-antrop -antropa
[LC] Forma sufixada del mot gr. ánthropos, ‘home’, ‘ésser humà’. Ex.: misantrop, pitecantrop.
-antropia
[LC] Forma sufixada derivada d’-antrop, derivat del mot gr. ánthropos, ‘home’, ‘ésser humà’. Ex.: licantropia.
antròpic -a
adj. [EG] [MD] [FS] Relatiu o pertanyent a l’home o a la seva acció. Degradació antròpica de la natura.
antropo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ánthropos, ‘home’ ‘ésser humà’. Ex.: antropobiologia, antropogeografia, antropografia, antropolatria, antropòfit, antropòfob.
antropocèntric -a
adj. [LC] [FS] [AN] Relatiu o pertanyent a l’antropocentrisme.
antropocentrisme
m. [LC] [FS] [AN] Doctrina que considera l’home com el centre de l’univers.
antropocòria
f. [BO] Disseminació de les diàspores per l’acció humana, sovint involuntària.
antropòfag -a
adj. i m. i f. [LC] [AN] Que menja carn humana. Un poble antropòfag. Una tribu antropòfaga. Un antropòfag.
antropofàgia
f. [LC] [AN] Habitud de menjar carn humana.
antropòfil -a
adj. [BO] [EG] Que, en contacte amb l’home o amb el seu medi, troba condicions particulars favorables per a disseminar-se o desenvolupar-se. Fongs antropòfils.
antropofòbia
f. [LC] [PS] Aversió morbosa envers la societat humana.
antropogènic -a
1 adj. [EG] Relatiu o pertanyent a l’acció dels éssers humans.
2 adj. [EG] Que és produït pels éssers humans.
antropogeografia
f. [GG] Part de la geografia que estudia la distribució dels grups ètnics sobre la Terra.
antropoide
1 adj. [LC] [ZOM] [ZOA] Semblant a l’home, s’aplica especialment als simis que tenen molta semblança amb l’home, com ara el ximpanzé, el gibó, el goril·la o l’orangutan.
2 m. [ZOM] [ZOA] Simi antropoide.
antropòleg antropòloga
m. i f. [LC] [AN] [PR] Persona versada en antropologia.
antropologia
1 f. [LC] [AN] [FS] Disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, com ara la zoològica, la social o la cultural.
2 [FS] antropologia biològica Disciplina que estudia l’home com a ésser biològic.
3 [AN] [FS] antropologia cultural Disciplina que estudia l’home com a ésser cultural o social.
4 [FS] antropologia filosòfica Branca de la filosofia que estudia l’essència de l’home i el seu lloc en el món.
5 [FS] antropologia física ANTROPOLOGIA BIOLÒGICA.
6 [PO] [FS] antropologia política Branca de l’antropologia que s’ocupa de l’estudi de les relacions de poder, especialment en societats primitives.
7 [AN] [FS] antropologia social ANTROPOLOGIA CULTURAL.
antropològic -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a l’antropologia.
antropomància
f. [AN] Endevinació fundada en l’examen de les vísceres humanes.
antropometria
f. [BI] [AN] Branca de l’antropologia que estudia les mesures de les diferents parts del cos humà i determina llurs proporcions.
antropomètric -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’antropometria.
antropomorf -a
1 adj. [LC] Que té la figura d’home, que té retirança a l’home. Simis antropomorfs.
2 1 m. pl. [ZOM] Grup de primats sense cua, els més pròxims i semblants als humans, integrat per simis pertanyents als catarrins, que comprèn la família dels hilobàtids, amb els gibons, i la dels pòngids, amb l’orangutan, el ximpanzé i el goril·la.
2 2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
antropomòrfic -a
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a l’antropomorfisme.
2 adj. [LC] [FS] Antropomorf 1. Sistema de visió antropomòrfic.
antropomorfisme
1 m. [LC] [FS] [AN] Atribució de característiques humanes als fenòmens naturals, deïtats, animals, objectes, etc.
2 m. [RE] Doctrina d’una antiga secta cristiana que atribueix a Déu la figura, els sentiments, les passions, etc., de l’home.
antropomorfista
1 adj. [AN] [FS] Antropomòrfic 1. Religió antropomorfista.
2 m. i f. [LC] [AN] [FS] Persona que atribueix característiques humanes als fenòmens naturals, deïtats, animals, objectes, etc.
antropomorfita
m. i f. [RE] Adepte de la doctrina de l’antropomorfisme.
antropònim
m. [FL] Nom propi de persona.
antroponímia
f. [FL] Branca de l’onomàstica que estudia els antropònims.
antroponímic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’antroponímia.
antuixà
m. [LC] ANT. Tros de carrer de davant la porta d’una casa.
antull
m. [LC] Capritx 1.
antulladís -issa
adj. [LC] Que té antulls.
antullar-se
v. intr. pron. [LC] Una cosa, ésser objecte d’un antull o capritx. Compren tot el que se’ls antulla.
anturi
m. [AGA] [BOS] Planta del gènere Anthurium, de la família de les aràcies, de fulles cordiformes i flors en espàdix, amb les espates florals vistoses, de colors diversos, originària dels tròpics i cultivada com a ornamental.
anual
1 1 adj. [LC] Que dura un any. Un càrrec anual.
1 2 adj. [LC] Que s’esdevé cada any. Les festes anuals del poble.
2 1 adj. [BO] En bot., que compleix el seu desenvolupament en un període inferior a un any, de manera que floreix i fructifica i a continuació mor, dintre d’un any.
2 2 f. [BO] TERÒFIT.
anualitat
f. [LC] [ECT] Renda, paga, quota, d’un any.
anualment
adv. [LC] Cada any. Aquesta feina concreta, la cobra anualment.
anuari
1 m. [LC] [BB] [FIA] Publicació anual que conté les informacions corresponents a un any, relatives a una institució o a una activitat determinada. Anuari d’Instrucció Pública. Anuari astronòmic.
2 m. [LC] Llibre de notes per a tot l’any.
anuència
f. [LC] CONSENTIMENT. Això no es pot fer sense la seva anuència.
anuent
adj. [MD] [ZOA] múscul anuent V. MÚSCUL.
anulació
1 f. [LC] Formació d’anells.
2 f. [LC] Formació circular o semblant a l’anell.
anular
1 adj. [LC] [FIA] Que té forma d’anell. Nebulosa anular. Eclipsi anular. Cromosoma anular.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’anell. El dit anular.
3 m. [LC] Quart dit de la mà, en què es posen ordinàriament els anells.
anul·labilitat
f. [DR] Condició d’un acte jurídic o negoci jurídic afectat per un vici o un defecte legal al qual excepcionalment l’ordenament no aplica la sanció normal de nul·litat, ans es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d’impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini establert, i té mentrestant o una vegada finalitzat el termini plens efectes jurídics.
anul·lable
adj. [LC] [DR] Que es pot anul·lar.
anul·lació
f. [LC] Acció d’anul·lar o d’anul·lar-se; l’efecte. Anul·lació d’una sentència.
anul·lador -a
adj. i m. i f. [LC] Que anul·la.
anul·lament
m. [LC] Acció d’anul·lar.
anul·lar
1 1 v. tr. [LC] Tornar nul.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La seva fermesa m’anul·la.
1 3 intr. pron. [LC] El camp magnètic es va afeblint fins a anul·lar-se. Casar-se i anul·lar-se, tot u.
2 tr. [LC] [DR] [AD] Deixar sense efecte (una llei, un tractat, una disposició), llevar-ne valor o força.
anul·latiu -iva
adj. [LC] Que té poder d’anul·lar. Una sentència anul·lativa.
anunci
1 m. [LC] Acció d’anunciar; l’efecte.
2 m. [LC] [AD] [CO] Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic. La plana d’anuncis del periòdic. Anunci de defunció, de casament.
3 m. [CO] Discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre un producte, una marca o un servei.
4 m. [CO] Original preparat per a ésser publicat, o que ja ho ha estat, que conté un missatge publicitari.
5 m. [MD] Suport, en forma de cartells, fullets, pel·lícules, etc., que conté missatges persuasius.
anunciació
1 f. [LC] Acció d’anunciar.
2 f. [LC] [RE] Festa catòlica en què se celebra la visita de l’arcàngel Gabriel a la Verge Maria per anunciar-li que seria mare del Messies.
anunciador -a
adj. [LC] Que anuncia. Cartell anunciador.
anunciament
m. [LC] Anunci 1.
anunciant
1 m. i f. [LC] [CO] Persona que anuncia.
2 m. i f. [CO] Empresa, organisme o persona que persegueix la difusió d’un producte per mitjà de la publicitat.
anunciar
1 1 v. tr. [LC] Donar notícia pública o la primera notícia (d’alguna cosa), fer saber. Ja han anunciat les festes. La premsa d’avui anuncia la reunió de caps d’estat. Els apòstols, encarregats d’anunciar l’evangeli als gentils.
1 2 v. tr. [LC] Donar notícia de l’arribada, de la presència (d’algú). Us vinc a anunciar la visita dels meus pares.
2 tr. [LC] [CO] Divulgar l’existència o les qualitats (de productes comercials, serveis, etc.), per atreure compradors o clients. Anunciar un detergent.
anunciata
f. [LC] [RE] Representació popular del passatge bíblic que narra l’aparició de l’àngel als pastors de Betlem anunciant-los la naixença del Senyor.
anur -a
1 adj. [LC] [ZOA] Sense cua.
2 1 m. pl. [ZOR] Grup d’amfibis de cap relativament gran i de cos rabassut, mancats de cua en estat adult, amb extremitats ben desenvolupades i sovint bons saltadors, que inclou les granotes i els gripaus.
2 2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
anuresi
f. [MD] Absència de miccions deguda a la retenció d’orina a la bufeta.
anúria
f. [MD] Absència de secreció urinària.
anus
1 m. [LC] [MD] [ZOA] Orifici del final del tub digestiu, a través del qual l’animal expulsa les matèries fecals.
2 [MD] [ZOA] anus contra natura Obertura de l’intestí feta a la paret de l’abdomen, de manera que per aquesta obertura són expulsades les matèries fecals.
anvers
1 m. [LC] [NU] Cara, costat d’una moneda o d’una medalla que porta la imatge o la inscripció principal.
2 m. [BO] Cara superior d’una fulla o d’un altre òrgan laminar.
3 1 m. [BB] [AF] Cara anterior d’un full manuscrit o imprès.
3 2 m. [BB] En un llibre, full que és a la dreta del lector i que porta la numeració senar.
anxiolític -a
adj. i m. [MD] ANSIOLÍTIC.
anxova
f. [LC] [ZOP] Seitó, especialment l’adobat amb sal.
anxovat -ada
1 adj. [LC] Que no té ventilació. Una habitació anxovada.
2 adj. [LC] Atapeït. La gentada seguia el discurs anxovada a la plaça.
anxovera
f. [LC] [AGP] SEITONERA.
any
1 1 m. [LC] [FIA] [HIH] Durada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol, presa com a unitat de temps. Ha estat dos anys a Roma. Al cap de tres anys. Avui fa l’any que vas arribar d’Amèrica. Prendre un criat per un any. La Guerra dels Set Anys. Un noi de dotze anys. Quan tindràs els meus anys, la meva edat. Qui dia passa any empeny.
1 2 [LC] any de comiat Any de temps que es dona al masover quan se’l treu de la masia.
1 3 [LC] any de plor Primer any de viduïtat.
1 4 [LC] [RE] any sabàtic a) Any en què els jueus havien de deixar reposar llurs terres, cosa que s’esdevenia cada set anys.
1 4 [LC] [PE] any sabàtic b) Llicència amb sou d’un any o d’un altre període de temps que concedeixen algunes universitats al professorat, amb finalitats científiques i d’investigació.
1 5 [LC] anys i panys Molts anys. Va sacrificar anys i panys a l’estudi.
1 6 [LC] anys passats Anys enrere.
1 7 [LC] d’anys loc. adj. D’edat avançada. Dona d’anys. Home d’anys. Persona d’anys.
1 8 [LC] per molts anys Fórmula de felicitació.
2 1 m. [LC] caure l’any tal dia El venciment d’un terme anual, especialment el lloguer, escaure’s aquest dia.
2 2 [LC] fer algú els anys tal dia Ésser aquest dia l’aniversari de la seva naixença.
2 3 [LC] fer anys Viure.
2 4 [LC] no hi ha quinze anys lletjos. Expressió per a indicar que la jovenesa supleix la beutat.
2 5 [LC] portar algú bé els anys No aparentar ésser tan vell com realment és.
2 6 [LC] tenir tants anys ben comptats Tenir-los complerts. Té seixanta anys ben comptats.
2 7 [LC] tenir tants anys i els de la faixa Passar de tants anys.
2 8 [LC] treure’s anys del damunt Rejovenir-se.
3 1 m. [FIA] any astral Any sideral.
3 2 [FIA] [FIM] any astronòmic ANY TRÒPIC.
3 3 [FIA] [LC] any bissextil [o any bixest] ANY DE TRASPÀS.
3 4 [LC] [HIH] [FIA] any civil Any que consta d’un nombre enter de dies i és d’ús general en la societat occidental.
3 5 [FIA] any comú Any civil que consta de 365 dies.
3 6 [FIA] [LC] any de traspàs Any civil que consta de 366 dies.
3 7 [LC] [FIA] [FIM] any lunar Període de dotze mesos lunars sinòdics.
3 8 [AD] any natural Període de 365 dies, o de 366, que es compta de data a data, independentment del dia que es fixi com a començament.
3 9 [LC] [FIA] [FIM] any planetari Durada de la revolució d’un planeta al voltant del Sol.
3 10 [HIH] [FIA] any platònic Període de temps d’uns 25.800 anys en què l’eix de la Terra acompleix una revolució completa al voltant de l’eix de l’eclíptica.
3 11 [FIA] any solar ANY TRÒPIC.
3 12 [LC] [FIA] [FIM] any tròpic Temps transcorregut entre dos passos consecutius del Sol pel punt vernal, que val 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46,08 segons i és la base del calendari modern.
4 1 m. [FIA] [HIH] [AN] Període de temps que abraça des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, i aquest període considerat, no d’una manera absoluta, sinó amb relació als fets que s’hi han esdevingut. L’any 1914. L’any de la revolució. Aquest any. El febrer és el segon mes de l’any.
4 2 [LC] any d’esplets Any de gran collita.
4 3 [LC] [HIH] [RE] any de gràcia [o any del Senyor] Any de l’era cristiana, o sigui, any comptat a partir del primer de gener posterior a la data convinguda del naixement de Jesucrist.
4 4 [LC] any de neu Any en què ha fet nevades.
4 5 [LC] any de pluges [o any plover] Any de pluja abundosa.
4 6 [HIH] any emergent Any que comença una era.
4 7 [LC] any nou Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
4 8 [LC] any prim Any de poca collita.
4 9 [LC] any sant Any d’especials celebracions eclesials i en què els fidels catòlics que visiten Roma o determinades esglésies guanyen el jubileu concedit pel papa.
4 10 [LC] any sec Any de pluja escassa.
4 11 [LC] entre any loc. adv. Durant l’any, en algun dels dies que no són ni cap d’any ni cua d’any.
4 12 [LC] l’altre any L’any anterior.
5 1 m. [LC] l’any de la picor [o l’any de la Mariacastanya] En un temps remot indeterminat.
5 2 [LC] l’any d’en Quinze [o l’any xeix] MAI.
5 3 [LC] ésser de l’any vuit Ésser de l’antigor.
5 4 [LC] no fer cap any de tretze mesos No estar molt de temps en un punt, ésser voluble en els plans.
5 5 [LC] sortir de mal any TREURE EL VENTRE DE MAL ANY.
6 1 m. [LC] [RE] any eclesiàstic Any que és comptat des del primer diumenge d’advent fins al mateix dia de l’any següent.
6 2 [LC] any meteorològic Any que és comptat des de l’1 de desembre fins al 30 de novembre de l’any següent.
7 m. [LC] any del cristià Manual dels exercicis de pietat per a cada dia de l’any.
8 m. [LC] [FIA] [FIM] any llum Unitat de longitud, utilitzada en astronomia, que és igual a la distància que recorre la llum en un any tròpic i equival a 9,461 × 1015 metres.
9 m. [AGA] [IMI] ANELL DE CREIXEMENT.
anyada
1 f. [LC] Quantitat de fruits d’una espècie o conjunt de fruits que ha produït la terra en un any determinat. Hi ha bona anyada de blat. Llaura amb gelada si vols bona anyada.
2 1 f. [LC] Allò que importa cada any una renda, un cens, un sou, etc., que es paga per anys.
2 2 f. [LC] Període d’un any d’un càrrec.
3 f. pl. [LC] Anys, edat.
anyader
m. [LC] [PR] Persona, especialment mosso, que es lloga per un any.
anyal
1 adj. [LC] Que s’esdevé cada any, s’aplica especialment a certes festes.
2 adj. [LC] De l’any actual, collit o nat aquest any.
anyalment
adv. [LC] ANUALMENT. La processó es fa anyalment.
anyell
1 1 m. [LC] [AGR] [ZOM] Cria de l’ovella fins a l’edat d’un any.
1 2 [AGR] [ZOM] anyell de llet Anyell que encara no pastura.
1 3 [LC] ésser un anyell Ésser dolç, mansuet, com un anyell.
2 m. pl. [IT] Llana d’anyell.
3 m. [HIG] Figura heràldica d’un anyell, generalment representada passant.
4 m. [RE] anyell pasqual a) Anyell que era sacrificat la nit de Pasqua en memòria de l’alliberament del poble israelita de l’esclavitud d’Egipte.
4 [HIG] anyell pasqual b) Agnusdei 2.
anyella
f. [LC] [AGR] [ZOM] Anyell femella.
anyellada
f. [LC] [AGR] [ZOA] Ramat d’anyells.
anyellar
v. intr. [LC] [AGR] [ZOA] L’ovella, parir.
anyenc -a
adj. [LC] Que té molts anys. Vi anyenc.
anyer -a
1 adj. [LC] [BO] [AGA] Que lleva fruit solament un any per altre.
2 1 m. [LC] ANYADER.
2 2 m. [LC] Aprenent que té un any d’aprenentatge.
2 3 m. [LC] [RE] Penitent que es confessa una sola vegada l’any.
anyí -ina
1 adj. [LC] [AGR] [ZOM] Relatiu o pertanyent a l’anyell.
2 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Anyell 1.
2 2 m. [IT] [AGR] [IQA] Conjunt de la llana que hom treu de l’anyell en tondre’l.
2 3 m. pl. [IQA] [IT] [AGR] Pells d’anyells o de cabrits sense tondre.
anyil
1 m. [LC] [BOS] Herba o arbust del gènere Indigofera, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, antigament molt cultivada als països tropicals com a tintòria.
2 m. [IQ] [QU] INDI1.
anyívol -a
1 adj. [LC] [AGR] D’un any. Cabridet anyívol.
2 adj. [LC] [AGA] Anyer 1.
3 adj. [LC] MALALTÍS.
anyoc
1 m. [LC] Conjunt de coses agafades entre elles.
2 m. [LC] Aplec de fruits sortits d’un mateix brot i junts encara. Anyoc de bolets, de patates.
anyocar-se
1 v. intr. pron. [LC] Algú, doblegar-se sota el pes d’una càrrega, dels anys, etc.
2 v. intr. pron. [LC] Claudicar, cedir a una pressió.
anyol
m. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides en lacínies, flors blanques en umbel·la i fruit ovoide i comprimit, la tija de la qual neix d’un tubercle arrodonit i comestible, la castanya de terra (Conopodium majus).
aombrar
1 v. tr. [LC] Submergir en l’ombra, en les tenebres. Una nuvolada que aombrà tota la serra.
2 tr. [LC] Astorar 1. Restar com aombrat per un llamp.
aorist
m. [FL] Temps verbal grec que expressa una acció passada sense fer referència a la seva durada ni a la seva posició respecte a una altra acció.
aorístic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’aorist.
2 adj. [FL] Indefinit, indeterminat.
aorta
1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Artèria principal que neix al ventricle esquerre del cor i és l’origen de tot el sistema arterial.
1 2 [MD] aorta ascendent Primera part de l’artèria aorta fins a l’arc de l’aorta.
1 3 [MD] [ZOA] aorta descendent Part de l’artèria aorta que va des de l’arc de l’aorta fins a la seva bifurcació.
2 f. [ZOA] Vas principal que neix al cor d’alguns invertebrats i condueix els líquids circulatoris pel cos.
aòrtic -a
adj. [LC] [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’aorta. Arc aòrtic.
aortitis
f. [MD] Inflamació de l’aorta.
apa
interj. [LC] Expressió usada per a donar coratge, per a dir que alguna persona s’alci, camini, treballi.
apadrinador -a
adj. i m. i f. [LC] Que apadrina.
apadrinament
m. [LC] Acció d’apadrinar; l’efecte.
apagable
adj. [LC] Que es pot apagar.
apagada
f. [LC] [EE] Fet d’apagar-se la il·luminació elèctrica a causa d’una interrupció en el subministrament. Apagada general de llums.
apagador -a
1 1 adj. [LC] Que apaga.
1 2 m. [LC] Estri per a apagar llums.
2 m. [MU] Peça de fusta dels cordòfons de teclat, folrada de llana, que s’adhereix a les cordes i n’apaga la vibració.
apagaguspires
m. [AGF] MATAESPURNES.
apagallums
1 m. [LC] Objecte de llauna de forma cònica fixat a l’extrem d’una canya per a apagar ciris.
2 1 m. i f. [LC] SAGRISTÀ, SAGRISTANA.
2 2 m. i f. [LC] Persona poc amiga de la instrucció, obscurantista.
3 1 m. [LC] [BOS] XENIXELL.
3 2 m. [BOS] DENT DE LLEÓ.
3 3 m. [BOS] Barballa 1.
3 4 m. [LC] [BOS] Planta de la família de les crucíferes, de flors grogues i síliqües primes, freqüent als herbassars ruderals de terra baixa, emprada com a antiescorbútica (Sisymbrium irio).
4 m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, gran, de cama sovint bulbosa a la base, amb un peculiar anell desplaçable i amb el barret cobert de grosses esquames (Macrolepiota procera i espècies properes).
apagament
m. [LC] Acció d’apagar o d’apagar-se; l’efecte.
apagapenol
m. [TRA] Cap de maniobra de les veles de creu que, aferrat a la meitat de la ralinga de caiguda, serveix per a apagar-les.
apagar
1 1 v. tr. [LC] Fer cessar de cremar, de donar llum. Apagar el foc. Apagar un incendi. Apagar el llum.
1 2 intr. pron. [LC] Cessar de cremar, de donar llum. Apagar-se el foc. El ciri s’apaga.
2 1 tr. [LC] Calmar, extingir. Apagar la set.
2 2 [DE] apagar el foc de l’enemic Desmuntar les seves bateries.
2 3 [LC] apagar la calç Convertir-la d’òxid en hidròxid posant-la en contacte amb l’aigua.
2 4 [LC] [TRA] apagar les veles Recollir el drap de la vela perquè no prengui vent.
2 5 tr. [LC] Eclipsar 2. La bellesa de la princesa apagava la de la reina.
apagaveles
m. [LC] [TRA] Corda emprada per a reduir momentàniament la superfície d’una vela.
apagesat -ada
adj. [LC] Que té costums o semblança de pagès.
apagògic -a
1 adj. [FS] Pertanyent a l’apagoge. Reducció apagògica.
2 adj. [FS] Que enclou una apagoge.
apaïsat -ada
adj. [LC] [AF] De figura rectangular amb la base més gran que l’altura. Una pintura apaïsada. Un llibre, un imprès, apaïsats.
apaivagable
adj. [LC] Que pot ésser apaivagat.
apaivagador -a
adj. [LC] Que apaivaga.
apaivagament
m. [LC] Acció d’apaivagar o d’apaivagar-se; l’efecte.
apaivagar
1 v. tr. [LC] Fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació, agitació, violència (en algú o en alguna cosa), calmar. Això apaivagarà la seva còlera.
2 v. tr. [LC] Portar (algú) a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia. Està molt irritat: vegeu d’apaivagar-lo.
3 intr. pron. [LC] Apaivagar-se la mar, el vent, la tempesta.
apalatxià -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la serralada dels Apalatxes.
apallar
v. tr. [LC] [AGR] Donar palla o pallada (al bestiar).
apallerar
1 v. tr. [LC] [AGA] Disposar (la palla, l’herba seca, etc.), formant paller.
2 v. tr. [LC] [AGA] Entrar (la palla, l’herba seca, etc.) al paller o pallissa.
apalleronar
v. tr. [LC] [AGA] Disposar (la palla), formant un palleró prop de l’era després de la batuda.
apallissar
v. tr. [LC] Donar una pallissa (a algú).
a palpes
loc. adv. [LC] A LES PALPENTES.
a palpons
loc. adv. [LC] A LES PALPENTES.
apamament
m. [LC] Acció d’apamar.
apamar
1 v. tr. [LC] Mesurar a pams. Apamar la terra.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Apamar una qüestió, un afer.
3 [LC] tenir apamat Conèixer molt bé.
apanar
v. tr. [LC] Proveir de pa.
apanyar
1 v. tr. [LC] Reparar 1. Fer apanyar un rellotge.
2 intr. pron. [LC] Arranjar-se, espavilar-se. No pateixis per la noia, que ja s’apanyarà a l’hora de dinar.
apanyussar
v. tr. [LC] ADOBASSAR.
aparador
1 m. [LC] [IMI] Vitrina situada a la part exterior d’una botiga on s’exposen mostres del que s’hi ven.
2 m. [LC] [ED] Bufet2 1.
aparadora
f. [LC] Bufet2 1.
aparadorisme
m. [LC] Tècnica de decoració i de preparació dels aparadors.
aparadorista
m. i f. [PR] [CO] [LC] Persona especialitzada en l’agençament d’aparadors.
aparat
1 1 m. [LC] Allò que fa pompós un acte, una cerimònia.
1 2 [ME] aparat elèctric Seguit de llamps i llampecs que acompanyen una tempesta.
2 m. [FL] [FLL] aparat crític Conjunt de dades de caràcter històric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic, etc., destinades a fonamentar científicament les circumstàncies que concorren en un text narratiu o en un document.
3 m. [LC] [PO] Aparell 8.
aparatós -osa
adj. [LC] De gran aparat.
aparatositat
f. [LC] Qualitat d’aparatós.
aparaular
v. tr. [LC] EMPARAULAR.
aparcament
1 m. [LC] Acció d’aparcar; l’efecte.
2 m. [TRG] [OP] [AQ] Lloc a propòsit per a aparcar vehicles.
aparcar
1 v. tr. [LC] [TRG] Estacionar (un vehicle) en un lloc adequat. Aparcar el cotxe davant l’hotel. No he trobat lloc per a aparcar.
2 v. tr. [LC] Deixar pendent (un assumpte). Han aparcat la discussió del projecte.
aparedament
m. [LC] Acció d’aparedar; l’efecte.
aparedar
1 v. tr. [LC] Tancar, tapar, (un buit, una habitació, etc.), mitjançant una paret o parets.
2 v. tr. [LC] Tancar (algú) entre parets.
apareixement
m. [LC] Aparició 1.
aparèixer
[p. p. aparegut; ind. pr. 1 aparec, 2 apareixes; subj. pr. aparegui, etc.; subj. imperf. aparegués, etc.]
1 v. intr. [LC] Mostrar-se de cop a la vista. Pel camí ens va aparèixer una guineu.
2 1 intr. [LC] Un esperit o una cosa de l’altre món, mostrar-se sota forma visible. Jesús aparegué als apòstols.
2 2 intr. pron. [LC] Se li va aparèixer el dimoni.
3 intr. [LC] Una cosa que es donava com a perduda, ésser trobada. Ja saps que ha aparegut el teu abric?
4 intr. [LC] Un llibre, una revista, un disc, etc., ésser publicat. Ha aparegut una nova guia turística d’Atenes.
aparell
1 1 m. [LC] Preparatius.
1 2 m. [LC] Ostentació de preparatius, de mitjans. Un gran aparell de forces. Un dinar de gran aparell.
2 1 m. [LC] [BI] [MD] Conjunt d’òrgans d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada i format per diversos tipus de teixits. Aparell respiratori, digestiu, vegetatiu, sensorial, genital. Aparell lacrimal, excretor.
2 2 m. [BI] Estructura cel·lular que duu a terme una funció determinada. Aparell o complex de Golgi.
3 1 m. [LC] [EI] Instrument o conjunt d’instruments o d’objectes que serveixen per a executar alguna cosa, per a algun fi. Aparell destil·latori. Aparell ortopèdic. Aparell elèctric, automàtic.
3 2 [LC] [IMI] aparell de rellotgeria Mecanisme anàleg al d’un rellotge que serveix per a mesurar el temps, per a moure uniformement una cosa.
3 3 m. [TRA] Conjunt de bossells o quadernals d’una nau que, units per una corda, un cable o una cadena, permet realitzar un treball, generalment la hissada o arriada d’un pes, multiplicant la força.
4 m. [LC] [AGA] Arreu per a muntar o carregar les bèsties de bast.
5 1 m. [LC] [TRA] Conjunt d’arboradura, eixàrcia i velam d’una nau.
5 2 [TRA] aparell de creu APARELL RODÓ.
5 3 [TRA] aparell de tallant [o aparell de tall] Aparell les veles principals del qual són de tallant.
5 4 [TRA] aparell llatí Aparell les veles principals del qual són llatines.
5 5 [TRA] aparell rodó [o aparell quadre] Aparell les veles principals del qual són rodones.
6 1 m. [IT] Conjunt de màquines que s’utilitzen per als acabats dels teixits de llana.
6 2 m. [IT] Secció o departament de la fàbrica on són instal·lades aquestes màquines.
7 m. [AR] [AQ] Disposició de les pedres, dels maons o dels altres elements que componen un mur o una volta. Aparell ciclopi.
8 m. [PO] Conjunt d’òrgans d’un govern, d’un partit polític, etc., encarregat de tasques administratives, directives i d’organització. L’aparell de l’Estat. L’aparell burocràtic.
9 1 m. [AR] Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura.
9 2 m. [AR] Material que prepara les peces de fusta per rebre el bol i el pa d’or.
aparellador1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] [AQ] Que aparella o prepara.
2 m. i f. [AQ] [PR] [LC] Professional del sector de la construcció, amb titulació universitària, que s’ocupa de diversos aspectes del procés constructiu relacionats amb els treballs d’execució de l’obra, gestió econòmica i qualitativa, etc.
aparellador2 -a
adj. [LC] Que es pot aparellar o preparar.
aparellament
1 m. [LC] Acció d’aparellar.
2 m. [LC] Arreu, ornament.
aparellar1
1 v. tr. [LC] Preparar, disposar. Aparellar el sopar.
2 1 tr. [LC] Posar l’aparell, els guarniments, (a una haveria). El pagès havia aparellat el mul.
2 2 tr. [TRA] Posar l’aparell (a una nau).
aparellar2
1 1 v. tr. [ZOA] [BI] Ajuntar (dos, mascle i femella) per a la reproducció.
1 2 intr. pron. [ZOA] [BI] Els rosegadors s’aparellen abans de la hivernació. L’abella reina s’aparella amb uns quants abegots durant el vol nupcial.
2 1 tr. [LC] Ajuntar (dues persones) de manera que formin parella.
2 2 intr. pron. [LC] Dues persones, fer parella. Qui vulgui companyia que s’aparelli. Els balladors s’aparellen per ballar el rigodon.
3 v. tr. [LC] APARIONAR.
aparellatge
m. [EE] Conjunt d’aparells fixos que serveixen per a maniobrar, detectar i mesurar fenòmens, en una instal·lació elèctrica de potència.
aparença
1 f. [LC] Manera d’aparèixer, aspecte exterior. Persones d’aparença totalment plebea, rústica.
2 f. pl. [LC] Signes exteriors conduents a determinar un judici sobre el caràcter d’una persona, d’un acte, etc. Totes les aparences són contra d’ell. Jutjar per les aparences.
3 f. [LC] Allò que no és sinó aparent, que sembla i no és. Confondre l’aparença amb la veritat. En aparença, és el Sol que gira al voltant de la Terra.
aparençar
v. tr. [LC] Voler fer creure (el que no és). Sempre han aparençat que tenien molts diners.
aparent
1 adj. [LC] Que es mostra als ulls. Aquesta pintura que abans no es veia, ara és ben aparent.
2 adj. [LC] Que sembla allò que no és. Fou una mort aparent. El moviment aparent del Sol al voltant de la Terra.
aparentar
v. tr. [LC] Semblar per l’aspecte. Aquest noi aparenta tenir tres anys.
aparentment
adv. [LC] En aparença. Aquesta feina és aparentment fàcil.
apariament
m. [LC] Acció d’apariar; l’efecte.
apariar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] Aparellar2 1.
2 tr. [LC] Fer un adob (en alguna cosa). Farem apariar el rellotge.
apariat
m. [LC] [FLL] Conjunt de dos versos que rimen entre ells.
aparició
1 f. [LC] Acció d’aparèixer. L’aparició d’un cometa. L’aparició de Jesús a Magdalena.
2 f. [LC] Figura irreal que algú creu veure.
3 f. [LC] Espectre 1.
aparionar
v. tr. [LC] Arranjar (dues coses) de manera que formin parell.
aparracar
v. tr. [LC] Apedaçar (la roba).
aparrat -ada
adj. [LC] Formant parra, que forma parra.
aparroquianar-se
v. tr. pron. [LC] Agafar, adquirir, (algú) com a parroquià. No els interessava gens aparroquianar-se la noia.
aparroquiar-se
1 v. intr. pron. [LC] Fer-se parroquià d’un establiment, etc.
2 v. intr. pron. [LC] Agafar l’habitud de concórrer a un indret. S’ha aparroquiat ací i no l’en podem treure.
aparrussar
1 v. tr. [LC] Apanyar una peça de roba sense gaire mirament.
2 v. tr. [LC] Apallissar.
apart
m. [LC] [JE] [FLL] Allò que hom diu a part, especialment en una representació teatral.
apartadament
adv. [LC] SEPARADAMENT.
apartador1
1 m. [OP] En una carretera molt estreta, eixamplament que, disposat de tros en tros, permet el pas dels vehicles que circulen en sentit contrari.
2 m. [TRG] Eixamplament o apèndix lateral pavimentat de la calçada d’una carretera, que permet als vehicles d’aturar-s’hi sense entorpir la circulació general.
3 m. [OP] Tram de via lateral unit a la via general per un extrem o per tots dos on pot ésser desviat un tren i romandre estacionat per a permetre el pas d’un altre.
apartador2 -a
adj. i m. i f. [LC] Que aparta.
apartament
1 m. [LC] Acció d’apartar o d’apartar-se; l’efecte.
2 1 m. [AQ] [LC] Conjunt de cambres que formen un habitacle independent.
2 2 m. [LC] [AQ] ANT. Peça d’una casa.
apartar
1 v. tr. [LC] Posar a part, en una altra part. Allò que no t’hagis d’emportar, aparta-ho.
2 intr. pron. [LC] Aparteu-vos, deixeu-lo passar.
apartat
1 1 m. [LC] Operació d’apartar o posar a part.
1 2 m. [LC] Lloc destinat a guardar allò que hom ha apartat.
2 m. [LC] Fragment d’un escrit o d’un imprès separat d’un altre o d’altres per un punt i a part. El darrer apartat de l’article 2 de la Llei.
3 m. [LC] [TC] apartat de correus a) Modalitat del servei de correus per la qual la correspondència no es reparteix a domicili, sinó que es reserva a l’oficina de correus a disposició de l’usuari.
3 [LC] [TC] apartat de correus b) Lloc de l’oficina de correus destinat a aquest servei.
apartheid
m. [LC] [PO] Sistema oficial de segregació racial de les poblacions no blanques vigent a Sud-àfrica fins a l’any 1991.
apassar
v. tr. [LC] Mesurar a passes.
apassionadament
adv. [LC] Amb passió, amb apassionament.
apassionament
m. [LC] Acció d’apassionar o d’apassionar-se; l’efecte.
apassionant
adj. [LC] Que apassiona.
apassionar
1 v. tr. [LC] Causar alguna passió (en algú). La música l’apassiona.
2 intr. pron. [LC] Agafar una passió, una forta afecció, per algú o alguna cosa. El qui s’apassiona pel joc està perdut.
apassionat -ada
1 1 adj. [LC] Afectat per una passió. És apassionat per la música.
1 2 adj. [LC] Susceptible de passió o de passions.
1 3 adj. [LC] Portat fàcilment a apassionar-se. Sempre ha estat una dona apassionada.
2 adj. [LC] Que expressa passió. Una poesia apassionada.
àpat
1 m. [LC] [HO] Menjada d’una certa consistència que hom fa diàriament a hores fixades, com són l’esmorzar, el dinar o el sopar. Fer dos àpats el dia. No bec mai vi fora d’àpat. Menjar alguna cosa entre àpat i àpat.
2 m. [LC] [HO] Esmorzar, dinar o sopar per a celebrar una festa, un aplec, una trobada, etc., en honor d’algú o d’alguna cosa. L’àpat de bodes.
apatia
1 f. [LC] [PS] [MD] [PE] Estat anímic de qui res no commou.
2 f. [LC] [PS] [MD] [PE] Mancança d’interès, d’energia, indolència. Aquest noi demostra en els estudis la més completa apatia.
apàtic -a
adj. i m. i f. [LC] [PS] [MD] [PE] Que pateix d’apatia. Persona apàtica. Caràcter apàtic.
apàticament
adv. [LC] [PS] [MD] Amb apatia.
apatites
1 f. pl. [GLM] Grup de minerals isoestructurals que cristal·litzen en el sistema hexagonal, són fosfats, arsenats o vanadats de calci, estronci, bari, cadmi, elements de les terres rares i plom, i tenen com a anions addicionals grups hidroxil, fluorur, clorur o bromur.
2 f. [GLM] Mineral del grup de les apatites.
3 f. pl. [GLM] Grup de fosfats càlcics del grup de les apatites que cristal·litzen en el sistema hexagonal, les varietats cristal·litzades dels quals són accessoris comuns en moltes roques ígnies i metamòrfiques, mentre que les varietats criptocristal·lines són el component principal de roques sedimentàries fosfatades.
apàtrida
adj. i m. i f. [PO] Que no té reconeguda la ciutadania en cap estat.
apatxe
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un grup de pobles amerindis, originàriament nòmades, de Nou Mèxic i d’Arizona.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als apatxes.
2 1 m. [FL] Grup de llengües parlades pels apatxes.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’apatxe.
3 m. i f. [LC] Individu de les antigues bandes de malfactors de París.
apeçonar
v. tr. i intr. pron. [LC] AMUNTEGAR. Apeçonar l’herba.
apedaçable
adj. [LC] Que es pot apedaçar.
apedaçador apedaçadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que apedaça.
apedaçament
1 m. [LC] Acció d’apedaçar.
2 m. [OP] Reparació d’una part del paviment d’una via en mal estat, que consisteix a netejar-la d’elements desgastats o envellits, substituint-los per materials nous.
apedaçar
1 v. tr. [LC] Posar pedaços (a la roba). Ja t’he apedaçat les calces. Anar apedaçat.
2 1 tr. [LC] Posar en millor estat (una cosa espatllada, que no va bé, etc.), sense aconseguir-ne la reparació completa.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Apedaçar un malalt.
apedrec
m. [LC] Acció d’apedregar.
apedregada
f. [LC] Acció d’apedregar; l’efecte.
apedregador -a
adj. [LC] Que apedrega.
apedregar
1 1 v. tr. [LC] Tirar pedres (contra algú o alguna cosa). Cada dia una colla de nois apedrega els gossos.
1 2 v. tr. [LC] LAPIDAR.
2 intr. pron. [LC] apedregar-se algú del fetge [o apedregar-se algú de la bufeta] Fer-se-li pedres o càlculs al fetge, a la bufeta.
apegalós -osa
1 1 adj. [LC] ENGANXÓS.
1 2 adj. [LC] Que es fa pesat per excés d’amabilitat, per massa sociable. Quin home més apegalós! No para de voler-te ajudar.
2 m. [LC] [BOS] Herba perenne de la família de les rubiàcies, tota ella aspra i enganxosa, de fulles aparentment verticil·lades, flors petites, blanquinoses o verdoses, en inflorescències axil·lars, i fruit cobert de setes, format per dues porcions globoses, que viu en els herbassars ruderals (Galium aparine).
apegar
1 1 v. tr. [LC] Enganxar amb pega o qualsevol matèria aglutinant.
1 2 intr. pron. [LC] apegar-se com una llapassa Fer-se pesat.
2 1 tr. [LC] CONTAGIAR.
2 2 intr. pron. [LC] Se m’ha apegat la teva manera de parlar.
apeixar
1 v. tr. [LC] Nodrir abundantment (els animals).
2 v. tr. [LC] Nodrir, tractar regaladament, (algú).
apelfar
v. tr. [LC] [IT] [IQA] Fer aparèixer pèl en una o en ambdues cares (d’una roba o d’una pell).
apelfat -ada
adj. [LC] [IT] Semblant a la pelfa pel fet d’estar revestit de pèl moixí o borrissol.
apelfatge
1 m. [IQA] [IT] Acció d’apelfar; l’efecte.
2 m. [IT] [IQA] Tractament al qual són sotmesos els teixits, especialment els de cotó, o les pells, per tal d’apelfar-los.
apel·lable
adj. [LC] [DR] Que admet apel·lació. Sentència apel·lable.
apel·lació
1 f. [LC] [DR] Acció d’apel·lar. Apel·lació contra una sentència.
2 f. [LC] Nom que es dona a algú o alguna cosa. Júpiter rebia l’apel·lació de tonant.
apel·lant
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que apel·la. La part apel·lant. L’apel·lant.
apellar
v. tr. i intr. pron. [LC] ANT. ANOMENAR.
apel·lar
1 1 v. tr. [LC] ANOMENAR.
1 2 v. tr. [LC] Cridar (una persona o un animal) perquè vingui. Noi, apel·la el gos.
2 1 intr. [LC] [DR] Recórrer al jutge o al tribunal superior perquè revoqui, esmeni o anul·li la sentència, que es creu injusta, dictada per l’inferior.
2 2 intr. [LC] Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat. No podent així sortir amb la seva, apel·là a l’astúcia.
apel·latiu -iva
adj. [LC] [FL] Que serveix per a designar tots els individus d’una espècie.
apendic-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. appendix appendicis ‘apèndix’. Ex.: apendicectomia.
apendicectomia
f. [MD] Extirpació quirúrgica de l’apèndix vermiforme.
apendicitis
f. [LC] [MD] Inflamació de l’apèndix vermiforme.
apendicle
m. [LC] [MD] Apèndix petit.
apendicular
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’apèndix.
apendiculàries
1 f. pl. [ZOI] Classe d’animals urocordats pelàgics, petits, de forma ovoide i de cos transparent.
2 f. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
apendiculat -ada
adj. [LC] [MD] Que té apèndix o òrgans apendiculars.
apèndix
1 1 m. [LC] Cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria, subsidiària, com una prolongació.
1 2 m. [LC] [BB] [AF] Text afegit a una obra, que no en constitueix una part essencial, com un cos de notes explicatives, una bibliografia o uns documents justificatius. És més interessant l’apèndix que el cos del llibre.
2 1 m. [LC] [BI] En biol., òrgan o membre subordinat o subsidiari.
2 2 [BI] [MD] [ZOA] apèndix vermiforme [o apèndix cecal] Apèndix intestinal de la majoria dels mamífers, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
2 3 [MD] apèndix xifoide Cartílag de l’extremitat inferior de l’estern.
apenjollat -ada
adj. [LC] Ple de penjolls. L’acàcia apenjollada de flors.
apèpsia
f. [MD] Falta de digestió.
apequinar
v. tr. [HIG] Posar llambrequins (en un casc o en un escut heràldics).
apercebible
adj. [LC] Que pot ésser apercebut.
apercebiment
1 m. [LC] Acció d’apercebre.
2 m. [LC] Facultat d’apercebre.
apercebre
[ind. pr. 2 aperceps, 3 apercep]
1 1 v. tr. [LC] Advertir, copsar amb la vista o el pensament. L’hem apercebuda entre la gentada.
1 2 v. tr. [LC] Reconèixer (l’objecte percebut).
2 intr. pron. [LC] ADONAR-SE.
apercepció
1 f. [FS] En fil., reconeixement atent i acompanyat de consciència de l’objecte percebut, especialment dels propis estats interiors.
2 f. [PS] En psic., actualització de records desencadenats per una percepció.
aperceptiu -iva
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’apercepció.
aperduament
m. [LC] Pèrdua gradual, decadència. Aperduament de força, de virtut.
aperduar-se
v. intr. pron. [LC] Sofrir pèrdues o minves continuades en la pròpia fortuna, la salut, la moralitat, el rang. S’ha aperduat molt; no crec que s’alci més del llit.
apergaminar-se
v. intr. pron. [LC] Tornar-se com un pergamí, esdevenir apergaminat. Les mans se li apergaminaven pel fred.
apergaminat -ada
1 adj. [LC] [BB] Que té l’aspecte del pergamí. Paper apergaminat.
2 adj. [LC] PER EXT. Una cara apergaminada.
aperiòdic -a
1 adj. [LC] [FIF] Que ocorre irregularment, no periòdic. Febre aperiòdica.
2 adj. [EL] En electròn., que no presenta oscil·lacions. Fenomen aperiòdic.
aperistaltisme
m. [MD] Falta d’acció peristàltica en una part de l’intestí o en tot ell.
aperitiu -iva
1 1 adj. [MD] Que afavoreix una millor digestió dels aliments.
1 2 m. [MD] Agent aperitiu.
2 1 adj. [LC] Que obre l’apetit, la gana.
2 2 m. [LC] [HO] Beguda aperitiva.
2 3 m. [LC] [HO] Beguda acompanyada de tapes que es pren ordinàriament abans d’un àpat. Fer l’aperitiu.
apersonat -ada
adj. [LC] CORPULENT.
apertura
f. [PO] [SO] Obertura 5.
aperturisme
m. [SO] [PO] OBERTURISME.
aperturista
adj. i m. i f. [LC] [PO] [SO] OBERTURISTA.
apesaradament
adv. [LC] Amb pena, amb pesar.
apesarar
v. tr. [LC] Causar pesar o pena (en algú).
apesarat -ada
adj. [LC] Que té una pena, un pesar.
apètal -a
adj. [BO] Que no té pètals. Una flor apètala.
apetència
1 1 f. [LC] Tendència de l’ésser humà, d’un ésser organitzat, a cercar allò que satisfà les seves inclinacions naturals, les necessitats del seu organisme.
1 2 f. [LC] [MD] Gana 2.
2 f. [LC] En els objectes inanimats, afinitat natural.
apetent
adj. [LC] Que desitja fortament.
apetibilitat
f. [LC] Qualitat d’apetible.
apetible
adj. [LC] Digne o susceptible d’ésser apetit o desitjat.
apetició
f. [LC] Desig, aspiració a alguna cosa.
apetir
v. tr. [LC] Tendir (envers allò que satisfà les inclinacions naturals). Un jove irat apeteix la venjança.
apetit
1 1 m. [LC] [PS] Tendència envers allò que satisfà les pròpies necessitats, especialment les de la generació i la digestió. Un dels nostres apetits naturals és el de menjar.
1 2 m. [LC] Gana 2. Tenir bon apetit. Perdre l’apetit.
2 1 m. [FS] En l’escolàstica, tendència de l’individu a cercar el seu propi bé i a evitar el seu propi mal.
2 2 [FS] apetit concupiscible Apetit que comprèn les passions que inclinen a cercar el propi bé i a evitar el mal en general. L’amor, el desig, l’alegria, l’odi, l’aversió, la tristesa són passions de l’apetit concupiscible.
2 3 [FS] apetit irascible Apetit que comprèn les passions referides al bé en tant que difícilment assolible o al mal en tant que difícilment evitable. L’esperança, la desesperació, l’audàcia, el temor i la ira són passions de l’apetit irascible.
apetitar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMPETITIR.
apetitiu -iva
adj. [LC] Que tendeix a la satisfacció de les necessitats o inclinacions naturals.
apetitós -osa
adj. [LC] Que excita l’apetit, el desig.
apetonar
v. tr. [LC] Fer petons (a algú).
apetxinat -ada
adj. [LC] Que té forma de petxina.
àpex
1 m. [LC] Extrem superior d’alguna cosa. L’àpex d’una fulla.
2 m. [FIA] Punt de l’esfera celeste cap a on es dirigeix, en el seu moviment al voltant del centre de la Galàxia, el Sol.
3 m. [FL] Diacrític posat sobre una lletra, com per exemple l’utilitzat en les inscripcions llatines per a indicar una vocal llarga.
4 m. [BO] àpex vegetatiu PUNT VEGETATIU.
api
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les umbel·líferes, flairosa, de tija fortament solcada, fulles pinnaticompostes, amb els folíols trilobats i dentats, lluents i un xic suculentes, flors blanquinoses, reunides en nombroses umbel·les, i fruit esferoidal comprimit, que es fa espontàniament a les jonqueres i als herbeis humits i és conreada en els horts (Apium graveolens).
2 [LC] [BOS] api bord Api d’una varietat no conreada.
3 [LC] [BOS] api de cavall ALEIXANDRI.
api-
[LC] Forma prefixada del mot ll. apis, ‘abella’. Ex.: apicultura.
apiàcies
f. pl. [BOS] UMBEL·LÍFERES.
apiadar-se
v. intr. pron. [LC] Tenir pietat. Es van apiadar d’ell, i això el va salvar. Apiadar-se dels culpables, dels pecadors.
apiari
1 m. [AGR] Indret on són situats els ruscos per a l’explotació de les abelles.
2 m. [AGR] CASA APIARI.
apical
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’àpex. Cèl·lula apical.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb la intervenció activa de l’àpex o extrem anterior de la llengua.
apicle
m. [LC] Àpex petit, curt, poc consistent.
apicoalveolar
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop de la regió alveolar superior.
apicodental
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’aplicació activa de l’àpex de la llengua tocant les dents.
apícola
adj. [LC] [AGR] Relatiu o pertanyent a l’apicultura. Congrés apícola.
apicular
adj. [BI] Situat en l’àpex.
apiculat -ada
adj. [BO] Terminat bruscament en una punta petita i ben distinta. Fulla apiculada.
apicultor apicultora
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que es dedica a l’apicultura.
apicultura
f. [LC] [AGR] Cria d’abelles per a aprofitar-ne els productes, especialment la mel i la cera.
apífug -a
1 adj. [AGR] Que repel·leix les abelles.
2 m. [AGR] [LC] Substància apífuga.
apilador -a
1 adj. [LC] Que apila.
2 f. [LC] Aparell emprat per a apilar materials.
apilament
m. [LC] Acció d’apilar; l’efecte.
apilar
1 1 v. tr. [LC] Posar (coses) l’una sobre l’altra formant pila o piles. Ha apilat els llibres en un racó de la sala. Apilar la llenya.
1 2 intr. pron. [LC] La neu s’apilava ran de la porta.
2 tr. [IQA] Posar (les pells), quan surten del bombo o dels nocs, formant piles i deixar-les reposar cobrint-les, a fi de minimitzar l’oxidació i l’assecatge, en el procés d’adobatge amb extractes vegetals.
apilonament
m. [LC] Acció d’apilonar; l’efecte.
apilonar
v. tr. [LC] Posar (coses) l’una damunt l’altra fent piló.
apilotament
m. [LC] Acció d’apilotar o d’apilotar-se; l’efecte.
apilotar
1 v. tr. [LC] Reunir (coses soltes) formant pilot. Apilotar la roba.
2 intr. pron. [LC] Apilotar-se la neu. Apilotar-se la gent.
apinyadament
adv. [LC] Amb apinyament.
apinyament
m. [LC] Acció d’apinyar o d’apinyar-se; l’efecte.
apinyar
1 v. tr. [LC] Ajuntar estretament (unes coses amb altres).
2 intr. pron. [LC] Els carreters s’apinyaven vora el foc.
apiol
1 m. [QU] Substància cristal·lina continguda en l’oli de julivert.
2 [MD] [QU] apiol oficinal Oli de julivert, líquid oliós obtingut de les llavors de julivert.
apirètic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’apirèxia.
2 adj. [LC] [MD] Sense febre.
apirèxia
f. [LC] [MD] Absència o intermissió de febre.
apirrossar-se
v. intr. pron. [BO] [AGA] Prendre forma de pirrossa. Els sàlics, un cop coronats, s’apirrossen del cap d’amunt.
apitrar
1 v. intr. [LC] [AGR] Fer força, tirant el pit endavant, per vèncer una resistència, sia la del propi pes en una pujada, sia la d’un cos qualsevol a ésser arrossegat. Cal que apitreu fort per pujar aquesta costa. El cavall apitrava de valent, però el carruatge no avançava.
2 1 tr. [LC] Donar una pitrada (a algú).
2 2 tr. [LC] Blasmar greument.
2 3 intr. pron. [LC] PENEDIR-SE.
apitxament
m. [FL] Acció d’apitxar; l’efecte.
apitxar
1 v. intr. [FL] Parlar apitxat.
2 tr. [FL] Produir ensordida (una consonant sibilant sonora).
apitxat -ada
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’apitxat. Zona apitxada. Parlar apitxat.
2 m. [FL] Subdialecte del valencià, parlat a la zona central del País Valencià, que es caracteritza sobretot per l’ensordiment dels sons sibilants sonors.
aplacada
f. [IMF] Aplacat 2.
aplaçament
m. [LC] [ECT] Acció d’aplaçar o d’aplaçar-se; l’efecte.
aplacar1
v. tr. i intr. pron. [LC] APAIVAGAR. Va provar d’aplacar-lo amb tendreses.
aplacar2
v. tr. [LC] Fer que (una cosa) estigui ben plana sobre una altra, sense formar relleus.
aplacar3
1 v. tr. [AQ] [LC] [IMF] Posar (a una paret, a un sostre, etc.) plaques de fusta, lloses de pedra o de marbre, peces de ceràmica, etc.
2 v. tr. [AQ] [IMF] Adherir (un aplacat), enganxar-lo. Aplacar fulloles, estratificats o plastificats, a un tauler.
aplaçar
1 v. tr. [LC] [ECT] Contractar, donar treball (a un operari).
2 intr. pron. [LC] [ECT] Prendre possessió del lloc corresponent en el treball. Els contractats per a la collita s’aplaçaran dilluns al matí.
aplacat
1 m. [AQ] [IMF] Peça prima que hom enganxa a una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport. Un aplacat de fusta, de marbre, de rajola.
2 m. [IMF] Encolada de fulloles, contraplacats, estratificats, etc., feta a la premsa.
3 m. [IMF] Revestiment fet amb plaques. Una paret amb aplacat de fusta.
aplacentat -ada
1 adj. [ZOA] Que no té placenta. Els monotremes i els marsupials són mamífers aplacentats.
2 m. pl. [ZOA] Mamífers aplacentats.
aplacòfors
1 m. pl. [ZOI] Classe de mol·luscos d’aspecte vermiforme i mancats de closca.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
aplanador -a
1 adj. [LC] Que aplana. Màquina aplanadora.
2 1 m. [LC] [IMI] [OP] Aparell, eina, que serveix per a aplanar.
2 2 m. [AGA] [OP] Aparell agrícola de diferents formes, segons les contrades, que s’enganxa a un tractor o a un animal i serveix per a aplanar la llaurada.
2 3 [LC] passar per l’aplanador Haver de fer el que cal de bon o mal grat.
aplanadora
f. [AGA] Màquina emprada per a completar la feina de la tragella en l’anivellament de terrenys.
aplanament
1 m. [LC] Acció d’aplanar o d’aplanar-se; l’efecte.
2 m. [GL] Part més o menys extensa i plana de la superfície terrestre, resultat d’un procés d’erosió o de sedimentació.
aplanar
1 1 v. tr. [LC] Posar plana la superfície (d’una cosa) llevant-ne les desigualtats. Aplanar un terreny.
1 2 v. tr. [LC] [AGA] Passar l’aplanador (pels sembrats o per les llaurades).
2 tr. [LC] Llevar (els obstacles, les dificultats, etc.) que s’oposen a la realització d’una cosa.
3 1 tr. [LC] Posar pla, estendre tot pla a terra, etc. Aplanar la roba. Aplanar una panna de suro posant-hi pedres al damunt.
3 2 intr. pron. [LC] Aplanar-se dins l’aigua.
3 3 [LC] aplanar les costures a algú Bastonejar-lo, pegar-li.
4 intr. pron. [LC] aplanar-se a fer una cosa Conformar-se a fer-la.
5 tr. [LC] Prostrar 1. La malaltia l’ha ben aplanat.
6 1 tr. [AQ] Reblir (una superfície) per tal de fer-la plana.
6 2 [AQ] aplanar els fonaments Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar amb filades ben horitzontals l’arrencament de les parets.
6 3 [AQ] aplanar els revoltons Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, a punt per a col·locar-hi el paviment.
aplanavius
m. [IMI] Eina emprada pels basters per a aplanar els vius del cuir, un cop tallat.
aplançonar
v. tr. [LC] Pegar, bastonejar.
aplanetat -ada
adj. [LC] [FIA] Que té mala planeta.
aplanètic -a
adj. [FIF] Exempt d’aberració esfèrica. Lent aplanètica.
aplanetisme
m. [FIF] Propietat dels sistemes òptics aplanètics.
aplanòspora
f. [BI] [BO] Espora que no té flagels ni cilis i es dispersa passivament per l’acció de l’aire, de l’aigua, etc.
aplantillar
v. intr. [IMI] Treballar un material tot ajustant-lo a una plantilla o patró.
aplantinat -ada
adj. [LC] [AGF] Abundant en arbres. Un bosc aplantinat.
aplàsia
f. [MD] [BI] Absència o interrupció del desenvolupament d’un teixit o d’un òrgan.
aplatament
m. [LC] Acció d’aplatar; l’efecte.
aplatar
v. tr. [LC] Deformar (un cos) disminuint-ne una de les seves dimensions.
aplatat -ada
1 adj. [LC] Que té una de les seves dimensions més petita que no tenen regularment les coses de la mateixa espècie.
2 adj. [LC] [MT] Que presenta una secció el·líptica o ovalada en lloc d’una secció circular. La Terra és aplatada en els pols.
aplaudidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que aplaudeix.
aplaudiment
m. [LC] Acció d’aplaudir. L’artista rebé grans aplaudiments. Una obra que mereix l’aplaudiment general.
aplaudir
1 v. intr. [LC] Picar de mans en senyal de viva aprovació, d’entusiasme. Tots els concurrents aplaudien entusiasmats.
2 1 tr. [LC] Demostrar (a algú) l’aprovació, l’entusiasme, picant de mans. L’auditori aplaudí vivament l’actor.
2 2 tr. [LC] Demostrar una viva aprovació (per una cosa). Tothom ha aplaudit la reforma.
aplec
1 m. [LC] Munió de persones o de coses aplegades.
2 m. [LC] [AGR] Reunió de ramats a la muntanya.
3 m. [LC] [AN] Trobada festiva en ocasió d’alguna romeria a una ermita o en ocasió de celebracions de caràcter popular i folklòric. Avui s’escau l’aplec a l’ermitatge. L’aplec de Sant Aniol. L’aplec de la sardana.
aplega
f. [LC] CAPTA.
aplegada
f. [LC] Acció d’aplegar; l’efecte.
aplegadís -issa
1 1 adj. [LC] ARREPLEGADÍS.
1 2 adj. [LC] CONTAGIÓS.
2 adj. [LC] Que s’ha reunit incidentalment i sense lligam sòlid. Un grup de gent aplegadissa que cerca feina.
aplegador1
m. [LC] [AGR] Lloc on s’apleguen els ramats.
aplegador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que aplega. De pare aplegador fill escampador.
2 m. [LC] Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg.
3 m. i f. [LC] [PR] Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita.
aplegament
m. [LC] Acció d’aplegar o d’aplegar-se; l’efecte.
aplegapilotes
m. i f. [SP] [PR] Persona encarregada de recollir les pilotes de tennis quan cauen fora de la pista i de retornar-les als jugadors al final de cada jugada.
aplegar
1 v. tr. i intr. pron. [LC] REUNIR. Aplegava materials per a les obres. Aplegar dades, informacions.
2 intr. [LC] ARRIBAR. En dos dies aplegaren a Pollença.
a pleret
loc. adv. [LC] Lentament, sense pressa. Vèiem com el caminant venia a pleret cap a nosaltres.
apletar
v. tr. [LC] [AGR] Tancar a la pleta. Apletar el ramat.
aplic
1 m. [ED] [EE] [LC] Llum de paret.
2 m. [LC] Connector, especialment de telèfon.
aplicabilitat
f. [LC] Qualitat d’aplicable.
aplicable
adj. [LC] Que pot ésser aplicat. Aquesta regla no és aplicable a aquest cas.
aplicació
1 f. [LC] Acció d’aplicar o d’aplicar-se; l’efecte. L’aplicació d’un pegat sobre un gra. L’aplicació d’un medicament a un malalt. L’aplicació d’una pena. El punt d’aplicació d’una força. L’aplicació de les arts a la indústria. Aquest alumne ha demostrat una gran aplicació.
2 f. [LC] La cosa aplicada. Un vestit amb aplicacions de vellut.
3 f. [MT] Correspondència entre dos conjunts en què tot element del primer conjunt té una imatge i només una en el segon conjunt. Aplicació injectiva. Aplicació exhaustiva. Aplicació bijectiva. Aplicació lineal. Aplicació contínua. Aplicació multilineal.
4 f. [FL] aplicació cíclica Principi que estableix la manera com s’han d’aplicar les regles fonològiques o transformacionals en una representació fonològica o en un arbre de derivació.
aplicadament
adv. [LC] Amb aplicació.
aplicador1 -a
adj. i m. i f. [LC] Que aplica.
aplicador2 -a
adj. [LC] APLICABLE.
aplicament
m. [LC] Acció d’aplicar.
aplicar
1 v. tr. [LC] Posar (una cosa) damunt una altra de manera que s’hi adhereixi cobrint-la. Aplicar un apòsit. Aplicar una cinta a la màniga d’un vestit.
2 1 tr. [LC] Fer obrar sobre algú o alguna cosa l’acció, l’esforç (d’algú o d’alguna cosa). Aplicar a un malalt, a una malaltia, tal o tal tractament. Aplicar una força a l’extrem d’una barra. Aplicar una pena. Aplicar un procediment.
2 2 tr. [LC] Fer servir (quelcom) per a alguna cosa. Aplicar les arts a la indústria.
3 intr. pron. [LC] Posar esforç, atenció, etc., en l’execució d’alguna cosa. La Maria s’aplica molt: estudia de ferm.
aplicat -ada
1 adj. [LC] [PE] Que mostra aplicació en l’estudi, en el treball, etc. Un alumne aplicat.
2 adj. [LC] Que aplica les recerques teòriques a la resolució de problemes pràctics. Ciències aplicades. Lingüística aplicada. Física aplicada.
aplita
f. [GLM] Roca ígnia de la família dels granits, de grans molt petits, composta principalment de quars i feldespat alcalí o oligòclasi.
aplom
1 m. [LC] Seguretat impertorbable en les maneres, en les accions. Era famós pel seu aplom i la seva sagacitat en els negocis.
2 1 m. [AGR] Línia vertical que determina la direcció que té el membre d’un quadrúpede. Els aploms del davant d’un cavall.
2 2 m. [AGR] Conformació d’un quadrúpede a un esquema ideal de disposició dels aploms. Aquest cavall té un defecte d’aplom.
aplomallat -ada
adj. [LC] En forma de plomall.
aplomar
1 1 v. tr. [LC] [AQ] Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d’assegurar-ne la verticalitat. Aquests pals s’han d’aplomar.
1 2 v. tr. [TRA] En una nau, posar (les quadernes, l’arbre o qualsevol peça), a plom.
2 intr. pron. [LC] Caure a plom. La construcció es va aplomar per l’empenta de l’aigua.
apnea
f. [LC] [MD] [ZOA] Suspensió de la respiració.
apneic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’apnea.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat d’apnea.
apo-
[LC] Prefix que significa ‘apartat de’, ‘separat’, ‘destacat’. Ex.: apoflegmàtic, apotípic.
apoastre
m. [FIA] Punt de l’òrbita d’un astre secundari que es troba a la major distància de l’astre principal.
apoatropina
f. [QU] Alcaloide present a les arrels de belladona, obtingut per deshidratació de l’atropina, emprat com a antiespasmòdic.
àpoca
f. [DR] Document públic o privat en què el creditor declara haver rebut del deutor la quantitat deguda.
apocalipsi
1 f. [RE] Antic escrit jueu o cristià que pretenia manifestar, mitjançant una revelació celestial, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur.
2 f. [LC] Catàstrofe 2.
apocalíptic -a
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’Apocalipsi o a una apocalipsi. Literatura apocalíptica.
2 adj. [LC] Que sembla de l’Apocalipsi, que conté una revelació profètica. Una visió apocalíptica.
3 adj. [LC] Que inspira horror sublim. Un estil apocalíptic.
apocament
m. [LC] Curtedat, manca, d’esperit.
apocar
1 1 v. tr. [LC] Reduir a poc.
1 2 intr. pron. [LC] Els diners s’han apocat.
2 1 tr. [LC] Humiliar 2 1.
2 2 intr. pron. [LC] Esdevenir mancat d’esperit, pusil·lànime. Davant el mestre, s’apocà i no sabé contestar. És un home apocat.
apocàrpic -a
adj. [BO] Que té cada carpel formant un pistil independent, s’aplica al gineceu d’algunes flors.
apocatàstasi
f. [RE] [FS] Segons alguns teòlegs i alguns pares de l’Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i alhora reconciliació amb Déu.
apocinàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles simples i flors simpètales, sovint vistents, productores de làtex, pròpies de zones tropicals o temperades, a la qual pertanyen l’estrofant, el baladre i la vinca.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
apocodeïna
f. [QU] Èter monometílic de l’apomorfina, emètic.
apocopar
v. tr. [FL] Reduir per apòcope.
apòcope
1 1 f. [FL] Pèrdua d’una o més síl·labes o sons àtons situats en posició final de mot.
1 2 f. [FLL] Figura de dicció, usada com a llicència poètica, que consisteix en la supressió d’una o més síl·labes o sons àtons al final d’un mot.
2 f. [MD] Ferida que comporta pèrdua de substància o d’una part de l’organisme.
apocrí -ina
adj. [MD] Caracteritzat per la concentració dels productes secretats en un extrem lliure de la cèl·lula que s’eliminen juntament amb una porció de citoplasma de la cèl·lula secretora, s’aplica a un tipus de secreció glandular.
apòcrif -a
1 adj. [RE] [FL] No reconegut com a canònic. Llibres apòcrifs. Els evangelis apòcrifs.
2 adj. [FL] [FLL] No autèntic, fingit. Document apòcrif. Autor apòcrif. Personatge apòcrif.
apòcrifament
adv. [LC] [FL] [FLL] D’una manera apòcrifa.
apocrisiari
1 m. [HIH] [PR] [RE] Dignatari de l’Imperi bizantí encarregat de transmetre les respostes de l’emperador.
2 m. [RE] [HIH] [PR] Mandatari dels papes a l’Imperi bizantí.
apocromàtic -a
adj. [FIF] Que té corregida l’aberració cromàtica per a tres colors.
àpode -a
1 adj. [ZOA] Mancat de peus.
2 adj. [ZOA] Mancat d’aletes ventrals, com l’anguila.
3 1 m. pl. [ZOI] Ordre d’invertebrats equinoderms del grup dels holoturioïdeus que tenen tentacles orals.
3 2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
4 1 m. pl. [ZOR] Grup d’amfibis tropicals d’aspecte vermiforme, sense extremitats ni pràcticament cua, cos d’aspecte segmentat, ulls sota el tegument i sense parpelles, que viuen semienterrats en sòls humits de zones forestals, alguns representants del qual són aquàtics.
4 2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
apodema
m. [ZOA] Invaginació de la cutícula dels artròpodes que juntament amb d’altres forma l’endoesquelet i on s’insereixen els músculs.
apoderament
m. [LC] [AD] Acció d’apoderar o d’apoderar-se; l’efecte.
apoderar
1 1 v. tr. [LC] SUBJUGAR. Vencé i apoderà els enemics.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La son em té apoderat. La malaltia l’ha apoderat i no crec que se’n surti.
2 tr. [LC] [DR] [AD] Atorgar poders (a algú).
3 intr. pron. [LC] Prevenir-se de poder, de forces, de mitjans.
4 intr. pron. [LC] Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre’n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc.
apoderat -ada
1 adj. [LC] De molt de poder. Era dels homes més apoderats de la ciutat.
2 m. i f. [DR] [AD] Persona que té poder d’altri per a representar-lo i procedir en nom seu. Ho ha de pagar al nostre apoderat.
apodíctic -a
adj. [FS] Que expressa o enclou una veritat necessària.
apòdids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells insectívors, de l’ordre dels caprimulgiformes, que comprèn les espècies més aèries de l’avifauna mundial, com els falcillots.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
apòdosi
f. [FL] Segona part d’una oració simple o segona oració d’una de composta que completa el sentit de la pròtasi. L’apòdosi d’una oració condicional.
apofàntic -a
adj. [FS] Susceptible d’ésser qualificat de ver o de fals. Enunciat apofàntic.
apofàtic -a
adj. [FS] Que afirma mitjançant negacions. Llenguatge apofàtic. Expressió apofàtica.
apòfisi
1 1 f. [ZOA] [MD] Eminència d’un os.
1 2 [MD] [ZOA] apòfisi coracoide Apòfisi que es produeix a la vora superior de l’omòplat.
1 3 [ZOA] [MD] apòfisi mastoide Apòfisi de l’os temporal situada darrere l’orella.
2 1 f. [BO] Part superior engruixida de la seta d’algunes molses, a tocar de la càpsula.
2 2 f. [BO] Prominència que presenten alguns òrgans vegetals.
apofisial
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’apòfisi.
apofonia
f. [FL] Canvi de fonema vocàlic que es produeix per flexió en el radical d’un mot.
apofònic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’apofonia.
apogàmia
f. [BO] Producció asexual d’un embrió a partir d’una cèl·lula que no fa gàmetes del gametòfit.
apogeu
1 m. [FIA] Punt de l’òrbita de la Lluna o d’un satèl·lit artificial que es troba a la major distància de la Terra.
2 m. [LC] Grau superior d’una cosa. Està a l’apogeu de la glòria.
apogònids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb el cap relativament gros, la boca ampla, els ulls i les escates grossos, amb dues aletes dorsals ben separades, la primera espinosa, l’aleta anal amb dos radis espinosos, petits o de llargada mitjana, que inclou el moll reial.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
apògraf
m. [LC] [FL] [FLL] Còpia d’un autògraf.
apojove
m. [FIA] Punt de l’òrbita de cada satèl·lit de Júpiter que es troba a la major distància del planeta.
apòleg
m. [FLL] Faula 2 2.
apolític -a
1 adj. [LC] [SO] [PO] No polític.
2 adj. [PO] [LC] [SO] Que no li interessa la política.
apoliticisme
m. [LC] [PO] Condició d’apolític.
apollegar
1 v. tr. [LC] La lloca, reunir (els polls) sota les seves ales.
2 tr. [LC] Pegar amb un pollegó.
apol·lini -ínia
adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent al déu grec Apol·lo o a un apol·lo.
apol·lo
m. [LC] Home bell i ben plantat.
apologeta
m. [RE] Persona que fa apologia, especialment d’una religió o d’una doctrina.
apologètic -a
1 adj. [LC] Que té per objecte l’apologia d’alguna persona o d’alguna cosa.
2 adj. [LC] [RE] Que fa apologia de la religió cristiana. Llibre apologètic.
3 f. [RE] Part de la teologia que té per objecte l’apologia del cristianisme.
apologèticament
adv. [LC] [RE] Amb caràcter apologètic.
apologia
1 f. [LC] Defensa pública d’algú o d’alguna cosa. L’apologia de la llibertat. Fer apologia del delicte.
2 f. [LC] [FLL] Discurs, escrit, justificatiu en defensa o lloança d’alguna persona o d’alguna cosa. Xenofont va escriure l’Apologia de Sòcrates.
apologista
m. i f. [LC] Persona que fa l’apologia d’algú o d’alguna cosa.
apologitzar
v. tr. [LC] [FLL] Fer una apologia (sobre algú o sobre alguna cosa).
apomar
1 v. tr. [LC] Reunir (flors) formant un pom. Cap mà atrevida apomarà les roses franques.
2 intr. pron. [LC] Les fruites, reunir-se en ramells o poms en la planta.
apomat -ada
adj. [LC] Arrodonit, en forma de pom. Un arbre apomat.
apomellar
v. tr. [LC] Fer poms o pomells (de flors, de cireres, etc.).
apomixi
f. [BO] Producció d’un embrió sense fecundació.
apomorfina
f. [QU] Substància opiada obtinguda per deshidratació del clorhidrat de morfina.
aponar-se
v. intr. pron. [LC] Ajupir 1 2. S’aponen sobre els talons.
aponcellat -ada
adj. [LC] Que està clos, en estat de poncella. Flors aponcellades.
aponentar-se
1 v. intr. pron. [LC] El sol, acostar-se a la posta. Quan el sol s’aponenta encara no mor la llum.
2 intr. pron. [LC] [AGA] Les plantes, assecar-se a causa del vent de ponent.
aponeurosi
f. [ZOA] [MD] Capa fibrosa i molt resistent que cobreix alguns músculs i forma llurs terminacions i lligaments.
aponeurositis
f. [MD] Inflamació de l’aponeurosi.
aponeuròtic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’aponeurosi, de la natura de l’aponeurosi.
apoplèctic -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’apoplexia. Atac apoplèctic.
2 adj. [LC] [MD] Simptomàtic de l’apoplexia. Símptoma apoplèctic.
3 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix o té predisposició a patir apoplexia.
apoplectiforme
adj. [MD] Semblant a l’apoplexia.
apoplexia
1 f. [LC] [MD] Extravasació sobtada de sang a l’interior d’un òrgan, d’una manera espontània, no traumàtica, per hemorràgia, embòlia o trombosi.
2 f. [LC] [MD] Síndrome neurològica d’aparició brusca, que comporta l’abolició de funcions cerebrals i un cert grau de paràlisi muscular, deguda a un trastorn vascular cerebral, com l’hemorràgia, l’embòlia, la trombosi, l’espasme.
apoquiment
m. [LC] Acció d’apoquir.
apoquinina
f. [QU] Producte de desmetilació de la quinina.
apoquir
v. tr. [LC] Fer més petit.
aporegat -ada
adj. [LC] Que té por.
aporema
m. [FS] Raonament sense sortida lògica, perquè inclou dues proposicions contradictòries.
aporètic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’aporia.
aporia
f. [FS] Dificultat lògica insuperable.
aporrinament
m. [LC] Acció d’aporrinar.
aporrinar
v. tr. [LC] Omplir d’improperis.
aportació
1 f. [LC] Acció d’aportar.
2 f. [LC] Cosa aportada.
aportador -a
adj. i m. i f. [LC] Que fa una aportació.
aportament
m. [LC] Acció d’aportar; l’efecte.
aportar
1 v. tr. [LC] Portar a l’indret on és el qui parla.
2 1 tr. [LC] Cadascú, portar (la part que li correspon) a la societat de la qual és membre.
2 2 tr. [LC] Un cònjuge, portar (béns) a la societat conjugal.
2 3 tr. [LC] Presentar, oferir, (arguments, raons, etc.).
aporugar
v. tr. i intr. pron. [LC] ESPORUGUIR.
aposar
v. tr. [LC] ALLEVAR.
aposat -ada
adj. [FL] Que es troba en aposició. Mot aposat a un altre.
aposaturn
m. [FIA] Punt de l’òrbita de cada satèl·lit de Saturn que es troba a la major distància del planeta.
aposemàtic -a
1 adj. [EG] Que destaca i serveix per a advertir. La coloració aposemàtica d’un animal.
2 adj. [EG] Que té una coloració aposemàtica. Animals aposemàtics.
aposentador aposentadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que aposenta.
2 m. i f. [DE] [PR] Militar encarregat de preparar l’allotjament d’una unitat en un poble o en un altre lloc quan va de camí.
aposentament
m. [LC] Acció d’aposentar o d’aposentar-se; l’efecte.
aposentar
1 v. tr. [LC] [HO] Donar posada (a algú).
2 intr. pron. [LC] Prendre allotjament. S’aposentaren en pisos de l’ajuntament.
3 intr. pron. [LC] Instal·lar-se còmodament. Es va aposentar a casa nostra.
aposició
1 f. [LC] Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista.
2 f. [FL] En gram., juxtaposició d’un substantiu o d’un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d’adjunt explicatiu d’aquest.
3 f. [BO] En bot., deposició de materials formatius en capes successives. Creixença per aposició.
aposiopesi
f. [FLL] [FL] Figura de dicció, usada com a llicència poètica, en què l’orador o l’escriptor s’interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, cavallerositat, etc., no vol dir el que té en el pensament.
apòsit
m. [LC] [MD] Bena, gasa, cotó, etc., generalment impregnats d’una substància medicamentosa, que s’aplica damunt una regió malalta.
apositiu -iva
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aposició.
apospòria
f. [BO] [BI] Formació del gametòfit a partir de l’esporòfit sense formació prèvia d’espores.
aposta
1 f. [LC] JUGUESCA.
2 f. [LC] Quantitat de diners o d’altra cosa que hom aposta. Ha fet una aposta molt alta. Doblar una aposta.
apostador apostadora
m. i f. [LC] Persona que aposta.
apostament
m. [LC] Acció d’apostar o apostar-se en un indret.
apostar
1 1 v. tr. [LC] Posar (una o més persones) en un indret per a algun fi. Apostà quatre homes vora el pont.
1 2 intr. pron. [LC] Posar-se a l’aguait. Ens apostàrem a la sortida del bosc.
2 tr. [LC] Jugar-se (diners o una altra cosa). Ell ha apostat molts diners que tu no alçaries aquest pes. Apostar contra algú.
apostasia
1 f. [LC] [RE] Acció d’abandonar algú la religió en què ha nascut per professar-ne una altra.
2 f. [RE] Acció de trencar els vots un eclesiàstic o religiós catòlic.
3 f. [LC] Acció d’abandonar, de desertar, totalment un partit.
apòstata
m. i f. [LC] [RE] Persona que apostata.
apostatar
v. intr. [LC] [RE] Cometre una apostasia.
apostàtic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’apostasia.
apostàticament
adv. [LC] [RE] Com a apòstata, amb apostasia.
apostema
m. [MD] Abscés, tumor ple de matèria purulenta.
apostemació
f. [MD] Formació d’un apostema.
apostemar
1 v. intr. [MD] Formar apostema.
2 intr. pron. [MD] Formar-se apostema.
apostematós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’apostema.
2 adj. [MD] De la naturalesa d’un apostema.
a posteriori
[ll.]
1 loc. adv. [LC] [FS] Basant-se en els fets observats, en les dades de l’experiència. Raonar a posteriori.
2 loc. adj. [LC] [FS] Que prové de l’experiència, que es basa en l’experiència. Raonament a posteriori.
apòstol1
1 m. [LC] [RE] Deixeble de Jesucrist que rebé d’ell la missió de predicar l’evangeli. Els dotze apòstols. Els actes dels apòstols. Sant Joan, apòstol.
2 m. [LC] [RE] Propagador de la fe cristiana. Sant Francesc Xavier fou l’apòstol de les Índies. Sant Ciril, apòstol dels eslaus.
3 m. [LC] Persona que s’esforça a propagar una doctrina. Apòstol de la pau universal.
apòstol2
m. [TRA] En nàut., extrem de les guies del bauprès.
apostolat
1 1 m. [LC] [RE] Ofici d’apòstol. Apostolat seglar.
1 2 m. [RE] Propaganda d’alguna causa o doctrina. Fer apostolat.
2 1 m. [LC] [RE] Grup constituït pels sants apòstols.
2 2 m. [LC] Congregació devota amb el fi de propagar la devoció cristiana.
apostolessa
f. [RE] Dona apòstol.
apostòlic1 -a
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als apòstols, d’acord amb llurs doctrines, amb llur tradició. Missió apostòlica.
2 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a l’Església cristiana.
2 2 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al cap de l’Església catòlica. Benedicció apostòlica. Indult apostòlic. Successió apostòlica.
3 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’apostolat.
apostòlic2 apostòlica
m. i f. [HIH] Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol al començament del segle XIX.
apostòlicament
1 adv. [LC] [RE] D’una manera apostòlica, segons les regles i les pràctiques apostòliques.
2 adv. [LC] [RE] Amb fervor apostòlic.
apostolicitat
f. [RE] Qualitat d’apostòlic.
apòstols
m. pl. [HIH] En hist., lletres lliurades, juntament amb el procés original, a qui apel·lava contra una sentència, dirigides a un jutge o a un tribunal superior.
apòstrof
m. [LC] [FL] Signe gràfic consistent en una coma volada (’), que serveix per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres.
apostrofació
f. [FL] Representació gràfica d’un apòstrof.
apostrofar1
1 v. tr. [LC] [FL] Reemplaçar (una lletra) per un apòstrof. Apostrofar la a de l’article la.
2 v. tr. [LC] [FL] Escriure (un mot) reemplaçant una de les seves lletres per un apòstrof. Apostrofar l’article la.
apostrofar2
v. tr. [LC] [FL] Adreçar un apòstrofe (a algú). L’orador apostrofà la multitud.
apòstrofe
1 m. [FLL] [FL] Figura de dicció que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona o un grup de persones present o absent, un ésser invisible, etc.
2 m. [LC] Interpel·lació vehement adreçada a algú.
apotecari apotecària
1 m. i f. [LC] [MD] [PR] FARMACÈUTIC, FARMACÈUTICA.
2 f. [LC] EN REC. Muller de l’apotecari.
apotecaria
f. [LC] [MD] Botiga d’apotecari.
apoteci
m. [BO] Cos fructífer en forma de plat còncau o irregular, amb la capa fèrtil oberta vers l’exterior, propi dels fongs discomicets i de la majoria dels líquens.
apotegma
m. [FLL] Sentència breu, instructiva, especialment l’atribuïda a una persona il·lustre.
apotema
1 f. [MT] Segment de la perpendicular traçada des del centre d’un polígon regular a un qualsevol dels seus costats.
2 f. [MT] Longitud d’aquest segment.
3 f. [MT] Altura de cadascuna de les cares laterals d’una piràmide regular.
apoteosi
1 1 f. [LC] Acte d’elevar un mortal a la categoria dels déus i posar-lo entre ells. L’apoteosi d’August.
1 2 f. [LC] Glorificació, exaltació, d’una persona, un principi, un ideal, etc. Ha fet l’apoteosi de la guerra.
2 1 f. [AR] Representació artística d’arrel clàssica freqüent en la decoració pictòrica barroca i d’èpoques posteriors per a glorificar un personatge.
2 2 f. [JE] En una representació de gran espectacle, escena final i més brillant.
apoteòsic -a
adj. [LC] Que constitueix una apoteosi. Li feren una rebuda apoteòsica.
apoteòsicament
adv. [LC] D’una manera apoteòsica.
apoteòtic -a
adj. [LC] APOTEÒSIC.
appoggiatura
[it.]
f. [MU] Nota musical d’ornament, estranya a l’acord en què recolza, que resol en una consonància i ve indicada per una nota més petita o per una nota barrada.
apràctic -a
adj. [MD] [PE] [PS] Relatiu o pertanyent a l’apràxia.
apradament
m. [LC] Acció d’apradar.
apradar
v. tr. [LC] Convertir en prat. Apradar un camp.
apragmatisme
m. [MD] [PS] Trastorn psíquic caracteritzat per una impossibilitat d’acomplir els actes de la vida quotidiana.
apràxia
f. [MD] [PE] [PS] Incapacitat d’executar voluntàriament i d’una manera apropiada certs moviments o de reconèixer objectes i el seu ús, que no està relacionada amb cap paràlisi ni amb alteracions sensorials o psíquiques.
apreciable
1 adj. [LC] Que pot ésser apreciat. Hi ha una diferència que no és apreciable.
2 adj. [LC] Digne d’ésser apreciat, estimat. És un senyor molt apreciable.
apreciablement
adv. [LC] Segons el resultat d’una apreciació.
apreciació
f. [LC] [DR] Acció d’apreciar; l’efecte. Mercaderies avaluades segons l’apreciació dels experts. Segons la meva apreciació, el valor d’aquesta casa sobrepassa el nostre pressupost.
apreciador -a
adj. i m. i f. [LC] Que aprecia. Un just apreciador dels seus mèrits.
apreciar
1 1 v. tr. [LC] [AD] [DR] Determinar el valor (d’una cosa). Cal primer apreciar els desperfectes. Apreciar la distància.
1 2 v. tr. [LC] Percebre 1. Amb la radiografia el metge va poder apreciar l’existència de la lesió.
2 tr. [LC] Reconèixer el valor, el mèrit, etc., (d’alguna cosa). Són sacrificis que no te’ls apreciaran mai.
3 tr. [LC] Tenir estimació (a algú). Són una gent que m’aprecien molt.
apreciatiu -iva
adj. [LC] Que expressa una apreciació.
apregonament
m. [LC] Acció d’apregonar.
apregonar
1 v. tr. [LC] Fer més pregon.
2 1 tr. [LC] Anar fins molt endins (d’alguna cosa).
2 2 intr. pron. [LC] Ficar-se endins. La pena s’apregonava en el cor de la noia.
aprehendre
[quant a la flexió, com aprendre]
1 v. tr. [LC] [FS] [PE] Copsar mentalment. El que els diferencia no és l’objecte sinó la manera d’aprehendre’l.
2 v. tr. [PS] [PE] Conèixer simplement i immediatament (un objecte, una situació o un comportament).
aprehensible
adj. [LC] [FS] Capaç d’ésser copsat mentalment.
aprehensió
f. [LC] [FS] Acte d’aprehendre o copsar mentalment.
aprendre
[ger. aprenent; p. p. après; ind. pr. 1 aprenc, 3 aprèn; subj. pr. aprengui, etc.; subj. imperf. aprengués, etc.]
1 v. tr. [LC] [PE] Adquirir la coneixença, la pràctica, (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció. Aprendre la lliçó. Aprendre de memòria.
2 tr. pron. [LC] Aprendre’s la lliçó de memòria. Aprèn-te de memòria els mots següents.
3 intr. [LC] Aprèn a callar.
4 intr. [FL] aprendre de lletra Aprendre de llegir.
5 intr. [LC] [MU] aprendre de nota Aprendre de música.
aprenedor -a
adj. [LC] Que hom pot aprendre.
aprenent aprenenta
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que aprèn algun ofici. És aprenent de manyà. És aprenenta de modista.
1 2 m. i f. [LC] [PR] Persona que és novícia, no versada en alguna cosa.
2 m. [HIH] Primer dels tres graus bàsics de la francmaçoneria.
aprenentatge
1 1 m. [LC] [SO] [PE] Acció d’aprendre. L’aprenentatge d’una llengua.
1 2 m. [SO] [PE] Procés pel qual un individu o una col·lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta.
1 3 m. [PS] En psic., exercici que produeix els mòduls de comportament o els trets de personalitat no atribuïbles a la influència exclusiva de l’herència genètica.
1 4 [PE] aprenentatge significatiu Aprenentatge en què l’alumnat relaciona els nous coneixements amb els coneixements previs.
2 m. [LC] [SO] [PE] Període de temps en què s’aprèn un ofici. Són dos anys d’aprenentatge que hauràs de fer. Ara fa l’aprenentatge de fuster.
aprensió
f. [LC] Prevenció contra allò de què hom tem algun dany, algun perjudici, alguna molèstia, etc. No puc fer-hi més: les sargantanes em fan aprensió. Ja pots entrar a veure’l, el malalt, sense cap aprensió. Agafar aprensió.
aprensiu -iva
adj. [LC] Que agafa fàcilment aprensió.
aprés1
[pl. -essos]
m. [LC] [AGR] Lloc destinat a munyir-hi el bestiar.
aprés2
adv. [LC] DESPRÉS.
apressadament
adv. [LC] Amb pressa, precipitadament.
apressament
m. [LC] Acció d’apressar o d’apressar-se; l’efecte.
apressant
adj. [LC] Que apressa.
apressar
1 1 v. tr. [LC] Donar pressa (a algú), empènyer-lo a fer promptament una cosa. Apressa’l a acabar la feina.
1 2 intr. pron. [LC] Anar de pressa. Apressa’t: si no, faràs tard.
2 tr. [LC] ACCELERAR. Apressar el pas.
3 intr. [LC] Ésser urgent. No t’entretinguis, que això apressa.
aprest
1 m. [LC] [IT] [QU] Tractament d’acabat basat en l’aplicació de productes químics, al qual se sotmeten les pells, el paper o els productes tèxtils per tal de millorar-ne l’aspecte, el tacte i altres propietats necessàries o convenients per a llur ús final.
2 m. [LC] [IT] Matèria emprada en aquesta operació.
aprestador aprestadora
1 m. i f. [LC] [IT] [PR] Operari especialitzat en l’aprest dels teixits.
2 f. [IT] MÀQUINA DE PARAR.
aprestar
1 v. tr. [LC] Preparar, disposar.
2 tr. [LC] [IT] Sotmetre (els fils d’ordit o els teixits) a uns productes químics que tenen per objecte donar-los més consistència, un cert llustre, un millor caient, i noves característiques tècniques.
apreuament
m. [LC] [DR] Acció d’apreuar; l’efecte.
apreuar
v. tr. [LC] [DR] Avaluar, especialment escatir quin grau ateny (la virtut, el mèrit, la bondat, els avantatges, etc., d’una persona o d’una cosa). Llavors vaig apreuar el valor d’aquell escrit.
aprimador -a
adj. [LC] Que aprima.
aprimament
m. [LC] Acció d’aprimar o d’aprimar-se; l’efecte.
aprimar
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar prim, reduir el gruix (d’una cosa). Aprimar una post, un tauló.
1 2 v. tr. [LC] Fer semblar més prim. El vestit negre t’aprima.
1 3 intr. pron. [LC] Tornar-se prim. T’has aprimat molt.
1 4 intr. pron. [LC] aprimar-se els núvols Fer-se menys densos, tendir a esvair-se.
1 5 [LC] [IQ] aprimar un color Disminuir-ne la consistència aclarint-ne la pasta.
2 1 tr. [LC] Tenir en compte fins el més petit detall (en un afer).
2 2 tr. [LC] No deixar escapar res en la recerca (d’una cosa).
2 3 tr. [LC] Procurar la major exactitud en la fixació (d’un valor). No cal que ho aprimis tant: no ve d’un duro.
aprimorat -ada
adj. [LC] Ben elaborat quant a la seva finor o delicadesa. Li va sortir una frase deliciosament aprimorada.
a priori
[ll.]
1 loc. adv. [LC] [FS] Amb anterioritat a l’experiència, sense poder basar-se en els fets. Condemnar a priori.
2 loc. adj. [FS] [LC] Que no prové de l’experiència, que no es basa en l’experiència. Una demostració a priori.
apriorisme
1 m. [FS] Principi a priori.
2 m. [FS] Adopció de principis o mètodes a priori.
apriorístic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’apriorisme.
aprísia
f. [HIH] Antigament, nota presa per un escrivà o un notari per a redactar després el document.
aprisiador
m. [HIH] Persona que ocupava terres per aprisió.
aprisiar
v. tr. [HIH] Ocupar (una terra sense titular directe) amb el propòsit de rompre-la, d’explotar-la com cal i d’obtenir-ne la propietat.
aprisió
f. [HIH] Acció d’aprisiar; l’efecte.
aprofitable
adj. [LC] Que hom pot aprofitar.
aprofitador -a
adj. [LC] Que tot ho aprofita, que treu profit del que altres desaprofiten.
aprofitadures
f. pl. [LC] Residus d’alguna cosa que són aprofitats per a algun fi.
aprofitalls
m. pl. [LC] APROFITADURES.
aprofitament
m. [LC] Acció d’aprofitar o d’aprofitar-se; l’efecte.
aprofitar
1 1 v. intr. [LC] Fer profit. Menjar tan de pressa no pot aprofitar a ningú.
1 2 v. intr. [LC] Portar profit, servir de profit. Els teus consells no li aprofiten.
2 tr. [LC] Emprar útilment. Aprofitar un paper per a escriure una carta. Aprofitar un tros de roba per a fer un vestidet. Aprofitar el temps. Aprofitar l’avinentesa.
3 intr. pron. [LC] Treure profit, valer-se. S’ha aprofitat de la vostra absència per a emportar-se els llibres. S’han aprofitat d’una distracció dels vigilants per a fugir. Aprofitar-se de les circumstàncies. Ha tingut tanta sort com tu, però no ha sabut aprofitar-se’n.
4 intr. [LC] Algú, progressar gràcies a la seva aplicació. Aquest alumne aprofita.
aprofitat -ada
1 adj. [LC] Que s’aprofita.
2 adj. [LC] Que progressa a causa de la seva aplicació.
aprofundiment
m. [LC] Acció d’aprofundir.
aprofundir
1 1 v. tr. [LC] APREGONAR. Van aprofundir la mina.
1 2 v. tr. [LC] Estudiar a fons. Aprofundir un problema, una qüestió, un tema.
1 3 v. tr. [LC] Fer més profund, més ric. L’estudi dels àtoms ha aprofundit la nostra comprensió de la matèria.
2 intr. [LC] Anar al fons de les coses. El partit ha aprofundit en la seva ideologia. Cal aprofundir més en la qüestió lingüística.
apromptament
m. [LC] Acció d’apromptar.
apromptar
v. tr. [LC] Posar (una cosa) en estat de servir-se’n o de disposar-ne immediatament. Apromptar una quantitat.
apropament
m. [LC] Acció d’apropar o d’apropar-se.
apropar
1 v. tr. [LC] [TRA] ACOSTAR. Aquest autobús us aproparà a l’estació.
2 intr. pron. [LC] S’apropa el bon temps.
apropiable
adj. [LC] Capaç d’ésser apropiat.
apropiació
f. [LC] [DR] Acció d’apropiar o d’apropiar-se; l’efecte.
apropiadament
adv. [LC] D’una manera apropiada.
apropiar
1 v. tr. [LC] [DR] Fer propi d’algú, atribuir com a propi. Apropià al seu fill la seva casa de camp. Apropiar un benefici.
2 1 tr. pron. [LC] [DR] Quedar-se, atribuir-se, com a propi. Un seu gendre s’ha apropiat tota la finca.
2 2 intr. pron. [LC] [DR] Un seu gendre s’ha apropiat de tota la finca.
2 3 tr. pron. [LC] [DR] PER EXT. Apropiar-se les idees, els projectes, les iniciatives, els mèrits, d’algú.
2 4 intr. pron. [LC] [DR] PER EXT. Apropiar-se de les idees, dels projectes, de les iniciatives, dels mèrits, d’algú.
3 tr. [LC] [DR] Aplicar a algú o a alguna cosa (allò que li és adequat). Apropiar les paraules a les circumstàncies.
apropiat -ada
adj. [LC] Que s’adapta bé, que és proporcionat, al fi al qual és destinat. Va dir les paraules apropiades per a l’ocasió.
apropiatiu -iva
adj. [LC] [DR] Que tendeix a l’apropiació. Un acte apropiatiu.
apropiativitat
f. [LC] [DR] Qualitat d’apropiatiu.
apropinquació
f. [LC] Acció d’apropinquar-se; l’efecte.
apropinquament
m. [LC] APROPINQUACIÓ.
apropinquar-se
v. intr. pron. [LC] ACOSTAR-SE.
apròtic -a
adj. [QU] Que no pot participar en reaccions àcid-base perquè no accepta ni cedeix protons, s’aplica a un solvent.
aprovable
adj. [LC] Que pot aprovar-se.
aprovació
f. [LC] Acció d’aprovar; l’efecte. Si feu això, tindreu l’aprovació de tothom. L’aprovació d’una llei, d’un reglament. L’aprovació de comptes. L’aprovació d’una assignatura.
aprovador -a
adj. i m. i f. [LC] Que aprova.
aprovar
1 v. tr. [LC] Jutjar bona, trobar bé, (una acció). Tothom aprovarà la nostra determinació.
2 1 tr. [LC] Qui està facultat per a fer-ho, declarar bo, acceptable, just a uns efectes determinats. Aprovar els comptes. El reglament ha estat aprovat per l’assemblea.
2 2 tr. [LC] La censura, l’autoritat eclesiàstica, etc., donar l’autorització per a publicar (una obra). La cúria episcopal va aprovar el llibre.
3 1 tr. [LC] [PE] Donar la qualificació d’aprovat (a un examinand). El professor d’història va aprovar tots els alumnes. El tribunal ha aprovat els exercicis dels opositors.
3 2 tr. [LC] [PE] Rebre la qualificació d’aprovat (en una assignatura). Va examinar-se de física i la va aprovar.
aprovat
m. [LC] [PE] Qualificació, en un examen, una prova, etc., amb què és reconeguda la suficiència de l’examinand. He tingut aprovat de geografia i excel·lent d’història. Ha obtingut la qualificació d’aprovat.
aprovatiu -iva
adj. [LC] Que implica aprovació, aprovador.
aprovativitat
1 f. [LC] Qualitat d’aprovatiu.
2 f. [LC] Anhel d’aprovació.
aprovatori -òria
adj. [LC] Que expressa aprovació.
aprovisionador -a
adj. i m. i f. [LC] Que aprovisiona.
aprovisionament
1 m. [LC] Acció d’aprovisionar; l’efecte.
2 m. [LC] [HO] Conjunt de provisions aplegades.
aprovisionar
v. tr. [LC] Fornir de provisions. Aprovisionar una ciutat, un exèrcit. S’han aprovisionat a bastament.
aproximació
1 f. [LC] Acció d’aproximar o d’aproximar-se; l’efecte.
2 1 f. [LC] Avaluació, apreciació, que s’acosta a la correcta.
2 2 f. [LC] Quantitat, qualitat, etc., que s’acosta a una de donada.
2 3 f. [JE] Premi de la loteria que es concedeix als números que tenen una certa relació amb els que, en el sorteig, han obtingut els primers premis.
aproximadament
adv. [LC] D’una manera aproximada. Aquestes dues coses són aproximadament iguals.
aproximament
m. [LC] Acció d’aproximar o d’aproximar-se; l’efecte.
aproximant
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb un acostament de dos òrgans articulatoris creant una constricció menor que en el cas de les fricatives, la qual no provoca turbulència de l’aire expirat.
aproximar
1 v. tr. [LC] [TRA] ACOSTAR. El vent empenyia els núvols aproximant-los ràpidament a la muntanya.
2 intr. pron. [LC] La tempesta s’aproxima. L’enemic s’aproximava a la ciutat. Aproximar-se a la veritat.
aproximat -ada
adj. [LC] Que està prop d’ésser exacte, no completament exacte. Resultat aproximat. Un valor aproximat.
aproximatiu -iva
adj. [LC] Fet amb aproximació. Càlcul aproximatiu.
aproximativament
adv. [LC] D’una manera aproximativa. Aquest càlcul sols pot fer-se aproximativament.
àpside
1 m. [FIA] En una òrbita, el punt més distant i el menys distant del centre d’atracció.
2 m. [FIA] En una corba referida a coordenades polars, un punt en què el radi vector és un màxim o un mínim.
aptament
adv. [LC] Amb aptitud.
apte -a
1 adj. [LC] Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a l’estudi, per al treball. Causes aptes a produir un efecte.
2 adj. [LC] Bo o útil per al treball o servei que li és propi. Un obrer apte. Un metge apte.
àpter -a
1 1 adj. [ZOA] Mancat d’ales, s’aplica especialment als artròpodes sense ales. Formigues àpteres.
1 2 m. [ZOA] Insecte àpter.
2 adj. [AR] Que presenta columnes a les façanes anterior i posterior, però no als costats. Un temple àpter.
apterigiformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells no voladors, que comprèn els kiwis, exclusius de Nova Zelanda, de mida relativament petita i llarg bec corbat, del qual subsisteixen tres espècies molt semblants, incloses en una única família.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
apterigots
1 m. pl. [ZOI] Subclasse d’insectes àpters que no experimenten metamorfosi.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta subclasse.
aptesa
f. [LC] Qualitat de qui sap fer tal o tal cosa de manera que surti bé. Tothom coneix la seva aptesa amb els ordinadors.
aptitud
f. [LC] Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa. Aptitud per al treball, per a l’estudi, per a exercir un càrrec.
aptot
m. [FL] Nom indeclinable.
aptòtic -a
adj. [FL] Sense flexió. Llengües aptòtiques.
apugonar-se
v. intr. pron. [LC] [AGA] Les plantes, carregar-se de pugó. L’olivera s’ha apugonat.
apujar
1 v. tr. [LC] Fer ascendir a un nivell més alt. Apujar el cap, els braços. Apujar-se l’ala del capell. Apujar-se les mànigues. Apujar-se el coll de l’abric.
2 v. tr. [LC] Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la calefacció. No apugis tant la ràdio, que em molesta.
3 v. tr. [LC] Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt. Apujar els preus. Li han apujat el sou. S’han apujat les tarifes dels transports públics.
apunt
1 m. [LC] [AR] Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d’una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. D’aquell molí, en tinc un bell apunt fet per la Beatriu.
2 m. pl. [LC] [PE] Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi. Quan voldràs estudiar aquesta lliçó, et deixaré els apunts que vaig prendre a classe.
apuntació
1 f. [LC] Nota presa. No sé on viu: vaig apuntar-me l’adreça, però he perdut l’apuntació.
2 f. [JE] Participació en un bitllet de loteria.
apuntador1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que apunta.
2 1 m. i f. [LC] [JE] Persona que dicta als actors llurs papers en les representacions teatrals.
2 2 m. i f. [LC] [JE] Persona que, en un joc, porta el compte dels punts guanyats.
2 3 m. i f. [LC] [JE] Persona que, en un joc, es posa darrere d’algun jugador per assenyalar el joc que aquest té a un altre jugador, el qual juga així amb avantatge o a la segura.
2 4 m. [LC] [RE] Canonge encarregat d’apuntar o anotar les faltes en el cor.
3 1 m. [LC] [JE] [PE] Objecte que serveix per a apuntar o assenyalar.
3 2 m. [LC] [JE] Tauler on, de diferents maneres, hom marca els punts guanyats pels diferents jugadors.
3 3 m. [LC] [PE] Pal prim i llarg que serveix per a assenyalar sobre una pissarra, un cartell, un mapa, una projecció, etc.
4 m. [LC] Llibre on es fan apuntacions.
apuntador2 apuntadora
m. i f. [DE] Artiller especialitzat en el servei d’apuntar les peces.
apuntalament
m. [LC] Acció d’apuntalar o d’apuntalar-se; l’efecte.
apuntalar
1 v. tr. [LC] Sostenir amb un o més puntals (alguna cosa). Les branques eren tan carregades de fruita que les han hagudes d’apuntalar perquè no es trenquessin, perquè no toquessin a terra. Apuntaleu aquest mur; altrament, el dia d’un aiguat podria ensorrar-se.
2 1 intr. pron. [LC] Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perquè el vent el feia caure.
2 2 intr. pron. [LC] Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa. Per tirar aquella investigació endavant, es va haver d’apuntalar en l’Institut.
apuntament
1 1 m. [LC] Acció d’apuntar; l’efecte.
1 2 m. [LC] [DR] Resum d’un procés o d’un plet que es dona als jutges per a dictar sentència.
2 m. [GL] Substitució d’un vèrtex d’un cristall per dues o més cares equivalents.
apuntar1
1 v. tr. [LC] Prendre nota (d’alguna cosa). Li apunto deu punts negatius. Ja te’n recordaràs? Apunta-t’ho. Apuntar-se una adreça, un nom.
2 1 tr. [LC] Inscriure en una llista. Porta la llista de subscriptors, que l’hi apuntarem: tu ja hi ets apuntat.
2 2 intr. pron. [LC] S’apuntava a totes les iniciatives culturals.
3 tr. [LC] [JE] Algú, posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que vol jugar). He apuntat tot el que em quedava a la sota.
4 tr. [LC] Insinuar, tocar lleugerament, (un assumpte, una matèria) en una conversa, un discurs, etc. La professora només ha apuntat les idees principals.
5 1 tr. [LC] Anar dictant baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc.
5 2 tr. [LC] [JE] L’apuntador, dictar en veu baixa (el text de la peça) als actors.
apuntar2
1 1 v. tr. [LC] Fixar (una agulla, un clau, etc.), introduint-ne solament la punta. Apuntar una agulla en un coixí.
1 2 v. tr. [LC] [EI] Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, punts de soldadura, etc. No toquis aquest llaç, que només l’he apuntat.
1 3 v. tr. [IMF] Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o amb claus, abans de clavar-la o encolar-la definitivament.
2 1 tr. [LC] [SP] [DE] Dirigir la punta (d’una arma) hostilment. Li apuntà l’espasa al pit.
2 2 tr. [LC] [SP] [DE] Dirigir la punta o boca (d’una arma de foc) devers l’objecte que hom vol tocar, de manera que n’asseguri el tret. Li vaig apuntar l’escopeta. Apuntar un canó.
2 3 intr. [LC] [DE] Apuntar a algú al cap amb una escopeta.
2 4 intr. [LC] [DE] Fer punteria. Li va tirar la pedra apuntant-li al cap.
2 5 intr. [LC] Assenyalar cap a un lloc o un objecte determinat. Amb el dit apuntava a la torre.
3 intr. [LC] Començar a sortir, a manifestar-se. Apuntar el dia, l’alba. Apuntar-li a un infant els ullals. Apuntar-li a un cabrit les banyes.
apuntat -ada
1 adj. [LC] Que té punta.
2 adj. [HIG] En heràld., que es toquen per la punta, s’aplica a peces i figures. Xebrons apuntats.
apunyalar
v. tr. [LC] Ferir amb un punyal.
apunyegar
v. tr. [LC] Donar cops de puny (a algú).
apurament
m. [LC] Acció d’apurar; l’efecte.
aquarel·la
1 f. [LC] [AR] Pintura feta amb colors diluïts en aigua que tenen una acusada transparència, que s’aplica normalment sobre paper.
2 f. [LC] [AR] Obra pintada amb aquarel·la.
aquarel·lista
m. i f. [LC] [AR] [PR] Persona que pinta aquarel·les.
aquari1
[inv.]
m. i f. [AN] [LC] [FIA] Persona nascuda sota el signe zodiacal d’Aquari. Segons l’horòscop, els aquari són sensibles. La meva cosina és aquari.
aquari2
m. [LC] [JE] Dipòsit d’aigua, generalment amb parets de vidre, on hom té animals i plantes aquàtics vius.
aquario-
[LC] Forma prefixada del mot aquari. Ex.: aquariòleg.
aquariofília
f. [LC] Afecció als aquaris i als peixos d’aquari.
aquariologia
f. [LC] Estudi dels animals i les plantes que viuen en aquaris i dels problemes de llur manteniment.
aquàrium
m. [LC] [JE] AQUARI2.
aquarterament
m. [LC] [DE] Acció d’aquarterar; l’efecte.
aquarterar
1 v. tr. [LC] [DE] Posar (l’exèrcit) a quarter, especialment com a mesura preventiva.
2 1 tr. [TRA] En nàut., caçar l’escota per sobrevent amb la finalitat de fer caure la proa a sotavent.
2 2 tr. [TRA] Abroquerar 2.
aquàtic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’aigua.
2 adj. [LC] Que viu a l’aigua o prop d’aquesta. Animal aquàtic. Plantes aquàtiques.
3 adj. [LC] Que té lloc en l’aigua. Esports aquàtics.
aquedar-se
v. intr. pron. [LC] Recloure’s de nits cadascú a casa seva.
aqüeducte
1 1 m. [LC] [OP] Conducte artificial subterrani o elevat per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.
1 2 m. [OP] Pont especial amb què una conducció d’aigua salva una depressió del terreny.
2 m. [ZOA] [MD] En anat., conducte pel qual passa un líquid orgànic. Aqüeducte de Fal·lopi. Aqüeducte de Silvi.
aqueferar
1 v. tr. [LC] Donar quefer, ocupació, (a algú).
2 intr. pron. [LC] Omplir-se d’ocupació. Així que es lleva ja s’aquefera en totes les feines.
aqueferat -ada
adj. [LC] Que té molta feina.
aqueix -a
1 adj. [LC] Forma de l’adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la segona persona, especialment la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o els objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu. Aqueixa terra on vós viviu.
2 pron. [LC] Aqueixa és la seu més antiga.
aquelarre
m. [LC] [AN] Sàbat 2.
aquell -a
1 adj. [LC] Forma de l’adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la tercera persona. D’ací a aquell poble, hi estarem més d’una hora. Porta’m aquell cove: el que és sota la pomera. Aquell any va fer molta calor.
2 adj. [LC] En el discurs, designa la persona o la cosa de què s’ha parlat en primer lloc, abans que una altra.
3 pron. [LC] Feia com aquell qui no ho sent.
4 pron. [LC] com aquell COM AQUELL QUI RES. Anava ben estrafolari, però ell com aquell, no tenia pas vergonya.
aquèn
adv. [LC] A aquesta banda.
aqueni
m. [BO] Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor no soldada al pericarpi, que és prim.
aqüeo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. aqueus, ‘aquós’. Ex.: aqüeoglacial, aqüeoigni, aqüeoígnia.
aquest -a
1 adj. [LC] Forma de l’adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la primera persona i també respecte a la segona. Els carrers d’aquesta vila. Vols d’aquestes prunes? Aquest noi hi anirà. Aquesta setmana fa més fred que la setmana passada. Després d’aquesta vida, creus que n’hi ha una altra?
2 adj. [LC] En el discurs, designa la persona o la cosa de què s’ha parlat en darrer lloc, fa poc, o de què va a parlar-se. Llavors vam trobar pel camí una noia que portava un feix de llenya, i aquesta noia ens va guiar fins a la font.
3 pron. [LC] La casa que li van oferir l’any passat no és la mateixa que ara li ofereixen: aquella era la de Santa Coloma i aquesta és la de Sant Adrià.
aqueu -ea
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Acaia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Acaia o als seus habitants o, en general, a la Grècia antiga.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de dialectes grecs de l’època micènica.
2 2 m. [FL] [LC] Parlar dòric que substituí l’antic aqueu, emprat a l’Acaia, el Peloponès i la Magna Grècia.
aquí
1 1 adv. [LC] En aqueix lloc.
1 2 adv. [LC] ACÍ. Vine aquí al meu costat. De casa teva aquí hi ha un quart. D’aquí estant.
2 1 adv. [LC] En el moment present, marcant el principi o la fi d’un espai de temps. D’aquí a Nadal. Fins aquí no ha plogut pas tant com creies.
2 2 [LC] d’aquí allà loc. adv. D’ara a llavors.
2 3 [LC] d’aquí a loc. prep. Al cap de (un espai de temps) a comptar des d’ara. D’aquí a vuit dies, a una setmana, a un mes, a un any.
3 pron. [LC] POP. Aquest, designant una persona que és prop nostre. Aquí, la companya, ho farà molt bé, oi?
aqüi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. aqua, ‘aigua’. Ex.: aqüícola, aqüífer.
aqüícola
adj. [EG] Que viu en un medi aquós.
aqüicultor aqüicultora
m. i f. [AGR] [PR] [AGP] Persona que es dedica a l’aqüicultura.
aqüicultura
f. [AGR] [AGP] Cria de peixos, crustacis, mol·luscos i, en general, d’éssers aquàtics, amb finalitats comercials o de repoblació.
aquiescència
f. [LC] Consentiment tàcit, passiu. Ho han fet comptant amb la seva aquiescència.
aquiescent
adj. [LC] Que no s’oposa, que consent tàcitament, passivament, a alguna cosa.
aquietament
m. [LC] Acció d’aquietar o d’aquietar-se; l’efecte.
aqüífer -a
1 adj. [LC] Que porta, conté o segrega aigua.
2 1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’aqüífer.
2 2 m. [GL] Formació geològica en què s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la permeabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l’acull.
aquifoliàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de fulles coriàcies i fruit en baia, pròpies de zones tropicals o temperades, a la qual pertanyen el grèvol i el mate.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.