ventricle
1 m. [ZOA] [LC] [MD] Cavitat en un òrgan. Els ventricles de la laringe o de Morgagni. Els ventricles del cervell.
2 m. [ZOA] [LC] [MD] Cavitat del cor que rep la sang d’una aurícula i l’envia a les artèries. El ventricle dret, esquerre.
ventricular
adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a un ventricle.
ventríloc -oqua
adj. i m. i f. [LC] [JE] [PR] Que sap modificar la veu de manera que sembla que vingui d’algú altre.
ventrilòquia
f. [LC] [JE] Art i tècnica del ventríloc.
ventro- [o ventri-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ventre. Ex.: ventrotomia, ventriflexió.
ventrut -uda
1 adj. [LC] Que té el ventre molt sortint. Un home ventrut.
2 adj. [LC] PER EXT. Una ampolla ventruda.
ventura
1 1 f. [LC] Allò bo o dolent impossible de preveure amb certitud, que pot esdevenir-se a algú. Provar ventura.
1 2 [LC] anar a la ventura Anar sense objecte determinat, a allò que surti, que l’atzar té reservat.
1 3 [LC] per ventura loc. adv. Per atzar, especialment usat per a significar que el contingut de la proposició no és pas cert. Que te l’ha fet per ventura, aquest favor? Doncs no li has d’agrair res.
2 f. [LC] FELICITAT.
venturi
m. [EI] Dispositiu que, basat en l’efecte Venturi, provoca una caiguda de pressió en un fluid que el travessa i serveix per a mesurar-ne el cabal.
ventúria
f. [LC] Vent fort.
venturina
f. [GLM] [QU] AVENTURINA.
venturós -osa
adj. [LC] Afortunat 1.
venuda
f. [LC] VENDA.
vènula
f. [ZOA] Vena petita.
venus
f. [LC] Dona d’una gran bellesa. És una venus.
venust -a
adj. [LC] D’una gran bellesa.
venustat
f. [LC] Bellesa perfecta, encant d’una persona, d’una cosa, bella.
venut -uda
1 adj. i m. i f. [LC] Que s’ha deixat subornar a canvi de diners o d’algun altre benefici material.
2 [LC] anar venut [o trobar-se venut] a) Estar desorientat per falta de pràctica o d’experiència en una cosa.
2 [LC] anar venut [o trobar-se venut] b) No poder-se fiar d’allò que s’ha d’emprar, de les persones que l’envolten, etc.
3 [LC] portar venut algú Portar-lo enganyat.
ver -a
1 adj. [LC] VERITABLE.
2 [LC] el ver Allò que està conforme a la veritat. No discernir el ver del fals.
3 [LC] de ver [o de veres, o de bon veres, o de bon de veres] loc. adv. DE DEBÒ.
veraç
adj. [LC] Que diu habitualment la veritat. Una persona veraç.
veracitat
f. [LC] Qualitat de veraç.
veracreu
1 f. [LC] [RE] Creu en què va ésser crucificat Jesucrist.
2 f. [RE] Creu que conté una relíquia de la creu en què va ésser crucificat Jesucrist.
verada
f. [ZOP] VARIADA.
veral
1 1 m. [LC] Partida del terme.
1 2 m. [LC] Redol de cases de camp.
2 1 m. pl. [LC] Indret 1. On aneu, per aquests verals?
2 2 m. pl. [LC] VOLTANTS. Vivia en un mas que hi ha pels verals de Vistabella.
veranda
1 f. [AQ] Galeria lleugera tot al voltant d’una casa.
2 f. [AQ] Galeria o balcó amb barana de ferro, fusta o balustrada, tancat per vidrieres.
verat
1 m. [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, fusiforme, de 30 a 40 centímetres de llargada, amb el dors blau verdós marbrejat amb nombroses línies transversals, negres i sinuoses que no sobrepassen la línia lateral, els flancs i el ventre de color blanc argentat, sense taquetes grises, amb dues aletes dorsals molt separades (Scomber scombrus).
2 [ZOP] verat d’ull gros BIS1.
3 [ZOP] verat volador ORENYOLA.
veratera
f. [AGP] Xarxa per a pescar verats.
veratre
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les liliàcies, robusta i tòxica, de tiges erectes, fulles el·líptiques, embeinadores a la base, curvinèrvies i plegades al llarg dels nervis, flors verdoses o blanquinoses en gran panícula terminal i fruit en càpsula, pròpia dels indrets humits de muntanya (Veratrum album).
veratrina
1 f. [QU] Barreja cristal·lina d’alcaloides de gran toxicitat que hom extreu de les llavors de diverses apocinàcies.
2 f. [QU] Alcaloide hexacíclic que ocorre en el veratre.
verb
1 1 m. [LC] [RE] Expressió d’idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb.
1 2 [LC] [RE] el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat.
1 3 [LC] [RE] el verb encarnat El Fill de Déu fet home.
2 1 m. [LC] [FL] Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar en temps, aspecte, mode, nombre o persona que en una oració formen part d’un predicat i que designen accions, processos o estats. Verb transitiu, intransitiu.
2 2 m. [FL] Mot d’aquesta categoria. El mot córrer és un verb.
2 3 [FL] verb absolut Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat funcionalment sense complement explícit.
2 4 [FL] [LC] verb auxiliar Verb que s’uneix amb una forma no personal del verb principal per indicar, amb diferents graus i matisos, valors temporals, modals, aspectuals i de veu.
2 5 [FL] [LC] verb copulatiu Verb que, a causa d’un procés de gramaticalització, uneix el subjecte amb l’atribut i aporta al conjunt la seva significació més o menys abstracta.
2 6 [FL] verb d’estat Verb que designa una situació que es manté estable durant un període limitat o il·limitat de temps, que està mancada d’estructura temporal inherent o de fases de desenvolupament, i que, generalment, no pot ésser controlada per un agent.
2 7 [FL] verb efectiu Verb que té un complement objecte indicador del resultat de la significació verbal.
2 8 [FL] verb modal Verb gramaticalitzat que expressa l’actitud del parlant davant l’acció.
2 9 [FL] verb predicatiu Verb que funciona com a nucli d’un predicat.
2 10 [FL] verb principal a) En una perífrasi verbal, verb en forma no personal que aporta el significat bàsic.
2 10 [FL] verb principal b) En una oració composta, verb de l’oració principal.
2 11 [FL] [LC] verb pronominal Verb que es conjuga adjuntant-hi un pronom feble de la mateixa persona que el subjecte.
2 12 [FL] [LC] verb substantiu El verb ésser.
verba
1 f. [LC] Dita burlesca, jocosa. Anar de verbes.
2 f. [LC] Acció de dir mots burlescos, jocosos. Ho he dit per verba.
3 [LC] agafar la verba Posar-se a parlar, a xerrar. Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú.
verbal
1 1 adj. [LC] Relatiu a la paraula. Art verbal.
1 2 adj. [LC] Que es fa de paraula i no per escrit. Una crítica verbal. Una ordre verbal. Una promesa verbal. Un contracte verbal. Un procés, un judici, verbal.
2 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al verb. Una forma verbal. Un sintagma verbal.
2 2 adj. [FL] DEVERBAL.
verbalisme
1 m. [LC] Propensió a donar més importància a les paraules que als conceptes.
2 m. [LC] Ús de paraules l’aparent coherència de les quals amaga una manca total d’idees.
verbalista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al verbalisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Propens al verbalisme.
verbalització
f. [FL] Acció de verbalitzar; l’efecte.
verbalitzador -a
adj. [FL] Que permet l’obtenció d’un verb a partir d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi, s’aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador.
verbalitzar
1 v. tr. [LC] [FL] Convertir en un verb.
2 v. tr. [FL] Expressar per mitjà del llenguatge.
verbalment
adv. [LC] De paraula, de viva veu.
verbenàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles en general oposades, flors quasi sempre irregulars de corol·la tubulosa i fruit força divers, de distribució generalment tropical, a la qual pertanyen el tec, la marialluïsa, l’aloc i la berbena.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
verberació
f. [LC] Acció de verberar; l’efecte.
verberar
v. tr. [LC] L’aigua, el vent, etc., percudir, batre.
verbigràcia
adv. [LC] Per exemple.
vèrbola
f. [LC] XERRAMECA.
verbomania
f. [LC] Loquacitat excessiva, especialment si és incoherent.
verbós -osa
adj. [LC] Que diu les coses amb massa paraules.
verbosament
adv. [LC] Amb verbositat.
verbositat
f. [LC] Qualitat de verbós.
verd -a
1 1 adj. [LC] Del color de l’herba tendra o d’un color consemblant més o menys clar. El fullatge verd dels arbres. La persiana és verda. Uns ulls verd maragda.
1 2 adj. [LC] Que té el rostre d’un pàl·lid verdós a conseqüència d’una malaltia, d’una emoció forta. Més que pàl·lid: verd. Verd de por.
1 3 [LC] quedar-se algú verd Restar desagradablement sorprès.
1 4 [LC] veure’s algú verd Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, etc., de difícil sortida.
1 5 [LC] no haver-se’n vist mai de tan verdes algú No haver-se trobat mai en semblants circumstàncies o dificultats.
2 adj. [LC] Que encara no és sec, s’aplica als arbres, a la llenya, als llegums, etc. És una llenya verda i no cremarà.
3 1 adj. [LC] Que no ha acabat de madurar. El raïm encara és verd. Ha menjat pomes verdes i li han fet mal. La guineu quan no les pot haver diu que són verdes.
3 2 adj. [LC] PER EXT. És un jugador encara verd: no pot prendre part en una prova tan important.
3 3 [LC] de més verdes en maduren Expressió que indica la possibilitat d’una cosa que sembla que no pugui ésser.
3 4 [LC] no deixar res per verd Agafar-ho, aprofitar-ho tot sense excepcions.
4 adj. [LC] Propi dels primers anys de vida, de la joventut.
5 adj. [LC] Excessivament lliure, obscè. Explicar un acudit verd. Una pel·lícula verda.
6 1 m. [LC] Color verd, situat en l’espectre solar entre el groc i el blau. És d’un verd clar. Verd d’oliva. Verd botella. El verd de les maragdes m’encanta.
6 2 m. [LC] [IQ] Substància colorant verda. Un pot de verd. Verd de cobalt.
6 3 [QU] verd de bromocresol Colorant derivat del trifenilmetà.
6 4 [QU] verd de París Pigment inorgànic constituït bàsicament per arsenat acetat de coure(II).
6 5 [QU] verd Janus Anilina bàsica utilitzada sovint, en les tècniques histològiques, per a tenyir els mitocondris.
6 6 [QU] verd malaquita Colorant del trifenilmetà.
7 m. [LC] Part verda d’un vegetal, fullatge, herba. No menjar-se sinó el verd.
verdader -a
adj. [LC] VERITABLE.
verdal
1 adj. [LC] [AGA] De color verd àdhuc després de madurar. Figues, prunes, verdals.
2 f. [AGA] Olivera verdal d’una varietat que dona olives grosses de gust aspre.
verdaleta
f. [LC] [ZOO] Trist 3.
verdanc
1 m. [LC] [BO] [AGF] Renou d’arbre.
2 m. [LC] [MD] Senyal que deixa en el cos una contusió, una fuetada, una incisió quirúrgica ampla, etc.
verdassegar
v. tr. [LC] [AGA] Segar (els cereals) abans d’ésser madurs.
verdaula
f. [LC] [ZOO] GRATAPALLES.
verdejant
adj. [LC] Que verdeja.
verdejar
1 1 v. intr. [LC] Mostrar-se verd. Els camps comencen a verdejar.
1 2 v. intr. [LC] Tirar a verd.
2 intr. [LC] No ésser prou madur. Aquestes prunes encara verdegen.
3 intr. [LC] Tirar a obscè. El conte no és pornogràfic però verdeja.
verderol
1 m. [LC] [ZOO] VERDUM.
2 1 m. [LC] [BOB] Groguet 2.
2 2 m. [BOB] CORTINARI VERD.
2 3 [BOB] verderol anisat Anisat 2.
2 4 [BOB] verderol de mantellina CORTINARI VERD.
3 m. [ZOP] Cèrvia jove, de menys de 500 grams de pes, amb els flancs de color verdós.
verderola
1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels emberízids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el cap i les parts inferiors groguenques (Emberiza citrinella).
2 f. [AGA] Olivera d’una varietat originària del Vallès.
verdesca2
f. [HIH] Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc., per cobrir els defensors contra els trets dels enemics.
verdet
1 m. [LC] [QU] [IQ] Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l’aire.
2 m. [IQ] [LC] Pigment que s’obté per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure i és essencialment un acetat bàsic de coure.
3 1 m. [BOI] [EG] [BOC] [LC] Revestiment verdós, format principalment per algues microscòpiques, que es fa sobre les teules o altres superfícies exposades llarg temps a la humitat.
3 2 m. [LC] [BOI] [BOC] [EG] Llapó 1 1.
verdiell
m. [LC] [AGA] VERDIELLA.
verdiella
f. [AGA] [LC] Olivera d’una varietat alta que dona poques olives però de molta qualitat.
verdol
f. [IT] Màquina derivada de la màquina jacquard, que inclou en el mecanisme un petit relé mecànic que li permet d’utilitzar un dibuix de paper, molt més econòmic i lleuger que els voluminosos i pesants cartons de la màquina jacquard clàssica.
verdolaga
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les portulacàcies, de tiges prostrades vermelloses, fulles suculentes espatulades, flors petites, de pètals grocs i caducs, solitàries o en petits grups, fruit en pixidi i llavors negres i lluents, pròpia d’horts, vergers i llocs ruderals, que es pot menjar en amanida (Portulaca oleracea).
2 [BOS] verdolaga de conreu Verdolaga d’una raça tota ella més grossa i de tiges dretes, que es cultiva de vegades com a hortalissa (Portulaca oleracea ssp. sativa).
3 [BOS] verdolaga de flor gran Herba de la família de les portulacàcies, de fulles carnoses semicilíndriques i flors força grosses, grogues o vermelloses, molt vistoses, originària d’Amèrica del Sud i cultivada als jardins com a ornamental (Portulaca grandiflora).
verdor1
f. [LC] Qualitat de verd. La verdor del fullatge, dels prats.
verdor2
f. [AGF] Defecte del suro si conserva la saba.
verdós -osa
1 adj. [LC] Que tira a verd. És d’un blau verdós. Aquests raïms són encara verdosos.
2 f. [LC] [ZOO] Verderola 1.
verdosenc -a
adj. [LC] Verdós 1.
verduc1
m. [LC] [BO] [AGA] [AGF] Rebrot d’un arbre. Un verduc d’olivera.
verduc2
m. [AGF] SERRA DE DUES MANS.
verdugada
f. [LC] VERGASSADA.
verduguet
m. [LC] [TRA] Bordó que rodeja el buc d’una nau arran de coberta.
verdulaire
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven verdures.
2 m. i f. [LC] Persona cridanera.
verduler verdulera
m. i f. [LC] [PR] [IMI] VERDULAIRE.
verduleria
f. [LC] Botiga, parada, de verdulaire.
verdum
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 14 centímetres de llargada, de plomatge verdós, bell cantaire (Carduelis chloris).
verdura
1 f. [LC] [HO] Hortalissa, especialment la que es menja cuita. Un plat de verdura.
2 f. [LC] Verd de les plantes, especialment en una pintura, en un tapís.
verdurer verdurera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] VERDULAIRE.
2 m. [HO] [ED] Moble que consisteix en un conjunt de prestatges i de calaixos per a guardar-hi verdures.
verdureria
f. [LC] VERDULERIA.
vereda
1 1 f. [LC] CORRIOL1.
1 2 [LC] prendre mala vereda Anar per mal camí.
2 f. [LC] Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat.
vereder
m. [LC] El qui porta una vereda.
veredicte
1 m. [LC] [DR] Resposta que un jurat dona concernint un fet en una causa civil o criminal. Veredicte de culpabilitat.
2 m. [LC] [DR] Parer, judici, etc., emès per un jurat qualificador.
verema
1 f. [LC] [AGA] Collita dels raïms.
2 f. [LC] [AGA] Temps en què es fa aquesta collita.
veremada
f. [LC] [AGA] Verema 1.
veremador1
m. [AGA] Cove petit, de boca ovalada, amb una ansa grossa i dues de petites, on hom posa el raïm collit i el transporta a les portadores.
veremador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] [AGA] Que verema.
2 f. [AGA] Màquina agrícola que recol·lecta el raïm mitjançant un sistema de dits vibradors o per aspiració.
veremall
m. [AGA] [LC] Falçó per a tallar els raïms.
veremar
v. tr. [LC] [AGA] Collir els raïms (d’una vinya). Ja ha veremat la vinya de Pomar. A les vinyes de casa seva encara no veremen.
verera
f. [LC] DÈRIA.
verga1
f. [LC] [BOS] SARGA.
verga2
1 1 f. [LC] Vara 1.
1 2 f. [LC] Branqueta prima i envescada que s’empra per a caçar ocells.
1 3 f. [AGP] COSTERA2.
2 f. [TRA] Perxa posada horitzontalment i entravessada a proa de l’arbre d’una nau que serveix per a fermar-hi una vela quadra.
3 f. [LC] [ZOA] [MD] Penis 1.
vergallada
f. [IT] Quantitat de llana o de cotó que hom prenia a cada batuda quan eren estovats a mà, valent-se de vergues.
vergançó
m. [IT] Vara de freixe emprada per a batre o estovar la llana o el cotó a mà.
vergàs
[pl. -assos]
m. [LC] Verga llarga i de cert gruix.
vergassa
f. [LC] VERGÀS.
vergassada
1 f. [LC] Cop de verga o vara.
2 f. [LC] Senyal que una vergassada deixa al cos.
vergassejador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [IMI] [PR] Que vergasseja.
2 m. i f. [IT] Persona que treballa en la feina de vergassejar.
vergassejar
1 v. tr. [LC] Donar vergassades (a algú, a alguna cosa).
2 v. tr. [LC] [IMI] Batre amb una vara o verga (alguna cosa, especialment la llana per estovar-la).
vergat1
m. [LC] [AGP] Nansa fluvial emprada especialment per a pescar truites.
vergat2 -ada
1 adj. [LC] Fet de vergues o llistons.
2 adj. [HIG] En heràld., representat amb el sexe d’un esmalt diferent del del cos, s’aplica a un animal mascle.
verge
1 f. [LC] Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home. Santa Eulàlia, verge i màrtir. Les onze mil verges.
2 1 adj. [LC] Que no ha tingut cap relació sexual. Era encara una dona verge. Sempre havia pensat que era un home verge.
2 2 adj. [LC] Intacte 1. Terra verge, mai encara no explorada o conreada. Selva verge. És verge encara, el raïm: ningú no n’ha menjat.
2 3 adj. [LC] [AGA] Allò en la formació del qual no hi ha hagut artifici. Cera verge. Oli verge.
2 4 adj. [EL] [IN] Que no ha contingut mai informacions, s’aplica a un suport magnètic. Una cinta de vídeo verge.
3 m. i f. [AN] [LC] [FIA] [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Verge. Segons l’horòscop, els verge són molt perfeccionistes. Tant el pare com el fill són verge.
vergella
1 f. [LC] [BO] [AGA] [AGF] Rebrot jove d’un arbre.
2 f. [LC] Vareta 1. La vergella de Moisès.
vergència
f. [FIF] [FIM] Convergència o divergència d’un sistema òptic.
verger
1 m. [LC] [AGA] [BOC] Hort amb varietat de flors i arbres fruiters.
2 m. [LC] Jardí contigu a la casa.
vergera
adj. [BOS] herba vergera V. HERBA.
vergonya
1 1 f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya.
1 2 f. [LC] PER EXT. És una vergonya llevar-se tan tard!
1 3 [LC] [HIH] treure a la vergonya un reu Exposar-lo a la contemplació pública.
2 1 f. [LC] Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d’haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d’haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya, jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d’haver fet això.
2 2 f. [LC] Torbament de l’ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l’atenció d’algú. Li fa vergonya parlar en públic.
3 f. [LC] Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta.
4 f. pl. [LC] Òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.
vergonyant
adj. [LC] Que es dona vergonya, especialment de demanar caritat. És un pobre vergonyant.
vergonyar-se
v. intr. pron. [LC] AVERGONYIR-SE.
vergonyós -osa
1 adj. [LC] Que causa vergonya. Una acció vergonyosa. És vergonyós que consentim aquesta iniquitat.
2 1 adj. [LC] Que sent vergonya. Vergonyós d’haver fet una cosa.
2 2 adj. [LC] Que s’avergonyeix fàcilment, tímid. És una noia molt vergonyosa.
vergonyosament
adv. [LC] D’una manera vergonyosa.
verguejar
v. tr. [LC] VERGASSEJAR.
verguer1
m. [HIH] [PR] Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o complia les ordres d’aquests.
verguer2
m. [LC] [AGA] Sarment llarg que deixen en un cep generalment per enterrar-lo.
verguera
f. [LC] [AGA] Bastó que en un dels extrems va unit, per mitjà d’una tira de cuir, amb un bastó més curt i gruixut, emprat per a batre blat, llegums.
vergueró
1 m. [LC] [AGA] Bastó curt i gruixut que forma part de la verguera.
2 m. [IMF] Llistó per a subjectar els vidres.
vergueta
1 f. [LC] Vareta 1.
2 f. [HIG] En heràld., peça disminuïda equivalent a un pal reduït a la meitat de la seva amplària.
verguetat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té el camper cobert de verguetes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit, s’aplica a un escut.
verí
1 1 m. [LC] [MD] Metzina, especialment la segregada per un animal. El verí de l’escurçó.
1 2 m. [LC] PER EXT. És un home ple de verí. És un home sense verí.
1 3 m. [LC] Cosa que perjudica la salut. Fumar és un verí.
1 4 m. [LC] PER EXT. Aquestes pel·lícules són un verí per a la canalla.
2 m. [ZOI] [AGF] Eruga peluda i urticant, com ara la processionària.
verídic -a
1 adj. [LC] En què es diu realment el que és, la veritat. Una relació verídica dels fets.
2 adj. [LC] VERAÇ.
verídicament
adv. [LC] D’una manera verídica.
veridicitat
f. [LC] Qualitat de verídic.
verificabilitat
f. [LC] Qualitat de verificable.
verificable
adj. [LC] Que pot ésser verificat.
verificació
f. [LC] [IN] Acció de verificar. Verificació d’un procés informàtic.
verificador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [IMI] [PR] Que verifica. Anàlisi verificadora.
2 m. [IN] verificador ortogràfic Programa informàtic que detecta, en un document, els errors de tecleig, d’ortografia i d’altres, sovint mitjançant l’ús de diccionaris.
verificar
1 v. tr. [LC] [AD] Provar, confirmar ésser certa o exacta, (alguna cosa). Verificar una teoria.
2 v. tr. [LC] [AD] [IN] Sotmetre (una cosa) a examen per assegurar-se que és feta exactament, que funciona bé. Verificar un comptador. Verificar un procés informàtic.
verificatiu -iva
adj. [LC] Que serveix per a verificar.
verinada
1 f. [MD] Verí acumulat o secretat per un animal.
2 f. [LC] PER EXT. Abocà la verinada acumulada en el seu cor.
verinar
v. tr. [LC] Un animal verinós, inocular el seu verí (en algú, en un altre animal).
verinor
f. [LC] Qualitat de verinós.
verinós -osa
1 adj. [LC] [ZOA] Que té, que porta, verí. Una serp verinosa.
2 adj. [LC] Que conté mala voluntat o irritació. Paraules verinoses.
verinosament
adv. [LC] Amb verí, d’una manera verinosa.
verinut -uda
adj. [LC] VERINÓS.
verisme
1 m. [LC] Representació molt viva de la realitat.
2 m. [FLL] Moviment literari difós a Itàlia durant l’últim decenni del segle XIX que té com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
3 m. [MU] Gènere operístic del segle XIX, sobretot italià, que es caracteritza per un estil lliure i per la contemporaneïtat dels personatges i de les situacions dramàtiques, semblantment al verisme literari.
verista
1 adj. [MU] [FLL] Relatiu o pertanyent al verisme.
2 adj. i m. i f. [FLL] Partidari del verisme.
veritable
1 adj. [LC] Conforme a la veritat, a allò que realment és. Ells creien que llur religió era l’única veritable. Ell pot dir que mana i disposa; però el cert és que el veritable amo soc jo.
2 adj. [LC] No fingit, contrafet, pretès o mera imitació. Un topazi veritable. Ell és un veritable patriota. El mot aquós és un pseudoderivat, no un veritable derivat, del mot aigua.
veritablement
adv. [LC] D’una manera veritable.
veritat
1 1 f. [LC] [FS] Conformitat amb allò que és, ha estat o serà. Establir la veritat d’una proposició. Negar la veritat d’una asserció.
1 2 f. [LC] [FS] Coneixença, idea, d’una cosa conforme al que ella és. L’estudi de la veritat.
1 3 f. [LC] [FS] Allò que realment és, realitat. Ell ha dit la veritat. A dir veritat, hem de reconèixer que ells en saben més. Això que ell ha contat és la pura veritat.
1 4 f. [LC] [FS] Proposició que no es pot negar racionalment. Veritats científiques, filosòfiques.
2 1 [LC] de veritat loc. adj. a) VERITABLE. Ell és un amic de veritat.
2 1 [LC] de veritat loc. adv. b) VERITABLEMENT.
2 2 [LC] en veritat loc. adv. Segons la veritat, realment. Ell és, en veritat, un malagraït.
2 3 [LC] ésser veritat una cosa Ésser certa. Això que dius no és veritat.
2 4 [LC] veritat? Expressió amb què es demana la confirmació d’allò que s’afirma. A tu no t’agrada el cogombre, veritat? Veritat que li ho digueres?
3 f. [LC] [usat generalment en pl.] Allò que hom diu a un altre sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., sense plànyer-lo gens i atenint-se a la realitat. Dir, cantar, les veritats a algú. Les veritats són amargues.
4 f. [LC] En fís., nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el componen.
verjura
f. [IQ] [AF] Rastre translúcid d’un paper, de ratlles transversals molt primes i acostades, tallades perpendicularment per altres de molt més separades.
verjurat -ada
adj. [IQ] Que presenta verjura. Paper verjurat. Cartolina verjurada.
verm
m. [LC] Cuc 1 1.
vermell -a
1 1 adj. [LC] Del color de la sang arterial, de les roselles. Les quatre barres vermelles de la bandera catalana. Tenir els llavis vermells, les galtes vermelles. Vermell com una rosella, com un perdigot. Un ocell que té el pit vermell. Tenir els ulls vermells de plorar. Un ferro vermell, roent.
1 2 [LC] tornar-se vermell [o posar-se vermell] ENROJOLAR-SE. Tornar-se vermell de vergonya. Amb això que li has dit, l’has fet tornar vermell.
2 1 m. [LC] Color vermell, situat en l’extrem de l’espectre solar, tocant a l’ataronjat. El vermell de les roselles.
2 2 m. [LC] [IQ] Substància colorant vermella.
2 3 [QU] vermell Congo COLORANT AZO.
2 4 [QU] vermell d’alitzarina Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
2 5 [QU] vermell de tioindi Colorant de tina vermell derivat formalment de l’indi per substitució del grup NH d’un cicle d’indole present per un àtom de sofre.
2 6 [QU] vermell turc Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l’alitzarina amb l’hidròxid d’alumini.
3 m. [LC] vermell d’ou Rovell de l’ou.
4 1 f. [BOB] CUALBRA SANGUÍNIA.
4 2 f. [BOB] CUALBRA VERMELLA.
vermellejar
v. intr. [LC] Mostrar-se vermell, tirar a vermell. Les pomes ja vermellegen: aviat seran madures.
vermellenc -a
adj. [LC] VERMELLÓS.
vermellet
m. [BOB] CUALBRA VERMELLA.
vermelleta
f. [BOB] CUALBRA VERMELLA.
vermellor
f. [LC] Qualitat de vermell. La vermellor del cel a posta de sol. La vermellor de les galtes.
vermellós -osa
adj. [LC] Que tira a vermell.
vermener -a
adj. [LC] [ZOI] VIRONER.
vermi-
[LC] Forma prefixada del mot verm. Ex.: vermilingüe.
vermicida
1 adj. [LC] Que mata els cucs.
2 m. [LC] Agent vermicida.
vermiculat -ada
adj. [LC] Que presenta en la superfície elevacions semblants a cucs.
vermiculita
f. [GLM] Mineral, fil·losilicat trioctaèdric, de fórmula (Mg,Fe2+,Al)3(Al,Si)4O10(OH)2·4H2O, d’estrat doble compost per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, que també presenta en posicions interlaminars una o dues capes de molècules d’aigua i cations, components que són fàcilment bescanviables.
vermiforme
adj. [LC] [MD] [ZOA] Que té forma de cuc. Apèndix vermiforme. Larva vermiforme.
vermífug -a
adj. i m. [MD] VERMICIDA.
vermina
f. [MD] Cuc paràsit, especialment el cuc intestinal.
verminós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als cucs.
2 adj. [MD] Que cria cucs. Malaltia verminosa.
vermis
m. [MD] Part mediana del cerebel, situada entre els dos hemisferis.
vermitxol
m. [LC] Cuc petit.
vermívor -a
adj. [ZOA] Que s’alimenta de cucs.
vermut
1 m. [LC] [HO] Beguda aperitiva de tast amarg feta amb vi blanc aromatitzat amb donzell i altres substàncies.
2 m. [HO] Aperitiu 2 3.
vern1
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les betulàcies, de fulles ovades i agafatoses, truncades o escotades a l’àpex, d’un verd fosc per sobre, flors masculines en aments espiciformes pènduls, les femenines en aments globosos que donen lloc a infructescències en forma de pinya petita, i fruits petits amb dues ales estretes, propi dels boscos de ribera en sòls sempre humits (Alnus glutinosa).
1 2 [LC] [BOS] [AGA] vern bord CABRAFIGUERA.
1 3 [LC] [BOS] vern menut Fràngula 1.
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de vern, de color ataronjat, rogenc quan és seca.
vern2 -a
adj. [LC] sol i vern V. SOL4.
vernació
f. [BO] PREFOLIACIÓ.
vernacle -a
adj. [LC] [FL] Pertanyent a la contrada on hom ha nascut, s’aplica especialment a la llengua.
vernacular
adj. [LC] VERNACLE.
vernal
1 1 adj. [FIA] PRIMAVERAL. Període vernal.
1 2 adj. [LC] [BO] Que floreix a la primavera. És una planta vernal. Bolet vernal.
2 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al punt vernal.
vernalització
f. [AGA] Tractament de les llavors de cereals d’hivern que consisteix a deixar-les un cert temps a baixa temperatura per tal d’accelerar-ne la germinació i reduir-ne el període vegetatiu.
verneda
f. [LC] [BOC] [AGF] Bosc de verns.
vernier
m. [FIF] [FIM] NÒNIUS.
vernís
[pl. -issos]
1 1 m. [LC] [IQ] [QU] Dissolució d’una o més resines en un oli o en un líquid volàtil que hom aplica a una superfície i que, una vegada seca, forma una capa que li dona brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
1 2 m. [IMI] [AR] [IQ] Substància transparent amb què es recobreix la terrissa o porcellana que es vitrifica per la cocció.
1 3 m. [LC] PER EXT. No té sinó un vernís d’il·lustració.
2 1 m. [AF] Vehicle o suport dels pigments de la tinta d’imprimir, generalment oli de llinosa.
2 2 m. [AF] Substància que serveix per a modificar les tintes per tal de donar-los més brillantor, més adherència o d’altres qualitats.
3 m. [GL] vernís del desert Pel·lícula d’aspecte vitri i lluent, negra, bruna o rogenca, que cobreix el rocam de les regions desèrtiques.
4 m. [GL] GALENA.
5 m. [LC] [BOS] [AGA] vernís del Japó AILANT.
vernissatge
m. [LC] [AR] Acte inaugural d’una exposició d’art.
verol
1 m. [LC] [AGA] Color que pren un fruit en verolar.
2 m. [LC] [AGA] Fruit, especialment raïm, que verola.
verola
f. [LC] [MD] Malaltia infecciosa i contagiosa d’origen víric, caracteritzada per febre alta i per una erupció cutània de pústules que fan crostes, les quals, en caure, deixen ordinàriament una cicatriu permanent. Una cara tacada de verola.
verolada
f. [LC] [AGA] Fet de verolar.
verolar
v. intr. [LC] [AGA] Un fruit verd, començar a prendre el color que té quan és madur. El raïm ja verola.
verolejar
v. intr. [LC] [AGA] VEROLAR.
verolós1 -osa
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que té senyals d’haver tingut la verola.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Variolós 2.
verolós2 -osa
adj. [LC] [AGA] Que comença a verolar.
veronal
m. [QU] [MD] [LC] Substància blanca, cristal·lina, usada com a hipnòtic.
veronès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Verona.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Verona o als seus habitants.
verònica
1 f. [RE] [AR] [LC] Representació del drap de Verònica amb la faç de Jesucrist.
2 f. [JE] [LC] En tauromàquia, passada de capa en què el torero espera l’envestida del toro tenint-la estesa amb les dues mans davant aquest.
3 f. [BOS] Planta del gènere Veronica, de la família de les escrofulariàcies, de flors feblement zigomorfes amb quatre pètals i dos estams i fruit en càpsula sovint escotada a l’àpex o bilobada.
verós -osa
adj. [LC] Entre verd i madur. Les peres encara són veroses, no es poden menjar.
verpa
f. [BOB] Bolet primaveral del gènere Verpa, de l’ordre de les pezizals, amb peu coronat per un apoteci en forma de didal.
verratell
m. [LC] [ZOM] [AGR] GARRÍ.
verrim
m. [LC] Engrut 1.
verro
1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Porc no castrat destinat a cobrir les truges.
2 1 m. i f. [LC] [fem. verra] Persona que juga brut, deshonesta.
2 2 m. i f. [LC] Persona grollera.
verrucària
f. [BOB] Liquen del gènere Verrucaria, de l’ordre de les verrucarials, proveït de peritecis, amb moltes espècies calcícoles.
verrucarials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs ascomicets, el més important dels que han sofert liquenificació i tenen peritecis, al qual pertanyen els líquens dels gèneres Verrucaria, Dermatocarpon i altres.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
verruciforme
adj. [ZOA] Que té forma de berruga.
verrucós -osa
1 adj. [MD] [BO] Cobert de protuberàncies semblants a berrugues.
2 adj. [MD] BERRUGÓS.
vers1
1 1 m. [LC] [FLL] Unitat de la forma poètica caracteritzada per estar sotmesa a mesura.
1 2 m. [LC] [FLL] Sèrie determinada de peus en la poesia quantitativa. Vers hexàmetre, pentàmetre. Vers iàmbic, dactílic.
1 3 m. [LC] [FLL] Nombre determinat de síl·labes amb accents rítmics en llocs fixos en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla. Vers de set, d’onze, síl·labes.
1 4 [FLL] vers adònic En mètrica grega i llatina, vers de cinc peus format per un dàctil seguit d’un troqueu o d’un espondeu, que és usat generalment com a vers de clàusula d’una estrofa sàfica.
1 5 [FLL] vers alcaic En mètrica grega i llatina, nom que reben diversos versos usats per Alceu, els quals, adaptats, tenen habitualment la forma d’un decasíl·lab o d’un hendecasíl·lab, preferentment terminats en paraula esdrúixola.
1 6 [FLL] vers alexandrí Vers habitualment bimembre, sovint amb dos hemistiquis isosil·làbics (6 + 6) i de vegades anisosil·làbics (4 + 8 o 7 + 5) i, excepcionalment, trimembre (4 + 4 + 4).
1 7 [FLL] vers anacreòntic En mètrica grega i llatina, vers usat per Anacreont, assenyaladament el dímetre iàmbic catalèctic i el dímetre jònic amb anàclasi.
1 8 [FLL] vers aristofànic En mètrica grega i llatina, vers acatalèctic de tres peus que comença amb un dàctil.
1 9 [FLL] vers blanc Vers d’una composició poètica mancada de rima.
1 10 [FLL] vers bucòlic Hexàmetre dactílic amb dièresi darrere el quart peu, usat sovint pels poetes bucòlics.
1 11 [LC] [FLL] vers coix Vers que no té la mesura justa.
1 12 [LC] [FL] vers lliure Vers no subjecte a la rima.
1 13 [FLL] vers quaternari Vers de quatre síl·labes.
1 14 [FLL] vers quinari Vers de cinc síl·labes.
1 15 [FLL] vers sàfic a) En mètrica grega i llatina, vers d’onze síl·labes, usat per Safo, que consisteix en un aristofànic precedit per un metre trocaic.
1 15 [FLL] vers sàfic b) En mètrica moderna, decasíl·lab terminat en paraula plana, que té accentuades la tercera i la vuitena síl·labes mètriques, a més de la darrera.
2 m. [LC] [FLL] Forma d’expressió mitjançant versos. Una comèdia en vers. Posar en vers.
3 m. [LC] [FLL] POEMA. Ja ha dit el vers.
vers2
1 1 prep. [LC] Cap al costat de. Les habitacions que són vers el jardí.
1 2 prep. [LC] Cap a. Avançant alguns passos vers el turó.
2 prep. [LC] Pels volts de, aproximadament cap a. Succeí vers el 1903.
versació
f. [LC] Girada 1 1.
versal
f. [AF] [FL] MAJÚSCULA.
versaleta
f. [AF] [LC] Lletra d’impremta majúscula de la mateixa alçada que la minúscula del seu mateix cos.
versallesc -a
1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a Versalles.
2 adj. [LC] Molt refinat o cortès. Es mou d’una manera versallesca.
versar
v. intr. [LC] Un llibre, una conversa, un discurs, etc., tractar sobre alguna cosa. La conferència versava sobre les noves tendències en literatura.
versat -ada
adj. [LC] Que té grans coneixements, gran pràctica, d’una ciència, d’una art, etc. Versat en matemàtiques.
versàtil
1 adj. [LC] Capaç d’ésser girat.
2 1 adj. [LC] Que es tomba fàcilment adés cap a un partit adés cap a un altre.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Un temperament versàtil.
versatilitat
f. [LC] Qualitat de versàtil.
versejar
v. intr. [LC] [FLL] Fer versos.
versemblança
1 f. [LC] Qualitat de versemblant.
2 f. [FLL] En lit., conformitat dels personatges i les accions amb les normes generalment acceptades i al mateix temps amb les normes específiques del gènere literari a què pertany l’obra.
versemblant
adj. [LC] Que té l’aparença de veritat.
versemblantment
adv. [LC] D’una manera versemblant.
verset
m. [LC] [RE] VERSICLE.
versicle
1 m. [LC] [RE] [ISL] Breu divisió numerada de certs llibres, especialment de la Bíblia.
2 1 m. [MU] [RE] Part del responsori que es diu ordinàriament abans de l’oració.
2 2 m. [MU] Text litúrgic format d’una part cantada per un solista i d’una resposta del cor.
3 m. [FLL] En lit., unitat d’un text d’extensió més o menys semblant a altres unitats del mateix text, que estan unides per la temàtica i el paral·lelisme, amb una certa base rítmica però sense rima ni regularitat sil·làbica.
versiculari versiculària
m. i f. [RE] Persona que canta els versicles.
versificació
1 f. [LC] [FLL] Art de versificar.
2 f. [LC] [FLL] Acció de versificar, factura dels versos. Un expert en versificació. Una versificació elegant.
versificador versificadora
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que fa versos.
versim
m. [AGA] [BOS] BERSIM.
versió
1 1 f. [LC] [FL] [FLL] Traducció d’un text d’un idioma a un altre, tant en el sentit escolar com en el sentit de recreació artística. Versió llatina. Versió literal. La versió que Carles Riba feu de l’Odissea és una obra cabdal de la poesia catalana. Versions de Hölderlin.
1 2 [LC] [JE] versió subtitulada Adaptació d’un film conservant l’audició de la seva llengua original i traduïda per mitjà de subtítols.
2 1 f. [LC] Manera de referir una cosa contraposada a una altra manera, manera d’interpretar els fets. Ell va donar una altra versió de l’afer.
2 2 f. [LC] [FLL] [AR] Estat d’un film, d’una obra literària, artística, etc., que ha sofert modificacions. D’aquesta novel·la, se’n coneixen quatre versions. La versió original d’un film.
3 1 f. [MD] En med., acció o cosa que presenta desviació.
3 2 f. [MD] Desviació d’un òrgan cap endavant, cap endarrere o cap als costats.
3 3 f. [MD] En obstetrícia, operació manual per a tombar el fetus en l’úter quan es presenta malament per al part.
versista
m. i f. [LC] [FLL] Persona que té la pruïja de fer versos.
verso
m. [BB] [AF] Revers 3.
versor
m. [MT] Vector la norma o longitud del qual és la unitat.
versta
f. [FIM] Mida itinerària russa, equivalent a 1.067 metres.
vertader -a
adj. [LC] VERITABLE.
vèrtebra
f. [LC] [ZOA] [MD] Os dels que componen la columna vertebral. Vèrtebres cervicals, dorsals, lumbars, sacres. Vèrtebres caudals.
vertebració
f. [LC] Acció de vertebrar; l’efecte.
vertebrador -a
adj. [LC] Que vertebra.
vertebral
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a una vèrtebra, a les vèrtebres. Canal vertebral. Columna vertebral o raquis.
vertebrar
v. tr. [LC] Articular (unes coses amb altres). Les institucions que vertebren una societat. Vertebrar un discurs, unes idees.
vertebrat -ada
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que té columna vertebral.
2 1 m. pl. [LC] [ZOA] [MD] Grup d’animals pertanyent als cordats, amb columna vertebral segmentada, que comprèn mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.
2 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Individu d’aquest grup.
vertell
m. [TRA] ABARTRELL.
vèrtex
1 1 m. [LC] [MT] [GLG] Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle poliedre. Angles oposats pel vèrtex.
1 2 m. [LC] [MT] Punt d’una corba en el qual la curvatura és màxima o mínima. El vèrtex d’una paràbola. Els dos vèrtexs d’una hipèrbola.
1 3 m. [LC] [MT] Punt d’un con, d’una piràmide, etc., més allunyat de la base.
2 m. [IN] Element del conjunt fonamental d’un graf.
3 1 m. [MD] Extrem prominent d’un òrgan o d’una regió anatòmica.
3 2 m. [MD] Prominència, especialment al cap, a la part més alta del crani, i als pulmons.
4 m. [AQ] El punt més alt d’un arc.
5 m. [GL] vèrtex geodèsic Punt del terreny del qual hom ha calculat les coordenades geodèsiques.
vertical
1 adj. [LC] [MT] [FIA] Perpendicular al pla de l’horitzó. Un pla vertical.
2 1 f. [LC] Recta vertical.
2 2 [FIA] vertical astronòmica Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems, que passa pel zenit i pel centre de la Terra.
2 3 [FIA] vertical d’un astre Meitat d’un cercle màxim de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat.
2 4 [LC] [FIA] vertical de l’observador VERTICAL ASTRONÒMICA.
3 f. [SP] En gimnàstica, recolzament que consisteix a sostenir-se, el gimnasta, sobre una o dues mans i cap per avall.
4 adj. [MU] En mús., que estudia una partitura des del punt de vista harmònic. Anàlisi vertical.
verticalisme
m. [SO] Sistema sindical franquista que enquadrava empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes.
verticalitat
f. [LC] Qualitat de vertical.
verticalment
adv. [LC] Segons una direcció vertical.
verticil
m. [BO] Conjunt de fulles o altres òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
verticil·lastre
m. [BO] Conjunt d’òrgans que en aparença formen un verticil.
verticil·lat -ada
adj. [BO] Disposat en verticil. Fulles verticil·lades.
vertigen
1 m. [LC] [MD] RODAMENT DE CAP. Sentir vertigen.
2 m. [LC] [MD] Sensació d’inseguretat i de por de caure daltabaix experimentada per algú quan s’acosta al caire d’un lloc elevat.
3 m. [LC] Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Incapaç de dominar els seus pensaments, es precipitava en un vertigen de folles imaginacions.
vertiginós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al vertigen.
2 adj. [LC] [MD] Que causa vertigen. Anaven a una velocitat vertiginosa.
3 adj. [LC] Extraordinàriament ràpid. La puja vertiginosa dels preus.
vertiginosament
adv. [LC] D’una manera vertiginosa.
vertisol
m. [GL] Sòl ric en esmectites i amb una proporció baixa d’humus, de color fosc, amb horitzons poc diferenciats, sotmès a alternances estacionals amb fases de dessecament i fases hidromorfes.
ves
[pl. vessos]
1 m. [TRA] Tros de tela forta que, cosit amb d’altres, forma una vela.
2 m. [TRA] Tros de tela que, combinat amb d’altres de diferent color, forma una bandera, un gallardet, etc.
vesània
f. [PS] [LC] Bogeria furiosa.
vesànic -a
1 adj. [PS] [LC] Relatiu o pertanyent a la vesània.
2 adj. i m. i f. [PS] [LC] Que pateix de vesània.
vesar
v. tr. [LC] Acostumar 1.
vesc
1 m. [LC] [BOS] Planta de la família de les lorantàcies, llenyosa, dioica, de tiges articulades bifurcades, fulles oblongues, gruixudes i coriàcies, de color verd groguenc, flors petites en glomèruls i fruit en baia blanquinosa i translúcida, amb la polpa viscosa, que creix hemiparàsita sobre pins, avets i planifolis, emprada per a ornamentació nadalenca (Viscum album).
2 m. [LC] [BOS] Matèria apegalosa treta dels fruits del vesc, de l’escorça del grèvol o d’altre origen, amb la qual s’unten vímets, joncs, etc., per a caçar ocells, que hi queden enganxats.
vescomtal
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a un vescomte.
vescomtat
1 m. [LC] [HIH] Títol i dignitat de vescomte.
2 m. [LC] [HIH] Jurisdicció d’un vescomte.
vescomte vescomtessa
1 1 m. i f. [LC] [PR] Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, té una categoria inferior al comte i superior al baró.
1 2 m. [LC] [HIH] [PR] Antigament, títol senyorial donat al lloctinent d’un comte.
2 f. [LC] Muller del vescomte.
vescós -osa
adj. [LC] Apegalós com el vesc.
vesí -ina
adj. i m. i f. [LC] VEÍ.
vesicació
f. [MD] Acció vesicant.
vesical
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a una veixiga o bufeta, especialment la de l’orina.
vesicant
1 adj. [MD] Que fa butllofes a la pell. Acció vesicant d’una substància. Una substància vesicant.
2 m. [MD] Substància vesicant.
vesicatori -òria
adj. i m. [MD] VESICANT.
vesico-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. vesica, ‘veixiga’, ‘bufeta’. Ex.: vesicorectal.
vesícula
1 f. [LC] [BO] [MD] [ZOA] Òrgan o part d’un òrgan en forma de cavitat o de sac.
2 1 f. [ZOA] [MD] Bufeta petita. Vesícula biliar.
2 2 [MD] [ZOA] vesícula natatòria Bufeta natatòria.
2 3 [ZOA] [MD] vesícula seminal Part de l’aparell reproductor masculí de gairebé tots els animals pluricel·lulars triploblàstics on es produeix el semen.
2 4 [AGF] [ZOA] vesícula vitel·lina Vesícula que conté el vitel.
3 f. [LC] [MD] Butllofa petita a la pell que conté un líquid aigualós.
4 1 f. [BO] vesícula aerífera a) Protuberància vesicular que, en nombre de dues, presenten els grans de pol·len de moltes coníferes, la qual facilita llur dispersió pel vent.
4 1 [BO] vesícula aerífera b) AEROCIST.
4 2 f. [BO] Inflament d’una hifa d’una micorriza vesiculoarbuscular, que conté lípids.
vesicular
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a una vesícula.
2 adj. [MD] Que té forma o estructura de vesícula.
3 adj. [MD] Compost de vesícules.
vesiculoarbuscular
adj. [BO] Que penetra en les cèl·lules del parènquima de l’arrel, on forma arbuscles i vesícules, s’aplica a les micorrizes.
vesiculós -osa
1 adj. [BO] [ZOA] Que presenta vesícules.
2 adj. [BO] [ZOA] Inflat en forma de vesícula.
vespa
1 f. [LC] [ZOI] Insecte himenòpter aculeat, que es caracteritza pel color groc amb faixes negres, la unió de l’abdomen amb el tòrax molt prima i un fibló de picada molt dolorosa (Vespula vulgaris).
2 f. [LC] Persona astuta.
3 f. pl. [BOS] ABELLERA GROGA.
vesper
1 1 m. [LC] [ZOA] Niu d’una colònia de vespes.
1 2 m. [LC] [ZOA] Munió de vespes.
2 1 m. [LC] Afer complicat en què hom corre grans riscos.
2 2 m. [LC] Munió de persones o de coses perilloses en algun concepte.
3 m. [LC] [MD] Àntrax 1 1.
4 1 adj. [ZOO] aguilot vesper V. AGUILOT.
4 2 [ZOO] falcó vesper V. FALCÓ.
vespertí -ina
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al vespre. Crepuscle vespertí.
vespertiliònids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters que comprèn la majoria de les ratapinyades europees.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
vespra
1 f. [LC] Vigília o dia que en precedeix un altre.
2 f. pl. [RE] Part de l’ofici diví que es diu a la tarda, abans de les completes.
vesprada
1 f. [LC] Part del dia que comprèn les darreres hores de la tarda incloent-hi el crepuscle vespertí.
2 f. [LC] Tarda 1.
vespral
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al vespre o a les vespres.
vespre
1 m. [LC] Part del dia compresa entre la tarda i la nit. Tenen obert fins a les vuit del vespre. Quedem demà al vespre; cap a quarts de nou.
2 [LC] fer-se vespre FER-SE FOSC.
3 [LC] gran vespre Entrat el vespre.
vesprejar
v. intr. [LC] FER-SE FOSC. Anem de pressa perquè ja comença a vesprejar.
vesquera
adj. [BOS] lleteresa vesquera V. LLETERESA.
vesquercí
m. [BOS] VESC.
vessa
f. [LC] PERESA.
vessada
1 f. [LC] Fet de vessar-se un líquid.
2 f. [LC] Fet de vessar-la, d’equivocar-se.
vessador
m. [LC] Forat per on es buida un safareig, un dipòsit, etc.
vessadures
f. pl. [LC] Allò que es vessa d’un líquid, d’una massa pulverulenta, etc.
vessament
1 m. [LC] Acció de vessar. El xoc va provocar el vessament del combustible. Un combat amb gran vessament de sang.
2 m. [MD] [LC] Sortida d’un líquid del cos, com ara la sang, cap a l’exterior o cap a l’interior d’una cavitat orgànica. Patir un vessament cerebral.
vessana
1 1 f. [FIM] [AGA] Mesura superficial agrària i forestal, pròpia del Gironès, l’Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Vallès Oriental i la Selva.
1 2 [FIM] [AGA] vessana corrent [o vessana de rei] Vessana igual a 900 canes quadrades, que equival a 2.187,4 metres quadrats.
2 1 f. [LC] [AGA] Feixa 1.
2 2 f. [LC] [AGA] Tros de terra de conreu, especialment el que hom té arrendat.
vessant
1 adj. [LC] Que vessa. Aigües vessants.
2 1 m. o f. [LC] [GL] Aiguavés 1.
2 2 m. [GL] Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d’una muntanya.
3 m. o f. [LC] Faceta, aspecte. Aquest tipus de problemes sempre es pot atacar des de vessants diferents.
vessar
1 1 v. intr. [LC] El líquid, la sal, la farina, la sorra, etc., contingut en un recipient, sortir-ne. D’on vessa, per on vessa, aquesta aigua?
1 2 v. intr. [LC] Un recipient, deixar escapar el líquid, la substància pulverulenta, etc., que conté. Aquest càntir vessa: deu tenir una esquerda. El safareig vessa de massa ple.
1 3 v. intr. [LC] PER EXT. Vessar de satisfacció.
2 1 tr. [LC] Deixar escapar (el líquid o la substància pulverulenta que hi ha en un recipient). Quan tornes de la font, vas vessant l’aigua pertot allí on passes. Li tremolen tant les mans que, quan porta un got d’aigua, en vessa la meitat.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Vessar llàgrimes. A totes les guerres sempre es vessa sang innocent.
2 3 intr. pron. [LC] Ja no hi ha aigua: s’ha vessat tota.
3 tr. [LC] vessar-la Equivocar-se. L’heu ben vessada, contestant això a l’examen!
vesta
1 f. [LC] [ED] Túnica llarga fins als peus.
2 f. [LC] [ED] Túnica talar utilitzada pels laics en alguns actes religiosos.
vestal
1 1 f. [HIH] [AN] [PR] Verge consagrada a la deessa Vesta i encarregada de guardar el foc sagrat.
1 2 adj. [LC] [HIH] [AN] Relatiu a la deessa Vesta, a una vestal.
2 f. [LC] Dona molt casta.
vestíbul
1 m. [LC] [AQ] Peça d’una casa situada a l’entrada, que dona accés a les peces interiors.
2 1 m. [ZOA] [MD] Espai o cavitat del cos que serveix d’entrada a una altra cavitat.
2 2 [LC] [MD] [ZOA] vestíbul de l’orella Part central de l’orella interna, formada a l’interior del penyal, immediatament per dins de la finestra oval.
vestibular
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a un vestíbul.
vestició
f. [RE] Cerimònia durant la qual és revestida per primera vegada de l’hàbit religiós la persona que entra en un orde o en una congregació.
vestidor
1 m. [LC] Lloc destinat a vestir-se.
2 m. pl. [LC] [SP] Local d’una instal·lació esportiva destinat a dutxar-se i a canviar-se de roba.
vestidura
f. [LC] [RE] Vestit, especialment el sobreposat a l’ordinari com el que usen els sacerdots per al culte diví.
vestigi
1 m. [LC] Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Del castell antic, no en resten ni vestigis.
2 m. [MD] Part o òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que ha estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior. Hi ha vestigis d’una orella en espècies que no en tenen.
vestiment
m. [LC] Acció de vestir.
vestimenta
f. [LC] [ED] VESTIDURA.
vestir
1 1 v. tr. [LC] Posar robes adaptades al cos (d’algú), per cobrir la seva nuesa, per resguardar-lo de la intempèrie. Vestir una criatura. Està impedit, i l’han de vestir. La nena ja es vesteix sola. Vestir-se de pressa.
1 2 [LC] quedar per a vestir sants [o quedar-se per a vestir sants] Quedar solter. És tan exigent i fet a la seva que es quedarà per a vestir sants.
2 1 tr. [LC] Posar una coberta, ornaments, etc., (a una cosa). Vestir una ampolla amb palla. Vestir l’altar.
2 2 tr. [LC] PER EXT. La primavera vestia el bosc de fulles.
2 3 intr. pron. [LC] El bosc es vesteix de fulles.
2 4 tr. [IT] Cobrir amb roba (els corrons d’algunes màquines d’aprest) per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que es fa passar entre ells.
3 tr. [LC] Procurar vestits (a algú). Ell sol els manté i els vesteix.
4 1 tr. [LC] Fer els vestits (a algú). El vesteix el millor sastre de la vila.
4 2 intr. pron. [LC] Es vesteix a casa d’una bona modista.
5 1 tr. [LC] Anar (amb tal o tal vestit). Vestia una casaca del seu avi.
5 2 tr. [LC] PER EXT. El Fill de Déu vestí carn humana.
6 1 intr. [LC] Anar vestit de tal o tal manera. Aquesta dona vesteix molt bé. Vestir de negre.
6 2 intr. pron. [LC] Vestir-se de frac.
6 3 intr. [LC] Una roba, una peça de vestir, donar a qui la porta l’aspecte d’una persona que vesteix bé, que va mudada. El vellut vesteix molt.
vestit
1 m. [LC] [ED] Allò amb què hom es vesteix.
2 m. [LC] [ED] Peça o conjunt de peces amb què es cobreix el cos i els membres amb exclusió de la roba blanca o interior. Portava un vestit de seda. Estrenar un vestit. Mudar-se el vestit. Vestit de carrer, d’etiqueta, de gala.
3 [LC] anar amb el vestit d’Adam Anar completament nu.
4 [LC] fer a algú un vestit de blavet Apallissar-lo.
5 [ED] [SP] vestit de bany Peça o conjunt de peces que hom es posa per banyar-se.
6 [IT] vestit de confecció Vestit que no és fet a mida.
vestuari
1 m. [LC] Conjunt dels vestits que té una persona, especialment un actor per a portar-los en escena.
2 m. [LC] Lloc destinat a guardar els vestits d’una comunitat, els abrics dels espectadors d’un teatre, etc.
vesuvianita
f. [GLM] Mineral, sorosilicat de fórmula Ca10(Mg,Fe)2Al4(SiO4)5(Si2O7)2(OH)4, que cristal·litza en el sistema tetragonal i es forma en skarns i durant el metamorfisme regional o de contacte de calcàries impures.
vet
m. [DR] [LC] VETO.
veta1
1 1 f. [LC] [IT] Teixit en forma de cinta, de lli o cotó, fabricat ordinàriament amb lligat de plana, usat per a cordar, rivetejar, etc. Per lligacama porta una veta.
1 2 f. [IT] Cotó o jute en forma de corda, produïda per la carda i el manuar.
1 3 f. [IT] Tira de lona forta, d’uns 7 o 8 centímetres d’ample, que, en aturar el funcionament d’algunes màquines d’acabar els teixits, es posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d’enganxar-hi l’extrem d’una altra peça que s’hi ha de passar en engegar-la de nou.
1 4 f. pl. [IT] Defecte de paratge que presenten a vegades els ordits de cotó, on els fils apareixen embullats i encolats entre ells.
2 f. [LC] [HO] TALLARINA.
3 1 f. [IMF] [GL] [MI] En una roca, una fusta, una roba, etc., vena, llista o ratlla de diferent color, consistència o composició, que allò que l’envolta. Un marbre gris amb vetes de color negre.
3 2 [IQA] veta de calç Llenca interior del cuir que presenta, després del desencalcinament, una coloració rosada en verificar-la amb una solució alcohòlica de fenolftaleïna, que indica que no ha estat eliminada tota la calç que portava la pell des del calciner.
4 f. [MI] [GL] Corrent d’aigua subterrani i prim.
5 f. [GLG] Filó de mineral de petites dimensions.
veta2
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels cepòlids, de cos molt llarg i comprimit, que pot atènyer els 50 centímetres de llargada, amb el dors de color rosa fosc i els costats i el ventre més clars i argentats, amb les aletes dorsals i anal gairebé tan llargues com el cos (Cepola rubescens).
vet ací
[LC] HEUS AQUÍ.
vetaire
m. i f. [LC] [PR] [IT] Persona que fa vetes.
vet aquí
[LC] HEUS AQUÍ.
vetar
v. tr. [LC] Exercir el dret de veto (contra algú o alguna cosa).
veta-segat
m. [IMF] Peça de fusta que presenta un espai on la rectitud natural de les fibres és sobtadament desviada i les vetes queden segades.
veterà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Que és antic en una professió, en un exercici, etc.
2 m. i f. [LC] [DE] Militar que ha servit molt de temps.
veterinari -ària
1 1 adj. [LC] [VE] [PR] Relatiu o pertanyent a la veterinària.
1 2 f. [LC] [VE] Ciència i art de curar les malalties dels animals.
2 m. i f. [LC] [VE] [PR] Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària. Ha portat el gos a casa del veterinari.
veterotestamentari -ària
adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’Antic Testament.
vetesifils
m. i f. [LC] Persona que té comerç de vetes, de fils, etc.
vetla
f. [LC] VETLLA.
vetlada
f. [LC] VETLLADA.
vetlador -a
adj. i m. i f. [LC] VETLLADOR.
vetlar
v. intr. i tr. [LC] VETLLAR.
vetlla
1 1 f. [LC] Acció de vetllar. Consagrar moltes vetlles a l’estudi.
1 2 f. [LC] Conjunt de les hores de vespre en què hom està llevat, que hom dedica a una tasca, etc. A casa passem les vetlles llegint.
2 f. [LC] Vigília 1 1.
vetllador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que vetlla.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Que es dedica a vetllar malalts. Una monja vetlladora.
2 1 m. [LC] [IMF] Tauleta, com la que serveix de suport a un llum durant una vetlla. Un vetllador de noguera.
2 2 m. [IMF] Tauleta que els sabaters, les cosidores i altres artesans feien servir per a posar-hi un llum i poder treballar de nit.
2 3 m. [IMF] Tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base.
vetllaire
m. i f. [LC] Persona que es dedica a vetllar malalts.
vetllar
1 1 v. intr. [LC] Passar la nit sense dormir. He vetllat tota la nit.
1 2 v. intr. [LC] Estar de guàrdia durant la nit, treballar de nit.
2 1 tr. [LC] [RE] vetllar el Santíssim Sagrament Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan està exposat o en el monument.
2 2 [LC] vetllar les armes El qui havia d’ésser armat cavaller, passar la nit prop de les seves armes, en una capella.
2 3 tr. [LC] Passar la nit despert prop (d’un malalt o d’un mort). Era d’una confraria que es dedicava a vetllar moribunds.
3 intr. [LC] Tenir cura de la seguretat i la conservació d’alguna persona o d’alguna cosa. Cal vetllar per la salut pública. Vetllar per la puresa de la llengua.
veto
m. [LC] [DR] Dret que té algú d’oposar-se a l’adopció d’una resolució.
vetó vetona
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, entre el Duero i el Guadiana.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als vetons.
vetust -a
adj. [LC] Molt antic.
vetustat
f. [LC] Qualitat de vetust.
veu
1 1 f. [CO] [ZOA] [MU] So que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit pels pulmons s’obre pas a través d’elles, posades prèviament en contacte. Mudar la veu a l’època de la pubertat. Veu d’home, de dona.
1 2 f. [CO] [ZOA] [MU] So proferit per una persona quan parla o bé canta, crida, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l’oncle. Reconèixer algú en la veu. Baixar, alçar, la veu. Aclarir la veu.
1 3 f. [LC] PER EXT. La veu del vent. Veu angèlica.
1 4 [LC] veu aiguardentina [o veu d’aiguardent] Veu aspra com la de qui beu habitualment massa aiguardent.
1 5 [LC] veu d’espinguet Espinguet 2.
1 6 [LC] [MD] veu de nas Veu amb ressonàncies nasals.
1 7 [LC] veu de tro Veu forta, que retruny com un tro.
1 8 [LC] veu ennassada Veu de qui té el nas tapat.
1 9 [LC] veu escanyada Veu que es produeix amb dificultat.
1 10 [LC] veu moixa Veu suau, acaronadora.
1 11 [LC] [MU] veu musical Veu melodiosa, harmoniosa.
1 12 [LC] veu pastosa Veu plena i suau alhora.
2 1 f. [LC] [MU] [MD] La veu quant a les seves propietats per al cant. Tenir bona veu per a cantar. Tenir veu. Veu de tenor, de baríton, de baix. Veu de soprano, de contralt. Tenir la veu alta o aguda. Tenir la veu baixa o greu. Cantar a plena veu.
2 2 [LC] [MU] estar en veu Tenir la veu clara per a poder cantar.
2 3 [LC] [MU] veu bitonal Veu consistent en l’emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació.
2 4 [LC] [MU] veu blanca Veu que té una tessitura dins els límits de les veus de soprano i de contralt, pròpia dels nens i de les dones.
2 5 [LC] [MU] veu de cap Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l’aparell vocal.
2 6 [LC] [MU] veu de gola [o veu gutural] Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l’emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
2 7 [LC] [MU] veu de pit Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l’aparell vocal.
2 8 [MU] veu flexible Veu que passa fàcilment d’un to a l’altre.
3 1 f. [MU] veu celeste Un dels registres de l’orgue.
3 2 [LC] [MU] veu humana Sons de l’orgue que imiten la veu humana.
4 1 [LC] a sota veu loc. adv. EN VEU BAIXA.
4 2 [LC] a una veu loc. adv. Dient-ho simultàniament. Els alumnes van recitar la poesia a una veu.
4 3 [LC] [MU] a veus loc. adv. Amb polifonia, d’una manera polifònica.
4 4 [LC] amb veu igual loc. adv. Amb veu monòtona.
4 5 [LC] [CO] de viva veu loc. adv. ORALMENT.
4 6 [LC] en veu alta [o a alta veu] loc. adv. Amb veu forta, molt intensa. Parlar en veu alta.
4 7 [LC] en veu baixa loc. adv. Amb veu fluixa, poc intensa. Parlar en veu baixa.
5 1 f. [LC] [AD] Quelcom comparat a la veu humana com a mitjà d’expressió.
5 2 f. [LC] Inspiració, pensament, etc., que sobrevé com si procedís d’un ésser diferent del mateix subjecte pensant. Escoltar la veu de la raó. La veu de la consciència. La veu de la sang, de la naturalesa.
5 3 f. [LC] Opinió general d’una col·lectivitat o mitjà d’expressar-la. La veu del poble. La veu pública. Tots a una veu.
5 4 [LC] portar la veu cantant Portar la iniciativa.
5 5 f. [LC] Rumor o brama. Córrer la veu.
5 6 [LC] donar veus Difondre (una notícia, una nova).
5 7 [LC] veus volanderes Notícies o comentaris que corren de boca en boca sense tenir garantia de veritat o fonament.
6 1 f. [LC] Persona que difon les seves idees a través d’una publicació, d’un mitjà de comunicació, etc. Una de les veus més influents de l’àmbit radiofònic. Una nova veu de la novel·la catalana.
6 2 f. [CO] En els guions radiofònics, persona que ha de parlar en un moment de la narració radiofònica.
7 1 f. [PO] Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d’una junta o d’una assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu en una assemblea.
7 2 [PO] veu activa Dret de votar propi dels membres d’una junta o d’una assemblea, vot actiu.
7 3 [PO] veu passiva Aptitud d’ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
8 1 f. [FL] Categoria gramatical del verb que expressa la relació gramatical que aquest estableix amb el subjecte i l’objecte.
8 2 [FL] veu activa Veu en què el subjecte gramatical designa l’entitat que fa l’acció expressada pel verb, la qual recau sobre l’entitat designada per l’objecte.
8 3 [FL] veu mitjana Veu en què el subjecte és alhora l’agent i el pacient de l’acció expressada pel verb.
8 4 [FL] veu passiva Veu en què el subjecte gramatical designa l’entitat sobre la qual recau l’acció expressada pel verb.
9 f. [FL] Mot11 1.
veure
[ger. veient; p. p. vist; ind. pr. veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen; ind. imperf. veia, etc.; ind. p. s. viu, veres (o veieres), veu (o veié), vérem (o veiérem), etc.; subj. pr. vegi, etc.; subj. imperf. veiés, etc.; imper. veges (o ves), vegi, vegem, vegeu (o veieu), vegin]
1 1 v. tr. [LC] [ZOA] Percebre la imatge (d’un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d’aquest formen al fons de l’ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d’ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure’s en un mirall. Quan es van veure lligats, es van posar a plorar.
1 2 intr. [LC] veure-hi Tenir el sentit de la vista. Els orbs no hi veuen. No hi veig de cap ull. Veure-hi clar. No veure-hi gota.
1 3 intr. pron. [LC] veure-s’hi Tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig.
1 4 v. tr. [LC] Assistir (a un fet), ésser-ne testimoni. L’he vist caure. No sé pas si ha arribat: jo no l’he vist entrar.
1 5 v. tr. [LC] PER EXT. El país que l’ha vist néixer.
2 1 tr. [LC] fer com qui no ho veu FER ELS ULLS GROSSOS.
2 2 intr. [LC] fer de mal veure No fer cap bon efecte a qui ho veu fer.
2 3 [LC] fer veure Fingir 1. Vaig fer veure que no el sentia.
2 4 intr. [LC] fer-s’hi veure Envanir-se’n.
2 5 [LC] fer-se veure Fer coses per a cridar l’atenció de la gent.
2 6 [LC] haver vist la mort de la vora Escapar d’un greu perill.
2 7 [LC] haver vist prou una cosa Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornarà.
2 8 [LC] no poder veure algú Tenir-li una forta aversió.
3 1 tr. [LC] VISITAR. L’he acompanyat a veure els monuments de la ciutat. Veure món. El malalt, no l’hem pogut veure. Els presoners, no els deixen veure. A casa, no veig mai ningú. Anar a veure un amic.
3 2 tr. [LC] Estar, tenir una entrevista, (amb algú) per tractar d’alguna cosa. Demà el veuré i li ho demanaré. Demà ens veurem i parlarem del vostre afer.
3 3 intr. pron. [LC] M’he vist amb ell, i ja està tot arranjat.
4 1 tr. [LC] Percebre amb el pensament, constatar. Ara veig el meu error. No han vist les dificultats. Ja veig la seva intenció. Veig que ho endevina tot. Prou que ho veig, que no en sap res! Li vaig fer veure que no era veritat. Segons es veu, ell pretenia enganyar-nos.
4 2 tr. [LC] Examinar, considerar. Hem de veure com ho farem. Primer vegem com podem arranjar-ho.
4 3 tr. [LC] Mirar, procurar. Veges que no falti res. Vegeu de no esquivar-lo.
4 4 tr. [LC] Apreciar de tal o tal manera. Ho veig molt complicat, tot això. El veig molt malament, el pobre malalt. Veure una cosa de mal ull, amb els ulls d’altri. Veure’s perdut.
4 5 intr. [LC] tenir a veure Tenir relació. -El teu germà té a veure amb la cooperativa? -No, no hi té res a veure.
5 1 tr. [LC] En el llenguatge col·loquial, ve per veges i veu per vegeu, adjuntant-se respectivament el pronom de segona persona del singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d’afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve’t aquí el teu germà. Ve-te’l aquí. Ve-te’m aquí. Veu’s aquí el vostre germà. Veu’s-el aquí. Veu’s-ho aquí. Veu’s-me’l aquí. Ve-li aquí, senyor Ignasi, les reflexions que em faig.
5 2 [LC] ve-t’ho aquí [o ve-li aquí] Expressió usada per a concloure definitivament una explicació, un període, etc.
5 3 [LC] ves per on Expressió d’estranyesa. Ves per on, mai no hauria dit que fóssiu germanes!
6 tr. [LC] vejam Forma d’imperatiu amb què hom expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s’esdevindrà, etc. Vejam si plourà, demà, i no podrem sortir.
vexació
f. [LC] Acció de vexar; l’efecte. Les vexacions que sofreix el poble.
vexador -a
1 adj. [LC] VEXATORI.
2 adj. [LC] PER EXT. Poder vexador.
3 adj. i m. i f. [LC] Que vexa, que fa sofrir vexacions.
vexant
adj. [LC] Que vexa, que contraria vivament.
vexar
1 v. tr. [LC] Mortificar greument, especialment per abús de poder. El director vexava el pobre noi amb les seves burles.
2 v. tr. [LC] Contrariar vivament.
vexatori -òria
adj. [LC] Que causa vexació. Condicions vexatòries.
vexil·lar
1 adj. [BO] En bot., relatiu o pertanyent a l’estendard de les papilionàcies.
2 adj. [BO] Disposat de manera que l’estendard envolta els altres pètals, s’aplica a la prefloració.
vexil·lari
m. [HIH] Portador d’estendard a l’exèrcit romà.
vexil·lòleg vexil·lòloga
m. i f. [LC] [HIG] [PR] Persona versada en vexil·lologia.
vexil·lologia
f. [HIG] Disciplina que estudia les banderes.
vexil·lològic -a
adj. [HIG] Relatiu o pertanyent a la vexil·lologia.
vi
1 1 m. [LC] [AGA] [HO] Suc de raïms fermentat, que és essencialment una solució aquosa d’alcohol etílic amb petites quantitats d’èters, èsters, sucre, matèria colorant, etc. Vi blanc. Vi negre. Vi dolç. Vi eixut, sec. Vi bo, ranci. Vi de cava. Vi d’agulla. Vi de taula.
1 2 [LC] tenir algú bon vi Comportar-se pacíficament, tenir bon humor, etc., quan està embriac.
1 3 [LC] tenir algú mal vi Ésser provocatiu, busca-raons, etc., quan està embriac.
1 4 [AGA] vi agre Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter.
1 5 [LC] vi cristià Vi batejat, al qual s’ha afegit aigua.
1 6 [LC] vi de la bota del racó El vi més vell o millor del celler.
1 7 [LC] [AGA] [HO] vi escumós Vi que ha sofert una segona fermentació dels seus sucres naturals un cop embotellat.
1 8 [LC] vi generós Vi fort i reconfortant.
1 9 [LC] vi pastós Vi espès.
1 10 [LC] vi verd Vi encara no fet.
2 1 m. [LC] [HO] [AGA] Suc fermentat de fruits altres que el raïm. Vi de prunes.
2 2 [LC] [HO] [AGA] vi de pomes SIDRA.
via1
1 1 f. [LC] [TRG] Camí d’una certa amplària i importància. La via Àpia, construïda en temps dels romans. La Gran Via.
1 2 [LC] fer via Apressar-se a fer una cosa. Fes via a llegir aquest diari, que després el vull llegir jo.
1 3 [LC] passar via a fer una cosa Fer-la de pressa.
1 4 [LC] [TRG] via de comunicació Ruta terrestre, marítima o aèria, utilitzada per al comerç dels pobles entre ells.
1 5 [LC] via de servei CALÇADA LATERAL.
1 6 [LC] [TRG] via pública Carrer, plaça, camí, etc., per on transita o circula el públic.
1 7 f. [LC] [TRG] Medi a través del qual hom es pot traslladar d’un lloc a un altre. Pots anar a Mallorca per dues vies: per mar o per aire.
1 8 f. [LC] [TC] Camí que ha de seguir un correu passant per tal o tal lloc. Per la via de França.
2 1 f. [LC] [TRG] [OP] Terreny esplanat on s’assenten els carrils o raïls d’un ferrocarril, d’un tramvia, etc. Allí la carretera travessa la via del ferrocarril.
2 2 [LC] [OP] OBS. via ferrada Via fèrria A).
2 3 [LC] [OP] [TRG] via fèrria a) Via formada per raïls usualment d’acer disposats formant dues línies paral·leles sobre les quals poden córrer vagons, vagonetes, etc.
2 3 [LC] [OP] [TRG] via fèrria b) Ferrocarril.
2 4 f. [OP] [LC] Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, sobre la qual poden córrer els trens, els tramvies, etc. Hi ha via doble en tot el recorregut de la línia. El tren surt de la via 6.
2 5 [LC] [OP] [TRG] via morta Via sense sortida que serveix per a apartar de la circulació locomotores o vagons.
3 1 f. [LC] [RE] Camí, direcció a seguir, per a atènyer un fi. La via de salvació. La via purgativa, il·luminativa, unitiva. Les vies del Senyor.
3 2 f. [DR] [AD] Procediment jurídic. Via executiva. Via ordinària.
3 3 [QU] via humida En quím., procediment analític que es val de l’acció dels dissolvents.
3 4 [QU] via seca En quím., procediment analític que es val de l’acció de la calor.
4 f. [EL] [TC] En telecomunicacions, canal.
5 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Conducte en el cos d’un animal per on passen certs fluids, els aliments, etc. Vies respiratòries, digestives, urinàries.
5 2 [LC] fer mala via [o fer-se mala via] Ennuegar-se amb un líquid.
5 3 f. [MD] Accés quirúrgic d’un òrgan.
5 4 f. [MD] Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme. Via oral, rectal.
5 5 [MD] via parenteral Via d’entrada de medicaments o de nodriments diferent de la via digestiva, tals com la via intramuscular, la via intravenosa, etc.
6 f. [LC] [TRA] via d’aigua Orifici a l’obra viva del buc per on entra aigua dins la nau.
7 f. [LC] Ratlla o llista de diferent color, de diferent matèria, en una roba, un aliment, etc. El teixit és blau amb vies blanques. Les vies de la cansalada.
8 f. [FIA] via làctia Faixa lluminosa que es veu de nit en el cel, composta d’innombrables estels i nebuloses que no es poden distingir a ull nu, que correspon al perfil de la Galàxia.
via2
prep. [LC] Passant per, a través de. Línia Barcelona - Sant Vicenç via Vilafranca. La notícia va arribar via Canyameres.
viabilitat
1 f. [LC] Qualitat de viable.
2 f. [MD] Probabilitat que té un organisme de prosperar o de sobreviure.
viable
1 adj. [LC] Per on es pot circular.
2 1 adj. [LC] [MD] Apte a viure, dit especialment d’una criatura nada abans de temps.
2 2 adj. [LC] Que té probabilitats de prosperar. Un projecte viable.
viacrucis
m. [LC] [RE] CALVARI.
viador viadora
1 m. i f. [LC] VIANANT.
2 m. i f. [LC] Persona vivent en tant que es considera fent el seu camí devers la vida eterna.
viaducte
m. [LC] [TRG] [OP] Pont elevat per al pas d’una via de comunicació sobre una depressió del terreny.
vial
m. [LC] Caminal ample, ordinàriament amb arbres a cada costat.
vialet
m. [LC] CORRIOL1.
vianant
m. i f. [LC] Persona que fa camí per una via, que transita pels carrers.
vianda
f. [LC] [HO] Menjar2 1. Es proveïren de prou vianda per al llarg viatge. Van servir les millors viandes de la comarca.
viander
m. [LC] [IMF] [ED] Carner12 1.
viar
v. tr. [LC] Fer vies (en una cosa, especialment a la roba).
viarany
m. [LC] CORRIOL1.
viari -ària
1 adj. [LC] [TRG] Relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes. Xarxa viària.
2 adj. [LC] [EG] Que creix en els camins, en les vores dels camins i dels llocs calcigats.
viaró
m. [LC] CORRIOL1.
viat -ada
adj. [LC] [HO] [AGR] Que fa vies o ratlles de diferent color. Una roba viada.
viatge
1 1 m. [LC] Anada que hom fa per terra, per mar o per aire per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra ciutat, a un altre país. Un viatge a Amèrica. Un viatge de plaer. Un viatge al voltant del món. Ha caigut malalt durant el viatge. Emprendre un viatge. El viatge de nuvis.
1 2 [LC] viatge rodó Viatge que acaba en el punt de partida.
1 3 m. [LC] Visita que hom fa a una població, un país, etc., notablement distant del seu lloc de residència. Un viatge de mig any pel Nepal. Els viatges per l’espai interplanetari.
2 1 m. [LC] Anada i vinguda d’un lloc a un altre que hom fa una o diverses vegades, per transportar alguna cosa, fer una comissió, etc. Si porteu la furgoneta no us caldrà fer sinó dos viatges. Per a anar a avisar el metge ha hagut de fer tres viatges.
2 2 m. [LC] Càrrega transportada d’una vegada. Ja hem cremat cinc viatges de llenya.
3 1 m. [LC] bon viatge! a) Expressió usada per a acomiadar algú que emprèn un viatge.
3 1 [LC] bon viatge! b) Expressió usada irònicament per a manifestar satisfacció quan algú marxa o ha marxat.
3 2 [LC] mal viatge! Expressió usada per a denotar el sentiment que ens causa un fet enutjós.
viatger viatgera
1 m. i f. [LC] Persona que viatja. Els viatgers de segona els van fer anar a primera. Viatgers, al tren!
2 adj. [LC] Ocells viatgers.
viàtic
1 1 m. [LC] Provisió, en espècie o en diners, que porta amb ella la persona que fa un viatge.
1 2 m. [LC] Subvenció que percep un diplomàtic o un altre funcionari per a traslladar-se al punt on va destinat.
2 m. [RE] Sagrament de l’eucaristia que s’administra als malalts que estan en perill de mort.
viaticar
v. tr. [RE] [LC] Administrar el viàtic (a un malalt).
viatjador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que viatja.
2 adj. i m. i f. [LC] Que tendeix a viatjar.
viatjant
m. i f. [LC] [ECT] Dependent comercial que fa viatges per negociar compres o vendes.
viatjar
1 v. intr. [LC] Fer viatge, anar de viatge. M’agrada molt de viatjar. Preferia viatjar en tren que en avió. L’ambaixador viatjava sovint d’incògnit.
2 v. intr. [LC] [ECT] Fer de viatjant. Viatja per la casa Bosch.
3 v. intr. [LC] [ECT] Una cosa, ésser transportada d’un lloc a un altre. La mercaderia viatja a compte i risc de l’empresa.
vibra
1 f. [LC] [ZOR] Escurçó 1 i 2.
2 f. [HIG] Figura heràldica que representa un escurçó que devora un infant.
vibració
1 1 f. [LC] [FIF] Moviment periòdic de les partícules d’un cos elàstic que es mouen alternativament en direccions oposades a l’un costat i a l’altre de la posició d’equilibri. Entrar un cos en vibració.
1 2 f. [LC] [FIF] Moviment d’una partícula durant un període. L’amplitud d’una vibració. El nombre de vibracions.
2 f. [OP] [AQ] Tractament a què se sotmet el formigó acabat d’abocar a l’encofrat o al sot, si ha de servir de fonament, que consisteix a sotmetre’l a vibracions per tal d’expulsar-ne l’aire, fer-lo més compacte i impermeable, millorar-ne l’adherència al ferro de les armadures i augmentar-ne la resistència.
3 f. [FL] Procés d’emissió d’una consonant vibrant.
vibracionisme
m. [AR] Corrent artístic d’avantguarda aparegut a Barcelona a començ del segle XX que cercava una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme.
vibrador
1 m. [LC] Dispositiu que vibra o fa vibrar.
2 m. [OP] [AQ] Aparell emprat per a efectuar la vibració del formigó líquid, per tal de fer-lo penetrar entre les armadures i evitar la formació de bosses d’aire interiors.
3 m. [EE] Aparell electromagnètic que produeix vibracions mecàniques.
4 m. [EE] Dispositiu que, juntament amb una bobina d’inducció, produeix vibracions en una petita làmina flexible i té aplicacions en els timbres, brunzidors i altres avisadors acústics.
5 [AGA] vibrador d’arbres Aparell que sacseja mecànicament els arbres o les seves branques per fer-ne caure la fruita, les olives, les avellanes, etc.
vibràfon
m. [MU] Instrument de percussió de làmines d’acer, anàleg al xilòfon, que hom percudeix amb petits martells i produeix un so oscil·lant per mitjà de ressonadors especials.
vibrant
1 adj. [LC] [FIF] Que vibra. Una corda vibrant. Una veu vibrant.
2 1 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb una successió de contactes molt ràpids i breus entre dos articuladors, generalment l’àpex de la llengua i la regió alveolar. La segona consonant de ferro és una consonant vibrant.
2 2 [FL] vibrant múltiple Consonant vibrant.
2 3 [FL] vibrant simple Consonant bategant.
3 adj. [LC] ENTUSIÀSTIC.
vibrar
1 1 v. intr. [LC] [FIF] Estar en vibració. Les cordes vocals vibren durant l’articulació d’una b. Quan passarà el tren, els vidres vibraran.
1 2 v. intr. [LC] Produir un so en què es percep com un tremolor. Fer vibrar la veu.
2 1 intr. [LC] Tremolar sota l’efecte de l’emoció, d’un sentiment, etc. Sempre que parla de l’accident li vibra la veu.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Als seus ulls, hi vibrava el desig. La valentia que vibra en les seves paraules.
2 3 [LC] fer vibrar algú Excitar-li una viva emoció.
vibràtil
adj. [LC] Dotat d’un moviment de vibració. Òrgans vibràtils dels insectes.
vibratilitat
f. [LC] Qualitat de vibràtil.
vibratori -òria
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la vibració.
2 adj. [LC] [FIF] Constituït per una sèrie de vibracions. Moviment vibratori.
víbria
f. [LC] [AN] DRAC.
vibrió
m. [BI] Bacteri gramnegatiu del gènere Vibrio, de forma corba, curt, aerobi i anaerobi facultatiu, caracteritzat per la seva mobilitat gràcies a un flagel polar, pel fet que és oxidasapositiu i perquè descompon els sucres per fermentació.
vibrissa
[usat generalment en pl.]
f. [VE] [ZOA] Pèl tàctil del morro d’alguns mamífers.
viburn
m. [LC] [BOS] Arbust del gènere Viburnum, de la família de les caprifoliàcies, de fulles oposades, flors simpètales amb la corol·la plana o campanulada i fruit en baia.
vicari vicària
1 1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència, de falta, d’indisposició, etc. Els dos vicaris de la parròquia.
1 2 [RE] vicari apostòlic Prelat que administra un territori encara no erigit en diòcesi.
1 3 [LC] [RE] vicari capitular Eclesiàstic elegit per a regir una diòcesi quan hi ha la seu vacant.
1 4 [RE] vicari episcopal Eclesiàstic amb potestat ordinària per a ajudar el bisbe en el govern d’una part de la diòcesi o en una certa classe d’afers.
1 5 [LC] [RE] [PR] vicari general Eclesiàstic amb potestat ordinària per a ajudar el bisbe en el govern de tota la diòcesi.
1 6 [RE] vicari de Jesucrist Papa12 1.
2 m. [HIH] [PR] A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior al vescomte, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
3 adj. [EG] Que en una regió concreta substitueix una altra espècie que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals.
4 m. pl. [AGA] [BOS] Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles totes basals, amplament linears o ensiformes, i flors blanques o un xic groguenques, força grosses, disposades en inflorescència vistosa corimbiforme, originària de les terres mediterrànies càlides i cultivada com a ornamental (Ornithogalum arabicum).
vicaria
f. [LC] [RE] Vicariat, especialment oficina on despatxa el vicari.
vicarial
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al vicari o a la funció de vicari.
vicariant
1 adj. [MD] Que fa la funció d’un altre òrgan quan aquest és insuficient.
2 adj. [EG] Vicari 3.
vicariat
1 1 m. [LC] [RE] Ofici o dignitat de vicari.
1 2 m. [LC] [RE] Temps que dura l’ofici de vicari.
2 m. [LC] [RE] Territori de la jurisdicció d’un vicari.
vice-
[LC] Prefix que indica un ofici o una dignitat immediatament inferior al designat pel radical i que en certs casos pot assumir-ne les funcions. Ex.: vicealmirall, viceconsellera, vicecònsol, vicegerent, vicelegat, vicepresidenta, vicerector, vicesecretari.
vicealmirall vicealmirallessa
m. i f. [HIH] [DE] [TRA] Oficial de l’armada de grau immediatament inferior a almirall.
vicealmirallat
m. [LC] [TRA] [DE] Càrrec de vicealmirall.
vicecanceller
1 m. [HIH] [PR] Oficial de la cancelleria reial catalanoaragonesa que substituïa el canceller en cas d’absència d’aquest i l’ajudava quan era present.
2 m. [HIH] [PR] Oficial reial que presidia el Consell d’Aragó.
vicecancelleria
f. [HIH] Càrrec o ofici de vicecanceller.
viceconsolat
1 m. [LC] [DR] Càrrec de vicecònsol.
2 m. [LC] [DR] Oficina del vicecònsol.
vicegerència
1 f. [LC] Càrrec de vicegerent.
2 f. [LC] [AD] Oficina del vicegerent.
vicelegació
f. [LC] Funció de vicelegat.
vicennal
1 adj. [LC] Que dura vint anys.
2 adj. [LC] Que té lloc cada vint anys.
vicenni
m. [LC] Període de vint anys.
vicepresidència
1 f. [LC] Càrrec de vicepresident.
2 f. [LC] [AD] Oficina del vicepresident.
vicerectorat
1 m. [LC] Càrrec de vicerector.
2 m. [LC] [AD] Oficina del vicerector.
vicesecretaria
f. [LC] Càrrec de vicesecretari.
vicesenescal
m. [HIH] [PR] Funcionari palatí, a la cort comtal de Barcelona, que ajudava el senescal i el substituïa en les seves absències.
viceversa
adv. [LC] Invertint l’ordre de dos termes, al contrari. Ens van fer traslladar tots els llibres de la banda esquerra a la dreta, i viceversa.
vici
1 1 m. [LC] Disposició habitual a les coses contràries al bé i a la llei moral. Tenir el vici de dir mentides, de desobeir els seus superiors. Lliurar-se al vici.
1 2 m. [LC] Apetit d’una cosa que ens porta a usar-ne freqüentment, a no saber-nos-en abstenir. El vici de glotonia. El fumar en molts constitueix un vici.
1 3 m. [LC] PER EXT. Tinc el vici de dir sempre la veritat.
2 1 m. [LC] Defecte físic, imperfecció, amb caràcter congènit o definitiu, especialment que altera quelcom en la seva essència. Un vici de conformació. Un vici de pronunciació. Vici de forma.
2 2 m. [IMF] Deformació lleugera i persistent d’una fusta sobrevinguda per una causa congènita, sumada generalment a un agent exterior.
2 3 [DR] vici ocult Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.
viciable
adj. [LC] CORRUPTIBLE.
viciador -a
adj. [LC] Que vicia.
viciar
1 v. tr. [LC] Fer tornar viciós. Activitats que vicien el jovent.
2 v. tr. [LC] Fer contraure (a algú) un vici, fer contraure una imperfecció que altera l’essència (d’una cosa), en treu la validesa o la força. Els prejudicis vicien l’observació. Viciar l’aire.
3 intr. pron. [LC] AVICIAR-SE.
viciat -ada
adj. [IMF] Guerxat, torçat o balcat, s’aplica a una peça de fusta.
viciós -osa
1 adj. [LC] Que té un vici o vicis, donat al vici. És un home viciós. Viciós en el fumar i en res més. Una conformació viciosa. Una pronunciació viciosa. Un raonament viciós.
2 adj. [LC] Que constitueix o perilla d’esdevenir un vici. El fumar és viciós.
viciosament
adv. [LC] D’una manera viciosa.
viciositat
f. [LC] Qualitat de viciós.
vicissitud
[usat generalment en pl.]
f. [LC] Successió d’una cosa a una altra tota diferent, alternativa d’esdeveniments pròspers i adversos. Les vicissituds de la fortuna. Les vicissituds de la vida.
vicissitudinari -ària
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les vicissituds.
víctima
1 f. [LC] [RE] [AN] Persona o animal oferts en sacrifici a la divinitat.
2 f. [LC] Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, per algú o alguna cosa. Ha estat víctima del seu heroisme.
3 f. [LC] Persona sacrificada a l’odi, a la venjança d’algú, que algú fa patir. Les víctimes del tribunal revolucionari. El pobre home ha estat la víctima dels seus fills.
4 f. [LC] Persona o animal que pateix la mort o un dany a causa d’un accident, un desastre natural, etc. Sortosament, l’incendi no ha causat cap víctima.
victimari
m. [AN] [PR] El qui, en els sacrificis, assistia el sacerdot, encenent el foc, lligant la víctima i subjectant-la.
victimisme
m. [LC] Actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima.
victimista
adj. [LC] Que tendeix a practicar el victimisme. Exercir una política victimista.
víctor
[usat generalment en pl.]
m. [LC] Crit de joia amb què s’aclama algú.
victorejar
v. tr. [LC] Aclamar amb víctors (una persona, una acció). El públic victorejà la guanyadora.
victorià -ana
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’època en què, a la Gran Bretanya, regnava la reina Victòria.
2 adj. [HIH] Propi d’aquesta època.
victòria1
1 1 f. [LC] Acció de vèncer o guanyar un enemic, un adversari, un antagonista, en una guerra, una batalla, una lluita, una contesa, etc. La victòria dels algerians sobre els francesos. La victòria dels anglesos a Gibraltar. La victòria dels jugadors francesos. Guanyar, emportar-se, la victòria. Un cant de victòria.
1 2 [LC] victòria pírrica Victòria que no dona cap benefici.
2 1 f. [AR] Personificació de la victòria.
2 2 f. [AR] Representació plàstica de la victòria o de la deessa Victòria.
victòria2
f. [LC] [TRG] Carruatge de quatre rodes, amb dos seients i capota.
victoriat
m. [NU] Moneda romana d’argent amb el tipus de la Victòria i pes inferior al denari.
victoriós -osa
1 adj. [LC] Que ha aconseguit la victòria. L’exèrcit victoriós. El jugador victoriós.
2 adj. [LC] En què hom ha obtingut la victòria. Després d’un seguit de combats victoriosos.
victoriosament
adv. [LC] D’una manera victoriosa.
vicunya
1 f. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels camèlids, semblant a la llama, que viu als Andes i és molt apreciat per l’excel·lent qualitat de la seva llana (Lama vicugna).
2 f. [LC] [IT] Teixit fabricat amb el pèl de la vicunya.
3 f. [LC] [IT] Imitació d’aquest teixit en llana.
vida
1 1 f. [LC] [BI] Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi. Éssers dotats de vida. Vida vegetativa, animal. Ple de vida. No donar un ferit senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança.
1 2 f. [LC] PER EXT. La vida de l’ànima. La vida intel·lectual. Un drama ple de vida.
1 3 [LC] l’altra vida Persistència de l’ànima després de la mort.
1 4 [LC] anar a millor vida [o passar a millor vida] Morir 1 1.
1 5 [LC] anar-hi la vida Haver-hi perill de mort. Vaig deixar de fumar perquè m’hi anava la vida.
1 6 [LC] ésser de poca vida Ésser de físic insignificant, o poc menjador.
1 7 [LC] ésser de vida Ésser molt menjador.
1 8 [LC] estar entre la vida i la mort Estar a punt de morir, molt greu.
1 9 [LC] la bossa o la vida! V. BOSSA.
1 10 [LC] perdre la vida Morir de mort violenta, inesperada.
1 11 [LC] [RE] vida espiritual Exercitació de l’esperit amb vista a la perfecció o l’enriquiment moral o religiós.
1 12 [LC] [FIA] [BI] vida extraterrestre Fenomen vital originat en un cos celeste distint de la Terra.
2 1 f. [LC] Durada de la vida, successió de fenòmens pels quals es manifesta. La vida de l’ésser humà és curta. T’ho agrairé tota la vida. Mai de la vida. En ma vida no he vist una cosa semblant.
2 2 [LC] de per vida loc. adv. Per sempre.
2 3 [LC] en vida de loc. prep. Durant la vida de, vivint. En vida del pare, els diumenges solíem menjar tortell per postres.
2 4 [LC] vida mitjana Mitjana del nombre d’anys que podrà viure una persona, segons càlculs estadístics de probabilitats.
3 1 f. [LC] Totalitat de les accions i de les ocurrències esdevingudes a algú durant la seva vida.
3 2 f. [LC] BIOGRAFIA. Escriure la vida d’algú.
3 3 [LC] la vida i miracles Conjunt de fets i peripècies, tant positius com negatius, que hom ha viscut. Sempre m’explica la vida i miracles de la seva germana.
4 1 f. [LC] Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l’ocupació, el caràcter, etc. La vida d’artista. La vida del camp. La vida de fadrí, de solter. Una vida activa. Es dedicava a la vida contemplativa. La vida religiosa. Una vida de plaers, de privacions. Aquell home li fa la vida impossible. Vida pública, vida privada.
4 2 [LC] ésser de la vida Dedicar-se a la prostitució.
4 3 [LC] fer vida marital Viure com cònjuges.
4 4 [LC] fer vida d’anacoreta Dur una vida retirada.
4 5 [LC] fer vida de canonge Fer vida tranquil·la, regalada.
4 6 [LC] mala vida a) Manera de viure no concorde amb la moral establerta. Dedicar-se a la mala vida. Un home, una dona, de mala vida.
4 6 [LC] mala vida b) Manera de viure sotmesa a grans molèsties. Donar una mala vida a algú.
4 7 [LC] vida còmoda Vida tranquil·la, allerada, exempta de dificultats, en què hom gaudeix de comoditats.
5 1 f. [LC] Mitjans de subsistència. Un país en què la vida és cara. Fer la vida a algú.
5 2 [LC] per la vida es perd la vida Expressió que significa que per guanyar-se la vida es perd la salut.
6 1 f. [LC] Conjunt de tots els éssers vius.
6 2 [LC] [AGF] vida salvatge Conjunt d’éssers vius que viuen en un estat natural.
vidalba
f. [LC] [BOS] Liana de la família de les ranunculàcies, robusta, de tiges sovint molt gruixudes i llargues, fulles pinnaticompostes, oposades i caduques, amb els folíols dentats o lobulats, i amb el pecíol capaç d’entortolligar-se, flors d’un blanc trencat amb quatre pètals, en inflorescències corimbiformes, i fruit format per nombrosos aquenis terminats en una llarga aresta plomosa, freqüent als boscos i a les bardisses humides (Clematis vitalba).
vidalbar
m. [BOC] Lloc poblat de vidalbes.
vidalbí
m. [LC] [BOS] DOLÇAMARA.
vidassa
f. [LC] Vida regalada.
vídeo
1 m. [EL] [CO] [LC] Tècnica d’enregistrament i de reproducció, mitjançant suport magnètic, de la imatge i del so.
2 m. [EL] Banda de freqüències corresponent als senyals d’informació d’imatge en els sistemes de televisió.
3 m. [EL] Magnetoscopi domèstic.
video-1
[EL] [LC] Forma prefixada del mot ll. video, ‘jo veig’, que indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals. Ex.: videofreqüència, videoart, videoclip.
video-2
[LC] Prefixoide del mot videocasset. Ex.: videoteca, videoclub.
videocasset
f. [EL] [CO] Casset per a l’enregistrament i la reproducció de senyals de vídeo i d’àudio.
videoclip
m. [CO] [MU] Curtmetratge filmat en vídeo que il·lustra una composició musical.
videoclub
m. [LC] Botiga dedicada al lloguer, venda o intercanvi de pel·lícules, jocs, etc., enregistrats en suports de format analògic o digital.
videoconferència
f. [IN] Reunió en què els participants, físicament allunyats, estableixen la comunicació rebent i enviant les imatges i el so a través de línies de comunicació.
videodisc
m. [PE] Disc òptic que permet enregistrar i reproduir senyals de vídeo i d’àudio.
videòfon
m. [CO] Telèfon que permet d’establir simultàniament una comunicació acústica i una de visual.
videofonia
f. [TC] Transmissió d’imatges per línia telefònica.
videojoc
m. [JE] [LC] Joc interactiu en suport electrònic que pot ésser executat en un ordinador o en una consola de joc, i en el qual l’usuari controla l’acció que es desenvolupa a la pantalla per mitjà d’un teclat, d’un ratolí o d’una palanca de control.
videoteca
1 1 f. [LC] [BB] Lloc que conté una col·lecció ordenada de videocassets.
1 2 f. [BB] Moble per a guardar-hi videocassets.
2 f. [LC] [BB] Col·lecció de videocassets.
videotext
m. [TC] [IN] Sistema interactiu de transmissió de textos informatitzats que permet consultar sobre una pantalla equipada amb un descodificador informacions procedents d’una o més bases de dades.
vídia
m. [EI] Material molt dur constituït per un aglomerat de carburs de certs metalls, com el tungstè, el titani o el molibdè, amb cobalt o níquel com a lligants, emprat en la fabricació de plaquetes per a eines.
vidicó
m. [TC] Tub analitzador de televisió basat en l’efecte fotoelèctric intern o fotoconducció.
vidiella
1 f. [LC] [BOS] Liana semicaducifòlia de la família de les ranunculàcies, semblant a la vidalba, però menys robusta, de fulles dues vegades pinnades amb els folíols coriacis, enters o a penes lobats, i aquenis amb una aresta força més curta, que es fa sobretot en els alzinars i les garrigues (Clematis flammula).
2 f. [ZOA] [LC] [MD] CORDÓ UMBILICAL.
vidrat -ada
1 adj. [LC] Format en part per un vidre o per vidres. Una porta vidrada.
2 1 adj. [LC] [AQ] [AR] Cobert d’un vernís vítric, s’aplica a una ceràmica o a una rajola.
2 2 adj. [LC] Que sembla vidre.
vidre
1 1 m. [LC] [IMF] [QU] Substància amorfa, transparent o translúcida, dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, resistent a l’acció química de la majoria de substàncies, feta fonent una mescla de sílice i carbonat de sodi o de potassi amb petites quantitats d’altres bases, i a la qual es poden donar diferents coloracions mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics. Un càntir de vidre. Objectes de vidre. Vidre volador. Vidre senzill, vidre doble. Vidre imprès o privilegiat.
1 2 [QU] vidre flint Cristall brillant que consta essencialment de silicat de plom i potassi.
1 3 [QU] [GL] vidre soluble Metasilicat de sodi.
2 1 m. [LC] [FIF] Objecte de vidre. Un vidre de rellotge. Els vidres de les ulleres. Vidres de color. Mirar el sol amb un vidre fumat.
2 2 [LC] [FIF] vidre de multiplicar Lent d’augment.
2 3 m. [LC] Làmina de vidre o d’una altra matèria translúcida que es col·loca a les portes, a les finestres, etc., i que impedeix el pas de l’aire exterior però no el de la claror. Els nens han romput el vidre de la finestra d’un cop de pilota.
3 m. [GL] [GLG] Matèria sòlida amorfa formada pel refredament sobtat d’un magma, típica de les roques volcàniques.
vidrenc -a
adj. [LC] De la naturalesa del vidre.
vidret
m. [IT] Malló de vidre que se sol emprar en el treball de la seda.
vidriaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] VIDRIER, VIDRIERA.
vidriat -ada
adj. [LC] [AQ] [AR] VIDRAT.
vidrienc -a
adj. [LC] VIDRENC.
vidrier -a
1 1 adj. [LC] [EI] [IMI] Relatiu al vidre. Indústria vidriera.
1 2 adj. [LC] Que és de vidre o té vidres. Una porta vidriera.
2 1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven, talla i instal·la vidres plans.
2 2 m. i f. [PR] [AR] Vitraller, vitrallera.
vidriera
1 f. [LC] [IMI] Bastidor amb vidres aguantats per llistons, per a tancar una finestra, una porta, etc., sense privar l’accés de la llum.
2 f. [IMF] Porta de botiga i d’interior d’un habitatge, d’un passadís, d’un menjador o d’una sala que conté un o més vidres.
vidrieria
1 f. [IMI] Ofici o indústria de vidrier.
2 f. [LC] [IMI] [AR] Obrador o botiga de vidrier.
3 f. [AR] VITRALLERIA.
vidriol
1 m. [ZOR] Rèptil saure de la família dels ànguids, sense potes, de color daurat o de coure pel dors, que llisca pels herbeis humits com una serp (Anguis fragilis).
2 1 m. [QU] [LC] [GL] OBS. Sulfat d’un metall pesant.
2 2 [QU] [GL] OBS. vidriol blanc Sulfat de zinc.
2 3 [QU] [GL] OBS. vidriol blau Sulfat de coure.
2 4 [QU] [GL] OBS. vidriol verd Sulfat de ferro.
vidriola
f. [LC] GUARDIOLA.
vidriós -osa
1 adj. [LC] Que s’assembla al vidre pel seu llustre, per la facilitat amb què es trenca.
2 1 adj. [LC] Difícil de tractar perquè pot fàcilment ferir la susceptibilitat d’algú. Un afer vidriós.
2 2 adj. [LC] Que es ressent fàcilment. Un noi vidriós. Un geni vidriós.
vidriositat
f. [LC] Condició de vidriós.
vidu vídua
1 adj. i m. i f. [LC] [DR] [HIG] Que ha perdut el seu cònjuge per mort i no s’ha tornat a casar. Va restar vidu als trenta-cinc anys. S’ha casat amb una vídua.
2 adj. [AF] En tip., que és excessivament curt al final del paràgraf, s’aplica a una línia de text.
3 1 f. pl. [LC] [BOS] Herba de la família de les dipsacàcies, semblant a l’escabiosa, però de fulles no tan dividides, flors d’un rosa violaci i fruit sense collar membranós i amb cinc llargues arestes obertes en estrella, que es fa a les pastures seques mediterrànies i als arenals litorals, algunes races de la qual, cultivades en jardineria, fan flors d’un púrpura fosc (Scabiosa atropurpurea).
3 2 [LC] [BOS] vídues bordes Herba de la família de les dipsacàcies, un poc semblant a l’escabiosa, de fulles pinnatífides o pinnatipartides, flors violàcies o roses en capítols terminals i fruit coronat per un apèndix en forma de cúpula que porta nombroses arestes dretes, que es fa als prats, a les pastures seques i en replans de roca (Knautia arvensis).
vidual
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la viduïtat.
viduatge
m. [LC] VIDUÏTAT.
viduïtat
1 f. [LC] Estat de vidu.
2 f. [LC] Temps durant el qual una persona és vídua.
vieira
f. [ED] [ZOI] PETXINA DE PELEGRÍ.
vienès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Viena.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Viena o als seus habitants.
vietnamita
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Vietnam.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Vietnam o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua austroasiàtica parlada al Vietnam.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al vietnamita.
vigatà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Vic.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Vic o als seus habitants.
vigència
1 f. [LC] Qualitat de vigent.
2 f. [LC] Temps en què una cosa és vigent.
vigent
adj. [LC] [AD] Que vigeix.
vigèsim -a
1 adj. [LC] [MT] VINTÈ.
2 m. [LC] Participació d’una vintena part en un bitllet de loteria.
vigesimal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al vint o a la vintena.
2 adj. [LC] Que procedeix o es compta per vintenes.
vigilància
1 1 f. [LC] [DE] Acció de vigilar. Aquests treballs volen molta vigilància. Sostreure’s a la vigilància d’algú.
1 2 f. [LC] Organització o instal·lació establerta per a vigilar. Servei de vigilància.
2 f. [HIG] En heràld., pedra que la grua porta a la pota dreta alçada.
3 f. [PS] Grau elevat d’eficiència en el nivell de les coordinacions nervioses involuntàries, corresponent a l’atenció en el pla dels processos psicològics.
vigilant
1 adj. [LC] Que vigila.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada de vigilar. Els vigilants nocturns.
vigilantment
adv. [LC] Amb vigilància.
vigilar
1 v. tr. [LC] [DE] Estar atent al que pot o ha de fer (algú o alguna cosa). És un home que cal vigilar. Vigilar un pres perquè no s’escapi.
2 v. tr. [LC] [DE] Estar atent (a un comportament). Vigilar les accions d’algú. Vigilar que es compleixin les ordres.
3 v. tr. [LC] [DE] Estar atent al que pot ocórrer (en un lloc), especialment per prevenir un perill. Vigileu la porta: que no entri ningú. Si no vigiles cauràs. Vigila!
vigília
1 1 f. [LC] Dia que en precedeix un altre, especialment una festivitat. La vigília de Nadal.
1 2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Dies propers a un esdeveniment. Vigílies d’exàmens.
1 3 [LC] felices vigílies! Expressió de felicitació a algú que l’endemà celebra alguna cosa, especialment l’aniversari o el sant.
2 1 f. [LC] [RE] Dejuni que es fa el dia abans d’una festa. Menjaven llegums cuits amb cansalada si no era vigília.
2 2 f. [RE] Celebració litúrgica nocturna, especialment la de Nadal i la de Pasqua.
3 1 f. [LC] Mancança de son.
3 2 f. [LC] Acció d’estar despert. Tota la nit se l’havia passada entre son i vigília.
vigir
v. intr. [LC] [AD] Una llei, un costum, etc., estar en vigor. Aquest decret ja no vigeix.
vigor
1 1 m. o f. [LC] Força activa del cos, de l’esperit. Un jove ple de vigor. El vigor de la joventut. Amb els anys es perd el vigor.
1 2 m. o f. [LC] PER EXT. Terra verge, plena de vigor.
1 3 [BI] vigor híbrid HETEROSI.
2 [LC] [AD] [DR] en vigor loc. adv. En estat de tenir efecte, amb força per a actuar. Estar, posar, una llei en vigor. El conveni entrarà en vigor el mes vinent.
3 m. o f. [AGA] Conjunt de qualitats d’un vi que afecta el tast i l’aroma.
vigoria
f. [LC] Vigor gran.
vigorització
f. [LC] Acció de vigoritzar.
vigoritzador -a
1 adj. [LC] Que vigoritza.
2 1 adj. [MD] Tonificant, reforçant i reconstituent.
2 2 m. [MD] Medicament vigoritzador.
vigoritzar
v. tr. [LC] Donar vigor (a algú o a alguna cosa). L’aire fresc vigoritza els pulmons.
vigorós -osa
adj. [LC] Que té vigor. Un cavall vigorós. Un esperit vigorós. Un estil vigorós.
vigorosament
adv. [LC] D’una manera vigorosa.
viking -a
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble mariner escandinau que s’expandí per les costes europees.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als vikings. Art viking. Nau vikinga.
vil
1 1 adj. [LC] De molt baixa condició. Un vil vassall.
1 2 adj. [LC] PER EXT. De vil condició. A vil preu.
2 1 adj. [LC] Menyspreable pels seus baixos sentiments o capteniments. Una ànima vil. Un vil calumniador.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Una vil calúmnia, traïció.
vila
1 1 f. [LC] [HIH] [AQ] Població agrupada que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis amb què es distingeix dels pobles. Vinc de pagès però visc a vila.
1 2 [AQ] vila franca Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.
2 1 f. [LC] Nucli d’una població diferenciat de la resta del terme.
2 2 [LC] fora vila loc. adv. Fora del nucli de població, al camp.
vilà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Que és incivil i grosser.
2 m. i f. [LC] ANT. Habitant d’una vila o d’un poble.
vilafranquí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Vilafranca.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Vilafranca o als seus habitants.
vilania
1 f. [LC] Qualitat de vilà.
2 f. [LC] Acció pròpia d’un vilà, acció roïna.
vilanoví -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Vilanova.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Vilanova o als seus habitants.
vila-realenc -realenca
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Vila-real.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Vila-real o als seus habitants.
vilatà -ana
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la vila.
2 adj. i m. i f. [LC] Que viu en una vila.
vilatge
m. [LC] Població, especialment poc important.
vilatjà -ana
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un vilatge.
2 adj. i m. i f. [LC] Que viu en un vilatge.
viler1 -a
adj. i m. i f. [LC] Vilatà 2.
viler2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Vila Joiosa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Vila Joiosa o als seus habitants.
vilesa
1 f. [LC] Qualitat de vil.
2 f. [LC] Acció pròpia d’una persona vil.
vilipendi
m. [LC] Menyspreu, denigració, de què és objecte una persona o una cosa.
vilipendiar
v. tr. [LC] Tenir per vil.
vilipendiós -osa
adj. [LC] Que implica vilipendi.
vil·la
1 f. [LC] [HIH] [AQ] Casa d’estiueig situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
2 1 f. [AQ] Casa de camp de l’època romana.
2 2 f. [GG] [HIH] Gran casa rural que constitueix el centre d’un extens domini amb una explotació agrícola i ramadera, sovint d’origen medieval o antic.
villancet
1 m. [FLL] [MU] Cançó breu d’origen o d’imitació popular, acompanyada d’estrofes, característica de la poesia castellana i tractada polifònicament durant el Renaixement.
2 m. [LC] [FLL] [MU] Nadala 2 1.