metge1
f. [MD] [PR] [LC] Metgessa 1.
metge2 metgessa
1 1 m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar.
1 2 m. i f. [LC] PER EXT. El temps és el millor metge.
1 3 [MD] metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit.
1 4 [DR] [MD] [PR] metge forense Metge adscrit a un jutjat.
1 5 [LC] metge intern Metge que fa feina en un hospital i hi resideix d’una manera més o menys fixa.
2 f. [LC] EN REC. Muller del metge.
3 1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels ofídids, de cos comprimit i molt allargat, de 20 a 30 centímetres de llargada, sense escates sobre el cap, amb les aletes ventrals jugulars reduïdes a dos filaments desiguals i les aletes dorsal i anal amb el marge negre (Ophidion barbatum).
3 2 [ZOP] metge vermell Peix de la família dels ofídids, semblant al metge, amb escates sobre el cap, filaments de les aletes ventrals d’igual llargada i les aletes dorsal i anal vermelles (Parophidion vassali).
metgia
f. [LC] [MD] REMEI.
meticulós -osa
adj. [LC] Excessivament curós de petits detalls, de minúcies.
meticulosament
adv. [LC] D’una manera meticulosa.
meticulositat
f. [LC] Qualitat de meticulós.
metil
m. [QU] Agrupament atòmic o radical univalent derivat del metà, de fórmula CH3–.
metilació
f. [QU] Reacció química mitjançant la qual s’introdueixen en una molècula grups CH3, els quals poden substituir l’àtom d’hidrogen dels agrupaments –OH, –NH o –SH.
metilamina
f. [QU] Amina primària, més bàsica que l’amoníac.
metilar
v. tr. [QU] Sotmetre (una substància) a metilació.
metilat -ada
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la molècula resultant de la substitució d’un dels seus àtoms o grups funcionals per un grup metil.
2 m. [QU] Alcoholat derivat de l’alcohol metílic.
metilcel·lulosa
f. [QU] Èter metílic de la cel·lulosa.
metilè
m. [QU] Agrupació atòmica o radical bivalent derivat del metà, de fórmula CH2=.
metilènic -a
adj. [QU] Que té la fórmula CH2= o metilè, s’aplica a un grup bivalent.
metílic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al metil, que conté l’agrupament metil.
metionina
f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial de caràcter sulfurós, precursor de la cisteïna.
metjar
v. tr. [LC] [MD] MEDICAR.
metjastre metjastra
m. i f. [LC] [MD] MEDICASTRE, MEDICASTRA.
mètode
1 1 m. [LC] [FS] Camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi. Ha prescrit un nou mètode de cura. Estudiar sense mètode. Fer les coses amb mètode. Mètode analític, sintètic. Mètode experimental. Un bon mètode de classificació.
1 2 m. [LC] [PE] Obra elemental per a iniciar-se en l’aprenentatge d’una disciplina, d’una tècnica, etc. Mètode de piano, de cant, de lectura, de càlcul, de dibuix, etc.
2 m. [FL] mètode integral Mètode de les escoles modernes de filologia i de lingüística estructural que pretenen d’estudiar un fenomen lingüístic dins el conjunt total del sistema en què aquest fenomen es produeix.
3 m. [AQ] mètode de repetició dels angles Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai.
4 m. [LC] [FIF] mètode de la doble pesada Mètode en què primer s’equilibra el cos a pesar amb una tara i després, tret el cos, s’equilibra la tara amb pesos coneguts.
metòdic -a
1 adj. [LC] [FS] [PE] Fet amb mètode. Un ensenyament metòdic.
2 adj. [LC] [FS] [PE] Que es conforma a un mètode. Un esperit metòdic. Una persona metòdica. Una vida metòdica.
metòdicament
adv. [LC] D’una manera metòdica, amb mètode.
metodisme
1 1 m. [LC] Procediment metòdic.
1 2 m. [LC] Devoció pels mètodes.
2 m. [LC] [RE] Doctrina dels metodistes.
metodista
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al metodisme.
2 m. i f. [LC] [RE] Membre d’una divisió de l’Església anglicana fundada pels germans Charles i John Wesley al segle XVIII.
metodització
f. [LC] Acció de metoditzar; l’efecte.
metoditzar
v. tr. [LC] Fer metòdic, regular amb mètode.
metodologia
1 f. [LC] [FS] Estudi del mètode.
2 1 f. [LC] Conjunt dels mètodes d’una disciplina.
2 2 f. [LC] Mètode 1 1.
metodològic -a
adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la metodologia.
metol
m. [CO] Substància pulverulenta usada com a revelador en fotografia.
metonímia
f. [FL] [LC] [FLL] Figura retòrica que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació necessària, com ara l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa.
metonímic -a
1 adj. [FL] [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la metonímia.
2 adj. [FL] [FLL] Que conté una metonímia.
metonomàsia
f. [FL] Canvi de nom, especialment d’un nom de persona, en traduir-lo a una llengua estrangera.
mètopa
f. [AR] Espai entre dos tríglifs en el fris dòric.
metòpic -a
adj. [ZOA] [MD] Frontal 1 1.
metopisme
m. [ZOA] [MD] Estat del crani que presenta una sutura frontal o metòpica persistent.
metoposcòpia
f. [PS] Art de descobrir el caràcter per les línies del rostre.
metoposcòpic -a
adj. [PS] Relatiu o pertanyent a la metoposcòpia.
metoxi-
[QU] Forma prefixada del mot metoxil, que indica la presència del grup metoxil en un compost orgànic. Ex.: metoxibenzè.
metoxil
m. [QU] Agrupament atòmic o radical de fórmula CH3O–, derivat de l’alcohol metílic.
metr-
[LC] [MD] V. METRO-2.
metralla
1 f. [LC] [DE] Trossos menuts de metall amb què es carregava una peça d’artilleria o un projectil.
2 f. [DE] [LC] Conjunt de bocins en què es parteixen diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
3 f. [DE] [LC] Conjunt de projectils disparats amb arma automàtica.
metrallador -a
1 adj. [DE] [LC] Que metralla. Fusell metrallador.
2 f. [DE] [LC] Arma llarga de foc, automàtica, muntada sobre un suport, que pot disparar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
metrallament
m. [LC] [DE] Acció de metrallar; l’efecte.
metrallar
v. tr. [DE] [LC] Sotmetre (un objectiu) als efectes de la metralla.
metraller metrallera
m. i f. [DE] Persona que maneja una metralladora.
metralleta
f. [DE] [LC] Arma de foc automàtica i portàtil que pot disparar a ràfegues o a trets aïllats.
metratge
1 m. [LC] [JE] [CO] Llargària expressada en metres. El metratge d’un film.
2 m. [LC] Llargària expressada en una altra unitat.
metre1
1 1 m. [FLL] En mètrica grega i llatina, unitat bàsica, peu o dipòdia, de cada vers.
1 2 m. [FLL] Nombre i disposició dels peus de què es compon un vers. El trímetre iàmbic té tres metres iàmbics.
1 3 m. [FLL] En mètrica accentual, nombre i disposició de les síl·labes de cada vers. En la seva poesia, Carner emprà molts metres diferents.
2 1 m. [LC] [FIM] [FIF] Unitat de longitud del sistema internacional, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons, i equivalent, originàriament, a la deu milionèsima part del quadrant del meridià terrestre (símbol, m).
2 2 [LC] [FIM] [FIF] metre cúbic Unitat de volum del sistema internacional equivalent al volum d’un cub d’1 metre de costat (símbol, m3).
2 3 [LC] [FIM] [FIF] metre quadrat [o metre superficial] Unitat de superfície del sistema internacional, equivalent a l’àrea d’un quadrat d’1 metre de costat (símbol, m2).
3 m. [FIM] [LC] Cinta mètrica, instrument, vara, etc., que té un metre o més de llargària, porta marcada la divisió en decímetres, centímetres i mil·límetres i serveix per a amidar longituds.
-metre
[LC] Forma sufixada del mot gr. métron, ‘mesura’. Ex.: taquímetre, audiòmetre, taxímetre.
-metria
[LC] Forma sufixada del gr. -metría, derivat del mot métron, ‘mesura’. Ex.: corometria, criometria.
mètric -a
1 1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al mesurament dels versos.
1 2 f. [FLL] Tècnica de la versificació.
2 1 adj. [LC] [FIM] [MT] Relatiu o pertanyent al mesurament físic.
2 2 adj. [LC] [FIM] [MT] Que implica mesurament.
2 3 adj. [LC] [FIM] [MT] Relatiu al metre. Sistema mètric.
3 1 adj. [MT] En què hi ha definida una noció de distància, s’aplica a un conjunt o espai.
3 2 f. [MT] [FIF] [FIA] Distància 1.
mètricament
adv. [LC] [FLL] Amb subjecció a les regles del metre.
metritis
f. [MD] Inflamació de l’úter.
metro
m. [LC] [OP] [TRG] Ferrocarril urbà de recorregut generalment subterrani per al transport ràpid de viatgers. Les noves estacions del metro.
metro-1
[LC] Forma prefixada del mot gr. métron, ‘mesura’. Ex.: metrònom.
metro-2 [o metr-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. métra, ‘úter’. Ex.: metrorràgia, metrorrea, metroscòpia, metrotomia, metràlgia.
metrologia
f. [LC] [FIM] Ciència que estudia els sistemes de pesos, mides i mesures.
metròman metròmana
m. i f. [LC] Persona que té la mania de fer versos.
metromania
f. [LC] Mania de fer versos.
metrònom
m. [MU] [LC] Aparell que serveix per a marcar les divisions del temps en unitats variables d’una composició musical.
-metrop
[LC] Forma sufixada de -metre, ‘mesura’, i -op, ‘visió’. Ex.: hipermetrop.
metropatia
f. [MD] Malaltia de l’úter.
metròpoli
f. [LC] METRÒPOLIS.
metròpolis
1 f. [LC] [RE] Ciutat principal d’una contrada, d’un estat.
2 f. [RE] Seu arquebisbal d’una província eclesiàstica.
3 f. [LC] [HIH] Nació respecte a les seves colònies.
metropolità -ana
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la metròpolis.
2 m. [TRG] [OP] [LC] METRO.
3 1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al metropolità.
3 2 m. [RE] [PR] Arquebisbe que presideix una província eclesiàstica.
metxa
1 1 f. [LC] [IQ] Corda preparada químicament per a cremar d’una manera uniforme a una velocitat determinada.
1 2 f. [LC] [DE] [IQ] Tub de cotó, de paper, etc., amb ànima de pólvora o d’alguna altra substància, que serveix per a provocar l’explosió d’una càrrega explosiva.
1 3 f. [LC] Feix de desfiles.
1 4 f. [LC] [IT] Feix de fibres tèxtils abans de tòrcer per convertir-lo en fil.
2 1 f. [EI] [IMF] Extrem d’una peça allargada, com ara un travesser, un monjo, un mainell, etc., de menys secció que la resta de la peça, que s’introdueix en el forat, el buit o el trau d’una altra.
2 2 f. [TRA] Part de l’arbre de la nau que queda dins el forat que hi ha a la paramola.
metxer -a
1 adj. [LC] [IT] Que fa metxa, que opera amb metxa.
2 m. i f. [IT] [PR] Operari que treballa en una màquina metxera.
3 f. [IT] Màquina emprada en el procés de filatura per a obtenir la metxa.
metzgerials
1 f. pl. [BOI] Ordre de briòfits de la classe de les hepàtiques, de gametòfit tal·lós i poc diferenciat, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Metzgeria i Pellia.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
metzina
1 f. [LC] [MD] Substància que, introduïda en l’organisme animal, dona la mort o produeix un efecte morbós.
2 1 f. pl. [LC] [BOS] [AGA] MÈLIA.
2 2 [BOS] metzines de pometa Arbust de la família de les solanàcies, baix i espinós, de fulles pinnatipartides amb els segments lobulats, flors de corol·la pentagonal, purpúries, blaves o blanques, en cimes pauciflores, i fruit en baia esfèrica, lluent, groga o bruna, originari del sud d’Àfrica i naturalitzat en alguns indrets propers a la costa (Solanum linnaeanum).
metziner1
m. [BOS] METZINES DE POMETA.
metziner2 -a
adj. i m. i f. [LC] EMMETZINADOR.
metzinós -osa
adj. [LC] [MD] Que conté metzina.
meu1
m. [LC] [BOS] [MD] Herba de la família de les umbel·líferes, d’olor penetrant, amb les fulles molt finament dividides, la majoria basals, les flors blanques en umbel·la de radis desiguals i fruit oblong, que es fa a les pastures acidòfiles d’alta muntanya i és emprada en medicina popular i en veterinària (Meum athamanticum).
meu2
m. [LC] [AGR] MIOL.
meu3 meva [o meua]
1 1 adj. [LC] De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa.
1 2 adj. [LC] Precedit d’una preposició que indica situació en l’espai o en el temps respecte d’alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu.
2 f. [LC] la meva La voluntat, l’interès, l’opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la meva. M’estimo més anar a la meva. No em van deixar dir-hi la meva.
meuca
f. [LC] PROSTITUTA.
mexicà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Mèxic.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Mèxic o als seus habitants.
mezzosoprano
[it.]
1 f. [MU] Veu femenina de registre intermedi entre el de soprano i el de contralt.
2 f. [MU] [PR] Cantant que té veu de mezzosoprano.
mi1
[pl. mis]
m. [MU] [LC] Tercera nota de l’escala musical diatònica.
mi2
[pl. mis]
f. [LC] [RE] Dotzena lletra de l’alfabet grec (µ, Μ).
mi3
pron. [LC] Forma corresponent al pronom de primera persona jo quan forma part d’un grup preposicional. Parlaven de mi. M’ho ha dit a mi. Anaven amb mi. Què maquineu contra mi?
mi-
[LC] [MD] V. MIO-.
mia
adj. [LC] En el llenguatge poètic, meva. Ànima mia.
miàlgia
1 f. [MD] Dolor en els músculs.
2 f. [MD] Reumatisme muscular.
miasi
f. [MD] Malaltia deguda a la presència de les larves de les mosques.
miasma
m. [MD] [LC] Efluvi nociu que era considerat com la causa de les malalties infeccioses i epidèmiques.
miasmàtic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent als miasmes.
miastènia
f. [MD] Astènia muscular.
mic-
[LC] V. MICO-.
mica1
1 1 f. [GLM] [LC] Mineral del grup de les miques.
1 2 [GLM] mica blanca a) Moscovita 2.
1 2 [GLM] mica blanca b) PARAGONITA.
1 3 [GLM] mica negra BIOTITA.
2 f. [GLM] Mineral que té la lluïssor nacrada i l’aspecte micaci característics dels fil·losilicats del grup de les miques.
mica2
1 f. [LC] Petita porció d’una cosa. Una mica de pa. Aprofitar les miques.
2 [LC] de mica en mica loc. adv. GRADUALMENT.
3 [LC] fer miques una cosa Trencar-la, reduir-la, a miques.
4 [LC] una mica Que ultrapassa lleugerament la mesura desitjable o habitual. És una mica salat.
5 adv. [LC] GENS. No era mica agradable.
6 [LC] gens ni mica V. GENS.
micaci -àcia
1 adj. [GLG] Que conté mica.
2 adj. [GLG] Que s’assembla a la mica.
micaco
m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit del nesprer del Japó.
micado
m. [LC] [HIH] [PR] Títol de l’emperador del Japó.
micaesquist
m. [GL] Roca metamòrfica constituïda essencialment per quars i mica, granular i de bona foliació.
micaquer
m. [BOS] [AGA] NESPRER DEL JAPÓ.
micció
f. [ZOA] [MD] [LC] Acció d’orinar.
miceli
1 m. [BO] [BI] Conjunt d’hifes que constitueixen el tal·lus o aparell vegetatiu dels fongs.
2 m. [BO] Aparell vegetatiu filamentós i ramificat d’alguns bacteris actinomicetals.
micelià -ana
1 adj. [BO] Relatiu al miceli.
2 adj. [BO] Format per un miceli.
micelioide
adj. [BO] Semblant a un miceli.
micena
1 f. [BOB] Bolet del gènere Mycena, de l’ordre de les tricolomatals, en general de mida petita, de barret conicocampanulat i peu llarg i esvelt.
2 [BOB] micena de les pinyes Micena de barret cònic i coloració rosada, que viu sobre les pinyes (Mycena seynesii).
3 [BOB] micena neta Micena de barret rosat o blavós i típica olor de patata crua (Mycena pura).
micènic -a
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de l’antiga Micenes.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Micenes o als seus habitants.
micetologia
f. [BO] MICOLOGIA.
mico
1 m. [LC] [ZOM] Simi de cua llarga.
2 [LC] fer el mico Fer ximpleries.
3 [LC] mico filós Persona desnerida, d’aspecte ridícul.
mico- [o mic-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. mýkes, ‘fong’, ‘bolet’. Ex.: micologia, micogènia, micòfag, micosi.
micobacteri
m. [BI] Bacteri aerobi del gènere Mycobacterium, que forma un miceli rudimentari o formes bacil·lars, immòbil, grampositiu, encara que es colora amb dificultat, i presenta acidoresistència.
micobiont
m. [BO] Component fúngic d’un liquen.
micocecidi
m. [BO] [ZOA] [AGA] [AGF] Cecidi produït per fongs.
micoderma
1 m. [BI] Pel·lícula orgànica complexa que conté els bacteris causants de la fermentació acètica (Mycoderma aceti) i altres organismes.
2 m. [BI] MARES DEL VINAGRE.
micòfag -a
1 adj. [EG] Que s’alimenta de fongs.
2 m. [EG] [BOB] Organisme micòfag.
micofàgia
f. [LC] [EG] Qualitat de micòfag.
micofília
f. [LC] Afecció als bolets.
micòleg micòloga
m. i f. [PR] [BO] [LC] Persona versada en micologia.
micologia
f. [BO] Part de la biologia que estudia els fongs.
micològic -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a la micologia.
micoplasma
m. [BI] Bacteri sense paret cel·lular, extraordinàriament pleomòrfic, que pot presentar-se de forma ultramicroscòpica o com a miceli ramificat.
micorriza
f. [BO] [EG] Agrupació simbiòtica d’una arrel i un fong.
micorrizació
f. [BO] [EG] [AGF] [AGA] Acció de micorrizar; l’efecte.
micorrizar
1 v. intr. [BO] [EG] Una arrel i un fong, formar una micorriza.
2 tr. [BO] [AGF] [AGA] Provocar la formació d’una micorriza (entre una arrel i un fong).
micorrízic -a
adj. [BO] [EG] Relatiu o pertanyent a les micorrizes.
micorrizogen -ògena
adj. [BO] [EG] Capaç de formar una micorriza.
micosi
f. [MD] [BO] [AGF] [AGA] Afecció causada per fongs.
micòtic -a
adj. [MD] [BO] [AGA] [AGF] Relatiu a la micosi.
micotoxina
f. [BO] Toxina produïda per un fong, activa sobre l’home o els animals.
micr-
[LC] V. MICRO-.
micra
f. [LC] [FIM] Unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d’un metre (símbol, µm).
micrita
1 f. [GL] Matriu calcítica de les roques calcàries de textura subcristal·lina molt fina, de mida entre 1 i 4 micròmetres.
2 f. [GL] Roca carbonàtica de gra molt fi, constituïda quasi exclusivament de micrita.
micrític -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la micrita.
2 adj. [GL] Que conté micrita.
micró
m. [FIM] [LC] [BI] OBS. MICRA.
micro- [o micr-]
[LC] [FIM] Forma prefixada del mot gr. mikrós, ‘petit’, utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d’una unitat equivalent a la milionèsima part d’aquesta unitat (símbol, µ). Ex.: microbi, micròspora, microsporangi, microftàlmia, microfotografia, micrococ, micromicet, micròpsia; microfarad, microgram.
microaeròfil -a
adj. [BI] Que per a créixer necessita tensions parcials d’oxigen inferiors a les normals, s’aplica a alguns microorganismes aerobis.
microanàlisi
f. [BI] [QU] Conjunt dels mètodes i de les tècniques de l’anàlisi química adequats per a mostres de substància de l’ordre del mil·ligram.
microbalança
f. [QU] Balança analítica adaptada a la pesada de mostres per a la microanàlisi, amb una sensibilitat de l’ordre de la dècima de mil·ligram.
microbi
1 m. [LC] [BI] [MD] Organisme microscòpic.
2 m. [LC] [BI] [MD] Bacteri, especialment patogen.
microbià -ana
adj. [LC] [BI] [MD] Relatiu o pertanyent als microbis.
microbicida
1 adj. [MD] [LC] Que destrueix els microbis o bacteris.
2 m. [LC] Agent microbicida.
microbiòleg microbiòloga
m. i f. [PR] Persona versada en microbiologia.
microbiologia
f. [BI] Branca de la biologia que estudia els microorganismes.
microbiota
f. [BI] [MD] Flora 2. Microbiota intestinal.
microbisme
m. [AGR] [MD] Conjunt de microorganismes d’un medi.
microbús
m. [TRG] [LC] Autobús de dimensions reduïdes.
microcèfal -a
adj. i m. i f. [ZOA] Que presenta microcefàlia.
microcefàlia
f. [ZOA] [MD] Petitesa del crani.
microcefalisme
m. [ZOA] [MD] MICROCEFÀLIA.
microcircuit
m. [EL] Circuit electrònic disposat en forma d’element compacte miniaturitzat, destinat a ésser col·locat especialment als circuits impresos.
microclima
m. [ME] [EG] Conjunt de condicions climàtiques d’un espai homogeni, reduït i aïllat del seu medi envoltant, definides o bé per factors naturals o bé per la combinació d’aquests amb el resultat de la intervenció de l’home en aquest espai.
microclina
f. [GLM] Mineral del grup dels feldespats alcalins, de fórmula KAlSi3O8, que cristal·litza en el sistema triclínic, és component de moltes roques ígnies i metamòrfiques i és considerat pedra fina en alguna de les seves varietats.
microclínic -a
1 adj. [GLG] Relatiu o pertanyent a la microclina.
2 adj. [GLG] Que conté microclina.
microcorifis
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes apterigots que comprèn els peixets de coure.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
microcòsmic -a
adj. [LC] [FS] [AN] [EG] Relatiu o pertanyent al microcosmos.
microcosmos
1 1 m. [LC] [FS] Petit món.
1 2 m. [LC] [FS] L’home considerat com un món en petit, en tant que es correspondria amb un tot, l’Univers.
2 m. [EG] Dispositiu experimental que manté un sistema ecològic d’extensió limitada dintre un recinte controlat.
microcristal·lí -ina
adj. [GLG] Que té una estructura cristal·lina en què els grans són apreciables amb l’ajut d’una lupa o d’un microscopi òptic.
microeconomia
f. [ECT] Estudi de les accions i les reaccions racionals de consumidors i empreses productores i les magnituds lligades a aquest comportament, sobretot del sistema de preus i dels factors productius.
microeconòmic -a
adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a la microeconomia.
microelectrònica
f. [EL] [IN] Branca de l’electrònica que tracta del disseny, de la producció i de l’aplicació dels dispositius electrònics de petites dimensions.
microestat
m. [FIF] En fís., estat microscòpic.
microestructura
f. [EI] [ML] Estructura metàl·lica que hom observa per micrografia.
micròfag -a
adj. [EG] Que es nodreix d’organismes de mida molt petita en relació amb la pròpia.
microfàgia
f. [EG] Qualitat de micròfag.
microfibra
f. [IMI] Fibra tèxtil sintètica molt fina, de diàmetre igual o inferior a 11,5 micres.
microfilament
m. [BI] Filament de natura proteica, d’entre 5 i 8 nanòmetres de gruix, present al citoplasma de les cèl·lules eucariotes, en feixos o escampats, que forma part del citoesquelet de les cèl·lules.
microfilm
m. [BB] [CO] [LC] Film que conté una sèrie de fotogrames de publicacions, documents, etc., a una escala molt reduïda.
microfilmació
f. [BB] Operació de microfilmar.
microfilmador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que microfilma.
2 f. [LC] Màquina microfilmadora.
microfilmar
v. tr. [BB] Reproduir (documents) en microfilm.
microfísic -a
1 adj. [LC] [FIN] [FIF] Relatiu o pertanyent a la microfísica.
2 f. [FIN] [FIF] Part de la física que s’ocupa dels fenòmens de caràcter atòmic o subatòmic.
microfitxa
f. [BB] Pel·lícula en forma de fitxa que conté fotogrames molt reduïts de documents, escrits, etc.
micròfon
m. [LC] [EE] [EL] Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics, el qual amplifica i reconverteix en so.
microfonia
f. [MD] Feblesa de la veu.
microfònic -a
adj. [LC] [CO] Relatiu o pertanyent al micròfon.
microforaminífers
1 m. pl. [GLP] Grup sense valor taxonòmic format pels foraminífers planctònics o bentònics de dimensions mil·limètriques i de complexitat estructural limitada, molt usats en bioestratigrafia.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
microforma
f. [BB] Reproducció reduïda d’un document, la lectura de la qual requereix un aparell lector.
microfotografia
f. [ML] Imatge fotogràfica de dimensions molt petites, obtinguda per reducció òptica d’objectes de dimensions normals.
microfotòmetre
m. [QU] Aparell emprat per a mesurar la densitat òptica d’una placa fotogràfica.
microftàlmia
f. [MD] Petitesa anormal dels ulls.
micrògraf micrògrafa
m. i f. [FIF] [PR] Persona que es dedica a la micrografia.
micrografia
1 f. [FIF] [QU] Descripció d’objectes microscòpics.
2 1 f. [ML] [QU] Tècnica d’observació de superfícies metàl·liques mitjançant un microscopi metal·logràfic.
2 2 f. [ML] [QU] Imatge obtinguda amb aquesta tècnica.
microgràfic -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la micrografia.
micrograma
m. [BB] Unitat mínima d’una microforma.
microinformàtica
f. [IN] Part de la informàtica relacionada amb el disseny, la producció, la utilització i les conseqüències dels microordinadors.
microinstrucció
f. [IN] Instrucció elemental que pot executar una unitat microprogramada.
microlingüística
f. [FL] Lingüística estructural estricta.
micròlit
m. [GL] Cristall microscòpic de moltes roques volcàniques de forma generalment allargada o tabular.
microlita
f. [GLM] Mineral, òxid de tàntal i elements alcalins, calcoalcalins i de les terres rares, de fórmula (Ca,Na,REE,Pb,U)2Ta2O6(OH,F), que cristal·litza en el sistema cúbic i és mena de tàntal i de terres rares.
microlític -a
adj. [GL] Que conté micròlits en abundància.
micròmetre
1 m. [BI] [FIM] MICRA.
2 1 m. [FIM] [LC] [BI] Aparell per a mesurar distàncies molt petites, com les de les imatges donades per un telescopi o per un microscopi.
2 2 [FIF] micròmetre ocular Disc transparent amb una escala gravada que es col·loca en el focus de la lent ocular d’un microscopi de tal manera que la seva imatge se superposi a la de l’objecte observat.
micrometria
f. [FIM] [LC] Tècnica de mesurar amb el micròmetre.
micromètric -a
adj. [FIM] [LC] Relatiu o pertanyent al micròmetre, a la micrometria. Mesurament micromètric.
micromòdul
m. [EL] Mòdul electrònic de petites dimensions format per elements miniaturitzats emprat en equips complexos automàtics, de regulació, etc.
micronesi -èsia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Micronèsia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Micronèsia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Grup de llengües austronèsiques parlades a la Micronèsia.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al micronesi.
micronització
f. [EI] Operació de reduir una substància sòlida a pólvores molt fines.
microona
f. [TC] [FIF] [EL] Ona electromagnètica de longitud compresa entre 0,01 centímetres i 10 centímetres aproximadament.
microones
m. [LC] FORN DE MICROONES.
microordinador
m. [IN] Ordinador autònom, petit i de baix cost, per a realitzar-hi aplicacions a la mida d’usuaris independents.
microorganisme
m. [BI] [LC] Organisme que no pot ésser observat si no és amb l’ajut d’un microscopi.
micropaleontologia
f. [GLP] Branca de la paleontologia que estudia els fòssils petits o microfòssils per a la identificació i l’estudi dels quals és necessari el microscopi.
micropia
f. [MD] Fenomen subjectiu pel qual qui el pateix veu els objectes més petits que no són en realitat.
micròpil
m. [BO] En bot., canalicle a través dels teguments a l’àpex del primordi seminal.
microplasmodesma
m. [BO] Petit canal citoplasmàtic que comunica les cèl·lules contigües d’algunes cianofícies i d’alguns fongs.
microprocessador
m. [EL] [IN] Circuit integrat complex capaç de processar dades, emprat com a unitat central d’un microordinador, com a element bàsic en diversos circuits electrònics digitals d’automatització, etc.
microprograma
m. [IN] En inform., seqüència de microinstruccions executada per una unitat de control.
microprogramat -ada
adj. [IN] Dotat de microprograma. Unitat microprogramada.
micròpsia
f. [MD] MICROPIA.
microquímic -a
1 adj. [QU] [LC] Relatiu o pertanyent a la microquímica.
2 f. [QU] Branca de la química experimental en què les reaccions es realitzen a escala molt petita o a la platina del microscopi.
microruptor
m. [EE] Petit interruptor accionat mecànicament, molt sensible i de cursa molt petita.
microsclera
f. [ZOA] Espícula petita d’una esponja.
microscopi
1 m. [LC] [FIF] [EL] Aparell consistent en una lent o sistema de lents, que dona imatges amplificades dels objectes petits.
2 [FIF] [EL] microscopi acústic Microscopi que visualitza un objecte de petites dimensions en detectar les variacions que una ona ultrasonora experimenta en interaccionar-hi.
3 [FIF] [EL] microscopi de rastreig Microscopi electrònic en què la imatge és formada per un raig de llum o d’electrons que escombra sistemàticament el sistema observat.
4 [FIF] [EL] microscopi electrònic Microscopi que utilitza les propietats ondulatòries dels electrons per a observar detalls de grandària inferior a la longitud d’ona de la llum.
microscòpia
1 f. [BI] [FIF] Examen dels objectes per mitjà del microscopi.
2 f. [BI] [GL] [FIF] Conjunt de mètodes emprats en la investigació per mitjà del microscopi.
microscòpic -a
1 1 adj. [LC] [FIF] [GL] Relatiu o pertanyent al microscopi.
1 2 adj. [FIF] Fet per mitjà del microscopi. Observacions microscòpiques. Anàlisi microscòpica.
2 1 adj. [LC] [FIF] [GL] Que és observable només amb l’ajut d’aparells d’augment. Cristalls microscòpics.
2 2 adj. [FIF] Que és determinat a partir de la descripció completa de tots els àtoms o les molècules que componen un sistema.
2 3 adj. [LC] Extraordinàriament petit.
microsisme
m. [GL] Terratrèmol de baixa intensitat.
microsociologia
f. [SO] Part de la sociologia que investiga comunitats petites, clans, pobles o grups socials, com ara un barri, una família, etc.
microsolc
1 m. [FIF] [MU] Solc d’un disc fonogràfic, més estret que el dels discos primitius.
2 m. [FIF] [MU] Disc gravat amb microsolc.
microsoma
m. [BI] Orgànul citoplasmàtic procedent de la fragmentació del reticle endoplasmàtic en sotmetre les cèl·lules a ultracentrifugació, que ateny de 0,3 a 0,4 micròmetres.
microsonda
f. [GL] Aparell que permet fer una anàlisi química elemental no destructiva a partir d’una superfície mineral mitjançant un bombardeig d’electrons que produeix una emissió de raigs X característics, els quals són analitzats en un comptador que forneix una avaluació quantitativa i qualitativa de la composició química de la mostra.
micròspora
f. [BO] Espora relativament petita formada en els microsporangis, que en germinar origina un gametòfit masculí.
microsporangi
m. [BO] Esporangi que produeix micròspores.
microsporofil·le
m. [BO] Fulla, poc o molt modificada, portadora de microsporangis.
micròstom -a
adj. [ZOA] Que té la boca petita.
microtelèfon
m. [TC] Part d’un telèfon, radiotelèfon, etc., on són allotjats el micròfon i l’auricular.
microtò
m. [MU] Interval inferior a un semitò.
micròtom
m. [BI] Instrument que serveix per a tallar seccions de teixit orgànic o de material inorgànic destinades a ésser observades en el microscopi.
microtomia
f. [BI] Tècnica de fer talls o seccions molt prims.
microtúbul
m. [BI] Formació citoplasmàtica cilíndrica, no ramificada, que es troba en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes, d’un diàmetre extern d’uns 24 nanòmetres i intern de 10 nanòmetres, constituïda per filaments de tubulina disposats helicoidalment, que forma part del citoesquelet de les cèl·lules.
microvil·li
m. [BI] Conjunt d’evaginacions, en forma de dit, de la membrana cel·lular d’algunes cèl·lules.
micturició
f. [ZOA] [MD] MICCIÓ.
mida
1 1 f. [LC] [FIF] Mesura, especialment lineal. Les mides d’una post.
1 2 [LC] prendre mides Determinar la mida d’alguna cosa.
2 1 f. [LC] [FIM] Unitat de mesurament, amb exclusió de les de capacitat i pes. Mides de longitud.
2 2 f. [LC] [FIM] Regle, cinta, etc., de llargària coneguda, que serveix per a amidar una longitud. Una mida de mig metre.
3 1 f. [LC] Dimensió 2 1. Arribar a la mida justa. Quina mida han de tenir els llistons?
3 2 [LC] a mida loc. adv. Amb les dimensions ajustades a l’ús a què està destinat. Mobles fets a mida. Mobles a mida. Fer-se fer un vestit a mida. Tallar les peces a mida.
3 3 [LC] fora de mida loc. adv. SENSE MIDA.
3 4 [LC] passar de mida Ésser excessiu, ultrapassar els límits de la paciència, de la tolerància, etc.
3 5 [LC] sense mida [o fora mida] loc. adv. En gran quantitat o proporció, moltíssim.
midar
v. tr. [LC] AMIDAR.
midó
1 m. [LC] [QU] [BI] Mescla d’amilopectina i amilosa que abunda en les plantes, especialment en les llavors, on és el component principal de les reserves de glícids, emprada en alimentació i farmàcia i per a donar aprest als teixits. Midó d’arròs.
2 [BO] midó de florídies Polisacàrid de reserva que predomina entre els rodòfits.
midoner midonera
m. i f. [LC] [IQ] [PR] Persona que fabrica midó.
midraix
m. [RE] Comentari rabínic d’un text bíblic, de l’època antiga o medieval, que té per finalitat explicitar diversos punts jurídics o desenvolupar un ensenyament moral per mitjà de diversos gèneres literaris com ara relats, paràboles o llegendes.
miel-
[LC] [MD] V. MIELO-.
mièlic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la medul·la espinal o òssia.
mielina
f. [ZOA] [QU] [BI] Substància greixosa, blana, que forma la beina de les fibres nervioses mielíniques.
mielínic -a
adj. [BI] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la mielina o que és de la seva natura.
mielinització
f. [ZOA] MIELOGÈNESI.
mielític -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la mielitis.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de mielitis.
mielitis
f. [MD] Inflamació de la medul·la espinal.
mielo- [o miel-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. myelós, ‘moll’, ‘medul·la’. Ex.: mielofibrosi, mielosi.
mielofibrosi
f. [MD] Fibrosi generalitzada del moll de l’os.
mielogènesi
f. [ZOA] Formació o adquisició de mielina.
mieloide
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la medul·la espinal o òssia.
mieloma
m. [MD] Tumor format per cèl·lules pròpies del moll de l’os.
mielopatia
f. [MD] Malaltia de la medul·la espinal.
mieta
m. i f. [LC] Persona que és poqueta cosa.
mig1
[pl. migs o mitjos]
1 m. [LC] Meitat 1. Tres i un mig. Cinc mitjos.
2 1 m. [LC] Part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig.
2 2 [LC] treure del mig Apartar, allunyar, algú o alguna cosa que destorba.
3 [LC] de mig a mig loc. adv. COMPLETAMENT. Em vaig equivocar de mig a mig.
4 m. [LC] a mig! Fort, massa poc!
5 m. [LC] en mig de loc. prep. ENMIG DE.
6 m. i f. [SP] MIGCAMPISTA.
mig2
1 adv. [LC] No del tot, no enterament, gairebé. Una ampolla mig plena. Un tros de carn mig cuit mig cru. Anava mig nu. Estava mig mort.
2 adv. [LC] [usat principalment davant inf.] Mig entendre, mig alçar-se, mig badar-se, mig obrir, mig omplir.
mig3 mitja
1 1 adj. [LC] Que forma la meitat d’un tot. Mig quilòmetre, mitja llegua. Mig any, mig mes. Mitja hora, mig quart. Mitja dotzena. Mig miler. Mig full de paper. Mig got de vi. Mitja sola. Un quilòmetre i mig. Dos anys i mig. Una hora i mitja.
1 2 adj. [LC] [inv.] En masculí i davant d’un nom de ciutat, de nació, etc., no precedit d’article, que correspon a bona part del que denota aquest nom. Mig Atenes se n’assabentà. Neva a mig Europa. Fa molts viatges: ha corregut mig Amèrica.
1 3 adj. [LC] PER EXT. A lladre, lladre i mig.
2 [LC] a mig loc. prep. A la meitat de. A mig camí de l’escola. Berenarem a mitja tarda. Van arribar a mig desembre.
3 1 adj. [LC] INCOMPLET. Un mig savi. Pretenia justificar-se amb mitges excuses.
3 2 [LC] a mitges loc. adv. a) Tant a l’un com a l’altre. En els guanys, van a mitges.
3 2 [LC] a mitges loc. adv. b) No del tot. Savi a mitges.
3 3 [LC] mig mig loc. adv. No del tot. -Ja estàs ben bo? -Mig mig.
migcampista
m. i f. [LC] En alguns esports de pilota, jugador que actua preferentment en la zona compresa entre la línia de defensa i la línia davantera i que té funcions defensives i ofensives alhora.
migdia
1 1 m. [LC] Mig del dia, hora en què el Sol passa pel meridià. Encara no ha tocat migdia.
1 2 m. [LC] Part del dia compresa entre el matí i la tarda. A casa dinem a la una del migdia.
2 1 m. [LC] [GG] SUD.
2 2 m. [LC] [GG] Part meridional d’una contrada, d’un continent, etc. El migdia de França.
migdiada
1 f. [LC] Temps al volt de migdia.
2 f. [LC] Dormida que es fa després de dinar. Fer la migdiada.
migfondista
m. i f. [SP] Corredor especialitzat en curses de distàncies mitjanes.
migjornada
f. [LC] [ME] Ventada forta de migjorn.
migjornejar
1 v. intr. [LC] [ME] Fer vent de migjorn.
2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir del sud.
migjornell
m. [LC] [ME] Migjorn fluix.
migmatita
f. [GL] Roca metamòrfica i plutònica que prové de la fusió parcial de la roca metamòrfica preexistent.
migmetratge
m. [JE] Film de longitud compresa entre 1.000 i 1.600 metres i de durada superior a 35 minuts i inferior a 60.
migpartir
v. tr. [LC] Partir en dues parts iguals.
migpensionista
adj. i m. i f. [LC] Que està a mitja pensió en una escola, que menja a l’escola però dorm a casa seva.
migració
1 1 f. [LC] [SO] [AN] Acció de migrar.
1 2 f. [LC] [SO] [AN] Conjunt d’individus que migren d’una regió a una altra.
2 1 f. [EG] Desplaçament cíclic i orientat, generalment col·lectiu, d’una població animal, sovint amb moviments de partença i arribada molt precisos.
2 2 f. [EG] Desplaçament aperiòdic d’un grup animal, o d’un individu, generalment a una distància considerable.
2 3 [EG] migració parcial Migració d’una part dels individus d’una espècie animal, generalment ocells, que habiten una àrea determinada.
3 f. [GL] migració polar Desplaçament aparent dels pols magnètics terrestres al llarg de la història terrestre.
4 1 f. [GL] Desplaçament per difusió o transport d’un element químic, d’un ió o d’una molècula, a distàncies més o menys grans del seu lloc d’origen, durant el procés de formació d’una roca.
4 2 [QU] migració iònica Desplaçament net dels ions de la solució d’un electròlit, en la direcció del camp elèctric que s’origina en establir una diferència de potencial entre dos elèctrodes immergits en aquella solució.
4 3 f. [GL] Fenomen pel qual un hidrocarbur, petroli o gas, es desplaça, a través d’una roca permeable i porosa, de la roca mare a la roca on forma el jaciment.
migradesa
f. [LC] Qualitat de migrat.
migrador -a
adj. [LC] Que migra. Ocells migradors.
migrament
m. [LC] Acció de migrar-se; l’efecte.
migrança
f. [LC] Estat de qui es migra.
migranya
f. [LC] [MD] Mal de cap nerviós que dona sovint mareig i agafa generalment la meitat del cap.
migranyós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la migranya.
2 adj. i m. i f. [MD] Que té migranya.
migrar1
1 v. tr. [LC] Fer consumir, decandir. Una greu malaltia el migrava feia temps.
2 intr. pron. [LC] Consumir-se, decandir-se d’impaciència, d’enyorament. Em migro enyorant la pau eterna.
3 intr. pron. [LC] Una planta, decandir-se per falta de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, per a la seva maduració. El blat de moro sense nitrat es migra.
migrar2
1 v. intr. [SO] [AN] Anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi.
2 v. intr. [ZOA] [EG] Els ocells i altres animals, passar periòdicament d’una regió o clima a un altre.
migrat -ada
adj. [LC] Que no arriba de molt al tant que caldria. Reben una subvenció migrada. Té un coneixement migrat de les coses.
migratori -òria
adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent a les migracions. Habituds migratòries.
migrolar-se
v. intr. pron. [LC] MIGRAR-SE.
mihrab
m. [ISL] Nínxol que assenyala l’alquibla en les mesquites.
miïtis
f. [MD] Inflamació del teixit muscular.
mil
1 adj. [LC] [MT] Deu vegades cent. Mil euros. Dos mil homes.
2 1 m. [LC] [MT] El nombre mil, 1.000. Quina és l’arrel quadrada de mil?
2 2 m. [LC] El que fa mil en una sèrie numerada. L’any 1000. El quilòmetre 1000.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre mil. Volia escriure un mil i hi ha posat quatre zeros.
3 m. [LC] [MT] Miler 1. N’hi ha a mils.
4 1 adj. [LC] Un nombre gran indeterminat. Mil gràcies! Sempre troba mil excuses. T’ho he dit mil vegades!
4 2 [LC] ni als mils loc. adv. Per a indicar que és lluny la realització o la consecució de quelcom.
milà
1 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels accipítrids, d’ales llargues i cua llarga i forcada, que li permeten un vol ràpid i sostingut.
1 2 [ZOO] milà negre Ocell de la família dels accipítrids, de plomatge negrós, d’uns 55 centímetres de llargada (Milvus migrans).
1 3 [ZOO] milà reial Ocell de la família dels accipítrids, de plomatge bru amb taques blanques sota les ales, d’uns 60 centímetres de llargada (Milvus milvus).
2 m. [LC] [ZOP] Milana 2.
milacre
m. [FLL] Miracle 2 1.
milana
1 1 f. [ZOO] Milà 1.
1 2 [ZOO] milana voltonera ARPELLA.
2 f. [LC] [ZOP] Peix condricti de la família dels miliobàtids, amb una visera rostral curta i arrodonida i la boca petita, amb l’aleta dorsal situada molt enrere de les ventrals, i la cua curta amb un o més fiblons (Myliobatis aquila).
milanès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Milà.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Milà o als seus habitants. Arròs a la milanesa.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte italià parlat a la Llombardia i a zones veïnes.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al milanès.
milanta
adj. [LC] POP. Mil 3 1. D’això, n’hem parlat milanta vegades!
míldiu
m. [LC] [AGA] [BOB] Malaltia de les plantes produïda per alguns gèneres de fongs oomicets peronosporals, caracteritzada per l’aparició d’un borrissol blanquinós a les parts afectades. Míldiu de la vinya. Míldiu de l’enciam. Míldiu del tabac.
milè -ena
adj. i m. [LC] [MT] MIL·LÈSIM.
milenar
m. [LC] MILER.
milengrana
m. [LC] [BOS] BODRIS.
miler
1 m. [LC] Conjunt de mil unitats. Comprar taronges a milers. Un miler d’homes.
2 m. pl. [MT] Xifra d’un nombre compost que ocupa la posició a l’esquerra de les centenes i que indica quants grups de 1.000 nombres enters té, d’un màxim de 9.
3 m. [LC] Una quantitat gran. Tinc milers de projectes al cap.
milfulles
f. [LC] [BOS] [MD] Herba de la família de les compostes, de fulles molt dividides i capítols petits, blancs o rosats, agrupats en corimbe terminal, que es fa als prats poc secs i és utilitzada en infusió com a tònica i digestiva i per a rentar les ferides (Achillea millefolium).
milhomes
1 m. [LC] El qui es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber, etc.
2 m. [LC] Noi que vol fer l’home.
mili
f. [LC] POP. SERVEI MILITAR. Encara li falten tres mesos per a acabar la mili.
miliar
adj. [MD] De dimensions semblants a les d’un gra de mill, s’aplica a algunes lesions.
miliard
m. [LC] [MT] [ECT] Mil milions.
milicià -ana
1 adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a la milícia.
2 m. i f. [LC] [DE] Individu d’una milícia.
milícia
1 f. [LC] [DE] Exercici o professió de les armes.
2 1 f. [LC] [DE] [HIH] Tropa o gent de guerra, especialment la que té un grau de militarització inferior al de l’exèrcit.
2 2 [RE] milícia angèlica [o milícia celeste, o milícia celestial] Conjunt dels àngels.
milió
1 m. [LC] [MT] Mil milers. Un milió d’euros. Dos milions d’habitants.
2 m. [LC] Una quantitat molt gran. T’ho he dit milions de vegades.
miliobàtids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis, semblants a les rajades, amb el cos més ample que llarg, el cap destacat del cos, el musell en forma de visera i la cua en forma de fuet molt llarg i prim amb una forta espina, que inclou les milanes.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
miliòlids
1 m. pl. [GLP] Grup de foraminífers, amb diversos lòculs, de closca semblant a la porcellana, que comprèn formes petites senzilles i formes més grans i complexes, apareguts al carbonífer.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
milionada
1 f. [LC] Milió, especialment de diners.
2 f. [LC] Nombre extraordinàriament gran. Ha fet molts diners: una milionada.
milionari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que posseeix molts milions, que és molt ric. Una família milionària. Un milionari.
milionèsim -a
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 999.999 davant seu.
2 adj. [LC] [MT] Que és una del milió de parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La milionèsima part d’una cosa.
3 m. [LC] [MT] Un milionèsim, 10-6.
militància
1 f. [PO] [LC] Acció de militar.
2 f. [PO] [LC] Conjunt dels militants d’un partit, un sindicat, etc.
militant
adj. i m. i f. [LC] [PO] Que milita, que lluita. Un militant obrer. Una militant del partit. Política militant.
militar1
1 1 adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a la milícia, a la guerra. Art militar. Administració militar. Tribunal militar. Les autoritats civils i militars.
1 2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als cavallers.
2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Persona que professa la milícia. Un militar.
3 1 m. [HIH] [PR] ANT. Cavaller2 3.
3 2 m. [HIH] [PR] Persona que pertanyia al braç militar de les corts de la Corona catalanoaragonesa.
militar2
1 v. intr. [LC] [DE] Servir en la guerra. Milità en les files carlistes.
2 intr. [LC] [PO] Participar activament en un moviment polític, ideològic, artístic, etc., especialment ésser membre actiu d’una organització política o sindical. Militar en un partit.
3 1 intr. [LC] militar a favor d’algú o d’alguna cosa Ésser un factor favorable per a algú o alguna cosa. Aquests fets militen a favor seu.
3 2 [LC] militar en contra d’algú o d’alguna cosa Ésser un factor desfavorable per a algú o alguna cosa.
militarisme
m. [LC] [PO] [SO] Predomini de l’element militar en el Govern de l’Estat.
militarista
1 adj. [LC] [PO] [SO] Relatiu o pertanyent al militarisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [SO] Partidari del militarisme.
militarització
f. [LC] [DE] Acció de militaritzar; l’efecte.
militaritzar
1 v. tr. [LC] [DE] Reduir a una condició, a un sistema, militar.
2 intr. pron. [LC] [DE] Les milícies es militaritzaren per una ordre del 19 d’octubre.
militarment
1 adv. [LC] [DE] D’una manera militar.
2 adv. [LC] [DE] Amb una disciplina rigorosa.
mill
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les gramínies, pilosa, amb la inflorescència paniculiforme inclinada cap a un costat, originària probablement de l’Àsia temperada o subtropical i cultivada des de temps antics com a cereal per a l’alimentació humana i del bestiar (Panicum miliaceum).
2 m. [LC] [AGA] [BOS] Gra del mill.
3 [LC] [BOS] mill de sol Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies, densament pubescent, de fulles lanceolades molt agudes, flors tubuloses i blanquinoses, en cimes terminals, i fruits petits, blancs i molt durs, que es fa sobretot a les clarianes de bosc poc o molt humides i ruderalitzades, emprada en medicina popular per a desfer els càlculs urinaris i biliars (Lithospermum officinale).
4 [BOS] mill de sol petit Herba anual de la família de les boraginàcies, de fulles oblongues, flors blanques, rarament blavenques o purpúries, disposades en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, pròpia dels camps de conreu (Lithospermum arvense).
5 [LC] [BOS] mill gruà Herba de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles lanceolades, flors vistoses tubuloses, de primer purpúries i finalment blaves, agrupades en cimes terminals, i fruits petits, blancs, lluents i molt durs, que es fa en boscos no gaire secs (Lithospermum purpurocaeruleum).
6 [AGA] [BOS] mill italià Panís 1 2.
milla
1 f. [LC] [FIM] Mida itinerària romana equivalent a 1.482 metres.
2 [LC] [FIM] milla anglesa MILLA TERRESTRE.
3 [LC] [FIM] milla marina Unitat de mesura de distàncies utilitzada sobretot en navegació marítima, equivalent a una tercera part de la llegua marina, que són 1.852 metres.
4 [LC] [FIM] milla terrestre Unitat de mesura de distàncies utilitzada en els països anglosaxons, equivalent a 1.609,3 metres.
millar
m. [AGA] Camp de mill.
millarès
1 m. [NU] [ISL] Moneda d’argent de model almohade.
2 m. [NU] Moneda cristiana de les que imiten el millarès, de llei més feble i destinades al comerç amb els àrabs.
millaroca
f. [BOS] XEREIX AFERRADÍS.
mil·lenari -ària
1 1 adj. [LC] De mil anys. Un edifici mil·lenari.
1 2 adj. [LC] Molt antic. Una tradició mil·lenària.
2 1 m. [LC] Període de mil anys.
2 2 m. [LC] Mil·lèsim aniversari.
2 3 m. [LC] Celebració d’aquest aniversari.
mil·lenarisme
1 m. [RE] Creença en la instauració per Crist d’un regne de mil anys a la terra abans de la fi del món.
2 m. [PO] [RE] Moviment religiós o polític que creu en una realització final, en la història, d’una època de justícia i pau plenes.
mil·lenarista
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al mil·lenarisme i als seus seguidors.
2 adj. i m. i f. [RE] Que professa el mil·lenarisme.
mil·lenni
m. [HIH] [LC] Període de mil anys.
miller
adj. [BOS] xereix miller V. XEREIX.
mil·lerita
f. [GLM] Mineral, sulfur de níquel, de fórmula NiS, que cristal·litza en el sistema trigonal i és mena de níquel.
mil·lèsim -a
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 999 davant seu.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les mil parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La mil·lèsima part d’un metre.
3 m. [LC] [MT] Quatre mil·lèsims, 4/1.000.
mil·li-
[LC] [FIM] Forma prefixada del mot ll. mille, ‘mil’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d’una unitat equivalent a la mil·lèsima part d’aquesta unitat (símbol, m). Ex.: mil·libar, mil·límetre, mil·ligram.
mil·liamperímetre
m. [EE] Amperímetre per a mesurar corrents elèctrics en mil·liamperes.
mil·liar
adj. [LC] [FIM] Que marca la distància d’una milla, de mil passes. Una pedra mil·liar.
mil·liari
m. [HIH] Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants cada mil passos per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma o el lloc d’origen de la via.
mil·limetrat -ada
adj. [AF] Distribuït en mil·límetres. Paper mil·limetrat. Un regle mil·limetrat.
mil·límetre
m. [FIM] Unitat de longitud equivalent a la mil·lèsima part del metre (símbol, mm).
mil·limètric -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al mil·límetre.
1 2 adj. [LC] Graduat en mil·límetres.
2 adj. [LC] Molt exacte.
milloc
m. [LC] [BOS] [AGA] BLAT DE MORO.
millor
1 1 adj. [LC] Més bo. Aquest vi és millor que aquell. Li van donar la cambra millor de la casa.
1 2 adj. [LC] CONVENIENT. És millor que reservis l’entrada.
2 1 adv. [LC] Més bé. Parla millor ella que ell. Faràs millor anant-te’n.
2 2 interj. [LC] Expressió que indica valoració positiva d’una informació rebuda. T’has engreixat? Millor: faràs més bona cara.
millora
1 f. [LC] Fet de millorar.
2 f. [LC] Allò en què quelcom millora. Fer millores en una casa.
3 f. [LC] [MD] Alleujament d’un malalt, d’un mal. No s’hi nota cap millora, en el malalt.
millorable
adj. [LC] Que pot ésser millorat.
millorament
m. [LC] Acció de millorar.
millorança
f. [LC] Millora en una malaltia.
millorar
1 1 v. tr. [LC] Fer ésser millor, fer passar d’un estat a un altre de millor. Millorar les condicions. Millorar una raça. Millorar la lletra. Vol millorar els altres; primer caldria que es millorés ell.
1 2 [LC] millorar algú d’alguna cosa Fornir-li un avantatge en aquesta cosa.
1 3 intr. pron. [LC] No te’n milloraries d’una agulla.
2 1 intr. [LC] Passar d’un estat a un altre de millor. Les relacions entre ambdós pobles han millorat considerablement. El temps ha millorat molt. Tenien l’esperança de millorar de fortuna i de posició. Amb exercici, milloraràs de salut.
2 2 intr. [LC] [MD] Un malalt, un mal, alleujar-se. El malalt millora ràpidament. Aquest gra millora.
milloria
f. [LC] Avantatge d’una cosa respecte a una altra.
miloca
1 f. [ZOO] MUSSOL PIRINENC.
2 m. i f. [LC] Persona que aparenta molt i és en realitat poca cosa.
3 f. [LC] Estel 4 2.
4 f. [BOS] [AGA] GAZÀNIA.
milonita
f. [GL] Roca de dinamometamorfisme que presenta un gra molt fi i és producte d’una bretxificació extrema.
milord
1 1 m. [LC] Tractament que es dona a Anglaterra als lords.
1 2 m. [LC] Gran senyor. Sembla un milord. Vol fer el milord.
2 m. [TRG] Cotxe lleuger de quatre rodes, amb capota, tirat per un cavall.
milpeus
m. [ZOI] Miriàpode diplòpode.
milpunts
1 m. [IT] [LC] Efecte d’acoloriment dels teixits que consisteix en un gran nombre de punts molt petits, regularment distribuïts, d’un color que contrasta sobre el color de fons.
2 m. [IT] Relleu format per punts més o menys pròxims, emprat per a fer moletes destinades a l’obtenció de fons puntejats d’un estampat.
milratlles
m. [LC] [IT] Dibuix, en un teixit, format per un seguit de llistes o cordons en direcció de l’ordit.
mim1
1 1 m. [JE] Representació en què l’actor imita personatges, explica una història o descriu una situació a base de gestos i sons, però sense paraules.
1 2 m. i f. [JE] [PR] Actor especialitzat en representacions de mim.
2 1 m. [LC] [JE] Entre els antics grecs i romans, petita comèdia familiar lleugera.
2 2 m. [JE] [PR] Actor que representava aquesta mena de comèdies.
mim2
f. [FL] Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet àrab.
mimar
v. tr. [LC] Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l’aparença. L’humorista mimava la manera de caminar del president.
mimètic -a
1 adj. [LC] [PS] [PE] IMITATIU.
2 adj. [LC] [EG] Dotat de mimetisme. Organismes mimètics.
mimetisme
1 1 m. [LC] [PS] [PE] Propensió a imitar.
1 2 m. [EG] Adopció per part d’una espècie de coloració o morfologia semblants a les d’una altra espècie que és menys vulnerable als atacs dels depredadors.
2 m. [PS] [PE] Conducta inconscient mitjançant la qual hom adopta el comportament, el llenguatge i les idees del medi que l’envolta.
mímic -a
1 adj. [LC] [JE] Relatiu al mim o als mims.
2 adj. [LC] Que expressa quelcom sense parlar, amb gestos, actituds, accions, etc. Llenguatge mímic.
3 f. [JE] Mim 1 1. Aquesta tarda, al parc, hi haurà un espectacle de mímica.
mímicament
adv. [LC] Valent-se de la mímica.
mimògraf
m. [LC] [PR] Autor de mims.
mimosa
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Arbre o arbust del gènere Acacia, de la família de les mimosàcies, de fulles molt dividides o enteres i flors molt petites, grogues, reunides en glomèruls densos, esfèrics o allargats, molt vistosos, plantat com a ornamental.
2 f. [IQA] Extracte vegetal procedent de l’acàcia utilitzat per a adobar pells.
mimosàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, del grup de les lleguminoses, que inclou nombroses espècies arbustives i arbòries, de fulles pinnaticompostes o substituïdes per fil·lodis enters, de flors regulars petites, amb cinc pètals i sovint amb nombrosos estams, i fruit generalment en llegum, esteses sobretot pels països tropicals, a la qual pertanyen les mimoses, diverses acàcies i la sensitiva.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
mina1
1 1 f. [LC] [AQ] Pas subterrani.
1 2 f. [LC] [MI] Excavació, subterrània o a cel obert, feta per extreure mineral.
1 3 f. [DE] Excavació feta per fer volar amb un explosiu una fortificació.
1 4 [AQ] [GL] [MI] mina d’aigua Galeria subterrània per a captar i conduir aigua.
2 1 f. [LC] [MI] [GL] Lloc en la massa d’un terreny d’on s’extreuen metalls, minerals metal·lífers, pedres precioses, matèries combustibles. Una mina de carbó. Mines de plom, de mercuri.
2 2 f. [LC] PER EXT. Aquest llibre és una mina de notícies.
3 1 f. [LC] [ECO] Barreta cilíndrica de grafit emprada en la confecció de llapis.
3 2 f. [ECO] Ànima de qualsevol dels estris tubulars que es fan servir per a escriure. Has de canviar la mina del bolígraf. Una mina de compàs.
3 3 [LC] [ECO] mina de plom Mina13 1.
4 1 f. [DE] Artefacte explosiu d’ús terrestre o naval destinat a causar danys a l’enemic.
4 2 [DE] mina antipersones Artefacte explosiu concebut perquè exploti quan una persona el trepitja o s’hi acosta.
mina2
f. [AGP] [LC] Vorada d’una xarxa, on es claven o cusen els ploms.
mina3
1 f. [NU] [FIM] [HIH] [RE] Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània i de Mesopotàmia equivalent, en general, a un seixantè del talent.
2 f. [HIH] [RE] Unitat de valor equivalent al pes d’una mina en metall preciós, generalment plata.
minable
adj. [LC] [DE] [MI] Que es pot minar.
minador -a
1 1 adj. [MI] Que mina.
1 2 m. [AGA] Eruga o larva d’un insecte que fa mines en els vegetals que parasita. Minador dels cítrics.
1 3 m. i f. [LC] [MI] [PR] Persona que obre mines.
2 m. i f. [DE] [PR] Soldat especialista en els treballs de mina.
3 1 m. [MI] Giny emprat en l’arrencament de minerals, consistent en un vehicle automotor que duu un capçal giratori o una cadena proveïts d’unglots gratadors i que va arrencant la roca mentre avança.
3 2 m. [DE] Aparell detector de les mines sembrades en un camp.
minaire
1 m. i f. [LC] [MI] [PR] Persona que treballa en una mina.
2 m. i f. [LC] [MI] [PR] Persona que posseeix una o més mines.
minar
1 1 v. tr. [MI] [AQ] [DE] Fer una mina o mines (en un terreny, sota una fortificació, etc.). Van minar el mur i el feren saltar amb dinamita.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Una roca que el mar ha anat minant.
1 3 v. tr. [MI] Arrencar (el mineral) d’un jaciment.
1 4 v. tr. [DE] Col·locar mines explosives (en un lloc).
2 tr. [LC] Preparar la ruïna (d’algú o d’alguna cosa). La tisi li minava la salut. La febre li ha minat les forces.
minaret
m. [LC] [AR] [ISL] Torre d’una mesquita.
mineral
1 1 adj. [GLG] [GLM] [QU] [LC] Que no és orgànic. Una substància mineral. Sals minerals.
1 2 adj. [GLG] [QU] [GLM] [LC] Relatiu o pertanyent a les substàncies no orgàniques. El regne mineral.
2 1 m. [LC] [GLM] [GLG] Material sòlid, homogeni, de composició química definida, o variable entre dos límits perfectament determinats, generalment inorgànic, format per un procés natural i amb una estructura cristal·lina ben definida. Els animals, els vegetals i els minerals. Un mineral de ferro, de plom.
2 2 [GLG] [GLM] mineral accessori Mineral que es presenta en una roca en proporcions inferiors al 5 % i no és utilitzat per a la classificació d’aquesta.
2 3 [GLG] [GLM] mineral essencial Mineral que forma part d’una roca i en determina la classificació.
2 4 [GLM] [GLG] minerals de les argiles Fil·losilicats hidratats que es presenten en cristalls molt petits d’hàbit laminar o fibrós.
mineraler
m. [TRA] Vaixell de càrrega projectat especialment per a transportar mineral.
mineralitzable
adj. [GL] [LC] Susceptible d’ésser mineralitzat.
mineralització
1 f. [GL] [LC] [QU] Acció de mineralitzar o de mineralitzar-se; l’efecte.
2 f. [AGA] Procés biogeoquímic que consisteix a transformar la matèria orgànica, pròpia del sòl o aportada per l’agricultor en forma d’adobs orgànics, en matèria inorgànica.
mineralitzador -a
1 adj. [GL] [LC] MINERALITZANT.
2 adj. [GL] Que provoca o afavoreix la formació de certs minerals, s’aplica a alguns gasos magmàtics i a algunes substàncies volàtils.
mineralitzant
adj. [GL] [LC] Que mineralitza. Un agent mineralitzant.
mineralitzar
1 v. tr. [GL] Una substància, promoure la formació d’un mineral obrant (sobre una altra).
2 intr. pron. [QU] Una substància, convertir-se quantitativament, per reacció amb àcids concentrats, combustió o altres mitjans, en unes altres de minerals o inorgàniques, més assequibles a l’anàlisi. A la primavera, la closca d’aquest crustaci encara no s’ha mineralitzat.
3 intr. pron. [LC] [GLG] L’aigua o algun altre medi, carregar-se de substàncies minerals.
mineralogènia
f. [GL] Branca de la mineralogia que s’ocupa de l’origen dels minerals, del tipus de jaciment més freqüent i de les associacions de minerals més característiques.
mineralogia
f. [LC] [GL] Part de la geologia que tracta dels minerals.
mineralògic -a
adj. [LC] [GL] Relatiu o pertanyent a la mineralogia.
mineralogista
1 m. i f. [LC] [GL] [PR] Persona versada en mineralogia.
2 m. i f. [GL] [PR] Persona que col·lecciona minerals.
mineria
f. [LC] [MI] Art d’explorar i d’explotar les mines.
mineromedicinal
adj. [MD] [LC] Que té propietats terapèutiques, s’aplica a algunes aigües minerals.
minerva
f. [AF] [LC] Màquina tipogràfica que serveix per a fer petits treballs d’impremta, com targetes, rebuts, etc.
minervista
m. i f. [PR] [AF] [LC] Persona que maneja una minerva.
mingo
m. [LC] [JE] De les tres boles emprades en el joc de caramboles, bola amb què no tira cap dels dos jugadors.
mingueta
f. [AGA] Varietat de poma.
mini
1 m. [QU] [IQ] [GL] [GLM] Mineral, òxid de plom, de fórmula Pb3O4, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és de color vermell i és emprat en la fabricació de vidre de plom i de pintures protectores per a ferro i acer.
2 [IQ] [GL] [QU] mini d’alumini Òxid d’alumini emprat com a pigment.
3 [IQ] [GL] [QU] mini de ferro Òxid de ferro emprat en la preparació de vernissos.
mini-
[LC] Forma prefixada del mot ll. minimum, ‘molt petit’. Ex.: minifundi, minicadena, minigolf.
miniar
v. tr. [AR] MINIATURAR.
miniatura
1 f. [AF] [AR] [BB] Pintura que il·lustra o decora un còdex.
2 f. [LC] [AR] Pintura molt petita, especialment un retrat, feta sobre vori, vitel·la, un metall, etc.
3 1 f. [LC] Cosa menuda.
3 2 [LC] en miniatura loc. adv. En petit. Un tren en miniatura.
miniaturar
v. tr. [AR] Fer miniatures (en un pergamí, un còdex, un manuscrit, etc.).
miniaturista
m. i f. [LC] [PR] [AR] Pintor de miniatures.
miniaturització
f. [EL] Reducció de les dimensions dels components electrònics, obtinguda gràcies a les tècniques dels circuits integrats, que ha donat lloc a la microelectrònica.
minibar
m. [LC] [HO] Nevera petita, proveïda de begudes, aperitius, etc., que sol formar part de l’equipament d’una habitació d’hotel.
minibàsquet
m. [SP] Variant del basquetbol practicada per jugadors de la categoria infantil.
minicadena
f. [EL] Cadena d’alta fidelitat molt compacta i de dimensions reduïdes.
minifaldilla
f. [LC] [ED] Faldilla curta per sobre de mitja cama.
minifundi
m. [GG] Sistema de propietat rural de la terra per parcel·les que per llur poca extensió no basten per a sostenir una família.
minifundisme
m. [LC] [GG] Sistema de propietat i explotació d’àrees rurals o agràries on predomina el règim de minifundi. Minifundisme gallec.
minifundista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al minifundisme.
2 m. i f. [LC] [GG] Propietari d’un o més minifundis.
minigolf
m. [SP] Joc basat en el golf, que hom practica en un camp, de sòl dur, de dimensions molt reduïdes.
mínim -a
1 1 adj. [LC] [MT] El més petit. Fer una cosa amb el mínim esforç. El mínim comú múltiple de dos o més nombres.
1 2 adj. [LC] Petitíssim.
2 [LC] com a mínim loc. adv. PEL CAP BAIX.
3 1 m. [LC] El valor més petit que pot atènyer una cosa susceptible de variació.
3 2 m. [LC] [MT] El valor més petit que pot atènyer una quantitat variable.
3 3 f. [LC] [ME] Temperatura mínima, pressió mínima. Les mínimes nocturnes d’aquest novembre han oscil·lat entre 0 °C i 4 °C.
4 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a un orde fundat per sant Francesc de Paula.
4 2 m. i f. [RE] [PR] Membre d’aquest orde.
mínima
f. [MU] Figura musical que en la notació proporcional val la meitat o la tercera part d’una semibreu.
minimal
1 adj. [MT] Que no conté cap objecte més petit de la mateixa espècie.
2 m. [MT] Element minimal.
minimalisme
m. [LC] [AR] Tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i l’ús de colors elementals. Minimalisme pictòric. Minimalisme musical.
minimalista
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al minimalisme.
2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor del minimalisme.
minimista
adj. i m. i f. [LC] [RE] Partidari de reduir a un mínim, especialment el contingut d’un dogma.
minimitzar
1 v. tr. [MT] Cercar el mínim (d’una funció o d’una magnitud).
2 1 tr. [LC] [MT] Reduir (una cosa) a un mínim grau o volum.
2 2 tr. [IN] [LC] En inform., reduir al mínim la magnitud (d’una finestra o d’un altre element).
3 tr. [LC] Treure valor o importància (a una cosa). El Govern minimitza els efectes de la contaminació.
mínimum
m. [LC] Mínim 3.
miniordinador
m. [IN] Ordinador de mida més petita que els primers ordinadors, pel fet d’incorporar en el maquinari circuits integrats.
ministeri
1 1 m. [LC] Ofici, funcions, de qui té el deure d’executar alguna cosa de noble i elevat. El ministeri del sacerdoci. El ministeri de la justícia. El ministeri de l’educador.
1 2 [DR] ministeri fiscal [o ministeri públic] Institució que promou l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic.
2 1 m. [LC] [PO] Càrrec de ministre d’un estat.
2 2 m. [LC] [PO] Temps que dura l’exercici d’aquest càrrec.
3 1 m. [LC] [PO] Departament que forma part del Govern de l’Estat. Ministeri de Cultura, d’Economia.
3 2 m. [LC] [PO] Edifici on hi ha l’oficina d’un ministeri.
4 m. [LC] [PO] Cos de ministres d’un estat. Formar ministeri. Caure el ministeri.
ministerial
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a un ministeri, a un ministre. Decret ministerial.
2 adj. [LC] [PO] Partidari del ministeri. Els diputats ministerials.
ministerialisme
m. [LC] [PO] Condició de ministerial.
ministerialment
adv. [LC] [PO] Com a ministre.
ministrable
adj. [PO] Que té possibilitats d’ésser ministre.
ministrar
v. tr. [LC] FORNIR.
ministre ministra
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que exerceix un ministeri. Els ministres de la justícia.
1 2 [LC] [PR] ministre de l’església [o ministre de Déu] Sacerdot 2.
2 1 m. i f. [AD] [PO] [PR] Cap de qualsevol dels departaments en què es divideix la governació de l’Estat. Ministre d’Obres Públiques, de Sanitat.
2 2 [AD] [PR] ministre de jornada Membre del Govern encarregat de despatxar amb el cap de l’Estat durant els viatges o les vacances d’aquest.
2 3 [AD] [PR] ministre diplomàtic AGENT DIPLOMÀTIC.
2 4 [AD] [PR] ministre plenipotenciari Agent diplomàtic que en l’escalafó segueix l’ambaixador i té plens poders del seu govern per a representar-lo davant d’un govern estranger.
2 5 [AD] [PR] ministre sense cartera Membre del Govern que no té al seu càrrec la direcció de cap departament.
2 6 [AD] [PR] primer ministre Cap o president del Govern.
3 m. [LC] [ZOP] Fadrí 4.
ministrer
m. [MU] [PR] Músic instrumentista adscrit a una cort o a una capella eclesiàstica.
ministril
m. [MU] [PR] MINISTRER.
minoic -a
adj. [AR] [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a la civilització prehel·lènica de Creta.
minoració
f. [LC] Acció de minorar; l’efecte.
minorant
1 adj. [MT] Que té tots els termes més petits o iguals que els respectius d’una successió o d’una sèrie donades, s’aplica a una successió o a una sèrie.
2 f. [MT] Successió o sèrie minorant.
minorar
v. tr. [LC] Fer menor, disminuir. El tren ha minorat la marxa.
minoria
1 1 f. [LC] [AN] Els menys, el més petit de dos nombres que es consideren formant part d’un tot. La funció va agradar només a una minoria dels espectadors. Minoria ètnica.
1 2 [LC] [AN] minoria nacional Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant pel que fa a la raça, la llengua i la cultura, la religió i la ideologia, etc.
2 1 f. [LC] [PO] Conjunt de vots inferior als que constitueixen la majoria.
2 2 f. [LC] [PO] Fracció d’una assemblea que habitualment vota contra la majoria, que no forma part de la majoria. La minoria socialista del Congrés.
2 3 [LC] [PO] minoria parlamentària Conjunt de grups de diputats constituïts com a oposició i sovint units per certes afinitats.
3 f. [LC] en minoria loc. adv. En inferioritat numèrica. Estar en minoria.
4 f. [LC] [DR] minoria d’edat Condició de menor d’edat.
minorista
m. [RE] [PR] Clergue que solament havia rebut els ordes menors.
minoritari -ària
adj. [LC] Que pertany a la minoria.
minotaure
m. [AN] [LC] [HIG] Monstre amb cos d’home i cap de brau.
minova
f. [LC] [MD] Tumefacció dels ganglis limfàtics.
minsament
adv. [LC] ESCASSAMENT.
minse -a
adj. [LC] MINSO.
minúcia
f. [LC] Detall petit, cosa d’una importància mínima.
minuciós -osa
adj. [LC] Que es deté en els menors detalls, en minúcies.
minuciosament
adv. [LC] D’una manera minuciosa, amb minuciositat.
minuend
m. [LC] [MT] Quantitat de la qual ha de sostreure’s una altra quantitat. Si el minuend és 10, i el subtrahend, 4, la resta o diferència serà 6.
minuet
1 m. [LC] [MU] [JE] Antiga dansa a tres temps en què l’home i la dona fan certes evolucions acompanyades de reverències.
2 m. [LC] [MU] Peça de música adaptada a aquesta dansa.
minúscul -a
1 adj. [LC] De petites dimensions, molt petit.
2 1 f. [LC] [AF] [FL] Lletra d’escriptura o d’impremta ordinària. Escriu la lletra inicial del nom amb una majúscula i la resta amb minúscules.
2 2 adj. [LC] [AF] Lletra minúscula. Alfabet minúscul.
minusvàlid -a
adj. i m. i f. [MD] [PE] [PS] Que presenta un trastorn físic o mental, sia congènit o adquirit, que altera el desenvolupament normal de l’activitat física o mental.
minusvalidesa
f. [LC] [MD] [PE] [PS] Condició de minusvàlid.
minut
1 m. [LC] [FIM] [MT] Unitat de temps equivalent a la seixantena part d’una hora (símbol, min). Són les tres i cinc minuts.
2 1 m. [FIM] minut centesimal Unitat de mesura d’angles i arcs de circumferència, equivalent a la centèsima part d’1 grau centesimal.
2 2 [FIM] minut sexagesimal Unitat de mesura d’angles i arcs de circumferència, equivalent a la seixantena part d’1 grau sexagesimal (símbol, ’). Un arc de 40 graus i 30 minuts sexagesimals.
2 3 [FIA] [FIM] minut angular En astron., unitat angular que equival a la seixantena part d’1 hora angular.
minuta
1 1 f. [LC] [DR] [BB] Escrit original sobre el qual es fa una còpia.
1 2 f. [BB] Esborrany d’un contracte, d’un ofici, etc., del qual s’extreu l’original i les còpies que calguin.
2 f. [LC] [ECT] Compte que els advocats i altres persones que exerceixen professions liberals presenten dels seus honoraris.
minutant
m. [DR] [PR] Encarregat de redactar les minutes i altres documents en l’antiga cúria romana i, actualment, en la vaticana.
minutar
v. tr. [LC] [ECT] [DR] Fer la minuta o esborrany (d’un contracte, d’un ofici, etc.).
minutari
m. [DR] Quadern on es posen les minutes de les escriptures i contractes atorgats davant un notari.
minutera
f. [LC] [IMI] Busca d’un rellotge que assenyala els minuts.
minva
1 f. [LC] [AD] Disminució que sofreix allò que minva. Aquesta mercaderia ha sofert una minva de deu quilograms. Una mercaderia que fa minves.
2 1 f. [LC] [ME] [GL] Descens del nivell del mar.
2 2 [LC] [ME] [GG] minves de gener Minves que s’esdevenen al mes de gener i que solen coincidir amb un temps anticiclònic.
3 f. [NU] Pes complementari de llautó que acompanyava els pesos majors a les capses ponderals, el qual, en pesar les monedes, avaluava les diferències amb el pes mínim admès.
minvada
1 f. [LC] [GL] Minva de les aigües d’un riu o d’un altre curs d’aigua.
2 f. [LC] [IT] Reducció de dos punts a un, en fer peces de gènere de punt, en aquells llocs on cal estrènyer-les.
minvadet
m. [LC] [IT] Minvada 2.
minvament
m. [LC] [GL] Acció de minvar; l’efecte.
minvant
1 adj. [LC] Que minva.
2 1 m. [LC] [FIA] LLUNA MINVANT.
2 2 m. [FIA] Interval de temps que s’escola entre la lluna plena i la lluna nova.
3 m. [HIG] En heràld., lluneta amb les banyes dirigides al flanc sinistre de l’escut.
4 m. [LC] [GL] Minvada 1.
minvar
1 1 v. intr. [LC] [GL] Una cosa, disminuir, perdre-se’n una part, per un efecte natural. Minvar la lluna. Minvar l’aigua d’un riu. Minvar per evaporació el líquid d’un recipient.
1 2 v. intr. [LC] [ECT] PER EXT. Minvar el crèdit d’un comerciant.
2 intr. [LC] [IT] Fer les minvades en una peça de gènere de punt.
3 tr. [LC] Disminuir, escassejar, a algú (la paga, allò que li és degut, etc.).
minvell
m. [LC] [AQ] Obra de rajola entre la barana i el sòl per a escopir l’aigua de la pluja.
mínvol -a
adj. [LC] Migrat, raquític.
minvós -osa
1 adj. [LC] Que fa minves.
2 adj. [LC] Que minva granment la vàlua d’algú. Un sentiment minvós, una actitud minvosa.
minyó minyona
1 1 m. i f. [LC] Noi, noia. Grans i minyons. Mestre de minyons. A sants i a minyons no els prometis que no els dons. Si sou bons minyons, demà anirem d’excursió.
1 2 [LC] [SP] minyó de muntanya Escolta2 2.
2 1 m. [PR] [HIH] [DE] Membre d’un antic cos de forces policíaques de l’Estat espanyol, paral·lel al Cos de Mossos d’Esquadra del Principat de Catalunya.
2 2 m. [DE] [PR] Membre d’un cos armat de policia rural de Guipúscoa i Àlaba.
3 f. [LC] [ED] [PR] Noia de servei.
4 f. [LC] Baieta fixada a l’extrem d’un mànec llarg de fusta amb què es frega a terra.
minyonada
f. [LC] NOIADA.
minyonejar
v. intr. [LC] NOIEJAR.
minyoneria
f. [LC] Cosa de poca substància, com feta per un infant.
minyonesa
f. [LC] Minyonia 1.
minyonívol -a
adj. [LC] Propi d’una persona molt jove.
mio- [o mios-, o mi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. mŷs myós, ‘múscul’. Ex.: miopatia, miòmer, miosàlgia o miàlgia.
mioblast
m. [BI] Cèl·lula embrionària d’origen mesodèrmic precursora de la fibra muscular.
miocardi
m. [ZOA] [MD] [BI] Part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l’endocardi.
miocardíac -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al miocardi.
miocardiopatia
f. [MD] Malaltia del miocardi.
miocarditis
f. [MD] [LC] Inflamació del miocardi.
miocè -ena
1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al miocè.
2 m. [GL] Quarta sèrie i època del terciari, situada entre l’oligocè i el pliocè, que va de 23,8 milions a 5,7 milions d’anys.
miocènic -a
adj. [GL] [LC] Miocè 1.
mioclònia
f. [MD] Fenomen consistent en contraccions musculars clòniques, no sistematitzades, que es repeteixen a intervals variables.
miodinàmia
f. [MD] [ZOA] Força muscular.
miofibril·la
f. [BI] Element fibril·lar que omple el citoplasma de les fibres musculars llises i estriades, tant les esquelètiques com les cardíaques.
mioglobina
f. [QU] Proteïna conjugada muscular constituïda per una cadena de polipèptid que conté un grup hem amb un àtom de ferro, per la qual cosa emmagatzema i transporta oxigen.
miògraf
m. [MD] Aparell per a enregistrar i ampliar les contraccions musculars.
miografia
1 f. [MD] Branca de l’anatomia que descriu els músculs.
2 f. [MD] Ús del miògraf.
miogràfic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la miografia o al miògraf.
miol
m. [LC] [ZOA] [AGR] Crit del gat.
miolador -a
adj. [LC] Que miola.
miolaire
adj. [LC] MIOLADOR.
miolar
v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] El gat, cridar.
miolemma
m. [ZOA] [MD] SARCOLEMMA.
miologia
f. [ZOA] [MD] Branca de l’anatomia que tracta dels músculs.
miològic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la miologia.
mioma
m. [MD] Tumor format per teixit muscular.
miop
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Afectat de miopia. Un ull miop. Una persona miop. Els miops no han d’anar a la guerra.
2 adj. [LC] Obtús 2.
miopatia
f. [MD] Malaltia del sistema muscular esquelètic.
miopia
f. [LC] [MD] Anomalia de la refracció de l’ull que fa que els rajos de llum provinents d’objectes llunyans convergeixin en focus abans d’arribar a la retina, curtedat de vista.
miòpor
m. [BOS] [AGA] Arbust o arbret del gènere Myoporum, de la família de les mioporàcies, de fulles amplament lanceolades, coriàcies, lluents i un xic suculentes, sembrades de glàndules translúcides, flors zigomorfes, tubuloses a la base, blanques i amb taques purpúries, i fruit en petita drupa negrosa, originari d’Austràlia i Nova Zelanda i cultivat com a ornamental en parcs i jardins de les contrades marítimes.
mioporàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, constituïda sobretot per arbres i arbustos de fulles enteres o dentades, flors simpètales, generalment irregulars, i fruit en drupa, estesos principalment per Austràlia i el Pacífic meridional, a la qual pertanyen els miòpors.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
mios-
[LC] [MD] V. MIO-.
miosi
f. [MD] Contracció excessiva i sostinguda de la pupil·la.
miosina
f. [BI] Proteïna fibrosa que forma part del teixit muscular, al qual confereix propietats elàstiques i contràctils.
miositis
f. [MD] MIÏTIS.
miosotis
f. [LC] [BOS] Herba del gènere Myosotis, de floretes generalment blaves.
miotomia
f. [ZOA] Dissecció dels músculs.
miotonia
f. [MD] Augment exagerat del to muscular. Miotonia adquirida, congènita.
miquel
m. [LC] Refús, retret, menyspreu, desdeny, etc., inesperat, que deixa algú en mal lloc, que el mortifica, que l’humilia. Donar un miquel. Rebre un miquel.
miquelet
1 m. [HIH] [PR] [DE] Membre d’una antiga milícia especial reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
2 m. [DE] [PR] Membre d’un cos armat de l’Administració foral de Guipúscoa.
miquelí -ina
adj. [BOS] [AGF] Que ve a final de setembre, per Sant Miquel, s’aplica a fruits, castanyes, glans, etc.
miquelisme
m. [HIH] Tendència política absolutista dels partidaris de Miquel I de Portugal.
miquelista
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al miquelisme.
2 adj. i m. i f. [HIH] Partidari de Miquel I de Portugal.
miques
f. pl. [GLM] Grup de minerals pertanyents als fil·losilicats monoclínics, d’estrat doble amb diferents cations interlaminars, que són els constituents principals de les roques ígnies i metamòrfiques, s’exfolien en làmines transparents més o menys elàstiques i presenten baixa duresa i una típica lluïssor nacrada o micàcia sobre la superfície d’exfoliació.
mira
1 1 f. [LC] Acció de dirigir la mirada cap a allò que hom vol tocar o atènyer.
1 2 f. [LC] Intenció o ambició que hom té en el seu capteniment, en l’execució d’alguna cosa. No sé quines són les seves mires en aquest afer. És un individu de poques mires.
2 1 f. [LC] [DE] Botó o peça d’una arma de foc o d’un instrument òptic que serveix per a dirigir una visual.
2 2 f. [LC] [AQ] Senyal mètric cap al qual l’observador dirigeix una visual en alçar un pla, en fer un anivellament.
3 1 f. [AQ] Regle graduat, de 4 metres de longitud, que hom col·loca verticalment en els punts del terreny que hom vol aixecar en plànol per tal de tirar-hi visuals del nivell, del teodolit, etc., com a base per a amidar angles, distàncies, etc.
3 2 f. [AGF] Regle o senyal que, observat pel visor diòptric d’un dendròmetre, permet situar-se a una distància coneguda.
mirabajà
m. [BOS] [AGA] FLOR DE NIT.
mirabilita
f. [GLM] Mineral, sulfat de sodi hidratat, de fórmula Na2SO4·10H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic i es forma per evaporació a les llacunes salobres continentals.
mirabolà
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles ovades, dentades, glabres i lluents a l’anvers, flors blanques, solitàries o a parells, i fruit en drupa, originari de l’Àsia occidental, cultivat com a ornamental i també com a fruiter i no rarament naturalitzat a casa nostra (Prunus cerasifera).
2 m. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible del mirabolà, globós, glabre, semblant a una pruna petita, de cua força llarga i de pela vermellosa o groguenca.
mirabolaner
m. [AGA] [BOS] Mirabolà 1.
miracle
1 1 m. [LC] [RE] Fet extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix. El miracle dels pans. Obrar, fer, miracles.
1 2 m. [LC] Fet improbable, extraordinari. Si es guareix, serà un miracle. És un metge que fa miracles. Ha estat un miracle que la pedra no l’hagi esclafat. Bolets? No n’hem trobat ni un per miracle. És un miracle que t’hagis decidit a venir!
2 1 m. [JE] [FLL] Narració o representació basada en la vida d’un sant o en fets miraculosos.
2 2 [LC] la vida i miracles V. VIDA.
miracler -a
1 adj. [LC] [RE] Que fa molts miracles. Un sant miracler com sant Josep Oriol.
2 adj. [LC] Que creu en miracles.
miraculós -osa
1 adj. [LC] Produït per un miracle. Una guarició miraculosa.
2 adj. [LC] Que obra o fa miracles. És un remei miraculós. La Verge miraculosa de Queralt.
miraculosament
adv. [LC] D’una manera miraculosa.
mirada
1 f. [LC] Acció de mirar. Li va donar una mirada, una mala mirada. Una mirada tendra, dolça. Una mirada amenaçadora. Fixar la mirada sobre alguna cosa.
2 [LC] mirada d’àguila Mirada penetrant.
mirador1
m. [LC] [AQ] Lloc d’un edifici des d’on hom pot mirar al lluny.
mirador2 -a
adj. i m. i f. [LC] Que mira. Han canviat els aparadors per atraure més l’atenció dels miradors.
miraguà
1 1 m. [LC] [IT] [BOS] CAPOC.
1 2 m. [LC] [IT] [BOS] Plomall sedós de les llavors de l’aràujia, emprat per a omplir coixins.
2 m. [BOS] [AGA] miraguà de jardí [o miraguà fals] ARÀUJIA.
miraguaner
m. [BOS] CAPOQUER.
miraguano
m. [LC] [IT] [BOS] MIRAGUÀ.
mirall
1 1 m. [LC] [FIF] Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels rajos de llum, dona imatges clares dels objectes. Mirar-se en el mirall. Mirall pla, convex, còncau, parabòlic.
1 2 m. [LC] PER EXT. Mirar-se en el mirall de les aigües d’un estany.
1 3 [TRG] [LC] mirall retrovisor RETROVISOR.
1 4 [FIF] mirall ustori Mirall circular còncau que reflecteix els rajos calorífics que hi incideixen paral·lelament al seu eix fent-los convergir en un focus en què es produeix una calor capaç d’inflamar, fondre, vaporitzar, una substància que s’hi hagi posat.
2 m. [LC] Allò que dona la imatge d’alguna cosa. Els ulls són el mirall de l’ànima.
mirallejar
v. intr. [LC] Brillar vivament com un mirall. La neu de la congesta miralleja.
miraller mirallera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fabrica miralls.
mirallets
m. pl. [LC] Promeses, esperances enganyoses, per a induir algú a fer alguna cosa.
mirambell
m. [LC] [BOS] [AGA] Planta anual de la família de les quenopodiàcies, molt ramosa, de branques llargues i primes, fulles linears o lanceolades, verdes o grisenques, finalment purpúries en les races de conreu, flors verdoses molt poc vistoses i fruit en aqueni, embolcallat pels tèpals, que porten una petita ala o un tubercle dorsal, pròpia dels llocs ruderals secs i sovint un xic salins, utilitzada, un cop seca, per a fer escombres i també cultivada com a ornamental (Kochia scoparia).
mirament
m. [LC] Circumspecció, reserva de què hom usa envers algú per consideració o interès. Tractar amb miraments. Heu de tenir miraments envers tothom.
miranda
f. [LC] [AQ] MIRADOR1.
mirar
1 1 v. tr. [LC] Fixar la vista (sobre algú o alguna cosa). -Què mires? -Mirava la teva corbata. Mirar-se al mirall. Mirar de prop, de lluny. Mirar per un forat, per una escletxa. Mirar algú de fit a fit, de cua d’ull.
1 2 [LC] de mira’m i no em toquis loc. adj. a) Poc sòlid.
1 2 [LC] de mira’m i no em toquis loc. adj. b) Sensible, ploramiques.
1 3 [LC] mirar algú de dalt a baix Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu.
1 4 intr. [LC] mirar contra el govern Mirar guerxo.
1 5 [LC] no mirar cap ni cara No servar respecte a ningú.
1 6 [LC] no mirar la cara a algú Tenir-li aversió.
1 7 v. tr. [LC] Observar amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge. Vaig mirar les mongetes, vaig veure que eren bones i li’n vaig comprar un parell de sacs.
1 8 [LC] sense mirar cara ni ulls loc. adv. Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
2 1 tr. [LC] Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Mireu què m’escriuen, què em contesten, què m’han dit. Ara mireu si tinc raó.
2 2 [LC] ben mirat loc. adv. Si es mira bé. Ben mirat, no hi hauríem d’anar.
2 3 [LC] mirar de bon ull algú Causar aquest bona impressió, disposar el seu aspecte, el que se’n sap, etc., a favor seu.
2 4 [LC] mirar de quin costat ve el vent Observar el curs dels esdeveniments per conformar-hi la conducta.
2 5 intr. [LC] mirar prim Ésser escrupolós en executar, en judicar, alguna cosa.
2 6 intr. [LC] no mirar prim No tenir escrúpols, miraments.
3 1 tr. [LC] Anar amb compte. Mira que no t’equivoquis. Mira de no fer-ho mai més.
3 2 tr. [LC] Atendre (a alguna cosa), fer cas (d’alguna cosa). No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica.
3 3 tr. [LC] PROCURAR. Mira d’arribar d’hora.
3 4 [LC] mirar per algú o per alguna cosa Procurar per algú o per alguna cosa. Cadascú mira per ell. Un empleat que mira per l’empresa.
4 1 tr. pron. [LC] mirar-se bé alguna cosa Jutjar que ha d’anar bé.
4 2 [LC] mirar-se malament alguna cosa Jutjar que ha d’anar malament.
4 3 intr. pron. [LC] mirar-s’hi a) En fer una cosa, posar-hi molta cura.
4 3 [LC] mirar-s’hi b) Abans de fer una cosa, pensar-s’hi molt.
5 1 intr. [LC] Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya.
5 2 intr. [LC] Estar situat de cara o girat en direcció a algun indret o objecte. La façana que mira a la plaça. L’agulla imantada mira al nord.
6 [LC] mirant a loc. prep. Pensant en, amb la intenció de.
mira-sol
m. [LC] [BOS] [AGA] Gira-sol 1.
mirat -ada
1 1 adj. [LC] Que té miraments.
1 2 adj. [LC] Que s’hi mira en fer quelcom.
2 1 adj. [LC] ben mirat Ben vist.
2 2 [LC] mal mirat Mal vist.
miratge
1 1 m. [LC] [FIF] [ME] Il·lusió òptica deguda a la refracció de la llum en la superfície de separació de dues capes d’aire a diferent temperatura.
1 2 [FIA] [FIF] miratge gravitacional Conjunt d’imatges corresponents a un únic objecte celeste, produïdes per una lent gravitacional.
1 3 [ME] [FIF] miratge inferior Miratge en què la imatge virtual es troba per sota de l’objecte real i que s’observa sobre extensions d’aigua o sòls fortament escalfats per la insolació.
1 4 [ME] [FIF] miratge superior Miratge en què la imatge virtual es troba per sobre de l’objecte real i que s’observa sobre una zona nevada o sobre mars freds.
2 m. [LC] Il·lusió seductora.
mirbà
m. [QU] NITROBENZÈ. Essència de mirbà.
miria-
[LC] Forma prefixada del mot gr. myriás, ‘deu mil’. Ex.: miriàmetre.
miríada
1 f. [LC] Deu mil persones o coses.
2 f. [LC] Nombre immens.
miriàpodes
1 m. pl. [ZOI] Grup heterogeni d’artròpodes mandibulats terrestres, amb el cos dividit en cap i tronc, el primer amb dues antenes i el segon constituït per un elevat nombre de segments, cadascun amb un parell, o dos, de potes.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
miricàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos aromàtics, de fulles simples o compostes, flors petites poc vistoses, unisexuals i agrupades en espigues amentiformes, i fruit en drupa vermella, a la qual pertany l’arbre de la cera.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
mirífic -a
adj. [LC] ADMIRABLE.
miríficament
adv. [LC] ADMIRABLEMENT.
miringitis
f. [MD] Inflamació de la membrana del timpà.
mirinyac
m. [LC] [ED] Faldilla de sota feta d’una tela rígida, sovint guarnida de barnilles, cèrcols de ferro, etc., per a sostenir, més o menys bombades, les robes exteriors.
mirístic
adj. [QU] [BI] àcid mirístic V. ÀCID.
miristicàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres dioics, de fulles enteres i sovint glanduloses, flors petites i sense pètals, inconspícues i en inflorescències de tipus diversos, fruit en baia dehiscent i llavors riques en greixos, envoltades per un aril gruixut i de color vistós, distribuïts per les terres tropicals, a la qual pertany l’arbre de la nou moscada.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
mirlitó
m. [MU] [LC] Instrument idiòfon que consisteix en una canya o canó d’extrems oberts amb un forat lateral tapat amb una membrana que vibra quan es canta des d’un dels extrems.
mirmeco-
[LC] Forma prefixada del mot gr. mýrmex mýrmekos, ‘formiga’. Ex.: mirmecòfag, mirmecologia.
mirmecofàgids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels xenartres, insectívors, amb el musell tubular i la llengua vermiforme, que habiten l’Amèrica Central i del Sud, a la qual pertany l’os formiguer.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
miroia
1 f. [LC] Cosa que atrau la mirada.
2 [LC] fer miroies FER BABAROTES.
3 [LC] posar quelcom per miroia Exposar-ho a l’expectació de la gent.
mirota
f. [LC] MIROIA.
mirra
f. [QU] [MD] [ED] [BOS] Goma resina exsudada per arbres del gènere Commiphora, de la família de les burseràcies, de color gris fosc groguenc, aromàtica, de gust amargant i pungent, emprada com a carminatiu i estimulant i en perfumeria.
mirrar
v. tr. [LC] [ED] Mesclar amb mirra. Aigua mirrada.
mirtàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de fulles enteres coriàcies i glanduloses, generalment oposades, flors regulars amb nombrosos estams i fruit en baia, núcula o càpsula, esteses sobretot pels països càlids, a la qual pertanyen la murta, els eucaliptus, el claveller, el guaiaber i el pebrer de Jamaica.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
mirtiforme
adj. [BOS] Semblant a la murta.
mirtil
m. [LC] [BOS] NABINERA.
mis-
[LC] V. MISO-.
misàndria
f. [PS] Aversió als homes, al sexe masculí.
misantrop misantropa
1 m. i f. [LC] [PS] Persona afectada de misantropia.
2 adj. [LC] Un pessimisme misantrop.
misantropia
f. [LC] [PS] Aversió al tracte de les persones.
misantròpic -a
adj. [LC] [PS] Relatiu o pertanyent a la misantropia.
miscel·lani -ània
1 adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
2 1 f. [LC] Mescla de coses vàries.
2 2 f. [LC] [BB] [FLL] Col·lecció d’escrits, d’un autor o de diversos autors, sobre matèries vàries.
2 3 f. [FLL] Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.
2 4 f. [FLL] Aplec manuscrit d’escrits sobre matèries vàries.
2 5 f. [FLL] Recull de diversos opuscles que, a les biblioteques, solen ésser relligats conjuntament, atenent a llur format.
miscibilitat
f. [QU] Qualitat de miscible.
miscible
adj. [QU] Que es pot mesclar amb una altra substància.
míser -a
adj. [LC] Miserable 1.
miserable
1 adj. [LC] D’una extrema pobresa. Socórrer una família miserable que vivia en un barracot. Viure en una barraca miserable.
2 1 adj. [LC] Extraordinàriament gasiu. No us donarà ni un cèntim: és un miserable.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Tan ric i ens ha donat dos miserables duros.
3 adj. [LC] Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, per la seva vilesa. És un miserable traïdor. Miserable! Causar la ruïna dels seus companys!
miserablement
adv. [LC] D’una manera miserable, molt pobrament.
miseració
f. [LC] COMMISERACIÓ.
miserere
1 m. [RE] Salm que en la versió llatina de la Vulgata comença amb el mot miserere, ‘tingues misericòrdia’. Cantar el miserere.
2 m. [MD] CÒLIC MISERERE.
misèria
1 f. [LC] Extrema pobresa. Viure en la misèria. Morí en la misèria. Es troba a la misèria. Caigueren a la misèria. Salvar algú de la misèria. Hi ha molta misèria en aquella regió.
2 f. [LC] Circumstància adversa, com fretura, malaltia, greu molèstia, etc., que fa miserable, digne de compassió algú. No poden sinó contar misèries, pobra gent! Les misèries de la vida.
3 1 f. [LC] Cosa de poc valor, menyspreable.
3 2 f. [LC] Quantitat petita i insuficient d’una cosa. Tan ric i ens va donar una misèria.
misericòrdia
1 f. [LC] [RE] Profunda pietat o compassió que empeny a perdonar, a socórrer. Demanar, obtenir, misericòrdia. Tractar amb misericòrdia. Fer una cosa per misericòrdia. Una obra de misericòrdia. La misericòrdia de Déu. Les misericòrdies divines.
2 f. [LC] [DE] Petit punyal amb què es donava el cop de gràcia a l’adversari caigut.
3 f. [AR] Element que sobresurt en la part inferior dels seients del cor d’una església i permet de repenjar-s’hi o seure-hi fent l’efecte d’estar dret.
misericordiós -osa
adj. [LC] [RE] Que té misericòrdia.
misericordiosament
adv. [LC] Amb misericòrdia, d’una manera misericordiosa.
miseriós -osa
adj. [LC] Miserable 1.
miseriosament
adv. [LC] MISERABLEMENT.
misèrrim -a
adj. [LC] Extremament miserable. Condicions de vida misèrrimes.
misèrrimament
adv. [LC] D’una manera misèrrima.
mislater -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Mislata.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Mislata o als seus habitants.
miso- [o mis-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. miseîn, ‘odiar’. Ex.: misogínia, misàndria.
misògam -a
adj. [LC] [PS] Que odia el matrimoni.
misogàmia
f. [LC] [PS] Aversió al matrimoni.
misogin misògina
1 m. i f. [LC] [PS] Persona que odia les dones.
2 adj. [LC] Un discurs misogin.
misogínia
f. [LC] [PS] Aversió a les dones.
misòleg misòloga
m. i f. [LC] Persona que té aversió al raonament a la manera escolàstica, a la discussió.
misologia
f. [LC] Aversió al raonament a la manera escolàstica, a la discussió.
misoneisme
m. [LC] [PS] Aversió a les novetats, a les innovacions.
misoneista
m. i f. [LC] [PS] Persona que odia les novetats, les innovacions.
misopèdia
f. [LC] [PS] Aversió als infants.
mispíquel
m. [GLM] OBS. ARSENOPIRITA.
misquito
1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble amerindi que habita les zones costaneres d’Hondures i Nicaragua.
2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als misquitos.
missa
1 1 f. [LC] [RE] El ritual més important de les esglésies cristianes en memòria de l’última cena de Jesucrist. Dir, celebrar, el sacerdot la missa. Anar els fidels a missa. Oir missa. Sortir de missa. Missa dita, cantada. Missa de difunts. Missa nupcial, de noces.
1 2 [LC] [RE] missa baixa a) MISSA RESADA.
1 2 [MU] missa baixa b) Seguit de peces d’orgue per a ésser tocades totes durant una missa resada.
1 3 [LC] [RE] missa conventual Missa major que es diu en una catedral, en una col·legiata o en un convent.
1 4 [LC] [RE] missa d’or Missa que diu el sacerdot als cinquanta anys d’haver cantat missa.
1 5 [LC] [RE] missa de rèquiem [o missa de difunts] Missa que hom celebra per a l’etern repòs de l’ànima dels morts.
1 6 [LC] [RE] missa del gall Missa solemne que hom celebra a mitjanit de Nadal.
1 7 [LC] [RE] missa nova Primera missa que diu un sacerdot.
1 8 [LC] [RE] missa resada Missa que no és cantada.
1 9 [LC] missa votiva Missa que es fa dir amb una intenció particular.
2 1 f. [LC] arribar a misses dites Fer tard A).
2 2 [LC] anar a missa Ésser irrefutable, segur. Creu-me: això que dic va a missa.
3 f. [LC] [MU] Composició musical escrita damunt el text de l’ordinari de la missa. Compondre una missa. La missa del papa Marcel.
4 f. [AN] missa negra Paròdia sacrílega de la missa catòlica.
missacantant
m. [LC] [RE] [PR] Sacerdot que diu la primera missa.
missadient
m. [LC] [RE] [PR] MISSACANTANT.
missaire
adj. i m. i f. [RE] Molt devot, que va molt a missa, a l’església.
missal
1 m. [LC] [RE] Llibre gran que durant la missa es té sobre l’altar, en què hi ha les oracions i les altres parts de la missa amb la indicació de les cerimònies.
2 m. [RE] Llibret per a ús dels fidels que conté els textos per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic.
missatge
1 1 m. [LC] Comunicació, notícia, oral o escrita, tramesa per una persona a una altra.
1 2 m. [LC] [TC] Comunicació difosa per un sistema de transmissió d’informació. Missatge publicitari.
1 3 m. [CO] [FL] En teoria de la comunicació, seqüència de senyals combinada segons unes regles determinades, que un emissor transmet a un receptor a través d’un canal.
2 m. [LC] Comunicació oficial que el sobirà o cap del poder executiu fa llegir o tramet al Parlament.
3 m. [LC] Significat profund i orientador que vol transmetre un autor, que transmet una obra literària o artística, una doctrina, etc. El missatge pacifista de Gandhi. El missatge universal de l’Evangeli. Una pel·lícula amb missatge.
4 m. [LC] [PR] CRIAT.
missatger -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que porta un missatge. Trametre missatgers. La coloma, missatgera de pau. Un colom missatger. Les orenetes, missatgeres de la primavera.
2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que transporta paquets per mitjà d’un servei regular.
2 2 m. i f. [LC] [TRG] [CO] Persona que duu encàrrecs, cartes o paquets a domicili.
missatgeria
1 f. [LC] [TRG] Transport de paquets, de viatgers, per mitjà d’un servei regular de terra o de mar. Missatgeries marítimes.
2 f. [LC] [TRG] [CO] Empresa especialitzada a dur encàrrecs, cartes o paquets a domicili.
misser1
1 m. [LC] [PR] [HIH] Tractament donat antigament a persones d’autoritat i a la gent de lletres.
2 m. [LC] [DR] [HIH] Advocat 1 1.
misser2 -a
adj. i m. i f. [RE] [LC] MISSAIRE.
misserejar
v. intr. i tr. [LC] TAFANEJAR.
míssil
m. [DE] [EI] [LC] Arma autopropulsada dirigida cap a un fitó.
missilístic -a
1 adj. [DE] Relatiu o pertanyent als míssils.
2 f. [DE] Tècnica relativa a la construcció i a l’ús dels míssils.
missió
1 1 f. [LC] Obra que s’encarrega a algú d’anar a acomplir. L’enviat tornarà quan haurà acabat la seva missió. Encarregar a algú una missió delicada. Una missió diplomàtica. Una missió científica.
1 2 f. [LC] [RE] Obra dels sacerdots o pastors que van a predicar l’evangeli en terres en què és poc conegut.
2 1 f. [LC] [RE] Conjunt de les persones que són enviades en missió.
2 2 f. [LC] [RE] Conjunt dels sacerdots enviats a terres estranyes a predicar l’evangeli.
2 3 f. [LC] [RE] Residència de les persones enviades en missió.
3 f. [RE] Sèrie continuada de prèdiques, exercicis, etc., feta durant alguns dies, sovint per sacerdots d’una altra localitat.
4 f. [LC] Obra o funció particular encomanada a algú o que hom considera com un deure íntim. Aquesta no és la missió del mestre.
missioner missionera
1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona enviada en missió religiosa.
2 m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona enviada a una missió en país de majoria no cristiana.
missionista
m. i f. [LC] [RE] [PR] MISSIONER, MISSIONERA.
mississipià -ana
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al mississipià.
2 m. [GL] Primer subsistema i subperíode del carbonífer, situat entre el devonià i el pennsilvanià, que va de 355 a 310 milions d’anys.
missiva
f. [LC] [FL] Escrit que conté un missatge, carta que s’envia a algú.
mistagog mistagoga
m. i f. [HIH] [RE] Persona que inicia en els misteris.
mistagògia
f. [RE] [HIH] Iniciació en els misteris, consistent en una explicació dels ritus sagrats i de llur contingut doctrinal.
mistagògic -a
adj. [RE] [HIH] Relatiu o pertanyent a la mistagògia.
mistela
1 f. [LC] [HO] Beguda feta amb aiguardent, aigua, sucre i canyella.
2 f. [LC] [HO] Vi dolç que s’obté afegint alcohol al most per tal d’aturar-ne la fermentació.
misteri
1 m. [LC] [AN] En les religions antigues, ritu secret al qual no eren admesos sinó un curt nombre d’iniciats. Els misteris d’Eleusis. Ser iniciat en els misteris.
2 1 m. [LC] Allò que hom té secret, ocult, obscur, a algú o a tots. De tot en fa misteri.
2 2 m. [LC] Allò que s’esdevé d’una manera incomprensible. Penetrar els misteris de la natura.
3 1 m. [LC] [RE] Dogma que depassa la raó i ha d’ésser objecte de fe, segons el cristianisme. El misteri de la Santíssima Trinitat. Misteri pasqual.
3 2 m. [LC] [RE] Pas de la vida, passió i mort de Jesucrist.
3 3 m. [LC] [RE] Representació d’aquests passos amb imatges.
4 m. [JE] [RE] Representació dramàtica de tema cristià, d’origen medieval.
mistèric -a
adj. [HIH] [FS] [RE] Relatiu als misteris d’algunes religions antigues. Religions mistèriques.
misteriós -osa
1 adj. [LC] [FS] [HIH] [RE] Que implica o enclou misteri. Un crim misteriós. Pràctiques misterioses.
2 adj. [LC] Que es plau a fer misteri de les coses.
misteriosament
adv. [LC] Amb misteri, d’una manera misteriosa.
místic -a
1 1 adj. [LC] [RE] [FS] Relatiu o pertanyent a la mística o al misticisme. Èxtasi místic. Naixement místic.
1 2 adj. [FS] [RE] [LC] Relatiu als misteris religiosos.
2 1 f. [FS] [RE] [LC] Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
2 2 f. [FS] [RE] [LC] TEOLOGIA MÍSTICA.
2 3 f. [FS] [RE] Creença absoluta en el valor d’una idea.
3 m. i f. [RE] [PR] Autor místic.
4 1 adj. i m. i f. [LC] [RE] [FS] Donat a la mística, a la misticitat.
4 2 adj. i m. i f. [LC] [RE] [FS] Que té experiències místiques.
4 3 adj. i m. i f. [FS] [RE] [LC] Exaltat, fanàtic.
4 4 adj. i m. i f. [LC] Que afecta misticisme i religiositat.
5 m. [TRA] Nau antiga de tres arbres amb veles llatines.
místicament
adv. [LC] [RE] [FS] D’una manera mística.
misticets
1 m. pl. [ZOM] Grup de mamífers de l’ordre dels cetacis, caracteritzats perquè tenen barbes en lloc de dents, que comprèn les balenes i els rorquals.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
misticisme
1 m. [LC] [RE] [FS] Doctrina que posa la perfecció en la mística.
2 m. [LC] [RE] [FS] MISTICITAT.
misticitat
f. [LC] [RE] [FS] Qualitat de místic.
mistificació
f. [LC] Acció de mistificar; l’efecte.
mistificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que mistifica.
misto
1 m. [IQ] [ED] LLUMÍ. Una capsa de mistos.
2 [SP] fer misto [o fer mistos, o fer un misto] En esports en què intervé una bola o una pilota, tocar-la malament, d’esquitllada.
mitat
f. [LC] MEITAT.
mitcal
m. [NU] [ISL] Unitat ponderal islàmica, generalment referida al dinar d’or.