estonada
1 f. [LC] Estona llarga. Ja fa una estonada que hauria d’haver arribat.
2 [LC] a estonades loc. adv. DE TANT EN TANT.
estonià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Estònia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Estònia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua uraliana parlada a Estònia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’estonià.
estontol
m. [LC] Puntal 1.
estontolament
m. [LC] APUNTALAMENT.
estontolar
v. tr. i intr. pron. [LC] APUNTALAR.
estop
1 m. [LC] Senyal de circulació que adverteix als vehicles que han d’aturar-se totalment.
2 m. [LC] Llum de fre.
estopa
1 f. [IT] [LC] Part basta que se separa del lli o del cànem en pentinar-los.
2 f. [IT] [LC] Drap que es fa amb aquest fil.
estopada
1 f. [IMI] [LC] Porció d’estopa per a filar.
2 f. [EI] Porció d’estopa untada amb sèu, de cinta sintètica o d’una altra matèria elàstica, que serveix perquè el junt d’una conducció, d’una aixeta, etc., no tingui fuites.
estopeït -ïda
1 adj. [LC] Eixut, espès i sense gust.
2 adj. [LC] De les característiques de l’estopa.
estopejar
1 v. intr. [LC] Ésser tou, flonjo, com l’estopa.
2 tr. [LC] Xopar 2.
3 tr. [IMI] CALAFATAR.
estopenc -a
adj. [LC] Tou, flonjo, com l’estopa. Em rentaré els cabells perquè l’aigua i la sal del mar me’ls han deixat estopencs.
estopeta
f. [IT] [LC] Teixit prim, a la plana, fet d’estopa crua de cànem.
estopí
1 m. [DE] Càpsula de llautó o de matèria plàstica, plena d’una substància detonant, que, per l’acció de l’agulla del percussor, per fricció o pel pas d’un corrent elèctric, inicia la combustió de la càrrega de projecció d’un projectil.
2 m. [DE] Canonet ple de substàncies inflamables que hom introduïa a l’orella del canó d’artilleria per encendre’l.
estoquejar
1 v. tr. [LC] Ferir amb l’estoc.
2 v. tr. [LC] Donar estocades (a algú o a alguna cosa).
estor
1 m. [IT] [ED] Teixit de lli cru propi per a fer cortines.
2 m. [LC] [ED] Cortina feta amb un tros d’estor.
estora
1 f. [LC] [IT] [ED] Peça feta de llates trenades d’espart o de jute, de joncs, de palla, etc., destinada principalment a cobrir el paviment de les habitacions. L’estora de l’entrada, del bany.
2 f. [IT] CATIFA.
estorac
1 m. [BOS] [IQ] Resina treta de l’estírax Styrax officinalis, del Mediterrani oriental i central.
2 m. [MD] [BOS] LIQUIDAMBRE.
estorada
f. [ED] [LC] Acció d’estorar.
estorar
v. tr. [ED] [LC] Cobrir amb una estora o amb estores, especialment el paviment (d’una habitació). A l’hivern estorem el menjador i la sala.
estòrcer
[quant a la flexió, com tòrcer]
v. intr. [LC] Alliberar-se, escapar, d’un mal, d’un perill. Estòrcer dels perills, de mort.
estordidament
adv. [LC] Com un estordit.
estordir
v. tr. [LC] [MD] Un cop fort, una batzegada forta, etc., deixar sense esma, mig estabornit.
estordit -ida
adj. [LC] Que fa les coses sense reflexió.
estorer estorera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven estores.
estoreria
f. [IMI] [LC] Obrador o botiga de l’estorer.
estoret
m. [LC] Ventafocs d’espart.
estoreta
1 f. [LC] Tros petit d’estora circular, rectangular, etc.
2 [LC] estoreta elèctrica Coixinet o peça de tela que s’escalfa mitjançant un corrent elèctric i s’aplica a una part del cos per a efectes terapèutics o de calefacció.
estorlit
m. [ZOO] [LC] TORLIT.
estormeiar
v. tr. [LC] [MD] ESTABORNIR.
estormia
f. [LC] Coixí circular d’estora de palma ple de palla.
estornell
1 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels estúrnids, d’uns 21 centímetres de llargada, plomatge negre amb reflexos verdosos i vermellosos i pigallat de blanc, que vola en estols, sovint de milers d’individus, que és un dels ocells més comuns de l’avifauna europea (Sturnus vulgaris).
1 2 [ZOO] estornell negre Ocell de la família dels estúrnids, de plomatge tot negre (Sturnus unicolor).
1 3 [ZOO] estornell rosat Ocell de la família dels estúrnids, d’uns 21 centímetres de llargada, rosat, amb les ales, cua, cap i gorja negres, propi del sud-est d’Europa i d’Àsia (Sturnus roseus).
2 m. [LC] Persona molt eixerida. És un bon estornell, aquest!
estort -a
adj. [LC] ESTALVI2.
estossada
f. [LC] Acció d’estossar.
estossar
v. tr. [LC] Aterrar a cops.
estossec
m. [LC] [MD] Moviment d’expiració que fa qui estossega.
estossegar
v. intr. [LC] [MD] Fer moviments d’expiració convulsius, violents, sorollosos, provocats per alguna nosa o irritació de les vies respiratòries.
estossinada
1 f. [LC] Acció d’estossinar; l’efecte.
2 f. [LC] Matança de molta gent, feta amb crueltat.
estossinar
v. tr. [LC] Aterrar, matar, a cops. Després del judici la multitud volia estossinar el jutge.
estotar
v. tr. [LC] Trencar el tot (d’un càntir).
estotjar
1 v. tr. [LC] Desar, guardar, (alguna cosa) en un estoig. Van estotjar les relíquies del sant.
2 v. tr. [LC] Tenir guardat (quelcom) dins seu. Aquella arca estotja precioses relíquies.
3 v. tr. [LC] PER EXT. El seu pit estotja els més nobles sentiments.
estovada
f. [LC] Acció d’estovar o d’estovar-se.
estovalles
f. pl. [LC] [ED] TOVALLES.
estovament
1 m. [LC] Acció d’estovar o d’estovar-se; l’efecte.
2 m. [IQA] Operació mecànica de doblegament que es fa sobre les pells condicionades per tal que recuperin la flexibilitat natural.
estovar
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar tou. Estovar un matalàs. Estovar un rosegó amb aigua. La pluja ha estovat la terra. La calor ha estovat la cera.
1 2 intr. pron. [LC] Tornar-se tou. La cera s’estova amb la calor.
2 1 tr. [LC] Fer perdre severitat, rigidesa, (a algú). Sap com enginyar-se-les per a estovar els seus pares.
2 2 intr. pron. [LC] Algú, perdre severitat, rigidesa. Si li ho demanes tu, s’estovarà.
3 tr. [LC] APALLISSAR.
4 tr. [IMI] Posar aigua calenta (dins una bota) perquè s’infli i eviti els traspuaments del líquid que hom hi ha de guardar.
estovor
f. [LC] XAFOGOR.
estràbic -a
1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a l’estrabisme.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’estrabisme.
estrabisme
m. [MD] [LC] Afecció de la vista en què els eixos òptics no poden dirigir-se al mateix objecte, deguda a la contracció o relaxació indegudes d’un o més músculs del globus de l’ull.
estrabo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. strabós, ‘guerxo’, ‘estràbic’. Ex.: estrabometria.
estrabòmetre
m. [MD] Aparell per a mesurar el grau d’estrabisme.
estrabotomia
1 f. [MD] Incisió del tendó d’un dels músculs oculars.
2 f. [MD] Tractament quirúrgic de l’estrabisme que consisteix en el desplaçament d’un dels músculs de l’ull.
estrabul·lat -ada
adj. [LC] DESASSENYAT. És la noia més estrabul·lada que he conegut mai.
estrada
1 f. [LC] [AQ] Part d’una sala, d’una habitació, etc., en què el sòl és més elevat que el de la resta, destinada a col·locar-hi un tron, una cadira, un llit, etc.
2 f. [LC] [OP] ANT. CARRETERA.
estradiol
m. [QU] [MD] [BI] Estrogen molt actiu derivat de la testosterona.
estrafer
[quant a la flexió, com desfer]
1 1 v. tr. [LC] Imitar més o menys bé (algú o quelcom d’un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina.
1 2 v. tr. [LC] Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu.
2 tr. [LC] Canviar (quelcom d’un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal que estrafacis la veu.
estrafet -a
adj. [LC] CONTRAFET.
estrafolari -ària
adj. [LC] Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari.
estrafolàriament
adv. [LC] D’una manera estrafolària.
estrafolla
m. i f. [LC] Persona plena d’enganys. Sou uns estrafolles i no volem tractes amb vosaltres.
estrafolleria
1 f. [LC] Condició d’estrafolla.
2 f. [LC] Acte propi d’un estrafolla.
estragó
m. [BOS] [HO] [LC] Planta de la família de les compostes, de fulles caulinars lanceolades o linears, enteres o un xic dentades, i petits capítols globulosos, verdosos, reunits en panícula, cultivada pel seu fullatge, aromàtic i picant, utilitzat com a condiment (Artemisia dracunculus).
estrall
1 1 m. [LC] Gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat.
1 2 m. [LC] PER EXT. La davantera de l’equip local va fer estralls en la línia defensiva dels contrincants.
2 m. [DR] En l’antic codi penal espanyol, delicte comès mitjançant inundació, incendi, explosió, emmetzinament o algun altre artifici que produeixi grans danys.
estrallar-se
v. intr. pron. [LC] Fer un esforç excessiu, un exercici violent.
estrambot
m. [FLL] Conjunt de versos afegit a una combinació mètrica, especialment a un sonet.
estrambòtic -a
adj. [LC] Que se separa d’allò que hom considera normal i usual. Quina manera de ballar més estrambòtica, aquesta parella! És un home estrambòtic: no hi ha qui l’entengui.
estrambòticament
adv. [LC] D’una manera estrambòtica.
estramoni
m. [BOS] Planta de la família de les solanàcies, metzinosa, de flors blanques en forma d’embut i fruit en càpsula, eriçat de pues, d’origen neotropical i naturalitzada a Europa (Datura stramonium).
estramp
m. [FLL] [FL] VERS LLIURE.
estranger -a
1 adj. [LC] Que és d’un altre país. És estranger: és anglès. Mercaderies estrangeres.
2 m. i f. [LC] [AD] Persona natural d’un país diferent d’aquell on es troba. Un estranger. Al poble conviuen estrangers i nacionals.
3 adj. [LC] Que és altre que el propi país. Les nacions estrangeres.
4 m. [LC] Conjunt de països altres que el propi. Viatjar per l’estranger. És a l’estranger.
estrangeria
f. [LC] [DR] Qualitat, condició, d’estranger.
estrangerisme
1 m. [LC] Afecció exagerada a costums estrangers.
2 m. [FL] Mot manllevat a una llengua estrangera.
estrangerització
f. [LC] Acció d’estrangeritzar o d’estrangeritzar-se; l’efecte.
estrangeritzar
1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., estrangers.
2 intr. [LC] Imitar els costums, les maneres, etc., estrangers.
3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., estrangers.
estrangulació
f. [LC] [MD] Acció d’estrangular; l’efecte.
estrangulador -a
adj. i m. i f. [LC] Que estrangula.
estrangular
1 v. tr. [LC] [MD] Obstruir o comprimir (un canal o conducte) per impedir el pas d’un fluid.
2 v. tr. [LC] [MD] Escanyar (algú, un òrgan), per compressió o obstrucció externa.
estrangúria
f. [MD] Emissió, gota a gota, de l’orina, produïda per la contracció espasmòdica de la uretra i de la bufeta.
estrany -a
1 1 adj. [LC] Que és d’una altra família, d’un altre país, etc. No els agrada fer-se amb gent estranya.
1 2 adj. [LC] Que no té relació amb algú. Aquests dos pobles abans eren estranys l’un a l’altre.
1 3 adj. [LC] Que no és conegut d’algú. La seva veu no m’és estranya.
1 4 adj. [LC] Que no té part en una cosa. Ell era estrany al complot. Això és estrany a la qüestió.
1 5 adj. [LC] Introduït accidentalment en l’organisme. Extreure un cos estrany de la ferida.
2 1 adj. [LC] Que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració. És un animal estrany, que sembla mig peix mig ocell. He sentit un soroll estrany: no sé el que pot ésser. Tenir un parlar estrany.
2 2 [LC] fer estrany una cosa Causar estranyesa.
3 m. i f. [HIH] [LC] Estranger, foraster. Un fet reconegut per propis i estranys.
4 m. [LC] [BOS] [AGA] CRISANTEM.
estranyament1
m. [LC] [DR] Acció d’estranyar; l’efecte.
estranyament2
adv. [LC] D’una manera estranya, amb estranyesa.
estranyar
1 v. tr. [LC] [DR] Allunyar (algú) del seu país, d’una companyia, etc.
2 1 tr. [LC] Causar estranyesa (a algú). Això l’ha estranyat molt.
2 2 intr. pron. [LC] Sentir estranyesa. Ell s’estranya que no hagis vingut més aviat.
2 3 intr. [LC] Causar estranyesa a algú. Això li ha estranyat molt.
estranyesa
1 1 f. [LC] Allò per què algú o alguna cosa és estrany. No sabria dir-te en què consistia l’estranyesa d’aquell so.
1 2 f. [LC] Cosa estranya. Un home carregat d’estranyeses.
2 f. [LC] Sorpresa, admiració, que causa una cosa estranya. Em fa estranyesa que triguin tant. Sentir, algú, estranyesa.
3 f. [FIN] En fís., nombre quàntic característic del quark s i dels hadrons que el contenen. Nombre d’estranyesa.
estrapada
1 f. [HIH] Càstig consistent a alçar el condemnat a una certa altura lligat a una corda i, amollada aquesta, interrompre bruscament la caiguda.
2 f. [LC] Salt violent que fa un cavall, o un altre animal, per llançar qui el munta.
estraperlada
f. [LC] [ECT] Estraperlo gros.
estraperlista
1 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a l’estraperlo.
2 m. i f. [LC] [ECT] Persona que fa estraperlo.
estraperlo
1 m. [LC] [ECT] Negoci il·legal de productes intervinguts per l’Estat, venuts a preus abusius.
2 m. [LC] [ECT] Mercat negre, acció comercial irregular.
estrassa
f. [LC] [ED] Trossos de drap bast usats per a esterrejar les rajoles, netejar, etc.
estrat
1 m. [EG] [LC] [GL] Capa ben diferenciada de litologia generalment homogènia que presenten sovint les roques sedimentàries i que hom diferencia de les capes adjacents. Estrats d’argila, calcaris.
2 m. [BI] [LC] Capa de teixit diferenciat, disposada damunt d’unes altres, el conjunt de les quals forma una estructura anatòmica.
3 1 m. [SO] [LC] Quelcom concebut com a anàleg a un estrat de la terra.
3 2 [SO] estrat social Grup humà que correspon a una de les divisions de la societat segons les diferents teories de l’estratificació social.
4 m. [EG] En una comunitat vegetal o d’animals sèssils, conjunt d’organismes compresos entre uns determinats límits d’alçària.
5 m. [ME] [LC] ESTRATUS.
estratagema
m. [DE] [LC] Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l’enemic, un adversari, etc. Va emprar l’estratagema de prometre als nois una setmana de vacances. Havien preparat l’estratagema d’usar els vehicles capturats a l’enemic.
estrateg estratega
1 m. i f. [DE] [LC] [PR] Persona versada en estratègia.
2 m. [HIH] [PR] En l’antiguitat grega, cap de l’exèrcit.
estratègia
1 1 f. [DE] Art de projectar i dirigir grans moviments i operacions militars.
1 2 f. [LC] [PO] Coordinació de les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconseguir els objectius d’un estat, d’un grup o d’un partit. L’estratègia parlamentària.
1 3 f. [ECT] Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.
2 f. [EG] Manera com un organisme respon a les característiques del medi en què viu.
estratègic -a
1 adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a l’estratègia.
2 m. i f. [DE] ESTRATEG, ESTRATEGA.
estratègicament
adv. [LC] Amb estratègia.
estrati-
[LC] V. ESTRATO-.
estratificació
1 f. [LC] Acció d’estratificar o d’estratificar-se; l’efecte.
2 f. [GL] Presència col·lectiva d’estrats en una sèrie sedimentària, d’acord amb la llei de la superposició, cadascun dels quals és separat per unes superfícies ben marcades.
3 f. [AGF] [EG] Operació de disposar, en capes o estrats, llavors de plantes arbòries i sorra o terra fina, alternativament, per aconseguir-ne una millor conservació i evitar-ne l’alteració per contacte amb l’aire o la germinació prematura.
4 f. [EG] Disposició de les comunitats naturals en estrats.
5 f. [SO] estratificació social Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
estratificar
1 v. tr. [LC] Disposar en capes superposades.
2 intr. pron. [EG] Formar estrats, dipositar-se formant estrats.
estratificat
m. [IMF] Placa amb una cara decorativa i l’altra granelluda que serveix per al recobriment de superfícies de mobles, generalment de cuina.
estratiforme
adj. [LC] [GLG] Que té forma d’estrat. Un dipòsit mineral estratiforme. Un cartílag estratiforme.
estratigrafia
f. [GL] [LC] Part de la geologia que tracta de l’arranjament i la successió dels estrats i n’estudia la gènesi, l’evolució i les edats.
estratigràfic -a
adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a l’estratigrafia.
estrato- [o estrati-]
[LC] Forma prefixada del mot estrat. Ex.: estratotip, estratiforme.
estratocràcia
f. [PO] Forma de govern en què l’autoritat militar és sobirana.
estratocúmul
m. [ME] ESTRATOCÚMULUS.
estratocúmulus
m. [ME] Capa de cúmulus estratificats, generalment molt foscos, que poden cobrir tot el cel.
estratografia
f. [DE] Descripció del personal i del material d’un exèrcit.
estratopausa
f. [ME] Zona límit superior de l’estratosfera, que la separa de la mesosfera.
estratosfera
f. [ME] Capa de l’atmosfera terrestre situada entre la tropopausa i l’estratopausa, que s’estén entre uns 12 i uns 50 quilòmetres d’altitud, i on la temperatura creix amb l’altitud.
estratotip
m. [GL] Successió concreta d’estrats que serveix de patró per a la definició d’una unitat estratigràfica o d’un límit estratigràfic.
estratus
m. [ME] Núvol baix que constitueix un banc de núvols gris amb la base uniforme.
estrebada
1 f. [LC] Estirada brusca per a fer moure algú o alguna cosa envers si.
2 f. [DE] Robatori amb violència que consisteix a arrencar a la víctima allò que el delinqüent vol emportar-se, generalment una bossa de mà.
estrebar
1 v. intr. [LC] Una cosa, descansar el seu pes sobre una altra.
2 intr. [LC] Esforçar-se amb insistència.
3 tr. [LC] Estirar amb força. El gos estrebava neguitós la cadena que el lligava. El gos, estrebant, va trencar la corretja.
estregat
1 m. [IT] En la indústria tèxtil, estès.
2 m. [IT] En els ordidors, llargària que va del cos principal de la màquina a la fileta.
3 m. [IT] En els telers, tros d’ordit que va del corró guiafils als lliços.
estrela
f. [LC] [FIA] ESTRELLA.
estrelítzia
f. [AGA] [BOS] Planta herbàcia de la família de les estrelitziàcies, de fulles oblongues o lanceolades, amb el pecíol llarg i gruixut, i flors molt vistoses, amb tres tèpals externs de color groc ataronjat i tres d’interns de color blau fosc, un dels quals té forma de fletxa i enclou l’estil, agrupades en nombre de tres o quatre dins una bràctea en forma de barqueta, originària del sud d’Àfrica i cultivada en jardineria (Strelitzia reginae).
estrelitziàcies
1 f. pl. [BOS] [AGA] Família de plantes monocotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles allargades, sovint molt grosses, disposades en dues rengleres, de flors irregulars embolcades per grans bràctees en forma de barqueta i agrupades en inflorescències terminals o laterals i fruit capsular, pròpia de l’Amèrica tropical, del sud d’Àfrica i de Madagascar, a la qual pertanyen l’estrelítzia i l’arbre del viatger.
2 f. [BOS] [AGA] Individu d’aquesta família.
estrella
1 f. [LC] [FIA] [FIF] Estel 1 i 2.
2 1 f. [LC] [FIA] En astrol., planeta que se suposa que exerceix una influència en el destí d’una persona. Néixer en mala estrella, en bona estrella.
2 2 [LC] tenir mala estrella Tenir mala sort.
3 1 f. [LC] [AR] Figura amb què es representa convencionalment una estrella, formada per rajos que parteixen d’un centre comú o per un cercle voltat de puntes.
3 2 f. [LC] [AR] Objecte que afecta aquesta forma. Estrella de David.
3 3 f. [HIG] Moble heràldic en forma d’estrella, sense un nombre fix de puntes.
3 4 f. [DE] Insígnia de grau militar en forma d’estrella amb un nombre divers de puntes.
4 [EE] en estrella loc. adv. En un aparell polifàsic, de manera que un extrem de cadascun dels enrotllaments o borns corresponents a cada fase estigui unit a un punt comú neutre i l’altre extrem a la fase corresponent.
5 f. [CO] [AR] [JE] Actor o actriu que destaca per sobre dels altres. És l’estrella de la pel·lícula.
6 1 f. [ZOI] estrella de mar Animal equinoderm de la classe dels asteroïdeus o dels ofiuroïdeus, que té forma radial i el cos aplanat format per un disc amb cinc braços o més.
6 2 [ZOI] estrella de mar amb potes OFIUROÏDEU.
7 f. [BOS] estrella de camp Aranya 6.
8 1 f. [BOB] estrella de terra Estrelleta 1.
8 2 [BOB] estrella del temps ESTRELLETA HIGROMÈTRICA.
estrelleta
1 f. [BOB] Bolet del gènere Geastrum, del grup dels gasteromicets, l’exoperidi del qual s’obre en forma d’estrella en madurar.
2 [BOB] estrelleta higromètrica Bolet de l’ordre de les esclerodermatals, semblant a l’estrelleta, però d’exoperidi gruixut i només estès en temps humit (Astraeus hygrometricus).
estremidor -a
adj. [LC] Que fa estremir. Un crit estremidor.
estremiment
m. [LC] [MD] Acció d’estremir-se; l’efecte.
estremir
1 v. tr. [LC] [MD] Fer tremolar fortament. Les rialles li estremien el pap i les galtes.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Sorolls inesperats que estremien el silenci com amb un surt.
3 intr. pron. [LC] Tremolar fortament, agitar-se convulsivament. Estremir-se de fred.
4 intr. pron. [LC] Estremir-se de por.
estrena
1 1 f. [LC] Acció d’estrenar o d’estrenar-se; l’efecte. L’estrena d’un vestit. L’estrena d’una habitació.
1 2 f. [JE] [CO] Primera representació, execució o projecció públiques d’una obra teatral, musical, cinematogràfica, etc. Tinc entrades per a l’estrena. L’estrena d’un drama.
2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Regal, present, donat com a gratificació a un servei. I donà al missatger, d’estrenes, una cadena d’or. Donar estrenes. Rebre, tocar, estrenes.
3 f. [LC] fer estrena a algú [o fer l’estrena a algú ] Donar-li un cop al clatell quan li han tallat els cabells.
estrenar
1 1 v. tr. [LC] Fer ús per primera vegada (d’alguna cosa que no ha estat encara usada per ningú). Estrenar un vestit, un capell, unes sabates. Ell mai no ha estrenat un vestit: aprofita els vestits vells del seu germà gran. Aquest pis, l’hem estrenat nosaltres.
1 2 v. tr. [LC] [JE] Representar, executar, projectar, per primera vegada (una obra teatral, una composició musical, una pel·lícula, etc.). Aquest drama fou estrenat l’any 1908.
2 1 intr. pron. [LC] Fer per primera vegada una cosa. Li han dit que ha de cantar en públic, però encara no s’ha estrenat.
2 2 intr. pron. [LC] Començar a exercir un càrrec, un ofici, etc. Aquell escriptor es va estrenar fent contes.
2 3 intr. pron. [LC] Un venedor, fer la seva primera venda del dia. Fa dues hores que soc al mercat i encara no m’he estrenat.
3 tr. [LC] Gratificar (algú) amb algun do o estrena.
estrenu -ènua
adj. [LC] Coratjós, intrèpid.
estrènuament
adv. [LC] D’una manera estrènua.
estrenuïtat
f. [LC] Qualitat d’estrenu.
estrenyecaps
m. [ED] [LC] Gorra de dormir.
estrènyer
[p. p. estret]
1 1 v. tr. [LC] Fer més estret. Per a fer aquesta casa van haver d’estrènyer el camí, el carrer, la plaça. Aquest vestit s’ha d’estrènyer de les mànigues.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir més estret. Passada l’església el carrer s’estreny.
2 1 tr. [LC] Exercir pressió en costats oposats, tot al voltant, (d’alguna cosa). Es va estrènyer la cintura amb una corda. Estrènyer un capell el cap, unes sabates els peus, una cotilla el cos. Aquest ram, estreny-lo ben fort; si no, es desfarà. Li vaig estrènyer les mans amb les meves. El vaig estrènyer entre els meus braços.
2 2 [LC] estrènyer la mà a algú Estrènyer-la-hi en senyal d’amistat.
2 3 [LC] haver-se’n d’estrènyer el cap Haver-s’hi de resignar.
2 4 tr. [LC] Intensificar l’esforç per reduir (l’adversari) en una lluita, en una discussió, etc., per obligar (algú) a fer alguna cosa. El va estrènyer a raons. Les circumstàncies l’estrenyien a fer-ho.
3 1 tr. [LC] Fer que (diferents coses o parts d’una cosa) estiguin més acostades ocupant un espai més petit. Estrènyer les files.
3 2 intr. pron. [LC] Diferents coses o parts d’una cosa, acostar-se ocupant un espai més petit. Si us estrenyeu una mica, hi cabrem tots.
4 1 tr. [LC] Fer que (alguna cosa) estrenyi més, es clogui amb més força com estrenyent. Estreny-me la cotilla. No està lligat prou fort: cal estrènyer més el cordill. Estrènyer els punys. Estrènyer un nus. Estrènyer les dents.
4 2 tr. [LC] PER EXT. Estrènyer el setge. Estrènyer els llaços de la nostra amistat.
estrenyor
f. [LC] Qualitat d’allò que estreny, que ens fa estar o anar estrets.
estrep
1 1 m. [SP] [LC] [AGR] Peça de metall, de fusta o de cuir que, penjada a un i altre costat de la sella per mitjà d’una corretja, subjecta i sosté el peu del genet. Uns estreps d’argent. Alçar-se el genet sobre els estreps.
1 2 [LC] [SP] perdre els estreps a) Un genet, treure involuntàriament els peus dels estreps.
1 2 [LC] perdre els estreps b) Perdre la contenció, no saber retenir-se.
2 1 m. [LC] Esglaó que serveix per a pujar i baixar d’un cotxe.
2 2 m. [SP] Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint.
2 3 m. [IMI] Barra horitzontal que serveix perquè el terrissaire hi descansi el peu.
3 m. [ZOA] Osset situat a la part més interna de l’orella mitjana, entre l’enclusa i la finestra oval.
4 m. [TRA] Corda o cable que suporta, des de la verga, la corda o cable del marxapeu.
5 m. [GG] Contrafort d’una serralada.
6 1 m. [AQ] Contrafort d’un mur.
6 2 m. [OP] Massís d’obra, de pedra o de terra situat als dos extrems d’un pont, que s’eleva per damunt del terreny natural i hi transmet directament les accions de l’extrem corresponent de l’estructura.
6 3 m. [AQ] Massís d’obra construït al costat d’un arc o d’una volta perquè resisteixi els esforços horitzontals en el seu mateix pla.
7 1 m. [AQ] [OP] Barra d’acer disposada transversalment en un pilar o una biga de formigó armat que serveix per a lligar les barres principals de l’armadura i per a resistir els esforços tallants.
7 2 [AQ] estrep de monjo Abraçadora de ferro que subjecta un tirant amb l’extrem inferior del monjo.
8 m. [LC] Persona o cosa que serveix de suport, d’ajut, a algú.
estrèpit
1 m. [LC] Soroll fort. L’estrèpit dels canons.
2 [LC] sense estrèpit loc. adv. Sense pompa, sense les solemnitats de dret.
estrepitós -osa
1 adj. [LC] Que fa estrèpit. Aplaudiments estrepitosos.
2 adj. [LC] PER EXT. Una victòria estrepitosa.
estrepitosament
adv. [LC] Amb estrèpit, d’una manera estrepitosa.
estreptococ
m. [BI] [LC] Bacteri coccoide del gènere Streptococcus, grampositiu i de metabolisme fermentatiu, que es presenta en cadenes o parells de cèl·lules esfèriques, ovalades o lanceolades.
estreptocòccia
f. [MD] Infecció produïda per estreptococs.
estrès
[pl. -essos]
1 1 m. [PS] [LC] [MD] Tensió mental o corporal provocada per un factor físic o emocional, capaç de generar una malaltia.
1 2 m. [PS] [LC] [MD] Factor que provoca aquesta tensió.
2 m. [EG] Estat de tensió en un ecosistema que es manifesta més per una intensificació del treball intern.
3 m. [BO] [EG] Conjunt d’alteracions que es produeixen a les plantes i als animals com a resposta davant un excés o un defecte d’aigua o d’altres factors ambientals o nutricionals.
estressar
1 v. tr. [LC] Causar estrès (a algú). La feina m’estressa.
2 intr. pron. [LC] No s’estressava mai.
estret -a
1 1 adj. [LC] Que té relativament molt poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta: la voldria més ampla.
1 2 adj. [LC] Que indica poca amplitud de criteri, poca comprensió de la realitat. Té un cervell estret i no accepta cap idea renovadora. El criticaven persones de moral estreta.
2 1 m. [GG] Braç de mar entre dues terres. L’estret de Gibraltar.
2 2 m. [LC] [GG] ESCANYALL.
3 1 adj. [LC] Que estreny. Unes sabates estretes. Un nus estret. Un lligam estret. Portava el cinturó estret.
3 2 adj. [LC] PER EXT. Una amistat estreta. Parentiu estret.
3 3 [LC] POP. fer-se l’estret Tenir una moral estreta, especialment en qüestions sexuals.
3 4 [LC] anar estret de diners Anar-ne escàs.
estreta
1 f. [LC] Acció d’estrènyer; l’efecte. Una estreta de mà.
2 1 f. [MU] Darrera part d’una fuga musical.
2 2 f. [MU] Forma d’imitació on les veus entren en temps molt pròxims.
2 3 f. [MU] En l’òpera, passatge final d’un conjunt vocal.
estretall
m. [LC] Indret on una cosa, especialment un camí, s’estreny.
estretament
1 adv. [LC] D’una manera estreta, amb estretor. Lligats estretament. Viure estretament.
2 adv. [LC] ESTRICTAMENT. Estar estretament obligat a fer alguna cosa.
estretejar
v. intr. [LC] Ésser més aviat estret. En l’indret on el camí estreteja. El vestit li estreteja.
estretesa
f. [LC] Estretor 1.
estretir
v. tr. i intr. pron. [LC] Estrènyer 1.
estretor
1 1 f. [LC] Qualitat d’estret. L’estretor d’un carrer, d’un pas, d’un pont. L’estretor del capell m’ha arribat a fer mal de cap.
1 2 f. [LC] Escassetat de diners i d’altres mitjans de viure. Viure en l’estretor.
2 f. [MD] ESTENOSI.
estri
m. [LC] [ED] Arreu, eina, objecte, especialment manual, que hi ha en una casa, que hom porta sobre seu, i que serveix per a fer un treball o prestar un servei determinat.
estria
1 f. [LC] [AR] [IMF] Mitjacanya en buit al llarg d’una columna, d’una pilastra, d’un ornament arquitectònic, etc. Una petxina blanca amb estries blaves.
2 1 f. [LC] Solc a la superfície d’una cosa.
2 2 f. [IMF] Solc de poca amplada i fondària que serveix d’ornament en una peça de mobiliari o altra construcció en fusta.
3 1 f. [GL] Solc que es forma en els plans de falla a causa del lliscament i del frec.
3 2 f. [GL] Solc fi i allargat produït per l’acció de les glaceres en arrossegar blocs que freguen sobre altres blocs o sobre el paviment glacial.
4 1 f. [MD] Ratlla o solc molt fi que hi pot haver en alguns punts de certs ossos.
4 2 f. [MD] Ratlla, més fosca que les parts properes, formada per juxtaposició de fibres d’elements anatòmics.
4 3 [MD] estria sanguínia Filet de sang que es pot trobar en el pus, en les mucositats o en els esputs.
4 4 f. [MD] Línia fina d’un blanc rosat o grisa que es produeix en parts del cos on la pell ha estat prèviament dilatada.
5 f. [BO] Rengle de perforacions de la valva de les diatomees, que es percep sovint com una estria al microscopi òptic.
estriació
f. [GL] Conjunt d’estries molt fines desenvolupades a la cara d’un cristall, d’un pla de clivatge o a la superfície d’una roca.
estriar
v. tr. [LC] [AR] Fer estries (en alguna cosa). Una columna estriada. El glaç estriava les roques.
estribord
m. [TRA] [LC] Costat dret de la nau mirant de popa a proa. El costat de babord i el costat d’estribord d’un vaixell.
estribot
m. [LC] [FLL] Glosa, estrofa popular, generalment de quatre versos.
estricada
1 f. [LC] Acció d’estricar.
2 1 f. [LC] Caminada grossa.
2 2 f. [LC] Distància considerable d’un lloc a un altre. Hi tens una bona estricada d’aquí a Alacant.
estricador
m. [IT] Bastiment de fusta amb claus on es posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s’estrenyi.
estricadora
f. [IT] Màquina d’estirar les troques de fil tenyides o adobades.
estricament
1 m. [IT] Operació que té la finalitat d’aclarir i desembullar les troques de fil després d’una operació en mullat com el tenyiment o l’aprest.
2 m. [IT] Operació de deixar assecar un teixit en l’estricador per evitar que s’encongeixi.
estricar
1 v. tr. [IT] Estirar amb intermitències (les troques de fil que s’han tenyit o adobat).
2 v. tr. [IT] Posar (una roba mullada) a l’estricador.
estricció
f. [EI] Disminució ràpida de la secció d’una proveta sotmesa a tracció, poc abans de la ruptura.
estricnina
f. [LC] [QU] [BOS] Alcaloide cristal·lí extraordinàriament metzinós obtingut de la nou vòmica i d’altres plantes.
estrictament
adv. [LC] D’una manera estricta.
estricte -a
1 adj. [LC] Rigorosament conforme a una regla, a una llei, que no se’n desvia. L’estricte compliment de la llei. L’estricta execució d’un contracte.
2 adj. [LC] Rígid en la interpretació d’una cosa. Els seus pares són molt estrictes.
3 adj. [LC] Rigorosament limitat. Una regla estricta.
estridència
1 f. [LC] Qualitat d’estrident.
2 f. [LC] Cosa estrident.
estrident
1 adj. [LC] [FL] Que té un so agut i aspre. Música estrident.
2 adj. [LC] Que no s’acorda gens amb el to general, que crida l’atenció. Salons amb una decoració estrident. Un discurs estrident.
estridentment
adv. [LC] D’una manera estrident.
estridor
1 m. o f. [LC] [MD] Soroll estrident.
2 m. o f. [MD] So agut, dur, aspre, típic dels estats espasmòdics de la glotis.
estridulós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’estridor.
2 adj. [MD] Afectat d’estridor. Respiració estridulosa. Laringitis estridulosa.
estrígids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de presa nocturns, de l’ordre dels estrigiformes, de mides molt diverses, amb el cap rodó i els ulls situats a la part del davant enmig de discos facials separats, de plomatge críptic i suau, ales arrodonides i cua curta, amb el bec fort i corbat envoltat de pèls i les urpes potents, a la qual pertanyen els mussols, el xot, el duc i el gamarús.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
estrigiformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, característics pel cap rodó i els ulls envoltats per discos facials, que comprèn dues famílies, els estrígids i els titònids, les quals contenen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
estrígil
m. [AR] Estria en forma de essa emprada en l’art romà i paleocristià per a decorar sarcòfags.
estríjol
m. [AGR] [LC] Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl dels cavalls, dels muls, etc.
estrijolar
v. tr. [AGR] [LC] Netejar el pèl (d’un cavall, d’un mul, etc.) amb l’estríjol.
estrilda
f. [ZOO] Ocell exòtic de l’ordre dels passeriformes que, pel seu plomatge acolorit, es té sovint engabiat.
estringar
v. tr. [TRG] Frenar les rodes (d’un carruatge) per mitjà d’un estringuet.
estringuet
m. [TRG] Cadena que serveix per a frenar les rodes dels carruatges.
estrinxolar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESBOCINAR.
estrioscòpia
f. [FIF] Sistema òptic d’observació de fenòmens aerodinàmics a alta velocitat que posa de manifest el gradient de densitats existent en tot moviment en un fluid.
estrip
m. [LC] Solució de continuïtat feta estripant. Un vestit ple d’estrips. Anar algú ple d’estrips.
estripada
f. [LC] Acció d’estripar.
estripadora
1 f. [OP] Màquina proveïda de relles de llaurar potents, o d’un altre dispositiu semblant, que serveix per a arrencar el ferm d’una via.
2 f. [AGA] Eina per a estripar, per a binar. Una estripadora de discos.
estripall
m. [LC] ESQUINÇALL.
estripar
1 v. tr. [LC] Treure les tripes, la tripa, (d’algú o d’alguna cosa).
2 1 tr. [LC] ESQUINÇAR.
2 2 intr. pron. [LC] Aquesta camisa s’ha estripat dels colzes.
3 tr. [AGA] Remoure (la terra) a poca profunditat a fi de facilitar un treball posterior com ara la llaurada.
estripa-sacs
m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les gramínies, de tija rígida i amb una panícula d’espiguetes amb arestes, que creix a les vores dels camins (Bromus diandrus).
estritllar-se
v. intr. pron. [LC] El temps, el cel, el dia, asserenar-se. Semblava que plouria, però el cel ja s’estritlla.
estròbil
1 m. [BO] Òrgan constituït per un eix sobre el qual s’insereixen, helicoidalment o cíclicament, una sèrie de peces fèrtils, com és ara la pinya de les coníferes.
2 m. [ZOA] [VE] Conjunt d’anells que constitueixen la major part del cos dels cestodes.
estroboscopi
m. [EI] [FIF] Aparell que produeix sèries d’imatges intermitents d’un objecte que es mou periòdicament, obstruint-ne intermitentment la visió o bé il·luminant-lo instantàniament i periòdicament.
estrofa
1 f. [LC] [FLL] Grup de versos que constitueixen una unitat i s’ordenen de manera que presenten una correspondència mètrica amb un altre o altres grups semblants.
2 f. [FLL] En el cant coral grec i en la poesia antiga, grup de versos de mètrica diversa, seguit per una antístrofa exactament igual.
3 [FLL] estrofa alcaica En mètrica moderna, estrofa formada per dos enneasíl·labs i dos decasíl·labs, alternats, blancs i amb terminació paroxítona, que resulta de l’adaptació d’una estrofa de la mètrica clàssica.
4 [FLL] estrofa sàfica En mètrica moderna, estrofa formada per tres decasíl·labs i un tetrasíl·lab, blancs i amb terminació paroxítona, que resulta de l’adaptació d’una estrofa de la mètrica clàssica.
estrofant
1 m. [BOS] Liana del gènere Strophanthus, de la família de les apocinàcies, pròpia de les selves africanes.
2 m. [MD] [BOS] Llavor de l’estrofant, rica en estrofantina, emprada com a medicinal.
estrofantina
f. [MD] [QU] [BOS] Glucòsid o mescla de glucòsids obtinguts de l’estrofant.
estròfic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a l’estrofa.
2 adj. [FLL] Format per estrofes.
estrofomènids
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de braquiòpodes, caracteritzats per la valva branquial externament còncava, que visqueren de l’ordovicià al juràssic inferior.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
estrogen
m. [QU] [BI] [MD] Hormona esteroide secretada per l’ovari, la placenta, el còrtex suprarenal i els testicles que regula el cicle menstrual i és responsable del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris femenins.
estroma
1 1 m. [BI] [MD] Teixit conjuntiu que forma la substància fonamental o matriu d’un òrgan.
1 2 m. [MD] Capa superficial, especialment la part externa dels ovaris.
2 m. [BO] Massa d’hifes vegetatives, compacta i consistent, generalment en forma de coixinet, on es formen peritecis, lòculs, conidiomes, etc.
3 m. [BO] [BI] Substància que omple la cavitat interna dels plastidis.
estromateids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos alt i comprimit, amb una sola aleta dorsal elevada anteriorment i una aleta anal semblant i oposada a la dorsal, amb aletes ventrals rudimentàries en els joves i absents en els adults, que inclou el pàmpol pudent.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
estromatòlit
m. [GLP] Estructura sedimentària carbonàtica formada per làmines superposades, resultant de la fossilització de colònies de cianofícies filamentoses, que és un indicador de les formes de vida organitzada més antigues de la Terra.
estromatoporis
1 m. pl. [GLP] Grup fòssil d’esponges amb esquelet basal de carbonat càlcic, propi dels ambients escullosos del paleozoic, que es va extingir al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
estrombolià -ana
adj. [GL] Caracteritzat per erupcions explosives freqüents amb moltes projeccions de piroclasts alternant amb corrents de lava. Volcà estrombolià. Activitat estromboliana. Vulcanisme estrombolià.
estrompassada
f. [LC] Acció d’estrompassar.
estrompassar
v. tr. [LC] Passar per damunt (d’una cosa) fent un salt.
estrona
f. [QU] [MD] [BI] Estrogen de potència intermèdia derivat de l’estradiol.
estroncable
adj. [LC] Que pot ésser estroncat.
estroncament
m. [LC] Acció d’estroncar o d’estroncar-se; l’efecte.
estroncany
m. [AGA] [LC] [AGF] Branca tallada que surt cosa d’un pam de la soca.
estroncar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d’una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts.
2 intr. pron. [LC] [MD] M’ha sortit molta sang, però ja se m’ha estroncat. Estroncar-se una font.
3 intr. pron. [LC] Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d’ingressos.
estronca-sang
m. [LC] HEMATITES.
estronci
m. [QU] [ML] Metall alcalinoterri, semblant al calci però més dur, força rar en la natura, algunes de les sals del qual són emprades en pirotècnia (símbol, Sr; nombre atòmic, 38; pes atòmic, 87,62).
estronciana
f. [QU] OBS. Òxid d’estronci.
estroncianita
f. [GLM] Mineral del grup de l’aragonita, carbonat d’estronci, de fórmula SrCO3, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és mena d’estronci.
estròncic -a
1 adj. [LC] [QU] [ML] Relatiu o pertanyent a l’estronci.
2 adj. [QU] [ML] Que conté estronci. Sals estrònciques.
estronxar
v. tr. [LC] Una pedregada, una calcigada, etc., fer malbé (els blats, les hortalisses, etc).
estronyar
v. tr. [LC] Trencar (una branca, un tronc, una canya, un os, etc.). El pes de la neu ha estronyat les branques dels arbres. La pedregada ha estronyat el blat de moro.
estrop
1 1 m. [LC] [TRA] [AGP] Abraçadora de corda.
1 2 m. [LC] [TRA] [AGP] Anella feta de corda que ferma el rem a l’escàlem.
1 3 m. [TRA] Tros de corda entollat pels dos caps i utilitzat per a embragar els fardells que han d’ésser embarcats o desembarcats.
1 4 m. [TRA] Anella gruixuda de cordes recoberta de cuir fermada al capdavall de l’enflonc i destinada a abraçar l’antena d’un aparell llatí.
1 5 m. [AGP] Banda o faixa proveïda d’una cadena o corda usada per a estirar l’art.
2 [LC] a tot estrop loc. adv. Contínuament i amb intensitat. Usar una cosa a tot estrop.
estropada
1 1 f. [TRA] Cop de rem, impuls que l’estrop comunica al bastiment en vogar.
1 2 f. [TRA] Conjunt de moviments que formen un període del treball de la persona que voga.
2 1 f. [LC] [TRA] Arrencada forta d’una nau.
2 2 f. [TRA] Arrencada forta d’un vehicle.
estropera
f. [TRA] Tros de cuir que es posa damunt l’escalemera per evitar que hi fregui el rem en vogar.
estruç
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels estrucioniformes, el més gros dels ocells, amb potes llargues i robustes amb dos dits a cada peu, ales impròpies per a volar, cap i coll gairebé nus, de plomatge negre els mascles i gris les femelles, amb les ales i la cua blanques (Struthio camellus).
2 m. [IQA] Pell d’estruç adobada.
estrucioniformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells no voladors i grans corredors, amb una sola família, que té una sola espècie, l’estruç, que actualment només es troba a l’Àfrica subsahariana.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
estructura
1 f. [LC] Arranjament de les parts, dels òrgans o de les partícules d’una substància, d’un cos, d’una construcció. L’estructura del cos humà. Estructura d’una roca. L’estructura d’un edifici. L’estructura d’un poema.
2 1 f. [GL] estructura basàltica Estructura columnar.
2 2 [GL] [FIF] estructura cristal·lina Distribució espacial dels àtoms o molècules que formen un cristall.
2 3 [GL] [FIF] estructura global Conjunt de característiques que permeten de dividir la Terra en diferents parts.
2 4 [GL] estructura granítica Agregat holocristal·lí més o menys equigranular, de composició mineralògica com la del granit, amb els cristalls visibles a ull nu.
2 5 [GL] estructura petrogràfica Arranjament dels components d’una roca segons la disposició i la grandària dels minerals, les discontinuïtats internes, la foliació, etc.
2 6 [GL] estructura sedimentària Estructura característica d’un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
2 7 [GL] estructura tectònica Disposició i característiques generals de les masses rocoses d’una regió geològica causada pels processos de deformació.
3 f. [EI] Part interna d’una cosa, que aguanta les altres parts.
4 1 f. [AQ] [OP] Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur connexió i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir. Estructura metàl·lica, de formigó armat.
4 2 [AQ] [FIF] [OP] estructura tridimensional Estructura arquitectònica que, enfront del sistema tradicional d’estructures realitzades pensant en el recorregut lineal dels esforços, situades en un mateix pla, planteja el repartiment de càrregues en les tres direccions de l’espai amb la cooperació de tots els elements en l’esforç, cosa que produeix una gran estabilitat i molt poc pes.
5 1 f. [FL] [LC] Disposició de les unitats lingüístiques en un sistema ordenat de regles que descriuen, alhora, les unitats i les relacions que mantenen entre elles.
5 2 [FL] estructura de constituents Estructura jeràrquica d’una oració o d’un sintagma.
5 3 [FL] estructura profunda Nivell de representació de l’estructura sintàctica d’una oració generat a partir de les regles de formació i de les regles d’inserció lèxica.
5 4 [FL] estructura superficial Nivell de representació de l’estructura sintàctica d’una oració, derivat de l’estructura profunda mitjançant l’aplicació de regles transformacionals, com ara la regla de trasllat.
5 5 [FL] estructura subjacent Estructura abstracta d’una entitat lingüística, com un mot complex, una oració, etc., postulada en l’anàlisi gramatical o generada per una gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb l’estructura immediata dels fets empírics.
6 f. [MU] Esquema d’ordenació de les parts o els motius en una peça musical.
7 f. [MT] En mat., col·lecció de propietats i d’interrelacions entre els elements d’un conjunt que apareixen quan en aquest conjunt es defineixen unes operacions o s’hi incorporen altres objectes matemàtics. Estructura de grup. Estructura d’anell. Estructura d’espai vectorial. Estructura analítica.
8 f. [FIF] estructura dissipativa Estructura espacial o ritme temporal que es presenten espontàniament en molts sistemes quan es troben prou lluny de l’equilibri termodinàmic.
9 1 f. [PO] [SO] Conjunt d’una societat, d’un grup, etc., considerat pel que fa a la seva estabilitat i permanència en el temps.
9 2 f. pl. [PO] [SO] Conjunt de lleis, d’organismes i de forces socials, polítiques i econòmiques que caracteritzen una societat i mantenen l’ordre establert.
estructuració
1 1 f. [LC] Acció d’estructurar.
1 2 f. [LC] Manera d’estar estructurada una cosa.
2 1 f. [GL] Gènesi o constitució de l’estructura en el sòl.
2 2 f. [GL] Grau d’estructura d’un sòl.
estructural
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’estructura.
2 adj. [LC] Que afecta l’estructura. Anàlisi estructural.
estructuralisme
1 m. [FS] [LC] Doctrina i mètode que pren l’estructura com a principi bàsic d’explicació dels fenòmens estudiats.
2 m. [FL] Teoria lingüística descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema orgànic de relacions entre elements solidaris entre ells que constitueixen l’estructura, de manera que la modificació d’algun element de l’estructura comporta una modificació del conjunt del sistema.
3 m. [FLL] Corrent de la teoria literària del segle XX que empra el model d’anàlisi i els conceptes de la lingüística estructural i estudia les convencions que fan possible la diversitat de sentits i efectes d’una obra literària.
estructuralista
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’estructuralisme.
2 adj. i m. i f. [FL] Seguidor de l’estructuralisme.
estructurar
v. tr. [LC] Donar (a alguna cosa) una estructura determinada.
estruma
m. [MD] GOLL.
estuació
f. [LC] Agitació, especialment del mar.
estuari
m. [GG] [LC] Embocadura àmplia d’un riu afectada per les marees.
estuba
1 1 f. [LC] Bany de vapor.
1 2 f. [LC] [AQ] Cambra disposada per a donar banys de vapor.
2 f. [LC] [MD] Sufocació produïda per un aire calent i carregat d’humitat. Fer estuba.
estubar
v. tr. [LC] Donar un bany de vapor (a alguna cosa).
estuc
m. [AQ] [LC] [AR] Pasta feta generalment de ciment blanc, calç o guix amb sorra i marbre polvoritzat que s’aplica a una paret, a una columna, etc., i, polida o envernissada, imita el marbre.
estucador estucadora
m. i f. [AQ] [LC] [PR] Persona que té per professió estucar.
estucament
m. [AQ] Operació d’estucar una superfície. L’estucament del parament del mur.
estucar
v. tr. [AQ] [LC] [AR] Revestir d’estuc. Estucar una paret, una columna.
estudi
1 m. [LC] Acció d’estudiar; l’efecte. L’estudi de les matemàtiques. L’estudi d’una qüestió. Fer un estudi profund del projecte. Els fruits de l’estudi.
2 1 m. [LC] [CO] Treball científic, artístic, etc., realitzat amb el principal objectiu d’estudiar o aprofundir un punt o un tema determinats. Ha publicat un estudi sobre el bandolerisme a Catalunya. Estudi d’audiència.
2 2 [FLL] estudis culturals Corrent teòric i crític que en un principi analitzava tant l’evolució i les formes de la cultura obrera com de la cultura popular i de massa, i que avui estudia la representació de la classe, de la raça i del gènere en la literatura i en les arts.
3 m. [MU] Composició musical per a desenvolupar el domini tècnic d’un instrument.
4 1 m. pl. [LC] [PE] Exercicis escolars graduats per a la instrucció de la joventut. Fer algú els seus estudis a l’Escola d’Agricultura, a la Universitat.
4 2 [LC] [PE] persona sense estudis [o persona que no té estudis] Persona que no ha estudiat res o que ha estudiat molt poc.
5 m. [PE] ANT. Universitat 1.
6 m. [LC] [PE] Escola primària. Avui no he anat a estudi. A quin estudi vas?
7 1 m. [PE] Peça on un notari, un advocat, etc., treballa amb els seus ajudants.
7 2 m. [LC] Lloc on un pintor, un escultor, un arquitecte o un altre professional té els models, els estris, etc., necessaris per a estudiar i treballar en el seu art.
7 3 m. [LC] Habitatge, apartament, pis petit, normalment d’una única peça.
8 m. [JE] [TC] [CO] [usat generalment en pl.] Recinte condicionat per a enregistraments audiovisuals, sonors, etc.
estudiadament
adv. [LC] D’una manera estudiada.
estudiant
1 m. i f. [LC] [PE] [AD] Persona que estudia en una universitat, en una escola, etc. Un estudiant de medicina. Una estudiant de dret.
2 m. [LC] [ZOP] CASTANYOLETA.
estudianta
f. [LC] [PR] Estudiant 1.
estudiantesc -a
adj. [LC] ESTUDIANTIL.
estudiantil
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als estudiants.
estudiantina
f. [LC] Colla d’estudiants organitzada per a anar pels carrers, assistir a les festes, etc., tocant i cantant.
estudiar
1 1 v. tr. [LC] [PE] Aplicar l’esperit a adquirir la coneixença (d’alguna cosa), a aprendre (alguna cosa) de memòria. Estudiar medicina, filosofia, matemàtiques. Estudiar el llatí, el grec. Estudiar el dibuix, el piano, el violí. Estudiar la lliçó. Estudiar un còmic, un paper.
1 2 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Ja m’he estudiat les cinc primeres lliçons.
1 3 v. tr. [LC] [PE] Examinar atentament (alguna cosa) per determinar-ne la naturalesa, el caràcter, la significació, per interpretar-la, per reproduir-la. Estudiar els astres. Estudiar un text, un autor. Estudiar una qüestió, un projecte.
1 4 intr. [LC] [PE] Fer els seus estudis. Estudiar a la Universitat. Estudiar amb un bon mestre. Va a l’escola, però no estudia.
1 5 v. tr. [LC] [PE] Preparar curosament. Un discurs molt estudiat.
2 intr. pron. [LC] [PE] Aplicar-se, enginyar-se. S’estudia a ser just i equànime.
estudiosament
adv. [LC] Amb estudi.
estuf
1 m. [LC] Inflor d’una cosa estufada.
2 m. [LC] Envaniment, orgull. Quin estuf ha pres des que ha tret la rifa!
estufa
1 f. [EI] Lloc clos a una temperatura més o menys elevada, on es posen les coses per assecar-les, desinfectar-les, sotmetre-les a l’acció d’un gas, etc. Estufa de dessecació, de desinfecció.
2 f. [LC] [ED] [EI] Aparell que genera calor per la combustió d’alguna matèria combustible i que es col·loca en qualsevol punt d’una habitació per escalfar-la. Estufa de llenya, de petroli, de butà, elèctrica.
estufadís -issa
adj. [LC] Que s’estufa fàcilment.
estufament
m. [LC] Acció d’estufar o d’estufar-se; l’efecte.
estufar
1 1 v. tr. [LC] Fer ocupar més espai (a una cosa) disminuint-ne l’atapeïment, augmentant-ne la porositat. Estufar la llana d’un matalàs.
1 2 intr. pron. [LC] Augmentar de volum fent-se menys atapeït, més flonjo, més porós. Aquesta pasta s’estufa molt quan s’escalfa.
2 1 intr. pron. [LC] Inflar-se com una cosa que s’estufa. Com se li estufa, el vestit!
2 2 intr. pron. [LC] ENVANIR-SE. S’estufa amb el més petit èxit.
estufir
v. tr. [LC] Escopir (un líquid).
estuforn
m. [LC] ESTERNUT.
estufornar
v. intr. [LC] [MD] ESTERNUDAR.
estugós -osa
adj. [LC] Que fa fàstics de tot.
estult -a
1 adj. [LC] Neci, toix.
2 adj. [LC] Que revela neciesa. Quina manera més estulta de comportar-se!
estultament
adv. [LC] Amb estultícia.
estultícia
f. [LC] NICIESA.
estupefacció
f. [LC] Admiració que voreja l’estupor.
estupefacte -a
adj. [LC] Colpit d’estupefacció. L’arqueòloga va restar estupefacta en veure la nova troballa.
estupefaent
1 adj. [LC] Que causa estupefacció.
2 adj. [MD] [LC] Que produeix un estupor patològic.
3 1 m. [MD] [LC] Substància tòxica que actua com a narcòtic o com a euforitzant, el consum abusiu de la qual és capaç de crear hàbit i dependència, de produir greus pertorbacions físiques i mentals en l’individu i d’alterar-ne la personalitat.
3 2 m. [MD] [LC] [DR] Producte que crea addicció susceptible de tràfic il·legal i objecte de repressió.
estupend -a
adj. [LC] Capaç de causar estupefacció pel que té de meravellós, de gran, de bell, etc. Hem assistit a un espectacle estupend. Noia, estàs estupenda!
estupendament
adv. [LC] D’una manera estupenda.
estúpid -a
adj. i m. i f. [LC] Toix en alt grau.
estúpidament
adv. [LC] Amb estupidesa.
estupidesa
f. [LC] Qualitat d’estúpid.
estupiditat
f. [LC] ESTUPIDESA.
estupor
1 m. o f. [LC] [MD] Forta disminució d’activitat de les funcions intel·lectuals, que semblen anorreades.
2 m. o f. [LC] Immobilitat causada per una gran admiració, per una viva emoció.
estuprador
m. [DR] [LC] El qui estupra.
estuprar
1 v. tr. [DR] [LC] Violar (una verge).
2 v. tr. [DR] Cometre estupre.
estupre
1 m. [DR] [LC] Acte de violar una verge.
2 m. [DR] Delicte que comet qui té accés carnal amb un menor prevalent-se de la seva superioritat o amb engany.
esturió
m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels acipensèrids, de cos fusiforme amb cinc fileres d’escuts ossis, amb la boca petita en posició inferior i amb quatre tentacles, i l’aleta caudal molt asimètrica, que entra en els rius per fresar i dels seus òvuls se’n fa el caviar (Acipenser sturio).
estúrnids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de mida mitjana, gregaris, de plomatge amb lluentor metàl·lica, molt vistós en algunes espècies, que s’alimenten d’insectes i de fruites.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
esvaïda
f. [LC] DESFETA.
esvaïdor -a
adj. [LC] Que esvaeix.
esvaïment
m. [LC] Acció d’esvair o d’esvair-se; l’efecte.
esvair
1 1 v. tr. [LC] Derrotar completament (l’enemic).
1 2 v. tr. [LC] Envair (un país, una ciutat) provocant-ne la devastació. Amb les armes a la mà esvaïren aquell territori.
2 1 tr. [LC] Dissipar 1. Aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita.
2 2 intr. pron. [LC] S’ha esvaït la nuvolada.
3 1 intr. pron. [LC] DESMAIAR-SE.
3 2 intr. pron. [LC] [MD] Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona. Fa hores que treballes i que no menges, t’esvairàs.
esvalot
m. [LC] Brogit eixordador. Moure esvalot. Fer esvalot. Quin esvalot armaven!
esvalotadament
adv. [LC] D’una manera esvalotada.
esvalotador -a
adj. i m. i f. [LC] Que mou esvalot.
esvalotament
m. [LC] Acció d’esvalotar o d’esvalotar-se; l’efecte.
esvalotar
1 v. intr. [LC] Moure esvalot. La mainada no feia sinó esvalotar tot el dia.
2 tr. [LC] Posar en estat d’agitació tumultuosa. Si amb els teus crits d’alarma esvalotes la gent, hi haurà feina a desembarassar el local.
3 intr. pron. [LC] Quan fa mal temps la mar s’esvalota, però avui no està esvalotada.
esvalotat -ada
adj. [LC] Que obra precipitadament, sense reflexió.
esvanir
1 1 v. tr. [LC] Fer desaparèixer completament. Aquella sobtada desgràcia esvaní les seves esperances.
1 2 intr. pron. [LC] Desaparèixer completament. La visió s’esvaní.
2 1 intr. pron. [LC] Perdre a poc a poc la força. Una olor que s’esvaneix aviat.
2 2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre el coneixement transitòriament. De l’esglai que tingué, s’esvaní.
esvarada
f. [LC] Acció d’esvarar.
esvarador -a
adj. [LC] Que esvara.
esvarar
1 v. intr. [LC] Una cosa llenegadissa, escórrer-se, especialment els peus damunt una superfície.
2 v. intr. [LC] LLENEGAR.
esvaró
m. [LC] ESVARADA.
esvarós -osa
adj. [LC] ESVARADOR.
esvàstica
f. [LC] [HIH] CREU GAMMADA.
esvedellar-se
v. intr. pron. [VE] [LC] La vaca, afollar-se.
esvellec
m. [LC] Esquinç 1.
esvelt -a
1 adj. [LC] De formes airoses, àgils. És un xicot esvelt.
2 adj. [LC] PER EXT. Un cavall de formes esveltes.
esveltesa
1 f. [LC] Qualitat d’esvelt. L’esveltesa d’una noia. L’esveltesa dels campanars.
2 f. [LC] PER EXT. L’esveltesa de les seves formes.
esventar
1 1 v. tr. [LC] Escampar al vent. Esventar les cendres d’un mort.
1 2 v. tr. [LC] Divulgar.
2 1 intr. pron. [LC] Sofrir l’acció del vent. El boll s’esventà arremolinat per la brisa.
2 2 intr. pron. [LC] Dessecar-se per l’acció de l’aire, per la manca de mullena.
3 intr. pron. [LC] ESVENTEGAR-SE.
esventat -ada
1 1 adj. [IMI] Que s’ha deformat i ha perdut la planor. Una làmina de metall esventada.
1 2 adj. [IMI] Que ha perdut el tremp i s’ha enguerxit de tal manera que no pot seguir una línia dreta. Una fulla de serra esventada.
2 adj. [LC] Exagerat, que té poc seny.
esventegar-se
v. intr. pron. [LC] Una cosa, perdre l’aire que conté.
esventrament
m. [LC] Acció d’esventrar; l’efecte. Les obres d’esventrament del carrer.
esventrar
1 1 v. tr. [LC] [VE] Obrir el ventre (a un animal o a una persona).
1 2 v. tr. [LC] Fendre completament (un atuell, un mur, etc.).
1 3 intr. pron. [LC] El càntir s’ha esventrat.
2 intr. pron. [IMF] Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible.
esventrat -ada
adj. [AGR] HERNIÓS.
esventrellar-se
v. intr. pron. [MD] Emmalaltir-se del ventrell.
esventrellat -ada
adj. [LC] [MD] Malalt del ventrell.
esverador -a
adj. [LC] Que esvera, que causa esverament.
esverament
m. [LC] Estat de qui està esverat.
esverar
1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) la presència d’esperit, l’esma, alarmar granment. El foc va esverar els vianants.
2 intr. pron. [LC] Perdre la presència d’esperit, l’esma, alarmar-se granment. Davant de qualsevol dificultat, de seguida s’esvera.
esversat -ada
1 adj. [LC] Que té l’hàbit, la pràctica, d’alguna cosa.
2 [LC] tenir esversada alguna cosa Ésser pràctic en el seu ús.
esvinçada
f. [LC] [MD] Acció d’esvinçar o d’esvinçar-se; l’efecte.
esvinçar
1 v. tr. [LC] [MD] Esgavellar, desballestar, desllorigar.
2 intr. pron. [MD] [AGR] HERNIAR-SE.
esvoletec
m. [LC] [ZOA] Acció d’esvoletegar.
esvoletegar
v. intr. [LC] [ZOA] Un ocell, agitar les ales sense posar-se a volar.
esvolvar
v. tr. [LC] Netejar de volves.
esvoranc
1 m. [LC] Forat, buit, produït en alguna cosa a causa de desprendre’s un tros d’ella. La bala va fer un esvoranc a la paret.
2 m. [LC] Gros esquinç. Quin esvoranc s’ha fet a les calces!
3 m. [LC] Trenc 1.
esvorancar
v. tr. [LC] Fer un esvoranc o esvorancs (en alguna cosa).
esvorar-se
v. intr. pron. [LC] Un vestit, una cortina, etc., desfer-se, desfilar-se, de la vora. Els pantalons se t’esvoren.
esvorell
m. [LC] Tros llevat o desprès de la vora o superfície d’una cosa.
esvorellar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESCANTELLAR.
et1
m. [LC] amb tots els ets i uts loc. adv. Amb tots els detalls, sense faltar-hi res.
et2
pron. [LC] [pot revestir les formes t’, ’t i te] Acusatiu i datiu del pronom de segona persona tu. Ja et veig. No et donaran res. Et pots banyar al riu.
eta
f. [LC] [RE] Setena lletra de l’alfabet grec (η, Η).
età
m. [QU] Hidrocarbur saturat present en el gas natural, de fórmula C2H6, obtingut per la fracció de punt d’ebullició més baix en el refinatge del petroli.
etali
m. [BO] Cos fructífer d’alguns mixomicets, ben visible per la seva mida relativament gran, de 0,5 a 5 centímetres, que correspon a la fusió de molts esporangis.
etanal
m. [QU] ACETALDEHID.
etanoic
adj. [QU] àcid etanoic V. ÀCID.
etanol
m. [QU] Alcohol primari, el segon membre de la sèrie dels alcohols alifàtics.
etanolamina
f. [QU] [BI] Aminoalcohol de caràcter bàsic que forma part dels fosfolípids i dels esfingolípids.
etapa
1 1 f. [LC] Període, fase, en el curs d’un esdeveniment, en un procés. Les diverses etapes de la vida humana. L’etapa medieval de la història europea.
1 2 f. [LC] [SP] Fracció d’una cursa, d’una marxa, d’una excursió, etc. L’excursió, la cursa, ha de durar quatre dies, i la primera etapa serà Martorell.
2 1 f. [DE] Localitat on les tropes en marxa s’aturen per passar la nit.
2 2 f. [DE] Distància a recórrer per a arribar a l’etapa.
3 f. [EL] En un amplificador electrònic, circuit format per un dispositiu amplificador i els seus elements auxiliars corresponents.
etarra
1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a l’organització armada independentista basca ETA, Euskadi ta Askatasuna.
2 m. i f. [PO] [LC] Membre d’ETA.
etcètera
[escrit abreujadament etc.]
[LC] I la resta.
etè
m. [QU] ETILÈ.
èter
1 m. [FIF] [HIH] [LC] Conjunt dels espais celestes.
2 m. [FIF] [LC] Medi hipotètic que, abans de la teoria de la relativitat, se suposava que omplia tot l’espai conegut i als moviments del qual es deurien els fenòmens elèctrics, magnètics, lluminosos. Les vibracions de l’èter.
3 1 m. [QU] [LC] Substància orgànica caracteritzada per la presència del grup funcional –O– unit a dos radicals hidrocarbonats, aromàtics o no, o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
3 2 m. [LC] [QU] Òxid d’etil, líquid volàtil, mòbil, inflamable, usat com a dissolvent dels greixos, de les resines, etc., i com a anestèsic.
3 3 [QU] èter de petroli Mescla d’hidrocarburs saturats de cinc a set àtoms de carboni, procedents de les fraccions volàtils de la destil·lació del petroli.
3 4 [QU] èter dimetílic Gas inflamable, de fórmula CH3OCH3, incolor, soluble en aigua i en solvents orgànics.
3 5 [QU] èter etílic Líquid molt volàtil i inflamable, de fórmula C2H5OC2H5, que és l’èter més important.
eteri -èria
adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a l’èter. Regions etèries. Vapors eteris. Solució etèria.
eterificació
f. [QU] Acció d’eterificar.
eterificar
v. tr. [QU] Convertir (un alcohol) en èter.
eterisme
m. [MD] Estat produït per l’administració o l’ús excessiu de l’èter.
eterització
f. [MD] Acció d’eteritzar; l’efecte.
eteritzar
1 v. tr. [MD] Sotmetre a l’acció de l’èter.
2 v. tr. [MD] Fer tornar insensible (algú) fent-li respirar èter.
etern -a
1 1 adj. [LC] Que no té principi ni fi, de duració infinita. Sols Déu és etern.
1 2 adj. [LC] Que no té fi. La vida eterna.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Un amor etern. Una queixa eterna.
2 adj. [LC] Vàlid o existent en tot temps, immutable. Les veritats eternes.
3 adj. [LC] Perpetu 1 1. Les neus eternes.
eternal
adj. [LC] ETERN.
eternalment
adv. [LC] PERPÈTUAMENT.
eternament
adv. [LC] PERPÈTUAMENT.
eternitat
1 f. [LC] Qualitat d’etern.
2 1 f. [RE] Caràcter d’allò que és fora del temps. L’eternitat de Déu. Creure en l’eternitat del món.
2 2 f. [RE] Vida eterna.
3 f. [LC] Temps molt llarg. Fa una eternitat que no us hem vist.
eternitzar
1 v. tr. [LC] Fer durar llarg temps (alguna cosa). Eternitzar unes negociacions.
2 intr. pron. [LC] Durar excessivament, no acabar-se mai. El problema s’eternitzava sense que trobéssim una solució.
3 intr. pron. [LC] Romandre llarg temps en un indret. Aquell hivern, el glaç s’eternitzà pels camins.
eteròman -a
adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’eteromania.
eteromania
f. [MD] Addicció a l’èter.
etesis
adj. [LC] [ME] vents etesis V. VENT.
ethos
[gr.] [inv.]
m. [AN] Conjunt d’aspectes morals i estètics característics d’un individu o d’una cultura.
etí
m. [QU] ACETILÈ.
ètic1 -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals.
2 f. [FS] Disciplina filosòfica que tracta de la moral.
èticament
adv. [LC] Segons els sentiments, els deures, etc., morals.
etil
m. [QU] Radical orgànic univalent derivat de l’età, de fórmula CH3CH2–.
etilè
m. [QU] El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica, de fórmula CH2=CH2.
etilenglicol
m. [QU] Líquid lleugerament viscós, de fórmula CH2OHCH2OH, fortament higroscòpic, emprat per a preparar líquids anticongelants per a sistemes de refrigeració.
etílic -a
1 adj. [QU] [IQ] Que conté el radical etil. Alcohol etílic.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’etilisme. Estat etílic. Malaltia etílica.
ètim
m. [FL] Forma originària d’un mot. L’ètim de bellugar és bullicare.
etimòleg etimòloga
m. i f. [PR] [FL] Persona versada en etimologia.
etimologia
1 f. [FL] [LC] Origen, filiació, d’un mot. Cercar l’etimologia de bellugar.
2 f. [FL] [LC] Branca de la filologia que estudia les etimologies dels mots i llur evolució formal i semàntica.
3 [FL] etimologia popular Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d’origen diferent però que presenten una semblança formal.
etimològic -a
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’etimologia.
2 adj. [FL] Molt proper, formalment o semànticament, al seu ètim. El sentit etimològic de infant és ‘el que no parla’.
etimològicament
adv. [FL] [LC] Atenent a l’etimologia.
etimologista
m. i f. [FL] [PR] [LC] ETIMÒLEG, ETIMÒLOGA.
etiolament
m. [BO] Acció d’etiolar-se.
etiolar-se
v. intr. pron. [BO] Les plantes, allargar-se d’una manera anormal per manca de llum.
etiologia
f. [MD] Branca de la medicina que estudia les causes de les malalties.
etiòpic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Etiòpia o als seus habitants.
2 adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent a la raça etiòpica.
etiqueta
1 f. [LC] [ECO] Tros de paper, de plàstic o d’un altre material, que conté una indicació per a fer conèixer la naturalesa, el preu, la destinació, etc., de l’objecte al qual va enganxat o lligat. Etiquetes adhesives.
2 1 f. [LC] Cerimonial que s’ha d’observar a la cort, en un acte públic solemne, etc.
2 2 f. [LC] Tracte cerimoniós entre particulars.
3 f. [LC] Mot, concepte, idea, que marca, encasella, classifica, algú o alguna cosa. No m’agrada que em posin etiquetes.
4 f. [IN] En inform., identificador que forma part d’un conjunt de dades elemental o hi està relacionat.
etiquetar
1 v. tr. [LC] [ED] Posar una etiqueta (a una cosa).
2 v. tr. [LC] PER EXT. L’etiqueten de masclista.
etiquetatge
1 m. [LC] Acció d’etiquetar; l’efecte.
2 m. [LC] Conjunt d’etiquetes.
3 m. [SO] Estigmatització 2.
etmoidal
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’os etmoide.
etmoide
1 adj. [ZOA] [MD] Cribrós, ple de forats.
2 m. [ZOA] [MD] Os que encaixa en l’escotadura de l’os frontal i contribueix a formar la base del crani i les fosses nasals.
etnarca
1 m. [HIH] [PR] Títol, inferior al de rei, atribuït a certs sobirans orientals.
2 m. [HIH] [PR] Arquebisbe, amb poder civil, d’una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera.
ètnia
f. [AN] Comunitat humana definida per criteris culturals o lingüístics.
ètnic -a
1 adj. [AN] [SO] [LC] Relatiu o pertanyent a una ètnia, o a l’ètnia. Grup ètnic. Identitat ètnica.
2 adj. [LC] PAGÀ.
ètnicament
adv. [AN] [SO] [LC] Quant a l’ètnia.
etnicitat
f. [AN] Conjunt de continguts culturals específics i sentiments d’identitat cultural diferenciada que comparteix un grup humà.
etno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. éthnos, ‘ètnia’. Ex.: etnocentrisme, etnomusicologia.
etnocentrisme
m. [AN] Tendència dels components d’un grup ètnic a considerar llur grup superior als altres grups o a interpretar les cultures alienes amb els criteris i valors de la pròpia cultura.
etnocidi
m. [AN] Destrucció premeditada de la cultura pròpia d’un grup i la seva substitució per una altra cultura.
etnociència
f. [AN] Estudi del coneixement empíric d’un grup humà i de la seva forma de conceptualitzar la realitat.
etnogènia
f. [AN] [LC] OBS. Gènesi de les ètnies.
etnògraf etnògrafa
m. i f. [PR] [LC] [AN] Especialista en etnografia.
etnografia
1 f. [AN] [LC] Estudi de les societats i les cultures per mitjà d’una tècnica d’observació en què l’investigador pren part activa en la realitat que estudia.
2 f. [AN] Monografia resultant d’un estudi etnogràfic.
etnogràfic -a
adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent a l’etnografia.
etnohistòria
f. [AN] Branca de l’antropologia que té l’objectiu de reconstruir la història de la cultura a partir de materials etnogràfics, arqueològics i documentals.
etnòleg etnòloga
m. i f. [AN] [PR] [LC] Especialista en etnologia.
etnolingüística
f. [AN] [FL] Branca de la lingüística que estudia les relacions entre una llengua i la cultura en què es parla.
etnologia
f. [AN] [LC] Branca de l’antropologia que estudia les cultures d’un àmbit territorial específic. Etnologia regional. Etnologia africana.
etnològic -a
adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent a l’etnologia.
etnomusicologia
f. [MU] [AN] Ciència que estudia la música primitiva i tradicional de tot el món i la música culta de les civilitzacions no europees.
etnopsicologia
f. [PS] Estudi de la interacció psicològica de les ètnies i dels fenòmens de contacte entre les cultures.
etòleg etòloga
m. i f. [PR] Persona versada en etologia.
etoli -òlia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Etòlia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Etòlia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte del grec antic que es parlava al nord-oest de Grècia.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’etoli.
etologia
1 f. [BI] Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l’hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
2 f. [BI] [AN] [LC] OBS. Ciència dels costums.
etopeia
f. [FL] Descripció del caràcter d’un personatge.
etrusc -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de l’antiga Etrúria.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Etrúria o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] [HIH] Llengua mediterrània parlada pels etruscos.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’etrusc.
etruscologia
f. [LC] [HIH] Ciència que estudia la civilització etrusca.
etusa
f. [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, metzinosa, semblant al julivert pel fullatge, però de flors blanques i amb bractèoles reflexes a les umbel·les, que es fa en herbassars ruderals de muntanya (Aethusa cynapium).
etzibada
f. [LC] Acció d’etzibar.
etzibar
1 v. tr. [LC] Pegar (un cop). Li va etzibar un cop de puny, una puntada de peu.
2 v. tr. [LC] Llançar violentament (alguna cosa) contra algú o alguna cosa. Li va etzibar una pedra al cap.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Etzibar insults, improperis.
eu
interj. [LC] Exclamació usada per a expressar admiració o sorpresa.
eu-
[LC] Prefix que significa ‘ben’, ‘bon’, ‘avantatjós’. Ex.: eupèpsia.
eubacteri
m. [BI] Bacteri que no és cianòfit ni arqueobacteri.
eubacterials
1 m. pl. [BI] Divisió de bacteris que comprèn tots els procariotes llevat dels arqueobacteris.
2 m. [BI] Individu d’aquesta divisió.
eubiòtica
f. [MD] Ciència de la vida sana.
eucaliptol
m. [MD] [LC] Líquid d’olor camforada que s’extreu de l’oli d’eucaliptus.
eucaliptus
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] [AGF] Arbre del gènere Eucalyptus, de la família de les mirtàcies, amb les fulles juvenils i dels rebrots cordiformes i oposades, les adultes ensiformes, pèndules i esparses, i flors de receptacle endurit, tancades inicialment per un opercle, originari de la regió australiana, plantat com a arbre forestal i ornamental.
1 2 [BOS] [AGF] eucaliptus blau [o eucaliptus comú] Eucaliptus molt alt, de flors isolades, fruit d’uns 2 centímetres, les fulles del qual contenen un oli i són emprades com a medicinals (Eucalyptus globulus).
1 3 [BOS] [AGF] eucaliptus de fulla estreta Eucaliptus de fulles, flors i fruits més petits que els de l’eucaliptus comú i inflorescències en umbel·la (Eucalyptus camaldulensis).
1 4 [BOS] [AGF] eucaliptus karri Eucaliptus molt alt, que proporciona la caoba vermella (Eucalyptus diversicolor).
1 5 [BOS] [AGF] eucaliptus roig EUCALIPTUS DE FULLA ESTRETA.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta d’eucaliptus.
eucariota
1 adj. [BI] Que posseeix un nucli diferenciat, s’aplica a una cèl·lula.
2 1 adj. [BI] Que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula eucariota. Organisme eucariota.
2 2 m. [BI] Organisme eucariota.
eucariòtic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la cèl·lula eucariota.
eucaristia
1 1 f. [LC] [RE] Sagrament que commemora el sacrifici de Jesucrist i renova el seu gest en l’últim sopar.
1 2 f. [RE] Missa 1 1.
2 f. [RE] Pa i vi consagrats en la missa.
eucarístic -a
adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent a l’eucaristia. Espècies eucarístiques. Sagrament eucarístic.
euclidià -ana
adj. [MT] [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’obra del matemàtic grec Euclides. Geometria euclidiana. Espai euclidià.
eucologi
m. [RE] Recull dels oficis del diumenge i de les principals festes de l’any.
eucràsia
f. [MD] Benestar físic, estat normal de salut.
eucràtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’eucràsia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que té bona salut.
eucromatina
f. [BI] Cromatina poc condensada, que correspon a les regions on els cromosomes presenten un enrotllament menor, comparat amb el major enrotllament de les regions heterocromàtiques.
eudemonisme
m. [FS] Doctrina ètica que posa com a fi de la conducta la felicitat.
eudiòmetre
m. [QU] [FIM] Bureta especial de vidre per a l’anàlisi volumètrica de mescles de gasos.
eudiometria
f. [QU] Determinació dels constituents d’una mescla gasosa per mitjà de l’eudiòmetre.
eudiomètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’eudiometria.
euèdric -a
adj. [GLG] Que presenta cares cristal·lines ben desenvolupades. Mineral euèdric.
eufèmic -a
adj. [FL] Relatiu a l’eufemisme.
eufemisme
m. [FL] [LC] Mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent. Un text sense vaguetats ni eufemismes.
eufemístic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’eufemisme.
2 adj. [FL] Que conté un eufemisme.
eufoni
m. [MU] Instrument de vent, de metall, semblant a la tuba.
eufonia
f. [FL] Efecte acústic que resulta de la combinació harmònica d’uns sons determinats en un mot o enunciat.
eufònic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’eufonia.
2 adj. [FL] Que té eufonia.
eufònicament
adv. [FL] D’una manera eufònica.
euforbi
m. [MD] Resina extreta de diferents plantes del gènere Euphorbia.
eufòrbia
f. [BOS] Planta del gènere Euphorbia, de la família de les euforbiàcies, amb làtex abundant, inflorescència en ciati i fruit en càpsula trícoca, com les lletereses i la lleterassa.
euforbiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles simples o palmaticompostes, flors unisexuals, poc o molt reduïdes, i fruit generalment en esquizocarp dehiscent, format per dos o tres cocs, distribuïda principalment per les zones càlides i temperades, que comprèn l’hevea, la mandioca, les lletereses i el ricí.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
eufòria
1 f. [LC] [MD] [PS] Sensació de benestar de qui està perfectament bo.
2 f. [LC] Manifestació exagerada de joia, de satisfacció, d’alegria.
eufòric -a
adj. [LC] [MD] [PS] Relatiu o pertanyent a l’eufòria.
euforitzant
1 adj. [LC] Que causa eufòria. Droga euforitzant.
2 m. [MD] [LC] Substància euforitzant.
eufòtic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la regió submarina o lacustre més superficial i ben il·luminada. Zona eufòtica.
eufràsia
f. [BOS] Herba del gènere Euphrasia, de la família de les escrofulariàcies, hemiparàsita, de fulles oposades, dentades o crenades, flors bilabiades i fruit en càpsula, freqüent als prats de muntanya.
euga
f. [LC] [ZOM] [AGR] EGUA.
eugassada
f. [ZOA] [AGR] [LC] EGUASSADA.
eugasser eugassera
m. i f. [AGR] [PR] [LC] EGUASSER, EGUASSERA.
eugenèsia
f. [MD] [SO] [BI] Teoria que postula que la constitució genètica dels humans es pot perfeccionar mitjançant el control de la seva reproducció.
eugenèsic -a
adj. [LC] [MD] [SO] Relatiu o pertanyent a l’eugenèsia.
eugènia
f. [AGA] [BOS] Arbust del gènere Eugenia, de la família de les mirtàcies, de fulles perennes, oposades i coriàcies, flors blanques i fruits bacciformes, originari del Brasil i utilitzat en jardineria.
eugènic -a
adj. [SO] [MD] EUGENÈSIC.
eugenol
m. [QU] Líquid oliós incolor, de forta olor de clavell, contingut en l’oli de clavell, de pebre, de canyella i de sassafràs.
euglena
f. [BOI] Alga del gènere Euglena, de la divisió dels euglenòfits, unicel·lular i uniflagel·lada, coberta per una cutícula deformable, elàstica i finament estriada.
euglenòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues unicel·lulars que no formen filaments ni colònies, fusiformes o aplanades, nedadores per mitjà de flagels i desproveïdes de paret cel·lulòsica.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
eulàlia
f. [AGA] [BOS] Herba de la família de les gramínies, robusta, de fulles llargues, sovint amb vetes blanques, i una gran panícula terminal blanca o un xic rosada, amb pètals sedosos, originària de l’Àsia oriental i emprada com a ornamental (Miscanthus sinensis).
eulògia
f. [RE] Pa beneït que en les esglésies de ritus orientals és distribuït al final de la celebració eucarística o durant les vespres.
eumicets
1 m. pl. [BOB] Classe de fongs que correspon a la divisió dels eumicots.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
eumicots
1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs que comprèn els fongs veritables, amb presència de quitina en la paret cel·lular.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.
eunuc
m. [HIH] [MD] [LC] Home privat de genitals externs per ablació o per automutilació.
eupèpsia
f. [MD] Digestió completament normal.
eupèptic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’eupèpsia.
2 m. [MD] Medicament que obre la gana i afavoreix la digestió.
euploide
1 adj. [BI] Que té una dotació cromosòmica múltiple exacte del genoma bàsic.
2 m. [BI] Cèl·lula, teixit o organisme euploide.
eurasiàtic -a
adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent a Euràsia.
eureka
interj. [LC] Expressió amb què hom manifesta alegria per haver trobat o aconseguit allò que cercava, la solució d’un problema, etc.
euri-
[LC] Forma prefixada del mot gr. eurýs, ‘ample’. Ex.: eurícor, euriterm.
eurioic -a
1 adj. [EG] En ecol., que pot suportar variacions força grans en els factors físics i químics del medi en què viu.
2 m. [EG] Organisme eurioic.
euriptèrids
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de quelicerats paleozoics, amb el cos allargat, coneguts com a escorpins de mar gegants, que visqueren de l’ordovicià al permià.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
eurítmia
1 f. [LC] Disposició harmoniosa de les línies, dels sons, dels moviments.
2 f. [MD] Regularitat del pols.
eurítmic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’eurítmia.
2 adj. [MD] Que té eurítmia.
eurítmicament
adv. [LC] [MD] Amb eurítmia.
euro
1 m. [ECT] [LC] Unitat monetària comuna dels estats de la Unió Europea que participen en la unió econòmica i monetària.
2 m. [ECT] [LC] Moneda d’un euro.
euro-
[LC] Prefixoide del mot Europa. Ex.: euroafricà, eurodòlar, eurodivisa.
eurocials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs ascomicets, amb petits clistotecis i una fase anamòrfica sovint formada per floridures, al qual pertanyen els penicil·lis i els aspergils.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
eurocomunisme
m. [PO] Corrent dins el comunisme europeu caracteritzat per la renúncia a la dictadura del proletariat i l’acceptació del pluralisme polític.
eurodiputat eurodiputada
m. i f. [LC] Diputat del Parlament Europeu.
eurodòlar
m. [ECT] Dòlar dels bancs o empreses instal·lats fora dels Estats Units que es negocia en els mercats monetaris internacionals.
euromíssil
m. [DE] Arma nuclear instal·lada a Europa per forces multinacionals.
europeisme
1 m. [LC] [SO] Qualitat d’europeu.
2 m. [LC] [SO] Afecció, inclinació, a les coses característiques d’Europa.
3 m. [PO] [ECT] [SO] Moviment que tendeix a la creació de la unitat econòmica, política, etc., europea.
europeista
1 adj. [LC] [SO] [PO] Relatiu o pertanyent a l’europeisme. Tendències europeistes.
2 1 m. i f. [LC] [SO] [PR] Estudiós de la cultura o de les coses característiques d’Europa.
2 2 m. i f. [LC] [SO] [PR] Especialista en qüestions europees.
3 adj. i m. i f. [LC] [SO] [PO] Partidari de la unitat europea.
europeïtzació
f. [LC] [SO] Acció d’europeïtzar o d’europeïtzar-se; l’efecte.
europeïtzar
1 v. tr. [LC] Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., europeus.
2 v. tr. [LC] Revestir de la forma europea.
3 intr. pron. [LC] Adoptar usos, costums, maneres, etc., europeus. La societat catalana volia europeïtzar-se.
europeu -ea
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Europa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Europa o als seus habitants.
europi
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids (símbol, Eu; nombre atòmic, 63; pes atòmic, 151,96).
eurosiberià -ana
adj. [LC] [EG] [BO] Relatiu o pertanyent a les terres de clima humit i hivern fred d’una gran part d’Europa i d’Àsia. Regió eurosiberiana.
èuscar -a
adj. i m. [FL] [LC] Basc 2.
eusporangi
m. [BO] Esporangi primitiu de les falgueres, amb la paret pluriestratificada.
eusporangiat -ada
1 adj. [BO] Que produeix eusporangis.
2 1 f. pl. [BOI] Grup tradicional de falgueres de la classe dels ofioglossòpsids, que formen eusporangis, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Botrychium i Ophioglossum.
2 2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.
eusquera
adj. i m. [FL] Basc 2.
eustàtic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’eustatisme.
eustatisme
m. [GL] Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
eustigmatofícies
1 f. pl. [BOI] Grup poc nombrós d’algues, que produeixen zoòspores amb un gran estigma situat fora del plastidi, al qual pertanyen les espècies del gènere Vischeria.
2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.
eustigmatòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues macroscòpiques flagel·lades, que comprèn les eustigmatofícies.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
eutanàsia
1 f. [MD] Mort sense sofriment.
2 1 f. [MD] [LC] [DR] eutanàsia activa Mort sense sofriment provocada a una persona que té una malaltia en fase terminal o es troba en un estat d’inconsciència irrecuperable.
2 2 [MD] [LC] [DR] eutanàsia passiva Mort sense sofriment que s’esdevé quan no s’apliquen o es deixen d’aplicar els mitjans per a perllongar la vida d’una persona en la fase terminal d’una malaltia o en un estat d’inconsciència irrecuperable.
eutèctic -a
1 adj. [QU] [FIF] [ML] Relatiu o pertanyent a l’eutèxia o a un eutèctic.
2 m. [QU] [FIF] [ML] Compost o aliatge eutèctic.
eutectoide
1 m. [QU] [ML] Mescla microcristal·lina que es forma a temperatura constant quan es refreda una solució sòlida de composició determinada.
2 adj. [ML] Relatiu o pertanyent a l’eutectoide. Composició o compost eutectoide.
euteris
m. pl. [ZOM] PLACENTARIS.
eutèxia
f. [QU] [FIF] [ML] Fenomen que es produeix en la solidificació d’una solució quan la fase líquida, amb una composició eutèctica, passa a l’estat sòlid a una temperatura constant i dona lloc a una mescla de sòlids de composicions definides.
eutòcia
f. [MD] Evolució normal del part espontani.
eutrapèlia
f. [FS] Virtut que modera els divertiments.
eutròfia
1 f. [MD] [EG] Nutrició normal d’un organisme.
2 f. [EG] [MD] Qualitat d’eutròfic.
eutròfic -a
adj. [MD] [EG] Ric en elements nodridors. Medi eutròfic.
eutrofització
f. [EG] Enriquiment nutritiu natural o artificial d’un ecosistema aquàtic que comporta un creixement massiu d’algues. L’eutrofització dels llacs és un flagell dels temps actuals.
euxantina
f. [IQ] [QU] Colorant groc derivat de la xantina, un dels principals constituents del groc de l’Índia, actualment obtingut sintèticament.
evacuable
adj. [LC] Que pot ésser evacuat.
evacuació
f. [LC] [MD] [DE] Acció d’evacuar; l’efecte.
evacuant
adj. [LC] [MD] Que fa evacuar.
evacuar
1 1 v. tr. [LC] [DE] Un conjunt de persones, abandonar (el lloc que ocupaven). Les tropes evacuaren la ciutat.
1 2 v. tr. [LC] [DE] Treure d’un lloc (les persones que l’ocupaven). Han evacuat els malalts a un altre hospital.
2 tr. [DR] [AD] En jur., despatxar, enllestir, complir (un tràmit).
3 1 tr. [MD] [ZOA] Expel·lir (matèries acumulades en una part del cos).
3 2 intr. [LC] [MD] [ZOA] Defecar 2.
3 3 [LC] evacuar el ventre Defecar 2.
evacuatiu -iva
adj. [MD] [LC] EVACUANT.
evadir
1 v. tr. [LC] ELUDIR. Sempre que pot evadeix les seves obligacions.
2 1 intr. pron. [LC] [DE] Escapar-se, especialment de la presó. La policia no sap com s’han pogut evadir els tres presos.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Volia evadir-se de la fama que el seguia. T’has d’evadir d’aquesta obsessió, d’aquestes preocupacions.
evagació
f. [LC] Distracció de l’esperit.
evaginable
adj. [MD] Que és susceptible d’ésser evaginat, s’aplica a un òrgan o a una part del cos.
evaginació
1 f. [LC] [MD] Acció d’evaginar; l’efecte.
2 f. [MD] Protrusió d’un òrgan o d’una part del cos a través d’una beina, d’un sac o d’una cavitat.
evaginar
v. tr. [LC] [MD] Girar (alguna cosa), com una beina, de manera que la seva superfície interior passi a ésser l’exterior.
evanescència
f. [LC] Qualitat d’evanescent.
evanescent
adj. [LC] Que tendeix a esvanir-se, que desapareix a poc a poc.
evangeli
1 1 m. [LC] [RE] Doctrina i llei de Jesucrist. Pau va anunciar l’evangeli als pagans.
1 2 m. [RE] Llibre que conté la vida i la doctrina de Jesucrist. L’Evangeli segons sant Lluc. Els quatre Evangelis. Evangelis canònics, evangelis apòcrifs.
1 3 [RE] evangelis sinòptics Evangelis de sant Mateu, de sant Marc i de sant Lluc.
1 4 m. [RE] Conjunt dels quatre evangelis de què consta el Nou Testament.
1 5 m. [LC] [RE] Passatge dels Evangelis que el celebrant llegeix durant la missa.
2 m. [LC] Banda esquerra de l’altar d’una església, mirat des del lloc on hi ha els fidels. El costat de l’evangeli. A la part de l’evangeli.
evangeliari
m. [RE] [AR] Llibre que conté els evangelis de cada dia de l’any.
evangèlic -a
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’Evangeli. Doctrina evangèlica.
2 1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a la religió evangèlica.
2 2 adj. i m. i f. [RE] Protestant 2.
evangèlicament
adv. [RE] [LC] Conforme a la doctrina evangèlica.
evangelisme
m. [RE] Moviment de reforma cristiana caracteritzat pel retorn a l’Evangeli i a les formes de vida dels primitius cristians, i pel rebuig de l’especulació teològica abstracta i de les estructures jurídiques.
evangelista
m. [LC] [RE] Escriptor sagrat que escriví un Evangeli. Els quatre evangelistes: Joan, Mateu, Marc i Lluc.
evangelització
f. [RE] Acció d’evangelitzar; l’efecte.
evangelitzador -a
adj. i m. i f. [RE] [PR] Que evangelitza.
evangelitzar
v. tr. [LC] [RE] Instruir en la doctrina de l’Evangeli. Sant Patrici evangelitzà Irlanda.
evaporable
adj. [LC] [QU] Capaç d’evaporar-se.
evaporació
1 f. [LC] [FIF] [IQ] [QU] Acció d’evaporar o d’evaporar-se; l’efecte.
2 f. [IQ] [QU] [FIF] Transformació d’un líquid en vapor que té lloc en la superfície de contacte amb una fase gasosa.
evaporador
m. [IQ] [QU] Aparell on es concentra una dissolució per evaporació del dissolvent.
evaporar
1 v. tr. [LC] [QU] [FIF] Convertir en vapor, sotmetre a l’evaporació.
2 intr. pron. [LC] [QU] [FIF] Convertir-se en vapor. L’alcohol s’evapora ràpidament.
3 intr. pron. [LC] Dissipar-se, esvanir-se. La fortuna familiar s’evaporà.
evaporatori -òria
adj. [QU] [LC] [FIF] Que produeix evaporació.
evaporímetre
m. [FIM] [QU] [FIF] Aparell per a mesurar la intensitat de l’evaporació.
evaporita
f. [GL] Roca sedimentària formada per precipitació de les sals minerals a causa de l’evaporació de salmorra.
evaporític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’evaporita. Roca evaporítica.
evaporòmetre
m. [FIF] [FIM] EVAPORÍMETRE.
evasió
1 f. [LC] [DE] Acció d’evadir o d’evadir-se. L’evasió dels presos.
2 [ECT] [LC] evasió de capital Fet de treure il·legalment diners o altres actius líquids d’un país.
evasiu -iva
1 1 adj. [LC] Que tendeix a evadir, a eludir, una dificultat. Sempre ha tingut comportaments evasius.
1 2 adj. [LC] Que no diu ni sí ni no. Ha fet un gest evasiu. Resposta evasiva.
2 f. [LC] Mitjà emprat per a evadir alguna cosa. Responia amb evasives les seves preguntes.
evasivament
adv. [LC] D’una manera evasiva. Respondre evasivament.
evasor -a
adj. i m. i f. [LC] Que evadeix.
evecció
f. [FIA] Desigualtat periòdica dels moviments de la Lluna produïda per l’atracció del Sol.
eventració
1 f. [MD] Hèrnia de les vísceres abdominals.
2 [MD] eventració diafragmàtica Ascens cap a la cavitat toràcica d’una meitat del diafragma.
eventual
1 adj. [LC] Que tan bé pot ésser o esdevenir-se com no, que depèn d’una circumstància incerta, conjectural. Les eventuals complicacions d’una operació quirúrgica.
2 1 adj. [ECT] [AD] De duració limitada, que cessa quan s’acaba la feina. Contracte eventual.
2 2 adj. [ECT] [AD] Que té un contracte laboral de duració limitada. Treballador eventual.
eventualitat
1 f. [LC] Qualitat d’eventual.
2 f. [LC] Esdeveniment eventual.
eventualment
adv. [LC] D’una manera eventual.
eversió
f. [LC] [MD] Acció de girar alguna cosa, com una parpella, de manera que la seva superfície interior passi a ésser l’exterior.
evicció
1 f. [DR] Despossessió legal, especialment la que sofreix el comprador de la cosa que li fou venuda.
2 f. [GL] Desplaçament d’una massa d’aire en calma causat per una altra massa d’aire dotada de moviment o per la pluja, una allau, etc.
evidència
1 f. [LC] Qualitat d’evident. L’evidència d’una veritat, d’una proposició. Això és absurd: és negar l’evidència.
2 [SO] evidència col·lectiva Conjunt de coneixements construïts socialment que en un període determinat i per a un grup específic esdevenen indiscutibles.
3 [LC] posar una cosa en evidència Fer-la veure clarament, posar-la als ulls de tothom.
4 [LC] posar algú en evidència Fer-lo quedar malament.
evidencial
m. [FL] Element lingüístic que indica que una determinada informació prové d’altri o no ha estat contrastada.
evidenciar
v. tr. [LC] Fer veure l’evidència (d’una cosa), fer-ne palesa la certesa.
evident
adj. [LC] Clar a la visió, clar a l’enteniment, talment que no pot donar lloc a dubtes. És una veritat evident: no cal demostrar-la. És evident que ell ho sap.
evidentment
adv. [LC] D’una manera evident.
evirat -ada
adj. [HIG] En heràld., que és representat sense sexe, s’aplica a un quadrúpede.
evisceració
f. [MD] Sortida d’una part de les vísceres.
evitable
adj. [LC] Que pot ésser evitat.
evitació
1 f. [LC] Acció d’evitar.
2 f. [AN] Conjunt de prohibicions i restriccions en les relacions socials, basades en el respecte, que té una societat.
evitar
1 v. tr. [LC] Procurar de no trobar (algú), defugir el seu tracte. Evitar els importuns.
2 v. tr. [LC] Procurar de no incórrer (en alguna cosa), de no ésser afectat (per alguna cosa). Evitar les ocasions. Evitar un cop. Evitar un perill. Evitar les discussions.
3 v. tr. [LC] IMPEDIR. Un porter que evita molts gols.
evitern -a
adj. [LC] Que ha tingut principi, però no tindrà fi. Alguns corrents filosòfics postulen que el món és evitern.
evocable
adj. [LC] Que pot ésser evocat.
evocació
f. [LC] Acció d’evocar; l’efecte.
evocador -a
adj. [LC] Que evoca, que recorda.
evocar
1 v. tr. [LC] [AN] Cridar (les ànimes dels morts, els dimonis), a comparèixer, a respondre. Evocar l’ànima del seu pare.
2 v. tr. [LC] Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació. Evocar un record.
evocatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut d’evocar.
evocatori -òria
1 adj. [LC] Que serveix de fonament a l’evocació. Motius evocatoris.
2 adj. [LC] EVOCATIU.
évol
m. [BOS] [LC] Planta herbàcia de la família de les caprifoliàcies, de fulles, inflorescències i fruits molt semblants als del saüc, freqüent als herbassars ruderals de llocs humits (Sambucus ebulus).
evolució
1 1 f. [LC] Acte de recórrer quelcom el cercle del seu desenvolupament; el resultat. L’evolució d’un organisme. Teoria de l’evolució.
1 2 f. [LC] Canviament gradual. Transformació per evolució.
2 f. [PO] [SO] En polít., procés de canvi mitjançant el qual es passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual.
3 1 f. [BI] Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i per canvis.
3 2 f. [BI] Part de la biologia que estudia l’evolució.
4 1 f. [LC] Moviment d’un conjunt de tropes, de persones, d’una nau o d’un conjunt de naus. Les evolucions d’una esquadra.
4 2 f. [LC] Moviment d’una sèrie complicada de moviments. Les evolucions d’una màquina.
5 f. [MU] Moviment o moviments que contribueixen a la producció d’una variació en el curs del ball.
evolucionar
1 v. intr. [LC] Sofrir una evolució. La moda evoluciona.
2 v. intr. [LC] Fer evolucions.
evolucionisme
1 m. [BI] [FS] [LC] [AN] Teoria que concep l’Univers com un sistema en evolució.
2 m. [FS] [AN] [BI] Teoria que considera els éssers vius com a resultat d’un procés evolutiu.
3 m. [AN] Teoria que explica la diversitat i el canvi de les societats i de les cultures per desenvolupament i progrés.
evolucionista
1 adj. [LC] [BI] [FS] [AN] Relatiu o pertanyent a l’evolucionisme.
2 adj. i m. i f. [BI] [FS] [LC] [AN] Partidari de l’evolució, de l’evolucionisme.
evoluta
f. [MT] Lloc geomètric dels centres de curvatura d’una corba donada.
evolutiu -iva
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’evolució o al desenvolupament.
2 adj. [LC] Que tendeix a provocar una evolució.
evònim
m. [BOS] [AGA] BONETER1.
evulsió
f. [LC] Acció d’arrencar, de desarrelar.
evulsiu -iva
adj. [LC] Que opera l’evulsió.
ex-1
[LC] Prefix que indica que algú ha deixat d’ésser el que diu el radical. Ex.: exdiputat, exministre.
ex-2
[LC] V. EXO-.
exa-
[FIM] [LC] Forma prefixada del mot gr. héx, ‘sis’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a un trilió de vegades aquesta unitat (símbol, E).
exabrupte
m. [LC] Cosa dita bruscament, sense preàmbul. Respongué amb un exabrupte.
exacció
1 f. [DR] Acció d’exigir impostos, tributs, multes; l’efecte.
2 f. [DR] Cobrament injust per abús de poder. Exacció il·legal.
exacerbació
f. [LC] [MD] Acció d’exacerbar; l’efecte.
exactament
adv. [LC] D’una manera exacta.
exacte -a
1 1 adj. [LC] Rigorosament conforme amb la veritat, amb la regla. Una definició exacta. Una descripció exacta. Una còpia, una reproducció, exacta. L’exacte compliment de la llei.
1 2 adj. [LC] No merament aproximat. Un càlcul exacte. Venir a l’hora exacta.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Un narrador exacte.
2 adj. [LC] [QU] Capaç de donar mesuraments molt pròxims o iguals al valor real d’allò que és mesurat. Una balança exacta.
exactitud
f. [LC] Qualitat d’exacte. L’exactitud d’una definició, d’una reproducció. L’exactitud d’un càlcul, d’un mesurament. L’exactitud d’una balança.
exactor
m. [DR] [PR] [HIH] Cobrador d’impostos o tributs.
ex aequo
[ll.]
loc. adv. [LC] En igualtat de mèrits. Enguany dos escriptors novells comparteixen ex aequo el primer premi.
exageració
1 f. [LC] Acció d’exagerar; l’efecte.
2 f. [LC] Acte, mot, amb què s’exagera.
exageradament
adv. [LC] Amb exageració.
exagerador -a
adj. [LC] Que exagera.
exagerar
v. tr. [LC] Portar més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència, del normal. Sempre ha exagerat els defectes del noi. No cal que n’exageris les virtuts, que ja les coneixem. Exagerar el perill. Va, no exageris, que no et fa tant de mal.
exagerat -ada
adj. i m. i f. [LC] Propens a exagerar. El noi és un exagerat: del que explica, creu-te’n la meitat.
exageratiu -iva
adj. [LC] Que enclou exageració.
exagerativament
adv. [LC] Amb exageració.
exalçament
m. [LC] Acció d’exalçar; l’efecte.
exalçar
v. tr. [LC] Posar en alt els mèrits (d’algú o d’alguna cosa), lloar en alt grau.
exaltació
f. [LC] Acció d’exaltar o d’exaltar-se; l’efecte.
exaltar
1 v. tr. [LC] Elevar (algú) en rang, dignitat, poder, etc. Exaltar una artista.
2 v. tr. [LC] Elevar (un sentiment) a un alt grau d’intensitat.
3 intr. pron. [LC] Enfervorir-se, deixar-se emportar per una passió. Ell s’exalta, quan conta el que li ha passat! Tingues calma: no t’exaltis així.
exaltat -ada
adj. [LC] Que fàcilment s’exalta, que sempre està en un estat d’exaltació. Una persona exaltada.
examen
1 1 m. [LC] [AD] Acció d’examinar. L’examen de la qüestió. L’examen del malalt, de la ferida. Un examen microscòpic.
1 2 [RE] [LC] examen de consciència Examen que hom fa de les pròpies accions, per veure si ha fet bé o malament.
1 3 [RE] lliure examen Interpretació de la Bíblia segons un criteri personal, prescindint del magisteri de l’Església, que es practica en el protestantisme.
2 m. [LC] [PE] [AD] Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per a declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l’aprovació d’una assignatura, etc.
examinació
f. [LC] Examen 1.
examinador -a
adj. i m. i f. [LC] [PE] [PR] Que examina. La comissió examinadora. Un dels examinadors volia aprovar-lo.
examinand examinanda
m. i f. [LC] [PE] Persona sotmesa a un examen. Sols fou aprovat un dels examinands.
examinar
1 v. tr. [LC] [AD] Observar (quelcom) minuciosament, metòdicament, per conèixer-ne les qualitats, l’estat, etc. Examinar un mineral. Examinar una proposició, una qüestió.
2 1 tr. [LC] [PE] Sotmetre (un candidat) a examen. Avui han examinat dotze alumnes d’àlgebra.
2 2 intr. pron. [PE] Fer un examen. Avui ens hem examinat d’àlgebra.
exànime
adj. [LC] [MD] Sense vida, sense senyals de vida.
exantema
m. [MD] Erupció eritematosa difusa o en clapes, més o menys estesa.
exantemàtic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’exantema.
exarca
1 1 m. [HIH] [RE] [PR] Jerarca de l’Església ortodoxa que governa un exarcat.
1 2 m. [HIH] [RE] [PR] Cap suprem de l’Església búlgara.
2 m. [HIH] [PR] Representant de l’emperador bizantí en un exarcat.
exarcat
1 1 m. [HIH] [RE] Territori administratiu de les esglésies ortodoxes que depèn generalment del patriarcat de Constantinoble.
1 2 m. [HIH] Territori de l’Imperi bizantí amb les administracions civil i militar unificades per a facilitar-ne el govern i la protecció.
2 m. [HIH] [RE] Dignitat, càrrec, d’exarca.
exartrema
m. [MD] LUXACIÓ.
exartrosi
f. [MD] LUXACIÓ.
exasperació
f. [LC] Acció d’exasperar o d’exasperar-se; l’efecte.
exasperant
adj. [LC] Capaç d’exasperar.
exasperar
1 v. tr. [LC] Irritar (un mal).
2 1 tr. [LC] Irritar (algú). Aquesta injustícia l’ha exasperat.
2 2 intr. pron. [LC] Ell s’exaspera veient aquesta injustícia.
exaudir
v. tr. [LC] Escoltar benignament (un prec) i concedir el que es demana.
excarceració
f. [LC] [DE] Acció d’excarcerar.
excarcerar
v. tr. [LC] [DE] Treure (algú) de la presó.
excardinació
f. [DR] [RE] Acció d’excardinar; l’efecte.
excardinar
v. tr. [DR] [RE] Un bisbe, declarar que (un sacerdot) deixa de pertànyer a la seva diòcesi.
ex cathedra
[ll.]
1 loc. adv. [LC] INFAL·LIBLEMENT. Quan parla ex cathedra el sant pare és inerrable.
2 loc. adv. [LC] Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l’interlocutor o el destinatari li pot reconèixer o no. Ho sabia tot, d’aquell tema, i l’exposava ex cathedra. Mirava d’amagar la seva incapacitat parlant amb aplom ex cathedra.
excavació
1 f. [LC] [HIA] [GL] Acció d’excavar; l’efecte. Fer una excavació.
2 f. [GL] Buidada d’un terreny per efecte de l’acció erosiva d’un agent natural.
excavador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [OP] Que excava. Una colla d’excavadors.
2 f. [LC] [OP] Màquina emprada en l’excavació de terrenys per a remoure grans quantitats de terra.
excavar
1 1 v. tr. [LC] [HIA] [OP] Fer un sot o una cavitat (en una cosa).
1 2 v. tr. [LC] [OP] [AGA] Fer (en un terreny) sots, valls, galeries, etc. Hem excavat la terra al voltant de l’arbre per deixar les arrels al descobert.
2 tr. [HIA] [GL] Explorar (el subsol, un jaciment), mitjançant excavacions per a l’exhumació de fòssils, minerals, objectes o monuments arqueològics i per a la interpretació de les seqüències estratigràfiques. Excavem una necròpolis.
excedència
1 f. [LC] Qualitat d’excedent.
2 f. [AD] [LC] [DR] Situació jurídica del funcionari que, sense perdre’n la condició, és rellevat temporalment per l’Administració d’exercir el càrrec dins la seva carrera o cos.
excedent
1 1 adj. [LC] Que excedeix.
1 2 adj. [LC] SOBRANT. El producte excedent d’aquesta part del procés s’aprofita més endavant.
2 1 m. [ECT] [LC] Quantitat de productes naturals o manufacturats que, en superar les previsions fetes amb vista al mercat, resta en qualitat de sobrant. Els excedents de cotó.
2 2 m. [ECT] Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
2 3 m. [ECT] Guany que hom treu de participar en una transacció. L’excedent del consumidor, del productor.
3 1 m. i f. [PR] [AD] Funcionari que està en excedència.
3 2 adj. [PR] [AD] Funcionari excedent.
excedir
1 v. tr. [LC] Ésser més gran (que algú o alguna cosa) en tal o tal cosa. L’excedeix en pes, però no en grandària.
2 1 tr. [LC] Ultrapassar (el límit establert, previst). El guany ha excedit tota previsió.
2 2 intr. pron. [LC] Ultrapassar els deguts termes. Castiga’l; però no t’excedeixis en el càstig.