fundació
1 1 f. [LC] Acció de fundar; l’efecte. La fundació de Roma. La fundació d’un hospital.
1 2 f. [LC] La cosa fundada.
2 1 f. [AD] Persona jurídica establerta com a conseqüència de l’aportació per part del seu fundador d’un patrimoni suficient per a atènyer uns objectius determinats d’interès general. Fundació benèfica assistencial. Fundació Cavall Fort.
2 2 f. [DR] Patrimoni deixat a una persona moral eclesiàstica amb l’obligació de celebrar misses o altres funcions eclesiàstiques amb els seus interessos.
fundacional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la fundació.
fundador -a
adj. i m. i f. [LC] Que funda. Els fundadors de l’Havana. Els socis fundadors d’una cooperativa.
fundar
1 1 v. tr. [LC] Començar la construcció (d’una ciutat). Els grecs van fundar Empúries.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Roma va fundar un gran imperi. Fundar una colònia.
1 3 v. tr. [LC] Donar principi, naixença, (a una cosa que ha de durar). El gran mecenes havia fundat un hospital i dues escoles. Fundar una càtedra en una universitat. Sant Benet va fundar un orde religiós.
1 4 [MD] fundar un llit en un hospital Donar la suma necessària per a mantenir-hi un llit per a un malalt.
2 1 tr. [LC] Algú, recolzar, (allò que creu, espera, es proposa), en raons, motius, etc. En què fundes aquesta opinió? No sé en què fundes les teves esperances.
2 2 intr. pron. [LC] En què es funden les teves esperances?
fundent
1 1 adj. [MD] [ML] [QU] Que facilita la fusió d’un altre cos, la resolució d’un tumor, etc. Pomada fundent.
1 2 m. [LC] Cos, agent, fundent.
1 3 m. [ML] Substància que s’addiciona a la càrrega dels forns de fusió, la qual, en combinar-se amb les impureses, facilita la fusió i la formació d’escòries que se separen del metall fos.
2 adj. [LC] Que es fon. Neu fundent.
fúnebre
1 adj. [LC] Relatiu a un difunt o a allò que hom fa per ell. Retre a algú les honres fúnebres. Cerimònia fúnebre. Elogi fúnebre.
2 adj. [LC] Molt trist, de mort. Idees fúnebres.
fúnebrement
adv. [LC] D’una manera fúnebre.
funeral
1 adj. [LC] [AN] [RE] Pertanyent a l’enterrament i a les exèquies d’un difunt.
2 m. [LC] [RE] [usat generalment en pl.] Ofici en sufragi de l’ànima d’un difunt.
funest -a
adj. [LC] Que porta la mort, una grossa desgràcia. Un cop funest. Un designi funest. Una amistat funesta.
funestament
adv. [LC] D’una manera funesta.
funestar
v. tr. [LC] Fer funest, damnejar greument. Les guerres funestaren el regnat d’aquell príncep. Funestar, les inundacions, un país.
fungi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. fungus, ‘fong’, ‘bolet’. Ex.: fungícola.
fungibilitat
f. [LC] Qualitat de fungible.
fungible
adj. [LC] [ECT] Que es consumeix amb l’ús.
fúngic -a
adj. [BOB] [BO] Relatiu o pertanyent als fongs.
fungicida
1 adj. [AGF] [QU] [BO] [AGA] Que serveix per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
2 m. [AGF] [BO] [AGA] [QU] Substància fungicida.
fungiforme
adj. [LC] [BO] Que té forma de fong. Papil·les fungiformes de la llengua.
fungós -osa
adj. [LC] Esponjós, flonjo, com un bolet.
fungositat
1 f. [LC] [MD] Qualitat de fungós.
2 f. [LC] [MD] Excrescència fungosa.
funicle
1 m. [ZOA] [MD] Cordó de fibres.
2 m. [ZOA] [MD] CORDÓ UMBILICAL.
3 m. [BO] Òrgan filiforme que uneix el primordi seminal, i més tard la llavor, al carpel.
funicular
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un funicle, a un cordó.
2 1 adj. [LC] [TRG] Que funciona mitjançant una corda.
2 2 adj. [MT] Que depèn de la tensió d’una corda. Corba funicular. Polígon funicular.
2 3 m. [TRG] [LC] [OP] Ferrocarril apte per a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una màquina fixa. El funicular de Vallvidrera.
fur
1 1 m. [DR] [HIH] Jurisdicció 1. El fur eclesiàstic.
1 2 m. [DR] Dret de sotmetre’s a una jurisdicció.
1 3 [LC] fur intern [o fur de la consciència] Judici de la consciència.
2 m. [DR] Norma jurídica, d’origen consuetudinari o per concessió sobirana, que recull el dret vigent en una localitat, una regió.
fura
1 f. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, petit, de cos llarg i flexible, de pèl gris, emprat en la caça del conill (Mustela putorius).
2 f. [LC] Persona que pertot es fica, que tot ho esbrina.
3 1 f. [LC] [ZOP] Peix de diferents espècies del gènere Gaidropsarus, de la família dels gàdids, de cos allargat, amb la primera aleta dorsal formada per radis molt curts i minsos, una sola aleta anal, i amb tres barbellons, dos dels quals estan sobre el musell i l’altre sota el maxil·lar inferior.
3 2 [ZOP] fura de fons Peix de la família dels gàdids, semblant a la fura, més petit i de color més clar, que viu en aigües profundes, fins a 600 metres (Antonogadus megalokynodon).
3 3 f. [LC] [ZOP] Metge 3 1.
furan
m. [QU] Compost orgànic heterocíclic amb un anell de cinc baules, una de les quals és un àtom d’oxigen, de fórmula C4H4O, líquid oliós incolor.
furanosa
f. [QU] Forma semiacetàlica cíclica, amb un anell de cinc baules, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
furar
1 v. tr. [SP] [LC] Posar la fura (dins els caus dels conills).
2 intr. [LC] [SP] Caçar amb fura.
furer
m. [SP] [LC] Lloc on el caçador guarda la fura.
furetejar
v. intr. [LC] Cercar-ho, regirar-ho, tot, ficar-se pertot, per saber, per descobrir, alguna cosa. Sempre va d’una banda a l’altra furetejant.
fúrfur
m. [MD] Petita làmina epidèrmica que es desprèn en forma d’escama o de pellofa.
furfuraci -àcia
adj. [MD] Que té l’aparença de segó, que fa escames que semblen les pellofes del segó.
furfural
m. [QU] Aldehid derivat del furan, de fórmula C4H3OCHO.
furfuran
m. [QU] FURAN.
furga
1 1 f. [LC] [ED] Instrument de ferro per a remenar el foc.
1 2 f. [DE] Vareta de ferro, d’acer o de fusta, d’una llargària una mica superior a la del canó, per a atacar la càrrega de les armes d’avantcàrrega al fons de la recambra.
2 f. [LC] Musell, especialment del porc.
3 f. [LC] Cuc de terra.
furgada
f. [LC] Acció de furgar.
furgadents
m. [LC] [ED] ESCURADENTS.
furgador -a
adj. i m. i f. [LC] Que furga.
furgall
m. [LC] Terra somoguda furgant. Mireu quin furgall ha fet el porc.
furgar
1 v. tr. [LC] Remenar (el foc) amb la furga.
2 v. tr. [LC] [AGR] Remenar (un munt de coses) ficant-hi la mà, la burxa, etc.
3 v. tr. [LC] [AGR] El porc, somoure i remenar (la terra).
4 v. tr. [LC] PER EXT. No s’ha cansat de furgar fins a descobrir la veritat.
furgó
1 m. [TRG] Vehicle llarg i cobert que serveix per a transportar mercaderies de tota mena.
2 m. [LC] [TRG] [OP] Vagó especial que en els trens de passatgers porta l’equipatge.
furgoneta
f. [TRG] [LC] [EI] Vehicle automòbil comercial petit, totalment cobert, sense seients per a passatgers i amb porta a la part posterior o als laterals per a la càrrega i descàrrega.
furguinyar
v. tr. [LC] FURGAR.
fúria
1 1 f. [AN] Divinitat infernal del paganisme amb la missió de turmentar els dolents. Les tres fúries.
1 2 f. [LC] Persona dominada per una ira violenta. Ningú no era capaç de contenir aquella fúria.
2 1 f. [LC] Moviment violent d’ira. Això el va posar en fúria.
2 2 f. [LC] Violència impetuosa. Atacaren amb fúria. La fúria del vent, de la tempesta.
furibund -a
adj. [LC] Ple de fúria.
furient
adj. [LC] Que es mou amb fúria, amb impetuositat.
furientment
adv. [LC] Amb fúria, amb impetuositat.
furiós -osa
1 adj. [LC] Posseït de furor. Està furiós contra el seu germà. Un llop furiós.
2 adj. [LC] Que revela el furor. Un esguard furiós. Una mirada furiosa.
furiosament
adv. [LC] D’una manera furiosa, amb furor.
furó
m. [LC] [ZOM] Fura 1.
furonar
v. intr. [SP] [LC] FURAR.
furóncol
m. [LC] [MD] FLORONCO.
furoncolós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al furóncol.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de furóncols.
furonejar
v. intr. [LC] FURETEJAR.
furoner -a
adj. [LC] TAFANER.
furoquinolina
f. [QU] Estructura bàsica d’un grup d’alcaloides molt difós en el regne vegetal constituïda per un anell de furan condensat en un de quinolina.
furor
1 1 m. o f. [LC] Còlera, ira, exaltada. En un accés de furor.
1 2 m. o f. [LC] Agitació violenta, especialment en la demència. Entrar en furor.
1 3 m. o f. [LC] Entusiasme de la inspiració. El furor poètic.
1 4 m. o f. [LC] Entusiasme o exaltació pública per alguna cosa. Ara hi ha un furor pels vestits clars.
1 5 [LC] fer furor Tenir molt d’èxit.
1 6 [PS] [LC] [MD] [ZOA] furor uterí NIMFOMANIA.
2 m. o f. [LC] Violència desordenada d’una cosa. El furor del mar.
furot
m. [ZOM] [LC] Fura mascle.
furrier furriera
m. i f. [DE] [PR] [LC] Caporal que té al seu càrrec distribuir certs subministraments a la tropa de la seva companyia.
furro -a
adj. [LC] Adust, malagradós.
furt
1 m. [LC] [DR] Acció de furtar. Descobriren el furt però no el lladre. No s’adonaren del furt que els havien fet.
2 m. [LC] [DR] La cosa furtada. Un furt literari. Restituir el furt.
3 [LC] a furt loc. adv. D’amagat, il·legalment.
furtador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que furta.
furtar
v. tr. [LC] [DR] Robar d’amagat, sense violència ni intimidació. Furtar fruita de l’hort del veí.
furtiu -iva
1 adj. [LC] Que es fa d’amagat, procurant escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva.
2 adj. [LC] [DR] Que actua d’amagat i d’una manera il·legal. Un caçador furtiu.
furtivament
adv. [LC] D’AMAGAT.
furtívol -a
adj. [LC] FURTIU.
furunculosi
f. [MD] Erupció de furóncols.
fus
1 1 m. [LC] [IT] Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als dos extrems i serveix, en la filatura a mà, per a torçar el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
1 2 m. [IT] Peça d’acer, en forma de barreta lleugerament cònica, que hi ha en gran nombre en certes màquines de filatura, per a posar-hi els rodets, bobines, etc., sobre els quals ha d’enrotllar-se el fil fabricat.
2 m. [MD] Formació, estructura, disposició, etc., anatòmica o patològica, que té forma de fus.
3 m. [HIG] En heràld., moble en forma de losange, però més estret i allargat.
4 1 m. [MD] [MT] Porció de superfície esfèrica compresa entre dos semicercles màxims.
4 2 [FIA] fus horari Porció de la superfície terrestre que va del pol Nord al pol Sud, de 15° d’amplada, a la qual correspon una mateixa hora oficial.
5 m. [ZOI] Mol·lusc de la classe dels gastròpodes, amb la conquilla en forma de fus (Fusus rostratus).
fusa1
f. [MU] Figura de nota musical que té la durada de la vuitena part d’una negra.
fusa2
f. [TRA] Període final i crític de la varada durant el qual un cap de la nau ja sura mentre l’altre encara és a terra, i acaba quan la nau queda del tot ensurada.
fusada1
f. [IT] Quantitat de fil enrotllat sobre un fus o una bitlla.
fusada2
f. [LC] Botana 2.
fusall
m. [LC] Barra afusada.
fusany
m. [LC] FUSALL.
fusat -ada
1 adj. [LC] Amb dibuixos en forma de fusos.
2 adj. [HIG] En heràld., completament ple de fusos i sense espai buit entre ells, alternant metall i color. Un escut fusat.
fusel
m. [QU] oli de fusel V. OLI.
fusell
1 1 m. [LC] [DE] Arma de foc portàtil que consisteix en un canó de metall muntat en una culata de fusta, proveït d’un mecanisme amb què es dispara, destinada principalment a l’ús dels soldats d’infanteria. Un fusell màuser. Fusell metrallador.
1 2 [SP] fusell pneumàtic Fusell submarí d’aire comprimit.
1 3 [SP] fusell submarí Fusell usat per a la pesca esportiva subaquàtica.
2 m. [TRA] [TRG] Eix, especialment d’un carruatge.
3 m. [TRA] Arbre del timó.
4 m. [ZOO] Daurada 2 1.
fuseller
m. [DE] [LC] [PR] Soldat armat d’un fusell.
fuselleria
f. [DE] [LC] Cos de fusellers.
fuserol
m. [AQ] Astràgal 2 1.
fuset
m. [IT] Barreta de ferro o de fusta que aguanta la bobina de les màquines contínues, selfactines i metxeres.
fusibilitat
f. [LC] Qualitat de fusible.
fusible
1 adj. [LC] Que pot ésser fos.
2 m. [EE] [LC] Dispositiu que conté un element fusible usat per a protegir un circuit elèctric o un conjunt de circuits d’un aparell o d’una instal·lació contra les sobrecàrregues o els curtcircuits accidentals.
fusiforme
adj. [LC] Que té forma de fus.
fusió
1 f. [LC] [FIF] [GL] [QU] Acció de fondre o de fondre’s; l’efecte. Les lleis de la fusió. Temperatura de fusió. La fusió d’una roca.
2 f. [PO] [LC] Unió de partits, idees, interessos, etc., que abans eren distints, estaven en pugna.
3 f. [ECT] Agrupació d’empreses per a formar una nova unitat econòmica.
4 f. [FL] Procés pel qual dos fonemes o més perden les característiques distintives, n’esdevenen un de sol i determinen o no una fonologització.
5 f. [FIN] [FIF] [QU] fusió nuclear Reacció nuclear en què es formen nous nuclis atòmics per associació d’altres de més lleugers amb pèrdua de massa, pèrdua que es manifesta amb l’alliberament de grans quantitats d’energia.
fusionar
v. tr. [LC] [PO] Fer la fusió (de partits, d’interessos, etc., abans distints, en pugna).
fusionista
adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de la fusió de dos o més partits, de dues o més associacions.
fust
1 m. [AQ] [LC] [AR] Part de la columna entre la base i el capitell.
2 1 m. [LC] ANT. Fusta 1 1.
2 2 m. [LC] Tros de fusta gros i llarg.
fusta
1 1 f. [LC] [IMF] [AGF] Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l’escorça. Fusta de roure, d’alzina, d’om. Fusta de roll. Fusta elaborada. Un llit de fusta. Una casa de fusta.
1 2 [LC] ésser de bona fusta Ésser de constitució sana.
1 3 [IMF] fusta abrinada Fusta sense grops, revessos, veta-segats, etc.
1 4 [IMF] fusta d’apuntalaments Fusta per a galeries de mines, trinxeres per a obres, terraplens, excavacions, etc.
1 5 [IMF] [AGF] fusta d’embalatge Fusta destinada a la fabricació d’embalatges.
1 6 [IMF] fusta d’entramats FUSTA DE CARCASSES.
1 7 [IMF] [AGF] fusta d’indústria Fusta destinada a usos industrials, com ara torneria, apuntalaments, taulers enllistonats, etc.
1 8 [IMF] [LC] [AGF] fusta d’obra Fusta apta per a ésser serrada i destinada a bastiments, finestres, portes, cobertes, carcasses d’edificis, etc.
1 9 [LC] [IMF] [AGF] fusta de botada Fusta de castanyer o de roure que serveix per a fer dogues.
1 10 [IMF] fusta de carcasses Fusta d’obra per a fer carcasses de construccions.
1 11 [IMF] fusta de fullola Fusta per a elaborar fulloles.
1 12 [IMF] [AGF] fusta de llenya Fusta per a ésser cremada, carbonitzada o destil·lada.
1 13 [IMF] [AGF] fusta de trituració Fusta per a la fabricació de pasta de paper, d’aglomerats, etc.
1 14 [LC] fusta revessa Fusta amb grops, dolenta de treballar.
2 f. [LC] [IMF] Tros de fusta. Ací, hi clavarem una fusta.
3 1 f. [IMF] [AQ] [MU] Part de fusta d’una construcció, d’un instrument.
3 2 f. [IMF] [LC] Receptacle de fusta, com ara botes, portadores, etc.
4 f. [TRA] Lleny, nau de fusta.
5 f. [MU] Grup d’instruments de l’orquestra simfònica format per tots els aeròfons de fusta.
fustaire
1 m. i f. [PR] [AGF] [IMF] Persona que treballa al bosc tallant i preparant fusta per a la indústria.
2 m. i f. [IMF] [PR] Comerciant o magatzemista de fusta per a la indústria del ram.
fustal
1 m. [LC] Garba desgranada.
2 m. [AGF] En silv., classe natural d’edat formada per troncs de diàmetre normal de més de 20 centímetres.
fustam
m. [LC] [IMF] Conjunt de fustes d’un edifici, d’una obra, etc.
fustany
1 m. [IT] Drap de cotó que serveix ordinàriament per a folrar vestits.
2 m. [IT] Teixit fort de cotó amb una cara fortament perxada i, doncs, molt peluda.
3 m. [IT] Teixit amb ordit de lli i trama de llana o de cotó, amb lligament de sarga i perxat pel revés, que servia per a folres, matalassos, coixins, gipons, etc.
fustanyer
m. [IT] Teixidor de fustany.
fustat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que té el tronc d’un esmalt diferent del de les fulles.
2 adj. [HIG] Que té el mànec d’un esmalt diferent del del ferro o punta, s’aplica a una llança.
fustegal
m. [LC] [ED] Pal lleugerament corbat emprat per a portar a l’espatlla dues galledes, una a cada un dels seus extrems.
fustegassa
f. [LC] Tros de fusta sense valor.
fusteguer
m. [ED] [LC] FUSTEGAL.
fustejar
v. intr. [LC] [IMF] FUSTEREJAR.
fustell
m. [AGA] Passador que subjecta l’ansí al jou.
fusteny -a
adj. [LC] Que ha agafat gust de bota. Un vi fusteny.
fuster -a
1 1 adj. [LC] [AGF] De la fusta.
1 2 adj. [LC] [IMF] Relatiu o pertanyent a la indústria de la fusta.
2 m. i f. [LC] [IMF] [PR] Persona que per ofici fa objectes de fusta, treballa la fusta.
fusterejar
v. intr. [IMF] [LC] Fer de fuster, treballar la fusta.
fusteria
1 1 f. [IMF] Ofici de fuster, art d’adjuntar posts.
1 2 [IMF] fusteria de carcasses Fusteria referida a la fabricació de carcasses de construccions.
2 f. [IMF] [LC] Botiga i obrador de fuster.
3 f. [IMF] FUSTAM.
fustet1
1 m. [IQ] [BOS] Arbre de la família de les moràcies, dioic, de fulles grosses i enteres, propi de l’Amèrica tropical, la fusta del qual s’empra en ebenisteria i dona un tint groc que serveix per a tenyir fibres i pells (Maclura tinctoria o Chlorophora tinctoria).
2 m. [BOS] [AGA] Arbust caducifoli de la família de les anacardiàcies, de fulles glauques amplament ovades, flors groguenques en panícula i infructescències que esdevenen totes plomoses, propi dels costers secs, sovint rocosos, d’una gran part de l’Europa meridional, de vegades cultivat com a ornamental, la fusta del qual ha estat utilitzada com a colorant (Cotinus coggygria).
fustet2
m. [FIM] [IMF] Escairat de fusta de pi del mercat de Tortosa que oscil·lava entre 30 i 32 pams de llargària, 1,25 pams d’amplada i 1 pam de gruix.
fustic
m. [BOS] FUSTET1.
fustigació
f. [LC] Acció de fustigar.
fustigar
1 v. tr. [LC] ASSOTAR.
2 v. tr. [LC] Reprendre (algú), generalment per fer que s’esmeni.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Un escriptor que fustiga prejudicis i hipocresies.
fusulina
f. [GLP] Gènere extingit de macroforaminífers, de closca calcària granular, fusiforme, que visqueren durant el carbonífer.
fusulínids
1 m. pl. [GLP] Família extingida de macroforaminífers, de closca calcària granular en forma de fus, que visqueren del carbonífer al permià.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta família.
futa
f. [ZOO] [LC] MOSQUITER GROC PETIT.
futarra
f. [LC] [ZOP] Bavosa 1.
futbol
1 m. [LC] [SP] Esport practicat a l’aire lliure en què prenen part dos equips d’onze jugadors cadascun i consisteix a introduir una pilota, impulsada amb els peus o qualsevol altra part del cos llevat dels braços, a la porteria de l’equip contrari.
2 [SP] futbol sala Variant del futbol practicada entre dos equips de cinc jugadors cadascun i en un terreny de sòl dur amb unes dimensions de 24 a 28 metres de llarg i de 13 a 15 metres d’ample.
futbolí
1 m. [JE] [LC] Joc que es practica en una taula que representa un camp de futbol.
2 m. [JE] [LC] Taula on es juga al joc del futbolí.
3 m. pl. [JE] [LC] Establiment o local destinat al joc del futbolí.
futbolista
m. i f. [SP] [LC] [PR] Jugador de futbol.
futbolístic -a
adj. [SP] [LC] Relatiu o pertanyent al futbol.
fútil
adj. [LC] FRÍVOL. Raons fútils. Una persona fútil.
futilesa
f. [LC] FUTILITAT.
futilitat
1 f. [LC] Qualitat de fútil.
2 f. [LC] Cosa fútil.
futil·la
f. [LC] no entendre-hi futil·la V. ENTENDRE.
fútilment
adv. [LC] FRÍVOLAMENT.
fúting
m. [SP] Exercici físic consistent a córrer lentament i amb un ritme regular.
futur -a
1 adj. [LC] Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur. El meu futur espòs.
2 m. [LC] Allò que serà, el temps a venir.
3 1 m. [FL] Temps verbal que indica posterioritat respecte al moment de l’acte de parla. El futur d’indicatiu.
3 2 [FL] futur perfet [o futur compost] Temps verbal que indica anterioritat respecte a un moment posterior al de l’acte de parla.
3 3 [FL] futur simple Futur 3 1.
4 f. [DR] Dret a la successió d’un benifet, d’un càrrec, quan encara està vacant.
futurament
adv. [LC] En temps futur.
futurari -ària
adj. [DR] Pertanyent a una successió futura.
futurició
f. [LC] FUTURITAT.
futurisme
m. [AR] [FLL] [MU] Moviment artístic i literari d’avantguarda del començament del segle XX, que rebutja la tradició i la reverència al passat, defensa les innovacions tècniques del present i del futur i exalta la velocitat i la violència.
futurista
1 adj. [MU] [FLL] [AR] Relatiu o pertanyent al futurisme.
2 adj. i m. i f. [MU] [AR] [FLL] Seguidor del futurisme.
futuritat
f. [LC] Qualitat de futur.
futuròleg futuròloga
m. i f. [LC] [PR] Persona versada en futurologia.
futurologia
f. [LC] Conjunt d’estudis i de recerques sobre el futur.