aqüífug -a
1 adj. [LC] Que no és receptor d’aigua, que la defuig.
2 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’aqüífug.
2 2 m. [GL] Formació geològica poc porosa i impermeable que no absorbeix l’aigua i no en permet la circulació.
aquilí -ina
adj. [LC] AGUILENC.
aquiló
m. [LC] Vent del nord.
aquilotament
m. [LC] Acció d’aquilotar; l’efecte.
aquilotar
1 v. tr. [LC] Fer prendre (a una pipa, a un broquet) un color torrat a força de fumar-hi.
2 v. tr. [LC] Impregnar del fum del tabac.
aquintanar
v. tr. [LC] [AGA] Convertir en quintà (les terres conreades o el bosc).
aquissar
v. tr. [LC] Atiar (els gossos) a envestir algú. Quan li aquissaren els gossos, el pobre xicot va fugir corrents.
aquistar
v. tr. [LC] Recaptar, conquerir en sentit moral.
aquità -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Aquitània.
1 2 adj. [LC] AQUITÀNIC. Notació aquitana.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua preromana parlada entre els Pirineus i la Garona.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’aquità.
aquitànic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Aquitània o als seus habitants.
aquós -osa
1 adj. [LC] [QU] D’aigua, de la naturalesa de l’aigua, abundant en aigua. Vapor aquós. Meteors aquosos.
2 adj. [LC] [QU] Fet per mitjà de l’aigua. Extret aquós. Solució aquosa.
ara1
1 f. [LC] [RE] [AN] Altar en què s’ofereixen sacrificis.
2 f. [LC] [RE] Pedra consagrada damunt la qual el sacerdot estén els corporals per celebrar la missa.
ara2
1 1 adv. [LC] En aquest moment. Ara dinen. Abans d’ara. D’ara endavant.
1 2 adv. [LC] En un moment, futur o pretèrit, pròxim al present, adés. Ara ha passat el carter. Ara sortirem. Ara mateix ha arribat.
1 3 [LC] ara com ara loc. adv. Mentre no canviïn les coses. Ara com ara anem bé; després ja veurem.
1 4 [LC] ara i adés loc. adv. DE TANT EN TANT.
1 5 [LC] ara i sempre loc. adv. En tot temps.
1 6 [LC] ara o suara loc. adv. Un cop o altre.
1 7 [LC] ara per ara loc. adv. En aquest moment si més no. Ja ho veig que està emplujat; però ara per ara no plou.
1 8 [LC] ara si mai loc. adv. O ara o mai.
2 adv. [LC] i ara! Exclamació usada per a expressar sorpresa o desaprovació, refús. I ara! No m’ho puc creure! Se n’ha anat sense dir-nos res? I ara! Que et deixi la moto, dius? I ara!
3 1 conj. [LC] Malgrat això. Tenia intenció d’anar-hi avui mateix; ara, si tu m’assegures que vindrà demà, llavors no hi aniré.
3 2 [LC] ara…, adés… [o ara…, ara…] loc. conj. Introdueix expressions disjuntives. Ara riu, adés plora.
3 3 [LC] ara bé loc. conj. Això suposat, demostrat, al punt on som del raonament.
àrab
1 1 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Natural d’Aràbia. El desert àrab. Els àrabs. Una àrab.
1 2 adj. [LC] [ISL] ARÀBIC. Llengua àrab. Cavall àrab.
2 1 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Natural d’un país que ha adoptat la llengua i la cultura àrabs. Els àrabs sudanesos.
2 2 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent a aquests països o als seus habitants. Els països àrabs. La Lliga Àrab.
3 1 m. [FL] [ISL] Llengua semítica parlada al nord d’Àfrica i a l’Àsia sud-occidental. Parla el turc i l’àrab.
3 2 adj. [LC] [FL] [ISL] Relatiu o pertanyent a l’àrab.
araban
m. [QU] [BI] Polisacàrid estructural constituït per unitats d’arabinosa que es troba associat amb les hemicel·luloses o amb substàncies pèctiques de fruites com la poma.
arabesc -a
1 adj. [LC] [ISL] ARÀBIC.
2 1 adj. [AR] Que té arabescos.
2 2 m. [AR] Ornament de pintura o d’escultura format de plantes, fulles, etc., o àdhuc de figures humanes o d’animals reals o imaginaris, capritxosament entrellaçats.
3 1 m. [AR] Línia imaginària que en una obra artística uneix els diversos punts vitals de la composició.
3 2 m. [MU] Línia melòdica sinuosa formada per combinació de notes conjuntes i arpegiades.
3 3 m. [JE] Figura d’equilibri de la dansa acadèmica en què el cos s’aguanta amb una sola cama i manté l’altra aixecada i estirada endarrere, mentre els braços, l’un endavant i l’altre endarrere, continuen la línia de la cama aixecada.
aràbic -iga
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la península d’Aràbia o als seus habitants. Arquitectura aràbiga. Llengua aràbiga.
2 adj. [LC] Que ve d’Aràbia. Goma aràbiga. Numeració aràbiga.
arabina
f. [MD] Mucílag, especialment el fet amb goma aràbiga.
arabinosa
f. [BI] [QU] Aldopentosa que es troba abundantment i formant complexos en les plantes i en certs bacteris.
arabisme
1 m. [LC] [FL] [ISL] Idiotisme peculiar de la llengua aràbiga.
2 m. [FL] [ISL] Element lingüístic d’origen àrab introduït en una altra llengua.
arabista
m. i f. [FLL] [PR] [FL] [ISL] Persona versada en la llengua i en la literatura aràbigues.
arabitol
m. [QU] Substància dolça i cristal·lina que s’obté per reducció de l’arabinosa.
arabització
f. [LC] [SO] Acció d’arabitzar; l’efecte.
arabitzant
adj. i m. i f. [LC] [SO] Que arabitza.
arabitzar
1 1 v. tr. [LC] [ISL] Conformar als gustos, als costums, a les maneres, etc., aràbics. La conquesta islàmica arabitzà Egipte.
1 2 v. tr. [LC] [SO] [ISL] Revestir de la forma aràbiga.
1 3 intr. pron. [LC] [ISL] Adoptar usos, costums, maneres, etc., aràbics. Al País Valencià, la població autòctona es va arabitzar totalment.
2 tr. [LC] [FL] [ISL] Omplir d’arabismes.
3 intr. [LC] [ISL] Imitar la llengua, l’estil, els costums, etc., aràbics.
arable
adj. [LC] Que pot ésser llaurat o conreat. Terres arables.
arabo-
[LC] Forma prefixada del mot àrab. Ex.: arabobizantí, araboparlant.
aràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que es caracteritzen per les inflorescències en espàdix acompanyades o embolcallades per una gran bràctea o espata, generalment molt vistent i petaloide, de distribució principalment tropical, entre les quals hi ha la sarriassa, els anturis i el lliri d’aigua.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
aràcnids
1 m. pl. [ZOI] Classe d’artròpodes quelicerats que tenen el cos dividit en dues regions, a la qual pertanyen les aranyes i els escorpins.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
aracno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. arakhné, ‘aranya’. Ex.: aracnologia.
aracnoidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’aracnoide.
aracnoïditis
f. [MD] Inflamació de la meninge aracnoide.
arada
1 f. [LC] [AGA] Instrument agrícola per a obrir solcs a la terra que és arrossegat per animals o per un tractor i es compon de rella, dental, cameta, camatimó i esteva.
2 [AGA] arada de pala Arada metàl·lica que consta de rella, ganiveta i pala, peça aquesta darrera que permet que girin els prismes de terra a més d’obrir el solc.
aragall
m. [LC] [GL] XARAGALL.
aragonès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Aragó.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Aragó o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a l’àrea septentrional d’Aragó.
2 2 m. [FL] [LC] Dialecte de l’espanyol parlat a Aragó.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’aragonès.
3 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la Corona d’Aragó, als seus reis, a les seves institucions o als seus habitants.
aragonesisme
m. [FL] Mot o gir de procedència aragonesa.
aragonita
f. [GLM] Mineral polimorf del carbonat de calci, de fórmula CaCO3, que cristal·litza en el sistema ròmbic.
a rajaploma
loc. adv. [LC] Tal com, sense pensar-s’hi gaire, sense meditar-ho, va ocorrent-se-li a qui escriu.
aràlia
1 f. [AGA] [BOS] Planta del gènere Aralia, o de gèneres propers, de la família de les araliàcies.
2 [AGA] [BOS] aràlia del Japó Aràlia de fulles palmatipartides, lluents, i flors de color blanc crema, reunides en inflorescències terminals, originària de l’Àsia oriental i cultivada com a ornamental (Fatsia japonica o Aralia japonica).
araliàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de flors en umbel·la i fruit carnós, originàries principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical, a la qual pertany l’heura.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
aram
1 m. [LC] [ML] Coure treballat en forma de xapa o de fil. Un càntir d’aram.
2 m. [LC] [ED] Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.
aramaisme
1 m. [LC] [FL] Cultura i influència aramees.
2 1 m. [LC] [FL] [RE] Idiotisme peculiar de la llengua aramea.
2 2 m. [RE] [FL] Element lingüístic d’origen arameu introduït en una altra llengua.
arameu aramea
1 1 m. i f. [LC] [HIH] Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert en el segle XI aC a l’oest d’Assíria.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als arameus. Llengües aramees. Poble arameu.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua semítica parlada pels arameus.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’arameu.
aramon
1 m. [AGA] Cep vinífer de la regió del Llenguadoc.
2 m. [AGA] Raïm de cep aramon.
araneids
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’aràcnids els mascles del qual tenen els pedipalps modificats per a la còpula.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
aranès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Vall d’Aran.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquesta vall o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’aranès.
aranger
1 m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les rutàcies, de fulles el·líptiques o ovades, amb el pecíol alat, originat en cultiu i conreat pels seus fruits, les aranges (Citrus paradisi).
2 [BOS] [AGA] aranger gran [o aranger gros] Arbre de la família de les rutàcies, semblant a l’aranger, però més gros i no tan espinós, amb el pecíol foliar no tan amplament alat, que produeix les aranges grans o pomelos (Citrus maxima o C. grandis).
arangí
1 m. [LC] [BOS] Tarongina 1.
2 [LC] [BOS] arangí bord Arbust sarmentós de la família de les labiades, de fulles ovades o lanceolades, dentades, i flors bilabiades, blanquinoses o liloses, disposades en raïms terminals, que es fa a les màquies mediterrànies (Prasium majus).
aranja
1 f. [AGA] [BOS] Fruit comestible de l’aranger, globós o piriforme, molt gros, de pela groguenca o rogenca, prima, i de polpa àcida i una mica amargant.
2 [AGA] [BOS] aranja gran [o aranja grossa] Fruit comestible de l’aranger gran, semblant a l’aranja, però més gros i de pela gruixuda.
aranya
1 1 f. [LC] [ZOI] [AGA] Invertebrat artròpode de l’ordre dels araneids, que té quatre parells de potes i un parell o més d’òrgans secretors d’un fil sedós amb què teixeix la teranyina. M’ha picat una aranya.
1 2 [ZOI] aranya de mar PICNOGÒNID.
1 3 [AGA] [ZOI] aranya roja Aràcnid dels gèneres Tetranychus o Panonychus que ataca diversos conreus i especialment fruiters.
2 1 f. [LC] aranya de forat Persona que viu retirada i fuig de la gent.
2 2 [LC] ésser una aranya No deixar escapar cap avinentesa de guany, saber-se aprofitar de tot.
3 1 f. [LC] Objecte que té una forma que recorda la de l’aranya.
3 2 f. [LC] SALAMÓ.
3 3 f. [LC] Conjunt de cordes que surten d’un mateix punt en direccions divergents.
3 4 f. [LC] Fusta amb diferents forats o politges d’on arrenquen diferents cordes.
4 1 f. [IT] Peça que, amb el seu moviment de rotació, torça la metxa i l’enrotlla a la bobina.
4 2 f. [IT] En algunes màquines de filar o de teixir, guiafils.
5 1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels traquínids, que fa picadures molt doloroses amb les espines dels opercles i de la primera aleta dorsal, viu sobre fons de sorra o fang i és de carn blanca i ferma.
5 2 [ZOP] aranya blanca Peix de la família dels traquínids, allargassat i força comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, amb el dors bru verdós clar, i els flancs blanquinosos amb nombroses línies obliqües blavoses i groguenques (Trachinus draco).
5 3 [ZOP] aranya de cap negre [o aranya capçuda] Peix de la família dels traquínids, que pot superar els 40 centímetres de llargada, amb nombroses taques brunes de diferents grandàries, sovint de forma anellada, formant algunes sèries irregulars a la meitat superior dels flancs, amb la part superior del cap de superfície rugosa (Trachinus radiatus).
5 4 [ZOP] aranya de sorra Aranyó1 2.
5 5 [ZOP] aranya fragata [o aranya espasenca] Peix de la família dels traquínids, de fins a 40 centímetres de llargada, amb una sèrie de taques grosses, brunes i ovalades, immediatament per sota la línia lateral i el ventre de color groguenc brut i pàl·lid (Trachinus araneus).
6 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les ranunculàcies, de tija erecta, fulles dividides en lacínies estretes, flors de color blau cel, envoltades de bràctees laciniades, i fruit en càpsula, freqüent als fenassars (Nigella damascena).
aranyer1
m. [ZOO] PELA-ROQUES.
aranyer2
m. [IT] Peça llarga que serveix de suport als guiafils o aranyes de les màquines metxeres, filadores i de rodets.
aranyeta
f. [IT] En certes màquines de filar o de retòrcer, peça que fa la mateixa funció que l’aranya de les metxeres.
aranyó1
1 m. [LC] [ZOI] [AGA] Insecte que ataca l’olivera (Phloeotrips oleae).
2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels traquínids, de 14 centímetres de llargada màxima, de picadura molt verinosa i dolorosa, que viu a la sorra de les platges a poca profunditat, on pot suposar un greu perill per als banyistes (Echiichthys vipera).
aranyó2
m. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible de l’aranyoner, petita drupa esfèrica, de color blau negrós i de gust molt acerb.
aranyoner
m. [LC] [BOS] [AGA] Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, espinós, de fulles oblongues, sovint piloses pel dessota, i flors blanques, generalment solitàries, que es fa a les bardisses i als marges, el fruit del qual és l’aranyó (Prunus spinosa).
aranyosa
adj. [BOS] abellera aranyosa V. ABELLERA2.
aranzel
1 m. [LC] [ECT] [DR] Tarifa oficial dels drets que s’han de pagar en diverses branques de l’Administració.
2 m. [LC] [ECT] [DR] Tarifa dels drets de duana per als articles d’importació.
3 m. [DR] Document en què són assenyalades les mercaderies i l’impost que els correspon a cadascuna.
4 m. [DR] Sistema de retribució d’algunes funcions públiques o semipúbliques.
aranzelari -ària
adj. [LC] [ECT] [DR] Relatiu o pertanyent a l’aranzel. Reforma aranzelària. Drets aranzelaris.
a rapis
loc. adv. [LC] A qui primer ho agafi.
aratori -òria
1 adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent a l’operació de llaurar.
2 adj. [LC] [AGA] Que serveix per a llaurar. Instruments aratoris. Màquines aratòries.
arauac
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un grup de pobles que habiten l’Amèrica del Sud i les Antilles.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als arauacs.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües ameríndies parlades pels arauacs.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’arauac.
araucà araucana
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’una nissaga d’indis que habita el sud de Xile i el de l’Argentina.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als araucans.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua ameríndia parlada pels araucans.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’araucà.
araucària
1 f. [LC] [BOS] [AGA] [AGF] Arbre del gènere Araucaria, de la família de les araucariàcies, que forma boscos a Oceania i a l’Amèrica del Sud, produeix fusta de bona qualitat i és cultivat per a ús ornamental.
2 [BOS] [AGF] [AGA] araucària de Norfolk Araucària de branques disposades netament en verticils superposats, originària de l’illa de Norfolk i cultivada com a ornamental (Araucaria heterophylla).
3 [BOS] araucària de Xile Araucària de fulles triangulars, molt rígides i punxents, originària de les muntanyes andines (Araucaria araucana).
4 [BOS] araucària del Brasil Araucària de fulles lanceolades, rígides i punxents, i de llavor comestible, originària del Brasil (Araucaria angustifolia).
araucariàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes del grup de les coníferes, pròpies de l’hemisferi austral, formada per arbres d’interès forestal i ornamental, a la qual pertanyen les araucàries.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
aràujia
f. [BOS] Liana de la família de les asclepiadàcies, de mida petita, amb làtex blanc, de fulles oposades, ovades i quasi triangulars, grisenques pel dessota, flors blanquinoses per dins i purpurescents per fora, en cimes axil·lars, fruit gros dehiscent i llavors proveïdes d’un plomall sedós, originària d’Amèrica del Sud, cultivada i subespontània a la regió mediterrània (Araujia sericifera).
arbequí -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Arbeca.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Arbeca o als seus habitants.
2 m. [AGA] Arbequina 1.
arbequina
1 f. [AGA] [LC] Olivera d’una varietat petita que dona olives no gaire grosses i de pinyol petit, bones per a menjar i per a fer-ne oli.
2 f. [AGA] [LC] Oliva d’olivera arbequina.
arbitrable
adj. [LC] Que es pot sotmetre a decisió arbitral.
arbitració
f. [LC] Acció d’arbitrar.
arbitrador -a
adj. [LC] Que arbitra. Jutge arbitrador.
arbitral
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als àrbitres o a l’arbitració. Sentència arbitral.
arbitralment
adv. [LC] Amb intervenció d’un àrbitre. Resoldre arbitralment una qüestió.
arbitrament
1 m. [LC] Acció de donar sentència arbitral.
2 m. [LC] Sentència arbitral.
arbitrar
1 1 v. tr. [LC] [DR] Jutjar, sentenciar, com a àrbitre.
1 2 v. tr. [LC] [SP] Fer d’àrbitre (en un partit, un combat, etc.) La Clara va arbitrar el partit.
2 tr. [LC] Proporcionar (recursos, diners), procurar-los. Arbitrar recursos per a construir un magatzem.
3 tr. [LC] Concebre 2. Arbitrar una teoria.
arbitrari -ària
1 adj. [LC] Que depèn del franc arbitri. Una quantitat arbitrària, a la qual hom pot atribuir un valor qualsevol.
2 adj. [LC] Exercit no atenent sinó a la pròpia voluntat o capritx. Autoritat arbitrària.
arbitràriament
adv. [LC] D’una manera arbitrària. Governar arbitràriament.
arbitrarietat
1 f. [LC] Qualitat d’arbitrari.
2 f. [LC] Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc., dictat pel capritx.
arbitratge
1 m. [LC] Missió d’àrbitre.
2 1 m. [ECT] Compra i venda combinades de mercaderies o de valors mobiliaris o de divises en dos mercats diferents, per obtenir un guany amb la diferència de preu entre els dos mercats.
2 2 m. [ECT] Fixació d’un preu per part de l’Estat o d’una comissió nomenada bilateralment.
3 m. [DR] Decisió sobre una qüestió o un conflicte jurídic presa per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
arbitratgista
m. i f. [ECT] [PR] [LC] Persona que fa arbitratges de banca, de borsa.
arbitratori -òria
adj. [LC] ARBITRAL.
àrbitre àrbitra
1 1 m. i f. [LC] [DR] [ECT] Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi, especialment persona designada a aquest fi per un tribunal o per les parts en litigi.
1 2 m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona encarregada de dirigir una competició i d’interpretar i fer complir el reglament.
2 m. i f. [LC] Definidor, que dona la pauta, que dicta la llei en alguna matèria. En el seu temps, el marquès era l’àrbitre de la moda.
3 m. i f. [LC] Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta independència. Hi ha pocs homes que siguin absolutament àrbitres dels actes llurs.
arbitri
1 1 m. [LC] [FS] ALBIR.
1 2 [FS] franc arbitri [o lliure arbitri] FRANC ALBIR.
2 1 m. [LC] Judici, sentència d’àrbitre. Ho deixareu a l’arbitri d’ella.
2 2 [DR] arbitri judicial Facultat dels jutges i dels tribunals per interpretar la llei dins uns límits més o menys amplis, especialment en casos omesos o no clarament expressats per aquesta.
3 m. [DR] Exacció, normalment municipal, que té per finalitat modificar la conducta del deutor per adequar-la als interessos generals. Arbitri sobre lloguers. Arbitris municipals.
arbitrisme
m. [ECT] Corrent de pensament politicoeconòmic que proposa uns mitjans únics i simples per a superar una etapa de decadència econòmica.
arbitrista
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a l’arbitrisme.
2 m. i f. [ECT] [PR] [LC] Persona que proposa projectes, sense base, d’arbitris per remeiar la situació de la hisenda i del país en general.
arboç
m. [LC] [BOS] Arbret perennifoli de la família de les ericàcies, de branquillons vermellosos, fulles planes i coriàcies, oblongues i un xic serrades, i de flors blanques amb la corol·la en forma d’esquella, propi de la regió mediterrània, els fruits del qual són les cireres d’arboç (Arbutus unedo).
arboça
f. [LC] [BOS] CIRERA D’ARBOÇ.
arboçar
m. [LC] [BOC] Lloc poblat d’arboços.
arboceda
f. [LC] [BOC] ARBOÇAR.
arbocer
m. [LC] [BOS] ARBOÇ.
arbocera
f. [BOS] ARBOÇ.
arborada
f. [LC] [TRA] ARBORAMENT.
arborador -a
adj. [LC] Que arbora. Fa un sol arborador.
arboradura
f. [LC] [TRA] Conjunt d’arbres, antenes i vergues d’una nau.
arborament
m. [LC] Acció d’arborar o d’arborar-se; l’efecte.
arborar
1 v. tr. [LC] [TRA] Posar l’arbre o els arbres (a una nau).
2 1 tr. [TRA] Hissar al cim d’un arbre d’una nau (una bandera o alguna altra cosa).
2 2 tr. [LC] Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur.
2 3 intr. pron. [LC] [AGR] ALZINAR-SE.
3 1 tr. [LC] Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava el foc. Arboraren tot el poble.
3 2 tr. [TRA] PER EXT. Un vent de tempesta arborava les onades.
3 3 intr. pron. [LC] Arborar-se el foc. Arborar-se de set. Arborar-se d’indignació. Arborar-se el mar.
arborat -ada
adj. [HIG] En heràld., que acaba en forma d’un o més arbres. Un mont arborat.
arboreda
f. [LC] [BOC] [AGF] ARBREDA.
arborescència
f. [LC] [BO] Estat o qualitat d’arborescent.
arborescent
1 adj. [LC] [BO] Semblant a un arbre.
2 adj. [LC] Que forma ramificacions anàlogues a les branques d’un arbre. Cristal·lització arborescent.
arborètum
m. [BOC] [AGF] Col·lecció d’arbres vivents.
arbori -òria
1 adj. [LC] [BO] Relatiu o pertanyent als arbres.
2 adj. [LC] [BO] Que té qualitat d’arbre.
arbori-
[LC] Forma prefixada del mot ll. arbor arboris, ‘arbre’. Ex.: arboricida, arboricultura.
arboricida
1 adj. [IQ] [AGA] [LC] Que destrueix els arbres.
2 m. [LC] [AGF] [IQ] Substància arboricida.
arborícola
adj. [LC] Que viu en els arbres.
arboricultor arboricultora
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que es dedica a l’arboricultura.
arboricultura
f. [LC] [AGA] Conreu dels vegetals llenyosos, especialment per a la seva multiplicació i aprofitament.
arboriforme
adj. [LC] Que té forma d’arbre.
arborització
1 f. [LC] En minerals, en fòssils, etc., figura que presenta ramificacions semblants a les d’un arbre.
2 f. [MD] Ramificació aparent de les venes capil·lars en certs estats inflamatoris.
arboritzat -ada
adj. [LC] Que presenta arboritzacions. Àgata arboritzada.
arbrar
1 v. tr. [LC] [AGF] Plantar arbres (en un indret). Arbrar un carrer. Terreny arbrat.
2 intr. pron. [LC] [AGF] Fer-se arbre. Aquesta planta s’arbra molt.
arbrat
m. [LC] [BOC] [AGA] [AGF] ARBRATGE.
arbratge
m. [BOC] [AGF] [AGA] Conjunt d’arbres d’una població, d’un parc, etc.
arbre
1 1 m. [LC] [AGF] [BO] Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura. Un arbre fuster. Un arbre fruiter. Un arbre de ribera. Seure a l’ombra d’un arbre.
1 2 [LC] [AGF] arbre bessó Arbre la soca del qual es bifurca, trifurca, etc., arran de terra.
1 3 [AGF] arbre codominant Espècie d’arbre que té la biomassa igual que una altra espècie d’arbre en una massa forestal.
1 4 [AGF] arbre dominant Espècie d’arbre que té la biomassa més gran en una massa forestal.
1 5 [AGF] arbre esquer Arbre tallat amb la finalitat d’atreure coleòpters perforadors, que són destruïts després, com a mitjà de control.
1 6 [AGF] arbre monumental Arbre notable, per les mides excepcionals dins de la seva espècie, per l’edat, la història o la particularitat científica i declarat expressament protegit. El Roure de Can Codorniu és un arbre monumental.
2 1 m. [LC] [RE] arbre de la ciència del bé i del mal [o arbre del coneixement del bé i del mal] Arbre del paradís terrenal el fruit del qual, segons la narració bíblica, Déu prohibí de menjar a Adam i Eva.
2 2 [LC] [RE] arbre de la vida Arbre del paradís terrenal que, segons la narració bíblica, havia de preservar l’home de la mort si servava la seva innocència.
2 3 [LC] [AN] arbre de maig Arbre adornat amb flocs, fruites i altres coses que es posa durant el maig en algun lloc públic, al voltant del qual es fan balls, festes, etc.
2 4 [LC] [AN] arbre de Nadal Avet o arbre similar que es guarneix per Nadal amb llums i objectes lluents.
2 5 [LC] [RE] arbre de la creu Creu en què fou crucificat Jesucrist.
3 1 m. [LC] [TRA] Pal, generalment de forma arrodonida o el·lipsoidal, fixat en una nau, destinat, juntament amb uns altres, al sosteniment de les vergues i de les veles.
3 2 [TRA] arbre de mitjana En la nau de tres o més arbres, el de més a popa, i en la de dos, el de popa si és el menor.
3 3 [LC] [TRA] arbre mascle Part inferior d’un arbre de dues o més peces.
3 4 [LC] [TRA] arbre mestre Arbre principal de la nau, generalment el més alt.
3 5 [LC] [TRA] arbre sec Arbre al qual s’han arriat les veles. Anar, córrer a l’arbre sec. Estar a arbre sec.
4 1 m. [LC] [EI] Peu dret que serveix d’eix d’una màquina, al voltant del qual van disposades les peces d’un artefacte.
4 2 m. [LC] [EI] Eix d’una roda de molí, de rellotge, etc.
4 3 m. [EI] En un mecanisme, peça generalment en forma de barra que transmet a una altra peça el moviment que li és aplicat. Arbre de transmissió.
4 4 [EI] arbre de lleves Arbre proveït de diverses lleves per a comandar mecanismes.
5 1 m. [LC] [GL] Tot allò que afecta la forma d’un arbre.
5 2 [LC] [QU] arbre de Diana Agregat de cristalls d’argent.
5 3 [LC] [MD] arbre de la vida Forma arborescent en què les substàncies grisa i blanca apareixen en una secció vertical del cerebel.
5 4 [LC] [QU] arbre de Mart Agregat de cristalls de ferro.
5 5 [LC] [QU] arbre de Saturn Agregat de cristalls de plom.
6 1 m. [FL] [IN] [QU] [LC] Representació gràfica en forma d’arbre de l’estructura d’alguna cosa, que explica les relacions de dependència i de filiació d’elements que tenen un origen comú. Arbre sintàctic, morfològic.
6 2 [LC] [AN] [HIG] arbre genealògic Representació gràfica de la genealogia d’una família per mitjà d’un arbre la soca del qual és un avantpassat i les ramificacions, els seus descendents.
7 1 m. [LC] [BOS] [AGA] arbre argentat Arbre de la família de les eleagnàcies, de branques, fulles i flors cobertes de pèls argentats, amb les fulles oblongues o lanceolades, les flors petites i tubuloses, groguenques per dins, i el fruit carnós i groguenc, originari de l’Àsia temperada i conreat en jardineria (Elaeagnus angustifolia).
7 2 [LC] [BOS] [AGF] arbre blanc ÀLBER.
7 3 [LC] [BOS] [IMF] [AGF] arbre de ferro Arbre de la família de les sapotàcies, d’origen tropical, de fusta densa i molt resistent emprada en la construcció i en la fabricació d’algunes eines agrícoles (Sideroxylon inerme).
7 4 [LC] [BOS] [AGA] arbre de Judea [o arbre de Judes] ARBRE DE L’AMOR.
7 5 [BOS] arbre de Júpiter Arbret o arbust caducifoli de la família de les litràcies, de branques joves anguloses, fulles oblongues o el·líptiques i flors en panícules terminals, rosades o purpúries, més rarament blanques, amb el limbe dels pètals arrodonit i cresp al marge, originari de l’Àsia meridional i el nord d’Austràlia, cultivat com a ornamental (Lagerstroemia indica).
7 6 [LC] [BOS] [AGA] arbre de l’amor Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles cordiformes caduques i flors papilionàcies de color rosa purpuri, que surten abans que no aquelles, sobre les branques velles, i llegum bru i molt comprimit, originari de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient, molt emprat en jardineria (Cercis siliquastrum).
7 7 [LC] [BOS] arbre de la cera Arbre o arbust del gènere Myrica, exòtic, els fruits del qual proporcionen una substància greixosa.
7 8 [LC] [BOS] arbre de la mirra Arbre o arbust del gènere Commiphora, de la família de les burseràcies, exòtic, del qual s’obté la mirra.
7 9 [LC] [BOS] arbre de la nou moscada Arbre tropical de la família de les miristicàcies, de fulla perenne i de flors aromàtiques, els fruits del qual són baies dehiscents i la llavor és la nou moscada, recoberta per un aril vermell, el macís (Myristica fragrans).
7 10 [LC] [BOS] arbre de la nou vòmica Arbre de la família de les loganiàcies, d’origen tropical, de fruits grossos que contenen llavors grisenques, les nous vòmiques, riques en estricnina i brucina (Strychnos nux-vomica).
7 11 [BOS] arbre de la quina Arbre del gènere Cinchona, de la família de les rubiàcies, originari de l’Amèrica del Sud, l’escorça del qual, la quina, conté diversos alcaloides com la quinina, emprats per a combatre el paludisme.
7 12 [BOS] arbre de la salut EUCALIPTUS BLAU.
7 13 [LC] [BOS] arbre de la seda SEDER1.
7 14 [BOS] arbre de la vida Tuia 1.
7 15 [BOS] arbre de les botifarres Arbre de la família de les bignoniàcies, de fulles imparipinnades, flors vermelloses i fruits cilíndrics d’un o dos pams, que pengen d’un llarg peduncle, propi de les sabanes africanes i de vegades cultivat com a medicinal (Kigelia africana).
7 16 [LC] [BOS] [AGA] arbre de les panses Arbre de la família de les ramnàcies conreat en jardineria (Hovenia dulcis).
7 17 [BOS] arbre de pisos ARAUCÀRIA DE NORFOLK.
7 18 [LC] [BOS] arbre de roca CORNER.
7 19 [LC] [BOS] [IMF] [AGF] arbre de sapan Arbre de la família de les cesalpiniàcies, conreat a la zona tropical, el cor de la fusta del qual, d’interès en ebenisteria, produeix un colorant vermell que havia estat molt emprat (Caesalpinia sappan).
7 20 [BOS] arbre del cautxú HEVEA.
7 21 [BOS] arbre del coral ERITRINA CRESTA DE GALL.
7 22 [LC] [BOS] [AGA] arbre del pa Arbre de la família de les moràcies, de fulles pinnatipartides i d’infructescències comestibles, de la mida d’un meló, originari de Malaia i molt cultivat a tots els països tropicals (Artocarpus altilis i A. heterophyllus).
7 23 [LC] [BOS] [AGA] arbre del paradís ARBRE ARGENTAT.
7 24 [LC] [BOS] arbre del viatger Planta arborescent de la família de les estrelitziàcies, de fulles semblants a les del bananer, agrupades en ventall, endèmic de Madagascar però cultivat a molts països tropicals (Ravenala madagascariensis).
7 25 [BOS] arbre dels fics PÚDOL.
7 26 [LC] [BOS] [AGF] arbre poll Pollancre 1 2.
arbreda
f. [LC] [BOC] [AGF] [AGA] Lloc plantat d’arbres.
arbreforc
m. [LC] fer l’arbreforc Aguantar-se de cap i de mans a terra amb les cames enlaire i obertes.
arbrell
m. [LC] [BO] [AGF] ARBRISSÓ.
arbrer
1 1 m. [LC] Mànec o barra que fa de suport a diverses parts d’un instrument.
1 2 m. [LC] Mànec que aguanta la ballesta.
2 m. [LC] Esòfag dels animals.
arbrissó
m. [LC] [BO] [AGF] Arbre petit.
arbúcia
f. [BOC] [AGF] Conjunt de vegetals llenyosos que componen una bosquina o, dins d’un bosc, els que componen el sotabosc arbustiu.
arbuixell
m. [LC] [BO] Arbust jove.
arbuscle
m. [BO] Hifa molt ramificada que es forma a l’interior d’algunes cèl·lules del còrtex d’una planta i facilita l’intercanvi de substàncies.
arbust
m. [LC] [BO] Planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d’uns 5 metres d’alçària màxima, i mancada de tronc principal.
arbustiu -iva
1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent als arbustos.
2 adj. [LC] [BO] [AGF] Que té qualitat d’arbust.
3 adj. [BO] Format per arbustos. Una comunitat arbustiva.
arc
1 m. [LC] [SP] [DE] Arma formada per un cos i dues pales flexibles d’acer, de fusta, etc., amb una corda fixada en els seus dos extrems, que permet de disparar fletxes.
2 1 m. [MT] Porció d’una línia corba. Arc de circumferència. Arc de 40°. Arc d’el·lipse, de paràbola. Arc de meridià.
2 2 m. [FIA] [GG] Arc aparent descrit, sobre o sota l’horitzó, pel Sol o per un astre qualsevol. Arc diürn. Arc nocturn.
3 1 m. [LC] [AQ] Estructura arquitectònica corbada que mitjançant l’ús de peces de longitud inferior a la llum serveix per a cobrir un espai.
3 2 [AQ] [AR] arc boterell Arcbotant 1.
3 3 [AR] [AQ] arc conopial Arc format per quatre quarts de cercle còncaus a l’arrencada i convexos a la part superior, que forma punta a la clau.
3 4 [AQ] [AR] arc de descàrrega Arc que forma part d’un mur i serveix per a evitar que les càrregues arribin a una llinda que es vol protegir.
3 5 [AQ] [AR] arc de ferradura Arc de circumferència de més de 180° amb el centre situat per sobre de la línia d’arrencada.
3 6 [AQ] [AR] arc de mig punt Arc semicircular.
3 7 [AR] arc dobler Arc que suporta una volta de canó o de mig punt, situat a trams regulars.
3 8 [AQ] arc former Arc disposat en el sentit de l’eix longitudinal d’una nau.
3 9 [AQ] arc lobulat Arc compost de lòbuls, sempre en nombre imparell.
3 10 [AQ] [AR] arc peraltat Arc que té el centre més alt que la línia d’arrencada.
3 11 [AQ] [AR] arc toral a) Arc disposat en sentit transversal en relació amb la llargària de la nau.
3 11 [AQ] arc toral b) Arc dels quatre que suporten una cúpula.
3 12 [AR] [AQ] arc triomfal Arc situat entre la nau principal i el presbiteri d’una església.
4 m. [AR] [LC] [AQ] arc de triomf a) Monument típic de l’arquitectura romana, d’un arc o de tres.
4 [LC] [AQ] [AR] arc de triomf b) Construcció que imita un arc de triomf.
5 m. [TRG] [AGA] arc antibolcada Estructura resistent de certs vehicles de motor que protegeix els ocupants en cas de bolcada.
6 m. [FIF] [EI] arc d’acció En tecnol., segment de la circumferència primitiva d’una roda dentada, comprès entre els punts de contacte inicial i final de dues dents conjugades.
7 m. [LC] [ME] [FIF] [GG] arc iris [o arc del cel, o arc de Sant Martí] Arc lluminós format per refracció i reflexió de la llum del Sol en les gotes de pluja, que presenta els colors de l’espectre disposats en bandes concèntriques i apareix al costat del cel oposat al Sol.
8 1 m. [FIF] [EE] Descàrrega elèctrica a través d’un gas, d’aplicació en soldadures, en forns, etc.
8 2 [LC] [EE] [FIF] arc voltaic Línia lluminosa lleugerament corba generada en saltar el corrent elèctric entre les puntes de dos elèctrodes de carbó poc distants l’un de l’altre.
9 m. [MU] Arquet 2. Instruments d’arc. Cop d’arc.
10 1 m. [ZOA] [MD] En anat., òrgan que afecta la forma d’un arc. Arc de l’aorta. Arc del còlon.
10 2 [ZOA] arcs branquials Arcs ossis o cartilaginosos que sostenen les brànquies en els peixos i els amfibis.
11 m. [GG] arc insular Arc discontinu format pels cims emergits d’una serralada submergida.
arç
1 m. [LC] [BOS] Arbust o arbre espinós, que pertany a les famílies de les rosàcies, de les solanàcies, de les eleagnàcies o de les ramnàcies.
2 [LC] [BOS] [AGA] arç blanc Arbust o arbre caducifoli de la família de les rosàcies, molt espinós, amb fulles lobades, flors blanques flairoses, disposades en corimbes, i fruits petits i carnosos, vermells, les cireretes de pastor, que es fa sovint a les bardisses (Crataegus monogyna).
3 [LC] [BOS] arç de tanques Arbust caducifoli, espinós, de la família de les solanàcies, de fulles estretes, conreat a la regió mediterrània per a fer tanques (Lycium europaeum).
4 [LC] [BOS] arç groc Arbust caducifoli de la família de les eleagnàcies, molt espinós, de fulles estretes lanceolades, flors verdoses i fruits de color taronja, que es fa en terrenys sorrencs o pedregosos (Hippophae rhamnoides).
5 [LC] [BOS] arç intricat Arbust de la família de les solanàcies, espinós i compacte, de fulles glauques, carnoses i estretes, flors tubuloses, violàcies o purpúries, i fruit en baia negra o vermellosa, que viu al migjorn valencià i a les illes Balears (Lycium intricatum).
6 [LC] [BOS] arç negre a) ARANYONER.
6 [BOS] arç negre b) ARÇOT.
arca
1 1 f. [LC] [IMF] Caixa generalment de fusta amb tapa plana que serveix per a guardar-hi diverses coses.
1 2 [LC] [RE] [AR] arca de l’aliança [o arca del testament] Arca guardadora de les taules de la llei jueva, considerada com un signe visible de la presència del Déu invisible.
1 3 [LC] [RE] arca de Noè Embarcació en què, segons la narració bíblica, Noè, la seva família i una parella d’animals de cada espècie es van poder salvar del diluvi universal.
1 4 [RE] arca santa a) ARCA DE L’ALIANÇA.
1 4 [RE] arca santa b) Armari de la sinagoga on es guarden els rotlles de la Llei o de la Torà.
2 f. [AR] Forn de recoure el vidre.
3 f. [FIM] Conjunt de vint-i-dues raimes de paper, que equivalen a onze mil fulls.
4 1 f. [ZOI] Mol·lusc marí del gènere Arca, de la classe dels lamel·libranquis, de grans dimensions, amb xarnera i mancat de sifons.
4 2 [ZOI] arca de Noè Mol·lusc marí de la classe dels lamel·libranquis molt freqüent a la Mediterrània (Arca noae).
arcà -ana
1 adj. [LC] [AN] Secret, amagat, recòndit.
2 m. [LC] [AN] Secret, misteri.
-arca
[LC] Forma sufixada del mot gr. arkhós, ‘guia’, ‘cap’. Ex.: pentarca.
arcabús
[pl. -ussos]
m. [LC] [HIH] [DE] Antiga arma de foc antecessora del fusell.
arcabussada
1 f. [LC] Tret d’arcabús.
2 f. [LC] Ferida feta amb arcabús.
arcabussejar
1 v. tr. [LC] Afusellar amb descàrregues d’arcabús.
2 intr. [LC] Tirar arcabussades.
arcabusser
1 m. [PR] [HIH] [DE] Soldat armat d’arcabús.
2 m. [LC] [PR] Fabricant d’arcabussos i altres armes de foc.
arcabusseria
1 f. [HIH] [DE] Tropa armada d’arcabussos.
2 f. [LC] Fàbrica d’arcabussos.
arcada
1 f. [LC] [AQ] [AR] Obertura formada per un arc recolzat en pilars o en columnes, la qual serveix generalment de pas. Un pont de tres arcades. Les arcades de la plaça Reial.
2 f. [IT] Tirant de les muntures jacquard que, juntament amb d’altres, uneix els encolers de la màquina amb les malles.
3 f. [MD] Contracció de les vies digestives altes que acompanya les nàusees i precedeix sovint els vòmits.
4 f. [TRA] Mampara provisional de fusta que hom col·loca en sentit longitudinal a les bodegues de les naus que han de dur gra en orri.
arcàdia
f. [LC] [AN] Paradís 3 1.
arcàdic -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Arcàdia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Arcàdia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte del grec antic que es parlava a l’Arcàdia.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’arcàdic.
3 adj. [LC] Idíl·lic, campestre.
arcaic -a
1 1 adj. [LC] Que té un caràcter d’antiguitat. Estil arcaic.
1 2 adj. [LC] Antiquat, caigut en desuetud. Mot arcaic.
2 adj. [GL] Arqueà 1.
arcaisme
1 m. [LC] [FL] Mot, forma, gir, d’una llengua que han caigut en desús.
2 m. [LC] Qualitat d’arcaic.
arcaista
m. i f. [LC] Arcaïtzant 2.
arcaïtzant
1 adj. [FL] [FLL] Que presenta trets arcaics. Una llengua arcaïtzant.
2 adj. i m. i f. [LC] [FL] [FLL] Afectat a l’ús d’arcaismes. Un poeta arcaïtzant.
arcaïtzar
1 v. intr. [LC] [FL] [FLL] Usar arcaismes.
2 tr. [LC] [FL] [FLL] Omplir d’arcaismes (un text, una llengua).
arcàngel
m. [LC] [RE] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al segon cor de la tercera jerarquia. L’arcàngel sant Miquel.
arcangèlic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als arcàngels, de la naturalesa d’un arcàngel, semblant a un arcàngel.
arcar
v. tr. i intr. pron. [LC] [AQ] ARQUEJAR1.
arçar
m. [LC] [BOC] Lloc poblat d’arços.
arcat -ada
adj. [LC] [AQ] En forma d’arc. Les celles ben arcades.
arcbotant
1 m. [AQ] [AR] Arc que transmet part de l’empenta d’una volta de la nau central a un contrafort exterior.
2 m. [TRA] Suport metàl·lic, soldat a la part de fora del buc d’una nau, que sosté el final de l’eix de l’hèlice.
3 m. [TRA] Trossa d’una verga fixa.
arceda
f. [LC] [BOC] ARÇAR.
arcífer -a
adj. [LC] Que porta un arc, s’aplica especialment a la representació d’algunes divinitats. Diana arcífera.
arçó
m. [LC] [SP] Estructura de la sella en forma de U allargada.
arcont
m. [HIH] [PR] Alt magistrat d’algunes ciutats gregues antigues.
arcosa
f. [GL] Gres format per grans de quars i més d’un 15 % de feldespat.
arçosa
f. [LC] [BOC] ARÇAR.
arcosaures
1 m. pl. [GLP] Superordre de rèptils diàpsids, bípedes o quadrúpedes, terrestres, aquàtics o voladors, molt diversos durant el mesozoic i representats actualment pels cocodrils.
2 m. [GLP] Individu d’aquest superordre.
arcosoli
m. [AR] Nínxol cobert amb volta que s’utilitza per a posar-hi un sarcòfag.
arçot
m. [BOS] Arbust de la família de les ramnàcies, molt espinós, de fulles molt estretes, propi d’indrets secs de terra baixa (Rhamnus lycioides).
arcuació
1 f. [LC] Acció d’arcar o corbar; l’efecte.
2 f. [LC] [AQ] [AR] Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en el mateix pla d’una construcció.
arcual
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un arc. Mesura arcual d’un angle.
arcuat -ada
adj. [LC] [BO] ARCAT.
ardada
f. [LC] POP. Colla 1 1.
ardat
m. [LC] POP. Colla 1 1. Un ardat de pobres. Un ardat de criatures.
ardeids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, que viuen als aiguamolls i s’alimenten de peixos i d’amfibis, amb un bec llarg i punxegut amb què ataquen la presa, amb el coll i les potes llargues, a la qual pertanyen el bernat pescaire, el martinet i l’agró.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
ardent
1 1 adj. [LC] Que crema. Carbons ardents.
1 2 adj. [LC] Ple de foc, de passió. Inspiració ardent.
2 1 adj. [LC] Que abrusa. Fa un sol ardent.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Una set ardent.
3 adj. [HIG] En heràld., que es representa cremant o encès.
4 adj. [TRA] En nàut., que cau fàcilment cap a sobrevent.
ardentment
adv. [LC] Amb ardor.
ardentor
f. [LC] ARDOR. L’ardentor del sol.
ardiaca
1 m. [LC] [RE] [PR] Càrrec o dignitat de l’Església catòlica en els capítols de les catedrals.
2 m. [PR] [DR] [RE] Antigament, el primer o principal dels diaques d’una església.
3 m. [PR] [DR] [RE] Eclesiàstic a qui el bisbe donava poder d’exercir jurisdicció en el seu nom sobre els curats de la seva diòcesi.
ardiaconat
1 1 m. [RE] [DR] Dignitat d’ardiaca.
1 2 m. [DR] [RE] Casa habitada per l’ardiaca.
2 m. [DR] [RE] Territori de la jurisdicció de l’ardiaca.
ardidament
adv. [LC] Amb ardidesa.
ardidesa
1 f. [LC] Qualitat d’ardit.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona ardida.
3 [LC] fer l’ardidesa de Atrevir-se a.
ardiment
m. [LC] ARDIDESA.
ardit1
1 m. [LC] ESTRATAGEMA. Empraren tots els ardits, totes les astúcies, perquè acceptés el càrrec.
2 m. [LC] ANT. Avís, notícia.
ardit2
1 m. [NU] Moneda d’Aquitània emesa des del segle XIV.
2 m. [NU] Moneda catalana de billó, amb un valor de 2 diners, emesa des de Ferran II fins a mitjan segle XVIII.
ardit3 -ida
1 adj. [LC] Valent, atrevit.
2 adj. [HIG] En heràld., que aixeca la pota destra, s’aplica a un gall.
ardor
1 m. o f. [LC] Qualitat d’ardent. L’ardor del foc. L’ardor del sol.
2 m. o f. [LC] PER EXT. L’ardor del combat. L’ardor del desig.
ardorós -osa
adj. [LC] Que té ardor. Un jorn ardorós i càlid d’estiu. Un corser ardorós.
ardu àrdua
1 adj. [LC] Difícil de pujar. Enfilaren l’àrdua sendera cap al cim.
2 adj. [LC] Molt difícil de realitzar, que exigeix un gran treball. Una tasca àrdua.
àrduament
adv. [LC] Amb gran dificultat. Una victòria guanyada àrduament.
arduïtat
f. [LC] Qualitat d’ardu.
arduós -osa
adj. [LC] ARDU.
arè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic que conté un cicle benzènic o uns quants cicles benzènics no condensats entre ells.
àrea
1 f. [LC] Tros d’una superfície, especialment tros de superfície terrestre. Les àrees conreades d’una regió.
2 1 f. [LC] [GG] Zona geogràfica determinada per raons administratives, econòmiques, culturals, etc.
2 2 [GG] àrea comercial Àrea integrada per una sèrie de municipis que comercialment graviten sobre un nucli urbà autosuficient i amb un grau d’especialització comercial adequat per a proveir dels productes d’ús més comú la població pròpia i la dels municipis atrets pel seu comerç al detall.
2 3 [AN] àrea cultural Regió delimitada en funció d’uns trets culturals peculiars.
2 4 [AGF] àrea de caça Àrea de terreny d’aprofitament cinegètic, declarada per l’Administració, la titularitat de la qual pot ésser privada, d’entitats locals o de la mateixa Administració.
2 5 [CO] àrea de cobertura Àrea on arriba la difusió d’un mitjà de comunicació de massa.
2 6 [LC] [OP] àrea de servei En una autopista, zona que consta de gasolinera, bar o restaurant i altres serveis.
2 7 [FL] àrea lingüística Àrea compresa en una isoglossa o en diverses.
2 8 [AD] [GG] àrea metropolitana Àrea d’extensió superior al terme municipal d’una gran ciutat, que normalment inclou diversos municipis, creada per a la realització dels serveis públics que exigeixen una planificació sobre un territori més extens.
2 9 [AQ] [GG] àrea urbana Àrea d’una població amb construcció contínua, contigua o no a la població, i dotada de serveis.
3 f. [AGF] àrea basal En silv., superfície, suma de les seccions normals d’una massa forestal, que se sol expressar en metres quadrats per hectàrea de bosc.
4 f. [ZOA] [MD] Zona anatòmica o superfície corporal que és relacionada amb d’altres zones o que té una funció específica. Àrea mitral. Àrea pulmonar.
5 f. [LC] [MT] Magnitud d’una superfície limitada, com un polígon, una esfera.
6 f. [LC] [FIM] Unitat mètrica de superfície equivalent a 100 metres quadrats (símbol, a).
7 1 f. [LC] Camp, esfera de coneixement.
7 2 [LC] [FL] àrea temàtica En lexicografia i terminologia, camp de coneixement especialitzat.
areal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’àrea.
a rebolcons
loc. adv. [LC] Donant tombs per terra.
arec1
m. [LC] [AGR] Acció d’aregar; l’efecte.
arec2 -ega
adj. [LC] [AGR] Aregat, ensinistrat al treball. Un parell de bous arecs.
areca
f. [BOS] Palmera de mida petita, originària d’Indonèsia, els fruits de la qual contenen una sola llavor, la nou d’areca, emprada com a masticatori (Areca catechu).
arecàcies
f. pl. [BOS] PALMES.
a recules [o de recules]
loc. adv. [LC] Fent passes endarrere. Caminar a recules. Va sortir de l’habitació de recules.
a reculons [o de reculons]
loc. adv. [LC] A RECULES.
a redossa
loc. adv. [LC] A cobert.
arefacció
f. [LC] [MD] Acció de dessecar, especialment un medicament.
aregar
1 v. tr. [LC] [AGR] Ensenyar (una bèstia) per al treball. Un mul que és mal d’aregar.
2 v. tr. [LC] Instruir, ensinistrar, en algun treball o negoci.
a remà
loc. adv. [LC] venir alguna cosa a remà a algú Venir-li molt malament de fer-la. Em venia molt a remà haver-me de llevar tan de matí.
arena
1 1 f. [LC] SORRA1. Rellotge d’arena.
1 2 f. [LC] [MD] Petits càlculs que es fan a la bufeta de l’orina.
2 1 f. [LC] [JE] Part sorrada d’un circ, d’un amfiteatre, etc., on tenen lloc els jocs o espectacles.
2 2 f. [AN] [LC] PER EXT. L’arena política.
2 3 f. [LC] [JE] [usat generalment en pl.] Circ o amfiteatre on tenien lloc els combats.
arenació
f. [LC] [MD] Aplicació de sorra calenta a la part malalta del cos.
arenal
m. [LC] [GL] SORRAL.
arenar
1 v. tr. [LC] Fregar amb sorra.
2 v. tr. [LC] Cobrir de sorra.
arener
m. [LC] SORRERA.
arenera
f. [LC] SORRERA.
areng
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels clupeids, de 25 a 30 centímetres de llarg, de dors blau fosc i costats i ventre argentats, propi de les aigües fredes del nord de l’Atlàntic, que arriba als consumidors enllaunat o conservat per fumatge (Clupea harengus).
arenga
1 f. [LC] Discurs adreçat a una assemblea, a qualsevol aplec de persones, especialment amb el fi d’enardir-les, d’encoratjar-les, a fer alguna cosa.
2 f. [BB] Preàmbul 2 1.
arengada
1 f. [LC] [HO] Sardina preparada amb salmorra i premsada.
2 f. [LC] [BOS] PARADELLA MOLLEROSA.
arengader arengadera
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven arengades.
arengaderia
f. [LC] Establiment per a la venda d’arengades.
arengador arengadora
m. i f. [LC] Persona que fa una arenga.
arengar
v. tr. [LC] Adreçar una arenga (a una assemblea, a un aplec de persones). El general arengà els soldats.
areni-
[LC] Forma prefixada del mot arena. Ex.: areniforme.
arenícola
adj. [LC] Que viu a la sorra.
arenífer -a
adj. [LC] Que conté sorra.
areniforme
adj. [LC] Semblant a la sorra.
arenita
f. [GL] PSAMMITA.
arenós -osa
adj. [LC] [GL] SORRENC. Una platja arenosa. Substàncies arenoses.
arenositat
f. [LC] Qualitat de sorrenc.
arenulós -osa
1 adj. [LC] Que conté sorra fina.
2 adj. [LC] Semblant a la sorra fina.
areny
m. [LC] [GL] [GG] Sorral 1.
arenyenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Arenys.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Arenys o als seus habitants.
areo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. araiós, ‘lleuger’. Ex.: areòmetre.
arèola
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Àrea petita, especialment la que circumda alguna cosa, com el cercle bru que circumda el mugró del pit, el cercle rogenc que circumda certes pústules, la porció d’iris que circumda la nina de l’ull.
2 f. [ZOA] Espai comprès entre els feixos de fibres en alguns teixits, entre els nervis de les ales dels insectes, etc.
areolar
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a les arèoles.
2 adj. [LC] [MD] Ple d’intersticis o arèoles. Teixit areolar.
areolat -ada
adj. [LC] Dividit en arèoles o petits espais.
areòmetre
m. [FIM] [FIF] [QU] Aparell per a mesurar el pes específic dels líquids, consistent en un flotador llastat i un tub de vidre amb una escala graduada, que s’enfonsa més o menys segons la densitat del líquid que es vol estudiar. Areòmetre de Baumé. Areòmetre de Nicholson.
areometria
f. [FIM] [QU] Determinació de pesos específics per mitjà dels areòmetres.
areomètric -a
adj. [FIM] [QU] Relatiu o pertanyent a l’areometria.
areòpag
1 m. [HIH] [DR] Tribunal suprem de l’antiga Atenes.
2 m. [RE] Assemblea de jutges, de savis, de persones competents en una matèria.
areopagita
m. [HIH] [DR] [PR] [RE] Membre d’un areòpag o de l’Areòpag.
areopagític -a
adj. [HIH] [DR] [RE] Relatiu o pertanyent a un areòpag o a l’Areòpag.
areòstil -a
1 adj. [AQ] Que té una columnata espaiada.
2 m. [AQ] Temple areòstil.
areòtic -a
adj. [MD] Que serveix per a diluir els fluids del cos.
aresblanc -a
1 adj. [AGA] D’aresta blanca, s’aplica a un tipus de blat i d’espigues.
2 m. [AGA] Blat d’aresta blanca.
aresnegre -a
1 adj. [AGA] D’aresta negra, s’aplica a un tipus de blat i d’espigues.
2 m. [AGA] Blat d’aresta negra.
aresta
1 f. [LC] [BO] Apèndix filiforme i rígid que presenta l’espiga del blat i la d’altres plantes gramínies.
2 1 f. [BO] Òrgan semblant a una aresta.
2 2 f. [LC] Trosset llarg i prim, especialment de fusta, comparable per la seva grandària i forma a una aresta de blat. Serrant un tros de fusta, m’he clavat una aresta al dit.
2 3 f. [LC] Espina de peix.
2 4 f. pl. [AQ] [AR] Parts enlairades i sobresortints, llargues i primes, en una construcció.
3 1 f. [MT] [GLG] Línia d’intersecció de dos plans o dues superfícies. L’aresta d’un angle diedre. Les dotze arestes d’un cub. Les arestes d’un diamant.
3 2 f. [GL] Línia divisòria aguda dels aiguavessos d’una muntanya o d’una serralada, del cràter d’un volcà, de dues parets d’una muntanya.
3 3 f. [AQ] Línia d’intersecció de dues superfícies construïdes.
3 4 [AQ] aresta d’una volta Intersecció de la volta amb el mur o amb una altra volta.
4 f. [IN] Línia o segment que connecta dos vèrtexs d’un graf.
arester
m. [VE] Malaltia del cavall que consisteix en una nafra sota la llengua produïda per les arestes que ha menjat amb la palla.
arestós -osa
adj. [LC] Que té arestes.
aret
m. [MU] [JE] Instrument popular de Castelló, semblant a la pandereta.
aretologia
f. [FS] Teoria de la virtut.
argalí
[pl. -ís]
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil del grup dels ovins, de grans dimensions, semblant a un marrà, de color bru rogenc, que habita la meitat nord d’Àsia (Ovis ammon).
argamassa
1 f. [LC] [AQ] Mescla de calç, sorra i aigua usada per a ajuntar les pedres, les rajoles, etc., en les construccions.
2 [OP] argamassa d’argila Mescla d’argila i d’aigua emprada per a impermeabilitzar certes obres hidràuliques.
arganell
1 1 m. [TRA] Peça de fusta rectangular que a un cap té una mossa que encaixa a la part superior de la roda de popa, i a l’altre cap té una mossa enmig de la qual gira una politja que serveix per a salpar l’àncora.
1 2 m. [TRA] Giny situat a l’orla per a llevar les xarxes o altres arts calats, o cobrar un cap.
1 3 m. [TRA] Anella de l’àncora i del ruixó.
2 1 m. pl. [LC] Cistells fets de malla ampla de castanyer reforçats en la part superior per un bastidor de fusta, els quals es posen en nombre de dos a cada costat de l’animal de càrrega.
2 2 m. [LC] Cistell petit fet amb filferros gruixuts molt espaiats destinat a traginar ous i aviram.
argàric -a
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la cultura d’El Argar.
argelac
m. [LC] [BOS] ARGELAGA.
argelaga
1 f. [LC] [BOS] Arbust de la família de les papilionàcies, molt espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, flors grogues que s’obren a la primavera i fruit en llegum (Genista scorpius).
2 [BOS] argelaga menuda ARGELAGÓ.
3 [BOS] argelaga negra Arbust de la família de les papilionàcies, molt espinós, de color verd fosc amb fulles trifoliolades, flors grogues primaverals i fruit en llegum, abundant a les brolles mediterrànies de sòls silicis (Calicotome spinosa).
argelagar
m. [LC] [BOC] Matollar d’argelagues.
argelagó
m. [BOS] Mata de la família de les papilionàcies, de mida petita, amb les branques velles afil·les i molt espinoses i flors grogues, que es fa a les terres calcàries (Genista hispanica).
argelagós -osa
adj. [LC] Semblant a l’argelaga.
argelaguer
m. [BOC] ARGELAGAR.
argelaguera
f. [LC] [BOS] Mata d’argelaga.
argemone
f. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les papaveràcies, tòxica, que produeix un làtex groc, de fulles ternades, espinoses, flors grogues o ataronjades, solitàries, embolcades a la base per dues o tres bràctees, i fruit en càpsula el·lipsoidal espinosa, cultivada en jardineria, les llavors de la qual proporcionen un oli usat en l’elaboració de sabó (Argemone mexicana).
argenç
1 m. [FIM] Pes equivalent a la setzena part d’1 unça.
2 m. [NU] Catorzena part de l’unça d’or.
3 m. [NU] Diner 1.
4 m. [NU] Peça d’argent.
argent
1 1 m. [LC] [QU] [ML] Metall preciós, brillant, dúctil, molt mal·leable, molt bon conductor de la calor, usat en la fabricació de monedes, joiells i una gran varietat d’articles, que es troba en la natura en estat natiu o formant part de minerals sulfurats (símbol, Ag; nombre atòmic, 47; pes atòmic, 107,87).
1 2 m. [LC] Conjunt d’objectes d’argent treballat. Era un tresor compost d’or, argent i joies.
2 1 m. [LC] [QU] argent viu MERCURI.
2 2 [LC] semblar un argent viu [o ésser un argent viu] No estar quiet, bellugar-se contínuament.
3 m. [HIG] En heràld., metall argentat o blanc.
argentador argentadora
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que argenta.
argentan
m. [IMI] [ML] [QU] Alpaca 2.
argentar
1 v. tr. [LC] [IMI] [ML] Cobrir d’una capa d’argent.
2 v. tr. [LC] [IMI] Comunicar (a alguna cosa) el color de l’argent. La lluna argentava els núvols.
3 intr. pron. [LC] Prendre una aparença d’argent. El riu s’argenta amb la claror de la lluna.
argentat1
m. [LC] [ML] Acció d’argentar; l’efecte.
argentat2 -ada
adj. [LC] Del color o l’aparença de l’argent.
argenter argentera
1 1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que treballa l’argent.
1 2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven objectes d’argent i d’altres metalls preciosos.
2 f. [MI] Mina d’argent.
argenteria
1 f. [LC] [IMI] Art i ofici de treballar l’argent o altres metalls fins com l’or o el platí.
2 1 f. [LC] [IMI] Obra d’argenter.
2 2 f. [LC] Conjunt d’objectes d’argent, especialment el joc de coberts.
3 f. [LC] [IMI] Obrador i botiga d’argenter.
4 f. [LC] [IMI] Brodadura amb fils d’argent o d’or.
argentí1
1 m. [BOS] ESTEPA DE MUNTANYA.
2 m. [LC] [BOS] ARGELAGA NEGRA.
3 [BOS] argentí blanc ESTEPA BLANCA.
argentí2 -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Argentina.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Argentina o als seus habitants.
argentí3 -ina
adj. [LC] Semblant a l’argent pel color o el so. Aigües argentines. Veu argentina.
argenti-
[LC] [QU] V. ARGENTO-.
argèntic -a
adj. [QU] [ML] Que té l’element argent en la seva composició. Sals argèntiques. Clorur argèntic.
argentífer -a
adj. [GL] Que conté argent. Plom argentífer.
argentínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat, de color argentí, ulls grossos, boca petita no estesa més enllà del marge anterior dels ulls, aleta dorsal curta i sense radis espinosos, situada sobre la part central del dors o més enrere, normalment amb una segona aleta dorsal adiposa oposada a l’aleta anal.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
argentita
f. [GLM] Mineral dimorf del sulfur d’argent, de fórmula Ag2S, que cristal·litza en el sistema cúbic i és de color gris de plom fosc amb lluïssor metàl·lica.
argento- [o argenti-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot argent. Ex.: argentopirita, argentífer.
argentol
m. [MD] Compost d’argent derivat de la quinolina, usat com a antisèptic.
argentós -osa
adj. [LC] Que té argent o mescla d’argent.
argila
1 1 f. [LC] [AR] [GL] Roca detrítica de gra molt fi, constituïda majoritàriament per minerals de les argiles, com per exemple el caolí, la montmoril·lonita, la il·lita, etc., que sovint conté també quars, calcita, dolomita, matèria orgànica i òxids de ferro, als quals deu la seva coloració, és plàstica quan és humida i s’endureix per acció del foc. Vas d’argila. Argila refractària.
1 2 f. [LC] PER EXT. Tots som fets de la mateixa argila.
2 1 f. pl. [GLM] Conjunt de fil·losilicats criptocristal·lins.
2 2 f. [GL] [GLM] Mineral de les argiles.
argilar
v. tr. [LC] Donar una capa d’argila (a un mur, a un envà, etc.).
argilenc -a
adj. [LC] Que conté argila.
argiler
m. [LC] Lloc de terra argilosa apta per a la fabricació de rajoles, de terrissa, etc.
argilera
f. [LC] ARGILER.
argil·li-
[LC] V. ARGIL·LO-.
argil·lífer -a
adj. [LC] Argilós 1.
argil·lita
f. [GL] Argila endurida, compactada, sovint cimentada.
argil·lo- [o argil·li-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. argilla, ‘argila’. Ex.: argil·localcari, argil·loferruginós, argil·lícola.
argilós -osa
1 adj. [LC] Que conté argila, abundant en argila.
2 adj. [LC] Semblant a l’argila.
arginina
f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial amb cadena lateral de caràcter bàsic, precursor en la biosíntesi de creatina.
argiu -iva
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Argos o de l’Argòlida.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Argos o a l’Argòlida o als seus habitants.
3 adj. i m. i f. [LC] Grec 1.
argó
m. [LC] [QU] Element químic del grup dels gasos nobles, incolor, inodor, químicament inert, que constitueix gairebé l’1 % de l’aire atmosfèric (símbol, Ar; nombre atòmic, 18; pes atòmic, 39,95).
argolla
1 1 f. [LC] Anella grossa de ferro o d’un altre metall.
1 2 f. [LC] Cèrcol petit de fusta, metall, plàstic, etc., per a guardar plegat un tovalló.
2 1 f. [IMI] Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d’altres per tal de mantenir-los units estretament entre ells.
2 2 f. [IMI] Anella formada per dues meitats acoblades amb què se subjecta una canonada a la paret.
2 3 f. [IMI] Peça de ferro o conjunt de maons collats amb ciment amb què s’assegura la unió perfecta de dos tubs de claveguera.
3 f. [AQ] Peça de ferro que serveix per a unir taulons en lloc de fer-ho amb una simple lligada amb cordes.
4 f. [LC] [JE] Joc en què s’han de fer passar unes boles de fusta per una anella clavada a terra.
5 1 f. [LC] [HIH] Pena aplicada antigament als delinqüents consistent a exposar-los a la plaça pública de la vila o de la ciutat amb una argolla al coll que els subjectava al costell.
5 2 f. [HIH] Senyal de jurisdicció senyorial representat per una argolla per a subjectar els presos fixada a l’entrada d’algunes viles i d’algunes ciutats o a la plaça pública.
argollar
1 1 v. tr. [LC] Circumdar (quelcom) amb una argolla.
1 2 v. tr. [LC] Arreplegar, atrapar. A veure si l’argollo a col·laborar.
2 tr. [LC] Un canó o una canonada qualsevol, deixar passar (un líquid).
3 intr. pron. [LC] Un carro, enganxar-se per les rodes a un altre, en topar lateralment.
argollat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té els narius travessats per una argolla. Un bou argollat.
argonauta1
m. [LC] [ZOI] Mol·lusc cefalòpode, marí, de cos comprimit i amb vuit tentacles, dos dels quals són molt amples en llur extrem (Argonauta argo).
argonauta2
m. [AN] Segons la mitologia grega, company de Jàson que, embarcat en la nau Argo, participà en la recerca del velló d’or.
argot
1 m. [LC] [FL] Llenguatge propi d’una determinada professió, d’un estament, d’una categoria de persones. L’argot mariner. L’argot dels lladres.
2 m. [FL] Manera de parlar especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua.
argòtic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’argot.
argúcia
f. [LC] Argument fals formulat amb habilitat. Un discurs farcit d’argúcies i mitges veritats.
arguciós -osa
1 adj. [LC] Que conté argúcies. Un raonament arguciós.
2 adj. [LC] Que empra argúcies. Un conferenciant arguciós.
arguciosament
adv. [LC] Amb argúcia. Exposar les seves raons molt arguciosament.
argudell
m. [LC] [AGA] Olivera d’una varietat que dona olives llargues i estretes.
argudella
f. [LC] [AGA] ARGUDELL.
argue
m. [LC] [EI] Màquina per a moure o alçar grans pesos, consistent en un torn de tambor vertical sobre el qual s’enrotlla un cable. Argue de Barbotin. Argue doble, múltiple.
àrguens
m. pl. [LC] [AGA] Bastidor format per quatre barres cilíndriques paral·leles unides per llurs extrems amb dos llistons transversals i que, fermat al bast de l’animal, serveix per a transportar palla, garbes, etc.
arguïble
adj. [LC] Que es pot argüir.
arguïció
f. [LC] Acció d’argüir; l’efecte.
arguïdor arguïdora
m. i f. [LC] Persona que argüeix.
argüir
1 v. intr. [LC] Donar raons a favor o en contra d’una opinió, proposició, mesura.
2 1 tr. [LC] Deduir raonadament. Argüir una veritat d’una altra.
2 2 tr. [LC] Ésser indici (d’alguna cosa). Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels directors.
argument
1 1 m. [LC] [FS] Raó adduïda en prova d’una proposició, per convèncer algú d’alguna cosa. Desfer els arguments del contrari. No tenir argument. Servir, una cosa, d’argument. Argument a favor, en contra, d’una proposició.
1 2 [LC] [FS] argument ad hominem Argument fundat en les opinions o els actes de la mateixa persona que hom combat o tracta de convèncer.
1 3 [FS] argument ontològic Prova de l’existència de Déu, en què l’afirmació de l’existència es dedueix de l’anàlisi de la idea.
2 1 m. [LC] [FLL] En lit., articulació dels fets sobre els quals està bastida una obra narrativa.
2 2 m. [CO] [FLL] [JE] Contingut essencial i resumit d’una narració que pot ésser d’un llibre, d’una pel·lícula, d’un telefilm, etc.
3 m. [FL] Sintagma nominal o oració subordinada seleccionat per un predicat, del qual rep una determinada funció semàntica.
4 1 m. [MT] En mat., variable independent d’una funció.
4 2 m. [MT] Angle que fixa la direcció d’un nombre complex.
argumentació
f. [LC] Acció, art, d’argumentar. Una sòlida argumentació.
argumentador argumentadora
1 m. i f. [LC] Persona que argumenta.
2 m. i f. [LC] Persona que té el vici o l’habitud d’argumentar.
argumental
1 adj. [CO] Relatiu o pertanyent a l’argumentació.
2 adj. [FL] [CO] [JE] Relatiu o pertanyent a l’argument.
argumentar
1 v. intr. [LC] Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina.
2 tr. [LC] La defensa ha argumentat que l’acusat té pertorbades les facultats mentals. Ho va argumentar tan bé que tothom va donar-li la raó.
argumentari
m. [LC] Recull d’arguments, sobretot de caràcter comercial, per a facilitar les vendes.
argus1
1 m. [LC] Persona de la vigilància de la qual res no escapa.
2 m. [LC] Servei dedicat a fer arribar als escriptors, als artistes, als directors artístics, totes les notícies i les crítiques de la premsa referents a llurs activitats i a llurs obres.
argus2
m. [ZOO] Ocell de la família dels fasiànids, propi dels boscos d’Indoxina (Argusianus argos).
ari ària
1 m. i f. [LC] [HIH] [FL] Individu pertanyent al poble que parlava la llengua de la qual són prolongaments les llengües indoeuropees, o a qualsevol dels pobles que han parlat aquestes llengües des dels temps prehistòrics.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als aris.
ària
f. [LC] [MU] Melodia, amb el seu acompanyament, per a ésser cantada per una veu o més veus solistes en òperes, en oratoris, etc.
aríbal
m. [AR] Vas grec en forma de petita ampolla panxuda amb coll estret i boca en forma de disc.
àrid -a
1 1 adj. [LC] Desproveït d’humitat, estèril, sense vegetació. Una terra àrida.
1 2 adj. [LC] Desproveït d’amenitat. Estil àrid.
2 m. pl. [AGA] Grans de cereals i de llegums, com el blat, la civada, els cigrons, que es mesuren amb mesures de capacitat.
3 1 m. [OP] [AQ] Sorra, palets, graveta o grava que actua com a element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó o per a morter.
3 2 [OP] àrid fi Àrid format per grava o per pedra matxucada que, sec, passa per un garbell de malles de 6 mil·límetres de diàmetre.
3 3 [OP] àrid gruixut Àrid format per grava o per pedra matxucada que, sec, és retingut per un garbell de malles de 6 mil·límetres de diàmetre.
aridesa
f. [LC] Qualitat d’àrid.
ariditat
f. [LC] ARIDESA.
àries
m. i f. [LC] [AN] [FIA] Persona nascuda sota el signe zodiacal d’Àries. Segons l’horòscop, els àries són impulsius. La meva neboda és àries.
ariet
m. [LC] [DE] Giny antic de guerra per a abatre muralles, portes, etc., compost d’una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en figura de cap de moltó.
arieta
f. [LC] [MU] Ària de curta durada que forma part de l’òpera lleugera i de la cantata.
arigany
1 m. [LC] [BOB] Bolet primaveral de l’ordre de les pezizals, de barret cònic recorregut per plecs longitudinals, entre els quals hi ha l’himeni fèrtil, comestible molt apreciat (Morchella conica i espècies afins).
2 [BOB] arigany de didal VERPA.
3 [BOB] fals arigany Bolet de l’ordre de les pezizals, primaveral, semblant a l’arigany però amb el barret d’un color bru olivaci, cònic i curt, i la cama blanca (Mitrophora semilibera).
aril1
m. [BO] Excrescència que es forma en algunes llavors com a conseqüència del desenvolupament del funicle després de la fecundació.
aril2
m. [QU] Grup funcional que resulta de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
arilació
f. [QU] Reacció de fixació d’un grup aril a una molècula orgànica.
arilar
v. tr. [QU] Fixar un grup aril (a una molècula orgànica).
arílic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als grups aril.
aril·lat -ada
adj. [BO] Proveït d’aril.
aril·loide
m. [BO] Excrescència de certes llavors semblant a un aril, sovint carnosa i de vegades fent una coberta completa, desenvolupada a partir dels teixits del voltant del micròpil.
arínjol
m. [BOS] ARÍTJOL.
aristocràcia
1 1 f. [LC] [HIH] [PO] Forma de govern en què el poder està a les mans d’un grup social minoritari privilegiat, generalment per raons de família o de llinatge.
1 2 f. [LC] [HIH] [PO] Grup privilegiat que deté el poder en una societat amb aquesta forma de govern.
1 3 f. [LC] [HIH] [PO] Estament dels aristòcrates.
2 f. [LC] Conjunt de persones o de coses que estan per damunt de les de la mateixa espècie per llurs eminents qualitats. L’aristocràcia del talent. L’aristocràcia del diner.
aristòcrata
1 m. i f. [LC] [SO] [PO] Persona que pertany a un grup social i econòmic minoritari i privilegiat, generalment per raons de família o de llinatge.
2 m. i f. [PO] Partidari de l’aristocràcia com a forma de govern.
aristocràtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aristocràcia. Un govern aristocràtic. Maneres aristocràtiques.
aristocràticament
adv. [LC] D’una manera aristocràtica.
aristocratitzar
1 v. tr. [LC] Fer tornar aristocràtic.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir aristocràtic. La burgesia s’aristocratitzava lentament.
aristofànic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a Aristòfanes.
2 adj. [FLL] Semblant als personatges o als temes de les comèdies d’Aristòfanes.
3 m. [FLL] VERS ARISTOFÀNIC.
aristol
m. [DE] Peça de metall que guarneix l’extrem inferior de la llança.
aristolòquia
f. [LC] [BOS] Planta del gènere Aristolochia, de la família de les aristoloquiàcies, d’arrels generalment tuberoses i de flors zigomorfes amb el periant reduït a una sola coberta floral tubulosa, terminada en una llengüeta, i fruit en càpsula, que conté alcaloides i essències, abans molt emprades en medicina.
aristoloquiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbes o arbustos de les regions tropicals i temperades, que presenten fulles amb nervadura palmada i, en general, flors simples i tubuloses, que inclou les aristolòquies i l’atzarí.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
aristotèlic -a
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a Aristòtil o a la seva filosofia. Sistema aristotèlic. Doctrina aristotèlica.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Seguidor de l’aristotelisme.
aristotelisme
m. [LC] [FS] Doctrina d’Aristòtil i dels aristotèlics.
aritenoidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’aritenoide.
aritger
m. [BOC] ARITJAR.
aritja
f. [LC] [BOS] ARÍTJOL.
aritjar
m. [BOC] Lloc on abunden els arítjols.
arítjol
1 m. [LC] [BOS] Liana de la família de les esmilacàcies, espinosa, dioica, de fulles cordiformes coriàcies, amb la vora espinosa i amb circells basals, flors blanques molt petites, en umbel·les sobre un eix flexuós, i fruit en baia negra o vermella, molt característica de la terra baixa mediterrània (Smilax aspera).
2 [BOS] arítjol baleàric Arítjol d’una varietat mancada gairebé de fulles, que abunda a les zones ventejades de les illes Balears (Smilax aspera var. balearica).
aritjolar
m. [LC] [BOC] ARITJAR.
aritmètic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aritmètica. Operacions aritmètiques. Proporció aritmètica. Progressió aritmètica.
2 f. [LC] [MT] Ciència dels nombres.
3 m. i f. [LC] [MT] [PR] Persona versada en aritmètica.
aritmèticament
adv. [LC] [MT] De conformitat amb les regles i els mètodes de l’aritmètica.
aritmo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. arithmós, ‘nombre’. Ex.: aritmologia, aritmomància, aritmòmetre.
arjau
m. [LC] [TRA] Manuella per a fer girar el timó.
arlequí
1 1 m. [LC] [JE] Personatge còmic procedent de la farsa italiana o «comèdia de l’art» que compareix en escena amb un vestit fet de peces triangulars de tots colors.
1 2 m. [LC] Personatge que canvia fàcilment d’idees, de partit.
2 m. [LC] [HO] Gelat fet de dues substàncies de colors distints.
arlequinat -ada
1 adj. [LC] De colors variats, com són els vestits d’arlequí.
2 1 f. [LC] [JE] [FLL] Peça de teatre còmica en què Arlequí representava el paper principal.
2 2 f. [LC] Broma, farsa.
arlot
1 m. [LC] Home que viu a costa d’una dona prostituïda.
2 m. [LC] POP. Home jove.
arloteria
f. [LC] Fet propi d’un arlot.
arma
1 1 f. [LC] [DE] Instrument fabricat a propòsit, de què se serveix l’home per a atacar o defensar-se.
1 2 [LC] [DE] arma automàtica Arma de foc en què la força del gas produït per la càrrega provoca l’expulsió del projectil i la immediata recàrrega sense la intervenció del tirador.
1 3 [LC] [DE] arma blanca Arma de mà que fereix amb la punta o amb el tall, com l’espasa, la daga, el sabre, etc.
1 4 [DE] arma curta Arma de foc portàtil, de poc pes, amb el canó de menys de 30 centímetres de llargada o una longitud total inferior a 60 centímetres, que pot empunyar-se i disparar-se amb una sola mà.
1 5 [LC] [DE] arma de foc Arma que es carrega amb una substància explosiva i es dispara en inflamar-se aquesta. El fusell, la pistola i el canó són armes de foc.
1 6 [LC] [DE] arma de repetició Arma de foc en la qual la introducció del cartutx a la recambra l’efectua el tirador accionant un mecanisme.
1 7 [LC] arma de tret ARMA LLANCÍVOLA.
1 8 [LC] [DE] arma defensiva Arma que serveix solament per a protegir-se, com l’escut, la cuirassa, el casc, etc.
1 9 [DE] arma llancívola Arma que constitueix ella mateixa el projectil.
1 10 [DE] arma llarga Arma de foc portàtil, amb el canó de més de 30 centímetres o amb una longitud total superior a 60 centímetres, que s’empunya i es dispara sostenint-la amb les dues mans.
1 11 [LC] [DE] arma ofensiva Arma que serveix per a atacar.
1 12 [DE] arma portàtil Arma de foc que pot ésser transportada per una sola persona.
1 13 [LC] posar l’arma al punt de dalt Posar-la a punt de disparar.
2 f. [DE] Cos dels que formen l’exèrcit, com ara infanteria, cavalleria, artilleria, etc.
3 1 f. [LC] Cosa que serveix per a atacar o defensar-se. Fer arma d’una cadira.
3 2 [LC] armes dels animals Dents, ungles, banyes, etc.
3 3 [LC] armes naturals Punys, peus, etc.
3 4 f. [LC] Mitjà de què hom se serveix per a vèncer, per a aconseguir alguna cosa. La raó i el dret no són sempre armes suficients.
4 1 f. pl. [LC] [DE] Símbol de la guerra, del servei o ciència militars, de l’exèrcit, del duel, de l’esgrima. Fet d’armes. Abraçar la carrera de les armes. Company d’armes. L’honor de les nostres armes, del nostre exèrcit.
4 2 [LC] [DE] estar sobre les armes Estar prompte a combatre.
4 3 [LC] [DE] fer les primeres armes a) Combatre per primera vegada.
4 3 [LC] fer les primeres armes b) Arriscar-se a una cosa nova.
4 4 [LC] [DE] passar per les armes Afusellar 1 1.
4 5 [LC] [DE] plaça d’armes Lloc destinat als exercicis militars.
4 6 [LC] [DE] prendre les armes [o agafar les armes] Armar-se per combatre.
5 1 f. pl. [LC] [HIG] Escut d’una família, generalment noble, d’una ciutat, nació, corporació, etc., amb el qual es diferencien les unes de les altres.
5 2 [LC] [HIG] armes parlants Armes representades per una càrrega que interpreta gràficament el nom de la família, de la ciutat, etc.
armada
1 1 f. [LC] [DE] Conjunt de forces de la marina d’un estat.
1 2 f. [DE] Antigament, conjunt de forces navals amb una mateixa finalitat operativa.
2 1 f. [LC] [AGR] Ramat, especialment d’animals joves que el pagès compra per engreixar-los i vendre’ls un cop criats.
2 2 [LC] [AGR] fer armada Comprar animals joves per tornar-los a vendre un cop criats.
3 f. [AGF] [AGP] Ormeig de pesca constituït per llinya i ham, o bé per llinya, pèl de cuca i ham o hams, que hom fixa a la canya de pescar.
armadia
f. [AGF] Rai1 1.
armadillo
[cast.]
m. [LC] [ZOM] Mamífer del grup dels xenartres, de la família dels dasipòdids, caracteritzat perquè té el dors, el cap i la cua recoberts d’escata que forma com una armadura.
armadís -issa
adj. [LC] Que es pot muntar i desmuntar fàcilment. Un llit armadís.
armador armadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que arma una cosa. L’armador de tot aquest aldarull ha estat el fill del metge.
2 m. i f. [LC] [TRA] [PR] [AGP] Persona que, pel seu compte o pel compte d’altri, equipa o nolieja naus.
armadura
1 f. [LC] [DE] Conjunt de peces de ferro adaptades al cos per a protegir el combatent.
2 1 f. [LC] Peça o conjunt de peces principals sobre les quals s’arma o munta alguna cosa. L’armadura d’una teulada, d’una volta, d’un llit.
2 2 f. [DE] Estructura metàl·lica on se subjecten les peces d’una arma de foc.
2 3 f. [AQ] Encavallada de fusta o de ferro que suporta la coberta d’un edifici.
2 4 f. [AQ] [OP] Conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet, resistent a l’extensió, d’una peça de formigó armat i que resten submergides dins la massa de formigó.
3 1 f. [EE] armadura d’un imant Peça metàl·lica mòbil d’una màquina elèctrica rotativa o d’un relé, que és sotmesa a l’acció d’un imant o d’un electroimant.
3 2 f. [EE] Placa metàl·lica que fa d’elèctrode en un condensador.
4 f. [MU] Conjunt de signes d’alteració posats en el pentagrama, després de la clau o en el transcurs d’una peça, que afecta totes les notes d’un fragment. Canvi d’armadura.
5 f. [AGP] Conjunt del buldau amb els suros i ploms que porta fixats.
armallada
f. [LC] [AGP] TRESMALL.
armallader armalladera
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que es dedica a pescar amb armallades.
armament
1 m. [LC] [DE] Acció d’armar o d’armar-se; l’efecte. L’armament del país contra l’invasor.
2 m. [LC] [DE] Conjunt d’armes al servei de l’exèrcit, d’un cos armat, d’un individu. L’armament del sometent va quedar caduc. Els soldats portaven l’armament complet.
3 1 m. [TRA] Acció d’armar vaixells.
3 2 m. [TRA] Fase final de la construcció d’una nau, compresa entre la varada i el lliurament.
3 3 m. [TRA] Conjunt d’efectes que tenen per finalitat armar vaixells.
armamentisme
m. [LC] [DE] Política de proveir-se, un país, d’armament.
armamentista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’armamentisme. La cursa armamentista actual sembla imparable.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’armamentisme. Durant el seu govern exercí una política clarament armamentista.
armanyac
m. [HO] Aiguardent de vi blanc elaborat a la regió francesa d’Armanyac, que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en botes.
armanyaguès armanyaguesa
m. i f. [HIH] Individu del bàndol francès enemic dels borgonyons en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
armar
1 1 v. tr. [LC] [DE] Proveir o equipar d’armes ofensives o defensives. Els vaig armar de maces.
1 2 intr. pron. [LC] [DE] S’armà d’un bastó.
1 3 intr. pron. [LC] Armar-se de valor, de paciència, de constància.
1 4 [HIH] armar cavaller Celebrar la cerimònia en virtut de la qual un aspirant era constituït cavaller.
1 5 [LC] anar armat fins a les dents Portar al damunt moltes armes, anar molt armat.
2 1 tr. [LC] [DE] Posar en armes. Armaren cinquanta mil homes.
2 2 intr. pron. [LC] [DE] Prendre les armes. Tots s’armaren per defensar la contrada contra l’enemic.
3 tr. [LC] [TRA] AMARINAR.
4 1 tr. [LC] Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.), per posar-lo en disposició de funcionar. Armar un llit. Armar la xarxa per a la pesca.
4 2 [LC] armar la ballesta Posar-la a punt de disparar.
4 3 [LC] armar els rems Posar-los en els escàlems en disposició de remar.
5 tr. [AQ] Col·locar l’armadura de ferro (d’un element de formigó armat).
6 1 tr. [LC] Tramar, organitzar. Armar un motí. Armar un plet. Armar un ball.
6 2 tr. [LC] Provocar, causar. Armar gresca, bronquina. Armar soroll, escàndol.
armari
1 m. [LC] [IMF] Moble alt amb portes i amb prestatges, penjadors, calaixos, etc., a l’interior, destinat a guardar-hi llibres, roba, paraments de cuina o de taula, etc. Armari raconer o cantoner. Armari del vidre.
2 m. [LC] Buit fet en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos objectes.
3 [IMF] armari amb sobrecòs Armari que té afegit a la part superior un suplement per a guardar-hi objectes d’ús poc habitual.
4 [IMF] armari mirall [o armari de lluna] Armari que té un gran mirall a la porta.
5 [IMF] armari raconer Armari, no necessàriament triangular, que s’adapta a un racó de l’habitació.
6 [IMF] armari rober Armari destinat a guardar la roba d’ús personal.
7 [IMF] armari trèmol ARMARI MIRALL.
armariat
m. [LC] Contingut d’un armari, un armari ple. Tenir un armariat de plats.
armarill
m. [DE] Arma de foc emprada en l’artilleria dels segles XVI i XVII caracteritzada per la gran llargària del canó.
armat -ada
1 1 adj. [HIG] En heràld., que té les ungles d’un esmalt diferent del del cos, s’aplica a un animal.
1 2 adj. [HIG] Que té la punta d’un esmalt diferent del del pal, s’aplica a una sageta o a una llança.
1 3 adj. [HIG] Cobert d’un braçal, s’aplica a un braç.
1 4 adj. [HIG] Revestit de cuirassa, s’aplica a un cavaller.
1 5 adj. [HIG] Cobert amb una gambera, s’aplica a una cama.
2 m. [LC] [AN] Home vestit com els antics soldats romans que participa en les processons de setmana santa, desfilant en grup.
3 m. [ZOP] MALARMAT.
armejar
v. intr. [LC] [DE] GUERREJAR.
armella
1 f. [LC] Anella de ferro.
2 f. [LC] Picador de porta en forma d’anella.
armeni -ènia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Armènia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Armènia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua indoeuropea parlada pels armenis.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’armeni.
arment
m. [LC] [AGR] Ramat de bous o de cavalls.
armenter armentera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Pastor de bestiar gros.
armentera
f. [LC] Indret on pasturen els arments.
armer armera
1 1 m. i f. [LC] [PR] Fabricant o venedor d’armes.
1 2 m. i f. [PR] Persona que guarda les armes i cura de netejar-les.
1 3 m. [DE] Moble o espai destinat a guardar-hi armes.
2 m. [IT] Prestatgeria per a sostenir corrons, en particular els emprats a les fàbriques d’estampats per a suportar els corrons gravats en buit o els de plegat.
armeria
1 f. [LC] Art de fabricar armes.
2 1 f. [LC] Lloc on es guarden les armes.
2 2 f. [LC] Museu d’armes.
3 f. [LC] Botiga on es venen armes.
armi-
[LC] Forma prefixada del mot arma. Ex.: armífer.
armífer -a
1 adj. [LC] Que porta armes.
2 m. [HIH] [PR] Escuder portador de les armes del senyor.
armilla
1 f. [LC] [ED] Peça de vestir que cobreix el pit i l’esquena, ordinàriament sense mànigues, que es porta dessota l’americana, el jaqué, la levita, etc.
2 [LC] armilla antibales Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes de les bales.
3 [LC] [SP] armilla salvavides Salvavides en forma d’armilla, de cautxú inflable o de niló, que conté aire a l’interior o bé peces de suro, plàstic, etc.
4 [LC] tenir l’armilla malalta Tenir o portar pocs diners.
armil·la
1 1 f. [FIA] Cèrcol de l’esfera armil·lar.
1 2 f. [FIA] Antic instrument d’astronomia utilitzat per a determinar els equinoccis i els solsticis.
2 f. [BO] Membrana ascendent que presenten alguns bolets que, embolicant-ne la part inferior de la cama, s’eixampla per dalt i forma una mena d’anell.
armil·lar
adj. [LC] Format d’anells.
armillera
f. [LC] [PR] Cosidora d’armilles.
armipotent
adj. [LC] Potent en armes.
armistici
m. [LC] [DR] [DE] Suspensió provisional d’hostilitats mitjançant un conveni entre els bel·ligerants.
armó
m. [DE] Joc davanter d’un canó de campanya de l’antiga artilleria, que s’uneix a la curenya del canó i forma un carruatge de quatre rodes quan el canó ha d’ésser transportat, i se’n separa quan ha de fer foc.
armoll
m. [LC] [BOS] BLET BLANC.
armoria
1 f. [HIG] Ciència heràldica.
2 f. [HIG] Conjunt de totes les peces i les figures que interiorment o exteriorment adornen un escut.
3 f. [HIG] Escut d’armes.
armorial
1 adj. [HIG] Relatiu a les armes dels escuts.
2 m. [HIG] Recull o índex d’escuts d’armes o d’armories.
armoriat -ada
adj. [HIG] Que conté armories. Un tapís armoriat. Un vestit armoriat.
arn
1 m. [BOS] ESPINAVESSA.
2 m. [LC] [AGA] Aparell per a assecar figues, consistent en una perxa travessada perpendicularment per vergues primes on s’enfilen les figues.
arna2
1 f. [LC] [ZOI] [AGR] Insecte lepidòpter nocturn la larva del qual s’alimenta de teixits d’origen animal, de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats. Arna de la farina. Arna de la roba. Arna del tabac.
2 f. [LC] [MD] CASPA.
arnadí
m. [LC] [HO] Pastís de carabassa cuit al forn, pastat amb sucre, ametlles, pinyons i canyella.
arnadís -issa
adj. [LC] Fàcil d’arnar-se.
arnaldià -ana
1 adj. [LC] [FS] [FLL] Relatiu o pertanyent a l’escriptor i metge medieval Arnau de Vilanova o a les seves doctrines.
2 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al teòleg francès Antoine Arnauld o a les seves doctrines.
arnar
1 v. tr. [LC] Les arnes, fer malbé (una peça de roba, una estora, etc.). Les larves d’aquestes papallones arnen la roba.
2 intr. pron. [LC] La roba, una estora, etc., fer-se malbé per l’acció destructora de les arnes. Cada diumenge treia el frac de l’armari perquè no s’arnés.
arnat
m. [IQA] Defecte que a vegades tenen les pells seques consistent en unes excavacions molt característiques produïdes per les arnes durant l’època d’emmagatzematge.
arner1
m. [LC] [ZOO] Blauet 1.
arner2
m. [LC] ARNOT.
arnera
1 f. [LC] [AGR] RUSC.
2 f. [LC] [DE] Porció de terra embolcada amb un teixit de vímets, de branques, etc., que serveix per a protegir-se del foc de l’enemic.
arnès
1 1 m. [LC] [AGR] [SP] Guarniments del cavall, del mul, etc.
1 2 [AGR] arnès marcador Arnès que es posa per reconèixer les ovelles que el marrà ha amarrit.
2 m. [LC] [DE] Conjunt de peces defensives de l’home o del cavall.
3 m. [SP] En escalada, en vela, etc., dispositiu format per unes corretges i un cap proveït de mosquetons, amb el qual l’esportista s’aferma per seguretat o per descansar.
4 m. [ZOP] MALARMAT.
arnesat -ada
adj. [LC] Proveït d’arnès.
arneser arnesera
m. i f. [LC] [PR] BASTER, BASTERA.
arniar
v. intr. [LC] [AGR] RENILLAR.
àrnica
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, de fulles basals en roseta, amb tiges proveïdes només d’un o dos parells de petites fulles oposades i capítols florals d’un groc ataronjat, que es fa a l’alta muntanya i és molt emprada com a medicinal, per a guarir cops (Arnica montana).
arniet
m. [LC] [AGR] RENILL.
arnós -osa
adj. [LC] Que té arnes.
arnot
m. [LC] [AGA] Caixa feta de canyes o de fustes amb què s’envolta el tronc d’un arbre tendre per protegir-lo contra el rosec del bestiar, etc.
a rodolons
1 loc. adv. [LC] Rodolant. Tots van anar a rodolons rostos avall.
2 [LC] a empentes i rodolons V. EMPENTA.
aroïl
m. [QU] Grup o radical acil corresponent a un àcid carboxílic de la sèrie aromàtica.
aroma
1 1 f. [LC] Emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància característica. L’aroma del cafè. Aquesta canyella ha perdut la seva aroma.
1 2 f. [LC] Olor agradable.
2 1 f. [LC] [BOS] Flor de l’aromer.
2 2 f. [LC] Borleta que imita la flor de l’aromer.
aromar
v. tr. [LC] AROMATITZAR.
aromater
m. [LC] ANT. Preparador d’ungüents i de substàncies aromàtiques.
aromàtic -a
1 adj. [LC] Que té aroma. Substàncies aromàtiques.
2 adj. [QU] En quím., que conté un o més nuclis benzènics, s’aplica als compostos orgànics cíclics. Sèrie aromàtica.
aromaticitat
f. [QU] Conjunt de propietats especials que posseeixen certes substàncies orgàniques cícliques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques, en particular de les olefines.
aromatització
1 f. [LC] Acció d’aromatitzar; l’efecte.
2 f. [HO] Aplicació d’aromatitzants.
aromatitzant
1 adj. [LC] Que aromatitza.
2 m. [HO] Substància que, aplicada en petita quantitat, aporta una aroma a un aliment, una beguda, un cosmètic, etc., o bé en millora i en reforça l’aroma existent.
aromatitzar
v. tr. [LC] [HO] Comunicar aroma (a alguna cosa).
aromer
m. [LC] [BOS] Arbust espinós de la família de les mimosàcies, de fulles bipinnaticompostes i flors grogues, en glomèruls globosos i olorosos, d’origen tropical i cultivat al migjorn valencià per a fer tanques (Acacia farnesiana).
aromós -osa
adj. [LC] Aromàtic 1. Plantes aromoses.
a rossegons
loc. adv. [LC] Arrossegant-se. Aquesta mainada tot el dia van a rossegons per terra.
arpa1
1 f. [LC] [MU] Instrument musical de corda pinçada, amb les cordes disposades dins d’un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
2 [LC] [MU] arpa eòlica Arpa les cordes de la qual sonen per l’acció del vent.
arpa2
1 1 f. [LC] [ZOA] Mà de certs animals, com ara el lleó, el tigre, el gat, etc., proveïda d’urpes.
1 2 [LC] caure a les arpes del llop Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en un perill greu.
1 3 [LC] fer córrer l’arpa Robar.
1 4 [LC] posar l’arpa damunt d’algú Agafar-lo.
1 5 [LC] treure algú de les arpes d’un altre Alliberar-lo del seu poder.
2 f. pl. [LC] [AGR] ARPELLES.
arpa3
f. [ZOI] Mol·lusc del gènere Harpa, de la classe dels gastròpodes, de grans dimensions, amb la conquilla d’uns colors molt vistosos.
arpada
1 f. [LC] Acció d’arpar, d’agafar violentament.
2 f. [LC] Cop d’arpa. El gat li va ventar una arpada.
3 f. [LC] Ferida causada per una arpada.
arpar
1 1 v. tr. [LC] Prendre, agafar, amb les arpes.
1 2 v. tr. [LC] Agafar violentament.
2 tr. [LC] ESGARRAPAR.
arpat -ada
adj. [LC] [MU] Que sona com una arpa.
arpegi
1 m. [MU] Successió dels sons d’un acord.
2 m. [MU] Successió de sons disjunts.
arpegiar
v. tr. [MU] Fer arpegis. Arpegiar un acord.
arpejar
1 1 v. tr. [LC] Gratar amb les arpes.
1 2 v. tr. [LC] Gratar (la terra) amb algun instrument de pues.
2 tr. [LC] Estar tan pròxim (a una cosa) que manca poc per a arribar-hi. No té encara cinquanta anys, però els arpeja.
arpella
1 f. [ZOO] Ocell rapinyaire de la família dels accipítrids, de 48 a 56 centímetres de llargada, plomatge bru rogenc a les parts superiors, groguenc ratllat al pit i castany vermellós al dessota en els mascles, que viu exclusivament en zones de maresma (Circus aeruginosus).
2 [ZOO] arpella pàl·lida Ocell de la família dels accipítrids, de 43 a 48 centímetres de llargada i amb un collaret de plomes estarrufades (Circus macrourus).
arpellar
v. tr. [LC] [AGA] Netejar (la terra) amb les arpelles.
arpellat
m. [ZOO] Aguilot 1 1.
arpellejar
v. tr. [LC] [AGA] ARPELLAR.
arpelles
f. pl. [LC] [AGA] Eina amb dues o més pues disposades com les dels arpiots o les del rampí, que serveix per a remoure pedres, remenar fems, etc.
arpellot
1 m. [LC] [ZOO] ARPELLA.
2 m. [LC] Persona desmanyotada o de comportament groller o eixelebrat.
arpellut -uda
adj. [LC] [ZOA] Que té arpes o mans proveïdes d’urpes.
arper arpera
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que fabrica arpes.
arpeta
f. [LC] [AGP] Arreu de pescar que consisteix en una perxa llarga que té en un extrem quatre hams grossos lligats amb una corda.
àrpies
f. pl. [LC] [AGA] Aixada que en lloc de pala té tres pues.
arpillera
f. [LC] [IT] XARPELLERA.
arpió
m. [LC] [AGP] Tros de xarxa entre dues tralles.
arpiots
1 m. pl. [LC] [AGA] Aixada que té en lloc de pala dues pues llargues i paral·leles.
2 m. pl. [LC] [AGP] ARPIS.
arpis
m. pl. [LC] [AGP] Ganxos muntats a l’extrem d’un bastó llarg amb què se cerca i es pesca un ormeig o una altra cosa que ha anat a fons.
arpista
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca l’arpa.
arpó
1 m. [LC] [AGP] Instrument de pesca amb un mànec de fusta i amb un ferro de tres puntes, la del mig per a ferir i les dels costats, orientades en sentit contrari, per a retenir la presa.
2 m. [AGP] DOFINERA.
arponar
v. tr. [LC] [AGP] Ferir amb l’arpó.
arponat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té les extremitats acabades en forma d’arpó, s’aplica generalment a una creu.
arponer arponera
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que llança l’arpó, que pesca amb l’arpó.
arqueà -ana
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’arqueà.
2 m. [GL] Eó i eonotema corresponent a la part més antiga del precambrià, amb una edat absoluta anterior als 2.500 i 2.600 milions d’anys, el qual engloba les roques més antigues trobades a la Terra, que atenyen edats fins a 3.800 milions d’anys, i durant el qual aparegueren els primers bacteris i algues.
arquebisbal
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’arquebisbe.
arquebisbat
1 1 m. [LC] [RE] Dignitat d’arquebisbe.
1 2 m. [LC] [RE] Residència de l’arquebisbe.
2 m. [LC] [RE] [DR] ARXIDIÒCESI. L’arquebisbat de Tarragona.
arquebisbe
m. [RE] [PR] Bisbe preeminent pel fet d’ésser metropolità, pel fet de governar una arxidiòcesi o pel fet de rebre una concessió honorífica.
arquegoni
m. [BO] Gametangi o òrgan sexual femení pluricel·lular de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, ampul·liforme, que origina i conté l’ovocèl·lula.
arquegoniades
1 f. pl. [BOI] Grup nombrós de plantes que presenten arquegonis ben conformats i que inclou els briòfits i els pteridòfits.
2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.
arqueig
1 1 m. [TRA] Acció d’arquejar una nau.
1 2 m. [TRA] Capacitat d’una nau.
2 m. [LC] [ECT] Inventari dels diners i dels valors existents a la caixa d’una casa de comerç, d’una societat, d’una corporació, etc.
arquejar1
1 v. tr. [LC] Donar figura d’arc (a alguna cosa). Arquejar les celles.
2 intr. pron. [LC] Prendre figura d’arc. Amb el pes les bigues s’arquegen i el sostre cedeix.
arquejar2
v. tr. [TRA] Mesurar el volum (d’una nau).
arquènteron
m. [MD] [ZOA] Cavitat interna de l’embrió que es forma durant l’estat de gàstrula.
arqueo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. arkhaîos, ‘antic’, ‘primitiu’. Ex.: arqueobasidi, arqueòfit.
arqueoastronomia
f. [FIA] Branca de l’astronomia, de l’arqueologia i de l’antropologia que estudia la relació de les cultures antigues amb els fenòmens astronòmics.
arqueobacteri
m. [BI] Bacteri que pertany a la classe Archaeobacteria.
arqueociats
1 m. pl. [GLP] Grup d’organismes espongiformes exclusiu del cambrià, de fàcies marines, de vegades esculloses, amb esquelet calcari format per dues muralles poroses, en forma de copa o de plàtera.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
arqueòfit
m. [BO] Vegetal al·lòcton introduït d’ençà de temps molt antics.
arqueòleg arqueòloga
m. i f. [LC] [HIA] [PR] Persona versada en arqueologia.
arqueologia
1 f. [HIA] [LC] Ciència que estudia la història de la humanitat a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat.
2 f. [FS] En la filosofia contemporània, estudi dels estrats estructurats i successius dels diversos sabers. L’arqueologia de les ciències humanes.
arqueològic -a
adj. [LC] [HIA] Relatiu o pertanyent a l’arqueologia. Recerques arqueològiques. Museu arqueològic.
arqueomagnetisme
m. [HIA] Mètode de datació d’objectes cuits al foc basat en la propietat de la fixació de la direcció i de la intensitat del camp magnètic de les partícules de ferro metàl·lic contingut a l’argila de la terrissa.
arqueometria
f. [HIA] Part de l’arqueologia que aplica mètodes de la física i de la química o d’altres ciències per extreure tota la informació possible sobre els documents arqueològics.
arqueòpterix
m. [GLP] Ocell extingit de la subclasse dels arqueornítids que presentava caràcters de rèptil i d’au alhora (Archaeopteryx lithographica).
arqueornítids
1 m. pl. [GLP] Subclasse extingida d’ocells amb caràcters reptilians, que comprèn l’arqueòpterix.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.
arquer arquera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que tira l’arc.
2 m. [LC] [DE] [PR] Antic soldat armat d’arc.
arquespori
m. [BO] Teixit fèrtil de l’interior dels esporangis en els briòfits i en els pteridòfits, i dels sacs pol·línics en les fanerògames, del qual s’originen les cèl·lules reproductores, espores i grans de pol·len respectivament.
arquet
1 m. [IMF] [IMI] [EI] Peça arquejada de ferro entre els extrems de la qual es manté tibant una fulla de serra.
2 m. [LC] [MU] Vareta entre els extrems de la qual van estirades unes crins que serveixen per a fer vibrar per fricció les cordes de certs instruments musicals, com el violí, el violoncel, el contrabaix, etc., dits instruments d’arc.
3 m. [LC] [AGA] Eina de dues o més pues que s’adapta a la dalla per evitar que les espigues es capiculin.
4 m. [IMI] Instrument emprat des de temps prehistòrics per a foradar fusta, os o pedra, i també possiblement per a fer foc.
5 m. [OP] Dispositiu de presa de corrent emprat en certs sistemes de tracció elèctrica constituït per una peça de forma d’arc que llisca per sota la catenària i és suportat pel pantògraf.
6 m. [LC] fer l’arquet Contrariar o obstaculitzar un propòsit.
arqueta
1 f. [LC] [IMF] Caixa de metall, de fusta, de vori o d’altres materials, tancada amb pany, per a guardar joies, papers, etc.
2 f. [AGA] [OP] Pericó 2.
arqueter arquetera
m. i f. [MU] [PR] Persona que fabrica arquets per als instruments musicals de corda.
arquetip
1 m. [LC] Patró o model original del qual totes les coses del mateix tipus són representacions o còpies.
2 m. [BI] En biol., avantpassat originari del qual procedeixen les diverses formes actuals d’un grup d’animals o de plantes.
arquetípic -a
adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a un arquetip.
arquetipus
m. [LC] [FS] [BI] ARQUETIP.
-arquia
[LC] Forma sufixada del gr. -arkhía, derivat del mot arkhós, ‘guia’, ‘cap’. Ex.: pentarquia.
arquiascomicets
1 m. pl. [BOB] Classe primitiva de fongs de la divisió dels ascomicots, sense fructificacions, que comprèn els fongs del gènere Taphrina, que causen els arrufats, i alguns llevats del gènere Schizosaccharomyces.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
arquibanc
m. [LC] [IMF] CAIXABANC.
arquilla
1 f. [LC] [IMF] Moble de sobre taula, amb molts calaixos, prestatges petits i amagatalls, per a guardar objectes valuosos o secrets.
2 f. [LC] MARIDET.
arquimesa
f. [LC] [IMF] Moble format d’una arquilla i d’una taula que li fa de suport.
arquimicets
1 m. pl. [BOB] Grup de fongs, els més simples de tots, probablement antics.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
arquitecte arquitecta
1 m. i f. [LC] [AQ] [PR] [AR] Persona que exerceix l’art de projectar edificis i obres semblants, dreçar-ne els plans i dirigir-ne la construcció.
2 [PR] [AQ] arquitecte tècnic APARELLADOR, APARELLADORA.
arquitectònic -a
1 1 adj. [LC] [AQ] [AR] Relatiu o pertanyent a l’arquitectura. Les formes arquitectòniques d’un edifici. Bell per la simplicitat de les línies arquitectòniques.
1 2 f. [AQ] [LC] Ciència de l’arquitectura, conjunt de les regles de l’arquitectura.
2 adj. [LC] Que sistematitza el coneixement. Mètode arquitectònic.
arquitectònicament
adv. [LC] [AQ] [AR] Sota l’aspecte arquitectònic.
arquitectura
1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Art de construir els edificis. Arquitectura civil. Arquitectura militar.
1 2 f. [AQ] Concepció d’espais o de conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de les persones.
1 3 f. [AQ] Obra arquitectònica. Una plaça envoltada d’arquitectures esplendoroses.
1 4 f. [LC] PER EXT. L’arquitectura del castor.
2 f. [LC] [AQ] [AR] Mètode o estil de construir, caracteritzat per certes particularitats d’estructura, ornamentació, proporcions, etc. Arquitectura romànica, gòtica.
3 1 f. [IN] Estructuració dels diferents components d’un ordinador. Arquitectura de màquines.
3 2 f. [IN] Conjunt de formes d’estructuració d’un sistema informàtic, d’una xarxa d’ordinadors, d’una base de dades, etc.
4 f. [AF] arquitectura gràfica Procés metodològic per a la definició de l’estructura harmònica de la pàgina, o doble pàgina, d’un llibre o d’un imprès.
arquitectural
adj. [AR] [AQ] Relatiu o pertanyent a l’arquitectura.
arquitecturista
adj. i m. i f. [AR] Que representa edificacions o d’altres motius arquitectònics.
arquitrau
m. [LC] [AQ] [AR] Part inferior de l’entaulament que descansa immediatament sobre el capitell de la columna, especialment en l’arquitectura clàssica.
arquitravat -ada
adj. [AR] Construït sobre elements horitzontals que fan pressió en el sentit de la plomada.
arquivolta
f. [LC] [AQ] [AR] Conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc, seguint-ne la curvatura, especialment d’una porta o d’una finestra.
arrabà
m. [AR] [ISL] Ornament de forma rectangular que emmarca els arcs dels portals i de les finestres de certes construccions d’estil àrab o islàmic.
arrabassador -a
1 adj. [LC] Que arrabassa.
2 m. i f. [LC] [AGF] [PR] Persona que arrabassa la terra.
arrabassaire
m. i f. [LC] [AGF] [PR] ARRABASSADOR, ARRABASSADORA.
arrabassament
m. [LC] [AGF] Acció d’arrabassar.
arrabassar
1 v. tr. [LC] [AGF] [AGA] Arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i rabasses, per conrear-lo.
2 1 tr. [LC] [AGF] [AGA] Arrencar (una planta) de soca-rel. Els ceps arrabassats per la torrentada.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Una bala li arrabassà una mà. Arrabassar l’ànima del cos.
3 1 tr. [LC] Prendre violentament (alguna cosa) a algú. Li va arrabassar el llibre de les mans.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Arrabassar a algú els diners, una herència.
4 intr. pron. [LC] [AGA] Rebordonir-se.
arrabassat -ada
adj. [AGA] Afectat per una malura produïda per condicions ambientals desfavorables o per una nutrició deficient. Blat, ordi, arrabassat.
arracada
1 1 f. [LC] [IMI] Ornament que es porta a l’orella.
1 2 f. [AGR] Placa de plàstic o metall posada a l’orella del bestiar per a identificar-lo.
2 1 f. [LC] Persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre.
2 2 f. [LC] Persona poc recomanable.
3 f. [LC] [AGA] Penjoll de dues o més cireres.
4 f. [LC] [AGR] Apèndix de pell que tenen a la part anterior del coll, formant parell amb un altre, les cabres, certes races de porc, etc.
5 f. [LC] [AGA] [BOS] Ament de l’avellaner.
6 f. [LC] [EI] Peça de transmissió de moviment en certes màquines.
7 f. [LC] [AF] Estretall en una columna de composició tipogràfica per a encabir-hi una il·lustració.
8 1 f. pl. [BOS] [LC] SANGUINÀRIA BLANCA.
8 2 f. pl. [BOS] BALLADORS.
arraconament
m. [LC] Acció d’arraconar; l’efecte.
arraconar
1 1 v. tr. [LC] Posar en un racó, apartar a un costat. Arraconant ben bé el llit, hi cabrà la taula.
1 2 intr. [LC] Fer racó, guardar els estalvis. El que malgasta no arracona.
2 1 tr. [LC] Retirar del servei, abandonar com a inútil. Hi han posat quatre mobles vells que ja havien arraconat feia anys.
2 2 tr. [LC] No fer cas (d’una persona o una cosa), relegar-la a l’oblit. Els nous corrents polítics arraconaren definitivament aquell defensor de les idees velles.
arraià
m. [BOS] Arbust de la família de les santalàcies, dioic, de fulles lanceolades, flors petites groguenques, les masculines en inflorescències laterals, les femenines solitàries, i fruit en drupa vermella, freqüent a les màquies del migjorn valencià i de les illes Pitiüses (Osyris lanceolata o O. quadripartita).
arraïmament
m. [LC] Acció d’arraïmar-se.
arraïmar-se
v. intr. pron. [LC] Aplegar-se formant com un raïm. Els amotinats s’arraïmaven davant la casa.
arraïmat -ada
adj. [LC] Formant raïm.
arrais
[inv.]
1 m. [HIH] [ISL] Noble sarraí, cap d’un senyoriu.
2 m. [HIH] [ISL] Alt oficial d’un exèrcit islàmic.
3 m. [HIH] [ISL] Patró sarraí de barca.
4 m. [TRA] [AGP] Patró d’almadrava.
arramadament
m. [LC] [AGR] Acció d’arramadar o d’arramadar-se.
arramadar
1 v. tr. [LC] [AGR] Aplegar formant ramat. Ha comprat xaies per a arramadar.
2 intr. pron. [LC] [AGR] Els bens s’arramadaven a l’ombra de les oliveres.
arramassador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que arramassa.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que recorre els pobles comprant aviram, ous, etc.
arramassall
m. [LC] Conjunt de residus que hom arramassa.
arramassar
v. tr. [LC] Aplegar (allò que és escampat, coses disperses).
arrambada
f. [LC] Acció d’arrambar o d’arrambar-se; l’efecte.
arrambadís -issa
1 adj. [LC] Que pot ésser arrambat en alguna banda. Trets tots els objectes arrambadissos, tindrem prou espai per a ballar una sardana.
2 m. [LC] Objecte que, arrambat a un mur, una tanca, etc., serveix per a pujar-hi i veure el que hi ha al darrere.
arrambador1
1 m. [LC] Objecte a propòsit per a arrambar-hi alguna cosa o arrambar-s’hi.
2 m. [LC] Ampit o barana d’un balcó, d’una escala, etc.
3 m. [LC] Tió més gros que hom posa a la llar per arrambar-hi els altres tions.
arrambador2 -a
adj. i m. i f. [LC] Que arramba.
arrambament
m. [LC] Acció d’arrambar.
arrambar
1 1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa), aplegar (coses disperses), a un costat contra un mur, una vorera, un objecte qualsevol, especialment per deixar pas lliure, espai suficient, etc. Arramba la moto a la columna, i podrem passar. Arrambaren els bancs a les parets i així pogueren ballar còmodament.
1 2 intr. pron. [LC] Arramba’t que ve un camió.
2 intr. pron. [LC] Acostar-se a algú fins a tocar-lo. Un grup de joves es van arrambar als jugadors.
3 intr. [LC] arrambar amb alguna cosa Prendre-la.
arrambatge
1 m. [LC] Reprensió 1. Li va clavar un arrambatge que el va deixar blau. Me n’hauria dut algun arrambatge.
2 1 m. [DR] Dret d’edificar acostant-se o arribant a la casa d’altri servint-se d’una de les parets d’aquesta.
2 2 m. [DR] Quantitat que per aquest dret es paga al propietari de la casa afectada.
arramellada
f. [LC] [AGF] Acció d’arramellar.
arramellar
1 v. tr. [LC] [AGF] Tallar les branques baixes (d’un arbre) donant forma de copa al brancatge.
2 intr. pron. [LC] Els insectes, especialment les mosques i les formigues, ajuntar-se en forma de ram o raïm.
arran
1 1 prep. [LC] Seguida de de o d’un possessiu, gairebé tocant, fregant, gairebé al mateix nivell de. Les orenetes passaven arran de terra. L’hidroplà volava arran de l’aigua. En aquest pal, feu-hi la lligada arran de terra. Tallar un arbre arran de terra. Passaren arran meu sense veure’m.
1 2 prep. [LC] Immediatament després de. La revolta esclatà arran de la mort del príncep.
1 3 prep. [LC] Com a conseqüència de. Els morts arran de la revolta. La situació creada arran de la Conquesta.
2 1 adv. [LC] Arran de la base, del naixement. Duu els cabells tallats molt arran. Podar un arbre arran.
2 2 adv. [LC] De molt a prop. Ves seguint la línia ben arran.
2 3 adv. [LC] A tocar de l’obertura, de la boca, d’un recipient. Omplir una bota molt arran.
arranada
f. [LC] Acció, operació, d’arranar.
arranar
1 1 v. tr. [LC] Tallar arran, deixar com tallat arran. El barber li havia arranat els cabells. Van arranar l’herba del prat.
1 2 v. tr. [LC] Arrasar 1 1. Arranar un poble, un edifici.
2 tr. [LC] [AGA] Fer passar gairebé tocant a terra. Arranar la dalla.
arrancar
v. tr. i aux. i intr. [LC] ARRENCAR.
arranjable
adj. [LC] Que pot ésser arranjat.