P
pa
1 1 m. [LC] [HO] Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat. Pa d’ordi, de sègol, de barreja. Pa tou, del dia. Pa dur, sec. Pa blanc, morè, negre. Pa integral. Pa de munició. Pa beneït. Sucar pa amb vi. Menjar pa sol, tot sol. Pa ratllat, torrat. Pa ullat. Condemnar algú a pa i aigua.
1 2 m. [LC] [HO] Peça de pa, de forma i pes determinats, que resulta de cadascuna de les porcions de pasta que es posen al forn. Un pa de mig quilo. Un pa de barra, de crostons, de motlle, de pagès. Llescar pa.
1 3 [LC] pa a taleca Provisió de menjar que hom s’emporta d’excursió, a menjar fora de casa. Demà ens emportarem pa a taleca a la platja.
1 4 [LC] [HO] pa alís [o pa àzim] Pa sense llevat.
1 5 [LC] [HO] pa clotós Pa ullat.
1 6 [LC] [HO] pa d’àngel Làmina molt prima de pa àzim amb la qual es fan les hòsties, s’envolten alguns torrons, etc.
1 7 [LC] [HO] pa de motlle Pa quadrangular i allargat que s’obté coent la pasta en un motlle metàl·lic.
1 8 [LC] [HO] pa de pessic Pa fet amb farina, ous i sucre, de molla esponjosa i fina.
1 9 [LC] pa de puja Pa que hom dona a certs forns pel treball de coure els pans que hom hi porta a coure.
1 10 [LC] pa eixut Pa que no és del dia.
1 11 [RE] pa supersubstancial Hòstia consagrada.
2 1 m. [LC] com pa beneit Abundantment i amb gran facilitat. Donar, repartir, una cosa com pa beneit. Vendre’s com pa beneit.
2 2 [LC] de quin pa fa rosegons! Expressió que s’aplica a algú que menysprea una cosa valuosa.
2 3 [LC] ésser pa i mel Venir molt a propòsit.
2 4 [LC] ésser de pa sucat amb oli Ésser molt fàcil, de poca consistència, de poc valor.
2 5 [LC] haver fet algú un pa com unes hòsties Ponderar el mal èxit d’una empresa.
2 6 [LC] no tenir un pa a la post Ésser molt pobre.
2 7 [LC] tenir pa a l’ull No veure una cosa evident.
2 8 [LC] per un tros de pa loc. adv. A canvi d’una cosa de poc valor.
3 1 m. [LC] Conjunt dels mitjans de subsistència d’algú. Guanyar-se algú el pa amb la suor del seu front. Assegurar el pa a algú. Donar pa als obrers.
3 2 [LC] ésser el nostre pa de cada dia Ésser una cosa que s’esdevé quotidianament, molt freqüentment.
3 3 [LC] [RE] pa de vida EUCARISTIA.
3 4 [LC] prendre el pa d’algú Fer-li perdre els mitjans de subsistència.
3 5 [LC] treure’s el pa de la boca per algú Privar-se del necessari per donar-li de què viure.
4 1 m. [LC] [HO] [AGR] Massa d’algunes substàncies comparable al pa. Un pa de cera. Pa de bresques.
4 2 m. [LC] PER EXT. Hi havia un pa de boira.
4 3 [LC] pa de figues [o pa de figa] Massa de figues seques molt atapeïdes i capolades, sovint barrejades amb ametlles i nous trencades.
4 4 [LC] pa de terra a) Massa compacta de terra.
4 4 [AGF] pa de terra b) Tros de terra que es deixa adherida a les arrels de les plantes que han d’ésser trasplantades.
5 m. [AR] Full molt prim d’un metall preciós batut, que se sol guardar entre fulls de paper i serveix per a cobrir certs objectes. Pa d’or. Pa d’argent.
6 m. [AR] Plataforma petita del torn de terrisser, on es posa el pa de fang a treballar.
7 m. [GG] pa de sucre Turó rocós modelat sobre roques cristal·lines, de cim rodonenc i parets curvilínies però molt rostes, propi de certes zones tropicals.
8 1 m. [BOS] pa de conill Barballa 1.
8 2 [BOS] pa de corb FRARE DEL ROMANÍ.
8 3 [BOS] pa de cucut Herba del gènere Oxalis, de la família de les oxalidàcies, de fulles trifoliolades, amb els folíols cordiformes, que es pleguen a la nit.
8 4 [BOS] pa de cucut comú Pa de cucut amb tiges fulloses i flors grogues, que viu en els horts (Oxalis corniculata).
8 5 [BOS] pa de cucut de bosc Pa de cucut amb fulles totes basals i flors blanques o un xic rosades, que viu als boscos ombrívols de muntanya (Oxalis acetosella).
8 6 [BOS] pa de granotes LLENTIA D’AIGUA.
8 7 [BOS] pa de moixó [o pa de pastor] CRESPINELL GROS.
8 8 [BOS] pa de porc [o pa porcí] CICLAMEN BALEÀRIC.
8 9 [BOS] pa eixut HERBAFAM.
9 m. [ZOI] pa de gavina Esponja de la classe de les demosponges, de color clar, utilitzada com a defensa per certs crancs, que es col·loquen damunt seu (Suberites massa).
paborde
m. [RE] [PR] [LC] Prepòsit o prebost eclesiàstic de certes comunitats.
pabordessa
f. [LC] [RE] [PR] Cap d’una confraria que té cura d’un altar, d’una capella.
pabordia
f. [LC] [RE] Dignitat de paborde.
pàbul
m. [LC] Aliment, especialment en sentit figurat. Donar pàbul a la murmuració.
paca1
f. [LC] Bala1 1.
paca2
f. [LC] [ZOM] Mamífer rosegador d’uns 5 centímetres de llarg, cua molt curta, orelles reduïdes i pelatge bru rogenc, propi de l’Amèrica del Sud (Cuniculus paca).
pacana
1 f. [LC] [BOS] [AGF] [IMF] PACANER.
2 f. [BOS] Fruit del pacaner, en drupa dehiscent i amb el pinyol de coberta llisa.
3 f. [BOS] Llavor comestible del pacaner.
pacaner
1 m. [BOS] [AGF] Arbre semblant a la noguera, originari de l’Amèrica del Nord, de llavors comestibles, les pacanes (Carya illinoinensis).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de pacaner.
pacció
f. [LC] PACTE.
paccionar
v. tr. [LC] PACTAR.
paciència
1 1 f. [LC] [RE] Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se’n. Ell es pren el seu mal amb paciència. Tenir una paciència de sant. Armar-se de paciència.
1 2 f. [LC] Qualitat de qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que tarda, la durada d’un treball. Esperar algú amb paciència que li toqui el torn. És un treball massa llarg i no tindré paciència d’acabar-lo.
2 f. [HIG] En heràld., braser que envolta la salamandra.
pacient
1 adj. [LC] Que té paciència. És un home molt pacient. Un investigador pacient.
2 1 m. i f. [LC] [MD] Persona que pateix una malaltia, un mal físic. L’estat del pacient és bastant satisfactori.
2 2 m. i f. [LC] [MD] Persona que ha de sofrir una operació quirúrgica. Cal adormir el pacient.
3 m. [FL] En gram., entitat sobre la qual recau l’acció que expressa el verb.
pacientment
adv. [LC] Amb paciència.
pacífic -a
1 1 adj. [LC] De pau.
1 2 adj. [LC] Que és o s’esdevé en pau. Un regnat pacífic.
1 3 adj. [LC] Que emmena o tendeix a emmenar la pau. Intencions pacífiques.
1 4 adj. [LC] Que ama la pau, enemic de la guerra. Un home pacífic. Un poble pacífic.
1 5 adj. [LC] No agressiu, no violent. Un boig pacífic.
2 m. [NU] Moneda catalana d’or, de curs general, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó l’any 1465 per substituir el florí.
pacificable
adj. [LC] Que pot ésser pacificat.
pacificació
f. [LC] Acció de pacificar; l’efecte. La pacificació d’un país.
pacificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que pacifica.
pacíficament
1 adv. [LC] D’una manera pacífica.
2 adv. [LC] Amb pau i quietud.
pacificar
1 v. tr. [LC] Establir la pau (on hi ha guerra o discòrdia). Aconseguir pacificar el país.
2 v. tr. [LC] Calmar, apaivagar. Ens va costar de pacificar-los: feia una hora que es barallaven.
3 intr. pron. [LC] Ja no discuteixen, sembla que finalment s’han pacificat.
pacifisme
m. [LC] [PO] [SO] Doctrina i moviment que aspira a la pau, a suprimir la guerra com a mitjà de resoldre els conflictes.
pacifista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al pacifisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [SO] Partidari del pacifisme.
pacòmetre
m. [FIM] [IMI] Aparell per a mesurar el gruix d’un paper, d’un vidre, etc.
pacotilla
1 f. [LC] [TRA] Gèneres que els tripulants d’una nau poden embarcar per llur compte i sense pagar noli.
2 [LC] de pacotilla loc. adj. De qualitat inferior, de poc valor. Vendre mercaderies de pacotilla.
pactar
1 v. intr. [LC] Fer un pacte. L’han acusat de pactar amb l’enemic.
2 tr. [LC] Fer un pacte o pactes (sobre una cosa). Van pactar la pau.
pacte
1 m. [LC] [AD] Convenció solemne entre dues o més persones. Fer, concloure, un pacte. Mantenir el pacte. Rompre el pacte. Un pacte d’aliança. Un pacte secret.
2 [LC] fer un pacte amb el diable Algú, vendre l’ànima al diable a canvi de riqueses, de poders o d’altres avantatges.
3 [DR] pacte comissori En el contracte de compravenda, facultat que el comprador atorga al venedor de rescissió del contracte i recuperació de la cosa venuda en el cas que no es pagui el preu convingut dins el termini estipulat.
4 [DR] pacte de supervivència Pacte en virtut del qual els cònjuges, en adquirir un bé immoble, acorden que la part del qui mori primer passarà al cònjuge supervivent.
pactejar
v. intr. [LC] PACTAR.
pactisme
m. [PO] En polít., tendència a resoldre els conflictes mitjançant pactes.
pactista
adj. i m. i f. [PO] Que tendeix a practicar el pactisme. S’ha escrit molt sobre l’actitud pactista dels catalans.
padda
m. [ZOO] Ocell exòtic de l’ordre dels passeriformes, que és apreciat com a ocell de gàbia (Padda oryzivora).
padellàs
[pl. -assos]
m. [LC] Bocí d’un objecte de terrissa trencat.
padral
m. [LC] [AD] Registre d’animals de renda que es crien a les explotacions del Principat d’Andorra.
padrastre
1 m. [LC] [HIG] Marit d’una dona respecte dels fills que aquesta té d’un matrimoni anterior.
2 m. [LC] [MD] REPELÓ.
padrí padrina
1 1 m. i f. [LC] [RE] [HIG] Persona que presenta un infant a les fonts baptismals i contrau l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares. El padrí li va posar Joan, i la padrina, Jaume. El seu oncle li era padrí.
1 2 m. i f. [LC] PER EXT. La campana fou batejada amb el nom d’Eulàlia: en foren padrins dos regidors.
1 3 [LC] padrí de fonts [o padrí jove] Padrí 1 1.
2 1 m. i f. [LC] [RE] Persona que assisteix qui rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l’ordenació, qui professa en un orde. Qui faràs padrí quan et casaràs?
2 2 m. i f. [LC] Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau, etc.
2 3 m. i f. [LC] Persona que protegeix algú en les seves pretensions, en els seus propòsits, etc. Anirà lluny en els seus afers: té un bon padrí.
3 m. i f. [LC] Avi, àvia.
4 m. i f. [LC] VELL, VELLA.
5 f. [LC] veure la padrina Patir un dolor molt fort, una gran sentida.
padrinatge
1 m. [LC] Qualitat, obligació, del padrí o de la padrina.
2 m. [LC] Fet d’ésser padrí o padrina.
padró
1 m. [LC] [DR] [AD] Llista dels habitants d’un municipi, en què figuren llurs noms, llurs edats i altres dades personals. El padró municipal.
2 m. [HIH] Senyor d’un serf.
paduc
1 m. [BOS] Arbre del gènere Pterocarpus, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades i fruit arrodonit, comprimit i alat, indehiscent, de distribució tropical, del qual s’obté un suc vermell, astringent, emprat en adoberia.
2 m. [AGF] [IMF] Fusta de paduc, emprada en ebenisteria.
paella
1 1 f. [LC] [ED] Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg també de metall o dues anses, que serveix per a fregir viandes.
1 2 [LC] tenir la paella pel mànec Poder fer i desfer en un afer segons la pròpia voluntat.
2 f. [LC] [HO] Guisat fet d’arròs cuit amb carn, peix, marisc, llegums i altres ingredients.
3 f. [LC] [BOB] Pipa 4.
paellada
f. [LC] [HO] Allò que cap o es pot fregir d’un cop en una paella. Em vaig menjar una paellada de patates fregides.
paellaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa paelles o en ven.
paeller1
1 m. [LC] Prestatge o armari on es guarden paelles.
2 m. [LC] Construcció, al ras, adequada per a coure l’arròs a la paella amb llenya o garbons petits.
paeller2 paellera
1 m. i f. [LC] [PR] PAELLAIRE.
2 1 m. i f. [LC] Persona que sap cuinar molt bé la paella.
2 2 m. i f. [LC] Persona afeccionada a menjar paella.
paer paera
1 1 m. i f. [LC] REGIDOR, REGIDORA.
1 2 [LC] paer en cap Alcalde 1.
2 m. [HIH] [PR] Als municipis de la regió de Lleida, magistrat que detenia les facultats rectores i executives.
paf
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte.
2 m. [LC] Soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte.
pafart -a
adj. [LC] Que és voraç, molt menjador.
paga
1 1 f. [LC] Acció de pagar, especialment un salari. El dia de paga.
1 2 f. [LC] Salari 1. Tenir una bona paga.
1 3 f. [LC] PER EXT. Fes el bé, i tard o d’hora en rebràs la paga. En paga dels beneficis, dels favors rebuts, no et puc oferir sinó el meu agraïment etern. Li vaig fer un gran favor, i ell, per paga, ni tan solament em saluda quan em troba.
1 4 [LC] fer paga d’alguna cosa Pagar-se’n, tenir-la en molt.
1 5 [LC] no fer paga d’alguna cosa No poder-se’n refiar, no poder-hi comptar.
1 6 [LC] paga extra Paga extraordinària.
2 1 f. [LC] [ECT] ACOMPTE. Pagarà el cotxe amb vint pagues.
2 2 [ECT] [LC] paga i senyal Senyal 6 1. Ha deixat cent euros com a paga i senyal.
pagà -ana
1 adj. [LC] [AN] [RE] Relatiu o pertanyent al paganisme. Les religions paganes.
2 adj. i m. i f. [LC] [AN] [RE] [ISL] Que no professa cap de les tres religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l’islam.
3 adj. [LC] Que parla o obra com els pagans.
pagable
adj. [LC] [ECT] Que es pot o es deu pagar.
pagador1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [ECT] [PR] Que paga. És un mal pagador. És un bon pagador.
2 adj. i m. i f. [LC] [ECT] [PR] Encarregat de fer els pagaments.
pagador2 -a
adj. [LC] [ECT] PAGABLE.
pagadoria
f. [LC] Casa, lloc públic, etc., on es paga.
pagaia
f. [TRA] Petit rem de pala ampla.
pagament
1 1 m. [LC] [AD] Acció de pagar. El pagament dels seus deutes. Una empresa que endarrereix els pagaments.
1 2 m. [LC] [AD] Allò que es dona en pagament. Pagaments a l’Estat. Reclamar el pagament d’un treball. Un pagament en or.
2 1 m. [ECT] Sortida d’efectiu, registrada com un abonament al compte de caixa.
2 2 [AD] per pagament immediat loc. adv. Perquè es paga al comptat. Descompte per pagament immediat.
paganisme
1 m. [LC] [AN] Condició de pagà.
2 m. [LC] [AN] Religió dels pagans.
paganització
f. [LC] [SO] Acció de paganitzar.
paganitzar
1 v. tr. [LC] [SO] Fer esdevenir pagà.
2 v. tr. [LC] [SO] Convertir al paganisme.
3 intr. pron. [LC] [SO] Esdevenir pagà. El Nadal cristià s’ha paganitzat.
pagar
1 1 v. tr. [LC] [AD] Donar (a algú) allò que hom li deu. Pagar els seus creditors. Encara no han pagat els treballadors.
1 2 [LC] pagar algú amb la moneda que es mereix [o pagar algú amb la mateixa moneda] Tractar-lo com es mereix, de la mateixa manera que ens ha tractat o ens tracta a nosaltres.
1 3 [LC] pagar amb usura Correspondre a quelcom que hom rep donant més que hom no ha rebut.
2 1 tr. [LC] Donar a algú (allò que hom li deu). Pagar el lloguer al propietari de la casa. Pagar els seus deutes. Pagar la contribució, un impost. Pagar el seu deute a la pàtria.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Pagar, una mercaderia, tant de drets d’entrada.
2 3 [LC] pagar tribut a la mort Morir 1 1.
3 1 tr. [LC] Algú, donar els diners que val (una cosa que compra, que rep, etc.). La casa ja és seva: ahir la va pagar. A quant el pagues, el vi? Pagar la beguda a algú. Pagar en or. Pagar per endavant. Pagar al comptat.
3 2 tr. [LC] PER EXT. La va fer grossa; però ja l’ha pagada cara. Qui la fa que la pagui. Ha pagat ben malament els beneficis rebuts. Ja me la pagaràs! Qui trenca paga. Pagar justos per pecadors.
3 3 [LC] ésser cornut i pagar el beure V. CORNUT.
3 4 [LC] [PE] pagar algú la patenta Sortir, la primera vegada que fa una cosa, perjudicat per la seva manca d’experiència.
3 5 [LC] pagar car una feta Pervenir-ne un gros perjudici, un dany.
3 6 [LC] pagar els plats trencats Rebre les conseqüències d’un dany fet per altres.
3 7 [LC] pagar l’aprenentatge Sofrir danys, perjudicis, etc., deguts a la inexperiència en alguna cosa.
3 8 [LC] Déu us ho pagui Expressió emprada per a regraciar una almoina, un favor.
3 9 [LC] pagar la festa Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres.
3 10 [LC] pagar la pena una cosa VALER LA PENA UNA COSA. No paga la pena que t’hi encaparris.
3 11 [LC] [ECT] pagar en espècie Pagar no en diner sinó en gèneres, serveis, etc.
3 12 [LC] pagar amb la cara La cara, revelar el que hom és. Ja paga amb la cara que és una persona viciosa i violenta.
4 intr. pron. [LC] Tenir en molt les bones consideracions vers un mateix, envanir-se’n. Ell es paga molt dels elogis dels seus companys. Està molt pagat d’ell mateix.
pagaré
[pl. -és]
m. [LC] [ECT] Document en què hom es compromet a pagar una quantitat en un temps determinat.
pagell
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos oblong i comprimit, de 20 a 40 centímetres de llargada, de dors vermell amb nombroses petites pigues blavoses, més pàl·lid als costats i amb una taca fosca a la vora superior de l’opercle, amb les dents anteriors en carda i les aletes pectorals llargues i falciformes (Pagellus erythrinus).
2 [ZOP] pagell déntol Peix de la família dels espàrids, de 20 a 40 centímetres de llargada, de color rosat o vermell molt pàl·lid, amb els ulls grossos i les dents en forma d’ullal a la part anterior de la boca (Dentex macrophthalmus).
pagellera
f. [LC] [AGP] Nansa emprada per a pescar pagell.
pagellida
f. [LC] [ZOI] Mol·lusc marí del gènere Patella, de la classe dels gastròpodes, amb la closca cònica, sense orifici i sense estrat de nacre, que viu aferrat a les roques de la costa.
pagerès
m. [LC] [BOB] TÒFONA BLANCA.
pageresa
f. [LC] [BOB] TÒFONA BLANCA.
pagerol pagerola
m. i f. [LC] [PR] Pagès, especialment persona de maneres rústiques, poc distingides.
pagès pagesa
1 1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] [AGR] Home, dona, del camp. Els pagesos del Vallès.
1 2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] [AGR] Persona que es dedica al conreu de la terra. Una casa de pagès. A pagès endarrerit cap anyada no li és bona.
2 m. [HIH] pagès de remença A l’edat mitjana, pagès adscrit a un mas o a terres que només podia abandonar mitjançant el pagament de la remença.
3 adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent als pagesos. Costums pagesos. Té un aire tot pagès.
4 m. [LC] fer el pagès Fer com aquell qui no entén una cosa.
5 m. [LC] [AGR] El camp. He passat un mes a pagès i un altre a ciutat. Vinc de pagès però visc a vila.
pagesada
f. [LC] Acció pròpia d’un pagès.
pagesalla
f. [LC] Conjunt de pagesos.
pagesam
m. [LC] PAGESALLA.
pagesejar
v. intr. [LC] Tenir les maneres, el tarannà, d’un pagès.
pagesia
1 1 f. [LC] [AGR] [AGA] Condició de pagès.
1 2 f. [LC] [AGR] [AGA] Els pagesos considerats col·lectivament.
2 1 f. [LC] [AGR] [AGA] Casa de camp amb les seves terres de conreu.
2 2 f. [LC] [AGR] [AGA] Conjunt de masies i camps de conreu.
pagesívol -a
adj. [LC] Propi d’un pagès, de pagès.
pagesívolament
adv. [LC] D’una manera pagesívola.
pàgina
1 1 f. [BB] [AF] [CO] Cara d’un full d’un llibre, d’un quadern, etc. Un llibre de cinc-centes pàgines. A la pàgina 14. Numerar les pàgines d’una llibreta.
1 2 f. [BB] [AF] [CO] Text escrit o imprès en una pàgina. Llegir una pàgina. Una nota al peu de la pàgina.
1 3 [AF] [BB] doble pàgina Conjunt de dues pàgines encarades que contenen un text unitari.
1 4 [AF] [BB] pàgina de respecte Pàgina en blanc, al principi o al final d’un llibre.
1 5 [CO] [BB] a tota pàgina loc. adv. Ocupant totes les columnes, s’usa fent referència a un titular d’un periòdic.
2 f. [LC] Episodi 1. Una bella pàgina de la història de Catalunya.
3 1 f. [IN] [LC] En inform., bloc d’informació d’una magnitud preestablerta.
3 2 [IN] pàgina personal Pàgina web que conté dades relatives a una persona.
3 3 [IN] [AF] pàgina web Document amb informació codificada compatible amb el sistema de comunicacions de la xarxa Internet.
paginació
1 1 f. [LC] [AF] [BB] Acció de paginar.
1 2 f. [LC] [AF] [BB] Manera com un llibre està paginat.
2 f. [IN] Mètode de partició que divideix la memòria d’un ordinador en blocs d’idèntica magnitud.
paginada
f. [LC] [AF] COMPAGINADA.
paginar
v. tr. [AF] [LC] [BB] Numerar pàgina a pàgina. Paginar un llibre.
pago
m. [LC] [ZOO] Paó 1.
pagoda
1 f. [AN] [AR] [LC] Monument en forma de torre, d’estructura historiada, com les que, com a temple o part d’un temple, s’estilen a l’Índia, a la Xina, al Japó.
2 f. [AN] [LC] ÍDOL.
pagofigo
m. [LC] [ZOO] MALLERENGA CARBONERA.
pagre
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de fins a 70 centímetres de llargada, de color rosat amb reflexos argentats, amb taquetes blaves al dors, amb el perfil anterior del cap abrupte, de carn molt apreciada, poc abundant (Pagrus pagrus).
2 [ZOP] pagre reial Peix de la família dels espàrids, de fins a 100 centímetres de llargada, vermellós amb bandes verticals més fosques que s’esvaeixen amb l’edat, amb les dues primeres espines de l’aleta dorsal molt curtes (Sparus caeruleostictus).
pàguera
f. [LC] [ZOP] PAGRE.
païble
adj. [LC] DIGERIBLE.
païda
f. [LC] [MD] Acció de pair.
paido-
[LC] V. PEDO-1.
paidocentrisme
m. [PE] PEDOCENTRISME.
paidòleg paidòloga
m. i f. [PE] PEDÒLEG¹, PEDÒLOGA.
paidologia
f. [PE] PEDOLOGIA1.
paidològic -a
adj. [PE] PEDOLÒGIC1.
paidometria
f. [PE] PEDOMETRIA.
paidomètric -a
adj. [PE] PEDOMÈTRIC.
païdor
1 m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] ESTÓMAC.
2 [LC] tenir un bon païdor Algú, aguantar-ho tot amb bon esperit.
paiformatge
m. [BOS] SARRONETS DE PASTOR.
pailebot
m. [TRA] Goleta els arbres de la qual tenen tots la mateixa alçària i només va aparellada amb veles de tall.
païment
m. [LC] [MD] PAÏDA.
paio paia
1 m. i f. [LC] Entre els gitanos, persona que no ho és.
2 m. i f. [LC] POP. INDIVIDU, INDIVÍDUA.
pai-pai
m. [LC] Ventall lleuger en forma de palma i amb un mànec.
pair
1 v. tr. [LC] [MD] Digerir 1 i 2. Un aliment difícil de pair, de bon pair. Mai no va poder pair que l’enganyessis.
2 tr. [LC] no poder pair algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. L’Albert no pot pair la seva cunyada.
pairal
adj. [LC] Dels pares o avantpassats. Tenen la casa pairal a la Garrotxa.
pairalisme
1 m. [LC] Sistema pairal.
2 m. [LC] Afecte a les coses pairals.
pairar
1 v. intr. [TRA] La nau, estar aturada poca estona, amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa i amb les escotes de les altres veles amollades.
2 intr. pron. [LC] Estar-se d’alguna cosa. Les criatures s’havien de pairar de la coca ensucrada. Es pairen d’escopir al meu davant.
paire
1 m. [TRA] Acció de pairar.
2 [TRA] estar al paire Pairar 1.
3 [TRA] posar-se al paire Maniobrar una embarcació de vela per tal que resti al paire.
país
1 1 m. [LC] [GG] Territori d’una nació, d’un poble. Catalunya és un país muntanyós. Els països estrangers. Són gent d’un altre país. Descobrir nous països. Tractar una província com a país conquistat.
1 2 m. [LC] Contrada 1. Vins del país.
1 3 [LC] país de cucanya XAUXA.
2 m. [LC] [AR] En un ventall, el tros de tela o de paper pintat sostingut per les barnilles.
paisà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que és del mateix país que un altre. Ell i jo som paisans: tots dos som fills de Vallirana.
1 2 m. i f. [LC] Natural, habitant, d’un país.
2 m. i f. [LC] [DE] Persona que no és militar. Militars i paisans. Vestit de paisà.
paisanatge
m. [LC] Conjunt de paisans o no militars.
paisatge
1 1 m. [LC] Aspecte, vista, d’un paratge natural. Els paisatges de Catalunya. Fruir del paisatge.
1 2 m. [LC] [AR] Pintura d’un paisatge, d’un indret natural. D’aquella època se li coneixen, sobretot, paisatges.
2 1 m. [GG] Aspecte i característiques particulars d’una regió determinada segons les seves característiques formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques. Paisatge industrial. Paisatge desèrtic. Paisatge alpí. Paisatge mediterrani.
2 2 [AGA] [GG] paisatge agrícola Paisatge rural transformat per l’agricultura.
2 3 [GG] paisatge natural Paisatge vegetal en què la intervenció de l’home ha estat nul·la o ínfima.
2 4 [GG] paisatge rural Paisatge amb la vegetació més o menys transformada.
2 5 [BO] [GG] paisatge vegetal Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica.
2 6 [BO] [GG] paisatge de parc Paisatge natural constituït per un mosaic de gramenet i de bosquets.
paisatgisme
1 m. [AR] Gènere plàstic que té per tema el paisatge.
2 m. [AR] [AQ] Especialitat de la ciència, de la tècnica i de l’art que estudia i dissenya l’ordenació dels espais del paisatge.
paisatgista
m. i f. [LC] [AR] [PR] Pintor de paisatges.
paisatgístic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al paisatge.
paixà
[pl. -às]
m. [LC] [HIH] [PR] [ISL] Títol donat a persones d’alta categoria de l’Imperi otomà, com governadors de província, caps militars, etc.
paixellera
adj. [BOS] herba paixellera V. HERBA.
pàixera
f. [ZOO] MARTINET BLANC.
paixtu
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al paixtu.
2 m. [FL] Llengua indoirànica parlada a l’Afganistan.
pakistanès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Pakistan.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Pakistan o als seus habitants.
pal
1 1 m. [LC] Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària, generalment afuada d’un cap per on es planta a terra per a sostenir alguna cosa. Un dipòsit d’aigua prismàtic sostingut sobre quatre pals. Els pals del telègraf. El pal de la bandera. Un pal indicador. Què fas aquí, plantat com un pal? Estava dret com un pal.
1 2 [LC] [ED] pal de fregar Estri format per un pal amb una baieta a l’extrem, que serveix per a fregar el terra.
1 3 m. [LC] [TRA] [SP] Arbre d’una embarcació.
1 4 [TRA] córrer a pal sec Navegar a favor de les ones i sense cap vela en casos de temporal.
1 5 [DR] portar algú al pal Penjar-lo, donar-li garrot, etc.
2 1 m. [LC] [AF] Tros rectilini del traç de certes lletres. El pal de la d, de la p.
2 2 [LC] fer pals Fer-los com a exercici cal·ligràfic.
3 m. [LC] [HIG] En un escut, peça fonamental que travessa verticalment el camper, que quan és única la seva amplària és un terç de la de l’escut.
pala
1 f. [IMF] [IMI] [IT] Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l’ús al qual es destina.
2 1 f. [IMI] Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral.
2 2 f. [IT] Peça de ferro que provoca l’aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l’escarabat.
2 3 f. [AF] En tip., planxa de metall del fons d’algunes galeres que permet treure i traslladar els motlles tipogràfics un cop queden muntats.
2 4 f. [AF] Peça de ferro situada al marge inferior de la platina d’una minerva que té la missió de subjectar el paper en el moment de la impressió.
3 1 f. [OP] Element operatiu d’algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient.
3 2 [OP] pala carregadora Màquina destinada a carregar materials que consisteix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d’erugues o de pneumàtics i proveït, al davant, d’una pala articulada.
3 3 [OP] pala llevaneu Planxa metàl·lica de la part davantera d’una màquina llevaneu o posada al davant d’un camió o d’un tractor.
4 f. [LC] [JE] [SP] Estri, generalment de fusta, que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota, la bola, etc., en diversos jocs. Jugar a la paret i amb pala.
5 1 f. [LC] Part ampla i prima de diferents instruments. Un rem de pala ampla. La pala del timó.
5 2 f. [LC] [AGR] PER EXT. La pala d’una dent incisiva. Les pales d’una figuera de moro.
5 3 f. [EI] Element propulsiu d’una hèlix, d’una turbina, etc., que va fixat al nucli o cos central.
5 4 f. [LC] [ED] Part d’algunes peces de vestir que consisteix en una làmina que recorda la de la pala. Una gorra amb pala. La pala d’una xarretera. La pala d’una sabata.
5 5 f. [IMI] Base de metall on s’encasten les pedres precioses.
6 f. [GG] Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical.
7 f. [BO] En bot., tija plana, ampla i gruixuda.
palabordons
m. pl. [TRA] Defenses de fusta col·locades verticalment a l’amplada de l’orla per la part exterior del buc de les naus.
palada
1 1 f. [LC] Porció de gra, de terra i d’altres materials de dimensions petites que es pot agafar d’un cop amb una pala. Amb quatre palades hauré tapat tots els sots.
1 2 [LC] a palades loc. adv. En abundància. Despendre el diner a palades.
2 1 f. [LC] Cop de pala.
2 2 f. [LC] [TRA] Moviment que, en vogar, es fa amb el rem estant la seva pala submergida a l’aigua.
paladar
1 1 m. [FL] [ZOA] [MD] [LC] Part superior de la cavitat bucal.
1 2 [LC] [ZOA] [MD] [FL] paladar dur Volta del paladar.
1 3 [FL] [MD] [ZOA] paladar tou VEL DEL PALADAR.
2 1 m. [LC] Sentit del gust. Tenir bon paladar.
2 2 m. [LC] SABOR. És una menja d’un paladar exquisit.
3 m. [BO] Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada, que clou la gola.
4 m. [LC] En constr., coberta d’un recinte.
paladeig
m. [LC] ASSABORIMENT.
paladejar
v. tr. [LC] ASSABORIR. Aquest vi té un punt d’agre; paladeja’l bé i l’hi trobaràs.
paladí
1 m. [LC] [HIH] Heroi cavalleresc.
2 m. [LC] Defensor decidit d’algú o d’alguna cosa. És el paladí de les nostres reivindicacions.
palafanga
f. [LC] [AGR] Pala usada per a fangar.
palafangar
v. tr. [LC] [AGR] Treballar (la terra) amb la palafanga.
palafit
m. [AQ] [LC] [AR] Habitació lacustre construïda sobre pals o estaques.
palafrè
1 m. [LC] [HIH] A l’edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla.
2 m. [LC] Cavall en què va muntat el criat que acompanya el seu amo quan va a cavall.
palafrener
1 1 m. [HIH] [PR] El qui menava un palafrè caminant a l’estrep del cavaller.
1 2 m. [HIH] [PR] [LC] El qui muntava el palafrè.
2 1 m. [PR] [LC] Mosso que tenia cura dels cavalls.
2 2 [HIH] [PR] [LC] palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei.
palafrugellenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Palafrugell.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Palafrugell o als seus habitants.
palaí
m. [LC] [ZOP] LLENGUADO MENUT.
palaia
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels citàrids, amb el cos aplanat, cobert d’escates grans, rostre punxegut i ulls separats per una crosta òssia (Citharus linguatula).
2 f. [ZOP] Llenguado 1.
palamosí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Palamós.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Palamós o als seus habitants.
palanc
m. [LC] Barró vertical de fusta que forma part de la barana del carro.
palanca
1 f. [LC] Passera feta de taulons entre la nau i el moll, entre les dues ribes d’un rec, etc. És una palanca molt estreta, i em fa por de passar-hi.
2 f. [FIF] Peça rígida capaç de girar al voltant d’un punt de suport, la qual permet de vèncer una resistència que obra sobre ella en tal o tal punt per mitjà d’una força aplicada a un altre punt.
3 f. [LC] [EI] [FIF] ALÇAPREM.
palangre
1 m. [LC] [AGP] Art de pesca que consisteix essencialment en una llarga corda, la mare, d’on pengen una munió de cordetes o braçolades proveïdes d’un ham. Lluç de palangre.
2 m. [IT] Fil retort de cànem o de lli, compost de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprat especialment en l’ormeig de palangre.
palangrer -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al palangre.
2 m. i f. [AGP] [PR] Pescador de palangre.
3 m. [AGP] [TRA] Embarcació preparada per a pescar amb palangre.
palangret
m. [AGP] Palangró 1.
palangró
1 m. [AGP] Palangre per a pescar peix menut.
2 m. [IT] Fil retort de cànem o de lli, compost de tres cordons de dos caps cadascun.
palanqueta
f. [LC] [IMI] Barreta emprada ordinàriament com a alçaprem.
palanqui
1 m. [LC] [TRA] Aparell per a treure embarcacions format per dos bossells amb la corda corresponent.
2 m. [TRA] Aparell anàleg a l’anterior emprat a bord.
3 m. [TRA] Cap o aparell per a carregar els punys d’escota d’una vela baixa de creu.
palanquí
m. [LC] Llitera, especialment per a una sola persona, portada a l’espatlla de dos o quatre homes per mitjà d’unes vares horitzontals.
palar
adj. [HIG] línia palar V. LÍNIA.
palastre
m. [ML] Planxa de ferro o d’acer obtinguda per laminatge.
palat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té el camper cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell.
palatabilitat
f. [HO] Qualitat d’ésser agradable al paladar un aliment.
palatal
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al paladar.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula entre la llengua i el paladar dur. Les consonants de la paraula nyanyo són palatals.
palatalització
f. [FL] [LC] Acció de palatalitzar o de palatalitzar-se; l’efecte.
palatalitzar
1 v. tr. [FL] [LC] Fer esdevenir palatal (un so).
2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir palatal.
palatí1 -ina
adj. [ZOA] [MD] Palatal 1. Ossos palatins.
palatí2 -ina
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al palau d’un sobirà. Guàrdia palatina.
2 adj. [LC] Revestit d’un ofici en el palau d’un sobirà. Comte palatí.
3 m. [LC] [PR] A l’antiga Roma, el qui exercia alguna funció al palau.
palatina
1 f. [LC] [ED] Pell amb què les dones es cobreixen el pit i les espatlles, posada a manera de corbata.
2 f. [IMI] Pinzell pla, en què les cerres formen un prisma més ample que gruixut.
palatinat
1 m. [LC] Dignitat de comte palatí.
2 m. [LC] País sotmès a l’autoritat d’un comte palatí.
palato-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. palatum, ‘paladar’. Ex.: palatoalveolar, palatografia.
palatoalveolar
adj. [FL] PREPALATAL.
palatògraf
m. [FL] Aparell per a fotografiar la zona de contacte de la llengua i el paladar durant l’articulació d’un so, consistent en una sèrie de miralls regulables que il·luminen l’interior de la boca.
palatografia
f. [FL] Mètode d’investigació emprat en fonètica experimental per a obtenir un palatograma.
palatograma
m. [FL] Representació gràfica del paladar on s’observa la zona de contacte amb la llengua durant l’articulació d’un so.
palatreca
m. i f. [LC] Xerraire 1.
palau
1 m. [LC] [AQ] [AR] Edifici majestuós i ric per a habitació d’un rei, d’un gran senyor, d’un particular ric, d’una corporació elevada. El Palau dels Reis de Mallorca. El Palau de la Generalitat.
2 m. [LC] Edifici gran destinat a un ús públic artístic, científic, social, etc. El Palau de Belles Arts.
pale-
[LC] V. PALEO-.
pàlea
f. [BO] En bot., apèndix esquamiforme o membranós.
paleaci -àcia
adj. [BO] Proveït de pàlees. Receptacle paleaci. Capítol paleaci.
paleàrtic -a
adj. [GL] [EG] [GG] [BO] Relatiu o pertanyent al nord d’Àfrica, la part septentrional d’Àsia i tot Europa. Regió paleàrtica.
paleig
m. [LC] [IMI] Acció de palejar; l’efecte.
palejador
m. [IMI] Eina per a remenar líquids, que és una barra llarga en un dels extrems de la qual va fixat perpendicularment un disc.
palejar
1 v. tr. [LC] [IMI] Remoure amb la pala. Palejar gra, taps, etc.
2 v. tr. [LC] [IMI] Remenar amb el palejador.
paleo- [o pale-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. palaiós, ‘vell’, ‘antic’. Ex.: paleobotànica, paleofitologia, paleogeografia, paleomania, paleàrtic.
paleobatimetria
f. [GL] Determinació de la batimetria o profunditat del fons de la mar on tingué lloc la sedimentació en un moment de la història geològica terrestre.
paleobiogeografia
f. [GL] Branca de la biogeografia que estudia la distribució antiga dels éssers vius i el dinamisme de llur canvi geogràfic en els temps geològics.
paleobiologia
f. [GLP] Branca de la paleontologia que estudia els organismes del passat geològic a través dels fòssils.
paleobiològic -a
adj. [GLP] Relatiu o pertanyent a la paleobiologia.
paleobotànica
f. [BO] [GLP] [GL] Branca de la paleontologia que estudia la vida vegetal del passat geològic a través dels fòssils.
paleocanal
m. [GL] PALEOLLERA.
paleocarst
m. [GL] Carst fòssil antic, no funcional, reblert i recobert o no de sediments.
paleocè -ena
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al paleocè.
2 m. [GL] Primera sèrie i època del terciari, situada entre el cretaci i l’eocè, que va de 65 a 55 milions d’anys.
paleocènic -a
adj. [GL] Paleocè 1.
paleoclima
m. [GLP] Clima de períodes geològics i històrics anteriors a les mesures instrumentals modernes.
paleoclimatologia
f. [GLP] Estudi dels climes al llarg dels temps geològics i de les causes de llurs variacions.
paleocorrent
m. [GL] Corrent fluvial antic que existí en un moment determinat de la història geològica.
paleocristià -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als primers temps del cristianisme. Art paleocristià.
paleoecologia
f. [EG] Branca de l’ecologia que té per objecte l’estudi de la relació dels organismes només coneguts en estat fòssil amb l’ambient en què visqueren.
paleogen -ògena
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al paleogen.
2 m. [GL] Primer sistema i període del terciari, que comprèn el paleocè, l’eocè i l’oligocè, que va de 65 a 24 milions d’anys.
paleogènic -a
adj. [GL] Paleogen 1.
paleogeografia
f. [GL] Branca de la geologia que estudia les condicions geogràfiques de la superfície terrestre al llarg dels temps geològics.
paleògraf paleògrafa
m. i f. [FL] [PR] [FLL] [BB] Persona versada en paleografia.
paleografia
f. [FL] [BB] [FLL] Ciència que estudia les inscripcions i els escrits antics i en determina la interpretació, l’origen, l’època, etc.
paleogràfic -a
adj. [FL] [FLL] [BB] Pertanyent a la paleografia.
paleoicnologia
f. [GLP] Branca de la paleontologia que estudia les icnites fòssils.
paleòleg paleòloga
m. i f. [LC] [HIA] [PR] Persona versada en paleologia.
paleòlit
m. [LC] [HIA] Objecte de pedra del període paleolític.
paleolític -a
1 adj. [HIA] [GL] [HIH] Relatiu o pertanyent al paleolític.
2 m. [HIH] [GL] [HIA] El període més antic de la prehistòria.
paleollera
f. [GL] Llit fossilitzat d’un antic curs fluvial.
paleologia
f. [LC] [HIA] Estudi de les antiguitats prehistòriques.
paleomagnetisme
m. [GL] Estudi del magnetisme terrestre natural romanent, el qual determina la intensitat i la direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic.
paleomastologia
f. [GL] Part de la paleontologia que s’ocupa de l’estudi dels mamífers fòssils.
paleontografia
f. [GL] Descripció dels fòssils.
paleontogràfic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la paleontografia.
paleontòleg paleontòloga
m. i f. [GLP] [PR] [LC] Persona versada en paleontologia.
paleontologia
1 f. [GLP] [LC] Ciència que estudia els aspectes biològics i geològics de la vida des dels seus orígens fins a la prehistòria mitjançant els fòssils.
2 [FL] paleontologia lingüística Disciplina que té per finalitat la reconstrucció de fenòmens culturals, ètnics, socials, etc., de pobles antics, dels quals no resta cap testimoni històric, mitjançant les dades que proporcionen llurs llengües, sovint conegudes únicament per topònims i inscripcions.
paleontològic -a
adj. [GLP] [LC] Relatiu o pertanyent a la paleontologia.
paleoplacer
m. [MI] [GLG] Placer fòssil.
paleorelleu
m. [GL] Relleu morfològic d’una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica i se sol trobar fossilitzat sota els sediments d’una sèrie estratigràfica.
paleosalinitat
f. [GL] Estudi de la salinitat d’una massa d’aigua en relació amb els sediments que s’hi formaren en una època de la història geològica.
paleosiberià paleosiberiana
1 1 m. i f. [LC] [FL] Individu de les civilitzacions arcaiques del nord-est de Sibèria i de Kamtxatka, que constitueixen famílies lingüístiques independents.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als paleosiberians.
2 1 m. [FL] [LC] Família de llengües parlades a Sibèria.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al paleosiberià.
paleosol
m. [GL] Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica, que s’ha conservat fins avui.
paleotemperatura
f. [GL] Temperatura del clima o del mar en un moment determinat de la història geològica.
paleoteri
m. [GLP] Gènere de mamífers perissodàctils, pròxims al rinoceront, però amb l’aspecte del tapir, amb tres dits i d’uns 2 metres de llargària, que visqueren a l’eocè superior.
paleotropical
adj. [EG] [BO] Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d’Àsia i Àfrica. Regne paleotropical.
paleozoic -a
1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al paleozoic.
2 m. [GL] Primera era i eratema del fanerozoic, situada entre el precambrià i el mesozoic, que va de 545 a 290 milions d’anys.
paleozoologia
f. [GLP] Branca de la paleontologia que estudia els animals del passat geològic a través dels fòssils.
paler palera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que, en certs oficis, té cura de carregar amb la pala algun recipient.
2 m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona que té cura de netejar i arranjar les barques quan són a terra i de preparar la maniobra d’avarar.
palera
f. [BOS] [AGA] FIGUERA DE MORO.
palès -esa
adj. [LC] Clar, evident, a tots. És palès que ha començat una crisi de govern. La seva absència fa palès que no aprova la reunió.
palesament
adv. [LC] D’una manera palesa.
palesar
v. tr. [LC] Fer palès. Unes afirmacions que palesen la gran ignorància del secretari.
palestí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Palestina.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Palestina o als seus habitants.
palestinenc -a
adj. i m. i f. [HIH] [RE] Palestí, especialment de l’antiga Palestina.
palestra
1 1 f. [HIH] Entre els antics grecs i romans, lloc públic per als exercicis gimnàstics, per a la lluita, per al pugilat, etc.
1 2 f. [HIH] Exercici gimnàstic.
2 1 f. [LC] [FLL] Lloc públic en què se celebren exercicis literaris o es discuteix sobre qualsevol assumpte.
2 2 f. [LC] Discussió, disputa.
palet1
1 m. [LC] [GL] Fragment de roca que ha estat arrodonit pel fregadís en anar rodolant emportat per un corrent d’aigua, per l’embat de les ones, etc., que en granulometria té entre 4 i 64 mil·límetres de diàmetre.
2 m. [BOB] palet de tambor Bolet del gènere Tulostoma, de l’ordre de les tulostomatals, amb el peridi arrodonit sostingut per un peu (Tulostoma brumale i espècies afins).
palet2
m. [EI] Plataforma de fusta, de plàstic o de metall per a la formació de càrregues unitàries, transportable mitjançant un carretó elevador.
paleta1
m. i f. [LC] [PR] [AQ] [AR] Persona que treballa en la construcció d’edificis, excloent-ne les instal·lacions o les col·locacions especialitzades.
paleta2
1 f. [LC] [ED] Estri consistent en una planxa metàl·lica proveïda d’un mànec llarg, que serveix per a treure la cendra d’un braser, per a remenar-ne el caliu, etc.
2 1 f. [LC] [AQ] Tros de palastre de forma triangular amb un mànec adaptat a un dels costats que serveix per a manejar i aplicar el morter, el ciment, etc.
2 2 [AQ] paleta de guixaire Eina que consisteix en un tros de palastre o de planxa d’acer quadrangular, proveïda d’un agafador i emprada per a estendre el guix sobre una paret.
3 1 f. [AR] Peça de fusta, plana i quadrangular, proveïda d’un mànec, emprada pels vidriers per a allisar les vores de les copes i d’altres peces de vidre.
3 2 f. [SP] Estri allargat i compacte, generalment de fusta, amb una part ampla i prima i una altra en forma de mànec, amb què es practiquen diverses modalitats de pilota.
4 1 f. [LC] [AR] Làmina prima de fusta de forma generalment ovalada on el pintor disposa els colors per a pintar, proveïda d’un forat per on el pintor passa el dit gros de la mà contrària a la que pinta, per sostenir-la.
4 2 f. [AR] Riquesa de color d’un pintor. La paleta d’en Mir.
5 1 f. [LC] Planxa amb què termina cadascun dels braços d’una roda de nau, d’un molí, etc.
5 2 f. [TRA] Pala d’una hèlix, d’un rotor.
6 f. [IMI] Petita peça de l’àncora d’un rellotge que, formant parell amb una altra, retén o allibera les dents de la roda d’escapament.
7 f. [AGP] Extrem superior de l’ham, eixamplat per tal que el cordill que hi és lligat no s’escorri.
8 f. [EI] PALET2.
paletada
f. [LC] [IMI] Palada 1.
paleter
adj. [LC] [ZOO] ànec paleter V. ÀNEC.
paletí
m. [AQ] Paleta del mestre de cases, més petita que l’ordinària, emprada per a fer racons o puntes de motllures, per a allisar, etc.
paletina
1 f. [AR] Bastonet de boix amb punta plana que usen els escultors per a acabar les figures de fang.
2 f. [AR] Pinzell ample i prim que serveix per a escampar pintura o envernissar.
3 f. [AR] Pinzell per a netejar les plaques fotogràfiques abans d’impressionar-les.
paletista
m. i f. [SP] [PR] Pilotari especialitzat en les modalitats de pilota que es practiquen amb una paleta.
paletó
m. [AQ] Paleta gran que usen generalment els guixaires.
paletuvi
m. [LC] [BOS] MANGLE.
pali-
[LC] V. PALIN-.
palier
m. [EI] [TRG] Semieix 2.
palim-
[LC] V. PALIN-.
palimpsest
m. [FLL] [BB] [AF] Còdex o document que ha estat utilitzat dues vegades, després d’ésser raspat el primer text per a escriure-n’hi un de nou.
palin- [o palim-, o pali-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. pálin, ‘de nou’. Ex.: palingènesi, palimfràsia, palilàlia.
palíndrom
m. [LC] [FL] [FLL] Mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra.
palingenèsia
1 f. [LC] Acció de renéixer.
2 f. [FS] Doctrina que afirma la regeneració o reaparició periòdica de les mateixes ànimes, dels mateixos esdeveniments i de la mateixa realitat com a conjunt.
palingenètic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la palingenèsia.
palinòdia
1 f. [FLL] En l’antiguitat, poema en què hom es retracta de quelcom dit en un poema anterior.
2 f. [LC] RETRACTACIÓ. Les paraules del ministre són, de fet, una palinòdia edulcorada.
palinologia
f. [GLP] [BO] Estudi del pol·len i de les espores actuals i fòssils.
palinspàstic -a
adj. [GL] Que representa la reconstrucció de la posició original de les unitats geològiques desplaçades pels moviments tectònics o de plaques. Mapa palinspàstic.
palinur
m. [ZOI] Crustaci del gènere Palinurus, de l’ordre dels decàpodes.
palissada
f. [HIH] [AQ] Construcció de tanca espessa amb troncs o taulons.
palissandre
1 m. [LC] [AGF] [BOS] Arbre del gènere Dalbergia, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes i fruit indehiscent, d’origen tropical.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de palissandre, de color vermell fosc o quasi negre, molt apreciada en ebenisteria de luxe.
palista
m. i f. [LC] [JE] [SP] Pilotari especialitzat en les modalitats de pilota que es practiquen amb una pala.
palitroca
f. [IT] Tros de pua que s’afegeix a cada costat de la pua d’un teler quan és més estreta del que cal.
palla
1 1 f. [LC] [AGR] Tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra. Separar el gra de la palla.
1 2 f. [LC] [AGR] Conjunt de les tiges d’alguns cereals, especialment del blat, després de la batuda, emprat com a farratge, per a fer el llit del bestiar, per a embalar, per a emplenar, etc. Un jaç de palla. Posar palla nova a la menjadora. Un barret de palla. Color de palla.
2 f. [LC] Allò que, en un llibre, en un discurs, en un escrit, és més aviat sobrer, no té cap valor, cap utilitat, cap substància. Si en treus la palla, no en resta res.
3 f. [LC] Trosset de palla, d’herba.
4 1 f. [IMI] [ML] [AR] Defecte en una peça de metall, de vidre.
4 2 f. [IMI] [AR] Taca o defecte en una pedra preciosa.
5 f. [LC] Canonet de plàstic, de palla, etc., que es fa servir per a xuclar begudes.
6 f. [BOS] palla de vesc GINESTÓ.
pal·la
m. [ZOM] IMPALA.
pallaca
f. [LC] [IT] Roba de cotó semblant a la tela de Vichy, però més gruixuda i desnombrada.
pallada
1 f. [AGR] Gran quantitat de palla.
2 f. [LC] [AGR] Decocció de palla i segó.
pal·ladi
m. [QU] [ML] Metall de transició de la família del platí, blanc argentí, dúctil, mal·leable i inalterable en contacte amb l’aire (símbol, Pd; nombre atòmic, 46; pes atòmic, 106,4).
pal·làdic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al pal·ladi.
2 adj. [QU] [ML] Que conté pal·ladi, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent.
pal·ladós -osa
1 adj. [QU] [LC] Relatiu o pertanyent al pal·ladi.
2 adj. [LC] [QU] Que conté pal·ladi, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
pallanga
m. i f. [LC] Persona llarga i malairosa.
pallar
1 v. tr. [LC] Cobrir de palla.
2 v. tr. [LC] Donar palla (als animals).
pallard pallarda
m. i f. [LC] Persona jove, alta i corpulenta.
pallarès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Pallars.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Pallars o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte del català nord-occidental parlat al Pallars.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al pallarès.
pallassada
f. [LC] Acte propi d’un pallasso.
pallasso pallassa
1 m. i f. [LC] [PR] [JE] Artista còmic, maquillat d’una manera exagerada i abillat estrafolàriament, que representa pantomimes bufes, fa acrobàcies, interpreta música, etc., especialment en un circ.
2 m. i f. [LC] Persona que pel seu capteniment poc seriós i inconsistent no mereix ésser tinguda sinó com un objecte de divertiment.
pallat
m. [LC] Jaç de palla.
pallejar
v. intr. [LC] Agafar o tenir color de palla.
paller
1 m. [LC] [AGA] Gros munt de palla sostingut per un pal en el centre que se sol fer prop de l’era després de la batuda.
2 m. [LC] Pallissa11.
pallera
1 f. [LC] [AGA] Forca emprada per a girar la palla.
2 1 f. [LC] [AGA] Pallissa11.
2 2 f. [LC] [AGA] Paller gran de secció quadrangular.
palleró
m. [LC] Paller petit, sense pal, fet amb la palla de la batuda.
pallet
1 m. [LC] Estoreta de palla o d’espart que es posa al costat del llit o davant la porta.
2 m. [LC] [TRA] Lloc d’una embarcació on es guarden les veles.
palleta
1 f. [LC] [JE] Tronc de palla, tireta de paper, etc., que hom té a la mà juntament amb d’altres de llargàries diferents, deixant fora només un cap, i que diferents persones van agafant, de manera que qui treu la més llarga o la més curta guanya o perd la jugada. Jugar a palletes. Fer-se una cosa a palletes.
2 1 f. [LC] Brossa13.
2 2 f. [LC] [ED] LLUQUET.
2 3 f. [LC] [GL] [GLG] Partícula d’un metall preciós que té forma de fulla i es troba a la sorra d’alguns rius, generalment als placers.
3 f. [LC] [IT] Planxeta metàl·lica que forma part de la pua de teixir.
4 f. [HIG] En heràld., moble en forma de tija esbrancada.
palleter palletera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que trafica amb palla.
2 m. [HIH] Antic venedor de palletes o lluquets.
pal·li
1 m. [HIH] [ED] Mantell quadrat o rectangular usat pels antics grecs i romans.
2 m. [RE] Insígnia pontifical que consisteix en una banda blanca amb quatre creus negres que es posa a les espatlles penjant sobre el pit, que el papa dona als metropolitans i a altres primats com a signe de jurisdicció.
3 m. [RE] [LC] Dosser sostingut amb quatre o més vares llargues per a aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custòdia o una imatge sagrada.
4 m. [ZOA] [MD] Còrtex cerebral i substància blanca subjacent.
pàl·lia
f. [RE] Tela blanca rectangular amb què el sacerdot cobreix el calze durant la missa.
pal·liació
f. [LC] [MD] Acció de pal·liar; l’efecte.
pal·lial
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al mantell dels mol·luscos.
pal·liar
1 v. tr. [LC] Dissimular la importància (d’una falta).
2 v. tr. [LC] [MD] Atenuar (una malaltia, un dolor, les conseqüències negatives d’un fet), sense guarir-los.
pal·liatiu -iva
1 adj. [LC] Que pal·lia.
2 m. [LC] [MD] Remei pal·liatiu.
pàl·lid -a
1 adj. [LC] Deficient en color. Una cara pàl·lida.
2 adj. [LC] Deficient en intensitat de color. Color pàl·lid. Blau pàl·lid.
3 adj. [LC] No brillant. La pàl·lida claror de la lluna.
4 adj. [LC] PER EXT. Un record pàl·lid. Una pàl·lida imatge.
pàl·lidament
adv. [LC] D’una manera pàl·lida.
pal·lidesa
f. [LC] [MD] Qualitat de pàl·lid.
pallissa2
1 f. [LC] Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, amb uns assots, etc.
2 f. [LC] Derrota contundent.
palló
m. [LC] [AGA] Palla de blat de moro.
pallol
1 m. [LC] Dipòsit públic on es guardava el gra.
2 m. [TRA] Compartiment d’un vaixell on es guarden elements d’ús i de recanvi.
palloler
m. [HIH] [PR] Funcionari municipal que tenia cura de l’administració, l’extracció i la venda del forment del pallol.
pallós -osa
1 adj. [LC] Fet de palla, especialment en què una part d’aquesta encara conserva la consistència. Fems pallosos.
2 adj. [BO] PALEACI.
3 adj. [IMI] [ML] Que té una palla o defecte. Acer pallós.
pallot
m. [LC] [AGA] Pallús 1.
pallús
[pl. -ussos]
1 m. [LC] [AGA] Rebuig de la palla.
2 m. i f. [LC] [fem. pallussa] Persona aturada, curta de gambals.
palm
m. [LC] PAM1.
palma
1 f. [LC] [BOS] PALMERA.
2 1 f. [LC] [BOS] Fulla de palmera.
2 2 f. [LC] [AN] [RE] Fulla de palmera engroguida a l’arbre per haver estat privada de l’acció de la llum, treballada amb les tècniques de la cistelleria i habitualment guarnida amb llaços, confits, adorns, etc., que es porta a la benedicció del Diumenge de Rams.
2 3 f. [LC] Ornament en forma de fulla de palmera.
3 f. [LC] Signe de victòria, de preeminència. Totes eren molt boniques però ella s’emportava la palma.
4 f. [LC] PER EXT. La palma del martiri.
5 f. [LC] [ZOA] [MD] PALMELL.
6 1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, característiques principalment d’ambients tropicals i subtropicals, típicament en forma d’arbre, amb un tronc simple i una roseta apical de grans fulles pinnades o palmades, amb inflorescències habitualment grosses, proveïdes d’espates, i amb fruit carnós, a la qual pertanyen la majoria de palmeres.
6 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
palmàcies
f. pl. [BOS] PALMES.
palmar1
m. [BOC] [AGA] PALMERAR.
palmar2
m. [LC] Lleixa11.
palmar3
adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al palmell. Múscul palmar.
palmarès
1 m. [SP] Llista de vencedors d’una competició esportiva.
2 m. [SP] Historial esportiu d’un esportista.
palmari -ària
adj. [LC] Que es manifesta o es palesa clarament.
palmàs
[pl. -assos]
m. [IT] Estri manual que consisteix en una pala de fusta proveïda d’un rengle de cardons, emprat antigament per a fer aparèixer pèl en els teixits.
palmat -ada
1 adj. [LC] [BO] Que té una forma o una disposició semblant a la d’una mà amb els dits estesos. Nervació palmada.
2 adj. [BO] Dividit d’una manera palmada. Una fulla palmada.
palmaticompost -a
adj. [BO] Amb folíols disposats d’una manera palmada. Fulla palmaticomposta.
palmatífid -a
adj. [BO] Fes d’una manera palmada. Fulla palmatífida.
palmatilobat -ada
adj. [BO] Lobat d’una manera palmada. Fulla palmatilobada.
palmatilobulat -ada
adj. [BO] Lobulat d’una manera palmada.
palmatinervat -ada
adj. [BO] PALMATINERVI.
palmatinervi -èrvia
adj. [BO] De nervadura palmada. Fulla palmatinèrvia.
palmatipartit -ida
adj. [BO] Partit d’una manera palmada. Fulla palmatipartida.
palmatisecte -a
adj. [BO] Seccionat d’una manera palmada. Fulla palmatisecta.
palmatòria
f. [LC] Candeler consistent en un suport curt sostingut per un peu en forma de platet amb una ansa o un mànec.
palmejar
v. tr. [TRA] Desplaçar (una embarcació menor) entre dues posicions pròximes fent força amb les mans contra elements exteriors fixos.
palmell
m. [LC] [ZOA] [MD] Part de dins, lleugerament còncava, de la mà, compresa entre els dits i el canell.
palmellada
f. [LC] Cop donat amb el palmell.
palmellat -ada
adj. [HIG] En heràld., que ensenya el palmell, s’aplica a una mà.
palmer
m. [LC] [BOS] PALMERA.
pàlmer
m. [EI] Instrument de precisió per a mesurar gruixos amb un caragol micromètric.
palmera
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les palmes, generalment en forma d’arbre amb un tronc simple, sovint cobert de les bases de fulles ja despreses, coronat per una gran roseta de fulles coriàcies, grosses, dividides d’una manera palmada o pinnada.
2 f. [BOS] PALMERA DE DÀTILS.
3 [BOS] palmera d’oli Palmera de fulles pinnades i de fruits aglomerats en una infructescència compacta i globosa, originària de l’Àfrica occidental i molt cultivada als països tropicals perquè els seus fruits proporcionen un oli utilitzat principalment com a lubrificant, per a fer sabó i en la indústria alimentària (Elaeis guineensis).
4 [BOS] palmera de Canàries Palmera dioica, de tronc gruixut, fulles pinnades d’un verd intens i fruit no comestible, originària de les illes Canàries i plantada sovint com a ornamental (Phoenix canariensis).
5 [BOS] palmera de cera CARANDAÍ.
6 [BOS] palmera de dàtils Palmera dioica, de fulles pinnades de color verd grisenc i de baies oblongues comestibles, els dàtils, originària del nord d’Àfrica i de l’Àsia sud-occidental, plantada sovint als països càlids com a ornamental o per a aprofitar-ne els dàtils (Phoenix dactylifera).
7 [BOS] palmera de Palmira Palmera dioica, de fulles palmades i de fruit gros, esfèric o una mica aplatat, amb el mesocarpi fibrós, originària de l’Àsia tropical, de la qual s’obtenen nombrosos productes, com és ara fusta, fibres, sucre i una mena de vi (Borassus flabellifer).
8 [BOS] palmera de Panamà Planta de la família de les ciclantàcies, sense tija i amb una roseta de fulles coriàcies palmades, semblants a les d’una palmera, pròpia de l’Amèrica tropical, on també es cultiva perquè les fulles s’empren per a fer barrets i en cistelleria (Carludovica palmata).
9 [BOS] palmera de sagú Palmera de fulles pinnades, pròpia de l’Àsia sud-oriental i la Insulíndia, cultivada perquè la medul·la del seu tronc proporciona el sagú (Metroxylon sagu).
10 [BOS] palmera reial Palmera monoica de tronc llis i grisenc, fulles pinnades d’un verd brillant i inflorescències que creixen per sota del fullatge, originària de Cuba i plantada com a ornamental (Roystonea regia).
palmerar
m. [LC] [BOC] [AGA] Lloc poblat de palmeres.
palmereta
f. [ZOI] ESPIRÒGRAF2.
palmerina
f. [BOS] BUFALAGA MARINA.
palmerola
f. [BOS] MARGALLÓ.
palmesà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Palma.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Palma o als seus habitants.
palmeta
1 f. [LC] [PE] Peça de fusta, generalment plana, usada per a donar, com a càstig, cops al palmell de la mà.
2 f. [AR] [AQ] Element decoratiu que imita una fulla de palmera.
palmetada
f. [LC] Cop de palmeta.
palmetejador
m. [AF] En tip., tros de fusta quadrada amb què es donen sobre el motlle cops suaus a fi que totes les lletres restin a la mateixa altura.
palmetejar
v. tr. [AF] Igualar les lletres (d’un motlle d’impremta) amb el palmetejador.
palmi-
[LC] Forma prefixada del mot palma. Ex.: palmípede, palmífer.
palmiforme
1 adj. [BO] PALMAT.
2 adj. [AQ] [AR] Que té el capitell format per fulles de palmera estilitzades i col·locades verticalment. Columna palmiforme.
palmípede -a
adj. [ZOO] [LC] Que té els dits dels peus units per una membrana, com l’ànec.
palmitat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid palmític.
palmític
adj. [QU] àcid palmític V. ÀCID.
palmitina
f. [QU] TRIPALMITINA.
palmó
m. [LC] [AN] [RE] Fulla de palmera no treballada que, engroguida per la manca de llum, es porta a beneir el Diumenge de Rams.
paló
1 m. [LC] Pala petita que els forners usen per a remenar el pa mig cuit i desenfornar-lo.
2 m. [LC] Pala petita que els agricultors usen per a fer clots i sembrar-hi llavors.
paloma
1 f. [LC] [TRA] Corda que es passa pel rumb de la barca per a facilitar la maniobra de treure-la del mar.
2 1 f. pl. [LC] [BOB] Apagallums 4.
2 2 f. pl. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de cama curta i barret blanc (Lepiota excoriata).
2 3 [BOB] paloma petita Bolet no comestible de l’ordre de les agaricals, de barret cònic i cama amb anell (Lepiota cristata).
3 f. [ZOP] Milana 2.
4 f. [LC] [ZOI] Papallona, especialment la del cuc de seda.
palometa
1 1 f. [BOB] LLORA BLANCA.
1 2 f. [BOB] Bolet del gènere Lepiota, de l’ordre de les agaricals, de mida petita, amb anell i de vegades tòxic.
1 3 f. [BOB] Fredolic 2 1.
2 f. [LC] Papallona 1.
palomida
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels caràngids, de cos comprimit i robust, que pot atènyer els 180 centímetres de llargada, de color gris verdós a l’esquena i argentat als costats, amb la part central de la línia lateral fortament corbada cap avall (Lichia amia).
2 [ZOP] palomida xica Peix de la família dels caràngids, de cos molt comprimit, que no sol superar els 35 centímetres de llargada, amb l’esquena de color gris blavós i els costats argentats, on hi ha de tres a sis taques negroses allargades verticalment (Trachinotus ovatus).
palomina
f. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, semblant a l’apagallums, però no tan gros i amb l’anell bru per sota (Macrolepiota konradii i espècies afins).
palp
1 1 m. [LC] [MD] Acció de palpar. Amb un palp ho va identificar.
1 2 [LC] a palps [o al palp] loc. adv. A LES PALPENTES.
2 m. [LC] Sentit del tacte. No tenir palp en una mà.
3 m. [ZOA] Apèndix segmentat dels que tenen al voltant de la boca certs artròpodes amb una funció tàctil o gustatòria.
palpable
1 adj. [LC] Que pot ésser palpat.
2 adj. [LC] EVIDENT. Era palpable que havia fugit amb els diners.
palpablement
adv. [LC] EVIDENTMENT.
palpació
1 f. [LC] Acció de palpar.
2 f. [LC] [MD] Examen fet palpant una part del cos per esbrinar l’estat d’una part subjacent.
palpada
f. [LC] Palpació 1.
palpador -a
adj. i m. i f. [LC] Que palpa.
palpaire
m. i f. [LC] Persona que es plau a palpar, a tocar.
palpament
m. [LC] Palpació 1.
palpar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Explorar, examinar, tocant amb les mans.
1 2 v. tr. [LC] Pegar, donar una bufetada, (a algú). Si no obeeixes, et palparé.
2 tr. [LC] Tenir coneixença clara (de quelcom).
palpebra
f. [LC] [ZOA] [MD] PARPELLA.
palpebral
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les parpelles.
palpebrat -ada
adj. [ZOA] Proveït de parpelles.
palpebritis
f. [MD] BLEFARITIS.
palpeig
m. [LC] Acció de palpejar.
palpejar
v. tr. [LC] Passejar la mà per damunt (d’alguna cosa) palpant-la.
palpiforme
adj. [ZOA] Semblant a un palp.
palpígrads
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies gairebé microscòpiques, de cos molt feble, que viuen sota les pedres.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
palpinyar
v. tr. [LC] PALPEJAR.
palpís
[pl. -issos]
1 m. [LC] Tros de carn sense os, especialment l’obtingut de la cuixa del xai.
2 m. [LC] Tou de carn.
palpissera
f. [LC] Carmanyola 1.
palpitació
1 f. [LC] [MD] Batec convulsiu d’una part del cos.
2 f. [LC] [MD] Sensació conscient i molesta del batec del cor.
palpitant
1 adj. [LC] Que palpita o batega.
2 adj. [LC] Que té un viu interès. Una qüestió palpitant.
palplantar-se
v. intr. pron. [LC] Restar palplantat.
palplantat -ada
adj. [LC] Que resta dret i immòbil com si estigués clavat a terra. Au, mou-te! Què hi fas, aquí, palplantat?
palplanxa
f. [OP] [AQ] Perfil allargat d’acer proveït d’una punta que permet de clavar-lo a terra, el qual, unit amb d’altres, serveix per a barrar el pas de l’aigua.
palpotejar
v. intr. [LC] Anar a les palpentes.
palpunyar
v. tr. [LC] PALPEJAR.
paltrigar
v. tr. [LC] Trepitjar 1. Animals que paltriguen els sembrats i fan perillar la collita.
paltruc
1 1 m. [AGR] Budell gros del porc.
1 2 m. [LC] [HO] Embotit fet amb el paltruc.
2 [LC] [BOS] paltruc d’eruga BALLADORES.
palúdic -a
1 adj. [LC] [MD] PALUSTRE.
2 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al paludisme. Febres palúdiques.
2 2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de paludisme.
paludina
f. [LC] [ZOI] Mol·lusc de la classe dels gastròpodes, d’aigua dolça i vivípar.
paludisme
m. [LC] [MD] Malària 1.
paludós -osa
adj. [LC] Ple de pantans o aiguamolls.
palustre
1 adj. [LC] [EG] Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls.
2 adj. [LC] Que habita en llocs pantanosos.
pam1
1 1 m. [LC] Distància que hi ha entre la punta del dit polze i la del dit petit tenint la mà oberta i els dits estesos. Treure un pam de llengua.
1 2 m. [FIM] Mida corresponent a aquesta distància, equivalent a la vuitena part de la cana, que són 19,43 centímetres. Una taula de 9 pams de llarg per 4,5 d’ample.
1 3 [FIM] pam de destre Dotzena part del destre, equivalent a 23,5 centímetres.
2 1 m. [LC] anar a pams Procedir examinant detalladament les coses.
2 2 [LC] deixar algú amb un pam de nas Fer que no aconsegueixi el que creia que aconseguiria.
2 3 [LC] fer pam i pipa Fer un gest burlesc consistent a posar les mans esteses amb el polze de l’una tocant el nas i el polze de l’altra tocant el cap del dit petit de la primera i a moure repetidament els altres dits.
2 4 [LC] no haver-hi un pam de net Ésser ple de negocis bruts, de tripijocs.
2 5 [LC] no venir d’un pam No ésser necessari de mesurar alguna cosa exactament, de mirar-hi prim.
2 6 [LC] pam a pam loc. adv. Lentament, amb dificultat, vencent una resistència.
2 7 [LC] un pam d’orelles Expressió emprada per a ponderar l’atenció. Estar amb un pam d’orelles.
2 8 [LC] un pam d’ulls Expressió emprada per a ponderar la vigilància. Obrir un pam d’ulls.
2 9 [LC] un pam de boca Expressió emprada per a ponderar la badoqueria. Restar amb un pam de boca.
2 10 [LC] un pam de llengua Expressió emprada per a ponderar la fatiga. Hi va anar corrent i, quan hi va arribar, treia un pam de llengua.
2 11 [LC] un pam de terra Una petita porció de terra. No hi ha un pam de terra sense regar.
pam2
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’un tret, d’un cop violent.
pamela
f. [LC] [ED] Barret de dona, de forma aplanada i ales amples.
pàmfil1
m. [TRA] Vaixell de guerra, propulsat per rems o veles, semblant a la galera, usat en el Mediterrani en diferents èpoques.
pàmfil2 -a
adj. [LC] Apàtic, lent a obrar.
pamflet
m. [LC] Llibre imprès de molt poques planes, especialment en què s’ataca violentament algú o alguna cosa.
pamfletari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als pamflets.
2 adj. [LC] Propi d’un pamflet. Va ser un discurs molt pamfletari.
pamfletista
m. i f. [LC] Autor de pamflets o d’un pamflet.
pamfont
m. [LC] [ZOP] Metge 3 1.
pampa1
f. [LC] [BOS] [AGA] Pàmpol, especialment de figuera, de plàtan, etc.
pampa2
f. [LC] [BOC] [EG] [GG] Praderia natural, semblant a una estepa, que cobreix grans extensions a l’Amèrica del Sud.
pampa3
f. [LC] [BOB] TASSA DE BRUC.
pampallugueig
m. [LC] Acció de pampalluguejar; l’efecte.
pampalluguejar
v. intr. [LC] Fer pampallugues.
pampallugues
1 f. pl. [LC] Noses, llums, etc., que priven intermitentment la visió, com ocorre quan hom tanca i obre els ulls repetidament i ràpidament. Els ulls em fan pampallugues.
2 f. pl. [LC] PER EXT. No pares de passar i traspassar davant meu: em fas pampallugues!
pampana
m. i f. [LC] Ximple, beneit.
pàmpena
f. [ZOP] PÀMPOL PUDENT.
pamperol
m. [BOB] Bolet de l’ordre de les pluteals, gros i viscós, de barret gris o gris blanquinós, cama amb volva i làmines rosades, que viu en indrets rics en herba o restes de gramínies (Volvaria gloiocephala).
pampeta
f. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, de barret bru vermellós o ataronjat, amb el marge sempre incurvat i les làmines denses i decurrents, freqüent a les pinedes (Lepista inversa).
pampinella
f. [BOB] PAMPEROL.
pamplonès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Pamplona.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Pamplona o als seus habitants.
pàmpol
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Fulla de vinya.
1 2 m. [LC] Fulla ampla i prima d’altres plantes. Pàmpols de figuera.
2 m. [LC] [AR] Campana, globus, etc., de material lleuger que es posa en un llum per recollir la llum sobre un indret, evitar que els rajos directes molestin la vista, protegir el flam dels corrents d’aire.
3 1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels caràngids, de cos oblong, fusiforme i poc comprimit, d’uns 60 centímetres de llargada màxima, de color gris blavenc a l’esquena, més clar als costats, i sobre aquests unes cinc o sis franges verticals fosques, amb algunes espinetes baixes davant l’aleta dorsal, molt nedador (Naucrates ductor).
3 2 [ZOP] pàmpol pudent Peix de la família dels estromateids, de cos ovalat i comprimit, gris blavenc a l’esquena, costats argentats amb algunes taques allargades de color bru daurat, sense aletes ventrals (Stromateus fiatola).
3 3 [ZOP] pàmpol rascàs DOT2.
pàmpola
f. [BOS] BELLERACA.
pampolada
f. [LC] Conjunt de pàmpols d’un cep, d’una parra. Reposant sota la pampolada.
pampolam
m. [LC] [AGA] Munió de pàmpols.
pampolat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té les fulles d’un esmalt diferenciat, s’aplica a una vinya o a un brot de raïm.
pampolós -osa
adj. [LC] [AGA] Ple de pàmpols.
pàmula
f. [LC] [BOS] [AGA] ORDI PALMELL.
pan-
[LC] Prefix que significa ‘tot’, especialment usat amb noms de pobles, de societats, etc., per a designar la unió o el lligam entre els pobles, les societats, etc., constituents. Ex.: pangermanisme, paneslavisme, panhel·lenisme, panislamisme, pancatalanisme.
pana1
f. [LC] [IT] Vellut acanalat de cotó, amb pèl d’alçària mitjana. Un vestit de pana.
pana2
f. [LC] [EI] Detenció anormal d’una màquina, especialment d’un vehicle. A mig camí hem tingut pana.
panacea
1 f. [LC] [MD] Remei que guareix tots els mals.
2 f. [MD] Preparat fet a base d’una mescla de substàncies molt diverses.
panada
1 1 f. [LC] [AGA] Batuda, herba dallada, etc., que, a conseqüència d’una ploguda, s’amassa i es fa difícil de netejar. Blat de panada.
1 2 f. [AGA] Messes ajagudes, difícils de segar.
2 f. [LC] [HO] Pasta cuita al forn, farcida de cabell d’àngel, carn, peix o verdura.
panadera
f. [LC] PALLISSA2.
panadís
[pl. -issos]
m. [MD] [LC] Inflamació flegmonosa al cap dels dits.
panadó
m. [LC] [HO] Panada de verdura, especialment d’espinacs amb pinyons i panses.
panafricanisme
m. [PO] Doctrina política que propugna la unitat dels pobles africans.
panamà
[pl. -às]
1 m. [LC] [IT] Roba de cotó amb lligat de plana doble o triple.
2 m. [LC] [ED] Barret lleuger de teixit de palma i d’ales amples.
panameny -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Panamà.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Panamà o als seus habitants.
panamericà -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a tot el continent americà.
panamericanisme
m. [PO] Moviment polític, econòmic i cultural que aspira a la unió dels pobles d’Amèrica.
panamericanista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al panamericanisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del panamericanisme.
panarabisme
m. [PO] [HIH] [ISL] Moviment polític sorgit a la fi del segle XIX als països àrabs que propugnava la solidaritat, la cooperació i en alguns casos la unió entre ells, enfront, primer, de la dominació turca, i de la colonial i la neocolonial, després.
panarabista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al panarabisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del panarabisme.
panarquia
f. [LC] Govern de tots.
panarra
adj. i m. i f. [LC] Que menja molt pa.
panarrejar
v. intr. [LC] Menjar habitualment molt pa.
panàtica
f. [HIH] Provisió de pa, especialment per a una nau o una armada.
pancaritat
m. [AN] Berenada que es fa fora vila el dia de la segona festa de Pasqua a Menorca o algun altre dia pròxim a aquella festa a Mallorca.
pancarta
1 1 f. [BB] Document redactat en substitució d’un títol perdut, robat o destruït.
1 2 f. [BB] Document que inclou i confirma documents anteriors en què hom donava béns a un establiment eclesiàstic.
1 3 f. [BB] Butlla pontifícia de confirmació de béns d’un monestir o d’una església.
2 f. [LC] Cartell generalment de tela sostingut per dos o més pals, que es porta en una manifestació o es penja en un lloc ben visible.
pancatalanisme
m. [LC] [PO] [SO] Doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.
pancatalanista
1 adj. [LC] [PO] [SO] Relatiu o pertanyent al pancatalanisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del pancatalanisme.
panconia
f. [BOS] COSCONILLA.
pancraci
m. [HIH] [JE] [SP] En l’antiguitat grega, combat que comprenia el pugilat i la lluita.
pancreàtic -a
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al pàncrees. Artèria pancreàtica. Suc pancreàtic.
pancreatina
1 f. [BI] Enzim del suc pancreàtic.
2 f. [MD] [BI] Preparació feta amb el pàncrees d’animals i usada com a digestiu.
pancreatitis
f. [MD] Inflamació del pàncrees.
pàncrees
m. [LC] [ZOA] [MD] Glàndula pròpia de la majoria dels vertebrats, que en els humans és situada en la cavitat abdominal, entre el duodè i la melsa, la qual descarrega en l’intestí prim el suc que segrega.
pancromàtic -a
adj. [CO] [AF] En fot., sensible a la llum de tots els colors de l’espectre.
pancuit
m. [HO] Sopa feta amb pa bullit amb aigua i oli, i a vegades all i tomàquet.
panda
1 m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels úrsids, de pelatge blanc amb taques negres, que habita a les selves de bambú de la Xina (Ailuropoda melanoleuca).
2 [ZOM] panda gegant Panda 1.
3 [ZOM] panda petit Mamífer carnívor considerat normalment de la família dels prociònids, de color rogenc i blanc, d’hàbits nocturns (Ailurus fulgens).
pandanàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i lianes, generalment amb arrels aèries, de fulles estretes i llargues, disposades en tres rengleres, flors unisexuals sense periant i agrupades en espàdix i fruits carnosos soldats en una mena de pinya, de distribució tropical.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
pandèmia
f. [MD] [LC] [BI] Malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada.
pandèmic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la pandèmia.
pandemònium
1 m. [LC] Lloc de reunió dels esperits infernals.
2 m. [LC] Reunió de gent que conspira per al mal.
pandereta
1 f. [LC] [MU] Instrument músic que és un petit pandero amb cascavells o sonalls tot al voltant.
2 f. [MU] En l’orgue, suport dels tubs sobre el salmer.
pandero
1 m. [LC] [MU] Instrument músic que consisteix en un cèrcol ample de fusta amb l’ull tapat per un costat o per ambdós amb una pell prima i tibant, sovint amb forats en el cèrcol en els quals van uns cascavells o sonalls.
2 m. [LC] POP. Cul 1 1.
panderola
f. [LC] PANEROLA.
pandiculació
f. [MD] [AGR] Acció d’estirar els membres i tirar el cap endarrere, destinada a treure’s la peresa.
pandora
f. [MU] Instrument de cordes metàl·liques pinçades, del segle XVI, de registre greu, en què la taula harmònica té un perfil lobulat característic.
panduriforme
adj. [LC] Semblant a la caixa d’un violí.
panegíric
1 m. [FLL] [LC] Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.
2 m. [LC] LLOANÇA.
panegirista
m. i f. [LC] [FLL] Persona que fa un panegíric.
panegiritzar
v. tr. [LC] [FLL] [RE] Fer el panegíric (d’algú).
panell
1 m. [EI] Tauler o plafó, de gran superfície, utilitzat en diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques, etc.
2 [OP] panell direccional Dispositiu de guia format per una planxa metàl·lica plana amb unes puntes de fletxa dibuixades que prohibeix el pas i informa sobre el sentit de circulació que cal seguir.
panellet
m. [LC] [HO] Pastisset rodó fet de massapà. Per Tots Sants, castanyes i panellets.
panera
1 f. [LC] [ED] Recipient per a guardar o servir el pa.
2 f. [LC] Recipient rectangular o oval fet generalment de joncs o de vímets, per a tenir-hi roba, taps, etc.
panerada
f. [LC] Allò que cap en un paner o en una panera.
panerer panerera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] CISTELLER, CISTELLERA.
paneret
m. [BOS] [AGA] Herba del gènere Alyssum, de la família de les crucíferes, de fulles simples i flors grogues o blanques, que fa matetes denses, cultivada en jardineria.
panerola
1 f. [LC] [ZOI] PORQUET DE SANT ANTONI.
2 f. [ZOI] Insecte dictiòpter domèstic dels gèneres Periplaneta, Blatta o Blattella.
3 f. [ZOI] [LC] ESCARABAT DE CUINA.
panescalm
m. [TRA] Embarcació de rems al servei d’una de més gran.
paneslavisme
m. [HIH] Corrent polític que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
paneslavista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al paneslavisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del paneslavisme.
panet
m. [LC] Peça petita de pa, de forma rodona o allargada, que se sol menjar individualment. Un panet de Viena.
panetela
f. [LC] Cigar llarg i prim.
panfigo
m. [LC] PA DE FIGUES.
pangermanisme
m. [HIH] Doctrina que propugna la unió de tots els pobles d’origen germànic.
pangermanista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pangermanisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del pangermanisme.
pangolí
m. [ZOM] [LC] Mamífer del gènere Manis, de l’ordre dels folidots, amb moltes parts del cos recobertes d’escates epidèrmiques i sense dents, que té la llengua llarga amb què extreu formigues i tèrmits dels nius, natural d’Àsia i d’Àfrica.
panhel·lènic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a tot Grècia o a tots els grecs.
panhel·lenisme
m. [HIH] Moviment polític grec que pretenia d’estendre el domini territorial grec a les antigues colònies de l’Àsia Menor i de la regió balcànica.
panhel·lenista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al panhel·lenisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del panhel·lenisme.
pànic
m. [LC] Gran por agafada sobtadament.
panical
1 m. [LC] [BOS] Planta de la família de les umbel·líferes, espinosa, d’un verd grisenc, de fulles pinnatipartides i coriàcies i flors blanques, aglomerades en una mena de capítols ovoides envoltats de bràctees espinoses i disposats en una ampla inflorescència corimbiforme, freqüent als prats secs i als llocs incultes (Eryngium campestre).
2 [BOS] panical blanc PANICAL MARÍ.
3 [LC] [BOS] panical blau Planta de la família de les compostes, de tija dreta, fulles pinnatipartides, espinoses, tomentoses i blanques per sota, i de flors en capítol esfèric d’un blau intens, que es fa als prats secs i als fenassars (Echinops ritro).
4 [BOS] panical de muntanya Planta de la família de les umbel·líferes, molt semblant al panical, però tota d’un color blau més o menys intens, que es fa als prats de muntanya (Eryngium bourgatii).
5 [BOS] panical marí Planta de la família de les umbel·líferes, semblant al panical, però de fulles pinnatipartides, glauca i amb la inflorescència blavenca, pròpia de les platges arenoses (Eryngium maritimum).
panicografia
f. [LC] ZINCOGRAFIA.
panicor
m. [BOS] PANIGROC.
panícula
f. [BO] Inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms.
paniculat -ada
adj. [BO] Disposat en panícula.
paniculiforme
adj. [BO] En forma o amb aspecte de panícula.
panificable
adj. [LC] [HO] Que es pot panificar.
panificació
f. [LC] [HO] Acció de panificar; l’efecte.
panificadora
f. [HO] Establiment on es fabrica el pa en grans quantitats i amb un procés totalment mecanitzat.
panificar
v. tr. [LC] [HO] Transformar (la farina) en pa.
panigroc
m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les compostes, pilosa i ramificada, de fulles repetidament pinnatisectes amb els segments quasi linears, capítols amb cor groc i una corona de lígules blanques i fruits comprimits, els externs del capítol alats, que es fa a les vores dels camins (Anacyclus clavatus).
paniquera
f. [LC] [ZOM] Mostela 1.
panís
[pl. -issos]
1 1 m. [BOS] [LC] [AGA] BLAT DE MORO.
1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les gramínies, de tija ferma, fulles amplament linears i inflorescència en panícula espiciforme, sovint lobada i arquejada, d’origen paleotropical i de vegades cultivada com a farratge i com a menjar d’ocells (Setaria italica).
1 3 [LC] [BOS] panís negre Planta de la família de les gramínies, semblant al blat de moro, de tija ferma i molt alta, fulles llargues i estretes, amb una o més espigues terminals, denses i llargues, de to moradenc, i de grana blavosa o blanquinosa, no coneguda en estat silvestre, plantada als països tropicals com a farratgera i per a l’alimentació humana (Pennisetum glaucum o P. typhoides).
1 4 m. [LC] [AGA] [BOS] Gra del panís.
2 m. [LC] POP. Diners.
panislamisme
m. [PO] [HIH] [ISL] Moviment politicoreligiós que propugna la unificació del món islàmic, la reforma religiosa de l’islam i el desenvolupament de la ciència i de la tècnica per tal d’aconseguir l’autosuficiència dels països islàmics.
panislamista
1 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent al panislamisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Partidari del panislamisme.
panissa
f. [BOS] XEREIX.
panissar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de panís.
panissola
f. [LC] [BOS] XEREIX.
panistra
f. [LC] [ED] PANERA.
panistre
m. [LC] [ED] COVE.
panjabi
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al panjabi.
2 m. [FL] [LC] Llengua indoirànica parlada al Panjab.
panmíctic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la panmixi.
panmixi
f. [BI] Reproducció sexual per aparellaments fets a l’atzar.
panna
1 1 f. [LC] [IMI] Fragment d’una matèria, d’un material, en forma de placa gruixuda. Una panna de glaç.
1 2 f. [IMI] [LC] Llenca quadrangular de suro que s’arrenca de l’arbre en pelar-lo.
2 f. [TRA] Post que forma part del pla d’una embarcació menor.
pannicle
1 m. [MD] Capa o membrana fina.
2 m. [ZOA] [MD] Teixit adipós subcutani.
panniculitis
f. [MD] Inflamació del pannicle adipós.
panolla
f. [LC] [BOS] [AGA] PANOTXA.
panòplia
1 f. [LC] Armadura completa d’un cavaller, d’un guerrer.
2 f. [LC] Peça plana de fusta en forma d’escut sobre la qual es disposen ordenadament armes diverses.
panòptic -a
adj. [LC] Que es pot veure totalment des d’un punt interior, s’aplica a un edifici. El museu és una construcció panòptica.
panorama
1 m. [LC] [AR] Vista pintada en la superfície interior d’un cilindre buit en la part central del qual es col·loca l’espectador.
2 1 m. [LC] Vista d’un horitzó molt dilatat.
2 2 m. [LC] Aspecte global d’una qüestió, d’una activitat, d’una època. El panorama polític del nostre país.
2 3 m. [LC] PER EXT. Amb tants embolics tenim un bon panorama.
panoràmic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al panorama. Una vista panoràmica.
panoràmicament
adv. [LC] A la manera d’un panorama.
panot
1 m. [OP] Lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie.
2 m. [AGP] Objecte surant utilitzat per agregar els peixos que s’hi redossen a sota i, posteriorment, pescar-los.
panotxa
f. [LC] [BOS] [AGA] Inflorescència femenina i infructescència del blat de moro, amb les flors i els grans arrenglerats sobre un eix gruixut, l’espigot, i embolcallada per grans bràctees, les pellofes.
panotxo -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’horta de Múrcia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquesta regió o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte espanyol parlat a les hortes de Múrcia i d’Oriola.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al panotxo.
pansa
1 1 f. [LC] [AGA] Vinya d’una varietat que dona raïm de gra gros, pell forta i molt dolç.
1 2 m. [AGA] [LC] Raïm de vinya pansa.
2 f. [LC] [AGA] [HO] Gra de raïm dessecat a la vinya o escaldat amb lleixiu i dessecat al sol. Pansa de Corint.
3 f. [LC] [MD] Herpes labial, generalment recidivant, que apareix als llavis en estats febrils, dispèptics, etc.
4 f. pl. [LC] [BOS] panses de guineu RAÏM DE GUINEU.
pansiment
m. [LC] Acció de pansir o de pansir-se; l’efecte.
pansir
1 v. tr. [LC] El sol, l’excessiva calor, la manca d’humitat, dessecar (vegetals tendres). El sol d’agost panseix la gespa.
2 1 intr. pron. [LC] Un vegetal tendre, dessecar-se. Les roses s’han pansit.
2 2 intr. pron. [LC] Una persona, perdre la jovenesa, la frescor. No s’ha fet vella, no s’ha pansit com jo.
2 3 intr. pron. [LC] Ensopir-se, desanimar-se. Amb la malaltia del marit es va pansir molt.
pansit -ida
1 adj. [LC] Que s’ha dessecat per l’excés de sol, per la falta d’humitat. Fruita pansida per la calor.
2 adj. [LC] Mancat de delit, de bon humor. Animeu-lo, que el veig molt pansit.
pansofia
f. [LC] Ciència universal.
pansòfic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la pansofia.
pantà
1 m. [GL] [LC] Sector de terreny planer i impermeable cobert per un mantell d’aigües molt somes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, format prop de la costa o en àrees interiors mal drenades, que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
2 m. [LC] [OP] [GL] Dipòsit d’aigua artificial de grans dimensions que es forma interrompent el curs d’un riu o fent créixer un llac per mitjà d’una gran resclosa.
pantagruèlic -a
1 adj. [LC] Molt gran, s’aplica a la gana.
2 adj. [LC] Molt abundant, s’aplica a un àpat.
pantalà
m. [TRA] Moll bastit sobre pilons.
pantalla
1 f. [ED] [LC] Pàmpol de certes menes de llum.
2 1 f. [AQ] Element constructiu vertical, resistent i de gran superfície. Mur pantalla.
2 2 f. [AQ] Mur de formigó armat enterrat construït mitjançant una excavació lineal.
2 3 [AQ] pantalla de palplanxes Element constructiu fet amb palplanxes que forma una barrera de contenció de terres i d’aigua.
3 f. [FIF] Superfície metàl·lica que fa de defensa contra el foc o contra una forta reverberació.
4 1 f. [EE] [FIF] Part d’un instrument destinada a impedir que certs agents físics afectin objectes que convé de sostreure a llur acció.
4 2 f. [EL] Dispositiu, elèctricament conductor o magnèticament permeable, destinat a protegir determinats components o elements contra l’efecte de camps elèctrics o magnètics exteriors.
4 3 [TC] [OP] [AQ] pantalla acústica a) Dispositiu rígid sobre el qual es fixa elàsticament un altaveu, destinat a augmentar el trajecte acústic efectiu entre la cara anterior i la posterior de l’altaveu.
4 3 [OP] [AQ] pantalla acústica b) En constr., element resistent interposat entre un lloc sorollós i el que es vol protegir acústicament.
5 f. [EL] Reixa auxiliar de certs tubs electrònics, com tètrodes, pèntodes, etc.
6 f. [LC] Persona o cosa que serveix per a ocultar-ne o protegir-ne una altra.
7 1 f. [CO] [JE] [LC] Superfície de matèria tèxtil o plàstica damunt la qual es projecta una imatge cinematogràfica o fotogràfica.
7 2 f. [JE] [CO] [LC] El cinema com a art.
8 1 f. [EL] [FIF] [IN] [EE] Superfície luminescent sobre la qual es produeix una imatge visible. La pantalla d’un televisor, d’un oscil·loscopi, d’un ordinador.
8 2 [IN] [FIF] pantalla gràfica Pantalla d’un ordinador que permet la representació de qualsevol tipus de gràfic.
pantaló
[usat generalment en pl.]
1 m. [ED] [LC] Peça de vestir que cobreix el tronc de la cintura per avall i, separadament, cada cama fins als peus o fins a una alçària qualsevol.
2 [LC] [ED] pantalons bombatxos Bombatxo 2.
3 [LC] [ED] pantalons de golf Pantalons amples agafats sota els genolls.
4 [LC] [ED] pantalons texans TEXANS.
pantaloner pantalonera
m. i f. [LC] Persona que fa pantalons.
pantanós -osa
adj. [LC] Cobert de pantans o aiguamolls. Un terreny pantanós.
panteisme
m. [FS] [AN] [LC] [RE] Doctrina segons la qual Déu no és un ésser personal, transcendent i creador, sinó que és immanent al món.
panteista
1 adj. [FS] [AN] [LC] [RE] PANTEÍSTIC.
2 adj. i m. i f. [AN] [LC] [RE] [FS] Partidari del panteisme.
panteístic -a
adj. [FS] [AN] [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al panteisme.
panteix
1 m. [LC] [MD] [AGR] Respiració fatigosa.
2 m. [MD] Ranera agònica.
panteixar
v. intr. [LC] [MD] [AGR] Respirar forçadament, amb panteix.
pantena
f. [AGP] [AGF] Art de pesca fix de parany, propi d’estanys i llacunes, clos amb tela metàl·lica, dins el qual els pescadors fan entrar el peix que després treuen amb salabres i introdueixen en vivers.
panteó
1 1 m. [AQ] [AR] [AN] En l’antiguitat, temple consagrat a tots els déus.
1 2 m. [AQ] [AR] Església o edifici que conté tombes de personatges il·lustres o dels sobirans d’un país.
1 3 m. [LC] [AQ] [AR] Monument funerari destinat a l’enterrament dels membres d’una família.
2 m. [AN] Conjunt dels déus d’una religió. Zeus, sobirà del panteó grec.
pantera
1 1 f. [LC] [ZOM] Lleopard 1.
1 2 [LC] [ZOM] pantera negra Lleopard d’una varietat negra.
2 f. [HIG] pantera heràldica Animal fabulós en forma de lleó amb cap i coll de cavall, banyes de brau, crinera eriçada i potes anteriors d’àguila, que es representa traient foc per la boca.
pantina
f. [IT] Manat de cinc madeixes de fil de seda que els tintorers lliguen juntes abans de tenyir-les.
pantis
m. pl. [IT] [LC] [ED] Parell de mitges que, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura.
pantisocràcia
f. [LC] Comunitat ideal en què tots els membres són iguals en categoria i posició social.
pantisocràtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la pantisocràcia.
panto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. pâs pantós, ‘tot’. Ex.: pantofàgia.
pantoc
m. [TRA] Part corbada del buc d’una nau compresa entre cada costat i el fons.
pantògraf
1 m. [AQ] Aparell per a copiar mapes, plànols, etc., a una escala determinada, format essencialment per quatre regles formant ballesta.
2 m. [OP] En alguns trens elèctrics, estructura metàl·lica articulada que suporta l’arquet i n’assegura el contacte permanent amb el cable de contacte de la catenària.
pantografia
1 f. [LC] Descripció general.
2 f. [LC] [AQ] Art d’usar el pantògraf.
pantogràfic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la pantografia o al pantògraf.
pantòmetre
m. [FIM] [AQ] [MT] Aparell per a mesurar angles que determinen elevacions i distàncies.
pantomim
m. i f. [LC] [JE] [PR] Actor que actua en una pantomima.
pantomima
1 1 f. [LC] [JE] Peça dramàtica en què els personatges s’expressen únicament amb gestos.
1 2 f. [LC] [JE] Art de representar una acció dramàtica solament amb gestos.
2 f. [LC] Expressió dels sentiments amb els gestos sols.
3 1 f. [LC] PALLASSADA.
3 2 f. [LC] Actitud, posat o capteniment enganyosos. Les seves demostracions d’amistat no eren altra cosa que una pantomima.
pantomímic -a
adj. [LC] [JE] Pertanyent a la pantomima o al pantomim.
pantotenat
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid pantotènic.
2 [QU] pantotenat de calci Substància termolàbil, component del coenzim A.
pantotènic
adj. [QU] àcid pantotènic V. ÀCID.
panxa
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Ventre 1 i 2.
1 2 [LC] estar de panxa enlaire Estar ociós.
1 3 [LC] posar-se de panxa al sol Inhibir-se d’una tasca.
1 4 [LC] ésser un panxa contenta Ésser un panxacontent.
1 5 f. [LC] Ventre quan fa bot. Tenir panxa, molta panxa. Posar panxa.
2 f. [IQA] Falda 6.
3 1 f. [LC] La porció més grossa i convexa d’un objecte. La panxa d’una ampolla, d’una gerra.
3 2 [LC] fer panxa Una porció d’una paret, desviar-se de la vertical sortint enfora.
3 3 f. [JE] En el joc de l’osset, part més convexa de la taba.
panxabuit -uida
adj. [LC] Que té la panxa buida, que no ha menjat.
panxacontent -a
adj. i m. i f. [LC] Que no s’amoïna per res.
panxada
1 f. [LC] Cop donat amb la panxa.
2 f. [LC] FART1. Quina panxada de fruita! Ens vam fer una panxada de riure.
panxarrut -uda
adj. [LC] PANXUT.
panxell
m. [LC] [ZOA] [MD] Tou de la cama.
panxó
m. [LC] FART1. M’he fet un panxó de figues. Fer-se un panxó de riure.
panxut -uda
1 adj. [LC] Que té la panxa grossa. Un home panxut.
2 adj. [LC] Que fa panxa. Una ampolla panxuda. Un tauló panxut.
pany1
1 m. [LC] [IMI] Dispositiu per a tancar portes, calaixos, baguls, etc., en què els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant-hi i voltant una clau o mitjançant qualsevol altra manipulació.
2 m. [DE] Mecanisme d’una arma de foc llarga que conté el dispositiu disparador i serveix per a carregar-la i alhora tanca la recambra mentre el projectil és dintre.
pany2
1 m. [LC] Ample d’una paret llisa, d’una paret entre columnes, pilastres o obertures. Un pany de paret. En aquest pany, hi podem posar l’armari, hi caben el mirall i dos quadres.
2 1 m. [LC] [ED] Faldó de la camisa, d’un mantell. Li sortia un pany de camisa.
2 2 m. [LC] PER EXT. Un pany de bandera. Un pany de cel.
paó
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels fasiànids, de 100 a 125 centímetres de llargada, cara nua i blanca, cresta de plomes rígides, cap, coll i pit blaus, ales i cua brunes, aquesta coberta de llargues plomes d’un verd i d’un daurat iridescents amb una taca oval a l’extrem, les quals pot dreçar formant ventall (Pavo cristatus).
2 m. [ZOI] paó de nit [o gran paó de nit] Insecte lepidòpter, de color marró o gris, les larves del qual ataquen les pereres (Saturnia pyri).
paona1
f. [LC] [ZOO] Femella del paó, de color cendrós i sense les llargues plomes que cobreixen la cua del mascle.
paona2
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels tríglids, de 20 a 30 centímetres de llargada màxima, que té el cos de color vermell, amb nombroses taques negroses sobre les aletes pectorals, nombroses estries quasi verticals que van de dalt a baix dels costats i les aletes pectorals molt grosses amb tres radis sobre els quals es recolza (Trigloporus lastoviza).
2 f. [LC] [ZOP] LLUERNA ROJA.
3 f. [LC] [ZOP] Garneu 2.
paor
f. [LC] ANT. POR.
paorós -osa
adj. [LC] Que infon por. La tempesta esclatà amb llamps i trons paorosos.
paorosament
adv. [LC] D’una manera paorosa.
pap
1 m. [LC] [ZOA] Dilatació de l’esòfag membranosa i sacular que molts ocells tenen sota la gola, on els aliments sofreixen una maceració preliminar abans de passar a l’estómac.
2 m. [LC] Part compresa entre la barba i el coll.
3 m. [LC] ESTÓMAC. Vejam si podem omplir una mica el pap, que tenim gana.
4 [LC] quedar-li a algú una cosa al pap Estar-se de dir-la.
5 [LC] tenir el pap buit No haver menjat.
6 [LC] treure alguna cosa del pap Dir-la.
papa1
1 m. [LC] Pare 1 1.
2 1 m. [LC] [RE] [PR] Cap de l’Església catòlica. El papa Lleó XIII. El poder temporal dels papes.
2 2 [RE] papa negre Prepòsit general de la Companyia de Jesús.
papa2
f. [LC] [ZOI] Cuca 1 1.
papabenet
m. [LC] [HO] Confit molt petit.
papable
adj. [LC] Que és reputat mereixedor d’ésser elegit papa.
papada
1 f. [LC] [MD] Sotabarba molt pronunciat.
2 1 f. [LC] [ED] Peça de carn de boví, eixuta, de forma plana i de poc gruix, situada sota el coll.
2 2 f. [LC] [ED] Peça de carn de porc que conté una bona proporció de greix, situada sota el coll.
papadiners
1 m. [LC] Pretext de fer diners.
2 m. i f. [LC] Persona que fa ús d’aquest pretext.
papafigues
m. [ZOO] [LC] PAPAMOSQUES.
papagai
m. [LC] [ZOO] GUACAMAI.
papaia
f. [LC] [BOS] Fruit comestible del papaier, gros i pesant, amb aspecte de meló de color groc ataronjat per fora i de polpa carabassa dolça, emprada en la indústria alimentària.
papaier
m. [LC] [BOS] Arbre dioic de tronc simple, de mida petita i poc consistent, fulles grosses profundament palmades, agrupades al capdamunt de la tija, flors unisexuals grogues i fruits en baia, les papaies, que neixen per sota del fullatge, originari de l’Amèrica Central i molt cultivat als països tropicals, del qual s’aprofiten els fruits i el làtex, ric en papaïna (Carica papaya).
papaïna
f. [QU] [BI] Enzim proteolític present en el fruit de la papaia, emprat en la indústria alimentària per a reblanir la carn destinada al consum humà.
papal
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al papa, cap de l’Església catòlica.
papalló
m. [LC] [ZOI] Papallona 1.
papallona
1 1 f. [LC] [ZOI] [AGA] Individu adult dels insectes lepidòpters, de cos llarg i prim i d’ales grosses tingudes verticalment sobre el dors quan reposen. Papallona de l’arboç. Papallona reina.
1 2 [ZOI] papallona de la calavera Papallona de color castany o negre i amb el cap que recorda una calavera (Acherontia atropos)
1 3 [ZOI] [AGA] papallona de la col Papallona les larves de la qual són una plaga per a la col (Pieris brassicae).
1 4 [ZOI] papallona de la mort PAPALLONA DE LA CALAVERA.
2 m. i f. [LC] fer el papallona [o la papallona] Un home, una dona, papallonejar.
3 f. [EI] En tecnol., obturador que pot girar al voltant del diàmetre menor i estrangular el pas del conducte on és situat.
4 f. [SP] [LC] Estil de natació executat en posició prona, que consisteix a efectuar tracció amb els braços d’una manera simultània mentre les cames, juntes i en sentit vertical, colpegen l’aigua per ajudar la propulsió i l’estabilització del cos.
papalloneig
m. [LC] Acció de papallonejar; l’efecte.
papallonejar
1 v. intr. [LC] Moure’s d’una banda a l’altra com una papallona.
2 v. intr. [LC] Sentir-se inclinat, afanyar-se, etc., adés envers una cosa, adés envers una altra.
papamosques
1 m. [ZOO] Ocell insectívor de la família dels muscicàpids.
2 [ZOO] papamosques de collar Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 14 centímetres de llargada i de plomatge grisenc, amb un collar blanc el mascle (Ficedula albicollis).
3 [ZOO] papamosques gris Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 15 centímetres de llargada, d’un gris cendrós el dors i clar de baix amb un lleuger ratllat al pit (Muscicapa striata).
4 [ZOO] papamosques menut Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 11 centímetres de llargada, de plomatge grisenc, amb el coll rogenc el mascle (Ficedula parva).
papanovia
f. [LC] [ZOI] PAPAORELLES.
papaorelles
m. [LC] [ZOI] Insecte de l’ordre dels dermàpters, amb un segon parell d’ales ben desenvolupat i l’abdomen terminat en un parell d’apèndixs semblants a unes pinces (Forficula auricularia).
papapeixos
m. [ZOR] OFEGABOUS.
papar
1 v. tr. [LC] Empassar-se sense mastegar.
2 1 intr. [LC] papar-hi VEURE-HI.
2 2 tr. [LC] no papar-ne ni una No entendre res d’allò que hom diu, no adonar-se de res.
paparota
f. [LC] [BOS] ROSELLA.
paparotes
1 f. pl. [LC] [ED] FARINETES.
2 1 f. pl. [LC] Falòrnies.
2 2 [LC] donar paparotes [o fer paparotes] Ensarronar 3.
paparra
1 1 f. [LC] [ZOI] [AGR] Àcar de la família dels ixòdids, de cos aplanat i oval, que viu arrapat a la pell de certs animals xuclant-los la sang.
1 2 f. [LC] Persona que molesta perquè parla contínuament, demana coses, no deixa fer la feina, etc. El seu cosí, quina paparra: no te’l pots treure de sobre.
2 f. [LC] [BOS] MATAPOLL.
papat
1 1 m. [LC] Dignitat de papa de l’Església catòlica.
1 2 m. [LC] Temps que dura el govern d’un papa.
2 m. [RE] [LC] Institució històrica del pontificat romà, en la seva continuïtat.
papaterra
m. [LC] [ZOI] Cuc de terra, especialment l’usat com a esquer per a pescar.
papau
m. [LC] PAPU.
papaveràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbes anuals rarament arbustives, sovint amb làtex i amb alcaloides, de fulles generalment dividides, flors amb dos sèpals caducs i quatre o sis pètals, i fruit molt divers, esteses principalment pels països temperats de tot el món, a la qual pertanyen els cascalls, les roselles, les fumàries i la celidònia.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
papaverina
f. [QU] [MD] Alcaloide extret del cascall, component de l’opi, altament tòxic.
papellida
f. [BOS] Barretet 3.