monstre

1 1 m. [LC] [AN] Ésser fabulós que presenta una conformació contrària a l’ordre natural, com és ara una combinació d’home i de bèstia, o de dues o més bèsties diferents.

1 2 m. [LC] [MD] [ZOA] Persona, animal o fetus de conformació contrària a l’ordre natural.

2 1 m. [LC] Ésser d’una grandària extraordinària. Els monstres marins.

2 2 m. [LC] [usat en aposició] De proporcions extraordinàries. Un concert monstre. Assemblees monstre.

3 m. [LC] Persona d’una excessiva lletjor, deformitat, dolenteria, crueltat. És un monstre d’avarícia.

4 m. [ZOR] monstre de Gila Rèptil saure de la família dels helodermàtids, robust i de moviments lents i feixucs, que té glàndules verinoses a la mandíbula inferior i dents acanalades a les dues mandíbules, de manera que la inoculació de verí és relativament difusa (Heloderma horridum).

monstruós -osa

1 adj. [LC] Que té una conformació, deformitat, lletjor, grandària, etc., pròpies d’un monstre. Un cap monstruós. Un crim monstruós.

2 adj. [HIG] En heràld., representat amb un cap humà. Lleó monstruós.

monstruosament

adv. [LC] D’una manera monstruosa.

monstruositat

1 f. [LC] Qualitat de monstruós.

2 f. [LC] Cosa monstruosa.

mont

1 m. [LC] [GG] [GL] Muntanya, especialment formant part de certs topònims. Vagava per monts i valls. El mont Calvari.

2 m. [LC] [ECT] mont de pietat Establiment públic que fa préstecs a interès mòdic sobre robes i joies.

3 m. [ZOA] [MD] mont de Venus Regió púbica de la dona.

montà -ana

adj. [EG] [LC] Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l’estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig.

montanisme

m. [HIH] [RE] Doctrina cristiana fundada el segle II per Montà que sosté l’arribada imminent de l’Esperit Sant i el regnat mil·lenari de Crist.

montanista

1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’heresiarca Montà o al montanisme.

2 adj. i m. i f. [HIH] Seguidor del montanisme.

montblanquí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Montblanc.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Montblanc o als seus habitants.

montcadenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Montcada.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Montcada o als seus habitants.

monte

[cast.]

m. [LC] [JE] Joc d’atzar en què, posades sobre la taula formant quadrat quatre cartes tretes del carter, es van descobrint després les restants una a una i cada vegada que en surt una d’igual valor que una d’aquelles quatre els jugadors guanyen o perden segons que hagin jugat a favor d’aquesta carta o en contra.

montemolinista

1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al pretendent carlí comte de Montemolín.

2 adj. i m. i f. [HIH] Partidari del comte de Montemolín.

montenegrí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Montenegro.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Montenegro o als seus habitants.

montgatí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Montgat.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Montgat o als seus habitants.

montgolfier

m. [TRG] [EI] Globus aerostàtic, inflat amb aire calent.

monticle

m. [LC] [GG] Muntanya petita.

montmoril·lonita

f. [GLM] Mineral del grup de les esmectites, de fórmula (Na,Ca_0.5)(Al,Mg)₂Si₄O₁₀(OH)₂·nH₂O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i té una forta capacitat d’absorbir cations de bescanvi.

montpeller

m. [LC] CELOBERT.

montpellerí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Montpeller.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Montpeller o als seus habitants.

montserratí -ina

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Montserrat. Paratges montserratins. Manuscrit montserratí.

montuós -osa

adj. [LC] [GG] MUNTANYÓS. Catalunya és un país montuós.

monument

1 1 m. [LC] [AR] Obra edificada per perpetuar el record d’una persona o d’una cosa memorables. Alçar, erigir, un monument.

1 2 m. [LC] [AR] Edifici notable, per motius històrics o artístics. Els monuments d’una ciutat són les esglésies, els palaus, les estàtues, etc. Monuments històrics. Conservació de monuments.

1 3 [LC] [AN] [AR] monument funerari Sepulcre.

2 m. [LC] [RE] Altar especial, amb un sagrari o tabernacle, que el Dijous Sant es destina a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant. El monument de Sant Just. Seguir monuments.

3 m. [LC] Persona o cosa remarcable per les seves característiques físiques, pel seu valor, etc. Aquest llibre és un monument de la literatura catalana.

monumental

1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent a un monument. Una inscripció monumental. Estil monumental.

2 adj. [LC] [AR] Que té l’aspecte d’un monument. Un arc monumental.

3 adj. [LC] [AR] Comparable a un monument per les seves dimensions o per la seva importància. Una obra monumental.

monumentalisme

m. [AQ] Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossals com per la proporció dels elements que utilitza en relació amb l’escala humana.

monumentalitat

f. [LC] Qualitat de monumental.

monya

1 f. [LC] [JE] Adorn de cintes, de flors, etc., que es col·loca en la divisa dels toros.

2 f. [LC] [JE] Llaç que, subjecte a la cua, es posen els toreros quan surten a torejar.

monyeca

1 f. [LC] Manyoc petit de roba que contenia sucre, una pasta dolça, un medicament, etc., que es donava a xuclar als infants.

2 f. [LC] [IMF] Manyoc de caps embolcat amb un bocí de roba de fil xopat amb vernís, que s’usa per a envernissar fusta.

monyica

f. [LC] MONYECA.

monyicot

1 m. [LC] Criatura que mama.

2 m. [LC] Jove que té caràcter o accions d’infant.

monyicotada

f. [LC] Acció pròpia de monyicots.

monyo

m. [LC] [ED] Lligat de cabells de forma arrodonida que se subjecta al clatell o bé al damunt, al darrere o als costats del cap.

monyó

1 1 m. [MD] [ZOA] Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i l’articulació situada pel damunt.

1 2 m. [AGF] ESTALOC.

2 m. [LC] [ZOA] CANELL.

3 m. [DE] Peça cilíndrica situada a cada costat d’un canó, que li serveix de suport o per a girar.

moquejar

v. intr. [LC] Treure mocs.

moqueta

1 f. [LC] [IT] [ED] Teixit fort format per un basament tradicionalment de jute o cànem, amb fils de llana perpendiculars a aquell, usat per a catifes, sacs de mà, tapisseries, etc.

2 f. [LC] Teixit de moqueta o semblant a la moqueta amb què hom cobreix el terra o les parets d’una habitació.

moquetes

f. pl. [LC] [ED] ESMOCADORES.

moquim

m. [LC] MOQUÍS.

moquís

[pl. -issos]

m. [LC] [ED] Moc d’un llum.

mor

adj. [EG] humus mor V. HUMUS.

mora¹

1 f. [DR] [ECT] Morositat 2 i 3.

2 f. [FLL] En mètrica grega i llatina, unitat bàsica de durada que equival a una síl·laba breu.

mora²

1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Infructescència comestible de la morera, formada per nombroses drupes petites, blanques, rosades o purpúries.

1 2 [BOS] mora blanca Infructescència de la morera blanca, de color blanc, rosat o purpurescent, comestible quan és immatura, fada.

1 3 [BOS] mora negra [o mora de llei] Infructescència comestible de la morera negra, de color púrpura fosc i de gust àcid.

2 1 f. [LC] [BOS] Fruit comestible de l’esbarzer, compost de nombroses drupes petites disposades sobre un receptacle cònic, vermelles quan són immatures i finalment negres.

2 2 [LC] [BOS] mora de rostoll Fruit del romegueró, de drupes poc nombroses, blavenques, poc gustoses.

morabatí

1 1 m. [NU] [HIH] [ISL] Dinar d’or dels almoràvits.

1 2 m. [NU] [HIH] [ISL] Moneda castellana d’Alfons VIII que s’inspira en els morabatins islàmics.

1 3 m. [NU] [HIH] Moneda de compte que a Castella va donar lloc al maravedís.

2 m. [NU] [HIH] Impost de característiques semblants al monedatge.

morabit

1 m. [AN] [PR] [LC] [ISL] Home piadós musulmà.

2 m. [AN] [ISL] Tomba d’un musulmà considerat proper a Déu que la gent visita per obtenir la seva baraca.

moràcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos laticífers, de fulles enteres o lobulades, flors unisexuals petites, generalment reunides sobre un receptacle còncau o convex fent inflorescències denses, les femenines en infructescències carnoses especials, estesos sobretot pels països càlids, a la qual pertanyen les moreres, la figuera, la maclura i l’arbre del pa.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

moradenc -a

adj. [LC] Que tira a morat. Flors moradenques.

moradís -issa

adj. [LC] MORADENC.

moraduix

m. [LC] [BOS] [AGA] MARDUIX.

moradura

f. [LC] [MD] Blau 5.

moraga

1 f. [BOB] Bolet del gènere Helvella, de l’ordre de les pezizals, amb barret lobulat, en forma de sella de muntar, i cama llisa o irregularment solcada, comestible un cop ben cuit.

2 [BOB] moraga elàstica Moraga de cama llisa i barret ocre pàl·lid (Helvella elastica).

3 [BOB] moraga vera Moraga de barret format per tres lòbuls juxtaposats, blanquinós i llis (Helvella leucopus).

moral

1 adj. [LC] [FS] [AN] Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa. Les qualitats morals i les qualitats físiques. Llei moral. Consciència moral.

2 1 f. [RE] [FS] Disciplina filosòfica o teològica que tracta de les accions humanes, quant a llur bonesa o malesa. Professor de moral. La moral cristiana.

2 2 f. [RE] [FS] Conducta quant al seu aspecte moral. Una ofensa a la moral.

2 3 [LC] moral còmoda Moral relaxada.

2 4 f. [RE] [FS] Lliçó de conducta, especialment que es desprèn d’una faula, d’una narració, etc.

3 adj. [LC] Conforme als bons costums, a la moral. Una obra moral.

4 adj. [LC] Suau, enraonat. Un menjar, un parlar, moral.

5 adj. [FS] Relatiu a l’ànima. El món moral.

6 1 f. [LC] Conjunt de facultats morals.

6 2 f. [LC] Ànim, energia moral. Aixecar la moral dels soldats.

moralisme

m. [LC] [RE] [FS] Doctrina o actitud que fa de la moral el valor suprem.

moralista

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al moralisme.

1 2 adj. i m. i f. [FS] [LC] [RE] Partidari del moralisme.

2 1 m. i f. [PR] [RE] [FS] Especialista en filosofia moral o en teologia moral.

2 2 m. i f. [FS] Escriptor que descriu els costums, la condició humana. Els moralistes francesos.

moralitat

1 1 f. [LC] [RE] [AN] Conformitat amb els preceptes de la moral.

1 2 f. [LC] [AN] [RE] Caràcter o qualitat moral.

2 f. [LC] [PE] [FLL] Ensenyament moral.

moralització

f. [LC] [RE] [FS] Acció de moralitzar; l’efecte.

moralitzador -a

adj. i m. i f. [LC] [RE] [FS] Que moralitza.

moralitzant

adj. [LC] MORALITZADOR.

moralitzar

1 v. tr. [LC] [RE] [PS] [PE] Fer moral.

2 v. tr. [LC] [RE] [PE] Instruir (algú) donant-li una lliçó de moral.

moralló

m. [BOS] MORRÓ.

moralment

1 adv. [LC] [RE] [PS] [PE] Conforme a les regles de la moral. Conduir-se moralment.

2 adv. [LC] Amb una certitud moral, no materialment. Estem moralment segurs que ha estat ell.

morat -ada

1 1 adj. [LC] De color entre vermell i blau, com el suc de les mores.

1 2 m. [LC] Color morat.

2 m. [LC] [MD] Blau 5. De la caiguda, té un morat al genoll.

moratilla

f. [LC] [ED] Baga cosida a la vora d’un vestit que serveix per a cordar-lo o com a adorn.

moratori -òria

1 adj. [LC] Que implica un ajornament.

2 f. [LC] [DR] Període durant el qual hom té dret legalment a ajornar el compliment d’una obligació.

moravià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Moràvia.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Moràvia o als seus habitants.

morber

m. [HIH] [PR] En l’Antic Règim, funcionari municipal encarregat de vigilar per tal d’impedir l’entrada i la propagació de malalties infeccioses.

morberia

1 f. [HIH] En l’Antic Règim, comissió municipal destinada a vetllar per la salut pública en cas d’epidèmia.

2 f. [HIH] LLATZERET.

mòrbid -a

1 adj. [MD] [LC] D’una blanor delicada, dit especialment de les carns d’una persona.

2 adj. [MD] ANT. MORBÓS.

morbidesa

f. [MD] [LC] Qualitat de mòrbid.

morbiditat

1 f. [MD] Estat de malaltia.

2 f. [MD] Quantitat de persones d’un grup o d’una població que són afectades per una certa malaltia.

3 f. [MD] Estudi dels efectes d’una malaltia en una població.

morbífic -a

adj. [MD] Que produeix malaltia.

morbós -osa

1 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la malaltia.

1 2 adj. [LC] Que és indici o efecte de malaltia.

2 1 adj. [LC] Que es complau en coses nocives. Una persona morbosa.

2 2 adj. [LC] PER EXT. Una insistència morbosa. Una curiositat morbosa. Una obsessió morbosa.

morbosament

adv. [LC] [MD] D’una manera morbosa.

morbositat

f. [LC] [MD] Qualitat de morbós.

morca

f. [LC] [AGA] [HO] Solatge de l’oli.

morcadera

f. [LC] Lloc on es tenen les morques per a untar els carros o per a altres usos.

morcaire

m. i f. [LC] [PR] Persona que tracta en morques.

morcar

v. intr. [LC] Cotar, tossar.

mordaç

1 adj. [LC] CORROSIU.

2 adj. [LC] Que ataca la gent, que malparla de la gent, d’una manera acerba. Un crític mordaç. Una sàtira mordaç.

mordacitat

f. [LC] Qualitat de mordaç.

mordaçment

adv. [LC] D’una manera mordaç, amb mordacitat.

mordala

f. [LC] Pinça dels crancs i d’altres crustacis i d’alguns insectes.

mordant

m. [AF] Faristol adaptat a la caixa tipogràfica que subjecta l’original i assenyala la ratlla que es compon.

mordassa

1 1 f. [LC] Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar.

1 2 f. [LC] Objecte que es posa a la boca per impedir de parlar.

2 f. [IMI] Dispositiu o instrument format per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre elles.

mordent

1 1 m. [AF] [QU] [ML] Substància corrosiva emprada en el tractament de la superfície dels metalls i per a gravar planxes metàl·liques.

1 2 m. [LC] [IT] [ED] Substància que, fixada a un teixit, a una pell, permet la fixació del colorant que s’hi aplica.

1 3 m. [AF] Vernís incorporat a les tintes d’impremta per fixar-les amb més eficàcia en els impresos.

2 m. [MU] Ornament musical que consisteix a alternar la nota escrita en la partitura amb la immediatament inferior o superior, però sense que augmenti el temps assignat a la nota principal.

mordentar

v. tr. [IT] [ED] Aplicar mordent (a un teixit, als cabells).

mordicació

f. [QU] Acció de mordicar.

mordicant

adj. [QU] Que mordica.

mordicar

v. tr. [QU] Corroir lleugerament.

morè -ena

adj. [LC] Bru, especialment parlant del color de la pell.

morell

1 1 m. [ZOO] Ànec capbussador que fa entre 40 i 50 centímetres de llargada.

1 2 m. [ZOO] ÀNEC DE PLOMALL.

1 3 [ZOO] morell bordet Femella i individu jove d’ànec de plomall.

1 4 [ZOO] morell buixot ÀNEC BUIXOT.

1 5 [ZOO] morell cap-roig ÀNEC CAP-ROIG.

1 6 [ZOO] morell capellut ÀNEC DE PLOMALL.

1 7 [ZOO] morell d’Islàndia ÀNEC D’ISLÀNDIA.

1 8 [ZOO] morell d’ulls grocs ÀNEC D’ULLS GROCS.

1 9 [ZOO] morell de mar ÀNEC NEGRE.

1 10 [ZOO] morell de plomall ÀNEC DE PLOMALL.

1 11 [ZOO] morell xocolater ÀNEC XOCOLATER.

2 m. [ZOP] RAJADA MORELLA.

morella¹

1 f. [LC] [BOS] morella negra MORELLA VERA.

2 [LC] [BOS] morella roquera Herba de la família de les urticàcies, pilosa, sovint tenyida de vermell, de fulles ovades i acuminades, flors petites i poc vistents, en glomèruls axil·lars, i fruit en núcula negra, que es fa a les parets i als herbassars ruderals (Parietaria officinalis o P. judaica).

3 [LC] [BOS] morella vera Planta de la família de les solanàcies, força metzinosa, de fulles ovades o oblongues, enteres o feblement lobades, flors blanques en cimes umbel·liformes, i fruit en petita baia, negra o vermella, que es fa als horts i en llocs ruderals (Solanum nigrum).

morella²

f. [LC] [ZOA] Pedrer dels ocells.

morellà -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Morella.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Morella o als seus habitants.

morena¹

1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels murènids, de cos serpentiforme i comprimit, de fins a 130 centímetres de llargada, de color bru amb taques irregulars negroses, groguenques i blanquinoses, amb la pell nua, la boca grossa, els ulls petits i els narius tubulars, i amb les ganyes que s’obren a l’exterior per un forat circular (Muraena helena).

2 1 f. [BOB] Bolet del gènere Agaricus, de l’ordre de les agaricals, especialment A. essettei i espècies afins.

2 2 [BOB] morena anisada BOLA DE NEU.

2 3 [BOB] morena de bosc Morena comestible del grup dels camperols (Agaricus impudicus i espècies afins).

2 4 [BOB] morena sangosa de carrasca RUBIOL DE SANG.

2 5 [BOB] morena sangosa de pinar Rubiol¹1.

2 6 [BOB] morena traïdora BOLA DE NEU PUDENT.

morena²

f. [LC] [MD] HEMORROIDE.

morena³

1 f. [GL] [GG] Conjunt de materials detrítics de mides diferents, transportats i dipositats per una glacera.

2 f. [GL] [GG] Relleu format per aquests materials, descrit d’acord amb la posició que ocupen o ocupaven respecte a la glacera. Morena de superfície, de fons, terminal, interna, externa.

morenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Móra d’Ebre.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Móra d’Ebre o als seus habitants.

morenell¹

m. [LC] [ZOP] RAJADA MORELLA.

morenell²

m. [LC] [AGP] Nansa per a pescar morenes, anguiles, etc.

morenella

adj. [ZOP] mòllera morenella V. MÒLLERA.

morenera

adj. [BOS] viola morenera V. VIOLA¹.

morènic -a

adj. [GL] En geol., relatiu o pertanyent a una morena.

moreno -a

adj. [LC] MORÈ.

morenor

f. [LC] Qualitat de bru o morè.

morenot

m. [ZOP] Peix de la família dels murènids, semblant a la morena, de color llis, generalment bru més o menys fosc, a voltes tirant a vermellós (Gymnothorax unicolor).

morent

adj. [LC] [MD] MORIBUND.

morer

m. [LC] [BOS] [AGA] MORERA.

morera

1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli del gènere Morus, de la família de les moràcies, de fulles ovades, dentades o lobades, flors petites unisexuals, reunides en inflorescències denses espiciformes, i infructescències carnoses, les mores, en què intervenen els tèpals esdevinguts també suculents.

1 2 f. [BOS] MORERA NEGRA.

1 3 [LC] [AGA] [BOS] morera blanca [o morera de cucs] Morera de fulles glabres a l’anvers, truncades o feblement cordiformes a la base, originària de la Xina i cultivada com a ornamental o per alimentar amb les fulles els cucs de seda (Morus alba).

1 4 [BOS] [AGA] morera negra [o morera de mores] Morera de fulles híspides, cordiformes a la base, originària de l’Àsia central i cultivada per aprofitar-ne les infructescències (Morus nigra).

2 f. [BOS] morera de paper Arbre caducifoli de la família de les moràcies, dioic, de branquillons tomentosos, fulles ovades i serrades, sovint lobades, escabres a l’anvers, tomentoses i grises al revers, flors petites, les masculines en inflorescències amentiformes, les femenines en glomèruls globosos que esdevenen infructescències de color de taronja, amb fruits carnosos i vermells, originari de l’Àsia oriental, sovint cultivat com a ornamental (Broussonetia papyrifera).

morerar

m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de moreres.

moreria

1 f. [LC] [ISL] Terra, barri, de moros.

2 f. [LC] [HIH] [ISL] A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.

moresc -a

1 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als moros.

2 m. [LC] [AGA] [BOS] BLAT DE MORO.

morescar

m. [LC] [AGA] BLATDEMORAR.

moret

m. [LC] [ZOP] CASTANYOLETA.

moreu¹

m. [LC] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, robusta, de fulles pinnaticompostes amb els folíols ovats o el·líptics, les superiors terminades en un circell ramificat, flors d’un rosa purpuri i llegum bru o negrós amb diverses granes, que es fa sobretot als fenassars i als horts, cultivada antigament (Vicia narbonensis).

moreu² -a

adj. [LC] Fosc, tirant a negre.

morf

m. [FL] Realització sistemàtica d’un morfema. El morf -a del gènere femení.

-morf -morfa

[LC] Forma sufixada del mot gr. morphé, ‘forma’. Ex.: halomorf, axonomorfa.

morfea

f. [MD] Erupció cutània caracteritzada per l’aparició de taques blanques, voltades d’un anell de color lila característic.

morfema

1 m. [FL] [LC] Unitat lingüística significativa que no es pot descompondre en unitats significatives menors.

2 [FL] morfema derivatiu Morfema que, unit a un radical o a un mot, forma un mot nou.

3 [FL] morfema flexiu [o morfema gramatical] Morfema que expressa alguna categoria gramatical, com ara els morfemes de gènere i nombre en el substantiu, en l’adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb.

4 [FL] morfema lèxic Lexema 1.

5 [FL] morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta.

morfemàtic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent al morfema.

morfèmic -a

adj. [FL] MORFEMÀTIC.

mòrfic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la forma.

-mòrfic -mòrfica

[LC] Forma sufixada derivada de -morf, derivat del mot gr. morphé, ‘forma’. Ex.: zoomòrfic, antropomòrfica.

morfina

f. [LC] [MD] [QU] Principal alcaloide de l’opi, de fórmula C₁₇H₁₉NO₃, emprat com a estupefaent.

morfinisme

m. [LC] [MD] Intoxicació crònica produïda per l’ús habitual de la morfina.

morfinòman -a

adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix morfinomania.

morfinomania

f. [LC] [MD] Addicció a la morfina.

morfir-se

v. intr. pron. [LC] Alguna cosa, pansir-se, mustigar-se o estovar-se en ésser masegada o assaonada. L’escarola es morfirà.

morfisme

m. [MT] Aplicació entre dos conjunts dotats d’una certa estructura matemàtica que en conserva l’estructura.

morfo-

[LC] Forma prefixada del mot gr. morphé, ‘forma’. Ex.: morfogènesi, morfosintaxi.

morfofonema

m. [FL] Unitat abstracta subjacent a dos fonemes que alternen en una mateixa posició per condicionaments morfològics.

morfofonemàtic -a

adj. [FL] MORFOFONOLÒGIC.

morfofonologia

1 f. [FL] Branca de la lingüística que estudia les relacions entre la morfologia i la fonologia i, especialment, com es realitzen els fenòmens morfològics en el nivell fonològic.

2 f. [FL] Descripció de les operacions per les quals l’estructura superficial d’una oració, d’una frase, etc., rep una interpretació fonètica.

morfofonològic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la morfofonologia.

morfogen -ògena

1 adj. [BI] Que determina o modifica la producció de caràcters morfològics.

2 m. [BI] Substància que interactua amb els compostos químics alliberats pels organitzadors i determina el patró de desenvolupament embrionari.

morfogènesi

1 f. [BI] Producció i evolució dels caràcters morfològics.

2 f. [GL] [GLG] Part de la geomorfologia que estudia l’origen i l’evolució de les formes de relleu.

morfogènia

f. [BI] [GL] MORFOGÈNESI.

morfogènic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la morfogènia.

morfologia

1 1 f. [LC] [BI] Branca de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.

1 2 f. [LC] [BI] Forma i estructura d’un organisme, d’una part d’un organisme. Les ciques s’assemblen a les palmeres en l’aspecte i la morfologia.

2 1 f. [GL] GEOMORFOLOGIA.

2 2 f. [GL] Conformació de la superfície sòlida terrestre.

3 1 f. [LC] [FL] Branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l’estructura interna dels mots.

3 2 f. [FL] Forma, estructura, d’una llengua considerada globalment.

morfològic -a

adj. [LC] [BI] [FL] Relatiu o pertanyent a la morfologia.

morfològicament

adv. [LC] [BI] [FL] Tocant a la forma.

morfometria

1 f. [GL] Estudi quantitatiu de les formes del relleu.

2 f. [GL] Ciència i tècnica que estudia les dimensions i la forma dels elements mineralògics o els clasts que formen les roques sedimentàries detrítiques, com els conglomerats, la sorra i el gres.

-morfosi

[LC] Forma sufixada del gr. -morphôsis, derivat del mot morphé, ‘forma’. Ex.: pseudomorfosi.

morfosintàctic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la morfosintaxi.

morfosintaxi

f. [FL] Branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l’estructura interna dels mots i les regles combinatòries dels mots i de les frases en les oracions.

morganàtic -a

adj. [LC] [SO] [HIG] Que uneix un dinasta amb una persona de rang inferior. Matrimoni morganàtic. Unió morganàtica.

morganàticament

adv. [LC] [SO] En matrimoni morganàtic.

moribund -a

adj. i m. i f. [LC] [MD] Que es mor, pròxim a la mort. Assistir una persona moribunda. Un moribund.

moridor -a

adj. [LC] [MD] Subjecte a la mort.

mòrids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, sense radis espinosos, pròxima als gàdids, amb dos diverticles a la vesícula natatòria, que inclou la mòllera morenella.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

morigeració

f. [LC] Moderació en els costums, en la manera de viure.

morigeradament

adv. [LC] Amb morigeració.

morigerar

v. tr. [LC] Moderar, evitar, els excessos (en els costums, en les accions, etc.).

morigerat -ada

adj. [LC] Moderat en els costums, en la manera de viure.

morir

[p. p. mort; ind. pr. 3 mor]

1 1 v. intr. [LC] [MD] Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam.

1 2 intr. pron. [LC] No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.

1 3 intr. pron. [LC] Ésser afectat per alguna cosa d’una manera molt intensa. Dona’m aigua: em moro de set. Pobra gent: es moren de gana. Ens moríem de riure. Morir-se de desig. Es moria per veure-la.

1 4 [LC] morir al llit Morir de mort natural.

1 5 [LC] morir amb tots els seus sentits Morir sense perdre el coneixement.

1 6 [LC] morir bé Morir religiosament, conformat.

1 7 [LC] morir com mosques Morir en gran quantitat en un combat, en una epidèmia, etc.

1 8 [LC] [RE] morir en olor de santedat Morir amb fama o reputació de sant.

1 9 [LC] morta la bèstia, mort el verí [o morta la cuca, mort el verí] Desapareguda la causa, desaparegut l’efecte.

2 1 intr. [LC] Cessar d’ésser, de funcionar. Costums que moriren. Moria el dia.

2 2 intr. [LC] Una cosa, acabar el seu curs, arribar a la seva fi. Els rius moren en el mar. Aquesta carretera mor a Pomar.

morisc morisca

1 1 m. i f. [LC] [HIH] [ISL] Descendent dels mudèjars convertit al cristianisme.

1 2 adj. [LC] [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als moros i als moriscos.

2 m. [LC] [ME] Vent que ve del sud-oest.

moriscassa

f. [LC] [AGA] Canya del blat de moro.

morisma

f. [LC] [ISL] Gent mora, especialment en multitud.

morlà

m. [NU] Diner de billó encunyat al Bearn a l’època medieval.

morma

f. [LC] Cop donat amb la mà a algú. Li va clavar una morma.

mormó -ona

1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al mormonisme. Església mormona.

2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del mormonisme.

mormol

m. [LC] MURMURI.

mormolar

v. intr. [LC] MURMUREJAR.

mormoleig

m. [LC] MURMURI.

mormolejar

v. intr. [LC] MURMUREJAR.

mormonisme

m. [RE] Moviment religiós iniciat per Joseph Smith al segle XIX als Estats Units amb el nom d’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.

mornat -ada

adj. [HIG] En heràld., que es representa sense bec, sense llengua, sense ungles i sense cua. Una àguila mornada. Un lleó mornat.

mornell

m. [AGF] [AGP] MORENELL².

moro -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] [FL] [AN] [ISL] POP. MAGRIBÍ.

1 2 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Musulmà 1.

2 m. [LC] fer moros Cisar 2 2.

3 m. [LC] [JE] [AN] moros i cristians a) Festa que se celebra a diversos indrets del País Valencià en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians sobre els musulmans en el temps de la Reconquesta.

3 [LC] [JE] moros i cristians b) Joc infantil entre dos equips arrenglerats l’un davant de l’altre.

4 m. [ZOP] GERLA.

morós -osa

1 adj. [LC] [ECT] Que incorre en morositat.

2 adj. [LC] [ECT] Que implica morositat.

3 adj. [ECT] Que retarda el pagament dels seus deutes.

morosament

adv. [LC] Amb morositat.

morositat

1 f. [ECT] [DR] Qualitat de morós.

2 f. [LC] [DR] Lentitud, trigança, especialment a complir el que és degut.

3 f. [DR] Retard voluntari en el compliment d’una obligació.

morquenc -a

1 adj. [LC] [AGA] Pertanyent a les morques.

2 adj. [LC] [AGA] Semblant a les morques per l’aspecte, per la consistència, etc.

morquera

f. [LC] [AGA] Recipient destinat a rebre les morques de l’oli.

morra

f. [LC] [JE] Joc entre dues persones en què cadascuna, tenint una mà closa, diu un nombre inferior a deu al mateix temps que allarga algun dit de la mà closa, o bé cap, i guanya qui encerta a dir un nombre igual a la suma dels dits allargats per ambdós jugadors. Jugar a la morra.

morrada

1 f. [LC] Cop donat amb el morro o amb els morros.

2 f. [LC] PARAULADA. Em va respondre amb una morrada.

morral

1 m. [LC] [AGR] Sarró que es penja al morro dels cavalls, dels muls, etc., per donar-los menjar.

2 m. i f. [LC] Persona de tracte groller.

morralejar

v. intr. [LC] Fer actes propis d’un morral.

morralet

1 m. [ZOI] Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de cos curt i rabassut, aletes laterals arrodonides i color vermellós (Sepiola rondeleti).

2 m. [LC] [AGR] Morral 1.

morralla

1 f. [LC] Peix menut que treu l’artet.

2 f. [LC] Conjunt de persones o coses considerades de poc valor.

morraller morrallera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven morralles.

morralles

f. pl. [LC] [AGR] Conjunt de corretges que s’acomoda al cap d’una haveria, al qual van units la brida i el mos.

morratxa

f. [LC] [ED] ALMORRATXA.

morrejar

1 1 v. intr. [LC] Beure agafant amb els llavis el broc, l’aixeta o el recipient per on brolla l’aigua, el vi o altra beguda. Beveu a galet: no morregeu.

1 2 v. intr. [LC] Els animals, acostar el morro al menjar sense prendre’l.

1 3 v. intr. [LC] L’infant, mamar sense gana prenent i deixant el pit.

2 tr. [LC] POP. Besar (algú) a la boca perllongadament.

3 intr. [LC] Fer mala cara, fer morros.

morrena

f. [GL] [GG] MORENA³.

morrenell

m. [AGP] [LC] [AGF] MORENELL².

morrió

1 m. [LC] [AGR] BOÇ.

2 m. [DE] Barret militar alt i amb visera, amb galteres, que protegia el cap i la cara.

3 m. [IMI] [AQ] Reixa de ferro, petita i bombada, que es col·loca en els embornals i desguassos per tal d’evitar que s’embussin.

morrissà

m. [LC] [BOS] MORRITORT.

morritort

1 m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les crucíferes, fètida, de sabor picant, de fulles la majoria pinnatisectes o pinnatipartides, flors blanques o rosades, en raïms, i fruit en silícula alada, originària d’Àfrica nord-oriental i d’Àsia occidental, comestible en amanida, antigament cultivada i ara naturalitzada arreu (Lepidium sativum).

2 [LC] [BOS] morritort bord Planta de la família de les crucíferes, semblant al morritort, però de fulles només dentades o lobulades, flors molt nombroses en panícula i silícula no alada, que es fa en llocs ruderals, sobretot a muntanya, i antigament cultivada com a condiment i medicinal (Lepidium latifolium).

3 [LC] [BOS] [AGA] morritort d’aigua Creixen 1.

4 [LC] [BOS] [AGA] morritort d’Índies CAPUTXINA.

5 [BOS] [LC] morritort salvatge MORRITORT BORD.

morro

1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Part anterior sortint de la cara de certs mamífers, peixos i altres animals on hi ha la boca i els forats del nas.

2 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Llavi, especialment quan és molt gros, quan està inflat. Caure de morros per terra.

2 2 [LC] ésser del morro fort Ésser no gens dispost a deixar-se conduir per altri.

2 3 [LC] ésser del morro tort Tenir mal geni.

2 4 [LC] fer morros Mostrar amb la cara estar enutjat.

2 5 [LC] tenir morro Tenir barra.

3 1 m. [LC] Part sortint d’alguna cosa, semblant a un morro.

3 2 m. [LC] Part davantera d’un automòbil, d’un avió, etc.

4 m. [MD] morro de tenca Part intravaginal del coll de l’úter.

5 1 m. [BOS] morro de canari Morró 1.

5 2 [BOS] morro de porc a) AMARGOT.

5 2 [BOS] morro de porc b) GATASSA.

5 3 [BOS] morro de vedell CONILLETS.

6 m. [BOB] morro de bou [o morro d’ovella] Fredolic 2.

7 m. [GL] MORROT.

morró

1 m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les cariofil·làcies, de fulles ovades, flors en cimes terminals, amb els pètals blancs profundament bipartits o sense pètals, i fruit en càpsula dehiscent per dents, molt comuna a les terres cultivades i a la vegetació ruderal (Stellaria media).

2 [BOS] morró blau [o morró vermell] ANAGALL.

3 [BOS] morró de canari Morró 1.

4 [LC] [BOS] morró negre Herba anual de la família de les escrofulariàcies, de tiges ajagudes, fulles arrodonides i palmatilobades, flors blaves, solitàries a l’axil·la de les fulles, i fruit en càpsula amb quatre lòbuls, que es fa als camps de conreu (Veronica hederifolia).

morrofès -esa

adj. [LC] LLAVIFÈS.

morrot

m. [LC] [GL] Contrafort avançat i abrupte d’una muntanya.

morrotós -osa

adj. [LC] Que manifesta irritació o mal humor.

morrut -uda

1 1 adj. [LC] [ZOA] [AGR] Que té el morro o musell gros.

1 2 adj. [LC] De llavis grossos i sortints.

1 3 adj. [LC] MALACARÓS.

2 m. [LC] [AGA] [ZOI] Insecte coleòpter curculiònid que ataca cultius diversos. Morrut de la col, de la maduixa.

3 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, cobert d’escates grosses, de color argentat i amb un seguit de faixes estretes fosques verticals, amb el perfil anterior del cap còncau, el musell afuat i les dents més anteriors que sobresurten clarament dels llavis (Diplodus puntazzo).

4 f. [AGA] Olivera d’una varietat originària de Tortosa que dona una oliva ovoidal amb un petit mucró a l’extrem.

5 m. pl. [LC] [BOS] XENIXELL.

morsa

f. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels odobènids, molt gros, de pell gruixuda, cos allargat, defenses desenvolupades i carn molt apreciada pels esquimals, que habita els mars i les costes àrtics (Odobenus rosmarus).

mort¹

1 1 f. [LC] [MD] [DR] Cessació de la vida. Condemnar a mort. Sentència de mort. Pena de mort. Fer una mort tranquil·la, com un pollet. Mala mort facis!

1 2 [MD] mort natural Mort resultant d’un debilitament progressiu de les funcions vitals.

1 3 [MD] mort sobtada Mort que sobrevé d’una manera imprevista, sense manifestació morbosa prèvia, especialment en nadons.

1 4 [MD] mort violenta Mort produïda per violència exterior, especialment per efecte d’una arma, d’una metzina, etc.

1 5 [LC] [MD] [DR] a mort loc. adv. Fins a morir o matar l’adversari. Combat a mort. Batre’s a mort.

1 6 [LC] donar mort MATAR².

2 1 f. [LC] amb la mort a la gola loc. adv. Amb greu perill.

2 2 [LC] de mala mort loc. adj. a) Molt poc freqüentat, molt poc animat. Un bar de mala mort.

2 2 [LC] de mala mort loc. adj. b) Miserable, insignificant. Un poble de mala mort.

2 3 [LC] ésser la mort per a algú Una cosa, significar la mort per a algú.

2 4 [LC] estar entre la vida i la mort V. VIDA.

2 5 [LC] fins a la mort loc. adv. Amb constància perpètua, perseverant fins a la fi.

2 6 [LC] tornar de mort a vida Algú, revenir d’un espant, sortir d’una situació extremament dificultosa, etc.

3 1 f. [LC] [DR] HOMICIDI.

3 2 [AN] mort ritual Mort intencionada, real o simbòlica, d’una persona o d’un animal en el decurs d’una cerimònia amb l’objectiu de satisfer una necessitat particular d’un poble o de marcar un canvi d’estatus.

4 f. [LC] [AN] Personificació de la mort, generalment, un esquelet amb una dalla.

5 f. [RE] mort de l’ànima Privació de la benaventurança, causada pel pecat mortal.

6 f. [LC] Destrucció, anihilament. Això serà la mort del comerç.

7 1 f. [DR] En jur., extinció de la personalitat i, per tant, de la capacitat jurídica de les persones físiques.

7 2 [DR] mort civil Pena que fa perdre tota participació en els drets civils.

mort² -a

1 1 adj. [LC] [MD] Que s’ha mort, que ha estat occit. Un home mort. Un arbre mort.

1 2 [LC] donar per mort algú Creure que és mort o en perill imminent de morir.

2 1 adj. [LC] estar més mort que viu Estar pres d’un gran espant, d’un gran temor, etc.

2 2 [LC] estar mort de son (o de fred, o de gana, etc.) Tenir molta son, molt fred, molta gana, etc.

2 3 adj. [LC] Extremament fatigat, exhaust. He arribat morta de l’entrenament.

2 4 adj. [LC] Desconcertat, sorprès o decebut en gran manera. Noi, ara sí que m’has deixat mort. Va quedar mort quan li van dir que havia suspès l’examen final.

3 1 m. [LC] Persona que s’ha mort, que ha estat occida. Hi hagué tres morts i quaranta ferits. Soterrar un mort. De bona ens vam escapar: ja ens teníem per morts. Tocar a morts. El dia dels Morts.

3 2 [LC] fer el mort Estar-se completament immòbil, com un mort.

3 3 [LC] mort de fam [o mort de gana] a) Persona que no té per a viure.

3 3 [LC] mort de fam [o mort de gana] b) Persona que no cal tenir en compte.

4 m. [LC] Persona o cosa d’escassíssim valor, que no serveix per a res. Aquell noi és un mort per a la feina de la casa. Endossar un venedor un mort al comprador.

5 m. [AGP] Objecte pesant que es lliga a un ormeig de pesca, quan es deixa calat, o a una embarcació per tal que no es mogui.

mortadel·la

f. [LC] [HO] Embotit cuit, gros, de carn de porc i de bou capolada i barrejada amb petits daus de llard.

mortal

1 adj. [LC] Subjecte a la mort. Tots som mortals.

2 1 m. i f. [LC] L’ésser humà considerat com a subjecte a la mort.

2 2 [LC] feliç mortal! Home, dona, feliç!

3 1 adj. [LC] Que causa la mort. Una ferida mortal. Una malaltia mortal. Una metzina mortal.

3 2 adj. [LC] Que causa la destrucció, l’anihilament, d’alguna cosa. Una mesura mortal per al comerç.

3 3 adj. [LC] Que va fins a desitjar la mort d’algú. Un enemic mortal. Un odi mortal.

4 adj. [LC] Que fa sofrir enormement, especialment perquè resulta o es fa llarg. Fou una espera mortal. Una cosa d’una durada mortal. D’aquí al cim hi ha tres hores mortals.

5 m. [SP] SALT MORTAL.

mortaldat

f. [LC] Multitud de morts causades per la guerra, per una epidèmia, etc.

mortalitat

1 f. [LC] Qualitat de mortal.

2 1 f. [LC] Nombre de morts. La mortalitat és més gran a l’hivern.

2 2 f. [GG] Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.

mortalla

f. [LC] [ED] Vestidura, llençol, etc., amb què s’embolcalla un cadàver.

mortalment

adv. [LC] D’una manera mortal. Mortalment ferit.

mortasa

f. [EI] Forat, mossa, entalla, ranura, etc., fet en una peça i destinat a encaixar-hi el sortint d’una altra.

mortasadora

f. [EI] Màquina eina per a fer mortases mitjançant el moviment alternatiu d’una eina que té una cursa vertical.

mortasament

m. [EI] Operació de mortasar.

mortasar

v. tr. [EI] Fer mortases (en una peça de fusta o de metall).

morter

1 m. [LC] [ED] Vas de pedra, de metall, etc., de cavitat semiesfèrica on es trituren certes substàncies que es volen polvoritzar o reduir a pasta.

2 1 m. [LC] [DE] Peça d’artilleria curta i de gros calibre, destinada al llançament de bombes.

2 2 m. [DE] Arma de tir corb, d’ànima llisa, que es carrega per la boca.

3 m. [LC] [AQ] Mescla de calç o ciment amb sorra i aigua que s’usa per a lligar les pedres, els maons, etc., d’una construcció.

morterada

1 f. [LC] [HO] Allò que es tritura d’una vegada en el morter.

2 f. [LC] [DE] Tret d’un morter.

3 f. [LC] [AQ] Quantitat de morter o d’argamassa.

morteraire

m. i f. [LC] [AQ] [PR] Persona que fa el morter o l’argamassa.

morteret

1 m. [LC] Peça cilíndrica de ferro closa en el fons que es carrega de pólvora i es dispara en senyal de festa.

2 m. [DE] Morter petit, de bronze o de ferro colat, usat per a provar la potència de la pólvora.

morterol

1 m. [LC] [HO] Vianda capolada en el morter.

2 m. [LC] [HO] Cuinat que es fa amb aquesta vianda.

morterot

m. [LC] [AQ] Morter sec a trossos, procedent d’un enderroc.

morti-

[LC] Forma prefixada del mot mort. Ex.: mortinatalitat.

mortífer -a

adj. [LC] [MD] Que dona o pot donar la mort.

mortíferament

adv. [LC] Donant la mort.

mortificació

1 f. [LC] [RE] Acció de mortificar; l’efecte.

2 f. [MD] NECROSI.

mortificador -a

adj. [LC] [RE] MORTIFICANT.

mortificant

adj. [LC] Que mortifica.

mortificar

1 v. tr. [LC] [MD] Privar de vitalitat (alguna part del cos).

2 1 tr. [LC] [RE] Castigar (el cos) amb austeritats per domar les passions carnals, els apetits corporals.

2 2 tr. [LC] Molestar fortament, especialment en l’amor propi.

mortificat -ada

adj. [LC] Sofert 1.

mortuori -òria

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una persona morta o a les honres que es fan per ella. La cambra mortuòria.

morú -una

1 adj. [LC] Moresc 1.

2 f. [AGP] Parany de pesca fix semblant a l’almadrava però més petit i senzill.

mòrula

f. [BI] Ou segmentat la superfície del qual té l’aspecte d’una petita mora.

morvedrí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Camp de Morvedre.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Camp de Morvedre o als seus habitants.

mos

[pl. mossos]

1 m. [LC] Mossegada 1.

2 1 m. [LC] Porció de menjar que es mastega d’un cop.

2 2 m. [LC] Petita porció d’una cosa comestible. Un mos de pa.

2 3 [LC] fer un mos MENJAR UN MOS.

2 4 [LC] amb el mos a la boca loc. adv. Just havent acabat de menjar.

3 1 m. [LC] [AGR] Part del fre que entra dins la boca del cavall, del mul, etc.

3 2 m. [AGR] Fre 1 1.

4 m. [BOS] mos de granota XAVOS.

mosaic¹

1 1 m. [LC] [AR] Decoració d’una superfície feta incrustant-hi tessel·les de diferents colors que componen una escena o una ornamentació. Un mosaic romà.

1 2 m. [LC] [AQ] Paviment fet amb rajoles petites de diferents formes i colors.

2 1 m. [LC] Obra feta de retalls, de trossos diversos, etc., comparable a un mosaic.

2 2 m. [LC] PER EXT. L’Imperi austrohongarès: un mosaic de nacions i de cultures.

3 m. [GG] Paisatge constituït per diverses comunitats que es reparteixen el terreny en forma de claps.

4 m. [GG] Sèrie de fotografies aèries que hom uneix quan pretén de reunir en un sol pla una gran superfície de terreny per cartografiar-la.

5 1 m. [AQ] Rajola de ciment hidràulic, generalment de forma quadrada, amb una superfície acolorida molt fàcil d’abrillantar, usada per a pavimentar interiors.

5 2 m. [AQ] Paviment fet amb rajoles de mosaic.

6 m. [AGA] [AGF] Malaltia d’algunes plantes, com el tabac, la patatera, la tomaquera, etc., els agents de la qual són virus.

7 m. [EL] Superfície fotosensible d’un iconoscopi i d’altres tubs analitzadors de televisió.

8 m. [BI] Individu format per grups de cèl·lules genèticament diferents, on s’expressen fenotips també diferents.

mosaic² -a

adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent al profeta Moisès o al mosaisme. Llei mosaica.

mosaïcista

m. i f. [LC] [PR] [AR] Artista que fa obres de mosaic.

mosaisme

m. [RE] Conjunt de lleis, ritus i institucions donats per Déu al poble d’Israel en el Sinaí per mitjà de Moisès, segons la tradició bíblica.

mosaista

1 1 adj. [AR] [RE] Relatiu o pertanyent al mosaisme.

1 2 m. i f. [RE] Persona que manté l’atribució literària del Pentateuc a Moisès i l’autenticitat històrica dels primers capítols del Gènesi.

2 m. i f. [AR] [PR] [LC] MOSAÏCISTA.

mosca

1 1 f. [LC] [ZOI] Insecte dípter, d’uns 6 mil·límetres de llarg, bru fosc, amb ales transparents i una trompa amb què xucla les substàncies sucoses, que es troba en totes les parts habitades del món (Musca domestica). Hi havia un silenci que s’hauria sentit volar una mosca.

1 2 [LC] caure com mosques MORIR COM MOSQUES.

1 3 [LC] estar mosca Estar de mal humor.

1 4 [LC] mosca balba [o mosca morta] Persona que té més malícia o gosadia de la que aparenta amb les maneres, el posat, etc., quan és davant algú.

1 5 [LC] no faria mal a una mosca Seria incapaç de perjudicar, de fer mal.

1 6 interj. [LC] Expressió usada per a manifestar admiració.

2 1 f. [ZOI] [AGA] Insecte dípter anàleg a la mosca ordinària. Mosca de l’olivera. Mosca de la carn. Mosca del colom. Mosca del vinagre. Mosca de la fruita.

2 2 [ZOI] mosca d’ase Mosca de color groguenc amb les ales vermelloses i les potes molt llargues, que ataca principalment els animals de peu rodó (Hippobosca equina).

2 3 [LC] [ZOI] mosca de bou TÀVEC.

2 4 [ZOI] mosca de la son [o mosca tse-tse] Insecte del gènere Glossina, de color gris, transmissora dels tripanosomes, productors de la malaltia de la son.

2 5 [ZOI] mosca verda Mosca de color verd amb reflexos metàl·lics, que pon els ous sobre la carn en descomposició (Lucilia caesar).

3 f. [AGA] [ZOI] mosca blanca Insecte homòpter que parasita les plantes. Mosca blanca dels cítrics. Mosca blanca dels hivernacles.

4 f. [AGF] Insecte o imitació d’insecte que serveix d’esquer per a pescar amb canya a les aigües continentals. Mosca artificial, natural.

5 1 f. [LC] Cosa comparable a una mosca per la petitesa i el color.

5 2 f. [LC] Petit clap de pèl que es deixa créixer sota el llavi inferior.

5 3 f. [LC] Trosset de tafetà negre que les dones s’enganxaven prop de la boca, al front.

5 4 [LC] mosca de Milà Pegat petit de cantàrides.

6 f. [IT] Mota 6.

7 f. pl. [BOS] ABELLERA².

moscallejar

v. intr. [LC] MOSQUEJAR.

moscalló

m. [LC] [ZOI] TÀVEC.

moscam

m. [LC] Mosquer 2 1.

moscard

m. [LC] [ZOI] Mosquit 1.

moscarda

f. [LC] Mosca més grossa que l’ordinària.

moscat -ada

adj. [LC] D’olor que recorda el mesc. Nou moscada.

moscatell

1 1 m. [LC] [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm de grans grossos i ovalats.

1 2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep moscatell.

1 3 m. [LC] [AGA] [HO] Vi dolç i perfumat que es fa amb raïm moscatell. Prendre una copeta de moscatell.

2 m. [AGA] Prunera d’una varietat que dona prunes de color groc i de grandària mitjana.

moscovita

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Moscou.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Moscou o als seus habitants.

2 f. [GLM] Mineral del grup de les miques, fil·losilicat dioctaèdric de fórmula KAl₂Si₃AlO₁₀(F,OH)₂, que cristal·litza en el sistema monoclínic, té potassi en posició interlaminar, és de color blanc i és component de moltes roques ígnies i metamòrfiques.

mosquejar

v. intr. [LC] [AGR] Un animal, esquivar-se les mosques amb la cua, sacsejant-se, etc.

mosquejat -ada

adj. [AGR] Que té taques fosques petites. Un cavall mosquejat.

mosquer -a

1 adj. [LC] De les mosques. Falcó mosquer. Herba mosquera.

2 1 m. [LC] [AGA] Munió de mosques.

2 2 m. [LC] Munió de gent, especialment d’infants, al voltant d’algú o d’alguna cosa.

3 1 m. [LC] [ED] [AGA] Ventall per a espantar les mosques.

3 2 m. [LC] [ED] [AGA] Feix d’herba que se sol penjar al sostre per agafar mosques.

3 3 m. [LC] [ED] [AGA] Ret o manta que es posa a les bèsties per preservar-les de les mosques.

3 4 m. [LC] Flascó que conté una solució de substàncies atractives per a agafar mosques.

mosquera

1 f. [BOS] ABELLERA².

2 f. [LC] [ZOO] Pit-roig 2.

mosquerola

f. [LC] [AGA] Pera de mida mitjana, vermella o moradenca.

mosquet

m. [LC] [DE] Arma de foc més llarga i pesant que el fusell, la qual es disparava amb una metxa i es recolzava en una forqueta.

mosqueta

f. [LC] [ZOO] MOSQUITER.

mosquetada

f. [LC] [DE] Tret de mosquet.

mosqueter

m. [LC] [DE] [PR] Soldat armat de mosquet.

mosqueteria

f. [LC] [DE] Descàrrega de mosquets. Un foc de mosqueteria.

mosquetó

1 m. [LC] [DE] Arma de foc de repetició, de menor longitud que el fusell.

2 m. [EI] Fermall metàl·lic en forma d’anella que es tanca automàticament mitjançant una molla.

mòsquids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, sense banyes, amb ullals llargs i punxeguts, que segreguen el mesc, propis de l’Àsia, a la qual pertany el mesquer.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

mosquit

1 m. [LC] [ZOI] Insecte dípter del gènere Culex, de cos cilíndric, cap amb dues antenes, i una trompa llarga i prima proveïda, en les femelles, d’òrgans punxants amb què travessen la pell dels fruits i dels animals per xuclar-ne el suc o la sang.

2 1 m. [ZOI] Insecte dípter semblant al mosquit ordinari.

2 2 [ZOI] mosquit anòfel ANÒFEL.

2 3 [ZOI] mosquit verd Insecte homòpter que parasita la vinya i molts altres conreus (Empoasca lybica).

mosquitam

m. [LC] [ZOI] Munió de mosquits.

mosquiter

1 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 11 centímetres de llargada, plomatge groc verdós pàl·lid, més clar per sota, i bec llarg i punxegut.

2 [ZOO] mosquiter groc gros Ocell de la família dels muscicàpids, que es troba de pas a les nostres contrades (Phylloscopus trochilus).

3 [ZOO] mosquiter groc petit Ocell de la família dels muscicàpids, que nia a les nostres contrades (Phylloscopus collybita).

4 [ZOO] mosquiter pàl·lid Ocell de la família dels muscicàpids, de coloració grisenca, que nia a les nostres contrades (Phylloscopus bonelli).

5 [ZOO] mosquiter xiulaire Ocell de la família dels muscicàpids, més gros que els altres mosquiters i molt rar a les terres catalanes (Phylloscopus sibilatrix).

mosquitera

f. [LC] [ED] Pavelló de gasa amb què es cobreix el llit per evitar que hi entrin els mosquits.

mossa

1 f. [LC] Osca 1 1.

2 1 f. [IMI] Buit que es fa en una cosa per encaixar-n’hi una altra.

2 2 f. [HIG] Buit semicircular a la vora superior del flanc destre d’un escut, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els tornejos.

3 f. [IMF] Peça gruixuda de fusta, amb una mossa al mig, que, amb l’ajuda de tascons, serveix per a subjectar peces que s’hagin de picar o treballar amb l’aixa.

4 f. [EI] Suport auxiliar de ferro d’alçada graduable que serveix per a sostenir o subjectar les peces llargues que s’han de treballar.

mossada

1 f. [LC] Mossegada 1.

2 f. [LC] Mos 2.

mossam

m. [LC] Conjunt de mossos i mosses.

mossàrab

1 1 m. i f. [LC] [HIH] [ISL] Individu que conservà la religió cristiana sota domini andalusí. Els mossàrabs de València i Mallorca.

1 2 adj. [HIH] [LC] [AR] [ISL] Relatiu o pertanyent als mossàrabs. Art mossàrab. La música mossàrab.

2 adj. i m. [FL] [LC] [ISL] ROMANDALUSÍ.

mossaràbic -iga

adj. [HIH] [LC] [FL] [ISL] Mossàrab 1 2. Ritu mossaràbic.

mossarabisme

m. [FL] [ISL] ROMANDALUSISME.

mossard

m. [LC] Noi 1.

mossardàs

[pl. -assos]

m. [LC] Noi ben plantat.

mossardó

m. [LC] MOSSARDÀS.

mossat -ada

1 adj. [HIG] En heràld., que té els perfils exteriors torçats en forma de cua d’oronella, de manera que les cues d’un perfil corresponen als espais buits de l’altre. Una faixa mossada.

2 adj. [HIG] Que porta una mossa. Un escut mossat.

mossec

m. [LC] Mossegada 1.

mossega

m. i f. [LC] Persona que no perd ocasió de treure el seu profit.

mossegada

1 1 f. [LC] Acció de mossegar.

1 2 f. [LC] [MD] Lesió feta mossegant.

2 f. [LC] [BOS] mossegada del diable Herba de la família de les dipsacàcies, de rizoma truncat, com si hagués estat mossegat, fulles oposades, lanceolades i enteres, i flors blaves en capítols terminals, pròpia dels prats humits i les molleres, emprada en medicina popular (Succisa pratensis).

mossegador -a

adj. [LC] MOSSEGAIRE.

mossegaire

adj. [LC] Que mossega, que té el costum de mossegar. Una mula mossegaire.

mossegar

1 1 v. tr. [LC] Agafar i prémer amb les dents (alguna cosa). Un gos li ha mossegat la cama. Qui ha mossegat aquesta poma? Mossegar-se les ungles. Aneu amb compte amb aquest ruc, que mossega! Gos que lladra no mossega.

1 2 v. tr. [LC] Agafar i prémer amb les dents una part del cos (d’algú). Un gos l’ha mossegat a la cama. El contrincant el va mossegar a l’orella.

1 3 [LC] mossegar-se els dits Mossegar-se’ls en senyal d’impaciència, de contrarietat.

1 4 [LC] mossegar-se els llavis Retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia.

1 5 [LC] mossegar-se els punys a) Tenir fam.

1 5 [LC] mossegar-se els punys b) ROSEGAR-SE ELS PUNYS.

1 6 [LC] mossegar-se la llengua Retenir-se de parlar.

1 7 [LC] mossegar-se’n els dits Penedir-se’n.

2 1 tr. [LC] Atacar (algú) d’una manera acerba. Sempre mira si em pot mossegar.

2 2 tr. [LC] POP. Pescar (algun profit), especialment d’una manera abusiva o fraudulenta.

2 3 tr. [LC] POP. Robar 1 i 2.

mossegós -osa

adj. [LC] MOSSEGAIRE.

mossèn

m. [LC] [RE] [PR] Tractament donat als clergues catòlics. Mossèn Costa i Llobera.

mossènyer

m. [LC] [RE] Rector 2 2. Duu aquestes candeles a mossènyer.

mossicot

m. [LC] NEN.

mosso mossa

1 1 m. i f. [LC] Noi, noia.

1 2 [LC] bona mossa Noia ben plantada.

2 1 m. [LC] [PR] Criat, especialment de masia.

2 2 m. [LC] [PR] Home que fa les feines més humils d’un establiment. Els mossos d’un magatzem, d’una botiga, d’una fàbrica.

2 3 [LC] [SP] [PR] [AGR] mosso d’establa [o mosso de quadra] Persona encarregada de tenir cura de les quadres i dels cavalls.

2 4 [LC] [PR] [HO] mosso de cafè Mosso que prestava els seus serveis en un cafè.

3 m. i f. [LC] [HIH] [DE] mosso d’esquadra Membre d’un cos de forces de seguretat de Catalunya.

4 m. [DE] Jove que ha de complir el servei militar, des que és allistat fins que ingressa a la caixa de reclutament.

5 1 f. [LC] [ED] Trespeus de ferro per a sostenir la paella.

5 2 f. [LC] [ED] Conjunt de barrots de ferro de la llar per a sostenir enlaire la llenya que crema.

6 m. [LC] Mossa 5.

most

m. [LC] [AGA] [HO] Suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi.

mosta

f. [LC] ALMOSTA.

mostalla

f. [LC] [BOS] [HO] MOSTASSA.

mostassa

1 1 f. [ED] [BOS] [MD] Planta de la família de les crucíferes, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes, flors grogues en raïm i fruit en síliqua terminada en un bec tan llarg com la part fèrtil o més, mala herba dels camps, cultivada antigament per les seves llavors de propietats revulsives (Sinapis alba).

1 2 [BOS] mostassa blanca Mostassa 1 1.

1 3 [ED] [BOS] [HO] [AGA] mostassa negra Herba de la família de les crucíferes, de fulles inferiors lirades i superiors poc dividides o gens, flors grogues amb venes fosques i fruit en síliqua terminat en un curt bec, originària probablement de l’Àsia i cultivada per les seves llavors, negroses, emprades en medicina i com a condiment (Brassica nigra).

2 f. [HO] [ED] Salsa de gust fort i picant, elaborada amb llavors de mostassa negra, que s’utilitza per a acompanyar la carn.

mostassà

[pl. -às]

m. [LC] [PR] [AD] [HIH] Antic funcionari encarregat de contrastar oficialment els pesos i les mesures i de vetllar per la bona qualitat dels queviures.

mostassaf

m. [HIH] [LC] ANT. MOSTASSÀ.

mostassaferia

1 f. [HIH] Càrrec de mostassà.

2 f. [HIH] Temps durant el qual exercia el càrrec el mostassà.

mostassera

f. [LC] [ED] Pot de mostassa per a servir-la a taula.

mostatxo

1 m. [LC] Bigoti 1.

2 m. [TRA] Cadena o corda que assegura el cap del bauprès a l’amura fent com d’obenc.

mostatxoni

m. [LC] [AR] [HO] Dibuix, retall, pastisset, etc., de forma rombal o romboidal.

mostatxut -uda

adj. [LC] BIGOTUT.

mostel

m. [LC] [ZOM] Mostela 1.

mostela

1 f. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, amb el cap allargat, les potes i la cua curtes, de color vermellós i blanquinós, molt actiu, que es nodreix de petits mamífers i habita l’hemisferi nord (Mustela nivalis).

2 f. [LC] Persona llesta, viva, eixerida. La Maria és una mostela, no l’enganyaràs pas.

3 f. [LC] [MD] SANGTRAÏT.

mostós -osa

1 adj. [LC] [AGA] Que forneix most en quantitat considerable.

2 adj. [AGA] Abundant en most.

mostra

1 1 f. [LC] Acte de mostrar, d’ostentar. Feu mostra del seu saber.

1 2 f. [LC] [DE] Parada, desfilada, especialment de gent d’armes. Feren mostra anant per la ciutat amb banderes i tabals.

1 3 f. [LC] [AR] [ECT] Exposició 2.

2 1 f. [LC] [ECT] Tros, petita quantitat, d’una mercaderia, d’un material, etc., que es mostra per fer-ne conèixer la qualitat.

2 2 f. [LC] Signe convencional que es posa en una botiga o altre establiment comercial per indicar allò que s’hi ven.

3 1 f. [MT] [SO] Fracció d’un conjunt d’individus triada de manera que sigui ben representativa, utilitzada per a càlculs estadístics. Fer una mostra.

3 2 f. [QU] Tros o petita quantitat d’un material, que és utilitzat per a analitzar-lo o determinar-ne les propietats.

4 f. [LC] Exemplar que s’ha d’imitar, de copiar.

5 f. [LC] [IT] Dibuix teixit o estampat que es repeteix en una roba.

6 f. [LC] [AGA] Borró floral de l’olivera i d’altres plantes.

mostrable

adj. [LC] Que pot ésser mostrat.

mostrador -a

adj. [LC] Que mostra.

mostral

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la mostra.

mostrar

1 1 v. tr. [LC] Exposar a la vista d’altri. Em va mostrar el jardí.

1 2 [LC] mostrar la cara per algú DONAR LA CARA PER ALGÚ.

1 3 v. tr. [LC] Fer veure, indicar, amb un gest, amb un signe.

2 1 tr. [LC] Palesar, donar a conèixer. Va mostrar enuig, valor, coratge.

2 2 intr. pron. [LC] En aquella ocasió, ell es va mostrar un bon amic.

3 intr. [BO] [LC] GARRONAR.

mostrari

m. [LC] [ECT] Col·lecció de mostres d’un fabricant, d’un comerciant, etc.

mostratge

1 m. [LC] [SO] [MT] Acció d’escollir mostres representatives per a un estudi estadístic, per a una anàlisi de qualitat, etc.

2 m. [IN] Obtenció intermitent del valor d’una variable.

mostreig

m. [MT] [IN] [SO] MOSTRATGE.

mostrejador

1 m. [MI] Giny emprat en els sondatges per a obtenir mostres o testimonis de roca, de mineral.

2 m. [AGF] [GL] Dispositiu que recull mostres del material en suspensió de l’aigua, d’una manera més o menys automàtica.

mostrejat -ada

adj. [LC] [IT] Que presenta dibuixos teixits o estampats. Roba mostrejada.

mot¹

1 1 m. [LC] [FL] Unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o un sintagma. Mot gramatical, mot gràfic. Mots variables, invariables. Emprar el mot propi, el mot just. Li va escriure quatre mots.

1 2 [FL] mot accessori Unitat lingüística morfològicament independent la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats.

1 3 [LC] [FL] mot compost Compost 2 2.

1 4 [FL] mot creuat Acrònim 1.

1 5 [FL] mot hereditari Mot que ha sofert l’evolució fonètica normal, segons les lleis fonètiques pròpies de la llengua.

1 6 [FL] mot paràsit Mot que afeixuga inútilment l’oració.

1 7 [FL] mot patrimonial MOT HEREDITARI.

1 8 [FL] mot popular MOT HEREDITARI.

1 9 [FL] mot primitiu Mot no derivat de cap altre de la mateixa llengua.

1 10 [LC] [FL] mot savi CULTISME.

1 11 [FL] mot satèl·lit Mot del camp associatiu d’un altre mot per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca. Entorn del mot cap giren els mots satèl·lit testa, closca, clepsa, carabassa, magí, etc.

1 12 [FL] mot simple Mot que consta d’un únic radical.

2 m. [FL] mot tabú Mot que es considera impropi d’emprar en públic o d’escriure per raons religioses, de superstició, de gust social, etc.

3 m. [LC] [JE] mots encreuats Entreteniment consistent a col·locar convenientment dins una quadrícula, horitzontalment i verticalment, encreuant-se, els mots corresponents a unes definicions que en donen la clau.

4 1 m. [LC] agafar algú pel mot Exigir-li de complir la paraula.

4 2 [LC] mot a mot [o mot per mot] loc. adv. Reproduint el text amb total exactitud. Traduir mot a mot. Repetir alguna cosa mot per mot.

4 3 [LC] no dir mot No dir res.

4 4 [LC] no poder treure mot a algú No poder-lo fer parlar.

4 5 [LC] no tornar mot No tornar resposta.

5 m. [LC] [FLL] Vers d’una cançó tradicional.

6 m. [IN] En inform., grup d’elements, de caràcters, de posicions de memòria, de bits, etc., que constitueixen una entitat, caracteritzat per la seva adreça o referència de posició i susceptible d’ésser tractat en una sola operació.

mot²

m. [LC] [AGA] Marge artificial que es fa per conduir un rec.

mota

1 1 f. [LC] [GL] Eminència de terra, natural o artificial.

1 2 [LC] fer mota Ésser d’un volum considerable.

2 1 f. [AGA] [EG] [AGF] Petita massa de terra compacta.

2 2 f. [AGA] Terròs 1 1.

2 3 f. [AGA] [EG] [AGF] Conjunt de plantes que creixen en una massa de terra compacta.

2 4 f. [AGA] [BO] [AGF] Peu d’una mata.

3 f. [GL] [GG] [AGF] Dipòsit fluvial que forma un cordó a ambdós costats d’un curs d’aigua.

4 f. [LC] ESCAMOT.

5 f. [DR] Capital bàsic d’un negoci, d’una empresa, d’una heretat, etc. Cobra els rèdits però li queda la mota.

6 f. [LC] Clap de pèls, de filaments, etc., a la superfície d’un òrgan, d’una part del cos.

7 f. [IT] Reixat o malla que hom fa a les blondes en els petits espais que resten entre els motius principals del dibuix.

motacíl·lids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, terrejants, insectívors, de mida petita, de plomatge terrós, bec curt i prim, ales punxegudes, que té representants a tots els continents, a la qual pertanyen les piules i les cueretes.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

motada

f. [LC] Paraula insultant.

moteig

m. [LC] MOTEJAMENT.

motejador -a

adj. i m. i f. [LC] MOTEJAIRE.

motejaire

adj. i m. i f. [LC] Que moteja, que té el costum de motejar.

motejament

m. [LC] Acció de motejar.

motejar

1 v. tr. [LC] Aplicar (a algú) qualificacions, denominacions, despectives.

2 v. tr. [LC] Posar motius (a la gent).

motel

m. [HO] Hotel situat a peu de carretera, especialitzat en l’allotjament de persones que viatgen en automòbil.

motet

m. [MU] [LC] Breu composició polifònica de caràcter religiós amb textos de la Sagrada Escriptura.

motí¹

1 m. [LC] AVALOT.

2 m. [DE] Aixecament de la tropa contra els seus caps.

3 m. [TRA] Tumult o aixecament de la tripulació o del passatge contra el comandament d’un vaixell.

motí²

m. [LC] [AGP] [AGF] MOLA DE PEIX.

motilitat

f. [ZOA] Facultat dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.

motiu¹

m. [LC] [FL] Sobrenom, especialment aquell que passa de pares a fills i que, en general, no és ofensiu, usat sobretot als pobles.

motiu² -iva

1 adj. [LC] Que indueix a moure’s, a fer alguna cosa. Causa motiva o impulsiva.

2 1 m. [LC] [FS] [PS] [PE] Raó d’obrar, allò que mou a alguna cosa. Quins motius l’han induït a fer això? Ell m’ha donat motiu per a intervenir. No teníeu cap motiu per a fer això. No hi vaig poder anar per motius de salut.

2 2 m. [PS] [PE] Allò que condiciona la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.

2 3 [LC] amb motiu de loc. prep. Expressió que indica la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Amb motiu del nostre aniversari us convidem a un sopar al club.

3 1 m. [LC] [AR] Figura, generalment repetida, que serveix d’element decoratiu o ornamental.

3 2 m. [FLL] Element mínim de l’obra literària que serveix de nucli per a la formació del tema i pot ésser d’índole tradicional.

3 3 m. [MU] Fragment musical mínim que serveix de nucli per a la formació del tema i del desenvolupament musical.

3 4 [FLL] [MU] motiu conductor LEITMOTIV.

motiuejar

v. tr. [LC] MOTEJAR.

motivació

1 f. [LC] Acció de motivar; l’efecte.

2 f. [LC] [PE] Factor o conjunt de factors que indueixen a un comportament determinat.

3 f. [PS] [PE] Procés que sosté i que dirigeix l’activitat de l’organisme i el comportament dels individus.

motivadament

adv. [LC] Amb motiu o raó.

motivar

1 v. tr. [LC] Ésser motiu (d’alguna cosa). Aquelles paraules motivaren la nostra intervenció. Què ha motivat la vostra vinguda?

2 tr. [LC] Donar (a algú) motius que l’estimulin a fer una cosa. No has motivat els nois a treballar en aquest projecte.

motlada

f. [LC] MOTLLADA.

motle

m. [LC] MOTLLE.

motllada

f. [LC] [IMI] [ML] Conjunt de peces que surten d’un motlle.

motlle

1 1 m. [LC] [ML] Peça que presenta una cavitat on, vessant-hi una substància en fusió o pastosa, aquesta pren la forma de la cavitat, que conserva un cop solidificada. Un motlle d’arena per a fondre metalls. Un motlle per a fer pastissos.

1 2 m. [LC] PER EXT. D’homes com aquest, ja no n’hi ha: se n’ha romput el motlle.

1 3 m. [LC] Model buit o ple que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc.

1 4 m. [LC] Model de cartó, de llauna o d’un altre material retallat que, resseguint-lo amb llapis, amb pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, números o dibuixos sobre una superfície.

1 5 m. [AQ] ENCOFRAT.

1 6 [LC] motlle de fer carotes Persona de faccions grotesques, molt lletja.

2 m. [AF] Conjunt dels tipus d’impremta agrupats formant un text o planxa gravada que, un cop entintada, serveix per a imprimir un full de paper.

3 m. [GLP] Empremta d’una estructura animal o vegetal que queda en un sediment o matèria que ha omplert aquesta estructura i s’ha consolidat.

motllo

m. [LC] MOTLLE.

motllura

1 f. [IMF] [AR] [AQ] Ornament tirat, estret, formant entrant o sortint i de perfil uniforme.

2 f. [AR] [AQ] Astràgal 2 1.

3 [AQ] motllura aprofundida Motllura que enllaça amb una altra de més endinsada.

4 [AQ] motllura de sòcol Llistó ample, generalment motllurat, que hom col·loca en una paret per tal d’evitar les refregades dels respatllers de les cadires.

5 [AQ] motllura ressaltada Motllura que enllaça dues superfícies planes a un nivell diferent.

6 [AQ] passar motllura Fer córrer el motlle o la plantilla per unes guies per tal de donar perfil a la motllura.

motllurar

1 v. tr. [LC] [AQ] [AR] Fer o posar motllures (en alguna cosa), especialment com a adorn.

2 tr. [AQ] [IMF] PASSAR MOTLLURA.

motlluratge

m. [AR] Conjunt de les motllures que adornen un edifici, un portal, una habitació, un moble.

motlo

m. [LC] MOTLLE.

motlura

f. [LC] MOTLLURA.

motlurar

v. tr. [LC] MOTLLURAR.

motmot

m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels coraciformes, de plomatge virolat, que habita a les selves de Mèxic, d’Amèrica Central i d’Amèrica del Sud (Momotus momota).

moto

1 f. [LC] [TRG] [EI] MOTOCICLETA.

2 [SP] moto de neu Vehicle automòbil d’una o dues places, normalment amb carenat, que es desplaça per la neu mitjançant dos esquís curts al davant i un parell de cintes sens fi de cautxú al darrere.

moto-¹

[LC] Forma prefixada del mot motor. Ex.: motocicle, motocultor.

moto-²

[LC] Prefixoide del mot motocicleta. Ex.: motopolo, motocròs.

motoanivelladora

f. [OP] Anivellador 3.

motobomba

f. [EI] Bomba impulsada per un motor de combustió interna.

motocicle

m. [TRG] Vehicle automòbil de dues o tres rodes.

motocicleta

f. [LC] [TRG] [EI] Vehicle automòbil de dues rodes, proveït de motor de combustió interna, que pot transportar un passatger o dos.

motociclisme

m. [SP] [LC] Esport practicat amb motocicletes.

motociclista

1 adj. [SP] Relatiu o pertanyent al motociclisme.

2 m. i f. [LC] [SP] Persona que condueix una motocicleta.

motocròs

[inv.]

m. [SP] Modalitat de motociclisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert.

motocultor

m. [TRG] [EI] [AGA] Màquina automotora d’un sol eix utilitzada especialment per a conrear la terra.

motonau

f. [TRA] Nau propulsada per motors de combustió interna.

motonàutic -a

1 adj. [SP] Relatiu o pertanyent a la motonàutica.

2 f. [SP] Esport practicat amb llanxes motores.

motor -a

1 adj. [LC] [EI] Que posa en moviment alguna cosa. Impuls motor. Força motora. Causa motora.

2 1 m. [LC] [EI] Aparell generador de força que dona moviment a una màquina. Un motor de gasolina. Un motor elèctric.

2 2 [EI] motor reductor Reductor de velocitat amb un motor acoblat.

3 m. [LC] motor de sang Animal que fa la força per moure una màquina.

4 m. [LC] Persona que incita a obrar.

5 m. [IN] motor d’inferències Element d’un sistema expert que extreu conclusions i proposa solucions a un problema plantejat a partir de la informació emmagatzemada en una base de coneixements.

motorisme

m. [SP] [LC] MOTOCICLISME.

motorista

1 m. i f. [LC] [SP] Persona que mena un motor.

2 m. i f. [LC] [SP] [TRG] Persona que mena una motocicleta.

motorització

f. [LC] Acció de motoritzar; l’efecte.

motoritzar

1 v. tr. [TRG] [LC] [EI] Proveir d’un motor mecànic.

2 v. tr. [TRG] [LC] Dotar de mitjans de transport automòbil. Motoritzar el camp. Motoritzar l’exèrcit.

3 [LC] estar motoritzat Posseir un vehicle automòbil per als desplaçaments propis.

motoveler

m. [SP] Veler que disposa d’un grup propulsor per a enlairar-se de terra i com a ajuda per a cercar els corrents atmosfèrics ascendents.

motricitat

f. [MD] [BI] [PE] [PS] Activitat motriu de l’organisme considerada des del punt de vista anatòmic i fisiològic.

motriu

adj. [FS] [FIF] [EI] Motora. Causa motriu. Força motriu. Roda motriu.

motu proprio

[ll.] [inv.]

1 loc. adv. [LC] Per pròpia iniciativa, espontàniament. L’acusat s’ha presentat motu proprio a la comissaria.

2 m. [BB] Document emanat directament de l’atorgador sense requeriment del destinatari.

motxilla

f. [LC] [SP] Sac, generalment de tela o de cuir, que hom porta a l’esquena, penjat per mitjà de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per a portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caçadors, etc.

motxo -a

1 adj. [LC] Taciturn, moix.

2 adj. [AGR] Sense banyes.

moure

[ger. movent; p. p. mogut; ind. pr. 1 moc; subj. pr. mogui, etc.; subj. imperf. mogués, etc.]

1 1 v. tr. [LC] Posar en moviment. Els pesos que, en caure, mouen el rellotge. Els molins que el vent movia. No puc moure els braços: els tinc lligats.

1 2 [LC] no moure un peu que no… [o no moure un peu sense que…] No fer res sense que…

1 3 intr. pron. [LC] No et moguis d’aquí. Si et mous, no et podré retratar.

1 4 intr. pron. [LC] mou-te! Cuita!

2 1 tr. [LC] Posar en acció. El mou la passió. Us mou sols l’interès.

2 2 tr. [LC] INCITAR. Moure a compassió.

2 3 tr. [LC] SUSCITAR. Moure xivarri, escàndol. Moure raons.

2 4 [LC] moure fressa Fer soroll de crits.

2 5 [LC] moure un vol a algú Reprendre’l vivament.

2 6 [LC] moure xerra XERRAR.

mousse

[fr.]

f. [HO] Plat fet amb diferents ingredients que es quallen després de barrejar-los amb clara d’ou batuda, nata muntada o gelatina.

movedís -issa

1 adj. [LC] Que es mou amb facilitat.

2 adj. [LC] INCONSTANT.

movent

1 adj. [LC] Moble 1.

2 adj. [HIG] En heràld., que surt d’alguna de les vores de l’escut, s’aplica a una figura. Un braç movent.

movible

adj. [LC] Que pot ésser mogut.

moviment

1 1 m. [LC] [GL] Acció per la qual un cos o alguna de les seves parts canvia de lloc o de posició. Fer un moviment amb el cap. Els moviments de contracció i dilatació del cor. Els moviments de la terra. Un moviment lent, ràpid. Moviment de rotació, de translació. Estar un cos en moviment. Posar en moviment un cos.

1 2 [QU] [FIF] moviment brownià Agitació contínua de les partícules d’una solució col·loidal causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, mogudes per l’agitació tèrmica.

1 3 [GL] moviment de plaques Desplaçament de les plaques litosfèriques, les unes respecte a les altres.

1 4 [AQ] moviment de terres Conjunt d’operacions d’arrencament i de transport de terra i de roques que hom fa en la preparació d’un terreny per aplanar-lo, construir-hi una carretera, una via fèrria, etc.

1 5 [GL] moviment eustàtic Canvi de nivell dels oceans.

1 6 [MD] [ZOA] moviment reflex Reflex 6.

1 7 [GL] moviment sísmic TERRATRÈMOL.

1 8 [LC] [FIF] moviment uniforme Moviment en què la velocitat és constant.

1 9 [FIF] moviment uniformement accelerat Moviment en què l’acceleració és constant.

2 1 m. [FIF] En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a una base de referència.

2 2 [FIF] moviment absolut Moviment que resulta de la composició d’un moviment relatiu i d’un moviment d’emportament.

2 3 [FIF] moviment d’emportament Moviment d’un sistema mòbil en relació amb un sistema fix de referència, quan un cos o un punt es mouen en relació amb el dit sistema mòbil.

2 4 [FIF] moviment ondulatori Pertorbació progressiva que es propaga en un medi, a causa de la variació periòdica o oscil·lació d’una magnitud física al voltant d’un valor que és considerat de referència.

2 5 [FIF] moviment oscil·latori Vibració periòdica d’un sistema.

2 6 [FIF] moviment relatiu Moviment d’un cos o d’un punt en relació amb el sistema mòbil de què forma part.

2 7 [FIF] moviment resultant Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència.

3 1 m. [MT] Transformació geomètrica del pla o de l’espai que conserva les distàncies.

3 2 [FIA] moviment directe Moviment de translació o de rotació d’un astre, que té lloc en el sentit oest-est.

3 3 [FIA] moviment diürn Moviment aparent de rotació de la volta celeste en sentit est-oest, que és degut al moviment real de rotació de la Terra en el sentit oest-est.

3 4 [FIA] moviment propi Desplaçament angular d’un objecte celeste, causat pel seu moviment en l’espai.

3 5 [FIA] moviment retrògrad Moviment de translació o de rotació, aparent o real, d’un astre, que té lloc en el sentit est-oest.

4 1 m. [LC] [DE] Evolució de tropes, de vaixells. Els soldats executaren un moviment endavant. Els moviments executats per l’esquadra.

4 2 m. [LC] [TRG] Circulació, trànsit. El moviment d’un port. El moviment d’una estació de ferrocarril. El moviment d’un carrer.

5 1 m. [JE] Allò que dona animació, vivacitat, a una obra d’art, a una representació teatral, etc.

5 2 m. [AR] Efecte de la combinació de les línies, de la llum i de l’ombra.

5 3 m. [MU] Grau de velocitat amb què una frase musical ha d’ésser executada.

5 4 m. [MU] Part d’una obra musical. Els quatre moviments d’una simfonia.

6 1 m. [LC] Alteració en la manera d’ésser, primera manifestació d’un afecte, d’un sentiment, etc. Un moviment de sangs. Un moviment d’ira, de gelosia. Un moviment d’aprovació, d’entusiasme, en un auditori. Un moviment de curiositat.

6 2 [LC] [ECT] moviment de personal Conjunt de canvis en el personal d’una empresa.

7 1 m. [PO] moviment militar Rebel·lió militar.

7 2 [SO] moviment obrer Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.

7 3 [LC] [SO] moviment popular Agitació popular.

7 4 [SO] moviment social Conjunt d’accions col·lectives encaminades a aconseguir una mudança social determinada o a resistir un canvi.

7 5 [PO] moviment subversiu Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans, per a apoderar-se del govern.

8 m. [PO] Corrent, ideologia, etc., polítics.

9 1 m. [AR] [FLL] Conjunt de manifestacions artístiques, literàries o ideològiques, amb una certa unitat de trets característics, que comporten un canvi respecte a l’època anterior.

9 2 m. [AR] [FLL] Corrent d’opinió o tendència artística que recull i tipifica el moviment corresponent.

9 3 m. [FLL] Conjunt de persones que integren un moviment, llur activitat i llurs obres.

moviola

f. [JE] [CO] Aparell que permet veure en una pantalla petita una pel·lícula cinematogràfica que hom pot desplaçar a velocitat voluntària i aturar-la per facilitar les operacions de muntatge.

muci-

[LC] [MD] V. MUCO-.

múcic

adj. [QU] [BI] àcid múcic V. ÀCID.

muciforme

adj. [MD] Semblant al mucus, que té l’aparença de mucus.

mucílag

1 m. [BO] [LC] [IQ] Substància gelatinosa que contenen certes plantes, certs fongs, etc., de composició química semblant a la de les gomes.

2 m. [MD] [IQ] [LC] Líquid viscós format per la solució de goma o de matèries gomoses en aigua.

mucilaginós -osa

adj. [BO] [MD] [LC] Que conté mucílag, que és de la naturalesa del mucílag.

mucina

f. [BI] [QU] Substància semilíquida que es troba a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans.

mucípar -a

adj. [BI] [MD] Que produeix moc o mucina.

muco- [o muci-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. mucus, ‘moc’, ‘membrana mucosa’. Ex.: mucocel·lulosa, mucopurulent, mucocutani, mucívor.

mucoide

1 adj. [BI] [MD] Semblant al moc.

2 1 m. [QU] Proteïna conjugada semblant a la mucina.

2 2 m. [MD] [QU] Compost d’un grup de glicoproteïnes components de les mucoses de l’organisme que es troben a la clara d’ou, el cartílag, la còrnia, el cristal·lí i en certs quists.

mucoproteïna

f. [QU] Combinació d’una proteïna amb un carbohidrat complex.

múcor

m. [BOB] Floridura grisa del gènere Mucor, de l’ordre de les mucorals, freqüent sobre excrements i substrats rics en matèria orgànica.

mucorals

1 f. pl. [BOB] Ordre de floridures de la divisió dels zigomicots, en general saprotròfiques, com ara la floridura negra del pa.

2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.

mucós -osa

1 adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent al mucus.

2 1 adj. [LC] [MD] Que produeix o conté mucositats. Glàndules mucoses.

2 2 f. [BI] [MD] Capa que revesteix una cavitat del cos que comunica directament o indirectament amb l’exterior.

mucositat

1 f. [MD] [ZOA] [LC] Substància espessa i apegalosa secretada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.

2 f. [MD] [ZOA] [LC] Qualitat de mucós.

mucró

m. [BO] [ZOA] Punta curta i molt destacada de l’àpex d’un òrgan.

mucronat -ada

adj. [BO] [ZOA] Terminat en mucró.

mucronífer -a

adj. [BO] MUCRONAT.

mucronulat -ada

adj. [BO] [ZOA] Terminat en un petit mucró.

mucus

m. [MD] [ZOA] [LC] Mucositat 1.

muda

1 f. [LC] Acció de mudar o de mudar-se, especialment de casa. Me’n vaig a viure a la Rambla: demà faig la muda.

2 1 f. [ZOA] [AGR] [ZOO] Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals. Aquest ocell fa la muda per l’agost.

2 2 f. [ZOA] [AGR] Renovació de les banyes, de les dents, en alguns mamífers artiodàctils.

3 f. [LC] [ED] Mudada 1 1.

mudable

1 adj. [LC] Que es pot mudar per altre.

2 adj. [LC] MUDADÍS.

mudablement

adv. [LC] D’una manera mudable.

mudada

1 1 f. [LC] [ED] Conjunt de la roba, especialment la interior, que hom es posa d’un cop.

1 2 f. [LC] Tern 1 2.

2 1 f. [IT] Operació de treure els bots, les bobines o fusades plens d’una màquina i substituir-los per bots, tubs o ànimes buits.

2 2 f. [IT] Quantitat de metxa o fil enrotllat en les bobines o fusades d’una màquina que són plenes.

mudadís -issa

adj. [LC] Que muda, canvia, amb facilitat. Tenia un caràcter mudadís, inconstant.

mudament¹

m. [LC] Acció de mudar o de mudar-se; l’efecte.

mudament²

adv. [LC] CALLADAMENT.

mudança

f. [LC] MUDAMENT¹. Fer mudança el temps.

mudancer -a

adj. [LC] Que fa sovint mudança. Un temps mudancer.

mudar

1 1 v. tr. [LC] [AGR] Reemplaçar (una cosa) per una altra de la mateixa espècie. Mudar els botons d’un vestit, el pany d’una porta. Muda’t el vestit, que el portes tot mullat.

1 2 v. tr. [LC] [ZOA] [AGR] Un animal, sofrir la caiguda i la renovació (de les plomes, el pèl, la pell, el tegument). L’ocell ha mudat les plomes. Sabies que les serps muden la pell? Una serp que muda a la tardor.

1 3 [LC] mudar la veu Canviar la veu en l’època de la pubertat.

1 4 [LC] mudar la cara Canviar l’expressió de la fesomia després d’una malaltia, per un accident o afecte.

2 tr. [LC] Treure el vestit (a algú) i posar-li’n un altre, especialment que no sigui de tot portar. Muda els nens, que sortirem a passejar. Té per costum mudar-se cada diumenge.

3 1 intr. [LC] Sofrir un canvi. El temps ha mudat.

3 2 intr. [LC] Deixar, treure, una cosa, i agafar-ne, posar-ne, una altra. Mudaran de casa després de les vacances. Mudar d’ofici. Li agrada mudar de vestit. Mudar de govern. La serp ha mudat de pell.

3 3 intr. pron. [LC] Anar a viure en un altre lloc. Aviat es mudaran al barri antic de Girona.

3 4 [LC] mudar de pèl Canviar de condició.

3 5 [LC] mudar de bandera Mudar de partit, d’opinió, etc.

3 6 [LC] mudar de camisa CANVIAR DE CAMISA.

3 7 [LC] mudar de color a) EMPAL·LIDIR.

3 7 [LC] mudar de color b) ENROJOLAR-SE.

mudat -ada

adj. [LC] Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. El diumenge, solien passejar elegants i mudats pel carrer Major. La Maria sempre va molt mudada.

mudèjar

1 m. i f. [HIH] [ISL] Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.

2 adj. [LC] [HIH] [AR] [ISL] Relatiu o pertanyent als mudèjars. Art mudèjar.

mudella

f. [BOS] [AGF] POLLANCRE.

mudesa

1 f. [LC] [MD] [PE] Privació de la capacitat de parlar. Una mudesa de naixença.

2 f. [LC] [MD] [PE] Qualitat de mut. La mudesa de la h.

muetzí

m. [LC] [AN] [PR] [ISL] Musulmà encarregat de fer la crida pública a l’oració.

mufar

v. tr. [AGR] Un animal, envestir (algú o alguna cosa) a cops de cap. El bou va mufar l’amo en veure’l córrer. No t’acostis a la vaca que mufa.

mufla

1 f. [LC] [IMI] Forn que es col·loca transversalment en un forn més gran per sotmetre un cos a l’acció del foc sense que el toquin les flames.

2 f. [IMI] Forn elèctric de coure terrissa, d’esmaltar.

mufló

m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, amb banyes desenvolupades en els mascles, de pèl curt i llis i color variable amb les estacions, introduït a la península Ibèrica (Ovis musimon).

muftí

[pl. -ís]

m. [AN] [PR] [ISL] Jurisconsult islàmic encarregat d’evacuar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular.

mugic

m. [LC] [AN] [PR] Pagès rus.

mugilicultura

f. [AGP] [AGF] Cria de mugílids amb finalitats comercials o de repoblació.

mugílids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme i cap aplanat, amb dues aletes dorsals ben separades, la primera formada per 4 radis espinosos, i les aletes ventrals inserides darrere les pectorals, que inclou les llisses.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

mugiment

m. [LC] [ZOA] [AGR] MUGIT.

mugir

v. intr. [ZOA] [LC] [AGR] El bou, la vaca, bramar.

mugit

m. [ZOA] [LC] [AGR] Crit del bou, de la vaca.

mugró

m. [LC] [ZOA] [MD] Protuberància en el centre de la mamella, per on les cries dels mamífers xuclen la llet.

mugronera

f. [LC] [ED] [MD] Peça de goma o d’altre material que s’aplica al mugró per facilitar l’alletament o la munyida.

muguet

1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les liliàcies, rizomatosa, de fulles totes basals, lanceolades i curvinèrvies, flors campanulades en raïm, pèndules, blanques i flairoses i fruit en baia vermella, que es fa als boscos i en llocs rocosos ombrívols i es cultiva en jardineria (Convallaria majalis).

2 m. [BOB] [MD] Candidiasi que es manifesta per l’aparició de plaques blanques sobre una base ulcerosa, a la mucosa lingual i bucal, causada pel fong Candida albicans.

muig

m. [FIM] MODI.

muixa

f. [LC] [BOS] BOIXEROLA.

muixera

f. [TRA] Obertura practicada a la part inferior de les quadernes d’una embarcació que serveix perquè corri l’aigua.

mujada

f. [LC] [AGA] [FIM] Mesura superficial agrària, pròpia de la zona de Barcelona, equivalent a 4.896,5 metres quadrats.

mujol

1 m. [LC] [HO] Rovell de l’ou.

2 m. [LC] [TRA] [EI] Torn d’un argue.

mújol¹

m. [LC] [ZOP] LLISSA LLOBARRERA.

mújol² -a

adj. [LC] Consirós, taciturn.

mul

m. [ZOM] [AGR] Híbrid de cavall i somera o d’ase i egua. Mul eguí. Mul somerí.

mula

1 f. [LC] [AGR] Mul femella.

2 1 f. [LC] SANGTRAÏT.

2 2 f. [LC] [MD] Durícia que es fa a les mans amb el fregadís d’una cosa que hom maneja.

3 f. [ZOP] AGULLETA D’ALGUER.

4 f. [BOS] LLETERASSA.

muladí

[pl. -ís]

m. i f. [HIH] [ISL] Descendent dels hispanogots que renegà el cristianisme i es feu musulmà.

mular¹

m. [LC] [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de la família dels delfínids, semblant al dofí, però amb el musell més curt i ample, de color fosc, que viu en grups poc nombrosos (Tursiops truncatus).

mular²

adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent al mul o a la mula. Bestiar mular.

mulassa

1 f. [LC] [AN] Ninot figurant una bèstia coberta de gualdrapes que anava davant de la processó de Corpus.

2 f. [LC] [RE] Guarniment de fusta cobert de roba negra que, en els aniversaris de difunts, es col·locava al mig de l’església figurant el fèretre.

3 f. [LC] [ED] Escalfeta de llit.

4 f. [AQ] Cintra de fusta emprada pels paletes per a construir revoltons.

mulat mulata

1 m. i f. [LC] Fill de pare blanc i mare negra o al contrari.

2 m. [LC] [AGR] [ZOM] Mul jove.

mulater mulatera

m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que té cura de les mules i de totes altres haveries.

mulatí -ina

adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent als muls i a les mules. Bestiar mulatí.

mulato mulata

m. i f. [LC] Mulat, mulata.

mulenc -a

1 adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent al mul.

2 adj. [AGR] Semblant al mul.

muler mulera

m. i f. [LC] [AGR] [PR] MULATER, MULATERA.

muleta¹

f. [TRA] [LC] Petita embarcació no cobertada emprada a l’Ebre, al port dels Alfacs, etc.

muleta²

f. [LC] [JE] Petit bastó que porta penjant tot al llarg un drap vermell i serveix al torero per a enganyar el toro i fer-li abaixar el cap quan va a matar-lo amb l’espasa.

mulgènua

f. [IT] Màquina de filar, precursora de la selfactina.

mulla

f. [LC] [GG] [GL] Gorg 1.

mul·là

[pl. -às]

m. [LC] [ISL] En el xiisme, persona versada en religió islàmica que té cura de l’educació religiosa del poble i s’ocupa de diverses funcions rituals.

mullada

f. [LC] Acció de mullar.

mullader

1 m. [LC] Aigua aturada en un clot, escampada per terra.

2 m. [LC] Raons, escàndol, etc., entre dues o més persones. Si feu mullader, us traurem a fora.

mulladiu

m. [LC] [GL] AIGUAMOLL.

mullador -a

1 adj. [LC] Que mulla.

2 adj. [AF] Que en humitejar les planxes no permet de dipositar la tinta més que en aquelles parts que han estat gravades, s’aplica a un tipus de roleu emprat en planografia.

mullament

m. [LC] MULLADA.

mullant

1 adj. [AGF] Que s’estén per la superfície dels cossos amb què entra en contacte.

2 m. [AGF] Producte mullant. El plaguicida amb un mullant és més eficaç.

mullar

1 1 v. tr. [LC] L’aigua o altre líquid, cobrir la superfície, penetrar els porus (d’alguna cosa). La pluja no ha arribat a mullar els carrers.

1 2 intr. pron. [LC] La roba s’ha mullat. Si no t’emportes el paraigua, et mullaràs.

1 3 v. tr. [LC] Fer que l’aigua o altre líquid s’adhereixi a la superfície, penetri els porus (d’alguna cosa). Mulla’t les mans.

2 intr. pron. [LC] POP. mullar-se el cul Arriscar-se, comprometre’s. En Carles no es mulla mai el cul: així sempre queda bé amb tothom.

3 intr. [LC] Sucar 1 1 i 2. Mullar galetes en vi dolç. No hi ha tinta per mullar la ploma. Ara que el negoci va bé tots hi volen mullar.

mullena

f. [LC] Aigua adherida a la superfície d’alguna cosa, que xopa els vestits, etc.

mullenada

f. [LC] AIGUALERA.

muller

1 f. [LC] [DR] [HIG] Dona casada respecte al seu marit. Marit i muller.

2 [LC] prendre muller Casar-se.

mullerar-se

v. intr. pron. [LC] AMULLERAR-SE.

múl·lids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb el perfil anterior del cap molt inclinat, dues aletes dorsals ben separades i dos barbellons tàctils sota el maxil·lar inferior, i amb escates grosses, que inclou els molls.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

mullim

m. [LC] MULLENA.

mullinet

m. [LC] [ME] Pluja menuda.

multa

1 f. [LC] [DR] [AD] Pena pecuniària. Infligir, imposar, posar, una multa. Caure en multa. Pagar la multa.

2 [LC] multa arbitrària Multa deixada a la decisió del jutge.

multar

v. tr. [LC] [DR] Imposar una multa (a algú).

multi-

[LC] Prefix que significa ‘molts’, ‘més que un’. Ex.: multifoliolat, multilobulat, multiovulat, multinucleat.

multiaxial

adj. [BO] Format per diversos rengles paral·lels de cèl·lules, s’aplica a les algues vermelles.

multibanda

adj. [TC] Capaç de sintonitzar diverses bandes de radiofreqüència, generalment des de la freqüència més baixa fins a la més alta.

multibuc

m. [SP] Embarcació constituïda per més d’un buc.

multicanal

adj. [TC] [EL] En electròn., capaç de funcionar en diversos canals.

multicaule

adj. [BO] Que té moltes tiges.

multicíclic -a

adj. [LC] Que té més d’un cicle, que forma més d’un cicle.

multicine

m. [LC] [JE] Local cinematogràfic que consta de diverses sales de projecció independents.

multicolor

adj. [LC] [AR] Que té molts colors.

multiconfessional

adj. [LC] [RE] Que té més d’una confessió de fe. Un estat multiconfessional.

multicopiar

v. tr. [LC] [AF] Reproduir (un document) per mitjà d’una multicopista.

multicopista

f. [ECO] [AF] Màquina que fa en poc temps còpies d’un escrit, d’una il·lustració, etc., utilitzant un motlle litogràfic de paper o altres tècniques.

multicultural

adj. [LC] Que abraça més d’una cultura.

multífid -a

adj. [BO] Fes en moltes parts. Fulles multífides.

multifilar

1 adj. [LC] Que consta de diversos fils.

2 adj. [EE] Constituït per diversos fils, aïllats o no, s’aplica a un conductor, un cable, etc.

multiflor -a

adj. [BO] [LC] Que porta moltes flors. Peduncle multiflor.

multiforme

adj. [LC] Que té o presenta diferents formes.

multilàter -a

adj. [LC] [MT] Multilateral 1.

multilateral

1 adj. [LC] Que té diversos costats.

2 adj. [LC] Que concerneix diverses parts. Un acord multilateral. Negociacions multilaterals.

multilineal

adj. [MT] Lineal en cada variable.

multilingüe

1 adj. [LC] [FL] Que és compost de diverses llengües.

2 adj. [LC] [FL] Que parla diverses llengües.

multilingüisme

m. [SO] [FL] [PE] Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

multilobular

1 adj. [MD] Format per diversos lòbuls.

2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a diversos lòbuls.

3 adj. [MD] Que afecta més d’un lòbul.

multilocular

adj. [BI] Dividit en diferents compartiments.

multimèdia

[inv.]

1 adj. [BB] Que combina diversos mitjans tècnics de comunicació d’informació. Una enciclopèdia multimèdia.

2 m. pl. [CO] [IN] Conjunt de mitjans tècnics, textuals, gràfics, auditius i icònics, utilitzats combinadament en la comunicació d’informació i en l’àmbit educatiu o del lleure.

multimilionari -ària

adj. i m. i f. [LC] Que posseeix molts milions, que és molt ric.

multinacional

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a moltes nacions. Una força multinacional vetllarà per la pau del país.

2 f. [ECT] [LC] Empresa que du a terme activitats en diversos països mitjançant inversions directes. Les multinacionals del petroli.

multípar -a

1 adj. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Que dona naixença a més d’un fill.

2 adj. [MD] Que ha parit més d’una vegada.

multipartit -ida

adj. [LC] Dividit en moltes parts.

múltiple¹

1 adj. [LC] Que no és un ni simple. Sobre aquest tema hi ha múltiples opinions. Una sala d’usos múltiples.

2 adj. [LC] [MT] [TC] Repetit diferents vegades. Eco múltiple. Un contacte múltiple entre dues corbes.

múltiple² -a

1 adj. [LC] [MT] Referit a un nombre enter, que el conté un nombre exacte de vegades.

2 m. [LC] [MT] El nombre 12 és un múltiple de 4.

3 m. [MT] múltiple comú Nombre que és múltiple de dues o més quantitats alhora. El més petit múltiple comú de 8 i 12 és 24.

múltiplex

adj. [TC] [EL] Que permet la transmissió simultània, per un mateix circuit o canal, d’un nombre elevat de missatges, sense perdre la identitat de cadascun d’ells.

multiplexar

v. tr. [IN] Compartir un canal per a la transmissió simultània de diferents dades.

multiplexatge

m. [EL] [IN] Tècnica que permet de fer una transmissió múltiplex.

multiplexor

m. [EL] [IN] Dispositiu o circuit emprat per a fer un multiplexatge.

multiplicable

adj. [LC] [MT] Que es pot multiplicar.

multiplicació

1 1 f. [LC] [MT] Acció de multiplicar o de multiplicar-se; l’efecte. La multiplicació de les espècies. El miracle de la multiplicació dels pans.

1 2 [AGF] [AGA] [BO] multiplicació vegetativa Reproducció dels vegetals mitjançant divisió o fragmentació del seu cos o per propàguls.

2 f. [LC] [MT] Operació de multiplicar.

multiplicador -a

1 adj. [LC] [MT] Que multiplica.

2 1 m. [LC] [MT] Nombre pel qual un altre és multiplicat.

2 2 m. [ECT] Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona. El multiplicador de la inversió. El multiplicador monetari.

3 m. [DE] Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils i de les càrregues explosives, que serveix per a augmentar l’efecte de l’enceb i provocar l’explosió del conjunt de la càrrega.

4 1 m. [EL] Dispositiu o circuit electrònic que multiplica dos senyals.

4 2 [EL] multiplicador de tensió Circuit rectificador que produeix una tensió contínua de sortida superior al valor de la tensió alterna d’alimentació i aproximadament igual a un múltiple seu.

4 3 [EL] multiplicador d’electrons Part d’un tub electrònic en la qual el corrent electrònic inicial és amplificat per un conjunt de dínodes successius connectats a potencials cada cop més elevats a l’ànode o col·lector on és recollit el corrent electrònic amplificat per efecte de l’emissió secundària.

multiplicand

m. [LC] [MT] Nombre que s’ha de multiplicar per un altre, el multiplicador.

multiplicar

1 1 v. tr. [LC] Fer créixer en nombre. Així multiplicareu els guanys.

1 2 intr. pron. [LC] Créixer en nombre. Ara, s’han multiplicat les probabilitats. Creixeu i multipliqueu-vos.

2 intr. pron. [LC] Algú, fer la feina de molts, estar en tot, etc. Aquesta dona es multiplica per poder dur la casa, anar a treballar i tenir cura dels fills.

3 tr. [MT] [LC] multiplicar un nombre per un altre Determinar un nombre que sigui la suma de tantes vegades el primer com indica el segon.

multiplicatiu -iva

1 adj. [FIN] Que per la seva multiplicació produeix un augment quantitatiu.

2 adj. [FL] Que indica el nombre de vegades que s’augmenta una entitat. Els numerals multiplicatius doble, triple i quàdruple.

multiplicitat

1 f. [LC] [MT] Qualitat de múltiple.

2 f. [LC] [MT] Existència d’un gran nombre de coses de la mateixa espècie.

multipolar

adj. [EE] Que té més de dos pols.

multiprocessador

m. [IN] Sistema informàtic que pot intercalar l’execució d’instruccions corresponents a diverses seqüències, descodificant i executant més d’una instrucció alhora.

multiprogramació

f. [IN] En inform., tècnica que permet d’executar concurrentment dos o més programes.

multiracial

adj. [LC] Que conté diverses races. Societat multiracial.

multisecular

adj. [LC] Que dura molts segles.

multitud

1 f. [LC] Gran nombre de persones o de coses. Una multitud de curiosos. La multitud d’estels.

2 f. [LC] El comú de la gent, els qui formen el més gran nombre. La multitud es deixa influir per la publicitat.

multitudinari -ària

1 adj. [LC] Relatiu a la multitud.

2 adj. [LC] Que reuneix una multitud.

multivalent

adj. [LC] [FS] [QU] POLIVALENT.

multivalve -a

adj. [ZOA] Que té més d’una valva. Conquilla multivalva.

multivariable

adj. [MT] Que implica diverses variables estadístiques.

multivibrador

m. [EL] Circuit electrònic que produeix oscil·lacions no sinusoidals, el qual en la forma més simple constitueix un cas especial de bàscula en què l’equilibri és sempre inestable.

mundà -ana

1 adj. [LC] D’aquest món, relatiu o pertanyent a la vida d’aquest món. Felicitat mundana. Plaers mundans.

2 adj. [LC] De la societat, especialment frívol, luxós. Vida mundana.

mundanal

adj. [LC] MUNDÀ.

mundanament

adv. [LC] D’una manera mundana.

mundanitat

1 f. [LC] Qualitat de mundà.

2 f. [LC] Cosa mundana.

mundial

adj. [LC] De tot el món. Un home de fama mundial.

mundialització

f. [LC] GLOBALITZACIÓ. La mundialització de l’economia i la cultura.

mundialment

adv. [LC] En tot el món.

mundícia

f. [LC] NETEDAT.

mundificació

f. [LC] Acció de mundificar; l’efecte.

mundificant

adj. [LC] Que mundifica.

mundificar

v. tr. [LC] Netejar, purificar.

mundificatiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de mundificar.

mundina

f. [LC] [AGA] [FIM] Mesura superficial agrària igual a la setzena part d’1 mujada i equivalent a 306 metres quadrats.

mundovisió

f. [TC] Transmissió d’imatges de televisió entre diferents continents mitjançant satèl·lits artificials de telecomunicació.

munició

1 f. [LC] [DE] Conjunt de materials de guerra, de mitjans de defensa i de subsistència, necessaris per a un cos de tropes, per a una plaça. Pa de munició.

2 [LC] de munició loc. adj. De mala qualitat.

3 f. pl. [LC] [DE] Conjunt de cartutxos, projectils, etc., de les armes de foc. El foc cessà perquè havien acabat les municions.

municionament

m. [LC] [DE] Acció de municionar.

municionar

v. tr. [LC] [DE] Proveir de municions.

municipal

1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent al municipi, del municipi. Administració municipal. Consell municipal. Teatre municipal. Banda municipal. La guàrdia municipal. La policia municipal.

2 m. i f. [LC] Membre de la guàrdia o la policia municipal.

municipalisme

m. [LC] Preponderància atorgada a l’activitat dels municipis enfront d’altres instàncies superiors.

municipalitat

1 f. [LC] [DR] Qualitat de municipal.

2 f. [LC] [DR] Municipi 2 1.

municipalització

f. [LC] [DR] [AD] Acció de municipalitzar.

municipalitzar

v. tr. [LC] [DR] [AD] Transferir la propietat o empresa (d’un servei) al municipi.

municipi

1 m. [LC] [HIH] [DR] En l’antiguitat romana, ciutat els habitants de la qual gaudien dels drets de ciutadania romana.

2 1 m. [AD] [HIH] [DR] Circumscripció administrativa regida per un ajuntament.

2 2 m. [AD] [HIH] [DR] Ajuntament 3 1.

munífic -a

adj. [LC] Molt liberal a donar. Fou un príncep verament munífic.

muníficament

adv. [LC] Amb munificència.

munificència

1 f. [LC] Qualitat de munificent o munífic.

2 f. [LC] Acte propi d’una persona munífica.

munificent

adj. [LC] MUNÍFIC.

munificentment

adv. [LC] MUNÍFICAMENT.

munió

f. [LC] Multitud 1. Hi havia una munió de gent que s’esperava.

muniquès -esa

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Munic.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Munic o als seus habitants.

munir

v. tr. [DE] Proveir dels materials, dels mitjans de defensa o de subsistència (un cos de tropes, una plaça, etc.).

munt

1 m. [LC] [GG] [GL] Mont 1. Sant Llorenç del Munt.

2 1 m. [LC] Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació. Un munt de pedres, d’escombraries.

2 2 m. [LC] Gran nombre. Hi havia un munt de gent esperant. Té un munt de propietats. Fa un munt d’anys. Cal vèncer un munt de dificultats.

2 3 [LC] a munts loc. adv. En gran nombre.

munta

1 f. [AGR] Acció de muntar, el mascle la femella.

2 f. [LC] [SP] Ocell que es fa servir de reclam.

muntà -ana

adj. [LC] Muntanyenc 1 1.

muntacàrregues

m. [LC] [EI] Aparell per a elevar pesos.

muntada

1 f. [LC] Pujada 1 i 2.

2 f. [LC] [SP] Acció de muntar, especialment a cavall.

muntador¹

m. [LC] Pedrís per a pujar a cavall amb més facilitat.

muntador² -a

1 adj. [LC] Que munta.

2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Obrer que munta aparells, màquines, etc.

3 m. i f. [AF] [PR] Operari especialista en fotolitografia que fa la distribució i col·loca, damunt un suport laminar transparent, les pel·lícules de text i il·lustració que componen l’imprès.

muntadura

f. [AGF] Estructuració del suro marcada per les venes o gruixos de creixement anual.

muntament

m. [LC] Acció de muntar.

muntaner

m. [LC] [PR] Antic guarda de monts, de deveses, etc.

muntant

1 1 m. [IMF] [IMI] [AQ] Peça de fusta, de pedra, de ferro, etc., de certs aparells o construccions, posada verticalment, sobre la qual van muntats el travesser o els travessers. El muntant d’una premsa, d’un teler, d’una escala. Els muntants d’un bastiment, d’una porta.

1 2 [AQ] muntant de penjar Muntant d’una porta, d’una finestra, etc., on van disposades les frontisses.

1 3 [AQ] muntant de tancar Muntant d’una porta, d’una finestra, etc., on hi ha el pany.

2 m. [DE] Espasa grossa que cal esgrimir amb totes dues mans.

3 m. [HIG] En heràld., lluneta amb les banyes dirigides vers el cap de l’escut.

muntanya

1 1 f. [LC] [GG] [GL] Elevació natural del terreny alta i rosta.

1 2 f. [LC] Dificultat molt gran a vèncer.

2 f. [LC] [GG] Part muntanyosa d’una contrada. Anar a muntanya. Criat a muntanya.

3 f. [LC] [HIG] En heràld., representació estilitzada d’una muntanya, generalment formada per tres, quatre o cinc puigs.

4 f. [JE] [LC] muntanyes russes Atracció de fira que consisteix en unes vagonetes que circulen a gran velocitat per unes vies amb forts desnivells.

muntanyà -ana

adj. [LC] [GG] [GL] Muntanyenc 1 1.

muntanyejar

1 1 v. intr. [LC] Semblar de muntanya. Són pobles que muntanyegen.

1 2 v. intr. [LC] Ésser muntanyós. Un terreny que muntanyeja.

2 intr. [LC] Trescar per les muntanyes.

muntanyenc -a

1 1 adj. [LC] [GG] [GL] Relatiu o pertanyent a la muntanya.

1 2 adj. i m. i f. [LC] [GG] [GL] Que viu a la muntanya, a la part muntanyosa d’una contrada.

2 m. i f. [LC] Persona que practica les activitats que es fan a la muntanya.

muntanyès -esa

adj. i m. i f. [LC] [GG] [GL] Muntanyenc 1.

muntanyisme

m. [SP] [LC] Excursionisme 2.

muntanyós -osa

adj. [LC] [GG] [GL] On hi ha muntanyes, abundant en muntanyes. Un país muntanyós.

muntaplats

m. [LC] [HO] Aparell ascensor que s’instal·la en hotels i restaurants per poder pujar i baixar, des de diferents plantes de l’edifici, plats i altres estris procedents de la cuina.