paper

1 1 m. [QU] [IQ] [BB] Substància de fibres cel·lulòsiques adherides les unes a les altres, feta en forma de làmines molt primes. Un full de paper. Paper de fil, de barba, de seda. Paper de filtre. Paper de fumar. Paper d’embalatge. Paper de cartes o paper epistolar. Paper reciclat. Paper verjurat. Paper higiènic. Paper mil·limetrat, quadriculat, pautat.

1 2 [LC] paper assecant Paper no encolat, molt porós, emprat per a assecar la tinta dels escrits.

1 3 [LC] [AF] [ECO] paper bíblia Paper molt fi i compacte que s’empra en edicions de luxe.

1 4 [ECO] paper carbó Paper molt prim, llis i regular, impregnat per una cara d’una mescla d’alcohol, glicerina i un colorant i impermeabilitzat per l’altra, que s’empra per a obtenir còpies en la màquina d’escriure.

1 5 [ECO] paper ceba Paper molt fi, destinat a còpies mecanografiades.

1 6 [IMI] [AF] paper cuixé Paper revestit d’una capa de partícules de caolí, barita, guix o altres materials, finament dividides, que tapa els porus del suport i el fa apte per a la impressió de gravats.

1 7 [ECO] paper continu Paper que es fabrica en peces de gran longitud.

1 8 [QU] paper d’amiant Paper fet amb fils d’amiant, resistent al foc, que s’usa com a aïllant.

1 9 [QU] paper de filtre de cendres tarades Paper que conté un pes conegut de cendra.

1 10 [LC] [ED] paper d’estrassa Paper de qualitat inferior, de superfície grossera i sense cola, que serveix generalment per a embolicar.

1 11 [IMI] [LC] paper de vidre [o paper esmeril] Paper fort cobert d’una capa de pols de vidre en una de les cares que serveix per a polir superfícies.

1 12 [IMI] [AF] paper estucat PAPER CUIXÉ.

1 13 [IMI] [AF] paper kraft Paper de color marró fosc, molt resistent, que s’utilitza per a l’embalatge.

1 14 [IMI] [AF] paper maixé Material fabricat amb pasta de paper barrejada amb gluten o altres substàncies enduridores, o amb fulls de paper empastats els uns sobre els altres.

1 15 [QU] paper reactiu Paper impregnat d’una substància que, pel canvi de coloració que experimenta en entrar en contacte amb una solució, dona alguna informació sobre aquesta.

1 16 [ECO] paper tèrmic Paper recobert d’una emulsió termosensible de color clar, que vira instantàniament a fosc per efecte d’una radiació tèrmica localitzada.

1 17 [ECO] paper vegetal Paper d’aspecte transparent i molt resistent que s’empra per a fer dibuixos i plànols.

1 18 [AF] [IQ] [BB] paper vitel·la Paper llis i sense verjura fet de pasta de cotó, d’aspecte semblant a la vitel·la.

2 1 m. [LC] [AF] Peça, full, tros, de paper. Tens un paper per a embolicar aquest llibre?

2 2 [LC] paper de dol Paper amb les vores negres.

2 3 [ECO] [DR] paper d’ofici Paper timbrat que l’Estat facilita gratuïtament a tribunals i procuradors per a determinades actuacions.

2 4 [QU] paper indicador Tira de paper reactiu impregnada d’un indicador àcid-base, emprat per a conèixer el pH aproximat d’una solució.

2 5 [ECO] paper timbrat Full de paper on hi ha imprès un timbre de l’Estat, el qual és d’ús obligatori per a la redacció de certs documents.

3 1 m. [LC] [ECO] Làmina prima de qualsevol material. Paper d’or. Paper d’acetat. Paper de cel·lofana.

3 2 [QU] paper d’alumini [o paper d’estany, o paper de plata] Full molt prim d’alumini o d’un aliatge d’estany, plom i bismut.

3 3 [AF] paper electrònic Suport informàtic flexible i reutilitzable en què hom escriu per mitjà d’impulsos electrònics amb un llapis especial.

4 1 m. [LC] Document escrit o imprès.

4 2 m. pl. [LC] [DR] Documents que proven la identitat, la validesa, l’autorització. Tenir els papers en regla.

5 1 m. [ECT] Document negociable que representa un valor en diner.

5 2 m. [ECT] Conjunt de valors mobiliaris que es negocien en un mercat.

5 3 [LC] [ECT] [NU] paper moneda Bitllet o tot altre document que representa diner efectiu i té curs com a tal.

6 1 m. [LC] [JE] [CO] Transcripció de la part d’una obra dramàtica o d’un guió cinematogràfic que ha de representar un actor.

6 2 m. [LC] [JE] Part que interpreta un actor. Un actor, aprendre, saber, el seu paper. Distribuir els papers.

6 3 m. [JE] Personatge interpretat per un actor. El paper de Manelic a Terra baixa.

7 1 m. [LC] Funció que algú acompleix en el si de la societat, d’un grup social, capteniment d’algú en tal o tal circumstància. El paper dels vocals dins la comissió encara s’ha de definir. En aquella circumstància, ell va fer un bon paper, un mal paper. Tenir un paper important.

7 2 [LC] fer el paper de met Fer el paper de qui no s’adona de res.

7 3 [LC] fer tots els papers de l’auca Adoptar les més diferents actituds, opinions, etc., per pura conveniència.

7 4 [LC] fer un paper d’estrassa Fer el ridícul.

8 1 m. [LC] [FL] En gram., funció d’un element dins d’una oració. El paper del verb dins la proposició.

8 2 [FL] paper semàntic [o paper temàtic] FUNCIÓ SEMÀNTICA.

paperada

1 f. [LC] PAPERAM.

2 f. [LC] PAPERASSA.

paperaire

m. i f. [IMI] [PR] [IQ] Persona que fa o ven paper.

paperam

m. [LC] Conjunt de papers, especialment esbarriats, inútils.

paperassa

f. [LC] Abundància de papers escrits.

paperejar

v. intr. [LC] Remenar papers.

paperer -a

1 adj. [LC] [IQ] Relatiu o pertanyent al paper. Un molí paperer.

2 m. i f. [LC] [PR] [IQ] PAPERAIRE.

paperera

1 f. [LC] Cistella on hom llença els papers inútils.

2 f. [LC] Estri que es té a l’escriptori per a tenir-hi el paper d’escriure.

papereria

1 f. [LC] [IQ] [IMI] Fabricació, comerç, de paper.

2 1 f. [LC] [IQ] [IMI] Fàbrica de paper.

2 2 f. [LC] [IQ] [IMI] Botiga on es ven principalment paper, però també objectes i estris d’escriure, de dibuixar, etc.

papereta

1 f. [LC] [ECT] [DR] Full petit de paper en què es notifica alguna cosa, es fa una citació, etc., cèdula.

2 [AD] papereta de vot Full o cèdula que la persona que té dret a vot diposita dins una urna d’un col·legi electoral.

paperets

m. pl. [JE] [LC] Petits retalls de paper que es tiren a grapats en les mascarades de carnaval, les processons, etc. El carrer va restar cobert de ginesta i paperets.

paperina

1 f. [LC] Paper caragolat en figura de con. Una paperina de confits.

2 f. [LC] POP. EMBRIAGUESA.

paperot

1 m. [LC] Paper o escrit menyspreable.

2 [LC] fer el paperot Fer comèdia, fingir, amb el fi d’aconseguir un profit.

papessa

f. [LC] [PR] Dona papa. La papessa Joana és un personatge llegendari.

papiament

m. [LC] [FL] Llengua criolla parlada a l’illa de Curaçao.

papilionaci -àcia

1 1 adj. [LC] Semblant a una papallona.

1 2 adj. [BO] Que té un pètal superior, generalment gros i evident, dos de laterals simètrics i dos d’inferiors connivents o soldats a manera de barqueta, s’aplica a la corol·la de moltes plantes lleguminoses.

2 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, del grup de les lleguminoses, que comprèn més de deu mil espècies, la majoria herbàcies, de fulles sovint pinnades i amb estípules, flors papilionàcies amb l’estendard que embolcalla els altres pètals, i fruit típicament en llegum, entre les quals n’hi ha moltes de farratgeres, com els trèvols, l’alfals i la trepadella, de comestibles com les mongeteres, la pesolera i la soia, i d’ornamentals com les ginestes, les robínies i la glicina.

2 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

papil·l-

[LC] V. PAPIL·LO-.

papil·la

1 1 f. [BO] En bot., cèl·lula epidèrmica que forma una protuberància petita.

1 2 f. [BO] Evaginació o engruiximent local de la paret que es troba a la superfície externa d’algunes molses i algues.

2 1 f. [MD] [ZOA] En zool., petita eminència formada sota l’epidermis i a la superfície de certes membranes mucoses per ramificacions nervioses i vasculars.

2 2 [ZOA] [MD] papil·la lingual Protuberància del dors de la llengua, de funció gustatòria i mecànica.

2 3 [ZOA] [MD] papil·la òptica Regió de la retina que correspon a la sortida del nervi òptic i dels vasos de l’ull.

papil·lar

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les papil·les.

papil·li-

[LC] V. PAPIL·LO-.

papil·liforme

adj. [LC] Semblant a una papil·la.

papil·litis

1 f. [MD] Inflamació d’una papil·la.

2 f. [MD] Neuritis intraocular caracteritzada per una inflamació de la papil·la òptica.

papil·lo- [o papil·li-, o papil·l-]

[LC] Forma prefixada del mot papil·la. Ex.: papil·lorenitis, papil·liforme, papil·ledema.

papil·loma

m. [MD] Tumor format per la hipertròfia de les papil·les de la pell o d’una membrana mucosa.

papillota

1 f. [LC] Tros de paper amb què se subjecta un floc de cabells que es vol arrissar.

2 f. [LC] Full de paper d’alumini o de paper resistent untat amb oli amb què s’embolica una menja per coure-la al forn. Costelles a la papillota. Truita de riu en papillota.

papió

m. [ZOM] BABUÍ.

papir

1 m. [BOS] [LC] Planta herbàcia de la família de les ciperàcies, rizomatosa, de tiges trígones dretes, de dos a cinc metres d’alçada, i flors en espiguetes de color pallós, agrupades en una gran umbel·la terminal amb moltíssims radis, envoltada d’una corona de fulles cintiformes, que es fa en aigües fluvials, originària de l’Àsia central i de la vall del Nil, de vegades plantada com a ornamental (Cyperus papyrus).

2 m. [HIH] [BB] [LC] Material laminar fabricat a partir de tires tretes de la tija del papir que empraven els antics per a escriure-hi. Els papirs d’Egipte.

papiraci -àcia

1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al papir.

2 adj. [BO] En bot., que té la consistència del paper.

papiro-

[LC] Forma prefixada del mot gr. pápyros, ‘paper’. Ex.: papirofàgia.

papiroflèxia

f. [LC] [JE] [AR] Tècnica de construcció d’objectes decoratius en paper plegat sense tallar, enganxar ni afegir cap element.

papiròleg papiròloga

m. i f. [PR] [HIH] Persona versada en papirologia.

papirologia

f. [HIH] [LC] Ciència que estudia els papirs escrits.

papirològic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la papirologia.

papisme

m. [LC] [RE] Submissió a l’autoritat del papa.

papissot -a

1 adj. i m. i f. [LC] [PE] Que pronuncia interdentals la s i la z.

2 adv. [LC] [PE] Parlar papissot.

papissotejar

v. intr. [LC] Parlar papissot.

papista

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al papisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que reconeix l’autoritat del papa.

pap-roig

m. [LC] [ZOO] Pit-roig 2.

papu

m. [LC] [AN] Ésser fantàstic amb què es fa por a les criatures.

papú

[pl. -ús]

1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble originari de Nova Guinea.

1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als papús o a llur país.

2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües no austronèsiques parlades a Nova Guinea i a les illes adjacents.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al papú.

pàpula

f. [MD] Lesió elemental de la pell en forma de petita elevació sòlida i circumscrita, de tipus eruptiu, que desapareix sense deixar cicatriu.

papulació

f. [MD] Formació de pàpules.

papular

1 adj. [MD] Caracteritzat per pàpules, que consisteix en pàpules. Erupció papular.

2 adj. [MD] PAPULÓS.

papulós -osa

adj. [MD] Ple de pàpules.

papus

m. [BO] Apèndix consistent en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en un vorell membranós provinent del calze, que corona els fruits de les plantes de la família de les compostes.

paput -uda

adj. [LC] Que té gros el pap.

paquebot

m. [LC] [TRA] Nau correu.

paquet

1 1 m. [LC] Farcell no gaire gros.

1 2 m. [LC] Conjunt de coses lligades i embolicades juntes. Un paquet de llibres. Un paquet de cartes. Un paquet postal.

1 3 [LC] fer el paquet Aprofitar-se en un afer traient-ne un bon guany.

1 4 [DE] paquet bomba Artefacte explosiu que s’envia per correu o es diposita en algun lloc i esclata en ésser manipulat.

2 1 m. [LC] Conjunt que forma un tot. Un paquet de mesures sanitàries.

2 2 m. [IN] En inform., conjunt de dades considerat com un tot.

2 3 m. [AF] En tip., conjunt de línies compostes lligades juntes.

2 4 m. [LC] Quantitat de fil que té generalment un pes determinat o una llargària determinada.

paquetaire

1 m. i f. [LC] [ED] [PR] Persona que es dedica a fer paquets.

2 m. i f. [LC] CONTRABANDISTA.

paqueteria

1 f. [LC] [ECT] Comerç de paquets de fil, de cotó, etc.

2 f. [TRG] Departament d’una oficina de correus o d’una agència de transports on es classifiquen i es guarden els paquets.

paqui-

[LC] Forma prefixada del mot gr. pakhýs, ‘gruixut’. Ex.: paquiderm, paquicàrpic.

paquiderm

m. [ZOM] [LC] Mamífer de pell gruixuda i dura, com els elefants, els rinoceronts, els porcs i els tapirs.

paquidèrmia

f. [MD] Engruiximent anormal de la pell.

paquidèrmic -a

1 adj. [LC] De pell gruixuda.

2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la paquidèrmia.

paquimeningitis

f. [MD] Inflamació de la duramàter.

par

m. [HIH] [LC] [PR] Títol d’alta dignitat en alguns estats. Cambra dels pars.

-par -para

[LC] Forma sufixada del ll. -parus, derivat del mot parere, ‘parir’. Ex.: fissípar, sebípara.

para-

1 [LC] Prefix que significa ‘al costat de’, ‘més enllà’, ‘contra’, ‘no pròpiament’. Ex.: paratiroide, paramilitar.

2 [LC] [QU] En quím., prefix que indica la relació d’una substància amb la que correspon al radical, que designa diferents derivats benzènics, etc. Ex.: paracaseïna, paracianogen.

paraallaus

m. [OP] Barrera que es posa als talussos perquè no hi hagi allaus.

parable

adj. [LC] Que pot ésser parat.

paràbola

1 f. [LC] [FLL] [RE] Relat basat en fets de la vida quotidiana que il·lustra una realitat de tipus teològic o moral. Les paràboles de l’Evangeli.

2 f. [MT] Corba plana que resulta de tallar una superfície d’un con de revolució per un pla paral·lel a una de les generatrius, els punts de la qual corba posseeixen tots la propietat d’equidistar d’una recta i d’un punt fixos.

parabòlic -a

1 adj. [LC] [RE] [FLL] Relatiu o pertanyent a una paràbola o al·legoria.

2 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la paràbola, que té la forma d’una paràbola. Moviment parabòlic.

parabòlicament

1 adv. [LC] [RE] [FLL] D’una manera parabòlica.

2 adv. [MT] Descrivint una paràbola. Moure’s parabòlicament.

parabolicitat

f. [MT] Qualitat de parabòlic.

parabolista

m. i f. [LC] [FLL] [PR] Narrador de paràboles.

paraboloidal

adj. [LC] Relatiu al paraboloide.

paraboloide

m. [MT] Superfície per a la qual es poden trobar tres direccions perpendiculars de l’espai de manera que totes les seccions de la superfície per plans perpendiculars a la primera o a la segona direcció són paràboles, i les seccions per plans perpendiculars a la tercera direcció poden ésser hipèrboles o el·lipses. Paraboloide el·líptic. Paraboloide hiperbòlic.

parabrisa

m. [LC] [TRG] Làmina de vidre o de matèria transparent situada a la part davantera d’un vehicle per a protegir els passatgers de la pluja, del vent, etc.

paracaigudes

m. [LC] [TRG] [SP] Aparell en forma de gran para-sol confeccionat amb un teixit molt resistent que, deixat anar des d’un punt elevat, es desplega i permet de reduir notablement la velocitat de descens o de caiguda d’un cos dins l’atmosfera.

paracaigudisme

m. [SP] [DE] [LC] Activitat amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc., que consisteix a llançar-se amb paracaigudes.

paracaigudista

m. i f. [LC] [TRG] [PR] Persona que es llança amb paracaigudes.

paracentesi

f. [MD] Punció que es fa en una cavitat del cos per treure’n serositat acumulada.

paracentral

adj. [MT] Situat prop del centre o de la part central d’una cosa.

paracinèsia

f. [MD] Manca de coordinació dels moviments deguda a un desordre nerviós.

paracmàstic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la paracme.

2 adj. [MD] Que es troba en període de declinació, s’aplica a una malaltia, a la febre.

paracme

f. [MD] Període de declinació d’una malaltia, de la febre, de la vitalitat general.

paraconformitat

f. [GL] Disconformitat en què la superfície de separació de les dues sèries estratigràfiques concordants o paral·leles es manifesta solament per una superfície de discontinuïtat que es pot confondre amb les altres superfícies d’estratificació.

paracorol·la

f. [BO] Conjunt d’apèndixs laminars dels pètals, que, en algunes flors, forma una falsa corol·la, de vegades en forma de corona tubulosa, dins la corol·la pròpiament dita.

paracronisme

m. [HIH] Error de cronologia que consisteix a suposar esdevingut un fet en una època posterior al temps en què realment s’esdevingué.

paracúsia

f. [MD] Anomalia de la percepció dels sons per la qual aquests resulten distorsionats.

parada

1 1 f. [LC] Acció de parar o de parar-se. Feren parada a Banyoles.

1 2 f. [LC] Lloc en què para o pot parar un vehicle de transport públic perquè puguin pujar o baixar els passatgers. Parada obligatòria, discrecional, de l’autobús.

1 3 f. [HIH] A l’edat mitjana, hostal de camí públic.

2 f. [LC] Acció de parar una estocada, un cop.

3 f. [LC] Mercaderies posades a la vista dels compradors a terra, en un taulell, en un aparador, etc. Una parada de melons. Tenir una parada a la plaça.

4 1 f. [DE] Formació de la tropa que entra de guàrdia, de les tropes a les quals s’ha de passar revista.

4 2 f. [DE] Desfilada 1.

4 3 f. [SP] [LC] [AGF] Col·locació dels caçadors i dels ormejos en disposició de caçar.

5 f. [LC] Ostentació que es fa d’alguna cosa. És ric i en fa parada.

6 f. [LC] Tros de terra de regadiu per al conreu.

paradella

1 f. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Rumex, de la família de les poligonàcies, de tiges dretes, fulles simples, generalment oblongues amb òcrea, flors verdes poc vistoses, agrupades en inflorescències compactes o interrompudes, i fruit amb tres cantells, embolcallat pels tres tèpals interns que han esdevingut grans i sovint molt evidents, que es fa en llocs herbosos, humits i, de vegades, també en els conreus.

2 f. [BOS] PARADELLA CRESPA.

3 [BOS] paradella crespa Paradella de fulles poc o molt crespes al marge, oblongues i lanceolades, d’inflorescència estreta i força compacta, i tèpals fructífers cordiformes i amb un grànul a la base cadascun, de color ferruginós quan és vella (Rumex crispus).

4 [BOS] paradella mollerosa Paradella de tija flexuosa i ramificada, fulles sovint panduriformes, branques de la inflorescència esteses i tèpals fructífers ovats, amb els marges dentats i amb un grànul tots tres, que es fa a les vores de camins i en indrets ruderals un xic humits (Rumex pulcher).

paradiàstole

f. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a posar en contrast mots de significació molt semblant.

paradigma

1 m. [FLL] [LC] [FL] Model 1 1. És el paradigma del bon comportament.

2 1 m. [FL] Conjunt ordenat de formes flexives de la declinació o de la conjugació d’un mot. Un paradigma regular, irregular, defectiu.

2 2 m. [FL] Conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada a tots els nivells.

3 m. [FL] En teoria de la ciència, model d’investigació d’una disciplina científica dominant en un determinat període. El paradigma estructuralista, generativista.

paradigmàtic -a

1 adj. [LC] [FL] [FLL] MODÈLIC.

2 adj. [FL] En gram. i en ling., relatiu o pertanyent al paradigma. Relacions paradigmàtiques.

paradís

1 1 m. [LC] [RE] Jardí en què, segons la narració bíblica, Déu posà el primer home i la primera dona.

1 2 [LC] [RE] paradís terrenal [o paradís terrestre] Paradís 1 1.

2 m. [LC] [RE] Sojorn dels àngels, dels sants i dels benaventurats. Paradís celestial.

3 1 m. [LC] Lloc bellíssim, estat molt agradable. Aquesta vall abans era un paradís.

3 2 [PS] paradís artificial Estat d’embriaguesa que hom cerca en estupefaents.

3 3 [ECT] paradís fiscal País on la fiscalitat, per a les persones o per a les empreses, és nul·la o molt baixa.

paradísia

f. [BOS] Planta perenne de la família de les liliàcies, semblant a un lliri, de flors blanques i oloroses, pròpia de l’alta muntanya (Paradisea liliastrum).

paradisíac -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al paradís.

paradista

m. i f. [PR] Persona que té una parada en un mercat.

parado

[cast.]

m. [LC] [MU] [JE] Varietat de bolero pròpia de Valldemossa.

parador¹

1 m. [LC] [HO] [AD] Lloc on algú o alguna cosa para o va a parar. De parador ignorat, desconegut.

2 m. [HO] Hotel 1.

3 m. [LC] [TRG] Baixador de ferrocarril.

parador² paradora

m. i f. [IT] [PR] [LC] Persona que té al seu càrrec el maneig d’una màquina de parar.

paradoxa

1 f. [LC] Opinió contrària a l’opinió comuna, especialment que sembla contrària al comú sentir però que de fet és exacta.

2 f. [MT] Enunciat o raonament que porta a dues conclusions aparentment contradictòries.

3 f. [FLL] Figura retòrica per la qual un enunciat que de fet és exacte, però que sol constar de dos conceptes antagònics, és presentat d’una manera contrària al comú sentir.

paradoxal

1 adj. [LC] De la naturalesa d’una paradoxa, que enclou una paradoxa. Opinió paradoxal.

2 adj. [LC] Inclinat a la paradoxa. Un esperit paradoxal.

paradoxalment

adv. [LC] D’una manera paradoxal.

paradoxisme

m. [LC] Atribució a un mateix subjecte de dues qualitats que semblen excloure’s.

paraescut

m. [TRA] Peça de fusta que, juntament amb una altra i disposades totes dues transversalment, limita una escotilla.

paraestatal

adj. [ECT] [AD] Que opera per delegació de l’Estat o hi coopera, sense pertànyer a l’Administració pública. Institució, empresa, paraestatal.

parafang

m. [LC] [TRG] Part de la carrosseria d’un automòbil que evita que el fang que llancen les rodes esquitxi la caixa del cotxe.

parafàsia

f. [PS] [PE] Trastorn de la parla que consisteix a substituir un mot per un altre que no concorda amb la idea que es vol expressar.

parafernals

adj. [LC] [AD] [DR] béns parafernals V. Bɹ.

parafília

f. [MD] [PS] Perversió sexual.

parafils

m. [IT] Dispositiu que interromp el funcionament d’un teler mecànic, d’un ordidor automàtic, en trencar-se un fil.

parafina

f. [LC] [QU] Substància sòlida blanca, que és una mescla d’hidrocarburs principalment metànics i s’obté destil·lant fusta, lignit, hulla, etc.

parafinar

v. tr. [LC] Recobrir, impregnar, de parafina.

paràfisi

1 f. [BO] En bot., tricoma, cèl·lula o filament estèril, que creix entre les cèl·lules o els òrgans fèrtils, formadors d’espores o de gàmetes.

2 f. [MD] Estructura del sostre del diencèfal, que en el fetus humà experimenta una involució total.

parafonia

f. [MD] [PE] [PS] Trastorn de la fonació consistent en la discordança dels sons.

parafrasejar

v. tr. [LC] [FLL] [FL] Fer la paràfrasi (d’un text, d’un escrit).

paràfrasi

1 f. [FLL] Desenvolupament explicatiu d’un text.

2 f. [FLL] Traducció en què el text és amplificat.

3 f. [FL] En ling., construcció que conté la mateixa informació que una altra, però amb una estructura sintàctica diferent.

parafrast parafrasta

m. i f. [FLL] Autor de paràfrasis.

parafràstic -a

adj. [LC] [FL] [FLL] Pertanyent a la paràfrasi, que enclou una paràfrasi.

parafràsticament

adv. [LC] [FL] [FLL] Amb paràfrasi.

parafrènia

f. [PS] [MD] Psicosi intermèdia entre la paranoia i l’esquizofrènia, caracteritzada per un sistema delirant crònic.

parafum

m. [LC] Tros de planxa d’un material no inflamable, amb què es protegeix del fum i de la cremor d’un llum el sostre d’una cambra.

paragènesi

f. [GLG] En una associació mineral, conjunt de minerals que s’han format al mateix temps i en equilibri.

paragèusia

f. [MD] Anormalitat del sentit del gust.

paragoge

1 f. [FL] [FLL] Addició d’un so no etimològic al final d’un mot.

2 f. [FLL] En prosòdia, llicència poètica que consisteix en l’addició d’una síl·laba al final d’un mot.

paragògic -a

1 adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a la paragoge.

2 adj. [LC] [FLL] [FL] Afegit per paragoge.

paragonita

f. [GLM] Mineral del grup de les miques, fil·losilicat dioctaèdric de fórmula NaAl₂Si₃AlO₁₀(F,OH)₂, amb sodi com a catió interlaminar.

paràgraf

1 m. [LC] [FL] [FLL] [AF] Secció o subdivisió d’un discurs, d’un capítol, etc., generalment numerada, que forma una unitat pel fet de tractar d’un punt particular. Vegeu, sobre aquest punt, el segon paràgraf.

2 1 m. [LC] [FLL] [FL] [AF] Fragment d’un escrit separat dels altres per un espai, de manera que el final de la ratlla on acaba cada un d’ells queda en blanc i el fragment que ve a continuació s’inicia generalment amb un petit espai en blanc. Quan escriguis, no facis els paràgrafs tan llargs.

2 2 [AF] paràgraf alemany Paràgraf que no té cap línia sagnada.

2 3 [AF] paràgraf francès Paràgraf amb totes les línies sagnades excepte la primera.

3 m. [AD] En jur., subdivisió bàsica dels articles d’un text normatiu identificada per un número escrit amb xifres aràbigues.

paraguaià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Paraguai.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Paraguai o als seus habitants.

paraheli

m. [QU] Forma de l’àtom d’heli en què els dos electrons estan situats en el nivell 1s i, per tant, tenen espins de signe oposat.

parahidrogen

m. [QU] Forma de les dues existents de la molècula d’hidrogen, de fórmula H₂, la qual té els espins nuclears de signe oposat.

paraigua

1 m. [LC] [ED] Estri per a resguardar de la pluja que consisteix en un tros de tela cosida a unes barnilles d’acer articulades a l’extrem d’un bastó, que permeten d’estendre-la o de plegar-la amb facilitat.

2 m. [BOB] Apagallums 4.

paraigüer¹

m. [LC] [ED] Moble per a posar-hi paraigües.

paraigüer² paraigüera

m. i f. [LC] [PR] Persona que fa, ven o adoba paraigües.

paraigüeria

f. [LC] Botiga de paraigües.

paraigüet

1 m. [BOB] Bolet de l’ordre de les agaricals, de mida mitjana, amb anell i barret estès i umbonat (Macrolepiota mastoidea).

2 m. pl. [BOS] [AGA] Planta herbàcia de la família de les ciperàcies, rizomatosa, amb aspecte de papir, però força més baixa, amb la umbel·la d’espiguetes més petita i les fulles que l’envolten molt més nombroses i més llargues, d’origen africà i cultivada com a ornamental en basses i llocs humits (Cyperus involucratus o C. alternifolius).

paraire

m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que es dedica a l’art de la llana des del rentat fins al perxat.

parairia

1 f. [IT] Ofici de paraire.

2 f. [IT] Obrador de paraire.

paralàlia

f. [MD] Pertorbació en la facultat d’expressar el pensament amb la paraula o amb sons articulats.

paràlic -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a les fàcies o terrenys sedimentats prop de la mar però no marins, o a la part interna de la costa, en aigües somes, subjectes a aportacions de sediments fluvials i a invasions esporàdiques marines.

2 adj. [GL] Relatiu o pertanyent als aiguamolls de les vores de la mar.

paralipsi

f. [FLL] Figura retòrica amb què hom diu una cosa tot declarant que no en vol parlar.

paràlisi

f. [LC] [MD] Abolició de la funció motora o, per extensió, de qualsevol altra funció. Un atac de paràlisi. La paràlisi d’un membre.

paraliteratura

f. [FLL] Conjunt de la producció escrita, amb criteris industrials, que se sol situar al marge de la producció estrictament literària.

paralític -a

1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la paràlisi.

2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de paràlisi.

paralització

f. [LC] Acció de paralitzar; l’efecte.

paralitzant

adj. [LC] Que paralitza.

paralitzar

1 v. tr. [LC] [MD] Colpir de paràlisi. Un vessament cerebral li va paralitzar la meitat del cos.

2 v. tr. [LC] Deturar l’activitat (d’alguna cosa), destruir-ne l’energia. La vaga del transport paralitzarà el comerç.

paralla

f. [TRA] Filada de l’entaulament d’una nau que va de proa a popa prop de la carena.

paral·làctic -a

adj. [LC] Pertanyent a la paral·laxi.

parallamps

1 m. [LC] [EI] [AQ] Tija metàl·lica acabada en punta que es col·loca al cim d’un edifici, de l’arbre d’una nau o d’un altre lloc, connectada amb la terra o l’aigua, que té per objecte atreure els llamps per tal de resguardar l’edifici, la nau, etc., de la descàrrega elèctrica.

2 m. [EE] Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes.

paral·laxi

1 1 f. [FIF] Angle format per les dues visuals que, partint de dos punts de vista diferents, són dirigides sobre un mateix punt de l’espai.

1 2 [FIF] paral·laxi binocular Angle òptic.

1 3 f. [LC] [FIF] Desplaçament aparent d’un objecte vist des de dos punts diferents.

2 f. [FIA] Angle format per dues rectes que uneixen el centre d’un astre, l’una amb el centre de la Terra i l’altra amb un punt de la superfície terrestre o amb el centre del Sol, la mesura del qual permet determinar la distància de l’astre. Paral·laxi diürna, paral·laxi anual.

paral·lel -a

1 1 adj. [LC] [MT] Que té la mateixa direcció que d’altres rectes o plans, o que la direcció d’un d’ells és continguda en la d’un altre.

1 2 f. [MT] Recta paral·lela. Traçar per un punt una paral·lela a una recta donada.

1 3 [FIF] [EL] [EE] [IN] en paral·lel loc. adv. a) En electr., de manera que els borns de la mateixa polaritat són connectats entre ells. Generadors en paral·lel. Connectar en paral·lel.

1 3 [IN] en paral·lel loc. adv. b) En inform., d’una manera simultània. Funcionament en paral·lel.

2 1 m. [FIA] [FIF] [MT] Cercle que resulta de tallar una esfera, una superfície de revolució, la Terra, etc., per un pla perpendicular a l’eix.

2 2 [FIA] paral·lel celeste Cercle menor de l’esfera celeste determinat per la intersecció d’un pla paral·lel a l’equador amb l’esfera celeste.

2 3 [FIA] paral·lel d’altura ALMUCANTARAT.

2 4 [FIA] paral·lel de declinació PARAL·LEL CELESTE.

2 5 [FIA] paral·lel terrestre Cercle menor de l’esfera terrestre determinat per la intersecció d’un pla paral·lel a l’equador amb l’esfera terrestre.

3 1 adj. [LC] En igual direcció, mantenint la mateixa distància.

3 2 adj. [LC] Que tendeix al mateix resultat.

3 3 adj. [LC] Que es correspon en dues sèries que comparem.

3 4 m. [LC] [FLL] Comparació seguida entre dues persones o dues coses. Fer un paral·lel entre dos autors.

4 f. pl. [SP] Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en dues barres de fibra o de fusta polida, dura i elàstica, que descansen damunt quatre muntants d’alçària regulable.

paral·lelament

adv. [LC] Amb paral·lelisme.

paral·lelepípede

m. [MT] [LC] Prisma de sis cares, totes sis paral·lelograms.

paral·lelepipèdic -a

adj. [LC] [MT] Que té forma de paral·lelepípede.

paral·lelinervi -èrvia

adj. [BO] En bot., que té els nervis paral·lels o gairebé paral·lels entre ells. Fulla paral·lelinèrvia.

paral·lelisme

1 1 m. [LC] [MT] Qualitat de paral·lel. Provar el paral·lelisme de dues rectes.

1 2 m. [LC] Correspondència o concordança per semblança entre dues coses o dues persones. És possible establir un paral·lelisme entre la trajectòria literària d’aquests dos autors.

2 m. [IN] Tècnica pròpia del funcionament d’un ordinador en què diferents processos actuen simultàniament.

3 m. [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix en la repetició literal, parcial o completa, de diversos grups de mots o unitats sintàctiques, o en la coordinació d’elements de funció idèntica o semblant.

paral·lelogram

m. [MT] [LC] Quadrilàter que té els costats oposats iguals i paral·lels.

paral·lelogramàtic -a

1 adj. [LC] Pertanyent al paral·lelogram.

2 adj. [LC] Que consisteix en un paral·lelogram.

paralogisme

m. [FS] Raonament fals, però emprat sense consciència de falsedat.

paramà

m. [LC] [BOS] ROSELLA.

paramagnètic -a

1 adj. [FIF] [GL] Relatiu o pertanyent al paramagnetisme.

2 adj. [FIF] [GL] Que presenta paramagnetisme.

3 m. [FIF] [GL] Cos paramagnètic.

paramagnetisme

m. [FIF] [GL] Propietat de certes substàncies que posseeixen una susceptibilitat magnètica positiva, de manera que poden ésser atretes per un imant.

parameci

m. [ZOI] Protozou ciliat del gènere Paramoecium, de forma ovoide allargada, amb un revestiment continu de cilis, que viu a les aigües dolces.

parament¹

1 m. [LC] Allò amb què es para o s’adorna alguna cosa. Parament de cuina. Paraments d’altar.

2 [LC] parament de casa Conjunt de mobles i altres estris propis d’una casa.

3 [LC] [HO] parament de taula Conjunt de plats, coberts, etc.

parament²

m. [OP] Superfície d’una excavació, cara d’un mur o d’una paret, etc.

paràmetre

1 1 m. [MT] [LC] Constant arbitrària cadascun dels valors particulars de la qual caracteritza un membre particular d’un sistema d’expressions, funcions, corbes, superfícies, etc.

1 2 m. [MT] [LC] Element variable en funció del qual són determinades les variables o les característiques de qualsevol fenomen. Els aspectes econòmics i socials són els paràmetres fonamentals de qualsevol política.

2 m. [IN] En inform., variable amb un valor fix dins un sistema o procés concret, però alterable d’un procés a un altre.

3 m. [FL] Propietat de la gramàtica universal que expressa una de les dimensions de la variació estructural del llenguatge humà, respecte a la qual tota gramàtica particular fixa el seu valor.

paramètric -a

1 adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a un paràmetre.

2 1 adj. [MT] Que conté paràmetres.

2 2 adj. [MT] En mat., que és representat per equacions que contenen paràmetres.

paramil

m. [BO] [QU] [BI] Polisacàrid de reserva dels euglenòfits i d’alguns crisòfits.

paramilitar

adj. [LC] Que té estructura o disciplina militars. Una organització paramilitar.

paramitjal

1 m. [TRA] SOBREQUILLA.

2 m. [LC] [TRA] Fusta disposada amb d’altres al pla del fons d’una embarcació mercant, damunt les quals són posades i estibades les mercaderies perquè no es mullin.

paramnèsia

f. [PS] Pertorbació de la memòria, especialment la que fa que hom no pugui recordar el sentit propi dels mots.

paramola

f. [TRA] Post on descansa la base de l’arbre d’un bastiment.

paramorf -a

1 adj. [GL] [GLG] Caracteritzat per la combinació d’un eix principal, un centre d’inversió i el pla normal a l’eix, s’aplica a una classe de simetria hemièdrica.

2 m. [GLG] Cristall que té una simetria paramorfa.

paramòrfic -a

adj. [GLG] Relatiu o pertanyent al paramorfisme.

paramorfisme

m. [GL] [GLG] Fenomen que presenten els cristalls que tenen simetria paramorfa.

paraneu

m. [OP] Barrera per a impedir que la neu arrossegada pel vent envaeixi una via fèrria.

parangó

m. [LC] Comparació 1 i 2. Feia parangó del ferrocarril amb l’avió.

parangona

f. [AF] Caràcter d’impremta de vint punts.

parangonació

f. [LC] [AF] Acció de parangonar, especialment en tipografia.

parangonar

1 v. tr. [LC] COMPARAR.

2 tr. [AF] Alinear (lletres o elements tipogràfics).

paranimf

1 m. [LC] [HIH] En l’antiguitat, amic que anava a cercar la núvia i la conduïa al nuvi.

2 1 m. [LC] [PE] En les universitats, persona que fa el discurs de començament de curs.

2 2 m. [LC] [PE] Saló d’actes acadèmics en algunes universitats.

paranoia

f. [MD] [PS] [LC] Psicosi caracteritzada per l’aparició en el malalt d’idees delirants i obsessives, generalment de grandesa, de persecució, d’anormalitat somàtica, etc., articulades lògicament.

paranoic -a

1 adj. [MD] [PS] [LC] Relatiu o pertanyent a la paranoia.

2 adj. i m. i f. [MD] [PS] [LC] Que pateix de paranoia.

paranòmia

f. [PS] Desordre mental que fa que hom anomeni incorrectament els objectes.

paranormal

1 adj. [MD] Lleugerament anormal, que no és ben bé normal.

2 adj. [LC] Inexplicable segons les lleis conegudes de la naturalesa.

parany

1 m. [LC] Instrument dreçat per caçar o agafar animals.

2 m. [LC] Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo. Posar un parany.

paranyer paranyera

m. i f. [LC] [AGF] [PR] Persona que caça amb parany o trampa.

paraordit

m. [IT] Mecanisme que atura el teler mecànic quan es trenca un fil d’ordit.

parapent

1 m. [SP] Paracaigudes rectangular que s’utilitza per a planar llançant-se des d’un pendent.

2 m. [SP] Esport practicat amb un parapent.

parapet

1 m. [LC] [DE] Mur, elevació de terra, fileres de sacs de sorra, etc., per a protecció dels soldats.

2 m. [LC] [AQ] Ampit 1.

parapetar

1 v. tr. [LC] Resguardar amb un parapet o amb parapets.

2 intr. pron. [LC] ESCUDAR-SE.

paraplegia

f. [MD] [LC] Paràlisi de la meitat inferior del cos.

paraplègic -a

1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la paraplegia.

2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de paraplegia.

parapsicòleg parapsicòloga

m. i f. [PR] Persona versada en parapsicologia.

parapsicologia

f. [PS] Estudi de suposats fenòmens de tipus paranormal per als quals la psicologia científica no ha trobat proves suficients ni una explicació satisfactòria.

parapúblic -a

adj. [DR] Que és de titularitat pública però que es regeix majoritàriament pel dret privat. Una empresa, organització, entitat, parapúbliques.

parar

1 1 v. tr. [LC] Una persona o una cosa, rebre (allò que ve a batre-la, que li ve al damunt). No vam poder aixoplugar-nos enlloc i vam haver de parar la pluja més d’una hora. Feia un sol abrusador, però no vam tenir més remei que parar-lo.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Em va donar una repulsa! I jo, mira, callant i parant-la.

2 tr. [LC] Evitar (allò que ens ve a batre, que ens cau al damunt) interposant un obstacle. Jo vaig parar el cop amb el bastó. Parar una estocada.

3 1 tr. [LC] Estendre (la mà, un pany de roba, etc.), per rebre, tomar, copsar, allò que ens tiren, ens allarguen. Jo et tiraré les cireres i tu para el davantal. Vols confits? Para la mà.

3 2 [LC] parar l’esquena Resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. L’has ben espifiada, ja pots parar l’esquena.

3 3 [LC] parar la galta Oferir-la per rebre un bes, una bufetada.

3 4 [LC] parar la mà Admetre diners en recompensa d’un favor, d’un ajut, etc.

4 1 tr. [LC] Impedir de continuar avançant, de continuar movent-se, de continuar funcionant. El cavall es va posar a córrer esverat, i no podia parar-lo de cap manera. Sempre em para al mig del carrer. Aquest rellotge va avançat: para’l i el posarem a l’hora.

4 2 intr. pron. [LC] Els cavalls es van parar en sec. La màquina, quan ja feia estona que anava, es va parar tot d’un plegat.

5 1 intr. [LC] Un vehicle, deturar-se en un punt determinat. El cotxe va parar a l’entrant del pont. Aquest tren no para a Badalona: va directe a Mataró.

5 2 intr. [LC] Fer cap a un indret, a una condició, a un nou estat. La pilota ha anat a parar al camí. Jo no sé com això ha anat a parar a les seves mans. Noi, tu pararàs lladre.

5 3 intr. [LC] Anar a estar-se, durant la permanència en una població, a tal o tal casa, hostal, etc. -On pares quan vas a Figueres? -A cals avis.

6 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, deixar de fer, d’esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Ja ha parat de ploure. Vejam quan pararàs de xerrar.

7 1 tr. [LC] no deixar parar algú un instant Ocupar-lo contínuament.

7 2 intr. [LC] no poder parar No estar mai quiet.

7 3 [LC] sense parar loc. adv. Sense interrupció.

8 intr. [JE] En certs jocs, com ara el de l’acuit, tenir la funció més poc airosa o ésser el jugador contra el qual actuen els altres.

9 1 tr. [LC] Posar (alguna cosa) en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis.

9 2 tr. [LC] PER EXT. Parar orelles. Parar atenció.

9 3 [LC] parar esment en alguna cosa Posar-hi atenció, fixar-s’hi.

9 4 [LC] parar mota FER MOTA.

9 5 [LC] parar teles Posar un parany.

9 6 tr. [IT] Adobar (el fil d’ordit).

pararosanilina

f. [QU] Colorant bàsic derivat del trifenilmetà, un dels primers colorants sintètics fabricats, actualment emprat com a reactiu analític.

parasanga

f. [HIH] [ISL] Mesura itinerària d’origen persa, equivalent a 30 estadis o a uns 6 quilòmetres.

parasceve

1 f. [RE] Dia de preparació de la festa jueva del dissabte.

2 f. [RE] DIVENDRES SANT.

paraselene

f. [FIA] [ME] Disc lluminós que apareix alguna vegada en connexió amb un halo lunar.

parasimpàtic -a

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al sistema parasimpàtic.

parasíntesi

f. [FL] [LC] Formació de mots nous per l’addició simultània d’un prefix i d’un sufix, de manera que sense un dels afixos el mot és inexistent a la llengua.

parasintètic -a

adj. [FL] [LC] Format mitjançant parasíntesi.

paràsit -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que viu a costa d’un altre.

2 1 adj. [BI] [EG] Que depèn d’un organisme d’una altra espècie, al qual perjudica, per a obtenir-ne aliment o altres utilitats. Insectes paràsits. Plantes paràsites.

2 2 m. [BI] [EG] Organisme paràsit. Un paràsit de l’home.

3 m. [LC] [TC] En telecomunicacions, senyal pertorbador que pot afectar el funcionament d’un sistema de transmissió, d’enregistrament, de reproducció, d’informació.

4 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels estercoràrids, de 45 a 55 centímetres de llargada, de plomatge fosc i costums rapinyaires, que es nodreix fent regurgitar altres ocells marins.

4 2 [ZOO] paràsit cuaample Ocell de la família dels estercoràrids (Stercorarius pomarinus).

4 3 [ZOO] paràsit cuallarg Ocell de la família dels estercoràrids (Stercorarius longicaudus).

4 4 [ZOO] paràsit cuapunxegut Ocell de la família dels estercoràrids (Stercorarius parasiticus).

4 5 [ZOO] paràsit gros Ocell de la família dels estercoràrids (Stercorarius skua).

parasitar

v. tr. [BI] Ésser paràsit (d’un hoste).

parasitari -ària

1 adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent als paràsits.

2 adj. [LC] [BI] Degut als paràsits. Malalties parasitàries.

parasitat -ada

adj. [LC] [BI] [EG] Que suporta un paràsit. Organisme parasitat.

parasitisme

1 m. [LC] [EG] [BI] Condició o qualitat de paràsit.

2 m. [EG] [BI] Relació interespecífica entre paràsit i hoste.

para-sol

1 1 m. [LC] [ED] Estri per a resguardar-se del sol, anàleg a un paraigua, del qual es diferencia sobretot per la qualitat de la tela.

1 2 m. [LC] [JE] Dispositiu en un automòbil, en una càmera fotogràfica, etc., que protegeix del sol.

2 m. [BOS] [AGA] para-sol xinès FIRMIANA.

paràstada

f. [AQ] Pilastra col·locada darrere mateix d’una columna.

parat -ada

1 1 adj. [LC] Que no és prompte, que no és llest.

1 2 [LC] restar parat Restar fortament sorprès.

2 adj. i m. i f. [LC] Desocupat 2.

3 adj. [HIG] En heràld., que és tesat i carregat amb una fletxa, s’aplica a un arc.

4 m. [TRA] Travesser de fusta que es disposa, paral·lel a d’altres, damunt la platja per fer-hi lliscar una embarcació a l’hora de varar-la i treure-la.

paratàctic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la parataxi.

parataxi

f. [FL] Coordinació 2.

paratext

m. [FLL] Conjunt d’elements tipogràfics i formals disposats a l’entorn d’un text sense formar-ne part. La dedicatòria d’una novel·la és un element del paratext.

paratextual

adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al paratext.

paratge¹

1 m. [LC] Indret 1. Paratges ombrívols, a la vora del riu.

2 m. [IT] Operació de parar o adobar un ordit.

3 m. [LC] Ascendència més o menys alta d’una persona.

paratge²

m. [BOB] ROVELLÓ.

paratgívol -a

adj. [LC] Propi d’un paratge o indret.

paratiroidal

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a les glàndules paratiroides.

paratiroide

1 adj. [ZOA] [MD] Adjunt a la tiroide.

2 f. [ZOA] [MD] Glàndula endocrina situada a la cara posterior de la glàndula tiroide.

paratjal

f. [LC] [AGA] Figa de color blanc o groc, amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa.

paratonia

f. [MD] Anomalia de la contracció muscular en què el múscul es contreu i resta en un estat de tensió.

paratònic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la paratonia.

2 adj. [MD] Degut a la influència d’estímuls externs.

paratrama

m. [IT] Mecanisme del teler mecànic que el para automàticament en trencar-se o acabar-se la trama continguda en la llançadora.

paraula

1 1 f. [LC] Allò que és dit. Escoltar la paraula de Déu. Una paraula de consol. Portar la paraula en nom d’algú.

1 2 [LC] ANT. de nua paraula loc. adv. ORALMENT.

1 3 f. [LC] Prometença verbal. Donar la seva paraula d’honor. Faltar a la paraula. Donar paraula de casament. Sota la meva paraula.

1 4 [LC] tenir paraula No faltar a les prometences fetes.

2 1 f. [LC] [FL] Mot en tant que serveix per a expressar el pensament. Mesurar, pesar, les paraules que diem. Aquestes són les seves pròpies paraules. Paraules afectuoses, amables, gentils. Paraules impertinents, ofensives. Paraules sinceres, fingides. En poques paraules, en una paraula. No he entès una paraula del que ha dit. A la primera paraula que va dir… És home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar-los, regraciar-los.

2 2 [LC] deixar algú amb la paraula a la boca [o deixar algú amb mitja paraula a la boca] Anar-se’n sense escoltar-lo, interrompre’l, no deixar-lo parlar.

2 3 [LC] paraules grosses Paraules violentes contra algú o alguna cosa.

2 4 f. pl. [LC] Allò que hom diu. Calen fets, no paraules. Tot això són paraules.

2 5 f. pl. [LC] [MU] Lletra d’un cant. Música de Vives i paraules de Verdaguer.

3 1 f. [LC] [FL] Mot¹1 1.

3 2 [IN] paraula clau Paraula que serveix per a caracteritzar el context en què surt.

3 3 f. [IN] En inform., cadena de lletres amb significat en un cert llenguatge.

3 4 f. [IN] Conjunt de bits amb què opera un processador. Paraula de 4, 8, 16 o 32 bits.

4 1 f. [LC] [FL] [FS] Facultat d’expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat. L’home és dotat de paraula. Perdre la paraula. Recobrar la paraula perduda.

4 2 f. [LC] [FL] [FS] Exercici d’aquesta facultat. Tenir la paraula fàcil, prompta, abundant.

4 3 f. [LC] Oportunitat de parlar en una assemblea o reunió. Demanar la paraula. Donar, concedir, la paraula. Retirar la paraula. Tenir la paraula.

4 4 [LC] prendre la paraula Participar, intervenir, parlar, en una reunió.

paraulada

f. [LC] Paraula desplaent, ofensiva.

paraulejar

v. intr. [LC] Parlar amb volubilitat.

parauler -a

adj. i m. i f. [LC] Que parauleja.

paraulota

f. [LC] Paraula grollera.

paravent

1 m. [LC] [AGF] Objecte, tanca, que resguarda del vent. Els xiprers fan de paravent dels conreus.

2 m. [LC] [ED] [AQ] Moble que consisteix en un o més bastidors coberts de pell, de tela, etc., que serveix per a resguardar de l’aire o establir una separació en una habitació.

3 m. [LC] [AQ] Porticó col·locat al defora d’un balcó, d’una finestra.

para-xocs

1 m. [TRG] [LC] Peça muntada a la part anterior i posterior dels vehicles automòbils que serveix per a protegir la carrosseria.

2 m. [OP] Topall 1.

parc¹

1 1 m. [LC] [AQ] Extensió de terreny closa, amb jardins, bosc, etc., en una població o prop d’ella, destinada a ornament i recreació. El parc de Montjuïc.

1 2 [AGF] parc forestal Bosc o terreny amb els arbres separats o en bosquets on es pot passejar fàcilment o desenvolupar activitats de lleure.

1 3 [JE] parc infantil Àrea proveïda de tobogans, gronxadors i altres instal·lacions destinades al joc i a l’esbarjo dels infants.

1 4 [GG] parc nacional Espai natural, declarat per llei, d’extensió relativament gran, no modificat essencialment per l’acció humana, que té interès científic, paisatgístic i educatiu.

1 5 [LC] [GG] parc natural Espai natural, amb valors naturals i paisatgístics qualificats, la protecció dels quals es fa per a conservar-los d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i amb l’activitat dels seus habitants.

1 6 [JE] parc temàtic Parc d’atraccions en què es representen amb més o menys fidelitat ambients, activitats i personatges per a l’entreteniment dels visitants.

1 7 [AQ] parc urbà Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.

1 8 [LC] parc zoològic Zoològic 2.

2 m. [LC] [DE] [AGF] Conjunt de vehicles, d’aparells, d’instruments o de materials destinat a un servei públic. Parc d’artilleria. Parc d’incendis. Parc sanitari. Parc mòbil.

parc² -a

adj. [LC] Moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure. Parc de paraules. Parc en les lloances. Parc en el menjar, en el beure.

parca¹

1 f. [AN] En la mitologia clàssica, deessa que fila, debana i talla el fil de la vida dels humans. Les tres parques.

2 f. [LC] [AN] La mort personificada.

parca²

1 f. [LC] Abric de pell propi dels esquimals, que arriba fins a l’alçada de les cuixes, proveït generalment d’una caputxa.

2 f. [LC] Peça d’abric, amb caputxa o sense, que imita la parca dels esquimals.

parcament

adv. [LC] D’una manera parca, amb parquedat.

parcejar

v. tr. [LC] Distribuir (terres) en explotacions diverses confiades a parcers.

parcel·la

1 f. [LC] [DR] Porció petita de terreny, especialment la sobrant d’una altra de més gran que s’ha comprat, s’ha expropiat, etc.

2 f. [ECT] [DR] En el cadastre, porció de terreny que pertany a un propietari, la qual és objecte d’una tributació especial.

3 f. [LC] Part molt petita d’una cosa.

parcel·lació

f. [AD] Acció de parcel·lar.

parcel·lar

v. tr. [LC] [DR] [AD] Dividir en parcel·les.

parcel·lari -ària

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la parcel·la.

parcer parcera

m. i f. [LC] [DR] [PR] Persona que pren o arrenda la terra a parts.

parceria

f. [DR] [LC] Tracte de qui va a la part en algun negoci.

parcial

1 adj. [LC] Que no té lloc sinó en part, no complet, no total. Un eclipsi parcial de Lluna. Eleccions parcials. Amnistia parcial.

2 adj. [LC] Que té una prevenció en favor d’una de les parts en causa, d’un dels costats d’una qüestió. Un jutge no ha d’ésser mai parcial.

parcialitat

1 f. [LC] Qualitat de parcial.

2 f. [LC] Fet de mostrar-se parcial.

parcialment

adv. [LC] D’una manera parcial.

parçoner parçonera

m. i f. [LC] [PR] [DR] Persona que té part en alguna cosa.

pardal

1 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels ploceids, d’uns 14 centímetres de llargada, de plomatge gris damunt el cap, el dors castany i el dessota clar, que viu prop de les persones (Passer domesticus).

1 2 [ZOO] pardal d’ala blanca Ocell de la família dels ploceids, habitant de l’alta muntanya (Montifringilla nivalis).

1 3 [ZOO] pardal de bardissa Ocell de la família dels prunèl·lids, cendrós amb taques brunes a la nuca i costums solitaris (Prunella modularis).

1 4 [ZOO] pardal de passa Ocell de la família dels ploceids, tacat de negre, amb tons marrons i blancs contrastats (Passer hispaniolensis).

1 5 [ZOO] pardal roquer Ocell de la família dels ploceids, amb una cella blanca i una taca groguenca a la gola, que corre entre les roques (Petronia petronia).

1 6 [ZOO] pardal xarrec Ocell de la família dels ploceids, d’uns 14 centímetres de llargada, amb el capell castany viu, el qual, tot i ésser molt semblant al pardal comú, defuig el veïnatge de la gent (Passer montanus).

2 m. [ZOO] pardal canadenc ABELLEROL.

3 m. [LC] [ZOO] Ocell 1 1.

4 m. [LC] Home astut, que obra en profit propi.

5 m. [LC] Persona que és curta de gambals.

6 m. [LC] POP. Penis 1.

pardala

1 f. [LC] [ZOO] Femella del pardal.

2 f. [LC] Dona molt astuta o egoista.

pardalada

1 f. [LC] Multitud de pardals.

2 f. [LC] POP. COIT.

3 f. [LC] POP. XIMPLERIA.

pardalera

f. [LC] Olla foradada que hom penja a la part alta d’un mur exterior perquè els ocells hi facin niu.

pardaleria

f. [LC] OCELLERIA.

pardessú

[pl. -ús]

m. [LC] SOBRETOT¹.

pardina

1 f. [LC] Ruïnes d’una població, d’un edifici, etc.

2 f. [LC] Indret despoblat.

pare

1 1 m. [LC] [HIG] [DR] Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests. Ja és pare: ahir li va néixer un noi. És pare de tres noies. El pare del meu amic. El meu pare. Amor de pare.

1 2 [LC] [DR] pare adoptiu Home que ha adoptat algú com a fill.

1 3 [LC] pare de família Cap d’una família.

1 4 [HIH] pare de la pàtria a) Títol donat a l’emperador August pel poble i pel senat i adoptat generalment pels seus successors.

1 4 [HIH] pare de la pàtria b) Persona a qui un estat, una ciutat, etc., deu importants actuacions favorables.

1 5 [LC] pare pedaç Persona que serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc. Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç.

1 6 [LC] pare polític SOGRE.

1 7 [HIH] pares conscrits Senadors romans.

1 8 [LC] [RE] pares de l’església Doctors dels primers segles de l’Església.

1 9 [LC] [RE] sant pare [o pare sant] Papa¹ 2 1.

1 10 [LC] tenir el pare alcalde Comptar amb el favor d’alguna persona d’influència decisiva.

2 1 m. pl. [LC] [HIG] Pare i mare. Els meus pares són de Valls.

2 2 m. pl. [LC] [HIG] Avis, avantpassats.

2 3 [LC] els primers pares Adam i Eva.

3 m. [LC] Animal mascle destinat a cobrir les femelles.

4 1 m. [RE] [PR] Membre d’una congregació religiosa que ha rebut l’orde sacerdotal. Al convent hi ha cinc pares i dos germans. Els pares escolapis, jesuïtes.

4 2 m. [LC] [RE] Títol eclesiàstic de reverència. El pare Joan.

4 3 [LC] pare espiritual Persona que dirigeix la consciència d’algú.

5 1 m. [LC] Creador d’alguna cosa. Èsquil, el pare de la tragèdia.

5 2 m. [LC] Causa, origen, d’alguna cosa. Diuen que l’oci és el pare de tots els vicis.

6 m. [JE] pare carabasser Joc infantil de penyores.

paredar

1 v. intr. [LC] [AQ] [AR] Fer paret, fer les parets d’un edifici. Han fet els fonaments i ja pareden.

2 tr. [AQ] [AR] Tapar amb paret (un buit). Han paredat la finestra.

paredat

1 m. [AQ] Paret o mur fet de pedres col·locades amb morter o en sec.

2 m. [AR] [AQ] MAÇONERIA¹.

3 m. [AQ] Lloc tapat de paret.

paregòric -a

adj. i m. [LC] [MD] CALMANT.

parèixer

[quant a la flexió, com aparèixer]

v. intr. [LC] SEMBLAR.

parell¹

1 1 m. [LC] Conjunt de dues coses de la mateixa espècie, especialment destinades a anar plegades. Un parell de mitjons, de sabates, de guants, de punys.

1 2 m. [LC] Nombre indeterminat, però petit, de persones o coses. Espera’t un parell de minuts.

2 m. pl. [IT] Fils agrupats de dos en dos, i a vegades de tres en tres, que es posen a les vores de les robes com a reforç.

3 1 m. [EI] [FIF] Moment d’un parell de forces.

3 2 [FIF] [EI] parell de forces Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.

3 3 [FIF] [EE] parell motor Moment que impulsa la rotació d’un eix motor.

3 4 [FIF] [EE] parell resistent Moment que s’oposa a la rotació d’un eix motor.

3 5 [FIF] [EE] [EL] parell termoelèctric Dispositiu format per un parell de conductors diferents units per un extrem, que transforma l’energia tèrmica en energia elèctrica.

3 6 [FIF] [EE] [TC] [EL] parell voltaic Sistema format per dos elèctrodes immergits en un electròlit o bé en dos electròlits comunicats, capaç de produir força electromotriu.

4 m. [TRA] [FIF] parell d’estabilitat Parell de forces del qual depèn l’estabilitat del vaixell que branda, format per la força de gravetat i per la força de sustentació.

5 m. [QU] [EE] [FIF] parell iònic Entitat física neutra d’existència transitòria present en les solucions d’electròlits formada per associació d’ions de càrrega oposada.

parell² -a

1 adj. [LC] Parlant de dos, igual o semblant. Són ànimes parelles.

2 1 adj. [MT] Que és divisible per dos. La suma de dos nombres senars és un nombre parell.

2 2 [JE] [LC] parells o senars Joc que consisteix a endevinar si els dits d’una o de les dues mans, estirats simultàniament pels jugadors, sumaran un nombre parell o senar.

parella

1 1 f. [LC] [DE] Conjunt de dues persones o dos animals destinats a fer alguna cosa plegats. Una parella de bous. Una parella de ball. En Joan i la Maria fan una bona parella. Una parella de mossos d’esquadra, de policies.

1 2 f. [LC] Mascle i femella d’una mateixa espècie. He comprat una parella de coloms missatgers.

1 3 f. [LC] Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d’aquesta arracada.

2 f. [MT] En mat., conjunt que consta només de dos elements.

3 f. [JE] En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos daus del mateix valor. Tinc una parella d’asos. Va guanyar la partida i només tenia una doble parella de sets i de nous.

parellada

1 f. [FIM] [AGA] JOVADA.

2 1 f. [AGA] [LC] Vinya d’una varietat que dona grans grossos, rodons i apinyats.

2 2 m. [LC] [AGA] Raïm de vinya parellada.

pareller¹ -a

adj. [LC] Que fa parell amb un altre, considerat en relació amb aquest.

pareller² parellera

m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que mena una parella de bous, de muls.

parèmia

f. [FL] [FLL] PROVERBI.

paremio-

[LC] Forma prefixada del mot parèmia. Ex.: paremiografia.

paremiògraf paremiògrafa

m. i f. [FL] [PR] [FLL] Persona que recull parèmies o proverbis.

paremiòleg paremiòloga

m. i f. [FL] [PR] [FLL] Persona versada en paremiologia.

paremiologia

f. [FL] [FLL] Branca de la lingüística que estudia les parèmies o proverbis.

paremiològic -a

adj. [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a la paremiologia.

parença

f. [LC] Aparença 1.

parencer -a

adj. [LC] Amic d’ostentació.

parencerament

adv. [LC] OSTENTOSAMENT.

parenceria

f. [LC] Ostentació 2.

parençós -osa

adj. [LC] Que té una bella o bona aparença.

parènesi

f. [LC] Exhortació 1.

parenètic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la parènesi.

parenostre

m. [LC] [RE] Oració cristiana que comença amb les paraules «Pare nostre». Dir un parenostre, dos parenostres.

parènquima

1 1 m. [BO] [BI] Teixit vegetal fonamental format per cèl·lules vives, polièdriques, grosses i no lignificades, de funció assimiladora i emmagatzemadora, entre altres.

1 2 [BO] [BI] parènquima en palissada Teixit constituït per cèl·lules parenquimàtiques llargues i primes, paral·leles entre elles i molt juntes, i amb molts cloroplasts, generalment ben desenvolupat sota l’epidermis de l’anvers de les fulles.

1 3 [BO] [BI] parènquima esponjós [o parènquima lacunar] Teixit format per cèl·lules parenquimàtiques separades per grans espais intercel·lulars.

2 m. [BI] [MD] [ZOA] En zool., teixit essencial d’un òrgan.

parenquimàtic -a

1 adj. [BI] [BO] Relatiu o pertanyent al parènquima.

2 adj. [BO] Constituït per parènquima.

parenquimatós -osa

adj. [LC] Parenquimàtic 1.

parent parenta

m. i f. [LC] Persona que és de la mateixa família que una altra per consanguinitat o per afinitat. L’Enric és parent meu. Parent pròxim, llunyà. Som parents de lluny. Som parents de parents. Més val un bon amic que un parent ric.

parental

adj. [LC] [AN] [BI] Relatiu o pertanyent al pare i a la mare.

parentat

1 m. [LC] PARENTIU.

2 m. [LC] PARENTELA.

parentela

f. [LC] Conjunt dels parents d’algú. La meva parentela és innombrable.

parenteral

adj. [MD] Que no té lloc a través de l’intestí.

parentesc

m. [LC] PARENTIU.

parèntesi

1 m. [LC] [FL] Mot, sintagma o oració que, a tall d’explicació, s’insereix en una proposició que seria gramaticalment completa sense la seva inserció, i que s’escriu inclòs entre els signes ( i ) o entre dos guions. Fer un parèntesi.

2 1 m. [LC] [FL] [MT] Signe gràfic usat en parella amb un altre per a indicar l’inici [(] i el final [)] d’un parèntesi. Parèntesi d’obertura, de tancament. Posar entre parèntesis.

2 2 m. [LC] [FL] [MT] En mat., signe gràfic usat en parella amb un altre per a indicar que les operacions algebraiques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d’una funció.

3 m. [LC] Suspensió o interrupció. Hi ha hagut un parèntesi en les negociacions.

parentètic -a

adj. [LC] [FL] Que constitueix un parèntesi.

parentiu

1 m. [LC] [DR] [AN] [HIG] Vincle existent entre parents. Un parentiu estret, llunyà. El grau de parentiu. Parentiu per consanguinitat. Parentiu polític. Parentiu uterí.

2 [FL] parentiu lingüístic Relació entre dues o més llengües que s’han format a partir d’una mateixa llengua mare.

parer

1 m. [LC] Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc. El seu parer és que no ho hem d’acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer. Jo soc de parer contrari.

2 [LC] a parer de loc. prep. Segons el parer de. A parer meu. Al meu parer. A parer dels experts.

3 [LC] donar de parer a algú Semblar-li. Em dona de parer que ja és aquí.

parèsia

f. [MD] Paràlisi incompleta que afecta els moviments però no la sensació.

parestèsia

f. [MD] Anomalia de la percepció de les sensacions.

paret

1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Obra de fàbrica alçada a plom fins a certa alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals d’una casa, d’una cambra, etc. Una paret de tanca. Una paret mitgera. Paret comuna, pròpia. Paret de maó de pla, de cantell. Paret de pedra picada. Paret mestra. Paret atalussada.

1 2 [LC] estar entre l’espasa i la paret V. ESPASA.

1 3 [LC] [AQ] paret seca Paret de pedres ajuntades sense morter ni cap altre material que les lligui.

2 f. [LC] Espadat 2. Les parets a banda i banda de l’engorjat.

3 1 f. [LC] [MD] [BI] Superfície que limita o tanca un recipient, una cavitat, un òrgan. La paret d’una cova. Les parets d’un safareig. Paret abdominal.

3 2 [MD] [BI] paret cel·lular Coberta de la membrana citoplasmàtica de les cèl·lules vegetals, formada principalment per fibres de cel·lulosa.

paretó

m. [TRG] Ampit de pedra o d’obra, sense separacions, situat a tota la llargada dels laterals d’un pont, d’una carretera, etc., per a evitar que caiguin daltabaix els vianants i els vehicles.

parheli

m. [FIA] [ME] Disc lluminós que apareix alguna vegada en connexió amb un halo solar.

pari-

[LC] Forma prefixada del mot ll. par paris, ‘igual’. Ex.: paridigitat, paripinnat.

paria

1 1 f. [LC] Unió acordada.

1 2 [LC] fer paria Anar junts, a parts iguals, en un joc, un negoci, etc.

2 f. [HIH] [ISL] Tribut que alguns taifes pagaven a determinats senyors cristians.

pària

1 m. i f. [HIH] [SO] Membre d’una casta baixa de l’Índia meridional.

2 m. i f. [LC] Persona que és tinguda per vil i és exclosa dels avantatges dels quals gaudeixen els altres.

pariatge

1 1 m. [AD] [HIH] Règim de sobirania compartida per dos consenyors.

1 2 m. [HIH] [AD] Document que estableix el règim de pariatge.

2 m. [HIH] Antigament, organització en defensa de les ciutats i de les viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes.

paridor -a

adj. [LC] Que és fecund. Un animal paridor. Una dona paridora.

paridora

f. [LC] [AGR] Compartiment d’un corral, d’un estable, etc., on es reclouen les femelles que han de parir.

pàrids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells insectívors, de l’ordre dels passeriformes, de mida petita i aspecte arrodonit, amb plomatge de coloracions diverses i bec curt i dret, a la qual pertanyen les mallerengues.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

parietal

1 adj. [ZOA] [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la paret d’una cavitat orgànica.

2 m. [LC] [MD] [ZOA] OS PARIETAL.

parietària

f. [BOS] MORELLA ROQUERA.

parieto-

[LC] [MD] Forma prefixada del mot parietal, que indica connexió amb els ossos parietals. Ex.: parietooccipital, parietofrontal.

parificació

f. [LC] EQUIPARACIÓ.

parificar

v. tr. [LC] EQUIPARAR.

parió -ona

1 adj. [LC] Que fa parell amb un altre.

2 m. [LC] Objecte que correspon simètricament a un altre objecte.

3 [LC] sense parió loc. adj. INCOMPARABLE.

paripinnat -ada

adj. [BO] Pinnaticompost sense folíol terminal, de manera que sol tenir els folíols en nombre parell.

parir

1 1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit.

1 2 [LC] POP. posar algú a parir Criticar-lo granment.

2 tr. [LC] POP. Crear, fer. Com ho has parit, això?

parisenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de París.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a París o als seus habitants.

parisil·làbic -a

adj. [FL] Que té el mateix nombre de síl·labes en tots els seus casos. Nom parisil·làbic.

parit -ida

1 1 adj. [LC] Que ha parit recentment. La dona parida té quaranta dies la mortalla amanida.

1 2 f. [LC] Femella parida.

2 f. [LC] [MD] Part¹1 1.

3 1 f. [LC] POP. Acció de parir una idea.

3 2 f. [LC] POP. Idea absurda.

paritari -ària

adj. [LC] [MT] Basat en la paritat d’elements. Una comissió paritària.

paritat

1 1 f. [LC] [MT] Igualtat entre dos termes, dos graus. No hi ha paritat de condicions. Paritat de vots.

1 2 f. [LC] [MT] En mat., qualitat de parell o d’imparell. La paritat d’un nombre. Paritat senar. Comprovació per paritat.

1 3 f. [MT] Característica d’allò que és parell. Comprovació per paritat.

2 1 f. [FIN] [FIF] En una partícula, o en un sistema de partícules elementals, propietat de simetria espacial o temporal lligada a la seva descripció quàntica o funció d’ona. La paritat no es conserva en les interaccions febles.

2 2 f. [FIF] [LC] Nombre quàntic que expressa si la funció d’ona que descriu l’estat d’un sistema corpuscular és simètrica o antisimètrica.

2 3 f. [FIF] Transformació consistent a canviar les coordenades d’un sistema de partícules per llurs valors simètrics respecte a l’origen.

2 4 [FIF] [FIN] paritat respecte de la inversió temporal Caràcter de les magnituds físiques de canviar o no canviar de signe en invertir el sentit del temps.

3 f. [ECT] En econ., quantitat d’or fi o d’una moneda base, per exemple el dòlar, a la qual és equivalent una unitat monetària.

parkinsònia

1 f. [BOS] [AGF] Arbret de la família de les cesalpiniàcies, caducifoli i espinós, de fulles bipinnades i flors grogues, agrupades en raïm, propi de l’Amèrica tropical i cultivat com a ornamental (Parkinsonia aculeata).

2 f. [IMF] [AGF] Fusta de parkinsònia.

parla

1 f. [LC] [FL] Manifestació de la llengua en l’ús individual que un parlant en fa en un moment determinat.

2 f. [LC] [FL] Llengua, idioma. La parla catalana.

3 f. [FL] [LC] Forma de parlar, dialecte, accent. Té una parla dolça. La parla andalusa.

parlada

1 f. [LC] CONVERSA.

2 f. [LC] ASSENTADA.

parlador¹

m. [LC] Locutori 1.

parlador² -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que parla. És un gran parlador. Un papagai molt parlador.

2 [LC] [AD] parlador de pau Missatger, intermediari entre dues persones en contesa.

parlaire

adj. i m. i f. [LC] PARLADOR².

parlament

1 1 m. [FLL] Discurs 1.

1 2 m. [FLL] [JE] En el teatre, relació llarga en prosa o en vers.

2 1 m. [LC] [PO] [AD] [DR] Assemblea de gent que delibera.

2 2 m. [LC] [PO] [DR] Assemblea que exerceix el poder legislatiu en els estats, les nacions, les regions, etc., constitucionals.

parlamentar

v. intr. [LC] [DR] [PO] Entrar en tractes per a un arranjament, una capitulació, etc.

parlamentari -ària

1 1 adj. [LC] [DR] [PO] Relatiu al parlament. Debats parlamentaris.

1 2 m. i f. [PO] [DR] [PR] Membre d’un parlament.

2 1 adj. [LC] [DR] [PO] Relatiu a l’acció de parlamentar.

2 2 m. i f. [DR] Persona encarregada de parlamentar.

parlamentàriament

adv. [LC] Segons les pràctiques parlamentàries.

parlamentarisme

m. [LC] [DR] [PO] Sistema parlamentari.

parlant

1 1 adj. [LC] Que parla.

1 2 m. i f. [FL] Persona capaç de realitzar una activitat lingüística perquè coneix la seva llengua. Els parlants d’un idioma.

2 adj. [HIG] En heràld., que conté un objecte que interpreta gràficament el significat d’un cognom. Un escut parlant.

parlar¹

1 1 v. intr. [LC] Algú, expressar el que pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. Un infant que comença a parlar. Diu algunes paraules, però no parla encara. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. És com si parlessis a un sord, a la paret. Parla, home: què desitges? Parlar d’algú. Parlar bé, malament, d’algú. Parlar de negocis, de literatura. No em parlin d’aquell pocavergonya. Parlar contra algú, a favor d’algú.

1 2 [LC] parlar alt d’alguna cosa Palesar-ne l’excel·lència.

1 3 [LC] parlar amb el cor a la mà Parlar sense dissimulació.

1 4 [LC] parlar amb els ulls Fer-se entendre amb la mirada.

1 5 [LC] parlar brut Parlar obscenament.

1 6 [LC] parlar com un llibre Parlar doctament.

1 7 [LC] parlar de cents i milers Parlar de grandeses.

1 8 [LC] parlar en un to doctoral [o parlar amb aires doctorals] Parlar en un to, amb aires, de superioritat superbiosa.

1 9 [LC] parlar gras Dir paraules massa lliures.

1 10 [LC] parlar pels descosits Parlar amb excés.

1 11 [LC] parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.

1 12 [LC] qui parla! Expressió per a indicar que allò que algú retreu d’altri se li pot retreure a ell mateix.

1 13 [LC] parlar-se amb algú Tractar-se, fer-se. Estan renyits: no es parlen.

2 intr. [LC] Fer un discurs, una oració, manifestar en públic les pròpies opinions. Els diputats de l’oposició parlaran a la sessió de demà. Demanar per parlar.

3 1 intr. [LC] Tractar en un escrit. L’autora no parla d’aquesta qüestió.

3 2 intr. [LC] PER EXT. Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.

4 1 intr. [LC] Articular mots. Té un papagai que parla molt.

4 2 intr. [LC] Parlar quant a la manera d’articular els mots. Parlar papissot. Parlar baix, alt.

4 3 [LC] parlar amb el nas Parlar deixant sortir pel nas part de l’aire expirat.

4 4 [LC] parlar entre dents Parlar de manera que no s’entengui el que hom diu.

5 1 tr. [LC] Emprar per a expressar els seus pensaments (tal o tal llenguatge). Parlar francès, anglès, alemany. L’italià, no el parlo gaire bé.

5 2 [LC] parlar cristià Parlar un llenguatge intel·ligible.

5 3 [LC] parlar enxampurrat Parlar molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc., d’una altra.

6 tr. [LC] Dir¹1 1. Parlar bestieses.

parlar²

1 1 m. [LC] Acció de parlar.

1 2 m. [LC] Manera de pronunciar, d’expressar-se. Si li lleves el bell parlar, no en resta res. Té un parlar dolç. Té un parlar franc, insinuant.

2 1 m. [LC] [FL] Modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. Els parlars rossellonesos.

2 2 [FL] parlar salat Modalitat del català central caracteritzat per l’ús de l’article salat.

2 3 m. [FL] En dialectologia social, modalitat de la llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.

parler -a

adj. [LC] Que parla molt.

parlera

f. [LC] Ganes d’enraonar. Quina parlera; fa una hora que no paren.

parleria

1 f. [LC] Qualitat de parler.

2 f. [LC] Manera característica de parlar una llengua.

parlotejar

v. intr. [LC] Parlar per parlar.

parmèlia

f. [BOB] Liquen del gènere Parmelia i d’altres gèneres afins, de l’ordre de les lecanorals, de tal·lus foliaci, amplament lobulat i més o menys aplicat al substrat, que viu sobre roques silícies o a l’escorça dels arbres.

parmesà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] [HO] Natural de Parma.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Parma o als seus habitants.

2 m. [HO] Formatge de pasta dura elaborat amb llet de vaca, originari de Parma.

parnàs

[pl. -assos]

m. [LC] [FLL] Conjunt de poetes d’un poble, d’un temps, determinat.

parnassià -ana

adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent al parnassianisme.

parnassianisme

m. [FLL] Escola literària de la segona meitat del segle XIX, d’origen francès, caracteritzada per la defensa de l’autonomia de la poesia, l’elaboració formal, la imitació dels clàssics i l’emoció continguda.

paròdia

1 1 f. [LC] [FLL] Imitació burlesca d’una obra literària o musical seriosa.

1 2 f. [LC] Imitació irònica, burlesca.

2 f. [LC] Allò que vol semblar una cosa i no l’és.

parodiable

adj. [LC] Que pot ésser parodiat.

parodiador -a

adj. i m. i f. [LC] Que parodia.

parodiar

v. tr. [LC] [FLL] Fer la paròdia (d’una obra literària o musical).

paròdic -a

1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la paròdia.

2 adj. [LC] [FLL] Que enclou una paròdia.

parodista

1 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Autor d’una paròdia.

2 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que parodia.

parola

f. [LC] VERBOSITAT. Tenir molta parola.

parolejar

v. intr. [LC] Abundar en paraules.

paroler parolera

m. i f. [LC] Persona garlaire.

parònim

m. [LC] [FL] Mot que té amb un altre mot una similitud formal.

paronímia

f. [LC] [FL] Relació entre parònims.

paronímic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent als parònims o a la paronímia.

paronomàsia

f. [LC] [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots que només es diferencien en algun fonema, o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents.

paronomàstic -a

adj. [LC] [FL] [FLL] Relatiu o pertanyent a la paronomàsia.

paròpsia

f. [MD] Anormalitat o desordre en el sentit de la vista.

paròsmia

f. [MD] Anormalitat en el sentit de l’olfacte.

parot

m. [LC] [ZOI] ESPIADIMONIS.

paròtide

f. [ZOA] [MD] Glàndula salival situada sota l’orella, darrere el maxil·lar inferior.

parotiditis

f. [MD] Inflamació de la paròtide.

paroxismal

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al paroxisme.

paroxisme

1 m. [MD] Màxim d’intensitat d’un accés. En el paroxisme del dolor.

2 m. [LC] PER EXT. En el paroxisme de la ira.

3 m. [MD] En med., període d’una malaltia o d’un estat morbós durant el qual els símptomes tenen llur màxima acuïtat.

paroxíton -a

1 adj. [FL] Que té l’accent en la penúltima síl·laba.

2 m. [FL] Mot paroxíton.

parpalló

m. [ZOO] ORENETA DE RIBERA.

parpella

f. [LC] [ZOA] [MD] Porció de pell movible amb què els vertebrats terrestres poden cobrir o descobrir el globus de l’ull.

parpelleig

m. [LC] [MD] Acció de parpellejar.

parpellejar

1 v. intr. [LC] [MD] Obrir i tancar els ulls.

2 v. intr. [LC] Resplendir amb intermitències que se succeeixen ràpidament. Veia parpellejar les estrelles.

parquedat

f. [LC] Qualitat de parc.

parquet

1 m. [LC] [IMF] [AQ] Paviment interior fet de llates de fusta emboetada o amb contraplacats d’uns 10 mil·límetres de gruix.

2 m. [ECT] Part de la sala de contractació de la borsa, reservada a la negociació dels valors i a la qual només tenen accés els agents de canvi i borsa.

parquímetre

m. [OP] Aparell per a mesurar el temps d’estada d’un vehicle a les zones d’estacionament limitat, que generalment indica la quantitat que cal pagar.

pàrquing

m. [LC] [OP] [AQ] Aparcament 2.

parra

f. [LC] [AGA] Planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa.

parrac

1 m. [LC] Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.

2 m. [LC] Pedaç mal cosit.

parraca

f. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, híspida, de fulles lanceolades, irregularment dentades o pinnatífides, i capítols grocs disposats en corimbe, que es fa als fenassars, a les vorades i als pedruscalls (Picris hieracioides).

parracaire

m. i f. [LC] [PR] DRAPAIRE.

parral

m. [LC] EMPARRAT.

parraquer parraquera

m. i f. [LC] [PR] DRAPAIRE.

parrell

1 1 m. [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm negre, semblant al picapoll.

1 2 m. [AGA] [LC] Raïm de cep parrell.

2 m. [LC] [AGA] Guix en pols, especialment el que es tira sobre el raïm abans de trepitjar-lo.

parricida

1 m. i f. [LC] [DR] Persona que mata el seu pare o la seva mare.

2 m. i f. [LC] [DR] En jur., persona que mata un ascendent, un descendent o el cònjuge.

parricidi

m. [LC] [DR] Crim del parricida.

parroquià parroquiana

1 m. i f. [LC] [RE] Persona que pertany a una parròquia.

2 m. i f. [LC] Persona que va habitualment a comprar en una determinada botiga, a servir-se del treball d’un professional o d’una indústria.

parròquia

1 1 f. [LC] [RE] Circumscripció territorial bàsica de l’organització de l’Església catòlica, vinculada a un temple i servida pel rector.

1 2 f. [AD] [DR] [LC] Antiga subdivisió administrativa d’algunes contrades rurals.

1 3 f. [AD] [DR] Municipi, divisió administrativa, d’Andorra.

2 f. [LC] Conjunt de parroquians d’una botiga, d’un establiment públic, etc. És botiguer de fa poc però de seguida s’ha sabut fer una bona parròquia.

parroquial

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la parròquia eclesiàstica.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la parròquia andorrana.

parroquianatge

m. [LC] [RE] Assignació que té el rector d’una parròquia.

parrot

m. [HIH] [PR] Antic guàrdia encarregat d’impedir el pas fraudulent d’articles de comerç.

parrup

m. [LC] [AGR] Cant del colom, de la tórtora.

parrupar

1 v. intr. [LC] El colom, la tórtora, fer el parrup.

2 v. intr. [LC] Fer un soroll semblant al parrup.

parrupeig

m. [LC] Acció de parrupar.

parrupejar

v. intr. [LC] PARRUPAR.

parrús

[pl. -ussos]

1 1 m. [LC] Parra borda.

1 2 m. [AGA] Raïm de la parra borda.

2 m. [LC] VULG. Vulva 1.

parsec

m. [FIA] [FIF] [FIM] Unitat de longitud que val 3,26 anys llum i és igual a la distància d’un cos celeste que té una paral·laxi anual d’un segon d’arc (símbol, pc).

parsi

1 m. i f. [HIH] Membre de la comunitat religiosa d’origen persa i de religió mazdeista que viu concentrada principalment a Bombai.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als parsis o al parsisme.

parsimònia

1 1 f. [LC] Moderació en les despeses.

1 2 f. [LC] PER EXT. Amb gran parsimònia de paraules.

2 f. [LC] Circumspecció, especialment afectada.

3 f. [LC] LENTITUD. Si continues amb aquesta parsimònia, no hi arribarem mai.

parsimoniós -osa

adj. [LC] Que fa les coses amb parsimònia.

parsimoniosament

adv. [LC] Amb parsimònia.

parsisme

m. [HIH] Forma de mazdeisme dels parsis de l’Índia.

part¹

1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Acció de parir. Els dolors del part. Un part prematur. Nats d’un mateix part.

1 2 [ZOA] [MD] [AGR] anar de part Estar a punt de parir.

2 1 m. [LC] Ésser nascut.

2 2 m. [LC] Producció de l’enginy humà.

2 3 [LC] el part de la muntanya Cosa insignificant que s’esdevé quan hom n’esperava una d’importància.

part²

1 1 f. [LC] Cosa de les que resulten de dividir quelcom. Dividir un sector circular en tres parts iguals. El quart d’una cosa és cadascuna de les parts que resulten de dividir aquesta cosa en quatre parts iguals. Un tractat dividit en quatre parts.

1 2 [MT] part aliquanta d’un nombre Un nombre que no cap en aquest un nombre exacte de vegades. 3 és una part aliquanta de 8.

1 3 [MT] part alíquota d’un nombre Un nombre que cap en aquest un nombre exacte de vegades. 3 és una part alíquota de 12.

1 4 [MT] part decimal Diferència entre un nombre real i la seva part entera.

1 5 [LC] part entera Referent a un nombre real, enter immediatament inferior o igual a ell.

2 1 f. [LC] Cosa que, amb una altra o d’altres, integra un tot. Una part de casa fou completament destruïda per l’incendi. Una part solament dels guanys fou repartida entre els associats. Una part d’ells. La major part d’elles.

2 2 [FL] [LC] part de l’oració Categoria lèxica o classe de mots que designa conceptes i coses de la realitat, definida a partir de criteris morfològics, semàntics i sintàctics. En la gramàtica tradicional les parts de l’oració són: substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició i conjunció.

2 3 [MU] part consegüent Consegüent 3.

3 1 f. [LC] Element que concorre a formar un conjunt. Una part de rosari. La part de violí en un quartet. La part de tenor en una òpera. Les parts del cos humà.

3 2 [LC] les parts Òrgans genitals externs.

3 3 [LC] parts nobles Parts del cos indispensables per a la vida, com el cervell i el cor.

4 1 f. [LC] Allò que toca a cadascú quan es distribueix una cosa entre dos o més. Donar a cadascú la seva part. Reclamar algú la seva part. Renunciar algú a la seva part.

4 2 f. [LC] [AD] PER EXT. Una part de culpa és ben teva. No tenir en alguna cosa art ni part.

4 3 [LC] fer la part Repartir 1. Ell fa les parts. Ell em fa la part.

4 4 [LC] part del lleó La part més bona o més grossa en un repartiment. Quedar-se, adjudicar-se, la part del lleó.

4 5 f. [DR] Porció d’un patrimoni atribuïda a un coparticipant.

4 6 f. [AGP] Quantitat variable de diners que percep cada tripulant d’una barca de pesca com a pagament per la seva feina, que resulta de repartir en parts iguals l’import obtingut, després de deduir-ne el cost del menjar i del carburant i de separar-ne la part de l’armador.

5 1 f. [LC] anar per parts PUNTUALITZAR.

5 2 [LC] donar part d’alguna cosa Comunicar-la a algú.

5 3 [LC] no tenir art ni part en una cosa [o no tenir ni art ni part en una cosa] V. ART¹.

5 4 [LC] sense tenir art ni part en una cosa [o sense tenir ni art ni part en una cosa] V. ART¹.

5 5 [LC] prendre part en alguna cosa Concórrer a la seva execució, participar-hi activament, intervenir-hi. Prendre part en una empresa, en un acte.

5 6 [LC] prendre part en un dolor Associar-s’hi.

5 7 [LC] de part de loc. prep. Per encàrrec de, obrant en nom de. Venia de part del president a inaugurar la biblioteca.

5 8 [LC] per part de loc. prep. Pel que es refereix a.

5 9 [LC] en part loc. adv. No enterament. En part no tens raó.

5 10 [LC] bona part de Una part considerable o gran de. Això ocorre en bona part de les aplicacions de la dinàmica molecular.

6 1 f. [LC] [DR] Persona o grup dels que intervenen en una lluita, en una contesa, dels que fan un contracte. Les parts bel·ligerants. Cal sentir les dues parts abans de jutjar. Sentir la part contrària. Per quina part et decantes?

6 2 [DR] part adversa Part contra la qual hom pledeja.

6 3 f. [LC] Persona física o jurídica amb interessos propis que intervé en un afer comú, en relació amb les altres que també hi intervenen. Jo soc part interessada, en aquest afer.

6 4 f. [LC] Costat pel qual hom es decanta en una discussió entre persones o grups.

7 1 f. [LC] Punt, regió, tal o tal de l’espai. Venia gent de totes parts. Jo l’he vist en alguna part.

7 2 f. [LC] Banda, costat, direcció. Córrer d’una part a l’altra. D’una part és veritat.

7 3 [LC] d’altra part loc. adv. Altrament, endemés.

7 4 f. [LC] Aplicat al temps. De vuit dies a aquesta part.

7 5 [LC] de part de dia loc. adv. Durant el dia.

7 6 [LC] de part de nit loc. adv. Durant la nit.

7 7 [LC] a part loc. adv. a) Separadament, independentment, sense connexió. Fer llit a part. El vaig cridar a part. Formar colla a part.

7 7 [LC] a part loc. adj. b) Excepcional. Aquest és un cas a part.

7 8 [LC] deixar una cosa a part Deixar-la a un costat.

7 9 [LC] posar una cosa a part Posar-la en reserva.

7 10 [LC] a part de loc. prep. Exceptuant. A part de la Lluna, la Terra no té cap altre satèl·lit.

8 1 [LC] de part a part loc. adv. Travessant.

8 2 [LC] de part d’arrere loc. adv. Per darrere, des de darrere. Li va sortir de part d’arrere.

9 1 [LC] part damunt loc. adv. i loc. prep. Més amunt. Part damunt del torrent. Els armaris s’han de netejar sovint de part damunt.

9 2 [LC] part davall loc. adv. i loc. prep. Més avall. Part davall del turó.

9 3 [LC] part enllà loc. adv. i loc. prep. Més enllà. Part enllà de la serra.

part³ parta

1 m. i f. [HIH] [LC] Individu d’un poble escita procedent de la zona més enllà de la Bactriana que conquerí al segle II aC el nord-est de l’Iran i el sud de la mar Càspia.

2 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent als parts.

partel·la

f. [IMF] [AGF] Part de les dues que resulten de serrar, pel mig i de llarg, una torada d’uns 25 centímetres de diàmetre.

partença

f. [LC] Acció de partir o anar-se’n.

parteno-

[LC] Forma prefixada del mot gr. parthenós, ‘verge’. Ex.: partenologia.

partenocàrpia

f. [AGA] [BO] Formació de fruit sense que prèviament hi hagi hagut fecundació dels primordis seminals, que no es transformen en llavors o en donen d’inviables.

partenocàrpic -a

1 adj. [AGA] [BO] Relatiu o pertanyent a la partenocàrpia.

2 adj. [BO] Que presenta partenocàrpia.

partenogènesi

f. [BI] Desenvolupament d’un gàmeta femení sense participació d’un gàmeta masculí.

partenogenètic -a

1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la partenogènesi.

2 adj. [BI] Produït per partenogènesi.

partera

f. [LC] [MD] Dona o femella que fa poc que ha parit.

parteratge

m. [LC] [MD] Temps que la dona fa llit per motiu del part.

parterejar

v. intr. [LC] [MD] ANAR DE PART.

parterot

m. [LC] [PR] [MD] Llevador² 2.

parterre

1 m. [LC] [AGA] Tros d’un jardí ornamentat amb flors, amb els seus caminals, etc.

2 m. [LC] [AGA] Espai d’un jardí plantat de flors. Els parterres del meu jardí són una meravella de colors.

partible

adj. [LC] Que pot ésser partit.

particel·la

f. [MU] Part d’una partitura corresponent a una sola veu o a un instrument.

partició

1 f. [LC] Acció de partir o dividir, d’assenyalar les línies divisòries o confins; l’efecte.

2 f. [LC] [DR] Distribució de les parts d’una cosa. Partició hereditària.

3 f. [QU] Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.

4 f. [MT] partició d’un conjunt Família de subconjunts d’un conjunt donat tal que dos subconjunts qualssevol de la família tenen intersecció buida i la reunió de tots els subconjunts de la família és el conjunt donat.

5 f. [HIG] En heràld., resultat de dividir el camper de l’escut amb una única línia, que pot tenir diversos traçats.

particioner -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una partició.

partícip

adj. i m. i f. [LC] Que té part en alguna cosa.

participació

1 f. [LC] Acció de participar. Tenir participació en una empresa.

2 f. [LC] Notícia participada. Una participació de casament.

participant

adj. i m. i f. [LC] Que participa.

participar

1 v. tr. [LC] Donar notícia (d’alguna cosa). Encara no ens ha participat el seu casament.

2 1 intr. [LC] Tenir, prendre, part en alguna cosa. Participar en els beneficis. Participar en un debat. Us convidem a participar en la reunió.

2 2 intr. [LC] Tenir quelcom de comú amb una cosa. Aquestes dues teories participen dels mateixos axiomes.

participatiu -iva

adj. [LC] Que participa.

participi

1 m. [FL] [LC] Forma no personal del verb d’aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu.

2 [FL] participi actiu PARTICIPI PRESENT.

3 [FL] participi passat Participi 1.

4 [FL] participi passiu Participi 1.

5 [FL] participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l’acció verbal.

participial

adj. [FL] Usat com a participi, format d’un participi.

partícula

1 f. [LC] Part petitíssima d’un cos.

2 1 f. [FIN] partícula alfa En fís. nuclear, partícula emesa en la desintegració de determinats nuclis radioactius, de composició idèntica a la del nucli d’heli, un conjunt de dos protons i dos neutrons.

2 2 [FIN] partícula beta En fís. nuclear, partícula emesa en la desintegració de determinats nuclis radioactius, negativa o positiva segons procedeixi de la transformació d’un neutró o d’un protó, idèntica respectivament a un electró o a un positró.

2 3 [FIN] partícula conjugada En fís. nuclear, partícula respecte a la corresponent antipartícula, i viceversa.

2 4 [FIF] [FIN] partícula elemental En fís., constituent últim de la matèria, amb càrrega elèctrica o sense, considerat l’ens físic més petit i més senzill.

2 5 [FIF] [FIN] partícula virtual En fís., partícula elemental que hom suposa que n’acompanya constantment una altra, pel fet que aquesta la pot emetre en desintegrar-se.

3 f. [IQ] [FIN] partícula isòdroma En quím., partícula que cau dins d’un fluid a la mateixa velocitat que una altra.

4 f. [LC] [IMI] [FIF] En mec., punt material.

5 f. [FL] Morfema invariable, generalment àton i sense significat autònom que funciona com a paraula d’unió o com a afix lèxic.

6 f. [FS] partícula connectiva En lòg., partícula que governa les fórmules lògiques. Els mots no, i, o, són partícules connectives.

particular

1 1 adj. [LC] Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular.

1 2 adj. [LC] Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular.

1 3 adj. [LC] Que té un caràcter privat. Secretari particular.

1 4 [LC] en particular loc. adv. CONCRETAMENT. Ha mencionat els seus ajudants, en particular els responsables del laboratori.

2 m. i f. [LC] Persona, membre d’un grup, d’una societat o d’un estat en tant que portador de drets i d’obligacions individuals. Tot el seu llegat ha caigut a les mans d’un particular. Els particulars tindran les mateixes prerrogatives que les entitats.

3 1 adj. [LC] Singular, individual. Sacrificar l’interès general a l’interès particular. La gravetat és un cas particular de la gravitació universal.

3 2 adj. [LC] Que concerneix el detall. Les circumstàncies particulars d’un fet.

4 m. [LC] Subjecte o tema concret, específic. No tinc res més a dir sobre aquest particular.

particularisme

1 1 m. [LC] Inclinació exclusiva o especial per un interès, un partit, una contrada, particulars.

1 2 m. [LC] Tret característic d’un individu o d’un conjunt d’individus. L’atenció exclusiva als particularismes pot fer oblidar el bé general.

2 m. [AN] particularisme històric Teoria que postula l’estudi dels processos històrics específics de cada cultura i rebutja l’evolucionisme per a classificar totes les cultures.

particularista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al particularisme.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del particularisme.

particularitat

1 f. [LC] Qualitat de particular.

2 f. [LC] Circumstància particular.

particularització

f. [LC] Acció de particularitzar; l’efecte.

particularitzar

1 v. tr. [LC] Fer conèixer, expressar, amb totes les circumstàncies particulars (alguna cosa). El metge ha particularitzat el cas d’aquest malalt.

2 1 tr. [LC] Fer distinció especial (d’algú) en l’afecte, l’atenció, etc. L’assemblea l’ha particularitzat com a soci d’honor.

2 2 intr. pron. [LC] DISTINGIR-SE. Aquest govern es particularitza en el control de les despeses.

particularment

1 adv. [LC] D’una manera particular.

2 adv. [LC] ESPECIALMENT.

partida

1 1 f. [LC] [DR] Registre del bateig, del matrimoni, de l’enterrament, etc., que s’escriu en els llibres de la parròquia, en el registre civil. Una partida de naixement.

1 2 f. [LC] [DR] Còpia certificada d’aquest registre.

2 f. [LC] [ECT] Article parcial d’un compte.

3 f. [LC] [ECT] Quantitat d’un gènere que pot ésser tractat o transportat d’una manera conjunta i unitària. Una partida de blat, d’oli, de sucre.

4 f. [DR] Porció de terreny d’alguna extensió i designada amb un mateix nom, part del terme pertanyent a un poble.

5 1 f. [DE] Conjunt poc nombrós de gent armada organitzada militarment. Una partida de carlins.

5 2 f. [DE] En un exèrcit, grup tàctic que actua d’una manera independent per tal d’acomplir una missió determinada.

5 3 f. [LC] Conjunt de persones, sobretot quan formen part d’alguns treballs i oficis.

5 4 f. [LC] [SP] Grup de gent reunida per realitzar una sortida en comú, especialment per anar a caçar.

6 1 f. [LC] [JE] En certs jocs, sèrie de jugades que es realitzen fins a arribar a un límit definit o a l’acabament del joc. Jugar una partida d’escacs. Ha guanyat tres partides i n’ha perduda una.

6 2 f. [LC] Capteniment bo o dolent d’algú envers altri. Quina partida m’ha jugat! Una bona, una mala, partida.

7 f. [LC] PARTENÇA.

partidament

adv. [LC] SEPARADAMENT.

partidari -ària

adj. i m. i f. [LC] Addicte a una persona, a una causa, a una doctrina.

partidisme

1 m. [LC] Adhesió absoluta a un partit determinat per damunt dels interessos generals.

2 m. [LC] Tendència o preferència envers algú o alguna cosa en una qüestió que demana imparcialitat.

partidista

1 adj. [LC] Propi del partidisme.

2 m. i f. [LC] Persona que practica el partidisme, que n’és partidària.

partidor¹ -a

adj. [LC] Que s’ha de partir.

partidor² partidora

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que parteix alguna cosa. Partidor de llenya.

2 m. [LC] Instrument o dispositiu que serveix per a partir o repartir. Un partidor de cabells. Un partidor d’aigües.

partiment

1 m. [LC] Partició 1 i 2.

2 m. [LC] PARTENÇA.

3 m. [FLL] Forma de la poesia trobadoresca que constitueix un diàleg entre dos o més trobadors.

partió

1 f. [LC] Partició 1 i 2.

2 f. [LC] [AGF] Línia que divideix dues possessions, dos territoris, etc.

partionament

m. [LC] [AGF] Acció de partionar.

partionar

v. tr. [LC] [AGF] Determinar la partió o línia divisòria (d’una finca, d’un territori).

partioner -a

adj. [LC] Divisori 1.

partiquí partiquina

m. i f. [LC] [MU] [PR] Cantant d’òpera o actor que executa una part molt breu, de poca importància.

partir

1 1 v. tr. [LC] Dividir (alguna cosa) en dues o més parts, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam. La Carlota es parteix la feina amb la seva cosina. Partir-se el guany.

1 2 v. tr. [LC] PARTIONAR. Partir els termes d’un lloc.

1 3 v. tr. [LC] Trencar pel mig. Partir pinyons. Partir una post.

1 4 intr. pron. [LC] Partir-se un marbre. Es va partir el cap de la corda.

1 5 [LC] partir peres RENYIR.

1 6 [LC] partir un nombre per un altre Dividir aquell per aquest.

2 1 intr. [LC] Anar-se’n a un lloc llunyà i per un quant temps. Van a Amèrica: partiran dissabte.

2 2 intr. [LC] POSAR-SE EN CAMÍ.

2 3 intr. [LC] [AD] Prendre un fet, una data, etc., com a base per a un raonament, un càlcul. Partint d’aquest supòsit. A partir d’aquell dia.

partisà partisana

1 m. i f. [HIH] Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda, que utilitza la tècnica de la guerrilla.

2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als partisans.

partisana

f. [LC] [HIH] [DE] Arma blanca semblant a l’alabarda però més gran i ampla i tallant d’ambdós costats.

partit

1 1 m. [LC] [PO] Organització política que té com a objectiu la consecució del poder per tal d’aplicar un programa de govern. Els partits polítics. El partit liberal i el partit conservador. No pertànyer a cap partit. Per odi de partit. Un cap de partit.

1 2 [LC] tenir partit Tenir partidaris.

2 1 m. [LC] Resolució que per la seva part hom adopta. No sé quin partit prendre. Vaig prendre el partit de callar.

2 2 [LC] partit pres Cosa decidida per endavant.

3 m. [LC] treure partit d’una cosa Treure’n profit, saber-la fer servir a l’obtenció d’un fi.

4 m. [LC] un bon partit Persona amb la qual es pot fer un casament avantatjós.

5 1 m. [DR] [AD] Districte o territori d’una jurisdicció o d’una administració que té per cap un poble principal, un cert nombre dels quals constitueix una província.

5 2 [AD] [DR] partit judicial Demarcació on abasta la competència d’un o més jutjats de primera instància i d’instrucció radicats en la seva respectiva capital.

5 3 [AD] partit marítim Districte marítim.

6 m. [LC] [SP] Competició entre dos adversaris formada pel conjunt de jugades que se succeeixen fins que guanya un d’ells o fins que s’acaba el temps.

partitiu -iva

adj. [LC] [FL] Que designa una part d’un tot. Adjectiu partitiu. Substantiu partitiu.

partitura

f. [LC] [MU] Reunió de totes les parts d’una composició musical escrites l’una sota l’altra de forma sincrònica.

parturició

f. [LC] [MD] Part natural.

parusia

f. [RE] Manifestació gloriosa de Jesucrist al final de la història.

parva

f. [LC] Petita porció d’aliment que hom prenia al matí els dies de dejuni.

parvitat

f. [LC] Petitesa 1.

parvovirosi

f. [VE] Malaltia infectocontagiosa que afecta diferents espècies animals, causada per un grup de virus DNA.

pàrvul pàrvula

1 m. i f. [LC] [PE] Infant 1.

2 m. i f. [PE] Alumne d’un parvulari. La classe de pàrvuls.

parvulari

m. [PE] [LC] Centre en què s’imparteix ensenyament a infants en l’etapa precedent a l’educació primària.

parvulista

m. i f. [LC] [PE] [PR] Mestre que educa els pàrvuls.

parxís

1 m. [JE] [LC] Joc consistent en un tauler amb caselles i quatre fitxes per persona que els jugadors fan avançar cap a la meta mitjançant tirades de daus.

2 m. [JE] Tauler de jugar al parxís.

pas¹

[pl. passos]

1 1 m. [LC] [AGR] Moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Fer un pas endavant. Fer els passos llargs, curts. Caminar a passos iguals.

1 2 [LC] anar a passos comptats Anar amb una lentitud mesurada.

1 3 [LC] anar pas a pas A poc a poc, fent una cosa darrere l’altra.

1 4 [LC] fer el primer pas Començar en una tasca que hom emprèn.

1 5 [LC] fer un gran pas Fer un progrés.

1 6 [LC] fer un pas de gegant Fer un gran avançament.

1 7 [LC] fer un pas endarrere Recular 1.

1 8 [LC] fer un pas fals Cometre un error, una falta.

2 1 m. [LC] Acte 1 1. No puc fer un pas que ell no se n’assabenti, que ell no el blasmi.

2 2 m. [LC] Gestió, diligència, que es fa per obtenir alguna cosa. Vaig fer passos per informar-me’n.

3 1 m. [LC] PETJADA.

3 2 [LC] tornar algú sobre els seus passos Reprendre, tornar a començar.

4 m. [FIM] [HIH] Passa 2.

5 1 m. [LC] Manera de caminar, moviment més o menys ritmat de la marxa. Anar al pas ordinari. Anar a bon pas. Portar un bon pas. Vas a un pas que no et puc seguir. Mudar el pas. Regular el pas. Forçar, alentir, el pas. Un pas lent, accelerat, de marxa, de càrrega.

5 2 [LC] anar a pas de bou Anar molt a poc a poc.

5 3 [LC] [DE] anar a pas de càrrega Caminar ràpidament.

5 4 [LC] anar a pas de tortuga Anar molt lentament. Caminava a pas de tortuga.

5 5 [LC] [MU] pas redoblat Pas doblement ràpid.

5 6 m. [DE] Cadència de marxa d’una tropa mesurada pel nombre de passos, que poden ésser de diferent longitud, per minut. Pas lleuger. Pas ordinari.

5 7 m. [LC] [JE] Moviment, posició, propis d’un ball determinat. Un pas de foxtrot.

5 8 [LC] [SP] [AGR] anar un cavall al pas Marxar de manera que manté ininterrompudament el contacte amb el terra posant les extremitats a terra l’una darrere l’altra.

6 1 m. [LC] Acció de passar. El pas de la mar Roja pels israelites. En el seu pas per l’empresa, va canviar moltes coses. Hi érem al pas de la processó. El pas de les guatlles. El pas del Sol pel meridià. El pas de l’aigua per una canonada. El pas d’un to a un altre. El pas del dia a la nit. El pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.

6 2 [LC] de pas loc. adv. a) Tot passant, sense detenir-s’hi. Hi soc de pas, en aquesta ciutat.

6 2 [LC] de pas loc. adj. b) Que serveix per a passar cap a altres llocs. Una terra de pas. Un país de pas.

6 2 [LC] de pas loc. adj. c) MIGRADOR. Un ocell de pas.

7 1 m. [LC] Indret per on poden passar les persones, les cavalleries, les comunicacions, les aigües, fluvials o marines, els ramats i, ocasionalment, el vent. Hi ha un pas estret, difícil. Un mal pas. Un pas a nivell. Fer pas a algú. Obrir el pas. Pas lliure. El pas de les Termòpiles. El pas de Calais.

7 2 [LC] [OP] pas de vianants [o pas zebra] Indret senyalitzat per on es travessa un carrer o una carretera.

7 3 m. [OP] Encreuament de dues línies de comunicació. Un pas elevat. Un pas inferior.

7 4 [OP] pas a nivell Encreuament d’una carretera o d’un camí, amb una via de ferrocarril al mateix nivell.

8 1 m. [IT] Calada 2.

8 2 [IT] pas forçat Calada obtinguda en la gasa de volta quan el fil és obligat a lligar al costat de la calota.

8 3 [IT] pas lleuger Calada obtinguda en la gasa de volta de la mateixa manera que qualsevol altre lligat.

9 1 m. [EI] Distància entre dues irregularitats consecutives d’una eina que es repeteixen periòdicament.

9 2 [EI] pas d’hèlice Distància entre dos punts d’una hèlice situats sobre una mateixa generatriu al començament i a l’acabament d’una espira.

9 3 [EI] [IMF] [FIM] pas de rosca Distància entre dos punts homòlegs del filet d’un caragol o d’una femella.

9 4 [EI] pas diametral Relació entre el nombre de dents i el diàmetre primitiu, generalment mesurat en polzades, d’una roda dentada.

9 5 [FIF] pas primitiu Distància entre punts homòlegs de dues dents consecutives d’una roda dentada, mesurada sobre la circumferència primitiva.

9 6 [IMF] donar pas a un xerrac [o donar pas a una serra] ENTRESCAR.

10 1 m. [EL] Etapa 3.

10 2 m. [LC] Moviment que fa un aparell comptador.

11 1 m. [IN] Fase operativa definida en què es pot descompondre un problema, en un procediment o algorisme, o en què es pot dividir una feina, en un comptador.

11 2 m. [IN] En inform., distància que separa elements lineals, com les pistes d’enregistrament o les línies de perforacions.

12 1 m. [HIH] Esdeveniment notable en la vida d’una persona. Aquell pas va marcar la seva vida.

12 2 m. [HIH] Passatge d’una relació històrica, d’una narració. Aquesta imatge al·ludeix a un pas de l’Evangeli.

12 3 m. [LC] [RE] Esdeveniment notable de la passió de Crist.

12 4 m. [AN] [RE] Representació d’un d’aquests esdeveniments que es treu en processó per setmana santa.

13 m. [BOS] [AGA] pas de formiga CAPS BLANCS.

pas²

1 1 adv. [LC] Es posa darrere el verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit. —Demà t’ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà.

1 2 adv. [LC] Es posa darrere el verb d’una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual es pot inferir tal o tal conseqüència o explicació. Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat?

1 3 adv. [LC] Es posa darrere un verb amb què s’expressa la prohibició d’alguna cosa donant entenent que se n’esdevindria una conseqüència desfavorable, un càstig, etc. No facis pas això!

1 4 adv. [LC] S’usa en proposicions comparatives per a reforçar el segon terme de la comparació. Estudia més tranquil a la nit que no pas durant el dia.

2 adv. [LC] no pas Usat per a introduir una proposició el·líptica construïda sense verb en què hom nega parcialment el contingut de l’enunciat precedent. —Ell surt tots els dies. —No pas quan plou.

pascal

m. [FIM] [FIF] Unitat de pressió i tensió, del sistema internacional, equivalent a la pressió uniforme que exerceix sobre una superfície plana d’1 metre quadrat una força total d’1 newton (símbol, Pa).

pascor

m. [LC] [RE] Temps de Pasqua, de primavera.

pasdoble

m. [MU] [JE] Ball de parella, de ritme binari, que té el seu origen en una marxa militar.

pasqua

1 f. [RE] [AN] Festa jueva en recordança de la sortida d’Egipte.

2 1 f. [LC] [RE] Festa cristiana que se celebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist.

2 2 f. [LC] [RE] Pentecosta 2.

2 3 [RE] [LC] pasqua de resurrecció [o pasqua florida, o primera pasqua] Pasqua 2 1.

2 4 [RE] [LC] pasqua granada [o segona pasqua] Pentecosta 2. Veurem la Sandra i en Pere dilluns de Pasqua Granada. Esperarem fins a la segona Pasqua.

3 f. pl. [LC] Festes que hi ha de Nadal fins a Reis.

4 f. [LC] fer Pasqua abans de Rams Esperar un fill abans de casar-se.

pasqual

adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la Pasqua. Festes pasquals.

pasquari

m. [HIH] PASQUER.

pasquer

m. [HIH] Dret que es pagava per a pasturar els ramats.

pasquera

f. [HIH] PASQUER.

pasqüeta

1 f. [BOS] BUIXOL.

2 f. [BOS] [AGA] MARGARIDOIA.

pasqüetes

f. pl. [LC] [RE] [AN] Festa catòlica que se celebra la capvuitada de Pasqua de Resurrecció.

pasquí

m. [LC] Escrit anònim que s’afixa en un lloc públic, amb expressions satíriques contra un govern, un personatge, etc.

pasquinada

f. [LC] Dita satírica que es fa pública.

passa

1 1 f. [LC] Pas, especialment en comptar-ne el nombre en una marxa.

1 2 [LC] a passes comptades loc. adv. D’una manera lenta i mesurada. Sempre va a passes comptades.

2 f. [FIM] [HIH] Mida corresponent a la llargària normal d’un pas humà, que és igual a 3 peus o a 4 pams, i equival a 0,7775 metres. Van apassar el camp, i van trobar que tenia 120 passes de llarg i 80 d’ample.

3 f. [LC] [MD] Malaltia epidèmica regnant en una localitat. Hi ha una passa de grip.

passable

adj. [LC] Que pot passar, que pot ésser acceptat.

passablement

adv. [LC] D’una manera passable.

passacamins

m. [LC] [BOS] Herba de la família de les poligonàcies, de tiges ajagudes, fulles oblongues o linears amb òcrees blanques i lluents, flors menudes blanquinoses o rosades, situades a l’axil·la de les fulles o de les òcrees noves, i fruit en aqueni amb tres cantells, que es fa als camins i en altres terrenys calcigats (Polygonum aviculare).

passacavall

m. [LC] [TRA] Transbordador de fons pla que serveix principalment per a passar cavalls d’una banda a l’altra del riu.

passacintes

m. [ED] Agulla grossa usada per a passar cordons, vetes, etc., per les beines.

passacorreu

m. [LC] [IMI] Fusta que tenen els sastres per a planxar.

passada

1 f. [LC] Passa llarga, aproximadament d’1 metre. Va travessar la calçada amb dues passades.

2 1 f. [LC] Acció de passar per un indret. No en fa poques, de passades, per davant de casa!

2 2 f. [LC] Anada que es fa passant per diferents indrets.

2 3 f. [LC] En les festes de poble, l’anada que fa pels carrers la cobla tocant marxes.

2 4 f. [LC] Cantada nocturna que el jovent, tradicionalment els nois, va a fer davant les cases on hi ha noies.

3 f. [LC] Fet de sotmetre alguna cosa a l’acció d’un instrument, d’una màquina, etc. Sembla que no t’hagis afaitat: fes-te una altra passada.

4 1 f. [LC] [IT] Llargària de trama o de fil que va de vora a vora en un teixit, en una xarxa.

4 2 f. [LC] [IT] Volta de punts d’una mitja. Va haver d’escórrer dues passades.

4 3 [IT] passada perduda Passada deixada de fer en l’ordre de passades.

4 4 f. [IT] Rengle horitzontal de quadrets del paper quadriculat emprat en teoria de teixits per a la representació gràfica dels lligats.

4 5 f. [IT] Element unitari de trama.

5 f. [LC] Sèrie de notes que fa d’una tirada un ocell en cantar. La merla és un ocell de passades llargues.

6 1 f. [LC] Plat que forma part dels que se serveixen en un àpat.

6 2 f. [LC] Acció de servir menjar, beguda, en el curs d’un àpat. Hi ha hagut dues passades de carn i dues de peix.

7 f. [LC] En certs jocs, sèrie de jugades que es fan entre donada i donada.

8 1 [LC] de passada loc. adv. a) Tot passant. Aniré al mercat i de passada m’arribaré al banc.

8 1 [LC] de passada loc. adv. b) Tot tractant d’altres coses. De passada, li retreia coses que ella havia dit.

8 1 [LC] de passada loc. adv. c) Sense detenir-s’hi gaire. No s’entén gaire: es nota que ho has fet de passada.

8 2 [LC] a totes passades [o de totes passades] loc. adv. Sigui com sigui, sense condicions.

passadís

[pl. -issos]

1 1 m. [LC] [AQ] Lloc per a passar llarg i estret.

1 2 m. [LC] [AQ] En una casa, peça de pas al llarg de diferents cambres, apartaments, etc.

2 m. [EI] Camí aeri que s’assigna als avions en les seves trajectòries regulars.

passador¹ -a

1 adj. [LC] Que pot passar, acceptar-se, tolerar-se. Les propostes dels delegats no són passadores.

2 adj. [LC] De bon passar. Per la vora del riu, el camí era més passador. Aquest pa serà més passador si el suques amb tomàquet.

passador² passadora

1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que passa alguna cosa d’un indret a un altre. Un passador de contraban.

1 2 m. i f. [IT] [PR] Operari especialitzat a passar els fils d’ordit pels lliços d’un teler, o pels mallons d’una jacquard, i per la pua.

2 m. [LC] [IMI] [IMF] Mecanisme de tancar consistent en una barreta de ferro cilíndrica o plana que corre per dins de dues anelles o un cilindre fixats a la fulla de la porta i s’introdueix en un tancador fixat al bastiment.

3 1 m. [LC] PASSACINTES.

3 2 m. [LC] Broc cilíndric que serveix per a formar les malles en fer xarxa.

4 m. [LC] [IMI] Garbell 1.

5 1 m. [LC] Estri per on es passa quelcom per a subjectar-ho.

5 2 m. [LC] [ED] Agulla o pinça de conquilla, metall, esmalt o pedreria que hom utilitza per a subjectar el cabell o com a adorn del cap.

passadora

1 f. [LC] [IMI] Garbell 1.

2 f. [LC] [IT] Estri per a passar els fils d’ordit pels lliços i per la pua.

3 f. [LC] PASSERA.

passadorament

adv. [LC] D’una manera passadora.

passafaves

m. [LC] [AGA] Garbell de forats molt amples.

passaforadí

1 m. [ZOO] Reietó 2.

2 m. [ZOO] BRUEL².

passamà

1 m. [LC] [IT] Teixit en forma de cinta que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles, etc., i en general les vores d’un objecte qualsevol.

2 1 m. [LC] [AQ] Peça llarga i llisa que es col·loca en una barana en la part on es posa la mà per a emparar-se.

2 2 m. [LC] Corda o llistó de fusta posat en qualsevol lloc fent la funció d’una barana.

3 m. [EI] Barra de secció rectangular o quadrada.

passamanar

v. tr. [LC] Guarnir amb passamaneria.

passamaner passamanera

m. i f. [IMI] [PR] Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de mida petita.