sanglot
m. [LC] [ZOA] [MD] Sospir en què la inspiració i l’expiració es produeixen amb un moviment convulsiu, com els que solen acompanyar el plor desfet.
sanglotar
1 v. intr. [LC] Fer sanglots.
2 v. intr. [LC] [MD] Plorar fent sanglots.
sangloteig
m. [LC] Acció de sanglotar.
sanglotejar
v. intr. [LC] SANGLOTAR.
sango
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al sango.
2 m. [FL] Llengua nigerocongolesa parlada a la República Centreafricana.
sangonejar
v. intr. [LC] [MD] Sagnar 2.
sangonell
m. [BOS] SANGUINYOL.
sangonella
f. [LC] [ZOI] [MD] SANGONERA.
sangonent
adj. [LC] Sagnant 1. Amb les ferides sangonents. Un combat sangonent.
sangonera
1 1 f. [LC] [ZOI] [MD] Invertebrat anèl·lid de la classe dels hirudinis, que es caracteritza perquè s’adhereix a altres animals i els xucla la sang.
1 2 [ZOI] [MD] sangonera comuna Sangonera que viu en estanys i rius, utilitzada antigament en medicina per a practicar sagnies (Hirudo medicinalis).
1 3 [ZOI] [MD] sangonera del cavall Sangonera que s’adhereix a la mucosa bucal dels cavalls i dels bòvids (Limnatis nilotica).
2 1 f. [LC] Persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altri, exhaurint-ne els béns, els recursos.
2 2 f. [LC] Cosa que absorbeix grans cabals.
sangonós -osa
1 adj. [LC] Brut de sang. Duia els vestits sangonosos.
2 adj. [LC] [MD] Que sagna. Una ferida sangonosa.
sangós -osa
adj. [LC] [MD] SANGONÓS.
sangota
f. [LC] [MD] SANGASSA.
sangprès
m. [LC] [MD] Ferida coberta de sang presa.
sangria
f. [ED] [HO] Beguda refrescant feta a base de vi, llimona, taronja i trossos de fruita, sucre, licors, etc.
sangtraït
m. [LC] [MD] Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell provocada a conseqüència d’una pessigada.
sanguejar
v. intr. [LC] [MD] Sagnar 2.
sangui-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot sang. Ex.: sanguívor.
sanguificar
v. tr. [ZOA] Convertir (els productes de la digestió) en sang.
sanguina
1 f. [GLM] HEMATITES.
2 1 f. [LC] [AR] Llapis vermell, fet ordinàriament d’hematites vermella.
2 2 f. [AR] Dibuix fet amb aquest llapis.
3 f. [LC] [AGA] Taronja d’una varietat de suc vermellós.
sanguinari -ària
adj. [LC] Que es plau a vessar sang, a matar. Un home sanguinari.
sanguinària
1 f. [LC] [BOS] POTA DE GAT.
2 f. [LC] [BOS] Herba de les set sagnies A).
3 f. [BOS] Pimpinella 1.
4 [LC] [BOS] sanguinària blanca Herba de la família de les cariofil·làcies, ajaguda, de fulles ovades o oblongues, petites i amb estípules escarioses blanques, i flors inconspícues però reunides en glomèruls densos molt aparents i coberts de bràctees amples, argentades i lluents, que es fa als pradells secs de la terra baixa (Paronychia argentea i P. capitata).
sanguinàriament
adv. [LC] D’una manera sanguinària.
sanguini -ínia
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la sang. Afeccions sanguínies.
2 adj. [MD] [LC] Que conté sang. Vasos sanguinis.
3 adj. [LC] [MD] Caracteritzat per una circulació de la sang abundant i activa. Temperament sanguini.
sanguinolent -a
adj. [LC] [MD] Tenyit de sang, barrejat amb sang. Evacuacions sanguinolentes. Esputs sanguinolents.
sanguinyol
m. [LC] [BOS] Arbust caducifoli de la família de les cornàcies, que pren un color vermellós intens a la tardor, de fulles oposades, el·líptiques i amb nervis arcuats ben visibles, flors blanques i petites, en inflorescències corimbiformes vistoses, i fruit en drupa negra, que es fa en bardisses i boscos clars més o menys humits (Cornus sanguinea).
sanguívor -a
adj. [LC] Que es nodreix de sang.
sanícula
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, que es fa en fagedes i altres boscos d’indrets plujosos (Sanicula europaea).
sanidina
f. [GLM] Mineral, feldespat potàssic, de fórmula KAlSi3O8, sovint ric en sodi, que presenta simetria monoclínica a causa d’un desordre màxim en la distribució dels àtoms de silici i d’alumini en les posicions tetraèdriques de l’estructura, i es troba en roques volcàniques i metamòrfiques d’alta temperatura.
sanitari -ària
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la sanitat i a la higiene. Mesures sanitàries. Serveis sanitaris. Cordó sanitari.
2 1 m. i f. [MD] [DE] [PR] Individu que pertany a un cos de sanitat militar.
2 2 m. i f. [DE] [PR] Soldat que ajuda els metges i el personal qualificat en la prestació d’auxilis.
3 1 m. [LC] Aparell o instal·lació de neteja i higiene de les cambres de bany.
3 2 adj. [LC] Aparell sanitari. Material sanitari.
sanitat
1 f. [LC] Qualitat de sa. Criatures amb una sanitat deficient.
2 f. [LC] [MD] Conjunt de serveis que tenen per objecte la preservació i restauració de la salut pública, d’una comunitat. Servei de sanitat. Cos de sanitat. Sanitat militar.
sanitós -osa
adj. [LC] [MD] Bo per a la salut.
sansa
f. [LC] [AGA] PINYOLADA. Sansa verge, sansa esgotada.
sànscrit -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sànscrit. Poemes sànscrits.
2 m. [FL] [LC] Antiga llengua indoirànica de l’Índia, que perviu com a llengua de culte i d’ensenyament. Llegir el sànscrit.
sansevièria
1 f. [AGA] [BOS] Planta del gènere Sansevieria, de la família de les agavàcies, de fulles gruixudes, de les quals s’obté un material fibrós d’ús industrial, d’origen tropical i emprada com a planta ornamental d’interior.
2 f. [BOS] Sansevièria de fulles totes basals, molt gruixudes, agudes, llargues i estretes, que neixen dretes, sovint torçades i matisades de groc pàl·lid, originària de l’Àfrica tropical, cultivada com a ornamental d’interior (Sansevieria trifasciata).
sant -a
1 1 adj. [LC] [RE] Propi de Déu o d’allò que és consagrat o dedicat a Déu. La Santíssima Trinitat. El sant nom de Déu. Faci’s la seva santa voluntat.
1 2 adj. [LC] [RE] Que és venerable per algun motiu de religió. La santa religió. La santa mare Església. Els sants sagraments. El Sant Imperi romà. El sant sopar o la santa cena.
1 3 adj. [LC] [RE] Inclòs dins la setmana santa. Els dies sants. Dimarts sant.
1 4 adj. [LC] [RE] Que implica perfecció espiritual.
1 5 adj. [LC] [RE] Exempt de tota culpa, de tota impuresa.
2 adj. [LC] [RE] Conforme a la religió, a la llei moral, just, piadós, recte. Una vida santa. Fer una mort santa. Ple de sants propòsits. És un sant baró.
3 1 m. i f. [LC] [RE] Persona canonitzada per l’Església. Un sant de l’època romana. Una santa italiana. Sant Pau. Santa Eulàlia. El sant d’algú, d’un poble. Tenir una paciència de sant. Morir com un sant. Encomanar-se a tots els sants.
3 2 m. i f. [LC] Persona molt virtuosa. Aquella dona és una santa.
3 3 [LC] a bon sant t’encomanes! Expressió emprada per a indicar a algú que no es refiï d’algú altre.
3 4 [LC] no ésser sant de la devoció d’algú No ésser-li simpàtic, no agradar-li.
3 5 [LC] no saber a quin sant encomanar-se Estar perplex, indecís, no saber què fer, a qui recórrer.
3 6 [LC] tenir el sant de cara Estar de sort.
4 1 m. [LC] Festivitat d’un sant. Quan és el teu sant? Fa el sant el 4 de juny.
4 2 [LC] [RE] tots sants Festa cristiana en què se celebra l’estada al cel de les ànimes dels justos. Hi anirem per Tots Sants.
4 3 m. [LC] [RE] Imatge d’un sant. Un sant de fusta, de pedra.
4 4 m. [LC] POP. Gravat, estampa, dibuix, especialment quan acompanya el text d’un llibre, d’una revista, etc. El llibre, no l’ha llegit pas; només n’ha mirat els sants.
5 m. [DE] sant i senya Mots que serveixen al sentinella per a identificar, sobretot durant la nit, els qui s’apropen al lloc de guàrdia.
6 m. [AN] [SO] Personificació del sagrat que, d’alguna manera, sobretot en les religions monoteistes, correspon al concepte de Déu.
7 m. i f. [HIH] Sobrenom donat en el segle XVII als puritans anglesos més intransigents.
8 1 adj. [LC] Usat com a ponderatiu. Vam estar esperant-lo tot el sant dia. Tothom ha de fer la teva santa voluntat!
8 2 [LC] fer la santíssima a algú Fer-li la guitza, contrariar-lo molt.
8 3 [LC] Reina santíssima! [o Maria santíssima!, o Verge santíssima!, o Mare de Déu santíssima!] Exclamació usada per a indicar sorpresa, esglai, dolor, alegria.
santabàrbara
f. [LC] [TRA] Indret d’una nau on es guarden la pólvora i els projectils.
santaire
m. i f. [LC] [AN] [PR] Persona que venia estampes de sants, goigs, etc., per les places i els carrers.
santalàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, semiparàsites, de flors generalment inconspícues, amb un únic verticil periàntic de tres a sis tèpals i d’ovari ínfer o semiínfer, i fruit en núcula o drupa, a la qual pertanyen el sàndal i el ginestó.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
santament
1 adv. [LC] D’una manera santa, amb santedat, per una causa santa. Ha viscut santament. Obrar santament.
2 adv. [LC] Bé, correctament. Has fet molt santament abstenint-te d’anar-hi.
santanell
1 m. [LC] [IMF] [IMI] [AQ] Instrument constituït per dos regles articulats per un dels extrems, que serveix per a formar angles de qualsevol obertura.
2 m. [AQ] santanell de cordill Cordill que, fixat per un cap al centre d’un arc o d’una volta i tesat en diferents posicions, serveix de guia per a la col·locació de les dovelles o de les rajoles.
3 m. [AQ] En constr., línia inclinada, recta, trencada o arquejada que defineix una escala.
santanella
f. [LC] [AQ] [IMF] Angle que formen el pla horitzontal i el pla d’inclinació del pendent d’una escala.
santbernat
m. [ZOM] Gos de guarda, utilitzat sovint en la recerca de viatgers extraviats a la neu.
santboià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sant Boi de Llobregat.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sant Boi de Llobregat o als seus habitants.
santcrist
m. [AR] [RE] CRUCIFIX. Un santcrist de fusta.
santedat
1 f. [LC] [RE] Qualitat de sant. La santedat de la Mare de Déu. Morir algú en olor de santedat. La santedat del temple.
2 f. [LC] [RE] Tractament honorífic que es dona al papa o a algun patriarca oriental. Sa Santedat, el Papa.
santejar
v. intr. [LC] Ésser comparable a un sant per la seva bondat, les seves obres, etc.
santfeliuenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sant Feliu de Llobregat, de Sant Feliu de Codines, de Sant Feliu de Guíxols, de Sant Feliu de Pallerols o de Sant Feliu Sasserra.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sant Feliu de Llobregat, a Sant Feliu de Codines, a Sant Feliu de Guíxols, a Sant Feliu de Pallerols o a Sant Feliu Sasserra, o als seus habitants.
santificable
adj. [LC] Que mereix d’ésser santificat.
santificació
f. [LC] [RE] Acció de santificar.
santificador -a
adj. [LC] [RE] SANTIFICANT.
santificant
adj. [LC] [RE] Que santifica. La gràcia santificant.
santificar
1 1 v. tr. [LC] [RE] Fer sant, declarar sant.
1 2 v. tr. [LC] [RE] Reverir com a sant.
1 3 v. tr. [LC] [RE] Celebrar (una festa) com a consagrada a Déu.
2 1 tr. [LC] Acostar (algú) a la perfecció dels sants.
2 2 intr. pron. [LC] Acostar-se a la perfecció dels sants. Amb aquelles humiliacions se santificava.
santimònia
f. [LC] Vida, actes, de persona santa.
santíssim
m. [LC] [RE] SANTÍSSIM SAGRAMENT. L’altar del Santíssim.
santjoan -a
1 adj. [AGA] [LC] Que ve a finals de juny, per Sant Joan, s’aplica a diverses fruites, especialment peres.
2 m. pl. [BOS] [LC] Herba de la família de les escrofulariàcies, robusta, del grup de les herbes bleneres, de fulles enteres o gairebé, tota coberta d’una borra grisenca o blanquinosa que es desprèn a flocs, pròpia dels cardassars i els herbassars nitròfils (Verbascum pulverulentum).
santjoanada
f. [AN] Vespra o matinada del dia de Sant Joan, el 24 de juny.
santjoanista
m. i f. [HIH] [RE] Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem destinat a tenir cura dels pelegrins.
santjustenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sant Just Desvern.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sant Just Desvern o als seus habitants.
santmiquelada
f. [AN] Celebració de la festa de Sant Miquel, el 29 de setembre.
santó
m. [LC] [AN] [ISL] Persona que, en algunes religions com ara l’islam, es dedica a pràctiques ascètiques i és objecte de veneració en vida i després de morta.
santònic
m. [LC] [BOS] [MD] Planta de la família de les compostes, amatada, olorosa i amargant, de fulles petites, oblongues i poc o molt grisenques i capítols cilíndrics amb les flors grogues, tubuloses i agrupades en panícula terminal, originària de l’Àsia central i oriental, de la qual s’extreu la santonina (Artemisia cina).
santonina
f. [QU] [MD] Substància blanca, cristal·lina, lleugerament amarga, emprada com a antihelmíntica.
santoral
1 m. [LC] [RE] Llibre que conté vides de sants.
2 m. [LC] [RE] Llibre de cor que conté els introits i les antífones propis de les festes d’alguns sants.
3 m. [LC] [RE] Llista de sants.
santuari
1 1 m. [LC] [HIH] [RE] La part més santa d’un temple. El santuari de Júpiter.
1 2 m. [RE] Edifici consagrat a les cerimònies pròpies d’una religió. A Cesarea hi hagué un santuari dedicat al déu Pan.
1 3 m. [LC] [RE] Església, capella, on es venera una marededeu o la imatge o la relíquia d’un sant, d’una santa.
2 m. [LC] Lloc que particularment s’ha de respectar, l’íntim d’una cosa. El santuari de la consciència.
santvicenter -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sant Vicent del Raspeig.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sant Vicent del Raspeig o als seus habitants.
santvicentí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sant Vicenç dels Horts.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sant Vicenç dels Horts o als seus habitants.
saó
1 1 f. [LC] Estat d’una cosa que ha arribat a maduresa, a perfecció.
1 2 f. [LC] AVINENTESA. En aquella saó.
2 f. [LC] [AGA] Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. Aquestes pluges faran, deixaran, una bona saó.
saonada
f. [AGA] [LC] Estat de saó de la terra. Amb aquestes pluges, quina saonada hi haurà!
sap
m. [BOS] BRUGUEROLA.
sapa1
1 f. [AQ] Pala de tall acerat.
2 1 f. [LC] Excavació que es fa sota una construcció per fer-la caure.
2 2 f. [DE] Excavació de galeria subterrània o de trinxera.
3 f. [GL] Procés erosiu consistent en l’excavació de la base d’un vessant escarpat per les ones marines al litoral, o per les aigües d’un curs fluvial a la riba.
sapa2
f. [LC] sapa d’alguer Mata d’algues que creix al mar.
sapador sapadora
m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar del cos d’enginyers encarregat del treball de sapes i altres excavacions.
sapan
m. [BOS] arbre de sapan V. ARBRE.
sapastre
1 adj. i m. i f. [LC] Que fa la feina malament, amb qui no es pot comptar per fer una cosa.
2 adj. i m. i f. [LC] Que és ximplet, murri, que no és de fiar.
sapel·li
1 m. [BOS] [AGF] Arbre de la família de les meliàcies, de fulles paripinnades, propi de l’Àfrica tropical, explotat per la seva fusta (Entandrophragma cylindricum).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta del sapel·li, de color rosat o rogenc, fàcil de treballar, molt emprada per a la fabricació de mobles i paraments.
sàpid -a
1 adj. [LC] Que té algun sabor.
2 1 adj. [HO] Que, com a component d’un aliment, influeix en el seu sabor.
2 2 adj. [HO] Emprat per a modificar el sabor dels aliments, s’aplica a un additiu.
sapidesa
f. [LC] SAPIDITAT.
sapiditat
f. [LC] Qualitat de sàpid.
sapiència
f. [LC] SAVIESA.
sapiencial
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la saviesa.
2 adj. [LC] Que ensenya la saviesa. Els llibres sapiencials de la Sagrada Escriptura.
sapient
adj. [LC] Que sap, que és docte i savi.
sapientment
adv. [LC] SÀVIAMENT.
sapindàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de flors generalment pentàmeres disposades en inflorescències cimoses i fruit molt divers, de distribució tropical, a la qual pertanyen la paul·línia, els fanalets, el litxi i els sapindes.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
sapinde
1 m. [BOS] Arbre caducifoli del gènere Koelreuteria, de la família de les sapindàcies, de fulles pinnades o bipinnades i fruit en càpsula inflada, originari de l’Àsia oriental.
2 [BOS] sapinde de la Xina Sapinde de folíols dentats o lobulats i flors grogues en panícules vistoses, originari de la Xina, plantat als jardins i parcs (Koelreuteria paniculata).
saplà
1 m. [LC] Replà d’una escala.
2 m. [LC] Tros de terreny pla en el vessant o al cim d’una muntanya.
saponaci -àcia
adj. [LC] SABONÓS.
saponària
f. [LC] [BOS] Herba sabonera B).
saponificable
adj. [QU] Que es pot saponificar.
saponificació
f. [LC] [QU] Acció de saponificar o de saponificar-se; l’efecte. Índex de saponificació.
saponificador -a
1 adj. [LC] [QU] Que saponifica.
2 m. [QU] Reactiu que produeix la saponificació d’un èster.
saponificar
1 v. tr. [QU] Convertir en sabó (una substància grassa). Saponificar sèu. Saponificar oli de coco.
2 v. tr. [LC] [QU] Descompondre (un èster) en àcid i alcohol per qualsevol procediment d’hidròlisi alcalina.
3 intr. pron. [LC] Els greixos se saponifiquen en una solució de potassa.
saponina
f. [BI] [QU] Grup de glucòsids que ocorren en diverses plantes, especialment en l’herba sabonera, químicament relacionats amb els esterols, que formen escuma amb l’aigua i tenen propietats hemolítiques.
saporífer -a
adj. [LC] SAPORÍFIC.
saporífic -a
adj. [LC] Que produeix el sabor.
sapotàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies que engloba espècies arbòries laticíferes, de fulles simples, flors aromàtiques de colors clars, sovint nocturnes i pol·linitzades per ratpenats, i fruit en baia, de distribució tropical, a la qual pertanyen la balata i els sapotes.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
sapote
1 m. [BOS] Arbre perennifoli de la família de les sapotàcies, autòcton de l’Amèrica Central, de fruit comestible i fusta apreciada, el tronc del qual dona un làtex que és emprat per a la fabricació de xiclet (Manilkara zapota o Achras zapota).
2 m. [BOS] Arbre caducifoli de la família de les sapotàcies, autòcton de l’Amèrica Central, de fruit comestible, que es cultiva àmpliament (Pouteria zapota).
sapro-
[LC] Forma prefixada del mot gr. saprós, ‘podrit’. Ex.: saprobiosi.
saprobi -òbia
adj. [BI] [EG] Que viu sobre matèria orgànica en descomposició. Organisme saprobi.
sapròfag -a
adj. [BI] Que s’alimenta de matèries orgàniques en descomposició.
sapròfit
m. [BI] [EG] Organisme que viu i es nodreix d’altres organismes morts o de qualsevol mena de restes orgàniques en descomposició.
saprofític -a
adj. [BI] [EG] Relatiu o pertanyent als sapròfits.
saprofitisme
1 m. [EG] Estat dels sapròfits.
2 m. [EG] Forma de nutrició dels sapròfits.
saprolègnia
f. [AGF] Micosi dels peixos que provoca taques blanques sobre la pell, produïda per un ficomicet del gènere Saprolegnia.
saprolegnials
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs de la divisió dels oomicots, aquàtics, sovint saprotròfics, però a vegades paràsits de peixos.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
saprolita
f. [GL] Roca impregnada de matèria orgànica, rica en argila, de colors foscos.
saprotròfic -a
adj. [BO] SAPRÒFAG.
sàput
m. [LC] GRIPAU.
saqueig
m. [LC] Acció de saquejar; l’efecte.
saquejador -a
adj. i m. i f. [LC] Que saqueja.
saquejar
1 v. tr. [LC] [DE] Els soldats, gent armada, etc., emparar-se violentament de les coses de valor que troben (en un lloc). L’exèrcit vencedor saquejà la ciutat.
2 v. tr. [LC] Entrar (en un lloc) i robar tot el que hi ha de valor.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Saquejar un llibre, un autor.
saquer saquera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven sacs.
saquera
adj. [LC] agulla saquera V. AGULLA.
saqueria
1 f. [LC] Fàbrica o magatzem de sacs.
2 f. [LC] Confecció de sacs.
sara
f. [HO] Pastís fet amb pa de pessic i crema de mantega, recobert amb trossets d’ametlles torrades.
sarabanda
1 f. [LC] [MU] [JE] Dansa barroca de compàs ternari i ritme pausat, de caràcter noble i origen hispànic.
2 f. [MU] Música d’aquesta dansa.
sarabandista
m. i f. [MU] [PR] [LC] Persona que compon sarabandes.
saragatona
f. [LC] [MD] [BOS] Plantatge 1 1.
saragossà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Saragossa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Saragossa o als seus habitants.
saragüells
m. pl. [LC] [ED] Calçons amples i amb plecs, propis de la gent del camp a Tortosa i a València.
sarau
1 m. [LC] [AN] Reunió de persones que es diverteixen ballant.
2 m. [LC] Situació conflictiva, amb crits, amb baralles.
sarauista
adj. i m. i f. [LC] Que freqüenta els saraus.
sarbatana
1 f. [LC] [HIH] [AN] Canó generalment de fusta on s’introdueixen petits projectils, que es disparen bufant amb força per un dels seus extrems.
2 f. [DE] Peça d’artilleria primitiva semblant a la bombarda.
sarcasme
m. [LC] Ironia mordaç. Tractar amb sarcasme.
sarcàstic -a
1 adj. [LC] Que implica sarcasme. Paraules sarcàstiques.
2 adj. [LC] Que té tendència a emprar el sarcasme.
sarcàsticament
adv. [LC] Amb sarcasme.
sarcitis
f. [MD] MIÏTIS.
sarco-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. sárx sarkós, ‘carn’. Ex.: sarcotesta, sarcòlisi.
sarcocarpi
m. [BO] Mesocarpi carnós.
sarcocele
f. [MD] OBS. Tumefacció del testicle i de l’epidídim.
sarcocist
m. [VE] Formació quistosa que es pot presentar en el teixit muscular d’alguns animals a conseqüència de la presència de sarcosporidis paràsits.
sarcocol·la
f. [MD] Goma aromàtica, amargant, usada abans per a curar ferides.
sarcòfag
m. [HIA] [AR] Arca originàriament de pedra destinada a contenir el cos d’un difunt.
sarcoïdosi
f. [MD] Malaltia inflamatòria crònica, d’etiologia indeterminada, caracteritzada per la formació de proliferacions granulomatoses, que afecta gairebé tots els òrgans i teixits de l’organisme.
sarcolemma
m. [ZOA] [MD] Beina elàstica que conté un fascicle muscular elemental.
sarcoma
m. [MD] [LC] Tumor maligne del teixit conjuntiu i de sosteniment.
sarcomatós -osa
1 adj. [MD] De la naturalesa d’un sarcoma.
2 adj. [MD] Que sembla un sarcoma.
sarcomatosi
f. [MD] Condició morbosa caracteritzada pel desenvolupament de nombrosos sarcomes.
sarcoplasma
m. [BI] [MD] Citoplasma de les cèl·lules musculars.
sarcoplasmàtic -a
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent al sarcoplasma.
sarcopterigis
1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos osteïctis que tenen les aletes pectorals i ventrals amb una base carnosa, majoritàriament fòssils, que inclou entre les formes vivents el celacant i els dipnous.
2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.
sarcosina
f. [BI] [QU] Aminoàcid no proteic derivat de la glicina, present en alguns pèptids d’origen animal, intermediari en la síntesi de certs aminoàcids.
sarcosporidis
1 m. pl. [VE] [ZOI] Subclasse de protozous de la classe dels esporozous que secreten una substància tòxica i produeixen lesions musculars.
2 m. [VE] [ZOI] Individu d’aquesta subclasse.
sarcòtic -a
1 adj. [BI] [MD] Que afavoreix la formació de teixits.
2 adj. i m. [BI] [MD] CICATRITZANT.
sard1
m. [LC] [ZOP] SARG.
sard2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sardenya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sardenya o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a Sardenya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sard.
sarda1
f. [LC] [GLM] Varietat de la calcedònia, de color vermell fosc.
sarda2
f. [LC] [ZOP] Sardina 1.
sardana
1 f. [LC] [AN] [JE] [MU] Dansa catalana que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona.
2 f. [MU] [JE] Música d’aquesta dansa.
sardanejar
v. intr. [LC] Ballar sardanes.
sardanisme
1 m. [AN] Afecció per la sardana.
2 m. [AN] Moviment que promou i difon la sardana.
sardanista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la sardana. Una colla sardanista.
2 m. i f. [LC] Ballador de sardanes.
sardanístic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent a la sardana.
sardina
1 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels clupeids, d’uns 20 o 25 centímetres de llargada màxima, amb l’esquena de color verd blavós, els costats i el ventre argentats, amb estries divergents sobre l’opercle, i el cos cobert d’escates grosses molt caduques, que és de vida pelàgica i forma moles (Sardina pilchardus).
2 [LC] estar com les sardines al barril Diferents persones, estar com premsades en un espai on a penes caben.
sardinada
f. [LC] [HO] Menjada de sardines.
sardinaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa comerç de sardines.
sardinal
[usat generalment en pl.]
m. [LC] [AGP] Art de deriva emprat per a pescar sardines i altres peixos semblants.
sardinaler1
m. [LC] [TRA] [AGP] SARDINALERA.
sardinaler2 sardinalera
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Pescador de sardina.
sardinalera
f. [LC] [TRA] [AGP] Embarcació de pescar sardina.
sardinell
m. [LC] [AQ] [AR] Sèrie de maons posats de cantell formant una vorada, un llindar, l’acabament d’una paret, etc.
sardiner -a
1 adj. [LC] [AGP] Relatiu o pertanyent a la sardina, a la pesca de la sardina.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] SARDINAIRE.
sardinera
f. [BOS] BLET PUDENT.
sardinyola
f. [LC] [ZOP] Sardina molt jove.
sardònic
adj. [LC] riure sardònic V. RIURE2.
sardònica
f. [LC] [GLM] SARDÒNIX.
sardònicament
adv. [LC] Sarcàsticament, amb riure sardònic.
sardònix
m. [GLM] Varietat de la calcedònia amb franges vermelles o brunes, com la sarda, alternant amb altres de blanques, com l’ònix.
sarg
m. [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, de fins a 40 centímetres de llargada, de color gris argentat, que té de 6 a 8 ratlles verticals negres a cada costat i una taca negra a la part alta del peduncle caudal (Diplodus sargus).
sarga
1 f. [LC] [BOS] Arbust o arbret de la família de les salicàcies, de branques primes i flexibles, fulles linears amb el marge revolut i el revers cobert d’un toment blanc i aments cilíndrics i prims, que creix en terres humides, principalment a les riberes (Salix elaeagnos).
2 f. [LC] [BOS] Vímet prim tret de la sarga o sarguera.
sargaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que treballa amb sarga o vímets.
sargantana
1 1 f. [LC] [ZOR] Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida petita o mitjana.
1 2 [ZOR] sargantana balear Sargantana de mida mitjana, cap aixecat i coloració verdosa, brunenca o blavosa negrosa, que habita a Cabrera i als illots que envolten Mallorca i Menorca (Podarcis lilfordi).
1 3 [ZOR] sargantana cendrosa SARGANTANER PETIT.
1 4 [ZOR] sargantana comuna SARGANTANA IBÈRICA.
1 5 [ZOR] sargantana cuallarga SARGANTANER GROS.
1 6 [ZOR] sargantana cua-roja Sargantana de mida mitjana, cap alt i robust, extremitats fortes, amb unes sèries d’escates carenades especialment aptes per al desplaçament ràpid en les zones terroses i sorrenques on habita (Acanthodactylus erythrurus).
1 7 [ZOR] sargantana de les Pitiüses Sargantana de mida mitjana, cap lleugerament deprimit i coloració variable, generalment verdosa, amb una línia de taques al dors, que habita a les Pitiüses majors i illots circumdants (Podarcis pityusensis).
1 8 [ZOR] sargantana ibèrica Sargantana de mida petita i aspecte esvelt, de cap i cos molt deprimits, que abunda en els ambients rocallosos i en les construccions humanes, i és la sargantana més freqüent a Catalunya i al País Valencià (Podarcis hispanica).
1 9 [ZOR] sargantana roquera Sargantana de mida mitjana, aspecte robust i cap alt, que es troba en zones de muntanya i més humides que la sargantana ibèrica (Podarcis muralis).
1 10 [ZOR] sargantana vivípara Sargantana de mida petita, cap robust i musell curt i arrodonit, cos cilíndric i coloració brunenca, amb bandes laterals més fosques i contrastades, que habita a les zones humides de l’alta muntanya (Lacerta vivipara).
1 11 f. [ZOR] Rèptil saure de petites dimensions i de morfologia semblant a la d’un lacèrtid.
2 f. [LC] [BOS] CERVERINA.
sargantaner
1 m. [ZOR] Rèptil saure del gènere Psammodromus, de la família dels lacèrtids, d’escates dorsals i laterals carenades i imbricades i ventre blanc o nacrat.
2 [ZOR] sargantaner gros Sargantaner de cua almenys dues vegades més llarga que el cos i coloració dorsal brunenca, amb dues línies dorsolaterals grogues o blanquinoses, que habita en ambients herbacis i forestals (Psammodromus algirus).
3 [ZOR] sargantaner petit Sargantaner de tonalitat cendrosa, que viu en ambients àrids o amb poc recobriment de vegetació (Psammodromus hispanicus).
sargar
m. [BOC] Lloc poblat de sargues.
sargàs
[pl. -assos]
m. [LC] [BOI] Alga bruna del gènere Sargassum, de l’ordre de les fucals, de tal·lus ramificat i vesícules flotants, alguna de les espècies de la qual viu en els mars tropicals.
sargé
[pl. -és]
m. [LC] [IT] Teixit de llana amb lligat de sarja.
sarger sargera
m. i f. [LC] [IT] [PR] Teixidor de sarges.
sargeta
1 f. [LC] [IT] Rodet emprat en les operacions de tòrcer la seda.
2 f. [IT] Sarja prima.
sargidor sargidora
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que es dedica a sargir.
sargil
m. [LC] [IT] Roba de llana poc dessuardada, amb lligat de plana, que serveix per a fer davantals.
sargir
v. tr. [LC] Refer amb l’agulla el teixit (d’una roba foradada o esclarida).
sargit
m. [LC] Adob que es fa a una roba sargint-la.
sarguer
m. [LC] [BOS] Sarga 1.
sarguera
f. [LC] [BOS] Sarga 1.
sarguerar
m. [LC] [BOC] SARGAR.
sarià
m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels gruïformes, de color brunenc a les parts superiors, blanquinós a les inferiors, amb un plomall a la base del bec, que viu a l’Amèrica del Sud (Cariama cristata).
sariga
1 f. [LC] [ZOM] Mamífer marsupial de la família dels didèlfids, de pell i carn apreciades, que viu a Amèrica (Didelphis marsupialis).
2 [ZOM] sariga aquàtica Mamífer marsupial de la família dels didèlfids, l’única espècie d’aquesta família que viu a l’aigua (Chironectes minimus).
sarja
1 f. [LC] [IT] Lligat de curs quadrat de tres o més fils i passades amb les evolucions dels punts d’encreuament disposades obliquament.
2 f. [IT] Teixit fet amb lligat de sarja i amb diferents materials.
sarment
1 m. o f. [LC] [AGA] [BOS] Branca llarga i prima de vinya.
2 m. o f. [BO] Branca llarga i prima de plantes diverses.
sarmentada
f. [LC] [AGA] [BOS] Conjunt de sarments d’una vinya.
sarmentós -osa
adj. [LC] [AGA] [BO] Que té sarments.
sarmenya
f. [LC] [AGA] Pera d’una varietat primerenca, blanca grogosa i petita.
sarmenyera
f. [LC] [AGA] Perera d’una varietat que dona sarmenyes.
sarna
f. [LC] [MD] [AGR] Malaltia cutània contagiosa, comuna als éssers humans i a diferents animals, produïda per un àcar del gènere Sarcoptes, caracteritzada per unes lesions papulars que causen una forta picor, principalment de nit, situades damunt uns solcs que allotgen la femella de l’ectoparàsit i la seva cria.
sarnós -osa
adj. [LC] [MD] Que té sarna.
saros
m. [FIA] Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.
sarpa
f. [LC] Grapa 1.
sarpat
m. [LC] Grapat 1.
sarraceniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies i insectívores, de fulles en roseta basal, totes o algunes transformades en una mena d’àmfores llargues i estretes que atrauen els insectes, els quals fàcilment cauen dins i són digerits pel líquid que aquelles contenen, de flors pèndules sobre peduncles nus i fruit en càpsula, pròpies d’indrets pantanosos d’Amèrica.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
sarraí -ïna
1 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Nòmada del desert.
2 adj. i m. i f. [ISL] [LC] Àrab 1 i 2.
3 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Musulmà 1.
sarraïnesc -a
adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als sarraïns.
sarri
m. [LC] [ED] CABÀS.
sàrria
f. [LC] [TRG] Recipient, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses.
sarriada
f. [LC] Contingut d’una sàrria. Una sarriada de palla.
sarrianenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sarrià.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sarrià o als seus habitants.
sarriassa
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les aràcies, de fulles en roseta basal, grosses, sagitades i sovint amb venes blanquinoses, flors unisexuals agrupades a la base d’un espàdix groc, embolcallat per una espata blanca o un xic verdosa en forma de paperina, i fruits en baia vermella, que es fa als boscos de ribera i en llocs humits (Arum italicum).
sarrió
m. [LC] [TRG] Sàrria petita.
sarró
1 1 m. [LC] [ED] Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar.
1 2 m. [LC] [ED] Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l’espatlla per a usos diversos.
2 1 m. pl. [LC] [BOS] Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals estretes, que es fa prop de les cabanes, a les jaces i a d’altres ambients nitròfils de l’alta muntanya, en altre temps consumida com a verdura (Chenopodium bonus-henricus).
sarrona
f. [LC] [AGR] Sarró gran on es guarda la sal que es dona al bestiar.
sarronar
m. [BOC] Herbassar on predominen els sarrons, propi de les jaces i altres llocs molt femats pel bestiar.
sarroner -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al sarró.
2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa sarrons o en ven.
2 2 m. i f. [LC] [DR] [PR] Contrabandista en petit.
sarronets
m. pl. [BOS] sarronets de pastor Herba de la família de les crucíferes, de fulles basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides, les caulinars poc dividides o enteres i abraçadores, flors blanques i petites en raïm terminal i fruits triangulars comprimits, que es fa als horts, als camins i en altres indrets ruderals (Capsella bursa pastoris).
sarrussòfon
m. [MU] Instrument musical de vent, de metall, de tub cònic i doble llengüeta.
sarsa
1 f. [LC] [BOS] [MD] Planta del gènere Smilax, de la família de les esmilacàcies, sarmentosa, enfiladissa o reptant, i espinosa, les arrels de la qual s’utilitzen com a aromatitzant i, antigament, en medicina.
2 [LC] [BOS] sarsa d’Espanya ARÍTJOL.
sarsuela
1 f. [MU] [LC] Obra dramàtica i musical menor d’origen espanyol.
2 f. [HO] [LC] Plat de peix variat amb crustacis i mol·luscos preparat amb sofregit de ceba, tomàquet i altres ingredients.
sartori
m. [MD] Múscul llarg i ample de la cuixa, que uneix l’ilíac amb la tíbia, per la regió anteroexterna de la cuixa, on s’insereix juntament amb alguns tendons.
sassafràs
[pl. -assos]
m. [LC] [BOS] [MD] Arbre caducifoli de la família de les lauràcies, aromàtic, de fulles lobulades, flors unisexuals d’un groc verdós, anteriors a les fulles, i fruit en drupa de color blau fosc, sobre un peduncle vermellós, originari de l’Amèrica del Nord, del qual s’aprofita la fusta i, sobretot, l’escorça de l’arrel, emprada com a aromatitzant (Sassafras albidum o S. officinale).
sassànida
1 m. i f. [HIH] Membre d’una dinastia persa que governà des de l’any 224 fins al 651.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als sassànides.
sasserès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sàsser.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sàsser o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte del sard parlat a Sàsser i la seva regió.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a aquest dialecte.
sàssola
f. [LC] [TRA] Cullera de fusta per a treure l’aigua del fons d’una embarcació petita.
sassolada
f. [LC] Aigua que cap en una sàssola.
sassolina
f. [GLM] SASSOLITA.
sassolita
f. [GLM] Mineral, àcid bòric, de fórmula H3BO3, que cristal·litza en el sistema triclínic i es forma en fonts termals.
sastre sastressa
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té per ofici fer vestits, especialment per a home.
2 m. [ZOI] Crustaci decàpode del gènere Galathea, semblant als macrurs però amb l’abdomen doblegat ventralment i les potes del cinquè parell reduïdes.
3 m. [BOB] LLETEROLA ROJA.
sastreria
1 f. [LC] [IMI] Ofici de sastre.
2 f. [LC] Obrador o botiga de sastre.
sastrinyol
m. [LC] POP. Sastre dolent o de poca importància.
sastrinyoli
m. [LC] SASTRINYOL.
satànic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Satanàs o al satanisme.
2 adj. [LC] Extremament pervers. Un orgull satànic. Una perfídia satànica.
satànicament
adv. [LC] Amb perversitat satànica.
satanisme
m. [LC] [AN] Culte a Satanàs.
satèl·lit
1 1 m. [LC] Servent d’algú per a executar les seves ordres. Els satèl·lits del tirà.
1 2 m. [LC] Persona que va sempre amb algú com si en fos un servent.
1 3 m. [LC] En aposició, que depèn d’una influència, d’un poder, etc., exteriors. Ciutat satèl·lit. País satèl·lit. Estat satèl·lit.
2 1 m. [FIA] Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta primari. La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Els quatre satèl·lits de Júpiter.
2 2 [FIA] [TC] satèl·lit artificial Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
2 3 [CO] satèl·lit de comunicació Satèl·lit artificial que s’utilitza per a servir d’enllaç telefònic, de ràdio i de televisió entre diversos punts de la superfície terrestre.
3 1 adj. [MD] Que segueix un trajecte juntament amb un altre òrgan. Les venes i els nervis són satèl·lits d’una artèria.
3 2 adj. [MD] Secundari i proper a una lesió primitiva, s’aplica a algunes lesions, adenopaties, etc.
satel·lització
f. [FIA] Acció de posar en òrbita un cos qualsevol entorn de la Terra o d’un altre planeta.
sàtir
1 m. [LC] [AN] [HIG] Semideu silvestre, company de Bacus, de cos pelut, amb banyes i cames de boc, donat a la lascívia.
2 m. [FS] [PS] Home lúbric, morbosament luxuriós.
sàtira
1 f. [FLL] Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor. Les sàtires de Juvenal.
2 f. [LC] Paraula satírica, discurs satíric. Tirar una sàtira a algú.
satiriasi
f. [MD] Exageració patològica de l’impuls sexual en el sexe masculí.
satíric -a
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la sàtira. Poesia satírica.
2 adj. [LC] [FLL] De la naturalesa de la sàtira.
3 adj. [LC] Que ridiculitza severament els defectes, vicis, etc., de les persones.
satíricament
adv. [LC] D’una manera satírica.
satiritzar
1 v. tr. [LC] Fer objecte de sàtira.
2 v. tr. [LC] Censurar satíricament.
satisdació
f. [DR] En l’època romana, tipus de convenció pretorial celebrada mitjançant una estipulació amb la finalitat de garantir, mitjançant fiadors, el compliment d’una obligació principal prèviament constituïda.
satisfacció
1 1 f. [LC] Acció de satisfer. La satisfacció d’un desig.
1 2 f. [LC] Estat de qui està satisfet. La satisfacció dels pares dels infants premiats. Un motiu de satisfacció. Van resoldre l’afer a satisfacció de tothom.
2 f. [LC] [DR] Acte pel qual s’obté la reparació d’un greuge, d’una ofensa. Demanar, exigir, una satisfacció. Li has de donar una satisfacció.
satisfactori -òria
adj. [LC] Que satisfà, especialment un dubte, un clam, un greuge. Una explicació satisfactòria. La seva conducta és satisfactòria.
satisfactòriament
adv. [LC] D’una manera satisfactòria.
satisfaent
adj. [LC] Que satisfà.
satisfer
[quant a la flexió, com desfer]
1 1 v. tr. [LC] Omplir la mesura d’un desig o d’una necessitat (d’algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més.
1 2 v. tr. [LC] Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben satisfet, si em paguen la meitat del que em deuen. Satisfer-se de poca cosa. Aquesta definició no el satisfà. Aquesta pintura no la satisfà.
1 3 v. tr. [LC] Algú, donar (a algú altre) allò que li deu, les explicacions que demana. Cal primer que satisfacin els creditors.
1 4 v. tr. [LC] Desfer un greuge o ofensa fet (a algú). Les seves explicacions no em satisfan.
2 1 tr. [LC] Acomplir, saciar, (un desig, un apetit o una passió). Satisfer un desig. Satisfer la fam, la set. Què podria satisfer la seva ambició? Satisfer els gustos del públic.
2 2 tr. [LC] Pagar (allò que cal pagar). Satisfer un deute. Satisfer l’import d’un compte.
2 3 tr. [LC] Donar solució (a un dubte, un clam, etc.).
2 4 tr. [LC] Complir (les condicions). Una solució que satisfà les condicions d’un problema. Un valor que satisfà una equació.
satiu -iva
adj. [LC] Que se sembra i es conrea.
sàtrapa
1 m. [HIH] [PR] Governador d’una província en l’antiga Pèrsia.
2 1 m. i f. [LC] Persona hàbil per a enganyar els altres.
2 2 m. i f. [LC] Persona despòtica, cruel o d’autoritarisme arbitrari.
satrapia
1 f. [LC] [HIH] Govern i jurisdicció d’un sàtrapa.
2 f. [LC] Dignitat, càrrec, de sàtrapa.
saturabilitat
f. [LC] Qualitat de saturable.
saturable
adj. [LC] Que pot ésser saturat.
saturació
1 f. [LC] Acció de saturar o de saturar-se; l’efecte.
2 1 f. [QU] Estat d’una mescla en què un dels constituents està en equilibri amb la seva forma pura.
2 2 f. [FIF] Fet de contenir, un recipient, un vapor en equilibri amb la fase líquida de la mateixa substància.
3 f. [FIF] [EL] En un amplificador, estat o situació en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d’acord amb el d’entrada, pel fet d’ésser aquest molt superior al previst com a normal per l’aparell.
4 f. [FIF] [AQ] Atribut de la sensació visual que permet d’estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la sensació total.
5 f. [FIF] saturació magnètica Estat d’una substància ferromagnètica situada en un camp prou elevat perquè la inducció magnètica prengui un valor màxim independent del camp.
saturador
m. [IMI] [LC] Aparell emprat per a saturar d’una substància una altra, especialment d’humitat l’aire d’una habitació.
saturant
adj. [QU] Que produeix la saturació.
saturar
1 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra. Un aire saturat d’humitat.
1 2 v. tr. [LC] [QU] [FIF] Afegir quelcom (a alguna cosa) fins que aquesta no en vulgui, no en pugui rebre més. La quantitat de sal necessària per a saturar un litre d’aigua a una temperatura de vint graus.
1 3 v. tr. [LC] Cansar (algú) per excés. Ja estic saturat de la teva xerrameca!
2 tr. [QU] Satisfer l’afinitat (d’una substància). Saturar un àcid amb un àlcali.
3 intr. pron. [LC] Esdevenir saturat.
saturat -ada
1 adj. [QU] Que presenta el solut en equilibri amb la substància no dissolta, a una temperatura donada, s’aplica a una solució.
2 adj. [QU] Que conté la màxima quantitat d’hidrogen o d’elements equivalents en la seva estructura, s’aplica a un compost.
saturn1
m. [QU] [AN] OBS. Plom 1 1.
saturn2 -a
adj. [LC] Sorrut, taciturn.
saturnal
1 adj. [AN] [LC] Relatiu o pertanyent a Saturn.
2 1 f. pl. [LC] [AN] Festes en honor del déu Saturn.
2 2 f. [AN] [LC] ORGIA.
saturní -ina
1 adj. [FIA] [AN] En astrol., nascut sota la influència del planeta Saturn.
2 1 adj. [LC] Plúmbic 1.
2 2 adj. [MD] Produït per una intoxicació pel plom.
saturnià -ana
adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent al planeta Saturn o al déu Saturn.
saturnisme
m. [MD] Intoxicació pel plom o pels compostos de plom.
saüc
m. [LC] [MD] [BOS] Arbret o arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, de branques molt medul·loses, fulles pinnaticompostes, flors blanques i oloroses en cimes corimbiformes i baies negres, que es fa als boscos de ribera i en bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina (Sambucus nigra).
saücar
m. [BOC] Lloc poblat de saücs.
saule
m. [LC] [BOS] SALZE.
sauleda
f. [LC] [BOC] [AGF] SALZEDA.
sauló
m. [GL] [LC] Sorra feldespàtica argilosa que resulta de la descomposició del granit, que forma una regolita.
saulonar
m. [MI] [GL] Lloc on abunda el sauló.
saulonenc -a
1 adj. [LC] [GL] Semblant al sauló.
2 adj. [LC] [GL] De la naturalesa del sauló.
saulós -osa
adj. [LC] [GL] Que conté sauló. Terra saulosa.
sauna
1 f. [LC] [ED] Bany de vapor molt calent que s’alterna amb dutxes o immersions en aigua freda.
2 1 f. [LC] [ED] Habitació equipada per a prendre saunes.
2 2 f. [LC] [ED] Establiment on es prenen saunes.
saupa
f. [ZOP] Salpa 1.
saüquer
m. [LC] [BOS] SAÜC.
saüquera
f. [LC] [BOS] SAÜC.
saur -a
adj. [LC] Groc fosc.
saures
1 m. pl. [ZOR] Grup de rèptils escatosos, generalment amb cap, cos i cua distingibles fàcilment, amb dos parells de potes que poden estar diversament atrofiades, cua més o menys llarga, i generalment amb parpelles mòbils, que inclou els llangardaixos i les sargantanes.
2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
sauri sàuria
adj. [ZOR] [LC] Relatiu o pertanyent als saures.
saurí saurina
m. i f. [LC] [PR] Persona que amb una vareta a la mà o altre mitjà, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies o altra cosa oculta sota terra.
saurisquis
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de rèptils arcosaures, alguns de fins a 24 metres de llargada i 50 tones de pes, de pelvis triradiada i cua llarga, quadrúpedes o bípedes, carnívors o herbívors, que visqueren del triàsic al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
sauròpodes
1 m. pl. [GLP] Subordre de rèptils fòssils dinosaures, quadrúpedes i herbívors, de coll i cua llargs, els animals més grans de la Terra, entre els quals hi ha el diplodocus.
2 m. [GLP] Individu d’aquest subordre.
sauropterigis
1 m. pl. [GLP] Superordre extingit de rèptils diàpsids, de tronc massís i gros, cua curta, coll llarg i cap petit, ictiòfags, d’hàbit de vida marí, que visqueren del triàsic al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest superordre.
sautor
m. [HIG] En heràld., peça fonamental composta per la unió de la banda i de la barra.
sautoret
m. [HIG] Moble heràldic abscís en forma de sautor petit.
savi sàvia
1 adj. i m. i f. [LC] Que té la ciència d’alguna cosa, que posseeix molts coneixements. Homes experts i savis en afers de mar. Una dona sàvia. El seu pare era un savi. Els set savis de Grècia.
2 adj. [LC] Que té certes habilitats, s’aplica a un animal. Un gos savi. Una rata sàvia.
3 1 adj. [LC] Que té la integritat del seny. Val més boig conegut que savi per conèixer.
3 2 adj. [LC] Que sap captenir-se amb seny.
sàviament
adv. [LC] D’una manera sàvia, amb saviesa.
saviejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys savi.
saviesa
1 f. [LC] Capteniment assenyat en la vida, en els afers.
2 f. [LC] Coneixença justa de les coses.
savina
1 f. [LC] [BOS] Arbre o arbust del gènere Juniperus, de la família de les cupressàcies, de fulles esquamiformes imbricades i falsos fruits en gàlbul esfèric, fibrós o poc o molt carnós.
2 f. [BOS] SAVINA COMUNA.
3 [BOS] savina comuna Savina en forma d’arbust o de petit arbre, monoica, de gàlbuls rogencs i fibrosos, que es fa a les brolles i màquies i als sòls rocosos o arenosos de les terres mediterrànies (Juniperus phoenicea).
4 [BOS] savina de muntanya Savina que creix en forma de mates ajagudes, de vegades força grans, amb els gàlbuls de color blau negrós, pròpia de la muntanya mediterrània (Juniperus sabina).
5 [BOS] savina de Virgínia CEDRE DE VIRGÍNIA.
6 [BOS] savina turífera Savina arbòria, de vegades molt robusta, dioica, amb els gàlbuls d’un blau negrenc, que es fa a les terres mediterrànies fredes i continentals, més que més a muntanya (Juniperus thurifera).
savinar
m. [BOC] Lloc poblat de savines.
savinosa
f. [BOC] SAVINAR.
savoià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Savoia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Savoia o als seus habitants.
saxàtil
adj. [EG] Que viu o creix entre roques. Un peix saxàtil. Plantes saxàtils.
saxhorn
m. [MU] Instrument musical de vent, del grup del metall, de tubuladura cònica i embocadura hemisfèrica.
saxífrag -a
adj. [MD] Apte a desfer o dissoldre les pedres de la bufeta.
saxífraga
f. [BOS] Planta herbàcia del gènere Saxifraga, de la família de les saxifragàcies, de flors amb cinc pètals, deu estams i dos carpels no soldats enterament entre ells, amb l’ovari sovint semiínfer, que es fa en diversos ambients, especialment als indrets pedregosos i a les escletxes de les roques.
saxifragàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot herbes i arbustos de flors amb cinc sèpals, quatre o cinc pètals i dos o quatre carpels poc o molt soldats entre ells, i de fruit en càpsula o baia, a la qual pertanyen els ribers, les hortènsies, la fetgera blanca i les saxífragues.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
saxó saxona
1 1 m. i f. [LC] Individu d’un antic poble germànic.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de Saxònia.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Saxònia o als saxons.
2 1 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes del germànic occidental parlats pels saxons.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al saxó.
saxòfon [o saxofon]
1 m. [MU] [LC] Instrument musical de vent que consta d’un tub cònic de metall, generalment en forma de U de pals desiguals, proveït de claus i amb embocadura de clarinet.
2 m. i f. [MU] [PR] SAXOFONISTA.
saxofonista
m. i f. [MU] [PR] Persona que toca el saxòfon.
-scaf
[LC] Forma sufixada del mot gr. skáphe, ‘barca’. Ex.: batiscaf.
scheelita
f. [GLM] Mineral, wolframat de calci, de fórmula CaWO4, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és intensament fluorescent sota la llum ultraviolada de longitud d’ona curta i és mena de wolframi.
scherzo
[it.]
m. [MU] Temps de caràcter juganer i alegre en una sonata o en una simfonia.
schorl
m. [GLM] Mineral, ciclosilicat del grup de les turmalines, de fórmula NaFe32+Al6(BO3)3Si6O18(OH)4, terme extrem amb ferro de les sèries schorl-dravita i schorl-elbaïta, que és de color negre i es troba com a mineral accessori en moltes roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries.
-scopi
[LC] Forma sufixada del gr. -skópion, derivat del mot skopêin, ‘mirar’. Ex.: angioscopi.
-scòpia
[LC] Forma sufixada del gr. -skopía, derivat del mot skopêin, ‘mirar’. Ex.: bacil·loscòpia.
se
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u, davant un altre pronom feble o, facultativament, davant un verb començat en s. Dir-se. Se’n va. No se sentia.
seaborgi
m. [QU] Element químic artificial, transfèrmic (símbol, Sg; nombre atòmic, 106; pes atòmic de l’isòtop més estable, 263).
sebacat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid sebàcic.
sebaci -àcia
1 adj. [LC] [MD] [ZOA] Que és de la naturalesa del sèu.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que segrega sèu. Glàndules sebàcies.
3 adj. [LC] Que té l’aparença del sèu.
sebàcic
adj. [QU] àcid sebàcic V. ÀCID.
sebel·lí
m. [LC] [ZOO] TORLIT.
sebest
m. [LC] [BOS] Fruit del sebester, semblant a una pruna, de pela negrenca i lluent i polpa dolça, del qual s’obté un mucílag emprat com a emol·lient i pectoral.
sebester
m. [LC] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les boraginàcies, de fulles ovades, aspres al revers, flors blanques en inflorescències cimoses i fruit en drupa, d’origen tropical (Cordia myxa).
sebi-
[LC] [MD] V. SEBO-.
sebífer -a
adj. [MD] [ZOA] Que segrega sèu o una altra substància greixosa.
sebó
m. [BOS] [AGF] PI ROIG.
sebo- [o sebi-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. sebum, ‘sèu’, ‘greix’. Ex.: sebocistomatosi, sebípar.
sebollir
v. tr. [LC] Enterrar 1 2.
seborrea
f. [MD] [LC] Secreció excessiva de les glàndules sebàcies.
seborreic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la seborrea.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de seborrea.
sec1
1 1 m. [LC] Senyal que resta en una roba, un paper, etc., que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió.
1 2 m. [LC] [MD] [ZOA] Senyal anàleg a la pell.
1 3 m. [LC] Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc., que l’ha estreta o hi ha fregat.
2 m. [LC] sec de la cama Canyella2 1.
sec2 -a
1 adj. [LC] [AGA] Mancat d’humitat, d’aigua o vapor d’aigua, sense suc. Un terreny sec. Fusta seca. Un munt de fulles seques. Un arbre sec, una branca seca, morts. Aire sec. Fer un vent sec, un temps sec. Un riu sec, un pou sec, mancats d’aigua. Han caigut quatre gotes i els carrers ja són secs. Les avellanes, les nous, etc., són fruites seques. Figues seques. Pastes seques. Tenir la boca seca. Tenir els ulls secs.
2 adj. [AGR] Que se li ha retirat la llet, s’aplica a les vaques, a les ovelles, etc. Una vaca seca.
3 1 adj. [LC] Molt magre, que té molt poca carn o molt poc greix. És un home alt i sec. Té les cames seques. En Jordi és sec com un clau.
3 2 [LC] estar sec com un gaig Estar molt magre.
4 1 adj. [LC] Sense cap mollesa, dolçor, suavitat, sense res que n’esmorteixi la brusquedat, el rigor. Una resposta seca. Em va respondre amb un «no» sec. Un to sec. Un cop sec. Una tos seca.
4 2 adj. [LC] Sense cap accessori o acompanyament que n’augmenti el valor, l’amenitat, etc. Maneres seques. Estil sec.
5 m. [LC] Temps sec. Fer sec.
6 f. pl. [HO] [LC] Mongetes seques.
7 1 [LC] en sec loc. adv. a) Fora de l’aigua o d’un lloc humit. Aquesta corbata, l’has de rentar en sec.
7 1 [LC] en sec loc. adv. b) SOBTADAMENT. Va parar en sec.
7 2 [LC] a seques loc. adv. Sense cap afegit, sense més detalls o particularitats.
8 adj. [LC] Que no conté sucres perquè ha sofert una fermentació alcohòlica total. Un vi dolç i un vi sec. Xerès sec.
seca1
1 f. [LC] [ME] [AGA] SECADA.
2 f. [LC] Baix de roca, de sorra, a molt poca fondària.
3 f. [LC] POP. La mort.
4 1 f. [TRA] Verga més baixa de l’arbre de mitjana.
4 2 f. [TRA] Vela que va fermada a la verga més baixa de l’arbre de mitjana.
seca2
f. [ECT] [LC] [NU] Casa o taller on es fabrica moneda.
secà -ana
1 adj. [LC] Que és sec per natura.
2 1 adj. [LC] [AGA] Que només es rega amb l’aigua de pluja. Terrenys secans.
2 2 [LC] [AGA] de secà loc. adj. a) Que no rep aigua sinó quan plou, s’aplica a les terres de conreu.
2 2 [LC] [AGA] de secà loc. adj. b) Que es fa en terres de conreu que no reben aigua sinó quan plou, s’aplica a plantes i fruites.
2 2 [LC] de secà loc. adj. c) D’ínfima categoria, de per riure. Un poeta de secà.
2 3 m. [LC] [AGA] Terres de secà.
secada
f. [LC] [ME] [AGA] Absència o deficiència prolongada de precipitació, que pot causar desequilibris hidrològics greus.
secall
1 1 m. [LC] [AGA] Rama seca d’una planta.
1 2 m. [LC] Conjunt de les rames seques d’un arbre.
2 m. [LC] [HO] Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata.
3 m. [LC] [AGR] Persona, bèstia, molt magra.
secalló -ona
1 1 adj. [LC] [AGA] [HO] Molt tou i rugós de tan madur, s’aplica a una fruita. Figues secallones.
1 2 adj. [LC] Magre i pansit, a causa de l’edat. Un vell secalló.
2 m. [LC] [AGA] Oliva primerenca que, caiguda de l’arbre, s’asseca i s’arruga tota.
secallós -osa
1 adj. [LC] A mig assecar-se, s’aplica a un fruit, a una rama.
2 adj. [LC] Que té molt de secall. Un arbre secallós.
secament
adv. [LC] D’una manera seca. Em va respondre secament que no.
secança
1 f. [LC] [JE] Reunió de tres o més cartes del mateix coll els valors de les quals se segueixen segons la sèrie natural dels nombres enters.
2 f. [LC] [JE] Joc de cartes en què els jugadors han d’arribar a reunir tres cartes del mateix coll i de valor correlatiu.
secant
1 adj. [MT] [LC] En geom., que talla una altra línia o una altra superfície. La recta secant talla la circumferència en dos punts.
2 1 f. [MT] [LC] Línia secant.
2 2 f. [MT] [LC] Línia recta que talla una corba en un o més punts.
2 3 f. [MT] [LC] Longitud del segment que, en un arc de circumferència de radi unitat, té com a extrems el centre de la circumferència i el punt d’intersecció del radi d’un dels extrems de l’arc amb la tangent de la circumferència en l’altre extrem de l’arc.
secany
m. [LC] Seca12.
secardí -ina
adj. [LC] EIXUT DE CARNS.
secardinenc -a
adj. [LC] EIXUT DE CARNS.
secció
1 1 f. [LC] [MD] Acció de dividir, de tallar, especialment en cirurgia. La secció d’un tendó.
1 2 f. [LC] [MD] Part que resulta d’aquesta acció.
2 1 f. [LC] [MT] [IMF] Dibuix que representa l’aspecte d’un terreny, d’un edifici, d’una peça o d’un objecte qualsevol com si hagués estat tallat segons un pla determinat. Secció longitudinal d’un canó. Secció vertical, horitzontal, d’un edifici. Secció radial, tangencial i transversal de la fusta.
2 2 [OP] secció mullada Part de la secció transversal d’un canal o altre conducte que és ocupada pel líquid.
2 3 [AGF] secció normal En silv., superfície de la secció d’un arbre a l’alçària d’1,30 metres des de terra (símbol, g).
3 1 f. [MT] Figura geomètrica que resulta de tallar un cos per un pla.
3 2 [MT] seccions còniques Seccions com l’el·lipse, la hipèrbola, la paràbola.
4 1 f. [LC] Grup dels que constitueixen un conjunt organitzat de persones o de coses. Les diferents seccions d’una empresa.
4 2 f. [DE] Tropa comandada per un oficial subaltern i amb efectius entre trenta i cinquanta homes.
4 3 f. [AD] [DR] Divisió de les sales jurisdiccionals.
4 4 f. [AD] Unitat administrativa que agrupa diferents negociats.
4 5 f. [EG] [BI] [BO] [ZOA] Grup de classificació taxonòmica entre el gènere i l’espècie.
5 1 f. [LC] Part d’un escrit, d’una publicació, etc., amb unitat de contingut. La secció d’esports d’un diari.
5 2 f. [CO] En l’àmbit radiofònic, part d’un programa amb entitat autònoma.
5 3 f. [AD] Divisió que a vegades s’utilitza dins els capítols d’un text normatiu.
seccionador
m. [EE] Interruptor destinat a interrompre la continuïtat d’un circuit, d’un conductor, o a aïllar altres conductors només quan el corrent que el travessa és nul o molt feble.
seccionament
m. [LC] Acció de seccionar.
seccionar
v. tr. [LC] Tallar o dividir en seccions.
seccionat -ada
adj. [BO] Amb divisions que atenyen el nervi medial, en les fulles pinnades, o el pecíol, en les fulles palmades.
secessió
f. [LC] Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’una nació una part del seu poble o territori.
secessionisme
m. [LC] Moviment que propugna la secessió.
secessionista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al secessionisme o a la secessió.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del secessionisme o de la secessió.
secor
f. [LC] SEQUEDAT.
secreció
1 f. [MD] [ZOA] [BI] Acció de secretar. La secreció de la saliva, de l’orina, de la bilis, de les llàgrimes.
2 f. [MD] [ZOA] [BI] Cosa secretada. La bilis és una secreció del fetge.
secret -a
1 adj. [LC] No revelat a la generalitat, que qui ho sap no ha de divulgar, que resta amagat, ignorat de la gent. Matrimoni secret. Un contracte secret. Policia secreta. Una ordre secreta. Votació secreta. Societat secreta. Tenir secreta una cosa. Tenir enemics secrets. Una porta secreta.
2 1 m. [LC] Allò ignorat de la generalitat, que qui ho sap no ha de divulgar. Em confià un secret. Guardar un secret. Res no pesa tant com un secret. No trair el secret. Violar el secret. El secret de la confessió. Secret de sumari.
2 2 [LC] en secret loc. adv. SECRETAMENT. Dir una cosa a algú en secret. Parlar a algú en secret.
2 3 [AD] [DR] secret professional Obligació d’un professional de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici llevat dels casos que estableix la llei.
2 4 m. [LC] Discreció absoluta. Jo et demano el secret: no ho diguis a ningú.
2 5 m. [LC] Cosa no descoberta, no explicada. Els secrets de la naturalesa. Divulgar algú el secret del seu art.
2 6 m. [LC] Mitjà amagat de produir certs efectes. El secret d’un mecanisme.
3 1 m. [LC] Amagatall fet en certs mobles per a guardar-hi coses de valor.
3 2 m. [MU] Part de l’orgue constituïda per caixes de fusta que reben l’aire a pressió abans de distribuir-lo als tubs.
4 f. [LC] Funció, perquisició, etc., que es fa secretament o davant un comptat nombre de persones.
5 f. [RE] Oració de la missa entre l’ofertori i el prefaci.
6 f. [LC] Comú 8.
secretament
adv. [LC] D’una manera secreta.
secretar
v. tr. [ZOA] [BI] [MD] Certs òrgans o teixits dels animals i de les plantes, elaborar (determinades substàncies com ara saliva, suc gàstric, etc.), transformant materials presos a la sang o al contingut citoplasmàtic de les cèl·lules.
secretari secretària
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que està al servei d’una altra per a redactar-li la correspondència, transcriure per ella cartes, memòries, etc.
1 2 m. i f. [AD] [PR] [DR] Persona que està encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents i escriure la correspondència d’una corporació, d’una oficina o d’una assemblea. Secretari judicial.
1 3 [AD] [PR] secretari d’ajuntament Funcionari de l’Administració local, nomenat per concurs oposició, encarregat de la secretaria de la corporació municipal.
1 4 [AD] secretari d’estat En certes administracions, viceministre amb una responsabilitat temàtica concreta.
1 5 [AD] [PR] [PO] secretari general a) Alt càrrec del Govern que té, dins un departament o ministeri, funcions de coordinació, d’assessorament, de gestió econòmica i de direcció de personal.
1 5 [AD] [PR] [PO] secretari general b) Cap d’alguns partits polítics.
2 1 m. [HIH] [PR] Funcionari reial dels quatre que s’encarregaven de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.
2 2 m. [HIH] [PR] Funcionari del Consell d’Aragó creat per Ferran II de Catalunya-Aragó. El Consell d’Aragó tenia quatre secretaris.
3 m. [ZOO] Ocell de l’ordre dels falconiformes, d’uns 120 centímetres d’alçada, de plomatge gris i negre, amb l’entorn dels ulls nu i rogenc, que viu a l’Àfrica (Sagittarius serpentarius).
secretaria
1 f. [LC] Ofici o càrrec de secretari.
2 f. [LC] Despatx, oficina, de secretari.
secretariat
m. [LC] SECRETARIA.
secretejar
v. intr. [LC] L’un a l’altre, dir-se coses en secret.
secreter
m. [LC] [ED] [IMF] Moble que consta d’un tauler per a escriure i d’una sèrie de calaixos i departaments, alguns de secrets, per a guardar-hi papers, valors, etc.
secretina
f. [ZOA] [MD] [BI] Hormona polipeptídica secretada per la mucosa del duodè i el jejú, que estimula la secreció de suc pancreàtic.
secretisme
m. [LC] Tendència a portar les coses en secret. Aquest Govern no coneix altra defensa que el secretisme. El jutge intenta mantenir un cert secretisme sobre el cas per protegir els afectats.
secretor -a
adj. [ZOA] [LC] [MD] Que secreta. Les glàndules secretores de la saliva.
secta
1 f. [LC] [RE] [AN] Conjunt de persones que professen una doctrina particular, especialment en religió, que s’aparta de la majoritària o establerta.
2 f. [AN] Associació de persones unides per a propòsits diversos, sovint dirigida per un líder carismàtic.
sectari -ària
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una secta. Actitud sectària.
2 adj. i m. i f. [LC] Sequaç intransigent, fanàtic, d’un partit, d’una secta, d’una opinió.
sectarisme
m. [LC] Qualitat de sectari.
sèctil
adj. [GLG] Que es pot tallar amb un ganivet. Un mineral sèctil.
sector
1 1 m. [MT] Superfície limitada per un arc i dues rectes.
1 2 [MT] sector circular Porció del cercle compresa entre un arc de la seva circumferència i els radis que passen pels extrems d’aquest arc.
1 3 [MT] sector esfèric Cos engendrat per un sector circular que gira al voltant d’un dels radis que el limiten.
2 m. [LC] Part diferenciada d’una col·lectivitat, d’un espai. Un sector del públic. Un discurs aplaudit per diferents sectors de la Cambra.
3 1 m. [ECT] [AD] Gran categoria classificatòria de l’activitat econòmica. El sector privat. El sector exterior.
3 2 [ECT] sector públic Sector format per les administracions públiques i les institucions i les empreses que els pertanyen.
3 3 [AD] [ECT] sector primari Conjunt de les activitats econòmiques relacionades amb l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
3 4 [AD] [ECT] sector secundari Indústria 2 2.
3 5 [AD] [ECT] sector terciari [o sector de serveis] Conjunt de les activitats econòmiques que no produeixen directament béns materials de consum, que no pertanyen al sector primari ni al secundari.
3 6 m. [ECT] Indústria, en el sentit de conjunt d’activitats productives d’una certa mena. El sector agrari. El sector metal·lúrgic.
4 m. [OP] Tram de via protegit per un sistema de blocatge.
5 m. [IN] En inform., part d’una cinta o d’un disc, generalment prefixada per a cada tipus de perifèric, en la qual s’enregistra la informació estructuradament, per a facilitar l’accés.
6 m. [EE] Part o zona d’una xarxa de distribució d’energia elèctrica interconnectada amb les altres.
7 m. [EG] [BO] Territori biogeogràfic en què es divideix una província, el qual inclou diversos districtes.
sectorial
1 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a un sector.
2 adj. [ECT] Que estudia l’estructura productiva de l’economia a partir de la descripció de les diferents activitats econòmiques agregades per sectors. Anàlisi sectorial.
secular
1 adj. [LC] Que s’esdevé un cop cada segle. Els dies seculars dels romans. Un any secular.
2 adj. [LC] Que té una durada d’un segle, de més d’un segle. Una alzina secular.
3 adj. [LC] Que viu en el segle, en el món, s’aplica especialment a la clerecia. Clergue secular.
secularitat
f. [LC] Qualitat o estat de secular.
secularització
1 f. [LC] Acció de secularitzar o de secularitzar-se; l’efecte.
2 f. [SO] Pèrdua o minva de poder explicatiu i referencial que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna.
secularitzar
1 v. tr. [LC] [RE] Fer secular, tornar a la vida laica.
2 intr. pron. [LC] Convertir-se en laic.
3 v. tr. [LC] [RE] Autoritzar (un religiós) perquè pugui viure fora de clausura.
secularment
adv. [LC] D’una manera secular.
secundar
v. tr. [LC] Ajudar (algú) en l’acompliment d’una empresa, un afer, etc.
secundari -ària
1 adj. [LC] [PE] Que ve en segon lloc. L’alumne ha passat de l’ensenyament primari a l’ensenyament secundari.
2 adj. [LC] Que és menys important que altres, que és d’inferior categoria. Les circumstàncies secundàries d’un fet. Ferrocarrils secundaris. Els actors secundaris guanyen menys que el personatge principal.
3 adj. i m. [GL] MESOZOIC. Era secundària.
4 m. [EI] Arbre del canvi de velocitats situat a la sortida o cantó oposat al motor.
5 f. [IMI] Busca que, en alguns rellotges, assenyala els segons.
6 m. [EE] ENROTLLAMENT SECUNDARI.
7 1 adj. [QU] Que, en el si d’una molècula orgànica, es troba unit a dos àtoms de carboni, s’aplica a un àtom de carboni saturat.
7 2 adj. [QU] Unit a un àtom de carboni secundari, s’aplica a grups funcionals, com l’hidroxil.
7 3 adj. [QU] Que conté el grup –NH– unit a dues cadenes carbonades lineals o bé a una de cíclica, s’aplica a una amina.
secundàriament
adv. [LC] D’una manera secundària.
secundina
1 f. [BO] Tegument intern del primordi seminal.
2 f. pl. [ZOA] [MD] [AGR] Placenta i membranes que embolquen el fetus i s’expel·leixen en el part.
secundogènit -a
1 adj. [LC] [HIG] Relatiu o pertanyent als secundogènits.
2 m. i f. [LC] [HIG] Fill segon.
securiforme
adj. [LC] Que té forma de destral.
seda
1 1 f. [LC] [ZOA] [IT] [AGR] [QU] Fibra tèxtil natural, proteica, constituïda per filaments de fibroïna units per un embolcall de sericina, amb què fabriquen llurs capolls diferents larves d’insectes, especialment el cuc de seda. Seda bullida, cuita.
1 2 f. [LC] [IT] Fil fet amb aquest filament.
1 3 f. [LC] [IT] Teixit fet amb aquest fil. Fi com una seda.
1 4 [IT] seda crua Seda sense tenyir o que té l’aparença de seda sense tenyir.
1 5 [IT] seda greja Fil de seda d’un cap i sense torsió.
1 6 [LC] [IT] seda artificial [o seda vegetal] Fibra tèxtil que imita la veritable seda.
1 7 [IMI] seda salvatge Fibra animal que s’obté de la secreció de certes erugues originàries de l’Àsia.
1 8 [LC] anar un afer com una seda No trobar el menor obstacle.
2 f. [LC] Substància en forma de fil, especialment el que segreguen les aranyes.
3 f. [LC] PENELLÓ.
sedació
f. [MD] Acció produïda pels sedants.
sedaire
m. i f. [IMI] [HIH] [PR] Fabricant o comerciant de seda o de teixits de seda.
sedal
m. [LC] [MD] Llinya 1.
sedalina
1 f. [LC] [IT] Fil de cotó merceritzat emprat com a fil de cosir.
2 f. [IT] Teixit fabricat amb cotó merceritzat.
sedan
m. [TRG] Automòbil amb dues fileres de seients, amb dues portes i dues o tres finestres a cada costat i amb la carrosseria totalment tancada per un sostre rígid.
sedant
1 adj. [LC] [MD] Que calma o apaivaga.
2 adj. [MD] Que disminueix la sensació de dolor o, més aviat, l’excitació del sistema nerviós central.
3 m. [MD] Substància sedant.
sedar
v. tr. [LC] Donar sedants (a algú).
sedàs
[pl. -assos]
1 m. [LC] [IMI] Estri semblant a un garbell, consistent en una tela clara muntada en un cèrcol, que serveix per a passar farina, guix, etc. Per a la farina ens cal un sedàs més fi.
2 [LC] passar pel sedàs Analitzar amb detall. Abans d’acceptar la seva oferta, cal passar-la pel sedàs.
sedassaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven sedassos.
sedassar
v. tr. [LC] [IMI] Fer passar (el gra, una substància pulverulenta) a través d’un sedàs per netejar-la de les impureses.
sedassejar
v. tr. [LC] [IMI] SEDASSAR.
sedasseria
1 f. [LC] [IMI] Obrador, botiga, de sedassaire.
2 f. pl. [LC] Xafarderies.
sedatiu -iva
1 adj. [LC] [MD] Que calma la irritació.
2 m. [MD] Medicament emprat antigament, per via externa, per a calmar el dolor.
sedec -ega
adj. [LC] COBEJÓS.
sedega
f. [LC] COBEJANÇA.
sedegar
v. tr. [LC] COBEJAR.
sedejant
adj. [LC] ASSEDEGAT.
sedejar
v. intr. [LC] Patir set.
sedenc -a
adj. [LC] Que té aparença de seda.
sedent
adj. [LC] Assegut, s’aplica especialment a una estàtua que representa una persona que seu.
sedentari -ària
1 1 adj. [AN] [SO] Relatiu o pertanyent als individus o als pobles que practiquen el sedentarisme.
1 2 adj. i m. i f. [AN] [SO] Que practica el sedentarisme, no nòmada.
2 adj. [ZOA] [EG] No migratori. Un ocell sedentari.
3 1 adj. [LC] Que seu molt, que es mou poc d’un lloc a l’altre. Una persona sedentària.
3 2 adj. [LC] PER EXT. Fer algú una vida sedentària.
3 3 adj. [LC] Que exigeix estar assegut. Una ocupació sedentària.
4 1 m. pl. [ZOI] Grup d’invertebrats anèl·lids de la classe dels poliquets que inclou l’espirògraf.
4 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
sedentarisme
1 m. [LC] Qualitat de sedentari.
2 1 m. [SO] [GG] [AN] Sistema de vida que es caracteritza per l’assentament en un lloc fix de residència.
2 2 m. [LC] [GG] Tendència de la població de romandre en un lloc, sector o territori determinats.
sedeny
1 m. [MD] [LC] Filament o ble de cotó, seda, lli o altre material que hom fa passar sota la pell o a través d’un trajecte fistulós per mantenir un drenatge.
2 m. [AGF] Llinya 1.
seder1
m. [BOS] Mata o arbust baix de la família de les asclepiadàcies, laticífer, de fulles lanceolades o linears, flors blanques en inflorescències umbel·liformes extraaxil·lars, i fruit en fol·licle inflat, amb moltes llavors, cadascuna amb un llarg plomall sedós, originari de l’Àfrica del Sud i naturalitzat en llocs secs de la regió mediterrània (Gomphocarpus fruticosus o Asclepias fruticosa).
seder2 -a
1 adj. [LC] [IMI] Relatiu o pertanyent a la seda. Indústria sedera.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] SEDAIRE.
3 1 f. [IT] Sederia 2.
3 2 f. [IT] Conjunt de teixits i filats fins.
sederia
1 f. [LC] [IT] Roba de seda, conjunt de draps de seda.
2 f. [LC] [IT] Fàbrica de filats i teixits de seda.
3 f. [LC] Botiga on es venen gèneres de seda i de fibres sintètiques.
sedició
f. [DR] [LC] [DE] Alçament contra l’autoritat establerta. Sedició militar.
sediciós -osa
1 adj. [DR] [DE] Relatiu o pertanyent a la sedició, de la naturalesa de la sedició. Actes sediciosos.
2 adj. [LC] Que tendeix a excitar la sedició. Paraules sedicioses.
3 adj. i m. i f. [LC] Que promou una sedició o hi pren part. Han empresonat els principals sediciosos.
sediciosament
adv. [LC] D’una manera sediciosa.
sediment
1 m. [LC] Matèria que un líquid portava en suspensió i s’ha dipositat al fons.
2 1 m. [GL] Material sòlid, coherent o solt, format a la superfície de la Terra a baixa temperatura, d’origen inorgànic o orgànic, procedent de l’alteració i el transport de partícules rocoses o de l’acció química o bioquímica dels organismes. Terrenys de sediment.
2 2 [GL] sediment marí [o sediment pelàgic] Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.
sedimentació
1 1 f. [LC] Acció de sedimentar o de sedimentar-se; l’efecte.
1 2 f. [GL] Dipòsit d’un sediment, el qual forma un estrat.
2 f. [QU] Propietat dels col·loides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté.
3 f. [QU] Procediment emprat en anàlisi química immediata per a classificar els cossos segons les dimensions de llurs partícules, basat en el fet que com més gran és llur massa més ràpida és llur separació del fluid que les conté quan la suspensió és sotmesa a un camp de forces natural, com la gravetat, o artificial, com en la centrifugació.
sedimentar
1 v. tr. [LC] [GL] L’aigua, l’aire, el glaç, etc., dipositar (les matèries sòlides que transporten) formant un sediment.
2 intr. pron. [LC] [GL] Aquestes roques són els materials que es van sedimentar al fons d’un mar.
sedimentari -ària
1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent al sediment.
2 adj. [LC] [GL] Format per sedimentació. Roques sedimentàries.
sedimenti-
[LC] V. SEDIMENTO-.
sedimentívor -a
adj. [EG] Que es nodreix de terra o sediments, en què, a més de minerals i materials no digeribles, hi ha organismes vius, detritus assimilables i porcions d’organismes morts o excrements assimilats.
sedimento- [o sedimenti-]
[LC] Forma prefixada del mot sediment. Ex.: sedimentòleg, sedimentívor.
sedimentologia
f. [GL] Estudi científic de la gènesi i de les característiques dels sediments actuals i antics, dels ambients sedimentaris i del desenvolupament de les conques, per tal d’establir els models sedimentaris.
sedimentològic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la sedimentologia.
sedimentós -osa
adj. [LC] SEDIMENTARI.
sedós -osa
1 adj. [LC] [GL] Semblant a la seda. Té un cabell sedós. Lluïssor sedosa.
2 adj. [LC] [BO] En bot., cobert de pèls fins i brillants.
seducció
1 f. [LC] Acció de seduir; l’efecte. No cedir a la seducció. Exercir una seducció sobre algú.
2 f. [LC] Allò que sedueix. Les seduccions del món.
seductor -a
adj. i m. i f. [LC] Que sedueix. És una noia seductora. Un seductor irresistible.
seduïble
adj. [LC] Que pot ésser seduït.
seduir
1 v. tr. [LC] Induir, arrossegar, (algú) a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. El va seduir l’esperança d’enriquir-se. Aquell seu aire innocent em va seduir: me’n vaig enamorar. No us deixeu seduir per les seves promeses.
2 v. tr. [LC] Induir (algú) a tenir relacions sexuals. Seduir un noi, una dona.
seents
adj. [DR] béns seents V. BÉ1.
sefardita
m. i f. [LC] [HIH] Jueu d’origen hispànic.
sega
1 f. [LC] [AGA] Acció de segar les messes.
2 f. [LC] [AGA] Les messes segades.
3 f. [LC] Època de la sega.
segabosses
m. i f. [LC] Lladre de bosses.
segador1 -a
1 1 adj. [LC] [AGA] [PR] Que sega, que serveix per a segar.
1 2 m. i f. [PR] Persona que fa la feina de segar. Ja han arribat els segadors.
2 f. [LC] Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
segador2 -a
adj. [LC] [AGA] Que està en saó per a ésser segat. Blat segador.
segaire
m. i f. [LC] [AGA] [PR] SEGADOR, SEGADORA.
sègal
m. [LC] [BOS] [AGA] SÈGOL.
segalar
m. [LC] [AGA] [BOC] SEGOLAR.
segall segalla
m. i f. [LC] [AGR] Individu jove del bestiar cabrum.
segalós -osa
adj. [LC] [AGA] SEGOLÓS.
segament
1 m. [LC] Acció de segar o de segar-se els braços o les cames; l’efecte.
2 [LC] segament de cames Sensació de paralització de les cames per efecte d’un gran esglai, d’una impressió forta.
segar
1 1 v. tr. [LC] [AGA] Tallar amb la falç o altra eina (les messes, l’herba). Segar un camp de blat. Aquest any encara no han segat. Qui no pot segar, espigola.
1 2 v. tr. [LC] Tallar d’un cop i en rodó com fa la falç en segar. Segar el cap, el coll.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Segar les esperances, les il·lusions, d’algú.
1 4 [LC] segar a algú l’herba sota els peus Impedir-li d’assolir allò que pretén, posar-li obstacles, etc.
2 tr. [EI] Tallar (una peça) al torn mitjançant una eina estreta que avança perpendicularment a l’eix de rotació.
3 1 tr. [LC] [MD] Un treball excessiu, una emoció forta, llevar tota força (a les cames, als braços). La baixada em va segar les cames.
3 2 intr. pron. [LC] Se’m van segar les cames. Portant aquesta criatura se m’han segat els braços.
4 tr. [LC] Un cordill, una corda, etc., fer un sec (allà on són lligats).
segarrenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Segarra.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Segarra o als seus habitants.
segarreta
adj. i m. i f. [LC] SEGARRENC.
segell
1 1 m. [LC] [AD] [HIH] [ECO] Estri ordinàriament de metall o cautxú que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o signes diversos, els quals s’estampen fent pressió en cera blana, lacre o altres matèries blanes, o bé, prèviament entintats, s’imprimeixen sobre paper, per a garantir l’autenticitat o la validesa d’un document, per a evitar que sigui desclòs un plec, etc.
1 2 m. [LC] [AD] [HIH] Marca estampada amb aquest estri.
1 3 m. [TC] Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
2 m. [LC] Caràcter distintiu comunicat a una obra o altra cosa.
3 m. [HIG] segell de Salomó Representació heràldica de l’estrella de David.
4 1 m. [BOS] Planta de la família de les liliàcies, molt semblant al segell de ram, però de tiges anguloses i de flors oloroses, quasi sempre en nombre d’una a dues per peduncle, que es fa a les vorades de bosc i en llocs rocosos ombrívols (Polygonatum officinale).
4 2 [BOS] segell de ram Planta de la família de les liliàcies, amb un rizoma que presenta cicatrius circulars, d’on surten tiges aïllades, simples i cilíndriques, de fulles ovades o lanceolades, alternes, sèssils i amb diversos nervis corbats ben evidents, flors sense aroma d’un blanc verdós, llargament acampanades, nascudes, en nombre d’un a sis, sobre peduncles axil·lars, i fruit en baia d’un negre blavenc, que es fa als boscos caducifolis humits (Polygonatum multiflorum).
4 3 [BOS] segell de Salomó Segell 4 1.
segellador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que segella.
2 1 f. [IMI] [LC] Màquina per a segellar.
2 2 f. [ECO] Màquina que posa en els sobres una banda de paper adhesiva amb l’import corresponent a la tarifa de correus que els pertoca, que es fa servir en comptes de segells.
segellament
m. [LC] Acció de segellar.
segellar
1 1 v. tr. [LC] [AD] Marcar amb l’empremta d’un segell, per garantir la validesa, l’autenticitat, (d’un document), per cloure (un plec, etc.).
1 2 v. tr. [LC] Tancar amb segell.
2 tr. [LC] Comunicar un determinat caràcter (a una obra).
segetal
adj. [EG] Que es troba o viu en els camps de cereals, entre les messes.
segla
f. [LC] [AGA] Rec, séquia.
segle1
1 1 m. [LC] [HIH] Espai de cent anys. Avui fa un segle que els francesos entraren a Girona. Una dinastia que va regnar prop de tres segles.
1 2 m. [LC] Molt de temps. Fa un segle que no el veig!
1 3 [RE] pels segles dels segles loc. adv. PERPÈTUAMENT.
2 m. [LC] [HIH] [RE] Divisió de cent anys a partir del primer de gener posterior a la data convinguda del naixement de Jesucrist, ençà o enllà. El segle XIX (o dinou, o dinovè). El segle passat. El segle III aC. Els segles passats. Els segles esdevenidors.
3 m. [LC] [RE] Món 7 1. Renuncià al segle i es féu monja.
segle2
m. [LC] [BOS] [AGA] SÈGOL.
segler seglera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que té cura d’una segla.
segment
1 m. [LC] Part limitada d’un tot continu.
2 1 m. [LC] [MT] Tros de recta comprès entre dos punts.
2 2 [LC] [MT] segment circular Tros de cercle comprès entre un arc de cercle i la seva corda.
2 3 [LC] [MT] segment esfèric Part resultant de la divisió en dos d’una esfera per un pla secant.
3 1 m. [LC] Part d’un cos separada de les altres per un solc profund.
3 2 m. [LC] [ZOA] Unitat que, juntament amb altres, constitueix el cos dels artròpodes.
3 3 m. [BO] Divisió d’una fulla o altre òrgan laminar partit o seccionat.
3 4 m. [MD] Tros tallat o apartat d’un òrgan realment o imaginàriament.
4 1 m. [EI] En tecnol., peça postissa, abrasiva o de tall, que, juntament amb d’altres d’iguals, es col·loca sobre el contorn d’un disc de suport per constituir una sola eina.
4 2 m. [EI] Anell d’acer que hom introdueix en unes ranures especialment fetes a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixi de juntura entre l’èmbol i la camisa del cilindre.
4 3 m. [IT] Peça d’un teler que, en el joc de segments, forma part de les excèntriques.
4 4 m. [IT] Peça proveïda de lleves per a moure les agulles, situada a la perifèria del cilindre o del plat de certes màquines de gènere de punt.
5 m. [IN] En inform., part autònoma d’un programa que pot ésser executada amb independència de la presència en memòria d’altres parts complementàries o alternatives.
6 m. [FL] Unitat discreta que es pot aïllar en una cadena parlada. Un segment vocàlic. Un segment consonàntic. Aquest segment funciona com a complement.
segmentació
1 f. [LC] Acció de segmentar o de segmentar-se; l’efecte.
2 1 f. [MD] [ZOA] En zool., divisió en parts més o menys semblants.
2 2 [ZOA] segmentació metamèrica Segmentació en metàmers pròpia de certs animals.
2 3 f. [MD] Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
3 f. [IN] En inform., mètode de partició que divideix la memòria d’un ordinador en blocs de diferent magnitud, per a atendre les demandes dels diferents segments que s’hi executen.
segmental
adj. [FL] Relatiu o pertanyent al segment.
segmentar
1 v. tr. [LC] [MT] Separar en segments.
2 intr. pron. [LC] Els gonòcits se segmenten per formar dues cèl·lules filles.
segmentari -ària
1 1 adj. [LC] Pertanyent a un segment.
1 2 adj. [LC] De la naturalesa d’un segment.
2 adj. [ZOA] Que és present en cada metàmer d’un animal, s’aplica especialment al nefridi dels anèl·lids.
segó
m. [LC] [AGA] [HO] Pellofa de cereals, especialment de blat, molta, que se separa de la farina i es dona com a aliment al bestiar.
sègol
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta de la família de les gramínies, semblant al blat però de color glaucescent, amb la tija més prima i l’espiga més llarga i estreta, un xic comprimida, arcuada o mig penjant quan és madura, amb dues flors per espigueta, amb arestes llargues, cultivada en terres fredes i pobres i emprada sobretot com a farratge, però també per a fer pa (Secale cereale).
1 2 [LC] [BOS] [AGA] [BOB] sègol banyut Sègol en què, entre les bràctees de les espiguetes, surt un cos en forma de banya, de color porpra fosc, tòxic, degut a la presència de banya de sègol.
2 m. [LC] [AGA] [BOS] Gra del sègol.
segolar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp sembrat de sègol.
segolós -osa
adj. [LC] [AGA] Que està barrejat amb sègol. Tres mesures de forment segolós.
segon1
1 1 m. [FIF] [FIM] [MT] Unitat de temps del sistema internacional que constitueix la seixantena part d’un minut (símbol, s). En 0,5 segons de temps.
1 2 m. [LC] Espai molt petit de temps. Espera’m, que em vesteixo en un segon.
2 m. [FIM] Unitat de mesura d’angles igual a la seixantena part d’1 minut sexagesimal (símbol, ″). Un arc de 7 minuts i 33 segons.
segon2 -a
1 1 adj. [LC] [MT] Que segueix immediatament el primer, que en una sèrie, en té un davant seu, el que fa dos. Ell s’està al primer pis, i jo, al segon. Felip II. El capítol segon. Ha obtingut el segon premi.
1 2 adj. [MU] [PR] Que interpreta la segona veu en un conjunt instrumental o vocal. Els segons violins.
1 3 m. i f. [LC] Persona que segueix la primera en rang o categoria. El segon d’un vaixell, d’una oficina.
2 m. pl. [AN] Castellers que ocupen el segon pis d’un castell humà.
3 1 adj. [LC] Altre2 1 6. Per a mi ell ha estat un segon pare. L’habitud és una segona naturalesa.
3 2 [LC] amb segones loc. adv. Amb una intenció encoberta. M’ho haig de prendre al peu de la lletra o ho has dit amb segones?
4 1 f. [MU] En mús., interval que abraça dos graus consecutius de l’escala diatònica.
4 2 [MU] segona major Segona d’un to.
4 3 [MU] segona menor Segona d’un semitò.
segonament
adv. [LC] En segon lloc.
segonejar
v. intr. [LC] Un objecte inclòs en una primera classe, no diferir gaire, per algun defecte, alguna tara, etc., dels inclosos en una segona classe.
segonet
m. [LC] [HO] Segó molt fi, el darrer que se separa en purificar la farina.
segons
1 1 prep. [LC] Guardant tal o tal direcció. El projectil es mou segons una trajectòria parabòlica.
1 2 prep. [LC] Observant tal o tal regla. Obrarà segons les ordres que li donaran.
1 3 prep. [LC] Atenent tal o tal persona, circumstància. Segons tu, no hi hauria ningú que ho pogués fer. L’Evangeli segons sant Marc. Segons com vagi no et pagaran. Segons com, reacciona malament.
2 1 conj. [LC] D’acord, en consonància, amb tal o tal fet.
2 2 [LC] segons que loc. conj. Segons 2 1. Segons que siguis bo o dolent, així et tractaré.
segovi
[usat generalment en pl.]
m. [AGR] Llana procedent de segoviar les ovelles.
segovià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Segòvia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Segòvia o als seus habitants.
segoviar
v. tr. [AGR] Esquilar la llana de la cua i les anques (de les ovelles) per a facilitar la còpula.
segregable
adj. [LC] Que pot ésser segregat.
segregació
1 1 f. [LC] [SO] [AGR] Acció de segregar; l’efecte.
1 2 f. [DR] Separació d’una part d’un immoble per constituir un altre immoble o finca independent, de manera que es pot inscriure com a tal en el registre de la propietat.
1 3 [AD] [DR] segregació municipal Alteració d’un terme municipal produïda per la separació d’una part d’un municipi o de parts de diversos municipis per constituir-ne un de nou o per agregar-se a un altre municipi.
1 4 [SO] segregació racial Discriminació racial.
2 1 f. [ML] Distribució no uniforme dels diferents elements d’un aliatge, que dona lloc a concentracions localitzades.
2 2 f. [ML] Separació de components heterogenis durant la solidificació d’un aliatge.
segregacionisme
m. [SO] [PO] Doctrina o programa polític favorable a la segregació per motius ètnics, religiosos, lingüístics, etc.
segregacionista
1 adj. [PO] [SO] Relatiu o pertanyent al segregacionisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [SO] Que practica o defensa el segregacionisme. Partit segregacionista. Govern segregacionista.
segregar
1 1 v. tr. [LC] Separar (alguna cosa) de la massa general, de les altres.
1 2 v. tr. [PO] [SO] Separar de la massa del país (grups ètnics, religiosos o lingüístics diferenciats) aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable respecte a la que és aplicada als altres ciutadans.
2 tr. [LC] [MD] SECRETAR.
segregatiu -iva
adj. [LC] Que té el poder de segregar.
segrest
1 1 m. [LC] Acció de segrestar; l’efecte.
1 2 m. [LC] Cosa segrestada.
2 m. [MD] Part morta d’un teixit, especialment ossi, que resta enclavada en el teixit sa i més o menys separada d’aquest pel procés d’inflamació eliminatòria.
segrestador -a
adj. i m. i f. [LC] Que segresta.
segrestant
1 adj. [QU] En quím., que té la propietat de formar amb diversos cations metàl·lics complexos definits solubles de gran estabilitat. Reactiu segrestant.
2 m. [QU] Reactiu segrestant.
segrestar
1 v. tr. [LC] Dipositar (una cosa) en poder d’un tercer fins que s’hagi decidit a qui ha de pertànyer. Els seus béns foren segrestats.
2 tr. [LC] Tenir (algú) aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat.
3 tr. [LC] L’autoritat judicial o administrativa, fer desaparèixer del mercat (una publicació presumiblement delictiva).
4 tr. [QU] En quím., convertir (una espècie química en solució, específicament un catió metàl·lic) en una altra espècie soluble que no tingui les propietats no volgudes de la primera, i a la qual es pugui retornar quan convingui mitjançant un procés químic senzill.
segrià -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al riu Segre.
seguda
f. [LC] [PO] Acció d’asseure’s a terra en un edifici o en un lloc públics en senyal de protesta.
següent
adj. [LC] Que segueix, que es troba darrere d’un altre. La plana següent. El dia següent.
seguici
1 m. [LC] Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc. El príncep amb el seu seguici. El seguici d’un enterrament.
2 m. [LC] Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. El líder i el seu seguici.
3 m. [LC] SEGUIT1. El terratrèmol amb el terrible seguici de desgràcies.
seguida
1 f. [LC] Acció de seguir.
2 1 [LC] de seguida loc. adv. Sense tardar. El tren arribarà de seguida.
2 2 [LC] de seguida que loc. conj. Així que A). De seguida que ho sàpigues, truca-li.
seguidament
adv. [LC] [AD] D’una manera seguida, sense interrupció.
seguidilla
[cast.]
1 f. [LC] [FLL] Composició mètrica espanyola que consta de quatre o set versos de set i cinc síl·labes.
2 f. pl. [LC] [MU] [JE] [AN] Cançó i dansa popular castellana i manxega, de compàs ternari i moviments ràpids.
seguidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que segueix o va darrere algú acompanyant-lo. Aristòtil i els seus seguidors.
2 m. [EL] seguidor d’emissor En electròn., circuit especial consistent en un transistor connectat en col·lector comú, emprat en certs casos com a adaptador d’impedàncies.
seguiment
m. [LC] Acció de seguir o de seguir-se; l’efecte.
seguir
1 1 v. tr. [LC] Anar darrere (d’algú). Ell hi va voler anar i ens va demanar que el seguíssim. El vam seguir d’un tros lluny per veure on anava.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Morí, i no tardà a seguir-lo la seva dona. Seguir algú amb els ulls, amb el pensament. Em segueix la malastrugança.
2 1 tr. [LC] Trobar-se, venir, darrere (algú o alguna cosa), en l’espai, en el temps, pel rang, com a conseqüència natural. La nostra casa? Veureu una casa molt alta: és la que segueix aquesta. En la sèrie dels nombres naturals, el 8 segueix el 7. El diumenge, quin dia el segueix? El dilluns. El tro segueix el llamp. La calma que segueix la tempesta.
2 2 [LC] seguir els passos d’algú [o seguir algú] Imitar-lo en les seves accions, anar fent el que ell fa, continuar la seva tasca.
2 3 [LC] seguir la bandera d’algú Militar en el seu partit.
2 4 [LC] seguir la veta a algú No contrariar-lo en allò que diu, que fa, etc.
2 5 [LC] seguir les petjades d’algú a) Anar-li al darrere.
2 5 [LC] seguir les petjades d’algú b) Seguir el seu exemple.
2 6 [LC] seguir-se dues coses Seguir l’una d’elles l’altra.
2 7 intr. pron. [LC] Esdevenir-se com a conseqüència d’alguna cosa. D’on se segueix que les dues rectes són paral·leles.
3 1 tr. [LC] Anar (per un camí) sense deixar-lo. Seguint aquest sender, sortireu a la carretera.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Va seguir la carrera d’economia.
3 3 tr. [LC] Guardar (una direcció, una línia de conducta). Seguir algú la seva inspiració, el seu instint.
3 4 tr. [LC] Prendre (quelcom) com a norma d’acció. Seguir l’exemple d’algú. Seguir un consell, un precepte, una regla. Seguir el costum, la moda. Seguir un mètode, una cura. Seguir una estratègia.
3 5 tr. [LC] Acceptar (algú) com a autoritat, prendre’l com a guia, adoptar les seves opinions, les seves doctrines, etc. Les multituds que seguien Gandhi.
3 6 [LC] seguir la línia recta [o seguir la línia del deure] No separar-se de la regla, del deure.
4 1 intr. [LC] Continuar 2 1. Si seguim així, no ho podrem resistir.
4 2 aux. [LC] Continuar 2 2. Seguim creient que és el teu deure. No cal que el renyis, seguirà fent la seva.
5 1 intr. [LC] Una cosa, desprendre’s amb facilitat.
5 2 intr. [AGF] El suro, pelar-se amb facilitat.
seguit1
1 m. [LC] Reunió de coses que se segueixen. Fa un seguit de dies que plou. Presentar-se en un afer un seguit de dificultats. La seva actuació és un seguit de crims.
2 [LC] per un seguit loc. adv. Succeint-se poc diferents els uns dels altres salvant rares excepcions, regularment.
seguit2
1 adv. [LC] ININTERROMPUDAMENT. Plovia poquet i seguit.
2 adv. [LC] SUCCESSIVAMENT. Cap a tramuntana llampegava seguit.
seguit3 -ida
1 adj. [LC] Continu, sense interrupció.
2 [LC] tot seguit loc. adv. Immediatament després, com a conseqüència natural.
segur -a
1 1 adj. [LC] Exempt de tot perill o risc. Poseu-ho en un lloc segur.
1 2 adj. [LC] Que no admet dubte, que s’esdevindrà de cert. Ser d’un èxit segur. La victòria és segura. El va salvar d’una mort segura.
1 3 adj. [LC] Que no hi ha perill que falli, amb què es pot confiar en absolut. Un remei segur. Un mitjà segur. Un confident segur. Una memòria segura.
1 4 adj. [LC] Fermament establert. Una fe segura.
2 adj. [LC] Que creu poder comptar amb algú o amb alguna cosa. Estic segur que vindrà. Estem ben segurs de la seva fidelitat. Estar algú segur de si mateix.
3 [LC] de segur loc. adv. Amb seguretat.
4 f. [LC] [BOS] CAMAMILLA PUDENT.
segurança
f. [LC] Seguretat 1 1.
seguretat
1 1 f. [LC] Qualitat de segur. La seguretat d’un port. La seguretat de l’Estat. La seguretat pública. Direcció general, agent, guàrdia, de seguretat. Parlar amb seguretat. -Vindrà? -En tinc la seguretat.
1 2 [LC] [EI] de seguretat loc. adj. Que assegura un bon funcionament, que evita un perill, dit d’un mecanisme. Una vàlvula de seguretat. Una llàntia de seguretat. Una molla de seguretat.
2 f. [ECT] seguretat social Conjunt d’estructures, de normes i d’activitats per mitjà de les quals l’Administració pública ofereix al ciutadà assistència en cas de malaltia, de desocupació, etc.
seiedora
f. [LC] [IT] Post de fusta on seu el teixidor en el teler de mà.
seient
1 1 m. [LC] Lloc on hom seu. Un bagul ens serví de seient.
1 2 m. [LC] [IMF] Cadira, butaca o altre moble destinat a seure-hi. No trobar seient en un autobús, en un teatre. Una llotja amb sis seients.
1 3 m. [IMF] Part de qualsevol tipus de seient que entra en contacte amb la part de la persona que hi seu.
2 m. [EI] En tecnol., peça que serveix de suport o d’allotjament a una altra.
seitó
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels engràulids, de 20 centímetres de llargada màxima, de dors blau verdós, costats i ventre argentats, amb el musell prominent i la boca molt grossa situada a la part inferior, escates fines i molt caduques, una sola aleta dorsal en posició central, el qual és de vida pelàgica i forma moles (Engraulis encrasicolus).
seitonera
f. [AGP] Sardinal emprat per a pescar seitons.
seixa
f. [GL] Oscil·lació aperiòdica del nivell de la mar, no astronòmica, en un indret de la costa o mar endins, causada per efectes meteorològics.
seixanta
1 adj. [LC] [MT] Sis vegades deu, cinquanta-nou més un. L’hora té seixanta minuts.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el cinquanta-nou, 60. Trenta i trenta fan seixanta.
2 2 m. [LC] El que fa seixanta en una sèrie numerada. La pàgina 60. Viu al 60 del carrer Major.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre seixanta. Que no veus que és un seixanta?
3 1 adj. [LC] [MT] Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són: seixanta-un, seixanta-una, 61; seixanta-dos, seixanta-dues, 62; seixanta-tres, 63; seixanta-quatre, 64; seixanta-cinc, 65; seixanta-sis, 66; seixanta-set, 67; seixanta-vuit, 68; seixanta-nou, 69.
3 2 m. [LC] [MT] Els mateixos numerals usats com a ordinals o substantius són: seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc. El quilòmetre 61.
seixanta-nou
m. [LC] VULG. Pràctica sexual consistent en l’estimulació bucal recíproca dels genitals de cadascun dels dos amants.
seixantè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té cinquanta-nou davant seu, el que fa seixanta.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les seixanta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. El minut és la seixantena part d’1 hora.
1 3 m. [LC] [MT] Un seixantè, 1/60. Quinze seixantens, 15/60.
2 adj. [LC] [MT] Els ordinals i fraccionaris compresos entre seixantè i setantè són: seixanta-unè, seixanta-unena; seixanta-dosè, seixanta-dosena; seixanta-tresè, seixanta-tresena; seixanta-quatrè, seixanta-quatrena; seixanta-cinquè, seixanta-cinquena; seixanta-sisè, seixanta-sisena; seixanta-setè, seixanta-setena; seixanta-vuitè, seixanta-vuitena; seixanta-novè, seixanta-novena.
seixantejar
v. intr. [LC] Anar pels seixanta anys. No és pas vella encara que seixantegi.
seixantena
1 f. [LC] Conjunt de seixanta objectes de la mateixa naturalesa.
2 f. [LC] Seixanta anys. El seu pare ha tombat la seixantena.
seixantenni
m. [LC] Període de seixanta anys.
seixanter
m. [FIM] Unitat emprada en la indústria de la fusta equivalent a una peça de 60 pams de llargada, 3 d’amplada i 2 pams i mig de gruix, que corresponen a 11,662 × 0,583 × 0,485 metres.
seixantí -ina
adj. i m. i f. [LC] SEXAGENARI.
selacis
m. pl. [ZOP] ELASMOBRANQUIS.
selaginel·la
f. [BOI] Falguera del gènere Selaginella, de l’ordre de les selaginel·lals, de mida petita, reptant o ascendent, amb fulles petites que li donen un cert aspecte de molsa.
selaginel·lals
1 f. pl. [BOI] Ordre de pteridòfits molt antic, representat actualment només pel gènere Selaginella, que es diferencia dels licopodis per la presència de dues menes d’esporangis.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
selecció
1 1 f. [LC] Acció d’escollir les millors d’un conjunt de coses. Selecció de llavors per a sembrar.
1 2 f. [LC] Col·lecció de les coses escollides com a millors.
2 f. [LC] [SP] Equip format pels millors esportistes de diversos equips.
3 f. [FL] Operació per la qual qui parla tria una unitat lingüística entre les de l’eix paradigmàtic.
4 1 f. [LC] [BI] selecció natural Procés, en la perpetuació de les espècies animals i vegetals, segons el qual és afavorida la propagació de certs individus respecte a la d’altres, tenint en compte les seves propietats genètiques i la presència de diferències en l’eficàcia biològica.
4 2 [BI] selecció clonal Teoria segons la qual les cèl·lules formadores d’anticossos són genèticament idèntiques però es presenten en molts tipus diversos, cadascun dels quals pot formar un sol tipus d’anticòs amb una seqüència d’aminoàcids característica.
seleccionador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que selecciona.
2 m. i f. [SP] [PR] Persona encarregada de la formació i de la direcció d’una selecció esportiva.
seleccionar
v. tr. [LC] Escollir (les millors) d’un conjunt de coses.
seleccionista
m. i f. [LC] Persona que considera la selecció natural com un factor importantíssim de l’evolució de les espècies.
selectament
adv. [LC] D’una manera selecta.
selecte -a
1 adj. [LC] Que excel·leix entre els de la mateixa espècie. Poesies selectes. Un club de gent selecta, un club selecte.
2 f. [LC] Col·lecció de poesies, obres, etc., selectes.
selectiu -iva
1 adj. [LC] [AD] Que selecciona.
2 adj. [EL] [TC] En electròn., que posseeix selectivitat. Receptor selectiu. Circuit selectiu.
selectivitat
1 1 f. [LC] Qualitat de selectiu.
1 2 f. [PE] [LC] Conjunt de proves que han de superar els estudiants que han finalitzat l’ensenyament secundari per accedir a la universitat. Han proposat la supressió de la selectivitat.
2 f. [EL] [TC] En electròn., capacitat d’un circuit, d’un aparell de ràdio, etc., de separar netament una banda de freqüències de les veïnes.
selector
1 m. [EL] Dispositiu constituït per un commutador de diverses posicions emprat per a seleccionar un circuit elèctric determinat.
2 [EL] selector de canals Dispositiu emprat per a separar i sintonitzar els diferents canals en un receptor de televisió.
seleni
m. [QU] Element químic no-metàl·lic del grup dels calcògens, de color bru rogenc i brillantor metàl·lica, la conductivitat elèctrica del qual varia amb la intensitat de la llum que rep (símbol, Se; nombre atòmic, 34; pes atòmic, 78,96).
selènic1 -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al seleni.
2 adj. [QU] Que conté seleni amb un nombre d’oxidació +6.
selènic2 -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Lluna.
selenita1
m. i f. [LC] Habitant de la Lluna.
selenita2
f. [GL] [GLM] Varietat fanerocristal·lina de guix, clara i transparent.
selenitós -osa
adj. [GL] Que conté selenita. Aigües selenitoses.
seleno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. seléne, ‘lluna’. Ex.: selenografia, selenologia.
selenós -osa
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al seleni.
2 adj. [QU] Que conté seleni, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent.
selenur
1 m. [QU] Compost binari del seleni amb elements més electropositius que ell.
2 m. [QU] Dianió de fórmula Se2-, derivat formalment del selenur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen.
selèucida
1 m. i f. [HIH] Membre d’una de les dinasties més poderoses del món hel·lenístic, fundada pel diàdoc Seleuc.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als selèucides.
selfactina
f. [IT] Antiga màquina de filar intermitent que conserva, mecanitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa.
seljúcida
1 m. i f. [HIH] [ISL] Membre d’una dinastia turca que governà l’Àsia Menor i el Pròxim Orient del segle XI al XIII.
2 adj. [LC] [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als seljúcides.
sella
1 f. [LC] [TRG] [SP] [AGR] Seient de cuir, de forma adaptada a l’esquena del cavall, del mul, etc., amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament.
2 f. [IT] Suport movible dels corrons ratllats del mig i del darrere que tenen algunes màquines de filar, per a regular la distància entre ells.
3 f. [MD] sella turca Depressió situada a la part superior de l’os esfenoide, on s’allotgen la hipòfisi i el si venós circular.
seller
1 m. [LC] [IMI] [PR] Menestral que fabricava i venia selles per a cavalcar.
2 m. [IMI] BASTER.
selleter selletera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa selles.
selló1
1 1 m. [LC] [TRG] [HIH] Sella amb respatller per a anar-hi assegut com en una cadira.
1 2 m. [TRG] [LC] Seient de bicicleta, de motocicleta, etc.
2 m. [LC] [AGA] Feix, porció d’herba, que es posa a costat i costat del bast d’un animal, d’una carreta.
selló2
m. [LC] Càntir 1.
sellona
f. [LC] Càntir o selló més gros que els ordinaris.
sellonera1
f. [LC] [TRG] Selló11 1.
sellonera2
f. [LC] CANTIRER1.
selva
1 1 f. [LC] [BOC] [EG] [GG] Formació forestal densa i extensa, poc alterada per l’home i altament heterogènia i diversa.
1 2 [BOC] selva pluvial Selva de les terres molt plujoses, frondosa i amb gran diversitat d’espècies, freqüent sobretot a la zona equatorial.
1 3 [BOC] selva verge Selva que no ha sofert tractament ni aprofitament forestal.
2 f. [LC] Qüestió intricada. Tot seguit ens endinsarem en la selva de les controvèrsies econòmiques.
selvatà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Selva o del Port de la Selva.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Selva o al Port de la Selva, o als seus habitants.
selvàtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les selves, que s’hi cria.
sema1
m. [FL] TRET SEMÀNTIC.
sema2
1 f. [LC] [IMF] [AQ] Part mal escairada d’una biga, d’un tauló o d’una post, en què ha restat adherit un tros d’escorça o, si aquesta s’ha desprès, resta l’espai mancat de fusta.
2 f. [LC] Solc o marca endinsada que s’ha fet a la superfície d’una branca, d’una biga o d’una part del cos per la pressió prolongada d’un objecte allargat. Treu-te aquesta goma del braç, que et farà una sema.
semàfor
1 m. [LC] [TRG] Telègraf òptic.
2 m. [TRG] [OP] Aparell de senyalització que, per mitjà de llums de colors, serveix per a ordenar el trànsit de carrers i carreteres, especialment en els encreuaments dins els nuclis urbans, i per a regular la circulació dels ferrocarrils al llarg de les vies fèrries.
semafòric -a
adj. [LC] [TRG] Relatiu o pertanyent al semàfor.
semal
f. [LC] [AGA] Portadora. Una semal plena de raïms.
semala
f. [LC] [AGA] Portadora.
semalada
f. [LC] Contingut d’una portadora.
semaler
1 m. [LC] [TRG] [AGA] Pal que forma part d’un parell amb què dues persones traginen una portadora, l’una agafant-lo per l’extrem anterior i l’altra pel posterior.
2 m. [IQA] Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc., les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.
semaló
m. [LC] [AGA] Portadora petita.
semantema
m. [FL] Unitat significativa que expressa una idea i pertany al lèxic d’una llengua.
semàntic -a
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al significat.
2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la semàntica.
3 1 f. [FL] [LC] Branca de la lingüística que estudia el significat dels morfemes, dels mots o de les unitats significatives superiors.
3 2 [FL] semàntica discursiva Semàntica del discurs.
3 3 [FL] semàntica lèxica Semàntica dels mots.
3 4 [FL] semàntica oracional Semàntica de l’oració.
semantista
m. i f. [FL] Persona que es dedica a l’estudi de la semàntica.
semar
1 v. tr. [LC] Mustigar, fer neulir, (una planta).
2 v. tr. [MD] Llevar la força vital (a un membre del cos, a una persona). Una malastruga caiguda li semà el braç.