Z
zain
f. [RE] [FL] Setena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
zairès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Zaire.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Zaire o als seus habitants.
zambià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Zàmbia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Zàmbia o als seus habitants.
zanzibarès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Zanzíbar.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Zanzíbar o als seus habitants.
zàping
m. [LC] Acció de passar ràpidament d’un canal a un altre de televisió amb el comandament a distància. Fa zàping quan comencen els anuncis.
zas
interj. [LC] Expressió que evoca la remor d’una cosa que es mou o es fa moure rapidíssimament dins l’aire.
zay
f. [FL] Onzena lletra de l’alfabet àrab.
zebra
f. [LC] [ZOM] Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, de pelatge clar amb franges transversals fosques a tot el cos, el coll gruixut i el cap gros i pesant, que habita l’Àfrica subsahariana (Equus grevyi i E. zebra).
zebrat -ada
adj. [LC] Ratllat a la manera de la zebra.
zebú
[pl. -ús]
m. [ZOM] [LC] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut, amb un gep, banyes i el cap musculós, bestiar domèstic de les zones càlides (Bos taurus indicus).
zèfir
1 m. [LC] [ME] Vent suau que tendeix a venir de ponent.
2 m. [IT] Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres.
zefirar
v. tr. [IT] Estampar (un teixit) per un procediment que imita els efectes dels teixits de color.
zeids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos alt i molt comprimit, amb la boca grossa i molt protràctil, i les aletes dorsal i anal amb radis espinosos molt robustos, que inclou el gall.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
zeïna
f. [QU] Proteïna globular present en la llavor del blat de moro.
zel
1 m. [LC] Interès ardent i actiu per una causa o per una persona, cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions.
2 m. [LC] [ZOA] Excitació sexual periòdica dels animals superiors que es manifesta principalment en les femelles.
3 m. pl. [LC] Gelosia 1.
zelador zeladora
m. i f. [LC] [PR] Persona encarregada de zelar o d’exercir vigilància.
zelandès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Zelanda.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Zelanda o als seus habitants.
zelant
adj. [LC] Que zela o vigila.
zelar
v. tr. [LC] Tenir cura que (algú, especialment un subordinat) compleixi els seus deures, observi les lleis, etc.
zelós -osa
adj. [LC] Que té zel, ple de zel.
zelosament
adv. [LC] D’una manera zelosa.
zelota
1 m. i f. [RE] [HIH] Membre d’un grup politicoreligiós jueu que fou molt actiu en la resistència contra els romans durant el segle I aC.
2 adj. [RE] [HIH] Relatiu o pertanyent als zelotes.
zen
m. [AN] Escola budista japonesa que dona preferència a la il·luminació interior i a la instrucció de mestre a deixeble i rebutja la teorització.
zenc
m. [QU] [ML] [LC] Zinc, especialment en làmines.
zenit
1 m. [FIA] Punt de l’esfera celeste diametralment oposat al nadir, situat exactament sobre el cap de l’observador. Quan el Sol és al zenit, la radiació és molt forta.
2 m. [LC] Punt culminant d’una cosa. El zenit del plaer. El zenit d’una trajectòria artística.
zenital
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al zenit. Distància zenital.
zeolites
1 f. pl. [GLM] Grup de tectosilicats aluminosilicats, naturals o sintètics, en què l’estructura conté cavitats interconnectades tot formant uns canals que la travessen i on s’allotgen l’aigua i els cations poc lligats a l’estructura, els quals poden ésser extrets o bescanviats per altres fluids i ions, propietat que permet l’ús d’aquests minerals com a absorbents selectius, bescanviadors catiònics i sedassos moleculars.
2 f. [GLM] [QU] Mineral del grup de les zeolites.
zeolític -a
1 adj. [GL] [GLG] Relatiu o pertanyent al grup de les zeolites o a qualsevol espècie mineral d’aquest grup.
2 adj. [GLG] Que conté espècies minerals del grup de les zeolites.
zepelí
m. [EI] Dirigible, rígid i ràpid, de forma allargada i amb una cabina per a transportar-hi persones o càrrega.
zero
1 1 m. [LC] [MT] Nombre que denota una quantitat nul·la, la manca d’un cert ordre d’unitats en escriure un nombre. Quatre menys quatre és zero.
1 2 m. [LC] El que precedeix l’u en una sèrie numerada. El nombre zero no és positiu ni negatiu.
1 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre zero. Quatre-cents s’escriu amb un quatre i dos zeros.
1 4 [MT] En una funció, valor de la variable independent en què la funció s’anul·la.
1 5 [LC] ésser un zero a l’esquerra No comptar per a res.
1 6 [LC] No res B). La seva fortuna ha restat reduïda a zero.
2 1 m. [LC] [FIM] Punt des del qual es compten els graus d’una escala. En l’escala del termòmetre centígrad, zero marca la temperatura en què el glaç es fon. Quatre graus sobre zero, sota zero.
2 2 [FIF] [FIM] zero absolut Límit inferior de la temperatura, situat a -273,15 °C.
zeta
1 f. [LC] [FL] Lletra z Z.
2 f. [LC] [FL] [RE] Sisena lletra de l’alfabet grec (ζ, Ζ).
zetètic -a
adj. [LC] Que procedeix per investigacions. Mètode zetètic.
zeugma
m. [FLL] Figura retòrica per la qual un nom, un adjectiu o un verb presents en una clàusula són sobreentesos en altres clàusules.
zig-
[LC] V. ZIGO-.
ziga-zaga
1 f. [LC] Línia trencada en forma de Z.
2 f. [HIG] En heràld., peça els perfils de la qual són trenats en forma d’angles aguts que toquen la vora de l’escut o d’una altra peça.
zigentomes
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes apterigots que comprèn els peixets de plata.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
zignematals
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues verdes de la classe de les zignematofícies, actualment incloses a la classe de les carofícies, que es reprodueixen per conjugació, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Zygnema i Spirogyra.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
zignematofícies
1 f. pl. [BOI] Classe d’algues verdes, d’aigües dolces, unicel·lulars o filamentoses, no ramificades, que se separen de la resta dels cloròfits pel fet que en cap moment del seu cicle no presenten gàmetes flagel·lats.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
zigo- [o zig-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. zygón, ‘jou’, ‘parell’. Ex.: zigodàctil, zigòspora, zigosi.
zigodàctil
adj. [ZOA] Que té un parell de dits endavant i un parell endarrere.
zigofícies
f. pl. [BOI] ZIGNEMATOFÍCIES.
zigofil·làcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades amb estípules, flors quasi sempre regulars, amb quatre o cinc pètals lliures, i fruit generalment capsular, de distribució principalment tropical i que es fa en terrenys secs o salabrosos, a la qual pertanyen el tríbol, l’harmala i el guaiac.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
zigofil·le
m. [BOS] Herba de la família de les zigofil·làcies, pròpia d’indrets ruderals àrids (Zygophyllum fabago).
zigoma
1 m. [LC] [ZOA] [MD] PÒMUL.
2 m. [MD] Arc format per l’apòfisi zigomàtica de l’os temporal i l’os del pòmul.
zigomàtic -a
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al zigoma.
zigomicets
1 m. pl. [BOB] Classe de fongs de la divisió dels zigomicots, de miceli no septat, que es reprodueixen típicament per esporangis, mitjançant la fusió o conjugació de dos gametangis i formant espores aèries no flagel·lades.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
zigomicots
1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs, que comprèn els zigomicets i els tricomicets.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.
zigomorf -a
adj. [ZOA] [BO] En anat. animal i vegetal, que té un sol pla de simetria. Una flor zigomorfa.
zigòspora
f. [BO] Zigot encistat, especialment el de les zignematofícies o dels zigomicets.
zigot
m. [BI] Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d’un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació.
zigurat
m. [HIA] [AN] Temple en forma de torre escalonada i piramidal, erigit pels sumeris i els seus successors en honor als déus.
zig-zag
m. [LC] ZIGA-ZAGA.
zigzagat -ada
adj. [HIG] En heràld., dividit en dues parts iguals per una línia trencada formant angles aguts que toquen la vora de l’escut. Un escut zigzagat.
zigzaguejar
v. intr. [LC] Moure’s formant ziga-zagues.
zim-
[LC] V. ZIMO-.
zimasa
f. [QU] [BI] Conjunt d’enzims present en el llevat, responsables de la fermentació alcohòlica.
zimbabuès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Zimbàbue.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Zimbàbue o als seus habitants.
zimo- [o zim-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. zýme, ‘ferment’. Ex.: zimogen, zimogènic, zimologia, zimotècnia, zimosi.
zimogen -ògena
1 adj. [BI] Que causa fermentació.
2 m. [BI] Precursor inactiu d’un enzim capaç d’originar-lo, generalment mitjançant una hidròlisi.
zimologia
f. [ZOA] Part de la microbiologia que estudia els llevats.
zim-zam
1 interj. [LC] Expressió que evoca la remor d’un moviment de vaivé.
2 m. [LC] Moviment de vaivé.
zinc
m. [LC] [QU] [ML] Metall de color blanc blavós, trencadís a baixes temperatures i a temperatures superiors als 200 °C, mal·leable a temperatures intermèdies i força resistent a l’acció de l’aire i de la humitat (símbol, Zn; nombre atòmic, 30; pes atòmic, 65,38).
zincar
v. tr. [ML] Cobrir d’una capa de zinc.
zincat
1 m. [QU] Anió poliatòmic que té el zinc com a àtom central.
2 m. [QU] Substància que s’origina per reacció de l’hidròxid de zinc, de fórmula Zn(OH)2, de natura amfòtera, amb bases fortes.
zíncic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al zinc.
2 adj. [QU] Que conté zinc.
zincògraf zincògrafa
m. i f. [LC] [PR] Persona que practica la zincografia.
zincografia
f. [LC] [AF] Art de gravar amb planxes de zinc.
zíngar -a
adj. i m. i f. [LC] Gitano 1.
zingiberàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, integrada per herbes rizomatoses o tuberoses, de fulles embeinadores i ligulades, flors zigomorfes d’ovari ínfer, amb un label format per la soldadura de dos estaminodis, protegides o embolcallades per bràctees, i fruit en càpsula, de distribució tropical, a la qual pertanyen el gingebre, la cúrcuma, el cardamom, la malagueta i altres plantes aromàtiques, tintòries o medicinals.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
zingiberè
m. [QU] Sesquiterpè òpticament actiu que ocorre a la natura com a constituent de l’essència de gingebre o de ginebró.
zing-zing
m. [LC] [ED] Sonall 2.
zínnia
f. [BOS] [AGA] CLAVELL DE PAPER.
zircó
m. [GLM] Mineral, nesosilicat de fórmula ZrSiO4, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és mineral accessori molt comú en quasi totes les roques, pot concentrar-se en placers i és font de zirconi.
zirconat
1 m. [QU] Anió poliatòmic hipotètic que conté el zirconi com a àtom central.
2 m. [QU] Òxid doble de fórmula empírica M(I)2ZrO3, M(II)2ZrO4 o M(I)2Zr2O5.
zirconi
m. [QU] [ML] Metall de transició, pulverulent, negrós (símbol, Zr; nombre atòmic, 40; pes atòmic, 91,22).
zircònia
f. [GL] [QU] [GLM] Diòxid de zirconi sintètic que presenta simetria cúbica.
zircònic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al zirconi.
2 adj. [QU] Que conté zirconi.
zirconil
m. [QU] OBS. Agrupament atòmic de fórmula ZrO22+.
zitzània
1 f. [LC] [BOS] JULL.
2 f. [LC] Discòrdia posada entre gent que estaven o vivien en harmonia. La noia no feia sinó posar la zitzània entre els germans. Persones sembradores de zitzània, envejoses de la felicitat dels altres.
zloty
[pol.]
1 m. [ECT] Unitat monetària de Polònia.
2 m. [ECT] Moneda d’un zloty.
zo-
[LC] V. ZOO-.
zoantaris
1 m. pl. [ZOI] Classe d’invertebrats antozous amb simetria hexàmera.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
zoantropia
f. [PS] [MD] Monomania en què el malalt es veu convertit en un animal.
zodíac
m. [LC] [FIA] [AN] Zona de l’esfera celeste de disset graus d’ample, vuit i mig a cada costat de l’eclíptica, que comprèn les òrbites de la Lluna i dels principals planetes i es divideix en dotze parts o signes iguals.
zodiacal
adj. [LC] [FIA] [AN] Relatiu o pertanyent al zodíac. Signes zodiacals o del zodíac.
-zoic
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. zoïkós, ‘d’animal’. Ex.: cenozoic.
zoisita
f. [GLM] Mineral, sorosilicat del grup de l’epidota, de fórmula (Ca)2Al(Al2O)(Si2O7)(SiO4)(OH), que és ric en calci i alumini i cristal·litza en el sistema ròmbic.
zoisme
m. [AN] Creença en la influència dels animals.
zombi
1 m. i f. [AN] En el vodú d’Haití, persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria.
2 m. i f. [LC] Persona d’aire absent, sense voluntat, encantada.
zona
1 f. [LC] Porció d’espai qualsevol.
2 1 f. [LC] [GG] Part de la superfície de la Terra de les cinc en què es divideix segons el clima.
2 2 [GG] [LC] [ME] [GL] zona glacial Zona compresa entre un cercle polar i el pol corresponent.
2 3 [GG] [LC] [ME] [GL] zona intertropical Zona compresa entre els dos tròpics.
2 4 [GG] [LC] [ME] [GL] zona temperada Zona compresa entre un tròpic i el cercle polar corresponent.
2 5 [GG] [LC] [ME] [GL] zona tòrrida [o zona tropical] ZONA INTERTROPICAL.
3 1 f. [GG] [ME] Àrea o regió caracteritzada pel seu clima, per un conreu, etc. La zona dels vents alisis. La zona del blat.
3 2 [GL] zona d’ombra Àrea de la superfície terrestre, entre 100° i 140° des de l’epicentre d’un terratrèmol, on, a causa del nucli terrestre, no hi ha rebuda de cap ona directa.
3 3 [GL] zona de metamorfisme Part d’una àrea metamòrfica que presenta les mateixes característiques petrogràfiques i genètiques.
3 4 [GL] [GG] zona freàtica Zona inundada d’un carst.
3 5 [GL] [GG] zona intermareal Zona del litoral compresa entre els límits extrems de les marees.
3 6 [GL] [GG] zona litoral Zona de la plataforma marina submergida situada entre la costa i la isòbata de 200 metres.
3 7 [AQ] [OP] zona maritimoterrestre Àrea que és envaïda per l’aigua en els temporals de mar.
3 8 [EG] zona nerítica Medi marí pelàgic que correspon a la plataforma continental.
4 1 f. [LC] [AQ] Àrea urbana amb l’ús, el volum i la forma de l’edificació regulada segons unes normes.
4 2 [TRG] [OP] zona blava Part d’una via urbana, senyalitzada, en què l’estacionament de vehicles és regulat per un horari.
4 3 [AQ] [LC] zona d’equipaments Zona urbana destinada a instal·lacions i edificis educatius, culturals, assistencials, etc.
4 4 [TRG] [OP] zona de càrrega i descàrrega Part d’una via urbana, senyalitzada, reservada regularment a les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies.
4 5 [OP] zona de servei ÀREA DE SERVEI.
4 6 [AQ] zona de servitud Espai subjecte a la servitud de pas.
4 7 [AQ] [LC] [OP] zona de vianants Zona urbana on no és permesa la circulació de vehicles motoritzats.
4 8 [AQ] zona verda Zona urbana destinada a parc o jardí.
5 1 f. [ECT] [AD] [DR] Territori que, dins un estat, està sotmès a un règim jurídic específic. Zona de lliure comerç. Zona franca. Zona fronterera. Zona de muntanya. Zona monetària. Zona forestal. Zona marítima. Zona minera.
5 2 [DR] [DE] zona polèmica Espai lliure que una fortalesa necessita per a la seva defensa.
6 f. [DE] zona d’exclusió Zona entorn d’un reactor nuclear o d’una instal·lació radioactiva que és controlada pels explotadors del reactor o de la instal·lació.
7 1 f. [MT] En mat., porció de superfície esfèrica compresa entre dos plans paral·lels.
7 2 f. [MT] Porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans perpendiculars a l’eix.
8 1 f. [MD] Àrea de la pell o de la superfície d’un òrgan.
8 2 f. [MD] ZÒSTER.
9 f. [GL] zona cristal·logràfica Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna, la qual és una aresta del cristall.
10 f. [EE] [FIF] zona d’inversió En un dispositiu metall-aïllant-semiconductor, part del semiconductor propera a l’aïllant on es produeix una acumulació de portadors minoritaris que inverteixen el caràcter elèctric del semiconductor.
11 1 f. [GL] Unitat estratigràfica que correspon a l’interval més petit de la classificació.
11 2 [GL] zona bioestratigràfica Unitat estratigràfica caracteritzada per la presència d’un o diversos tàxons.
12 f. [FIA] Regió clara d’alta pressió situada generalment al llarg d’un paral·lel, a l’atmosfera d’un planeta jovià.
zonació
1 f. [EG] Distribució de la vegetació i dels animals en zones o bandes al llarg d’un gradient fort de canvi dels factors físics o climàtics, com ara la llum, la temperatura, la humitat, etc.
2 1 f. [GL] [GLG] Disposició de certs minerals en bandes alternants superposades, causada per les variacions de la composició química i visible pels canvis de color, fluorescència, etc.
2 2 f. [GL] [GLG] Disposició de la textura d’una roca.
zonal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una zona.
2 adj. [EG] Condicionat pel clima i lligat a una determinada zona biogeogràfica. Boscos zonals. Sòls zonals.
zonat
adj. [BOB] bolet de soca zonat V. BOLET.
zonificació
f. [AQ] Classificació de la ciutat en zones segons usos, densitats i tipus arquitectònics.
zoo
m. [ZOA] [LC] Zoològic 2.
zoo- [o zo-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. zôon, ‘animal’. Ex.: zoogeografia, zooquímica, zoofília, zoofòbia, zoantropia.
zoocecidi
m. [AGF] [BO] [AGA] [ZOA] Cecidi produït per un paràsit animal.
zooclorel·la
f. [BOI] Alga verda, de vida endocel·lular, semblant a les del gènere Chlorella, que estableix una simbiosi amb determinats animals.
zoocòria
f. [BO] Disseminació de les diàspores duta a terme pels animals.
zoòfag -a
adj. [BI] Que s’alimenta de matèries animals. Insecte zoòfag.
zoòfil -a
adj. [BO] Que presenta zoofília.
zoofília
1 f. [LC] [PS] Afecció exagerada als animals.
2 f. [BO] Pol·linització realitzada mitjançant la intervenció dels animals.
zoòfit
1 m. [ZOA] Animal que té aspecte de planta, com els corals, les anemones de mar, les esponges, etc., especialment els que formen colònies arborescents.
2 m. pl. [ZOA] OBS. Divisió zoològica, en la classificació de Cuvier, que incloïa els cnidaris, els porífers i els briozous actuals, tots ells d’aspecte semblant a una planta.
zoòfob -a
adj. i m. i f. [LC] Que pateix de zoofòbia.
zoofòbia
f. [LC] [PS] Fòbia als animals o a certs animals.
zoogeografia
f. [GG] Estudi de la distribució geogràfica dels animals sobre la Terra.
zoografia
f. [ZOA] Descripció dels animals.
zoogràfic -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la zoografia.
zooide
1 adj. [ZOA] Semblant a un animal.
2 m. [ZOA] Animal produït per reproducció no sexual, com els pòlips.
zoòlatra
adj. i m. i f. [LC] Adorador dels animals.
zoolatria
f. [AN] Adoració o culte dels animals divinitzats.
zoolàtric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la zoolatria.
zoòleg zoòloga
m. i f. [LC] [ZOA] [PR] Persona versada en zoologia.
zoologia
f. [LC] [ZOA] Part de la biologia que tracta dels animals.
zoològic -a
1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la zoologia.
2 m. [LC] [ZOA] [JE] Recinte espaiós amb diversos vivaris on s’exposen espècies d’animals, especialment feréstecs o exòtics, a la vista del públic.
zoom
[angl.]
1 m. [FIF] [CO] [JE] Objectiu que permet de regular la distància focal, allunyant-se de l’objecte o apropant-s’hi.
2 m. [FIF] [CO] [JE] Tècnica de filmació realitzada amb aquest objectiu.
zoometria
f. [AGR] Branca de la morfologia que estudia les mides dels animals.
zoomorf -a
adj. [LC] [HIH] TERIOMORF.
zoomòrfic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al zoomorfisme.
zoomorfisme
1 m. [LC] [HIH] [RE] Fet d’usar formes animals en ornamentació, escultura, etc.
2 m. [LC] [HIH] [RE] Representació de Déu o de déus amb formes animals.
zoònim
m. [FL] [LC] Nom d’animal.
zoonosi
1 f. [MD] Malaltia animal, especialment la que pot ésser transmesa als humans.
2 f. [MD] Malaltia produïda per animals paràsits.
zooplàncton
m. [EG] Plàncton animal.
zooplàstia
f. [MD] Operació quirúrgica que consisteix a empeltar un teixit animal en el cos humà.
zooscòpia
f. [MD] [PS] Al·lucinació en què el pacient creu veure animals.
zoosemiòtica
f. [CO] Disciplina que estudia els mitjans que empren els animals per a comunicar-se entre ells.
zoòspora
f. [BO] Espora mòbil mitjançant flagels o cilis.
zoosporangi
m. [BO] Esporangi que produeix zoòspores.
zootècnia
f. [AGR] Tècnica de la cria, la multiplicació i la millora dels animals domèstics.
zootècnic -a
1 adj. [AGR] Relatiu o pertanyent a la zootècnia.
2 m. i f. [AGR] Persona versada en zootècnia.
zoòtrop
m. [JE] [LC] Joguina que consisteix en una caixa cilíndrica giratòria dins la qual hi ha una sèrie de figures que es poden mirar a través d’escletxes fetes a la paret de la caixa, de manera que fan l’efecte d’estar en moviment.
zooxantel·la
f. [BOI] Alga de la classe dels dinòfits, de vida endocel·lular, que estableix una simbiosi amb diversos animals marins.
zopilot
m. [ZOO] URUBÚ.
zoroastrisme
m. [HIH] [AN] MAZDEISME.
zòster
m. [LC] [MD] Malaltia inflamatòria aguda d’un o més ganglis sensitius, raquidis o intracranials, produïda pel mateix virus que la varicel·la, caracteritzada per l’aparició de grups de vesícules en el territori cutani corresponent al tronc nerviós relacionat amb el gangli afectat. Herpes zòster.
-zou
[LC] Forma sufixada del mot gr. zôon, ‘animal’. Ex.: heliozou.
zuau
1 m. [DE] [PR] Antic soldat algerí d’infanteria al servei de França.
2 m. [DE] [PR] Soldat de l’exèrcit francès i d’algun altre vestit amb el mateix uniforme que el primitiu zuau algerí.
zub-zub
m. [LC] [MD] Sensació de les pulsacions en un teixit inflamat. La geniva em fa un zub-zub molt molest.
zulú [pl. zulús] [o zulu]
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble bantú que habita al Natal, a Sud-àfrica.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als zulús.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua bantú parlada pels zulús.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al zulú.
zumzada
f. [LC] Oscil·lació en un moviment de zumzeig.
zumzeig
m. [LC] Acció de zumzejar; l’efecte.
zumzejar
1 v. intr. [LC] Fer zum-zum.
2 intr. [LC] Oscil·lar, moure’s pujant i baixant alternativament.
zum-zum
1 interj. [LC] Expressió que evoca una remor sorda i contínua.
2 m. [LC] Remor sorda i contínua. El zum-zum del borinot.
zwitterió
m. [QU] Molècula que conté un grup àcid i un grup bàsic que, per transferència intramolecular d’un protó de l’un a l’altre, es presenten ionitzats simultàniament, un amb càrrega aniònica i l’altre amb càrrega catiònica.