sulfat
1 m. [QU] Sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric. Sulfat de coure.
2 [QU] OBS. sulfat àcid HIDROGENSULFAT.
3 [QU] sulfat de magnesi Cristalls o pólvores eflorescents, obtinguts pel tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric, emprats en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic, de fórmula MgSO4.
4 [QU] sulfat de sodi Sal, de fórmula Na2SO4, anhidra o hidratada, que és subproducte de molts processos industrials en què intervenen altres sals de sodi.
sulfatació
1 f. [QU] Acció de sulfatar; l’efecte.
2 f. [QU] Procés de sulfatar, especialment procés d’obtenció d’un èster de l’àcid sulfúric.
sulfatada
f. [LC] Acció de sulfatar les plantes; l’efecte. Fer la sulfatada de la vinya.
sulfatador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [AGF] [AGA] Que sulfata, que serveix per a sulfatar.
2 1 m. [AGF] [AGA] Màquina de sulfatar.
2 2 f. [AGF] [AGA] Polvoritzadora emprada en la sulfatació de les plantes.
sulfatar
1 v. tr. [LC] [AGA] Aplicar (a les plantes) una suspensió de preparats no solubles de coure a fi de combatre distintes malalties causades per fongs i altres paràsits. Sulfatar les vinyes.
2 tr. [QU] Convertir en sulfat per atac amb àcid sulfúric, per doble descomposició amb un altre sulfat o per oxidació d’un sulfur.
sulfhídric -a
adj. [LC] [QU] Que conté àcid sulfhídric. Aigües sulfhídriques.
sulfit
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid sulfurós.
2 m. [QU] Anió de l’àcid sulfurós, de fórmulaSO32-.
sulfitació
f. [HO] [QU] Acció de sulfitar; l’efecte.
sulfitador
m. [AGA] Aparell emprat per a efectuar la sulfitació del most amb anhídrid sulfurós, liquat, contingut en bombones, o desprès en la combustió del sofre.
sulfitar
v. tr. [HO] [QU] Afegir anhídrid sulfurós (al most del raïm, als sucs de poma o de pera, als xarops, etc.), com a desinfectant i antisèptic i com a antioxidant.
sulfo- [o sulf-]
1 [QU] [LC] Forma prefixada del mot ll. sulfur, ‘sofre’, emprat especialment per a indicar la presència en un compost orgànic d’un grup àcid sulfònic. Ex.: sulfobenzoic, sulfamida.
2 [QU] [LC] TIO-. Ex.: sulfocarbònic, sulfociànic, sulfocarbonat, sulfocianat.
sulfociànic
adj. [QU] àcid sulfociànic V. ÀCID.
sulfona
f. [QU] Compost orgànic que conté el radical bivalent =SO2 unit a dos radicals hidrocarbonats.
sulfonació
f. [QU] Reacció d’introducció en una molècula orgànica del grup –SO3H característic dels àcids sulfònics.
sulfonal
m. [QU] [MD] Substància blanca, cristal·lina, emprada com a hipnòtic.
sulfonamida
f. [QU] Amida d’un àcid sulfònic.
sulfonar
v. tr. [QU] Dur a terme una sulfonació (en una molècula).
sulfonat
m. [QU] Sal o èster d’un àcid sulfònic.
sulfonftaleïna
f. [QU] Colorant del trifenilmetà, de vegades emprat com a indicador del grau d’acidesa.
sulfoni
m. [QU] Catió H3S+, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per coordinació d’un protó sobre l’àtom de sofre.
sulfònic
adj. [QU] àcid sulfònic V. ÀCID.
sulfosals
1 f. pl. [GLM] Grup de sulfurs minerals complexos que presenten els seus cations en dues posicions, l’una ocupada per plom, coure, argent, mercuri, tal·li, ferro, manganès i estany, i l’altra per arsènic, antimoni i bismut, en coordinació tres no planària amb sofre, seleni i tel·luri.
2 f. [GLM] Mineral del grup de les sulfosals.
sulfòxid
m. [QU] Compost orgànic que conté el radical bivalent =SO unit a dues cadenes d’hidrocarbur.
sulfur
1 1 m. [QU] Compost binari del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
1 2 [QU] sulfur de mercuri (II) Sòlid brillant emprat com a pigment, de fórmula HgS.
1 3 [QU] sulfur de sodi Sal de fórmula Na2S quan és anhidra, molt higroscòpica, inestable, que dona solucions aquoses fortament bàsiques i té diverses aplicacions pràctiques.
1 4 m. [QU] TIOÈTER.
2 1 m. pl. [GL] [GLM] Subclasse de minerals que comprèn les espècies en què el sofre en estat reduït actua d’anió.
2 2 m. [GL] [GLM] Mineral de la subclasse dels sulfurs.
sulfuri -úria
adj. [LC] De sofre.
sulfúric -a
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al sofre.
2 adj. [QU] Que conté sofre amb un nombre d’oxidació més alt que en els compostos sulfurosos. Òxid sulfúric. Àcid sulfúric.
sulfurós -osa
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al sofre.
2 adj. [QU] Que conté sofre amb un nombre d’oxidació més baix que en els compostos sulfúrics. Àcid sulfurós. Òxid sulfurós.
súlids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells aquàtics de l’ordre dels pelecaniformes, de mida grossa, capbussadors, de vol potent, l’únic representant de la qual, al nostre litoral, és el mascarell.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
sull -a
1 adj. [LC] [AGR] Desproveït de banyes. Boc sull.
2 adj. [LC] Sol, pelat. Tinc l’as sull.
3 adj. [LC] Esquerp, taciturn.
sulla
f. [LC] [BOS] [AGA] ENCLOVA.
sulsir
v. tr. [LC] Abrusar, salsir, socarrar.
sultà
m. [LC] [HIH] [PR] [ISL] Sobirà d’un estat islàmic, especialment dels otomans.
sultana
1 f. [LC] [HIH] [ISL] Muller d’un sultà.
2 f. [LC] [ISL] Vaixell de guerra que usaven els turcs.
sultanat
1 m. [LC] [ISL] Dignitat de sultà.
2 m. [HIH] [LC] [ISL] Temps que dura el govern d’un sultà.
3 m. [HIH] [LC] [ISL] Territori governat per un sultà.
suma
1 1 f. [LC] [MT] Agregat de dos o més nombres, quantitats, expressions algebraiques, etc. La suma de 8 i 12 és 20.
1 2 f. [LC] PER EXT. La suma dels béns i dels mals d’aquesta vida. Una suma considerable de coneixements.
1 3 [LC] en suma loc. adv. Tot comptat.
2 f. [LC] Quantitat de moneda. Hi va dedicar una suma important.
sumable
adj. [MT] Susceptible d’ésser sumat.
sumac
m. [LC] [IQ] [BOS] Arbust o arbret del gènere Rhus, de la família de les anacardiàcies, laticífer i poc o molt metzinós, caducifoli o semicaducifoli, de fulles compostes, flors petites en panícula i fruit en drupa poc sucosa, l’escorça del qual, molt rica en tanins, s’empra en blanqueria.
sumacar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de sumacs.
sumació
f. [MT] Acció de sumar, especialment els termes d’una sèrie.
sumador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que suma.
1 2 f. [ECO] Aparell mecànic que serveix per a fer operacions matemàtiques simples, com ara sumar, restar i multiplicar.
2 1 m. [EL] Circuit, dispositiu, etc., destinat a sumar diverses quantitats numèriques.
2 2 [EL] sumador binari En inform., circuit lògic, format per dos semisumadors, destinat a sumar dos senyals binaris cadascun dels quals d’un bit.
sumand
m. [MT] [LC] Quantitat a sumar en fer una suma.
sumar
1 1 v. tr. [LC] [MT] Fer la suma (de dos o més nombres, quantitats, expressions algebraiques, etc.), reunir en una (dues o més coses de la mateixa naturalesa). Sumar 8 i 12: el resultat és 20. Sumeu tots els vostres esforços.
1 2 v. tr. [LC] Donar (tal o tal suma). 8 i 12 sumen 20.
2 intr. pron. [LC] AFEGIR-SE. Els estudiants se sumaran a la vaga.
sumari -ària
1 adj. [LC] Reduït a compendi, a resum. Exposició sumària. Judici sumari.
2 1 m. [LC] [CO] [BB] Resum, compendi.
2 2 m. [BB] [AF] Taula dels continguts d’un llibre, de les parts en què està dividit.
2 3 m. [BB] [AF] Índex 5 1.
3 1 m. [DR] Conjunt d’actuacions practicades pel jutge d’instrucció en les causes per delictes greus, tendents a escatir els fets i determinar les persones que en són responsables.
3 2 f. [DR] Procés escrit.
sumàriament
adv. [LC] D’una manera sumària.
sumaríssim -a
adj. [DR] [LC] Que té una tramitació molt breu, s’aplica a un judici o a un procediment civil.
sumeri -èria
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Sumer.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Sumer o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua antiga parlada a Sumer.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sumeri.
sumir
1 1 v. tr. [LC] Enfonsar sota la terra o l’aigua.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Sumir-se en la desesperació. La conquesta va sumir l’economia catalana en la misèria.
2 tr. [RE] El sacerdot, prendre en la missa (el cos i la sang de Jesucrist sota les espècies del pa i del vi).
summa
f. [LC] Recopilació de totes les parts d’una ciència. Summa teològica.
summament
adv. [LC] EXTREMAMENT.
summe -a
adj. [LC] Suprem 1. Un afer de summa importància. El summe pontífex.
summitat
1 f. [LC] Cim 1 1. En la summitat d’una alta muntanya.
2 f. [LC] PER EXT. La summitat de l’art, de la ciència.
súmmum
m. [LC] El grau més alt al qual arriba alguna cosa. El súmmum de l’elegància.
sumoll
1 m. [LC] [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm negre de grans grossos i llargaruts.
2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep sumoll.
sumpció
f. [RE] Acció de sumir o consumir les espècies sobrants després de la comunió de la missa.
sumptuari -ària
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al luxe.
sumptuós -osa
adj. [LC] Que és d’una gran magnificència, molt luxós, molt ric. Una sala sumptuosa. Una festa sumptuosa.
sumptuosament
adv. [LC] Amb sumptuositat.
sumptuositat
f. [LC] Qualitat de sumptuós.
sunna
f. [AN] [ISL] Conjunt de preceptes islàmics, fixats prenent com a model la conducta de Mahoma i dels seus primers companys.
sunnita
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a la sunna o als sunnites.
2 m. i f. [AN] [ISL] Persona que professa la sunna i forma part de la comunitat més gran de musulmans.
sunyer
m. [LC] En el llenguatge infantil, la son. Ja corre el sunyer.
suor
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Líquid secretat per les glàndules sudorípares de la pell que té funcions termoreguladores i excretores.
2 f. [LC] Suada, especialment en sentit figurat. Ho han aconseguit amb moltes suors i un treball intens.
3 f. [LC] Líquid que es destil·la per porositat d’una pedra, d’un recipient, etc.
suós -osa
1 adj. [LC] Humit de suor.
2 adj. [LC] De la naturalesa de la suor.
supedani
m. [AR] Suport que solen dur algunes creus en el qual van clavats els peus del Crist.
supeditació
f. [LC] Acció de supeditar o de supeditar-se; l’efecte.
supeditar
1 v. tr. [LC] Fer dependre (una cosa) d’una altra. Supeditar una acció al resultat d’una altra.
2 tr. i intr. pron. [LC] SOTMETRE.
súper1
1 adj. [LC] POP. Molt bo, magnífic. S’han comprat un cotxe súper. El dinar ha estat súper. Una festa súper.
2 adv. [LC] POP. Ens ho hem passat súper!
súper2 -a
adj. [BO] No soldat al tàlem floral, de manera que resta per sobre dels altres verticils, s’aplica a l’ovari i al gineceu.
super-
[LC] Prefix que significa ‘sobre’, ‘més enllà’, ‘en excés’. Ex.: supermaxil·lar, superposar, supervivent, superabundant.
superabilitat
f. [LC] Qualitat de superable.
superable
adj. [LC] Que pot ésser superat.
superació
f. [LC] Acció de superar o de superar-se.
superar
1 v. tr. [LC] [AD] Ultrapassar (algú) en alguna cosa.
2 v. tr. [LC] Vèncer (un obstacle, una dificultat, etc.).
3 intr. pron. [LC] Fer alguna cosa més bé que altres vegades, anar més enllà. En aquest últim llibre l’autor s’ha superat.
superàvit
m. [ECT] [LC] Excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
superb -a
1 adj. [LC] D’una magnificència, d’una bellesa que imposa. És un palau superb. És una dona superba.
2 adj. [LC] SUPERBIÓS.
superbament
adv. [LC] D’una manera superba.
supèrbia
1 f. [LC] Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres. La supèrbia és un dels set pecats capitals.
2 f. [LC] Desig immoderat de la pròpia exaltació. Una persona carregada de supèrbia.
superbiós -osa
1 adj. [LC] Que té supèrbia. És un home superbiós.
2 adj. [LC] Que revela supèrbia. Paraules superbioses.
superbiosament
adv. [LC] Amb supèrbia.
supercarburant
m. [IMI] GASOLINA SÚPER.
superconductivitat
f. [FIF] Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada i diamagnetisme perfecte quan es troben per sota d’una temperatura característica del material, generalment propera al zero absolut.
superconductor -a
adj. [FIF] Que presenta superconductivitat.
supercrític -a
adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a les condicions de pressió i temperatura d’un sistema gasós o líquid superiors a les corresponents al seu punt crític.
supercúmul
m. [FIA] Conjunt de cúmuls de galàxies.
superdotat -ada
adj. i m. i f. [PE] [PS] Que té les capacitats intel·lectuals molt superiors a la mitjana. Un infant superdotat. Els superdotats són una minoria.
superego
m. [PS] SUPERJÒ.
supereminència
f. [LC] Qualitat de supereminent.
supereminent
adj. [LC] Eminent en grau superior.
supererogació
f. [LC] Acció de fer més d’allò a què hom està obligat.
supererogatori -òria
adj. [LC] Relatiu a la supererogació.
superestructura
f. [ECT] Conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.
superfamília
f. [EG] Grup de classificació taxonòmica immediatament inferior a l’ordre, que inclou famílies afins.
superfetació
f. [ZOA] Concepció d’un segon fetus durant l’embaràs.
superfí -ina
adj. [LC] Molt fi.
superficial
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la superfície.
1 2 adj. [LC] Que és a la superfície.
2 adj. [LC] Que manca de profunditat. Un examen superficial. Una coneixença superficial de la qüestió. Un home superficial.
superficialitat
f. [LC] Qualitat de superficial, mancança de profunditat.
superficialment
adv. [LC] D’una manera superficial.
superfície
1 1 f. [LC] Part externa d’un cos que el limita per tots costats. La superfície de la Terra. Un cos que presenta poca superfície al vent. Els dofins surten a respirar a la superfície del mar.
1 2 [LC] [FIF] superfície lliure Superfície que limita un líquid en equilibri a la seva part superior.
1 3 [FIA] superfície solar Capa més profunda de la fotosfera solar.
1 4 f. [LC] Aparença exterior. No veure sinó la superfície de les coses.
2 1 f. [MT] En geom., magnitud contínua que té sols dues dimensions, llargària i amplària, però no gruix. Superfície corba. Superfície esfèrica. Superfície cònica, cilíndrica. Superfície reglada, desenvolupable.
2 2 [MT] superfície de revolució Superfície engendrada per la rotació d’una corba entorn d’un eix.
2 3 [LC] [MT] superfície guerxa Superfície reglada que no es pot desenvolupar en un pla.
2 4 [MT] superfície plana Pla11 1.
2 5 [MT] superfície quàdrica Superfície algebraica de segon grau a l’espai de tres dimensions.
2 6 [MT] superfície reglada Superfície engendrada per una recta.
3 f. [GL] superfície d’estratificació Interfície que separa dos estrats.
4 1 f. [FIF] superfície d’ona Superfície formada pels punts en què l’ona té la mateixa fase en el mateix instant.
4 2 [FIF] superfície de nivell [o superfície equipotencial] En un camp conservatiu, superfície formada per tots els punts que tenen el mateix potencial.
4 3 [FIF] superfície neutra Superfície que no s’allarga ni es contrau en una estructura mecànica sotmesa a flexió.
superflu -èrflua
adj. [LC] Que és de més d’allò que és necessari o suficient, que no ve a res i, per tant, inútil, inoportú. Despèn més en les coses supèrflues que en les necessàries. Tot això són despeses supèrflues. Adornaments superflus. Aquesta recomanació és supèrflua. Li semblà superflu d’afegir res més al que ja havia dit.
supèrfluament
adv. [LC] Amb superfluïtat.
superfluïdesa
f. [FIF] Propietat que tenen determinats líquids de fluir sense viscositat a través de capil·lars o escletxes a temperatures molt baixes.
superfluïtat
1 f. [LC] Qualitat de superflu.
2 f. [LC] Cosa supèrflua.
superfosfat
m. [AGA] [QU] Fosfat de calci monobàsic obtingut industrialment per acció de l’àcid sulfúric sobre el fosfat de calci tribàsic, emprat com a adob en agricultura.
supergènic -a
adj. [MI] En min., format a molt poca profunditat per efecte de la meteorització. Jaciment supergènic.
superheterodí -ina
adj. [EL] Que consisteix a convertir les ones hertzianes en ones d’una freqüència intermèdia fixa, s’aplica a un procediment de recepció d’ones electromagnètiques. Receptor superheterodí.
superhome
1 m. [FS] [LC] Ésser superior a l’home actual devers el qual ha de tendir l’home segons certs filòsofs.
2 m. [LC] Home molt superior als altres.
superíndex
m. [MT] Índex que es posa a la part superior d’un símbol.
superintendència
f. [LC] Càrrec, funció, de superintendent.
superintendent
m. i f. [LC] [PR] [DE] Administrador en cap de certs serveis.
superior1
1 adj. [LC] Situat més amunt. El nivell d’aquest llac és superior al d’aquell altre. La part superior d’una columna. El llavi superior.
2 1 adj. [LC] A un nivell més alt quant al grau, al rang, a la importància, al valor, al mèrit. La primera part del llibre és excel·lent, molt superior a la segona. Els castellans eren en nombre superior als portuguesos.
2 2 adj. [LC] De grau, rang, importància o valor alt, elevat. Un drap de qualitat superior. Un home superior. Un mèrit superior.
2 3 m. i f. [LC] [PR] Persona que té autoritat sobre una altra. L’obediència als superiors.
3 adj. [LC] Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Ell és superior als sofriments.
4 adj. [BI] Que presenta una evolució biològica avançada. La flor és l’òrgan reproductor de les plantes superiors.
5 adj. [HIH] [GL] En la seva darrera etapa, s’aplica a un període prehistòric o una era geològica. Paleolític superior. Cretaci superior.
superior2 superiora
m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que governa una congregació o una comunitat religiosa.
superiorat
m. [RE] [LC] Càrrec o dignitat de superior o superiora d’una congregació o d’una comunitat religiosa.
superioritat
1 f. [LC] Qualitat de superior, de més important i valuós. La superioritat de l’artilleria francesa sobre l’espanyola.
2 f. [LC] Persona o conjunt de persones que exerceixen l’autoritat superior. Adreçar una sol·licitud a la superioritat.
superiorment
adv. [LC] D’una manera superior.
superjò
[pl. -jòs]
m. [PS] En psicoanàlisi, part de la personalitat que es troba per damunt de la consciència i controla les activitats conscients mitjançant un codi moral més o menys rígid.
superlatiu -iva
1 1 adj. [LC] Que ateny el nivell més alt, o molt alt, d’una qualitat. Ella és bona, dolenta, en grau superlatiu.
1 2 adj. [LC] Que expressa el grau superlatiu.
2 1 m. [FL] Grau de l’adjectiu o de l’adverbi que expressa la qualitat o la modalitat en un nivell d’intensitat màxim.
2 2 m. [FL] Mot o grup de mots que expressen el grau superlatiu.
2 3 [FL] superlatiu absolut Superlatiu que expressa un grau molt alt amb independència de tot altre objecte.
2 4 [FL] superlatiu relatiu Superlatiu que expressa el grau més alt en comparació d’altres objectes.
superlativament
adv. [LC] En grau superlatiu.
supermercat
m. [ECT] [LC] Establiment comercial d’autoservei amb una àmplia oferta de productes de consum, sobretot d’alimentació.
supernal
adj. [LC] Suprem 1. La supernal clemència divina.
supernova
f. [FIA] Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva lluminositat per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor milions de vegades més gran que l’original, i després s’extingeix.
supernumerari -ària
adj. [LC] Que és de més dels que està establert que hi ha d’haver. Òrgan supernumerari. Professora supernumerària.
supero-
[LC] Forma prefixada del mot ll. superus, ‘superior’. Ex.: superoexterior, superoinferior, superolateral, superoanterior, superoposterior, superomedià.
superordre
m. [BI] [ZOA] [EG] [BO] Grup de classificació taxonòmica superior a l’ordre.
superovàric -a
adj. [BO] En bot., que té l’ovari súper.
superòxid
m. [QU] Compost de caràcter oxidant molt fort, que conté l’anió O2-, combinat amb els cations dels metalls més electropositius.
superpoblació
f. [GG] [AGR] Excés de població en relació amb els recursos naturals i econòmics d’un territori.
superpoblat -ada
adj. [LC] Que té superpoblació.
superposar
1 v. tr. [LC] Posar (l’una cosa) sobre l’altra.
2 intr. pron. [LC] El paisatge humà s’ha superposat al paisatge natural.
superposició
f. [LC] Acció de superposar o de superposar-se; l’efecte.
superpotència
f. [PO] Estat que té un gran poder econòmic, polític i militar.
superproducció
1 f. [LC] [ECT] SOBREPRODUCCIÓ.
2 f. [JE] [LC] Film realitzat amb un cost elevat i molts mitjans de producció.
superpurgació
f. [LC] Purgació excessiva.
superrealisme
m. [AR] [FLL] SURREALISME.
superrealista
adj. i m. i f. [LC] SURREALISTA.
supersònic -a
adj. [FIF] Més ràpid que la velocitat del so. Velocitat supersònica. Avió supersònic.
superstició
1 1 f. [LC] [AN] Excessiva reverència o por per les coses desconegudes o misterioses.
1 2 f. [LC] [AN] Creença religiosa considerada com a irracional.
2 f. [LC] Excés d’escrúpol amb què hom observa certes coses. Tenir la superstició de l’etiqueta.
supersticiós -osa
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la superstició.
2 adj. [LC] Que és efecte de la superstició. Pràctiques supersticioses.
3 adj. [LC] Que té una superstició o supersticions. És un poble supersticiós.
supersticiosament
adv. [LC] Amb superstició.
superstrat
m. [FL] Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït temporalment i àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat alguns trets lingüístics.
supersubstancial
adj. [LC] Que és esperit, que pertany a l’esperit.
supervenció
f. [LC] Acció de venir una cosa després d’una altra, a més d’aquesta.
supervisar
v. tr. [LC] Sotmetre a examen (alguna cosa, una activitat) per comprovar-ne la correcció.
supervisió
f. [LC] Acció de supervisar.
supervisor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [AD] [PR] [HO] Que supervisa. Consell supervisor. Un supervisor molt estricte. La supervisora de l’hotel.
2 adj. [IN] En inform., encarregat de regular el flux de feines i tasques d’un ordinador, s’aplica a programes del sistema operatiu.
supervivència
f. [LC] Acció de sobreviure; l’efecte.
supervivent
adj. i m. i f. [LC] Que sobreviu. La tropa supervivent del combat. Han trobat tres supervivents entre la runa de l’edifici.
superxeria
f. [LC] Engany pel qual hom fa prendre quelcom pel que no és.
supí -ina
1 adj. [LC] [MD] Ajagut d’esquena, de sobines.
2 adj. [LC] Molt gran i inexcusable, s’aplica a ignorància.
3 m. [FL] Substantiu verbal propi d’algunes llengües indoeuropees.
supinació
1 f. [ZOA] [MD] Posició d’una persona ajaguda d’esquena, de la mà amb el palmell mirant endalt.
2 f. [MD] [ZOA] Moviment de l’avantbraç que produeix aquesta posició de la mà.
supinador -a
1 adj. [ZOA] [MD] Que produeix la supinació.
2 m. [MD] [ZOA] Múscul supinador.
supinament
adv. [LC] D’una manera supina.
suplantable
adj. [LC] Que pot ésser suplantat.
suplantació
f. [LC] Acció de suplantar; l’efecte.
suplantador -a
adj. i m. i f. [LC] Que suplanta.
suplantar
1 v. tr. [LC] [DR] Prendre el lloc (d’algú) traient-l’en deslleialment, fent-l’en excloure, etc. Li va fer perdre la plaça per suplantar-lo. Suplantar un concurrent, un rival.
2 v. tr. [DR] En un escrit, substituir (paraules o frases).
supleció
f. [FL] Fenomen pel qual les formes inexistents d’un paradigma defectiu són cobertes amb formes que pertanyen a un altre paradigma.
suplement
1 1 m. [LC] [HO] [DR] Allò que s’afegeix a una cosa per fer-la més completa. Un suplement nutritiu. Suplement de llegítima.
1 2 [AD] suplement de crèdit Crèdit suplementari que es concedeix mitjançant una modificació dels pressupostos de l’Administració pública.
1 3 [MT] suplement d’un angle Angle que cal sumar a un angle donat per a obtenir un angle de 180°, dos angles rectes.
1 4 [MT] suplement d’un arc Arc que cal sumar a un arc donat per a obtenir un arc de 180°.
2 m. [CO] [FLL] [BB] [AF] Publicació annexa a una altra, que pot ésser periòdica o no, de caràcter complementari. Tal diari publicava un suplement setmanal il·lustrat. El suplement dominical d’un diari. Aquesta revista té un suplement literari molt bo. Ha aparegut el suplement de l’enciclopèdia.
3 m. [FL] En gram., complement de règim.
suplementari -ària
adj. [LC] [MT] Que constitueix un suplement. Un capital suplementari. L’angle suplementari d’un altre. Un arc de 60° i un de 120° són suplementaris.
suplementàriament
adv. [LC] Com a suplement.
suplència
1 f. [LC] Acció de suplir.
2 f. [LC] [PR] Funció del suplent.
suplent
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que supleix algú en les seves funcions.
supletiu -iva
1 adj. [LC] Que supleix una deficiència.
2 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la supleció.
2 2 adj. [FL] Que completa les formes que falten en els paradigmes de verbs o de noms defectius. Les formes supletives del verb anar.
supletivament
adv. [LC] Suplint deficiències.
supletori -òria
1 adj. [LC] SUPLETIU.
2 1 adj. [LC] SUPLEMENTARI. Un moble supletori.
2 2 m. [LC] Telèfon suplementari, connectat a un de principal.
súplica
1 1 f. [LC] Acció de suplicar.
1 2 f. [LC] Paraules, escrit, amb què hom suplica. Les seves súpliques foren escoltades.
2 1 f. [BB] [DR] Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial sol·licitant una resolució de justícia o de gràcia. Recurs de súplica.
2 2 f. [BB] Sol·licitud escrita, especialment l’adreçada a la cúria pontifícia.
suplicació
f. [LC] [DR] Acció de suplicar, de sol·licitar súplica.
suplicador -a
adj. [LC] SUPLICANT.
suplicant
adj. i m. i f. [LC] Que suplica.
suplicar
1 v. tr. [LC] Demanar amb submissió i humilitat. Suplicar una gràcia a una autoritat.
2 v. tr. [LC] Demanar amb humilitat (a algú). Suplicar Déu. Suplicar el rei.
suplicatori -òria
1 adj. [LC] Que denota o implica una súplica.
2 m. [LC] Escrit suplicatori.
suplici
1 1 m. [LC] [DR] Pena corporal greu. El suplici de la flagel·lació.
1 2 [LC] darrer suplici Pena de mort.
2 1 m. [LC] Patiment atroç. Haguérem de passar el suplici de la fam.
2 2 [LC] suplici de Tàntal Suplici de qui té a tocar allò que desitja sense poder-ho abastar.
2 3 m. [LC] PATIMENT. Haver-lo d’escoltar hores i hores: quin suplici!
suplidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que supleix.
suplir
[p. p. suplert (o suplit)]
1 v. tr. [LC] Proveir amb una cosa (a la manca d’una altra). Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu.
2 v. tr. [LC] Posar-se en el lloc (d’un altre o d’una altra cosa que manca).
3 v. tr. [LC] Reemplaçar provisòriament (algú) fent les seves funcions. Aquest professor, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor Bofill.
suport
1 1 m. [LC] Acció d’advocar per alguna cosa a obtenir, a acordar, etc., de mantenir-la, de defensar-la. Parlar en suport d’una proposició. Prestar, donar, el seu suport a algú. Recaptar el suport d’algú.
1 2 m. [LC] ANT. Acció de suportar.
2 1 m. [LC] Allò que suporta o sosté. Quatre pilars que serveixen de suport a la volta.
2 2 m. [LC] PER EXT. Ell és l’únic suport de la família.
3 m. [HIG] En heràld., figura animal que aguanta un escut o l’acompanya.
4 1 m. [BB] [EI] [IN] Material o aparell emprat per a enregistrar informació. Suport òptic.
4 2 [IN] suport magnètic Element dotat d’un recobriment d’un material magnètic, que permet escriure i llegir dades en forma de variacions puntuals de magnetisme.
4 3 [IN] suport òptic Element dotat d’un recobriment metal·litzat, que permet escriure i llegir dades binàries mitjançant un raig làser.
5 m. [CO] [BB] suport publicitari Mitjà de comunicació que és emprat en una campanya de publicitat per a difondre els seus missatges.
suportable
adj. [LC] Que pot ésser suportat, sofert.
suportablement
adv. [LC] D’una manera suportable.
suportar
1 v. tr. [LC] Aguantar al damunt el pes (d’una cosa) impedint que caigui o s’enfonsi. Els pilars que suporten la volta.
2 v. tr. [LC] Rebre (el pes, l’esforç, d’una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no pogué suportar el pes de la neu i s’enfonsà. La nau no podia suportar més temps els cops de mar.
3 v. tr. [LC] Tolerar, sofrir amb resignació. L’estómac no em suporta cap aliment. Suportar les privacions. No sé com suportes les seves impertinències. Suportar-se els uns als altres.
suposable
adj. [LC] Que pot ésser suposat.
suposadament
adv. [LC] En suposició.
suposador -a
adj. i m. i f. [LC] Que suposa.
suposança
f. [LC] SUPOSICIÓ.
suposar
1 1 v. tr. [LC] Algú, admetre com a cert o real (allò que imagina com a tal). Jo suposo que ja deuen haver arribat.
1 2 v. tr. [LC] Admetre com a ver per als efectes d’una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t’he dit.
1 3 v. tr. [LC] Presentar com a real o autèntic (allò que hom sap que no ho és).
2 1 tr. [LC] Ésser conseqüència (de quelcom). Aquest premi suposa un gran esforç.
2 2 tr. [LC] Tenir com a conseqüència, tenir més o menys importància. Les riuades suposen una gran pèrdua. Aquells diners suposaven molt per a ella.
suposició
1 1 f. [LC] Acció de suposar. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició.
1 2 f. [LC] Proposició que expressa allò que hom suposa.
2 f. [LC] [FS] En la lògica medieval, manera de significar d’un terme segons que aquest sigui pres en la seva materialitat o remeti a un concepte o a un individu.
supòsit
1 m. [LC] Allò que hom suposa o admet com a real o cert.
2 [LC] de supòsit loc. adj. D’importància, de categoria. Gent de supòsit. Un present de molt supòsit.
supositici -ícia
adj. [LC] Que és suposat, fingit o fals. Uns poemes signats amb nom supositici.
supositiu -iva
adj. [LC] Que implica suposició.
supositivament
adv. [LC] D’una manera supositiva.
supositori
m. [LC] [MD] Cilindre o con d’una substància medicamentosa sòlida que s’administra per via rectal.
supra-
[LC] Prefix que significa ‘sobre’, ‘situat damunt de’. Ex.: supraauricular, supraaxil·lar, suprabranquial, supraclavicular, supraescapular, supramaxil·lar, supraorbital, suprarenal.
supraaxil·lar
adj. [ZOA] Situat per damunt de l’aixella.
supraconfessional
adj. [LC] Que està per damunt de les diferents confessions cristianes.
supraescapular
adj. [LC] Situat damunt l’escàpula.
supraglotal
1 adj. [FL] Situat per damunt de la glotis. Cavitat supraglotal.
2 adj. [FL] Ejectiu 2. Consonant supraglotal.
supraglòtic -a
adj. [FL] SUPRAGLOTAL.
suprajectiu -iva
adj. [MT] Exhaustiu 2. Aplicació suprajectiva.
supramundà -ana
adj. [LC] Que està per damunt del món visible.
supranatural
adj. [SO] [AN] Que excedeix les lleis de la natura, tal com aquestes lleis són compreses per un grup o una cultura determinats.
suprarenal
adj. [ZOA] Situat damunt el ronyó.
suprasegmental
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a seqüències de més d’un segment fònic. L’entonació és un fenomen suprasegmental. Fonologia suprasegmental.
suprasensible
adj. [LC] Que està per damunt de la realitat sensible.
supraterrenal
adj. [LC] Que està per damunt de les coses terrenals.
suprem -a
1 adj. [LC] Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim. El poder suprem. El tribunal suprem. Esforç suprem.
2 m. [MT] En mat., la més petita de les fites superiors.
supremacia
f. [LC] Preeminència per damunt de tots.
supremament
adv. [LC] D’una manera suprema.
suprematisme
m. [AR] Tendència pictòrica avantguardista, originada a la Rússia de començaments del segle XX, que propugna un alliberament total de l’art respecte de la figuració i una austeritat extrema.
supressió
f. [LC] Acció de suprimir; l’efecte.
supressiu -iva
adj. [LC] Que tendeix a suprimir.
supressor -a
1 adj. [LC] Que suprimeix.
2 1 m. [EL] Reixa auxiliar de les que hi ha en certs tubs electrònics.
2 2 [EL] supressor de soroll Sistema dissenyat per minimitzar el soroll produït per les cintes magnètiques, les bandes sonores, els fonocaptors, els equips de radiodifusió, etc.
suprimible
adj. [LC] Que pot ésser suprimit.
suprimir
v. tr. [LC] Fer desaparèixer. Suprimir dues ratlles d’un escrit. El papa ha suprimit algunes festes. Suprimir una plaça per economia. L’autoritat va suprimir alguns diaris. Suprimir una pensió a algú.
supuració
1 f. [LC] [MD] Acció de supurar.
2 f. [LC] [MD] Matèria supurada.
supurar
v. intr. [LC] [MD] Produir pus.
supuratiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Que promou la supuració.
2 m. [MD] Medicament supuratiu.
suputació
f. [LC] [AD] Acció de suputar.
suputar
v. tr. [LC] [AD] Avaluar indirectament (una quantitat).
suquejar
v. intr. [LC] Treure suc. Uns tomàquets molt madurs, que suquegen. La ferida li suqueja.
suquet
m. [HO] Plat de peix variat, de vegades amb crustacis i mol·luscos, preparat amb un sofregit d’oli, all, farina, tomàquet i julivert, al qual s’afegeix aigua, sal i pebre.
sura
f. [AN] [ISL] Capítol de l’Alcorà.
surà
[pl. -às]
m. [LC] [IT] Teixit de seda assarjat.
surada
1 f. [TRA] Acció de surar, especialment una nau. Posar un vaixell en surada.
2 f. [LC] [TRA] [AGP] Conjunt de suros d’un ormeig de pesca.
sural
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al tou de la cama. Artèries surals.
surant
adj. [LC] Que sura.
surar
1 v. intr. [LC] Un cos, sostenir-se a la superfície d’un líquid per l’impuls de baix a dalt que el líquid exerceix sobre el dit cos. Si els tireu a l’aigua, alguns suren, però la majoria se’n van a fons.
2 intr. [LC] Prosperar 2. Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura.
sureda
f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de sureres.
surenc
m. [LC] [BOB] SURENY.
sureny
1 m. [LC] [BOB] Bolet de l’ordre de les boletals, de carn molsuda i compacta, cama sovint obesa i colors brunencs, molt apreciat com a comestible tant en fresc com prèviament assecat (Boletus edulis, B. reticulatus, B. pinophilus i espècies afins).
2 [BOB] sureny castany Bolet comestible de l’ordre de les boletals, brunenc i de porus blancs (Gyroporus castaneus).
3 [BOB] sureny fosc Sureny de barret bru molt fosc, que viu sota planifolis, especialment en suredes, i és molt apreciat com a comestible (Boletus aereus).
surer -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al suro.
1 2 m. [LC] [BOS] SURERA.
2 m. [LC] [ZOP] BALLESTA2.
surera
f. [LC] [BOS] [AGF] Arbre perennifoli de la família de les fagàcies, semblant a l’alzina, però de capçada no tan densa i d’escorça molt gruixuda, el suro, que fa boscos, quasi sempre força clars, en llocs secs i assolellats de les terres mediterrànies occidentals, sobre terrenys àrids, sovint plantat per beneficiar-ne el suro (Quercus suber).
surf
1 m. [SP] Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades.
2 [SP] surf de vela Esport nàutic que consisteix a navegar amb una planxa de vela.
surfista
adj. i m. i f. [LC] [SP] Que practica el surf.
surgència
f. [GL] Eixida a l’exterior de l’aigua infiltrada en qualsevol sistema hidrogeològic, o de l’aigua absorbida en un carst, per qualsevol conducte subterrani.
suro
1 1 m. [LC] [IMI] [BOS] [AGF] Escorça de la surera, molt gruixuda, lleugera i impermeable. Un tap de suro. Suro pelagrí.
1 2 m. [LC] Tros d’escorça de la surera.
1 3 [LC] [AGF] suro assaonat Suro que ja és fet i que té de dotze a divuit anys.
1 4 [IMI] suro en escruix Suro no trencat, tal com els peladors l’han tret de l’arbre.
1 5 m. [LC] Peça de suro o d’alguna altra matèria emprada com a surada dels ormejos. Els suros d’una xarxa.
1 6 [LC] POP. ésser algú un suro Ésser molt toix.
2 m. [BOS] SURERA.
surolí
m. [AGF] [BOS] Arbre de la família de les fagàcies, resultant de la hibridació de l’alzina i la surera, de suro prim i fulles semblants a les de l’alzina (Quercus × morisii).
surós -osa
1 adj. [LC] Semblant al suro.
2 adj. [LC] Que conté suro.
surra
f. [LC] NATJADA.
surrealisme
m. [AR] [FS] [FLL] Moviment literari, artístic i filosòfic, sorgit a França l’any 1924, que proclama l’automatisme psíquic, la ruptura de la sintaxi, la violenta associació d’imatges incoherents i la importància del món oníric, de l’instint i de la revolta.
surrealista
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al surrealisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [AR] Seguidor del surrealisme.
surrejar
v. tr. [LC] NATJAR.
surt
m. [LC] SOBRESALT.
suscepció
f. [LC] Acció de rebre alguna cosa en si mateix.
susceptància
f. [EE] En un circuit de corrent altern, component de l’admitància, igual al quocient entre la reactància i el quadrat de la impedància.
susceptibilitat
1 f. [LC] Qualitat de susceptible. La susceptibilitat d’un òrgan. Ferir la susceptibilitat d’algú.
2 f. [FIF] susceptibilitat magnètica Relació entre la imantació d’un cos i la inducció magnètica que actua sobre ell.
susceptible
1 1 adj. [LC] Capaç d’admetre una modificació, una impressió. Una cosa susceptible de millorament, de perfeccionament.
1 2 adj. [LC] Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible.
2 adj. [LC] Que té una disposició a ofendre’s fàcilment. No li diguis que ho ha fet malament, perquè és molt susceptible i s’enfadarà. Quin caràcter tan susceptible: no admet cap crítica.
suscitabilitat
f. [LC] Qualitat de suscitable.
suscitable
adj. [LC] Que pot ésser suscitat.
suscitació
f. [LC] Acció de suscitar.
suscitador -a
adj. i m. i f. [LC] Que suscita.
suscitament
m. [LC] SUSCITACIÓ.
suscitar
v. tr. [LC] Fer néixer (una cosa), promoure-la. Suscitar una qüestió. Això va suscitar la guerra.
susdit -a
adj. [LC] Esmentat més amunt, damunt dit.
suslic
m. [ZOM] suslic europeu ESQUIROL RATLLAT.
suspecte -a
adj. [LC] SOSPITÓS. Gent suspecta.
suspendre
[quant a la flexió, com aprendre]
1 1 v. tr. [LC] Tenir (alguna cosa) en l’aire de manera que pengi. Una bola suspesa per un fil al sostre. Un pont suspès. L’espasa suspesa sobre el cap de Dàmocles.
1 2 [LC] estar suspès dels llavis d’algú Escoltar-lo àvidament. L’auditori estava suspès dels llavis del conferenciant.
1 3 v. tr. [LC] Sostenir (alguna cosa) enlaire com si estigués penjada. La pols suspesa en l’aire.
2 1 tr. [LC] [AD] [PO] Tenir algun temps deturat el curs (d’una cosa). Suspendre els treballs començats.
2 2 tr. [LC] [AD] [PO] Diferir momentàniament. Suspendre un comerciant els pagaments. Suspendre una sentència.
2 3 tr. [DR] [PO] Deixar sense efecte temporalment. Suspendre les garanties constitucionals.
2 4 tr. [LC] [AD] [PO] Privar temporalment del càrrec, funció, sou, etc. Suspendre un professor de les seves funcions i sou.
2 5 tr. [LC] [PE] Negar l’aprovació (a un examinand). Dels sis examinands n’han suspesos quatre.
2 6 tr. [LC] Rebre la qualificació de suspens (en una assignatura). Li van suspendre la geografia. Si el noi no estudia, suspendrà.
suspens -a
1 1 adj. [LC] Que està perplex, indecís.
1 2 [LC] en suspens loc. adv. En estat d’expectació, d’indecisió.
2 1 m. [JE] [FLL] [CO] Expectació creada en un moment, una escena, un passatge, o en bona part d’una novel·la o un film, que desvetlla un estat de curiositat o angoixa.
2 2 [JE] [FLL] [CO] de suspens loc. adj. Que té suspens. Novel·la de suspens.
3 m. [LC] [PE] Nota d’haver estat suspès en un examen.
suspensió
1 1 f. [DR] [PO] [AD] Acció de suspendre; l’efecte. La suspensió dels treballs. La suspensió d’un funcionari. Suspensió de funcions. Suspensió de garanties constitucionals.
1 2 [ECT] [DR] suspensió de pagaments Situació d’insolvència transitòria d’una persona física o jurídica, la qual pot ésser aixecada si l’actiu és superior al passiu o, en cas contrari, pot conduir al concurs de creditors.
2 f. [MU] Adornament en la interpretació musical consistent a retardar lleugerament l’atac d’un so.
3 f. [LC] [EI] [FIF] Allò amb què està suspesa alguna cosa, per exemple, una agulla magnètica, la caixa d’un cotxe, la part mòbil d’un element de mesura. Suspensió de Cardan. Aquest cotxe té molt bona suspensió.
4 1 f. [QU] [FIF] Dispersió estable d’una fase sòlida composta per partícules visibles al microscopi repartides en un líquid o en un gas d’una manera pràcticament uniforme. Pols en suspensió en un fluid.
4 2 f. [GL] Transport de partícules detrítiques a través d’un flux d’aigua o de vent i sense que toquin el fons.
suspensiu -iva
adj. [LC] Que suspèn, que té en suspens. Decret suspensiu.
suspensívor -a
adj. [EG] Que separa i menja material que es troba en suspensió, generalment en l’aigua.
suspensor -a
adj. [LC] Que serveix per a suspendre. Lligament suspensor.
suspensori
1 m. [LC] [MD] Lligament per a sostenir una part o un òrgan.
2 m. [MD] Aparell ortopèdic emprat per a sostenir i fixar els testicles en casos d’hipertròfia o d’estats patològics.
suspicaç
adj. [LC] Propens a la sospita, a concebre sospites, a tenir desconfiança.
suspicàcia
f. [LC] Qualitat de suspicaç.
suspicaçment
adv. [LC] D’una manera suspicaç.
suspició
f. [LC] Sospita 1.
sustentable
adj. [LC] Que pot ésser sustentat.
sustentació
f. [LC] Acció de sustentar.
sustentacle
m. [LC] Allò que serveix per a sostenir alguna cosa. Una peça de ferro feia de sustentacle del llum.
sustentacular
adj. [LC] Que serveix de sustentacle.
sustentador -a
adj. i m. i f. [LC] Que sustenta.
sustentar
1 v. tr. [LC] Sostenir amb l’aliment necessari, fornir de l’aliment necessari. Els aliments que calen per a sustentar el cos.
2 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) no decaigui, que conservi el seu vigor. Unes promeses que sustentaven l’esperança de la gent.
sutge
m. [LC] [QU] Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum, o bé és arrossegada per aquest a l’exterior i entra a formar part de l’aerosol estable que contamina l’atmosfera.
sutja
f. [LC] SUTGE.
sutjós -osa
adj. [LC] Brut de sutge.
sutura
1 f. [MD] [LC] Cosidura, especialment la que es fa per unir els llavis d’una ferida. Practicar una sutura. Un punt de sutura.
2 1 f. [ZOA] [LC] [MD] Articulació immòbil dels ossos del crani i de la cara.
2 2 [MD] [ZOA] sutura coronal Sutura entre l’os frontal i els parietals del crani.
2 3 [ZOA] [MD] sutura sagital Sutura entre els dos ossos parietals del crani.
3 f. [BO] Línia d’unió ressaltada de les vores concrescents d’un carpel. Sutura ventral d’un llegum.
4 f. [GL] Zona situada al límit entre dues plaques continentals primitivament molt allunyades que després han convergit.
suturar
v. tr. [MD] Unir els llavis (d’una ferida accidental o quirúrgica) mitjançant el material de sutura i amb l’ajuda, en general, d’una agulla.
sutzament
adv. [LC] D’una manera sutza.
sutze -a
adj. [LC] Brut, mancat de netedat.
sutzesa
f. [LC] Qualitat de sutze.
sutzor
f. [LC] SUTZESA.
sutzura
f. [LC] SUTZESA.
swing
[angl.]
1 m. [MU] Qualitat rítmica característica del jazz.
2 m. [LC] [MU] Modalitat de jazz.