presbiterià -ana

1 adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent al presbiterianisme.

2 m. i f. [RE] Membre d’una església presbiteriana.

presbiterianisme

m. [RE] [LC] Doctrina protestant que no reconeix l’autoritat episcopal sobre els preveres.

presciència

1 f. [RE] [LC] Coneixement que Déu té del que per a l’home és futur.

2 f. [LC] [RE] Coneixença de les coses futures.

prescient

adj. [LC] Que posseeix presciència.

prescindible

adj. [LC] De què es pot prescindir.

prescindir

v. intr. [LC] No tenir en compte una persona o una cosa, fer com si no existís. En aquest afer prescindiré de la seva col·laboració.

prescripció

1 f. [LC] Acció de prescriure; l’efecte. Les prescripcions del metge. Les prescripcions de la moral.

2 f. [DR] En jur., adquisició o extinció de drets per haver transcorregut un cert lapse de temps en determinades condicions.

prescriptible

1 adj. [LC] Que pot ésser prescrit.

2 adj. [LC] Subjecte a prescripció.

prescriptiu -iva

adj. [LC] Que prescriu.

prescrit

m. [LC] Manament d’autoritat.

prescriure

[quant a la flexió, com escriure]

1 1 v. tr. [LC] Ordenar 3. Què prescriu la llei en aquests casos?

1 2 tr. [LC] Un metge, ordenar a un pacient de prendre (un medicament), de seguir (un tractament). Prescriure una medecina, un remei. El metge li va prescriure un tractament profilàctic.

2 tr. [LC] Adquirir (un dret) per prescripció.

3 intr. [LC] [DR] Un cosa establerta, instituïda, etc., cessar, esdevenir nul·la per haver transcorregut un cert lapse de temps. El període de reclamacions va prescriure ahir.

preselecció

f. [LC] Selecció prèvia a la selecció pròpiament dita. Proves de preselecció de candidats.

presència

1 1 f. [LC] Fet d’ésser, de trobar-se, present. La seva presència en aquell lloc. Ningú no es va adonar de la seva presència. Fou conduït a la presència del jutge. Ho jurà en presència de tots.

1 2 f. [LC] PER EXT. L’aigua acidulada, en presència del zinc, desprèn hidrogen. Què va fer ell en presència del perill?

1 3 [LC] presència d’esperit Qualitat de qui no es desconcerta davant d’un perill, d’un succés advers, de quelcom imprevist.

2 1 f. [LC] Aparença 1. És un home d’una presència majestuosa.

2 2 f. [LC] Bona aparença. Tenir molta presència.

presencial

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la presència.

2 1 adj. [LC] Que concerneix la presència d’algú. Exàmens presencials.

2 2 adj. [LC] [DR] En jur., que ha estat present en el fet de què dona testimoniatge. Testimonis presencials.

presencialment

adv. [LC] En presència.

presenciar

v. tr. [LC] Veure (una acció, un esdeveniment) pel fet de trobar-se present en el moment en què succeeix. Jo vaig presenciar la lluita.

present¹

m. [LC] Regal 2. El dia de l’aniversari tothom li feu molts presents.

present²

1 1 adj. [LC] Que es troba en el lloc on és algú, on s’esdevé alguna cosa. Quan us vaig dir això, ell era present. Els diputats presents en una sessió.

1 2 adj. [LC] PER EXT. La seva imatge estava sempre present en la seva ànima.

1 3 m. i f. [LC] [usat generalment en pl.] Persones que es troben en el lloc on hi ha la persona que parla, on s’esdevé alguna cosa. El nombre dels presents. Totes les presents van aplaudir.

1 4 [LC] tenir present una cosa Recordar-la. La Rita sempre té presents les recomanacions del seu pare.

1 5 [LC] fer present una cosa a algú Recordar-la-hi. A la reunió vam fer presents els darrers acords al president.

2 1 adj. [LC] Que existeix en el moment actual. Els fets presents. Les presents circumstàncies. El present moment. La present setmana.

2 2 adj. [LC] Aquest, referit generalment a escrits. La present carta és només per a saludar-vos. Aquesta és la qüestió que es tracta en el present document.

3 1 m. [LC] Temps present. El passat, el present i l’esdevenidor d’una cosa. No pensar més que en el present.

3 2 m. [FL] Temps verbal que indica simultaneïtat respecte al moment de l’acte de parla o respecte a un interval de temps que inclou el moment de l’acte de parla. El present d’indicatiu.

3 3 [FL] present històric Present d’indicatiu amb valor de passat.

presentable

1 adj. [LC] Digne d’ésser presentat.

2 adj. [LC] Que pot ésser presentat.

presentació

1 1 f. [LC] Acció de presentar. La presentació del nou professor al cap del departament. La presentació d’una lletra de canvi. La presentació d’una mercaderia al comerç.

1 2 [RE] presentació de Maria [o presentació de la Verge] Festa catòlica en què se celebra la presentació de la Verge al temple.

2 f. [MD] Part del cos fetal que penetra primer en el conducte pelvià i que pel seu volum, forma i consistència, condiciona un determinat mecanisme de part.

presentador -a

adj. i m. i f. [LC] [CO] [PR] Que presenta.

presentalla

1 f. [RE] [LC] Ofrena feta a una imatge devota per haver obtingut una gràcia, escapat d’un perill, etc.

2 f. [RE] [LC] EXVOT.

presentar

1 1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) davant d’algú perquè la prengui, la vegi, l’examini, etc. Li vaig presentar la carta, els documents, el rebut, una instància.

1 2 [LC] [DE] presentar les armes [o presentar l’arma] Saludar amb el fusell, amb el sabre, etc.

1 3 [LC] presentar les claus de la ciutat Lliurar les claus de la ciutat a un vencedor en senyal de rendició, a una persona important per fer-li honor.

2 1 tr. [LC] Oferir, mostrar (una característica). Un afer presentar dificultats, avantatges. Presentar batalla a l’enemic. La manera de presentar una qüestió. La nostra columna presentava un flanc descobert a l’enemic. Una paraula presenta molt diverses accepcions. Tal paraula presenta femení.

2 2 intr. pron. [LC] L’assumpte es presentava molt bé.

3 tr. [LC] [IMF] Posar provisionalment (un objecte) al lloc on ha d’anar col·locat per veure si hi va bé o si cal modificar-lo. Presenta el mirall a la paret i veurem si hi cap o no.

4 tr. [LC] Posar (alguna persona) davant d’algú, conduir-la a la presència d’algú perquè la vegi, la conegui, l’aculli, etc. El van presentar a la senyora de la casa. El vaig presentar a casa del metge, al cercle.

5 1 intr. pron. [LC] [AD] Comparèixer a la presència d’algú. Quan ells es van presentar ja era molt tard. En presentar-se la guàrdia civil, tothom va fugir. Amb aquest vestit tan estripat no et pots presentar davant de ningú.

5 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Si es presenta l’ocasió, l’avinentesa. Es presenta un dia molt rúfol.

presentment

adv. [LC] Ara, en l’instant present.

presepi

m. [LC] [AGR] Estable¹1.

preservació

f. [LC] Acció de preservar; l’efecte.

preservador -a

adj. i m. i f. [LC] Que preserva.

preservar

v. tr. [LC] Protegir (algú o alguna cosa) d’un dany possible o probable, o de qualsevol fet no desitjat. Preservar una planta del fred. Preservar la roba de les arnes. Preservar el fons històric d’un arxiu.

preservatiu -iva

1 1 adj. [LC] Que serveix per a preservar.

1 2 m. [LC] Un preservatiu contra les arnes.

2 m. [MD] Funda de material elàstic amb què es recobreix el penis durant el coit per tal d’evitar el contagi veneri o l’embaràs.

preservativament

adv. [LC] A fi de preservar.

presidència

1 f. [LC] Acció de presidir.

2 1 f. [LC] Funció, càrrec, de president.

2 2 f. [LC] Durada i època del càrrec de president.

3 1 f. [LC] Residència del president.

3 2 f. [LC] Lloc que ocupa el president en una assemblea, una reunió, etc.

presidencial

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la presidència o al president. Atribucions presidencials.

presidencialisme

m. [PO] Règim polític en què el president de la república, elegit directament pels ciutadans, és alhora el cap d’estat i el cap del Govern.

presidencialista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al presidencialisme.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del presidencialisme.

president presidenta

1 1 m. i f. [PO] [DR] [PR] Persona que presideix. El president d’una assemblea. La presidenta d’un tribunal. El president d’una societat. La presidenta d’una junta.

1 2 [PO] [PR] president de la república Titular que en una república encarna la representació de l’Estat.

1 3 [PO] [PR] president del consell de ministres A l’Estat espanyol, president del Govern.

1 4 [PO] [PR] president del govern Cap del Govern nomenat pel cap de l’Estat d’acord amb el resultat de les eleccions.

1 5 [AD] president entrant President que entra a ocupar el càrrec que ha deixat vacant el seu predecessor.

1 6 [AD] president sortint President que deixa d’ocupar el càrrec.

2 m. i f. [PO] [PR] Cap de la Generalitat de Catalunya.

presidi

m. [LC] [DR] Lloc d’internament per a condemnats a penes de privació de llibertat.

presidiari -ària

1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent al presidi.

2 m. i f. [LC] [DR] Persona que compleix al presidi la pena que li ha estat imposada.

presidir

1 v. tr. [LC] Dirigir les deliberacions, els treballs (d’una assemblea, d’una junta, d’un tribunal, etc.). Presidir el Govern. El membre de més edat presidia l’assemblea. Encara no se sap qui presidirà la sessió de treball.

2 v. tr. [LC] Ésser al cap (d’una societat, d’una associació, etc.). Presidir un club esportiu, una associació d’estudiants.

presídium

m. [PO] En alguns països, òrgan de presidència o de direcció del Parlament, de l’Administració pública, etc.

presó

1 1 f. [LC] [DR] Fet d’estar detingut, privat de llibertat. Pena de presó. Li han sortit dos anys de presó. Fer presó.

1 2 [DR] presó preventiva Privació de llibertat mentre dura la tramitació d’una causa.

2 1 f. [LC] [DR] [DE] Lloc on hom està pres o detingut. La presó de dones era als afores de la ciutat. Ficar algú a la presó.

2 2 [LC] [DE] [DR] presó cel·lular Presó en què cada pres està tancat en una cel·la o apartament separat.

presocràtic -a

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent als presocràtics.

2 m. [FS] Filòsof anterior a Sòcrates.

presoner -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] PRES. Havia estat captiu i presoner en un camp de treball.

1 2 m. i f. [DR] [DE] Soldat capturat a l’enemic. En aquella batalla els férem més de cent presoners.

1 3 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. L’ocell presoner a la gàbia. Tenia l’atenció presonera d’una imatge encisadora.

2 m. [EI] Caragol cilíndric amb els dos caps roscats i la part central llisa que per un cap va collat a una peça a la qual se’n fixa una altra mitjançant una femella collada a l’altre cap.

presonera

f. [BOS] [AGA] Herbacol 1.

pressa

1 1 f. [LC] Ànsia a fer una cosa ràpidament. Tenia pressa a acabar la feina. Dona-li pressa, que ha d’anar a l’aeroport. Noi, porto pressa: no em puc entretenir. Cuita: dona’t pressa!

1 2 [LC] de pressa loc. adv. RÀPIDAMENT. Ves de pressa; si no, se t’escaparà el tren. El temps passa molt de pressa.

1 3 [LC] córrer pressa una cosa Ésser urgent.

2 f. pl. [LC] Acció de fer les coses atropelladament, sense posar-hi el temps degut. Llevant-te tan tard, sempre has d’anar amb presses a l’hora d’esmorzar. No em vinguis amb presses: per a fer això necessito almenys una hora.

préssec

1 m. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible del presseguer, globós i lleugerament solcat per un costat, de pela poc o molt vellutada, de coloració entre el groc i el vermellós, carn sucosa, de color semblant, i pinyol irregularment solcat.

2 m. [LC] fer el préssec Deixar-se enredar, caure en el ridícul.

presseguer

m. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulles oblongues i dentades, flors d’un rosa intens, anteriors a les fulles, i fruits carnosos, originari de la Xina i cultivat pels seus fruits, els préssecs (Prunus persica).

presseguera

f. [LC] [AGA] [BOS] PRESSEGUER.

presseguerar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de presseguers.

pressentiment

m. [LC] Impressió o convicció que ha d’ocórrer quelcom, especialment desagradable, calamitós. La notícia de la catàstrofe no em sorprengué: en tenia el pressentiment.

pressentir

[ind. pr. 3 pressent]

v. tr. [LC] Tenir la impressió o convicció que ha d’ocórrer (alguna cosa, especialment desagradable, calamitosa). Que renyirien, ja ho pressentia.

pressió

1 1 f. [LC] [FIF] Acció d’una força que prem o empeny el cos a què s’aplica. La pressió d’un líquid sobre el fons del vas que el conté.

1 2 f. [LC] PER EXT. Fer pressió sobre algú per fer-li fer alguna cosa.

1 3 f. [SO] Força moral exercida per un grup social en el conjunt d’una societat, un país o un continent.

2 1 f. [FIF] [ME] En fís., força per unitat de superfície que és exercida perpendicularment sobre un cos. Una pressió de 10 newtons per metre quadrat, de 2 atmosferes.

2 2 [FIF] [ME] pressió atmosfèrica Pressió exercida per l’aire a causa del seu pes. Una pressió atmosfèrica de 1.015 hectopascals.

2 3 [QU] [FIF] pressió crítica Pressió que correspon al punt crític.

2 4 [FIA] [FIF] pressió de radiació Pressió exercida per la radiació electromagnètica sobre la superfície sobre la qual incideix.

2 5 [FIF] pressió de vapor Pressió exercida pel vapor d’un líquid quan ambdós, líquid i vapor, es troben en equilibri.

2 6 [FIF] pressió dinàmica Pressió deguda a l’empenta d’un fluid per l’únic efecte d’ésser dotat d’una velocitat relativa.

2 7 [FIF] pressió estàtica d’un fluid [o pressió hidroestàtica d’un fluid] Pressió que, per unitat de superfície, exerceix una columna de fluid d’una determinada altura h.

2 8 [QU] pressió osmòtica Diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d’una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l’equilibri.

2 9 [QU] [FIF] pressió parcial En una mescla de fluids, pressió que exerceix qualsevol dels components.

2 10 [FIF] pressió superficial En un sistema físic en què hi ha dues fases en contacte, diferència de pressions exercides sobre la superfície que les separa.

3 1 f. [MD] [ZOA] Tensió 3.

3 2 [MD] [ZOA] pressió arterial Pressió de la sang que circula dins les artèries.

3 3 [MD] pressió intraocular Pressió dels líquids o humors de l’ull contra les membranes d’aquest, produïda per la contínua renovació de líquids a l’interior de l’ull.

3 4 [MD] [ZOA] pressió oncòtica Pressió osmòtica de les solucions col·loidals.

3 5 [ZOA] pressió sanguínia Pressió que exerceix la sang en les parets dels vasos, depenent de la força del cor, de l’elasticitat dels vasos, de la resistència capil·lar, i del volum i la viscositat de la sang circulant.

3 6 [MD] [ZOA] pressió venosa Pressió de la sang a les venes.

4 f. [ECT] pressió fiscal Relació entre els impostos que han estat recaptats i l’ingrés nacional o el producte nacional brut d’un país.

pressionar

v. tr. [LC] Fer pressió (sobre algú o alguna cosa). Ho has de pressionar amb força perquè quedi ben enganxat. La pressionaven perquè firmés, però no cedia.

pressòstat

m. [EI] Regulador automàtic que, connectat a un dipòsit o a un conducte, serveix per a mantenir-hi sensiblement constant la pressió.

pressuposar

1 v. tr. [LC] Suposar per endavant.

2 v. tr. [LC] Donar per endavant com a segur que s’acomplirà (alguna cosa).

pressuposició

f. [LC] [FS] [FL] Acció de pressuposar; l’efecte.

pressupòsit

1 m. [LC] PRESSUPOSICIÓ.

2 m. [LC] [ECT] PRESSUPOST.

pressupost

1 m. [LC] [ECT] [AD] Còmput anticipat del que costarà una obra a fer, de les despeses i els ingressos d’una entitat per a un període de temps determinat. Abans d’emprendre les obres, feu-vos fer un pressupost del que costaran. Votar, aprovar, un ajuntament, una diputació, l’Estat, els seus pressupostos.

2 m. [ECT] Quantitat de diners destinada a una finalitat concreta. Pressupost per a publicitat. Pressupost de licitació.

pressupostar

v. tr. [LC] [ECT] Fer el pressupost (d’una obra, una feina, etc.). Avui ve el paleta a pressupostar les obres.

pressupostari -ària

adj. [ECT] [AD] Relatiu o pertanyent al pressupost.

pressura

1 f. [LC] Destret 1 1.

2 f. pl. [LC] PRESSES.

pressut -uda

adj. [LC] Amb presses.

prest¹

1 adv. [LC] AVIAT. Demà ens aixecarem prest. Torna prest, que t’espero.

2 [LC] prest o tard loc. adv. TARD O D’HORA.

prest² -a

1 adj. [LC] Disposat, preparat, per a executar alguna cosa.

2 adj. [LC] Prompte, ràpid.

prestable

adj. [LC] Que pot ésser prestat.

prestació

1 1 f. [LC] [ECT] Acció de prestar o de prestar-se; l’efecte.

1 2 f. [ECT] [AD] Impost o servei exigible per una autoritat competent.

1 3 f. [AD] [DR] Obligació que prové de la llei o que, en virtut d’un acte jurídic, ha de complir una de les parts.

1 4 [AD] prestació social substitutòria SERVEI CIVIL.

1 5 [ECT] prestacions socials Pagaments o accions amb fins socials efectuats principalment per l’Administració pública a favor dels ciutadans.

2 f. pl. [TRG] Conjunt de qualitats que caracteritzen quantitativament les possibilitats d’un avió, d’un automòbil, d’una motocicleta.

prestador -a

adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que presta.

prestament¹

m. [LC] Acció de prestar.

prestament²

adv. [LC] RÀPIDAMENT.

prestància

1 f. [LC] Aspecte distingit. Els mobles restaurats tenen la prestància que dona el pas del temps.

2 f. [LC] Excel·lència 1 1.

prestanoms

m. i f. [AD] [DR] Testaferro, especialment a Andorra.

prestar

1 v. tr. [LC] [ECT] Lliurar (diners, una joia, etc.) a algú per un temps amb l’obligació de tornar-ho. Li he prestat deu euros. Presta’m un llibre. Prestar al cinc per cent, a usura, sobre hipoteca.

2 1 tr. [LC] Posar a la disposició d’algú. M’hauries de prestar un poc de la teva erudició. Tothom li va prestar ajut. Déu et presti encara vida per molts anys! Prestar atenció.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Prestar l’orella a les paraules d’algú.

2 3 [LC] prestar jurament Jurar 1 1. Va prestar jurament de fidelitat.

2 4 [LC] prestar orella DONAR ORELLA.

3 1 intr. pron. [LC] Oferir-se, estar disposat. Prestar-se algú a fer una cosa. La mà no se’m presta a fer això. Un escriptor que no es presta a ésser traduït.

3 2 intr. pron. [LC] Donar peu a alguna cosa. Una actitud que es presta a falses interpretacions.

prestatari prestatària

m. i f. [ECT] Persona que en un contracte de préstec rep els diners del prestador i es compromet a retornar-los juntament amb l’interès acordat.

prestatge

m. [LC] [IMF] [ED] Post travessera col·locada horitzontalment entre dos suports, que s’empra per a posar-hi tota mena d’objectes. Els prestatges de l’armari raconer.

prestatgeria

f. [LC] [IMF] Conjunt o joc de prestatges, especialment moble compost d’elements verticals, bastigis o costats, en què se sostenen els prestatges, mitjançant suports de diversa mena.

prestatjat -ada

adj. [LC] Amb prestatges.

préstec

1 1 m. [BB] [ECT] [AD] Acció de prestar; l’efecte. Recórrer a un préstec. Lliurat a préstec. Un préstec de molts milers d’euros. Ha agafat tres llibres en préstec.

1 2 [ECT] préstec hipotecari Préstec obtingut d’una entitat financera donant una propietat immobiliària com a garantia de pagament.

2 m. [FL] Manlleu 5.

prester

m. [ME] Massa d’aire animada d’un ràpid moviment giratori, que abrasa en terra o que genera una mànega en mar.

prestesa

f. [LC] RAPIDESA. En sentir els crits, la mare es llevà amb prestesa.

prestidigitació

f. [LC] [JE] Art del prestidigitador.

prestidigitador prestidigitadora

m. i f. [LC] [PR] [JE] Persona que fa jocs de mans, d’escamoteig, que exigeixen una gran agilitat de dits.

prestigi

1 m. [LC] Allò que colpeix l’esperit pel que té de meravellós, pel seu esclat.

2 m. [LC] Ascendent, influència, deguda a èxits anteriors, a la reputació adquirida.

prestigiar

v. tr. [LC] Donar prestigi (a algú o a alguna cosa).

prestigiós -osa

adj. [LC] Que té prestigi.

prestimoni

m. [LC] [ECT] Préstec 1.

presto

[it.]

1 adv. [MU] En mús., amb un temps més viu que l’allegro.

2 m. [MU] Part musical en aquest temps.

presumible

adj. [LC] Que hom presumeix, suposa, creu, que serà de tal o tal manera, que s’esdevindrà de tal o tal manera, etc. És presumible que sentirà separar-se de tan agradable companyia. La presumible separació entre llengua literària i llengua col·loquial.

presumiblement

adv. [LC] D’una manera presumible.

presumir

[ind. pr. 3 presumeix (o presum)]

1 v. tr. [LC] Creure (alguna cosa) fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que se’n tenen. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien.

2 intr. [LC] Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, una virtut. Ell presumeix de valent, d’entès en la matèria, d’elegant, de vestir bé, de ric.

presumit -ida

adj. [LC] Que presumeix.

presumpció

1 1 f. [LC] Acció de presumir alguna cosa; l’efecte.

1 2 f. [DR] [AD] Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut. Presumpció de fet, de dret. Presumpció d’innocència.

2 1 f. [LC] Acció de presumir massa de si mateix. Té la presumpció d’ésser el millor alumne de la classe.

2 2 f. [LC] Defecte de qui presumeix massa de si mateix. És un home ple de presumpció.

presumpte -a

adj. [LC] Que hom presumeix que és tal o tal. El presumpte autor d’un crim. Els presumptes hereus.

presumptiu -iva

adj. [LC] PRESUMPTE. L’havia acusat en presència del marit presumptiu.

presumptivament

adv. [LC] PRESUMIBLEMENT.

presumptuós -osa

adj. [LC] Ple de presumpció.

presumptuosament

adv. [LC] D’una manera presumptuosa.

presumptuositat

f. [LC] Qualitat de presumptuós.

presura

f. [HIH] [RE] APRISIÓ.

pretaller

m. [SO] Entitat per a la iniciació laboral d’adolescents no escolaritzats que encara no tenen l’edat legal per a treballar.

pretendent pretendenta

m. i f. [LC] Persona que pretén alguna cosa, especialment tenir drets a regnar, a la mà d’una dona. Pretendent a la Corona de França. És una noia que té molts pretendents.

pretendre

[quant a la flexió, com atendre]

1 v. tr. [LC] Algú, perseguir (una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira). Havia pretès la Corona de França. El xicot pretenia casar-se amb la filla del forner. Tots pretenen la mateixa noia. Els alemanys pretenien emparar-se de Verdun. De debò que en pretens la meitat?

2 tr. [LC] Voler que (quelcom) sigui reconegut com a cert. Ell pretén que és un remei infal·lible.

3 intr. [LC] Aspirar 1. Pretendre a aquells honors. Pretendre a la mà d’una dona.

pretensió

1 1 f. [LC] Acció de pretendre. Aquesta pretensió és ridícula.

1 2 f. [LC] Dret al·legat en pretendre quelcom. Les seves pretensions a la Corona de França. Tenir pretensions a una herència.

2 f. [LC] Fet de creure’s posseir una qualitat avantatjosa, un mèrit, etc.

pretensiós -osa

1 adj. [LC] Ple de pretensió. Una persona pretensiosa.

2 adj. [LC] Que és efecte de molta pretensió. Una qualificació massa pretensiosa.

pretensiosament

adv. [LC] D’una manera pretensiosa, amb molta pretensió.

pretensor pretensora

m. i f. [LC] Pretendent, pretendenta.

preterició

1 f. [LC] Acció de preterir.

2 f. [FLL] Figura retòrica amb què s’aparenta d’ometre allò que de fet es diu.

3 f. [DR] Omissió del legitimari en el testament del causant.

preterintencionalitat

f. [DR] Manera d’ésser la intenció anterior de l’autor d’un fet considerat delictiu, el resultat del qual és distint del volgut.

preterir

v. tr. [LC] Fer omissió (d’alguna cosa), passar en silenci. Hem preterit antigues desavinences; ara tenim una relació cordial.

pretèrit -a

1 adj. [LC] Pertanyent completament al passat.

2 m. [FL] Passat¹1 3. El pretèrit imperfet, perfet, perifràstic.

pretermissió

f. [LC] Preterició 1.

preternatural

adj. [LC] [RE] Que depassa les possibilitats de la natura, sense arribar a ésser sobrenatural.

pretesar

v. tr. [AQ] Tesar (les armadures actives d’una peça de formigó abans d’endurir-la).

pretext

m. [LC] Raó ostensible, motiu assumit, que es dona per amagar la raó o el motiu reals d’una acció. Se’n va anar amb el pretext que havia d’ésser a casa seva a les set. Cercar, trobar, un pretext. Prendre una cosa per pretext. Prendre pretext d’una cosa. Sota pretext que era massa tard.

pretexta

f. [HIH] [ED] Toga blanca amb una vora de porpra, que usaven els magistrats romans.

pretextar

v. tr. [LC] Prendre per pretext.

pretònic -a

adj. [FL] Que ocupa una posició anterior a la de la síl·laba tònica. Una vocal, una síl·laba, pretònica.

pretor

m. [HIH] [PR] [LC] Magistrat romà que exercia jurisdicció a Roma o a les províncies, inferior en rang al cònsol.

pretori

m. [HIH] [LC] Lloc en què el pretor retia justícia.

pretorià -ana

1 adj. [LC] PRETORIAL.

2 adj. [HIH] Pertanyent a la guàrdia pretoriana. Soldat pretorià.

pretorial

adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent al pretor.

pretorianisme

m. [HIH] Influència de l’Exèrcit damunt l’Estat.

pretura

f. [LC] [HIH] Càrrec o dignitat de pretor.

preu

1 1 m. [LC] [ECT] [CO] Quantitat de diners o de mercaderia que cal donar a canvi de l’obtenció d’alguna cosa i que representa la relació de canvi entre els diferents béns i serveis intercanviats en un sistema econòmic. Comprar, vendre, a baix preu, a un preu alt o elevat. Comprar a bon preu. Vendre a bon preu. Vendre a un preu irrisori, a vil preu, excessivament baix. Un preu exagerat, exorbitant, fabulós. Un preu just. Establir, fixar, el preu d’una cosa. Demanar preu. Augmentar, apujar, el preu d’una cosa. Disminuir, abaixar el preu d’una cosa. Vendre a sota preu. Preu fix.

1 2 m. [LC] PER EXT. Un bon amic no té preu. Obtenir quelcom a preu de grans sacrificis. Voler reeixir a tot preu.

1 3 [LC] donar a cap preu Donar, vendre gairebé per res.

1 4 [LC] [ECT] [CO] posar el comprador preu a una cosa Dir el que n’ofereix.

1 5 [ECT] preu de cost El que costa un bé al productor.

1 6 [LC] [ECT] preu de fàbrica d’una cosa Preu del que costa de fabricar-la.

1 7 [LC] [ECT] preu net Preu un cop deduït el descompte a fer.

2 1 m. [ECT] preu base Preu usat com a unitat o terme de comparació per a calcular altres preus.

2 2 [AGF] [AQ] [OP] preu compost Preu d’una tasca definida d’una obra, d’acord amb les quantitats i els costos de jornals, materials i transport necessaris per a efectuar-la.

2 3 [AD] preu just Valor que, en un procés d’expropiació forçosa, es fixa per a un bé i que correspon al seu valor real.

2 4 [AGF] [AQ] [OP] preu simple Preu d’unitats elementals com ara el preu del jornal o el de les unitats dels materials d’una obra.

2 5 [AGF] [AQ] [OP] preu unitari Preu compost que s’aplica a cada una de les unitats que formen una obra.

3 1 [LC] [AD] a preu fet loc. adv. Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.

3 2 [LC] preu fet de mans i recapte Contracte en què l’obrer està obligat a fornir els materials.

preuar

1 v. tr. [LC] PREAR.

2 tr. [LC] Posar preu (a una cosa).

preufet

m. [AD] Contracte d’una feina a preu fet.

preufetaire

m. i f. [LC] [AD] Persona que fa una feina a preu fet.

preufeter preufetera

m. i f. [LC] PREUFETAIRE.

prevalença

f. [LC] [AD] Acció de prevaler.

prevaler

[quant a la flexió, com valer]

1 v. intr. [LC] [AD] Emportar-se la victòria, la superioritat, l’avantatge, entre diferents coses concurrents, en competència. Prevaler algú contra un seu concurrent. Fer prevaler algú la seva opinió. No sempre preval la raó.

2 intr. pron. [LC] Aprofitar-se, servir-se, d’alguna cosa. Prevaler-se de l’ocasió. Prevaler-se de la força.

prevaricació

f. [LC] [DR] Acció de prevaricar.

prevaricador -a

adj. i m. i f. [LC] [DR] Que prevarica.

prevaricar

v. intr. [LC] [DR] Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix.

prevenció

1 f. [LC] Acció de prevenir. La prevenció d’un dany. A prevenció del risc.

2 f. [LC] Predisposició de l’ànim, especialment desfavorable. Tenir prevenció contra algú, contra alguna cosa. Examinar alguna cosa sense prevenció.

3 f. [DE] Lloc d’una caserna on són custodiats eventualment els soldats que cometen una falta lleu.

4 f. [AD] Correcció disciplinària que el jutge pot imposar a advocats i procuradors pel seu comportament en un procediment judicial.

prevenient

adj. [LC] Que prevé, que disposa per endavant.

prevenir

[p. p. previngut; ind. pr. 1 previnc, 3 prevé, etc.; ind. fut. previndré, etc.; subj. pr. previngui, etc.; subj. imperf. previngués, etc.; imper. 2 prevén, etc.]

1 v. tr. [LC] Advertir per endavant (algú) d’alguna cosa. Ja l’havien previngut contra les pretensions del president.

2 v. tr. [LC] Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc. Prevenir una objecció, una dificultat. Remei per a prevenir una recruada.

3 v. tr. [LC] Disposar per endavant l’ànim (d’algú) en un sentit favorable o desfavorable. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent.

preventiu -iva

1 1 adj. [LC] Que serveix per a prevenir, per a evitar. Un remei preventiu. Mesures preventives. Presó preventiva.

1 2 adj. [MD] Profilàctic 1 1. Cura preventiva.

2 adj. [DE] Que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir, s’aplica a un mot de comandament.

preventivament

adv. [LC] D’una manera preventiva.

preverb

m. [FL] PREVERBI.

preverbi

m. [FL] Prefix adjuntat a una forma verbal.

prevere

m. [RE] [PR] [LC] Clergue ordenat per al presbiterat pel bisbe i que pot presidir la celebració de l’eucaristia.

preveure

[quant a la flexió, com veure]

v. tr. [LC] [AD] Veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer). Preveure l’èxit d’una empresa. Fàcil, difícil, de preveure. Era una cosa prevista.

previ prèvia

adj. [LC] Que s’esdevé precedint quelcom. Previ acord. Van disparar sense previ avís.

prèviament

adv. [LC] PER ENDAVANT.

previngudament

adv. [LC] Amb prevenció.

previngut -uda

1 adj. [LC] Que pren precaucions, previsor. Home previngut no és vençut.

2 adj. [LC] Advertit per endavant d’alguna cosa. Previngut del que passava, no s’hi va comprometre.

previsible

adj. [LC] Que pot ésser previst. Era previsible que li concedissin la beca.

previsió

1 1 f. [LC] Acció de preveure. Les teves previsions s’han complert. Previsió del temps.

1 2 [LC] en previsió de loc. prep. Preveient. En previsió d’una calamitat pública.

2 f. [ECT] previsió social Conjunt de normes legals establertes a favor dels treballadors i llurs familiars, agrupades generalment dins la seguretat social.

previsor -a

adj. [LC] Que preveu.

prim -a

1 adj. [LC] Que té relativament poc gruix. Un paper prim. Una fullola prima. Una tela prima. Tenir les cames primes. Ésser prim de cames. Una persona prima.

2 1 adj. [LC] De molt poca consistència, densitat, de molt poca substància, de poc cos, de poca riquesa. Un brou, un vi, prim. Una terra prima. Una veu prima. Un son molt prim. Prim de salut. Prim de butxaca. Anar prim de butxaca.

2 2 [LC] anar de prim [o venir de prim] Faltar poc (que no s’esdevingui una cosa).

3 1 adj. [LC] Primer² 1. A prim son.

3 2 m. pl. [LC] Primer segó que surt de la farina.

4 1 m. [TRA] Escull o roca que té la superfície a flor d’aigua.

4 2 m. pl. [TRA] Parts més primes de proa i de popa d’una barca.

5 1 m. [AGR] prim del ventre Replec de la pell en els animals de quatre potes que uneix el ventre amb la cuixa i el greixet.

5 2 m. [IQA] Part de la sola que correspon al ventre de l’animal.

6 f. [MU] La corda més prima dels instruments musicals de corda.

prima¹

1 1 f. [HIH] Primera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia artificial.

1 2 f. [RE] [HIH] Part de l’ofici diví que es deia després de les laudes.

2 1 f. [LC] Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.

2 2 f. [LC] [AGP] Pescada que hom fa al capvespre. Pescar de prima.

2 3 [LC] [AGP] anar a la prima Fer calada al capvespre.

prima²

1 1 f. [LC] [ECT] Suma que l’assegurat paga a una companyia d’assegurances com a contraprestació o preu del servei contractat.

1 2 f. [LC] [ECT] Suma que en certes operacions de borsa el comprador paga al venedor pel dret d’anul·lar el contracte.

1 3 f. [LC] Excedent del preu actual d’un valor sobre el preu d’emissió.

2 f. [LC] [ECT] Premi pecuniari ofert per l’Estat o els particulars a les persones que exporten o importen articles de comerç o prenen a llur càrrec una empresa d’utilitat pública, als abonats d’un diari, etc., a fi d’encoratjar els abonaments, als subscriptors d’una emissió de títols, a les persones que prenen part en una competició esportiva perquè s’esforcin a aconseguir un resultat determinat, etc.

primacia

1 f. [LC] PREEMINÈNCIA.

2 f. [RE] Dignitat de primat.

primacial

adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al primat o a la primacia.

primal -a

1 adj. [LC] [AGR] Que té d’un a dos anys de vida, s’aplica a un animal oví, boví o cabrum.

2 m. [AGR] Animal primal.

primala

f. [AGR] Animal primal femella.

primall

1 m. [LC] Lloc on una cosa s’aprima.

2 m. [AGA] Terra de conreu prima, de poca profunditat.

3 m. [AGF] Suro més prim que el normal.

primari -ària

1 1 adj. [LC] Que és primer en una gradació, especialment com a essent preparatori per a quelcom més alt. L’alumne ha passat de l’ensenyament primari a l’ensenyament secundari. Escoles primàries.

1 2 adj. [LC] Que té una qualitat en el primer grau.

2 adj. [LC] Rústic, poc cultivat. Una persona primària.

3 adj. i m. [GL] PALEOZOIC. Terrenys primaris. Era primària.

4 1 m. [EI] Arbre d’un canvi de velocitats situat a l’entrada o al cantó del motor.

4 2 m. [EE] [EL] ENROTLLAMENT PRIMARI.

5 1 adj. [QU] Que està unit a un sol àtom de carboni, s’aplica a un àtom de carboni.

5 2 adj. [QU] Unit a un àtom de carboni terminal, s’aplica a grups funcionals, com l’hidroxil.

5 3 adj. [QU] Que conté el grup funcional –NH₂ unit a una sola cadena carbonada, s’aplica a una amina.

primària

f. [LC] En una cosa prima, dimensió en el sentit del gruix.

primàriament

1 adv. [LC] D’una manera primària.

2 adv. [LC] PRIMERAMENT.

primat

1 m. [RE] [PR] [LC] Metropolità que té sobre els arquebisbes i bisbes d’una regió una supremacia honorífica.

2 1 m. pl. [ZOM] [LC] Ordre de mamífers d’extremitats llargues i pentadàctiles, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, visió frontal, que tendeixen a formar grups, al qual pertanyen el gènere humà i els simis.

2 2 m. [ZOM] [LC] Individu d’aquest ordre.

primatxó -ona

adj. [LC] Que tira a prim.

primavera

1 1 f. [LC] [FIA] [ME] Estació de l’any, entre l’hivern i l’estiu, que comença a l’equinocci de primavera i acaba al solstici d’estiu.

1 2 f. [LC] [ME] En climatologia, part de l’any que a l’hemisferi nord comprèn els mesos de març, abril i maig, i al sud, els mesos de setembre, octubre i novembre.

1 3 [LC] [ME] primavera d’hivern TARDOR.

2 1 f. [LC] Edat de la joventut. La primavera de la vida.

2 2 f. [LC] Any de joventut. Una noia de catorze primaveres.

3 1 f. [LC] [ZOO] MALLERENGA CARBONERA.

3 2 [ZOO] primavera blava MALLERENGA BLAVA.

3 3 f. [ZOO] BEC D’ALENA.

4 f. [LC] [BOS] PRÍMULA.

primaveral

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la primavera.

primaverenc -a

adj. [LC] PRIMAVERAL.

primcernut -uda

adj. [LC] PRIMMIRAT.

primejar

v. intr. [LC] Ésser més o menys prim, tirar a prim.

primer¹

1 adv. [LC] La primera vegada. La casa on primer vaig viure.

2 adv. [LC] Abans 1 1. Això ho vaig saber primer que tu.

primer² -a

1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, precedeix tots els altres. El primer pis d’una casa. El primer rengle de seients. El primer dia de l’any, del mes. La primera representació d’una obra teatral. El primer vingut. Aprofitar la primera ocasió que es presenta. Ésser el primer a fer una cosa.

2 adj. [LC] Que és el més important o el millor entre els de la seva classe. El primer ministre. La primera actriu. Va ésser el primer de la seva promoció. Els primers violins. Estels de primera magnitud. Primera classe.

3 [LC] de primera loc. adj. a) De primera classe, molt bo en el seu gènere. Ha fet una actuació de primera.

3 [LC] de primera loc. adv. b) Molt bé. Ha anat de primera que ho acabessis a temps.

4 [LC] de primer loc. adv. PRIMERAMENT.

primerament

adv. [LC] En primer lloc.

primerejar

v. intr. [LC] Una cosa, ésser gairebé tan bona com una de primera classe.

primerenc -a

adj. [LC] [AGA] Que ve abans del temps ordinari. Són més bons els pèsols primerencs que els tardans.

primeria

1 f. [LC] Començament 1. A la primeria.

2 f. pl. [LC] Primícia 1 1.

primesa

f. [LC] Qualitat de prim.

primfilar

v. intr. [LC] Subtilitzar 2. Només primfilant molt trobareu defectes en el nou edifici.

primi-

[LC] V. PRIMO-.

primicer -a

adj. [LC] Primer, superior, en qualitat, en rang.

primícia

1 1 f. [LC] [usat generalment en pl.] Primers fruits.

1 2 f. [RE] Prestació de fruits o bestiar que es donava a l’Església ultra el delme.

2 f. [LC] Notícia que és una novetat absoluta, donada per primera vegada.

primicial

adj. [LC] Pertanyent a les primícies.

primigeni -ènia

adj. [LC] Pertanyent al començament, a l’origen. Les formes primigènies de la vida. Un art primigeni.

primina

f. [BO] Tegument extern del primordi seminal.

primípar -a

adj. [LC] [MD] [AGR] Que pareix per primera vegada.

primitiu -iva

1 1 adj. [LC] Pertanyent al començament, a l’origen, al primer temps, d’una cosa. Els homes primitius. Tornar una cosa al seu estat primitiu.

1 2 adj. [LC] Que és poc perfeccionat, poc desenvolupat, rústic, etc. Treballaven la fusta amb eines molt primitives.

2 f. [MT] primitiva d’una funció Funció que té per derivada la funció esmentada.

3 1 m. i f. [AR] Pintor italià de la segona meitat del segle XIV.

3 2 m. i f. [AR] Pintor europeu de la fi de l’edat mitjana.

3 3 m. i f. [AR] Pintor naïf.

primitivament

1 adv. [LC] D’una manera primitiva.

2 adv. [LC] A l’origen.

3 adv. [LC] RUDIMENTÀRIAMENT.

primitivisme

1 m. [LC] PRIMITIVITAT.

2 m. [LC] [AR] Conformitat, en art, a l’estil, als procediments, etc., dels temps primitius.

3 m. [AR] Ingenuïtat fingida.

primitivitat

f. [LC] Condició de primitiu.

primitxol

m. [LC] [IT] Troca de seda molt retorta.

primmirat -ada

adj. [LC] Que mira prim, que és molt delicat en el tracte.

primnesiòfits

1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues unicel·lulars, d’aigua dolça o marines, de pigments daurats, caracteritzades per la presència d’haptonemes.

2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.

primo- [o primi-]

[LC] Forma prefixada del mot primer. Ex.: primogènit, primigràvida.

primofílices

1 f. pl. [BOI] [GLP] Grup primitiu de falgueres ja extingides, amb esporangis de paret pluriestratificada i fulla de tipus primitiu.

2 f. [BOI] [GLP] Individu d’aquest grup.

primogènit -a

1 adj. i m. i f. [LC] Primer nat. El fill primogènit.

2 1 m. [HIG] En un llinatge, descendent primogènit de la línia troncal.

2 2 m. [HIH] A la Corona catalanoaragonesa, fill gran del rei, hereu de la Corona.

primogenitura

1 f. [LC] [DR] Condició de primogènit.

2 f. [LC] [DR] Dret o prerrogativa del primogènit.

primoinfecció

1 f. [MD] Infecció que té lloc per primera vegada.

2 f. [MD] Infecció primera, original.

primor

f. [LC] PRIMESA.

primordi

1 m. [BO] Òrgan en el seu primer estadi de formació.

2 [BO] primordi seminal Òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.

primordial

adj. [LC] Que precedeix servint d’origen, de fonament. Els principis primordials de les coses. Una condició primordial.

primordialitat

f. [LC] Qualitat de primordial.

primordialment

1 adv. [LC] D’una manera primordial.

2 adv. [LC] Primitivament 2.

primorós -osa

adj. [LC] PRIMOTER.

primoter -a

adj. [LC] Excel·lent per la seva delicadesa, la seva perfecció, el seu treball acurat.

primparat -ada

1 adj. [LC] A punt d’anar-se’n a terra, si cau no cau. Has deixat primparada l’ampolla i ha caigut. El seu càrrec a l’empresa estava primparat, totalment insegur.

2 adj. [LC] Mancat de forces, de vigor, de consistència. Tenia la salut una mica primparada.

primsenyar

v. tr. [RE] [LC] SENYAR.

prímula

1 f. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Primula, de la família de les primulàcies, de fulles en roseta basal, flors tubuloses vistoses i fruit en càpsula, de floració primerenca.

2 [BOS] prímula acaule MATRIMONIS.

3 [BOS] prímula de jardí Prímula de fulles peciolades i flors en umbel·la sobre peduncles força llargs, purpúries, roses o blanques, cultivada als jardins (diverses espècies de Primula).

primulàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies herbàcies, de fulles simples, flors pentàmeres amb el calze tubulós i la corol·la simpètala, generalment regular, i fruit en càpsula, estesa sobretot per les regions temperades de l’hemisferi boreal, a la qual pertanyen les prímules, els ciclàmens i els morrons blaus i vermells.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

primulina

f. [IQ] [QU] Família de colorants derivats del tiazole.

príncep princesa

1 1 m. i f. [LC] [PO] [PR] Sobirà 3 1. El príncep regnant.

1 2 m. i f. [LC] [PO] [HIG] Fill primogènit del sobirà. El príncep hereu. A la mort del rei, la princesa esdevingué reina.

1 3 m. i f. [LC] [PO] [PR] [HIG] Membre d’una casa sobirana. El príncep de Mònaco.

1 4 m. [LC] [PO] [PR] Marit d’una princesa o sobirana. Príncep consort.

1 5 f. [LC] [PO] [PR] Muller d’un príncep.

2 m. [HIH] [PR] príncep elector Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que gaudia de la dignitat electoral o privilegi d’elegir emperador.

3 1 m. [LC] [PR] El qui és el primer, el cap. El príncep del Senat a Roma.

3 2 m. [LC] [RE] [PR] PER EXT. Els cardenals són els prínceps de l’Església. Sant Pau i sant Pere, els prínceps dels apòstols.

prínceps

adj. [FL] [AF] [FLL] edició prínceps V. EDICIÓ.

principal

1 1 adj. [LC] Que és el primer en autoritat, rang, importància, grau. El personatge principal guanya més que els actors secundaris. La vila principal d’una contrada.

1 2 adj. [LC] Que és el més important o considerable. El motiu principal. Aquest és el seu defecte principal.

1 3 m. i f. [LC] El principal d’una botiga, d’una secció.

2 m. [LC] [AQ] Pis més baix d’una casa just abans del que s’anomena primer o, si hi ha entresol, el que, pujant, ve després de l’entresol.

3 m. [MU] Flautat 1.

4 m. [ECT] Capital d’una obligació, d’un deute o cens.

principalitat

f. [LC] Qualitat de principal.

principalment

adv. [LC] SOBRETOT². La responsabilitat recau, principalment, en el secretari.

principat

1 m. [LC] Dignitat de príncep. Aspirar al principat.

2 m. [LC] Territori subjecte a la sobirania d’un príncep, especialment petit estat el sobirà del qual porta el títol de príncep. El Principat de Mònaco.

3 m. [RE] [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al primer cor de la tercera jerarquia.

4 m. [NU] Moneda catalana d’or feta encunyar per Ferran II de Catalunya-Aragó, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de 12 rals o croats.

principesc -a

adj. [LC] [HIG] Relatiu o pertanyent a un príncep o una princesa.

principescament

adv. [LC] Com a príncep.

principi

1 1 m. [LC] COMENÇAMENT. Bon principi d’any! Tots els principis són dificultosos. Donà principi al seu discurs amb unes paraules de benvinguda. Des del principi a la fi. Al principi no l’entenia.

1 2 [LC] de bon principi loc. adv. Des del començament.

2 1 m. [LC] Origen, allò de què una cosa procedeix. Un principi d’error.

2 2 m. [LC] Substància primordial, fonamental. Abans hom creia que hi havia en els cossos principis de calor i fred, de sequedat i humitat.

2 3 m. [QU] Constituent essencial o característic que confereix a una substància les seves propietats específiques. Un principi tòxic. El principi actiu d’un fàrmac.

3 1 m. [FS] [FIF] Veritat fonamental, axioma, postulat. Els principis d’una doctrina.

3 2 [LC] [FS] principi de contradicció Principi segons el qual no es pot afirmar i al mateix temps negar un mateix predicat d’un mateix subjecte des del mateix punt de vista.

3 3 [FS] principi del terç exclòs Principi en virtut del qual de dues proposicions una és necessàriament vera i l’altra falsa, sense tercera possibilitat.

4 1 m. [FIF] Enunciat d’un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d’aquell procés físic. El principi d’Arquimedes.

4 2 [FIF] primer principi de la termodinàmica Principi segons el qual la variació de l’energia interna d’un sistema és igual al treball extern fet sobre aquest sistema més la calor absorbida per aquest.

4 3 [FIF] principi de correspondència Principi de la mecànica quàntica formulat per Bohr segons el qual les propietats de la teoria clàssica han de retrobar-se a la mecànica quàntica en el límit de nombres quàntics elevats.

4 4 [FIF] principi de dualitat Principi de la mecànica quàntica segons el qual tota forma de matèria o d’energia es pot presentar com a ona o com a corpuscle, segons el tipus d’experiment a què se la sotmeti.

4 5 [FIF] principi d’exclusió Principi de la mecànica quàntica segons el qual, en un sistema físic, no hi pot haver dos fermions en el mateix estat quàntic.

4 6 [FIF] principi d’indeterminació [o principi d’incertesa] Principi de la mecànica quàntica segons el qual el producte de les imprecisions en les mesures simultànies del moment lineal i de la posició d’una partícula, o d’altres parells de magnituds conjugades com ara el temps i l’energia, no pot ésser inferior a la constant de Planck dividida per 2π.

4 7 [FIF] principi de la mínima acció Principi de mecànica que estableix que el moviment d’un sistema mecànic és efectuat sempre de manera que la integral de l’acció al llarg de la trajectòria és mínima.

4 8 [FIF] segon principi de la termodinàmica Principi segons el qual les transformacions que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en què l’entropia del sistema augmenta o roman constant.

5 1 m. [LC] [PO] [DR] principi d’autoritat Principi que admet la necessitat d’una autoritat sobirana.

5 2 [DR] [AD] principi de legalitat Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’Estat ha d’ésser sotmès a lleis anteriors.

5 3 [PO] principi de nacionalitat Principi polític segons el qual els col·lectius amb consciència nacional tenen dret a disposar d’un estat propi.

5 4 [DR] [AD] principis generals del dret Normes jurídiques de caràcter general que informen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan necessàriament formulades per escrit i que hom pot invocar davant els tribunals en defecte de llei i costum.

6 m. [LC] [FS] Regla de conducta. Un principi de moral. Un home sense principis. No té principis.

principiant

adj. i m. i f. [LC] Que comença a estudiar, a aprendre, a exercir, un art, un ofici, una professió, etc.

principiar

v. tr. i intr. [LC] Començar 1, 2 i 3.

prió

m. [MD] [BI] Agent infecciós de caràcter proteic que causa diverses malalties neurològiques.

priodont

m. [ZOM] Mamífer xenartre de la família dels dasipòdids, amb les orelles molt grosses, que habita en els boscos prop dels cursos d’aigua de l’Amèrica del Sud (Priodontes maximus).

prior priora

1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Persona que governa un convent.

2 1 m. [LC] [RE] [PR] Prelat que, en algunes comunitats, és de categoria inferior a l’abat.

2 2 m. [RE] [PR] Capellà que té cura d’un hospital, d’una casa de misericòrdia, etc.

2 3 [RE] [PR] prior d’una confraria Majordom 2.

prioral

adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al prior o a la priora.

priorat

1 m. [RE] Ofici o dignitat de prior o priora.

2 m. [RE] [LC] Territori en què tenia jurisdicció un prior o una priora.

3 m. [RE] Monestir o comunitat religiosa regida per un prior o una priora.

prioratí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Priorat.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Priorat o als seus habitants.

prioressa

f. [LC] [RE] [PR] PRIORA.

prioritari -ària

adj. [LC] Que té prioritat. Assumpte prioritari.

prioritat

1 f. [LC] Fet de venir abans en l’ordre del temps.

2 f. [LC] Preferència, primacia. La redacció de l’informe té prioritat sobre totes les altres feines pendents.

prioritzar

v. tr. [LC] [SO] Donar prioritat (a alguna cosa).

prisador -a

1 adj. [LC] Que prisa o serveix per a prisar.

2 f. [LC] [IT] Màquina emprada per a prisar teixits.

prisar

v. tr. [LC] [IT] Fer una sèrie de petits plecs permanents (a una roba, a un paper).

prisat

m. [LC] Acció de prisar; l’efecte.

prisatge

m. [LC] Operació de prisar.

priscil·lianisme

m. [HIH] [RE] Moviment doctrinal i ascètic iniciat el segle IV pel bisbe hispà Priscil·lià.

priscil·lianista

1 adj. [LC] [HIH] [RE] Relatiu o pertanyent al priscil·lianisme.

2 adj. i m. i f. [HIH] [RE] Seguidor del priscil·lianisme.

priscoà -ana

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al priscoà.

2 m. [GL] Eó i eonotema que comprèn tot el temps anterior a l’arqueà, des de la independització de la Terra com a astre fins a la roca més antiga que ha estat datada.

prisma

1 1 m. [MT] [LC] Poliedre que té dues cares iguals i paral·leles, les bases, i unes cares laterals que són paral·lelograms. Un prisma recte, oblic. Un prisma triangular, pentagonal, etc.

1 2 m. [FIF] [LC] Diedre transparent usat en experiments de refracció, dispersió, etc.

2 m. [GL] Forma cristal·logràfica oberta constituïda per tres o més cares homòlogues, paral·leles a l’eix de simetria.

prismàtic -a

1 1 adj. [LC] [MT] [GLG] Relatiu o pertanyent al prisma.

1 2 adj. [MT] [GLG] De figura de prisma.

1 3 adj. [LC] [MT] [GLG] Format per un prisma. Cristall prismàtic.

1 4 adj. [MT] Generat pel moviment d’una línia recta que es mou, paral·lelament a si mateixa, intersecant-se sempre amb els costats d’un polígon pla, s’aplica a una superfície.

2 m. pl. [LC] [FIF] Binocle en què la llum, abans de travessar l’ocular, és reflectida dos cops per mitjà de dos prismes que hi ha dins cadascun dels dos tubs.

prismatoide

m. [MT] Poliedre format per dos polígons paral·lels, les bases, i triangles que tenen cadascun com a base un costat d’una base i com a vèrtex un vèrtex de l’altra base.

pristí -ina

adj. [LC] PRIMIGENI. Retornar al poble la pristina llibertat.

privació

1 f. [LC] Fet d’ésser privat d’una cosa. La privació dels drets civils.

2 f. [LC] Mancança o absència d’allò que hom necessita o desitja. La privació de la vista, de l’oïda.

privacitat

f. [LC] Qualitat de privat. Tot i la influència dels periodistes, va defensar la seva privacitat.

privadament

adv. [LC] D’una manera privada.

privadejar

v. intr. [LC] Fruir de la privadesa prop d’un príncep, d’un personatge important, etc.

privadesa

1 f. [LC] Condició de privat, primer lloc en la gràcia i la confiança d’un príncep, d’un personatge important, etc.

2 f. [LC] PRIVACITAT.

privar

1 1 v. tr. [LC] Fer que algú no tingui (allò de què gaudia, allò que necessita, desitja). Privar el fumar a algú.

1 2 v. tr. [LC] Desposseir (algú) d’allò de què gaudia. La malaltia el va privar de la vista.

1 3 v. tr. [LC] PROHIBIR. Han privat l’avi de prendre cafè. No hi vagis: t’ho privo, te’n privo.

1 4 intr. pron. [LC] Deixar voluntàriament una cosa que es posseeix o que es podria posseir. No vull privar-me de la seva companyia. Privar-se del necessari pel superflu.

2 intr. [LC] PRIVADEJAR.

privat -ada

1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un grup reduït de persones. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic.

1 2 adj. [LC] Que no depèn de l’ofici públic d’algú. La vida privada d’un governant, d’un príncep.

1 3 adj. [LC] Que es fa a la vista de pocs, no públic. Escriptura privada. Una missa privada.

1 4 [LC] en privat loc. adv. PRIVADAMENT. Hem de tractar això en privat.

2 m. [LC] [PR] El qui té el primer lloc en gràcia i confiança prop d’un príncep o alt personatge.

3 f. [LC] ANT. Comú 8.

privatització

f. [ECT] [SO] Acció de privatitzar.

privatitzar

v. tr. [LC] [SO] [ECT] Transferir al sector privat (una activitat o una empresa de propietat pública).

privatiu -iva

1 1 adj. [LC] [FL] Que causa, que expressa, privació. Una disposició privativa.

1 2 adj. [FL] Que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa. Partícula privativa. Prefix privatiu.

2 adj. [DR] Propi d’una persona i no d’altres.

privativament

adv. [LC] Singularment, amb exclusió dels altres.

privilegi

1 1 m. [LC] Avantatge excepcional concedit a algú, alliberant-lo d’una càrrega, concedint-li una exempció, etc. Acordar un privilegi. Demanar un privilegi. Gaudir d’un privilegi.

1 2 [DR] privilegi paulí Dissolució del vincle matrimonial contret entre persones que no han estat batejades si una d’elles rep el baptisme i l’altra se’n separa sense una causa justa o bé no accepta la conversió de la que s’ha batejat i li impedeix de practicar la religió o d’educar cristianament els fills.

1 3 [DR] [BB] privilegi personal Privilegi no susceptible d’ésser heretat.

1 4 [DR] [BB] privilegi real Privilegi unit a la possessió d’una cosa o d’un càrrec, que pot ésser transmès i heretat.

2 1 m. [BB] Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.

2 2 [LC] privilegi d’invenció Patent 5.

privilegiadament

adv. [LC] D’una manera privilegiada.

privilegiar

v. tr. [LC] Concedir un privilegi (a algú).

privilegiat -ada

1 1 adj. [LC] Que gaudeix d’un privilegi, d’un avantatge, de superioritat. Les classes privilegiades.

1 2 adj. [LC] Excepcional 2. Una intel·ligència privilegiada.

1 3 adj. [HIH] A l’Antic Règim, que gaudia de prerrogatives o d’exempcions tributàries.

2 m. [HIH] GAUDÍ.

privilegiatiu -iva

adj. [LC] Que enclou un privilegi.

pro

1 prep. [LC] A FAVOR DE. Campanya pro presos.

2 [LC] en pro loc. adv. Favorablement, a favor. Han votat en pro.

3 [LC] en pro de loc. prep. Favorablement a, a favor de. Quatre vots en pro de la immunitat del general i cinc en contra.

4 m. [LC] Part favorable d’una cosa. Cal que sospeseu els pros i els contres d’aquesta decisió.

pro-

[LC] Prefix que significa ‘a favor de’. Ex.: proamericà, proxinès.

proa

1 f. [LC] [TRA] Part davantera del buc d’una nau. L’àncora de proa. Tenir el vent de proa. Anar proa a vent.

2 [TRA] de proa a popa loc. adv. En la direcció longitudinal d’una nau.

3 [TRA] ésser sobre la proa Un vaixell, ésser més calat del que és normal sobre la proa.

4 [TRA] fer bona proa una nau Seguir el rumb que li permetrà d’arribar al seu punt de destinació.

5 [TRA] fer proa a [o posar proa a] Dirigir la nau a un lloc.

6 [TRA] fer proa a la mar [o fer proa al vent] Anar en sentit contrari al de les onades o al del vent.

7 [LC] posar la proa a algú Posar esforç que no reïxi.

probabiliorisme

m. [FS] Doctrina segons la qual, en matèria moral, quan no es pot aconseguir la certesa, cal seguir l’opinió més probable.

probabiliorista

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al probabiliorisme.

2 adj. i m. i f. [FS] Partidari del probabiliorisme.

probabilisme

1 m. [FS] [RE] Doctrina filosòfica intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme, segons la qual l’enteniment humà no pot arribar a certeses absolutes, però sí a opinions probables.

2 m. [RE] [FS] Doctrina segons la qual, en matèria moral, quan no es pot aconseguir la certesa, és lícit de seguir una opinió probable, encara que n’hi hagi una de més probable.

probabilista

1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al probabilisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [FS] [RE] Partidari del probabilisme.

probabilístic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la probabilitat o al probabilisme.

probabilitat

1 f. [LC] Qualitat de probable.

2 f. [MT] Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir. Càlcul de probabilitats. Teoria de les probabilitats.

3 [MT] probabilitat condicionada Probabilitat d’ocurrència d’un esdeveniment quan n’ocorre un altre.

probable

1 adj. [LC] Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s’acomplirà, que s’esdevindrà. És probable que no vingui.

2 adj. [LC] De què la certesa té més raons en pro que en contra. És més que probable: segur.

probablement

adv. [LC] D’una manera probable.

probament

adv. [LC] Amb probitat.

probatori -òria

adj. [LC] Que prova la veritat d’una cosa.

probe -a

adj. [LC] Que té probitat.

probiòtic -a

1 adj. [MD] Que conté microorganismes susceptibles de millorar el funcionament de la flora intestinal. El iogurt és un aliment probiòtic.

2 m. [MD] Microorganisme probiòtic.

pròbit

m. [MT] [FIM] Valor que resulta de la transformació, aplicable a qualsevol variable que pren valors entre 0 i 1, que consisteix a fer correspondre a cada valor de la variable el valor de la variable normal estandarditzada que té una probabilitat acumulada igual al valor de la variable original.

probitat

f. [FS] Rectitud a obrar.

problema

m. [LC] [MT] Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir. Un problema d’aritmètica, de geometria. Resoldre un problema. La solució d’un problema.

problemàtic -a

1 1 adj. [LC] Que és un problema.

1 2 adj. [LC] De solució dubtosa, que no és pas segur que reïxi.

2 f. [LC] Conjunt de problemes que planteja un afer, una doctrina, una ciència, etc.

problemàticament

adv. [LC] D’una manera problemàtica.

probòscide

f. [ZOA] Trompa d’un animal.

proboscidis

1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers que comprèn els elefants.

2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.

procaç

adj. [LC] Desvergonyit i insolent, sobretot en el parlar.

procacitat

1 f. [LC] Qualitat de procaç.

2 f. [LC] Paraula o acte propis d’una persona procaç.

procaçment

adv. [LC] Amb procacitat.

procariota

1 adj. [BI] Que no té el nucli diferenciat, de manera que el material genètic no és separat de la resta del citoplasma per cap membrana. Cèl·lula procariota.

2 adj. [BI] Que té la cèl·lula procariota com a unitat estructural.

3 m. [BI] Organisme procariota.

procariòtic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la cèl·lula procariota.

procedència

1 f. [DR] Fonament legal, oportunitat, d’una demanda, d’un recurs, etc.

2 1 f. [LC] Allò de què procedeix una cosa.

2 2 f. [LC] [TRA] Punt d’on procedeix una nau, un tren, etc.

procedent

1 adj. [LC] [DR] Conforme a dret, a pràctica, a conveniència. Una demanda procedent. No és procedent fer una tal cosa.

2 adj. [LC] Que procedeix de tal o tal cosa o persona. Una nau procedent de Gènova.

procedentment

adv. [LC] D’una manera procedent.

procediment

1 m. [LC] Manera de procedir. Un nou procediment de fabricació.

2 1 m. [AD] [DR] Conjunt de regles que determinen l’actuació per tràmits judicials o administratius amb vista a la consecució d’un fi. Procediment d’ofici. Procediment contenciós administratiu.

2 2 [AD] [DR] procediment de constrenyiment administratiu Procediment d’execució forçosa seguit per l’autoritat administrativa per al cobrament de qualsevol obligació pecuniària.

2 3 [LC] procediments inquisitorials Procediments casuístics i acusadors.

2 4 m. [DR] Concatenació lògica dels actes efectuats en un procés, per les parts o bé pel tribunal.

3 m. [IN] Conjunt explícit de regles, expressat en llenguatge de programació o natural, que permet de resoldre un problema.

4 1 m. [QU] Mètode pràctic de fabricació d’un producte, d’obtenció d’una substància, de construcció d’un objecte, etc.

4 2 [AF] procediment a l’anilina FLEXOGRAFIA.

4 3 [ML] procediment àcid Procediment d’obtenció de l’acer en què el revestiment del forn o del convertidor és de material àcid.

4 4 [ML] procediment bàsic Procediment d’obtenció de l’acer en què el revestiment del forn o del convertidor és de material bàsic.

procedimental

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un procediment.

procedir

1 1 v. intr. [LC] Passar a posar en execució. Procedir a l’elecció de president.

1 2 v. intr. [LC] Anar executant una cosa. Procedir amb mètode, amb mesura.

2 1 intr. [LC] Algú, obrar. Ell no procedeix bé.

2 2 [LC] procedir contra algú Obrar contra ell segons normes legals.

3 1 intr. [LC] Ésser l’efecte d’una cosa, derivar-ne. Aquesta inflamació procedeix d’una picada.

3 2 intr. [LC] Venir d’un lloc, d’un punt. Els Montalat procedeixen de l’Empordà. La nau procedia de Gènova.

procel·làrids

1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells marins, de l’ordre dels procel·lariformes, palmípedes, amb els forats del nas tubulars, molt voladors, a la qual pertanyen les baldrigues.

2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.

procel·lariformes

1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells marins, de peus palmats, amb una extraordinària capacitat voladora, que comprèn quatre famílies, dues de les quals contenen espècies presents al litoral català.

2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.

procel·lós -osa

adj. [LC] TEMPESTUÓS.

procel·losament

adv. [LC] TEMPESTUOSAMENT.

pròcer

m. [LC] Persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.

procés

[pl. -essos]

1 m. [LC] Manera de descabdellar-se una acció progressiva. Operaris que controlen tot el procés de fabricació.

2 1 m. [DR] Causa judicial.

2 2 [LC] [DR] procés a porta tancada Procés d’on és exclòs el públic.

2 3 m. [AD] [DR] En un litigi, conjunt d’actuacions jurisdiccionals encaminades a l’aplicació del dret. Procés civil. Procés penal.

2 4 m. [DR] Conjunt d’escrits en qualsevol causa civil o criminal.

3 1 m. [EI] [QU] Successió predeterminada de fases que es repeteixen regularment en un fenomen, en un procediment industrial, etc.

3 2 m. [IN] En inform., seqüència definida d’operacions. Procés de simulació.

3 3 [MT] procés d’iteració Procés d’aproximació que permet d’arribar a un resultat suficientment bo en un càlcul, repetint-lo amb dades com més va més aproximades.

3 4 [MT] procés estocàstic Variable aleatòria els possibles valors de la qual no són nombres sinó funcions.

4 m. [MD] Evolució d’una sèrie de fenòmens o de lesions anatòmiques relacionats amb una malaltia.

5 m. [ME] [FIF] procés adiabàtic Transformació termodinàmica que té lloc sense intercanvi de calor entre un sistema i el seu entorn.

6 m. [SO] procés social Mode d’acció, operació o interacció entre individus o grups socials, que suposa un canvi caracteritzat per un tret comú o una direcció definida.

processador processadora

1 m. i f. [IN] [PR] Persona dedicada al processament de dades.

2 1 m. [IN] [EL] Aparell capaç de processar dades.

2 2 m. [IN] En inform., unitat funcional que interpreta i executa les instruccions dels processos que hi ha dins el sistema.

2 3 [IN] processador de textos Programa informàtic emprat en el processament de textos.

processal

adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent al procés. Costes processals. Dret processal.

processament

1 m. [LC] [DR] [IN] [EL] Acció de processar.

2 1 m. [IN] processament d’imatges Aplicació dels mètodes i els instruments de processament de dades que permet adquirir, emmagatzemar, millorar, recuperar imatges i extreure’n característiques per a la seva interpretació.

2 2 [IN] [EL] processament de dades a) Execució sistemàtica d’una seqüència definida d’operacions, realitzada amb dades i feta per un ordinador.

2 2 [IN] [EL] processament de dades b) Informàtica de gestió.

2 3 [IN] processament de textos Aplicació dels mètodes i els instruments de processament de dades que permet introduir un text en un sistema informàtic, sotmetre’l a reorganitzacions i imprimir-lo.

processar

1 v. tr. [LC] [DR] Sotmetre a procés. Fou processat per alta traïció.

2 tr. [IN] [EL] Sotmetre (materials, dades informàtiques, etc.) a una sèrie d’operacions programades, sobretot fetes amb maquinària adequada i d’una manera automàtica.

processió

1 f. [RE] Acció de procedir, de derivar.

2 f. [LC] [RE] En la teol. cristiana, acte de procedir l’Esperit Sant del Pare, i en l’Església llatina, del Pare i del Fill.

processional

adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a les processons.

processionalment

adv. [LC] En forma de processó.

processionària

f. [ZOI] [AGA] [AGF] Insecte lepidòpter del gènere Thaumetopoea, l’eruga del qual es trasllada formant llargues fileres i és plaga del pi i del roure.

processó

1 f. [LC] [RE] Desfilada ordenada i solemne amb algun fi públic, especialment religiós. La processó de Corpus. Ara passa la processó. Una processó cívica.

2 f. [LC] [RE] PER EXT. Una processó de creditors, de sol·licitants.

3 [LC] anar-li a algú la processó per dins Dissimular un estat de torbació de l’ànim.

prociònids

1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers carnívors, plantígrads, que comprèn el coatí i l’os rentador, propis del continent americà.

2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.

proclama

f. [LC] Al·locució militar o política feta de viva veu o per escrit.

proclamació

1 f. [LC] Acció de proclamar. La proclamació d’un rei. La proclamació de la república.

2 f. [PO] En tècnica electoral, reconeixement per les juntes electorals d’una determinada persona com a candidat, i també el nomenament de representants efectius.

proclamador -a

adj. i m. i f. [LC] Que proclama.

proclamar

v. tr. [LC] Publicar solemnement (alguna cosa), anunciar-la públicament. Proclamar una llei. Proclamar el nou rei. L’han proclamat nou alcalde.

proclisi

f. [FL] Enllaç d’un mot proclític amb el mot següent.

proclític -a

1 adj. [FL] Que es lliga amb el mot següent formant-hi un sol mot, s’aplica a un mot o una partícula feble. La forma la és proclítica a la canta i enclítica a cantar-la.

2 m. [FL] Mot proclític.

procliu

adj. [LC] PROPENS.

proclivitat

f. [LC] PROPENSIÓ.

procloròfits

1 m. pl. [BOI] Grup de procariotes simbiòtics o planctònics, amb pigments semblants als de les clorofícies i les plantes superiors.

2 m. [BOI] Individu d’aquest grup.

procònsol

m. [HIH] [PR] [LC] Entre els romans, el qui, després d’ésser cònsol, era encarregat del comandament d’un exèrcit, d’una província.

proconsolat

1 m. [HIH] [LC] Càrrec o dignitat de procònsol.

2 m. [LC] [HIH] Durada d’aquest càrrec.

proconsular

adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent al procònsol.

procordats

1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals cordats marins mancats d’elements esquelètics pròpiament dits.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.

procreació

f. [BI] [LC] [MD] Acció de procrear.

procreador -a

adj. i m. i f. [BI] [LC] Que procrea.

procrear

v. tr. [BI] [LC] [MD] Engendrar 1.

procronisme

m. [LC] Acció d’antedatar un esdeveniment.

proct-

[LC] [MD] V. PROCTO-.

proctitis

f. [MD] Inflamació del recte o de l’anus.

procto- [o proct-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. proktós, ‘anus’. Ex.: proctologia, proctàlgia.

proctòleg proctòloga

m. i f. [MD] [PR] Especialista en proctologia.

proctologia

f. [MD] Branca de la medicina que tracta de l’anus, del recte i de llurs malalties.

procumbent

adj. [BO] En bot., prostrat.

procura

1 f. [LC] [DR] Poder donat legalment per algú a una persona per a obrar en nom seu. Signar una procura.

2 f. [DR] Càrrec de procurador.

procuració

f. [DR] [LC] Procura 1.

procurador -a

1 1 adj. i m. i f. [LC] Que procura.

1 2 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que obra per procuració.

2 1 m. i f. [DR] [PR] Persona que, per ofici, davant dels jutjats i tribunals, obra per una de les parts en virtut del poder que li ha estat donat legalment per aquesta.

2 2 m. i f. [RE] [PR] Persona que, en algunes comunitats religioses, s’encarrega de gestionar els afers econòmics de la seva província.

3 1 m. [HIH] [PR] procurador general a) Càrrec que ostentava l’infant primogènit a la Corona catalanoaragonesa.

3 1 [HIH] [PR] procurador general b) Als grans territoris senyorials, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.

3 2 [HIH] [PR] procurador reial Oficial reial de Mallorca i del Rosselló que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.

3 3 m. [HIH] [PR] Magistrat de l’Antic Règim que, a Tortosa, detenia les facultats rectores i executives, equivalent al jurat, al cònsol, al conseller o al paer d’altres poblacions catalanes.

procuradoria

1 f. [LC] Ofici, càrrec, de procurador.

2 f. [LC] Oficina o despatx del procurador.

procurar

1 v. tr. [LC] Intentar d’aconseguir. Procura veure’l.

2 v. tr. [LC] Fer obtenir o tenir. Li he procurat un bon cuiner. Cal que li procuris una bona feina.

3 [LC] procurar pel davallador Percaçar menjar.

4 v. tr. [LC] Intentar que (alguna cosa) sigui feta. Procura que no t’hagin de castigar.

prodelta

m. [GL] Part atalussada i subaquàtica d’un delta.

pròdig -a

adj. [LC] Que despèn, que dona, sense mesura. La paràbola del fill pròdig. Pròdig de consells.

prodigalitat

1 f. [LC] Qualitat de pròdig.

2 f. [LC] Acció de prodigar.

pròdigament

adv. [LC] Amb prodigalitat.

prodigar

v. tr. [LC] Despendre, donar, amb prodigalitat. Prodiga les lloances. El que prodigues, ho robes al teu hereu.

prodigi

1 m. [LC] Esdeveniment, cosa, que té quelcom de miraculós. Molts prodigis anunciaran la fi del món. Obrar prodigis.

2 m. [LC] Cosa, persona, extraordinària, que excedeix els límits naturals. És un prodigi de memòria. Ha fet prodigis de valor.

prodigiós -osa

1 adj. [LC] Que enclou un prodigi. Un fet prodigiós.

2 adj. [LC] Que obra prodigis.

3 adj. [LC] Extraordinari 2. Té un talent prodigiós, una força prodigiosa.

prodigiosament

adv. [LC] D’una manera prodigiosa.

prodigiositat

f. [LC] Qualitat de prodigiós.

proditori -òria

adj. [LC] DE TRAÏDOR. Acte proditori.

proditòriament

adv. [LC] A TRAÏCIÓ.

pròdrom

m. [LC] [MD] Signe precursor d’un mal, del part, etc. Els pròdroms de la guerra. Els pròdroms d’una malaltia.

prodròmic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pròdrom.

producció

1 1 f. [LC] Acció de produir. La producció d’un efecte. No totes les terres són aptes per a la producció. Producció artística, literària, científica.

1 2 f. [LC] Allò que és produït. L’anunci d’una nova producció dramàtica.

1 3 f. [LC] Suma dels productes de la terra o de la indústria.

2 1 f. [EG] Biomassa que produeix un organisme, una població o una comunitat per unitat de temps.

2 2 f. [AGF] En un bosc, suma del creixement dels arbres inventariats i de la incorporació, durant el període considerat, dels arbres que han passat a ésser inventariables.

3 f. [ECT] Conjunt d’activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals, humans i de capital per tal d’obtenir béns o serveis.

4 f. [CO] Equip o departament encarregat de posar al servei de l’equip de realització tot allò necessari per a la tasca productora i de gestió dels pressupostos i les despeses que se’n derivin.

producte

1 1 m. [LC] Cosa produïda. Els productes de la indústria. El mul és el producte d’un encreuament.

1 2 [QU] producte químic Allò que resulta d’alguna reacció o d’alguna altra operació o procés químic.

1 3 [OP] producte bituminós Sistema col·loidal molt complex d’hidrocarburs caracteritzat pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable, utilitzat en la construcció i en la conservació de paviments.

2 1 m. [LC] Guany, benefici fornit per una activitat econòmica. El producte d’una venda. El producte d’una casa.

2 2 [ECT] producte interior brut Valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat.

2 3 [ECT] producte per capita Producte que resulta de dividir el producte interior brut pel nombre d’habitants de la nació.

3 1 m. [LC] [MT] Nombre que resulta de multiplicar dos o més nombres.

3 2 m. [MT] Resultat de compondre dos o més elements d’un conjunt segons una determinada operació.

3 3 [QU] producte de solubilitat Constant pròpia dels electròlits poc solubles, funció de les concentracions iòniques de llurs solucions saturades.

productibilitat

f. [LC] Qualitat de produïble.

productiu -iva

1 adj. [LC] Que té virtut de produir. Una terra molt productiva. Un comerç productiu.

2 adj. [FL] Que serveix per a formar un bon nombre de mots compostos o derivats. Un sufix productiu. Un procediment molt productiu.

productivitat

1 f. [ECT] Qualitat de productiu.

2 f. [EI] [ECT] Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la. La productivitat del treball.

3 f. [EG] Producció de biomassa d’un organisme, d’una població o d’una comunitat, referida a algun factor de producció, com ara la biomassa dels productors, temps, etc.

4 f. [FL] Grau d’utilització real que fa una llengua d’un element lingüístic en un procés flexiu, lèxic, sintàctic, etc.

productor -a

adj. i m. i f. [LC] [EG] Que produeix. Una màquina productora d’electricitat. Els productors i els consumidors. Un productor cinematogràfic.

produïble

adj. [LC] Que pot ésser produït.

produir

1 1 v. tr. [LC] [DR] Fer aparèixer, exhibir, especialment en estil forense. Produir testimonis.

1 2 intr. pron. [LC] Presentar-se, explicar-se, captenir-se davant la gent, de tal o tal manera. Quin bon actor! Sap perfectament com ha de produir-se en públic.

2 1 tr. [LC] [ECT] Generar, donar naixença (a algú o a alguna cosa). La terra produeix herba, fruits. Les glàndules que produeixen la saliva.

2 2 tr. [LC] PER EXT. França ha produït grans pintors.

2 3 tr. [LC] [ECT] Causar que (quelcom) sigui, s’esdevingui, originar. Això li produí una gran impressió. No produir cap efecte.

2 4 tr. [LC] [ECT] Manufacturar, fabricar. Catalunya produeix bons vins.

2 5 tr. [LC] [ECT] Fornir (un guany). És una finca que no li produeix gaire.

proemi

m. [LC] Part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció.

proemial

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al proemi.

proemialment

adv. [LC] Com a proemi.

proenzim

m. [BI] Zimogen 2.

proer proera

m. i f. [LC] [TRA] [PR] Mariner, remer, pescador, etc., que va a la proa d’una nau.

proesa

f. [LC] Acte de valor.

profà -ana

1 1 adj. [LC] [RE] Estrany a les coses sagrades. En el temple no escauria de celebrar una cerimònia profana.

1 2 adj. [RE] Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.

2 adj. [LC] Estrany a un art, a una ciència. Ésser un profà en música.

profanació

f. [LC] Acció de profanar.

profanador -a

adj. i m. i f. [LC] Que profana.

profanament

adv. [LC] Amb profanitat.

profanar

1 v. tr. [LC] [RE] No tractar amb la deguda reverència (les coses sagrades), violar-ne la santedat. Profanar una església cometent-hi un acte criminal.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Profanar la memòria dels avantpassats. Profanar el nom de la pàtria.

profanitat

f. [LC] Qualitat de profà.

profase

f. [BI] Fase inicial de la mitosi o de la meiosi, durant la qual els cromosomes es fan visibles al nucli de la cèl·lula.

profecia

1 1 f. [LC] [RE] Predicció d’un profeta. Les profecies d’Isaïes. El do de profecia.

1 2 f. [LC] Cosa que hom prediu basant-se en els propis coneixements, en l’experiència, en una sospita, etc. Les teves profecies que el despatxarien de la feina han estat ben certes.

2 f. [FLL] Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.

profecticis

adj. [DR] béns profecticis V. Bɹ.

proferidor -a

adj. i m. i f. [LC] Que profereix. Proferidor de blasfèmies.

proferiment

m. [LC] Acció de proferir.

proferir

1 v. tr. [LC] Pronunciar 2 1. Profereix malament els sons. Sense proferir paraula. Proferir injúries, blasfèmies. Proferir una condemna.

2 tr. [LC] Oferir 1.

proferta

f. [LC] OFERIMENT.

profés -essa

adj. [LC] [RE] Que ha professat en un orde religiós, en una congregació.

professar

1 1 v. tr. [LC] Declarar obertament (la fe, la creença, l’opinió, pròpia).

1 2 v. tr. [LC] Admetre lliurement (una religió, una doctrina, etc.).

2 1 tr. [LC] Exercir (una ciència, un art, etc.).

2 2 tr. [LC] Ensenyar públicament (història, filosofia, etc.).

3 intr. [RE] Obligar-se a complir els vots propis dels religiosos en un institut determinat.

professió

1 1 f. [LC] [RE] Acció de professar; l’efecte. Fer professió de catolicisme. Professió simple. Professió solemne.

1 2 [LC] professió de fe Declaració pública que algú fa dels seus principis.

2 f. [LC] [SO] Ocupació que hom exerceix públicament. La professió d’advocat.

professional

1 adj. [LC] Pertanyent a una professió, d’acord amb les regles i els deures d’una professió. Habilitat professional. El secret professional.

2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que exerceix una professió. Els professionals de la medicina.

2 2 adj. [LC] [PR] [SP] Que té per professió jugar, representar, practicar un esport, etc. Actor professional. Hi ha tornejos en què els esportistes professionals competeixen amb esportistes amateurs.

professionalisme

m. [LC] Activitat de la persona que exerceix un ofici com a professional experimentat.

professionalitat

f. [LC] Qualitat de la persona que exerceix una activitat professional amb gran competència. És un exemple de professionalitat.

professionalització

f. [LC] Acció de professionalitzar o de professionalitzar-se; l’efecte.

professionalitzar

1 v. tr. [LC] Donar caràcter de professió (a una activitat).

2 1 tr. [LC] Fer esdevenir (algú) professional.

2 2 intr. pron. [LC] Esdevenir professional. Després d’uns anys d’actuar com a amateur, va decidir professionalitzar-se.

professionalment

adv. [LC] Com a professional.

professó

f. [LC] PROCESSÓ.

professor professora

1 m. i f. [LC] [PE] [PR] Persona que ensenya una ciència, un art, una disciplina. Una professora de matemàtiques, de física, de química. Un professor de música. Un professor de llatí.

2 m. i f. [MU] [PR] Músic que integra una orquestra, una banda, etc. Els professors d’una orquestra.

professoral

adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent al professor.

professorat

1 m. [LC] [PE] Càrrec de professor.

2 m. [LC] [PE] Cos de professors.

profeta

1 m. i f. [LC] [RE] [PR] Missatger de Déu, en particular qui prediu esdeveniments futurs. Déu ha parlat per boca dels seus profetes. El profeta Ezequiel. Un fals profeta.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que prediu allò que ha de succeir. Ho has endevinat: has estat bon profeta. Ningú no és profeta en sa terra.

profetal

adj. [LC] [RE] PROFÈTIC.

profetar

v. tr. [LC] [RE] PROFETITZAR.

profetessa

f. [LC] PROFETA.

profètic -a

1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a les profecies, als profetes. Esperit profètic.

2 adj. [LC] [RE] Que enclou una profecia. Paraules profètiques.

profèticament

adv. [LC] [RE] Com a profeta. Parlar profèticament.

profetisme

m. [RE] [HIH] Activitat i obra dels profetes, sobretot hebreus.

profetitzable

adj. [LC] Que pot ésser profetitzat.

profetitzar

v. tr. [LC] [RE] Predir, especialment en virtut del do de profecia.

proficient

adj. [LC] Que aprofita, avança, en alguna cosa.

proficu -ícua

adj. [LC] PROFITÓS.

profícuament

adv. [LC] PROFITOSAMENT.

profilàctic -a

1 1 adj. [MD] Que preserva d’una malaltia.

1 2 m. [MD] Substància, agent, profilàctic.

2 f. [MD] Higiene 1.

3 m. [MD] Preservatiu 2.

profilaxi

f. [MD] [BI] Tractament preventiu o conjunt de mitjans que preserven un individu o una societat de les malalties.

profit

1 m. [LC] Avantatge que es treu d’alguna cosa. Hi hem treballat molt, però no n’hem tret gran profit. T’hi has cansat sense cap profit. Estudia amb profit. Tots els negocis li fan profit.

2 [LC] bon profit li faci Expressió amb què es denota que no envegem el profit aconseguit per altri.

3 [LC] no cal dir mal profit li faci Expressió amb què es denota que algú té ben guanyat el profit aconseguit.

4 [LC] fer profit el menjar Assentar-se bé.

5 [LC] bon profit! Expressió amb què hom s’adreça a qui està menjant o acaba de menjar.

profiterola

f. [ED] [HO] Lionesa petita, especialment quan és dolça i recoberta amb xocolata desfeta.

profitós -osa

adj. [LC] Que dona profit.

profitosament

adv. [LC] Amb profit.

proforma

adj. [ECO] [AD] factura proforma V. FACTURA².

pròfug -a

adj. i m. i f. [LC] [DR] [DE] Que fuig per escapar de l’acció de la justícia, per no servir en l’exèrcit.

profund -a

1 adj. [LC] PREGON. Un pou profund. Una ferida profunda. Una cova profunda.

2 1 adj. [LC] INTENS. Un son profund.

2 2 adj. [LC] Difícil de penetrar. Una fosquedat profunda. Un misteri profund.

2 3 adj. [LC] Que va fins al fons de les coses. Un saber profund. Un esperit profund. Un savi profund.

profundament

adv. [LC] Anant fins al fons de les coses, amb profunditat.

profunditat

1 1 f. [LC] Qualitat de profund. La profunditat d’un llac. La profunditat d’una doctrina. La profunditat d’un savi.

1 2 f. [LC] Distància de dalt a baix al fons. Les profunditats inexplorables de l’oceà.

2 f. [CO] profunditat de camp En cin. i en fot., distància compresa entre el punt més proper i el més allunyat de l’escena que poden ésser reproduïts en un mateix pla nítidament enfocats.

profunditzar

v. tr. [LC] APROFUNDIR.

profús -usa

adj. [LC] Caracteritzat per la profusió.

profusament

adv. [LC] Amb profusió.

profusió

1 f. [LC] Gran abundància.

2 f. [LC] PRODIGALITAT.

progènie

f. [LC] [HIG] [AGR] Llinatge 1. D’il·lustre progènie.

progenitor progenitora

1 1 m. i f. [LC] Persona de la qual procedeix en línia directa algú, alguna família. Tots els nostres progenitors han estat persones honorables.

1 2 m. i f. [LC] PER EXT. Els progenitors de les actuals espècies de simis.

2 1 adj. [LC] Que és l’origen d’un altre, s’aplica a un organisme. Plantes progenitores. Cèl·lules progenitores.

2 2 m. [LC] Organisme progenitor.

3 m. i f. [LC] Pare, mare, d’algú. El seu progenitor era de Reus.

4 adj. i m. [LC] Precursor 2.

progenitura

f. [LC] [AGR] Conjunt dels fills d’un progenitor.

progesterona

f. [QU] [ZOA] [MD] [BI] Hormona esteroide secretada per l’ovari, la placenta i el còrtex suprarenal, responsable de preparar l’úter per a la recepció de l’òvul fecundat.

progimnasma

m. [LC] Exercici preparatori.

progimnospermes

1 f. pl. [GLP] Grup extingit de pteridòfits, d’hàbit arbustiu o arborescent, amb estructura interna de gimnosperma, considerats els progenitors dels espermatòfits, que visqueren del devonià al carbonífer.

2 f. [GLP] Individu d’aquest grup.

proglotis

m. [VE] [ZOA] Anell dels cestodes.

prògnat -a

adj. i m. i f. [BI] Que presenta el perfil de la cara formant un pla inclinat cap endavant, amb angle facial més o menys agut.

prognatisme

m. [BI] Qualitat de prògnat.

prognosi

f. [MD] Pronòstic, especialment del curs d’una malaltia.

progradació

1 f. [GL] Conjunt d’estrats que té un capbussament sedimentari primari, amb un desplaçament envers la conca i un creixement vertical nul o quasi nul.

2 f. [GL] Acreció lateral o avançament progressiu del talús marí d’un delta o d’un llac, o d’una platja mar endins.

programa

1 1 m. [LC] Enunciació del que es vol fer.

1 2 m. [LC] [PE] Enunciació de les matèries que un professor tractarà en el seu curs.

1 3 m. [LC] Escrit en què s’anuncia el detall d’un concert, d’una representació teatral, d’una cerimònia, etc.

1 4 m. [CO] Pla detallat de les activitats d’una campanya publicitària.

2 m. [LC] [PO] Exposició dels propòsits polítics d’una persona, un grup o un partit polític.

3 1 m. [IN] [LC] Conjunt d’instruccions codificades i de dades que són l’expressió completa d’un procediment, i en particular d’un algorisme, executable per un sistema informàtic. Programa de manteniment.

3 2 [IN] programa font Programa informàtic escrit en un llenguatge que pot ésser llegit per un compilador i convertit en llenguatge de màquina.

4 m. [EI] Descripció dels mitjans i establiment de la seqüència de les operacions que cal fer per a obtenir una producció.

5 1 m. [CO] En cinema, totalitat de l’espectacle compost per una o dues pel·lícules i llurs complements, tals com documentals, dibuixos animats o altres curtmetratges.

5 2 m. [CO] En televisió i ràdio, unitat concreta i delimitada dins la totalitat d’una emissió.

programable

adj. [LC] Que es pot programar. Màquina programable. Calculadora programable.

programació

1 1 f. [IN] [LC] Acció de programar; l’efecte.

1 2 [ECT] programació econòmica Conjunt de tècniques que tenen per objecte la determinació de la mesura i la periodicitat amb què han d’ésser aplicats certs mitjans per a l’obtenció d’un objectiu prefixat.

1 3 [PE] programació educativa Concreció del pla d’estudis general elaborada pel mestre per a una classe determinada.

2 1 f. [JE] [CO] Conjunt de programes que componen el temps d’emissió d’una cadena de ràdio o de televisió.

2 2 f. [CO] Planificació prevista dels programes que s’han de produir o contractar per a emetre’ls.

2 3 f. [CO] En ràdio o televisió, departament encarregat d’elaborar els esquemes dels diferents programes i la seva distribució horària per a emetre’ls.

3 f. [IN] PROGRAMARI.

programador programadora

m. i f. [IN] [PR] [LC] Persona que programa.

programar

1 v. tr. [CO] [JE] [LC] Establir el programa (d’un espectacle, d’un mitjà de comunicació audiovisual, etc.).

2 tr. [LC] [EI] Efectuar la programació (d’una màquina).

3 intr. [IN] Elaborar programes informàtics.

programari

m. [IN] Conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.

programàtic -a

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un programa.

progre

m. i f. [LC] Persona d’idees avançades i capteniment anticonvencional.

progrés

[pl. -essos]

m. [LC] Acció d’anar endavant, d’avançar d’un grau a un altre de superior. No pogueren deturar el progrés de l’enemic. Els progressos de la civilització, de la indústria. El progrés de la humanitat. La llei del progrés.

progressar

v. intr. [LC] Fer progressos en una matèria.

progressia

f. [LC] Conjunt dels progres.

progressió

1 f. [LC] Acció de progressar o d’anar endavant. Moviment de progressió.

2 1 f. [MU] En mús., successió de sons segons una llei determinada.

2 2 [LC] [MU] progressió ascendent Progressió en què els termes van augmentant.

2 3 [MU] progressió descendent Progressió en què els termes van disminuint.

2 4 [FL] progressió temàtica Successió ordenada i coherent de la informació d’un text a partir de la concatenació adequada de temes.

3 1 f. [MT] En mat., successió de nombres en què cada terme és igual a l’anterior més una quantitat constant o igual a l’anterior multiplicat per una quantitat constant.

3 2 [MT] progressió creixent Progressió els termes de la qual van augmentant.

3 3 [LC] [MT] progressió decreixent Progressió els termes de la qual van disminuint.

progressisme

1 1 m. [HIH] [PO] Conjunt d’idees socials i polítiques avançades, innovadores.

1 2 m. [HIH] Moviment que segueix aquestes idees i doctrines.

2 m. [RE] [PO] [HIH] Doctrina i tendència que integren religiosament la lluita per la reforma de les estructures socials, polítiques i econòmiques, basant-se en la necessitat de posar en contacte la fe i la vida en el món actual.

progressista

1 adj. [PO] [HIH] Relatiu o pertanyent al progressisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] [PO] Partidari del progressisme.

3 m. i f. [PO] Membre del Partit Progressista.

progressiu -iva

1 adj. [LC] Que avança, que es desenvolupa, per graus. Moviment progressiu. Esforç progressiu. Impost progressiu.

2 adj. [FL] Que expressa una situació que s’està esdevenint. Aspecte progressiu.

progressivament

adv. [LC] D’una manera progressiva.

prohibició

f. [LC] Acció de prohibir.

prohibicionisme

m. [LC] Teoria o sistema dels prohibicionistes.

prohibicionista

1 adj. i m. i f. [LC] Partidari de la prohibició de la venda de begudes alcohòliques.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari dels drets prohibitius.

prohibir

v. tr. [LC] Imposar a algú de no fer (alguna cosa). Prohibir de portar armes. Prohibida l’entrada. Armes prohibides. Prohibir la venda de begudes alcohòliques.

prohibitiu -iva

1 adj. [LC] Que prohibeix.

2 adj. [LC] Tan elevat que impedeix pràcticament l’adquisició de la mercaderia. Drets prohibitius. Preus prohibitius.

prohibitori -òria

adj. [LC] Prohibitiu 1.

prohom

1 m. [LC] [PR] Principal d’un gremi.

2 m. [LC] Home que frueix d’especial consideració entre els de la seva classe. Els prohoms del nacionalisme.

prohomenia

1 f. [LC] Condició de prohom.

2 f. [LC] Conjunt, reunió, de prohoms.

proindivís -isa

adj. [AD] Indivís, naturalment o convencionalment, s’aplica a una copropietat en què cada propietari té una participació ideal o proporcional.

proindivisió

f. [DR] Situació d’indivisió en què es troba un bé que pertany a més d’una persona.

proís

[pl. -ïssos]

m. [LC] [TRA] Amarra per a subjectar una embarcació a la costa, estirar-la de terra estant, etc.

proïsmal

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al proïsme.

proïsme

m. [LC] Els nostres semblants. Cal estimar el proïsme com a si mateix. L’amor al proïsme.

projecció

1 f. [LC] Acció de projectar; l’efecte. Moviment de projecció. La projecció d’unes diapositives. La projecció d’un prisma sobre un pla. Projecció ortogonal, obliqua.

2 f. [CO] En cinema i en televisió, operació que consisteix a reproduir sobre una pantalla les imatges d’una pel·lícula.

3 1 f. [GG] Procediment matemàtic per a representar una regió de la superfície de la Terra sobre un pla.

3 2 [MT] projecció estereogràfica Projecció de la superfície esfèrica des d’un punt d’aquesta superfície sobre un pla.

4 1 f. [FL] En una representació sintàctica, observança dels trets de subcategorització especificats en el lèxic per a l’element que n’és el nucli.

4 2 f. [FL] Categoria sintàctica que consta d’un nucli lèxic i d’un o d’uns modificadors d’aquest nucli. El sintagma nominal és la projecció del nom que funciona com a nucli.

projectable

adj. [LC] Que pot ésser projectat.

projectant

adj. [LC] Que projecta. Les rectes o línies projectants.

projectar

1 1 v. tr. [LC] Llançar endavant a distància. Projectar llum un cos lluminós. La força d’explosió el va projectar violentament contra la paret.

1 2 v. tr. [LC] Enviar (un raig de llum, una ombra, etc.) sobre una superfície. L’ombra que un cos projecta sobre una paret. Projectar una imatge sobre un teló blanc.

1 3 v. tr. [FIF] [CO] [JE] Formar en una pantalla, mitjançant un projector, les imatges ampliades (d’una pel·lícula cinematogràfica, d’una diapositiva o d’un objecte opac).

1 4 [MT] projectar una figura sobre una superfície Determinar la intersecció amb una superfície de les rectes traçades pels punts de la figura en una direcció determinada o que passen per un punt determinat.

2 tr. [LC] [AQ] Establir el projecte de la construcció (d’una màquina, d’un edifici, etc.).

projecte

1 1 m. [LC] [AD] Allò que hom pensa portar a acompliment. Quins projectes tens per a aquest estiu? Quines excursions penses fer?

1 2 m. [LC] [AD] Pla proposat per a realitzar allò que hom pensa portar a acompliment.

1 3 [LC] [AD] projecte de llei Text que el Govern elabora i que sotmet al Parlament perquè sigui tramitat i, un cop aprovat, esdevingui llei.

2 1 m. [LC] [AD] Estudi detallat d’una cosa a realitzar. Concurs de projectes per a l’erecció d’un monument.

2 2 m. [EI] [AQ] Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina, una instal·lació, o construir un edifici, un pont, etc., d’acord amb les instruccions de qui l’encarrega o segons un programa establert.

projectil

1 m. [LC] [DE] Cos llançat per la impulsió d’una força inicial, el qual continua movent-se per la pròpia inèrcia.

2 m. [LC] [DE] Cos llançat per una arma de foc o de git.

projectista

1 m. i f. [LC] [PR] Autor d’un projecte.

2 m. i f. [PR] Persona que té per professió realitzar plans, vistes i càlculs complementaris d’un projecte.

projectiu -iva

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la projecció.

2 adj. [LC] Obtingut per projecció. Pla projectiu. Geometria projectiva.

projectivitat

1 f. [MT] Qualitat de projectiu.

2 f. [MT] Fet d’ésser una figura derivable d’una altra per projecció.

3 f. [MT] Transformació del pla projectiu o de l’espai projectiu en ell mateix que aplica rectes en rectes.

projector

1 m. [AQ] Llum que conté un sistema òptic de miralls o lents, destinat a concentrar la llum dins un angle sòlid determinat, generalment reduït a fi d’obtenir una intensitat lluminosa elevada per a construir una imatge òptica virtual que podia ésser interceptada per una pantalla i així fer visible aquella imatge.

2 m. [JE] Aparell que permet de projectar damunt una pantalla imatges disposades entre una font de llum i un sistema òptic.

projectura

f. [AQ] Vol d’una part sortint d’una construcció.

prolació

1 f. [LC] Acció de diferir o prolongar.

2 f. [MU] En la notació proporcional, subdivisió de la semibreu de forma perfecta o imperfecta.

prolapse

m. [MD] Caiguda o descens d’un òrgan a conseqüència del relaxament dels seus mitjans de fixació. El prolapse del recte, de l’úter.

prolat -a

adj. [BO] Allargat en la direcció de l’eix major. Cèl·lula prolata.

prole

f. [LC] PROGENITURA.

pròleg

1 m. [LC] [FLL] [AF] Introducció a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d’un context i d’unes circumstàncies determinades.

2 m. [LC] [FLL] Introducció d’un discurs parlat.

prolegomen

[usat generalment en pl.]

m. [LC] [FLL] Escrit preliminar en què s’exposen els principis fonamentals de la matèria de què es tractarà.

prolepsi

f. [FS] [FLL] Figura retòrica de caràcter lògic que consisteix a anticipar-se a una objecció.

prolèptic -a

adj. [FS] Relatiu o pertanyent a la prolepsi.

proletari proletària

1 m. i f. [DR] En l’antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietat, que es considerava que no podia prestar altre servei a l’Estat sinó tenir fills.

2 1 m. i f. [LC] [SO] [PO] Persona que no és propietària dels mitjans de producció i viu dels recursos que obté del seu salari o de la venda de la seva força de treball.

2 2 adj. [LC] [SO] La classe proletària.

proletariat

1 m. [LC] [HIH] [SO] Condició de proletari.

2 m. [LC] [HIH] [SO] Classe social constituïda pels proletaris.

proletarització

f. [LC] Acció de proletaritzar o de proletaritzar-se; l’efecte.

proletaritzar

1 v. tr. [LC] Donar caràcter de proletari (a algú o a alguna cosa).

2 intr. pron. [LC] Esdevenir proletari. El futur de la classe mitjana era proletaritzar-se.

prolífer -a

adj. [BI] [LC] Capaç de regenerar un òrgan o un teixit, animal o vegetal.

proliferació

f. [LC] [BI] Producció ràpida i repetida d’alguna cosa, especialment de noves parts, gemmes, cèl·lules, etc.

proliferar

v. intr. [LC] Créixer en nombre ràpidament.

prolífic -a

adj. [LC] [BI] Que té la virtut de produir fruit, especialment abundant. Una raça prolífica.

prolíger -a

adj. [LC] PROLÍFER.

prolina

f. [BI] Aminoàcid proteic no essencial de caràcter cíclic, derivat de l’àcid glutàmic, que incorporat a la molècula de col·lagen genera hidroxiprolina.

prolix -a

1 adj. [LC] Indegudament llarg, difús, escrivint o parlant. Un escriptor prolix.

2 adj. [LC] PER EXT. Estil prolix.

prolixament

adv. [LC] D’una manera prolixa.

prolixitat

f. [LC] Qualitat de prolix.

prologar

v. tr. [LC] [FLL] Posar pròleg (a una obra).

prologuista

1 m. i f. [LC] [PR] [FLL] Autor del pròleg d’una obra, especialment d’altri.

2 m. i f. [LC] [PR] [FLL] Escriptor de pròlegs.

prolongable

adj. [LC] Que pot ésser prolongat.

prolongació

f. [LC] Acció de prolongar o de prolongar-se; l’efecte. Procedir a la prolongació d’un carrer.

prolongadament

adv. [LC] Amb molta extensió, durant molt de temps.

prolongador -a

adj. [LC] Que prolonga.

prolongament

1 m. [LC] PROLONGACIÓ.

2 m. [LC] Cosa en què per evolució s’ha transformat una cosa. El mot fet és el prolongament del mot llatí factum. El català és un prolongament del llatí vulgar.

prolongar

1 v. tr. [LC] Fer més llarga (una cosa). Prolongar la vida del malalt. Prolongar una discussió, un discurs. Prolongar les vacances, una absència. Prolongar un carrer.

2 intr. pron. [LC] El vestíbul es prolongava en un corredor fosc. L’espera a l’estació es prolongà durant deu minuts.

proloqui

m. [LC] Proposició o sentència preliminar.

prolusió

f. [FLL] Assaig o exercici introductori.

promès promesa

1 m. i f. [LC] Persona que s’ha promès o ha donat paraula de casament.

2 f. [LC] [DR] Prometença, paraula donada de fer alguna cosa, que en dret constitueix una obligació jurídica. Promesa de contracte. Promesa d’heretar.

prometatge

1 m. [LC] Estat de qui ha donat paraula de casament.

2 m. [LC] Temps que dura aquest estat.

prometedor -a

adj. [LC] Que promet.

prometença

1 f. [LC] Acció de prometre.

2 f. [LC] Paraula donada de fer alguna cosa.

3 f. [LC] [RE] Oferiment fet a Déu o a un sant d’executar una obra piadosa, condicionat generalment a l’obtenció d’una gràcia.

prometi

m. [QU] [ML] Metall artificial de la família dels lantànids, producte de la fissió de l’urani (símbol, Pm; nombre atòmic, 61; pes atòmic de l’isòtop més ben conegut, 145).

prometiment

m. [LC] Prometença 1.

prometre

[p. p. promès]

1 1 v. tr. [LC] Obligar-se a fer, donar paraula de fer, (alguna cosa), de donar o concedir (alguna cosa). Ell ens va prometre que vindria i segurament vindrà. Ell no fa mai el que promet. Em va prometre un rellotge i encara no me l’ha donat.

1 2 intr. pron. [LC] Donar paraula de casament. La Laura es va prometre amb en Jaume. Es van prometre pel setembre i es casaran pel maig.

2 1 tr. [LC] Donar a esperar. Els fruits que ens promet la primavera. Promet fer bon temps.

2 2 intr. [LC] Mostrar capacitats que es desenvoluparan en l’esdevenidor. Aquesta noia promet.

3 tr. [LC] Afirmar com a cert. Et prometo que no he estat jo.

prominència

1 f. [LC] Qualitat de prominent.

2 f. [LC] Cosa prominent.

prominent

adj. [LC] Que s’eleva sobre allò que el circumda.

promiscu -íscua

1 adj. [LC] Que és barreja de coses molt diverses entre elles.

2 adj. [LC] Que es pot usar indistintament en un sentit o en un altre.

3 adj. [LC] Que manté relacions sexuals sovint i amb persones diferents.

promíscuament

adv. [LC] D’una manera promíscua.

promiscuar

v. intr. [RE] Menjar, en un mateix àpat, peix però també carn en dies en què l’Església no ho permet.

promiscuïtat

1 f. [LC] Barreja de coses molt diverses entre si.

2 f. [LC] Condició de promiscu.

promissió

f. [LC] [RE] terra de promissió V. TERRA.

promissori -òria

adj. [LC] Que conté una prometença.

promoció

1 f. [LC] Acció de promoure a una dignitat, a un grau.

2 1 f. [LC] Elevació simultània de diferents persones a un grau, a una dignitat.

2 2 f. [LC] Conjunt de persones que han estat promogudes a un grau, a una dignitat.

3 f. [SP] En certes competicions, partits per a dirimir els canvis de categoria.

4 f. [ECT] promoció de vendes Acció comercial, de la publicitat, desplegada per l’empresa sobre els consumidors o els intermediaris, per tal d’impulsar les vendes en general o d’un producte concret.

promocional

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la promoció d’un producte, d’unes vendes. Campanya promocional d’un nou perfum.

promocionar

v. tr. [LC] [ECT] Fer valer, fomentar. Promocionar una nova marca de llet condensada. La televisió ha promocionat la cuina catalana. Promocionar un candidat.

promontori

1 m. [LC] Altura considerable de terra, especialment que avança dins el mar.

2 m. [ZOA] [MD] Protuberància en una estructura anatòmica.

promotor -a

1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que promou, que dona la primera impulsió a una cosa.

2 1 m. i f. [AD] Persona o societat contractada per fer treballs per a un organisme oficial, un ajuntament, etc.

2 2 m. i f. [AD] Persona que porta a terme fonamentalment les activitats necessàries per a l’entrada en funcionament i la constitució jurídica d’una entitat social.

3 m. [BI] Seqüència de nucleòtids de l’àcid desoxiribonucleic, situada al començament de les unitats de transcripció.

promoure

[quant a la flexió, com moure]

1 1 v. tr. [LC] [AD] Donar la primera impulsió (a alguna cosa). Ell fou qui promogué la qüestió. Promoure un escàndol.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Promoure el vòmit.

2 tr. [LC] Elevar (algú) a un grau, a una dignitat. Fou promogut a la dignitat de cardenal.

promovedor -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] Promotor 1.

promptament

adv. [LC] D’una manera prompta.

prompte¹

adv. [LC] AVIAT. La Rut s’adonà ben prompte que el document era fals.

prompte² -a

1 adj. [LC] Disposat a fer quelcom.

2 adj. [LC] Que posa poc de temps a fer quelcom, que ho fa sense retard. Una intel·ligència prompta. L’obediència ha d’ésser prompta. És prompte a irritar-se.

promptesa

f. [LC] PROMPTITUD.

promptitud

f. [LC] Qualitat de prompte. Obeir amb promptitud. Respondre amb promptitud. Fer les coses amb molta promptitud. Tenir promptitud de paraula.

promptuari

m. [LC] Compendi de les regles principals d’una ciència o d’un art. Un promptuari d’ortografia.

promulgable

adj. [LC] Que pot ésser promulgat.

promulgació

f. [LC] [DR] Acció de promulgar. La promulgació d’una llei.

promulgador -a

adj. i m. i f. [LC] Que promulga.

promulgar

1 v. tr. [LC] [DR] Publicar amb les degudes formalitats (una llei, un edicte).

2 v. tr. [LC] PER EXT. Promulgar una teoria.

pron -a

adj. [MD] Amb el palmell o el ventre cap avall.

pronació

1 f. [ZOA] [MD] Moviment de l’avantbraç que té per resultat una mena de rotació de la mà de fora a dins.

2 f. [ZOA] [ZOA] Posició de l’avantbraç després de fer aquest moviment, en què el palmell mira cap a dins i cap enrere.

pronador -a

adj. [ZOA] [MD] Que produeix la pronació. Múscul pronador. Moviment pronador.

pronom

1 m. [FL] [LC] Categoria lèxica constituïda per mots generalment variables, que poden tenir caràcter substantiu, adjectiu o adverbial i que presenten un significat ocasional, delimitat a partir de relacions díctiques o anafòriques. Pronoms demostratius, possessius, interrogatius, indefinits, neutres.

2 m. [FL] Mot d’aquesta categoria.

3 [FL] pronom afix Pronom feble unit al verb.

4 [FL] pronom feble Pronom inaccentuat que va immediatament al davant o al darrere del verb.

5 [FL] pronom fort Pronom accentuat que ocupa la posició de subjecte o de complement.

6 [FL] pronom personal Pronom que es refereix a la persona gramatical del discurs.

7 [FL] pronom relatiu Pronom que remet a un element nominal, prèviament aparegut en l’oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d’adjectiu o substantiu.

pronominal

1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al pronom.

2 adj. [FL] Que té la funció d’un pronom. Un complement pronominal. Un adverbi pronominal.

pronominalització

f. [FL] Acció de pronominalitzar; l’efecte.

pronominalitzar

v. tr. [FL] [LC] Convertir (un nom, un sintagma) en pronom.

pronominalment

adv. [FL] [LC] Com a pronom. Un mot emprat pronominalment.

pronòstic

1 1 m. [LC] Conjectura del que s’ha d’esdevenir treta de certs senyals. Pronòstic del temps. Amic de fer pronòstics.

1 2 m. [LC] PRESAGI. Això és un mal pronòstic.

2 m. [FLL] Calendari o almanac en què es pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l’any i que inclou a vegades prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, que li atorguen la categoria de gènere literari popular.

3 m. [MD] Judici més o menys hipotètic pel qual el metge preveu el final d’una malaltia i totes les eventualitats possibles.

pronosticable

adj. [LC] Que pot ésser pronosticat.

pronosticació

f. [LC] Acció de pronosticar.

pronosticador -a

adj. i m. i f. [LC] Que pronostica.

pronosticaire

m. i f. [LC] Amic de fer pronòstics.

pronosticar

v. tr. [LC] Conjecturar per senyals (allò que s’ha d’esdevenir). Aquesta fi, ell ja l’havia pronosticada.

pronòstiga

f. [LC] Pronòstic 1 1.

pronúncia

f. [LC] [FL] Manera de pronunciar.

pronunciable

adj. [LC] Que pot ésser pronunciat.

pronunciació

1 f. [LC] Acció de pronunciar; l’efecte.

2 1 f. [LC] [FL] PRONÚNCIA.

2 2 [FL] [FLL] pronunciació erasmiana Forma de pronunciació del grec clàssic defensada per Erasme enfront de l’itacisme.

pronunciadament

adv. [LC] D’una manera pronunciada.

pronunciador -a

adj. i m. i f. [LC] Que pronuncia.

pronunciament

1 m. [LC] [DE] [PO] Acció de pronunciar-se un grup militar, un general.

2 m. [LC] Acció de pronunciar la sentència o de declarar l’opinió.

pronunciar

1 1 v. tr. [LC] [FL] Produir (un so, un seguit de sons). Pronunciar tots els sons d’un mot distintament. Un mot difícil de pronunciar. Parla el francès, però no el pronuncia bé.

1 2 [LC] pronunciar una lletra Pronunciar el so representat per aquesta lletra.

2 1 tr. [LC] Dir alt. Han estat una hora plegats sense pronunciar paraula. No gosa ni pronunciar el seu nom.

2 2 tr. [LC] Fer sentir públicament. Pronunciar un discurs. Pronunciar una sentència.

2 3 intr. pron. [LC] [AD] Declarar la pròpia decisió. La cort encara no s’ha pronunciat. Pronunciar-se a favor d’alguna cosa.

3 intr. pron. [DE] [PO] Un grup militar, un general amb les tropes que comanda, etc., rebel·lar-se contra el govern constituït per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.