sopluig
m. [LC] AIXOPLUC.
soplujar
v. tr. i intr. pron. [LC] AIXOPLUGAR.
sopor
1 m. o f. [LC] [MD] Son letàrgic, estat intermediari entre l’ensopiment i el coma.
2 m. o f. [LC] [MD] Somnolència, adormiment.
soporífer -a
1 adj. [LC] Que fa venir son. Un discurs soporífer.
2 1 adj. [MD] En med., que disminueix l’estat de vetlla sense arribar a produir la inconsciència.
2 2 m. [MD] [LC] Producte soporífer.
soporós -osa
1 adj. [LC] [MD] Caracteritzat pel sopor. Estat soporós. Febre soporosa.
2 adj. [LC] Que pateix de sopor.
sopranista
m. [MU] Cantant adult que ha conservat la veu de soprano.
soprano
[it.]
1 1 m. [LC] [MU] La més aguda de les veus humanes, pròpia especialment de dones i de nois.
1 2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Cantant que té veu de soprano.
1 3 m. [MU] En un cor, part vocal destinada a les veus de soprano.
2 adj. [MU] Que dintre d’una família d’instruments ocupa el registre més agut. Un saxòfon soprano.
soquet
m. [AGA] Esclopet de segador.
sor
f. [LC] [RE] Tractament que es dona a les religioses d’alguns instituts, anteposant-lo al nom. Sor Antònia.
sora
f. [BOS] AGRELLA.
sorali
m. [BO] Zona del còrtex extern d’un liquen on aquest es trenca per donar sortida als soredis.
sorbefaent
1 adj. [MD] En med., que produeix o facilita l’absorció.
2 m. [LC] Agent sorbefaent.
sorbet
m. [LC] [HO] Menja gelada poc consistent, aromatitzada amb licors, amb sucs de fruita, etc.
sòrbic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a les serves.
sorbitol
m. [QU] [MD] Alcohol derivat formalment de la glucosa per reducció del grup carbonílic d’aquesta, present a la natura en petita quantitat en diverses fruites.
sord -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Privat totalment o parcialment del sentit de l’oïda. És sord: no hi sent de cap orella. És sord de naixença. És sord d’una orella. És sord com una campana. Tornar-se sord. Quan el crides, fa el sord.
1 2 [LC] ésser sord com una tàpia Ésser completament sord.
1 3 adj. i m. i f. [LC] Que no vol escoltar exhortacions, advertiments, consells, etc. Sord als meus precs. Sord a la veu de la consciència.
2 1 adj. [LC] Que no fa soroll, que té un so apagat, poc distint. Una llima sorda. Una veu sorda. El retrunyir sord dels trons llunyans.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Una guerra sorda.
2 3 [LC] a la sorda loc. adv. Sordament 1.
2 4 adj. [FL] En fonèt., que s’articula sense vibracions de les cordes vocals. La p és una consonant sorda.
2 5 adj. [FIF] Que té unes parets que absorbeixen totes les ones sonores que hi incideixen. Una sala sorda.
3 adj. [MD] Que no és agut, s’aplica a un dolor persistent.
sordament
1 adv. [LC] D’una manera sorda, sense fer soroll. El vent movia sordament les fulles.
2 adv. [LC] SECRETAMENT. D’aquell afer, se’n parlava sordament.
sordària
f. [LC] [MD] SORDESA.
sordejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys sord. Sordejar d’una orella.
sordesa
1 1 f. [LC] [MD] Privació o afebliment considerable de la capacitat auditiva.
1 2 f. [LC] Qualitat de sord.
2 f. [FL] Valor negatiu del tret fonològic de sonoritat, el correlat articulatori del qual es caracteritza per l’absència de vibracions vocals en una determinada emissió fònica.
sòrdid -a
1 adj. [LC] Repugnantment brut, d’una brutícia que fa vergonya. Vivia en una habitació sòrdida.
2 adj. [LC] Miserable, mesquí. Un guany sòrdid. Una avarícia sòrdida.
sòrdidament
adv. [LC] Amb sordidesa.
sordidesa
f. [LC] Qualitat de sòrdid.
sordiditat
f. [LC] SORDIDESA.
sordina
1 1 f. [LC] [MU] Estri que, posat en un instrument músic, n’afebleix considerablement el so.
1 2 f. [LC] PER EXT. Posar sordina a les seves reclamacions.
2 f. [IMI] Ressort que, en els rellotges de repetició, serveix per a impedir que toqui la campana o el timbre.
sordmudesa
f. [MD] [PE] [PS] Privació de l’oïda i de la paraula, aquesta darrera deguda a la sordesa congènita o adquirida poc temps després de néixer.
sordmut -uda
adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de sordmudesa.
sordó sordona
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà que ocupava el Rosselló.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als sordons.
sordonaia
f. [BOS] Herba robusta de la família de les compostes, de fulles doblement pinnatisectes amb els segments molt estrets, i capítols solitaris al capdamunt de les tiges, semblants a una margarida grossa, enterament grocs o bé amb la corona totalment o parcialment blanca, que es fa a les vores de camins de les contrades mediterrànies d’hivern temperat (Chrysanthemum coronarium).
sordor
f. [LC] [MD] SORDESA.
soredi
m. [BO] Propàgul produït per molts líquens, constituït per una o diverses cèl·lules d’alga, embolicades per hifes de fong.
sorell
1 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels caràngids, de fins a 30 centímetres de llargada, de dors verdós iridescent i ventre argentat, amb dues aletes dorsals i la línia lateral revestida d’escates en forma d’escut (Trachurus trachurus).
2 [ZOP] sorell blancal Peix de la família dels caràngids, de coloració general pàl·lida, amb les escates de la línia lateral baixes (Trachurus mediterraneus).
3 [ZOP] sorell fumat Peix de la família dels caràngids, amb el dors de color blavós moderadament fosc i les escates de la línia lateral baixes i molt nombroses (Trachurus picturatus).
sorella
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels caràngids, de cos oblong i comprimit, d’uns 35 centímetres de llargada, amb el dors verd blavós o olivaci clar, el ventre gris argentat i la línia lateral arquejada a la part anterior, recta a la part posterior i revestida d’escates carenades (Caranx crysos).
sorellera
f. [LC] [AGP] Nansa per a pescar sorells.
sorellet
m. [LC] [ZOP] PUNXOSET.
sorge
1 m. [LC] Soldat, militar.
2 [LC] mal sorge Mal subjecte.
sorgiment
m. [LC] Acció de sorgir.
sorgir
1 1 v. intr. [LC] BROLLAR2.
1 2 v. intr. [LC] Aparèixer 1. De la foscor sorgí una figura humana.
sorgo
m. [LC] [BOS] [AGA] MELCA.
sorià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sòria.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sòria o als seus habitants.
sorícids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers insectívors, de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat, ulls petits, potes curtes i pelatge bru grisenc, que comprèn les musaranyes.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
sorites
1 m. [FS] Argument que consta de proposicions encadenades de manera que el predicat de cadascuna forma el subjecte de la següent i la conclusió uneix el subjecte de la primera proposició amb el predicat de l’última.
2 m. [FS] Polisil·logisme en què la conclusió de cada sil·logisme és sobreentesa, llevat de la darrera, que és explícita.
sorna
f. [LC] Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m’ha dit que ell estava sempre disposat a complaure’m? Ell, que no fa mai res del que li mano!
sorneguer -a
adj. [LC] Que dissimula amb ironia la seva mala intenció, la seva hostilitat, etc.
sorneguerament
adv. [LC] Amb sornegueria.
sornegueria
f. [LC] Condició de sorneguer.
sornejar
v. intr. [LC] Algú, no apressar-se gens a fer el que li manen.
sorneria
f. [LC] Qualitat de sorn.
sornudament
adv. [LC] D’una manera sornuda.
sornut -uda
1 adj. [LC] Que té un caràcter retret, poc comunicatiu, poc tractable, sorrut.
2 adj. [LC] Que revela aquest caràcter. Un tracte sornut.
soroll
1 1 m. [LC] So que no és la veu humana o d’un animal ni el so d’un instrument músic, so no musical degut a impulsions irregulars i confuses. El soroll de la pluja, d’una cascada, del mar. El soroll del vent, del tro. Soroll de passos, de cotxes. Des d’aquí no sentim el soroll de les onades. Posar oli a un pany perquè no faci soroll. Picant amb les maces, feien un soroll insuportable.
1 2 [LC] ésser més el soroll que les nous Tenir alguna cosa menys importància del que sembla.
2 1 m. [FIF] Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i provoquen en l’ésser humà, sota certes condicions, una reacció de rebuig.
2 2 [FIF] [EL] [TC] [IN] soroll blanc Soroll amb un espectre continu i uniforme en funció de la freqüència.
2 3 [FIF] [TC] [EL] soroll rosa Soroll l’espectre del qual és contínuament decreixent amb la freqüència, a raó de 3 decibels per octava, en augmentar la freqüència.
3 1 m. [FL] Pertorbació del canal de comunicació que pot ocasionar una pèrdua d’informació al receptor.
3 2 [FIF] [EL] [TC] soroll de fons Soroll obtingut a la sortida d’un amplificador en absència de senyal d’entrada.
3 3 [TC] [FIF] [EL] soroll estàtic Soroll breu d’intensitat irregular que interfereix la recepció de senyals de ràdio, produït per descàrregues d’electricitat atmosfèrica o per interferències degudes a aparells industrials i domèstics que generen guspires.
4 m. [IN] Pertorbació que pot produir un mal funcionament d’un sistema informàtic.
5 m. [FL] Emissió fònica que no pot ésser interpretada fonològicament.
6 m. [MD] En med., so confús, irregular, més o menys fort, normal o patològic, que hom sent gairebé sempre per auscultació.
7 m. [LC] Moviment tumultuós o sediciós. Anar a estar-se al camp, lluny del soroll de la ciutat. El poble s’avalotarà: hi haurà soroll.
8 m. [LC] fer soroll Colpir l’atenció fent parlar de si.
sorolla
f. [BOS] HERBA ESQUELLERA.
sorollar
1 v. intr. [LC] Una cosa que no està ben fixada, moure’s. Em sorolla una dent.
2 v. intr. [LC] Una cosa sacsejada, oscil·lar. Durant el terratrèmol, sorollaren totes les cases. Quan passa un camió, sorollen tots els vidres de la casa.
3 tr. [LC] Fer sorollar. Fer caure les flors d’un arbre sorollant-lo.
soroller
m. [BOS] [AGA] ATZEROLER.
sorollós -osa
1 adj. [LC] Que fa soroll.
2 adj. [LC] PER EXT. Un èxit sorollós.
3 adj. [LC] Ple de soroll.
sorollosament
adv. [LC] D’una manera sorollosa.
sororat
m. [AN] [HIH] [RE] Costum d’algunes cultures que obliga un vidu a casar-se amb la germana de la seva muller difunta.
sorosi
f. [BO] Infructescència formada per fruits carnosos fusionats entre ells i amb l’eix, que també esdevé carnós, com la pinya americana.
sorosilicats
1 m. pl. [GLM] Subclasse de silicats que presenten grups de dos, tres o més tetraedres que no formen anells i s’uneixen entre ells mitjançant cations, tot i que poden tenir anions addicionals.
2 m. [GLM] Mineral de la subclasse dels sorosilicats.
sorprendre
[quant a la flexió, com aprendre]
1 1 v. tr. [LC] Agafar, atrapar, (algú) arribant d’improvís. El vaig sorprendre que espanyava la porta. Varen sorprendre l’enemic quan més desprevingut estava. L’han sorprès en flagrant delicte. La mort el sorprengué quan menys l’esperava.
1 2 v. tr. [LC] Descobrir (una cosa que hom volia amagar-nos). Girant-me bruscament he sorprès la mirada d’intel·ligència que s’han donat.
2 1 tr. [LC] Una cosa inesperada, colpir l’ànima (d’algú). Em sorprèn que us en desdigueu, ara. Em sorprèn en ell tanta fermesa.
2 2 tr. [LC] Meravellar (algú) amb quelcom d’inesperat, d’incomprensible. Em sorprens amb tanta amabilitat.
sorprenent
adj. [LC] Que sorprèn pel que té d’inesperat, d’extraordinari, d’incomprensible.
sorpresa
1 f. [LC] Acció de sorprendre; l’efecte. La sorpresa de la ciutat pels enemics. Ho han obtingut per sorpresa.
2 1 f. [LC] Cosa que sorprèn. Trobar-vos ací quan us creia tan lluny: quina sorpresa!
2 2 f. [LC] Present inesperat. Dins la caixa, hi trobareu una sorpresa.
2 3 f. [LC] Capseta que conté una cosa que ignora qui la compra.
3 f. [DE] Principi bèl·lic basat en el desconeixement que té l’enemic de la força, la situació i les intencions pròpies.
4 [LC] de sorpresa loc. adv. D’una manera inesperada. M’agafaren de sorpresa.
sorra1
1 f. [LC] Substància que consisteix en grans petits provinents generalment de la disgregació de les roques.
2 f. [LC] [GL] En granulometria, roca detrítica incoherent formada per grans de diàmetre comprès entre 2 i 0,062 mil·límetres.
3 f. [LC] Pólvores per a assecar la tinta d’un escrit.
4 [ML] sorra d’emmotllament Mescla de sorra, argila i altres ingredients emprada en foneria per a fabricar motlles de sorra.
5 [GL] sorra volcànica Dipòsit format per materials solts, de la mida de la sorra, emesos durant una erupció volcànica.
sorra2
f. [LC] [HO] Costat del ventre de la tonyina.
sorralenc -a
adj. [LC] SORRENC.
sorramoll
m. [LC] Sorral aigualós.
sorrar
1 v. tr. [LC] [TRA] Llastar (una nau) amb sorra.
2 v. tr. [LC] [OP] Cobrir de sorra (un camí).
sorregar
v. tr. [AGA] [LC] Regar accidentalment, per filtració o per sobreeiximent, (una terra diferent de la que hom volia regar).
sorrejador -a
1 adj. [EI] Que serveix per a sorrejar.
2 f. [EI] Màquina sorrejadora.
sorrejar
1 v. tr. [EI] Llançar sorra per mitjà d’un raig d’aire comprimit (contra una superfície, una peça, etc.).
2 intr. [OP] Dirigir sobre els carrils i davant les rodes motrius de les locomotores i dels automotors una lleugera quantitat de sorra per tal d’augmentar l’adherència de les rodes als raïls.
sorrejat
m. [IMI] Acabat mat d’un metall que s’obté projectant-hi un raig de sorra a pressió.
sorrenc -a
1 1 adj. [LC] Que consisteix en sorra, ple de sorra.
1 2 adj. [GL] Compost predominantment de sorra. Un sòl sorrenc. Sediments sorrencs.
2 adj. [LC] De la naturalesa de la sorra.
sorrencós -osa
adj. [LC] SORRENC.
sorrer -a
adj. [LC] Feixuc en el caminar, com la nau excessivament sorrada o llastada. Anar sorrer.
sorrera
1 f. [MI] Lloc on hi ha sorra, d’on es pot extreure sorra.
2 f. [LC] Vas per a guardar la sorra emprada per a assecar un escrit encara moll de tinta.
3 f. [OP] Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que serveix per a sorrejar.
4 f. [JE] Bassa plena de sorra per a jugar els infants. Al parc del costat de casa hi ha una sorrera.
sorrós -osa
adj. [LC] SAULONENC.
sorrudament
adv. [LC] Amb sorruderia.
sorruderia
f. [LC] Qualitat de sorrut.
sorrut -uda
adj. [LC] D’índole closa i poc tractable.
sort
1 1 f. [LC] Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona. Això ho ha volgut la sort.
1 2 f. [LC] Bon o mal èxit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo.
1 3 f. [LC] Atzar al qual hom confia la decisió d’alguna cosa. Qui ha de ser el primer de sortir, ens ho farem a la sort.
1 4 f. [LC] Bona sort. El meu germà és home de sort. No tinc sort.
1 5 [LC] sort de Fórmula amb què s’introdueix un terme que enuncia allò que impedeix un mal o un perill o que és la solució d’un problema. Sort d’aquest plat de cigrons: tinc una gana que defalleixo! Sort que demà vindràs i em donaràs un cop de mà.
1 6 [LC] sort hi ha de (o hi hagué, o hi haurà, etc.) SORT DE. Sort hi havia de la mare, perquè el pare era un perdut. -T’han anat bé els meus consells? -I tant, sort n’hi ha hagut!
2 f. [LC] Mena12 1. Vellut, domàs i altres sorts de roba.
3 1 f. [LC] [AGF] Tros de terra petit.
3 2 f. [LC] [AGF] Tros de bosc que hom té totalment dintre una hisenda d’altri.
sortat -ada
adj. [LC] SORTÓS.
sorteig
m. [LC] Acció de sortejar.
sortejable
adj. [LC] Que pot ésser sortejat.
sortejador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que sorteja.
sortejar
1 v. tr. [LC] Sotmetre (quelcom) a un procediment en què és l’atzar que en decideix la sort.
2 tr. [LC] Classificar en sorts o classes (una mercaderia).
sortenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sort.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sort o als seus habitants.
sorter sortera
1 m. i f. [LC] Fill que no és l’hereu o la pubilla.
2 m. i f. [LC] Sortiller, sortillera.
sortida
1 1 f. [LC] Acció de sortir. Quina serà l’hora de sortida? Una porta de sortida. La sortida d’un personatge en escena. Sortides i arribades de trens. Fer els assetjats una sortida. Hem fet una magnífica sortida: hem arribat fins a la font de la Ginestera.
1 2 [LC] a la sortida loc. adv. En el moment de sortir.
1 3 [LC] tenir una mercaderia sortida Tenir venda, despatxar-se.
2 1 f. [LC] Part per on se surt d’un lloc. On és la sortida?
2 2 f. [LC] PER EXT. L’afer s’ha complicat enormement: no sé si trobaran una sortida.
3 f. [LC] Acudit 1.
4 1 f. [ECT] Partida de descàrrec d’un compte.
4 2 f. [ECT] Transferència, per part d’una empresa, d’un saldo deutor cap a l’exterior.
5 1 f. [IN] Informació lliurada per un sistema informàtic o una part del sistema.
5 2 f. [IN] Dispositiu per on s’extreu la informació d’un ordinador.
6 f. [EL] [EE] Circuit per on hom extreu el senyal d’un aparell electrònic.
sortidor
m. [LC] BROLLADOR.
sortija
1 f. [LC] [JE] Joc en què els participants, corrent a cavall, intenten d’enfilar amb una llança, una canya, etc., una anella penjada.
2 f. [LC] [JE] Joc de carrer en què els participants, passant corrent, intenten de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell.
sortíleg sortílega
m. i f. [LC] Sortiller, sortillera.
sortilegi
1 m. [LC] [AN] Emprament d’un poder atribuït a un pacte amb els mals esperits.
2 m. [AN] Endevinació del futur mitjançant la sort o les arts màgiques.
sortilla
f. [LC] SORTIJA.
sortiller sortillera
m. i f. [LC] Persona que practica sortilegis.
sortint
1 adj. [LC] Que surt enfora, que sobresurt.
2 1 m. [LC] Part sortint d’una cosa.
2 2 m. [AQ] Volada 2.
sortir
[ind. pr. surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten; subj. pr. surti, surtis, surti, sortim, sortiu, surtin; subj. imperf. sortís, etc.]
1 1 v. intr. [LC] Alguna persona o cosa, passar de dins a fora. Hem sortit del teatre a les vuit. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer un passeig. Sortir a fer un passeig. Vam arribar a Girona a les cinc i en vam sortir a les set. A quina hora surt el tren exprés de Madrid?
1 2 v. intr. [LC] Alguna persona o cosa, anar-se’n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n. Encara és pres, i trigarà molt a sortir de la presó. Ja està bo: demà ja sortirà. Un pastís acabat de sortir del forn. El vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. Sortir un riu de mare.
1 3 v. intr. [LC] PER EXT. Sortir d’una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir de la qüestió. Sortir d’una dificultat.
1 4 [LC] entrar per una orella i sortir per l’altra V. ENTRAR.
1 5 v. intr. [LC] Allò que estava ocult, aparèixer, manifestar-se, aparèixer a la superfície, a la llum. La sang li sortia a raig fet. Li sortia bromera de la boca. Sortir el sol. Sortir un personatge en escena. Començar a sortir, a brollar, una planta. Li ha sortit un gra al braç. Ja ha sortit el seu llibre.
1 6 v. intr. [LC] Dir o fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva, poca-solta. Sortir amb una atzagaiada.
1 7 v. intr. [JE] En determinats jocs, ésser el primer de jugar.
2 1 intr. [LC] Tenir tal o tal èxit, resultat, solució. A aquell, tot li surt bé. Els comptes no li surten bé. Els comptes no li surten. La comèdia ha sortit bé.
2 2 intr. pron. [LC] sortir-se algú amb la seva Aconseguir allò que es proposava.
2 3 intr. pron. [LC] sortir-se’n Algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa, deseixir-se’n. La seva situació era difícil, però se’n va sortir molt bé.
2 4 intr. [LC] Produir-se, donar-se, ésser fet, com a efecte o resultat d’un procés, operació, votació, sorteig, etc. Si ho multipliques per quatre, quant surt? Això ens sortirà a tres euros el quilo. L’Àngels ha sortit presidenta. Sortir vencedor d’una lluita.
2 5 intr. [LC] Palesar-se en fi la qualitat o índole d’algú o d’alguna cosa. El xarop ha sortit massa espès. Ens ha sortit dolent.
3 intr. [LC] Tenir origen en algú o en alguna cosa, en algun lloc. Ha sortit de mals pares. D’aquella contrada han sortit tots els Gimbernat. És la millor obra que ha sortit de les seves mans.
4 intr. [LC] Formar relleu.
5 intr. [LC] Una mercaderia, tenir sortida.
sortós -osa
1 adj. [LC] Que té bona sort, que és afortunat. És un home sortós: tot li surt bé. D’haver-ho aconseguit, n’estic per ben sortós.
2 adj. [LC] Degut a la bona sort.
sortosament
adv. [LC] D’una manera sortosa.
sorus
m. [BO] Grup d’esporangis o d’espores que presenten moltes falgueres, algunes algues i alguns fongs, de forma, aspecte i posició característics.
sosa
1 1 f. [LC] [QU] [GLM] NATRÓ.
1 2 f. [QU] [GLM] Cendra de barrella, molt rica en carbonat de sodi i de potassi, emprada antigament per a blanquejar la roba i com a component alcalí en la fabricació del vidre.
2 f. [QU] [LC] [GLM] sosa càustica HIDRÒXID DE SODI.
3 1 f. [LC] [BOS] Barrella 2 1.
3 2 f. [BOS] BARRELLA PUNXOSA.
3 3 f. [BOS] Salat2 4 1.
3 4 f. [BOS] CIRIALERA.
3 5 f. [BOS] RUAC.
soscaire
1 m. [LC] Cas fortuït desgraciat.
2 m. [LC] Dany, perjudici, pèrdua, imprevistos.
soscavament
m. [LC] [MI] Acció de soscavar; l’efecte.
soscavar
1 v. tr. [LC] [MI] Excavar per dessota (alguna cosa) deixant-la en fals.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Soscavar la moral de la població. Soscavar els fonaments de la societat.
sòsia
m. [LC] Persona que s’assembla molt a una altra, en relació amb aquesta.
sospedrar
v. tr. [LC] [AQ] Reforçar els fonaments (d’una construcció) omplint de pedres els buits.
sospès
m. [LC] Pressió que un cos exerceix sobre un altre que suporta tot el seu pes.
sospesable
adj. [LC] Que pot ésser sospesat.
sospesador sospesadora
m. i f. [LC] Persona que sospesa.
sospesament
m. [LC] Acció de sospesar; l’efecte.
sospesar
1 v. tr. [LC] Aixecar amb la mà i sostenir un moment (alguna cosa) per formar-se una idea aproximada del que pesa. Les boles són massisses: sospesa’n una i ho veuràs.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Cal que abans sospesem bé el pro i el contra.
sospir
1 m. [LC] [ZOA] [PS] Aspiració profunda seguida d’una expiració audible, que és generalment expressió de pena, ànsia, desig, fatiga, exhauriment. Fer un sospir.
2 [LC] darrer sospir Sospir de l’ésser humà en morir.
sospirall
m. [LC] [AQ] Respirador11.
sospirar
1 v. intr. [LC] Fer un sospir o sospirs.
2 1 intr. [LC] Expressar un desig angoixós, delir-se, per una cosa. Tots sospiràvem pel nostre retorn a la pàtria.
2 2 [LC] sospirar per una persona Amar-la en extrem.
sospirós -osa
adj. [LC] Que sospira.
sospita
1 f. [LC] Acció de sospitar d’algú, temença de qui sospita d’algú. Això confirma, dissipa, les meves sospites. Despertar una cosa sospites.
2 f. [LC] Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa. Que això sigui, ningú no en pot tenir la menor sospita.
sospitable
adj. [LC] Que pot ésser sospitat.
sospitar
1 v. intr. [LC] Presumir, per algun indici o aparença, que algú és culpable. Ell era el lladre, i ningú no en sospitava.
2 v. intr. [LC] DESCONFIAR. És un home recelós que sospita de tothom.
3 tr. [LC] Presumir, per algun indici o aparença, (alguna cosa, especialment no bona). Tots sospitàvem que era ell el culpable. Res no permetia de sospitar que no complirien la paraula.
sospitós -osa
adj. [LC] Que dona motiu a sospitar.
sospitosament
adv. [LC] D’una manera sospitosa.
sostenible
1 adj. [LC] Que pot ésser sostingut.
2 adj. [EG] [LC] Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic. Creixement sostenible. Turisme sostenible.
sostenidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que sosté.
2 m. pl. [LC] [ED] Peça de roba interior femenina utilitzada per a sostenir els pits.
3 m. [HIG] En heràld., figura que aguanta o acompanya un escut.
sosteniment
m. [LC] Acció de sostenir.
sostenint
1 adj. [HIG] En heràld., que porta una figura unida al damunt, s’aplica a una peça.
2 adj. [HIG] Que té el terç superior d’un esmalt diferent del seu i diferent del camper, s’aplica al cap o al peu d’un escut.
sostenir
[quant a la flexió, com mantenir]
1 1 v. tr. [LC] Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d’alguna cosa). Les bigues que sostenen el sostre. Els pilars que sostenen la volta. Les branques s’ajeuen: poseu-hi estontols que les sostinguin.
1 2 v. tr. [LC] Privar de caure, d’ésser emportat per una força. Jo l’havia de sostenir perquè no caigués.
1 3 intr. pron. [LC] Mantenir-se sense caure, sense cedir. Sostenir-se amb crosses. Sostenir-se sobre l’aigua.
2 1 tr. [LC] Ajudar (algú o alguna cosa) perquè no defalleixi, decaigui, s’abaixi, etc. Aquest aliment li sostindrà les forces. Procurar sostenir el coratge dels soldats. Procurar sostenir l’atenció del públic. Sostenir un establiment, una empresa. Sostenir la veu. Amb un esforç sostingut.
2 2 tr. [LC] Defensar (una manera de pensar), insistint a afirmar-la contra qui la nega. Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió.
2 3 tr. [LC] Tenir (una conversa, un canvi d’impressions, etc.), amb algú. Fa estona que sostenen una entrevista de feina amb el cap de personal.
3 1 tr. [LC] [OP] Resistir (el pes, l’esforç, d’algú o d’alguna cosa). Un dic per a sostenir l’empenta de l’aigua. El cadafal no pogué sostenir el pes de la gent.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Sostenir l’assalt dels enemics.
sostingut -uda
1 1 adj. [HIG] En heràld., que porta una càrrega a sota o unida.
1 2 adj. [HIG] Que té el terç inferior d’un esmalt diferent de la resta i diferent del camper, s’aplica al cap d’un escut.
2 1 m. [MU] [LC] Nota musical l’entonació de la qual és un semitò més alta que la seva entonació normal.
2 2 m. [LC] [MU] DIESI.
sostracció
f. [LC] [MT] Acció de sostreure o de sostreure’s; l’efecte.
sostractiu -iva
adj. [LC] SUBTRACTIU.
sostrada
f. [LC] [AQ] Conjunt d’objectes que, disposats en sostres, formen un d’aquests sostres.
sostrar
v. tr. [LC] [AQ] Ensostrar 1.
sostraure
[LC] V. SOSTREURE.
sostre
1 m. [LC] [AQ] Part d’una casa, d’una habitació, d’una cavitat, que la limita per dalt. Ara pinten el sostre del menjador. Tapar amb un encanyissat les bigues del sostre. El sostre era tan baix que s’hi arribava amb la mà. Les estalactites del sostre de la cova.
2 m. [LC] Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. L’Himàlaia és el sostre del món. El sostre salarial.
3 1 m. [LC] De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa. Les anxoves estan disposades a sostres.
3 2 m. [LC] Capa de coses que han caigut o han quedat sobre una superfície o a terra, especialment restes i residus. Després de sopar, damunt la taula hi havia un sostre de molles de pa i de pells de taronja. No has agranat bé: t’ho has deixat tot ple de sostre.
4 m. [MI] En alp., sobreplom horitzontal i pla.
5 1 m. [GL] Conjunt de capes de recobriment o part alta d’una sèrie estratigràfica.
5 2 m. [GL] Cara superior d’una capa o estrat, d’un filó.
5 3 m. [MI] [GL] Massa rocosa o estrat que hi ha damunt un pla de falla.
5 4 m. [MI] Volta d’una mina.
5 5 m. [GL] Paret superior d’una galeria subterrània, d’una galeria càrstica.
6 m. [LC] Pallissa11.
sostremort
m. [LC] [AQ] Part d’un edifici entre el sostre del pis superior i la teulada o coberta.
sostreta
1 f. [LC] Acció de sostreure.
2 f. [LC] Cosa sostreta.
sostreure
[quant a la flexió, com treure]
1 1 v. tr. [LC] [MT] Treure part (d’alguna cosa) perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d’algú. No li sostreguis mèrit.
1 2 v. tr. [LC] [MT] Treure (una part) d’alguna cosa perquè en minvi la quantitat. Si sostraiem 6 de 10, en resten 4.
2 1 tr. [LC] Emparar-se (d’alguna cosa d’altri) perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció. Em van sostreure la carta que els comprometia. Li han sostret la caixa de les eines.
2 2 tr. [LC] Robar fraudulentament.
3 1 tr. [LC] Treure (algú) d’un servei, d’una obligació, d’una activitat o situació. Sostreure algú a les mirades de la gent.
3 2 intr. pron. [LC] Sostreure’s a una obligació, a una persecució. Sostreure’s als aplaudiments de la multitud. Li recomanen que se sostregui de l’acció de les humitats.
sot
1 1 m. [LC] [OP] Clot, especialment a terra. És un paviment tan vell que és ple de sots. Vaig ficar el peu en un sot d’aigua.
1 2 [LC] anar al sot ANAR AL CLOT.
2 m. [LC] [GG] Vall petita i fonda. El sot de Giverola.
sota1
m. [LC] Part inferior d’una cosa.
sota2
1 f. [LC] Acció de submergir-se totalment en l’aigua. Fer una sota.
2 f. [LC] [JE] En cada coll del joc de cartes, carta amb el número 10 i la figura d’un patge.
sota3
1 1 prep. [LC] Davall 1. L’estora de sota la taula. Els veïns de sota nostre. Dur una samarreta de llana sota la roba. Dur un llibre sota el braç. Hem berenat sota un til·ler. Cantar sota el balcó d’algú. Nedar sota l’aigua. Caminar sota la pluja, sota el sol. Dormir sota les estrelles.
1 2 prep. [LC] PER EXT. Servir sota les ordres d’algú. Redactat sota la direcció d’un especialista. Reunir algú un poble sota la seva dominació. Estar sota la protecció d’algú. Sota l’aparença inofensiva s’amaga un esperit intrigant. Veure les coses sota una òptica de novel·lista, sota un punt de vista determinat.
2 adv. [LC] Davall 2. El pis, la botiga, el carrer de sota. El cotxe fa un soroll estrany: mira què hi ha a sota. La porta és tancada i per sota no es veu llum. El llençol de sobre i el de sota. Un balcó enrajolat per sota.
sota-
[LC] Prefix que indica la part situada dessota la designada pel radical al qual s’adjunta. Ex.: sotabarba, sotabosc.
sotabanc
m. [LC] [AQ] Filada que hom fa sobre la cornisa per alçar l’arrencada d’una volta o arc i deixar-ne visible tot l’intradós.
sotabarba
1 m. o f. [LC] [MD] Part del cap compresa entre el mentó i el coll.
2 m. o f. [LC] [ZOA] [MD] Bossa que a vegades forma la carn sota la barba entre el mentó i el coll.
sotabatà
m. [IT] En la filatura, impureses que el batà separa del cotó.
sotabosc
m. [AGF] [BOC] Vegetació arbustiva i herbàcia que es fa, en el bosc, sota el cobert dels arbres.
sotacinta
f. [TRA] Taula que va sota la cinta del buc d’una nau.
sotacopa
f. [LC] [ED] Plat amb peu en què es porten les copes o els gots amb què se serveix la beguda.
sotacor
m. [LC] [AQ] Lloc del temple situat sota el cor.
sotaescrit -a
adj. i m. i f. [LC] INFRASCRIT.
sotaescriure
[quant a la flexió, com escriure]
1 v. tr. [LC] [AD] Escriure a sota.
2 v. tr. [AD] Signar al peu (d’un escrit).
sotagola
f. [SP] [AGR] Corretja de la brida que passa per sota la gola del cavall.
sotaiguar
1 v. tr. [LC] L’aigua que passa per un bancal, regar (el bancal del costat).
2 v. tr. [LC] SUBMERGIR.
sotal
m. [LC] CLOTADA.
sotalada
f. [LC] CLOTADA.
sotàlia
m. [ZOM] Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de la família dels delfínids, d’1 metre de longitud, de color gris fosc a la part dorsal i rosat a la ventral, que viu a les conques de l’Orinoco i de l’Amazones (Sotalia fluviatilis).
sotamànega
m. [LC] [ED] SOTAMÀNIGA.
sotamàniga
m. [LC] [ED] En una màniga de dues peces, la que ve sota l’aixella.
sotamola
f. [LC] [IMI] Mola inferior, fixa, d’un molí.
sotana
1 f. [LC] [ED] Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
2 f. [LC] Cara inferior d’una alforja, d’un matalàs, etc.
3 f. [LC] [IMI] SOTAMOLA.
4 f. [LC] Teula de les filades inferiors d’una teulada, col·locada amb la concavitat cap amunt a fi de recollir l’aigua de les teules cobertores, col·locades amb la concavitat cap avall.
sotaplujar
v. tr. i intr. pron. [LC] AIXOPLUGAR.
sotapont
m. [AQ] Fusta que, disposada horitzontalment i recolzada en un peu dret o en dues tornapuntes, suporta la cara inferior d’una biga per tal de reforçar-la.
sotaposar
v. tr. [LC] Posar (algú) per sota d’altres en consideració, rang, autoritat, etc.
sotasignat sotasignada
m. i f. [LC] [AD] Persona que ha posat la seva signatura al peu d’un escrit.
sotateler
m. [LC] [IT] Caps i borra barrejats que es dipositen en l’interior dels telers mecànics mentre funcionen.
sotatesta
f. [IMF] Cèrcol d’un bocoi que va immediatament al costat del cèrcol de testa.
sotateulada
m. [AQ] Golfes, sostremort o pis situat immediatament sota la teulada.
sotavent
m. [LC] [ME] [TRA] Costat o part de l’horitzó cap on va el vent.
sotaventrera
f. [LC] Corretja que subjecta el bast passant per sota el ventre de l’animal.
sotbatre
v. tr. [LC] SOTRAGAR.
sotbatuda
f. [LC] SOTRAGADA.
soteriologia
f. [RE] Part de la teologia que tracta de la salvació.
soterrament
m. [LC] Acció de soterrar.
soterrani -ània
1 adj. [LC] SUBTERRANI.
2 m. [LC] [AQ] Habitació, espai, recinte, d’un edifici, situat per sota de la rasant del carrer.
soterrar
v. tr. [LC] Enterrar (especialment un mort).
sotil
adj. [LC] De condició inferior, que és poca cosa, insignificant.
sòtil
m. [LC] [AQ] Superfície que separa dos pisos fent de sostre a l’inferior i de sòl al superior.
sotilesa
f. [LC] Qualitat de sotil.
sotjador -a
adj. [LC] Que sotja.
sotjar
v. tr. [LC] Observar estant amatent al que pugui esdevenir-se.
sotmetiment
m. [LC] Acció de sotmetre o de sotmetre’s; l’efecte.
sotmetre
[p. p. sotmès]
1 1 v. tr. [LC] Posar sota l’autoritat d’un mateix o d’altri. Roma sotmeté la Gàl·lia. El cèsar sotmeté tota aquella província a Roma.
1 2 intr. pron. [LC] Sotmetre’s a l’autoritat pontifícia.
2 tr. [LC] Lliurar a la decisió, judici o acció d’algú o d’alguna cosa. Sotmetre un projecte a l’examen d’algú. Sotmetre una proposició a l’aprovació de l’assemblea. Sotmetre una substància a l’acció del foc. Sotmetre un malalt a un tractament.
sotragada
1 f. [LC] Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny.
2 f. [LC] Fet d’ésser afectat greument per una desgràcia, una pèrdua, etc. Quan el creia bo i sa, va rebre la notícia de la seva mort: va ésser una sotragada molt forta per a ell! Ha estat una bona sotragada: hi ha perdut tants diners!
sotragar
v. tr. [LC] Causar una sotragada o sotragades (a alguna cosa).
sotragueig
m. [LC] Fet de sotraguejar.
sots
prep. [LC] Sota, davall.
sots-
1 [LC] Prefix que indica un càrrec immediatament inferior al designat pel radical al qual s’adjunta. Ex.: sotsarxiver, sotsbatlle, sotsbibliotecari, sotsdelegada, sotsdiaca, sotsdirectora, sotsinspector, sotsintendent, sotsprior, sotssecretari, sotsveguer.
2 [LC] D’on: sotsdelegació, sotsdiaconat, sotsinspecció, etc.
sotsarrendador sotsarrendadora
m. i f. [DR] [LC] Persona que dona alguna cosa en sotsarrendament.
sotsarrendament
1 m. [DR] [LC] Acció de sotsarrendar; l’efecte.
2 m. [LC] [DR] Contracte de sotsarrendament.
3 m. [LC] [ED] [DR] Preu del sotsarrendament.
sotsarrendar
1 v. tr. [DR] Un arrendatari, donar en arrendament a un tercer (la cosa que té arrendada).
2 v. tr. [LC] Prendre en arrendament (una cosa) de qui n’és l’arrendatari.
sotsarrendatari sotsarrendatària
m. i f. [DR] [LC] Persona que rep o pren alguna cosa en sotsarrendament.
sotsbatlle
m. [HIH] [PR] Antic funcionari sota les ordres del batlle.
sotsdelegació
1 f. [LC] Càrrec de sotsdelegat.
2 f. [LC] Oficina del sotsdelegat.
sotsdelegat sotsdelegada
m. i f. [LC] Persona que ocupa un càrrec immediatament inferior al de delegat.
sotsgovernador sotsgovernadora
m. i f. [AD] [PR] Funcionari que substitueix o ajuda el governador en les seves funcions.
sotsinspecció
1 f. [LC] Càrrec de sotsinspector.
2 f. [LC] Oficina del sotsinspector.
sotsinspector sotsinspectora
m. i f. [LC] Funcionari, militar, immediatament inferior a l’inspector.
sotsintendència
f. [HIH] Divisió administrativa creada al Principat de Catalunya durant la Guerra del Francès com a subdivisió de les intendències de finances.
sotsintendent
m. [HIH] [PR] Persona que presidia cada una de les sotsintendències.
sotsllogater sotsllogatera
m. i f. [DR] [LC] RELLOGAT, RELLOGADA.
sotsobrar
1 v. tr. [LC] Fer caure a terra i subjectar sota seu (l’adversari).
2 intr. [LC] [TRA] Una nau, tombar-se de costat donant mitja volta.
sotsobre
m. [LC] [TRA] Fet de sotsobrar. Una nau, fer sotsobre.
sotsoficial sotsoficiala
m. i f. [DE] [PR] Militar que té un grau intermedi entre els oficials i la tropa.
sotsprefecte sotsprefecta
m. i f. [AD] Funcionari francès immediatament inferior al prefecte de departament que té l’administració d’un districte comunal.
sotsprefectura
1 f. [AD] Dignitat i càrrec de sotsprefecte.
2 f. [AD] Edifici on el sotsprefecte exerceix el seu càrrec.
3 f. [AD] Subdivisió de departament administrat per un sotsprefecte.
sotsprior sotspriora
m. i f. [RE] Religiós que fa de prior quan aquest no pot exercir el seu càrrec.
sotsprioressa
f. [RE] SOTSPRIORA.
sotssecretari sotssecretària
m. i f. [AD] [PR] Funcionari que supleix o ajuda el secretari.
sotstinent sotstinenta
m. i f. [DE] [PR] Militar de grau intermedi entre brigada i sotsoficial major.
sotsveguer
m. [HIH] [PR] Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria.
sotsvegueria
f. [HIH] Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.
sou
1 1 m. [NU] Unitat de compte de valor de dotze diners.
1 2 m. [NU] Moneda encunyada a diferents èpoques, de diversos valors i metalls.
1 3 [NU] cinc sous Moneda d’argent de Catalunya que valia la meitat de 5 rals.
1 4 [NU] sou d’Eivissa Moneda d’aram amb valor de 6 doblers.
1 5 [NU] sou d’or SÒLID1.
1 6 [NU] sou de Perpinyà BILLÓ.
2 1 m. pl. [NU] Diners, cèntims. Li ha costat molts sous.
2 2 [LC] per quins cinc sous? [o per quins set sous?] Expressió emfàtica per a demanar el perquè d’una cosa. Per quins cinc sous no hi vols anar? Vull saber per quins set sous no hi vas.
3 m. [LC] [ECT] [AD] Remuneració assignada a un individu per un càrrec que exerceix o per un servei que presta regularment. Tenir, guanyar, un bon sou. Gaudir d’un bon sou. No té rendes: viu exclusivament del seu sou.
souet
m. [NU] A València, mig ral castellà d’argent.
sovent
adv. [LC] SOVINT.
soviet
1 m. [HIH] [PO] Consell obrer o camperol dels que es van crear a Rússia durant la revolució del 1905.
2 m. [PO] [HIH] En el sistema administratiu de la Unió Soviètica, òrgan de govern local, provincial o federal.
soviètic -a
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de la Unió Soviètica.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Unió Soviètica o als seus habitants.
sovinada
f. [LC] Munt de neu arrossegat pel vent.
sovint
1 adv. [LC] Gran nombre de vegades, freqüentment. No hi vagis tan sovint, que els molestaràs.
2 [LC] sovint i menut loc. adv. Repetides vegades.
3 [LC] tot sovint loc. adv. Molt sovint. Li telefono tot sovint.
sovintejar
1 v. tr. [LC] Fer, emprar, etc., sovint. Vejam si sovintegeu més les vostres visites.
2 intr. [LC] Esdevenir, donar-se, sovint. No sovintegen gaire les ocasions com aquella.
spessartina
f. [GLM] Mineral del grup dels granats, de fórmula Mn3Al2(SiO4)3, que es troba en roques metamòrfiques molt riques en manganès o com a mineral accessori en algunes roques ígnies altament alumíniques.
spin
[angl. spin, terme format per l’abreviació dels mots anglesos ‘spinning moment’]
1 m. [FIF] [FIN] [QU] Nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
2 [FIF] [FIN] [QU] spin isotòpic Nombre quàntic característic dels hadrons que ajuda a agrupar-los segons els seus diversos estats de càrrega elèctrica.
-spora
[LC] Forma sufixada del mot gr. spóros, ‘llavor’. Ex.: acròspora.
-stasi [o -stàsia]
[LC] Forma sufixada del mot gr. stásis, ‘fet de posar-se dret’, ‘fet d’estar dret’. Ex.: homeòstasi, biostàsia.
-stàsia
[LC] V. -STASI.
-stat
[LC] Forma sufixada del mot gr. statós, ‘aturat’, que indica també dispositiu estabilitzador o regulador. Ex.: aeròstat; reòstat, heliòstat, termòstat, piròstat.
-stàtic -stàtica
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. stásis, ‘base’, ‘estabilitat’. Ex.: homeostàtic.
statu quo
[ll.] [inv.]
m. [LC] [DR] [PO] Estat actual de les coses, situació en què es troben. La pressió de l’Europa de l’Est posa a prova l’statu quo comunitari.
-stil
[LC] Forma sufixada del mot gr. stýlos, ‘columna’. Ex.: dodecàstil.
stilb
m. [FIM] Unitat de luminància del sistema cegesimal, equivalent a 1 candela per centímetre quadrat (símbol, sb).
stokes
[inv.]
m. [FIM] Unitat de viscositat cinemàtica del sistema cegesimal, equivalent a 1 centímetre quadrat dividit per segon (símbol, St).
-stoma
[LC] Forma sufixada del mot gr. stóma, ‘boca’. Ex.: citòstoma.
strengita
f. [GLM] Mineral, fosfat de ferro trivalent hidratat, de fórmula Fe3+PO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic i forma cristalls de color rosa o masses de color bru.
stricto sensu
[ll.]
loc. adv. [LC] Estrictament, en sentit propi. Una revolta no és, stricto sensu, una revolució.
striptease
[angl.]
m. [JE] Número de revista en què l’artista es despulla lentament al compàs d’una música suggestiva.
suada
1 1 f. [LC] [MD] Acció de suar. Fer una suada.
1 2 f. [MD] Allò que hom sua d’una vegada.
2 f. [LC] Esforç intens. Si he aconseguit això, les meves suades em costa.
suador -a
adj. [LC] [MD] Propens a suar. Ésser molt suador. Ésser poc suador.
suahili
1 1 m. i f. [AN] Individu pertanyent a la població mixta, islamitzada, de la costa oriental d’Àfrica, entre Somàlia i Moçambic.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als suahili.
2 1 m. [FL] Llengua bantú utilitzada com a llengua vehicular en una gran part de l’Àfrica centreoriental.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al suahili.
suar
1 1 v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Excretar suor pels porus de la pell. Pujant, ens vam fer un tip de suar. Tapeu-vos bé i procureu suar. Suar d’angúnia.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Suar, el cafè, després de torrat. Suar les parets d’una habitació humida.
2 intr. [LC] Emprar un esforç fatigant en la consecució d’alguna cosa. Per a arribar a entendre-ho, he hagut de suar.
3 1 tr. [LC] Emetre pels porus de la pell. Suar sang.
3 2 [LC] suar fel [o suar sang i aigua] Fatigar-se enormement.
3 3 [LC] suar la cansalada [o suar la carcanada] Suar molt, fer grans esforços per aconseguir una cosa.
4 1 tr. [LC] Mullar de suor. Suar la camisa. Estic tot suat.
4 2 tr. [LC] Guanyar amb la suor, amb molt de treball. Si vols obtenir-ho, ho has de suar.
suarda
f. [IT] [AGR] Substància greixosa excretada per la pell dels moltons que impregna la llana.
suardós -osa
adj. [LC] Impregnat de suarda, que conté suarda.
suau
1 adj. [LC] Plaent als sentits o a l’ànim com a exempt de tota aspresa. Suau al tacte.
2 adj. [LC] Que hi exerceix una acció d’una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau.
3 adj. [LC] Que no ofereix canvis bruscos, contrastos violents. Una llum, una veu suau.
suaument
adv. [LC] D’una manera suau.
suavitat
f. [LC] Qualitat de suau.
suavització
f. [LC] Acció de suavitzar.
suavitzador -a
1 adj. [LC] Suavitzant 1.
2 m. [LC] Corretja usada per a suavitzar la fulla de la navalla.
suavitzant
1 adj. [LC] Que suavitza.
2 1 m. [ED] Producte, generalment cremós, que s’aplica als cabells un cop rentats i serveix per a donar-los suavitat.
2 2 m. [LC] [ED] Producte líquid que s’utilitza per a suavitzar la roba després de rentar-la.
suavitzar
v. tr. [LC] Fer suau.
sub-
1 [LC] Prefix que significa ‘sota’, ‘situat a sota’, ‘en grau inferior’, ‘en menor proporció’, ‘no del tot’, ‘gairebé’, ‘aproximadament’. Ex.: subaxil·lar, subàcid, subòxid, subdesèrtic.
2 [LC] Sots-. Ex.: subdelegat.
subaeri -èria
adj. [LC] Que creix o està situat a la superfície mateix de la terra.
subagut -uda
1 adj. [MD] Moderadament agut.
2 adj. [MD] D’evolució lenta però no crònic. Una malaltia subaguda.
subalpí -ina
adj. [EG] [LC] Propi de la zona immediatament inferior a l’alpina.
subaltern -a
1 adj. [LC] Inferior a un altre en rang o condició. Un oficial subaltern.
2 m. i f. [LC] Persona subalterna.
subalternament
adv. [LC] D’una manera subalterna.
subalternant
adj. [LC] Que subalterna.
subalternar
v. tr. [LC] Posar en una posició subalterna.
subaquàtic -a
adj. [LC] Que es troba, s’usa o es realitza sota la superfície de l’aigua. Vegetació subaquàtica. Activitats subaquàtiques.
subarbust
m. [BO] Mata11.
subarbustiu -iva
1 adj. [BO] De la natura d’un subarbust.
2 adj. [BO] Constituït per subarbustos.
subàrea
f. [GG] Zona inferior a l’àrea, especialment en relació amb l’Administració i amb les activitats comercials.
subàrid -a
adj. [LC] Quasi àrid. Clima subàrid.
subatòmic -a
1 adj. [FIF] [QU] De grandària inferior a l’àtom, constituent de l’àtom o del nucli atòmic. Partícula subatòmica.
2 adj. [QU] Que ocorre a l’interior de l’àtom. Fenòmens subatòmics.
subaxil·lar
adj. [ZOA] [LC] [MD] [BO] Situat sota l’aixella o sota una axil·la.
subbranquial
adj. [ZOA] [LC] Situat sota les brànquies. Aleta subbranquial.
subcampió -ona
adj. i m. i f. [LC] Que es classifica en segon lloc en un concurs o un campionat.
subcategoria
f. [LC] Divisió dins d’una categoria.
subcategorització
f. [FL] Acció de subcategoritzar; l’efecte.
subcategoritzar
1 v. tr. [FL] Classificar (els elements lèxics) en subcategories, d’acord amb les categories sintàctiques que constitueixen llur context d’aparició i d’acord amb els trets inherents dels membres d’aquelles categories amb què poden concórrer.
2 v. tr. [FL] Un nucli sintàctic, seleccionar (un o més arguments). El verb córrer subcategoritza un argument agent.
subclasse
f. [LC] [BI] [EG] [BO] Grup de classificació taxonòmica immediatament inferior a la classe.
subclavi -àvia
adj. [ZOA] [MD] Situat sota la clavícula. Artèria subclàvia.
subclínic -a
1 adj. [MD] ASIMPTOMÀTIC.
2 adj. [MD] Caracteritzat per la manca de manifestació d’una afecció, s’aplica a un període de temps.
subcomissió
f. [LC] Grup d’individus d’una comissió que tenen una comesa especial.
subconjunt
m. [MT] Conjunt contingut en un altre conjunt.
subconsciència
f. [LC] [PS] Activitat mental que no és totalment conscient o que no ho és encara.
subconscient
1 adj. [PS] Que no és totalment conscient o que no ho és encara.
2 m. [PS] [MD] En psicoanàlisi, part de l’estructura de la personalitat que es distingeix de l’inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent.
subcontinent
m. [LC] Part diferenciada i extensa d’un continent. El subcontinent indi.
subcontractació
f. [LC] Acció de subcontractar.
subcontractar
v. tr. [LC] Un contractista, confiar, sota la seva responsabilitat, (una feina o part d’una feina que té al seu càrrec) a una altra persona.
subcontracte
m. [AD] Contracte derivat i dependent d’un contracte anterior per mitjà del qual una de les parts del primer contracte encarrega a una persona o a una empresa la realització d’una part o de la totalitat de les obligacions a què s’ha compromès en el primer contracte.
subcontrari -ària
adj. [MT] [LC] Que tenen un angle comú i els costats oposats a aquest angle no paral·lels, s’aplica a dos triangles semblants.
subcontrarietat
f. [FS] Relació que existeix entre dues proposicions subcontràries.
subcostal
1 adj. [ZOA] [MD] Situat sota les costelles.
2 m. [ZOA] [MD] Múscul subcostal.
subcultura
f. [SO] [AN] Cultura d’un grup que divergeix parcialment de la cultura dominant en una societat.
subcutani -ània
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Situat sota la pell, que ocorre sota la pell.
2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Hipodèrmic 3.
subdècuple -a
adj. [LC] [MT] Que té amb una altra quantitat una relació d’1 a 10.
subdelegable
adj. [LC] Que pot ésser subdelegat a una altra persona.
subdelegar
v. tr. [LC] Qui ha estat delegat per a una funció, delegar-hi (una altra persona).
subdelegat subdelegada
m. i f. [LC] [PR] SOTSDELEGAT, SOTSDELEGADA.
subdesenvolupament
m. [ECT] [LC] [SO] Estat d’endarreriment econòmic i social d’un país o una regió respecte als països industrialitzats.
subdesenvolupat -ada
adj. [ECT] [LC] [SO] Que està en situació de subdesenvolupament.
subdesèrtic -a
adj. [LC] Que té característiques climàtiques, biològiques, etc., pròximes a les del desert. Regió subdesèrtica.
subdialecte
m. [FL] Varietat que, respecte a un nombre petit de trets lingüístics, adopta un dialecte en una àrea determinada del seu domini.
subdistinció
f. [LC] Acció de subdistingir; l’efecte.
subdistingir
v. tr. [LC] Fer una nova distinció (en allò que ha estat ja objecte d’una distinció).
súbdit -a
1 adj. i m. i f. [LC] Sotmès a una autoritat sobirana.
2 m. i f. [AD] Ciutadà d’un estat, com a persona sotmesa a les seves autoritats polítiques.
subdividir
1 v. tr. [LC] Dividir en parts (les parts o alguna de les parts en què s’ha dividit un tot).
2 intr. pron. [LC] Els districtes de les poblacions grans se subdivideixen en barris.
subdivisible
adj. [LC] Que pot ésser subdividit.
subdivisió
f. [LC] Acció de subdividir o de subdividir-se; l’efecte.
subdominant
f. [MU] Quarta nota de l’escala tonal diatònica.
subducció
f. [GL] Enfonsament de gran amplitud d’una placa litosfèrica sota d’una altra.
subduir
v. tr. [GL] Produir la subducció (d’una placa litosfèrica).
súbduple -a
adj. [LC] Que està amb un altre en la relació d’1 a 2.
subèdric -a
adj. [GLG] Que presenta cares cristal·lines pobrament desenvolupades. Mineral subèdric.
súber
m. [BO] [BI] Teixit secundari, de funció protectora, que forma part de l’escorça d’arrels i tiges, originat externament pel fel·logen.
suberat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid subèric.
subèric -a
adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al suro.
suberificació
f. [BI] [BO] SUBERITZACIÓ.
suberina
f. [QU] [BO] [BI] Èster polimèric d’àcids grassos i oxoàcids, impermeable, que es troba a la paret de moltes de les cèl·lules del súber.
suberització
1 f. [BO] Conversió de la capa exterior de l’escorça de certs arbres en suro.
2 f. [BO] [BI] [QU] Deposició de suberina a les parets de certes cèl·lules vegetals, especialment les del súber, que provoca la mort de la cèl·lula.
suberitzar
1 1 v. tr. [BO] Causar la suberització (de l’escorça de certs arbres).
1 2 intr. pron. [BO] El suro, formar-se.
2 intr. pron. [BO] [BI] Impregnar-se de suberina.
suberós -osa
1 adj. [BO] Semblant al suro.
2 1 adj. [BO] [BI] Que conté súber.
2 2 adj. [BO] [BI] Relatiu o pertanyent al súber.
subespai
m. [MT] En mat., subconjunt d’un espai que hereta l’estructura d’aquest espai.
subespècie
f. [ZOA] [BI] [EG] [BO] Grup de classificació taxonòmica immediatament inferior a l’espècie.
subespontani -ània
adj. [BO] [EG] Que es propaga a partir de cultius sense arribar a naturalitzar-se en el territori, s’aplica als vegetals.
subestació
f. [EE] Estació transformadora secundària destinada a la transformació i distribució de l’energia elèctrica i a la connexió entre dos circuits o més.
subestimar
v. tr. [LC] Valorar en menys del que val.
subexposició
f. [CO] Exposició insuficient d’una superfície fotosensible a la llum.
subfamília
f. [BI] [LC] [EG] [BO] [ZOA] Grup de classificació taxonòmica immediatament inferior a la família.
subfluvial
1 adj. [GL] [GG] Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies al llarg d’una vall fluvial i als processos que en resulten.
2 adj. [GL] [LC] Situat, format, posat, en el fons d’un riu.
subfusell
m. [DE] Arma curta automàtica, amb una gran potència de foc, que es dispara amb les dues mans i pot disparar a ràfegues o a trets aïllats.
subfusió
1 f. [FIF] Permanència d’un cos en estat líquid a una temperatura inferior a la de fusió.
2 f. [ME] Permanència de l’aigua en estat líquid a una temperatura inferior al punt de congelació.
subgènere
m. [BI] [LC] [EG] [ZOA] [BO] Grup de classificació taxonòmica immediatament inferior al gènere.
subglacial
adj. [GL] [LC] Situat, pertanyent, al fons d’una glacera.
subgrup
m. [LC] Subdivisió d’un grup, grup subordinat.
subharmònic
m. [FIF] Magnitud sinusoidal la freqüència de la qual és un submúltiple enter de la freqüència fonamental.
subhasta
1 f. [LC] [DR] [ECT] Venda pública al millor postor, especialment feta per manament d’una autoritat.
2 f. [LC] [DR] Adjudicació de l’execució d’una obra, de l’abast de provisions, etc., al millor postor.
subhastador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que subhasta.
subhastar
v. tr. [LC] Vendre, adjudicar, en subhasta.
subhipoteca
f. [DR] Acció d’hipotecar una hipoteca voluntària.
subíndex
m. [MT] [LC] Índex que es posa a la part inferior d’un símbol.
subinfeudació
f. [HIH] Acció de subinfeudar.
subinfeudar
v. tr. [HIH] Cedir en feu (un feu propi o una part de feu) fent-lo subordinat a un altre.
subinspecció
f. [LC] SOTSINSPECCIÓ.
subinspector subinspectora
m. i f. [LC] [PR] SOTSINSPECTOR, SOTSINSPECTORA.
subintrant
adj. [MD] Que subintra.
subintrar
v. intr. [MD] Un accés febril o d’altra mena, començar abans d’acabar l’anterior.
subjacent
1 adj. [LC] Situat sota, més avall. L’estrat subjacent és més compacte.
2 adj. [LC] PER EXT. L’afecció a les drogues és el reflex de problemes personals subjacents.
subjecció
1 f. [LC] Fet d’estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis.
2 f. [LC] [EI] Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element.
3 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix a fer l’orador o l’escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l’adversari i refutar-la.
subjectador -a
adj. i m. i f. [LC] Que subjecta.
subjectament
adv. [LC] Amb subjecció.
subjectar
v. tr. [LC] Agafar o tenir subjecte. Van subjectar la barca amb cordes.
subjecte -a
1 adj. [LC] Sotmès a l’acció d’algú o d’alguna cosa que n’impedeix la separació o el moviment. Dos guàrdies el tenien subjecte perquè no se’ns escapés.
2 1 adj. [LC] Sotmès al poder o al domini d’un altre, obligat a obeir-lo. Jamaica estava subjecta a la Gran Bretanya. És un amo que té els criats molt subjectes: estan obligats a un servei assidu.
2 2 adj. [LC] Sotmès a una necessitat inevitable. Tots estem subjectes a la mort.
2 3 adj. [LC] Sotmès a tal o tal contingència. Els homes estan subjectes a la temptació. Tu estàs tan subjecte a l’error com els altres.
3 m. [MD] Persona que és sotmesa a una operació física, a una experiència, a un tractament curatiu, etc.
4 1 m. [LC] Persona, especialment amb relació al seu capteniment, o quan parlem d’una persona de la qual no volem dir o no sabem el nom. El teu soci és un mal subjecte. Van comparèixer dos subjectes que van dir que eren els seus companys. Subjecte del delicte.
4 2 [AD] [DR] subjecte del dret Titular d’un dret o d’un interès jurídicament protegit, com ara les persones físiques i jurídiques, la societat i l’Estat.
4 3 [DR] subjecte passiu Persona física o jurídica que segons la llei resulta obligada al compliment de les prestacions tributàries.
5 1 m. [FS] En fil., allò de què pot afirmar-se una qualitat, un atribut o una relació.
5 2 m. [FS] Ésser tradicionalment concebut com a substància, dotat d’autoconsciència, persona.
5 3 m. [FS] Ésser que coneix.
6 m. [FS] En lòg., allò de què hom afirma o nega un predicat.
7 1 m. [FL] Funció sintàctica que identifica el constituent oracional al qual s’atribueix el predicat.
7 2 m. [FL] Constituent oracional que fa aquesta funció i que formalment es caracteritza perquè en moltes llengües concorda amb el verb.
7 3 [FL] subjecte agent Subjecte que designa l’entitat que fa l’acció representada per un verb.
7 4 [FL] subjecte el·líptic Subjecte tàcit o implícit.
7 5 [FL] subjecte gramatical Subjecte d’una oració que concorda amb el verb, però que no és necessàriament el subjecte lògic de l’oració en què apareix.
7 6 [FL] subjecte lògic Element que és el subjecte des del punt de vista de les relacions logicosemàntiques.
7 7 [FL] subjecte pacient Subjecte que designa l’entitat que rep l’acció representada per un verb.
7 8 [FL] subjecte psicològic Tema 6 2.
8 m. [MU] En mús., tema de la fuga.
subjectiu -iva
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al subjecte, especialment al subjecte pensant.
2 adj. [LC] No fonamentat sinó en apreciacions personals. Una opinió subjectiva. Un argument subjectiu.
subjectivament
adv. [LC] D’una manera subjectiva.
subjectivar
v. tr. [LC] Fer subjectiu.
subjectivisme
m. [FS] [LC] Tendència a fer predominar, en el coneixement, els elements subjectius.
subjectivista
1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al subjectivisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari del subjectivisme.
subjectivitat
f. [LC] Qualitat de subjectiu.
subjugable
adj. [LC] Que pot ésser subjugat.
subjugació
f. [LC] Acció de subjugar; l’efecte.
subjugador -a
adj. i m. i f. [LC] Que subjuga.
subjugar
1 v. tr. [LC] Posar sota el jou, reduir a subjecció, conquerir per la força. Els romans subjugaren un gran nombre de pobles.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Subjugar les passions.
subletal
adj. [MD] Inferior a una dosi letal.
sublim
adj. [LC] [FS] Que desperta una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensió humana.
sublimable
adj. [LC] [FS] [QU] Susceptible de sublimació.
sublimació
1 f. [LC] [QU] Acció de sublimar o de sublimar-se; l’efecte.
2 f. [MD] [PS] En psicoanàlisi, procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores, com ara la ciència, l’art, etc.
sublimar
2 1 tr. [QU] Fer passar de l’estat sòlid al gasós i d’aquest al sòlid, sense aparentment passar per l’estat líquid. Sublimar arsènic.
2 2 intr. pron. [LC] El iode se sublima a una temperatura poc elevada.
sublimatori -òria
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la sublimació.
subliminar
1 adj. [MD] [PS] Que no arriba al llindar.
2 adj. [MD] Que ocorre sota el llindar de la consciència per tal com l’estímul que el provoca és massa instantani o massa feble perquè pugui ésser recordat i conscienciat, s’aplica a una percepció.
sublimitat
f. [LC] Qualitat de sublim.
sublingual
adj. [ZOA] [LC] [MD] Situat sota la llengua. Glàndula sublingual.
sublunar
adj. [LC] Que és sota la Lluna.
subluxació
f. [MD] Luxació incompleta.
submarí -ina
1 adj. [LC] Que és, creix, actua, etc., sota la superfície del mar. Roques submarines. Cable submarí.
2 1 m. [LC] [TRA] Nau que pot navegar sota l’aigua.
2 2 m. [DE] Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a navegar i combatre sota l’aigua. Submarí llançamíssils.
submarinisme
1 m. [TRA] [SP] Pràctica de la immersió i l’exploració subaquàtiques que es fa amb finalitats científiques, esportives, militars, etc.
2 m. [SP] Exploració submarina.
submarinista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al submarinisme.
2 m. i f. [TRA] [SP] [PR] Persona que practica el submarinisme.
submaxil·lar
adj. [ZOA] [MD] Situat sota el maxil·lar inferior. Gangli submaxil·lar. Glàndula submaxil·lar.
submediterrani -ània
adj. [LC] [BO] Relatiu o pertanyent a la zona relativament seca amb predomini d’arbres caducifolis, que marca la transició entre la regió eurosiberiana i les terres mediterrànies. Província submediterrània. Planta submediterrània.
submergibilitat
f. [LC] [FIF] Qualitat de submergible.
submergible
1 adj. [LC] [TRA] [FIF] Que es pot submergir. Nau submergible.
2 1 m. [DE] Submarí 2.
2 2 m. [DE] Submarí que tenia bones qualitats per a la navegació de superfície i només se submergia ocasionalment.
submergir
1 v. tr. [LC] [FIF] Posar sota l’aigua o altre líquid. Ha submergit tot el cos a l’aigua de la piscina.
2 v. tr. [LC] L’aigua o un altre líquid, cobrir completament. Una inundació que submergí tota la plana.
3 intr. pron. [LC] Se submergiren en l’aigua freda de l’estany.
4 intr. pron. [LC] El seu cor vivia submergit en la tristor més pregona. Se submergí en els seus records.
submersió
f. [LC] [FIF] Acció de submergir o de submergir-se; l’efecte.
submetàl·lic -a
adj. [GL] [GLG] Amb un índex de refracció intermediari entre la lluïssor metàl·lica i la no-metàl·lica, propi d’un mineral translúcid.
submicroanàlisi
f. [QU] Branca de l’anàlisi química en què les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del nanogram.
subministrable
adj. [LC] Que pot ésser subministrat.
subministració
f. [LC] Subministrament 1.
subministrador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que subministra.
subministrament
1 m. [LC] Acció de subministrar.
2 m. [LC] Cosa subministrada.
subministrar
v. tr. [LC] FORNIR. Subministrar queviures a l’exèrcit. Aquest magatzem ens subministra el pinso per al bestiar.
submís -isa
adj. [LC] Que mostra submissió. Un fill submís als seus pares.
submisament
adv. [LC] Amb submissió.
submissió
1 f. [LC] Acció de sotmetre o de sotmetre’s. La submissió dels rebels.
2 f. [LC] Obediència, docilitat, de l’inferior envers el superior. Mostrar submissió als seus superiors.
submúltiple -a
1 adj. [LC] [MT] Contingut en un nombre o una quantitat un nombre exacte de vegades. Nombre submúltiple.
2 m. [MT] Divisor 2.
subnivell
m. [MI] Nivell intermedi d’una mina oberta entre dos nivells principals o bé per sota o per sobre del principal.
subnormal
1 1 adj. [LC] Per sota del normal.
1 2 adj. i m. i f. [MD] [PS] [LC] [PE] OBS. Que presenta una discapacitat intel·lectual.
2 f. [MT] Part de l’eix de les abscisses comprès entre la normal en un punt d’una corba i l’abscissa d’aquest punt.
subnormalitat
f. [MD] [PS] Condició de subnormal.
subnota
f. [LC] Nota a una nota d’un escrit o d’un imprès.
subnutrició
f. [SO] Nutrició insuficient.
suboccipital
adj. [ZOA] [MD] Situat sota l’occipital. Nervi suboccipital.
suboctava
f. [MU] Octava sota una nota determinada.
subocupació
f. [ECT] Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació dels recursos disponibles.
subocupat -ada
adj. [LC] Que treballa en activitats de productivitat i remuneració inferiors a les que li corresponen per les seves capacitats.
subopercular
adj. [ZOA] [MD] Situat sota l’opercle.
suborbital
1 adj. [ZOA] [MD] Situat sota l’òrbita de l’ull.
2 adj. [MD] Que hom practica, introdueix, etc., sota l’òrbita de l’ull.
subordinable
adj. [LC] Que pot ésser subordinat.
subordinació
1 1 f. [LC] Acció de subordinar.
1 2 f. [LC] Fet d’estar subordinat.
1 3 f. [LC] Submissió a l’autoritat d’un superior.
2 f. [FL] Relació que s’estableix entre dues o més frases o oracions de tal manera que l’una depèn sintàcticament de l’altra.
subordinadament
adv. [LC] Amb subordinació.
subordinament
m. [LC] Subordinació 1.
subordinant
adj. [FL] Que subordina un altre element lingüístic. Mot subordinant.
subordinar
1 v. tr. [LC] Posar en un rang o classe inferior.
2 v. tr. [LC] Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions.
3 v. tr. [LC] Fer dependre de l’acompliment d’alguna cosa. Heu de subordinar l’activitat que proposeu al consentiment del director.
subordinat subordinada
1 m. i f. [LC] Persona que està sota la dependència jeràrquica d’algú.
2 adj. [FL] Que depèn d’un altre element lingüístic. Oració subordinada.
subordre
m. [BI] [BO] [EG] [ZOA] Grup de classificació taxonòmica immediatament inferior a l’ordre.
suborn
1 m. [LC] [AD] Acció de subornar.
2 m. [LC] Allò amb què se suborna.
subornable
adj. [LC] Que pot ésser subornat.
subornació
f. [LC] Suborn 1.
subornador -a
adj. i m. i f. [LC] Que suborna.
subornament
m. [LC] Suborn 1.
subornar
v. tr. [LC] [AD] Induir amb una recompensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrària a un deure. Van subornar un dels guardians perquè els obrís la porta.
subpermanent
adj. [LC] Permanent en un grau inferior. Magnetisme subpermanent.
subpolar
adj. [FIA] [LC] Que passa pel meridià sota el pol visible, s’aplica a un estel.
subportadora
f. [EL] Ona portadora sobre la qual hi ha una ona modulada i que és destinada a modular una altra portadora de freqüència diferent.
subproducte
m. [EI] [ECT] Producte secundari obtingut en l’extracció o la fabricació d’un altre de principal.
subratllar
1 v. tr. [LC] [AD] Traçar una ratlla (sota una lletra, un mot o una frase).
2 tr. [LC] Recalcar 1.
subratllat
m. [LC] Acció de subratllar; l’efecte. El subratllat ajuda a memoritzar les idees principals d’un text. El subratllat és meu.
subrefredament
m. [AQ] Operació que consisteix a refredar el fluid condensat a una temperatura inferior a la de condensació, per tal d’augmentar el rendiment d’una instal·lació de refrigeració.
subrem
1 m. [AGF] En el bosc baix, part del rem on es localitza la tallada d’un any.
2 m. [AGF] En una sureda, part del bosc on es localitza l’àrea de pela d’un any.
subrepció
f. [LC] Ocultació d’un fet, especialment per obtenir allò que altrament no s’aconseguiria.
subreptici -ícia
1 adj. [LC] [BB] Obtingut per subrepció. Document subreptici. Acta subreptícia.
2 adj. [LC] Fet ocultament.
subreptíciament
adv. [LC] D’una manera subreptícia.
subreptiu -iva
adj. [LC] SUBREPTICI.
subrogació
f. [DR] [LC] Acció de subrogar.
subrogar
1 v. tr. [DR] [LC] Assumir (un dret, una obligació, una funció) d’altri. La nova empresa subroga la personalitat jurídica de l’anterior.
2 intr. pron. [DR] Assumir un dret, una obligació, una funció, d’altri. L’hereu se subrogava al causant en la totalitat del patrimoni.
subrogatori -òria
adj. [DR] [LC] Que subroga.
subrutina
f. [IN] En inform., seqüència d’instruccions l’execució de les quals s’inicia amb una crida.
subsaharià -ana
adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent a la part d’Àfrica situada al sud del Sàhara.
subscripció
1 1 f. [LC] [AD] Acció de subscriure o de subscriure’s; l’efecte.
1 2 f. [BB] Signatura al peu d’un document jurídic de tots els qui l’avalen.
2 f. [ECT] [DR] Adquisició d’accions que una entitat pública o privada ha emès.
3 f. [CO] [BB] Abonament a una publicació periòdica o a un servei d’informació.
subscriptor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que subscriu o se subscriu.
2 adj. i m. i f. [LC] Que està subscrit.
subscrit -a
adj. [LC] Que és escrit a sota.
subscriure
[quant a la flexió, com escriure]
1 v. tr. [LC] [AD] SOTAESCRIURE. Una iota subscrita a una vocal.
2 1 tr. [LC] Comprometre’s a pagar una part (d’un emprèstit, d’un capital social, etc.).
2 2 intr. pron. [LC] Obligar-se a contribuir al pagament d’una quantitat per a una obra, una empresa, etc. Els fabricants se subscriviren a la guàrdia de la ciutat per vint mil lliures anyals.
2 3 intr. pron. [LC] Abonar-se a una publicació periòdica. S’ha subscrit a tots els diaris catalans.
3 tr. [LC] Adherir-se formalment (al dictamen, al parer, etc., d’un altre), accedir-hi.
subsecció
f. [LC] [AD] Subdivisió d’una secció.
subsegüent
1 adj. [LC] Que subsegueix.
2 adj. [LC] Que ve després del següent.
subsegüentment
adv. [LC] D’una manera subsegüent.
subseguir
v. tr. [LC] Una cosa, seguir-ne immediatament (una altra), especialment en el temps.
subseqüent
adj. [LC] SUBSEGÜENT.
subseqüentment
adv. [LC] SUBSEGÜENTMENT.
subsidència
1 f. [MD] Desaparició gradual d’una malaltia o d’algun dels seus fenòmens crítics.
2 1 f. [GL] Enfonsament lent i regular de la crosta terrestre a causa de la compactació dels sediments i altres causes internes.
2 2 f. [GL] Esfondrament de terrenys causat per les cavitats mineres o extractives.
3 f. [ME] Descens lent d’una massa d’aire sobre una àrea extensa acompanyat de divergència a les capes baixes.
subsidi
1 m. [LC] [DR] Diner donat, concedit, en ajut o socorriment d’algú o d’alguna cosa.
2 [ECT] [DR] subsidi d’atur Prestació econòmica concedida al treballador en atur, en proporció al seu salari base.
3 [ECT] [DR] subsidi familiar Ajut econòmic concedit als treballadors caps de família.
subsidiari -ària
1 adj. [LC] Que constitueix un subsidi.
2 1 adj. [LC] Que ve a ajudar, a reforçar, quelcom més important. Les forces subsidiàries.
2 2 adj. [LC] Auxiliar, tributari. Els corrents subsidiaris.
subsidiàriament
adv. [LC] D’una manera subsidiària.
subsidiarietat
f. [LC] Qualitat de subsidiari.
subsíndic subsíndica
1 m. i f. [PR] [AD] Substitut del síndic.
2 [AD] [PR] subsíndic general Substitut del síndic general i membre de la Sindicatura del Consell General d’Andorra.
subsistència
1 f. [LC] Fet de subsistir.
2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Allò que és necessari per al sosteniment de la vida humana.
subsistent
adj. [LC] Que subsisteix.
subsistir
v. intr. [LC] Continuar existint, continuar essent vàlid. Subsisteixen les mateixes causes de disgust.
subsol
1 m. [GL] [LC] Terreny que hi ha sota el sòl superficial.
2 m. [GL] Part profunda del terreny a la qual no arriben els aprofitaments superficials i que la llei considera del domini públic.
subsolador
m. [AGA] Eina per a llaurar el sòl a una certa profunditat, sense invertir la terra.
subsolar
v. tr. [AGA] Solcar amb el subsolador. Subsolar un camp.
subsolatge
1 m. [AGA] Acció de subsolar.
2 m. [AGA] Condicionament del sòl obrint solcs profunds sense barrejar-ne les capes.
subsònic -a
1 adj. [FIF] Relatiu a les velocitats inferiors a la del so.
2 adj. [FIF] Que es mou en el si d’un medi material a una velocitat inferior a la de les ones sonores en el mateix medi.
substància
1 1 f. [LC] [FS] Allò que hi ha de permanent en un ésser, a què són inherents les qualitats, els estats i les activitats perceptibles.
1 2 f. [FS] En fil., ésser dotat de subsistència que és el suport d’accidents.
2 1 f. [QU] [FIF] [BI] Classe de matèria de les diverses de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques. Una substància mineral. Una substància d’origen vegetal. Substàncies medicinals.
2 2 [QU] substància espessidora En quím., substància d’elevat pes molecular que, en incorporar-se a una solució, absorbeix una gran quantitat de dissolvent, s’infla i passa a dissolució col·loidal.
3 1 f. [ZOA] [MD] substància blanca Substància nerviosa formada principalment per fibres, situada a la part interior del cervell i a la perifèria de la medul·la.
3 2 [ZOA] [MD] substància grisa Substància nerviosa formada pels somes de les neurones, situada a la part perifèrica del cervell i a l’interior de la medul·la.
4 1 f. [LC] [HO] Part essencial, verament important d’una cosa, com, d’un aliment, la seva part nutritiva. El brou s’ha emportat tota la substància de la carn. La substància d’un discurs, d’un llibre.
4 2 [LC] en substància loc. adv. Essencialment, resumint.
5 1 f. [FL] Entitat fònica o significativa dels elements lingüístics, independentment del seu valor com a integrants d’un sistema.
5 2 [FL] substància del contingut Realitat cognitiva de les llengües prèvia a l’estructuració semàntica feta per la forma del contingut.
5 3 [FL] substància de l’expressió Realitat física de les llengües prèvia a l’estructuració fònica feta per la forma de l’expressió.
substanciació
f. [LC] Acció de substanciar.
substancial
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la substància.
2 adj. [LC] Que constitueix la substància d’una cosa.
3 adj. [LC] Que conté substància.
substanciar
1 v. tr. [LC] Fer real o existent.
2 v. tr. [LC] Establir amb proves la veritat (d’una cosa).
substanciós -osa
adj. [LC] Que té substància, elements útils, actius, etc.
substanciosament
adv. [LC] D’una manera substanciosa.
substantiu -iva
1 1 adj. [FS] [LC] Que té substància.
1 2 adj. [LC] [FS] Que constitueix la part substancial d’una cosa.
2 1 m. [FL] [LC] Categoria lèxica constituïda per mots que es caracteritzen morfològicament perquè admeten els morfemes de gènere, de nombre i, en les llengües amb declinació, de cas, i sintàcticament perquè constitueixen el nucli d’un sintagma, el nominal, que pot desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, complement d’un verb o d’una preposició, i adjunt d’un altre substantiu.
2 2 m. [FL] [LC] Mot d’aquesta categoria.
3 adj. [QU] Que tenyeix directament el cotó, sense necessitat de mordent, s’aplica a un colorant.
substantivació
f. [FL] Acció de substantivar; l’efecte.
substantivament
1 adv. [LC] D’una manera substantiva.
2 adv. [LC] [FL] A la manera d’un substantiu. Un adjectiu usat substantivament.
substantivar
v. tr. [LC] [FL] Emprar com a substantiu (un mot d’una altra categoria lèxica).
substantivitat
f. [FS] [LC] [FL] Qualitat de substantiu.
substitució
1 f. [LC] [AD] Acció de substituir.
2 1 f. [GL] substitució de fàcies CANVI LATERAL DE FÀCIES.
2 2 [GL] substitució iònica Substitució d’ions integrants d’una estructura cristal·lina per d’altres de radi i càrrega elèctrica similars, sense cap modificació de la xarxa del cristall.
substituent
m. [QU] Àtom o grup d’àtoms que reemplaça formalment un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental o precursor.
substituïble
adj. [LC] Que pot ésser substituït.
substituïdor -a
adj. i m. i f. [LC] Que substitueix.
substituir
1 v. tr. [LC] [AD] Algú o alguna cosa, posar-se en el lloc (d’algú altre, d’una altra cosa), reemplaçar. L’Ignasi ha substituït la Carme en el càrrec de caixer. La Carme ha estat substituïda per l’Ignasi.
2 v. tr. [LC] Posar (algú o alguna cosa) en el lloc d’algú altre o d’una altra cosa. L’entrenador va substituir un davanter per un defensa. Hem substituït les boles grogues per les vermelles.
substitut substituta
m. i f. [LC] Persona que en substitueix una altra.
substitutiu -iva
1 adj. [LC] Que pot substituir una altra cosa.
2 m. [LC] Cosa que s’usa en lloc d’una altra.
substitutori -òria
adj. [LC] SUBSTITUÏDOR.
substrat
1 m. [LC] Substància considerada com el suport dels accidents o atributs.
2 1 m. [LC] Capa inferior, allò que està sota una altra cosa i en constitueix el suport.
2 2 m. [EG] Terreny o lloc que serveix de suport a una planta o animal fix.
2 3 m. [BOB] [BO] Material que conté substàncies orgàniques utilitzables per un fong.
2 4 m. [AGF] [AGA] Material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta. Substrat orgànic, artificial.
3 m. [EL] Suport material dels dispositius d’un circuit integrat o híbrid.
4 m. [QU] En una reacció química, substància de partida que hom desitja transformar mitjançant la reacció.
5 m. [FL] Llengua que, en un territori determinat, ha estat substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització, però que influeix en la nova llengua aportant-hi alguns trets lingüístics.
subsumir
v. tr. [FS] Considerar (un objecte, un individu) comprès en un conjunt, en una categoria.
subtangent
f. [MT] OBS. Part de l’eix de les abscisses comprès entre la tangent en un punt d’una corba i l’abscissa d’aquest punt.
subtendir
v. tr. [MT] Una recta, estendre’s des d’un extrem a l’altre (d’un arc, d’una figura angular, etc.). La corda que subtendeix un arc.
subterfugi
m. [LC] Excusa a la qual hom recorre per defugir alguna cosa.
subterrani -ània
1 adj. [LC] Que està sota terra. Un passadís subterrani.
2 adj. [LC] Que s’esdevé d’amagat, sovint amb traïdoria. Activitats subterrànies.
subterràniament
adv. [LC] Per sota terra.
subtil
1 adj. [LC] D’una tenuïtat extrema. Un airet subtil.
2 adj. [LC] Mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar, que estableix distincions gairebé imperceptibles. La distinció és tan subtil que a penes hom la pot copsar. Una imaginació subtil. Un olfacte subtil.
3 adj. [LC] Que revela en el seu autor una gran agudesa mental. Un estratagema subtil.
subtilesa
f. [LC] Qualitat de subtil.
subtilitat
f. [LC] SUBTILESA.
subtilització
f. [LC] Acció de subtilitzar.
subtilitzador -a
adj. i m. i f. [LC] Que subtilitza.
subtilitzar
1 v. tr. [LC] Fer subtil.
2 intr. [LC] Fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils.
subtilment
adv. [LC] D’una manera subtil.
subtítol
1 m. [FLL] [BB] [AF] [CO] Títol secundari que es posa a vegades sota el títol principal.
2 1 m. [JE] [CO] En cin., breu text intercalat entre les seqüències d’un film mut.
2 2 m. [JE] [CO] [LC] Escrit que apareix en una sobreimpressió al peu de la imatge d’un film i tradueix els diàlegs originals a una altra llengua.
2 3 m. [JE] [CO] [LC] Escrit, notícia o advertiment que apareix superposat a la part inferior de la pantalla del televisor.
subtitular
v. tr. [FLL] Proveir de subtítols.
subtracció
f. [LC] [MT] Operació que té per objecte sostreure una quantitat d’una altra de major, el resultat de la qual és una quantitat que sumada amb el subtrahend dona el minuend.
subtractiu -iva
1 adj. [LC] Que té la virtut de sostreure.
2 adj. [MT] Que porta el signe de restar (-).
subtrahend
m. [MT] Quantitat que se sostreu d’una altra quantitat.
subulat -ada
adj. [BO] En forma d’alena. Fulla subulada.
suburbà -ana
1 1 adj. [LC] [GG] [AQ] Relatiu o pertanyent a un suburbi o als suburbis.
1 2 adj. [LC] [GG] [AQ] Que habita en un suburbi.
2 adj. [AQ] [GG] [LC] Relatiu o pertanyent a l’espai situat fora de la ciutat però que hi està en relació. Ferrocarril suburbà.
suburbi
m. [LC] [AQ] [GG] Barri perifèric d’una ciutat, especialment l’habitat per gent humil.
suburbial
adj. [GG] Suburbà 1 1.
suburbicari -ària
adj. [RE] Pertanyent a les diòcesis que formen la província eclesiàstica de Roma.
subvenció
1 f. [LC] [ECT] [AD] Acció de subvenir.
2 f. [LC] [ECT] [AD] Quantitat amb què se subvé.
subvencionable
adj. [LC] [ECT] Que es pot subvencionar.
subvencionador -a
adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que subvenciona.
subvencional
adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a una subvenció.
subvencionar
v. tr. [LC] [ECT] Gratificar amb una subvenció.
subvenir
[quant a la flexió, com prevenir]
v. intr. [LC] [AD] [ECT] Venir en ajut d’algú, en ajut de les necessitats d’algú. Subvenir a les despeses d’una expedició. Subvenir a les necessitats d’una població.
subversió
f. [LC] Acció de subvertir; l’efecte.
subversiu -iva
adj. [LC] Capaç de subvertir, que tendeix a subvertir. Un crit subversiu.
subversivament
adv. [LC] D’una manera subversiva.
subversor -a
adj. i m. i f. [LC] Que subverteix.
subvertir
v. tr. [LC] Tirar a terra, destruir, (l’ordre establert, els principis, una regla, etc.).
suc1
1 1 m. [LC] Líquid contingut en certs teixits dels cossos organitzats, com la carn, el fruit de certes plantes, etc., d’on pot extreure’s per pressió, cocció o altre procediment. El suc dolç i àcid d’una taronja. Es premsen les peles per treure’n el suc.
1 2 m. [LC] Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent.
1 3 m. [LC] [ZOA] [MD] Líquid secretat. Suc gàstric, pancreàtic, intestinal.
1 4 m. pl. [LC] [AGR] Fems líquids.
2 m. [LC] [HO] Part líquida de certs guisats, substanciosa i condimentada, que acompanya les viandes cuinades. Lluç amb suc.
3 1 m. [LC] Utilitat o profit que es treu d’una cosa.
3 2 m. [LC] Allò que té de substanciós una cosa.
3 3 [LC] sense suc ni bruc loc. adj. Sense substància ni gràcia.
suc2
m. [LC] Cop pegat amb el cap.
sucada
1 f. [LC] Acció de sucar.
2 f. [LC] [HO] Tros de pa, bescuit, etc., sucat en vi, xocolata, etc.
sucamulla
f. [LC] [HO] Fet de sucar pa, galetes, etc., en un líquid, generalment vi o llet. Fer sucamulla.
sucar
1 1 v. tr. [LC] Fer que certa quantitat d’un suc o líquid qualsevol penetri (alguna cosa), s’hi adhereixi, especialment ficant-la-hi i traient-la’n. Sucar pa en vi. No hi ha tinta per a sucar la ploma.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Sucar pa amb mantega, amb tomàquet.
2 intr. [LC] Participar en una cosa traient-ne un profit. Quan hi ha un bon negoci tothom procura sucar-hi.
3 intr. [LC] VULG. Copular 1 2.
4 tr. [LC] Esprémer 1.
succedani -ània
1 adj. [LC] Que pot reemplaçar una altra cosa pel fet de tenir propietats anàlogues.
2 m. [LC] Producte succedani. Un succedani del cafè.
succedent
adj. [LC] SUCCESSOR.
succeïdor -a
adj. i m. i f. [LC] SUCCESSOR.
succeïment
m. [LC] SUCCESSIÓ.
succeir
1 1 v. intr. [LC] Entrar després d’un altre en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d’alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.
1 2 v. intr. [LC] Una cosa, venir després d’una altra en el temps o en l’espai. La nit succeeix al dia.
2 intr. [LC] Un fet, esdevenir-se, ocórrer. Des de llavors han succeït moltes coses.
succeït
m. [LC] Esdeveniment 1.
succés
[pl. -essos]
1 m. [LC] Esdeveniment 1.
2 m. [LC] Resultat bo, feliç, d’alguna cosa. La representació de l’obra ha tingut un succés extraordinari.
successibilitat
f. [LC] Qualitat de successible.
successible
adj. [LC] Que té dret a la successió d’algú. Hereu successible.
successió
1 f. [LC] Fet de succeir-se les unes coses a les altres. La successió dels dies i de les nits. Una successió de sons. Poblets, per successió del temps, esdevinguts grans ciutats.
2 1 f. [LC] Fet de succeir a altri.
2 2 f. [LC] [DR] Allò en què hom succeeix a altri, especialment el conjunt de béns, de drets, etc., que, en morir una persona, són transmissibles als seus hereus i legataris. Successió forçosa, intestada.
2 3 f. [AN] Transmissió de funcions, estatus, autoritat, etc., d’un individu a un altre, segons unes regles previstes. Dret de successió al tron.
3 f. [LC] Descendència directa.
4 1 f. [EG] Conjunt de canvis més o menys ordenats i sovint direccionals, generats per la dinàmica pròpia de les espècies i de llurs interaccions, que es reconeix en tot ecosistema al llarg del temps.
4 2 f. [EG] Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
5 1 f. [GL] successió estratigràfica a) Ordre cronològic de les unitats rocoses.
5 1 [GL] successió estratigràfica b) Sèrie d’elements estratigràfics ordenats d’acord amb la llei de la superposició.
5 2 [GL] successió faunística Seqüència cronològica observada de les diverses formes de vida, especialment dels animals, al llarg dels temps geològics.
6 f. [MT] Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals. Les progressions aritmètiques i geomètriques són successions de nombres. Una successió convergent.
successiu -iva
1 adj. [LC] Que succeeix a d’altres sense interrupció.
2 adj. [LC] [DR] Relatiu a la successió d’alguna cosa.
successivament
adv. [LC] D’una manera successiva, l’un darrere l’altre.
successor -a
adj. i m. i f. [LC] Que succeeix a altri. El rei En Jaume i el seu successor el rei En Pere.
successori -òria
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una successió.
succí
m. [LC] [QU] [GLM] Ambre de color groc.
succinat
m. [QU] [BI] Sal o èster de l’àcid succínic.
succínic
adj. [QU] àcid succínic V. ÀCID.
succint -a
adj. [LC] Breu i concís. Gramàtica succinta de la llengua romanesa.
succintament
adv. [LC] D’una manera succinta.
succió
f. [LC] Acció de xuclar.
succionadora
f. [IT] Màquina d’hidroextracció per succió d’aire a través dels teixits a l’ample.
succionar
v. tr. [LC] XUCLAR.
sucós -osa
1 adj. [LC] Que té suc.
2 adj. [LC] Que pot suscitar molts comentaris.
sucosament
adv. [LC] SUBSTANCIOSAMENT.
sucraire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fabrica o ven sucre.
sucre1
1 1 m. [QU] [BI] [HO] Substància dolça, cristal·litzable, blanca o incolora quan és pura, que es troba en el suc d’un gran nombre de plantes. Sucre refinat. Sucre de canya, de bleda-rave. Dolç com un sucre. Un terròs de sucre.
1 2 [LC] [HO] [BI] sucre candi Sucre depurat i cristal·litzat.
1 3 [BI] sucre de floret Sucre molt pur, obtingut a la primera molta.
1 4 [HO] sucre de llustre Sucre en pols.
1 5 [HO] [LC] sucre morè [o sucre roig] Sucre sense refinar.
1 6 [LC] de sucre loc. adj. Molt delicat.
2 m. [LC] [BI] Substància dolça anàloga a la sacarosa, hidrat de carboni que conté diferents grups alcohòlics i un grup aldehídic o cetònic. Sucre de llet o lactosa. Sucre de raïm o glucosa.
3 m. [LC] tenir sucre a la sang Patir d’hiperglucèmia.
sucre2
1 m. [ECT] Unitat monetària de l’Equador.
2 m. [ECT] Moneda d’un sucre.
sucrer -a
1 adj. [LC] [IMI] Relatiu o pertanyent al sucre, a la fabricació del sucre. Indústria sucrera.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] SUCRAIRE.
3 f. [LC] [IMI] SUCRERIA.
sucrera
f. [LC] [ED] Recipient, generalment amb tapa, en què es guarda o se serveix el sucre.
sucreria
f. [LC] [IMI] Fàbrica de sucre.
sucroclàstic -a
adj. [QU] [BI] Que hidrolitza els sucres. Enzim sucroclàstic.
suctor -a
adj. [LC] Que xucla.
súcub
m. [LC] [AN] SÚCUBE.
súcube
m. [AN] [LC] [RE] Dimoni que, sota l’aparença d’una dona, se suposa que té comerç carnal amb un home.
suculència
f. [LC] Qualitat de suculent.
suculent -a
1 adj. [LC] Abundant en suc, especialment quan és nutritiu.
2 adj. [LC] [HO] Substanciós, molt nutritiu. Una vianda suculenta. Un àpat suculent.
3 adj. [LC] PER EXT. Un diàleg suculent.
suculentament
adv. [LC] D’una manera suculenta.
sucumbir
1 v. intr. [LC] Algú, cedir a una cosa a la qual no pot resistir més. Sucumbir a la fatiga. Sucumbir a la temptació.
2 v. intr. [LC] Morir 1 1.
sucursal
1 adj. [LC] Que depèn d’un altre establiment més important i és situat generalment en una altra localitat o lluny d’aquell.
2 f. [LC] Establiment sucursal. La sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona. Una casa que té sucursals a totes les ciutats de Catalunya.
sucursalisme
m. [PO] [LC] Actitud de dependència d’organitzacions polítiques, socials, culturals, etc., d’una comunitat nacional respecte de centres de decisió exteriors.
sucursalista
1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al sucursalisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari del sucursalisme.
sud
1 1 m. [LC] Punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant. Fer vent del sud.
1 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] En direcció sud.
2 1 m. [LC] Part de la Terra, regió, situada envers el sud. Els mars del sud.
2 2 m. [LC] Part d’un país més acostada al sud. El sud de França.
2 3 m. [LC] [GG] [usat en aposició] La costa sud.
suda
f. [HIH] [ISL] Edifici fortificat d’origen andalusí.
sudació
f. [MD] [LC] Transpiració de suor provocada amb un fi higiènic o terapèutic.
sud-africà -africana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la regió del sud d’Àfrica o de la República de Sud-àfrica.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquesta regió o aquesta República o als seus habitants.
sud-americà -americana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Amèrica del Sud.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquest subcontinent o als seus habitants.
sudanès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Sudan.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Sudan o als seus habitants.
sudànic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la regió del Sudan, a l’Àfrica occidental.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües nilosaharianes.
2 2 m. [FL] OBS. Conjunt de llengües de l’Àfrica occidental.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sudànic.
sudari
m. [LC] Llençol amb què s’embolcalla un mort.
sudatori
m. [HIA] Departament caldejat de les termes romanes on hom provocava la sudació prèvia al bany.
sudatòrium
m. [HIA] SUDATORI.
sud-eslau -eslava
adj. i m. i f. [LC] IUGOSLAU.
sud-est
1 1 m. [LC] Punt de l’horitzó a igual distància del sud que de l’est.
1 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] Avançar en direcció sud-est.
2 1 m. [LC] Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el sud-est.
2 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] La costa sud-est.
sudet sudeta
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble de parla alemanya que habita a les terres de Bohèmia frontereres amb Alemanya.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als sudets.
sudista
adj. i m. i f. [HIH] Partidari dels Estats Confederats durant la Guerra de Secessió nord-americana.
sud-oest
1 1 m. [LC] Punt de l’horitzó a igual distància del sud que de l’oest.
1 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] Navegar en direcció sud-oest.
2 1 m. [LC] Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el sud-oest.
2 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] La costa sud-oest.
sudoració
f. [LC] Acció de suar; l’efecte.
sudori-
[LC] Forma prefixada del mot ll. sudor, ‘suor’. Ex.: sudorípar.
sudorífer -a
adj. i m. [LC] [MD] SUDORÍFIC.
sudorífic -a
1 adj. [LC] [MD] Que provoca la secreció de suor.
2 m. [MD] Medicament o producte sudorífic.
sudorípar -a
adj. [ZOA] [LC] [MD] Que secreta la suor.
sudorn
m. [BOS] Herba de la família de les gramínies, robusta, de base engruixida, fulles glaucescents i més aviat coriàcies i inflorescència en panícula grossa de color pallós o brunenc quan és madura, pròpia dels prats muntanyencs (Festuca paniculata o F. spadicea).
suec -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Suècia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Suècia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua germànica parlada a Suècia i part de Finlàndia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al suec.
suecà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sueca.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sueca o als seus habitants.
suècia
f. [IQA] Pell emprada en guanteria, fabricada amb serratges de pell ovina o amb pells ovines desflorades.
suera
f. [AGR] Dessuador 2.
suèter
m. [LC] [ED] Jersei gruixut de llana.
sueu sueva
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble germànic que envaí una part de la península Ibèrica durant el segle V.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als sueus.
sufet
m. [HIH] [PR] Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica.
sufí
[pl. -ís]
1 adj. [LC] [AN] [ISL] Relatiu o pertanyent al sufisme o als sufís.
2 m. i f. [AN] [HIH] [ISL] Adepte del sufisme.
suficiència
1 f. [LC] Qualitat de suficient.
2 f. [LC] Confiança en si mateix. Donar-se algú aires de suficiència.
suficient
1 adj. [LC] Que basta, que és en la quantitat que es necessita. Tres homes són suficients: no se’n necessiten més.
2 adj. [LC] Que revela suficiència o confiança en si mateix.
3 m. [PE] APROVAT.
suficientment
adv. [LC] D’una manera suficient.
sufisme
m. [AN] [HIH] [ISL] Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, que cerca la unió mística, sota el guiatge d’un mestre.
sufix -a
1 adj. [LC] Afegit a la fi.
2 1 m. [FL] Afix que segueix un radical o un mot i que alhora pot estar seguit per altres afixos. Molts noms abstractes que designen qualitats es formen afegint el sufix -or als adjectius corresponents. Un sufix àton, tònic.
2 2 [FL] sufix nominal Sufix nominalitzador.
sufixació
f. [FL] Acció de sufixar.
sufixal
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al sufix.
2 adj. [FL] Que té la forma o la funció d’un sufix.
sufixar
v. tr. [FL] [LC] Adjuntar un sufix (a un radical o a un mot).
sufixoide
m. [FL] Darrer element d’un mot compost que prové del truncament d’un altre mot de la llengua, del qual conserva bàsicament el significat. En els mots ofimàtica i telemàtica, l’element màtica és un sufixoide que prové de informàtica.
suflé
[pl. -és]
m. [HO] Preparació culinària a base de clares d’ou a punt de neu amb altres ingredients dolços o salats.
sufocació
1 f. [LC] Acció de sufocar o de sufocar-se; l’efecte.
2 f. [MD] Sensació sobtada de calor congestiva que puja al rostre, generalment amb enrojolament, calrada.
sufocador -a
adj. [LC] SUFOCANT.
sufocant
adj. [LC] Que sufoca. Feia una calor sufocant.
sufocar
1 v. tr. [LC] Impedir la respiració (a algú). El fum era tan espès que els sufocava. Feia una calor que sufocava.
2 1 tr. [LC] Apagar, extingir. Sufocar un incendi.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Sufocar un tumult.
3 1 tr. [LC] Fer sortir els colors (a algú) avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc.
3 2 intr. pron. [LC] Quan l’ha vist, s’ha sufocat.
sufossió
f. [GL] Erosió produïda per un corrent d’infiltració d’aigua subterrània que transporta les partícules fines del terreny en sentit descendent i a fora de la formació.
sufragani -ània
1 adj. [LC] Que depèn de la jurisdicció d’un altre.
2 adj. [LC] [RE] Sotaposat a l’autoritat d’algú, dit especialment del bisbe sotaposat a l’autoritat d’un metropolità. Diòcesi sufragània.
3 adj. [LC] Pertanyent a la jurisdicció del bisbe sufragani.
sufragar
1 v. tr. [LC] Prestar ajut (a alguna cosa), contribuir-hi.
2 v. tr. [LC] Contribuir a pagar (alguna cosa).
sufragi
1 1 m. [LC] [DR] Vot pel qual hom es declara favorable a tal o tal candidat, a tal o tal resolució.
1 2 m. [AD] [PO] [DR] Vot emès per una persona física o jurídica per a la provisió de càrrecs. Sufragi restringit.
1 3 [AD] [PO] [DR] [LC] [HIH] sufragi universal Dret de vot de totes les persones majors d’edat d’una comunitat.
2 m. [RE] Obra bona o pregària que fan els fidels per a la salvació de les ànimes dels difunts. Un altar dedicat als sufragis pels difunts.
sufragisme
1 m. [SO] Moviment per a la consecució del sufragi universal.
2 m. [SO] [PO] Moviment social que reivindica el dret al vot per a les dones.
sufragista
1 adj. [LC] [SO] [PO] Relatiu o pertanyent al sufragisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [SO] Partidari del dret a votar.
3 adj. [LC] [SO] Partidari del vot femení.
sufrutescent
adj. [BO] SUFRUTICÓS.
sufumigació
f. [LC] Acció de sufumigar.
sufumigar
v. tr. [LC] Sotmetre a l’acció dels fums d’una matèria aromàtica.
sufusió
1 f. [MD] Imbibició, en els teixits orgànics, de líquids extravasats, especialment de sang.
2 f. [MD] VESSAMENT.
suggerible
adj. [LC] Que pot ésser suggerit.
suggeridor -a
adj. [LC] Que suggereix.
suggeriment
1 m. [LC] Acció de suggerir.
2 m. [LC] Cosa suggerida.
suggerir
1 v. tr. [LC] Fer néixer en l’ànim (una idea). Aquesta idea me’n va suggerir una altra.
2 v. tr. [LC] Apuntar a algú (alguna cosa) com a cosa a realitzar, determinació a prendre, solució a adoptar, etc. Li van suggerir que comprés la casa.
suggestibilitat
f. [LC] Qualitat de suggestible.
suggestible
adj. [LC] Fàcilment influïble per suggestió.
suggestió
1 f. [LC] Suggeriment, insinuació, instigació. Prestar l’orella a les suggestions d’algú.
2 1 f. [LC] [PS] Fet de venir a la pensa una idea o intimació capaç de produir una reacció automàtica com ara l’acompliment de certs actes, la percepció de certes sensacions.
2 2 f. [PS] Procés psíquic, de caràcter subconscient, tendent a realitzar una idea o un sentiment rebuts d’un mateix o d’una altra persona.
suggestionar
1 v. tr. [LC] [PS] Produir (en algú) una suggestió.
2 intr. pron. [PS] L’Innocenci se suggestionava amb l’escarritx de la malalta.
suggestiu -iva
1 adj. [LC] Que té el poder de suggerir.
2 adj. [LC] Que estimula el pensament.
3 adj. [LC] Que és atractiu i prometedor. Un pla molt suggestiu.
suggestivament
adv. [LC] D’una manera suggestiva.
suggestivitat
f. [LC] Qualitat de suggestiu.
sugil·lació
1 f. [MD] Lleugera equimosi cutània.
2 f. [MD] Lividesa cadavèrica.
suïcida
1 m. i f. [LC] Persona que es mata a si mateixa. El suïcida no va deixar cap nota explicativa.
2 1 adj. [LC] Propi d’un suïcida. Propòsits suïcides.
2 2 adj. [LC] Extremament perillós i amb molt poques garanties d’èxit. Conducta suïcida. Solució suïcida.
suïcidar-se
v. intr. pron. [LC] Matar-se a si mateix. Werther se suïcida perquè no vol renunciar als seus ideals.
suïcidi
1 m. [LC] [PS] [SO] Acció de suïcidar-se.
2 m. [LC] Acció extremament perillosa.
suids
1 m. pl. [ZOM] [AGR] Família de mamífers artiodàctils del grup dels suïformes, de morro allargat, carnós i de contorn circular, d’extremitats curtes i primes i cua curta, que comprèn el porc, el senglar i la babirussa.
2 m. [ZOM] [AGR] Individu d’aquesta família.
suïformes
1 m. pl. [ZOM] [AGR] Grup de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, constituït per animals de poc pèl, pell gruixuda i sense banyes, que inclou la família dels suids, la dels taiasuids i la dels hipopotàmids.
2 m. [ZOM] [AGR] Individu d’aquest grup.
sui generis
[ll.]
loc. adj. [LC] Especial, fet a la seva. Sabia tractar aquells afers d’una manera molt sui generis. Era un bon metge, però sui generis.
suimanga
m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels passeriformes, de mida petita, propi de l’Àsia, que s’alimenta del nèctar de les flors.
suís -ïssa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Suïssa.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Suïssa o als seus habitants.
2 m. [LC] [ZOO] MARTINET MENUT.
3 m. [HO] Xicra de xocolata desfeta amb nata al damunt.
suite
[fr.]
1 1 f. [MU] Forma musical barroca en diferents moviments, consistent en una successió de danses escrites en la mateixa tonalitat, però de caràcter ben diferenciat, iniciada amb un preludi o obertura.
1 2 f. [MU] Conjunt de fragments instrumentals de caràcter divers, presos d’una òpera o d’un ballet, o també lligats per una temàtica comuna.
2 f. [LC] Apartament d’un hotel de luxe, compost de diferents peces, que es lloga a un mateix client.
sulciforme
adj. [LC] Semblant a un solc.
suletí -ina
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al suletí.
2 m. [FL] [LC] Dialecte basc parlat a gairebé tot Zuberoa i en una part de Navarra.
sulf-
[LC] [QU] V. SULFO-.
sulfà
m. [QU] Hidrur de sofre.
sulfàcid
m. [QU] Àcid en la formació del qual entra el sofre com l’oxigen en la d’un oxoàcid.
sulfamida
f. [QU] [MD] [LC] Substància química sintètica derivada de la sulfonamida, molt emprada en medicina per les seves propietats antimicrobianes.
sulfanilamida
f. [QU] Amida de l’àcid sulfanílic, de fórmula H2NC6H4SO2NH2, que actua contra els estreptococs però produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable per a ús terapèutic.
sulfanilat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid sulfanílic.
sulfanílic
adj. [QU] àcid sulfanílic V. ÀCID.