trocànter
1 1 m. [ZOA] [MD] Tuberositat en la part superior del fèmur que serveix per a la inserció de músculs.
1 2 [MD] trocànter major Eminència quadrilàtera a l’extremitat superior del fèmur, situada per fora del coll, que dona inserció a diversos músculs.
1 3 [MD] trocànter menor Gros tubercle ossi situat a la part posterior i inferior del coll del fèmur, que presta inserció al múscul psoes ilíac.
2 m. [ZOA] Artell de les potes dels insectes.
trocantí
m. [MD] TROCÀNTER MENOR.
trocar
m. [MD] Instrument utilitzat per a la pràctica de puncions per a evacuar el líquid format en una cavitat o una part del cos.
trocisc
m. [MD] TROQUISC.
tròclea
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan o estructura anatòmica de forma semblant a una politja.
2 f. [LC] [ZOA] [MD] Anell fibrós situat a la part de l’òrbita per on passa el tendó del múscul oblic superior de l’ull o múscul troclear.
3 f. [MD] Eminència articular, a la part interna de l’extremitat inferior de l’húmer, que forma una espècie de politja sobre la qual gira el cúbit.
troclear
1 adj. [LC] De forma comparable a la d’una politja.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a una tròclea.
2 2 adj. [MD] Que té la forma d’una tròclea.
3 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al múscul troclear. Nervi troclear.
trocoide
f. [MT] Corba descrita per un punt d’un disc quan aquest roda sense lliscament sobre una línia recta.
trof-
[LC] V. TROFO-.
-trof -trofa
[LC] Forma sufixada del mot gr. trophé, ‘alimentació’, ‘nutrició’. Ex.: litòtrof, ectòtrofa.
trofeu
1 1 m. [LC] [SP] Objecte que hom rep com a record d’una victòria, especialment esportiva.
1 2 m. [SP] Competició esportiva. S’ha celebrat el Trofeu Joan Gamper.
2 1 m. [AQ] Ornament format per armes, escuts, llances, banderes, disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de decoració arquitectònica.
2 2 m. [LC] [DE] Armes, banderes, etc., preses a l’enemic.
2 3 [LC] [SP] trofeu de caça Record de caça, com ara un cap de cérvol, d’isard, etc.
3 m. [HIH] En l’antiguitat, despulles d’un enemic vençut que es penjaven al tronc d’un arbre com a record de la victòria atesa.
-tròfia
[LC] Forma sufixada del gr. -trophía, derivat del mot trophé, ‘alimentació’, ‘nutrició’. Ex.: necrotrofia.
tròfic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la nutrició.
trofo- [o trof-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. trophé, ‘alimentació’, ‘nutrició’. Ex.: trofologia, trofoneurosi, trofectoderma.
trofofil·le
m. [BO] Fulla fotosintètica dels pteridòfits, que no porta esporangis, per oposició a l’esporofil·le.
troglobi -òbia
adj. [EG] Que habita les cavitats subterrànies i n’és propi. Organisme troglobi.
troglodita
1 adj. i m. i f. [LC] [AN] Que viu en coves.
2 m. i f. [LC] Persona rude, endarrerida mentalment i culturalment.
troglodític -a
adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als troglodites.
troglodítids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és el caragolet.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
troglòfil -a
adj. [EG] Que viu en cavitats subterrànies, tot i que pot viure a la superfície del sòl. Organisme troglòfil.
trogloxè -ena
adj. [EG] Que sols accidentalment es troba en cavitats subterrànies. Organisme trogloxè.
trogoniformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells que només inclou una família, de formes arrodonides, bec curt, plomatge brillant i hàbits forestals, propis de l’Amèrica tropical, l’Àfrica subsahariana i el sud d’Àsia, el més conegut dels quals és el quetzal centreamericà.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
troià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antiga Troia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Troia o als seus habitants.
troica
f. [TRG] [LC] Vehicle rus tirat per tres cavalls de front.
troina
f. [LC] [AGP] Suro prim rodó, foradat pel mig.
tròlei
1 m. [LC] [TRG] Perxa flexible fixada al dalt d’un tramvia elèctric que toca pel seu extrem superior, on porta una politja o corró, el cable conductor suspès al llarg de la via i serveix per a transmetre el corrent elèctric al motor del tramvia.
2 m. [TRG] [LC] TROLEIBÚS. Havia agafat sovint el tròlei de Reus a Tarragona.
troleibús
m. [TRG] Autobús de tracció elèctrica que pren el corrent d’un doble cable aeri.
tromb-
[LC] [MD] V. TROMBO-.
tromba
f. [ME] Mànega 3.
trombe
1 m. [MD] Massa sanguínia coagulada dins un vas, en el qual determina una trombosi.
2 m. [MD] Coàgul sanguini al voltant d’una vena seccionada.
trombina
f. [QU] [BI] Enzim proteolític present en el plasma sanguini en forma d’un precursor que té un paper important en el procés de coagulació de la sang, ja que converteix la proteïna del plasma, el fibrinogen, que és soluble, en fibrina, que és insoluble.
trombó
1 m. [LC] [MU] Instrument musical de vent, de metall, amb broquet, que té el tub cilíndric encorbat dues vegades i és accionat per una colissa o per pistons.
2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el trombó.
trombo- [o tromb-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot trombe. Ex.: tromboarteritis, trombastènia, trombectomia.
trombòcit
m. [BI] [MD] Plaqueta 1.
trombocitopènia
f. [MD] TROMBOPÈNIA.
tromboflebitis
f. [MD] FLEBITIS.
trombogen -ògena
adj. [MD] Que produeix trombes o coàguls.
trombopènia
f. [MD] Disminució del nombre de plaquetes de la sang.
trombopoesi
f. [BI] Formació de plaquetes sanguínies i d’elements necessaris per a la producció de trombes.
trombosi
f. [LC] [MD] Formació de coàguls en els vasos sanguinis.
trompa
1 1 f. [LC] [MU] Instrument musical de vent, de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s’eixampla gradualment des de l’embocadura al pavelló.
1 2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca la trompa.
1 3 f. [MU] Tub del sac de gemecs que no està proveït de forats i produeix un so greu continu. Un sac de gemecs amb dues trompes.
2 1 f. [LC] [ZOA] Prolongament muscular tubular del nas i del llavi superior de l’elefant, llarg i flexible, que li serveix com a òrgan prènsil.
2 2 f. [ZOA] Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals, com el tapir.
2 3 f. [LC] POP. Nas llarg.
2 4 f. [ZOA] Aparell xuclador que tenen molts insectes.
3 1 f. [ZOA] [MD] Òrgan o estructura anatòmica de forma semblant a una trompa.
3 2 [ZOA] [MD] trompa d’Eustaqui Canal de comunicació entre la faringe i la cavitat timpànica.
3 3 [ZOA] [MD] trompa de Fal·lopi [o trompa uterina] Conducte membranós que va des de l’angle superior de l’úter fins a l’ovari del costat corresponent.
4 f. [AQ] En la farga catalana, llarg tub vertical de fusta dins el qual es fa caure un doll d’aigua que impel·leix cap a la farga l’aire que, per la caiguda de l’aigua dins el tub, és absorbit per uns forats que hi ha a la part superior d’aquest.
5 1 f. [LC] POP. EMBRIAGUESA.
5 2 adj. i m. i f. [LC] POP. Embriac 1 1.
6 m. i f. [LC] Persona inepta, insubstancial.
7 f. [AR] [AQ] Volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a la part més baixa, que serveix per a passar, de dalt a baix, d’una planta circular o octogonal a una de quadrada, i és utilitzada per a aguantar cimboris i cúpules.
8 f. [IQ] [QU] Aparell emprat per a aspirar un fluid i, sovint, per a fer el buit, mitjançant la depressió produïda per aigua o mercuri que circula a alta velocitat.
9 f. [JE] Baldufa11 1.
trompada
1 f. [LC] Cop de trompa.
2 f. [LC] Cop fort, violent. D’una trompada el feu caure del tamboret. S’han pegat una trompada amb el cotxe.
trompassada
f. [LC] Ensopegada 1.
trompassar
v. intr. [LC] Ensopegar 1 1.
trompejar
v. tr. [LC] Donar trompades (a algú).
trompellot
m. [BOB] SURENY FOSC.
tromper
adj. [BOS] card tromper V. CARD.
trompera
1 f. [LC] [BOS] Mata de la família de les efedràcies, sarmentosa, dioica i grisenca, de tiges articulades, fulles quasi imperceptibles, flors molt rudimentàries, les masculines en curtes inflorescències, i llavors tancades dins un embolcall vermell amb aspecte de baia, que creix en ambients àrids del litoral i de terra endins (Ephedra distachya).
2 [BOI] trompera d’aigua CUA DE CAVALL.
trompeta
1 f. [LC] [MU] Instrument musical de vent, de metall, amb broquet, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura en forma de copa, proveït de claus o pistons i terminat en pavelló.
2 1 m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona, especialment soldat, que toca la trompeta.
2 2 m. i f. [LC] Persona que tot ho esbomba o divulga.
2 3 m. [HIH] [PR] ANT. Nunci 1.
3 1 f. [LC] [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les cantarel·lals, de color bru negrós, en forma de corn o d’embut profund, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, que es fa als boscos de planifolis (Craterellus cornucopioides).
3 2 [BOB] trompeta de la mort Trompeta 3 1.
3 3 [BOB] trompeta grisa Bolet de l’ordre de les cantarel·lals, molt similar a la trompeta però més petit i amb el barret ben diferenciat de la cama i molt rebregat, que es fa a les fagedes (Cantharellus cinereus).
4 f. pl. [LC] [BOS] [AGA] Arbust o arbret de la família de les solanàcies, de fulles ovades o oblongues, densament pubescent, i de flors grosses en forma de trompeta, pèndules, blanques amb nervis verdosos i flairoses, originari d’Amèrica del Sud i cultivat com a ornamental (Brugmansia arborea o Datura arborea).
trompetada
f. [LC] So fort tret d’una trompeta o un instrument anàleg.
trompeteig
m. [LC] Acció de trompetejar.
trompetejar
1 1 v. intr. [LC] Fer sonar la trompeta.
1 2 tr. [LC] Fer saber a tothom, publicar (alguna cosa) ben alt perquè tothom se n’assabenti.
2 intr. [LC] L’àliga, cridar.
trompeter1
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels macroramfòsids, de cos comprimit, de color taronja o groguenc viu, amb la boca molt petita situada a l’extrem d’un musell molt llarg en forma de tub, i amb una llarga espina en la primera aleta dorsal (Macrorhamphosus scolopax).
trompeter2 trompetera
1 m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que fa trompetes.
2 m. i f. [LC] [PR] [MU] TROMPETISTA.
trompeteria
1 f. [LC] [MU] Conjunt de trompetes.
2 f. [MU] Conjunt de registres de l’orgue que imiten el so de la trompeta.
trompetista
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca la trompeta.
trompitxol
m. [LC] [JE] Baldufa petita que es fa rodar amb els dits.
tron
1 1 m. [IMF] [HIH] [AR] Seient, sovint amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat en les reunions solemnes. Tron reial. Tron pontifici.
1 2 m. [LC] Dignitat, potència, del rei o sobirà. Pujar al tron d’Espanya. Els enemics del tron.
2 m. [AR] Peanya o retaule on hi ha entronitzada una imatge de la Mare de Déu.
3 m. [RE] [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al tercer cor de la primera jerarquia.
trona1
1 1 f. [LC] [RE] [AR] Petita plataforma elevada proveïda d’ampit i tornaveu, col·locada a una altura convenient en una església o un refetor i destinada a la lectura de textos sagrats o piadosos i a la predicació.
1 2 f. [LC] [IMF] [ED] Cadira amb braços, de seient molt alt, suportat per petges llargs, a propòsit per a asseure una criatura a taula.
2 f. [LC] [ED] BARRET DE COPA.
trona2
f. [LC] [GLM] [QU] Mineral, carbonat àcid de sodi hidratat, de fórmula Na3(CO3)(HCO3)·2H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic, es forma en medis evaporítics i és font de sosa.
tronada
f. [LC] [ME] Tempesta de trons.
tronadissa
f. [LC] [ME] TRONADA.
tronador -a
1 adj. [LC] Que trona. Un coet tronador.
2 1 m. [AN] COET TRONADOR.
2 2 m. [AN] Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador.
tronar
1 v. intr. [LC] [ME] Fer un tro o trons. Ha tronat tota la nit.
2 [LC] fer tronar i ploure Fer-ho anar tot, fer anar tothom, en renou, fer-ne de totes.
tronat -ada
1 adj. [LC] Fet malbé per l’ús. Duia un abric tronat i passat de moda.
2 1 adj. [LC] Que s’ha empobrit, arruïnat, extremament. Maldaven per refer les tronades finques que encara posseïen.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Una aristocràcia tronada i carca. Obres de teatre tronades i avorrides.
tronc
1 1 m. [LC] [BO] [AGF] Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust. El tronc d’una alzina, d’un pi.
1 2 m. [LC] Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc.
1 3 m. [LC] Branca prima d’una planta.
2 1 m. [HIG] En l’arbre genealògic tradicional, línia principal d’una família, d’on surten les altres.
2 2 m. [LC] [ZOA] Conducte principal del qual parteixen altres de menors. El tronc d’una artèria.
2 3 [FL] tronc lingüístic Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.
3 1 m. [LC] [ZOA] Cos d’un home, d’un animal, prescindint del cap i les extremitats.
3 2 m. [AQ] Part principal d’una columna o pedestal, compresa entre el capitell i la base.
3 3 m. [AQ] [MT] Part d’un con o d’una piràmide compresa entre la base i una secció transversal, frust. Un tronc de piràmide de bases paral·leles.
4 m. [LC] [TRG] [AGR] Parell de cavalls o de muls que tiren un carruatge enganxats al fusell, l’un al costat de l’altre.
troncal
1 adj. [DR] Dotat del privilegi de troncalitat, s’aplica a un bé hereditari.
2 adj. [PE] Que forma el nucli d’una disciplina o d’una especialitat. Matèries troncals.
3 adj. [HIG] Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic.
troncalitat
f. [DR] Privilegi gràcies al qual els béns d’una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d’on procedeixen, en casos de successió sense deixar descendents i sense haver fet testament.
troncocònic -a
adj. [LC] Que té la forma de tronc de con.
troncut -uda
adj. [LC] Que ha estat insuficientment aixafada en la batuda, s’aplica a la palla. Aquesta palla és massa troncuda i el bestiar no la vol.
tronera
1 f. [LC] [TRA] [AQ] [DE] Obertura practicada en la paret d’una fortificació, en el costat d’una nau de guerra, per on poden disparar-se els canons a cobert del foc enemic.
2 f. [LC] [JE] Forat que hi ha en certes taules de billar on poden anar a ficar-se les boles.
3 m. i f. [LC] POP. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.
trontoll
1 m. [LC] Moviment d’una cosa que trontolla.
2 m. [LC] Situació de poca seguretat d’una empresa, d’una propietat, d’un negoci.
trontollar
1 1 v. intr. [LC] Especialment una cosa que està poc segura sobre el seu suport o balderament fixada, moure’s amb un ràpid moviment de vaivé. No corregueu pel menjador, que tot trontolla. Cada vegada que passa un tren trontollen els vidres de les finestres. Trontollar un queixal.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Esdeveniments que feren trontollar el Govern.
2 1 tr. [LC] Fer trontollar.
2 2 tr. [LC] Sacsejar, sotragar.
trontollejar
v. intr. [LC] Trontollar 1.
trontollós -osa
adj. [LC] Que trontolla.
tronxo
m. [LC] [AGA] CALUIX.
tronxon
m. [HO] Formatge fet de llet de cabra i d’ovella de format típic de volcà i de gust suau, originari de Tronchón.
trop
m. [FLL] [LC] [FL] Figura retòrica que consisteix a modificar el sentit propi d’un mot per emprar-lo en un sentit figurat, com en la metàfora o en la metonímia.
-trop1
1 [LC] Forma sufixada del mot gr. trópos, ‘gir’. Ex.: zoòtrop.
2 [LC] Forma sufixada del mot gr. trópos, ‘caràcter’, ‘propietat inherent’. Ex.: al·lòtrop, azeòtrop.
-trop2 -tropa
1 [LC] Forma sufixada del gr. -tropos, derivat del mot trépein, ‘girar’. Ex.: anàtrop, ortòtropa.
2 [LC] Forma sufixada del gr. -tropos, derivat del mot trópos, ‘caràcter’, ‘propietat inherent’. Ex.: isòtrop.
tropa
1 1 f. [LC] [DE] Conjunt organitzat de soldats. Ha arribat tropa. Allotjar tropa. L’arribada de les tropes victorioses.
1 2 f. [DE] Conjunt de militars que no tenen comandament, o que tenen els graus de caporal i caporal primer, i que formen la base dels exèrcits.
1 3 [LC] [DE] tropes de desembarcament Tropes que són transportades a un punt on han d’ésser desembarcades per a una operació militar.
2 f. [LC] Conjunt de persones aplegades. Els venedors del mercat constituïen una tropa sol·lícita i cridanera.
3 f. [LC] fer tropa Fer patxoca, fer-se admirar pel seu aspecte o tarannà ufanós, exuberant, reeixit.
tropà
m. [QU] Amina terciària bicíclica, constituïda per un anell de set àtoms de carboni amb un pont d’àtom de nitrogen formant un anell heterocíclic de sis baules, que és l’esquelet molecular de la cocaïna i d’altres alcaloides.
tropell
1 m. [LC] Moviment accelerat de diferents persones, animals o coses que es mouen desordenadament. Quin tropell de gent!
2 m. [LC] [MD] Greu pertorbació de l’estat normal d’una persona o una cosa. L’àvia va tenir un tropell. Pobra família, quin tropell han passat! Els tropells que ha sofert Catalunya.
tropeolàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies herbàcies, enfiladisses o reptants, de fulles peltades, flors irregulars i vistoses, amb el calze esperonat, cinc pètals i vuit estams, i fruit en esquizocarp, pròpia de l’Amèrica del Sud, a la qual pertany la caputxina.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
-tropia
[LC] Forma sufixada del gr. -tropía, derivat del mot trépein, ‘girar’. Ex.: pliotropia.
tròpic -a
1 1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al trop.
1 2 adj. [FLL] Figurat 2.
2 1 m. [LC] [FIA] [GG] Paral·lel de latitud terrestre a una distància al nord o al sud de l’equador de 23° 27′ aproximadament, on el Sol assoleix la seva posició més al nord o més al sud en el cel i arriba al zenit.
2 2 [FIA] [GG] tròpic de Càncer Tròpic de l’hemisferi boreal, on el Sol arriba al zenit el dia del solstici d’estiu.
2 3 [FIA] [GG] tròpic de Capricorn Tròpic de l’hemisferi austral, on el Sol arriba al zenit el dia del solstici d’hivern.
tropical
1 adj. [LC] [GG] Relatiu o pertanyent als tròpics.
2 adj. [LC] [GG] Situat entre els dos tròpics. Regions tropicals.
3 adj. [GG] Càlid 1. Temperatura tropical.
tropisme
1 m. [BI] Tendència innata d’un organisme a reaccionar d’una manera definida als estímuls externs.
2 m. [BO] [BI] Moviment d’orientació d’una planta o d’un òrgan vegetal, sota la influència d’un factor estimulant.
tropo-
1 [LC] Forma prefixada del mot gr. trópos, ‘gir’. Ex.: tropologia.
2 [LC] Forma prefixada del mot gr. trópos, ‘caràcter’, ‘propietat inherent’. Ex.: tropòfit.
tropòfil -a
adj. [EG] Adaptat als canvis d’estació, a un clima d’humitat molt variable.
tropòfit
m. [BO] [EG] Planta tropòfila.
tropologia
1 f. [LC] Manera de parlar tropològica o figurada.
2 f. [RE] Interpretació moral d’un esdeveniment o un personatge de la Bíblia.
tropològic -a
adj. [LC] Expressat per trops.
tropològicament
adv. [LC] D’una manera tropològica.
tropopausa
f. [ME] Zona de la troposfera que la separa de l’estratosfera, i on la temperatura deixa de disminuir amb l’altitud i torna a augmentar.
troposfera
f. [ME] Capa de l’atmosfera terrestre situada entre la superfície de la Terra i la tropopausa, que s’estén fins a uns 10 o 17 quilòmetres d’altitud segons la latitud, i on la temperatura decreix gradualment amb l’altitud.
troqueu
m. [FLL] Peu compost de dues síl·labes la primera llarga i la segona breu, o bé, la primera accentuada i la segona inaccentuada.
troquí
m. [MD] [ZOA] Petita tuberositat de l’extrem superior de l’húmer.
troquilló
1 m. [IT] Troca petita.
2 m. [IT] En el sistema català de numeració de fils, longitud obtinguda amb 80 voltes d’aspi.
troquisc
m. [MD] Forma galènica constituïda per petits cons irregulars obtinguts per dessecació d’una pasta aquosa que conté el medicament.
tròquiter
m. [MD] [ZOA] Tuberositat grossa de l’extrem superior de l’húmer.
tros
[pl. trossos]
1 1 m. [LC] Part d’una cosa separada, per qualsevol mitjà, de la resta. Partir un pa en tres trossos. Fer una grua d’un tros de paper. Un tros de carn, de peix. Donar a un mendicant un tros de pa. Van tocar un tros de la Cinquena simfonia de Beethoven. Un recull de trossos escollits dels millors prosistes catalans.
1 2 [LC] a trossos loc. adv. En fragments. Les portes cauen a trossos.
1 3 [LC] fer trossos una cosa [o fer trossos d’una cosa] Tallar-la o rompre-la. Li va caure el càntir de les mans i es va fer trossos. Voleu que intervingui en tot, i, fills meus, no em puc pas fer trossos.
1 4 [LC] un tros de pa a) Persona tota bondat. Qui? Ell? És incapaç de fer mal a ningú: és un tros de pa.
1 4 [LC] un tros de pa b) Preu insignificant pel qual hom dona una cosa. Tant que en demanaven i ara t’ho donarien per un tros de pa.
1 5 [LC] un tros d’ase Persona molt ase.
1 6 [LC] un tros d’home (o de dona, etc.) Home, dona, etc., corpulents.
1 7 [LC] un tros de carn batejada Persona mancada de caràcter o d’enteniment.
1 8 [LC] tros de quòniam Persona talossa, d’enteniment obtús.
2 1 m. [LC] Porció d’una cosa que es considera a part de la resta. Hi ha un tros de terra sense cultivar. Van passar per un tros de camí molt dolent.
2 2 m. [LC] [AGA] Peça de terra que posseeix algú. Me’n vaig al tros.
3 1 m. [IT] Llargària variable de roba, segons els articles, que hom talla i treu del teler cada vegada.
3 2 [IT] treure tros Tallar i treure del teler una peça de roba acabada de teixir.
4 1 m. [LC] Porció d’espai o de la distància entre dos punts. D’ací a casa hi ha un tros, un bon tros. Encara hi tenim un tros. Per a ésser tan alt com jo te’n falta un bon tros.
4 2 m. [LC] Porció de temps. Hi arribarem que serà clar: encara hi ha un bon tros de sol.
4 3 [LC] de bon tros loc. adv. Amb una gran diferència. És de bon tros molt més difícil, aquest exercici.
trossa1
1 f. [LC] FARCELL.
2 f. [LC] Massa formada caragolant la cabellera de manera que resti recollida.
3 f. [LC] [AGF] Feix de llenya, d’herba.
trossa2
1 f. [TRA] Corda d’una embarcació de vela llatina destinada a aguantar l’arbre des de sobrevent i a mantenir-hi fermada l’antena.
2 f. [TRA] Estrep de dos braços horitzontals, que aferra una verga al pal corresponent.
trossada
1 f. [LC] Tros, porció, d’una cosa.
2 f. [AGF] Torada amb escorça, d’un diàmetre de més de 10 centímetres.
trossador
m. [LC] Cordó amb què es trossa la cotilla, una peça de vestir.
trossar1
1 1 v. tr. [LC] Ajustar al cos (una peça de vestir) amb cordons o vetes. Trossar-se la cotilla, el gipó. Primer va trossar el davantal a la Marina i a la Clara i després el va trossar a en Miquel.
1 2 v. tr. [LC] Arromangar 1. Trossar-se les mànigues de la camisa.
1 3 [LC] trossar-se les faldilles Arregussar-se-les i portar pels dos costats la roba cap al darrere, on se subjecten els dos plecs així formats.
1 4 [LC] trossar-se el cabell Disposar-se’l de manera que la cabellera resti recollida.
2 tr. [LC] Algú, fer un bolic (amb la roba i altres objectes que ha d’emportar-se de camí). No tenim res a trossar per al camí, sinó aquesta roba de la nena.
trossar2
v. tr. [TRA] Subjectar fortament amb la trossa.
trossejament
m. [LC] Acció de trossejar.
trossejar
1 v. tr. [LC] [HO] Fer completament trossos.
2 tr. [IMF] Trencar, serrar de través, (taulons i posts).
trossejat -ada
adj. [HIG] En heràld., que és fet de trossos tot conservant la seva forma ordinària, s’aplica a una càrrega. Una creu trossejada.
trossell
1 m. [LC] FARCELL.
2 1 m. [AF] Motlle o matriu de tallar o de trepar.
2 2 m. [NU] Encuny mòbil en l’encunyació a martell.
trossellar
v. tr. [AF] Tallar o trepar amb matriu.
trot
1 m. [LC] [SP] [AGR] Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot. Anar, posar, el cavall al trot.
2 m. [LC] Manera de caminar o feinejar amb afany i llestesa.
trotada
1 f. [LC] [AGR] Acció de trotar una estona més o menys llarga. Fer una trotada.
2 f. [LC] Moviment de qui camina de pressa, es mou molt o treballa ràpidament. L’he volgut acompanyar, i m’ha fet fer una trotada!
trotador -a
adj. i m. i f. [LC] [AGR] Que trota. Un bon trotador.
trotaire
m. i f. [LC] Persona que trota, especialment en el sentit de caminar de pressa.
trotar
1 v. intr. [LC] [AGR] Un cavall o altre quadrúpede, anar al trot.
2 v. intr. [LC] [AGR] Cavalcar en un cavall o altra muntura, que va al trot.
3 v. intr. [LC] Caminar molt de pressa, moure’s insistentment d’un lloc a l’altre, treballar afanyosament. Com camina!; l’he volgut seguir, i m’ha fet trotar!
troter
m. [HIH] Correu de peu.
trotllo
m. [ZOP] Peix de la família dels centrolòfids, de cos oblong, robust i comprimit, que pot atènyer 120 centímetres de llargada, de color bru negrenc o blau pissarrenc, un poc més clar al ventre, amb una sola aleta dorsal (Centrolophus niger).
trotó
m. [AGR] Cavall trotador.
trotskisme
m. [PO] [HIH] Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de L. Trotski.
trotskista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Trotski o al trotskisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de Trotski o del trotskisme.
truà
1 m. [LC] Home de males arts.
2 m. [LC] Antigament, home pagat per a fer riure amb les seves gràcies, les seves bufonades, etc.
truaneria
f. [LC] Acció pròpia d’un truà.
truc
1 m. [LC] [JE] Cop, especialment el que una bola dona a una altra amb què ve a topar, en certs jocs, com el billar o el joc de trucs, o bé el que es dona a una porta amb l’argolla o picaporta, amb els nusos dels dits, etc.
2 1 m. [LC] [JE] Bola de fusta, de vori, per a jugar al billar, a bitlles, etc.
2 2 m. [AGP] Bola de fusta que protegeix l’armadura dels ploms d’una xarxa.
2 3 m. [LC] Gros palet de riera.
3 m. [LC] [JE] Joc de cartes que es juga ordinàriament entre dues parelles, en què cada jugador rep tres cartes i cada bàndol fa punts guanyant dues bases.
4 1 m. [LC] Mitjà emprat per a fer semblar quelcom altre que no és realment.
4 2 m. [LC] Mitjà enginyós d’aconseguir un efecte.
truca1
f. [LC] Barata11.
truca2
f. [JE] En el joc de bales, bala més grossa que les altres.
trucada
f. [LC] Acció de trucar; l’efecte. Una trucada telefònica.
trucar
1 1 v. intr. [LC] Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: ves a veure qui hi ha.
1 2 [LC] trucar a totes les portes Sol·licitar l’ajut de tots.
2 1 intr. [LC] Telefonar 1. Truca-li abans que sigui massa tard.
2 2 [LC] trucar per telèfon Telefonar 1.
3 intr. [LC] [JE] Envidar, en el joc del truc, a qui farà dues bases.
4 tr. [LC] [IT] Estrènyer amb la pua les passades (d’un teixit), afegir passades en el tramat (d’una roba). Un teixit trucat.
5 1 tr. [LC] Fer semblar (quelcom) una cosa que realment no és.
5 2 tr. [LC] Revestir (un objecte modern) d’una aparença d’antic.
6 tr. [EI] Efectuar el trucatge (d’un motor).
trucatge
1 1 m. [LC] Acció, indústria, que consisteix a donar a objectes moderns l’aparença d’objectes antics.
1 2 m. [LC] Emprament de trucs.
2 m. [CO] Tècnica audiovisual que consisteix en la manipulació de les imatges impressionades realment per tal d’aconseguir resultats diferents.
3 m. [EI] Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor per tal d’augmentar-ne la potència.
tructicultura
f. [AGP] [AGF] Cria de truites, especialment de la truita irisada i de la truita comuna, amb finalitats comercials o de repoblació.
truculència
f. [LC] Condició de truculent.
truculent -a
adj. [LC] Que causa horror pel fet que és cruel i inhumà. Hi ha escenes molt truculentes, en aquesta pel·lícula.
trufa1
f. [LC] BURLA.
trufa2
1 f. [LC] [BOB] TÒFONA.
2 1 f. [HO] Dolç petit i rodó, elaborat a base de nata batuda i xocolata fosa i recobert de xocolata ratllada, que es menja ben fred.
2 2 f. [HO] Barreja de nata batuda i xocolata fosa que s’empra en pastisseria per a farcir pastissos.
trufador trufadora
m. i f. [LC] Persona que fa trufes o burles.
trufar
v. tr. [LC] [HO] Amanir amb tòfones. Pollastre trufat.
trufar-se
v. intr. pron. [LC] BURLAR-SE. Que us trufeu de mi, potser?
trufejar
v. intr. [LC] Bromejar, fer burla.
truger
1 m. [LC] [AGR] Lloc on tanquen la truja amb els seus porcells.
2 m. [LC] Gran quantitat de brutícia, especialment de suc.
trugeta
f. [ZOP] PETARC.
truita1
1 f. [LC] [ZOP] [AGR] Peix osteïcti d’aigua dolça de la família dels salmònids, de cos allargassat i fusiforme, amb la boca grossa, i amb dues aletes dorsals, la segona petita i adiposa, i les aletes ventrals en posició abdominal (Salmo trutta fario).
2 f. [ZOP] Peix de diferents espècies de la família dels salmònids. Truita alpina. Truita de rierol. Truita irisada.
truita2
1 1 f. [LC] [HO] Ous batuts fregits a la paella, a què es poden barrejar altres menges. Una truita de sis ous. Una truita de patates, de mongetes, de cebes.
1 2 [LC] truita a la francesa Truita feta només amb ou, sense farcir-la amb cap altre aliment, a la qual es dona generalment una forma plegada.
2 f. [LC] fer-se una truita Aixafar-se completament.
truitada
f. [LC] [HO] TRUITA2.
truiter -a
1 adj. [AGF] Que té truites. Riu truiter.
2 adj. i m. i f. [LC] [AGP] [PR] Que pesca, cria o ven truites de riu.
trujada
f. [LC] [AGR] Ramat de truges.
trull1
1 1 m. [LC] [AGA] Local destinat a la fabricació de l’oli.
1 2 m. [LC] [AGA] Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l’oli procedent de la premsa.
1 3 m. [LC] [AGA] CASSAL.
1 4 m. [LC] [AGA] CUP.
2 1 m. [LC] [AGA] Corró troncocònic que volta el molí d’oli i esclafa les olives.
2 2 m. [AGR] Corró de pedra troncocònic que hom fa rodar per esclafar terra, grava, etc.
trull2
m. [LC] Tràfec 2.
trullada
f. [LC] [AGA] Conjunt d’olives que es molen d’una vegada.
trullaire
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que té al seu càrrec un trull.
trullar
v. tr. [LC] [AGA] Moldre (les olives).
trullola
f. [LC] [AGA] Pica, recipient, en què es rep l’oli que raja de la premsa.
trullós -osa
adj. [LC] TRAFEGUT.
trumfa
f. [LC] [AGA] [BOS] Patata 1.
trumfada1
f. [LC] [JE] ATOTADA.
trumfada2
f. [LC] PATATADA.
trumfar
v. tr. [LC] [JE] Vèncer amb un atot (una carta d’un altre coll).
trumfau
m. [LC] [ZOP] AGULLA TONYINERA.
trumfera
f. [LC] [BOS] [AGA] PATATERA.
trumferar
m. [LC] [AGA] PATATAR.
trumfo
m. [LC] [JE] ATOT.
truncació
f. [FL] Truncament 2.
truncadament
adv. [LC] Trencant les frases, les paraules.
truncament
1 m. [LC] Acció de truncar.
2 m. [FL] Reducció asistemàtica d’un mot a un segment que funciona autònomament o bé en combinació amb altres segments o mots per a crear una nova unitat lèxica.
truncar
1 v. tr. [LC] [MT] Separar tallant una part, especialment l’extrem (d’alguna cosa).
2 v. tr. [LC] PER EXT. Truncar la mort una existència.
3 [LC] truncar una frase Deixar-la sense acabar.
truncat -ada
1 1 adj. [LC] [MT] Que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt, s’aplica a un cos afuat.
1 2 adj. [LC] Mancat d’àpex. Closca truncada.
2 adj. [HIG] En heràld., dividit en dues parts iguals mitjançant un traç horitzontal que va de la meitat de la vora del flanc destre a la meitat de la del sinistre.
trunyella
f. [LC] [IT] Trena prima d’espart, de cànem, etc.
trupial
m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels passeriformes, d’uns 24 centímetres de llargada, semblant a l’oriol (Icterus icterus).
trust
m. [ECT] [LC] Unió de fabricants o de comerciants formada per controlar o monopolitzar una indústria o comerç.
tsade
f. [RE] [FL] Divuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
tsar tsarina
m. i f. [LC] [HIH] [PR] Títol de l’emperador o l’emperadriu de Rússia.
tsarévitx tsarevna
1 m. i f. [LC] [PR] [HIH] Primogènit d’un tsar.
2 f. [HIH] [PR] Muller d’un tsarévitx.
tsarisme
m. [LC] Règim polític autocràtic dels tsars de Rússia.
tsarista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al tsar o al tsarisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del tsar o del tsarisme.
tse-tse
adj. [ZOI] mosca tse-tse V. MOSCA.
tsuga
f. [BOS] [AGA] Arbre del gènere Tsuga, de la família de les pinàcies, conreat en parcs i jardins.
tsunami
m. [TRA] [ME] [GL] Onada lliure transoceànica de gran potència, produïda per una commoció sísmica, que en atènyer la costa adquireix dimensions gegantines de desenes de metres i té efectes catastròfics.
tu
1 pron. [LC] Pronom personal de segona persona de nombre singular, mot amb què l’autor d’un enunciat designa la persona a qui adreça aquest enunciat. Escolta, tu! L’he vist que parlava amb tu: què et deia? «Tu també, fill?» va dir Cèsar a Brutus.
2 pron. [LC] Forma de tractament que expressa familiaritat amb l’interlocutor. En Joan i jo ens tractem de tu.
3 [LC] de tu a tu loc. adv. Personalment, amb franquesa. Hem parlat de tu a tu.
4 pron. [LC] Forma que expressa impersonalitat. Quan ets petit tot t’ho trobes fet, però quan ets gran t’ho has de fer tot tu.
tuàreg
1 m. i f. [HIH] [AN] [ISL] Individu d’un poble nòmada que habita en el desert del Sàhara i àrees limítrofes.
2 adj. [LC] [HIH] [AN] [ISL] Relatiu o pertanyent als tuàregs.
tuatara
f. [ZOR] Rèptil del gènere Sphenodon, del grup dels rincocèfals, amb el cap, l’esquena i la cua coberts d’espines, escames transversals a la part ventral i extremitats fortes.
tuàutem
m. [LC] Conjunt de coses en general.
tub
1 m. [LC] Cilindre buit més llarg que ample, de vidre, de metall, de plàstic, etc., que serveix per a conduir gasos o líquids o per a altres usos. Un tub recte, corbat. Un tub graduat. El tub d’un termòmetre. El tub d’un quinqué de petroli.
2 1 m. [FIF] [MU] [ZOA] tub acústic Tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
2 2 [LC] [QU] tub d’assaig Tub de vidre tancat per un extrem, de fons rodó, de dimensions molt diverses, molt emprat en el laboratori.
2 3 [TRG] [LC] [FIF] tub d’escapament Tub per on són expel·lits els gasos de combustió d’un motor, el qual presenta sovint una cambra d’expansió que n’esmorteix el soroll.
2 4 [QU] [FIF] tub de combustió Tub de vidre o de material ceràmic que suporta les navetes i altres tipus de gresols per a ésser introduïts en els forns de combustió.
2 5 [ZOA] tub drenant Tub que pot recollir l’aigua de les capes drenants i portar-la cap a la xarxa d’evacuació.
2 6 [EL] tub de buit electrònic Tub electrònic on s’ha fet el buit.
2 7 [EL] [FIF] [EE] tub electrònic Dispositiu electrònic a l’interior del qual hi ha el buit o bé un gas, a través del qual té lloc la conducció elèctrica.
2 8 [FIF] [MU] tub sonor TUB ACÚSTIC.
3 m. [MU] Element cilíndric o prismàtic de l’orgue que produeix sons per vibració de la columna d’aire que conté. Tubs labials, de llengüeta, flautats, etc.
4 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [BO] Part, òrgan o estructura anatòmica en forma de canó o peça cilíndrica. El tub d’una corol·la gamopètala, d’un calze gamosèpal, d’un androceu monadelf. Tub laticífer, pol·línic.
4 2 [ZOA] [MD] tub auditiu TROMPA D’EUSTAQUI.
4 3 [ZOA] [MD] tub digestiu Conducte format per la boca, l’esòfag, l’estómac i els intestins, fins a l’anus.
4 4 [BO] [BI] tub cribrós Vas liberià constituït per una sèrie de cèl·lules superposades i amb els septes transversals perforats.
5 1 m. [EE] Làmpada de descàrrega, de forma més o menys tubular.
5 2 [EE] [AQ] [FIF] tub fluorescent Làmpada de descàrrega en què la llum és produïda principalment per l’excitació, mitjançant la radiació ultraviolada de la descàrrega, d’una capa de substància fluorescent dipositada a l’interior.
5 3 [EE] [FIF] tub luminescent Làmpada de descàrrega luminescent en forma de tub llarg, rectilini o corb.
tuba
1 1 f. [LC] [MU] Instrument musical aeròfon de metall, de tub cònic, amb broquet, que dona les notes més baixes.
1 2 m. i f. [MU] [PR] Persona que toca la tuba.
2 f. [MD] En med., trompa.
tubari -ària
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la trompa anatòmica. Un embaràs tubari.
túber
m. [MD] En anat., nus, tuberositat o tubercle.
tuberals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs ascomicets, actualment inclòs a l’ordre de les pezizals, amb els ascs continguts a l’interior d’una massa carnosa, lligada a les arrels de plantes superiors, com el roure, l’alzina o l’avellaner.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
tubercle
1 1 m. [LC] [BO] Tija subterrània curta i molt engruixida que acumula substàncies de reserva.
1 2 [BO] tubercle radical Arrel curta i engruixida que acumula nutrients.
2 1 m. [MD] [LC] En med., producte morbós, en la substància d’un òrgan, dur al principi, que es remolleix després i esdevé purulent.
2 2 m. [ZOA] [LC] [MD] Petita prominència en un òrgan, en una peça dental, etc., especialment en un os.
2 3 m. [MD] Lesió característica de la tuberculosi, constituïda per la reunió de diversos fol·licles tuberculosos.
2 4 [ZOA] tubercle auditiu Formació nerviosa de la base del quart ventricle.
tubèrcul
m. [BO] [MD] [ZOA] TUBERCLE.
tubercul-
[LC] V. TUBERCULI-.
tubercular
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un tubercle.
2 adj. [MD] Que sembla un nòdul o un tubercle.
tuberculi- [o tubercul-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. tuberculum, ‘tubercle’. Ex.: tuberculiforme, tuberculosi.
tuberculiforme
adj. [LC] TUBERIFORME.
tuberculina
f. [MD] [LC] Extret de cultius de bacils tuberculosos emprat en el diagnòstic de la tuberculosi. Prova de la tuberculina.
tuberculització
1 f. [MD] [ZOA] [LC] En med., formació de tubercles.
2 f. [MD] Infecció pel micobacteri tuberculós.
3 f. [MD] Tractament de certes malalties amb tuberculina.
tuberculitzar
1 v. tr. [MD] Causar la tuberculització (d’un òrgan).
2 v. tr. [MD] Efectuar una tuberculització (en un malalt).
tuberculoide
adj. [LC] Semblant a un tubercle.
tuberculós -osa
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al tubercle.
1 2 adj. [LC] De la naturalesa d’un tubercle.
1 3 adj. [LC] Que té tubercles.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la tuberculosi.
2 2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de tuberculosi.
tuberculosi
1 f. [LC] [MD] Malaltia infecciosa, contagiosa i inoculable, causada pel bacil de Koch, que produeix una lesió inflamatòria, productiva i exsudativa, amb tendència a la necrosi caseosa.
2 [MD] tuberculosi miliar Tuberculosi general o disseminada.
tuberculostàtic -a
1 adj. [MD] Que atura la reproducció del micobacteri tuberculós.
2 m. [MD] Medicament tuberculostàtic.
tuberi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. tuber, ‘tòfona’. Ex.: tubericultura, tuberiforme.
tubericultura
f. [AGF] Conreu de tòfones mitjançant la plantació d’arbres micorrizats, amb finalitats comercials.
tuberiforme
adj. [BO] Que té forma de tubercle.
tuberós -osa
1 1 adj. [BO] Que té tubercles.
1 2 adj. [BO] TUBERIFORME.
2 adj. [MD] Recobert de tubercles o tuberositats.
tuberositat
1 f. [BO] Qualitat de tuberós.
2 f. [BO] Engruiximent tuberiforme.
3 f. [ZOA] [MD] Prominència grossa en un os que serveix per a la inserció de músculs, lligaments i tendons.
tubet
m. [LC] [IMF] Eina emprada per a reblar claus, especialment la que utilitzaven els mestres d’aixa.
tubi-
[LC] V. TUBO-.
tubiflor -a
adj. [BO] Que té la flor tubular.
tubiforme
adj. [LC] Que té forma de tub.
tubo- [o tubi-]
[LC] Forma prefixada del mot tub. Ex.: tubovaginal, tubiforme.
tubocurarina
f. [QU] clorur de tubocurarina V. CLORUR.
tubotimpànic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent alhora a la trompa d’Eustaqui i a la caixa timpànica.
tubovaginal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent alhora a la trompa de Fal·lopi i a la vagina.
túbul
m. [ZOA] [MD] Tub petit, de dimensions generalment microscòpiques. Túbuls seminífers dels testicles. Túbuls urinífers dels ronyons.
tubuladura
f. [EI] Obertura tubular.
tubular
1 adj. [LC] Que consisteix en un tub, que forma com un tub. Obertura tubular.
2 adj. [LC] Format de tubs. Corol·la tubular.
tubulat -ada
adj. [LC] Proveït d’un tub o d’una tubuladura. Una retorta tubulada.
tubulidentats
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris que té un únic representant, el porc formiguer, que habita les zones de sabana africana (Orycteropus afer).
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
tubuliflor -a
adj. [BO] Amb totes les flors del capítol, o si més no les del disc central, tubuloses. Compostes tubuliflores.
tubulina
f. [BI] Proteïna fibrosa present en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, implicada en el procés de divisió cel·lular i en la motilitat.
tubulós -osa
1 adj. [LC] Semblant a un tub.
2 adj. [LC] Compost de parts tubulars.
tuc
m. [LC] [GG] Pic de muntanya.
tuca
f. [LC] [GG] TUC.
tucà
m. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels piciformes, d’uns 53 centímetres de llargada, amb el bec molt gros i tan llarg com el cos, propi de l’Amèrica del Sud (Ramphastos toco).
tudar
v. tr. [LC] Malmetre, deixar perdre.
tudell
m. [MU] Canonet de llautó encorbat que es fixa a la part superior del tub de certs instruments musicals de vent i en l’extrem lliure del qual s’ajusta la canya.
tudó
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels colúmbids, de més de 30 centímetres de llarg, de plomatge gris blavós, moradenc en el pit, que és una peça de caça apreciada (Columba palumbus).
tuejar
v. tr. [LC] TUTEJAR.
tuf1
m. [LC] Emanació d’olor més o menys desagradable com la que desprenen certs cossos en fermentar, en cremar imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc.
tuf2
m. [GL] Dipòsit piroclàstic consolidat o soldat, format per cendres, pols, gredes i altres materials, de mides entre 64 mil·límetres i 1/16 de mil·límetre.
tufaci -àcia
adj. [GL] En geol., que té l’aspecte d’un tuf.
tufejant
adj. [LC] Que tufeja.
tufejar
v. intr. [LC] Desprendre tuf.
tufític -a
adj. [GL] En geol., relatiu o pertanyent al tuf.
tuguri
m. [LC] Habitació petita i pobra.
tuia
1 f. [AGA] [BOS] Arbre perennifoli del gènere Thuja, de la família de les cupressàcies, de rametes planes i eixamplades com un ventall, fulles esquamiformes, imbricades, i òrgan fructífer llenyós, format per uns quants parells d’esquames oblongues.
2 [BOS] tuia del Canadà Tuia amb les rametes disposades en el pla horitzontal, de color verd groguenc o glaucescent per sota, que fan olor de pomes fresques, i amb les esquames del gàlbul arrodonides a l’àpex i amb una punteta, originària de l’Amèrica del Nord i cultivada en jardineria (Thuja occidentalis).
3 [BOS] tuia gegant Tuia que pot fer-se molt alta i robusta, amb les rametes en el pla horitzontal, pàl·lides per sota, molt flairoses, i esquames del gàlbul sense apèndix apical, originària de l’Amèrica del Nord i algun cop cultivada (Thuja plicata).
4 [BOS] tuia oriental Tuia en forma d’arbre baix, sovint arbustiva en conreu, amb les rametes disposades en el pla vertical, verdes per tots dos costats, sense olor, i amb les esquames del gàlbul gruixudes, amb un apèndix ganxut a la punta, originària de l’Àsia oriental, sovint cultivada als jardins i parcs (Platycladus orientalis o Thuja orientalis).
tuïció
f. [LC] Protecció, empara, defensa.
tuït
m. [LC] [ZOO] Botxí 3.
tuïtiu -iva
adj. [LC] Que protegeix, empara, defensa.
túixec
m. [LC] [MD] Metzina 1.
tuixegós -osa
adj. [LC] [MD] METZINÓS.
tul
m. [LC] [IT] Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, transparent o translúcid, de malla reixada, fet generalment amb tres sèries de fils que fan, successivament, un d’ordit, i dos de trama.
tularèmia
f. [MD] Malaltia infectivocontagiosa produïda pel bacil Pasturella tularensis, transmesa als humans pel contacte amb animals rosegadors malalts o per picades d’insectes o de paparres.
tuli
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, el més escàs entre ells a l’escorça terrestre (símbol, Tm; nombre atòmic, 69; pes atòmic, 168,93).
tulipa
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de tija única, fulles poc nombroses, oblongues, lanceolades o linears i un xic carnoses i flor terminal grossa, més o menys campanulada i de colors diversos, d’origen asiàtic i cultivada com a ornamental (Tulipa gesneriana, T. clusiana i cultivars diverses).
2 [LC] [BOS] tulipa senzilla [o tulipa silvestre] Planta de la família de les liliàcies, semblant a la tulipa de jardí, però tota ella més petita, de fulles estretament lanceolades i amb canalicles i flors campanulades o urceolades, grogues i tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures seques i en terrenys rocosos, sobretot a muntanya (Tulipa sylvestris ssp. australis).
3 f. [LC] [BOS] [AGA] Flor de tulipa.
tuliper
1 m. [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les magnoliàcies, molt robust, de fulles lobulades amb una escotadura a l’àpex i amb grans estípules, flors solitàries campanulades, d’un blanc verdós i tacades de taronja per dins, amb nombrosos estams i carpels, i fruit format per molts aquenis prolongats en una ala, originari d’Amèrica, de fusta molt apreciada i conreat en jardineria (Liriodendron tulipifera).
2 [AGA] [BOS] tuliper de Virgínia Tuliper 1.
tulostomatals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs gasteromicets, pedunculats i amb el peridi obert a l’exterior per un ostíol, al qual pertanyen els palets de tambor.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
tumbaga
1 f. [IMI] Aliatge d’or i coure, i sovint amb una mica d’argent, molt trencadís.
2 f. [LC] [IMI] Anell llis sense pedra, especialment el fet amb tumbaga.
tumefacció
f. [MD] [LC] Inflor morbosa.
tumefacte -a
adj. [MD] Afectat de tumefacció.
tumèric
m. [QU] Matèria colorant groga que conté curcumina, procedent dels rizomes de la Curcuma longa, que té un gust aromàtic semblant al pebre però més amarg i dona un color groguenc als plats cuinats.
tumescència
f. [MD] [LC] Estat o condició de tumescent.
tumescent
adj. [MD] [LC] Lleugerament inflat. Un òrgan tumescent, un teixit tumescent.
túmid -a
adj. [LC] Que s’eixampla a mitja llargària o alçària. Una volta túmida.
tumiditat
f. [LC] [MD] Condició de túmid.
tumor
1 1 m. [MD] TUMEFACCIÓ.
1 2 m. [LC] [MD] Massa de teixit anormal que creix i persisteix independentment dels teixits que l’envolten, neoplàsia.
1 3 [MD] tumor benigne Tumor generalment encapsulat, perfectament limitat, l’acció nociva del qual és deguda a la compressió de les parts veïnes.
1 4 [MD] tumor blanc Artritis tuberculosa en un membre.
1 5 [MD] tumor maligne Tumor de creixement ràpid que s’infiltra en els teixits i que té tendència a produir metàstasi i recidiva després d’ésser extirpat.
2 m. [AGF] [AGA] Cecidi de creixement indefinit de les plantes.
tumoració
f. [MD] TUMEFACCIÓ.
tumoral
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al tumor.
2 adj. [MD] De la natura d’un tumor.
túmul
1 1 m. [LC] Muntanyeta de terra que es posava sobre el lloc on estava enterrada una persona.
1 2 m. [AR] Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres.
2 m. [RE] Estructura coberta de draps de dol, erigida per a la celebració de les exèquies d’un difunt.
tumulari -ària
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al túmul. Inscripció tumulària. Pedra tumulària.
tumult
1 m. [LC] Agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus.
2 m. [LC] Avalot popular o militar.
3 m. [LC] PER EXT. El tumult dels elements. El tumult de les passions. El tumult dels afers.
tumultuari -ària
1 adj. [LC] Que té el caràcter d’un tumult o avalot.
2 adj. [LC] Que causa tumults o alteracions de l’ordre.
tumultuàriament
adv. [LC] D’una manera tumultuària.
tumultuós -osa
1 adj. [LC] Que és marcat pel tumult, per l’agitació. Una sessió tumultuosa.
2 adj. [LC] PER EXT. Una vida tumultuosa. Un corrent tumultuós.
tumultuosament
adv. [LC] D’una manera tumultuosa.
tundra
f. [LC] [BOC] [EG] [GG] Vegetació de les terres àrtiques, sense arbres, constituïda sobretot per pradells i per poblacions de molses i líquens.
túnel
1 m. [LC] [OP] Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya o per sota un riu.
2 m. [EI] Construcció tubular de grans dimensions, a l’interior de la qual té lloc un assaig o s’hi desplaça un material sotmès a tractament.
tuneladora
f. [OP] Màquina perforadora rotativa emprada per a excavar túnels de grans dimensions.
tungstat
1 m. [QU] Anió poliatòmic que té el tungstè com a àtom central.
2 m. [QU] Sal que conté anions d’aquesta mena.
tungstè
m. [ML] [QU] Metall de transició, de color gris d’acer, molt dur, fusible a 3.370 °C (símbol, W; nombre atòmic, 74; pes atòmic, 183,85).
túngstic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al tungstè.
2 adj. [QU] [ML] Que conté tungstè.
túnica
1 1 f. [LC] [ED] Vestit interior, amb mànigues o sense, llarg fins als genolls o més avall dels genolls, que usaven els antics romans.
1 2 f. [LC] [ED] Vestit anàleg, com el que usen els orientals, els eclesiàstics dessota els ornaments litúrgics, etc.
1 3 f. [LC] Vestit llarg i poc o molt folgat.
2 1 f. [ZOA] [MD] [BO] Membrana o capa de teixit envoltant. Les túniques dels ulls. Les túniques de la ceba.
2 2 f. [ZOA] Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química.
2 3 f. [BO] Estrat de la paret d’un asc o d’una espora.
tunicat -ada
1 adj. [LC] Envoltat d’una túnica.
2 1 adj. [BO] Que presenta una túnica o una sèrie de túniques superposades.
2 2 adj. [MD] Embolcallat d’una túnica, s’aplica a alguns òrgans animals o vegetals.
3 m. pl. [ZOI] [LC] UROCORDATS.
tunicel·la
f. [RE] Túnica que els bisbes usen sota la casulla quan oficien.
túnids
1 m. pl. [ZOP] OBS. Antiga família de peixos osteïctis, avui inclosa dins els escòmbrids, que inclou la tonyina, la bacora, la bacoreta i la melva.
2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.
tunisenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tunis.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tunis o als seus habitants.
tunisià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tunísia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tunísia o als seus habitants.
tupaia
f. [ZOM] Mamífer dels gèneres Ananthana, Tupaia, Dendrogale i Urogale, de la família dels escandèntids, que habita les zones boscoses del sud d’Àsia.
tupar
v. tr. [LC] ATUPAR.
tupè
[pl. -ès]
1 m. [LC] Porció de cabells immediats al front, que es deixen més llargs que els altres i es porten pentinats enlaire.
2 [LC] tenir molt de tupè Ésser molt atrevit, desvergonyit.
tupí1
m. [LC] [ED] Olla petita amb una sola ansa.
tupí2
[pl. -ís]
f. [IMF] Màquina que serveix bàsicament per a fer motllures, la qual, proveïda de fulles i freses adequades, pot servir per a altres feines.
tupí3
[pl. -ís]
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als tupís.
2 1 m. [FL] Grup de llengües ameríndies parlades al Brasil.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al tupí.
tupí-guaraní
[pl. -ís]
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tupí-guaraní.
2 m. [FL] [LC] Família de llengües ameríndies sud-americanes parlades en una zona discontínua entre l’Amazones i l’Uruguai i des de l’Atlàntic fins als Andes.
tupina
1 f. [LC] [ED] Olla grossa amb una sola ansa.
2 f. [HO] Conjunt de bocins de carn de porc, cuits i confitats en oli o llard dins un tupí.
tupinada
1 1 f. [LC] Tupí ple.
1 2 f. [LC] Contingut del tupí o de la tupina.
2 1 f. [LC] [DR] Engany consistent a introduir paperetes fraudulentes en una urna electoral o alterar-ne el compte.
2 2 f. [LC] [DR] Maquinació fraudulenta.
tupinaire
m. i f. [LC] [DR] Persona que fa tupinades.
tur
m. [LC] TURO.
turac
m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de plomatge vistós, propi de la selva africana.
turànic -a
adj. i m. [AN] URALOALTAIC.
turba
f. [LC] GENTALLA.
turbamulta
f. [LC] Multitud confusa i desordenada.
turbant
1 m. [LC] [ED] Lligadura masculina, pròpia d’alguns pobles orientals, que consisteix en un casquet que porta enrotllada una llarga faixa de tela o seda.
2 m. [LC] [ED] Lligadura femenina de teixit flexible, generalment de seda, vellut o fibra, cosida de manera que s’ajusti al cap imitant el turbant oriental.
turbel·laris
1 m. pl. [ZOI] Classe d’animals metazous platihelmints, de vida lliure, amb el cos aplanat en forma de cinta i recobert per una cutícula, que tenen sentit del tacte i ocels.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
turbidímetre
m. [QU] Colorímetre visual o fotoelèctric per a mesurar la relació que hi ha entre la radiació que passa en línia recta a través d’una mostra d’una solució tèrbola i la radiació incident.
turbidimetria
f. [QU] Tècnica d’anàlisi quantitativa que mesura el canvi d’intensitat que es produeix en la transmissió d’un feix de llum, causat per la presència de sòlids o col·loides en suspensió.
turbidita
f. [GL] Seqüència sedimentària detrítica dipositada per un corrent de terbolesa, en condicions subaquàtiques marines o lacustres.
turbiditat
f. [GL] Alteració de la limpiditat d’un fluid, especialment de l’aigua, causada per la matèria en suspensió que conté.
turbina
1 1 f. [LC] [EI] Motor que consisteix en una sèrie de paletes encorbades disposades al voltant d’un eix i ficat tot dins una caixa que permet l’entrada i la sortida del fluid actiu que comunica a l’eix un parell motor.
1 2 [LC] [EI] turbina hidràulica Turbina en què el fluid és aigua.
1 3 [LC] [EI] turbina de vapor Turbina en què el fluid és vapor d’aigua.
1 4 [LC] [EI] turbina de gas Turbina en què el fluid són gasos producte de la combustió.
2 f. [IT] [LC] Aparell en què s’escorren les troques o robes mullades per mitjà de la força centrífuga.
turbinar
v. tr. [IT] Escórrer (troques, robes) valent-se de la turbina.
turbinat -ada
adj. [LC] Estret a la base i ample a l’àpex.
turbit
m. [LC] [MD] [BOS] Planta de la família de les convolvulàcies, enfiladissa, d’arrels carnoses, tiges volubles, fulles ovades i petites, flors blanques en petites cimes i fruit en càpsula, pròpia de les terres tropicals d’Àfrica, Àsia i Oceania, tòxica i d’arrels emprades com a purgant (Operculina turpethum).
turbo-
[LC] Forma prefixada del mot turbina. Ex.: turbogenerador, turbopropulsió.
turboalternador
m. [EE] Alternador proveït d’un rotor llis, sense pols sortints, destinat a ésser accionat generalment per una turbina a una gran velocitat.
turbobomba
f. [EI] Bomba basada en l’increment d’energia comunicada a la massa d’un fluid per un rodet.
turbogenerador
m. [EE] Generador destinat a ésser accionat per una turbina.
turboreactor
m. [LC] Reactor que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
turborotor
m. [EE] Rotor d’un turboalternador.
turbot
m. [LC] [ZOP] RÈMOL EMPETXINAT.
turbulència
1 1 f. [LC] Condició de turbulent.
1 2 f. [LC] Torbament de l’ordre.
2 f. [ME] Conjunt de moviments irregulars de l’aire que se superposen al seu moviment mitjà.
turbulent -a
1 adj. [LC] Agitat violentament.
2 adj. [LC] Inclinat a torbar l’ordre, a la insubordinació.
turbulentament
adv. [LC] D’una manera turbulenta.
turc -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Turquia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Turquia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua altaica parlada a Turquia i en una part de Xipre.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al turc.
turca
f. [LC] POP. EMBRIAGUESA.
turcman -a
1 1 adj. i m. i f. [HIH] [LC] Natural de Turkmenistan.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a Turkmenistan o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua altaica parlada al Turkmenistan.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al turcman.
turcople
m. [HIH] [PR] [ISL] Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc i, potser, de pare turc i mare grega, al servei dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc.
turcotàtar turcotàtara
1 1 m. i f. [AN] [ISL] Individu d’un poble turc.
1 2 adj. [LC] [AN] [ISL] Relatiu o pertanyent als turcotàtars.
2 1 m. [FL] [LC] [ISL] Grup de llengües altaiques.
2 2 adj. [LC] [FL] [ISL] Relatiu o pertanyent al turcotàtar.
turdetà turdetana
1 m. i f. [HIH] [LC] Individu d’un poble preromà de la península Ibèrica que poblà la Turdetània.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als turdetans.
turgència
1 f. [LC] Qualitat de turgent.
2 f. [LC] Cosa turgent.
turgent
1 adj. [LC] [MD] Elevat, tibant, que s’infla.
2 adj. [MD] Inflat per excés de líquid en els vasos o en els intersticis tissulars.
turgescència
f. [MD] TUMEFACCIÓ.
turgescent
adj. [MD] TUMEFACTE.
túrgid -a
1 adj. [LC] TURGENT.
2 adj. [LC] Que és pompós, excessivament adornat. Escriu bé, però el seu estil és túrgid.
túrgidament
adv. [LC] D’una manera túrgida.
turíbul
m. [RE] ENCENSER.
turífera
adj. [BOS] savina turífera V. SAVINA.
turiferari turiferària
m. i f. [RE] [LC] [PR] Persona que porta l’encenser.
turió
1 m. [LC] [BO] Brot tendre que neix d’un rizoma.
2 m. [BO] Grella dels esbarzers.
turisme
1 1 m. [LC] [CO] Fet de viatjar per un país pel sol gust de conèixer-lo, per recreació. Fer turisme. Viatge de turisme.
1 2 m. [LC] [CO] [HO] Conjunt d’activitats, de tècniques i de serveis relacionat amb el transport i l’acolliment dels turistes.
2 m. [TRG] [LC] Automòbil d’ús privat i d’una capacitat igual o inferior a nou places.
turista
m. i f. [LC] [CO] Persona que viatja per recreació, recorre un país pel sol gust de conèixer-lo.
turístic -a
1 adj. [CO] [LC] Relatiu o pertanyent al turisme. Oficina turística. Viatge turístic.
2 adj. [CO] [LC] Que reuneix condicions bones o favorables per al turisme. Una comarca molt turística.
turma
1 f. [LC] [ZOA] Testicle de xai, de bou, etc.
2 f. [BOB] Bolet hipogeu o semihipogeu, de forma arrodonida o tuberiforme, com ara els dels gèneres Terfezia i Rhizopogon.
turmalines
1 f. pl. [GLM] [LC] Grup mineral de borosilicats trigonals amb estructura de ciclosilicats, d’hàbit prismàtic i de colors molt variats, que es troben com a minerals accessoris en moltes roques ígnies, metamòrfiques o sedimentàries, i en dipòsits hidrotermals.
2 f. [GLM] Mineral del grup de les turmalines.
turmassot
m. [LC] Persona capbuida, de poc seny.
turmell
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Protuberància del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s’ajunta amb el peu.
2 m. [LC] [MD] [ZOA] Regió corresponent a aquesta protuberància, incloent-hi ordinàriament la part inferior de la cama.
turmellera
f. [LC] Bena elàstica que subjecta i protegeix el turmell.
turment
1 1 m. [LC] Inflicció de tortura.
1 2 m. [LC] Tortura infligida. Morí entre els més cruels turments.
1 3 m. [LC] Greu pena corporal o moral. Sofrir el turment de la fam, de la set. Sofrir el turment de la gelosia.
1 4 m. [LC] Forta molèstia. El turment de les mosques.
2 m. [LC] Allò que causa un turment, una forta molèstia. Aquesta criatura és un turment.
turmentador -a
adj. i m. i f. [LC] Que turmenta.
turmentar
1 v. tr. [LC] Infligir un turment (a algú). Turmentar un reu perquè confessi.
2 v. tr. [LC] Causar dolor corporal, una pena moral (a algú). La ciàtica el turmenta.
3 v. tr. [LC] Fatigar amb importunitats. El turmenta amb la seva gelosia. Em turmenta amb les seves contínues preguntes. No turmentis el gat: mira que t’esgarraparà.
turmera
adj. [BOS] herba turmera V. HERBA.
turnedó
[pl. -ós]
m. [HO] Tros de filet o d’entrecot, de bou o de vedella, força gruixut, que es lliga amb un cordill prim per coure’l.
turnícids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, petits, semblants a les guatlles però sense el dit posterior.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
turo
1 m. [LC] [GL] Calcària esponjosa, blanca i de poc pes.
2 1 m. [LC] Tosca que es fa en una canonada.
2 2 m. [LC] Brutícia que es fa en una pipa de fumar.
turó1
1 m. [LC] [GG] [GL] Elevació rosta del terreny.
2 m. [LC] [GG] [GL] Elevació no gaire alta del terreny.
3 m. [LC] [GG] [GL] Cim agut d’una muntanya.
turó2
m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de color clar i pelatge espès, d’hàbits nocturns, que habita en coves que ell mateix excava al continent europeu (Mustela putorius).
turonada
f. [GG] Conjunt de turons, quasi sempre més o menys en filera.
turpitud
f. [LC] Lletgesa moral vergonyosa.
turquesa
f. [LC] [GLM] Mineral, fosfat hidratat d’alumini i coure amb grups hidroxil, de fórmula Cu2+Al6(PO4)4(OH)8·4H2O, que cristal·litza en el sistema triclínic, és dur, de color entre blau cel i verd poma, amb lluïssor cèria, i és considerat pedra fina en joieria.
turquí -ina
1 adj. [LC] ANT. De Turquia.
2 adj. [LC] Molt pujat de to, s’aplica al color blau. Blau turquí.
turriforme
adj. [IMI] Que té forma de torre.
tururut
1 interj. [LC] Expressió que evoca el so de la trompeta.
2 interj. [LC] Expressió de burla amb què rebem la desaparició d’una cosa, la frustració d’una esperança, etc.
tussar
v. intr. [LC] [AGR] TOSSAR.
tussigen -ígena
adj. [MD] Que provoca tos.
tussílag
m. [LC] [BOS] POTA DE CAVALL.
tussor
m. [IT] Teixit fabricat a l’Índia amb seda salvatge.
tust
m. [LC] Acció de tustar.
tusta
f. [LC] [AGR] Cop donat amb el cap. Les tustes que les cabres es peguen.
tustada
f. [AGR] TUSTA.
tustar
1 v. tr. [LC] COPEJAR.
2 intr. [LC] tustar a la porta Trucar-hi copejant-la amb els nusos dels dits, el palmell, etc.
tut
1 m. [LC] Habitacle petit i fosc.
2 m. [LC] Cavitat de petites dimensions. El tut de l’orella.
tuta1
f. [LC] Cova que s’utilitza com a refugi.
tuta2
f. [LC] [ZOP] CASTANYOLETA.
tuteig
m. [LC] TUTEJAMENT.
tutejament
m. [LC] Acció de tutejar.
tutejar
v. tr. [LC] Tractar de tu.
tutela
1 1 f. [LC] [DR] [AD] Autoritat conferida a algú per a tenir cura de la persona i els béns de qui, per ésser menor d’edat o altra causa, no té completa capacitat civil.
1 2 f. [LC] [DR] TUTORIA.
2 1 f. [LC] [DR] Sistema de govern d’un territori per part d’una potència administradora fins que aquest estigui en condicions d’exercir l’autogovern.
2 2 [AD] tutela administrativa Funció de control que exerceix el Govern sobre actes d’administracions inferiors o sobre entitats i establiments d’interès públic.
3 f. [LC] [AD] Protecció 1 1. Estar sota la tutela de les lleis. Sota la tutela de sant Josep.
tutelar1
1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a la tutela.
2 adj. [LC] Que té algú sota la seva tutela o protecció. Divinitats tutelars de Roma.
tutelar2
v. tr. [LC] Protegir, defensar, exercir la pròpia tutela (sobre algú, sobre uns béns). He de tutelar els meus interessos.
tuti
1 m. [LC] [JE] Joc de cartes anàleg a la bescambrilla, en què als punts que representen les pedres guanyades per un jugador s’afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll i pel fet de guanyar la darrera basa.
2 m. [LC] [JE] En el joc del tuti, reunió dels quatre reis o dels quatre cavalls.
3 [JE] tuti americà Variant del joc del tuti entre dos jugadors, amb vuit cartes cadascun.
tutor tutora
1 m. i f. [LC] [PE] [PR] Persona encarregada de la tutela d’algú.
2 m. i f. [PE] Professor responsable de l’educació individual dins un grup d’alumnes.
3 m. i f. [LC] Guia, conseller, defensor, d’algú, en qualsevol afer o qüestió.
tutoria
f. [LC] Càrrec de tutor.
tutsi
1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble de pastors nòmades que habita actualment a Ruanda i Burundi.
2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als tutsis.
tutú
[pl. -ús]
m. [LC] Vestit de ballarina de ballet clàssic format d’un cosset ajustat i una faldilla vaporosa de tul.
twist
[angl.]
m. [LC] Ball de ritme ràpid d’origen nord-americà, caracteritzat pel moviment vigorós de les cames, els malucs i les espatlles.
txadià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Txad.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Txad o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de llengües daiques parlades al nord de Nigèria, al nord del Camerun, al sud del Níger i al sud del Txad.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al txadià.
txa-txa-txa
[pl. txa-txa-txas]
m. [LC] Ball d’origen cubà que combina ritmes de la rumba i del mambo.
txec -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Txèquia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Txèquia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava parlada a Txèquia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al txec.
txeca
f. [HIH] Local utilitzat com a centre de detenció per una policia política, especialment comunista.
txecoslovac -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’antic estat de Txecoslovàquia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’antic estat de Txecoslovàquia o als seus habitants.
txernozem
m. [GL] Sòl d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc, molt ric en matèria orgànica i de lixiviació feble, propi dels climes continentals esteparis.
txerquès txerquessa
1 m. i f. [AN] [LC] Individu d’un poble caucàsic que viu en zones de Turquia i de Rússia.
2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als txerquessos.
txetxè txetxena
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble caucàsic de Txetxènia.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [AN] Natural de Txetxènia.
1 3 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent a Txetxènia o als txetxens.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua caucàsica parlada pels txetxens.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al txetxè.
txetxenolèsguic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al txetxenolèsguic.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües caucàsiques nord-orientals.
txitxa
f. [AN] Beguda alcohòlica obtinguda del blat de moro per un procés de salivació, usada en algunes regions d’Amèrica llatina com a beguda i com a aliment.