caràcter
1 1 m. [FL] [AF] [FLL] Símbol gràfic, especialment l’usat per a la notació del llenguatge. Caràcters jeroglífics, cabalístics. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs. Caràcters d’impremta, d’escriptura. Desxifrar els caràcters d’una inscripció, d’un llibre vell. Caràcters inintel·ligibles.
1 2 [AF] [LC] bon caràcter d’una lletra Dibuix del signe gràfic ben traçat.
1 3 [AF] [LC] mal caràcter d’una lletra Dibuix del signe gràfic mal traçat.
1 4 m. [AF] Peça de fosa amb què s’imprimeix un text. Fosa, fonedor, de caràcters. Caràcters fosos expressament.
2 1 m. [EL] [IN] En inform., signe d’un repertori acceptat per convenció que és clarament reconegut i que conté informació, tant si es presenta agrupat amb d’altres com aïllat.
2 2 [IN] [EL] caràcter alfanumèric Caràcter que pertany a un joc que comprèn les lletres de l’alfabet, els caràcters numèrics i alguns signes de puntuació.
2 3 [IN] caràcter blanc Caràcter que representa una posició lliure dins una cadena de caràcters gràfics.
2 4 [IN] [EL] caràcter de control Caràcter usat per a influir sobre l’enregistrament, el processament, la transmissió o la interpretació de les dades.
2 5 [IN] caràcter gràfic Símbol que un ordinador pot llegir, emmagatzemar, representar o imprimir.
3 1 m. [AN] [LC] Signe màgic, cabalístic.
3 2 m. [AN] [LC] TALISMÀ.
4 m. [RE] Senyal inesborrable que, segons el catolicisme, imprimeixen en l’ànima els sagraments del baptisme, la confirmació i l’orde, que fa que no es puguin repetir en la mateixa persona. Caràcter baptismal.
5 1 m. [LC] Tret indicador de la natura essencial d’una persona o d’una cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres. Els caràcters generals d’una família, d’un ordre, d’una classe. Aquesta història té tots els caràcters de la veritat.
5 2 m. [LC] Suma d’aquests trets. El caràcter d’un poble, d’un país. El caràcter de l’arquitectura grega, de la poesia francesa. El caràcter de la joventut, de la vellesa. El caràcter d’una malaltia. Una fisonomia sense caràcter. Un estil que té molt de caràcter.
5 3 [AGF] caràcter cultural d’un arbre [o caràcter cultural d’una planta] Conjunt de característiques del cultiu d’un arbre, d’una planta, com ara l’hàbitat, la tolerància, el port, el creixement, la longevitat.
5 4 [LC] amb caràcter de loc. prep. EN QUALITAT DE. Ha anat a Roma amb caràcter d’ambaixador.
6 m. [FLL] [PS] Tret o trets dominants en la fisonomia moral d’una persona. Tenir bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter irascible, violent, lleuger, vanitós, enèrgic. Aquest actor no sap donar bé el caràcter dels personatges que representa. Falsejar el caràcter. Mantenir-se en caràcter.
7 m. [LC] [FLL] Persona considerada com a exemple típic d’un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc. L’avar de Molière és un caràcter admirablement traçat. Els Caràcters de La Bruyère. Els caràcters de Dickens. Un escriptor que estudia els caràcters que vol representar.
8 1 m. [LC] Manera d’ésser moral. Tenir fermesa, força, de caràcter. Ésser un caràcter, tot un caràcter. No tenir caràcter. L’educació del caràcter.
8 2 m. [LC] Individualitat, especialment marcada per l’excel·lència, la força o l’originalitat moral. Pere II fou tan gran pel caràcter com pel geni polític. El Renaixement fou una època abundant en caràcters.
caracterial
1 adj. [PS] [PE] Relatiu o pertanyent al caràcter.
2 adj. [PE] [PS] En psic., que presenta problemes de caràcter.
característic -a
1 1 adj. [LC] Que pertany al caràcter, que constitueix o revela el tret distintiu d’una persona o d’una cosa, peculiar. Propietats característiques d’una substància. Senyal característic. Diferència característica. És característic del nostre temps.
1 2 adj. [BOC] [AGF] En fitocenologia, associat estadísticament a un determinat tipus de vegetació. Una espècie característica de les fagedes acidòfiles.
2 1 f. [LC] Tret, qualitat o propietat pels quals una cosa es distingeix. Tal cos, tal mineral, etc., té les següents característiques. La terminació -s és la característica dels plurals catalans.
2 2 f. [MU] Nota distintiva en una escala diatònica.
3 f. [MT] Part entera d’un logaritme.
4 m. i f. [LC] [JE] Actor especialitzat en la interpretació de personatges d’edat o que requereixen una certa transformació física.
característicament
adv. [LC] D’una manera característica.
caracteritzable
adj. [LC] Que es pot caracteritzar.
caracterització
f. [LC] Acció de caracteritzar o de caracteritzar-se; l’efecte.
caracteritzar
1 1 v. tr. [LC] Marcar, descriure, distingir, pels caràcters propis.
1 2 v. tr. [LC] Constituir el caràcter (d’algú o alguna cosa). Els símptomes que caracteritzen una malaltia.
2 1 tr. [LC] Donar caràcter (a algú o alguna cosa). Aquest novel·lista, amb una frase, caracteritza els seus personatges.
2 2 intr. pron. [JE] Un actor, ajustar-se a les característiques del personatge que ha de representar, mitjançant el vestit, el maquillatge, etc. Les actrius es posaven la camisa de dormir per caracteritzar-se d’època.
caractero-
[LC] Forma prefixada del mot caràcter. Ex.: caracterografia.
caracterogènesi
f. [PS] Desenvolupament dinàmic del caràcter o la personalitat.
caracterologia
f. [PS] Ciència de la diferenciació psicològica individual.
caracterològic -a
adj. [PS] Relatiu o pertanyent a la caracterologia.
caracul
m. [AGR] Pell, generalment de color negre intens, provinent d’anyells joves o nounats d’una raça originària del Turquestan.
caràdrids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells limícoles, de l’ordre dels caradriformes, de mida petita o mitjana, camallargs, amb el bec curt, recte i punxegut, a la qual pertanyen els corriols, les daurades i les fredelugues.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
caradriformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells de morfologia externa molt diferent, que viuen a les maresmes, a la vora dels rius o al litoral, el qual comprèn setze famílies, deu de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
carafeixar
v. tr. [LC] [AQ] Una forta sotragada, els trets de l’artilleria, etc., consentir, fendre (una construcció, un artefacte).
carafresc -a
adj. [LC] Que té la cara fresca.
caragana
f. [BOS] Arbust o arbret caducifoli del gènere Caragana, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades amb el raquis i les estípules sovint espinosos, i flors grogues, originari de les zones estepàries d’Euràsia i conreat en jardineria.
caragirar
1 v. tr. [LC] Fer canviar d’idea (a algú). Els amics l’han caragirat.
2 intr. pron. [LC] Canviar d’idea, trencar la paraula donada, renegar d’un partit, girar-se contra algú amb el qual s’estava en bones relacions. Es va caragirar d’anar a la muntanya. Un dia es caragirà contra els seus germans.
caragirat1
m. [LC] [BOS] [AGA] FESOLET.
caragirat2 -ada
1 adj. [LC] Traïdor, renegat.
2 adj. [LC] Fals, hipòcrita.
caragol
1 1 m. [LC] [ZOI] [AGR] Mol·lusc gastròpode pulmonat, proveït d’una closca en espiral i quatre tentacles al cap. Caragols de terra o terrers. Caragols de mar. Un plat de caragols. Caragols a la llosa, a la petarrellada.
1 2 [LC] [ZOI] caragol bover Caragol de terra molt apreciat en gastronomia (Cryptomphalus aspersus).
2 m. [LC] [ZOA] Closca d’un caragol.
3 1 m. [EI] [IMF] Tija cilíndrica o cònica amb un sortint o filet de secció rectangular, triangular, etc., que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua, i que es fixa en el cos on penetra encaixant dins les espires en buit que ella mateixa s’obre o que porta la femella.
3 2 [IMI] caragol d’Arquimedes Barra metàl·lica en forma d’hèlix que, col·locada sobre mitja canonada i en angle sobre l’horitzontal, eleva aigua i sòlids en girar sobre el seu eix.
4 1 m. [LC] Cos flexible formant espiral. La noia s’havia fet dos caragols de cabell que li tapaven els polsos.
4 2 [LC] [IMF] caragols de fuster Encenalls.
4 3 m. [LC] Caragolí 3. Un fil tan retort, que tot eren caragols quan el descabdellaves.
4 4 m. [AGP] Xarxa disposada en espiral que forma part de la moruna.
4 5 m. [LC] Massa fluida que es mou en espiral. Un caragol o xuclador. Un caragol de vent que ha arrencat pler d’arbres.
5 1 m. [IMF] [IMI] [EI] Eina formada per dues peces que es clouen a manera de mandíbules mitjançant un caragol i que serveix per a tenir fixada la peça que es treballa. Caragol de fuster, de manyà. Caragol d’electricista.
5 2 [IMF] caragol d’estoc Petit caragol suplementari, emprat principalment pels ebenistes, que es fixa al banc ocasionalment per tal de prémer peces d’elaboració difícil.
5 3 [IMF] caragol d’estrènyer Eina per a prémer dues peces o dues parts d’un treball en procés d’encolada, per a subjectar peces o parts de l’objecte que es treballa, i també per a fixar damunt del banc una peça o part d’una feina perquè no es bellugui mentre és treballada.
5 4 [SP] caragol de glaç Baga d’acer emprada com a estri de seguretat en escalades hivernals.
5 5 m. [IT] Politja fixa a l’arbre d’espirals de la selfactina.
6 m. [MD] [ZOA] CÒCLEA.
caragola
1 f. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les geraniàcies, de fulles molt dividides, flors rosades, violàcies o blanques, sovint un xic asimètriques, i fruits amb llargues arestes que amb els canvis d’humitat es recaragolen, pròpia sobretot de les codines i roques de la muntanya mediterrània (Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins).
2 f. [LC] Caragol petit i blanquinós.
caragolada
f. [LC] [HO] Menjada de caragols.
caragoladís -issa
adj. [LC] Que té propensió a caragolar-se. Cabell caragoladís.
caragolaire
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que aplega, cria o ven caragols.
caragolament
1 m. [LC] Acció de caragolar o de caragolar-se; l’efecte.
2 m. [MD] Còlic intestinal.
caragolar
1 v. tr. [LC] Disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica. Caragolar un mapa. Caragolar una cigarreta.
2 1 tr. [LC] Retorçar (un objecte flexible). Caragolar un floc de cabells. Caragolar-se algú el bigoti.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Caragolar un renec.
2 3 intr. pron. [LC] El cabell se’m caragola. Caragolar-se de riure. Caragolar-se de mal de ventre. S’havia caragolat en un racó com un cuc.
3 1 tr. [LC] [IMF] Endinsar (un caragol) en un forat prement-lo i imprimint-li alhora un moviment de rotació amb un tornavís.
3 2 tr. [LC] [IMF] [IMI] Donar un moviment de rotació (a un caragol o una femella) per tal de fixar l’un amb l’altra, amb l’ajut de diferents tipus de claus.
caragolera
1 1 f. [LC] [AGR] Gàbia on es guarden vius els caragols.
1 2 f. [AGP] Ormeig per a pescar caragols.
2 f. [LC] [BOS] MORELLA ROQUERA.
caragolet
m. [ZOO] Ocell de bardissa de la família dels troglodítids, d’uns 9 centímetres de llargada, de plomatge bru, l’ocell més petit d’Europa (Troglodytes troglodytes).
caragolí
1 m. [LC] [ZOI] Caragol petit.
2 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les papilionàcies, enfiladissa, semblant a la mongetera, de tavelles grosses i llavors globuloses i brunes, originària de l’Amèrica del Sud (Phaseolus caracalla).
3 m. [LC] [IT] Tros de fil que es doblega i es retorça sobre ell mateix en afluixar el fil.
4 m. [LC] [ED] Olla petita.
caragolina
f. [LC] Caragolí 1.
caragròs -ossa
adj. [LC] Que té la cara grossa.
caraisme
m. [RE] Sistema doctrinal dels caraïtes.
caraïta
1 m. i f. [RE] Membre d’una secta jueva que refusa les tradicions orals rabíniques recollides en el Talmud i només admet com autoritzada la Sagrada Escriptura.
2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als caraïtes.
carall
1 1 m. [LC] VULG. Penis 1.
1 2 interj. [LC] VULG. Expressió usada per a denotar estranyesa, admiració, enuig.
2 m. [LC] [ZOP] carall de rei Fadrí 4.
carallarg -a
adj. [LC] Que té la cara llarga.
carallet
m. [LC] POP. Persona sense esperit, poc espavilada.
carallot
m. [LC] POP. Home aturat, encantat, condescendent per badoqueria. S’estava allí plantat com un carallot. Ets un carallot. No et deixis entabanar, carallot.
carallotada
f. [LC] POP. CARALLADA.
carals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes de la classe de les carofícies, d’aigua dolça o salabrosa, de tal·lus amb cèl·lules axials llargues i branques sovint verticil·lades, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Chara i Nitella, entre d’altres.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
caram
interj. [LC] Eufemisme per carall.
caramasera
f. [LC] Dona que es capté curosament de l’administració domèstica.
carambola1
1 f. [LC] [JE] Jugada de billar que consisteix a tocar, amb la bola que hom tira, les altres dues boles. Fer carambola. Jugar a caramboles. Joc de caramboles.
2 [LC] per carambola loc. adv. INDIRECTAMENT.
carambola2
f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible del caramboler, carnós, allargat i amb cinc prominències longitudinals, la secció del qual és com una estrella de cinc puntes, de color groc i de gust àcid.
caramboler
m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre de la família de les oxalidàcies, originari del sud-est asiàtic i cultivat a les regions tropicals pels seus fruits, les caramboles (Averrhoa carambola).
carambolista
m. i f. [LC] [JE] Jugador de caramboles.
caramel
1 m. [LC] [HO] Pasta de sucre fos i enrossit per l’acció del foc.
2 m. [LC] [HO] Pastilla, barreta, etc., feta de pasta de caramel a la qual s’ha afegit alguna essència. Caramels de menta, de rosa, d’anís.
caramell
1 1 m. [LC] Penjoll de glaç, regalim glaçat.
1 2 m. [LC] [GL] ESTALACTITA.
1 3 m. [LC] Regalim de sèu, cera, esperma de balena, etc., que es pren al llarg d’una candela.
2 m. [LC] Tros de ble recremat que forma al capdamunt com un bolet.
3 m. [LC] [IT] Cordill prim de cànem.
caramella
1 1 f. [LC] [MU] Aeròfon rústic de llengüeta senzilla o doble, fet sovint amb canya.
1 2 f. [LC] [MU] Canó de certs instruments de vent que s’aplica a la boca.
2 f. [LC] [AR] [IMI] Cap del canó per on bufa el vidrier.
3 f. [LC] [IMI] Canó de vidre, metall, etc., que serveix per a dirigir la flama d’un llum, d’un bufador.
caramellaire
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que canta caramelles.
caramel·lera
f. [BOS] JUSQUIAM.
caramelles
1 f. pl. [LC] [MU] [AN] Colla de cantaires que per Pasqua surten a cantar per les cases del poble i fan acapte d’ous, diners, etc.
2 f. pl. [LC] [MU] Cançons que canten aquests cantaires.
caramel·lització
f. [HO] Formació de caramel.
caramel·litzar
1 v. tr. [LC] [HO] ACARAMEL·LAR.
2 v. tr. [LC] [HO] Revestir de caramel.
3 v. tr. [LC] [HO] Acolorir (un líquid) amb caramel.
carament
1 1 adv. [LC] Tendrament, sol·lícitament.
1 2 adv. [LC] Amb instància.
2 adv. [LC] A preu alt.
caramenut -uda
adj. [LC] Que té les faccions petites.
caramida
f. [FIF] IMANT.
caramot
m. [LC] [JE] ESTAFERM.
caramuixa1
f. [IT] CANEMUIXA.
caramull
1 1 m. [LC] Porció d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté. Fer caramull. Llevar el caramull. El caramull d’un gelat.
1 2 [LC] a caramull loc. adv. a) Formant caramull. Una mesura de blat a caramull. Un plat d’arròs a caramull.
1 2 [LC] a caramull loc. adv. b) En abundància.
1 3 [LC] [AGA] caramull d’un paller Porció superior, de forma cònica.
2 1 m. [LC] Munt 2. Un caramull de pedres, de bales, de rocs.
2 2 m. [LC] [AGA] Munt de gra que resulta de la batuda d’un dia. Fer el caramull després de la batuda.
3 m. [LC] Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.
caramullar
1 v. tr. [LC] Omplir a caramull.
2 v. tr. [LC] Posar (diverses coses) formant caramull.
carandaí
m. [BOS] Arbre de la família de les palmes, amb aspecte de margalló alt i esvelt, originari de l’Amèrica del Sud, les fulles del qual, palmades, estan recobertes d’una pruïna, la carnauba, que s’empra com a cera (Copernicia prunifera o C. cerifera).
caranegre -a
adj. [LC] Que té fosc el color de la cara.
caràngids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb el cos de forma molt variable, amb dues aletes dorsals, la primera de les quals està formada per radis espinosos sovint curts i separats, una aleta anal precedida de dues espines i una aleta caudal forcada, que inclou espècies tan diferents com la cèrvia, les palomides, el pàmpol i els sorells.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
caranques
f. pl. [LC] Afalacs, moixaines.
carantoines
f. pl. [LC] CARANQUES.
caràpids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos molt allargat, aprimat posteriorment i acabat en punta, amb les aletes dorsal i anal molt llargues, baixes i confluents, sense aletes ventrals, paràsits o simbionts d’holotúries i altres organismes marins.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
carapigat -ada
adj. [LC] Que té pigues a la cara.
caraplè -ena
adj. [LC] Ple de cara.
cara-rodó -rodona
adj. [LC] Que té la cara rodona.
cara-roig -roja
adj. [LC] [ZOA] Que té la cara roja.
cara-rugat -rugada
adj. [LC] Que té la cara plena d’arrugues.
cara-sol
m. [LC] [GL] Solell 2.
carassa
1 1 f. [LC] Cara grotesca. Fer carasses.
1 2 f. [LC] Carota 2.
1 3 f. [LC] [AR] Cara de pedra, metall, etc., esculpida en algunes fonts, portals o cantonades.
1 4 f. [LC] GÀRGOLA.
1 5 f. [LC] Ninot de palla que es posa al cim del paller per a espantar els ocells.
2 f. [LC] Bocí de paret mal emblanquinat o mal pintat.
carasseta
f. [LC] Carota 2.
carassi
m. [ZOP] CARPÍ2.
carat
interj. [LC] Eufemisme per carall.
caràtula
1 f. [LC] Careta 1 1.
2 f. [LC] [IQ] Senyal que, com a marca de fàbrica, solen posar els paperaires damunt cada raima de paper.
3 f. [AF] Rectangle situat a l’angle d’un plànol en què consten el títol, l’escala, l’autor, etc.
4 f. [AF] Bossa de cartolina que serveix per a protegir els discos musicals.
caratxos
interj. [LC] Eufemisme per carall.
caravaggisme
m. [AR] Corrent artístic de la pintura europea del segle XVII influït per l’obra de Caravaggio.
caravana
1 1 f. [LC] [AN] [ISL] Colla de viatgers, mercaders, pelegrins, que es reuneixen per travessar el desert o altres contrades mancades de seguretat.
1 2 f. [LC] Colla de gent que va en companyia en viatges, excursions, etc.
1 3 f. [LC] CORRUA. Una caravana de vehicles.
2 1 f. [HIH] [RE] Companyia de novicis de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem que el gran mestre trametia a combatre els musulmans.
2 2 [HIH] [RE] fer les seves caravanes a) Els cavallers novicis, servir en les expedicions de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem contra els musulmans.
2 2 [LC] fer les seves caravanes b) Fer els primers passos penibles en una carrera, una empresa, un servei, etc.
3 f. [SP] [TRG] Remolc arrossegat per un automòbil i condicionat especialment com a habitatge per a acampada.
caravaner caravanera
m. i f. [AN] [PR] [LC] Persona que condueix bèsties de càrrega en una caravana.
caravàning
1 m. [LC] [SP] Forma de turisme consistent a viatjar i allotjar-se en una caravana.
2 m. [LC] Terreny destinat a les caravanes.
caravanista
m. i f. [LC] [SP] [HO] Persona que practica el caravàning.
caravanserrall
m. [AN] A Orient, edifici gran, amb un gran pati al mig, on les caravanes s’acullen de nits.
caravel·la
f. [LC] [TRA] Nau del segle XV, d’una sola coberta, tres arbres i veles llatines o rodones. Les caravel·les de Colom.
cara-xuclat -xuclada
adj. [LC] XUCLAT DE GALTES.
carbaborà
m. [QU] Compost derivat dels hidrurs de polibor que conté vèrtexs ocupats per grups CH, els quals reemplacen àtoms de bor que eren presents en els vèrtexs de l’hidrur de què deriva.
carbamat
m. [QU] Sal d’un àcid carbàmic.
carbàmic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als àcids carbàmics.
carbamida
f. [QU] Urea, amida de l’àcid carbàmic.
carbamina
f. [QU] ISOCIANUR.
carbanió
m. [QU] Anió orgànic en què la càrrega negativa és localitzada en un àtom de carboni.
carbazole
m. [QU] Compost heterocíclic nitrogenat, de caràcter aromàtic, que conté tres anells condensats, que ocorre en els olis procedents de la destil·lació seca del carbó, emprat en la indústria orgànica pesant per a la manufactura de colorants, insecticides, explosius, etc.
carbil
m. [QU] Àtom de carboni que actua com un radical bivalent.
carbinol
1 m. [QU] ALCOHOL METÍLIC.
2 m. [QU] Grup –CH2OH quan la denominació d’un alcohol es construeix considerant-lo derivat substituït del metanol.
carbó
1 1 m. [LC] [AGF] [IQ] Substància sòlida, lleugera, negra, combustible, que s’obté destil·lant o cremant incompletament llenya i altres matèries orgàniques. Carbó d’alzina.
1 2 [QU] [IQ] carbó activat [o carbó actiu] Carbó amorf, pulverulent o granular, d’una gran superfície específica deguda a la seva porositat, emprat com a adsorbent, decolorant o clarificador.
1 3 [IQ] carbó animal Carbó obtingut de la carbonització d’ossos i altres teixits animals.
1 4 [IQ] [QU] [GL] carbó de coc Residu carbonós obtingut en la destil·lació seca dels carbons bituminosos o d’altres combustibles, com el petroli.
1 5 [QU] [IMI] [GL] carbó de pedra Carbó fòssil, de color fosc o negre, format al llarg de períodes geològics per la descomposició parcial de matèria vegetal fora de l’accés de l’aire.
1 6 [IQ] carbó de retorta Sutge que es fa a les parets de les retortes de les fàbriques de gas a causa de la carbonització d’una part de les matèries volàtils despreses en la coquització de l’hulla.
1 7 [GL] carbó gras Carbó ric en matèries volàtils.
1 8 [QU] [IMI] [GL] carbó mineral CARBÓ DE PEDRA.
1 9 [IQ] [AGF] [QU] [GL] carbó vegetal Carbó que s’obté destil·lant o cremant incompletament llenya.
2 1 m. [AR] Carbonet o llapis amb mina de carbó que es fa servir per a dibuixar.
2 2 m. [AR] Dibuix fet amb carbó.
3 m. [AGA] [BOB] Malaltia que sovint ataca les plantes gramínies o les ciperàcies, produïda per fongs basidiomicets del gènere Ustilago o gèneres afins i que es manifesta en forma de pols negra o carbonosa.
4 1 m. [BOB] [AGA] Fong paràsit del gènere Ustilago o gèneres afins de l’ordre dels ustilaginals, que produeixen la malaltia del carbó. Carbó de l’ordi, de la civada, del blat.
4 2 [BOB] [AGA] carbó del blat de moro Carbó que forma bosses de forma i mida variables, comestibles quan són tendres (Ustilago maydis).
carbo-
[LC] [QU] V. CARBONI-.
carbocatió
m. [QU] IÓ CARBONI.
carbohidrat
m. [BI] GLÍCID.
carbon-
[LC] [QU] V. CARBONI-.
carbonada
1 f. [LC] Fornada de carbó.
2 f. [HO] Carn de porc, de vedella o de bou cuita a la brasa, sobre carbó.
3 f. [LC] [MD] Meconi 1.
carbonar
1 v. tr. [LC] [AGF] Convertir en carbó. Avui hem acabat de carbonar el nostre tros de bosc. Han carbonat les alzines.
2 intr. pron. [LC] [AGA] L’espiga dels cereals, convertir-se en una pols negra produïda per la malaltia del carbó.
3 intr. [LC] [MD] Fer un excrement malaltís semblant a la carbonada.
carbonari -ària
1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent als carbonaris o al carbonarisme.
2 m. i f. [HIH] Partidari del carbonarisme.
carbonarisme
m. [HIH] Moviment d’ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle XIX, durant la dominació napoleònica.
carbonat1
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid carbònic.
2 [QU] carbonat de sodi Sal disòdica de l’àcid carbònic, que existeix en forma d’una sal anhidra, de fórmula Na2CO3, de fort gust alcalí, i en forma hidratada, de fórmula Na2CO3·10H2O, emprada en la fabricació de sabó, de vidre, de reactius químics, en la descalcificació de l’aigua, en el rentat i el blanqueig de tèxtils i en altres aplicacions.
3 m. [QU] Anió de fórmula CO32-, que prové de l’àcid carbònic per dissociació dels seus dos hidrògens.
carbonat2 -ada
adj. [AGR] Que té taques fosques, s’aplica a un animal.
carbonatació
1 f. [QU] [GLG] Acció de carbonatar o de carbonatar-se.
2 f. [HO] Operació consistent a saturar d’anhídrid carbònic l’aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques.
3 f. [HO] Operació de purificació del sucre.
4 f. [GLG] Procés d’alteració hidrotermal pel qual una roca o alguns dels seus components són parcialment o totalment reemplaçats per agregats de carbonats.
carbonatar
1 1 v. tr. [QU] [GLG] Convertir en carbonat.
1 2 v. tr. [QU] Impregnar d’àcid carbònic.
2 intr. pron. [LC] Convertir-se en carbonat.
carbonatat -ada
adj. [QU] Que conté carbonat.
carbonàtic -a
1 adj. [GLG] Relatiu o pertanyent als carbonats.
2 adj. [GLG] Que conté carbonats. Roca carbonàtica.
carbonatita
f. [GLG] Roca ígnia que conté més d’un 50 % de carbonat d’origen magmàtic.
carbonatofluorapatita
f. [GLM] Mineral del grup de les apatites, fluorofosfatocarbonat de calci, de fórmula Ca5(PO4,CO3)3F, que cristal·litza en el sistema hexagonal i es presenta generalment en les fosforites en forma de masses criptocristal·lines.
carbonatohidroxilapatita
f. [GLM] Mineral del grup de les apatites, fosfatocarbonat de calci, de fórmula Ca5(PO4,CO3)3OH, que cristal·litza en el sistema hexagonal i es presenta generalment en les fosforites en forma de masses criptocristal·lines.
carboncle
1 1 m. [LC] [IMI] [GLM] Robí 1.
1 2 m. [GLM] [LC] Gemma de color roig.
2 m. [HIG] En heràld., figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.
3 m. [LC] [MD] [VE] Malaltia infecciosa dels animals, especialment del bestiar boví i del bestiar oví, que es pot transmetre a l’home per un bacteri que es troba en el pus de les lesions cutànies, en els esputs i en els excrements.
carboneig
m. [LC] [AGF] Acció de carbonejar o carbonar.
carbonejar
1 1 v. tr. [LC] [AGF] Carbonar 1.
1 2 v. tr. [LC] Assemblar-se al carbó.
2 intr. [LC] [TRA] Una nau de vapor, proveir-se de carbó.
carboner1
1 1 m. [LC] [BOB] Bolet del grup de les russulals, de carn compacta, el color de la qual vira, quan s’exposa a l’aire, de blanquinós a roig, a gris o a negre.
1 2 [BOB] carboner gros Carboner de làmines molt separades, que enfosqueix a roig i després a negre (Russula nigricans).
1 3 [BOB] carboner petit Carboner que vira més directament al negre (Russula albonigra).
2 m. [LC] [ZOO] COTXA CUA-ROJA.
carboner2 carbonera
m. i f. [LC] [PR] [AGF] [MI] Persona que fa o ven carbó.
carbonera
1 1 f. [LC] [AGF] [IQ] [MI] Pila de fusta tapada amb llenya verda, amb herba i amb terra, feta per obtenir carbó vegetal per la combustió lenta de la fusta.
1 2 f. [LC] [AGF] Clariana del bosc on hi ha una carbonera.
2 f. [LC] [ED] [MI] Lloc on es guarda el carbó.
3 f. [LC] [AGF] [IMI] [MI] Fornet on es tornen a cremar els cruanys.
4 f. [LC] [TRA] Vela de l’estai major.
5 f. [ZOO] [LC] MALLERENGA CARBONERA.
6 1 f. [BOB] FREDOLIC GROS.
6 2 f. [BOB] CUALBRA CARBONERA.
carboneria
f. [LC] [IMI] Botiga de carboner.
carbonet
1 m. [LC] Carbó de petites dimensions.
2 m. [LC] [AR] Branquilló de romaní, d’avellaner, de salze, etc., carbonitzat, que forma una mena de llapis per a dibuixar al carbó.
carboni
1 m. [LC] [QU] [ML] Element químic no-metàl·lic que es presenta en diverses formes al·lotròpiques, una de les quals és el diamant i una altra el grafit, i és el constituent més important del carbó i l’element bàsic de tota la matèria orgànica (símbol, C; nombre atòmic, 6; pes atòmic, 12,01).
2 [QU] carboni 14 Isòtop radioactiu del carboni que permet la datació dels vestigis orgànics trobats, per exemple, en restes arqueològiques.
3 [QU] carboni quaternari En una estructura molecular, àtom de carboni que es troba unit a quatre àtoms de carboni més mitjançant sengles enllaços covalents.
carboni- [o carbon-, o carbo-]
[LC] [QU] Forma prefixada dels mots carbó i carboni. Ex.: carbonífer, carbonúria, carbometilè.
carbònic -a
1 1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al carboni.
1 2 adj. [QU] Que conté carboni.
2 1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al diòxid de carboni.
2 2 adj. [QU] Que conté diòxid de carboni. Aigües carbòniques.
carbonífer -a
1 adj. [MI] [GL] Que conté carbó mineral.
2 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al carbonífer.
2 2 m. [GL] Cinquè sistema i període del paleozoic, situat entre el devonià i el permià, que va de 365 a 290 milions d’anys.
carbonil
1 m. [QU] Grup funcional de fórmula >C=O, característic dels aldehids i de les cetones.
2 m. [QU] Radical divalent positiu, >C=O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
3 m. [QU] Monòxid de carboni que forma part d’un complex com a lligand.
carbonílic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al grup carbonil o als compostos que el contenen.
carbonissa
f. [LC] [MI] Pols de carbó, terregada.
carbonitruració
f. [ML] Tractament tèrmic que consisteix en l’aportació de carboni i nitrogen a la superfície de les peces d’acer per tal d’endurir-les.
carbonitrurar
v. tr. [ML] Efectuar una carbonitruració.
carbonització
1 f. [LC] [QU] [IQ] Acció de carbonitzar; l’efecte.
2 [QU] carbonització de l’hulla COQUITZACIÓ.
carbonitzador
m. [IQ] Aparell destinat a efectuar una carbonització.
carbonitzar
1 1 v. tr. [LC] [QU] [IQ] Reduir a carbó.
1 2 v. tr. [IMF] Cremar superficialment (la fusta) perquè la capa cremada la protegeixi dels insectes i de la humitat.
2 tr. [IT] Sotmetre (els teixits de llana) a l’acció d’àcids per llevar-ne les impureses vegetals.
carbonós -osa
1 adj. [LC] Que conté carbó.
2 adj. [LC] Semblant al carbó.
carborúndum
m. [IQ] Abrasiu artificial que és un carbur de silici.
carboxi-
[QU] Forma prefixada del mot carboxil, que indica la presència d’un grup carboxil en una molècula quan no és el substituent principal. Ex.: carboxipeptidasa.
carboxihemoglobina
f. [QU] Compost format pel monòxid de carboni amb l’hemoglobina, de la qual aquell desplaça reversiblement l’oxigen i impedeix així que la sang realitzi el transport d’oxigen cap als teixits de l’organisme.
carboxil
m. [QU] Grup de fórmula CO2H que dona propietats àcides a la molècula que el conté.
carboxilat
m. [QU] Anió derivat d’un àcid carboxílic per dissociació d’un protó.
carboxílic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al grup carboxil o als compostos que el contenen.
carboximetilcel·lulosa
f. [QU] Compost existent en forma de sal sòdica que és obtingut tractant la cel·lulosa amb cloroacetat de sodi en medi alcalí, emprat en la indústria de detergents, de pintures, etc., com a col·loide protector.
carbur
m. [QU] Compost binari de carboni i d’un altre element menys electronegatiu que el carboni. Carbur de calci.
carburació
f. [EI] [ML] Acció de carburar.
carburador
m. [LC] [EI] Aparell dels motors d’explosió en què l’aire o un gas és carburat fent-lo passar sobre la superfície o a través de gasolina o qualsevol altre líquid inflamable.
carburant
1 adj. [LC] [EI] Que carbura.
2 m. [IQ] [LC] [EI] Combustible líquid, constituït per hidrocarburs, emprat en els motors de combustió interna.
carburar
1 1 v. tr. [LC] [EI] Impregnar (l’aire o un gas) de compostos volàtils de carboni.
1 2 v. tr. [ML] Enriquir en carboni (un aliatge metàl·lic).
1 3 v. tr. [EI] [TRG] Mesclar (un carburant) amb aire en la proporció adequada per al funcionament d’un motor d’explosió.
2 1 intr. [LC] POP. Funcionar, rutllar. La nevera ja no carbura.
2 2 intr. [LC] POP. Pensar, raonar. Noi, que no carbures?
carç
m. [BOS] CÀRRITX.
carca
m. i f. [LC] Reaccionari, persona d’idees retrògrades.
carcabà
m. [IMI] Cavitat en la qual gira la roda del molí hidràulic.
carcaix
m. [LC] [DE] [SP] Estoig per a portar fletxes.
carcaixentí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Carcaixent.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Carcaixent o als seus habitants.
carcanada
1 f. [LC] [ZOA] Ossada sencera d’un animal despullada de la carn.
2 f. [LC] [ZOA] El que resta d’un ocell un cop llevats els membres i les parts carnoses.
3 f. [LC] Esquelet d’una persona o d’un animal. Tenir una bona carcanada.
carcanyell
m. [LC] [MD] Part posterior de la boca des del vel del paladar a la laringe i a l’esòfag.
carcanyol
m. [LC] [AQ] [AR] Espai lateral i inferior d’una volta comprès entre l’extradós de la volta i el de les voltes contigües o les prolongacions dels murs sobre els quals recolza la volta.
carcarrínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, de cos fusiforme, generalment sense espiracle, amb les dents agudes i tallants, la primera aleta dorsal molt més grossa que la segona, que inclou la tintorera i el tauró gris.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
carcassa
1 f. [LC] CARCANADA.
2 1 f. [LC] [AQ] Part interna d’una cosa, que aguanta les altres parts. La carcassa d’un capell.
2 2 f. [LC] [AQ] [IMF] Armadura de fusta o de ferro que sosté les diferents parts d’una construcció. La carcassa d’un edifici.
3 f. [LC] [IT] Roba de cotó o de jute, engomada i enterca, usada per a folrar especialment vestits de dona.
4 f. [DE] Bomba incendiària coberta d’una tela enquitranada, usada antigament.
carcatràs
m. [ZOO] Paràsit 4.
carcellatge
m. [HIH] Dret que pagava el pres a l’escarceller. Pagar carcellatge de 4 diners per cada dia.
carceller carcellera
m. i f. [LC] [PR] ESCARCELLER, ESCARCELLERA.
càrcer
m. [LC] [DR] PRESÓ.
carcera
f. [LC] [BOS] CÀRRITX.
carcerari -ària
adj. [LC] [DR] Referent o pertanyent al càrcer o presó. Règim carcerari.
carcèrul
m. [BO] Fruit sincàrpic i globulós, molt similar a una núcula però d’origen pentacarpel·lar, característic del tell.
carcinogen -ògena
adj. [MD] CANCERIGEN.
carcinogènesi
f. [MD] Formació de càncer, de carcinoma o de qualsevol altra neoplàsia maligna.
carcinoma
m. [MD] Tumor epitelial maligne.
carcinomatós -osa
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al carcinoma.
carcomprar
v. tr. [LC] Pagar car.
carculla
f. [LC] [ZOI] Conquilla 1.
card
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herbacol 1.
1 2 [BOS] [AGA] card coler [o card comú, o card d’herba, o card de formatjar] Herbacol 1.
2 1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia de diferents gèneres de les famílies de les compostes, les umbel·líferes i les dipsacàcies, de fulles, i sovint també tiges i bràctees, espinoses.
2 2 [BOS] card beneit Card de la família de les compostes, acaule o gairebé, de fulles pinnatipartides i capítols grocs envoltats de bràctees espinoses, que es fa a les messes i guarets (Cnicus benedictus).
2 3 [BOS] card blanc a) CALCIDA BLANCA.
2 3 [BOS] card blanc b) CARDÓ.
2 3 [BOS] card blanc c) Panical 1.
2 4 [BOS] card burral Card de la família de les compostes, robust, de fulles espinoses marbrades de blanc per sobre i capítols purpuris amb les bràctees terminades en una espina molt llarga i gruixuda, que es fa als indrets ruderals, sobretot a les terres mediterrànies (Silybum marianum).
2 5 [BOS] card caderner [o card de cadernera] CARLINA CARDIGUERA.
2 6 [BOS] card clapat CARD BURRAL.
2 7 [BOS] card cigrell Carlina de tija erecta i ramificada i capítols grocs disposats en inflorescència corimbiforme, que es fa als pasturatges mediterranis secs (Carlina corymbosa).
2 8 [BOS] card d’eriçó Card de la família de les compostes, poc espinós, de fulles cotonoses per sota i inflorescències globoses blavenques, que es fa als herbassars nitròfils de la muntanya mitjana (Echinops sphaerocephalus).
2 9 [BOS] card d’esca PANICAL BLAU.
2 10 [BOS] card de moro Card de la família de les compostes, molt espinós, amb les flors dels capítols d’un groc ataronjat, que es fa als llocs ruderals secs de les terres mediterrànies (Scolymus hispanicus).
2 11 [BOS] card de sang Card anual de la família de les compostes, de fulles poc o molt tomentoses i les bràctees dels capítols florals de color purpuri, propi dels camps i prats secs de les terres mediterrànies (Carlina lanata).
2 12 [BOS] card de séquia CAPFERRAT.
2 13 [BOS] card del dimoni Card de la família de les compostes, semblant a la bufassa, de bràctees involucrals amples, les externes recorbades, que es fa als terrenys molt pasturats de la regió mediterrània (Onopordum illyricum).
2 14 [BOS] card eriçat CARD D’ERIÇÓ.
2 15 [BOS] card fuell Card anual de la família de les compostes, de flors grogues, comú als llocs secs de les terres mediterrànies (Carthamus lanatus).
2 16 [BOS] card gallofer CARD BURRAL.
2 17 [BOS] card girgoler Panical 1.
2 18 [BOS] card lleter CARD BURRAL.
2 19 [BOS] card marí PANICAL MARÍ.
2 20 [BOS] card marià CARD BURRAL.
2 21 [BOS] card menut CAPFERRAT.
2 22 [BOS] card negre CARD FUELL.
2 23 [BOS] card panical Panical 1.
2 24 [BOS] card sant CARD BENEIT.
2 25 [BOS] card tromper CALCIDA BLANCA.
2 26 [BOS] card tucà CARD D’ERIÇÓ.
2 27 [BOS] card vermell Obriülls 1.
carda
1 f. [LC] [IT] [BOS] Cap del cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s’aprofita per a perxar certs teixits.
2 1 f. [LC] [IT] Instrument per a pentinar les floques de cotó i de llana, consistent en una fusta plana sobre la qual hi ha clavat un tros de cuir guarnit amb punxes de filferro.
2 2 f. [LC] [IT] Màquina emprada en el procés de filatura que neteja i individualitza les fibres tèxtils, formant un vel o una cinta de carda.
3 f. [IMI] Raspall proveït de pues d’acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar les llimes.
cardada
1 f. [LC] [IT] Acció de cardar.
2 f. [LC] [IT] Quantitat de matèria fibrosa que es posa a la carda d’una vegada.
cardador cardadora
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona encarregada de l’operació de cardar.
cardaire
m. [LC] [ZOP] RAJADA CARDAIRE.
cardalloba
f. [BOS] BUFASSA.
cardamom
1 m. [BOS] Herba rizomatosa de la família de les zingiberàcies, alta, de fulles llargues lanceolades i fruit en càpsula, originària de l’Índia i conreada en regions de clima càlid per les seves llavors (Elettaria cardamomum).
2 m. [MD] [BOS] Llavor del cardamom, emprada com a espècia i també en perfumeria i com a medicinal.
cardar
1 1 v. tr. [LC] [IT] Sotmetre (una fibra tèxtil) a l’acció de la carda. Abans de filar la llana, l’hem de cardar.
1 2 v. tr. [ED] Crespar 1.
2 1 intr. [LC] [MD] VULG. Copular 1 2.
2 2 tr. [LC] POP. FOTRE1.
cardassa
1 f. [LC] [BOS] Card generalment robust, sobretot del gènere Onopordum, de la família de les compostes.
2 [BOS] cardassa blanca Cardassa de fulles grises o blanquinoses espinoses, fent una roseta aplicada a terra, al bell mig de la qual neixen diversos capítols sèssils de flors blanques, pròpia de la muntanya mediterrània (Onopordum acaule).
cardassar
m. [LC] [BOC] Herbassar de cards.
cardat
m. [LC] [IT] Resultat obtingut amb el treball de la carda.
cardatge
1 m. [IT] Operació d’acabament a què són sotmesos alguns teixits per tal de produir en la superfície un pèl més o menys llarg.
2 m. [IT] En el procés de la filatura, operació realitzada amb la carda.
cardenal
1 1 m. [LC] [RE] [PR] Prelat, nomenat pel papa, que forma part del sacre col·legi, la principal missió del qual és l’elecció del nou pontífex.
1 2 [RE] cardenal vicari Cardenal que en nom del papa regeix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.
2 m. [ZOP] Peix de la família dels traquiptèrids, d’uns 100 centímetres de llargada, de color argentat amb algunes bandes verticals fosques i sinuoses, amb el perfil del ventre ondulat i la regió caudal molt estreta (Zu cristatus).
3 m. [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, de color vermell el mascle, formes robustes, bec fort i curt, que viu a l’Amèrica del Nord (Cardinalis cardinalis).
cardenalat
m. [LC] [RE] Dignitat de cardenal.
cardenalici -ícia
adj. [LC] [RE] Pertanyent al cardenal.
carder cardera
m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que fa, repara o ven cardes.
carderola
f. [LC] [ZOO] CADERNERA.
cardet
1 1 m. [LC] [BOS] CARDÓ.
1 2 m. [BOS] CARDETA.
1 3 m. [BOS] CARD DE MORO.
1 4 [LC] [BOS] cardet bord CALCIDA BLANCA.
2 m. [IT] Escureta 1.
cardeta
f. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les dipsacàcies, de vegades molt menuda, amb les fulles oposades, pinnatisectes, les flors rosades o blavenques, disposades en capítols, i els fruits proveïts d’una corona membranosa, pròpia d’indrets àrids de la terra baixa (Scabiosa stellata).
cardi-
[LC] [MD] V. CARDIO-.
-cardi
[LC] Forma sufixada del mot gr. kardía, ‘cor’. Ex.: mesocardi.
-càrdia
[LC] Forma sufixada del mot gr. kardía, ‘cor’, que indica una anomalia del cor. Ex.: dextrocàrdia.
cardíac -a
1 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al cor. Nervis cardíacs. Venes cardíaques.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix del cor.
2 1 adj. [MD] Que restitueix les forces del cor.
2 2 m. [MD] Medicament cardíac.
3 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al càrdies.
cardiaci -àcia
adj. [LC] Que té forma de cor.
càrdies
m. [MD] [ZOA] Orifici pel qual l’esòfag comunica amb l’estómac.
cardiga
f. [LC] [BOS] BUFASSA.
càrdigan
m. [LC] Jaqueta de punt.
cardigassa
1 f. [LC] [BOS] Card de la família de les compostes, robust, de fulles molt dividides, espinoses i fins i tot amb petites espines a l’anvers, i capítols purpuris, que es fa sobretot als cardassars de muntanya (Cirsium eriophorum).
2 f. [BOS] CARLINA.
cardigot
m. [BOS] [AGA] Herbacol 1.
cardiguera
f. [BOS] CARLINA CARDIGUERA.
cardina
f. [LC] [ZOO] CADERNERA.
cardinal
adj. [LC] D’importància fonamental. Les virtuts cardinals.
cardinalitat
f. [MT] En mat., qualitat que un conjunt té en comú amb els altres conjunts que s’hi poden posar en correspondència bijectiva.
cardinxa
f. [BOS] CARDÓ.
cardio- [o cardi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kardía, ‘cor’. Ex.: cardiologia, cardiàlgia.
cardiògraf
m. [MD] Aparell per a enregistrar gràficament l’activitat del cor.
cardiografia
f. [MD] Estudi gràfic de l’activitat del cor, mitjançant un cardiògraf.
cardiograma
m. [MD] Representació gràfica obtinguda amb el cardiògraf.
cardioide
f. [MT] Epicicloide descrita per un punt d’una circumferència que roda sobre una circumferència d’una longitud igual a la seva.
cardiòleg cardiòloga
m. i f. [MD] [PR] [LC] Especialista en cardiologia.
cardiologia
f. [MD] [LC] Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del cor.
cardiomegàlia
f. [MD] Augment de mida del cor.
cardiopatia
f. [MD] Malaltia del cor. Les cardiopaties són congènites o adquirides.
cardiovascular
adj. [MD] Relatiu al cor i als vasos sanguinis.
carditis
f. [MD] Inflamació de l’endocardi, del miocardi i del pericardi.
cardó
1 m. [LC] [BOS] Card de la família de les dipsacàcies, sovint de més d’1 metre d’alçada, de fulles lanceolades, oposades i connates i capítols oblongs, eriçats d’esquames punxents i envoltats de llargues bràctees linears, amb les flors violàcies que s’obren progressivament en zones circulars ascendents, propi d’ambients ruderals humits (Dipsacus fullonum o D. silvestris).
2 [LC] [BOS] cardó de paraire Planta molt semblant al cardó, però de capítols ovoides i amb les esquames de punta ganxuda, cultivada, sobretot antigament, perquè els capítols secs serveixen per a cardar la llana (Dipsacus sativus).
cardolera
f. [BOS] [AGA] Herbacol 1.
cardús
m. [BOS] CARDÓ.
carei
1 m. [ZOR] Rèptil queloni marí de la família dels quelonídids, de closca en forma de cor recoberta de làmines còrnies imbricades de color groc i de grans extremitats anteriors transformades en aletes (Eretmochelys imbricata).
2 m. [LC] [IMI] Material de la closca de carei del qual es fan capses, pintes, etc.
carejament
m. [LC] Operació de carejar la pedra, les rajoles, etc.
carejar1
1 v. tr. [LC] Fer la cara, la part visible, (d’una pedra de construcció, d’una rajola, d’un plafó, etc.).
2 v. tr. [LC] Posar, en omplir un pot, un sac, etc., a la part superior (els objectes de millor qualitat).
carena
1 1 f. [LC] [TRA] QUILLA.
1 2 f. [TRA] Volum submergit d’una nau.
2 f. [LC] [AQ] Biga llarga que va d’un cap a l’altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres bigues que formen la teulada.
3 1 f. [LC] [GL] Línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada.
3 2 f. [LC] [AGA] Cavalló 1.
4 f. [AGF] Feixos colgats per a retenir la sorra i detenir l’avançament de les dunes.
5 1 f. [BO] Conjunt que formen els dos pètals inferiors d’una corol·la papilionàcia.
5 2 f. [BO] Pètal inferior de les polígales.
5 3 f. [BO] Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel·líferes.
carenada
f. [LC] [GL] Sèrie de carenes d’una serralada.
carenador1
m. [LC] [TRA] Lloc on es carenen els vaixells.
carenador2 carenadora
m. i f. [TRA] [LC] [PR] Persona que carena.
carenar
v. tr. [LC] [TRA] Reparar el buc (d’una nau) perquè pugui tornar a servir, donar carena (a una nau).
carenat1
1 1 m. [TRA] Conjunt de la carena i les escues d’una barca.
1 2 m. [TRG] Estructura amb què es revesteix algun element d’una aeronau o d’un vehicle, especialment de les motocicletes, per millorar-ne les característiques aerodinàmiques.
2 m. [LC] Relleix fet en terra en els passatges difícils perquè pugui recalcar-s’hi el peu del vianant.
carenat2 -ada
1 adj. [ZOA] [BO] Que té forma de quilla. Estèrnum carenat. Escates carenades. Fulles carenades.
2 adj. [BO] En bot., proveït de carena. Corol·la carenada.
carència
1 f. [LC] Privació d’alguna cosa. Carència d’afecte.
2 f. [LC] [DR] Manca d’algun requisit exigit per la llei per a la validesa d’un determinat acte, contracte, etc.
3 f. [AGA] Deficiència 2.
carenejar
v. intr. [LC] [SP] Anar per les carenes de les muntanyes, seguir la carena d’una serra.
carener -a
1 adj. [LC] Situat a la carena.
2 m. [LC] [AQ] Rengle de teules que es posen al llarg de l’esquena de la teulada.
3 m. [AQ] Aresta superior en la intersecció dels diferents plans inclinats d’una teulada.
carés
1 m. [LC] [ME] Aspecte de l’atmosfera, del temps que fa. El temps era fred i de mal carés. El carés del temps comença a mudar-se.
2 m. [LC] Aspecte, marxa, d’un afer. Com que el negoci presentava bon carés, va obrir una altra botiga.
carestia
f. [LC] [ECT] Mancança, escassetat, d’alguna cosa. Hi hagué una gran carestia de blat. És any de carestia. Amb carestia.
carestiós -osa
1 adj. [LC] [ECT] Que dona amb escassetat. Una terra carestiosa.
2 adj. [LC] [ECT] PER EXT. No sigueu carestiós de donar-me consolació.
careta
1 1 f. [LC] [JE] Carota o tros de vellut, de setí, etc., amb què hom es tapa la cara, amb forats corresponents als ulls i a la boca.
1 2 f. [LC] Falsa aparença.
2 1 f. [LC] Peça emprada per a protegir la cara.
2 2 f. [LC] [SP] [IMI] Peça en forma de màscara formada per un enreixat espès destinada a protegir la cara quan es fa esgrima, es remenen ruscos, etc.
2 3 f. [IMI] Màscara proveïda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a l’arc per a protegir-se dels raigs infrarojos i ultraviolats, de les guspires, etc.
3 f. [ED] Conjunt del morro, les orelles i tota la pell del cap del porc.
4 f. [LC] ANT. Visera 1.
càrex
m. [BOS] Planta herbàcia del gènere Carex, de la família de les ciperàcies, de tiges trígones, fulles linears, flors unisexuals, reduïdes i poc vistents, agrupades en espigues o panícules, i fruit tancat dins una mena de vesícula herbàcia, l’utricle, pròpia sobretot dels prats humits i dels aiguamolls, però que es fa també als boscos i pasturatges.
carga
1 1 f. [LC] [FIM] Pes equivalent a 3 quintars o a 312 lliures.
1 2 f. [LC] [FIM] Mesura de capacitat de valor variable segons l’objecte mesurat i segons les comarques. La carga de vi equival a 128 porrons, és a dir, a 121,60 litres.
2 1 f. [AGA] Quantitat de raïm que hom posa dins les portadores, que equival generalment a 12 arroves.
2 2 f. [LC] Quantitat important.
cària
1 f. [BOS] [AGF] Arbre caducifoli del gènere Carya, de la família de les juglandàcies, de fruit en drupa dehiscent, originari de l’Amèrica del Nord, del qual s’aprofita la fusta i les llavors, comestibles.
2 f. [AGF] [IMF] Fusta de cària, densa, dura i tenaç.
cariar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Un os o una dent, ésser atacat per la càries.
cariàtide
f. [AR] [AQ] Estàtua de dona usada com a columna o pilastra.
carib
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un grup de tribus ameríndies habitants de les Petites Antilles i les costes veïnes.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als caribs.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües ameríndies propagades des de la zona central de l’actual Brasil.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al carib.
caribeny -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la mar Carib o als territoris que l’envolten.
caribú
[pl. -ús]
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, semblant al ren, però més robust i amb les banyes més desenvolupades (Rangifer caribou).
caricatura
1 f. [LC] [AR] Representació d’una persona en què s’exageren certs trets característics, especialment amb l’objecte de produir un efecte grotesc. Fer la caricatura d’algú.
2 f. [LC] Imitació no gens reeixida, ridícula, d’alguna cosa.
caricaturar
v. tr. [LC] [AR] Fer la caricatura (d’algú).
caricaturesc -a
adj. [LC] [AR] Propi d’una caricatura.
caricaturista
m. i f. [LC] [PR] [AR] Persona que fa caricatures.
caricaturitzar
v. tr. [LC] CARICATURAR.
carícia
1 f. [LC] Demostració d’afecte, d’amor, que es fa tocant suaument amb la mà. Fer carícies a un infant.
2 f. [LC] Contacte suau. La carícia del vent.
càries
1 f. [LC] [MD] Destrucció o necrosi d’una dent o d’un os. Càries dental.
2 1 f. [AGA] [BOB] Malaltia dels cereals deguda al fong basidiomicet Tilletia caries.
2 2 f. [AGF] [BOB] Malura de l’alzina surera consistent en una descomposició dels teixits que comença en un punt i es propaga ràpidament a vegades a gran part de l’arbre.
carilló
1 m. [LC] [MU] Joc de campanes afinades que poden produir melodies mitjançant un mecanisme de teclat.
2 m. [LC] [MU] Instrument músic de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques que hom fa sonar amb baquetes de fusta.
3 m. [LC] [MU] Registre de l’orgue.
carina
f. [BO] Carena 5.
carinal
1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la carina o carena.
2 adj. [BO] Disposat de manera que la carena envolta els altres pètals, s’aplica a la prefloració d’algunes corol·les papilionàcies.
carinar
1 v. intr. [LC] Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal.
2 [LC] carinar un empostissat Cruixir fortament.
carinyena
1 f. [AGA] Vinya d’una varietat conreada al Principat de Catalunya, principalment al Priorat, i a Aragó.
2 m. [LC] [AGA] Raïm de vinya carinyena.
3 m. [LC] [AGA] Vi elaborat amb raïm carinyena.
cario-
[LC] Forma prefixada del mot gr. káryon, ‘pinyol’, que indica el nucli cel·lular. Ex.: cariòlisi, cariocinesi, cariologia, cariòleg.
carioca
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Rio de Janeiro.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Rio de Janeiro o als seus habitants.
2 f. [JE] [MU] Dansa brasilera similar a la rumba, però de ritme més viu.
cariocinesi
f. [BI] MITOSI.
cariocinètic -a
adj. [BI] MITÒTIC.
cariofil·làcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, gairebé sempre herbàcies, de tiges amb nusos engruixits, fulles oposades, inflorescències generalment cimoses i fruit normalment en càpsula, distribuïdes arreu però especialment a les regions temperades boreals, que comprèn, entre d’altres, els clavells, la rèvola, la niella i la trincola.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cariogàmia
f. [BI] Fusió dels nuclis dels dos gàmetes en el procés de la fecundació.
cariogen -ògena
adj. [MD] Que causa càries.
cariogènesi
f. [MD] Formació d’una càries dental.
cariopsi
f. [BO] Fruit sec, indehiscent, amb el pericarpi íntimament adherit a la llavor. La cariopsi del blat.
cariotip
m. [BI] Descripció de la dotació cromosòmica d’un organisme atenent al nombre, la mida i la forma dels cromosomes de les seves cèl·lules.
cariotipus
m. [BI] CARIOTIP.
carisma
1 m. [RE] [LC] Do extraordinari i transitori concedit per l’Esperit Sant als cristians, amb vista al bé de l’Església.
2 m. [LC] Qualitat d’una persona que la fa més apta per a complir la seva missió.
3 m. [LC] Capacitat moral de certes persones per a guiar i inspirar els altres sense cap tipus de coacció.
carismàtic -a
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al carisma. Moviments carismàtics.
2 adj. [LC] Que té carisma.
caritat
1 f. [LC] [RE] Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a si mateix i el proïsme per l’amor de Déu. La caritat cristiana. Esperit de caritat. Obres de caritat.
2 1 f. [LC] [RE] [FS] Amor compassiu al proïsme.
2 2 f. [LC] [RE] [FS] Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. No perdona res: és un home sense caritat.
2 3 f. [LC] Beneficència envers els pobres. Fer caritat. Junta de caritat.
2 4 f. [LC] Almoina 1. Demanar caritat. Viure de caritats.
caritater
m. [HIH] [PR] ANT. ALMOINER.
caritatiu -iva
1 adj. [LC] [RE] Que practica la virtut de la caritat, sobretot amb l’almoina. És una persona molt caritativa.
2 adj. [LC] [RE] Que procedeix de la virtut de la caritat. Obra caritativa. Consell caritatiu.
caritativament
adv. [LC] [RE] D’una manera caritativa.
carlà
m. [HIH] Castellà2 1.
carlania
f. [HIH] Castellania 1.
carlet
1 m. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, de barret convex o aplanat, tacat de rosa porpra, que viu en boscos de planifolis (Hygrophorus russula).
2 [BOB] carlet blanc Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, gros, carnós i blanquinós, que es fa als boscos de planifolis (Hygrophorus penarius).
3 [BOB] carlet bord Bolet de l’ordre de les cortinarials, de color de cuir (Hebeloma crustuliniforme, H. sinapizans i espècies afins).
4 [BOB] carlet de Mura Carlet 1.
5 [BOB] carlet de pi FALS CARLET BRUNENC.
6 [BOB] carlet de primavera BOLET D’ESQUIROL.
7 [BOB] carlet roig Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret bru vermellós, més pàl·lid al marge, comestible, propi dels boscos de planifolis (Hygrophorus nemoreus).
8 [BOB] carlet vermell Carlet 1.
9 [BOB] fals carlet Bolet molt tòxic del grup de les pluteals, de cama dura i ferma, barret d’un color gris o gairebé blanc, amb làmines grogues que prenen un color salmó en madurar, propi dels boscos caducifolis (Entoloma lividum).
10 [BOB] fals carlet blanc Escarlet.
11 [BOB] fals carlet brunenc [o fals carlet de pineda] Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de barret brunenc, viscós en temps humit, amb la cama bruna i de color blanc al capdamunt, que viu a les pinedes mediterrànies (Tricholoma fracticum).
12 [BOB] fals carlet lívid FALS CARLET.
13 [BOB] fals carlet torrat MOIXERNÓ D’OVELLA.
14 m. [BOB] CARLÍ1.
carleta
f. [EI] [IMI] Llima plana molt prima, especialment la de tres caires.
carlí1
m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les cortinarials, de barret i cama molsuts, de color de cuir nou i flaire com de cacau, freqüent sobretot a les pinedes sobre sòl calcari (Hebeloma edurum).
carlí2 -ina
1 1 adj. i m. i f. [PO] [HIH] Partidari del carlisme.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als carlins o al carlisme.
2 m. [NU] Moneda feta encunyar a nom de reis anomenats Carles o que en derivà.
carlina
1 f. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Carlina, de la família de les compostes, de fulles esparses o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, amb els capítols envoltats de bràctees escarioses i sovint argentades o daurades, que es fa sobretot a muntanya.
2 [BOS] carlina cardiguera Carlina de tija més o menys desenvolupada i de capítols grossos, envoltats de bràctees d’un blanc argentí (Carlina acaulis).
3 [BOS] carlina cínara Carlina acaule, amb una roseta basal de fulles, al mig de la qual neix un gran capítol envoltat de bràctees d’un groc daurat (Carlina acanthifolia ssp. cynara).
carlinada
1 f. [HIH] [LC] Conjunt de carlins. Hi havia tota la carlinada del poble.
2 f. [HIH] [LC] Aixecament de carlins. Això fou en temps de la darrera carlinada.
carlinalla
f. [HIH] [LC] Turba dels carlins.
carlinga
f. [LC] [TRA] Peça de fusta plana que serveix de base a l’arbre d’una nau, amb un buit on encaixa l’extrem inferior de l’arbre.
carlisme
m. [LC] [HIH] [PO] Moviment polític espanyol del segle XIX defensor de l’absolutisme monàrquic, del foralisme regional i dels drets successoris del príncep Carles de Borbó a la corona d’Espanya, després de la mort del seu germà, Ferran VII.
carlista
adj. i m. i f. [LC] [HIH] Carlí2 1.
carmanyola
1 f. [LC] [ED] Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita.
2 f. [BOB] CAMA-SEC.
carmelita
1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Membre de l’orde del Carmel o d’un orde que en derivi.
2 adj. [LC] [RE] CARMELITÀ.
carmelità -ana
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde del Carmel. Frare carmelità. Monja carmelitana.
carmelitana
1 f. [BOS] [AGA] Herba de la família de les verbenàcies, grisenca, de tiges ajagudes, fulles oblongues, crenades o lobades, i flors de colors diversos aplegades en glomèruls llargament pedunculats, conreada en jardineria (Verbena hybrida).
2 [BOS] [AGA] carmelitana blava Planta herbàcia de la família de les hidrofil·làcies, de fulles pinnatipartides i de flors blaves o de color de violeta, conreada en jardineria (Phacelia bipinnata).
carmenador -a
1 adj. i m. i f. [IT] [PR] Que carmena.
2 m. [IT] Instrument per a carmenar.
carmenar
v. tr. [IT] Netejar i pentinar (una fibra tèxtil).
carmesí -ina
1 adj. [LC] Vermell fosc, tirant a blau. Vellut carmesí. Seda carmesina.
2 m. [LC] [FIF] Pigment d’un color situat aproximadament en una longitud d’ona de 7.200 a 7.500 àngstroms en l’espectre de radiacions electromagnètiques. Tenyir de carmesí.
carmí
1 m. [LC] [IQ] [HIH] Matèria colorant d’un vermell purpuri, extreta de la cotxinilla. Posar-se carmí als llavis, a les galtes.
2 m. [LC] PER EXT. Llavis de carmí.
3 m. [LC] El color mateix. El carmí i el vermelló són dos matisos del vermell.
4 adj. [LC] Una roba carmí.
carminat -ada
adj. [LC] Que té el color del carmí.
carminatiu -iva
1 adj. [MD] Que expulsa el vent dels conductes intestinals.
2 m. [MD] Agent carminatiu.
carmínic
adj. [QU] àcid carmínic V. ÀCID.
carn
1 1 f. [LC] [MD] Conjunt dels músculs del cos humà i de molts animals, especialment no incloses les vísceres. La bala li ha travessat la carn fins a l’os.
1 2 [LC] [MD] carn viva a) Carn que, en una ulceració, en una ferida, etc., conserva les propietats vitals. Se li ha alçat tota la pell: ensenya la carn viva.
1 2 [LC] [MD] carn viva b) La carn pròpiament dita.
1 3 [LC] en carn i ossos loc. adv. Un mateix, realment present.
1 4 [LC] entre carn i pell loc. adv. Sota mateix de la pell.
1 5 [LC] ésser carn i ungla Dues persones, ésser inseparables, pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona.
1 6 [LC] perdre les carns AFLAQUIR-SE.
1 7 [LC] posar carn ENGREIXAR-SE.
1 8 [LC] tenir molta carn damunt Ésser gras.
1 9 [LC] tenir poca carn damunt Ésser magre.
2 f. [LC] Polpa 1. Una síndria de carn dolça i sucosa.
3 f. [LC] Carn recoberta de pell, aparença exterior del cos, especialment referint-se al color. Ensenyar la carn. Només porta una camiseta sobre la carn. Carns belles, blanques, fresques. Mitges color de carn.
4 f. [IQA] Cara de dins del cuir.
5 1 f. [LC] [HO] Carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre, de porc, etc. Carn de pèl, de ploma. Carn rostida, a la brasa. Carn de l’espatlla, del pit. Carn picada. Extret de carn. Un peix de carn molt apreciada.
5 2 f. [HO] [LC] Carn dels quadrúpedes i dels ocells. Què vols per dinar, carn o peix?
5 3 [HO] [LC] carn d’olla Plat compost de carn, pilota, verdures, llegums, embotits i altres ingredients, bullits a l’olla.
5 4 [LC] [HO] carn magra Carn de porc corresponent a la cuixa, l’espatlla o el coll.
5 5 [LC] [HO] fer carn Un animal carnívor, fer una presa.
5 6 [LC] posar tota la carn a la graella Arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix.
6 1 f. [LC] [DE] carn de canó Tropa inconsideradament exposada a l’acció de l’enemic.
6 2 [LC] carn sense ossos Càrrec de molt rendiment i poc treball.
7 1 f. [LC] [RE] Carn i certs productes dels quadrúpedes i ocells que l’Església catòlica considera com a aliment gras. Avui no es pot menjar carn, s’ha de menjar peix o verdura.
7 2 [LC] no ésser ni carn ni peix No tenir un caràcter ben determinat, no tenir idees definides.
8 1 f. [LC] Cos humà, natura corpòria. La resurrecció de la carn. L’esperit és prompte, però la carn és flaca.
8 2 [LC] tornar la carn a la terra Morir 1 1.
8 3 f. [LC] [RE] El cos com a habitacle de la concupiscència, de les inclinacions animals. Pecats de la carn. Els estímuls de la carn. Mortificar la carn. La carn és feble.
9 1 f. [LC] [RE] Natura humana, humanitat. El Verb s’és fet carn.
9 2 [LC] [RE] ésser de carn [o ésser de carn i ossos] a) Ésser subjecte a les misèries i febleses humanes.
9 2 [LC] [RE] ésser de carn [o ésser de carn i ossos] b) Ésser capaç de tendresa, de pietat, etc., per la consciència de la misèria de la natura humana.
10 f. [BOB] carn de gallina Rossinyol 2 1.
carnació
1 f. [LC] [AR] Color de les carns d’una persona. Blanc de carnació.
2 f. [AR] En art, coloració que imita la carn humana.
3 f. [HIG] En heràld., esmalt neutre que representa el color natural del cos humà o de les seves parts.
carnada
f. [LC] [AGP] Esquer fet amb peix.
carnadura
f. [LC] [MD] Manera d’ésser la part carnosa d’una persona, d’un animal, especialment quant a la guarició de les ferides. Bona carnadura. Tenir mala carnadura.
carnal
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la concupiscència de la carn. Passions carnals. Unió carnal. Desitjos carnals. Pecat carnal.
2 adj. [LC] [HIG] [AN] Lligat per consanguinitat. Oncle, nebot, cosí, carnals.
carnalatge
1 1 m. [LC] Carn feta a trossos i salada que servia de provisió a les embarcacions.
1 2 m. [LC] Carnatge 2.
2 m. [HIH] A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials o senyorials.
carnalitat
1 f. [LC] Qualitat de carnal.
2 f. [LC] Delit carnal.
carnal·lita
f. [GLM] Mineral, clorur de magnesi i de potassi hidratat, de fórmula KMgCl3·6H2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic, té un gust salat i picant, és astringent, es forma en medis evaporítics i és font de potassi i magnesi.
carnal·lític -a
adj. [GL] Que conté carnal·lita.
carnalment
adv. [LC] Segons la carn, d’una manera carnal. Viure, pecar, carnalment. Conèixer carnalment.
carnassa
1 f. [LC] Abundància de carn.
2 f. [IQA] [AGR] Carn i sèu que hom separa del cuir en descarnar i que és aprofitada per a fabricar aiguacuit.
3 f. [BOS] Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, de fulles gruixudes i brillants i flors petites i grogues, que es fa als pedruscalls, endèmica de les illes Balears (Pastinaca lucida).
carnatge
1 m. [LC] Carn, especialment la que destrossen les bèsties de presa.
2 m. [LC] [DE] Destrossa, mortaldat, en una batalla, un crim, un accident, etc.
carnauba
f. [LC] [BOS] [QU] Pruïna obtinguda de les fulles del carandaí, emprada en cosmètica, en la fabricació de llustres i vernissos i com a impermeabilitzant.
carnaval
m. [LC] [AN] [RE] Període de divertiments públics i disfresses que precedeix la quaresma, especialment diumenge, dilluns i dimarts anteriors al dimecres de cendra. El carnaval de Venècia era famós a tot el món. Ball de carnaval.
carnavalesc -a
adj. [LC] [AN] Propi de carnaval.
carnell
m. [IQA] Carnot 2.
carner1
1 1 m. [LC] Vas sepulcral.
1 2 m. [LC] CEMENTIRI.
1 3 m. [LC] [AGR] CANYET.
2 1 m. [LC] [IMF] [ED] Armari de la cuina, bastit amb plafons de tela metàl·lica, on es guardava la carn.
2 2 m. [LC] [ED] Gerra per a guardar la carn salada.
2 3 m. [LC] [ED] [IMF] Piló per a tallar la carn.
3 1 m. [BOB] GÍRGOLA DE BRUC.
3 2 [BOB] carner bord FALS CARLET.
carner2 -a
1 adj. [LC] Que menja preferentment carn. Tota la família ha estat sempre gent carnera.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] [HO] CARNISSER, CARNISSERA.
3 f. [LC] [IMF] [ED] Carner12 1.
carneral
m. [LC] Sarró de caçador.
carnestoltada
f. [LC] [AN] Divertiment propi dels dies de carnestoltes.
carnestoltes
1 1 m. [LC] [RE] CARNAVAL.
1 2 m. [LC] [AN] Darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma.
2 m. [LC] [AN] Ninot de palla que durant el carnaval es posava en finestres i balcons i es cremava el darrer dia.
3 1 m. [LC] anar fet un carnestoltes Anar vestit de mal gust.
3 2 [LC] ésser un carnestoltes Ésser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament.
carnet
1 1 m. [LC] Registre de butxaca, llibreta de notes.
1 2 [LC] carnet de ball Carnet on les balladores apuntaven els balls compromesos.
1 3 [LC] carnet escolar Cartilla en què hom apunta les notes de les assignatures d’un alumne.
2 1 m. [LC] Targeta 1 3. Carnet d’estudiant d’una universitat. Carnet de lector d’una biblioteca.
2 2 [LC] carnet d’identitat DOCUMENT D’IDENTITAT.
2 3 [LC] carnet de conduir PERMÍS DE CONDUIR.
3 m. [LC] [CO] En els diaris, secció on es donen succintament notícies de determinats rams. Carnet de les lletres, de les arts.
carni càrnia
1 adj. [LC] Que és de carn.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la carn.
3 adj. [LC] Que és del color de la carn.
carni-
[LC] Forma prefixada del mot carn. Ex.: carnívor.
carnificació
1 f. [LC] Conversió en carn.
2 f. [MD] Alteració morbosa que dona als teixits de certs òrgans una consistència de carn. Carnificació del pulmó.
carnificar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Prendre consistència de carn.
carnissada
f. [LC] [HO] Menjada de carn.
carnisser carnissera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] [HO] Persona que ven carn, especialment de bou, de vedella i de xai.
2 1 adj. [LC] Que es nodreix de carn.
2 2 adj. [LC] Carner2 1.
3 adj. [LC] Cruel, sanguinari. Instints carnissers.
4 adj. [LC] Que opera amb poca destresa, s’aplica als cirurgians.
carnívor -a
1 adj. [LC] [EG] [ZOA] Que menja carn, especialment que s’alimenta principalment o exclusivament de carn. Animals carnívors.
2 1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris integrat per individus amb ullals molt desenvolupats i queixals que els permeten de triturar la carn i trencar els ossos de les preses.
2 2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
carnós -osa
1 1 adj. [LC] De carn. Les parts carnoses del cos.
1 2 adj. [LC] Que té la carn més aviat abundant. Braços carnosos.
2 adj. [MD] Que té una consistència de carn resultant del procés morbós de carnificació. Excrescències carnoses.
3 adj. [LC] [BO] En bot., moll i suculent. Una planta carnosa. Una fulla carnosa.
carnositat
f. [LC] [MD] Carnot 1 1.
carnot
1 1 m. [MD] Excrescència d’algun teixit orgànic.
1 2 m. pl. [MD] VEGETACIONS ADENOIDES.
2 m. [IQA] Fibra de pell que es desprèn del cuir en ferrejar-lo.
carnotita
f. [GL] [GLM] Mineral, vanadat hidratat d’uranil i de potassi, de fórmula K2(UO2)2V2O8·3H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color groguenc i és mena d’urani.
carnum
m. [LC] Carn passada. Pudor de carnum.
carnús
[pl. -ussos]
1 m. [LC] [MD] Excrescència carnosa al voltant d’una ferida o contusió.
2 m. [LC] Carn dolenta, adherida a la pell d’un animal escorxat.
3 m. [LC] Carronya 1.
4 1 m. [LC] Home brut, deixat.
4 2 m. [LC] Home de molta còrpora i de poc enteniment.
carnussa
f. [LC] Abundància fastigosa de carn.
carnut -uda
adj. [LC] Que té molta carn.
caro
1 m. [TRA] Embarcació de rem destinada a la pesca a l’art, sense arbre ni timó.
2 m. [LC] [ZOP] Quimera 5.
carofícies
1 f. pl. [BOI] Classe d’algues verdes, que comprèn els ordres de les carals, les zignematals i d’altres, possibles antecedents de les plantes terrestres.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
carolina
1 f. [LC] [BOS] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, amb grans fulles triangulars, originari de l’Amèrica del Nord, del grup dels pollancres, amb què s’hibrida (Populus deltoides).
2 f. [LC] [BOS] [AGF] [AGA] CORONIL·LA GLAUCA.
carolingi -íngia
1 1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a Carlemany, a la seva dinastia.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’època dels reis carolingis.
2 m. i f. [HIH] [LC] Membre de la dinastia carolíngia.
carona
f. [LC] Cara amorosa, bufona, malaltissa.
caror
f. [LC] Qualitat d’allò que és car, que té un preu elevat.
carossa
f. [AGF] Balma o forat a l’interior del tronc d’un arbre vell o tarat.
carota
1 f. [LC] GANYOTA.
2 f. [LC] [JE] Figura de cartó, generalment grotesca, amb què hom es cobreix el rostre per disfressar-se o que hom penja a la paret com a ornament. Carota de cartó. Carota japonesa.
carotè
m. [BI] [QU] Pigment carotenoide que ocorre principalment en la pastanaga i les fulles verdes i que constitueix la provitamina A.
carotenoide
1 m. [BI] Pigment de color groc, taronja o vermellós, distribuït extensament per la natura, constituït per vuit radicals d’isoprè.
2 adj. [BI] De color groc, taronja o vermellós, propi del pigment que es troba en els lípids.
caròtide
f. [MD] [ZOA] Artèria que porta la sang oxigenada al cap passant pel costat del coll.
carotidi -ídia
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la caròtide.
carotina
f. [BI] [QU] CAROTÈ.
carp
m. [MD] [ZOA] Part de l’esquelet del braç que uneix els ossos de l’avantbraç amb els metacarpians, constituïda per vuit ossos.
-carp1
[LC] Forma sufixada del mot gr. karpós, ‘fruit’. Ex.: clistocarp, apocarp.
-carp2 -carpa
[LC] Forma sufixada del mot gr. karpós, ‘fruit’, que indica que una planta té tal nombre o tal mena de carpels o de fruits. Ex.: acrocarp, pleurocarpa.
carpa1
f. [LC] [ZOP] Peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, de mida relativament gran, amb escates grans, una sola aleta dorsal que abasta al voltant de mig cos i dos parells de barbes petites a la boca (Cyprinus carpio).
carpa2
f. [JE] Envelat d’un circ. Han muntat la carpa a la plaça del poble.
carpaccio
[it.]
m. [LC] Plat fred preparat amb filets de carn o de peix tallats molt fins, crus, amanits amb oli d’oliva, suc de llimona i altres ingredients.
carpanell
1 adj. [AQ] [AR] Format per tres, cinc o més segments de circumferència tangents cada dos en llur punt d’encontre.
2 m. [AQ] [AR] Arc carpanell.
carpanta
f. [LC] POP. Gana 2. Quina carpanta, aquest noi! No s’atipa mai!
carpel
m. [BO] Fulla modificada que porta els primordis seminals i que, en les plantes angiospermes, sola o amb d’altres, forma el pistil.
carpel·lar
adj. [BO] Relatiu o pertanyent als carpels.
carpel·lat -ada
adj. [BO] Que té carpels.
carpeta
1 f. [LC] [ECO] [AF] Parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc. Carpeta d’anelles. Carpeta classificadora.
2 [ECO] carpeta d’acordió Carpeta dividida en diverses bosses disposades en forma de ventall.
3 [ECO] carpeta penjant Carpeta proveïda d’uns ganxos perquè es pugui subjectar a les guies d’un arxivador.
carpetà carpetana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà que ocupava una part de l’actual regió espanyola de Castella-la Manxa, des del riu Guadarrama fins al riu Guadiana.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als carpetans.
carpetada
1 f. [LC] Cop donat amb una carpeta.
2 [LC] [ECO] donar carpetada Suspendre un expedient, denegar una demanda, etc.
carpí1
1 m. [BOS] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les betulàcies, de fulles ovades, doblement serrades, i fruit portat per una bràctea foliàcia trilobada, amb el lòbul medial més gros que els laterals, comú a l’Europa central (Carpinus betulus).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de carpí, molt dura, apreciada en ebenisteria.
carpí2
m. [LC] [ZOP] Peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, semblant a la carpa però més petit i mancat de barbes a la boca (Carassius auratus).
-carpi
[LC] Forma sufixada del mot gr. karpós, ‘fruit’, que indica una part del fruit. Ex.: mesocarpi.
carpià -ana
adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent al carp. Ossos carpians.
-càrpic -càrpica
[LC] [BO] Forma sufixada derivada de -carp, derivat del mot gr. kárpos, ‘fruit’. Ex.: apocàrpic, policàrpica.
carpicultura
f. [AGP] [AGF] Cria de carpes amb finalitats comercials o de repoblació.
carpinus
m. [AGF] [BOS] [IMF] CARPÍ1.
carpir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Decandir-se, consumir-se. El cor se li carpeix davant d’aquell espectacle.
carpó
m. [LC] [ZOA] [MD] Extremitat inferior de la columna vertebral.
carpo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. karpós, ‘fruit’. Ex.: carpologia, carpòstoma, carpòspora.
carpocèfal
m. [BO] Lòbul del tal·lus modificat, portador dels esporangis, erecte i sovint en forma de paraigua, propi de diverses hepàtiques marcancials.
carpòfor
1 m. [BO] Prolongació del tàlem d’algunes flors que sosté el gineceu i posteriorment el fruit a manera de pedicel.
2 m. [BO] Cos fructífer dels fongs superiors.
carpogoni
m. [BO] Gametangi femení de les algues vermelles.
carpologia
f. [BO] Branca de la botànica que estudia els fruits.
carpòspora
f. [BO] Espora formada pel carposporòfit.
carposporòfit
m. [BO] Individu pertanyent a la generació productiva de carpòspores, format per un conjunt de filaments que neixen damunt mateix del gametòfit per desenvolupament del zigot, propi de la majoria d’algues vermelles.
carquèxia
f. [LC] [BOS] GAIOL.
carquinyol
m. [TRA] Racó de la coberta de popa d’una barca, des d’on el patró dirigeix les maniobres.
carquinyoli
1 1 m. [LC] [HO] Pasta seca dura, molt torrada, feta amb farina, ou, sucre i ametlles.
1 2 m. [LC] Persona dèbil, prima, sense salut ni vigoria.
2 m. [IMF] Motllura petita de formes sinuoses que s’aplica a diferents mobles per adornar les superfícies massa llises.
carrabina
f. [DE] Fusell de repetició, lleuger, utilitzat com a arma de caça major i en proves esportives de tir.
carrabiner carrabinera
1 m. i f. [LC] Membre d’un cos de les forces de seguretat de certs països.
2 m. [LC] [DE] [PR] Soldat destinat antigament, a l’Estat espanyol, a la vigilància de les costes i a la persecució del contraban.
3 m. [LC] [DE] [PR] Antic soldat armat d’una carrabina.
carrabistell
m. [LC] [AGA] Cabestrell 2.
carrac
m. [IMI] [AGF] Prisma rectangular que es talla de la llesca de suro per fabricar-ne taps.
carraca
1 1 f. [LC] [TRA] Nau gran dels segles XV i XVI.
1 2 f. [TRA] Nau vella.
1 3 f. [LC] Vehicle vell i atrotinat.
1 4 f. [LC] Andròmina 1.
1 5 f. [LC] PER EXT. Aquell no se sap treure la feina de les mans: és una carraca. Aquell no pot caminar mica de pressa: és una carraca.
2 f. [IMI] [IMF] Mecanisme inclòs en un tornavís, en una clau d’enroscar i en d’altres eines, que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de col·locar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cert sentit.
carrador carradora
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que llesca la panna de suro i n’extreu els carracs.
carragahen
m. [LC] [BOI] Extret gelatinós que s’obté de certes algues vermelles.
carraguenina
f. [BOI] [QU] Col·loide derivat de la galactosa, amb un alt contingut de sulfat, present a les parets cel·lulars de diverses algues vermelles i molt emprat com a estabilitzant, espesseïdor, etc.
carrall
1 m. [LC] Escòria 1 1.
3 m. [LC] Substància carbonosa que es forma a les parets interiors d’una pipa.
carranc -a
1 adj. [LC] [MD] Que carranqueja.
2 adj. [LC] PER EXT. Té un caminar carranc.
carrandella
f. [LC] Multitud de persones o coses alineades l’una darrere l’altra, o al costat de l’altra. Una carrandella de plats, de pans, de formatges, de bolets.
carranquejar
v. intr. [LC] [MD] Caminar movent amb dificultat les cames, gairebé no alçant els peus de terra.
carranxa
f. [LC] Espai entre les cuixes o les cames obertes. Per donar-li una surra li posà el cap a la carranxa.
carrar
1 1 v. tr. [IMI] Tallar (les llesques de suro) en carracs.
1 2 intr. [IMI] Fer carracs. Ganivet de carrar.
2 tr. [LC] Tallar (una cosa) fent-li cares planes d’angles rectes entre elles.
carràs
[pl. -assos]
m. [LC] [AGA] Penjoll d’avellanes, cireres, olives, etc.
carrasca
f. [LC] [BOS] [AGF] Arbre de la família de les fagàcies, semblant a l’alzina però més rabassut, de fulla més curta i grisenca o glaucescent a l’anvers i propi de climes més continentals o més secs (Quercus ilex ssp. ballota o Q. rotundifolia).
carrascar
m. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de carrasques.
carrascla
f. [LC] [BOS] [AGF] CARRASCA.
carrasclar
m. [LC] [AGF] [BOC] CARRASCAR.
carraspic
m. [AGA] [BOS] Planta del gènere Iberis de la família de les crucíferes, de fulla perenne i flors asimètriques, liles, blanques o rosades, agrupades en corimbes, sovint conreada en jardineria.
carrasser
adj. [BOS] [AGF] pi carrasser V. PI1.
carrat -ada
adj. [LC] Truncat de la punta. Espardenyes carrades. Fulla carrada.
carrau
m. [LC] [IMI] XERRIC-XERRAC.
càrrec
1 1 m. [LC] Càrrega 1.
1 2 [LC] [TRA] càrrec d’una nau Conjunt de les mercaderies que hi són embarcades.
1 3 m. [LC] [AQ] Pes d’unes parts d’un edifici sobre les altres.
2 1 m. [LC] Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat. Donar a algú càrrec de fer una cosa. Ésser algú en càrrec de fer quelcom.
2 2 m. [LC] Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc. Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec. Tenir càrrec d’alguna cosa. Deixar el càrrec d’una cosa a algú.
2 3 [LC] a càrrec de loc. prep. Sota la responsabilitat de. La revisió de les proves és a càrrec de la directora.
2 4 [LC] càrrec d’ànimes Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, mestre, etc.
2 5 [LC] càrrecs tutelars Tutela 1 1.
2 6 [LC] fer-se càrrec d’alguna cosa [o fer-se el càrrec d’alguna cosa] Comprendre-la, ésser-ne conscient, formar-se’n una idea clara.
3 1 m. [LC] Ministeri públic del qual la part honorífica és més considerada que la material. Càrrec d’ambaixador, de síndic, d’alcalde. Càrrec delicat, elevat. Investir algú d’un càrrec.
3 2 m. [LC] Conjunt de funcions que ha d’acomplir la persona que ocupa un lloc de responsabilitat en una empresa, en una societat, etc. Càrrec de director, d’administrador, de tresorer. Ocupar, revestir, un càrrec. Renunciar a un càrrec.
3 3 [LC] càrrec efectiu Càrrec de plantilla, no interí o supernumerari.
4 1 m. [LC] Obligació feixuga, especialment de subvenir a una despesa. Els nolis són a càrrec del destinatari.
4 2 m. [LC] [ECT] Assentament al deure d’un compte.
4 3 [LC] [AD] a càrrec de loc. prep. Perquè sigui abonat un import per.
4 4 [LC] [AD] amb càrrec a loc. prep. Fent un càrrec a.
5 1 m. [LC] [DR] Imputació, culpa que es fa pesar sobre algú. Fer càrrecs a algú. Hi ha càrrecs molt greus contra ell. Testimonis de càrrec.
5 2 m. [LC] [DR] Fet que pesa sobre la situació d’un acusat. Confirmar, destruir, els càrrecs de l’acusació.
càrrega
1 f. [LC] Allò que es posa sobre algú o alguna cosa per a ésser transportat. Aquesta bèstia porta massa càrrega. Tota la càrrega que porta són 2 quintars de palla. Un home amb una càrrega de fenc a l’esquena. Un carretó amb una càrrega de sorra.
2 1 f. [LC] Quantitat de material amb què es carrega un aparell, una màquina, etc., perquè pugui funcionar. Poca, massa, càrrega. Doble càrrega. Càrrega explosiva. La càrrega d’una ploma estilogràfica.
2 2 f. [LC] [DE] Quantitat de pólvora amb què és alimentada una arma de foc. La càrrega d’un fusell, d’un canó.
2 3 [LC] [DE] càrrega de profunditat Explosiu per a atacar els submarins.
2 4 [ECO] càrrega de tinta Dipòsit de tinta de les plomes estilogràfiques, dels bolígrafs, etc.
3 1 f. [LC] Matèria que s’afegeix a certs productes com pintura, tinta, cola, etc., que n’augmenta el volum sense modificar-ne significativament les característiques essencials.
3 2 f. [IT] Aprest que augmenta el pes dels teixits per tal de millorar-ne el tacte, la presentació i facilitar-ne la confecció.
4 f. [GL] Conjunt de materials sòlids transportats per l’aigua, el vent o el glaç.
5 f. [HIG] En heràld., peça, moble o figura que es posa dins el camper d’un escut o dins una altra càrrega.
6 1 f. [EE] Potència activa o aparent fornida o absorbida per una màquina o una xarxa elèctrica.
6 2 f. [EE] Element receptor d’energia elèctrica.
7 1 f. [FIF] [EE] Atribut intrínsec de les partícules elementals, a les quals caracteritza pel que fa a les interaccions en què intervenen. Càrrega elèctrica, bariònica, leptònica, de color.
7 2 f. [FIF] [EE] Quantitat d’electricitat que posseeix un cos, una partícula, etc.
7 3 [FIF] [EE] càrrega elèctrica Càrrega 7 2.
7 4 [FIF] [EE] càrrega elèctrica elemental Unitat de càrrega elèctrica igual a la càrrega del protó o de l’electró.
7 5 [FIF] [EE] càrrega residual Quantitat d’electricitat que conserva un condensador després d’una descàrrega ràpida.
8 1 f. [LC] Allò que pesa massa sobre algú. La vida és una càrrega.
8 2 f. [LC] Obligació onerosa. Són molt pobres, i el seu oncle malalt els és una càrrega. Portar la càrrega d’una casa, d’una empresa.
8 3 [DR] càrrega de la prova Obligació de provar en un procés els fets constitutius del seu dret a qui afirma i de provar els fets impeditius, extintius o excloents d’aquell dret a qui nega.
8 4 [DR] càrregues personals Serveis que un ciutadà deu a l’Estat.
8 5 f. [LC] Impostos, taxes. El poble no pot suportar tantes càrregues. Les càrregues d’una successió.
8 6 [ECT] càrregues socials Conjunt de les despeses empresarials vinculades als salaris dels treballadors, les quals tenen a veure amb la seguretat social, les vacances, les pensions, etc.
9 1 f. [OP] [AQ] Força que actua sobre una estructura. Càrrega de càlcul. Càrrega de ruptura.
9 2 f. [FIF] Pressió que fa un fluid sobre les parets del recipient que el conté.
10 1 f. [LC] Acció de carregar. La càrrega va durar tot un dia. Treballar en la càrrega o la descàrrega dels vaixells.
10 2 f. [DE] Envestida o atac a l’enemic. Càrrega de cavalleria. Càrrega a la baioneta. Donar una càrrega.
10 3 [LC] tornar a la càrrega Fer una nova temptativa.
carregada1
1 f. [LC] Acció de carregar o de carregar-se.
2 f. [LC] Multitud, acumulació, intensificació. Tenir una carregada d’espases, de copes, d’atots. Ara no té gaire febre, però al vespre li entrarà la carregada.
carregada2
f. [ZOO] PERDIU DE MAR.
carregadet
m. [ZOO] Valona 4.
carregador1 -a
1 adj. [LC] Que es pot carregar, que s’ha de carregar.
2 1 m. [LC] Lloc on es carrega.
2 2 [LC] no treure res a carregador No treure cap profit d’un treball, d’una empresa, etc.
2 3 [LC] tenir a carregador una cosa Tenir-la en un lloc on pot anar bestiar, un carro, un vehicle, etc., per a emportar-se-la.
carregador2 carregadora
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que carrega. Els carregadors del moll.
1 2 m. i f. [LC] [TRA] [PR] Amo de la càrrega embarcada.
2 1 m. [LC] [EE] Instrument, dispositiu o instal·lació que serveix per a carregar. Carregador de bateries.
2 2 m. [LC] [AGA] Pal que servia per a carregar els sacs d’olives, garrofes, etc., sobre els carros o sobre les haveries.
2 3 m. [DE] Dispositiu de les armes automàtiques, semiautomàtiques i de repetició que conté els projectils que hom anirà introduint successivament a la recambra.
2 4 m. [LC] [DE] Cullera amb què s’introduïa la pólvora en els canons d’artilleria.
carregament
1 1 m. [LC] Acció de carregar un camió, una nau, etc.
1 2 m. [LC] La mateixa càrrega. Un carregament d’avellanes.
2 1 m. [LC] [MD] Sensació de pes en alguna part del cos. Carregament de cap, de ventre.
2 2 m. [LC] [ECT] Augment en el preu d’alguna cosa, en els impostos, etc.
2 3 m. [LC] [ME] Acumulació de núvols de tempesta.
3 m. [AQ] Part d’una biga que recolza sobre una paret, una altra biga, una columna, etc. Una biga amb un bon carregament.
carregar
1 1 v. tr. [LC] Posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o alguna cosa. Carregar caps de bestiar en un vagó. Han carregat tres quintars de calç. S’ha carregat el sac a l’esquena. Ajudem el carreter a carregar.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Carregar les culpes a algú.
1 3 [LC] carregar el mort a algú Atribuir-li la culpa d’alguna cosa.
1 4 [LC] carregar els neulers a algú Fer-li assumir la càrrega més enutjosa en un afer.
1 5 [LC] carregar les cabres a algú CARREGAR EL MORT A ALGÚ.
1 6 [LC] [ECT] carregar en compte Assentar en el dèbit d’algú.
2 tr. [LC] [IN] Transferir (fitxers) d’una memòria auxiliar a la memòria central d’un ordinador.
3 tr. [TRA] Recollir (una o més veles).
4 1 tr. [LC] Prendre sobre si (un pes). Una tartana que pot carregar vuit persones.
4 2 tr. [LC] PER EXT. Jo carrego sempre les culpes. Ell carrega sempre els neulers.
4 3 tr. pron. [LC] carregar-se el mort Haver d’endurar culpes no del tot pròpies.
4 4 [LC] carregar-se les cames a coll Anar a peu.
5 tr. [LC] Posar quelcom que cal transportar (sobre algú o alguna cosa). Vam carregar el mul de viandes i de mercaderies. Carregar un camió de pedra. L’heu carregat com una mula.
6 1 tr. [LC] [IMI] Fornir (un aparell, una màquina, etc.) d’allò que necessita consumir per a poder funcionar. Carregar una filosa de llana. Carregar una bobina de fil. Carregar una pipa de tabac. Carregar la ploma de tinta.
6 2 tr. [LC] [DE] Introduir (en una arma de foc) una quantitat de pólvora, el cartutx o el projectil. Carregar l’escopeta. Un canó que es carrega per la boca. Un fusell carregat. Carregar una mina de pólvora.
6 3 tr. [LC] [EE] Emmagatzemar una certa quantitat d’electricitat (en un condensador o en un acumulador). Carregar d’electricitat una bateria d’acumuladors. Carregar una bateria d’acumuladors.
6 4 intr. [LC] Omplir-se de menjar o beure. Em sabia greu deixar les postres i ara he carregat massa.
6 5 [LC] carregar la mà Excedir-se en una reprensió, en el preu de venda, en la quantitat d’un ingredient en preparar una mescla, etc.
7 1 tr. [LC] Posar (una cosa) sota el pes d’una altra. Una taula carregada de viandes. Carregar un presoner de cadenes.
7 2 tr. [LC] Proveir amb abundància o amb excés. Carregar de coses inútils la memòria dels infants. Carregar de citacions un discurs. Carregar algú de cops, d’injúries, de malediccions. Carregat de deutes, d’obligacions, d’honors, d’anys, de diners. Carregar el poble d’impostos. Porten la criatura carregada de farbalans. Una aigua carregada d’àcid carbònic. Orina carregada d’albúmina.
7 3 intr. pron. [LC] La consciència del parricida es carrega amb aquest crim horrible. Carregar-se de paciència. El cel es carrega de núvols. Carregar-se el cel, el temps.
8 1 tr. [LC] Oprimir amb el seu pes. La molla carrega l’estómac.
8 2 tr. [LC] Molestar, importunar. Ja em carrega amb els seus gemecs.
8 3 tr. [LC] Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc., (d’alguna cosa). Carregar un compte, un preu. En aquesta botiga tot ho venen carregat. Ha suprimit el cotxe perquè carregava massa el seu pressupost.
8 4 [LC] [JE] carregar els daus Falsejar-los ficant un trosset de plom en un dels seus costats.
9 1 intr. pron. [MD] carregar-se algú de cames Inflar-se-li les cames.
9 2 [MD] carregar-se algú de pit Omplir-se-li els bronquis de secrecions.
9 3 [LC] carregar-se de febre un malalt Pujar-li la febre.
9 4 [LC] carregar-se un malalt Agreujar-se.
10 tr. [LC] [JE] [AN] Coronar (un castell humà).
11 tr. [IMF] Cobrir amb una capa o una passada de vernís.
12 1 intr. [LC] Fer sentir el seu pes, recolzar. Tot l’edifici carrega sobre aquestes columnes.
12 2 intr. [LC] PER EXT. Totes les obligacions, les culpes, carreguen sobre meu.
13 intr. [LC] [DE] Escometre abrivadament. Carregar sobre l’enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar.
carregat -ada
adj. [HIG] En heràld., que inclou una altra càrrega dins seu que no la ultrapassa. Una bordura carregada de vuit sautors.
carregós -osa
1 adj. [LC] Que constitueix una càrrega. És molt carregós de fer això. Segar és feina carregosa.
2 adj. [LC] Que carrega, molesta, amoïna. Que és carregós aquest marrec: sempre plora. Un natural carregós.
carrejadores
f. pl. [LC] [AGA] Estri format per dos pals units per dos travessers que es munta al bast i serveix per a traginar garbes.
carrejar
v. tr. [LC] [AGA] Traginar, especialment en carrejadores. Carrejar les garbes a l’era.
carrell
1 1 m. [LC] [AGA] Conjunt de coses unides i en renglera. Un carrell de figues, de bolets, travessats amb un fil. Un carrell de peres agafades pels capolls.
1 2 m. [LC] [AGA] [BO] Filera de grans d’una espiga.
2 m. [IT] Rodet subjecte a una creu de fusta que, mogut per la roda de corder, serveix per a retòrcer el fil o corda.
carrer
1 1 m. [LC] [OP] Espai públic no edificat, lineal, vorejat de cases o de parets, que fa de camí per a anar d’un lloc a l’altre en una ciutat, una vila, un poble. Un carrer ample, estret, llarg, curt, dret. Carrer empedrat, asfaltat. Un carrer que fa pujada. El carrer gran o el carrer major d’una vila. Sortir al carrer.
1 2 [LC] fer carrer Obrir pas.
1 3 [LC] deixar algú al mig del carrer Llevar-li tots els mitjans de vida.
1 4 [LC] treure algú al carrer Treure’l de casa.
1 5 m. [LC] Conjunt dels habitants d’un carrer. Aquells crits van posar en commoció tot el carrer.
2 m. [HIH] Antic títol d’algunes viles posades sota la protecció d’una ciutat i participants dels seus privilegis. Carrer de Barcelona.
3 m. [SP] Subdivisió longitudinal d’una pista d’atletisme, d’una piscina, etc., destinada a l’actuació d’un únic esportista.
4 m. [IT] Defecte que presenten els dibuixos d’un teixit per distribució defectuosa dels motius ornamentals.
5 m. [AF] En la composició d’un text, franja blanca formada per la coincidència d’espais entre paraules en diverses ratlles consecutives.
carrera
1 1 f. [LC] Camí, ruta a fer per a anar d’un indret a un altre, especialment en nàutica. El meu pare feia la carrera de València.
1 2 [LC] anar carrera dreta cap a un lloc Anar-hi de dret.
1 3 [LC] haver-hi gran carrera d’un lloc a un altre Haver-hi una gran distància.
1 4 [LC] sortir a carrera a algú Anar al seu encontre.
1 5 [LC] de carrera loc. adv. Seguit, sense interrupció. Va ploure tres dies de carrera.
1 6 [LC] a carrera llarga loc. adv. Amb el temps.
2 1 f. [LC] Camí que hom fa durant la seva vida, especialment en una activitat determinada de caràcter públic. La carrera de Napoleó com a soldat. Començà gloriosament la seva carrera. La carrera de les armes.
2 2 f. [LC] [PE] Professió liberal en què hi ha graus a recórrer, honors a aconseguir i que requereix una preparació prèvia, generalment impartida a la universitat. La carrera d’advocat, d’enginyer.
2 3 f. [PE] Estudis que fa una persona per a l’obtenció d’un títol que permet exercir una determinada professió. No saber quina carrera escollir. Donar els pares carrera als fills. Estudiar, seguir, carrera.
2 4 [LC] [PE] fer carrera Avançar, prosperar.
3 f. [LC] [SP] Cursa 1.
4 f. [LC] [IT] Defecte longitudinal, en els teixits o en els gèneres de punt, produït per manca de fils, fils mal passats, malles escorregudes, etc. Se m’ha fet una carrera en una mitja.
5 f. [LC] [ED] Part de la fulla d’un ganivet, d’unes tisores, etc., que s’esmola per treure-hi tall.
carrerada
1 f. [LC] [AGR] Camí ramader, que segueix el bestiar quan puja a muntanya o en baixa.
2 [LC] carrerada romana Resta visible de vies colonials de segon i de tercer ordre utilitzades en el període de la dominació romana.
carreratge
m. [HIH] Dret pel qual una població subjecta a baronia passava a formar part d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i els privilegis.
carrereta
f. [LC] [BOB] CAMA-SEC.
carreró
1 m. [LC] [OP] Carrer estret. Viu en un carreró.
2 [LC] carreró que no passa a) ATZUCAC.
2 [LC] carreró que no passa b) PER EXT. Posar algú en un carreró que no passa.
carrerola
f. [BOB] CAMA-SEC.
carret
m. [LC] Rodet de fotografia.
carreta
f. [LC] [TRG] Carruatge de transport més baix que el carro, llarg i estret, generalment amb dues rodes i una llança on va subjecte el jou.
carretada
1 1 f. [LC] Càrrega que porta una carreta o un carro. Una carretada de sorra, de fenc, de garrofes.
1 2 f. [LC] Gran quantitat o amuntegament d’una mena determinada de coses.
1 3 [LC] a carretades loc. adv. En gran abundància.
2 f. [FIM] Pes igual a 4 cargues o 12 quintars.
carretal
m. [HIH] Imposició sobre l’entrada de fusta establerta al segle XIV pel municipi de Barcelona.
carretam
m. [LC] [TRG] Munió de carretes o de carros, especialment tots els que concorren a una determinada feina de transport.
carretatge
m. [LC] [TRG] Despeses de carreteig. Els carretatges haurien pujat més que la mercaderia.
carreteig
m. [LC] [TRG] Acció de carretejar; l’efecte.
carretejar
1 v. tr. [LC] [TRG] Transportar en una carreta, un carro, etc.
2 v. tr. [LC] PER EXT. He carretejat la maleta tot el dia.
carretell
1 m. [LC] Bota petita d’uns 30 litres.
2 m. [LC] [IT] Fusta rectangular de 2 a 3 pams de llarg per a cabdellar cordill, caramell, etc.
carretel·la
f. [LC] [TRG] Carruatge de quatre rodes, amb molles, amb una capota que es pot tirar o abaixar a voluntat i seients per a quatre persones.
carreter -a
1 adj. [LC] [TRG] Relatiu o pertanyent a carretes o carros.
2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que construeix carretes o carros.
2 2 m. i f. [LC] [TRG] [PR] Persona que mena carreta o carro.
2 3 m. [HIH] [PR] Menestral encarregat del transport en carro o en carreta.
carretera
f. [LC] [OP] [TRG] Via de comunicació entre poblacions per a la circulació simultània de vehicles i amb una o més vies per a cada sentit de la circulació. Carreteres generals, comarcals. Carretera empedrada, asfaltada, engravada.
carretó
1 1 m. [LC] [TRG] [EI] Carro petit per a ésser fet córrer per un home o un animal de càrrega.
1 2 m. [LC] [TRG] Caixó amb una sola roda a la part anterior i dos mànecs en la posterior, per a transportar calç, pedres, maons, etc.
1 3 m. [TRG] Cotxet la caixa del qual té la forma d’un caixó obert, generalment de dues rodes i tirat per un cavall.
1 4 m. [LC] [TRG] [EI] Vehicle de manutenció manual o motoritzat, que pot anar proveït de mecanismes elevadors de la càrrega.
2 m. [LC] [IMI] Aparell emprat pels esmolets que consisteix en una mola muntada en un bastiment de fusta que hom fa girar amb un motor o amb un pedal i un joc de politges.
3 m. [LC] Corró de batre.
carretonada
f. [LC] Contingut d’un carretó.
carreu
1 m. [IMI] [AQ] [AR] Pedra tallada ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
2 m. [LC] [IMI] Llima grossa de quatre caires iguals.
carreuada
f. [LC] [AQ] Sèrie horitzontal de carreus en un mur, en un pilar, etc.
carric
m. [LC] [ED] Sobretot ample amb esclavines esglaonades.
carril
1 1 m. [LC] [TRG] [OP] RAÏL.
1 2 m. [OP] Biga o altre element rígid pel qual circula, suspès, un vehicle o un aparell mòbil, o que serveix de guia al desplaçament d’una peça, etc.
2 m. [LC] [TRG] [OP] FERROCARRIL.
3 1 m. [TRG] [OP] Faixa longitudinal d’una calçada, generalment senyalitzada, d’amplada suficient perquè hi circuli un vehicle.
3 2 [TRG] carril reversible Carril d’una calçada bidireccional que pot ésser reservat a la circulació en un sentit únic o en el contrari.
carrilada
f. [LC] Rodera d’un carro.
carrilaire
m. i f. [LC] [TRG] [PR] FERROVIARI, FERROVIÀRIA.
carrilet
m. [TRG] [LC] Ferrocarril de via estreta.
carrincle
m. [LC] CARRINCLÓ.
carrincló -ona
1 adj. i m. i f. [LC] Mancat de distinció, de consistència, d’originalitat. Una obra carrinclona. Un autor carrincló. És un carrincló.
2 adj. i m. i f. [LC] Provincià, localista.
carrinclonada
f. [LC] Acció o paraula pròpies d’una persona carrinclona.
carrinclonament
adv. [LC] D’una manera carrinclona.
carrinclonejar
v. intr. [LC] Tirar a carrincló, ésser més o menys carrincló.
carrinya
adj. i m. i f. [LC] Que té mal geni.
carriot
m. [LC] [TRG] Carro de trabuc.
carrisqueig
m. [LC] Acció de carrisquejar.
carrisquejar
1 v. intr. [LC] Fregar produint un so desagradable. Vam sentir carrisquejar el pany i la porta es va obrir.
2 [LC] carrisquejar de dents Fregar les dents de baix contra les de dalt.
càrritx
m. [BOS] Herba perenne de la família de les gramínies, robusta, de fulles linears molt llargues i flors agrupades en grans panícules terminals laxes, pròpia del Mediterrani meridional (Ampelodesmos mauritanica).
carritxar
m. [LC] [BOC] Lloc on abunden els càrritxs.
carritxer carritxera
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que puja a les serres a segar càrritx per al bestiar.
carritxera
f. [LC] [BOS] CÀRRITX.
carro
1 1 m. [LC] [TRG] [IMF] Vehicle per a transportar càrrega, consistent generalment en un tauler de fusta amb baranes a dreta i a esquerra, muntat sobre un eix o fusell de ferro amb dues rodes, proveït de dues vares entre les quals va el cavall, mul, etc. Carregar el carro. Menar un carro. Carro amb vela. Carro de trabuc. Carro d’escala.
1 2 [LC] perquè el carro marxi, cal untar les rodes Expressió que significa que per a obtenir alguna cosa cal donar diners, fer presents, etc.
2 1 m. [LC] [HIH] Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc., obert per darrere, tirat per dos o quatre cavalls, en què el conductor es tenia dret. Els captius anaven encadenats darrere del carro del vencedor.
2 2 m. [LC] PER EXT. El carro del Sol, de l’Aurora.
2 3 [LC] [HIH] carro de dos cavalls Biga2 1.
2 4 [LC] [HIH] carro de quatre cavalls Quadriga 2.
2 5 [TRG] [HIH] carro falçat Carro de combat amb les rodes guarnides de falçs cap enfora per a destrossar els enemics al seu pas.
3 m. [LC] [AN] Carrossa 2. Carro triomfal. El carro de l’Agricultura.
4 1 m. [LC] [IT] [EI] [IMF] Part corredissa d’una màquina, que transporta quelcom d’un lloc a un altre del mecanisme. El carro d’una màquina d’estampar, on es col·loca el motllo. El carro d’una màquina de filar. El carro d’una serradora de troncs.
4 2 [ECO] carro alimentador de paper Corró metàl·lic revestit de cautxú de les màquines d’escriure i d’algunes impressores, en què se subjecta el paper per a escriure.
carronada
f. [DE] Peça d’artilleria naval apareguda al segle XVIII, de gran calibre i de poca longitud.
carronya
1 f. [LC] Cos d’un animal mort que resta abandonat i ja comença de podrir-se.
2 f. [LC] Persona vella o inútil, fastigosa, peresosa, gasiva.
carronyaire
1 adj. [LC] [ZOA] Que s’alimenta de carronyes.
2 m. [ZOA] [LC] Animal carronyaire.
carronyer -a
adj. i m. [LC] [ZOA] CARRONYAIRE.
carròs -ossa
adj. [IMI] Que no gira o que no actua suaument. Una porta carrossa.
carrossa
1 f. [LC] [TRG] Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer, i sovint un replanell darrere per a anar-hi drets els lacais.
2 f. [JE] [LC] Vehicle gran, decorat i amb personatges guarnits, que s’utilitza en les desfilades de certs dies de festa. La carrossa del rei negre és la més fastuosa.
3 f. [TRA] Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie.
4 f. [LC] Carronya 2.
5 f. pl. [LC] Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades.
carrosser carrossera
1 m. i f. [IMI] [PR] Persona que fabrica carrosseries.
2 m. i f. [IMI] [PR] Persona que fabrica carrosses.
carrosseria
f. [LC] [TRG] Caixa d’un cotxe, d’un automòbil.
carrota
f. [LC] [AGA] [BOS] Pastanaga 1.
carrotxa
f. [LC] [BOS] [AGF] Escorça de pi.
carruatge
1 m. [LC] [TRG] Vehicle de tracció animal per al transport terrestre, especialment de persones.
2 m. [LC] [TRG] Conjunt de carros i atzembles que antigament servia per al transport de queviures, bagatges, municions, etc.
carrutxes
f. pl. [LC] [ED] Estri fet de llistons, que va sobre rodes, dins el qual hom posa la criatura que s’assaja a caminar, a fi que, sostenint-s’hi pels braços, no caigui.
cars
m. [LC] [BOS] CALCIDA.
carst
m. [GL] Regió de roca calcària o dolomítica i d’altres roques solubles, com el guix i la sal, on s’ha produït el desenvolupament d’avencs, cavernes, rasclers, dolines de dissolució, etc., causades pels processos de corrosió i d’erosió superficial i subterrània amb un drenatge principalment subterrani.
càrstic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent al carst.
carstificació
f. [GL] Conjunt de processos de formació d’un carst.
carstificar
v. tr. [GL] Convertir en carst.
carta
1 1 f. [LC] [FLL] Comunicació escrita adreçada a una persona absent. Escriure, dictar, trametre, una carta. Rebre, llegir, una carta. Datar, cloure, segellar, descloure, una carta. Li ho enviaré a dir per carta. Enviar una carta per correu. Franquejar una carta. Tirar una carta al correu. Carta de felicitació, de recomanació, de condol. Carta circular.
1 2 [LC] [RE] carta apostòlica Carta que publica el papa.
1 3 [DE] carta bomba Tramesa postal que duu incorporat un explosiu.
1 4 [CO] carta oberta Carta adreçada a un particular que és publicada al mateix temps en els diaris perquè tothom se n’assabenti.
1 5 [LC] [RE] carta pastoral Escrit públic amb què un bisbe exerceix el seu ministeri amb relació al seu clergat o als seus diocesans.
2 1 f. [HO] Llista dels plats i de les begudes que se serveixen en un restaurant amb els preus corresponents. Menjar a la carta. Una carta de vins molt variada.
2 2 [LC] [HO] a la carta loc. adj. Que es pot seleccionar d’entre una llista de possibilitats diverses. Servei a la carta.
3 1 f. [DR] [PO] [ECT] Acta on són registrats certs títols. Carta pública. Carta de dotació a una abadia. Carta de pagament.
3 2 [PO] carta atorgada Document juridicopolític atorgat lliurement per un sobirà on es reconeixen alguns drets dels súbdits i s’organitzen les institucions polítiques.
3 3 [DR] carta credencial Credencial 2.
3 4 [DR] carta de ciutadà Títol en què hom és reconegut com a veí d’una ciutat.
3 5 [DR] [ECT] carta de crèdit Notificació adreçada per un banquer als seus corresponsals certificant que el portador té dret de retirar sobre el seu crèdit fins a una certa quantitat.
3 6 [DR] [PO] carta partida Carta amb dues expedicions fetes sobre el mateix full, traçant entremig abans de separar-les les lletres a b c, o qualsevol dibuix a fi d’evitar les falsificacions.
3 7 [HIH] carta precària a) A l’alta edat mitjana, escriptura en què se cedia un bé immoble en emfiteusi.
3 7 [HIH] carta precària b) A la baixa edat mitjana, escriptura de renovació d’un establiment emfitèutic.
4 1 f. [PO] Declaració programàtica i fonamental de principis generals. Carta constitucional. Carta de treball. Carta olímpica.
4 2 [DR] [HIH] carta de franqueses [o carta de franquícia] Concessió feta pel sobirà o pel senyor d’un lloc perquè arreli la població existent en una localitat i s’eviti l’emigració.
4 3 [DR] [ECT] carta de gràcia Pacte accessori del contracte de compravenda amb què el venedor es reserva el dret de tornar a adquirir la cosa venuda.
4 4 [DR] carta de poblament Concessió feta pel sobirà o pel senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors.
4 5 [AD] carta municipal Règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu o econòmic, que pot concedir l’Estat als ajuntaments.
4 6 [AD] carta provincial Règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu o econòmic, que pot concedir l’Estat a les diputacions.
5 1 f. [DR] Paper que certifica certs drets per a la persona que el té. Carta d’elector, d’agent de policia.
5 2 [LC] donar carta blanca a algú Deixar-li tota la llibertat per a obrar.
6 1 f. [LC] [GG] Mapa, especialment l’usat en la navegació marítima o aèria i en la representació del temps atmosfèric. Carta de navegar. Carta marina.
6 2 [HIA] carta arqueològica Inventari detallat de jaciments arqueològics, presentat en forma de fitxes i sovint resumit, pel que fa a la situació geogràfica, en un mapa.
6 3 [GG] carta d’arrumbament Carta que té marcades les rutes.
6 4 [FIA] [AN] carta astral Representació de la posició dels astres respecte dels diversos signes del zodíac en un moment determinat, especialment en el moment del naixement d’una persona, que l’astrologia utilitza per a tractar de predir-ne el destí.
6 5 [FIA] carta celeste Representació en un pla, per projecció estereogràfica, dels estels, de les constel·lacions i dels elements més importants de l’esfera celeste.
6 6 [FIA] carta heliogràfica Mapa del Sol amb les seves taques.
6 7 [LC] perdre la carta de navegar Anar perdut en un assumpte, en un afer, etc.
7 1 f. [LC] [JE] Full rectangular de cartolina, amb figures pintades en una de les cares, que forma part d’un conjunt dividit en sèries i que serveix per a jugar a certs jocs, fer trucs d’il·lusionisme, fer prediccions, etc. Jugar a cartes. Joc de cartes. Barrejar, donar, les cartes. Girar una carta.
7 2 [LC] anar-se’n d’una carta Desfer-se’n sense estar-hi obligat.
7 3 [LC] carta blanca Naip sense cap figura pintada.
7 4 [JE] no veure’s cap carta [o no veure’s cap carta bona] Tenir mal joc.
7 5 [LC] posar-ho tot sobre una carta Arriscar-ho tot d’un cop en una empresa.
7 6 [LC] prendre les cartes Intervenir en una conversa, començar a enraonar. Quan ell pren les cartes no les sap deixar.
7 7 [LC] vuits i nous i cartes que no lliguen V. VUIT.
8 f. [IT] [AF] carta de colors Catàleg ordenat de mostres de colors amb tota la gamma de tons.
9 1 f. [IT] Encarcarament o rigidesa que certs aprestos donen als teixits.
9 2 f. [IT] Dibuix d’un teixit fet en paper quadriculat on són marcats els lligaments necessaris per a obtenir l’esmentat teixit.
cartabó
1 m. [IMF] [MT] [ECO] [AQ] Instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles.
2 m. [AQ] Peça triangular de ferro que serveix per a reforçar les unions en angle de les estructures metàl·liques.