assenyalament
1 m. [LC] Acció d’assenyalar.
2 m. [AD] Dia i hora fixats per a una diligència judicial, en especial per a una vista o un judici oral.
assenyalar
1 1 v. tr. [LC] Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. Digues-me qui és d’aquests, però sense assenyalar-lo amb el dit. Montjuïc assenyalava un vaixell de guerra.
1 2 v. tr. [LC] Dir, manifestar. El ministre va assenyalar que el dèficit públic disminuirà notablement.
2 1 tr. [LC] Ésser senyal o indici (d’alguna cosa). El baròmetre assenyala pluja. Uns núvols que assenyalen tempesta.
2 2 intr. [LC] Un arbre, tenir els borrons començant a inflar-se per a brotar.
3 tr. [LC] Fixar, determinar (una data, una quantitat). Si no assenyalem dia, no ho farem mai. Hi comparegueren tots el dia assenyalat.
4 intr. pron. [LC] Distingir-se, fer-se remarcar. Durant l’atac ell s’assenyalà pel seu coratge temerari.
5 tr. [NU] Posar una contramarca (a una moneda).
assenyalat -ada
adj. [LC] Distingit, singular, conspicu, insigne. Homes assenyalats, famosos i de gran virtut. Un assenyalat servei.
assenyat -ada
1 adj. [LC] Que té seny, que obra amb seny. És una criatura molt assenyada.
2 adj. [LC] PER EXT. Quines paraules tan assenyades, les seves!
assenyorat -ada
adj. [LC] A la manera d’un senyor. Vesteix molt assenyorat.
assequible
adj. [LC] Que pot ésser obtingut.
asserció
1 f. [LC] [FS] [FL] AFIRMACIÓ. Aquesta asserció de Kant és molt discutible.
2 f. [FS] [FL] Proposició en què s’afirma o es dona com a certa una cosa.
asserenament
m. [LC] [GG] Acció d’asserenar o d’asserenar-se; l’efecte.
asserenar
1 v. tr. [LC] [GG] Posar serè. La tramuntana ha asserenat el temps. L’aire fresc m’asserena.
2 intr. pron. [LC] [GG] El cel s’asserena. Ja s’asserena. No t’alteris així: asserena’t.
asserir
v. tr. [LC] AFIRMAR.
asserrerat -ada
adj. [LC] Encadenat formant serralada.
assertiu -iva
adj. [LC] Afirmatiu 1. Proposició assertiva.
assertivament
adv. [LC] AFIRMATIVAMENT.
assertori -òria
adj. [LC] Afirmatiu 1. Jurament assertori.
asserviment
m. [LC] [EI] [EL] Acció d’asservir; l’efecte.
asservir
1 v. tr. [LC] Posar (algú o un poble) en estat de servitud respecte a algú altre, respecte a un altre poble.
2 tr. [LC] [EI] [EL] Disposar (dos sistemes o dos senyals) de manera que l’un depengui de l’altre i, per tant, variï quan aquest darrer varia amb el temps.
asservit -ida
adj. [EL] [EI] Proveït d’asserviment.
assessor -a
1 adj. [LC] Que assessora.
2 m. i f. [LC] [PR] [DR] Persona que pel seu coneixement especial d’un assumpte o d’una matèria és encarregada de donar consell, d’il·lustrar, d’assistir a altri en una tasca, una empresa o una decisió.
3 m. i f. [LC] [PR] [DR] Lletrat a qui, pel seu càrrec, pertany d’il·lustrar, amb el seu dictamen, el jutge o el magistrat.
assessorament
m. [LC] Acció d’assessorar o d’assessorar-se.
assessorar
1 1 v. tr. [LC] [DR] Assistir, donar consell, com a assessor, (a algú).
1 2 v. tr. [LC] [DR] El lletrat assessor, donar el seu dictamen (a algú).
2 1 intr. pron. [LC] [DR] Prendre consell, il·lustrar-se, prop d’altri elegit com a assessor. Abans de firmar t’hauries d’assessorar.
2 2 intr. pron. [LC] [DR] Escoltar, consultar, el dictamen del lletrat assessor.
assessoria
1 f. [LC] [ECT] Ofici d’assessor.
2 f. [LC] [ECT] Oficina dedicada a l’assessorament. Assessoria laboral.
assestador
m. [LC] [DE] [SP] Planxa de fusta o d’altre material destinada a assestar-hi trets per tal d’exercitar o apreciar la punteria.
assestar
v. tr. [LC] Descarregar (un tret o un cop) contra algú o algun objecte.
assetiament
m. [LC] Acció d’assetiar.
assetiar
v. tr. [LC] Posar en el seu seti.
assetjador -a
adj. i m. i f. [LC] [DE] Que assetja. L’exèrcit assetjador.
assetjament
1 m. [LC] [DE] Acció d’assetjar, setge. L’assetjament d’una ciutat. Suportar l’assetjament dels periodistes.
2 m. [AD] assetjament sexual Agressió reiterada a la llibertat sexual que no inclou la violació.
assetjant
adj. i m. i f. [LC] [DE] Que assetja.
assetjar
1 1 v. tr. [LC] [DE] Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada.
1 2 v. tr. [LC] Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d’entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana.
2 tr. [LC] Importunar insistentment (algú) amb les nostres pretensions. M’ha assetjat tot el dia perquè l’ajudi.
asseure
[quant a la flexió, com seure]
1 v. tr. [LC] Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc. El malalt, asseieu-lo al costat del foc.
2 intr. pron. [LC] Asseieu-vos en aquesta cadira. Asseu-te a terra.
asseveració
f. [LC] Acció d’asseverar; l’efecte.
asseverar
v. tr. [LC] Afirmar o assegurar (allò que hom diu).
asseveratiu -iva
adj. [LC] Que assevera.
assibilació
f. [FL] Acció d’assibilar.
assibilar
1 v. tr. [LC] Fer sibilant.
2 v. tr. [FL] Convertir (una consonant) en sibilant.
assidu -ídua
1 adj. [LC] Contínuament present o concurrent prop d’una persona, en algun lloc. És un client assidu del cafè de la plaça.
2 adj. [LC] Constant en aplicació o atenció, perseverant. Assidu en el treball.
3 adj. [LC] Fet amb constant diligència. Un treball assidu. Homenatges assidus.
assíduament
adv. [LC] D’una manera assídua.
assiduïtat
f. [LC] Qualitat d’assidu. Treballar amb assiduïtat.
assignabilitat
f. [LC] Qualitat d’assignable.
assignable
adj. [LC] Que es pot assignar.
assignació
1 f. [LC] Acció d’assignar.
2 f. [LC] Quantitat assignada com a sou o altre concepte.
assignar
1 1 v. tr. [LC] Fixar, assenyalar, (allò que ha d’ésser atribuït o destinat) a algú. Assignar a algú una renda, un sou.
1 2 v. tr. [LC] Fixar, assenyalar. Assignar un límit. Assignar dia per a un judici. Assignar defensor.
2 tr. [IN] Atribuir (recursos o valors) a elements d’un sistema informàtic per poder garantir l’execució del procés programat.
assignat
m. [HIH] [NU] Bitllet, precedent del paper moneda, inicialment el pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa amb garantia sobre el producte de la nacionalització i la venda en subhasta del patrimoni eclesiàstic.
assignatura
f. [LC] [PE] Conjunt de coneixements d’una matèria que integren un programa que ha d’ésser ensenyat per un professor dins un període de temps determinat i que formen part d’un pla d’estudis.
assimilable
adj. [LC] Que pot ésser assimilat.
assimilació
1 f. [LC] Acció d’assimilar o d’assimilar-se; l’efecte. L’assimilació de les idees d’altri.
2 f. [FL] Procés degut a l’economia evolutiva de cada llengua en virtut del qual un fonema exerceix la seva influència articulatòria i acústica sobre un altre. L’assimilació d’un so a un altre.
3 f. [ZOA] [MD] [BI] Procés biològic de transformació de les substàncies incorporades per un organisme en substància constituent d’ell mateix. L’assimilació dels aliments.
4 f. [SO] Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.
assimilador -a
adj. [LC] Que assimila.
assimilar
1 1 v. tr. [LC] Fer semblant (una cosa) a una altra. Hem d’assimilar els nostres gustos als seus. Hem d’assimilar la manera de vestir d’aquest país si volem quedar-nos-hi a viure.
1 2 intr. pron. [LC] [FL] Dues o més coses, ésser o esdevenir semblants. Els nostres gustos s’assimilen als seus. Els nostres gustos s’assimilen molt.
1 3 intr. pron. [LC] [FL] assimilar-se un so a un altre Esdevenir aquell semblant o idèntic a aquest.
2 1 tr. [MD] [BI] Transformar en substància pròpia. Els éssers vius assimilen els aliments.
2 2 tr. pron. [MD] [BI] Els organismes vius s’assimilen les substàncies de què es nodreixen.
2 3 tr. [LC] Fer-se seves (les idees d’altri).
3 tr. [LC] Considerar com a semblant. Voldrien assimilar l’home a les bèsties. Són dos casos que hom no pot assimilar.
assimilatiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’assimilació. Procés assimilatiu.
2 adj. [MD] Que causa l’assimilació.
assimilatori -òria
adj. [LC] ASSIMILATIU.
assimilisme
m. [PO] Política encaminada a assimilar a la manera d’ésser d’un poble, d’una col·lectivitat, etc., la d’un altre.
assimilista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent a l’assimilisme.
2 adj. i m. i f. [PO] Partidari de l’assimilisme.
assiri -íria
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Assíria.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Assíria o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua semítica parlada pels assiris.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’assiri.
assirià -ana
adj. i m. i f. [LC] Assiri 1.
assirio-
[LC] Forma prefixada del mot assiri. Ex.: assiriologia.
assiriobabilònic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Assíria i a Babilònia considerades com a unitat lingüística, històrica i cultural.
2 m. [FL] [LC] Accadi 2.
assiriologia
f. [HIH] Ciència que investiga el passat prehistòric i històric de Mesopotàmia, que començà amb el desxiframent d’escriptures d’època assíria i posterior.
assistència
1 1 f. [LC] Acció d’assistir a un lloc. L’han invitat a la festa i li han pregat molt l’assistència. Amb l’assistència de la major part dels socis. Posar-li, a un alumne, una falta d’assistència.
1 2 f. [LC] Conjunt dels assistents. Una assistència nombrosa.
2 1 f. [LC] [MD] Acció d’assistir algú. Donar, prestar, assistència. Assistència mèdica.
2 2 [SO] assistència social Conjunt d’activitats públiques o privades que tenen per finalitat d’ajudar persones o grups a satisfer les necessitats que no estan a l’abast de llurs mitjans.
assistencial
adj. [LC] Relatiu a l’assistència pública.
assistent
1 adj. i m. i f. [LC] Que assisteix a un acte o a un indret. Els nens assistents a la festa. Les noies assistents a la representació. Els assistents a l’acte. Un dels assistents. Una de les assistents.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que assisteix algú. L’assistent del professor.
2 2 m. i f. [PR] [LC] Hoste hostessa 2. Assistent de congressos, assistent de vol.
3 1 m. i f. [RE] [fem. assistenta] En certs ordes religiosos, persona que assisteix el superior o el general.
3 2 [SO] [PR] assistent social Persona que exerceix professionalment el servei social o treball social.
3 3 m. [LC] [RE] [PR] En la consagració d’un bisbe, bisbe dels dos que assisteixen el consagrant.
3 4 adj. [RE] El bisbe assistent.
3 5 m. [RE] [PR] En les misses solemnes, el diaca i, abans, el sotsdiaca.
4 m. [LC] [DE] [PR] Soldat que servia un oficial o un cap.
assistir
1 v. intr. [LC] Estar present. Assistir a una festa, a un espectacle, a una representació, a un judici, a un curs.
2 1 tr. [LC] Estar prop (d’algú) per prestar-li concurs, ajut. El metge és assistit de dues infermeres.
2 2 tr. [LC] [MD] Un metge, prestar els seus serveis mèdics (a un malalt).
2 3 tr. [LC] Posar a disposició (d’algú) allò de què té necessitat, ajudar. M’assistiren amb llurs diners, amb llurs consells.
assitiar
v. tr. [LC] ANT. Assetjar, voltar, acorralar. Els gossos havien assitiat el senglar.
assocar1
v. tr. [LC] [AGF] Tallar (un arbre o un cep) arran de terra.
assocar2
v. tr. [LC] Tesar (un cap) i lligar-lo ben fort perquè no s’amolli.
associabilitat
f. [LC] Qualitat d’associable.
associable
1 adj. [LC] Capaç d’ésser associat.
2 adj. [MD] En med., capaç d’ésser afectat per simpatia amb un altre òrgan. L’estómac és el més associable de tots els òrgans.
associació
1 f. [LC] [FL] Acció d’associar o d’associar-se; l’efecte. L’associació de la seva empresa a la nostra ha resultat molt productiva. L’associació d’interessos. L’associació d’idees, de mots.
2 1 f. [LC] [DR] [SO] Conjunt de persones associades. Una associació benèfica. Una associació religiosa. Les associacions obreres.
2 2 f. [PO] Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi.
2 3 [DR] associació a guanys Règim econòmic conjugal de comunitat de béns.
3 f. [FL] Relació que estableix un parlant entre un mot determinat i els mots que aquest li evoca. Associació sintagmàtica, paradigmàtica.
4 1 f. [BO] [EG] [BOC] Grup de classificació de la tipologia de la vegetació, que engloba les comunitats concretes que coincideixen entre elles per llur composició florística.
4 2 f. [EG] [BO] Comunitat animal o vegetal estable, de composició definida, amb algunes espècies dominants, que viu en condicions ambientals uniformes.
5 f. [QU] Formació d’espècies moleculars relativament complexes per unió de dues o més molècules simples mitjançant forces residuals que no impliquen l’establiment d’enllaços químics pròpiament dits.
associacionisme
1 m. [LC] Tendència a la formació d’associacions.
2 m. [FS] [PS] [LC] Doctrina que sosté que l’associació d’idees és el principi fonamental de la psicologia i el principi d’explicació per a tots els fenòmens mentals.
associacionista
1 adj. [FS] [PS] [LC] Relatiu o pertanyent a l’associacionisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [PS] [LC] Partidari de l’associacionisme.
associament
m. [LC] Acció d’associar-se.
associar
1 1 v. tr. [LC] [DR] [SO] Unir com a company, participant, soci, confederat. L’hem associat als nostres negocis.
1 2 intr. pron. [LC] [DR] [SO] Ens associàrem amb ells. S’associaren per emprendre l’explotació de les mines.
2 1 tr. [LC] [DR] [SO] Ajuntar 1 1 i 1 2. Són dos colors que no es poden associar.
2 2 intr. pron. [LC] Les partícules d’or s’associen a altres substàncies.
2 3 tr. [LC] [DR] [SO] Ajuntar, encadenar, en el pensament. Associar dues idees.
associat associada
m. i f. [LC] Membre d’una associació.
associatiu -iva
adj. [LC] Que tendeix o emmena a l’associació. Facultat associativa.
associativitat
f. [MT] PROPIETAT ASSOCIATIVA.
assolador -a
adj. [LC] Que assola.
assolament
m. [LC] Acció d’assolar o d’assolar-se; l’efecte.
assolar
1 v. tr. [LC] Arrasar, aterrar.
2 intr. pron. [LC] Un líquid, aclarir-se deixant el solatge al fons del recipient. Deixa reposar la infusió i s’assolarà.
assolar-se
v. intr. pron. [LC] Retreure’s de la companyia i del tracte de la gent.
assoldament
m. [LC] [ECT] Acció d’assoldar.
assoldar
1 v. tr. [LC] [ECT] Prendre (algú) a sou per fer una feina.
2 v. tr. [LC] [ECT] Assenyalar un sou (a algú).
assolellar
1 v. tr. [LC] Exposar als rajos del sol. Fer perdre la fredor a l’aigua assolellant-la.
2 intr. pron. [LC] Ja et deus haver assolellat bé venint a peu de l’església.
assolible
adj. [LC] ASSOLIDOR.
assolidor -a
adj. [LC] Que pot ésser assolit. La victòria és assolidora.
assoliment
m. [LC] Acció d’assolir; l’efecte.
assolir
v. tr. [LC] ACONSEGUIR.
assonància
f. [FLL] [FL] Repetició en dos o més mots de les vocals a partir de la síl·laba accentuada.
assonant
1 adj. [LC] [FLL] [FL] Que presenta assonància. Els mots bòria i hòstia són assonants. Rima assonant.
2 m. [FL] [FLL] El mot bòria és un assonant de hòstia.
3 adj. [MU] DISSONANT.
assonàntic -a
adj. [FL] Que presenta assonància. Rima assonàntica.
assonar
v. intr. [FLL] [FL] Presentar una assonància. Versos que assonen.
assortidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que assorteix.
assortiment
m. [LC] Conjunt de coses assortides, quantitat de coses que formen una sèrie més o menys completa. Un assortiment complet de corbates. Un assortiment de galetes.
assortir
v. tr. [LC] Proveir (un comerciant o una botiga) de tota mena de mercaderies, articles, etc., necessaris. La seva empresa ens assortia de gènere.
assortit -ida
adj. [LC] Que formen un assortiment. Galetes assortides.
assossec
m. [LC] Calma, quietud, tranquil·litat.
assossegadament
adv. [LC] Tranquil·lament, plàcidament, quietament.
assossegament
m. [LC] Acció d’assossegar o d’assossegar-se; l’efecte.
assossegar
1 v. tr. [LC] Calmar, tranquil·litzar. Vaig assossegar la gossa, i no va lladrar més.
2 intr. pron. [LC] Assossega’t, home: no et neguitegis.
assot
1 1 m. [LC] Instrument per a assotar.
1 2 m. [LC] Instrument de suplici format amb cordes proveïdes de nusos o punxes amb el qual hom assotava els delinqüents.
2 m. pl. [LC] DEIXUPLINES.
3 1 m. [LC] Cop d’assot.
3 2 m. pl. [HIH] [DR] Pena que hom imposava a certs delinqüents, d’ésser assotats.
assotacrist
1 m. [BOS] [LC] Planta herbàcia anual de la família de les compostes, grisenca o groguenca, amb aspecte de card, pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània (Cirsium acarna o Pignomon acarna).
2 m. [BOS] CARD FUELL.
assotament
m. [LC] Acció d’assotar; l’efecte.
assotar
v. tr. [LC] Donar cops d’assot (a algú).
assuaujador -a
adj. [LC] Que assuauja.
assuaujament
m. [LC] ASSUAVIMENT.
assuaujar
v. tr. [LC] ASSUAVIR.
assuaviment
m. [LC] Acció d’assuavir.
assuavir
v. tr. [LC] Fer més suau, menys aspre, menys rude.
assumadament
adv. [LC] Formant un total.
assumat -ada
adj. [LC] Reunit a d’altres formant un total.
assumible
adj. [LC] Que es pot assumir.
assumir
v. tr. [LC] Prendre sobre si mateix, a compte seu, (un honor, un càrrec, una obligació, una responsabilitat). Va assumir les conseqüències de la seva dimissió. Ha assumit la presidència de la nació.
assumpció
1 f. [LC] Acció d’assumir; l’efecte.
2 f. [RE] Festa catòlica en què se celebra l’elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. El dia de l’Assumpció anirem a l’ermita.
assumpte1
1 m. [LC] Matèria de què hom tracta.
2 m. [LC] Tema o argument d’una obra.
3 m. [LC] AFER. És un assumpte delicat.
assumpte2 -a
adj. [RE] Emportat miraculosament al cel.
assuredat -ada
adj. [LC] [AGF] Cobert de sureda. Un turó assuredat.
assut
m. [LC] [OP] Resclosa feta en els rius que permet el sobreeiximent sense erosió al peu de la resclosa. Home roig i gos pelut, a l’assut!
assuter assutera
m. i f. [LC] [OP] [PR] Persona que té cura d’un assut.
assutzena
f. [LC] [BOS] LLIRI BLANC.
ast
1 m. [LC] [ED] Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s’enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l’ast. Fer rodar l’ast.
2 m. [LC] [AGF] Pal amb un pollegó prop de l’extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l’espatlla.
3 m. [LC] Asta de la llança, de l’alabarda, etc., o de la bandera.
asta
1 1 f. [LC] [DE] Pal a l’extrem del qual va fixat el ferro de la llança, de l’alabarda, de la pica, etc.
1 2 f. [DE] Llança 1 1.
1 3 f. [LC] [DE] Pal de bandera. Bandera a mitja asta.
2 f. [TRA] Peça simple, disposada amb unes altres als extrems del buc d’un vaixell, no unida a la varenga, que substitueix la quaderna.
3 1 f. [MD] Traç rectilini d’una lletra.
3 2 f. [MD] Traç allargat que surt del cos de l’escriptura.
astacicultura
f. [AGP] [AGF] Cria de crancs de riu amb finalitats comercials o de repoblació.
astàsia
f. [MD] Incapacitat de posar-se o mantenir-se dret, deguda a la manca de coordinació muscular.
àstat
m. [QU] Element químic radioactiu, del grup dels halògens (símbol, At; nombre atòmic, 85; pes atòmic de l’isòtop més estable, 210).
astàtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’astàsia.
2 adj. [FIF] Que, a diferència d’una agulla imantada, no pren una posició o una direcció determinades sota l’acció del magnetisme terrestre, d’un corrent elèctric, etc., com ara un parell d’agulles magnètiques de moments iguals però oposats, subjectes l’una a l’altra.
astaticitat
f. [FIF] Propietat que tenen els sistemes astàtics.
asteca
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble indi que habitava a l’altiplà central de Mèxic.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als asteques.
2 adj. i m. [FL] [LC] Nahua 2.
astènia
f. [MD] Minva de les forces que comporta cansament i dificultat a l’esforç.
astènic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’astènia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’astènia.
astenopia
f. [MD] Debilitat o cansament dels òrgans visuals per l’exercici.
astenosfera
f. [GL] Part superior del mantell terrestre que es troba sota la litosfera.
aster
m. [LC] [ED] Suport d’un ast.
àster
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta del gènere Aster, de la família de les compostes, de mida mitjana, amb capítols vistosos de colors diversos, agrupats en massa.
2 m. [BI] ASTROSFERA.
asteràcies
f. pl. [BOS] COMPOSTES.
astereognòsia
f. [MD] Pèrdua de la facultat de reconèixer amb el tacte la forma dels objectes.
astereosismologia
f. [FIA] Branca de l’astronomia que estudia els sismes dels estels.
astèria
f. [GL] Imatge en forma d’estel, que apareix en cristalls o en làmines cristal·lines tallades perpendicularment a l’eix principal, deguda a la reflexió de la llum per estries o inclusions microscòpiques.
asterisc
m. [LC] [FL] [AF] Signe gràfic en forma d’estel (*) usat en l’escriptura i en la impremta per a indicar diversos valors convencionals segons l’ús. Els verbs d’aquesta llista senyalats amb un asterisc són els irregulars.
asterisme
1 m. [LC] [FIA] Petit grup d’estels.
2 m. [GL] [FIF] En fís., reflexió o refracció radiada de la llum en certs cristalls.
asteroide
m. [FIA] Petit planeta d’òrbita compresa entre la de Mart i la de Júpiter.
asteroïdeus
1 m. pl. [ZOI] Classe d’equinoderms de forma pentagonal o estrellada, que tenen cinc braços que s’insereixen en una regió central o disc.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
asti
m. [AGA] Vi italià, preparat amb raïm moscatell blanc conreat als entorns de la ciutat piemontesa d’Asti.
astigmàtic -a
1 adj. [LC] [MD] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’astigmatisme.
2 adj. [LC] [MD] [FIF] Que corregeix l’astigmatisme. Lent astigmàtica.
3 adj. i m. i f. [MD] Afectat d’astigmatisme. Ulls astigmàtics.
astigmatisme
m. [LC] [MD] [FIF] Defecte dels ulls o d’una lent a conseqüència del qual els rajos incidents convergeixen o divergeixen desigualment en diferents meridians.
astigmatòmetre
m. [MD] Aparell per a mesurar el grau d’astigmatisme i determinar-ne la varietat.
astilar
adj. [AQ] Sense columnes o pilars.
astomatós -osa
adj. [LC] [ZOA] Que no posseeix boca o estoma.
astor
m. [LC] [ZOO] Ocell rapinyaire de la família dels accipítrids, d’uns 60 centímetres de llargada, que viu als boscos i es nodreix únicament d’animals de sang calenta (Accipiter gentilis).
astorador -a
adj. [LC] Que astora.
astorament
m. [LC] Acció d’astorar o d’astorar-se; l’efecte.
astorar
1 1 v. tr. [LC] Causar un gros espant (a algú). Aquell soroll ens va astorar a tots.
1 2 intr. pron. [LC] Rebre un gros espant. En sentir l’espetec, em vaig astorar.
2 intr. pron. [LC] Posar-se en guàrdia davant una amenaça franca o encoberta, un perill, etc.
astoret
m. [LC] [ZOO] Esparver 1 1.
astracan
1 m. [LC] [IQA] [AGR] Pell de pèl arrissat provinent d’anyells joves o nonats d’Astracan.
2 m. [IT] Vellut de llana o de pèl de cabra que imita l’astracan.
astracanada
1 f. [FLL] Peça teatral còmica caracteritzada per una acció desbaratada.
2 f. [LC] Vulgaritat 2.
astràgal
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Os del tars enclavat en l’home entre els mal·lèols de la tíbia i del peroné.
2 1 m. [AQ] [AR] Motllura convexa semicircular molt fina, com la que separa el fust del capitell en una columna.
2 2 m. [DE] Anell ornamental que circumda un canó prop de la boca.
astragalo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot astràgal. Ex.: astragalotibial, astragalonavicular.
astral
adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent als astres. Les influències astrals.
astrància
f. [BOS] Planta del gènere Astrantia, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, amb els segments profundament dentats, flors blanques, molt petites, disposades en umbel·la simple envoltada de grans bràctees blanques, de manera que el conjunt té l’aire d’una flor regular, i fruit petit i esquamós, pròpia de la muntanya humida.
astre
1 m. [LC] [FIA] Cos celeste.
2 [LC] [FIA] astre de la nit La Lluna.
3 [LC] [FIA] astre del dia El Sol.
astricció
1 f. [LC] [MD] Acció de restrènyer els teixits orgànics; l’efecte.
2 f. [AD] Mesura coercitiva per la qual un tribunal pot constrènyer un deutor a pagar una quantitat per cada dia de retard en el compliment d’un contracte.
astrictiu -iva
adj. [LC] [MD] Que té la virtut de restrènyer els teixits orgànics.
astringència
1 f. [LC] [MD] Qualitat d’astringent.
2 f. [IQA] Força amb què els adobs, de qualsevol natura, reaccionen amb la pell.
astringent
1 1 adj. [LC] [MD] [ED] Que restreny els teixits orgànics. Medicament astringent. L’alum és astringent.
1 2 adj. [LC] [MD] Que produeix una sensació d’aspror i amargor. Un gust astringent. Aromes astringents.
2 m. [MD] Producte químic que té la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, s’usa com a desinfectant, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
astro-
[LC] [FIA] Forma prefixada del mot gr. ástron, ‘estel’. Ex.: astrofísica, astronomia, astrofotografia, astrògraf.
astrobiologia
f. [FIA] [BI] EXOBIOLOGIA.
astròcit
m. [BI] Cèl·lula de la neuròglia caracteritzada per un gran nombre de prolongacions ramificades.
astrodinàmica
f. [FIA] Branca de la dinàmica que estudia els moviments dels cossos celestes, inclosos els vehicles espacials, i les forces que actuen damunt seu durant llur moviment.
astrofísic -a
1 adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent a l’astrofísica.
2 f. [FIA] [LC] Branca de l’astronomia que utilitza els mètodes de la física per a analitzar l’estructura, la composició i l’evolució dels astres.
3 m. i f. [FIA] [LC] [PR] Persona versada en astrofísica.
astrògraf
m. [FIA] Aparell per a fotografiar cossos celestes, en particular per a determinar les coordenades dels astres i assenyalar la presència de nous asteroides.
astrografia
f. [LC] [FIA] Descripció del cel estelat.
astroide
1 adj. [LC] Que té forma d’estel.
2 f. [MT] Hipocicloide amb quatre puntes.
astrolabi
1 m. [LC] [FIA] Instrument emprat antigament per a observar la posició dels astres.
2 m. [LC] [FIA] Planisferi 1.
astròleg astròloga
m. i f. [LC] [AN] [PR] [FIA] Persona que practica l’astrologia.
astrologia
f. [LC] [AN] [FIA] Pseudociència que tracta de les influències dels astres en el destí de les persones i de la predicció d’esdeveniments terrestres per llur posició i aspecte.
astrològic -a
adj. [LC] [AN] [FIA] Relatiu o pertanyent a l’astrologia.
astròmetre
m. [FIM] [FIA] OBS. FOTÒMETRE.
astrometria
f. [FIA] Branca de l’astronomia que estudia els sistemes de coordenades en l’esfera celeste i la posició i els moviments dels astres en el cel.
astromètric -a
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a l’astrometria.
astronau
f. [LC] [EI] [TRA] NAU ESPACIAL.
astronauta
m. i f. [EI] [PR] [LC] Persona que tripula una astronau.
astronàutic -a
1 adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent a l’astronàutica.
2 f. [EI] [FIA] Conjunt de ciències i de tècniques aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció per l’espai i a la seva explotació.
3 m. i f. [FIA] [LC] Persona versada en astronàutica.
astrònom astrònoma
m. i f. [LC] [FIA] [PR] Persona versada en astronomia.
astronomia
f. [LC] [FIA] Ciència que estudia l’origen, l’evolució, la composició, la distància i el moviment de tots els cossos celestes i de la matèria dispersa de l’Univers.
astronòmic -a
1 1 adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent a l’astronomia.
1 2 adj. [LC] [FIA] D’acord amb els mètodes o principis de l’astronomia.
2 adj. [LC] Molt gran. Li han demanat un preu astronòmic. Han importat quantitats astronòmiques de petroli.
astronòmicament
adv. [LC] [FIA] D’acord amb les lleis astronòmiques.
astrosfera
f. [MD] [BI] Sistema de filaments que radien del centrosoma.
astruc -uga
adj. [LC] SORTÓS.
astrugància
f. [LC] Sort, fortuna, en les expressions: bona astrugància, mala astrugància.
astúcia
1 f. [LC] Qualitat d’astut.
2 f. [LC] Acte d’astúcia.
astuciós -osa
adj. [LC] ASTUT.
astuciosament
adv. [LC] ASTUTAMENT.
astur
1 m. i f. [LC] [HIH] Individu d’un poble preromà que va ocupar l’actual Astúries i el nord de Lleó.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als asturs.
asturià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Astúries.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Astúries o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada al Principat d’Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte portuguès de Bragança.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’asturià.
astut -a
adj. [LC] Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.
astutament
adv. [LC] Amb astúcia.
atabacar
1 v. tr. [LC] Sorprendre (algú) amb un resultat contrari al que ell esperava.
2 v. tr. [LC] Causar perjudici (a algú), fer malbé (alguna cosa).
atabalador -a
adj. [LC] Que atabala. Les campanes fan un soroll atabalador. Quines criatures més atabaladores: no paren de cridar.
atabalament
m. [LC] Acció d’atabalar; l’efecte.
atabalar
1 v. tr. [LC] Fatigar el cervell (d’algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m’atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Me n’han fet, de preguntes! M’han ben atabalat.
3 intr. pron. [LC] En Joan s’atabalava amb tantes preguntes.
atabuix
m. [LC] ATABUIXADA.
atabuixada
f. [LC] Acció d’atabuixar.
atabuixar
1 v. tr. [LC] Animar, incitar, amb la veu o d’altra manera, (animals o persones) perquè caminin de pressa, perquè accelerin l’execució d’una cosa.
2 tr. [LC] Fer perdre o pertorbar l’ús dels sentits (a algú).
atac
1 1 m. [LC] [DE] Acció d’atacar, donant la primera escomesa. Feia dies que esperaven l’atac de l’enemic. Donar el senyal d’atac.
1 2 m. [SP] En esgr., boxa, etc., moviment amb el qual hom tracta de tocar o colpejar l’adversari.
1 3 m. [MD] Accés, ordinàriament sobtat, d’una malaltia periòdica o d’una malaltia que presenta recaigudes més o menys freqüents. Un atac de reuma, d’epilèpsia. Un atac de nervis.
2 1 m. [MU] Manera de començar a produir el so dins les diferents possibilitats de timbre de cada instrument o de la veu. L’atac d’una nota.
2 2 m. [FL] Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar una vocal en posició inicial de mot o d’emissió fònica.
3 m. [DE] Toc de corneta o de timbal amb què hom indicava a les tropes l’inici de l’atac.
atacable
adj. [LC] Que pot ésser atacat.
atacador
1 m. [LC] [MI] [OP] Eina per a atacar el tac d’una barrinada.
2 m. [DE] Eina per a atacar la càrrega d’una arma de foc.
3 m. [LC] [ED] Estri per a atacar el tabac dins la pipa.
atacament
m. [LC] Acció d’atacar, fixant o pitjant alguna cosa en una altra; l’efecte.
atacant
adj. i m. i f. [LC] [SP] [DE] Que ataca. Els atacants foren rebutjats.
atacar
1 1 v. tr. [LC] [DE] [SP] Donar la primera escomesa (a un enemic o adversari). Atacar una fortalesa. Els jugadors atacaren l’equip contrari.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Atacar el Govern, la religió.
1 3 v. tr. [LC] [MD] Començar una acció destructora (sobre alguna cosa). La malaltia ha atacat ja els pulmons. Els àcids ataquen els metalls. Estar atacat del pit.
1 4 v. tr. [QU] En quím., fer reaccionar (una substància) amb una altra per tal de provocar en la primera una transformació desitjada.
1 5 v. tr. [LC] Començar l’execució (d’alguna cosa). No perdem més temps i ataquem la tasca tot seguit. L’orquestra va atacar les primeres notes de la simfonia.
2 1 tr. [LC] Fixar (alguna cosa) cosint-la, clavant-la, pitjant-la en una altra. Atacar els botons a una peça de roba. Atacar els cèrcols a una bota.
2 2 tr. [LC] [DE] Pitjar (la càrrega) en una arma de foc, (el tabac) en una pipa.
atacat -ada
1 adj. [LC] Que es mou a gran velocitat.
2 m. [IT] Defecte de tissatge que fa que, en una certa extensió d’un teixit, hi hagi un nombre major de passades que les que hi hauria d’haver.
ataconador ataconadora
m. i f. [LC] [PR] Sabater que es dedica a adobar calçat.
ataconament
m. [LC] Acció d’ataconar.
ataconar1
1 v. tr. [LC] Posar tacons nous (al calçat), adobar (calçat vell).
2 tr. [LC] APALLISSAR. Si tornes a fer-ho, t’ataconaré!
ataconar2
1 v. tr. [LC] Pitjar amb les mans, els peus, etc., (alguna cosa) dins una altra. Va ataconar els papers dins del sac.
2 intr. pron. [LC] ATIPAR-SE. S’ha ataconat d’arròs.
atàctic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’atàxia.
2 adj. [MD] Mancat de coordinació, irregular.
atafetanat -ada
adj. [IT] D’aspecte semblant al del tafetà.
atalaiador -a
adj. [LC] Que atalaia.
atalaiament
m. [LC] Acció d’atalaiar.
atalaiar
1 1 v. tr. [LC] Guaitar d’una talaia estant.
1 2 v. tr. [LC] Observar, tractar de descobrir, amb la mirada.
2 intr. pron. [LC] ADONAR-SE. No ens vam atalaiar de la seva arribada.
3 tr. [AGR] Guardar (el bestiar). El gos atalaia les ovelles.
ataleiat -ada
adj. [LC] Lliurat a una taleia.
atalentat -ada
adj. [LC] Que té gana de menjar. Anava tot el dia atalentat.
atall1
m. [LC] DRECERA.
atall2
1 m. [OP] Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan s’hi vol construir alguna obra.
2 m. [OP] Element d’obturació provisional emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d’impedir el pas de l’aigua per un conducte en què és instal·lada una màquina, una comporta o una vàlvula que es vol revisar o reparar.
atallar
1 1 v. tr. [LC] Sortir a l’encontre (d’algú) per impedir-li de prosseguir el seu camí.
1 2 v. tr. [LC] Deturar el curs, el progrés, (d’alguna cosa).
2 intr. [LC] FER DRECERA.
atalussar
v. tr. [LC] [AQ] [OP] [AR] Donar talús o inclinació a la cara (d’un mur, d’un contrafort, etc.), a les cares laterals (d’un terraplè).
atanàsia
f. [AF] Caràcter de lletra de catorze punts.
atandar
1 v. tr. [LC] Assenyalar tanda o torn (per fer alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Posar-se en tanda o torn per fer alguna cosa.
atanor
m. [AN] Forn per a calcinar emprat pels alquimistes.
atans
m. [LC] Contacte per atansament.
atansada
f. [TRA] [LC] Acte d’atansar un vaixell a la riba, a un altre vaixell.
atansament
m. [LC] [DR] Acció d’atansar o d’atansar-se; l’efecte.
atansar
1 v. tr. [LC] Acostar, especialment fins a tocar, fins a establir contacte. Van atansar les naus al moll de Llevant.
2 intr. pron. [LC] S’atansa a la mare i li fa un petó.
atapeïdament
adv. [LC] D’una manera atapeïda.
atapeïment
m. [LC] Acció d’atapeir o d’atapeir-se; l’efecte.
atapeir
1 v. tr. [LC] Fer més compacta (alguna cosa) comprimint-la. Les petjades de la gent van atapeir la neu dels camins.
2 v. tr. [LC] Disminuir els intersticis (d’una cosa). Perquè aquests papers càpiguen al calaix, caldrà atapeir-los molt.
3 intr. pron. [LC] Esdevenir més compacte. La multitud s’atapeïa dins el local.
atapeït -ïda
1 1 adj. [LC] Compacte 1.
1 2 adj. [LC] D’intel·ligència poc àgil.
2 m. [IT] [LC] Atacat, especialment en els teixits de cotó.
ataquinar
1 v. tr. [LC] Ataconar2 1.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Havien ataquinat els infants dins el microbús.
ataràctic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’ataràxia o als ataràctics.
2 m. [MD] Medicament que mena a l’ataràxia.
atarantament
m. [LC] Estat de qui està atarantat.
atarantar
v. tr. [LC] Torbar l’ànim (d’algú) deixant-lo com esbalaït, sense esma.
ataràxia
f. [FS] [MD] [PS] Estat de tranquil·litat i d’impassibilitat de la persona, que no és torbat per cap desig ni passió.
atardament
m. [LC] Acció d’atardar o d’atardar-se.
atardar
1 v. tr. [LC] Fer tardar (un esdeveniment). Atarden molt l’anada a Roma.
2 intr. pron. [LC] Ésser fins tard en un indret, entretenir-s’hi llarg temps. Cada dia s’atarden al cafè fins a les dotze.
ataronjat -ada
1 1 adj. [LC] De color de taronja.
1 2 m. [LC] [FIF] Color ataronjat, situat en l’espectre solar entre el vermell i el groc.
2 m. [IQ] [QU] ataronjat de metil HELIANTINA.
atarterar
v. tr. [LC] Apilotar (llenya, sacs, etc.).
ataüllar
v. tr. [LC] Albirar 2.
atauric
m. [AR] [ISL] Element decoratiu de temàtica vegetal més o menys estilitzada, característic de l’art islàmic.
atauxia
f. [AR] [ISL] Ornament característic de l’art islàmic constituït per l’encastament de l’esmalt o de metalls fins en entalladures fetes en un metall.
atavellament
m. [LC] Acció d’atavellar o d’atavellar-se; l’efecte.
atavellar
1 v. tr. [LC] Fer tavelles (a la roba, al paper, etc.). Atavellar unes faldilles.
2 intr. pron. [LC] La roba, el paper, etc., formar tavelles, plecs.
atavellat
m. [IT] Teixit de punt de doble cara o acanalat que presenta uns relleus longitudinals que es formen en espais en què es teixeix a una sola cara, mentre les agulles oposades resten inactives sostenint-ne les malles.
atàvic -a
1 adj. [LC] [BI] [AN] Relatiu o pertanyent a un avantpassat.
2 adj. [LC] [BI] [AN] Relatiu o pertanyent a l’atavisme.
atavisme
1 m. [LC] [BI] [AN] Aparició en un individu de caràcters d’un avantpassat remot desapareguts en els avantpassats immediats o pròxims.
2 m. [LC] [BI] [AN] Retorn a un tipus més primitiu.
ataxafàsia
f. [MD] Afàsia atàxica, afàsia deguda a la incoordinació dels músculs.
atàxia
1 f. [MD] En med., irregularitat. Atàxia del pols.
2 f. [MD] Incapacitat de coordinar els moviments musculars voluntaris.
atàxic -a
adj. [MD] ATÀCTIC.
ataxita
f. [FIA] [GL] [QU] Siderit constituït fonamentalment per taenita.
atècnic -a
adj. [LC] Que no té coneixements tècnics.
ateisme
m. [LC] [FS] [RE] Negació de l’existència de Déu.
ateístic -a
adj. [LC] [FS] [RE] Relatiu o pertanyent a l’ateisme, que implica ateisme. Doctrines ateístiques. Llibres ateístics.
atel-
[LC] [MD] V. ATELO-.
atelèctasi
1 f. [MD] Col·lapse d’un pulmó o d’una part d’un pulmó, produït per la reabsorció de l’aire alveolar.
2 f. [MD] Expansió deficient dels alvèols pulmonars de l’infant en néixer.
ateleològic -a
adj. [RE] No teleològic.
àteles
m. [ZOM] Mamífer primat de la família dels cèbids, de cos gràcil, extremitats llargues i cua prènsil, que viu als arbres i és propi de les selves de Mèxic i de l’Amèrica del Sud.
atelo- [o atel-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. atelés, ‘imperfecte’, ‘incomplet’, que indica un defecte d’estructura o de desenvolupament d’un òrgan. Ex.: atelocefàlia, ateloquíria, atelopòdia, atelocàrdia, ateloglòssia, atelèctasi.
atemàtic -a
adj. [FL] Que no presenta vocal temàtica, s’aplica a un paradigma de flexió, especialment verbal, o a un element d’un paradigma. Els infinitius atemàtics dir i dur.
atemoriment
m. [LC] Estat de qui està atemorit.
atemorir
v. tr. [LC] Infondre temor (a algú). Aquelles amenaces el van atemorir. L’han atemorit i no gosa fer res.
atemptar
v. intr. [LC] [DE] Cometre un atemptat contra algú o contra alguna cosa. Atemptar contra la vida del rei, contra el rei. Atemptar contra les lleis de la república. Atemptar contra el pudor, al pudor.
atemptat
m. [LC] [DR] [DE] Temptativa criminal contra algú, acte fet amb la intenció de danyar greument alguna cosa. L’atemptat contra el rei. Un atemptat contra la vida d’algú. Un atemptat contra la república, contra la religió, contra la llei.
atemptatori -òria
adj. [LC] Que atempta contra alguna cosa. Una disposició atemptatòria als drets dels terrassans.
atenció
1 1 f. [LC] [PS] [PE] Acció de fixar el pensament en alguna cosa, d’aplicar-hi l’enteniment. Escoltar amb atenció. Posar molta atenció al que diuen. Fer atenció a un discurs. Prestar atenció a les seves paraules. Atraure l’atenció del públic. Cridar l’atenció de tothom.
1 2 interj. [LC] Expressió usada per a induir algú a prestar la seva atenció, per a advertir-lo d’anar amb compte.
2 f. [LC] Demostració de consideració, gentilesa, cortesia. Tingué l’atenció d’invitar-me. Ha rebut moltes atencions de la directora. Li teníem moltes atencions.
3 [LC] [AD] a l’atenció de loc. prep. Expressió que, en un sobre, en una nota escrita, etc., precedeix el nom del destinatari.
atendament
m. [LC] Acció d’atendar-se; l’efecte.
atendar-se
v. intr. pron. [LC] Acampar armant tendes de campanya. En Martí s’atendà per passar la nit.
atendible
adj. [LC] Digne d’ésser atès. Raons atendibles.
atendre
[ger. atenent; p. p. atès; ind. pr. 1 atenc, 3 atén; subj. pr. atengui, etc.; subj. imperf. atengués, etc.]
1 v. intr. [LC] Fer atenció, estar atent, posar cura en alguna cosa. No atén mai al que diuen.
2 1 tr. [LC] Tenir en compte, en consideració, (alguna cosa). Els meus consells, no els atenia mai. La direcció del club ha atès favorablement la proposta presentada.
2 2 tr. [LC] Tenir atencions (envers algú). No m’atén com jo voldria.
2 3 [LC] atendre una prometença [o atendre una convinença] Complir-la.
2 4 tr. [LC] Prestar atenció (a un client) en un establiment públic, servir-lo.
2 5 tr. [AD] Satisfer, pagar, (una quantitat que es deu).
3 [LC] [AD] atès que [o atenent que] loc. conj. Considerant que, tenint en compte que. Atès que prestà servei durant dos anys, li pertoca una indemnització considerable. Atenent que és fora de la ciutat, no podrà comparèixer a la cita.
ateneista
m. i f. [LC] Soci d’un ateneu.
atenenc -a
adj. i m. i f. [LC] ATENÈS.
atenès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Atenes.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Atenes o als territoris de l’antiga república d’Atenes, o als seus habitants.
ateneu
m. [LC] Associació o club literari, científic, instructiu, especialment el que disposa d’una biblioteca, de diaris, de revistes, etc., al servei dels associats.
atenir-se
[quant a la flexió, com abstenir-se]
v. intr. pron. [LC] [AD] Ajustar-se, en les seves accions o creences, a alguna cosa, restar-hi fidel, no separar-se’n. Atenir-se a una ordre, a les instruccions d’algú. Atenir-se a una doctrina. Atenir-se algú a allò que va prometre.
atenorat -ada
adj. [MU] Tirant a tenor, que sembla de tenor. Tenir una veu atenorada, de color atenorat.
atent -a
1 adj. [LC] Que posa atenció. Un auditori atent. Estigues atent a les meves paraules. No està mai atent al que li diuen. Amb els ulls atents. Amb les orelles atentes.
2 adj. [LC] Que té atencions, que és cortès. Un senyor molt atent les va acompanyar.
atentament
adv. [LC] D’una manera atenta. Escoltar atentament. El saludà atentament.
a tentipotenti
loc. adv. [LC] Fins a no poder més. Menjar a tentipotenti.
atenuació
1 f. [LC] Acció d’atenuar; l’efecte.
2 f. [TC] Disminució progressiva de la magnitud d’un senyal en una transmissió d’un sistema de telecomunicació.
3 f. [MD] Disminució de la virulència d’un microorganisme patogen per mitjà del pas per altres espècies hostes.
4 f. [MD] En homeop., dilució.
5 f. [FL] [FLL] LÍTOTE.
atenuador
m. [EL] Dispositiu per a reduir a voluntat l’amplitud d’un senyal elèctric, sense produir distorsió.
atenuant
1 1 adj. [LC] [DR] Que atenua. Les circumstàncies atenuants d’un delicte, d’un crim, d’una falta.
1 2 m. [LC] [DR] Invocar un atenuant.
2 m. [MD] Substància que actua disminuint la toxicitat de qualsevol agent nociu.
atenuar
v. tr. [LC] Fer menys greu. Les circumstàncies que atenuen un crim.
atenuat -ada
adj. [BO] En bot., que s’estreny o s’aprima progressivament vers l’àpex o vers la base. Fulles atenuades.
atènyer
[p. p. atès]
1 v. tr. [LC] Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc).
2 intr. [LC] PER EXT. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare.
3 v. tr. [LC] Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge.
4 v. tr. [LC] Aconseguir 4. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc.
aterià -ana
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’aterià.
2 m. [HIH] Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica, estesa per tot el Magrib i una bona part del Sàhara, que començà en el paleolític mitjà i es prolongà durant el paleolític superior.
aterínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme, amb dues aletes dorsals curtes i amplament separades, de fins a 15 centímetres de llargada, amb el dors gris verdós, el ventre blanc, i una banda longitudinal argentada sovint subratllada amb una línia obscura, que inclou el serclet i el joell.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
atèrman -a
adj. [FIF] Que no transmet la calor.
atermància
f. [FIF] Incapacitat de transmetre la calor.
atermenar
v. tr. [LC] Assenyalar els límits o termes (d’una propietat).
atèrmic -a
1 adj. [LC] [FIF] Sense calor. Motor atèrmic.
2 adj. [MD] En med., sense febre.
ateroma
1 m. [MD] Lesió de la capa interna o íntima de les artèries, caracteritzada pel dipòsit de lípids.
2 [MD] ateroma arterial Ateroma 1.
3 [MD] ateroma cutani QUIST SEBACI.
ateromatós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’ateroma.
2 adj. [MD] De la naturalesa de l’ateroma.
aterrada
f. [LC] [AGA] Caiguda a terra d’una cosa, especialment de la fruita, pel vent o per qualsevol altra causa.
aterrador -a
adj. [LC] Que aterra. Va fer una ventada aterradora.
aterrament
1 1 m. [LC] Acció d’aterrar; l’efecte.
1 2 m. [LC] Caiguda, ruïna.
2 m. [LC] Terraplenament artificial d’una llacuna, d’una albufera o d’una séquia.
aterrar
1 1 v. tr. [LC] Fer caure en terra. Aterrar una paret.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Envaïren la contrada i aterraren l’exèrcit enemic.
2 intr. [LC] [TRG] Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra.
3 1 intr. [TRA] Una nau, apropar-se a terra.
3 2 intr. [TRA] Recalar 1.
aterrat -ada
adj. [LC] Pròxim a la terra. En aquell indret de l’illa, els vaixells passen molt aterrats.
aterratge
m. [LC] [TRG] [TRA] Acció d’aterrar, prenent terra.
aterridor -a
adj. [LC] Que aterreix.
aterrir
1 v. tr. [LC] Causar terror (a algú).
2 intr. pron. [LC] Sentir terror. Quan feia tempesta s’aterria i no gosava ni mirar per la finestra.
aterrossament
m. [LC] [AGA] Acció d’aterrossar o d’aterrossar-se; l’efecte.
aterrossar
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Formar terrossos (d’alguna matèria solta).
1 2 intr. pron. [LC] [AGA] Agregar-se formant terrossos. La terra que vas posar al test s’ha aterrossat tota. Aterrossar-se l’arròs.
2 tr. [LC] Cobrir amb terrossos (un pilot de llenya) per tal de formar un boïc.
atès
m. [DR] CONSIDERANT. Els principis evocats en els atesos precedents.
atesa
f. [LC] Acció d’atènyer; l’efecte. L’atesa d’aquells objectius resultava problemàtica.
ateserar
v. tr. [LC] [IMI] Preparar (un forn) posant-lo a punt de rebre el pa, els materials a coure.
atestació
1 f. [LC] [DR] Acció d’atestar.
2 f. [LC] [DR] Veritat atestada.
atestar
1 v. tr. [LC] [DR] Afirmar ésser cert, autèntic. És un fet atestat per tots els historiadors d’aquell temps.
2 v. tr. [LC] [DR] Donar testimoniatge (d’una cosa). Atestem que aquest home és innocent.
atestat
1 m. [LC] [DR] Document que atesta un fet.
2 m. [DR] Conjunt de diligències entorn d’un presumpte delicte fetes per la policia judicial.
atetosi
f. [MD] Síndrome causada per una lesió del sistema nerviós central, caracteritzada per la producció de moviments involuntaris de la cara i sobretot de les extremitats superiors.
ateu -ea
adj. i m. i f. [LC] [FS] [RE] Que nega l’existència de Déu.
atiador -a
1 adj. [LC] Que atia.
2 m. [LC] Barra metàl·lica d’una certa llargària, acabada generalment en forma de ganxo, que és emprada per a atiar el foc de les fornals, de la llar de foc, etc.
atiaire
m. i f. [AR] Obrer vidrier que s’encarrega de treure el vidre de dins l’arca quan és cuit i d’enfornar i fer el canvi del vidre del gresol.
atiament
m. [LC] Acció d’atiar.
atiar
1 v. tr. [LC] Animar (el foc) removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant.
2 v. tr. [LC] Avivar el flam (d’un llum) traient la part cremada del ble.
3 v. tr. [LC] Excitar (les passions, els afectes, etc.). Atiar els odis, les discòrdies.
4 v. tr. [LC] Incitar de paraula o d’acció a caminar, a envestir algú, etc. Atiar l’ase a crits, a vergassades. Li va atiar els gossos.
àtic -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Àtica.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Àtica o als seus habitants.
2 1 m. [LC] Dialecte del grec antic que es parlava a Atenes a l’època clàssica.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’àtic.
3 adj. [FLL] Pur, simple i d’una elegància refinada, s’aplica a un estil literari o artístic.
4 m. [LC] [AQ] Pis superior d’un edifici situat més amunt de la cornisa.
5 m. [MD] Part superior de la caixa timpànica, on s’allotgen el cap del martell i l’enclusa.
àticament
adv. [LC] A la manera àtica.
aticisme
1 m. [FL] Forma, gir, peculiar del dialecte àtic.
2 m. [FLL] Estil literari o artístic, propi dels autors àtics, caracteritzat per la puresa, simplicitat i elegància refinada.
aticista
adj. i m. i f. [FLL] Que imita l’aticisme.
atifells
m. pl. [LC] Estris, eines.
atipador -a
adj. [LC] Que atipa, especialment en sentit figurat. Quin home tan atipador! Sempre em fa les mateixes explicacions.
atipament
m. [LC] Acció d’atipar o d’atipar-se; l’efecte.
atipar
1 1 v. tr. [LC] Donar aliments (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà. El van atipar d’arròs, i ja no va tenir gana de menjar res més.
1 2 intr. pron. [LC] Menjar fins a satisfer-se plenament la gana. No s’atipen, pobres: passen gana.
2 tr. [LC] Enfastidir, molestar. És un home que m’atipa amb els seus compliments.
atípic -a
1 adj. [LC] No típic.
2 adj. [LC] Desproveït dels caràcters típics.
atiplar
1 v. tr. [LC] [MU] Alçar el to (de la veu) fins que arribi a tiple.
2 intr. pron. [LC] [MU] La veu, fer-se més aguda, esdevenir de tiple.
atiplat -ada
adj. [MU] Que té un to de tiple. Veu atiplada.
atiranyar
1 v. intr. [LC] Anar per tiranys, per camins dolents i dreceres.
2 v. intr. [LC] Tirar endavant treballosament vencent tota mena de dificultats, obstacles, etc.
atiranyat -ada
adj. [LC] Formant tirany.
atiroïdisme
m. [MD] Absència completa de la secreció tiroidal.
atlant
1 m. [AR] Estàtua d’home usada com a columna per a sostenir un entaulament o una cornisa.
2 m. i f. [LC] Habitant de l’Atlàntida.
atlàntic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’oceà Atlàntic o a les seves costes.
atlantisme
1 m. [PO] Estratègia militar i política de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.
2 m. [PO] Actitud favorable a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.
atlantista
adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.
atlanto-1 [o atlo-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. átlas átlantos, ‘atlant’, que indica connexió o relació amb l’os atles. Ex.: atlantoaxial, atloaxoide.
atlanto-2
[LC] Forma prefixada del mot atlàntic. Ex.: atlantomediterrani, atlantopirinenc.
atles
1 m. [ZOA] [MD] Primera vèrtebra de la columna vertebral que, articulada amb l’os occipital, sosté el cap.
2 1 m. [LC] [GG] Col·lecció de mapes en un volum.
2 2 m. [LC] [MD] Recull de dibuixos, d’esquemes, de fotografies, etc., adjunt a una obra. Atles d’anatomia.
2 3 [FL] atles lingüístic Conjunt de mapes lingüístics que registren les variacions dialectals fòniques, morfosintàctiques o lèxiques d’una o més llengües.
atleta
1 m. i f. [SP] [PR] Persona que practica l’atletisme.
2 m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona que està entrenada per a prendre part en un esport.
3 m. i f. [SP] [LC] Persona que té gran agilitat i força.
atlètic -a
1 adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent a l’atleta.
2 adj. [LC] [SP] Propi d’un atleta. Esports atlètics. Força atlètica.
atlèticament
adv. [LC] D’una manera atlètica.
atletisme
m. [LC] [SP] Esport que actualment consisteix en la realització de curses, salts i llançaments.
atlo-
[LC] V. ATLANTO-1.
-atló
[LC] Forma sufixada del mot gr. âthlos, ‘combat’. Ex.: tetratló.
atmo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. atmós, ‘vapor’. Ex.: atmologia, atmòlisi.
atmosfera
1 1 f. [LC] [ME] [FIA] Massa gasosa que envolta la Terra per efecte de la força gravitatòria. Fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera. Atmosfera terrestre.
1 2 [ME] [FIM] atmosfera estàndard ATMOSFERA TIPUS.
1 3 [ME] [FIA] atmosfera lliure Capa de l’atmosfera terrestre situada per sobre de la capa de fricció, en què la superfície de la Terra no afecta significativament el moviment de l’aire.
1 4 [ME] [FIM] atmosfera tipus Atmosfera ideal que s’utilitza per a graduar els altímetres i es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1.013,2 hectopascals i una temperatura de 15 °C, amb una disminució constant de la temperatura de 0,65 °C cada 100 metres d’altitud des del nivell del mar fins als 11 quilòmetres.
2 1 f. [FIA] Massa gasosa que envolta un astre qualsevol. L’atmosfera de Mart. Les atmosferes estel·lars.
2 2 [FIA] atmosfera primària Atmosfera produïda per la captura de material gasós de la nebulosa primordial en condensar-se un protoplaneta.
2 3 [FIA] atmosfera secundària Atmosfera produïda per la gasificació de materials volàtils atrapats en roques de planetes.
3 f. [LC] Porció d’aire continguda en un local. L’atmosfera viciada d’un teatre, d’un cafè.
4 f. [QU] Gas o mescla de gasos presents en una cambra de reacció, la composició química dels quals influeix notablement en els productes obtinguts.
5 f. [FIM] [ME] Unitat de pressió que equival a la pressió que exerceix una columna de mercuri de 76 centímetres d’altura a 0 °C, i és igual a 1,013 × 105 pascals (símbol, atm).
atmosfèric -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’atmosfera. Aire atmosfèric.
2 adj. [LC] Que ocorre en l’atmosfera. Corrents atmosfèrics.
3 adj. [LC] Causat per l’atmosfera. Efecte atmosfèric. Electricitat atmosfèrica.
atofat -ada
adj. [LC] Que forma tofa.
atol
m. [GG] [GL] Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell que encercla una llacuna central d’aigües marines somes.
àtom
1 1 m. [QU] [FIN] [FIF] La partícula més petita constitutiva d’un element químic, elèctricament neutra, indivisible per les accions purament químiques encara que està formada per l’aglomeració d’un determinat nombre de partícules elementals subatòmiques, és la quantitat més petita d’aquest element que pot intervenir en les reaccions químiques i, sola o combinada amb altres, constitueix les molècules dels cossos.
1 2 [FIN] àtom hidrogenoide Àtom que, com el d’hidrogen, només té un electró orbitant el nucli.
1 3 [GL] [FIN] [FIF] [QU] àtom intersticial Àtom en una posició no regular de la xarxa cristal·lina.
1 4 [GL] [FIN] [FIF] [QU] àtoms vicariants Àtoms d’espècie química diferent que es poden substituir mútuament i ocupar la mateixa posició en una estructura cristal·lina.
2 m. [QU] [FIN] [FIF] àtom gram a) Unitat de quantitat de substància, equivalent a la quantitat d’un element que conté un cert nombre d’àtoms (6,023 · 1023) i que és igual al pes atòmic de l’element expressat en grams.
2 [QU] [FIF] [FIN] àtom gram b) Conjunt constituït per 6,023 · 1023 àtoms d’un element químic.
3 1 m. [LC] Partícula molt petita d’una cosa.
3 2 m. [LC] Cosa extremament petita.
atòmic -a
1 adj. [LC] [FIN] Relatiu o pertanyent a l’àtom. Pes atòmic. Volum atòmic.
2 adj. [LC] [FIN] Que admet l’existència dels àtoms. Teoria atòmica. Hipòtesi atòmica.
atomicitat
f. [QU] Nombre d’àtoms que formen una molècula, sigui la d’un cos simple o la d’un compost.
atomisme
1 m. [FS] Teoria segons la qual tot l’univers físic està compost d’àtoms.
2 m. [QU] Teoria atòmica dels químics.
3 m. [PS] Doctrina que concep la psique com una composició d’elements psíquics simplement juxtaposats.
atomístic -a
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’atomisme.
atomitzador -a
1 adj. [FIF] [LC] Que atomitza.
2 m. [FIF] Polvoritzador, nebulitzador.
atomitzar
v. tr. [LC] [FIF] Reduir a partícules petitíssimes, polvoritzar.
àton -a
adj. [LC] [FL] En ling., mancat d’accent. La pronúncia de la lletra a en posició àtona. Les síl·labes àtones d’un mot. Un prefix, un sufix àton.
atonalitat
f. [MU] Manca de tonalitat.
atonia
1 f. [MD] Falta de to muscular i de la tensió o del vigor normal dels òrgans.
2 f. [MD] Pèrdua o falta de la capacitat de contracció d’un teixit orgànic normalment contràctil. Atonia gàstrica. Atonia biliar.
atònic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’atonia.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat d’atonia.
atonicitat
1 f. [LC] [MD] Qualitat d’atònic.
2 f. [FL] Qualitat d’àton.
atoniment
m. [LC] Estat de qui està atònit.
atonir
v. tr. i intr. pron. [LC] ESBALAIR.
atònit -a
adj. [LC] ESTUPEFACTE.
atonyar
v. tr. [LC] Cavar (la terra) fins a un pam de fondària com a mínim.
atonyinament
m. [LC] Acció d’atonyinar.
atonyinar
v. tr. [LC] APALLISSAR.
atordidor -a
adj. [LC] Que atordeix.
atordiment
m. [LC] Acció d’atordir; l’efecte.
atordir
1 v. tr. [LC] Pertorbar els sentits (d’algú) per efecte d’un cop, d’un soroll extraordinari.
2 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) la serenitat, la presència d’esperit, el cap.
atorgable
adj. [LC] Que es pot atorgar.
atorgador2 -a
adj. [LC] Que és d’atorgar. No és cosa atorgadora.
atorgament
m. [LC] Acció d’atorgar.
atorgant
m. i f. [AD] Persona que atorga.
atorgar
1 1 v. tr. [LC] [AD] CONCEDIR. Atorgar un favor, una gràcia. Atorgar un privilegi.
1 2 v. tr. [AD] Fer (un contracte, una escriptura, etc.), davant un notari. Atorgar un testament.
2 tr. [LC] Reconèixer, confessar. Li va atorgar que era una bona professional.
a tornajornals
loc. adv. [LC] Fent l’un a l’altre segons aquest faci a aquell.
atorrentar-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir torrent. L’aigua s’atorrentava pels carrers de la vila.
atorrolladament
adv. [LC] Amb atorrollament.
atorrollador -a
adj. [LC] Que atorrolla.
atorrollament
m. [LC] Estat de qui està atorrollat.
atorrollar
1 v. tr. [LC] Confondre, torbar, (algú) de manera que no sap què dir, el que ha de fer, com captenir-se.
2 intr. pron. [LC] Per preguntes que et facin, tu no t’atorrollis.
atorronat -ada
adj. [LC] Que forma una massa com la dels torrons.
atot
1 m. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, carta del coll escollit a l’atzar que mana sobre els altres colls.
2 [JE] fer atots Jugar atots en aquells jocs en què és obligat de servir.
3 [LC] haver fet atots Haver donat de si tot el que hom podia donar, trobar-se al davallant de la vida, perdut tot delit, tota energia.
atotada
f. [JE] Conjunt dels atots que té un jugador. Quina atotada m’he vist!
atoxil
m. [MD] Derivat de l’anilina que conté arsènic, usat hipodèrmicament en el tractament de les malalties cròniques de la pell.
atrabiliari -ària
adj. [PS] [LC] IRASCIBLE.
atrabilis
f. [PS] [LC] BILIS NEGRA.
atracada
f. [LC] [TRA] Maniobra d’atracar una nau.
atracador1
m. [LC] [TRA] Lloc a propòsit per a atracar-hi naus.
atracador2 atracadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que atraca.
atracallar
v. tr. [LC] Molestar, desconcertar amb ultratges, renys, retrets, burles.
atracament
m. [LC] Acció d’atracar.
atracar
1 v. intr. [LC] [TRA] Una nau, atansar-se a terra, a una altra nau, per tal d’amarrar-s’hi. La nau va atracar al port.
2 tr. [LC] Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana.
3 intr. pron. [LC] Afartar-se. Es va atracar de bombons.
atraçar
1 v. tr. [LC] Indicar (a algú) el camí per a anar a un indret. No em van saber atraçar, i em vaig perdre pel camí.
2 v. tr. [LC] Fer anar (algú) a trobar-se amb algú a algun fi. Cercava una col·laboradora, i em va atraçar a tu.
atracció
1 1 f. [LC] Acció d’atraure; l’efecte. L’atracció que ell exerceix sobre tots els qui el tracten.
1 2 f. [LC] Atractiu 2.
2 1 f. [LC] [JE] Número solt de cant, ball, acrobatisme, etc., que figura en el programa d’una sessió teatral, cinematogràfica, de circ, etc.
2 2 [JE] atracció de fira Giny o joc que serveix de diversió.
3 f. [FIF] En fís., força que actua sobre les partícules de la matèria tendint a ajuntar-les i oposant-se a llur separació. Atracció molecular. Atracció magnètica. Atracció universal.
4 1 f. [FL] Fenomen pel qual, en una oració, un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica. L’atracció del relatiu en grec.
4 2 f. [FL] Fenomen pel qual, en una oració, un element d’una estructura subordinada és atret per un element de l’estructura subordinant. L’atracció del clític en català.
4 3 [FL] atracció paronímica ETIMOLOGIA POPULAR.
atractiu -iva
1 adj. [LC] Que té el poder d’atraure. Força atractiva.
2 m. [LC] Allò que atrau, sedueix, en algú o en alguna cosa. Els atractius d’un viatge.
atractivament
adv. [LC] Per atracció.
atractivitat
f. [LC] Qualitat d’atractiu.
atractívol -a
adj. [LC] Que té atractius. Un home molt atractívol. Un espectacle atractívol.
atrafegadament
adv. [LC] Amb grans tràfecs, amb pressa.
atrafegament
m. [LC] Estat de qui està atrafegat.
atrafegar-se
v. intr. pron. [LC] Afanyar-se en un treball, treballar adeleradament. No t’atrafeguis així: si no l’acabes avui, l’acabaràs demà.
atrafegat -ada
adj. [LC] Ocupat en un treball gran, dificultós, urgent. No em distreguis, que estic molt atrafegat.
atraient
adj. [LC] Que atrau. Amb paraules atraients.
atraïment
m. [LC] Acció d’atraure.
atrapada
f. [LC] Acció d’atrapar; l’efecte.
atrapamosques
m. [LC] [AGA] Aparell per a agafar mosques.
atrapar
1 v. tr. [LC] Arribar a agafar (algú o alguna cosa que fuig, que està en moviment, que es pot escapar). Tots li corregueren al darrere, però no el pogueren atrapar. El dragó atrapava mosquits i altres insectes.
2 tr. [LC] Sorprendre, especialment amb enginy, amb astúcia, etc., (algú que amaga alguna cosa, algú en el moment que fa alguna cosa especialment que vol fer d’amagat, sense ésser notat). Van atrapar la noia en una mentida.
3 1 tr. [LC] Sorprendre, agafar. Abans d’arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta.
3 2 [LC] atrapar al jaç Trobar desprevingut.
atraure
[LC] V. ATREURE.
atreballat -ada
adj. [LC] Ple de treballs. La pobra dona va tan atreballada!
a trencajunts
loc. adv. [AQ] De manera que no hi hagi coincidència entre els junts de dues filades consecutives. Col·locar rajols, maons, etc., a trencajunts.
atrenyellat -ada
adj. [LC] Formant una trenyella o trenyelles.
atrèpsia
f. [MD] Estat de desnutrició, de deshidratació i de gran debilitat orgànica que pot aparèixer a la primera infància com a conseqüència d’errors dietètics, de diarrees infantils o de malalties constitucionals.
atrèptic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’atrèpsia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’atrèpsia.
atrèsia
f. [MD] Absència congènita d’un orifici natural o oclusió de la llum d’un òrgan tubular.
atrèsic -a
adj. i m. i f. [MD] Atrètic 2.
atresorar
v. tr. [LC] TRESOREJAR.
atressí
adv. [DR] [AD] ALTRESSÍ.
atrètic -a
1 adj. [MD] Sense obertura.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’atrèsia.
2 2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’atrèsia.
atreure
[quant a la flexió, com treure]
1 v. tr. [LC] Fer venir (quelcom) devers si mateix. L’imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s’atreuen. Els cossos s’atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies.
2 v. tr. [LC] PER EXT. La seva bondat atreu a tothom. Atreure’s l’animadversió de la gent.
atrevidament
adv. [LC] Amb atreviment.
atreviment
m. [LC] Acció d’atrevir-se; l’efecte.
atrevir-se
v. intr. pron. [LC] GOSAR1. La gent no s’atreveix a sortir al carrer. De vegades, ens atrevíem a dir les coses pel seu nom.
atrevit -ida
1 adj. [LC] Que s’atreveix, que no mira el perill.
2 adj. [LC] Insolent, descarat. Una mirada atrevida.
atri
1 1 m. [LC] [AQ] Pati interior, generalment voltat de pòrtics.
1 2 m. [LC] [AQ] Espai cobert que serveix d’accés a un teatre i a altres edificis públics.
1 3 m. [AQ] [AR] Pati interior, centre de la casa romana de tradició etrusca, al voltant del qual s’obrien les distintes cambres.
1 4 m. [AQ] Espai situat davant els primitius temples cristians, destinat als catecúmens i als penitents.
2 1 m. [ZOA] Cavitat de diferents animals que constitueix com un vestíbul.
2 2 m. [ZOA] [MD] Part principal de la cavitat timpànica, situada immediatament sota el martell.
2 3 m. [MD] Aurícula 1 2.
2 4 m. [ZOA] Cavitat en el cos dels tunicats en comunicació amb l’exterior, que rep l’aigua procedent de la brànquia o de la faringe, els excrements, etc.
atrial
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a un atri. L’obertura atrial d’un tunicat.
atriboladament
adv. [LC] Amb atribolament. Fa les coses atriboladament.
atribolament
m. [LC] Estat de qui està atribolat.
atribolar
1 v. tr. [LC] Produir un estat de torbació en l’ànim (d’algú) que no li deixa veure clar el que ha de fer, de dir, etc., com ha d’obrar, de captenir-se. No em diguis res, no m’atribolis, que encara ho faré més malament.
2 intr. pron. [LC] Quan comencen a dir-me «fes això», «fes allò», m’atribolo i ja no sé el que he de fer.
atribolat -ada
adj. [LC] Que sol obrar amb atribolament.
atribució
1 f. [LC] [AD] Acció d’atribuir.
2 f. [LC] [AD] Funció atribuïda a algú. Les atribucions del secretari. Això entra en les seves atribucions. Això està fora de les meves atribucions.
atribuïble
adj. [LC] Que es pot atribuir.
atribuïdor -a
adj. [LC] ATRIBUÏBLE.
atribuïment
m. [LC] Acció d’atribuir.
atribuir
1 1 v. tr. [LC] [AD] Considerar algú o alguna cosa com la causa (d’alguna cosa). Atribuir un acte a algú.
1 2 v. tr. [LC] [AD] Considerar com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a propi d’algú o d’alguna cosa. M’atribueixen unes paraules que jo mai no he dit. D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria.
2 tr. [LC] Donar en una repartició. Al seu cosí, li han atribuït la meitat de l’herència.
atribut
1 1 m. [LC] Qualitat o manera d’ésser considerada com a pròpia d’algú o d’alguna cosa. La raó és atribut de l’ésser humà. Els atributs de Déu.
1 2 m. [LC] Objecte característic que acompanya normalment la descripció o la representació de certs personatges mitològics o de certes idees personificades.
1 3 m. [HIG] Símbol amb què es representa un sant.
2 1 m. [LC] [FS] En fil., caràcter essencial d’una substància.
2 2 m. [FS] En lòg., allò que hom afirma o nega d’un subjecte.
3 1 m. [LC] [FL] En gram., mot o grup de mots adjuntats a un substantiu qualificant-lo o determinant-lo.
3 2 m. [FL] Mot o grup de mots que qualifiquen o determinen un subjecte en les oracions amb verbs com ara ésser, estar o d’altres de semblants.
4 m. [HIG] En heràld., característica, expressada mitjançant un adjectiu o participi, que serveix per a fer conèixer la posició, disposició, modificacions, alteracions i particularitats que distingeixen els elements, tant interns com externs, de l’escut per tal de blasonar-lo d’una manera clara i exacta.
atributiu -iva
1 adj. [LC] [FL] Que atribueix.
2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a un atribut.
3 adj. [LC] [FL] Que expressa un atribut.
atributivament
adv. [LC] [FL] Com a atribut.
atrició
1 f. [LC] [RE] Penediment d’haver pecat nat de la por del càstig i de sentiments de vergonya.
2 f. [IQ] Disminució de la grandària de les partícules d’un sòlid granulat originada per xoc, per fregament, etc.
atrinxerament
1 m. [LC] [DE] Acció d’atrinxerar o d’atrinxerar-se; l’efecte.
2 m. [LC] [DE] Conjunt de trinxeres per a la defensa d’una posició.
atrinxerar
1 v. tr. [LC] [DE] Voltar de trinxeres (una zona o posició). Camp atrinxerat.
2 1 intr. pron. [LC] [DE] Posar-se a cobert de l’enemic en trinxeres. S’havien atrinxerat a l’entrada del bosc.
2 2 intr. pron. [LC] Recórrer a alguna cosa com a mitjà de defensa contra acusacions, retrets, instàncies, etc. L’acusada es va atrinxerar en el silenci.
atrit -a
adj. [RE] Que té atrició.
atroç
1 adj. [LC] Terriblement cruel, inhumà. Una venjança atroç.
2 adj. [LC] Violent, fortíssim. Un mal de cap atroç.
atrocitat
1 f. [LC] Qualitat d’atroç. L’atrocitat d’un crim.
2 f. [LC] Acte atroç. Cometre atrocitats.
3 f. [LC] Acció o dita desgavellada, temerària, excessiva. N’ha fet, d’atrocitats!
atroçment
adv. [LC] D’una manera atroç.
atròfia
1 f. [LC] [BI] [MD] Consumpció per manca de nodriment, emaciació lenta del cos o d’una part del cos. Atròfia muscular.
2 f. [MD] [BI] [ZOA] En biol., involució d’un òrgan, d’un teixit, etc., o de la seva funció a causa de l’envelliment o per raons patològiques.
atrofiar
1 v. tr. [LC] [BI] [MD] Causar l’atròfia (d’un òrgan, d’una part del cos, etc.).
2 intr. pron. [LC] [BI] [MD] Esdevenir atrofiat. L’òrgan que no treballa s’atrofia.
atròfic -a
1 adj. [LC] [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a l’atròfia.
2 adj. [LC] [BI] [MD] Que causa atròfia.
3 adj. [LC] [BI] [MD] Que pateix atròfia.
atrompetat -ada
1 adj. [LC] Que té forma de trompeta. El trabuc té el canó atrompetat.
2 adj. [LC] Com de trompeta. Un so atrompetat.
a trompons
loc. adv. [LC] En gran abundància.
atroncat -ada
adj. [LC] Com un tronc. Caure atroncat de son. L’hipnotitzador li va deixar el cos atroncat.
àtrop -a
adj. [BO] Recte, no invertit, amb el micròpil oposat al funicle, s’aplica al primordi seminal.
atropament
m. [LC] Reunió de gent atropada.
atropar
v. tr. [LC] Reunir formant colla.
atropelladament
adv. [LC] PRECIPITADAMENT.
atropellador -a
adj. [LC] Que atropella. És una feina atropelladora.
atropellament
m. [LC] Acció d’atropellar o d’atropellar-se; l’efecte.
atropellar
1 1 v. tr. [LC] Envestir (algú) amb violència, especialment amb un vehicle.
1 2 v. tr. [LC] Un treball, un esforç, excessius, un tropell, un accident, etc., fatigar greument, malmetre (algú). Els esforços que faig tossint m’atropellen. Aquella malaltia l’havia atropellat i ja no podia treballar.
2 1 tr. [LC] Precipitar 3 1. Atropellar el pas. La calor excessiva atropella la fermentació.
2 2 intr. pron. [LC] Apressar-se massa en les obres, en les paraules. Quan parla s’atropella tant, que ningú no és capaç d’entendre’l.
atropina
f. [QU] [MD] [BOS] Alcaloide tòxic que és present en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies.
atropínic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’atropina.
atropurpuri -úria
adj. [LC] De color purpuri fosc, gairebé negre.
atrossar
v. tr. [LC] TROSSAR1.
atrotinament
m. [LC] Estat de qui està o d’allò que està atrotinat.
atrotinar
v. tr. [LC] Produir l’atrotinament (d’algú o d’alguna cosa).
atrotinat -ada
1 adj. [LC] Espatllat, fet malbé, per l’ús. Un vestit atrotinat. Unes sabates totes atrotinades.
2 [LC] anar algú atrotinat Anar amb els vestits atrotinats.
3 adj. [LC] Que es troba en molt mal estat de salut o de fortuna. Un vell atrotinat.
atto-
[FIM] Forma prefixada del mot danès atten, ‘divuit’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d’una unitat equivalent a la trilionèsima part (10-18) d’aquesta unitat (símbol, a).
attrezzista
m. i f. [PR] [JE] Tècnic responsable de l’attrezzo.
attrezzo
[it.]
m. [JE] Conjunt d’accessoris de decoració, de mobiliari, etc., que s’utilitzen en el muntatge d’una escenografia.
atuell
m. [LC] Estri còncau de terrissa, de metall, de vidre, etc., que serveix per a contenir alguna cosa. El càntir és un atuell nansat.
atuïdor -a
adj. [LC] Que atueix.
atuïment
m. [LC] Acció d’atuir; l’efecte.
atuir
1 v. tr. [LC] Deixar com mort. Li donaren un cop tan fort al cap que el van atuir.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Tantes calamitats l’han atuït.
atupada
f. [LC] PALLISSA2.
atupar
1 v. tr. [LC] Donar cops (a algú o a alguna cosa). Atupar la palla. Atupar un al·lot.
2 [LC] atupar els matalassos Estovar-los.
atur
m. [ECT] [SO] [LC] Desocupació forçosa, involuntària, per manca d’oferta de col·locació. L’atur ha augmentat en els darrers mesos. Des que s’ha quedat sense feina, cobra el subsidi d’atur.
atura
f. [LC] ATURALL.
aturada
1 f. [LC] Acció d’aturar o d’aturar-se; l’efecte. Farem una aturada a mig camí. Va tenir una aturada cardíaca.
2 f. [IN] Procés pel qual s’atura el funcionament d’un sistema informàtic. Aturada d’emergència. Aturada de manteniment. Aturada crítica.
aturador
1 m. [LC] ATURALL.
2 m. [LC] Allò que atura, que modera. L’ambició del secretari no tenia aturador.
aturall
m. [LC] Allò que serveix per a aturar.
aturament
1 m. [LC] Acció d’aturar o d’aturar-se.
2 m. [LC] Qualitat d’aturat.
aturar
1 1 v. tr. [LC] Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa). Aturar un cavall. Atura el cotxe, que hi pujarà aquest xicot. Ja som a casa: atura.
1 2 intr. pron. [LC] Cessar de moure’s, de prosseguir una acció. No ens aturarem fins a ésser a la creu de terme. El rellotge s’ha aturat.
2 intr. [LC] Detenir-se en un indret, restar-hi. Aturarem tres dies a Girona.
3 tr. pron. [LC] Guardar-se per a si.
aturat -ada
1 adj. [LC] De poc esperit per a fer les coses, de poca empresa.
2 adj. [LC] Inactiu 1. A la feina no fa mai res: sempre el veig aturat.
3 adj. i m. i f. [ECT] [SO] Desocupat 2.
aturonat -ada
1 adj. [LC] Que forma un turó.
2 adj. [LC] Situat en un turó. Una masia aturonada.
atxa1
1 f. [LC] Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens.
2 [LC] atxa de vent Metxa d’espart enquitranada que resisteix el vent sense apagar-se.
3 [LC] endavant les atxes Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que voldríem evitar.
atxa2
f. [DE] Arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb la destral, de la qual prengué l’origen.
atxera
f. [LC] Peu o canelobre per a aguantar una atxa o atxes.
atxim
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll que fa un esternut.
atxul·lar
v. tr. [LC] Burlar, sorprendre desagradablement (algú) amb un resultat contrari al que ell esperava.
atzabegenc -a
adj. [LC] De color negre molt intens.
atzabeja
f. [LC] [GL] [AR] [GLM] Lignit negre i lluent, molt compacte, susceptible de poliment. Botons d’atzabeja.
atzagaia
f. [LC] [HIH] [DE] Llança curta usada com a arma llancívola.
atzagaiada
1 f. [LC] Cop d’atzagaia.
2 f. [LC] Acció irreflexiva, inconsiderada. No fa més que atzagaiades.
atzar
1 m. [LC] Causa assignada als fets dels quals ens escapa la causa real. Alguns diuen que l’atzar regeix la vida dels humans.
2 m. [LC] Cas fortuït, casual. Ha estat un atzar que la trobessis al cine.
3 m. [LC] Bona o mala sort. Els atzars del joc.
4 [LC] a l’atzar loc. adv. Deixant que sigui l’atzar, la sort, qui decideixin. Agafar una carta a l’atzar.
5 [LC] per atzar loc. adv. PER CASUALITAT.
atzarí
m. [LC] [BOS] Herba perenne de la família de les aristoloquiàcies, de fulles orbiculars o reniformes, flors brunenques, tubuloses i terminades en tres lòbuls, i fruit en càpsula subglobosa, d’origen centreeuropeu (Asarum europaeum).
atzarós -osa
adj. [LC] Que exposa a un risc o riscos.
atzavara
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les agavàcies, de grans fulles basals, rígides i carnoses, espinoses, i amb una gran panícula floral portada per un robust escapus que es desenvolupa un sol cop, als deu o quinze anys de vida de la roseta foliar, originària de Mèxic i extensament naturalitzada a la costa mediterrània (Agave americana).
2 f. [BOS] [AGA] Planta del gènere Agave, emprada com a ornamental.
atzeituní
m. [IT] Drap de gran valor molt usat a l’edat mitjana.
atzembla
f. [LC] Bèstia de càrrega.
atzembler
m. [LC] [PR] El qui té cura de les atzembles.
atzerola
f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible de l’atzeroler, d’uns 2 centímetres, vermell o groguenc.
atzeroler
m. [LC] [BOS] [AGA] Arbust de la família de les rosàcies, espinós, molt semblant a l’arç blanc, amb els branquillons joves i el calze tomentosos i blancs, originari de la Mediterrània oriental i cultivat, sobretot antigament, pels seus fruits, les atzeroles, i per la seva fusta, dura i resistent (Crataegus azarolus).
atzerolera
f. [LC] [BOS] [AGA] ATZEROLER.
atziac -aga
adj. [LC] INFAUST.
atzucac
1 m. [LC] [HIH] [GG] Carreró o camí sense sortida.
2 m. [LC] PER EXT. La discussió es troba en un atzucac.
atzur
1 m. [LC] Color blau celeste.
2 m. [IQ] Matèria colorant blava.
3 m. [HIG] En heràld., color blau.
atzurat -ada
adj. [LC] De color d’atzur.
atzurita
f. [GLM] Mineral, carbonat bàsic de coure, de fórmula Cu32+(CO3)2(OH)2, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és de color blau.
au1
f. [LC] [AGR] Ocell 1.
au2
interj. [LC] Expressió usada per a incitar a posar immediatament en execució quelcom, a prendre una resolució, etc.
aubepina
f. [QU] Extracte de flors, de baies i de fulles d’arç blanc, ric en àcids triterpènics, purines, antocianines i derivats de la flavina, emprat com a tònic cardíac i com a vasodilatador.
aüc
[usat generalment en pl.]
1 m. [LC] CRIDÒRIA.
2 m. [LC] Crit allargassat i proferit amb força, sovint amb la finalitat d’excitar o esporuguir els animals o les persones. Els caçadors excitaven els gossos amb grans aücs.
auca
1 f. [LC] [AR] [FLL] Conjunt de petites estampes normalment acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, les quals es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
2 f. [FLL] Composició de la poesia popular escrita en rodolins, generalment heptasil·làbics, que sovint acompanya les estampes.
aücar
1 v. intr. [LC] Fer aücs.
2 1 tr. [LC] Perseguir a crits.
2 2 tr. [LC] Insultar, escarnir a crits.
aucell
m. [LC] OCELL.
aucuba
f. [BOS] [AGA] Mata de la família de les cornàcies, de fulles persistents, lanceolades i tacades de groc, cultivada en jardineria (Aucuba japonica).
audaç
1 adj. [LC] Que té audàcia. És audaç en les seves empreses.
2 adj. [LC] Que implica audàcia. Un acte audaç. Paraules audaces.
audàcia
1 f. [LC] Coratge que porta a arriscar-se, atreviment extraordinari. Ha tingut l’audàcia de presentar-se.
2 f. [LC] Acte d’audàcia.
audaciós -osa
adj. [LC] AUDAÇ.
audaciosament
adv. [LC] AUDAÇMENT.
audaçment
adv. [LC] Amb audàcia.
audibilitat
f. [LC] Qualitat d’oïble.
audible
adj. [LC] OÏBLE.
audició
1 f. [LC] [CO] Acció d’oir; l’efecte. Audició dels testimonis.
2 f. [LC] [ZOA] [MD] Facultat o poder d’oir.
3 1 f. [JE] [MU] [CO] Execució pública d’un recital, d’un concert, etc. L’audició d’ahir al conservatori va ser molt brillant. Una audició de sardanes. Audició musical.
3 2 f. [CO] Programa radiofònic o televisiu que difon l’actuació d’un o més artistes.
3 3 f. [CO] Realització d’un test a un programa per a determinar l’adequació als interessos d’un patrocinador.
audiència
1 f. [LC] [AD] Admissió a ésser oït. Obtenir una audiència. Demanar una audiència. Donar, concedir, una audiència a algú.
2 1 f. [DR] Sessió pública dels tribunals de justícia.
2 2 f. [LC] [DR] [AD] Lloc on es reuneixen els tribunals de justícia, on tenen lloc les audiències.
2 3 [DR] audiència provincial Tribunal de segona instància, on es resolen els recursos contra les sentències dels jutges de primera instància.
3 f. [CO] Conjunt de persones que atenen a un programa de ràdio o de televisió. Un programa de molta audiència.
audímetre
m. [CO] Aparell que, instal·lat en un receptor de ràdio o de televisió, permet mesurar l’audiència dels programes.
àudio
m. [FIF] Banda de freqüències corresponents a les ones normalment audibles.
audio-
[EL] [LC] Forma prefixada del mot ll. audire, ‘oir’, que indica relació amb l’audició o amb les ones audibles. Ex.: audiòmetre, audiomudesa.
audiòfon
m. [LC] [MD] [EL] Aparell per a reforçar els sons, emprat en certs casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.
audiofreqüència
f. [FIF] [EL] Freqüència d’oscil·lació corresponent a una ona audible.
audiòmetre
m. [FIF] [MD] [FIM] Aparell per a mesurar certes característiques de l’audició, especialment el nivell de sensibilitat auditiva.
audiometria
f. [MD] Mesurament de l’audició per mitjà d’un audiòmetre.
audiovisual
1 adj. [LC] [CO] [PE] Relatiu a l’audició i a la visió alhora. Mètodes audiovisuals. Mitjans audiovisuals.
2 m. [CO] Conjunt de mitjans tècnics d’enregistrament i de difusió d’imatges i de sons utilitzats amb la intenció de realitzar i explotar programes que facilitin la formació i la informació.
3 m. [CO] Material didàctic, informatiu, etc., constituït per un enregistrament visual i un d’auditiu.
auditar
v. tr. [AD] Un auditor, examinar (la situació econòmica d’una entitat) per comprovar si el seu estat patrimonial o financer reflecteix la realitat. Farem auditar els comptes del club.
auditiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’audició. Nervi auditiu.
2 adj. [LC] Que té el poder d’oir. La facultat auditiva.
auditor auditora
1 m. i f. [LC] [DR] [PR] Assessor, relator, prop de certs tribunals superiors.
2 m. i f. [LC] [DR] [PR] Jurista que exerceix funcions públiques d’assessor prop dels tribunals integrats per jutges no togats.
3 m. i f. [DE] [PR] Militar del cos jurídic militar a qui pertoca de presidir, exercir de vocal o secretari en els tribunals de la jurisdicció militar.
4 m. i f. [ECT] [PR] Persona encarregada de realitzar una auditoria.
5 m. i f. [DR] Persona nomenada pel bisbe encarregada d’instruir una causa eclesiàstica.
auditori
1 m. [LC] Conjunt d’oients. L’auditori estava atent.
2 m. [LC] Lloc condicionat per a donar audicions.
auditoria
1 1 f. [ECT] [AD] [LC] Càrrec d’auditor.
1 2 f. [AD] [ECT] [LC] Despatx de l’auditor.
2 f. [ECT] Examen de la situació econòmica d’una societat fet per professionals qualificats, a fi de donar-ne a conèixer l’estat patrimonial, financer o de funcionament.
aufrany
m. [ZOO] Ocell carronyaire de la família dels accipítrids, d’uns 66 centímetres de llargada, d’aspecte escabellat, que es reconeix en el vol pel color blanc i negre de les ales (Neophron percnopterus).
augend
m. [MT] Quantitat a la qual se n’afegeix una altra. En l’expressió a + b, a és l’augend i b és l’addend.
augita
f. [GLM] Mineral, clinopiroxè de fórmula (Ca,Mg,Fe,Na)(Mg,Fe,Al)Si2O6, que és de color fosc i es troba principalment en roques ígnies bàsiques.
augític -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’augita.
2 adj. [GL] Que conté augita.
augment
1 m. [LC] Acció d’augmentar. L’augment dels lloguers. Un augment de forces.
2 m. [LC] Allò en què augmenta una cosa. Un augment del vint per cent. Un augment de dos mil·límetres.
3 m. [FL] En gram., vocal prefixada o allargament de la vocal inicial, marca del pretèrit en el grec i en el sànscrit.
4 m. [FIF] En els instruments òptics que donen imatge real, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
5 m. [HIG] Càrrega addicional a una armoria.
augmentable
adj. [LC] Que es pot augmentar.
augmentació
1 f. [LC] Acció d’augmentar; l’efecte.
2 1 f. [MU] Prolongació de la durada d’una nota musical mitjançant la notació.
2 2 f. [MU] Procediment del contrapunt imitatiu consistent a prolongar proporcionalment la durada de les notes del tema.
3 1 f. [IT] Acció de posar en treball una agulla o unes quantes als extrems de les fontures de la tricotosa rectilínia per tal d’augmentar l’amplada del teixit per donar-li una forma, o, en les màquines circulars de petit diàmetre, per tal de formar els talons i les punteres de mitges i mitjons.
3 2 f. [IT] En la màquina Cotton, acció de transferir les malles als extrems del teixit per tal d’augmentar-ne l’amplada.
augmentar
1 1 v. tr. [LC] Fer més gran (una cosa). Augmentar els guanys i disminuir les despeses. Augmentar la llargària, l’amplària, el gruix, el volum, d’una cosa. Augmentar el preu d’una mercaderia. Augmentar a algú el sou, els honoraris. Als treballadors, els hem augmentat d’un deu per cent.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Això li augmentarà encara la febre.
2 1 intr. [LC] Una quantitat, un nombre, esdevenir més gran. El preu de la farina ha augmentat. La intensitat de la febre augmenta.
2 2 [LC] [FIF] augmentar la temperatura d’un cos Un cos, escalfar-se.
augmentatiu -iva
1 adj. [LC] Que augmenta, que expressa augmentació.
2 adj. [FL] Que afegeix una idea de grandària, d’intensitat, d’estimació, etc., a la idea expressada pel mot al qual s’afixa. El sufix augmentatiu -às del mot cotxàs.
3 m. [FL] Mot format amb un afix augmentatiu.
àugur
m. [PR] [HIH] [AN] Sacerdot de l’antiga Roma que practicava l’endevinació pel vol i el cant dels ocells i per altres signes.
auguració
f. [LC] Acció d’augurar; l’efecte.
augural
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als àugurs o als auguris.
augurar
v. tr. [LC] Predir o anunciar (coses futures de les quals hom té el pressentiment). Li auguro un èxit esclatant.
auguri
1 m. [LC] [HIH] [AN] En l’antiguitat, presagi tret del vol i el cant dels ocells i d’altres signes.
2 m. [LC] Allò que fa pressentir alguna cosa. Havien començat l’expedició a l’Everest sota bons auguris.
august -a
adj. [LC] Que inspira reverència i admiració per la seva grandesa, la seva excel·lència, la seva dignitat, la seva sublimitat. Els augustos misteris de la religió. El nostre august sobirà.
augustament
adv. [LC] D’una manera augusta.
augustinià -ana
1 adj. [LC] [RE] [FS] Relatiu o pertanyent a sant Agustí o a l’augustinisme. Pensament augustinià.
2 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als ordes religiosos inspirats en sant Agustí.
augustinisme
m. [RE] [FS] Conjunt de doctrines de sant Agustí i dels seus deixebles.
aüixar
v. tr. [LC] Fer fugir (els animals) amb crits i amb moviments d’amenaça.
aula
1 1 f. [LC] [PE] Sala d’un centre docent destinada a fer-hem classes.
1 2 [PE] aula magna Sala destinada a la celebració de lliçons o de cerimònies solemnes en què intervenen el cos acadèmic i els alumnes.
2 1 f. [HIA] Primitivament, gran pati obert de la casa romana al voltant del qual hi havia els estables.
2 2 f. [HIA] Durant l’Imperi romà, conjunt dels palaus imperials i dels edificis de la cort o àulics.
3 f. [RE] aula capitular Aula d’una catedral, d’una col·legiata o d’un monestir destinada a les reunions del capítol.
4 f. [LC] [PE] donar aula Donar conversa.
5 f. [MD] Part anterior del tercer ventricle del cervell, per on es comunica amb els ventricles laterals.
aulari
1 m. [LC] [AD] [PE] Conjunt d’aules.
2 m. [LC] [AD] [PE] Edifici on hi ha aules.
auleda
f. [LC] [AGF] [BOC] ALZINAR1.
aulet
m. [LC] [AGF] [BOC] ALZINAR1.
àulic -a
1 adj. [LC] Que pertany a la cort o al palau. Conseller àulic.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’aula.
aulina
f. [LC] [BOS] ALZINA.
aulinell
m. [BOB] ALZINOI.
aüllat
m. [ZOO] CALÀBRIA GROSSA.
aulòpids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat, ulls grossos, boca terminal i ampla, primera aleta dorsal llarga, segona aleta dorsal adiposa, petita i oposada a l’anal, de fins a 40 centímetres de llargada, que inclou el lluert.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
a ultrança
1 loc. adv. [LC] Més enllà de tot límit, sense reparar en dificultats. Els van concedir guiatge i ajut a ultrança.
2 loc. adv. [LC] De vegades amb l’adjectiu tot anteposat, fins a morir o matar l’adversari. Combat a ultrança. Lluitar a tota ultrança.
au-pair
[fr.]
m. i f. [HO] [PR] Persona jove que, a canvi de la manutenció i l’allotjament, té cura dels infants d’una família en un país estranger.
aura1
1 1 f. [LC] Vent suau.
1 2 f. [LC] PER EXT. Exhalava una aura de candor i d’innocència.
2 f. [LC] Favor, acceptació. Aura popular.
3 f. [MD] Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen les crisis de certs estats neuropsíquics.
aura2
f. [ZOO] Ocell de l’ordre dels falconiformes, d’uns 75 centímetres de llargada, plomatge negre, amb el cap i el coll vermells sense plomes, propi de l’Amèrica meridional (Cathartes aura).
aurada
f. [ZOP] ORADA.
aurèlia
f. [ZOI] Gran medusa d’ombrel·la deprimida i de nombrosos tentacles marginals.
aurèola
1 1 f. [LC] [AR] Cercle lluminós pintat al voltant del cap d’una imatge santa.
1 2 f. [AR] Contorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada.
1 3 f. [LC] Cercle lluminós que envolta un objecte.
1 4 f. [MI] Llum blavosa que apareix al voltant de les llànties quan l’aire de la mina conté grisú.
2 f. [LC] Glòria que aconsegueix una persona pels seus mèrits, per les seves virtuts.
3 f. [GL] aurèola de contacte Zona perifèrica d’una roca ígnia intrusiva afectada per un metamorfisme.
aureolar
v. tr. [LC] Revestir d’una aurèola.
aureolat -ada
adj. [LC] Revestit d’una aurèola.
auri àuria
1 1 adj. [LC] D’or.
1 2 adj. [LC] Semblant a l’or.
1 3 adj. [LC] Preciós, molt bo. Un pensament auri.
2 1 m. [NU] Moneda d’or romana.
2 2 m. [NU] [ISL] Peça o moneda d’or, especialment el mancús o dinar i el morabatí.
auri-
[LC] V. AURO-.
àuric -a
1 adj. [LC] [QU] [ML] Relatiu o pertanyent a l’or.
2 adj. [LC] [ML] [QU] Que conté l’element or com a trivalent.
aurica
f. [SP] Vela de tallant trapezoidal que s’enverga al pic, al pal i a la botavara, usada en algunes embarcacions esportives com a vela major.
aurícula
1 1 f. [MD] [ZOA] PAVELLÓ DE L’ORELLA.
1 2 f. [ZOA] [MD] Cavitat del cor dels vertebrats que rep la sang de les venes i l’empeny al ventricle.
2 f. [ZOA] [BO] En zool. i en bot., apèndix en forma d’orella.
3 f. [ZOI] Mol·lusc gastròpode de closca en espiral amb l’obertura en forma d’orella.
4 f. [BO] Grup de cèl·lules generalment de color i aspecte diferenciats situat a cada costat de la base dels fil·lidis d’algunes molses.
auricular
1 1 adj. [LC] [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’orella. Conducte auricular.
1 2 m. [EL] Transductor electroacústic que transforma senyals elèctrics en ones sonores i que s’acobla a l’orella.
1 3 m. [LC] [ZOA] Dit xic de la mà, que la seva petitesa permet introduir en el conducte auricular.
2 adj. [LC] Relatiu a l’audició. Traduccions auriculars.
3 adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a les aurícules del cor. Apèndix auricular.
auriculat -ada
1 adj. [LC] Que té orelles o apèndixs semblants a les orelles. Fulles auriculades.
2 adj. [LC] Que té aurícules.
auriculo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. auricula, ‘orella’. Ex.: auriculotemporal, auriculovestibular.
auriculoventricular
adj. [ZOA] [MD] Pertanyent a una aurícula i a un ventricle.
aurífer -a
adj. [LC] Que porta o conté or. Arenes auríferes.
aurificació
1 f. [LC] Treball en or.
2 f. [LC] [MD] Obturació, amb or, d’una dent corcada.
aurificar
v. tr. [LC] [MD] Obturar amb or el forat (d’una dent corcada).
auriga
m. [LC] [AN] [PR] En l’antiguitat clàssica, conductor d’un carro de cavalls.
aurinyacià -ana
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’aurinyacià.
2 m. [HIH] Cultura prehistòrica del paleolític superior.
auriscopi
m. [MD] OTOSCOPI.
auró
1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre caducifoli del gènere Acer, de la família de les aceràcies, de fusta dura, fulles palmades i fruit format per dues sàmares, que es fa d’una manera esparsa en els boscos de la muntanya mitjana.
1 2 [LC] [BOS] [AGF] auró arrugat [o auró blanc] Auró d’escorça molt rugosa, fulles dividides normalment en cinc lòbuls dentats o trífids i obtusos i ales del fruit totalment divergents (Acer campestre).
1 3 [LC] [BOS] [AGF] auró de fulla de freixe NEGUNDO.
1 4 [LC] [BOS] [AGF] auró de sucre ERABLE DE SUCRE.
1 5 [LC] [BOS] [AGF] [AGA] auró japonès Auró de fulles palmatipartides, de color verd brillant o vermellós i flors d’un vermell purpuri, originari de l’Àsia oriental, conreat en jardineria (Acer palmatum).
1 6 [LC] [BOS] [AGF] auró negre Auró d’escorça clivellada, fulles trilobades i ales del fruit en angle agut (Acer monspessulanum).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta d’auró.
auro- [o auri-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot ll. aurum, ‘or’. Ex.: auroclorur, aurotiosulfúric, aurífer.
aurora
1 1 f. [LC] [FIA] Claror rogent que precedeix la sortida del sol.
1 2 f. [LC] Moment de sortir el sol.
1 3 f. [LC] Primers temps d’una cosa. L’aurora de la civilització.
2 1 f. [ME] [LC] [FIA] aurora austral Aurora polar que es produeix a l’hemisferi sud.
2 2 [ME] [LC] [FIA] aurora boreal Aurora polar que es produeix a l’hemisferi nord.
2 3 [LC] [ME] [FIA] aurora polar Meteor lluminós d’origen electromagnètic que es manifesta en forma de rajos, arcs, bandes, cortines o corona, i apareix a l’atmosfera lliure, principalment a les regions àrtiques o antàrtiques.
auroral
1 adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent a l’aurora.
2 adj. [LC] [FIA] Que té les característiques de l’aurora. Boira auroral.
aurós -osa
adj. [QU] Que conté or, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent. Òxid aurós.
aürt
m. [LC] Cop, topada brusca.
aürtar
1 v. tr. [LC] Anar a topar bruscament (contra algú o contra alguna cosa). L’aürtaren i el feren caure per terra.
2 intr. [LC] Anar a topar bruscament. La nau aürtà en un escull.
ausades
adv. [LC] Certament, en veritat. Ausades que ets pesat!
ausberg
m. [DE] Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos.
auscultació
f. [LC] [MD] Acció d’auscultar.
auscultador -a
1 adj. i m. i f. [MD] Que ausculta.
2 adj. [MD] Que serveix per a auscultar.
auscultar
v. tr. [LC] [MD] Escoltar els sorolls normals o anormals que es produeixen (dins el cos, especialment el pit i l’abdomen).
ausetà ausetana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà de Catalunya que tenia com a centre l’actual comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als ausetans.
auspici
1 m. [LC] [HIH] [AN] AUGURI. Van començar el viatge sota bons auspicis.
2 [LC] sota els auspicis de loc. prep. Amb la recomanació de, amb la protecció de.
austenita
f. [ML] [QU] Constituent microscòpic de l’acer i del ferro colat, format per una solució sòlida de carboni en ferro gamma i estable a alta temperatura i, fins i tot, a temperatura ambient en alguns aliatges.
auster -a
1 adj. [LC] Que viu, obra, jutja, d’una manera rígida, severa, estricta. Un home auster. Un filòsof auster.
2 adj. [LC] Que implica rigidesa, severitat, etc. Vida austera. Dejunis austers. Una penitència austera.
austerament
adv. [LC] D’una manera austera.
austeritat
1 f. [LC] Qualitat d’auster.
2 f. [LC] Pràctica austera.
austral
1 1 adj. [LC] [FIA] [GG] Relatiu o pertanyent a l’hemisferi sud. Terres australs. Constel·lació austral. Hemisferi austral.
1 2 adj. [LC] [GG] [FIA] ANTÀRTIC. Oceà austral. Aurora austral. Pol austral.
2 m. [LC] [ME] Vent que ve del sud-oest.
australià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Austràlia.
2 adj. [LC] [BO] [EG] Relatiu o pertanyent a Austràlia o als seus habitants. Regne australià.
australopitec
m. [ZOM] Individu del gènere Australopithecus d’homínids fòssils, que es caracteritza pel fet de tenir un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l’home, i per una marxa i una estació erectes.
austríac -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Àustria.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Àustria o als seus habitants.
austriacista
adj. i m. i f. [HIH] Partidari de la casa d’Àustria durant la Guerra de Successió a la corona hispànica.
austro-
[LC] Forma prefixada del mot austríac. Ex.: austrohongarès, austromarxisme.
austroasiàtic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’austroasiàtic.
2 m. [FL] Conjunt de llengües parlades al sud-est asiàtic continental.
austronèsic -a
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’austronèsic.
2 m. [FL] Família de llengües parlades des de Madagascar fins a l’illa de Pasqua i des de Hawaii fins a Nova Zelanda.
aut-
[LC] V. AUTO-1.
autarquia
1 f. [PO] [LC] Qualitat d’autàrquic.
2 f. [ECT] [PO] Sistema econòmic basat en el principi de l’autosuficiència. Tots els estats tendien a l’autarquia.
3 f. [ECT] [PO] Organització política o econòmica que pretén ésser autosuficient i no manté contactes amb l’exterior.
aute
m. [DR] [AD] En el dret processal andorrà, interlocutòria.
autèntic -a
1 1 adj. [LC] Que expressa certesa, la qual és garantida pels seus caràcters, per les circumstàncies que hi concorren, per un acte oficial, per una formalitat legal. Text autèntic. La còpia autèntica del contracte.
1 2 adj. [LC] Digne de fe. Reconegueren com a autèntica la seva declaració.
1 3 adj. [LC] No fals ni falsificat. Retrat autèntic.
1 4 m. [BB] Document atorgat per la personalitat que hi és expressada i en la data consignada.
2 1 adj. [MU] Que té una relació immediata amb la nota tònica. Nota autèntica.
2 2 adj. [MU] En els cants gregorià i bizantí, que comença el seu àmbit amb la nota final, s’aplica a alguns modes.
autènticament
adv. [LC] D’una manera autèntica.
autenticar
1 v. tr. [LC] [DR] Donar (a una cosa) autenticitat, autoritat, amb proves, amb atestacions, amb formalitats requerides per la llei, etc.
2 v. tr. [LC] Provar l’autenticitat (d’una cosa).
3 v. tr. [DR] Una persona legalment autoritzada, legalitzar (un acte jurídic) per tal que tingui plens efectes jurídics.
autenticitat
f. [LC] Qualitat d’autèntic.
autentificar
v. tr. [LC] AUTENTICAR.
autisme
m. [MD] [PE] [PS] Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats socials i comunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i també per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
autista
1 adj. [PE] [PS] [MD] Relatiu o pertanyent a l’autisme.
2 adj. i m. i f. [MD] [PE] [PS] Afectat d’autisme.
autístic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’autisme.
auto
1 m. [LC] [TRG] [EI] Automòbil 2.
2 [LC] autos de xoc Atracció de fira consistent en una pista per on circulen autos elèctrics petits i fàcilment maniobrables que poden topar entre ells sense malmetre’s gràcies a unes bandes de goma o cautxú que els protegeixen.
auto-1 [o aut-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. autós, ‘mateix’. Ex.: autobiògraf, autodidacte, autarquia.
auto-2
[LC] Prefixoide del mot automòbil. Ex.: autobolquet, autopista, autoescola.
autoadhesiu -iva
adj. [LC] Que s’adhereix per contacte.
autoafirmació
f. [LC] [PS] Consolidació de la persona com a ésser únic i independent, diferent dels altres.