hora

1 1 f. [LC] [FIM] [FIA] Unitat de temps equivalent a la vint-i-quatrena part d’un dia solar mitjà (símbol, h). La pluja ha durat ben bé tres hores. Fa una hora que l’espero. D’aquí al castell, hi posareu tres hores. Entraven a veure’l d’hora en hora.

1 2 [ECT] [LC] fer hores Fer hores extraordinàries.

1 3 [FIA] [FIM] hora angular En astron., unitat angular que equival a 15°.

1 4 [ECT] [LC] hora extraordinària [o hora extra] Hora de treball fora de la jornada normal.

1 5 f. [LC] Distància que es pot recórrer en una hora de temps, especialment caminant. Quantes hores hi ha d’aquí a Alcoi?

2 1 f. [LC] [FIA] Temps del dia expressat en hores comptades des de mitjanit o des de migdia i en fraccions d’hora. -Quina hora és? -Són les tres o són tres hores. Saps a quina hora arribaran? L’hora de sortida d’un tren. Tocar hores el rellotge.

2 2 [LC] l’hora zero [o les zero hores] Les dotze hores de la nit.

2 3 [RE] hores canòniques Hores en què hom recita tal o tal part del breviari.

3 1 [LC] a alta hora loc. adv. Tard.

3 2 [LC] a hora baixa loc. adv. Cap a la posta del sol.

3 3 [LC] a hora foscant loc. adv. A ENTRADA DE FOSC.

3 4 [LC] a hores d’ara loc. adv. En aquests moments.

3 5 [LC] a tota hora [o a totes hores] loc. adv. A CADA MOMENT.

3 6 [LC] a última hora loc. adv. En el darrer moment.

3 7 [LC] d’hora loc. adv. A una hora relativament poc avançada.

3 8 [LC] d’última hora loc. adj. Molt recent.

3 9 [LC] fora d’hora loc. adv. A DESHORA.

3 10 [LC] gran hora de dia Ben entrat el dia.

3 11 [LC] gran hora de la nit [o gran hora de nit] Ben entrada la nit.

4 1 f. [LC] Temps, moment, de fer alguna cosa, en què s’esdevé alguna cosa. És hora de dinar, d’anar-se’n al llit. Arribar a l’hora convinguda. Ha arribat l’hora de separar-se. En bona hora arribes! Va venir en mala hora: tots érem fora. L’hora de pagar. L’hora fatal, la darrera hora.

4 2 [LC] arribar l’hora Arribar el moment de morir-se, el moment de la mort. Ha arribat la seva hora. Li ha arribat l’hora.

4 3 [LC] hora punta Moment, estona, de màxima intensitat del trànsit, del consum d’energia, etc., de màxima activitat.

4 4 [LC] l’hora suprema La mort.

5 f. [LC] Estat del temps en un moment donat. Fer una bona hora, una hora tranquil·la.

6 f. [LC] bona hora Expressió que s’afegeix a les salutacions bon dia, bona nit. Bon dia i bona hora.

horabaixa

1 m. [LC] Tarda 1.

2 m. [LC] Capvespre 1.

horabaixenc -a

adj. [LC] Relatiu a l’horabaixa.

horabaixet

1 m. [LC] Tarda 1.

2 m. [LC] Capvespre 1.

horari -ària

1 adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent a les hores. Línies horàries d’un rellotge de sol.

2 1 m. [LC] Reglament de les hores de sortida i arribada de trens, autobusos i altres vehicles de transport de viatgers, de les classes d’un centre docent, del començament i acabament d’una activitat laboral, etc.

2 2 [CO] horari d’emissió Distribució de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió al llarg de les hores del dia.

2 3 [ECT] horari flexible Distribució de les hores de treball en què els treballadors poden adaptar la jornada laboral a la seva conveniència.

3 m. [LC] Busca que assenyala les hores.

horda

f. [LC] Tribu nòmada, errant.

hordeació

f. [AGR] Efecte d’haver menjat ordi en excés.

hordenina

f. [QU] Alcaloide d’estructura derivada de la tiramina que es troba en el malt i en alguns cactus.

horeta

f. [LC] Migdiada 2.

horitzó

1 1 m. [LC] Línia que limita la part de superfície terrestre visible des d’un punt. Va aparèixer una vela a l’horitzó.

1 2 m. [TRA] [LC] Part de superfície terrestre limitada per aquesta línia. Un horitzó dilatat.

1 3 m. [LC] PER EXT. L’horitzó dels coneixements humans s’estén cada dia més. Obrir nous horitzons a l’activitat humana.

1 4 [FIA] [TRA] horitzó artificial a) Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres quan no es pot veure l’horitzó del mar.

1 4 [FIA] [TRG] horitzó artificial b) Instrument de vol que indica la posició de l’horitzó respecte del pla horitzontal de l’aeronau.

1 5 [FIA] [FIF] horitzó dels esdeveniments Límit que tanca una regió de l’univers que no pot comunicar-se amb l’univers exterior.

1 6 [FIA] horitzó racional Cercle màxim de l’esfera celeste format per la intersecció del pla traçat pel centre de la Terra paral·lelament a l’horitzó sensible.

1 7 [FIA] horitzó sensible Cercle de l’esfera celeste format per la intersecció del pla tangent a la superfície de la Terra en el punt d’observació.

2 1 m. [GL] Capa diferenciable del sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, diferenciat en el curs de la pedogènesi.

2 2 m. [GL] Superfície o capa molt fina que indica una posició concreta en una successió estratigràfica, sigui litològica, paleontològica o cronològica.

horitzontal

1 1 adj. [LC] [FIA] Paral·lel a l’horitzó. Un pla horitzontal. Posició horitzontal.

1 2 f. [MT] [LC] Recta horitzontal.

2 adj. [MU] En mús., que estudia una partitura des del punt de vista melòdic. Anàlisi horitzontal.

horitzontalitat

f. [LC] Qualitat d’horitzontal.

horitzontalment

adv. [LC] Segons un pla o una recta horitzontals, d’una manera horitzontal.

hormogoni

m. [BO] Segment del tricoma de certes cianofícies filamentoses, que surt de la beina i actua com a element de dispersió.

hormona

1 f. [BI] [LC] [ZOA] [MD] Substància química produïda per cèl·lules endocrines, que té un efecte específic regulador del metabolisme o de l’activitat d’uns teixits determinats. Hormona de creixement.

2 [BI] [MD] hormona adrenocorticotròpica Hormona secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi que estimula la secreció de les hormones del còrtex suprarenal.

3 [MD] [BI] hormona gonadotròpica Hormona secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi i per la placenta que estimula les funcions de les glàndules sexuals.

hormonal

adj. [LC] [QU] [MD] Relatiu o pertanyent a una hormona o a les hormones.

hornblenda

f. [GLM] OBS. Amfíbol càlcic de color negre.

horografia

f. [IMI] GNOMÒNICA.

horòpter

m. [LC] [FIF] Recta que passa pel punt d’intersecció dels dos eixos òptics paral·lelament a la recta que passa pels centres dels ulls de l’observador.

horoptèric -a

adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a l’horòpter.

horòscop

1 m. [AN] [LC] [FIA] Observació que els astròlegs fan de la situació de certs planetes, constel·lacions, etc., a l’hora del naixement d’algú, per la qual pretenen endevinar el seu destí.

2 m. [AN] [FIA] Conjunt de prediccions o judicis fets a partir d’aquesta observació.

horoscòpia

f. [AN] [FIA] Art de fer horòscops.

horoscòpic -a

adj. [AN] [FIA] Relatiu o pertanyent a l’horòscop.

horrible

adj. [LC] Que causa horror. Ha comès un crim horrible.

horriblement

adv. [LC] D’una manera horrible. Un cadàver horriblement desfigurat.

hòrrid -a

adj. [LC] Que per la seva lletgesa, pel seu aspecte salvatge, etc., causa estupor, fa por. Una cara hòrrida. Un precipici hòrrid.

hòrridament

adv. [LC] D’una manera hòrrida. Un personatge hòrridament lleig.

horrífic -a

adj. [LC] HORRIBLE.

horripilació

1 f. [LC] ESBORRONAMENT.

2 f. [MD] Contracció brusca i sobtada dels músculs erectors dels pèls.

horripilant

adj. [LC] ESBORRONADOR. És un crim horripilant.

horripilar

v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] ESBORRONAR.

horror

1 m. o f. [LC] Sentiment de repulsió profunda causada per la vista de quelcom de terrible, espantós, repugnant. Feia horror de veure. Veure’l així desfigurat: quin horror!

2 m. o f. [LC] Persona, acte, opinió, etc., que inspira aquest sentiment. Aquell home fou l’horror de Grècia.

horroritzar

1 v. tr. [LC] Causar horror (a algú).

2 intr. pron. [LC] Sentir horror.

horrorós -osa

adj. [LC] HORRIBLE.

horrorosament

adv. [LC] HORRIBLEMENT.

horst

[al.]

m. [GL] Estructura tectònica formada per un o més blocs aixecats respecte dels blocs adjacents.

hort

1 1 m. [AGA] Tros de terra en què es conreen verdures i llegums. Té un hort prop del torrent.

1 2 [LC] venir de l’hort Ignorar una notícia coneguda de tothom, no estar al corrent del que passa.

2 m. [AGF] hort de llavors Plantació d’arbres forestals genèticament superiors, isolats i tractats d’una manera intensiva per a produir collites freqüents, abundants i de fàcil recol·lecció.

horta

f. [AGA] [LC] [GG] Terreny de regadiu destinat al conreu de verdures, llegums, arbres fruiters. L’horta de València.

hortalissa

f. [AGA] [LC] [HO] Planta comestible que es conrea en els horts. Es dediquen al conreu d’hortalisses.

hortènsia

1 f. [BOS] [LC] [AGA] Arbust de la família de les saxifragàcies, de fulles oposades, ovades i dentades, i flors rosades, blaves o d’altres colors, agrupades en grans poms vistosos, originari de l’Àsia oriental i cultivat com a ornamental (Hydrangea macrophylla).

2 [LC] [BOS] hortènsia d’hivern Herba de la família de les saxifragàcies, de fulles totes basals, el·líptiques i gruixudes, i flors d’un rosa viu en panícula, d’origen asiàtic i cultivada com a ornamental (Bergenia crassifolia).

horti-

[LC] Forma prefixada del mot hort. Ex.: horticultura.

hortícola

adj. [AGA] [LC] Relatiu o pertanyent a l’horticultura.

horticultor horticultora

m. i f. [AGA] [PR] [LC] Persona dedicada a l’horticultura.

horticultura

f. [LC] [AGA] Conreu dels horts, art de conrear verdures, llegums, fruita.

hortolà hortolana

1 m. i f. [PR] [AGA] [LC] HORTICULTOR, HORTICULTORA.

2 1 m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels emberízids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el cap i el pit de color gris verdós, l’abdomen castany rogenc i el dors ratllat de color bru (Emberiza hortulana).

2 2 [LC] [ZOO] hortolà de coll negre GRATAPALLES.

hosanna

1 interj. [RE] Exclamació d’origen hebreu usada per jueus i cristians com a lloança a Déu o a Crist.

2 m. [RE] Himne que es canta el Diumenge de Rams.

hospici

m. [LC] [MD] [PE] Institució de caràcter benèfic destinada a asil de persones desvalgudes.

hospicià hospiciana

m. i f. [LC] [MD] Persona albergada en un hospici.

hospital

1 m. [MD] [LC] Establiment on es proporciona assistència mèdica i sanitària completa, que generalment és també un centre de formació de personal sanitari. Hospital de Sant Pau. Entrar a l’hospital.

2 1 m. [HIH] [LC] Antiga casa d’acolliment per a pobres i pelegrins durant un temps limitat.

2 2 m. [HIH] Refugi per a vianants en ports de muntanya considerats perillosos. L’hospital de Montgarri.

hospitalari -ària

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als hospicis o als hospitals. Establiments hospitalaris.

2 adj. [LC] Que practica l’hospitalitat. És un poble molt hospitalari.

hospitalàriament

adv. [LC] D’una manera hospitalària.

hospitalejar

v. intr. [LC] ANT. Estar recollit en un hospital.

hospitaler -a

1 adj. [LC] HOSPITALARI.

2 1 m. i f. [PR] [MD] Persona que té cura d’un hospital.

2 2 m. i f. [HIH] [RE] ANT. SANTJOANISTA.

hospitalisme

m. [PS] Carència afectiva que afecta els nens més petits de quinze mesos privats d’una manera sobtada i prolongada de la mare i que no es poden beneficiar d’un substitut matern.

hospitalitat

1 f. [LC] Liberalitat que s’exerceix albergant gratuïtament un estrany.

2 f. [LC] Bon acolliment que en un país es fa als estrangers.

hospitalització

f. [MD] [LC] Acció d’hospitalitzar; l’efecte.

hospitalitzar

v. tr. [MD] [LC] Ingressar (un malalt) en un hospital.

host

1 f. [DE] [LC] Exèrcit en campanya. Host reial.

2 f. [HIH] Dret del senyor d’una baronia pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l’exèrcit que aquell organitzava.

hostal

m. [HO] [LC] Establiment públic on, pagant, donen menjar i allotjament.

hostalatge

1 m. [HO] [LC] Allotjament i assistència que es dona a una persona en un hostal, una dispesa, etc.

2 m. [HO] [LC] Despeses d’hostalatge.

hostaler hostalera

m. i f. [HO] [PR] [LC] Persona que té un hostal.

hostaleria

f. [LC] [HO] HOTELERIA.

hostatge

1 m. [LC] [HO] Acció d’hostatjar o d’hostatjar-se; l’efecte.

2 m. [LC] [HO] Lloc per a hostatjar-se.

hostatgeria

f. [LC] Recinte destinat als hostes, especialment en un convent.

hostatjar

v. tr. i intr. pron. [LC] [HO] Allotjar 1.

hoste hostessa

1 1 m. i f. [LC] Persona allotjada gratuïtament en casa d’altri. Hostes vingueren que de casa ens tragueren.

1 2 m. i f. [HO] [LC] Persona allotjada en un hostal, una dispesa, etc.

1 3 m. i f. [HO] [PR] [LC] Persona que hostatja algú a casa seva.

2 m. i f. [PR] [LC] Persona encarregada de l’acolliment en una fira, un congrés i especialment en les companyies aèries.

3 m. [BI] [LC] [EG] En biol., organisme que dona allotjament o nodriment o les dues coses alhora a un d’una altra espècie paràsita, comensal o simbiont.

hostejar

v. intr. [LC] Fer vida de campament.

hòstia

1 1 f. [RE] Víctima oferta en sacrifici a la divinitat.

1 2 f. [RE] Tros prim de pa àzim que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa.

2 1 f. [LC] Full molt prim d’una massa de farina i aigua cuita en motlle, que, dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per a enganxar cobertes de cartes, oficis, etc.

2 2 f. [LC] Tros d’aquest full.

3 1 f. [LC] VULG. BUFETADA.

3 2 f. [LC] VULG. Trompada 2. Si corres tant et fotràs una hòstia!

3 3 [LC] VULG. a tota hòstia loc. adv. Molt de pressa.

3 4 [LC] VULG. ésser l’hòstia Ésser el súmmum, d’allò que no hi ha.

3 5 [LC] VULG. mala hòstia Mal humor, mala intenció.

3 6 interj. [LC] VULG. Expressió usada per a manifestar admiració, sorpresa o contrarietat.

hostier¹

1 m. [IMI] [RE] COPÓ.

2 m. pl. [RE] Motlle de fer hòsties.

hostier² hostiera

m. i f. [PR] Persona que fa hòsties.

hostiera

f. [RE] Vas per a posar-hi hòsties.

hostil

1 adj. [LC] Propi d’un enemic, que mostra la disposició d’un enemic. Una acció hostil.

2 adj. [LC] Inspirat per un enemic. Un diari hostil al Govern.

hostilitat

1 f. [LC] Disposició hostil. L’hostilitat d’un partit contra el Govern.

2 f. pl. [LC] Conjunt d’accions hostils. Començar les hostilitats.

hostilitzar

v. tr. [LC] [DE] Fer dany (als enemics).

hostilment

adv. [LC] Amb hostilitat, com a enemic.

hotel

1 m. [HO] [LC] Establiment públic on, pagant, es dona allotjament i menjar a persones que són de pas.

2 m. [AQ] [LC] Casa luxosa on habita una sola família.

hoteler -a

1 adj. [HO] [LC] Relatiu o pertanyent als hotels. Indústria hotelera.

2 m. i f. [HO] [PR] [LC] Persona que té o dirigeix un hotel.

hoteleria

1 f. [HO] Ofici d’hoteler.

2 f. [HO] Sector d’activitats econòmiques que comprèn els restaurants, els hotels, els hostals, les pensions, els bars, etc.

hotentot

1 1 m. i f. [AN] [LC] Individu d’un poble de pastors nòmades del sud-oest d’Àfrica.

1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als hotentots.

2 1 m. [FL] [LC] Llengua de clic parlada pels hotentots, principalment a Namíbia.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’hotentot.

hovercraft

m. [TRA] AEROLLISCADOR.

hübnerita

f. [GLM] HUEBNERITA.

huebnerita

f. [GLM] Mineral, wolframat de manganès, de fórmula MnWO₄, que es forma en dipòsits hidrotermals i és mena de wolframi.

hugonot

1 adj. i m. i f. [HIH] [RE] [LC] Partidari francès de la doctrina del reformador protestant Joan Calví.

2 m. i f. [RE] Protestant francès.

hui

adv. [LC] AVUI.

huit

i derivats.

[LC] V. VUIT.

hule

m. [LC] [IT] [ED] Tela impermeabilitzada mitjançant un recobriment de materials diversos.

hulla

1 f. [GL] [LC] [QU] Carbó fòssil que conté matèries volàtils i un tant per cent de carboni major que el lignit i menor que l’antracita, de color negre, mat o brillant.

2 [GL] [LC] hulla grassa Hulla que té entre un 20 % i un 33 % de matèria volàtil.

3 [GL] [LC] hulla magra Hulla que té entre un 8 % i un 12 % de matèria volàtil.

huller -a

1 adj. [GL] [LC] [MI] Que conté capes d’hulla. Un terreny huller.

2 adj. i m. [GL] OBS. Carbonífer 2.

3 f. [MI] Mina d’hulla.

hum

interj. [LC] Exclamació usada per a expressar desconfiança, reticència.

humà -ana

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les persones, propi de les persones. La natura humana. Intel·ligència humana.

1 2 adj. [RE] No diví.

1 3 adj. [LC] Propi de la feblesa, la imperfecció, etc., de l’ésser humà. Una reacció molt humana.

2 adj. [LC] Que mostra simpatia pels éssers humans.

3 m. pl. [LC] Éssers humans.

humanal

adj. [LC] HUMÀ. Humanal llinatge.

humanament

adv. [LC] D’una manera humana. No era humanament possible de fer res més del que es va fer. El tractaren humanament.

humanisme

1 1 m. [HIH] [FLL] Moviment de renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana i s’imposà per tot Europa, contemporàniament al Renaixement.

1 2 m. [FS] Conjunt de doctrines i actituds pròpies dels humanistes del Renaixement.

2 m. [FS] Tendència a considerar l’ésser humà com el valor suprem.

humanista

m. i f. [LC] [PR] [FS] Persona instruïda en humanitats.

humanístic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’humanisme.

humanitari -ària

adj. [LC] Que s’interessa pel bé de la humanitat. Doctrines humanitàries.

humanitàriament

adv. [LC] D’una manera humanitària, amb humanitat.

humanitarisme

m. [LC] Qualitat d’humanitari.

humanitat

1 f. [LC] Condició d’ésser humà, natura humana. La malaltia havia esborrat qualsevol vestigi d’humanitat del seu rostre. La humanitat i la divinitat de Crist.

2 f. [LC] Gènere humà. Els mals que afligeixen la humanitat.

3 f. [LC] Compassió per les desgràcies dels humans. Tractar algú amb humanitat.

4 1 f. pl. [PE] Estudi de les lletres clàssiques.

4 2 f. pl. [LC] [PE] Conjunt d’estudis relacionats amb les lletres i amb les activitats que fan referència als valors humans.

humanització

f. [LC] [EG] Acció d’humanitzar; l’efecte.

humanitzar

1 1 v. tr. [LC] Fer humà.

1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir humà. El seu caràcter despietat es va humanitzar amb el temps.

2 1 tr. [LC] Portar a l’abast de l’ésser humà.

2 2 tr. [EG] L’acció humana, alterar (un paisatge o un ecosistema), especialment degradant-lo.

humectació

f. [LC] Humitejament 1.

humectant

1 adj. [LC] [QU] Que humiteja. Un medicament humectant.

2 1 m. [QU] Substància higroscòpica que s’addiciona a certs productes comercials per mantenir-ne el nivell d’humitat adequat.

2 2 m. [QU] Substància que disminueix la tensió superficial i augmenta la capil·laritat de l’aigua, emprada per a facilitar l’humitejament.

humectar

v. tr. [LC] Humitejar 1.

húmer

m. [ZOA] [LC] [MD] Os de les extremitats superiors de l’ésser humà o de les extremitats anteriors dels vertebrats terrestres, que s’estén des de l’omòplat fins al colze.

humeral

1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’húmer. Artèria humeral.

2 adj. [ZOA] [LC] Relatiu o pertanyent a l’espatlla.

3 m. [RE] [HIH] Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l’adoració dels fidels o portar-la processionalment.

humero-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot húmer. Ex.: humerocubital, humeroradial.

húmic -a

adj. [GL] [QU] Relatiu o pertanyent a l’humus.

humícola

adj. [EG] [BO] Que viu a l’humus, o als sòls rics en humus, del qual es nodreix directament o indirecta, s’aplica sobretot a les plantes micòtrofes o a molts fongs saprotròfics. Orquídies humícoles.

humiditat

f. [LC] HUMITAT.

humificació

f. [GL] Transformació de la matèria orgànica d’un sòl en humus, per acció microbiana, bioquímica, etc.

humil

1 1 adj. [LC] Que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant els altres. Ésser humil davant Déu. Mostrar-se humil.

1 2 adj. [LC] Que revela humilitat, submissió. Paraules humils.

1 3 adj. [LC] Usat com a fórmula de cortesia. Vostre humil servidor.

2 1 adj. [LC] De condició baixa econòmicament. Nascut d’una família humil. Era un humil obrer.

2 2 m. i f. [LC] Ésser bo amb els humils.

humiliació

f. [LC] Acció d’humiliar o d’humiliar-se; l’efecte.

humiliant

adj. [LC] Que humilia.

humiliar

1 v. tr. [LC] Inclinar (una part del cos) en senyal de submissió i reverència. Humiliar el front davant algú.

2 1 tr. [LC] Abatre l’orgull, l’arrogància (d’algú), rebaixar d’una manera mortificant. Déu humilia els superbiosos. Li digué això per humiliar-lo.

2 2 intr. pron. [LC] Fer l’humil, fer acte d’humilitat. Humiliar-se davant els poderosos. S’humilià a demanar perdó.

humilitat

1 f. [LC] Qualitat d’humil.

2 f. [LC] Acte de submissió, d’humilitat.

humilment

adv. [LC] D’una manera humil, amb humilitat.

humina

f. [GL] [QU] Fracció de l’humus insoluble en solucions bàsiques que, entre d’altres components, conté àcids húmics enllaçats amb argiles.

humit -ida

1 1 adj. [LC] Lleugerament o moderadament cobert o impregnat d’aigua o d’un altre líquid. No crec que sigui eixuta, la roba: fa una hora encara era ben humida. Les parets són humides. Té els ulls humits d’haver plorat.

1 2 adj. [LC] Ric en vapor d’aigua. Aire humit. Vent humit.

2 1 m. [FS] Principi actiu d’un dels quatre elements. El sec i l’humit.

2 2 [FS] l’humit radical El líquid considerat com el principi de vida dels cossos organitzats.

humita

f. [GLM] Mineral, nesosilicat de magnesi amb ferro i fluor, de fórmula (Mg,Fe)₇(SiO₄)₃(F,OH)₂, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és d’origen metamòrfic.

humitat

1 f. [LC] Qualitat d’humit, estat d’allò que és humit. La humitat de la terra després de ploure. És una planta que vol la humitat. Hi ha molta humitat, en aquesta cambra. Fa humitat. La humitat de l’aire. El grau d’humitat de l’aire.

2 f. [LC] [ME] Raó entre la quantitat de vapor d’aigua que conté un volum d’aire i la que contindria si estigués saturat.

3 [ME] humitat absoluta Humitat atmosfèrica expressada pel quocient entre la massa del vapor d’aigua contingut en un cert volum d’aire humit i el valor d’aquest volum.

4 [ME] humitat específica Humitat atmosfèrica expressada pel quocient entre la massa de vapor d’aigua contingut en un cert volum d’aire humit i la massa d’aquest aire humit.

5 [ME] humitat relativa Humitat 2.

humitejament

1 m. [LC] Acció d’humitejar; l’efecte.

2 1 m. [IT] Operació que consisteix a conferir a un teixit el grau d’humitat necessari per a poder-lo sotmetre a una operació mecànica o per a donar-li un tacte i una aparença més agradables.

2 2 m. [IQA] Operació de donar al cuir adobat al crom la humitat necessària per a poder-lo estovar.

humitejar

1 v. tr. [LC] Mullar lleugerament, fer esdevenir humit.

2 intr. pron. [LC] A l’exterior, la roba s’humiteja.

humitós -osa

adj. [LC] Quelcom humit.

humor

1 1 m. o f. [BI] [MD] Substància, líquida o semilíquida, normal o patològica, del cos d’un animal o d’una planta.

1 2 [BI] [MD] humor aquós Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí.

1 3 [BI] [MD] [ZOA] humor vitri Líquid gelatinós contingut a la cambra posterior de l’ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre el cristal·lí i la retina.

1 4 [MD] humors freds Escròfules.

2 m. o f. [MD] Substància que se suposava que, amb tres més, entrava en la constitució del cos i determinava, segons les proporcions en què es combinaven entre elles, la salut i el temperament d’una persona. Els quatre humors del cos humà: sang, flegma, bilis groga, bilis negra.

3 1 m. o f. [PS] [LC] Temperament, caràcter. És d’humor alegre.

3 2 m. o f. [PS] [LC] Disposició de l’ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys a l’exterior. Estar de bon humor, de mal humor. No estic d’humor per a fer res.

3 3 m. o f. [LC] Bon humor.

4 m. o f. [LC] Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes.

humorada

f. [LC] Pensada, dita, feta, que és festiva, capriciosa, extravagant.

humoral

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als humors del cos.

humorisme

1 1 m. [LC] Qualitat d’humorista.

1 2 m. [FLL] [LC] [AR] Estil literari, gràfic o artístic en general, propi d’un humorista.

2 m. [MD] Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l’organisme.

humorista

1 adj. i m. i f. [LC] [CO] [PR] Que té la facultat de l’humor.

2 m. i f. [LC] [PR] Autor d’obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics.

3 m. i f. [MD] Partidari de la doctrina mèdica de l’humorisme.

humorístic -a

adj. [LC] Que és còmic i divertit, ple d’humor. Ha fet uns comentaris humorístics de la situació.

humorísticament

adv. [LC] Amb humor, d’una manera divertida.

humorós -osa

adj. [MD] Que té un humor, abundant en humors.

humorositat

f. [MD] Abundància d’humors.

humus

1 m. [GL] [EG] [QU] Part orgànica i fosca del sòl formada per l’alteració total o parcial de matèria orgànica d’origen vegetal i animal.

2 [EG] [GL] humus brut Humus fullós o fibrós creat en condicions d’aerobiosi i format en un medi biològicament poc actiu i àcid, amb vegetació generalment de coníferes i sobre roques silícies.

3 [GL] [EG] [QU] humus cru Matèria orgànica no gaire descomposta, de natura àcida.

4 [EG] [GL] humus mor HUMUS BRUT.

hun huna

m. i f. [HIH] Individu d’un poble nòmada, probablement de raça mongòlica o prototurca, estès en diverses tribus, que envaí el sud-est d’Europa vers l’any 370 i atenyé la màxima expansió durant el regnat d’Àtila.

huracà

1 m. [ME] [LC] Vent sostingut de velocitat igual o superior als 118 quilòmetres per hora.

2 m. [ME] Cicló tropical a la mar Carib.

huracanat -ada

adj. [ME] [LC] Que té la violència d’un huracà. Feia un vent huracanat.

hurí

[pl. -ís]

f. [AN] [LC] [ISL] Dona bellíssima i sempre verge que segons la creença musulmana viu en el paradís per a gaudi dels benaventurats. Les hurís del Paradís.

hurra

interj. [LC] Expressió usada per a manifestar alegria, triomf, aplaudiment.

hurrita

1 m. i f. [RE] Individu d’un poble de l’antic Pròxim Orient establert originàriament a les muntanyes d’Armènia.

2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als hurrites.

hússar

m. [DE] [LC] [PR] Soldat de la cavalleria lleugera d’alguns països europeus que vestia a l’hongaresa.

husseiní

[pl. -ís]

adj. i m. i f. [ISL] HUSSEINITA.

husseinita

1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre d’una dinastia d’origen turc que governà a Tunísia des de 1707 fins a 1957.

2 adj. [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als husseinites.

hussita

m. i f. [HIH] Partidari de les doctrines del reformador txec Jan Hus.

hutu

1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble bantú que constitueix la majoria de població a Ruanda i Burundi.

2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als hutus.