació) que les travessa.
3 tr. [LC] Emparar-se (d’algú) ocupant-lo enterament. Els negocis l’absorbeixen.
absorció
1 f. [LC] Acció d’absorbir. L’absorció de l’aigua per una esponja.
2 1 f. [QU] En quím., penetració d’una substància, especialment gas o vapor, al si d’una altra, a escala molecular, en què es difon homogèniament. L’absorció dels gasos pel carbó.
2 2 f. [QU] Oclusió dels gasos pels sòlids.
3 1 f. [QU] [FIF] En fís., pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions o de les ones sonores en travessar un medi absorbent.
3 2 [FIF] [QU] absorció per ressonància Absorció màxima que es produeix quan l’energia de la radiació incident produeix un màxim d’interaccions amb la matèria.
3 3 [FIF] [QU] absorció selectiva Absorció que una substància exerceix sobre determinades radiacions.
3 4 f. [FIF] Transferència unidireccional d’energia entre dos sistemes mecànics oscil·latoris.
3 5 [ME] [FIF] absorció atmosfèrica Fenomen de transformació, en un altre tipus d’energia, de la radiació que incideix sobre els constituents de l’atmosfera.
4 f. [ZOA] [BI] En biol., funció pròpia dels organismes vius que consisteix en la penetració en el medi intern, intracel·lular o extracel·lular, de substàncies provinents del medi extern. Absorció cutània. Absorció digestiva.
5 f. [ECT] En econ., fusió d’empreses en la qual la dominant fa desaparèixer la personalitat jurídica independent de les altres i les engloba dins l’estructura pròpia.
6 f. [FL] Fenomen fonètic pel qual un fonema s’elideix en incorporar-se a qualsevol dels altres que l’envolten.
absorciòmetre
1 m. [FIM] [QU] Aparell per a mesurar l’absorció dels gasos pels líquids.
2 m. [QU] Aparell per a fer mesuraments de l’absorció de l’energia radiant per les substàncies dins les zones de llurs bandes espectrals.
absorciometria
1 f. [QU] Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
2 f. [QU] Tècnica analítica de determinació de la concentració d’una solució d’una substància absorbent a partir d’aquest mesurament.
absort -a
adj. [LC] Amb l’ànim suspès davant una cosa extraordinària.
absortiu -iva
adj. [LC] Que té poder o capacitat d’absorbir.
absortivitat
1 f. [LC] Poder o capacitat d’absorbir.
2 1 f. [QU] En quím., poder absorbent d’una substància respecte a l’energia radiant d’una longitud d’ona definida, per unitat de massa i per unitat de camí òptic travessat per la radiació.
2 2 [QU] absortivitat molar Valor de l’absortivitat expressada per mol de substància absorbent.
abstemi -èmia
adj. i m. i f. [LC] Que s’absté de beure begudes alcohòliques. No li poseu vi, que és abstemi.
abstenció
1 f. [LC] [PO] Acció d’abstenir-se. L’abstenció d’un jutge.
2 f. [PO] Manca d’exercici del dret a vot en unes eleccions. L’abstenció d’un elector.
abstencionisme
1 m. [LC] [PO] Actitud d’abstenció sistemàtica d’intervenir en una qüestió.
2 m. [PO] Actitud dels qui practiquen l’abstenció electoral.
abstencionista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a l’abstencionisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari de l’abstencionisme.
absteniment
m. [LC] Abstenció 1.
abstenir-se
[p. p. abstingut; ind. pr. 1 abstinc, 3 absté; ind. fut. abstindré, etc.; subj. pr. abstingui, etc.; subj. imperf. abstingués, etc.; imper. 2 abstén]
1 v. intr. pron. [LC] Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se de menjar carn. Abstenir-se d’estudiar. Abstenir-se de votar. En el dubte, abstén-te.
2 v. intr. pron. [LC] Privar-se d’alguna cosa, especialment de menjar o beure. M’abstinc del vi. S’absté de la carn.
abstergent
1 adj. [MD] Que serveix per a abstergir.
2 m. [MD] Substància abstergent.
abstergir
v. tr. [MD] Netejar a algú (les nafres).
abstersió
f. [MD] Acció d’abstergir.
abstersiu -iva
adj. [MD] Que té poder d’abstergir.
abstersivitat
f. [MD] Poder d’abstergir.
abstinència
1 f. [LC] Acció d’abstenir-se; l’efecte.
2 f. [RE] Privació de menjar carn en compliment de precepte religiós o de vot especial.
3 f. [LC] Qualitat d’abstinent.
abstinent
1 adj. [LC] Que s’absté dels gaudiments materials, especialment de certs menjars i begudes.
2 adj. [RE] Que observa l’abstinència per raons religioses.
abstinentment
adv. [LC] Amb abstinència.
abstracció
1 f. [LC] [FS] Acció d’abstreure o d’abstreure’s; l’efecte.
2 f. [MD] Maloclusió deguda al descens de les dents per sota del pla d’oclusió normal.
abstractament
adv. [LC] D’una manera abstracta.
abstracte -a
1 1 adj. [FL] [LC] [FS] Que és el resultat d’una abstracció. Idees abstractes.
1 2 [LC] en abstracte loc. adv. D’una manera abstracta.
2 adj. [LC] Que es plau en les abstraccions. Un predicador abstracte.
abstractesa
f. [LC] Condició d’abstracte.
abstractiu -iva
adj. [LC] Que té poder d’abstreure. La facultat abstractiva.
abstractivament
adv. [LC] Amb abstracció.
abstractivitat
f. [LC] Poder d’abstreure.
abstraure
[LC] V. ABSTREURE.
abstret -a
1 adj. [LC] Que sol abstreure’s. Està quasi sempre abstreta en les seves aficions.
2 adj. [LC] Retret del tracte de la gent. És un home abstret, que no assisteix als actes públics.
abstretament
adv. [LC] D’una manera abstreta.
abstreure
[quant a la flexió, com treure]
1 v. tr. [LC] [FS] Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular.
2 1 tr. [LC] Aïllar la ment (d’algú) d’alguna cosa. Cuinar és una activitat que m’abstreu dels maldecaps.
2 2 intr. pron. [LC] Aïllar-se amb la ment d’alguna cosa. L’Enric s’abstreia de tota cosa. Quan llegeix, l’Enric s’abstreu i és com si no hi fos.
abstrús -usa
adj. [LC] De difícil comprensió. Trobava que l’àlgebra era abstrusa.
abstrusament
adv. [LC] D’una manera abstrusa.
abstrusitat
1 f. [LC] Qualitat d’abstrús.
2 f. [LC] Allò que és abstrús.
absurd -a
1 1 adj. [LC] [FS] Contrari a la raó, al sentit comú. Una opinió absurda. Un projecte absurd. Un costum absurd.
1 2 adj. [FS] [LC] PER EXT. Una vida absurda.
2 1 m. [LC] Cosa absurda. La reforma que proposa és un absurd.
2 2 m. [LC] Judici absurd. Una teoria filosòfica que condueix a diversos absurds.
absurdament
adv. [LC] D’una manera absurda.
absurditat
1 f. [LC] Qualitat d’absurd. L’absurditat d’un raonament.
2 f. [LC] Allò que és absurd. Un discurs ple d’absurditats.
abudicre
m. [BOS] [IMF] SAPEL·LI.
abuixar
v. tr. [LC] AQUISSAR.
abúlia
f. [PS] [LC] [MD] [PE] Pèrdua o afebliment greu de la força de voluntat.
abúlic -a
1 adj. [PS] [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a l’abúlia.
2 adj. i m. i f. [PS] [LC] [MD] [PE] [FS] Privat de voluntat.
3 adj. i m. i f. [PS] [LC] [MD] [PE] Malalt d’abúlia.
abundància
1 f. [LC] Gran quantitat, quantitat més que suficient, d’una cosa. Abundància de vi. Abundància de peix.
2 1 f. [LC] RIQUESA. Any d’abundància. Un país on regna l’abundància. Nedar en l’abundància. Viure en l’abundància.
2 2 f. [LC] Riquesa d’expressió, de sentiment. L’abundància d’aquest orador. Parlar d’abundància de cor.
3 1 f. [QU] abundància isotòpica Percentatge en què es troba cadascun dels isòtops en la mescla natural que constitueix un element químic.
3 2 f. [FIA] Proporció dels elements químics presents en un objecte celeste, especialment en un estel o en tot l’Univers.
abundant
1 adj. [LC] Que és en abundància. El vi és abundant aquest any.
2 1 adj. [LC] Que té en abundància. Aquest estany és abundant en truites. Una contrada abundant en oli.
2 2 adj. [LC] OPULENT. Vida còmoda i abundant.
2 3 adj. [LC] Que té abundància d’expressió, de sentiment. Un orador abundant.
abundantment
adv. [LC] D’una manera abundant.
abundar
1 v. intr. [LC] Ésser en abundància. Al riu abunden els peixos. El ferro abunda.
2 v. intr. [LC] Tenir abundància d’alguna cosa. El riu abunda de peixos. L’escrit abundava en errors.
abundós -osa
adj. [LC] ABUNDANT.
abundosament
adv. [LC] D’una manera abundosa.
abunyolat -ada
adj. [LC] Que té la forma i l’esponjositat d’un bunyol.
abura
1 m. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les rubiàcies, de fulles simples, llargues i el·líptiques, originari de l’Àfrica tropical (Hallea stipulosa o Mitragyna stipulosa).
2 m. [AGF] [IMF] Fusta d’abura, de color rosa pàl·lid, emprada en ebenisteria.
aburgesament
m. [LC] Acció d’aburgesar o d’aburgesar-se; l’efecte.
aburgesar
1 v. tr. [LC] Fer tornar burgès. Els guanys fàcils van aburgesar la família.
2 intr. pron. [LC] Tornar-se burgès. Els obrers s’aburgesaven.
abús
m. [LC] [DE] Acció d’abusar; l’efecte. Abús de poder. Abús del vi. Fer abusos en el menjar. Ningú no suportaria aquests abusos. Abús d’autoritat. Abús de confiança. Abusos deshonestos. Abús de firma, abús de signatura.
abusar
1 1 v. intr. [LC] [DR] [DE] Fer mal ús, fer un ús excessiu. Abusar de les riqueses. Abusar de la llibertat. Abusar del vi. Abusar d’un poder, d’un dret.
1 2 v. intr. [LC] Aprofitar-se amb excés d’alguna cosa. Abusar de la confiança d’algú.
2 intr. [LC] Violar2 3. Abusar d’una dona.
abusió
f. [LC] ABÚS.
abusiu -iva
adj. [LC] Que constitueix un abús. Procedir abusiu. Privilegi abusiu. L’ús abusiu d’un mot.
abusivament
adv. [LC] D’una manera abusiva, amb abús.
abútilon
m. [BOS] [AGA] Planta del gènere Abutilon, de la família de les malvàcies, herbàcia o llenyosa, de fulles cordiformes matisades de blanc i groc i grans flors vistoses, pròpia de regions càlides, emprada com a ornamental o per a l’obtenció de fibres.
abutor
m. [ZOO] BITÓ1.
acabable
adj. [LC] Que es pot acabar. Això no és acabable ni en tres dies.
acabadament
adv. [LC] D’una manera acabada, completa. Un afany de mesura pregonament sentit i acabadament realitzat.
acabador1 -a
adj. [LC] ACABABLE.
acabador2 acabadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que dona l’última mà a una cosa.
acabalar
v. tr. [LC] Esforçar-se a aconseguir i conservar (riqueses, cabals).
acabalat -ada
adj. [LC] Que té molts cabals.
acaball
m. [LC] tenir mal acaball Tenir una mala fi, un mal acabament.
acaballes
1 f. pl. [LC] Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc. El sopar ja era a les acaballes. Arribàrem a les acaballes de les festes.
2 f. pl. [LC] Darrers moments de la vida. Està a les acaballes.
3 f. pl. [AN] [LC] Festa que se celebra a les masies el darrer dia de segar.
acabament
1 m. [LC] Acció d’acabar o d’acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L’excursió tingué un mal acabament.
2 1 m. [LC] Fi, extrem d’una cosa. A l’acabament del carrer.
2 2 m. [LC] Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes.
acabar
1 1 v. tr. [LC] Portar a fi, donar fi (a una cosa començada). Acabar la tasca. Acabar els estudis. Acabar la lectura d’un llibre.
1 2 v. tr. [LC] Donar l’última mà (a una cosa). Secció de la fàbrica on acaben els televisors.
1 3 v. tr. [LC] [IT] Sotmetre (els teixits) a un conjunt d’operacions i processos que, per procediments termomecànics, varien algunes de les seves característiques.
2 1 tr. [LC] Arribar a l’exhauriment (d’una cosa). Acabar el vi. Ja han acabat els diners.
2 2 tr. pron. [LC] Acaba’t el tall i et daré postres.
3 1 tr. [LC] acabar-ne Aconseguir-ne, treure’n. Què n’acabes, de fer això? Tu prou t’esforces a dissuadir-lo; però no n’acabaràs res.
3 2 tr. [LC] Obtenir d’algú. Vaig acabar amb el director que em concediria l’augment de sou.
3 3 tr. [LC] Acordar 1. Vam acabar amb l’Anna d’anar-hi amb cotxe.
4 tr. [LC] no poder-se acabar una cosa [o no saber-se acabar una cosa] No saber-se’n avenir.
5 1 intr. [LC] Arribar a la seva fi. Creia que el món acabaria.
5 2 intr. pron. [LC] Això no s’acaba mai.
5 3 [LC] acabar com el rosari de l’aurora Acabar amb baralles.
5 4 [LC] acabar en bé Acabar bé.
5 5 intr. pron. [LC] s’ha acabat el bròquil! Expressió dita autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc.
6 1 intr. [LC] Tenir fi. On acaba aquest camí?
6 2 intr. pron. [LC] El carrer s’acaba ací.
7 1 intr. [LC] Ésser terminat. Acabar un mot en consonant.
7 2 intr. pron. [LC] Acabar-se en punta.
8 1 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, estar a punt de, mancar poc per a. Encara no hi som, però ja hi acabem d’arribar.
8 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, haver acabat de fer alguna cosa, haver-la fet adés. Ara acaben d’arribar i ja són a la sala.
8 3 [LC] acabat de Davant d’infinitiu, que acaba de, que és acabat de. Acabat de néixer. Acabat de coure.
9 aux. [LC] no acabar de Davant d’infinitiu, no abastar a. No acabem de comprendre-ho. No acabem d’arribar-hi amb la mà.
10 [LC] en acabant loc. adv. Després, tot seguit.
acabat1
m. [LC] [IMI] Última mà donada a una obra. L’acabat d’aquestes peces.
acabat2
1 adv. [LC] MÉS TARD. Acabat, què farem?
2 [LC] en acabat loc. adv. MÉS TARD. En acabat, què farem?
3 [LC] acabat de [o en acabat de] loc. prep. DESPRÉS DE. Acabat de dinar, no treballis.
4 [LC] acabat que [o en acabat que] loc. conj. DESPRÉS QUE. Acabat que hauràs fet això, vine a dir-m’ho.
acabat3 -ada
1 1 adj. [LC] Perfecte, que no manca fer-hi res. És una peça acabada.
1 2 adj. [LC] PER EXT. És un lladre acabat.
2 adj. [LC] Malparat del tot. Pobre! Està acabat.
acabdillament
m. [LC] Acció d’acabdillar.
acabdillar
v. tr. [LC] Manar com a cap o cabdill. Acabdillar una host, un partit.
acaçament
m. [LC] Acció d’acaçar.
acaçar
1 v. tr. [LC] Perseguir insistentment. Els veïns acaçaren el lladre pels carrers del poble.
2 v. tr. [LC] Afanyar-se a obtenir. Acaçar honors, dignitats.
acàcia
1 1 f. [BOS] [LC] [AGA] Arbre de la família de les mimosàcies, les papilionàcies o les cesalpiniàcies, sovint cultivat als jardins.
1 2 f. [BOS] [LC] Robínia 1 1.
1 3 [BOS] [AGA] acàcia de flor groga TIPUANA.
1 4 [BOS] [AGA] acàcia de fusta negra Arbre de la família de les mimosàcies, originari d’Austràlia, la fusta del qual és emprada en ebenisteria (Acacia melanoxylon).
1 5 [BOS] [AGA] acàcia de ganivet Arbret de la família de les mimosàcies, de fulles en forma de ganivet corb i flors grogues, en glomèruls globosos, originari d’Austràlia i plantat com a ornamental (Acacia cultriformis).
1 6 [BOS] [AGA] acàcia de Rússia CARAGANA.
1 7 [BOS] [AGA] acàcia de tres punxes Arbre de la família de les cesalpiniàcies, amb grans espines ramificades, fulles dues vegades compostes, flors petites d’un blanc verdós, en raïms axil·lars, i llegums d’un o dos pams, plantat com a ornamental (Gleditsia triacanthos).
1 8 [BOS] [AGA] acàcia del Japó Arbre caducifoli de la família de les papilionàcies, semblant a la robínia, de flors blanques en panícula i fruit moniliforme, que hom planta en parcs i jardins (Sophora japonica).
1 9 [BOS] [AGA] acàcia rosa ROBÍNIA ROSA.
1 10 [BOS] [AGA] acàcia taperera Arbre de la família de les mimosàcies, de flor blanca amb llargs estams rosa, plantat com a ornamental (Albizia julibrissin).
1 11 [BOS] [AGA] falsa acàcia Robínia 1 1.
2 f. [IMF] [LC] [AGF] Fusta d’acàcia.
acadèmia
1 1 f. [HIH] [LC] Societat literària, artística o científica constituïda per a l’avançament de les bones lletres, de les arts o les ciències. Acadèmia de Belles Arts. Acadèmia de Ciències. Acadèmia de Medicina.
1 2 f. [HIH] [LC] Junta dels acadèmics.
1 3 f. [HIH] [LC] Lloc on els acadèmics tenen les juntes.
2 1 f. [PE] [LC] [DE] Escola o lloc on s’estudia la pràctica de certes arts. Acadèmia de música. Acadèmia de dibuix. Acadèmia militar. Acadèmia de cant. Acadèmia de ball.
2 2 f. [PE] Establiment d’ensenyament de caràcter privat. Acadèmia d’idiomes.
3 f. [AR] Estudi de nu fet del natural.
acadèmic -a
1 1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a l’escola filosòfica de Plató.
1 2 m. [FS] [LC] Filòsof de l’Acadèmia de Plató.
2 1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a una acadèmia, propi d’una acadèmia. Concurs acadèmic. Diploma acadèmic.
2 2 adj. [LC] [AR] Que segueix rigorosament els cànons clàssics. Estil acadèmic.
2 3 m. i f. [HIH] [LC] Membre d’una acadèmia.
3 adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a l’ensenyament. Curs acadèmic.
acadèmicament
adv. [LC] D’una manera acadèmica.
academicisme
1 m. [LC] [HIH] [PE] Qualitat d’acadèmic.
2 m. [HIH] [LC] Manerisme propi d’una acadèmia o un acadèmic.
3 m. [AR] Aplicació a les obres d’art d’un esperit formalista i convencional, com el propugnat per les acadèmies.
academicista
1 adj. [AR] [PE] Relatiu o pertanyent a l’academicisme.
2 adj. i m. i f. [AR] [PE] Seguidor de l’academicisme.
academitzar
v. tr. [AR] Fer (una obra artística) segons les normes acadèmiques.
acadenat -ada
adj. [LC] Formant cadena o cadenes.
acagallonar-se
v. intr. pron. [LC] Formar boles. La llana d’aquest matalàs s’ha acagallonat.
acalar
1 v. tr. [LC] Abaixar 1 1. Acalar l’antena d’un automòbil.
2 1 tr. [LC] Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front.
2 2 intr. pron. [LC] Inclinar-se, ajupir-se. L’Àngels s’acalà per mirar-me més de la vora.
acalàsia
f. [MD] Dificultat de funcionament dels esfínters de l’aparell digestiu, consistent en l’absència de llur relaxació.
acaliuat -ada
adj. [LC] Reduït a caliu.
acalorada
f. [LC] ACALORAMENT.
acaloradament
adv. [LC] D’una manera acalorada. Discutien acaloradament.
acalorador -a
adj. [LC] Que acalora.
acalorament
1 m. [LC] Acció d’acalorar o d’acalorar-se; l’efecte.
2 m. [MD] Congestió perifèrica, sobretot de la cara, causada per una assolellada, per un exercici excessiu o per un estat febril.
acalorar
1 1 v. tr. [LC] Donar calor. El sol acalora la terra.
1 2 intr. pron. [LC] Una persona, congestionar-se com a resultat d’una assolellada, d’un exercici excessiu. El llaurador s’acalora pel bat del sol.
2 1 tr. [LC] Exaltar 2. Una noble indignació l’acalora.
2 2 intr. pron. [LC] Exaltar-se 3. Discutint, tot seguit t’acalores. —No s’acalori, senyora, que tot plegat no s’ho val.
acalorat -ada
1 adj. [LC] Afectat per una calor excessiva. Va arribar tot acalorat.
2 adj. [LC] Que es desenvolupa amb vehemència, s’aplica a una disputa, a una conversa, a un debat. Mantenien una discussió acalorada.
acampada
1 f. [LC] [SP] Acció d’acampar a l’aire lliure.
2 f. [SP] [LC] Esport consistent a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
acampador1
1 m. [LC] [SP] Lloc per a acampar-hi.
2 m. [AGR] [AGF] Lloc de barreja de les ramades a les fondalades o en punts amples.
acampador2 -a
1 adj. [LC] [SP] Que acampa.
2 m. i f. [LC] [SP] Persona que practica l’acampada.
acampament
m. [SP] [LC] Acció d’acampar o d’acampar-se.
acampanar
v. tr. [LC] Donar (a alguna cosa) forma de campana.
acampanat -ada
adj. [LC] Que té forma de campana. Faldilles acampanades.
acampar
1 1 v. tr. [LC] [SP] [DE] Establir en un despoblat l’estada provisòria (d’un estol de gent). El general acampà les seves tropes a la vora esquerra del riu.
1 2 intr. [LC] [SP] [DE] Durant tot aquell temps els excursionistes acamparen més enllà del riu. Arribà el batalló i acampà a la vora del bosc.
1 3 intr. pron. [LC] Els excursionistes s’acamparen a la vora del riu.
2 1 tr. [LC] Salvar, fer escapar d’un perill, de la mort. Si aconseguim d’allunyar el vaixell dels esculls, acamparem les vides.
2 2 intr. [LC] Escapar d’un perill. Acampar de la fortuna de la mar.
acàmpsia
f. [MD] ANQUILOSI.
acampte -a
adj. [FIF] Que no reflecteix la llum malgrat ésser opac i polit.
acamussar
v. tr. [IQA] [LC] Preparar (una pell) a la manera del cuir de camussa.
acamussatge
m. [IQA] Acció d’acamussar; l’efecte.
acanador acanadora
m. i f. [LC] [PR] [AQ] Persona que acana.
acanalador
m. [IMF] [IMI] Eina per a fer canals o estries.
acanaladora
f. [IMF] [IMI] Màquina per a fer canals o estries.
acanalar
1 1 v. tr. [LC] [IMI] [IMF] Fer canals, solcs o estries (en alguna cosa).
1 2 v. tr. [LC] Donar (a una cosa) forma de canal.
2 tr. [LC] Fer passar (aigua o un altre fluid) per una canal.
acanalat -ada
1 1 adj. [LC] [IMI] [IMF] Amb canals, solcs o estries. Columna acanalada.
1 2 adj. [AGR] Que presenta una canal des de la regió dorsal fins a la gropa. Un cavall acanalat.
2 adj. [LC] [IMI] En forma de canal.
3 adj. [LC] Que passa per un indret estret, per un congost, s’aplica especialment al vent.
4 1 adj. [HIG] En heràld., que té els perfils exteriors formats per petits semicercles units amb les puntes cap endins, s’aplica a una peça. Una banda acanalada.
4 2 adj. [HIG] Que és format per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la primera partició, s’aplica a una línia de partició heràldica.
5 m. [LC] [IT] Lligat en què els cordons superficials produïts per les bastes d’ordit o de trama són separats per unes canals ben pronunciades.
acanament
m. [LC] Acció d’acanar.
acanar
1 v. tr. [LC] [FIM] [AQ] Amidar la llargària (d’una cosa, especialment d’un terreny) amb la cana i, per extensió, amb qualsevol altra mida.
2 tr. [LC] Cobrar (a algú) un preu que es considera excessiu en l’adquisició d’alguna cosa o a canvi d’algun servei. En aquest hotel m’han ben acanat. Com acana, aquesta botiga!
acanissar
v. tr. [LC] AQUISSAR.
acanonar
v. tr. [LC] [AQ] [OP] Conduir (l’aigua) per canonades.
acant
1 1 m. [BOS] [LC] [AGA] Planta herbàcia de la família de les acantàcies, de grans fulles pinnatífides o pinnatisectes, sovint plantada com a ornamental (Acanthus mollis).
1 2 [BOS] [LC] acant espinós Planta de la família de les acantàcies, semblant a l’acant però de fulles amb dents espinoses (Acanthus spinosus).
2 m. [AQ] [AR] Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant, característic del capitell corinti i del capitell de l’ordre compost.
acantaci -àcia
1 adj. [BOS] Relatiu a l’acant.
2 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de flors simpètales, generalment zigomorfes i amb grans bràctees basals, i de fruit en càpsula, de distribució principalment tropical, que inclou els acants.
2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
acantita
f. [GLM] Mineral dimorf del sulfur d’argent, de fórmula Ag2S, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color gris plom amb lluïssor metàl·lica, mal·leable, estable a baixes temperatures i és mena d’argent.
acanto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ákantha, ‘espina’. Ex.: acantocèfal, acantòfor, acantopterigi.
acantodis
1 m. pl. [GLP] Classe extingida de peixos amb maxil·lars i amb les aletes formades principalment per una gran espina dèrmica, els quals podien arribar a tenir fins a set parells d’aletes accessòries i visqueren del silurià al permià.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta classe.
acantonament
1 m. [DE] Acció d’acantonar; l’efecte. L’acantonament de les tropes.
2 m. [DE] Lloc on les tropes són acantonades.
acantonar
1 v. tr. [LC] Posar en un cantó o indret separat.
2 tr. [DE] Distribuir i allotjar (les tropes) en diferents punts d’un territori amb finalitats estratègiques.
acantopterigi -ígia
adj. [ZOP] Que té radis espinosos a les aletes, s’aplica a alguns peixos.
acanyament
m. [LC] Magresa extrema deguda a una nutrició insuficient.
acanyar-se
v. intr. pron. [LC] Una persona, especialment una criatura, esdevenir extremament magra. L’infant s’acanyava i fonia per moments.
acanyat -ada
adj. [LC] Extremament magre.
acaparador -a
adj. i m. i f. [LC] Que acapara. Un usurer acaparador de les millors terres del poble. Una feina acaparadora. Un acaparador de farina.
acaparament
m. [LC] Acció d’acaparar. La revolta provocà un acaparament de blat.
acaparar
1 v. tr. [ECT] [LC] Adquirir i retenir (d’una mercaderia) una gran quantitat a fi de modificar-ne el preu en el mercat. Acaparar la farina, el sucre, la llenya.
2 1 tr. [LC] Apropiar-se en detriment d’altri. A la taula acaparava els millors talls.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Acaparava l’atenció dels concurrents.
acaptador acaptadora
m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que acapta.
acaptar
v. tr. [LC] [HIH] Recollir (almoines) per a un objecte piadós. Acaptaven diners per al casal dels orfes. Llicència d’acaptar per a l’hospital.
acapte
m. [LC] [HIH] Acció d’acaptar; l’efecte.
acaramel·lar
v. tr. [LC] Convertir en caramel. Acaramel·lar el sucre.
acaramel·lat -ada
1 adj. [LC] Excessivament dolç.
2 adj. [LC] PER EXT. Un lirisme acaramel·lat.
3 adj. [LC] Encaramel·lat 2.
acarament
m. [DR] [AD] [FL] [FLL] [LC] Acció d’acarar. L’acarament dels dos testimonis. L’acarament del testimoni amb l’acusat. L’acarament de la còpia amb l’original.
acarar
1 v. tr. [DR] [LC] Posar en presència (dues o més persones que fan afirmacions contràries) per treure la veritat d’un fet. Acarar els dos testimonis. Acarar un testimoni amb l’acusat.
2 v. tr. [FL] [LC] [FLL] [AD] Posar en presència (dos o més documents, textos, etc.) per comparar-los. Acarar els dos manuscrits. Acarar la còpia amb l’original.
acarcanyar-se
v. intr. pron. [LC] Beure en excés. Com que arribaren assedegats es van acarcanyar d’aigua.
acariasi
f. [MD] [AGA] [VE] ACARIOSI.
acariciador -a
adj. [LC] Que acaricia.
acariciar
1 1 v. tr. [LC] Fer carícies (a algú). El vell acariciava la seva neta.
1 2 v. tr. [LC] Passar tocant suaument. El vent li acariciava els cabells.
2 tr. [LC] Complaure’s a alimentar (una esperança, una idea, un projecte, una quimera, un pensament, un designi, una empresa). Acariciava la idea de fer un viatge molt llarg.
acaricida
1 adj. [MD] [AGA] Que destrueix els àcars.
2 m. [LC] [AGA] Substància emprada per a eliminar els àcars o controlar-ne la població.
acariosi
f. [AGA] [VE] [MD] Afecció produïda per àcars paràsits en les plantes, en els animals i en les persones.
acarnissament
m. [LC] Acció d’acarnissar-se.
acarnissar-se
v. intr. pron. [LC] Aferrissar-se 1.
acaronador -a
adj. [LC] Que acarona.
acaronament
m. [LC] Acció d’acaronar.
acaronar
1 v. tr. [LC] Acostar la cara (d’un infant) al pit. La mare acaronava amorosament el seu infant.
2 v. tr. [LC] Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo.
3 v. tr. [LC] ACARICIAR.
4 v. tr. [LC] PER EXT. El sol que havia acaronat la seva joiosa infantesa.
acarrerament
m. [LC] Acció d’acarrerar o d’acarrerar-se.
acarrerar
1 v. tr. [LC] Fer agafar (a algú) una via, una direcció, un avés.
2 intr. pron. [LC] Agafar una via, una direcció, un avés. Quan algú s’acarrera al joc, és difícil que ho deixi.
àcars
1 m. pl. [ZOI] Grup d’aràcnids amb el cos no articulat i les extremitats ben desenrotllades, en llur majoria paràsits.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup. Àcar de la sarna. Àcar del formatge.
acasat -ada
adj. [LC] Que té casa per a viure-hi.
acaserat -ada
adj. [LC] Que té casera o afany de casar-se. Aquell xicot va molt acaserat.
acassolat -ada
adj. [LC] Que presenta una concavitat comparable a la d’una cassola. Un rem de pala acassolada.
acastellanar
1 v. tr. [LC] Fer adquirir (a algú o a alguna cosa) característiques, costums, castellans.
2 intr. pron. [LC] Adquirir característiques, costums, castellans.
acastellar
v. tr. [LC] Disposar formant castell o pila. Acastellar la llenya. Acastellar el carbó.
acatalanar
1 v. tr. [LC] Fer adquirir (a algú o a alguna cosa) característiques, costums, catalans.
2 intr. pron. [LC] Adquirir característiques, costums, catalans.
acatalèctic -a
1 adj. [FLL] Que no presenta catalexi.
2 m. [FLL] Vers acatalèctic.
acatalèpsia
f. [MD] Deficiència mental caracteritzada per la incomprensió, el dubte i la incertesa.
acatalèptic -a
1 adj. [MD] Relatiu a l’acatalèpsia.
2 adj. [MD] Dubtós, incert.
acatament
m. [LC] Acció d’acatar. Fer acatament.
acatar
v. tr. [LC] Manifestar respecte i submissió (envers algú o envers alguna cosa). Acatar la llei divina.
acatarrar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Contreure un catarro, especialment de les vies respiratòries. Caminant a la serena, s’ha acatarrat.
acatxar
v. tr. i intr. pron. [LC] ACOTXAR2.
acaule
adj. [BO] De tija tan curta que sembla inexistent, ja que en ésser molt curts els entrenusos, les fulles surten totes juntes fent una roseta a la base. El plantatge i l’atzavara són plantes acaules.
acaulescent
adj. [BO] ACAULE. Plantes acaulescents.
accadi accàdia
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble semita que habitava el país d’Accad, a Mesopotàmia.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als accadis.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua semítica extingida parlada pels accadis.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’accadi.
accedent
adj. [LC] Que accedeix.
accedir
1 1 v. intr. [LC] Tenir accés. Accedir al jardí del palau.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Quan Carles IV accedí al tron d’Espanya.
2 intr. [LC] Donar la seva adhesió, el seu consentiment. El tractat de pau al qual els turcs accediren a la fi. Ha accedit als desitjos del seu fill. Accedírem a tot allò que ens demanaren.
acceleració
1 f. [LC] Acció d’accelerar o d’accelerar-se; l’efecte. Provocar una acceleració o una retardació en el ritme de la vida.
2 1 f. [FIF] En mec., variació de la velocitat d’un cos per unitat de temps. Acceleració lineal. Acceleració centrípeta. Acceleració de Coriolis.
2 2 [FIF] acceleració instantània En un moviment no uniforme, límit del quocient de l’increment de la velocitat per l’increment de temps quan aquests increments tendeixen a zero.
2 3 [FIF] acceleració mitjana En un moviment no uniforme, quocient de l’increment de la velocitat per l’increment de temps en un interval determinat.
3 f. [ECT] Llei de la teoria econòmica que sosté que un canvi en la demanda de béns de consum accelera la demanda dels béns d’equipament necessaris per a la seva producció.
acceleradament
adv. [LC] Amb acceleració.
accelerador -a
1 adj. [LC] Que accelera. Força acceleradora.
2 1 m. [LC] [EI] Mecanisme que permet d’accelerar la velocitat d’un motor.
2 2 m. [AQ] Bomba d’un circuit de calefacció central que activa la circulació de l’aigua.
3 1 m. [FIN] En certs tubs electrònics, elèctrode destinat a accelerar els electrons.
3 2 [FIN] [FIF] accelerador de partícules Aparell per a accelerar partícules materials, amb què hom provoca col·lisions violentes per tal d’estudiar les reaccions subatòmiques produïdes. Accelerador de partícules lineal, circular.
4 m. [ECT] En econ., coeficient que assenyala la quantitat d’inversió induïda que genera cada increment unitari de l’ingrés.
accelerant
m. [QU] Catalitzador, especialment l’emprat en un procés tècnic com la vulcanització del cautxú.
accelerar
1 1 v. tr. [LC] Fer més ràpid, més viu (un moviment, un procés). Accelerar el moviment d’una màquina. En comptes d’accelerar el pas el retardeu. Accelerar la creixença d’una planta. Accelerar els treballs d’instal·lació. Accelerar la fermentació del most.
1 2 intr. pron. [LC] Accelerar-se el pols. Accelerar-se a fer una cosa.
2 tr. [FIF] Augmentar la velocitat (d’un mòbil, especialment d’un vehicle). Accelereu el cotxe amb suavitat. Accelera, que farem tard.
3 tr. [LC] Avançar l’ocurrència (d’un esdeveniment). Accelerar la mort.
acceleratriu
adj. [LC] [FIF] Acceleradora. Força acceleratriu.
accelero-
[LC] Forma prefixada del mot acceleració. Ex.: accelerometria.
accelerògraf
m. [FIF] Aparell per a enregistrar gràficament les variacions de l’acceleració d’un cos en moviment.
acceleròmetre
m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar l’acceleració dels moviments i estudiar-ne les conseqüències i els efectes.
accent
1 1 m. [FL] [LC] Prominència d’una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura. Accent d’intensitat o de força. Caure l’accent en la darrera, la penúltima o l’antepenúltima síl·laba d’un mot. Tenir o portar, un mot, l’accent sobre la darrera, la penúltima o l’antepenúltima síl·laba. L’accent de canvia és sobre la i.
1 2 m. [FLL] [LC] Element constitutiu del vers, el qual, per a ésser harmoniós, ha de tenir accentuades determinades síl·labes.
1 3 m. [MU] Reforç de la intensitat, l’atac o la durada que es dona a determinats sons per marcar el ritme o compàs. Accent gramatical. Accent musical.
1 4 [FL] accent de quantitat Accent que empra com a element distintiu la durada de les vocals i de les síl·labes.
1 5 [FL] [FLL] [MU] accent expressiu Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la durada i l’altura, posa en relleu el mot al qual pertany.
1 6 [FL] accent fix Accent que recau sistemàticament sobre la mateixa síl·laba dels mots, propi de llengües com ara el txec.
1 7 [FL] accent fonètic Accent 1 1.
1 8 [FL] accent lliure Accent que ocorre en síl·labes distintes d’un mot segons les circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques, propi de llengües com ara el català.
1 9 [FL] accent melòdic Accent que empra com a element distintiu l’elevació del to de la veu.
1 10 [FL] [MU] accent principal Accent fonètic preeminent d’una de les síl·labes respecte de les altres en una seqüència fònica.
1 11 [FL] accent prosòdic ACCENT DE QUANTITAT.
1 12 [FL] [MU] accent secundari Accent fonètic de grau menor al principal.
2 1 m. [LC] Inflexió de la veu que expressa un sentiment de l’ànima. L’accent de la passió. Amb accent franc. Amb accent de desdeny.
2 2 m. pl. [LC] Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol.
3 m. [LC] Entonació particular, manera de pronunciar peculiar dels habitants d’una contrada. Parlar amb accent empordanès. Accent castellà.
4 1 m. [FL] [LC] Signe escrit sobre una vocal d’acord amb l’ortografia de cada llengua per a indicar-ne la qualitat o altres característiques.
4 2 [FL] accent agut Accent gràfic que baixa de dreta a esquerra (´).
4 3 [FL] [LC] accent circumflex Accent gràfic que consisteix en un traç angular amb el vèrtex dirigit cap a dalt (^).
4 4 [FL] accent diacrític Accent gràfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homògrafs.
4 5 [FL] [LC] accent gràfic Accent 4 1.
4 6 [FL] accent greu Accent gràfic que baixa d’esquerra a dreta (`).
accento-
[LC] Forma prefixada del mot accent. Ex.: accentologia, accentològic, accentogen.
accentuable
adj. [LC] Que pot ésser accentuat.
accentuació
f. [LC] [FL] Acció d’accentuar o d’accentuar-se; l’efecte.
accentuadament
adv. [LC] Amb accent.
accentual
adj. [FL] En ling., que és definit per la funció de l’accent.
accentuar
1 1 v. tr. [FL] [LC] Proferir amb accent (una síl·laba, una vocal). El mot govern té accentuada la e.
1 2 v. tr. [MU] Reforçar el so (sobre una nota) per mitjà de l’accent.
1 3 v. tr. [TC] En telecomunicacions, augmentar o reforçar (determinades freqüències) en relació amb d’altres, per tal d’obtenir una millora en la qualitat d’una transmissió.
1 4 v. tr. [LC] Fer més evident, més intens. Accentuar un toc en un dibuix. Accentuar la seva opinió.
1 5 intr. pron. [LC] Accentuar-se un símptoma.
2 tr. [LC] [FLL] Pronunciar d’una manera expressiva (algun mot o frase) per fer-hi fixar l’atenció.
3 tr. [FL] [LC] Escriure un accent gràfic (sobre una lletra). En el mot fàcil cal accentuar la a amb un accent greu.
accepció
1 f. [FL] Significat diferenciat d’un mot polisèmic. El mot home en l’accepció de ‘persona del sexe masculí’.
2 f. [LC] Parcialitat envers una persona o una cosa. Administrava justícia sense accepció de persones.
acceptabilitat
1 f. [LC] Qualitat d’acceptable.
2 f. [FL] En ling., propietat d’un enunciat acceptable.
acceptable
1 adj. [LC] Que es pot acceptar. Una condició acceptable.
2 adj. [FL] Fàcilment interpretable per un parlant en una llengua donada. Enunciat acceptable.
acceptablement
adv. [LC] D’una manera acceptable.
acceptació
f. [LC] [ECT] Acció d’acceptar. L’acceptació d’un present. L’acceptació d’una successió. L’acceptació d’una lletra de canvi.
acceptador1 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que accepta.
1 2 [LC] acceptador de persones a) Que usa parcialitat envers algú.
1 2 [LC] acceptador de persones b) Que tracta algú amb favoritisme o accepció.
2 m. i f. [DR] [ECT] Acceptant 2. L’acceptador d’una lletra.
acceptador2 -a
adj. [LC] Acceptable 1.
acceptant
1 adj. i m. i f. [LC] Que accepta.
2 1 m. i f. [ECT] [DR] Persona que s’obliga a pagar una lletra de canvi com a destinatari directe i deutor principal.
2 2 m. i f. [DR] Persona que accepta una herència.
acceptar
1 1 v. tr. [LC] Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina.
1 2 v. tr. [LC] Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla.
1 3 [ECT] [LC] acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la.
1 4 [DR] [LC] acceptar una herència Consentir legalment a rebre-la.
2 1 tr. [LC] Rebre en l’esperit com a veritable o valedor. Acceptar un càstig. Tots els presents van acceptar les condicions de pau. Acceptar una teoria. Li costa acceptar aquestes idees.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Acceptar la mort. Accepta la seva responsabilitat en aquest afer.
accepte -a
adj. [LC] Agradable, benvolgut, ben rebut.
acceptilació
f. [ECT] Descàrrec donat pel creditor al deutor sense haver rebut pagament.
acceptor
1 m. [EL] [QU] Substància que actua acceptant electrons en les reaccions químiques heterolítiques o en les d’oxidoreducció.
2 m. [EL] Àtom present en l’estructura cristal·lina d’un semiconductor, capaç de rebre un electró.
accés
[pl. -essos]
1 m. [LC] Arribada fins a un lloc, fins a una persona. El vestíbul dona accés al teatre. Porta d’accés a la platea. No tenir accés prop del ministre. Home de fàcil accés. Tenir accés a les dignitats.
2 1 m. [BB] Possibilitat d’una persona o d’un grup d’accedir a un coneixement, de posseir-lo i dominar-lo. Accés a la informació.
2 2 m. [IN] [BB] En inform., possibilitat o acció de disposar d’una informació existent en una memòria o un fitxer. Accés seqüencial, aleatori.
2 3 [IN] accés directe Accés que permet introduir-se directament en un fitxer informàtic, sense seguir la seqüència completa d’accés.
3 1 m. [MD] [LC] Augment o aparició bruscos d’un fenomen morbós. Un accés de febre. Un accés de tos.
3 2 m. [LC] PER EXT. Un accés de malenconia. Un accés de ràbia.
3 3 [MD] accés delirant Fenomen psiquiàtric caracteritzat per l’aparició brusca d’un quadre de deliri que té una evolució curta i que es resol favorablement.
4 m. [MD] Arribada d’agents morbosos, terapèutics o operatoris en un punt del cos.
accessibilitat
f. [LC] [GG] Qualitat d’accessible.
accessible
1 1 adj. [LC] De fàcil accés. Una muntanya accessible.
1 2 adj. [LC] Que hom pot abastar. Una ciència accessible a tothom.
2 1 adj. [LC] De tracte fàcil. No et faci vergonya visitar-lo, és una persona molt accessible.
2 2 adj. [LC] Que es deixa dominar o influir per alguna cosa. Una persona accessible a l’enveja, a la por.