malva
1 1 f. [LC] [BOS] Planta dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera, de la família de les malvàcies, de flors actinomorfes amb calicle i fruit discoidal que es desfà en porcions a la maturitat.
1 2 [BOS] malva blanca MALVÍ.
1 3 [BOS] malva d’arbre Malva robusta i molt pubescent, de fulles arrodonides, lobades i amb els lòbuls crenats i flors roses amb venes i base purpúries, que es fa als penya-segats litorals, on fan niu els ocells de mar i en altres indrets ruderals, i de vegades cultivada als jardins (Lavatera arborea).
1 4 [BOS] [AGA] malva d’olor MALVA-ROSA.
1 5 [BOS] malva de cementiri MALVA MAJOR.
1 6 [BOS] malva de fulla rodona [o malva de fulla petita] Malva prostrada o redreçada, de fulles arrodonides llargament peciolades, dentades i un xic lobades, i flors d’un blanc lilós, que es fa a les vores de camins i en indrets ruderals (Malva neglecta o M. rotundifolia).
1 7 [BOS] [AGA] malva doble MALVA REIAL.
1 8 [BOS] malva major Malva de fulles palmatilobades i dentades i flors d’un rosa intens amb venes més fosques i amb els pètals escotats, que es fa en indrets ruderals (Malva sylvestris).
1 9 [BOS] [AGA] malva reial Malva molt robusta, erecta, de fulles arrodonides i lobades i flors grosses de color de rosa, blanc o violaci, disposades en una mena de llarga espiga terminal, conreada en jardineria (Alcea rosea o Althaea rosea).
2 f. [LC] fer malves Ésser mort i enterrat.
3 1 m. [LC] Color violaci tirant cap a rosat.
3 2 adj. [LC] Un fulard malva.
malvàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, arbustos i arbres de fulles esparses i amb estípules, flors regulars amb cinc sèpals, cinc pètals i nombrosos estams soldats en un sol feix tubulós i fruit generalment sec, en càpsula o en esquizocarp, estesos per una gran part del món, a la qual pertanyen les malves, el malví, els cotoners i els hibiscos.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
malvadament
adv. [LC] Amb maldat.
malvantar
v. tr. [LC] Fer notar, retreure, els defectes, les faltes, (d’algú o d’alguna cosa).
malvapeix
f. [BOS] Planta de la família de les geraniàcies, del grup dels geranis, finament pilosa, de fulles arrodonides uniformement verdes i de flors vermelles, gairebé bilaterals perquè tenen els dos pètals superiors més petits (Pelargonium inquinans).
malvapoma
f. [LC] [BOS] Planta de la família de les geraniàcies, del grup dels geranis, cultivada per a l’obtenció d’una essència, l’oli de gerani, emprada en perfumeria (Pelargonium odoratissimum).
malvar
m. [LC] [BOC] Lloc on abunden les malves.
malva-rosa
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les geraniàcies, semblant a la malvapoma, de la qual s’obté una essència que recorda la de la rosa (Pelargonium capitatum).
malvasia
1 f. [LC] [AGA] Vinya importada d’Orient que fa un raïm blanc i dolç.
2 m. [AGA] Raïm de vinya malvasia.
3 m. [LC] [AGA] Vi elaborat amb raïm malvasia. Malvasia de Sitges.
malvat -ada
adj. [LC] Que és molt dolent, que fa el mal a consciència. Unes persones malvades li feien xantatge. El seu malvat propòsit fou un fracàs.
malvendre
[quant a la flexió, com revendre]
v. tr. [LC] Vendre malament, a baix preu.
malvera
f. [LC] [BOS] MALVA D’ARBRE.
malversació
f. [LC] [DR] [AD] Acció de malversar; l’efecte.
malversador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que malversa.
malversar
v. tr. [LC] [DR] [AD] Invertir il·lícitament (els cabals d’altri que un té al seu càrrec), invertir-los en usos distints d’aquell a què estan destinats.
malvesc
m. [LC] [BOS] Mata de la família de les plumbaginàcies, de tiges anguloses, fulles aspres, les inferiors obovades i peciolades, les mitjanes oblongues, sèssils i amb orelletes abraçadores, flors tubuloses amb el calze angulós cobert de pèls glandulosos i amb la corol·la violàcia i fruit en càpsula, pròpia de llocs secs de les terres mediterrànies (Plumbago europaea).
malvestat
f. [LC] MALDAT.
malveure
[usat generalment en inf.]
v. tr. [LC] Veure de mal ull, tenir en poca estima. Amb el seu comportament s’ha fet malveure dels veïns.
malví
m. [LC] [BOS] [MD] Planta de la família de les malvàcies, robusta, erecta, densament tomentosa i grisenca, de fulles ovades, dentades i un xic lobades i flors d’un rosa pàl·lid amb els pètals escotats, pròpia de sòls humits, l’arrel de la qual s’usa en medicina (Althaea officinalis).
malviatge
interj. [LC] Expressió de disgust, d’impaciència.
malvinar
m. [BOC] Herbassar de malvins.
malvist -a
adj. [LC] Que no és benvist, que no té bona fama. Un personatge malvist de tothom. La conducta de la dona era malvista per l’alta societat de l’illa.
malviure1
[quant a la flexió, com viure]
v. intr. [LC] Viure malament.
malviure2
m. [LC] Fet de viure malament, no com cal, deshonrosament. Gent de malviure.
malvolença
f. [LC] Mala voluntat envers algú, envers els altres.
malvolent
adj. [LC] Que mostra mala voluntat envers algú, envers els altres.
malvoler1
v. intr. [LC] fer-se de malvoler d’algú [o fer-se malvoler d’algú] Enemistar-s’hi.
malvoler2
m. [LC] MALVOLENÇA.
malvolgut -uda
adj. [LC] No gens estimat. És un home malvolgut de tothom.
mam
1 m. [LC] En el llenguatge infantil, aigua.
2 m. [LC] POP. Beguda alcohòlica.
mama1
f. [LC] Mare 1 1.
mama2
f. [LC] [ZOA] [MD] Mamella 1.
mamada
1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Acció de mamar.
2 f. [LC] [ZOA] [AGR] Allò que mama la criatura d’un cop.
mamador -a
1 adj. [LC] Que mama amb més o menys delit. És una criatura molt mamadora.
2 f. [LC] [MD] TIRALLET.
mamaire
adj. [LC] Mamador 1.
mamar
1 1 v. tr. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Xuclar amb els llavis i la llengua (la llet de les mamelles). Treia tota la llet que mamava. El nen s’adormí en havent mamat.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Mamar-se els dits.
1 3 [LC] haver mamat llet de cabra Ésser una criatura inquieta i entremaliada.
1 4 [LC] mamar-se el dit Ésser crèdul, càndid.
1 5 [LC] no mamar-se el dit Algú, no ésser tan crèdul, toix, etc., com aparenta.
2 1 tr. [LC] Adquirir des de la infància (un sentiment, una doctrina, etc.).
2 2 [LC] mamar amb la llet un sentiment (o una opinió, etc.) Rebre’l des de petit.
3 1 intr. [LC] Beure a morro.
3 2 intr. [LC] POP. Beure1 1 14.
4 1 tr. pron. [LC] Obtenir (una cosa) i gaudir-ne sense mèrits o sense esforç. Es mama un bon sou.
4 2 intr. [LC] Aprofitar-se. Tots en mamen, de la fortuna del pare.
4 3 [LC] mamar-se-les dolces No haver-se d’afanyar gaire o gens per a gaudir d’un avantatge, d’un profit, etc.
mamari -ària
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a les mamelles.
mamarratxada
f. [LC] Acció extremament poca-solta, grotesca.
mamarratxo
m. [LC] Persona malgirbada, cosa molt mal feta, molt mal pintada, etc.
mamba
f. [ZOR] Rèptil ofidi de la família dels elàpids, propi de l’Àfrica, de moviments ràpids, que segrega un verí neurotòxic extremament letal.
mamballeta
1 1 f. [LC] Cop que es pega amb una mà contra l’altra per cridar algú, aplaudir, etc.
1 2 [LC] fer mamballetes FER BALLMANETES.
2 f. [LC] BUFETADA.
mambo
m. [MU] [JE] Ball de ritme sincopat basat en danses de les Antilles.
mamei
1 m. [LC] [BOS] Arbre perennifoli de la família de les gutíferes, de fulles gruixudes i lluents, oblongues o obovades i amb punts translúcids, flors blanques i oloroses, de les quals s’obté un oli essencial, i fruit en drupa, que conté d’una a quatre llavors metzinoses i medicinals, originari de l’Amèrica tropical (Mammea americana).
2 m. [BOS] Fruit del mamei, globós o oblong, de pela coriàcia i aspra, de color verd o bru i polpa carnosa d’un groc brillant, aromàtica i comestible.
mamella
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Òrgan dels mamífers que conté la glàndula mamària.
1 2 [LC] ésser una cosa mamella de monja Ésser de qualitat superior, tenir un sabor exquisit.
2 f. [AGR] Arracada 4.
3 f. [IMI] Pegat de ciment ràpid amb què es rejunta la unió de dos tubs de diferent diàmetre exterior.
4 f. [AQ] Tub ample i curt, sovint de plom, que comunica el receptacle del vàter amb el baixant.
5 f. [TRA] Motiu ornamental que hi ha a cada costat de la popa de la barca, que és la marca del mestre d’aixa.
6 f. [BOS] [AGA] mamella de monja Cactus del gènere Mamillaria, de la família de les cactàcies, originari d’Amèrica, de figura arrodonida i molt punxant.
mamellada
f. [LC] [ZOA] [AGR] Quantitat de llet que conté la mamella, que d’un cop mama l’infant.
mamellam
m. [LC] [AGR] Mamelles, especialment quan són voluminoses.
mamelló
1 1 m. [MD] [ZOA] [AGR] Excrescència que té la forma d’una mamella.
1 2 m. [GL] Concreció mineral de forma arrodonida.
1 3 m. [GL] Eminència d’un terreny de forma semblant a la d’una mamella.
2 m. [TRA] Mamella d’una barca.
mameluc
m. [HIH] [DE] [PR] Membre d’un cos format per esclaus que constituïen la guàrdia personal dels sultans d’Egipte.
mamerri
m. [LC] Infant que mama molt.
mami-
[LC] [MD] V. MAMO-.
màmia
f. [AGR] Femella amb alguna mamella que no porta llet.
mamífer -a
1 adj. [LC] [ZOM] [ZOA] Que té mamelles. Un animal mamífer.
2 1 m. pl. [LC] [ZOM] Classe d’animals del grup dels cordats vertebrats, que tenen glàndules mamàries, el maxil·lar inferior format per un únic os, el dentari, la qual comprèn els monotremes, els marsupials i els placentaris.
2 2 m. [LC] [ZOM] Individu d’aquesta classe.
mamiforme
adj. [LC] [ZOA] Que té forma de mamella.
mamilinció
f. [LC] [MD] Estimulació eròtica oral de les mamelles o dels mugrons.
mamil·lar
1 1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la mamil·la.
1 2 adj. [MD] MAMIL·LIFORME.
2 adj. [LC] Compost de concrecions mamil·liformes.
mamil·liforme
adj. [LC] Que té forma de mamil·la.
mamo- [o mami-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot mama. Ex.: mamoplàstia, mamífer.
mamografia
1 f. [MD] Radiografia de la mamella.
2 f. [MD] Imatge que s’obté mitjançant aquesta radiografia.
mamona
f. [ZOP] Fura 3 1.
mamotejar
v. intr. [LC] Mamar per vici, sense gana.
mampara
1 1 f. [IMF] [LC] PARAVENT.
1 2 f. [IMF] [TRA] Separació vertical per a compartimentar espais, sense haver de fer obra de paleta, que consisteix en un envà metàl·lic o de fusta, en alguns casos amb vidres a la part superior.
2 1 f. [LC] [AQ] CONTRAPORTA.
2 2 f. [AQ] Porta que cobreix l’obertura d’un portal ample, composta d’una part que va fixa al bastiment i serveix de marc, i d’una altra porta més petita, la qual és emprada per a entrar i sortir.
mamperlà
m. [IMF] Peça de fusta d’entre 5 o 10 centímetres d’ample, amb el cantell exterior arrodonit, fixada, amb una mica de volada, a la vora dels graons d’escala fets de maons o de rajoles, per a evitar que s’escantellin o es trenquin.
mampresa
f. [LC] Empresa 1 1.
mamussar
v. intr. [LC] MAMOTEJAR.
mamut
m. [LC] [GLP] Gènere extingit de mamífers proboscidis, semblants als elefants, però d’ullals molt més llargs i encorbats, que visqueren a l’hemisferi nord des del miocè fins al plistocè.
-man -mana
[LC] Forma sufixada derivada de -manes, derivat del mot grec mania, ‘mania’, ‘bogeria’. Ex.: megalòmana, erotòman, grafòman, morfinòman.
mana
m. [AN] Segons les creences animistes, força sobrenatural, impersonal i indiferenciada que existeix en tots els éssers.
manacorí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Manacor.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Manacor o als seus habitants.
manada
1 f. [LC] Quantitat d’una cosa, com ara herba, espigues, etc., que cap en una mà.
2 1 f. [LC] Acció feta amb la mà, cop donat amb la mà.
2 2 [LC] fer manades Agitar les mans parlant.
manador -a
1 adj. [LC] [AD] Que mana.
2 m. i f. [LC] [AD] Pregoner d’un comú d’Andorra.
mànager
1 m. i f. [PR] [LC] Persona que s’ocupa de la direcció i de la gestió d’una empresa o d’una altra organització semblant.
2 m. i f. [PR] [SP] [JE] Persona que s’ocupa dels interessos econòmics i professionals d’un artista, d’un esportista, etc.
manaia
1 m. [LC] [AN] Soldat romà d’algunes processons de setmana santa.
2 m. [LC] Persona de caràcter autoritari. El gran de la colla es captenia amb fums de capità manaia.
3 [LC] fer el manaia Presumir d’ésser qui té més força, qui mana més.
manaire
adj. i m. i f. [LC] Que es complau manant.
manament
1 m. [LC] [RE] Acció de manar; l’efecte. No obeïren el manament de llur senyor.
2 m. [RE] Precepte del decàleg o de l’Església. Els deu manaments de la llei de Déu.
3 m. [AD] [DR] Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència.
manar
1 1 v. tr. [LC] Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t’ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m’ha manat d’anar-hi.
1 2 [LC] com Déu mana Degudament, com ha d’ésser.
1 3 [LC] què mana? Què vol?, què desitja?
2 1 tr. [LC] Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els fills mentre són petits. L’amo mana els treballadors. Val més manar que ésser manat. Qui paga mana.
2 2 [LC] al manar de loc. prep. A les ordres de, a la disposició de.
manat
1 m. [LC] Feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà. Un manat d’herba. Un manat de candeles.
2 [LC] a manats loc. adv. En abundància.
3 [LC] ésser un manat de nervis Estar molt nerviós o tenir els nervis fàcilment excitables.
4 [LC] manat de troques Conjunt de troques, especialment de deu.
manatí
[pl. -ís]
m. [ZOM] [LC] Mamífer aquàtic del gènere Trichechus, de l’ordre dels sirenis, de cos fusiforme i arrodonit, cap sense musell i aleta caudal sense fesa, que habita les costes tropicals d’Amèrica.
manca
f. [LC] Falta 1 1. La manca de diners. Per manca d’ajut. La manca de temps.
mancada
1 f. [LC] Acció de minvar; l’efecte.
2 [LC] anar de mancada Minvar 1. La pluja, el vent, ja va de mancada.
mancament
m. [LC] Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments.
mançana
f. [LC] POMA.
mancança
f. [LC] Falta 1 1. Mancança d’afecte.
mançanera
f. [LC] [AGA] [BOS] POMERA.
mançanilla
f. [LC] [AGA] [HO] Vi blanc que es fa en certs punts d’Andalusia.
mancant
adj. [HIG] En heràld., que manca de la meitat destra o sinistra, s’aplica a una figura o a un moble. Flor de lis mancant a destra.
mancar
1 1 v. intr. [LC] No tenir, no disposar, d’una cosa útil, necessària, convenient. Manquen dels diners per a la compra de la casa. Mancar de talent. Li ha mancat l’ajut dels companys. Mancar d’harmonia.
1 2 v. intr. [LC] Actuar amb mancança d’una virtut o d’una qualitat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de respecte envers els seus superiors.
2 intr. [LC] Un fenomen atmosfèric, disminuir d’intensitat. Ja manca la pluja. El vent ha mancat bona cosa.
3 1 intr. [LC] Ésser de menys, ésser absent, a algú o a alguna cosa. Li manca un braç, un ull. Li manca el seny. No li manca sinó parlar per a semblar un home. Els queviures començaven a mancar. Li manquen diners. Manquen braços a l’agricultura. Ja hi som tots gairebé: no manca sinó en Pere. Manquen les notícies. Manca un home capaç de dirigir-los. No sé què et manca per a ésser feliç.
3 2 intr. [LC] Una distància o una quantitat de temps determinades, ésser de menys per a arribar a un lloc o a un moment donat. Manca un quilòmetre per a arribar-hi. Manquen cinc minuts per a les quatre.
3 3 intr. [LC] Cessar de fer el seu servei. Li han mancat els sentits. En el moment d’acabar d’alçar el pes li han mancat les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus.
4 1 intr. [LC] Fer actes contraris a alguna cosa. Mancar a la fe jurada, a la seva paraula, al deure.
4 2 intr. [LC] Ofendre algú, no tenir-li el respecte degut, no tornar-li el que hom li deu. No manquis mai als teus pares.
5 tr. [LC] No reeixir (en alguna cosa). Ha mancat el cop.
6 intr. [TRA] Una corda, un aparell, una àncora, etc., deixar-se anar, cedir o rompre’s.
-mància
[LC] Forma sufixada del mot gr. manteía, ‘endevinació’. Ex.: quiromància, nigromància, cartomància, geomància, aeromància.
manco
1 1 adv. [LC] Menys 1 1. -No ho entenc. -Manco ho entenc jo! El pixacà pot provocar vòmits més o manco forts, depenent de la quantitat ingerida
1 2 [LC] manco de loc. prep. MENYS DE. En manco d’un mes. Me’ls ha venut a manco de dos euros el quilo.
1 3 [LC] més o manco loc. adv. MÉS O MENYS. Ens ho ha explicat més o manco així.
1 4 [LC] ni més ni manco loc. adv. NI MÉS NI MENYS.
2 adj. [LC] Menys 2. Els que tenien manco edat em doblaven els anys.
3 adv. [LC] Menys 3. Són les quatre manco un quart.
mancomunadament
adv. [LC] D’acord, units, a un fi.
mancomunar
1 v. tr. [LC] [DR] Unir a un fi (persones, forces, cabals, etc.).
2 intr. pron. [LC] [DR] Uns municipis que s’han mancomunat.
mancomunitat
1 f. [LC] [DR] Acció de mancomunar o de mancomunar-se; l’efecte.
2 f. [LC] [AD] [DR] Associació de municipis per a l’execució d’obres i per a la gestió de serveis en comú.
mancús
1 m. [NU] [ISL] Dinar11.
2 m. [NU] [HIH] [ISL] Moneda barcelonesa d’or feta a imitació del mancús andalusí coetani.
mancusada
f. [HIH] [NU] [ISL] Valor d’1 mancús pagat generalment en espècies o en moneda de valor inferior, com és ara en diners.
mancusal
m. [NU] [ISL] Pesal per a comprovar el mancús.
mandala
m. [AR] Figura simbòlica i mística que representa l’univers, pròpia de la tradició budista i hinduista.
mandant
m. i f. [LC] [DR] Persona que dona a una altra el poder d’obrar en nom seu.
mandarí1 -ina
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al mandariner o a la mandarina.
2 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible del mandariner, semblant a una taronja però més petit i generalment deprimit, de bon pelar i amb els grills aromàtics i de sabor suau, que se separen fàcilment.
mandarí2 -ina
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als mandarins.
1 2 m. [LC] [HIH] [PR] Gran funcionari civil i militar de la Xina imperial.
1 3 m. [LC] PER EXT. Els mandarins de la indústria tèxtil.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte xinès molt estès, base del xinès estàndard.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al mandarí.
mandarinat
m. [LC] [HIH] Càrrec o dignitat de mandarí.
mandariner
m. [AGA] [BOS] Arbret de la família de les rutàcies, poc o molt espinós, de fulles persistents i coriàcies, relativament estretes, flors blanques, solitàries o en petits ramells, i fruits carnosos, les mandarines, originari de l’Àsia sud-oriental i extensament cultivat en climes poc freds (Citrus reticulata o C. deliciosa).
mandat
1 1 m. [LC] [DR] [PO] Encàrrec que s’atribueix a diputats, a consellers o a càrrecs similars en virtut d’una elecció.
1 2 m. [DR] Durada d’un mandat.
1 3 [PO] [DR] mandat representatiu a) Contracte dels parlamentaris segons el qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular.
1 3 [DR] mandat representatiu b) Contracte pel qual s’encarrega a una persona que actuï en nom i representació d’una altra.
2 1 m. [ECT] [PO] Ordre o prescrit que un superior imposa als seus inferiors.
2 2 m. [BB] Document dispositiu emprat pels sobirans medievals per a transmetre ordres que no tenia la solemnitat d’altres documents diplomàtics.
3 m. [RE] Lavatori 1.
mandatari mandatària
1 m. i f. [DR] [LC] [PO] Persona que, d’acord amb un contracte consensual, accepta d’un mandant la gestió d’un afer.
2 [PO] primer mandatari CAP D’ESTAT.
mandíbula
1 1 f. [ZOA] [MD] Peça inferior de l’aparell bucal que en els vertebrats mandibulats pot estar constituïda per diferents ossos.
1 2 [ZOA] [MD] mandíbula inferior Mandíbula 1 1.
1 3 [ZOA] [MD] mandíbula superior Maxil·la 1.
2 f. [ZOA] Peça quitinosa de les dues que certs artròpodes tenen al costat o al voltant de la boca, la qual els serveix per a obtenir i triturar l’aliment.
3 f. [EI] Peça d’una màquina que, combinada amb una altra d’igual, serveix per a subjectar, comprimir, tallar, triturar, un material.
mandibular
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la mandíbula.
mandibulats
1 m. pl. [ZOI] ANTENATS.
2 1 m. pl. [ZOA] Grup de vertebrats proveïts de mandíbula.
2 2 m. [ZOA] Individu d’aquest grup.
mandil
m. [LC] [ED] Peça de drap de lli usada antigament com a davantal, com a tovallola, etc.
mandinga
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al mandinga.
2 m. [FL] Grup de llengües nigerocongoleses parlades a l’Àfrica occidental.
mandioca
f. [AGA] [BOS] [LC] Planta herbàcia de la família de les euforbiàcies, molt robusta, de grans fulles palmades i arrels tuberoses molt riques en fècula, amb les quals es preparen coques i de les quals prové la tapioca, originària d’Amèrica del Sud (Manihot utilissima o M. esculenta).
mandola
f. [MU] Instrument cordòfon de la família del llaüt, de cos més petit i amb cordes de tripa.
mandolina
f. [LC] [MU] Petit instrument cordòfon de la família del llaüt, de caixa bombada per sota, amb quatre cordes que es toquen amb un plectre.
mandonguilla
1 f. [LC] [HO] Bola de carn trinxada pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies.
2 [LC] fer mandonguilles FER BURILLES.
mandràgora
f. [LC] [BOS] Herba del gènere Mandragora, de la família de les solanàcies, de fulles totes en roseta basal, oblongues o lanceolades, flors violàcies o verdoses i fruit en baia, groga o de color de carabassa, que es fa a les terres mediterrànies meridionals, a l’arrel de la qual, sovint antropomorfa, hom atribueix virtuts màgiques i afrodisíaques.
mandrejar
v. intr. [LC] Abandonar-se a la mandra.
mandrí
1 m. [EI] [IMI] [LC] Eix cilíndric que es fica en un forat de la peça a tornejar i la subjecta fortament.
2 m. [EI] [IMI] [ML] Eina que serveix per a engrandir i igualar els forats.
3 m. [MD] Estilet per a un catèter.
mandril
m. [ZOM] [LC] Mamífer primat de la família dels cercopitècids, molt robust, amb el musell de color vermell i blau en els mascles, que habita a la zona equatorial africana (Mandrillus sphinx).
mandrinadora
f. [EI] Màquina que serveix per a mandrinar l’interior d’una peça.
mandrinar
v. tr. [EI] [IMI] [ML] Mecanitzar l’interior (d’un forat cilíndric) augmentant-ne el diàmetre mitjançant una eina d’un sol tall que gira o mitjançant un mandrí.
mandrinatge
m. [EI] Operació de mandrinar.
mandró
m. [LC] [DE] FONA.
mandronada
f. [LC] [DE] Acció de tirar una pedra amb un mandró o fona.
mandroner
m. [LC] [DE] [PR] FONER.
mandrós -osa
adj. i m. i f. [LC] Peresós 1. No sigueu mandrosos i acabeu la feina. Té l’estómac mandrós.
mandrosament
adv. [LC] Amb mandra.
manduca
f. [LC] [HO] POP. Menjar2 1.
manducar
v. tr. [LC] [HO] POP. Menjar11 1.
mànec
1 1 m. [LC] Part adaptada a una eina, a un instrument, per on s’agafa en servir-se’n. El mànec d’una destral, d’un ganivet, d’un paraigua. El mànec d’una escombra, d’una pala, d’una aixada. El mànec d’una paella.
1 2 [LC] ara li fan el mànec Expressió que significa que hom dubta d’una cosa que algú afirma o que hom té la seguretat que no serà com aquell diu. Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té diners.
1 3 m. [LC] [MU] Part dels instruments de corda, externa a la taula harmònica, damunt la qual s’estenen les cordes per a poder-les pitjar amb els dits, amb la qual cosa se n’escurça la longitud vibrant. El mànec d’un violí, d’una guitarra.
2 m. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla en forma de tub i recta, amb un peu molt llarg i musculós (Solen vagina).
3 1 m. [ZOA] Peça de l’estern.
3 2 m. [ZOA] Apòfisi inferior del martell.
manefla
adj. i m. i f. [LC] Inclinat a maneflejar.
maneflejar
v. intr. [LC] Immiscir-se en els afers d’altri, tractar d’informar-se de tot, per pura curiositat, pel plaer de portar noves, de dir-hi la seva, etc.
manefleria
1 f. [LC] Qualitat de manefla.
2 f. [LC] Acte propi d’un manefla.
mànega
1 f. [LC] [ED] MÀNIGA.
2 1 f. [LC] [EI] Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids.
2 2 f. [LC] [AGP] Xarxa, llenç, etc., de forma tubular, per a pescar, posar en comunicació un espai tancat amb l’exterior, etc.
2 3 [ME] mànega de vent Anemoscopi que consta d’una bossa troncocònica de roba resistent i lleugera, oberta pels dos extrems.
3 f. [ME] Tornado que es forma sobre la superfície de l’aigua i sovint s’esvaeix en arribar a terra.
4 f. [TRA] Amplària d’una nau.
5 f. [IMF] Caiguda que penja dels dos extrems del fris d’un cortinatge.
manegador manegadora
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici posar mànecs, especialment a les eines del camp.
2 m. i f. [LC] Persona que manega un afer.
manegaire
m. i f. [LC] [PR] MANEGADOR, MANEGADORA.
manegament
m. [EI] Cap d’una peça pel qual hom l’ajusta amb una altra fent una unió forta.
manegar
1 v. tr. [LC] [EI] EMMANEGAR.
2 1 tr. [LC] [EI] [IMI] Ajustar (les parts d’alguna cosa) amb metxes, clàvies, etc.
2 2 tr. [EI] Disposar (les peces d’un mecanisme, d’una màquina, etc.) per tal que funcionin adequadament.
3 1 tr. [LC] Arranjar (un assumpte difícil, un afer embolicat).
3 2 tr. pron. [LC] No sé pas com t’ho manegues.
manegat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té el mànec d’un esmalt diferenciat, s’aplica a una eina. Un martell manegat.
manegívol -a
adj. [LC] Que és de bon manejar.
maneguet
m. [EI] [LC] [ED] MANIGUET.
manegueta
f. [LC] [TRA] Cornamusa 2.
maneguí
1 m. [LC] [ED] Adorn de tela o puntes que es posa al voltant del puny, unit o no a la màniga de la camisa.
2 m. [LC] [ED] Màniga postissa que s’usa en algunes feines per a protegir les mànigues del vestit.
3 m. [LC] [ED] Maniguet 1.
maneig
1 m. [LC] Acció de manejar, de fer anar o funcionar una cosa amb la mà o les mans. El maneig de les armes.
2 [LC] dur el maneig d’una casa (o d’un afer, etc.) Dur-ne la direcció, l’administració.
manejabilitat
f. [LC] Qualitat de manejable.
manejable
adj. [LC] Que pot ésser manejat.
manejadís -issa
adj. [LC] Fàcil de manejar.
manejadissa
f. [LC] Acció múltiple de manejar o de manejar-se.
manejament
m. [LC] Acció de manejar; l’efecte.
manejar
1 1 v. tr. [LC] Fer funcionar, fer anar, (un instrument) amb la mà o les mans. Manejar l’espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell.
1 2 [LC] manejar el diner Fer-hi operacions de pagament, de cobrament, etc.
1 3 [LC] saber manejar la ironia Saber-la usar oportunament.
1 4 [LC] saber manejar la llengua Saber-la fer servir per a expressar els pensaments.
2 intr. [LC] Moure les mans parlant. Bé, home: no manegis tant quan parlis.
manent
m. [HIH] ANT. Pagès adscrit a la terra.
maner -a
adj. [LC] AMANÓS.
manera
1 1 f. [LC] Forma particular de fer alguna cosa, de procedir, d’ésser. Això pot fer-se de diverses maneres. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. No va prou bé així: ja t’ensenyaré de fer-ho d’una altra manera. La millor manera de fer una cosa. Tens una manera de dir les coses! La manera de pensar, de parlar, d’algú. Feu-ho de la manera que vulgueu.
1 2 [LC] a la manera de loc. prep. Segons l’estil, la manera de fer, de dir, etc., de. Condueixen a la manera dels anglesos. Ho va voler explicar a la seva manera.
1 3 [LC] a manera de loc. prep. Amb una aparença, una funció, etc., semblant a la de. Va estendre la capa a manera de catifa.
1 4 [LC] d’altra manera loc. conj. Si no fos així. M’ho han assegurat; d’altra manera, no t’ho explicaria.
1 5 [LC] d’aquesta manera loc. adv. Així.
1 6 [LC] de cap manera loc. adv. Per res del món.
1 7 [LC] de mala manera loc. adv. Molt, excessivament. Xerra de mala manera.
1 8 [LC] de totes maneres [o de tota manera] loc. adv. Sigui com sigui, costi el que costi.
1 9 [LC] en certa manera loc. adv. Expressió usada per a relativitzar una afirmació. En certa manera no anava errada.
1 10 [LC] fer per manera [o fer per maneres] Procurar, intentar. Feu per manera de convèncer-lo.
1 11 [LC] no haver-hi manera Ésser impossible. No hi ha manera de fer-lo arribar a l’hora.
1 12 [LC] no tenir manera No tenir la possibilitat. No teníem manera d’esbrinar-ho.
1 13 [LC] sobre manera [o en gran manera] loc. adv. Excessivament, abundantment.
1 14 [LC] de manera que loc. conj. Expressió de conseqüència o finalitat. Ja hem rebut la invitació, de manera que hi haurem d’anar. Li ho explicà amb gràfics, de manera que ho entengués.
2 f. pl. [LC] Forma de captenir-se en societat, en l’actitud, etc. Tenir bones, males, maneres.
manerisme
m. [LC] AMANERAMENT.
manerós -osa
adj. [LC] AMANÓS.
manes
m. pl. [AN] Ànimes dels morts, que eren objecte de culte entre els antics.
manescal manescala
1 m. i f. [LC] [VE] [PR] [AGR] VETERINARI, VETERINÀRIA.
2 m. [HIH] [PR] [AGR] Criat, oficial, que tenia cura dels cavalls.
manescalia
f. [LC] [HIH] [VE] Ofici de manescal.
maneta
1 1 f. [LC] [EI] Peça o part d’una màquina o d’una eina destinada a posar-hi la mà o aplicar-hi una força per imprimir-hi un moviment de rotació, manejar-la, dirigir-la. La maneta d’un rem. La maneta d’un xerrac.
1 2 f. [LC] [EI] Barreta amb un ull prismàtic en un extrem per on s’adapta a l’extrem d’un eix, la qual, doblegada en angle recte per l’altre extrem, serveix per a comunicar a l’eix un moviment de rotació. Un piano de maneta. La maneta d’un molinet de cafè.
2 1 f. [LC] [ED] MÀ DE MORTER.
2 2 f. [LC] [ED] Cilindre per a moldre cacau.
3 f. [LC] [IMI] Busca d’un rellotge.
4 f. [LC] Peça de cuir o de tela que es posa a la mà, amb compartiments per als dits, per evitar els efectes del fregadís quan s’estira amb una corda una cosa que ofereix una gran resistència al moviment.
5 1 f. pl. [LC] [BOB] Apagallums, sobretot abans que s’obri el barret d’aquest bolet.
5 2 [BOB] manetes arrissades Bolet del grup dels basidiomicets, semblant als peus de rata, però amb les ramificacions aplanades i arrissades, que viu sobretot a la base dels pins (Sparassis crispa).
5 3 f. pl. [BOB] PEU DE RATA.
6 f. [ZOI] Invertebrat cnidari del grup dels antozous, d’aspecte carnós i amb ramificacions lobulades que recorden els dits de la mà (Alcyonium palmatum).
manetes
m. i f. [LC] Persona molt traçuda. En una hora ha fet tota la instal·lació: és un manetes. La noia és una manetes amb l’electrònica.
maneula
f. [LC] [BOS] BESNEULA.
mangabei
1 m. [ZOM] Mamífer primat del gènere Cercocebus, de la família dels cercopitècids, prògnat i amb callositats isquiàtiques, que habita l’Àfrica subsahariana.
2 [ZOM] mangabei de collaret blanc Mangabei que viu a l’Àfrica subsahariana, des de Nigèria a Gabon (Cercocebus torquatus).
3 [ZOM] mangabei de cresta Mangabei que viu al Camerun i al Gabon (Cercocebus albigena).
4 [ZOM] mangabei negre Mangabei que viu al Congo (Cercocebus aterrinus).
mangala
f. [LC] Bastó 1 1.
mangan-
[LC] [QU] V. MANGANO-.
manganat
m. [QU] Sal de l’àcid mangànic.
manganell
m. [DE] Giny antic de guerra usat per a tirar pedres, javelines, etc.
manganès
1 m. [QU] [ML] Metall de transició, blanc grisenc, dur, trencadís (símbol, Mn; nombre atòmic, 25; pes atòmic, 54,94).
2 1 m. [LC] Color gris amb reflexos vermellosos.
2 2 adj. [LC] Color manganès.
manganesa
f. [GLM] PIROLUSITA.
mangani-
[LC] [QU] V. MANGANO-.
mangànic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al manganès.
2 adj. [QU] [ML] Que conté manganès amb un nombre d’oxidació superior a +2. Sals mangàniques.
manganífer -a
adj. [QU] [GL] Que conté manganès. Un mineral manganífer.
manganina
f. [ML] [QU] Aliatge de coure, manganès i níquel.
mangano- [o mangani-, o mangan-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot manganès. Ex.: manganosiderita, manganífer, manganblenda.
manganós -osa
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al manganès.
2 adj. [QU] Que conté manganès, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
manglar
m. [BOC] [EG] [GG] Bosc, sovint baix, de mangles i d’altres arbres que es fa al litoral marí dels països tropicals.
mangle
m. [LC] [BOS] Arbre dels gèneres Rhizophora, Bruguiera, Sonneratia i altres, adaptat als ambients salins, generalment amb arrels en forma de pal, arrels respiratòries i germinació vivípara, de distribució tropical, component principal dels manglars.
mango
1 m. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, de fulles lanceolades coriàcies, flors petites rosades, reunides en panícula, i fruit en drupa, originari de l’Àsia meridional i cultivat a molts països càlids (Mangifera indica).
2 m. [AGA] [BOS] Fruit comestible del mango, gros, generalment asimètric, de pela gruixuda sovint vermellosa o groguenca i polpa de color variable entre el groc i el vermell, tova, aromàtica i dolça.
mangosta
f. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels herpèstids, de cos allargat, potes curtes, cua més curta que el cos, d’ulls petits i pèl aspre, que viu a l’Àfrica, al sud de la península Ibèrica i d’Itàlia i a Israel (Herpestes ichneumon).
mangostà
m. [ED] [BOS] [AGA] Fruit comestible del mangostaner, de la mida d’un tomàquet petit, que conserva els sèpals tocant a la cua i porta a l’altre cap una excrescència estrellada, de pela molt gruixuda de color de porpra fosc i polpa blanca o groguenca dividida en quatre, cinc o sis grills, molt aromàtica i de sabor suau i agredolç.
mangostaner
m. [AGA] [BOS] Arbre perennifoli de la família de les gutíferes, baix, de fulles lanceolades coriàcies, d’un verd intens, i flors rosades de pètals carnosos, unes masculines i altres hermafrodites, originari de Malàisia i cultivat a l’Àsia tropical pels seus fruits, els mangostans (Garcinia mangostana).
mangra
f. [AR] [IMI] [GLM] Òxid de ferro vermell, terrós, usat en pintura.
mangrana
f. [LC] [AGA] [BOS] MAGRANA.
mangraner
m. [LC] [AGA] [BOS] MAGRANER.
mànguil
m. [IT] Màquina emprada en l’operació de manguilatge.
manguilatge
m. [IT] Operació d’acabament de teixits en la qual hom sotmet a una pressió determinada, durant un temps, la peça de roba enrotllada en un cilindre, de manera que la pressió actua sobre tota la peça alhora.
mania
1 1 f. [LC] [MD] [PS] Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora.
1 2 f. [LC] [MD] Forma de psicosi en què hom està dominat per una idea fixa.
1 3 [MD] mania de grandesa AIRES DE GRANDESA.
1 4 [MD] mania persecutòria Obsessió d’ésser tingut per objecte de mala voluntat.
2 1 f. [LC] [MD] Idea fixa, obsessionant. Agafar una mania. Guarir-se d’una mania.
2 2 f. [LC] [MD] Afecció desordenada i abassegadora per una cosa. Tenir la mania dels cavalls, de la moda, de les novetats.
2 3 f. [LC] Aversió injustificada. Tenir, agafar, una mania contra algú.
-mania
[LC] Forma sufixada del mot gr. manía, ‘mania’, ‘bogeria’. Ex.: toxicomania, mitomania, monomania, megalomania.
maníac -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la mania.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de mania.
maniàtic -a
adj. i m. i f. [LC] Que té manies.
manicomi
m. [LC] [MD] Establiment dedicat a allotjar i a tractar de guarir els malalts mentals.
manicord
m. [MU] Instrument músic de teclat, anàleg al clavicèmbal.
manicur manicura
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que practica la manicura.
2 f. [LC] Cura de les mans i de les ungles.
manierisme
1 m. [AR] Estil artístic que tendia a la imitació acadèmica de l’època de Miquel Àngel i de Rafael.
2 m. [AR] Fenomen que, en qualsevol estil, es produeix en predominar l’ostentació de l’habilitat formal sobre el contingut.
manierista
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al manierisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [AR] Seguidor del manierisme.
manifassejar
v. intr. [LC] Manejar arbitràriament afers que afecten una col·lectivitat o a altri.
manifasser -a
adj. i m. i f. [LC] Que manifasseja, afectat a manifassejar.
manifasseria
1 f. [LC] Qualitat de manifasser.
2 f. [LC] Acte propi d’un manifasser.
manifest -a
1 1 adj. [LC] Clarament evident. La seva mala voluntat és manifesta. Per causes no encara ben manifestes.
1 2 [LC] posar de manifest Mostrar clarament.
2 adj. [RE] Exposat a l’adoració dels fidels, s’aplica al Santíssim Sagrament.
3 1 m. [LC] [ECT] Escrit en què es manifesta alguna cosa.
3 2 m. [LC] [SO] [ECT] Declaració escrita en la qual un govern, un partit polític, un grup cultural o un individu expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d’actuació. El Manifest del Partit Comunista. El Manifest del surrealisme. El Manifest groc.
4 1 m. [HIH] Escrit en què hom manifesta l’existència, la venda o la compra d’alguna cosa.
4 2 m. [LC] [ECT] Document que ha de presentar a la duana el capità d’un vaixell i on consta el detall de la càrrega.
4 3 m. [HIH] Inventari dels béns mobles i immobles dels veïns d’un municipi amb finalitats fiscals, fet a partir del segle XIV.
manifestable
adj. [LC] [SO] Que es pot manifestar.
manifestació
1 f. [LC] Acció de manifestar o de manifestar-se; l’efecte. Manifestacions d’alegria.
2 f. [LC] [SO] Demostració col·lectiva en què les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desitjos o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació. Una manifestació republicana recorregué els carrers principals de la ciutat.
manifestador -a
adj. [LC] Que manifesta.
manifestament
adv. [LC] D’una manera manifesta, palpable.
manifestant
m. i f. [LC] [SO] Persona que pren part en una manifestació.
manifestar
1 v. tr. [LC] [AD] Donar a conèixer obertament, públicament. Manifestar la seva opinió, els seus propòsits, els seus sentiments.
2 1 intr. pron. [LC] Esdevenir manifest. El seu talent no pogué manifestar-se d’altra manera.
2 2 intr. pron. [LC] Algú, declarar el propi pensament, els propis propòsits, etc. Alguns polítics es manifesten en contra de la nova llei.
2 3 intr. pron. [LC] Algú, donar-se a conèixer. S’ha manifestat tal com és.
2 4 intr. pron. [SO] Participar en una manifestació. Un grup nombrós de persones s’ha manifestat davant l’ajuntament.
3 tr. [RE] Exposar (el Santíssim Sagrament) a l’adoració dels fidels.
màniga
1 1 f. [LC] [ED] Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç. Les mànigues d’una camisa, d’una americana, d’un sobretot. La màniga dreta. La màniga esquerra. Mànigues llargues, curtes. Arregussar-se les mànigues. Abaixar-se les mànigues. Una camisa sense mànigues.
1 2 [LC] anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa.
1 3 [LC] mànigues a lloure [o mànigues penjants] Mànigues obertes i penjant des de l’espatlla, des de mig braç.
2 1 f. [LC] donar llargues mànigues a algú Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.
2 2 [LC] ésser de la màniga ampla [o tenir la màniga ampla] Ésser excessivament indulgent amb les faltes d’altri o les pròpies.
2 3 [LC] ésser de la màniga estreta Ésser sever, escrupolós.
2 4 [LC] fer mans i mànigues V. MÀ.
2 5 [LC] no tenir de què fer mànigues No tenir de què disposar en cas de necessitat.
manigua
f. [LC] [BOC] [GG] Bosquina espessa típica de Cuba i d’altres indrets de l’Amèrica Central.
maniguet
1 m. [LC] [ED] Peça tubular, de forma cilíndrica o de coixí, dins la qual poden ficar-se, l’una per un cap i l’altra per l’altre, ambdues mans per protegir-les del fred.
2 m. [EI] Cilindre buit i curt que envolta un objecte.
3 m. [EI] Peça tubular que serveix per a envoltar solidàriament una altra peça o per a acoblar dues barres o dos tubs.
manilla1
1 f. [LC] [DE] Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre posat a l’altre puny.
2 f. [IMI] BRAÇALET.
3 f. [TRA] Maneta d’un rem.
4 f. pl. [LC] [JE] [AN] Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.
manilla2
1 f. [LC] [JE] Botifarra 3. Jugar a la manilla.
2 f. [LC] [JE] Carta del número nou, en el joc de la botifarra o manilla. Tenir totes quatre manilles.
manillaire
m. i f. [LC] [JE] Jugador de manilla.
manillar
m. [TRG] [LC] Mànec doble col·locat a la part anterior de les bicicletes i motocicletes, que serveix per a agafar-s’hi el ciclista o motorista i per a controlar la direcció.
maniobra
1 f. [LC] Sèrie de moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina. La maniobra del canó.
2 1 f. [TRA] Art o tècnica de manejar les naus mitjançant les veles, les màquines, el timó, l’àncora, les amarres, etc.
2 2 f. [LC] [TRA] Operació necessària per a posar en moviment una nau, ancorar-la, canviar-ne la direcció, la velocitat, etc.
2 3 f. [LC] [TRG] Conjunt d’operacions destinades a modificar el moviment, la direcció, la disposició, etc., de vehicles, trens o aeronaus.
3 f. [TRA] Conjunt de totes les cordes i tots els aparells d’una nau.
4 1 f. [TRA] Evolució d’una esquadra, d’una divisió, etc.
4 2 f. [DE] Acció militar executada en un combat o en una batalla.
4 3 f. pl. [LC] [DE] Sèrie ordenada de moviments que es fan fer a un cos de tropa o a una esquadra, com a exercici i sovint simulant un combat.
5 f. [LC] Sèrie d’accions o de diligències, fetes generalment d’una manera astuta, per aconseguir un fi. Una maniobra electoral.
6 f. [MD] Operació manual hàbil i regulada que es realitza especialment en l’assistència del part.
maniobrabilitat
f. [LC] Qualitat de maniobrable.
maniobrable
adj. [LC] Que pot ésser maniobrat.
maniobrar
1 v. tr. [LC] Fer funcionar amb la mà (un instrument, una màquina). Maniobrar un canó, les veles d’una nau.
2 1 intr. [LC] [DE] Fer maniobres o una maniobra. Un cos d’exèrcit va maniobrar durant quinze dies.
2 2 intr. [LC] [DE] Fer fer una maniobra o maniobres. El general ha maniobrat de manera que ha tallat la retirada de l’enemic.
maniobrer -a
adj. i m. i f. [LC] [TRA] [PR] Que fa maniobres.
maniós -osa
adj. [LC] Que té manies.
maniot
m. [AGA] [BOS] Arbret de la família de les euforbiàcies, de fulles palmades, originari del Brasil i conreat en diversos llocs pel cautxú que proporciona (Manihot glaziovii).
maniple
1 m. [LC] Manoll, grapat, especialment de flors, grans, etc., que entra en la composició de certs remeis.
2 m. [HIH] Subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes.
3 m. [RE] Ornament sagrat que portava el sacerdot al braç esquerre en la celebració de la missa.
manípul
m. [LC] MANIPLE.
manipulació
1 f. [LC] Acció de manipular; l’efecte.
2 f. [CO] Operació a través de la qual l’audiència és menada a actuar i a opinar en contra dels seus interessos.
manipulador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que manipula.
2 m. [TC] Part del mecanisme telegràfic, que es fa funcionar amb la mà.
manipular
1 1 v. tr. [LC] Operar amb les mans.
1 2 v. tr. [LC] [IMI] [IQ] Manejar (un aparell científic, un mecanisme telegràfic).
1 3 v. tr. [LC] [IMI] [IQ] Manejar (substàncies químiques, farmacèutiques), triant-les, mesclant-les.
2 tr. [ECT] En econ., transformar (un producte) en el procés de producció.
3 1 tr. [LC] [ECT] Alterar (alguna cosa) d’una manera fraudulenta i subreptícia. Manipular una informació. Manipular una votació.
3 2 tr. [LC] [SO] [PS] Influir arterosament (sobre una persona o una col·lectivitat) per tal que actuïn d’acord amb interessos que els són aliens.
maniqueisme
m. [LC] [AN] Doctrina de la secta fundada el segle III pel persa Manes, que defensava la coexistència eterna del bé i el mal.
maniqueu -ea
1 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent al maniqueisme, als maniqueus.
2 adj. i m. i f. [LC] [AN] Seguidor del maniqueisme.
3 adj. i m. i f. [LC] Que considera les coses, la realitat, segons els principis absoluts del bé i del mal, sense posicions intermèdies ni matisos.
maniquí
1 1 m. [LC] [IMI] [PR] Figura de fusta, de cera, etc., que representa una persona, de què se serveixen els pintors i els escultors, per a assajar actituds o estudiar les draperies, i els sastres i modistes per a confeccionar vestits o exhibir-los.
1 2 m. [LC] Persona que hom fa anar o hom maneja com vol.
2 1 m. i f. [PR] [IMI] Persona que els sastres o les modistes vesteixen per a servir de model en la confecció o exhibició de vestits.
2 2 m. i f. [LC] Persona que s’arregla excessivament.
manisa
1 f. [AR] RAJOLA DE VALÈNCIA.
2 f. [LC] Rajoleta envernissada, amb dibuixos o sense, que serveix per a diversos usos.
maniser -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Manises.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Manises o als seus habitants.
manista
m. i f. [SP] Pilotari especialitzat en les modalitats de mà.
manlleu
1 m. [LC] Acció de manllevar; l’efecte.
2 m. [LC] Cosa manllevada.
3 m. [ECT] Contracte pel qual hom cedeix la possessió material d’un bé moble o semovent, amb obligació de retornar-la.
4 m. [LC] anar a manlleu MANLLEVAR.
5 m. [FL] Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
manlleuenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Manlleu.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Manlleu o als seus habitants.
manlleutar
v. tr. [LC] Donar fermança (a algú).
manllevadís -issa
adj. [LC] Que pot ésser manllevat.
manllevador manllevadora
m. i f. [LC] Persona que manlleva.
manllevar
1 v. tr. [LC] [ECT] Fer-se prestar. Li vaig manllevar molts diners, però ja els hi he tornat. Manlleva-li els llibres que necessites.
2 v. tr. [LC] Treure per a si (quelcom) d’un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol. Els mots catalans manllevats a l’espanyol.
mannà
[pl. -às]
1 1 m. [RE] [LC] Aliment que segons la narració bíblica va ésser fornit providencialment als israelites en llur viatge a través del desert.
1 2 [RE] [LC] mannà celeste Aliment espiritual, especialment l’eucaristia.
2 m. [BOS] [MD] Substància gomosa i dolça que flueix de certes plantes, especialment del freixe de flor, emprada com a purgant.
mannan
m. [QU] [BI] Polisacàrid de reserva dels vegetals constituït per unitats de mannosa.
mannitol
m. [QU] Polialcohol que s’obté per reducció electrolítica de la glucosa.
mannosa
f. [QU] [BI] Monosacàrid natural del grup de les aldohexoses.
mano-
[LC] Forma prefixada del mot gr. manós, ‘lleuger’. Ex.: manògraf, manoreductor.
manobre
m. i f. [LC] [PR] [AQ] Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici.
manoi
interj. [LC] RENOI.
manoll
m. [LC] MANAT. Un manoll d’herbes, de ciris, de pergamins.
manòmetre
m. [FIM] [LC] Aparell per a mesurar la pressió d’un fluid.
manometria
f. [FIF] Part de la física que s’ocupa de la mesura de la pressió dels fluids.
manomètric -a
adj. [FIM] [FIF] Relatiu o pertanyent al manòmetre, a la manometria.
manoreductor
m. [EI] Aparell per a reduir la pressió d’un gas i regular-ne el flux.
manós -osa
adj. [LC] AMANÓS.
manòstat
m. [EI] PRESSÒSTAT.
manotada
f. [LC] Cop donat amb la mà.
manoteig
m. [LC] Acció de manotejar.
manotejar
v. intr. [LC] FER MANADES.
manovella
f. [EI] Element d’un mecanisme de transmissió consistent en una barra que per un extrem va fixada perpendicularment a un arbre i per l’altre extrem és accionada per imprimir a l’arbre un moviment de rotació.
manquejar
v. intr. [LC] Escassejar en extrem.
manresà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Manresa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Manresa o als seus habitants.
mans -a
adj. [LC] [AGR] De condició suau i dòcil, s’aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells.
mansament
adv. [LC] D’una manera mansa, amb mansesa.
mansarda
1 f. [AQ] [LC] Coberta inclinada en la qual, a partir de certa distància del crestall, s’obren llucanes.
2 f. [LC] [AQ] Local situat sota una mansarda.
mansega
f. [BOS] Herba de la família de les ciperàcies, de tija cilíndrica i robusta, amb aspecte de canya, fulles linears molt llargues, rígides i molt escabres, flors en espiguetes brunes formant panícula discontínua i fruit en núcula, que viu en estanys i aiguamolls (Cladium mariscus).
mansesa
f. [LC] Qualitat de mans. Era persona de gran prudència i mansesa.
mansió
1 f. [LC] Acció d’aturar o de viure en un lloc.
2 f. [LC] [AQ] Casa, lloc on hom habita.
3 f. [AN] [FIA] [HIH] Part del camí de la Lluna, de 13° d’amplada, que correspon aproximadament a un dels vint-i-vuit dies del mes lunar.
mansionari -ària
1 adj. [RE] Que vivia en comunitat, s’aplica a alguns eclesiàstics.
2 m. [RE] [PR] Eclesiàstic mansionari.
mansiula
f. [LC] BUFETADA.
mansoi -a
adj. [LC] MANS. Si n’és, de mansoi, el gatet!
mansuet -a
1 adj. [LC] De condició suau, dòcil, s’aplica especialment a la persona plàcida, pacient. Un nen mansuet.
2 adj. [LC] PER EXT. Aspecte mansuet. Índole mansueta.
mansuetament
adv. [LC] MANSAMENT.
mansuetud
f. [LC] MANSESA. La mansuetud d’aquella gent.
mant -a
1 adj. [LC] Nombrosos. A manta zona pirinenca van desapareixent les ramades transhumants. Trobem mant tractat que estudia aquesta greu malaltia. El soroll es repetí mantes vegades durant la nit.
2 [LC] a manta loc. adv. En abundància.
manta1
1 f. [LC] [IT] [ED] Peça teixida de llana o de cotó, amb lligats i colors diversos, que s’usa com a abrigall en el llit, com a abrigall de viatge, com a abrigall de les haveries, etc.
2 [QU] manta calefactora Calefactor consistent en una resistència elèctrica en forma de fils entrellaçats semblantment a un teixit, que col·locada entorn de matrassos, embuts, etc., serveix per a escalfar els líquids que contenen.
manta2
f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels mobúlids, de cos romboidal, de fins a 5 metres d’envergadura, amb dos apèndixs carnosos a cada costat de la boca, que és terminal, amb la cua curta, de vida pelàgica, que s’alimenta de plàncton (Mobula mobular).
mantaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fabrica o ven mantes.
mantega
1 f. [LC] [HO] Substància greixosa, sòlida i homogènia, d’un groc clar, que s’extreu de la llet o de la nata, per agitació. Una bola de mantega. Menjar pa amb mantega.
2 f. [LC] [HO] Substància alimentosa semblant, per la seva consistència, a la mantega. Mantega de cacau, de palma, de cacauet, de poma.
3 f. [QU] Clorur deliqüescent de certs metalls. Mantega d’antimoni, de bismut, d’estany, de zinc.
mantegada
f. [LC] [HO] Pastís de farina, ou, sucre i mantega.
mantegaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven mantega.
mantegós -osa
1 adj. [LC] [HO] Que conté mantega.
2 adj. [LC] [HO] Que té la consistència o l’aparença de la mantega.
manteguera
1 f. [LC] [ED] Atuell on es fa la mantega.
2 f. [LC] [ED] Recipient en què es desa o se serveix la mantega a taula.
mantejament
m. [LC] Acció de mantejar; l’efecte.
mantejar
v. tr. [LC] FER LA BACA A ALGÚ.
manteleta
f. [LC] [ED] Esclavina que usen les dones com a abric o adorn.
mantell
1 m. [LC] [ED] Vestidura en forma de capa, subjecta al cap o a les espatlles. Mantell reial.
2 1 m. [LC] [GL] En geol., capa, estrat.
2 2 m. [GL] Capa de la Terra compresa entre el nucli terrestre i la litosfera superficial.
2 3 [GL] mantell de corriment Unitat rocosa encavalcant, laminar i de grans dimensions que ha estat desplaçada a gran distància damunt altres roques que fan de substrat.
2 4 [GL] mantell de lava Capa de lava consolidada de gran extensió.
2 5 [GL] mantell nivi Gruix de neu nova que cobreix el terreny.
2 6 [GL] mantell freàtic [o mantell aqüífer] Mantell subterrani d’aigües que reposa, en la seva part inferior, damunt un nivell de roques impermeables.
2 7 [BO] mantell marginal Vegetació pròpia de les vores de bosc, integrada bàsicament per comunitats arbustives.
3 1 m. [ZOA] Replec dorsal de l’epidermis dels mol·luscos, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir tot el cos de l’animal o solament una part.
3 2 m. [ZOA] Part superior del dors dels ocells.
4 1 m. [HIG] En heràld., ornament exterior de l’escut, de color vermell, folrat d’ermini i recollit, a dalt per una corona, i als costats superiors per un llaç d’or amb dues borles cadascun.
4 2 m. [HIG] Peça heràldica fonamental consistent en una perla que té la part superior plena sense deixar veure el camper.
5 m. [DE] Escut defensiu.
manteller mantellera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa mantells.
mantellet
1 m. [LC] [ED] MANTELETA.
2 m. [HIH] [HIG] En heràld., tros de tela que surt del borlet i cau per darrere el casc i l’escut.
3 1 m. [DE] Tauler de posts que els assaltants d’una plaça portaven davant per poder avançar a cobert.
3 2 m. [HIH] [PR] Ballester encarregat de la defensa de naus i de costes, probablement resguardat per un mantellet.
mantèl·lic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent al mantell terrestre.
mantellina
1 f. [LC] [ED] Peça de seda o de randa usada per les dones per a cobrir-se el cap.
2 f. [AGP] Xarxa de pas molt estret que serveix per a retenir peixos de mida petita que entren al bou.
3 1 f. [LC] POP. EMBRIAGUESA.
3 2 [LC] POP. portar una mantellina Estar ebri.
4 f. [ZOP] Peix condricti, semblant a les escurçanes, de cos romboidal molt més ample que llarg i amb la cua molt curta (Gymnura altavela).
mantenidor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que manté.
2 1 m. [HIH] Cavaller que en les justes, tornejos, etc., sostenia la lluita contra els qui volien combatre.
2 2 m. i f. [FLL] Persona que forma part del consistori o tribunal en els certàmens literaris, els jocs florals, etc.
manteniment
1 m. [LC] Acció de mantenir o de mantenir-se; l’efecte. El manteniment de l’ordre. El manteniment de la família. El manteniment d’un hospital.
2 m. [LC] [ECT] [usat generalment en pl.] Provisió de boca.
mantenir
[p. p. mantingut; ind. pr. mantinc, mantens, manté, etc.; ind. fut. mantindré, etc.; subj. pr. mantingui, etc.; imper. mantén o mantingues, mantingui, mantinguem, manteniu o mantingueu, mantinguin]
1 1 v. tr. [LC] Fer que (algú o alguna cosa) romangui en el mateix estat, no s’alteri, malmeti, destrueixi, perdi. Mantenir la frescor, la calor. Mantenir àgil el cos. Mantenir viva la memòria. Mantenir una actitud, un propòsit. Mantenir una proposició. Mantenir l’ordre, la disciplina. Mantenir una posició presa a l’enemic. Mantenir la conversació.
1 2 intr. pron. [LC] Mantenir-se àgil, vigorós, fresc. Mantenir-se en un lloc, en una posició.
1 3 [LC] mantenir converses (o reunions, etc.) Tenir-les.
1 4 [LC] mantenir correspondència amb algú Cartejar-se amb ell.
1 5 [LC] mantenir la paraula Complir-la.
1 6 [LC] mantenir un secret No divulgar-lo.
2 1 tr. [LC] [ECT] Donar (a algú) els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments necessaris. Ell sol manté tota la família.
2 2 intr. pron. [LC] Mantenir-se d’herbes.
3 tr. [LC] Afirmar amb persistència. Jo mantinc que això no és veritat.
manter mantera
m. i f. [LC] [PR] MANTAIRE.
manteu
m. [ED] [LC] Capa llarga sense valona que usen els eclesiàstics sobre la sotana.
màntic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la màntica.
2 f. [AN] Art d’endevinar o de predir les coses futures.
mantícora
m. [HIG] Animal fabulós amb cos de tigre, cap d’home vell, banyes llargues en espiral i boca amb tres rengles de dents.
mantingut mantinguda
m. i f. [LC] POP. Persona que viu a costes d’una altra de la qual és amant.
mantissa
1 f. [MT] Part decimal d’un logaritme.
2 f. [IN] En inform., factor on figuren les xifres significatives d’un nombre real.
mantó
m. [LC] [ED] Mocador o espatller gros d’abric. Mantó de Manila.
mantornada
f. [LC] [AGA] Acció de mantornar; l’efecte.
mantornar
v. tr. [LC] [AGA] Donar (a la terra) la segona llaurada, la segona cavada.
manu-
[LC] Forma prefixada del mot ll. manus, ‘mà’. Ex.: manufactura.
manual
1 1 adj. [LC] Que hom fa servint-se de la mà. Treballs manuals.
1 2 adj. [MU] Que és tocat amb les mans, s’aplica a alguns teclats d’orgue.
2 adj. [LC] AMANÓS.
3 1 m. [BB] Llibre que conté les nocions essencials d’una matèria i en facilita una consulta àgil i ràpida. Manual de literatura grega.
3 2 m. [LC] PER EXT. El manual d’instruccions d’un televisor.
3 3 m. [RE] Llibre que conté els ritus amb què s’han d’administrar els sagraments.
manualment
adv. [LC] Amb les mans.
manuar
m. [IT] Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora.
manubri
1 m. [LC] [EI] Maneta 1 2.
2 m. [ZOA] Formació tubular del cos de les meduses que penja de la cara inferior de l’ombrel·la.
manuelí
adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’estil arquitectònic de decoració bigarrada desenvolupat a Portugal entre la fi del segle XV i el començament del segle XVI que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
manuella
1 1 f. [LC] Barra que es fa servir com a palanca per a alçar objectes pesants.
1 2 f. [OP] [MI] [EI] Barra especialment de ferro que té tall a cada cap i serveix per a fer els forats de les barrinades.
1 3 f. [TRA] Barra amb què hom fa rodar un torn, un argue, etc. Les manuelles d’un argue.
2 f. [AGF] Ormeig per a pescar en el riu, que consisteix en una xarxa cònica muntada en un cèrcol de canya de devers 1 metre de diàmetre amb un mànec d’uns 3 metres.
manufactura
1 1 f. [LC] [IMI] Acció de fer a mà o amb l’ajut de maquinària.
1 2 f. [ECT] Producte resultant d’un treball manual.
2 f. [LC] [ECT] Fàbrica 3.
manufacturar
v. tr. [LC] [ECT] [IMI] Fer (mercaderies o altres productes) a mà o amb l’ajut de maquinària.
manufacturer -a
1 adj. [LC] [ECT] [IMI] Relatiu o pertanyent a la manufactura. Districte manufacturer. Classe manufacturera.
2 m. i f. [LC] [ECT] [PR] FABRICANT.
manumetre
[p. p. manumès]
v. tr. [LC] Donar llibertat (a un esclau).
manumissió
f. [DR] Alliberament d’un esclau, d’un serf.
manuscrit -a
1 adj. [FLL] [FL] [AF] Escrit amb la mà. Un llibre manuscrit. Una còpia manuscrita.
2 1 m. [AF] [FLL] [BB] Obra escrita a mà. El catàleg de manuscrits d’una biblioteca.
2 2 m. [AF] [BB] [FLL] Text autògraf.
2 3 m. [LC] [FLL] Mecanoscrit 2.
manutenció
1 f. [LC] [ECT] Acció de mantenir o de mantenir-se; l’efecte.
2 f. [ECT] Conjunt de despeses relatives al manteniment diari d’una persona en determinades circumstàncies.
3 f. [EI] [IQ] A la indústria, conjunt d’operacions no productives de maneig, transport interior i emmagatzematge de materials sòlids.
manx
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al manx.
2 m. [FL] Llengua cèltica extingida.
manxa
1 1 f. [LC] [EI] [IMI] Instrument d’accionament manual que serveix per a fer vent, per a fornir aire. Porta la manxa, que el pneumàtic s’ha desinflat.
1 2 [LC] manxa borrega Sac de gemecs A).
2 f. [LC] [EI] [IMI] Barra que, aplicada a un torn, un molinet, etc., en nombre variable, serveix per a fer-lo voltar imprimint-li un moviment alternatiu de dalt a baix i de baix a dalt.
manxador manxadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa anar la manxa d’una ferreria, d’un orgue, etc.
manxaire
m. i f. [LC] [PR] MANXADOR, MANXADORA.
manxall
m. [LC] [ED] Ventall de palma per a ventar el foc.
manxar
1 1 v. intr. [LC] Fer vent, fornir aire, amb una manxa.
1 2 v. intr. [LC] [EI] [IMI] BOMBAR2.
1 3 v. intr. [LC] [ME] El vent, bufar. Ja manxa el llevant.
1 4 v. intr. [LC] [AGR] Respirar fort i ràpid.
2 tr. [LC] Avivar (el foc) bufant-lo amb una manxa.
manxec -ega
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Manxa.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Manxa o als seus habitants.
manxego
1 m. [LC] [HO] Formatge de llet d’ovella originari de la Manxa.
2 adj. [LC] [HO] Formatge manxego.
manxell -a
adj. i m. i f. [LC] Manc 2.
manxeta
1 f. [CO] Títol informatiu important, amb lletres de cos molt gran, que apareix a la primera plana d’una publicació.
2 f. [CO] Dibuix o rètol que apareix a la primera plana al costat del logotip del periòdic, i que també pot aparèixer a les pàgines interiors, especialment lligat a una secció concreta de la publicació.
3 f. [CO] Anunci de mida petita, generalment de l’amplària d’una columna, inserit a la premsa, que destaca per la taca de tinta que implica.
manxiula
1 f. [LC] [MD] Pegat de cantàrides o d’una altra substància irritant que alça butllofes.
2 1 f. [LC] [MD] [BOS] VIDALBA.
2 2 f. [BOS] Vidiella 1.
manxiuleta
f. [LC] [BOS] Mata de la família de les escrofulariàcies, de fulles estretament lanceolades, coriàcies i lluents, flors tubuloses, en forma de didal, d’un vermell tirant a carabassa o a bru, i fruit en càpsula, que es fa a la muntanya mediterrània (Digitalis obscura).
manxó1
m. [LC] [ED] Ventall d’espart que serveix per a ventar el foc.
manxó2
1 m. [LC] [IT] [IQ] Baieta de llana teixida, maniguet de cautxú o de materials sintètics en forma tubular, que serveix per a revestir corrons.
2 m. [LC] [EI] Maniguet 2.
manxol -a
1 adj. i m. i f. [LC] Manc 2.
2 adj. [LC] no ésser manxol Ésser apte a fer una cosa, no ésser impotent per a repel·lir una agressió, etc.
manxú
[pl. -ús]
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble que habita a la Manxúria.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als manxús. Dinastia manxú.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua manxú-tungús parlada a la Manxúria.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al manxú.
manxurià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Manxúria.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Manxúria o als seus habitants.
manxú-tungús
[inv.]
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al manxú-tungús.
2 m. [FL] Grup de llengües parlada a la Manxúria i a la Sibèria oriental.
manya
1 f. [LC] Destresa, habilitat.
2 [LC] donar-se manya a) ENGINYAR-SE.
2 [LC] donar-se manya b) APRESSAR-SE.
manyà manyana
m. i f. [LC] [IMI] [PR] SERRALLER, SERRALLERA.
manyac -aga
1 adj. [LC] MANSUET. Un cavall manyac. Una veu manyaga.
2 m. i f. [LC] Infant, nen, denominació emprada afectuosament. No ploris, no, manyaguet de la mare.
manyaga
f. [LC] CARÍCIA. Fer manyagues.
manyagadura
f. [LC] Afalac, moixaina, especialment per a enganyar.
manyagoi -a
adj. i m. i f. [LC] MANYAC.
manyagueria
1 f. [LC] Qualitat de manyac.
2 f. [LC] Afalac, moixaina.
manyec
m. [LC] Doblec, arruga.
manyegar
v. tr. [LC] AMANYOGAR.
manyeria
f. [LC] [IMI] SERRALLERIA.
manyoc
1 m. [LC] Porció de fils, de cabells, etc., que poden ésser engrapats amb una mà.
2 m. [LC] Tros o trossos de paper o drap, porció de fils, etc., que han estat reduïts a una bola estrenyent-los amb la mà, embullant-los, etc.
manyoca
f. [LC] [AGA] Guant de cuir que usen els boscaters per a no punxar-se amb les plantes espinoses.
manyopla
1 f. [DE] Peça de l’armadura que protegia la mà.
2 f. [LC] Guant sense separació entre els dits o amb separació només per al polze.
manyós -osa
adj. [LC] Que té manya.
manyosament
adv. [LC] Amb manya.
manyotera
f. [LC] ANT. Manilla11.
manyuclada
f. [LC] Acció de manyuclar.
manyuclar
v. tr. [LC] Tenir a les mans (una cosa) manejant-la barroerament.
manyucleig
m. [LC] MANYUCLADA.
manyuclejar
v. tr. [LC] MANYUCLAR.
maó
1 m. [LC] [AQ] Bloc d’argila endurit al sol o al foc, emprat per a fer parets, voltes, xemeneies, etc., especialment el de 29 × 14 × 4 centímetres.
2 [AQ] maó mitjà Maó d’uns 3 centímetres de gruix.
maoisme
m. [LC] [PO] Versió del marxisme elaborada pel dirigent comunista xinès Mao Zedong.
maoista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al maoisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del maoisme.
maonès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Maó.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Maó o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Parlar portat per emigrants menorquins del segle XVIII a la ciutat estatunidenca de San Agustín de la Florida, on s’emprà fins al primer terç del segle XX.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al maonès.
maori
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble de Nova Zelanda que habita al nord de l’illa del Nord.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als maoris.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua austronèsica parlada pels maoris.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al maori.
mapa1
1 1 m. [LC] [GG] Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada. Un mapa de la comarca de la Safor. Estudiar el mapa polític d’Àsia.
1 2 m. [LC] [FIA] Representació sobre una superfície plana de l’esfera celeste o d’una part d’ella.
1 3 m. [AD] Plànol 1 1. Mapa municipal.
1 4 [GL] mapa batimètric Mapa que representa el fons submarí o una superfície subterrània mitjançant isòbates que corresponen a cotes expressades en valors negatius comptats a partir del nivell de la mar.
1 5 [ME] mapa isobàric Mapa en què es representen les isòbares.
1 6 [FL] mapa lingüístic Representació cartogràfica d’un o de diversos fenòmens lingüístics.
1 7 [GL] mapa geològic Representació cartogràfica on són figurades les unitats estratigràfiques segons llurs edats, i les que no són sedimentàries segons la petrologia, i on s’indica mitjançant signes adients les deformacions tectòniques observades i la natura dels contactes.
1 8 [GG] mapa topogràfic Mapa de l’orografia, la hidrografia, la xarxa de comunicacions, les entitats de població i d’activitat econòmica, les divisions administratives i els usos generals del sòl d’un territori.
2 m. [GG] mapa mental Representació mental de la localització i organització de les coses en un espai determinat.
3 m. [BI] mapa cromosòmic Diagrama que representa l’ordre lineal dels gens dins el cromosoma, construït a partir de les freqüències d’entrecreuament i de l’observació de les aberracions cromosòmiques.
4 m. [IN] Representació de la distribució de les dades en la memòria d’un ordinador.
mapa2
f. [TRA] Braç d’una àncora o d’un ruixó que ix de la creu i acaba en forma de llança.
mapamundi
m. [LC] [GG] Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
mapar
1 v. tr. [LC] [GG] CARTOGRAFIAR.
2 v. tr. [LC] Enregistrar, anotar, el resultat del mesurament, del còmput, (d’alguna cosa).
3 v. tr. [LC] Dibuixar, copiar, retratar.
mapatge
m. [LC] Acció de mapar; l’efecte.
màpula
f. [LC] [ED] Tovallola petita.
maputxe
1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble araucà del sud de Xile.
2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als maputxes.
maqueta
1 f. [AQ] [LC] [AR] Reproducció d’un edifici, d’un monument, d’una decoració, etc., a escala reduïda i en tres dimensions.
2 f. [AF] Model d’una obra gràfica destinada a la reproducció.
maquetació
f. [AF] Acció de maquetar.
maquetar
1 v. tr. [LC] Fer la maqueta (d’alguna cosa).
2 v. tr. [AF] Dissenyar o projectar la maqueta (d’un llibre o d’una revista).
maquetista
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a la construcció de maquetes.
2 m. i f. [AF] [PR] Professional gràfic que maqueta llibres o revistes.
maqui
m. i f. [LC] Maquisard, especialment membre de les guerrilles antifranquistes.
maquí
[pl. -ís]
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer primat dels gèneres Lemur i Hapalemur, de la família dels lemúrids, nocturn i arborícola, que habita l’illa de Madagascar.
2 [ZOM] maquí de cua anellada Maquí de color gris fosc, amb dos cercles negres al voltant dels ulls (Lemur catta).
3 [ZOM] maquí gris Maquí de color terrós, amb el coll i el pit blanquinosos i vermellosos a la part inferior (Hapalemur griseus).
4 [ZOM] maquí mangosta Maquí de color gris (Eulemur mongoz).
5 [ZOM] maquí tacat Maquí de color blanc i negre (Varecia variegata).
màquia
f. [BOC] Bosquina densa d’arbustos de fulla plana, petita, coriàcia i persistent tot l’any, pròpia de les terres de clima mediterrani.
-màquia
[LC] Forma sufixada del gr. -makhía, derivat del mot mákhe, ‘combat’. Ex.: gigantomàquia.
maquiavèl·lic -a
1 adj. [LC] [PO] [FS] Conforme al maquiavel·lisme. Política maquiavèl·lica. Procediments maquiavèl·lics.
2 adj. [LC] [PO] [FS] Que actua amb maquiavel·lisme. Un polític maquiavèl·lic.
maquiavèl·licament
adv. [LC] [PO] [FS] Amb maquiavel·lisme.
maquiavel·lisme
1 m. [LC] [PO] [FS] Teoria política de l’escriptor florentí Nicolau Maquiavel.
2 m. [FS] [PO] Política sense escrúpols.
3 m. [LC] [PO] Actitud del qui cerca aconseguir els seus fins amb astúcia, mala fe i sense declarar obertament les intencions.
maquiavel·lista
1 adj. [LC] [PO] [FS] Relatiu o pertanyent a Maquiavel o al maquiavel·lisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [FS] Partidari del maquiavel·lisme.
màquila
f. [FIM] Mesura de capacitat per a oli, pròpia de Tortosa, que equival a la vuitena part d’1 cadaf, que són 0,18 litres.
maquillador maquilladora
m. i f. [ED] [PR] Persona que maquilla, especialment els actors de teatre, cinema o televisió.
maquillar
v. tr. [LC] [ED] Compondre i pintar especialment la cara (d’algú) per caracteritzar-lo, per embellir-lo. Era l’encarregada de maquillar els actors. Maquillar-se abans de sortir de casa.
maquillatge
1 1 m. [LC] [ED] [CO] Acció de maquillar o de maquillar-se; l’efecte.
1 2 m. [LC] [ED] Tècnica que té per objecte de modificar el modelatge de la cara per transformar-la o embellir-la.
2 m. [LC] [ED] [CO] Conjunt de productes cosmètics, plàstics o de diferents tipus emprats per a maquillar.
màquina
1 f. [EI] Conjunt de mecanismes amb moviments coordinats, capaç de transformar energia en treball útil, especialment en operacions d’un procés de producció. Muntar una màquina. Engegar una màquina. Una màquina de rentar. Una màquina de cosir, d’imprimir. Una màquina de compondre, de calcular. Màquina d’afaitar elèctrica. Màquina de reblar.
2 1 f. [ECO] màquina classificadora CLASSIFICADORA.
2 2 [ECO] màquina d’escriure Aparell proveït d’un teclat que permet d’imprimir sobre paper caràcters tipogràfics per mitjà d’un dispositiu que entinta.
2 3 [IT] màquina d’estampar Màquina que efectua l’estampació d’un teixit.
2 4 [ECO] màquina d’estenotípia Estenotípia 2.
2 5 [LC] [AGA] màquina de batre Màquina per a fer la batuda de cereals i de llegums.
2 6 [IT] màquina de bitlles Màquina per a enrotllar fil sobre diversos tipus de suports i poder-lo utilitzar com a trama.
2 7 [IT] màquina de bombos Màquina que permet l’assecatge a l’ample dels teixits.
2 8 [LC] [ED] [IT] [AF] màquina de cosir Màquina que permet de cosir amb una gran rapidesa i uniformitat de la puntada.
2 9 [ECO] màquina de fer forats Perforador 2.
2 10 [AF] màquina de fondre FONEDORA.
2 11 [IT] màquina de parar Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.
2 12 [AF] màquina de retiratge Màquina tipogràfica que imprimia les dues cares del full, d’una sola passada.
2 13 [IT] màquina de rodets Màquina emprada per a omplir rodets de valones amb fil debanat generalment de madeixes o fusades.
2 14 [LC] [ECO] màquina de sumar SUMADORA.
2 15 [EI] màquina eina Màquina emprada per a la conformació per tall, pressió, etc., de peces, predominantment metàl·liques.
2 16 [IMI] màquina embotelladora Màquina automàtica per a omplir de líquid una ampolla, tapar-la i etiquetar-la.
2 17 [LC] màquina escurabutxaques Màquina o aparell que dona premis en metàl·lic a canvi de la introducció de monedes.
2 18 [IQ] màquina laminadora Laminador 2.
2 19 [LC] [TRG] màquina validadora Aparell instal·lat a l’entrada de les andanes dels ferrocarrils, especialment metropolitans, i també dels autobusos, perquè la targeta o bitllet que duu el passatger adquireixi validesa per al viatge o viatges que ha de realitzar.
3 1 f. [EI] màquina alternativa Màquina en què el moviment alternatiu de cada pistó s’acobla al moviment de rotació de l’eix per mitjà d’un mecanisme biela-manovella.
3 2 [FIF] [EI] màquina automàtica Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.
3 3 [OP] màquina de tren LOCOMOTORA.
3 4 [LC] [EI] [FIF] màquina de vapor Màquina moguda per la força expansiva del vapor d’aigua.
3 5 [FIF] [EE] màquina elèctrica Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica, o a l’inrevés, o bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents.
3 6 [FIF] [EE] màquina electroestàtica Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica.
3 7 [FIF] màquina hidràulica Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible.
3 8 [FIF] màquina pneumàtica a) Màquina emprada en la manipulació mecànica d’un gas sense produir-hi canvis termodinàmics importants.
3 8 [FIF] màquina pneumàtica b) Màquina amb què s’extreu l’aire d’un recipient per fer-hi el buit.
3 9 [LC] [FIF] màquina simple Màquina estàtica que serveix per a equilibrar una força, la resistència, amb una altra, la potència, a través d’un punt de suport.
3 10 [FIF] màquina tèrmica Màquina que transforma parcialment calor en treball.
4 1 [LC] a mitja màquina loc. adv. Amb una força o potència igual a la meitat de la total de què és capaç una màquina.
4 2 [LC] a tota màquina loc. adv. a) Amb la màxima força o potència de què és capaç una màquina.
4 2 [LC] a tota màquina loc. adv. b) Al màxim possible.
4 3 [LC] ésser una màquina Tenir una gran resistència física, una gran capacitat de treball, etc.
5 1 f. [LC] [HIH] ANT. màquina de guerra Giny de tirar grosses pedres, d’abatre murs, etc.
5 2 [LC] [DE] [QU] ANT. màquina infernal Artefacte explosiu.
6 1 f. [LC] [HIH] [FS] màquina del món L’Univers.
6 2 [LC] màquina humana L’organisme humà.
7 f. [IN] Maquinari, especialment quan no inclou els elements de connexió i el cablatge.
8 f. [LC] [JE] En el teatre antic, mecanisme per a produir determinats efectes.
maquinació
f. [LC] Acció de maquinar; l’efecte.
maquinador -a
adj. i m. i f. [LC] Que maquina.
maquinal
adj. [LC] Que sembla fer-se sense la intervenció de la voluntat. Un gest maquinal.
maquinalment
adv. [LC] D’una manera maquinal.
maquinament
m. [LC] MAQUINACIÓ.
maquinar
v. tr. [LC] Planejar (un complot, una burla, etc.) amb artificis. Què maquines contra ell?
maquinari
m. [IN] Conjunt d’elements físics d’un sistema informàtic, que generalment es compon d’una unitat central i de perifèrics.
maquinària
1 f. [LC] [EI] Construcció de màquines. Taller de maquinària.
2 f. [LC] [EI] Conjunt de màquines que concorren a un fi determinat. La maquinària d’una fàbrica, d’un teatre.
maquineta
1 1 f. [LC] [ECO] Utensili de mida petita que es fa servir en artesania, en treballs domèstics i escolars, etc. Maquineta d’afaitar.
1 2 [ECO] maquineta de fer punta Maquineta per a afilar llapis.
2 f. [IT] maquineta de lliços Conjunt de dispositius mecànics, actualment electrònics, responsable del moviment dels lliços del teler a cada passada.
maquinisme
m. [ECT] Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció.
maquinista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al maquinisme.
2 1 m. i f. [LC] [PR] [OP] Persona que governa una màquina motora, especialment de vapor.
2 2 m. i f. [TRA] Oficial de la marina mercant especialitzat en màquines i motors.
2 3 m. i f. [AF] [PR] Operari gràfic que té cura d’una màquina d’imprimir.
3 m. i f. [LC] [JE] [PR] En el teatre, cinema o televisió, persona encarregada de muntar l’escenografia i de tenir cura dels elements tècnics necessaris per a la representació o la filmació.
maquinyó
m. [LC] [AGR] [PR] Traficant de cavalls.
maquis
1 m. [HIH] Lloc poc accessible on, sota l’ocupació alemanya de França, s’agrupaven els membres de la Resistència.
2 1 m. [HIH] Organització de resistència armada, a França, contra l’ocupació alemanya.
2 2 m. [HIH] Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc a diversos punts de l’Estat espanyol.
maquisard maquisarda
m. i f. [HIH] Membre del maquis.
mar
1 1 m. o f. [LC] [GL] Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. La superfície del mar. El blau del mar. A una altitud de 300 metres sobre el nivell del mar. Érem tan lluny de terra, que no vèiem sinó cel i mar. Anar a València per mar. Ser en mar.
1 2 [LC] alta mar Part del mar des d’on no s’albira la riba.
1 3 [LC] córrer la mar [o córrer les mars] Navegar.
1 4 [LC] [TRA] fer-se a la mar [o prendre la mar] Començar una navegació.
2 1 m. o f. [LC] [GG] [ME] La mar quant al moviment de les seves aigües. Mar tranquil·la, agitada. Mar bonança. Mar de llevant, de xaloc.
2 2 [LC] bella mar Mar tranquil·la, quieta.
2 3 [LC] bona mar Mar tranquil·la.
2 4 [LC] [ME] [GG] haver-hi molta mar Fer mala mar.
2 5 [ME] mar arrissada Mar amb onades de menys de 10 centímetres d’alçada.
2 6 [ME] mar brava Mar amb onades que oscil·len entre els 4 i els 6 metres d’alçada.
2 7 [LC] mar de fons Maror o malcontentament latents.
2 8 [LC] [ME] [GG] [GL] mar de fons [o mar de fora, o mar forana, o mar llarguera, o mar de lleva, o mar de lluny] Mar amb onades que són degudes a vents llunyans o a vents que ja han minvat.
2 9 [ME] mar desfeta Mar amb onades que oscil·len entre els 6 i els 9 metres d’alçada.
2 10 [ME] mar enorme Mar amb onades de més de 14 metres d’alçada.
2 11 [LC] [GG] [GL] [ME] mar grossa Mar de grans onades.
2 12 [LC] mar llisa Mar sense onades.
2 13 [ME] mar molt alta Mar amb onades que oscil·len entre els 9 i els 14 metres d’alçada.
2 14 [ME] mar plana Mar sense onades.
3 1 m. o f. [LC] [GL] Part d’aquesta massa situada en una regió determinada. Mar Mediterrani, mar Mediterrània. Mar gran, oceana. El mar Caspi. La mar Morta.
3 2 [LC] [GL] mar interior Llac molt extens, d’aigües salades o salabroses, situat terra endins per causes paleogràfiques o tectòniques, i sense comunicació amb l’oceà.
4 1 m. o f. [LC] [GL] [FIA] mar lunar Extensa plana de coloració fosca de les que presenta la superfície de la Lluna.
4 2 m. o f. [LC] Gran extensió. Una mar de glaç, de sorra. Una mar de sang.
4 3 m. o f. [LC] Abundor extraordinària. Una mar de llàgrimes. Una mar de dubtes, de penes, de paraules, de dificultats. De llibres, en té la mar.
mara
m. [ZOM] Mamífer rosegador, de color gris al dors, groguenc al costat i blanc a la part inferior, amb potes llargues i orelles de punta arrodonida, propi de l’Argentina (Dolichotis patagonum).
marabú
[pl. -ús]
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels cicònids, d’1,5 metres d’alçada, de bec cònic i gros, amb el dors fosc i el dessota blanc, el cap i el coll nus, propi de l’Àfrica subsahariana (Leptoptilos crumeniferus).
2 m. [LC] Bufanda feta amb les plomes blanques del marabú que es porta com a adornament.
marabut
m. [AN] [PR] [ISL] MORABIT.
maraca
f. [MU] Instrument de percussió, originari de les Antilles, en forma de carabassa, dins la qual hi ha grans o pinyols que sonen per sacseig.
maragda
f. [LC] [IMI] [GLM] Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a blau a causa de la presència d’una petita quantitat de crom.
maragdí -ina
1 adj. [LC] [IMI] [GL] Relatiu o pertanyent a la maragda.
2 adj. [IMI] D’aspecte de maragda.
maranta
f. [LC] [BOS] [AGA] Planta herbàcia del gènere Maranta, de la família de les marantàcies, de fulles molt vistoses, amb faixes de color verd fosc i sovint tenyides parcialment de vermell, originària d’Amèrica i cultivada com a ornamental.
marantàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que inclou herbes perennes amb rizomes i tubercles subterranis, fulles ovades o lanceolades, flors generalment molt poc vistoses, trímeres, reunides en espiga o en panícula i notables per llur androceu, que té un sol estam fèrtil, i fruit carnós o capsular, pròpies de països tropicals, especialment d’Amèrica, a la qual pertanyen les marantes, plantades com a ornamentals, i diverses espècies comestibles, productores de midó o emprades en cistelleria.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
marasme
1 1 m. [LC] [MD] Extenuació o consumpció extrema, consecutiva a les malalties cròniques, infeccioses o tumorals.
1 2 [MD] marasme senil Atròfia normal dels teixits en la vellesa.
2 m. [LC] Suspensió, paralització, causada per una pèrdua de força molt accentuada. Els afers estan en el marasme més gran.
marasmi
m. [BOB] Bolet del gènere Marasmius, de l’ordre de les tricolomatals, en general petit i de peu tenaç, saprotròfic i adaptat a deshidratacions periòdiques.
marassa
f. [LC] Mare excessivament bona, condescendent, amb els fills.
marató
1 f. [SP] Cursa de 42,195 quilòmetres que transcorre en un recorregut asfaltat.
2 f. [LC] Sessió, negociació, etc., molt llarga i intensa.
maratonià -ana
1 1 adj. [SP] Propi d’una marató.
1 2 m. i f. [SP] Corredor especialitzat en la marató.
2 adj. [LC] Molt llarg i intens. Una reunió maratoniana.
marattiòpsids
1 m. pl. [BOI] Classe de falgueres, principalment tropicals, amb esporangis a la cara superior de les fulles.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta classe.
maravedís
m. [NU] [LC] Unitat monetària de compte emprada a Castella i posteriorment a la resta de territoris espanyols, fins a mitjan segle XIX, per a valorar totes les altres monedes d’or, d’argent, de billó i d’aram.
marbrar
v. tr. [LC] [AQ] Pintar (en algun objecte) clapes, aigües, imitant les del marbre.
marbre
1 1 m. [AQ] [AR] [GL] Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra macroscòpic, blanca, negra o de diversos colors deguts a la presència de substàncies estranyes, que mostra sovint clapes o venes i és susceptible d’un gran poliment. Un bloc de marbre. Una estàtua, un monument, de marbre. Fred com el marbre, com un marbre.
1 2 [LC] [AR] marbre estatuari Marbre blanc, homogeni, sacaroide, emprat per a fer estàtues.
2 1 m. [LC] [AR] Obra artística feta en marbre. Una col·lecció de marbres.
2 2 m. [LC] [AQ] [IMF] Placa de marbre de 2 a 3 centímetres de gruix, amb el cantell emmotllurat o no, que es col·loca damunt de taules, lavabos, armaris de cuina, etc. El marbre d’una calaixera, d’un tocador. El marbre de la cuina.
3 1 m. [GL] Calcària compacta, o roca semblant, que permet ésser tallada, polida o llavorada.
3 2 m. [LC] [IMI] Taula o placa de marbre o d’una altra substància, sobre la qual es fan diverses manipulacions.
3 3 m. [AF] En tip., platina.
marbrenc -a
adj. [LC] Semblant al marbre.
marbrera
f. [LC] [MI] Pedrera de marbre.
marbrista
m. i f. [LC] [PR] [MI] Persona que té l’ofici de treballar el marbre, el granit i l’alabastre o qualsevol altra roca que admeti poliment.
marc1
1 1 m. [FIM] Pes emprat en joieria equivalent a 8 unces o dos terços de lliura.
1 2 m. [NU] Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
1 3 m. [LC] [ECT] [NU] Unitat monetària d’Alemanya i de Finlàndia anterior a l’adopció de l’euro.
1 4 m. [ECT] Moneda d’un marc.
2 1 m. [IMF] [AQ] [AR] Bastiment d’una alcova, d’un balcó, d’una finestra, etc.
2 2 [AQ] [AGF] [IMF] marc de pas Bastiment sense galze, generalment del gruix d’un envà, que emmarca un pas sense porta.
2 3 m. [AR] [LC] Element decoratiu que envolta una pintura, un mirall, etc., i el protegeix.
3 m. pl. [LC] Límits que encerclen un espai.
marc2
m. [LC] Aiguardent de brisa originari de França.
març
m. [LC] Tercer mes de l’any. Aigua de març, herba en els sembrats.
marca1
1 1 f. [LC] [AGR] [ECT] [HIH] Senyal, traç, tall, etc., fet en una cosa o en un animal per distingir-lo d’altres, reconèixer-lo, denotar el seu origen, qualitat, etc. La marca dels moltons d’un ramat.
1 2 f. [HIH] En l’Antic Règim, senyal infamant fet en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella. Marca de foc.
2 1 f. [CO] Signe distintiu d’una empresa, d’una institució i especialment d’un producte o d’un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d’ambdós. La marca que un fabricant posa als seus productes. Vi de marca.
2 2 [LC] de marca loc. adj. Que excel·leix en el seu gènere.
2 3 [LC] [ECT] marca de fàbrica Senyal posat en un objecte per indicar l’establiment on ha estat fabricat.
2 4 f. [AF] Marca d’impremta que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per protegir-ne la propietat.
2 5 [AF] marca a l’aigua Forma gràfica o icònica en el paper que es veu per transparència.
3 f. [OP] marca viària Element de senyalització horitzontal consistent en un símbol pintat directament a la calçada o a la vorera, que regula la circulació i millora la seguretat del trànsit.
4 1 f. [LC] [MD] CICATRIU.
4 2 f. [LC] EMPREMTA.
5 1 f. [AGR] marca de carn Despigmentació localitzada dels pèls i la pell d’alguns animals, especialment equins i gossos.
5 2 [AGR] marca de zebra Línia fosca o negra sobre els membres, el coll o les cuixes dels equins.
6 1 f. [FL] Tret que s’assigna en la descripció d’un fenomen lingüístic.
6 2 f. [FL] En fonèt., particularitat fònica, l’existència o la no existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
6 3 [FL] marca zero Absència d’un tret formal o semàntic en un subsistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
7 f. [LC] Instrument per a marcar.
8 f. [LC] Grandària que ha de tenir una cosa.
9 f. [HIH] Antic dret d’executar una represàlia concedit per l’autoritat per tal d’indemnitzar les víctimes d’atacs corsaris, de confiscacions irregulars, etc.
marca2
f. [HIH] [LC] País de frontera. Marca d’Ancona. Marca Hispànica.
marcació
f. [TRA] Angle que forma la línia proa-popa de la nau amb la visual a un objecte.
marcada
f. [LC] Acció de marcar; l’efecte. Ara aclarirem la sureda: ja hi hem fet les marcades.
marçada
f. [LC] [ME] Cop d’aigua, de vent, etc., propi del mes de març. El març fa marçades.
marcador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que marca. Un marcador de moltons. Una màquina marcadora.
2 1 m. i f. [PR] [AF] Operari d’una impremta que va col·locant l’un darrere l’altre a la màquina els fulls a imprimir.
2 2 m. [AF] Dispositiu que fa aquesta mateixa feina.
3 m. [LC] [JE] [SP] Instrument que, en determinats jocs, serveix per a marcar els punts aconseguits, els jocs guanyats, etc.
4 1 m. [FL] marcador sintagmàtic Representació abstracta de l’estructura jeràrquica de constituents d’una oració, on es mostra l’agrupament dels mots en frases o sintagmes, i d’aquestes frases en clàusules o oracions.
4 2 [FL] marcador discursiu Unitat lingüística que senyalitza en el text aspectes de la interacció comunicativa i, concretament, de l’estratègia que l’escriptor adopta en el procés de l’escriptura i el receptor utilitza com a instrument de lectura.
marçal
adj. [LC] Marcenc 1. Ordi marçal.
marcancials
1 f. pl. [BOI] Ordre de briòfits pertanyent a les hepàtiques tal·loses, de gametòfit d’estructura generalment complexa i amb cambres superficials que contenen els filaments clorofil·lífers i es comuniquen amb l’exterior per un porus, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Marchantia i Conocephalum.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
marcanciates
f. pl. [BOI] HEPÀTIQUES.
marcancíides
1 f. pl. [BOI] Subclasse d’hepàtiques de gametòfit tal·lós, rizoides, generalment amb papil·les a la part interior de la paret i esporòfit amb la seta molt curta, que inclou les marcancials.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta subclasse.
marcanciòpsids
m. pl. [BOI] HEPÀTIQUES.
marcapassos
1 m. [MD] Mecanisme que estableix la velocitat d’una activitat biològica o química.
2 m. [MD] [LC] Petit generador d’estímuls elèctrics que connectat permanentment al cor n’assegura la contracció i el ritme.
marcar
1 1 v. tr. [LC] [AGR] [AGF] Posar una marca (en algú o alguna cosa). Marcar els arbres que s’han de tallar. Marcar els moltons d’un ramat. Marcar algú la roba blanca amb les seves inicials.
1 2 [ECT] marcar en una fitxa Fitxar 3.
2 1 tr. [LC] [MD] Deixar l’empremta, un senyal, una cicatriu, etc., (en algú, en algun lloc). Marcat de la verola.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Un disgust així et marca per tota la vida.
3 1 tr. [LC] Assenyalar, fer reconèixer, (alguna cosa) per algun mitjà. Marcar els punts guanyats. Un poble que no està marcat en el mapa. Les busques marquen l’hora. El termòmetre marcava dos graus sota zero. Marcar el compàs.
3 2 [LC] [DE] marcar el pas Fer el moviment del pas sense, però, avançar.
3 3 [LC] marcar un cop En la boxa, indicar un cop sense donar-lo.
3 4 tr. [LC] Fer notar (alguna cosa). Un vestit que li marca totes les formes.
3 5 intr. [LC] Presumir, fer el fatxenda.
4 tr. [AF] Anar col·locant l’un darrere l’altre (els fulls) a la màquina d’imprimir.
5 tr. [LC] [JE] [SP] En el futbol i en altres jocs, un jugador, seguir de prop els moviments (d’un jugador contrari) per tal de desbaratar-li el joc.
6 tr. [LC] [TC] Operar en un telèfon, fent girar el disc o pitjant tecles, a fi de formar el número corresponent a l’abonat amb què es vol establir la comunicació.
7 tr. [LC] [ED] Donar (als cabells mullats) la forma que hauran de tenir un cop secs.
marcassita
f. [GLM] [LC] Mineral dimorf de la pirita, de fórmula FeS2, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és de color groc d’or.
marcat -ada
1 1 adj. [LC] Intens, acusat. Demostra un marcat interès per la política.
1 2 adj. [LC] Que hom ha assenyalat, ha indicat. Han arribat a l’hora marcada.
2 adj. [HIG] En heràld., que té punts, s’aplica a un dau o a l’esmalt d’un dau.
3 adj. [FL] Que posseeix un tret que l’oposa a una altra unitat lingüística de la mateixa naturalesa i que, per oposició a aquesta, té una menor freqüència d’aparició, una distribució més restrictiva o una major especificitat semàntica. En l’oposició de nombre, el plural és el terme marcat i el singular, el no marcat.
marcatge
1 m. [LC] [AGR] [SP] Acció de marcar; l’efecte.
2 m. [QU] Procediment mitjançant el qual se substitueix en una molècula un àtom o uns quants àtoms per un indicador isotòpic radioactiu.
marcejar
v. intr. [LC] [ME] Fer el temps variable propi del mes de març.
marcelina
f. [LC] [ED] Plat amb una cavitat al mig per a aguantar-hi una xicra.
marcenc -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al mes de març. Passerell marcenc.
2 m. [LC] [ZOO] ÀGUILA MARCENCA.
marcer -a
adj. [LC] Marcenc 1. Garrofina marcera.
marceries
f. pl. [LC] [AGA] Llegums que se sembren pel març.
marcescència
f. [BO] Qualitat de marcescent.
marcescent
adj. [BO] Que es marceix sense caure. Fulles marcescents.
marcescible
adj. [LC] Que es pot marcir, que es marceix.
marcet
m. [BOS] Herba bulbosa de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, linears i amb una banda medial blanca, flors campanulades d’un bru grisenc, en raïm, i fruit en càpsula subglobosa, pròpia de les brolles i pastures seques de la regió mediterrània (Dipcadi serotinum).
marcgravi
m. [HIH] [PR] Títol donat, en l’antic Imperi Romanogermànic, als senyors encarregats de governar i d’administrar les províncies frontereres o marques.
marcgravial
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a un marcgravi o a un marcgraviat.
marcgraviat
1 m. [HIH] Dignitat de marcgravi.
2 m. [HIH] Territori de la jurisdicció d’un marcgravi.
marcgravina
f. [HIH] Muller d’un marcgravi.
marcià -ana
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al planeta Mart.
1 2 m. i f. [LC] Habitant de Mart.
2 adj. i m. i f. [LC] EXTRATERRESTRE.
marcial
1 adj. [LC] [DE] Que té un caràcter guerrer, propi del guerrer, del militar. Aire marcial. Caminar marcial.
2 adj. [MD] De ferro, que conté ferro. Preparacions marcials.
marcialitat
f. [LC] [DE] Qualitat de marcial.
marcialment
adv. [LC] [DE] Amb marcialitat.
marciment
1 m. [BO] Acció de marcir-se; l’efecte.
2 m. [AGF] [AGA] Dany produït per vents forts a les fulles o als branquillons.
marcir
v. tr. i intr. pron. [LC] [BO] PANSIR.
marcòlic
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles verticil·lades i el·líptiques i grans flors en raïm terminal, amb sis tèpals recorbats, purpuris i amb taques fosques, i fruit en càpsula, pròpia dels boscos de muntanya (Lilium martagon).
mardà
m. [LC] [ZOM] [AGR] Marrà 1.
marduix
m. [LC] [BOS] [MD] [AGA] Herba de la família de les labiades, semblant a l’orenga, però amb les flors en panícula allargada, les bràctees florals tomentoses i el calze unilabiat, originària del nord d’Àfrica i de l’Àsia suboccidental, cultivada com a aromàtica i medicinal (Origanum majorana).
marduixí
m. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les resedàcies, semblant als pebrots de ruc, però més robusta, de fulles tripartides o enteres, flors oloroses i càpsules globoses, originària de l’Orient Mitjà i rarament cultivada en jardineria, emprada antigament com a medicinal (Reseda odorata).
mare
1 1 f. [LC] [HIG] [DR] [RE] Dona o femella que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests. Tan jove i ja és mare. És mare de tres noies. Orfe de mare. Eva, la nostra primera mare.
1 2 [LC] [DR] mare adoptiva Dona que ha adoptat algú com a fill.
1 3 [LC] mare de llet Dida 1 i 2.
1 4 [LC] mare política SOGRA.
1 5 f. [LC] PER EXT. La mare pàtria. La terra, la nostra mare comuna. Nostra santa mare l’Església.
2 f. [LC] Mot usat en expressions exclamatives. Mare de Déu Senyor! Ai, mare! I què farem ara?
3 f. [LC] [RE] Títol que es dona a certes religioses. La mare abadessa, la mare priora, la mare superiora.
4 1 f. [LC] Creadora d’alguna cosa. Grècia, mare de les arts.
4 2 [LC] Causa, origen, d’alguna cosa. L’experiència és mare de la ciència.
4 3 [LC] [usat en aposició] Que dona origen a altres elements del mateix tipus. Casa mare. Branca mare.
4 4 [LC] mare dels ous Causa, origen, llavor.
4 5 [LC] [HO] [AGA] [QU] [BI] mares del vinagre Solatge que fa el vinagre, que conté el ferment de la fermentació acètica.
4 6 [LC] [HO] [AGA] [QU] PER EXT. Mares del vi, del cafè.
5 f. [ZOA] [AGR] ÚTER.
6 1 f. [LC] [AGA] Séquia, rec, etc., principal d’on surten o a on desguassen els secundaris.
6 2 f. [LC] [AGA] Claveguera mestra.
7 1 f. [LC] Terreny per on corren ordinàriament les aigües d’un riu. Quan els rius revénen surten de mare.
7 2 [LC] sortir algú de mare Irritar-se, exaltar-se molt.
7 3 [LC] sortir de mare un esdeveniment Abandonar el seu curs normal, lògic o previsible.
7 4 [LC] treure algú de mare Fer-lo sortir de mare.
8 f. [AGP] Corda llarga del palangre, d’on pengen les braçolades.
9 1 f. [BOB] mare d’esclata-sang a) CUALBRA TORULOSA.
9 1 [BOB] mare d’esclata-sang b) Rovellola 1.
9 2 [BOB] mare del rovelló a) Bolet micorrízic associat al pi que, malgrat no ésser apreciat, fructifica al mateix temps que els rovellons.
9 2 [BOB] mare del rovelló b) Rovellola 1.
10 f. [ZOP] mare de lluç MAIRE.
11 f. [AGF] [IMI] mare del suro ESCORPIT.
marea
1 1 f. [LC] [GL] [FIA] Moviment alternatiu d’ascens i de descens del nivell de les aigües de l’oceà, degut a les atraccions combinades de la Lluna i del Sol. Marea alta. Marea baixa.
1 2 [LC] [GL] [FIA] marea de quadratura MAREA MORTA.
1 3 [GL] marea de sizígia MAREA VIVA.
1 4 [GL] [FIA] marea morta Marea alta disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i del Sol quan es troben en quadratura.
1 5 [GL] [FIA] marea viva Marea alta de gran amplitud que s’esdevé quan les atraccions gravitatòries de la Lluna i del Sol actuen en la mateixa direcció.
2 1 f. [GL] marea negra Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
2 2 [BOI] [EG] marea roja [o marea vermella] Acumulació, en una àrea marina, d’un nombre suficient de dinòfits per a fer que l’aigua es torni vermellosa i a vegades tòxica per als organismes filtradors, per als peixos, etc.
3 f. [GL] [FIA] marea terrestre Deformació, poc sensible, de la superfície terrestre causada per les atraccions combinades de la Lluna i del Sol.
4 f. [LC] anar contra vent i marea V. VENT.
mareal
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la marea.
marededeu
f. [AR] Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
maregassa
f. [LC] [ME] [TRA] Mar amb onades que oscil·len entre els 2,5 i els 4 metres d’alçada.
mareig
1 m. [LC] [MD] Malestar amb ganes de treure i rodaments de cap, com el que produeix el moviment d’una nau agitada per les ones. Tenir mareig.
2 m. [LC] PER EXT. Tothom em parlava alhora: quin mareig!
marejada
1 f. [LC] [ME] Mar agitada. Hi ha marejada de llevant.
2 f. [LC] Mareig molt fort.
marejador -a
adj. [LC] Que mareja.
marejar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Causar mareig (a algú).
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El van marejar a preguntes.
1 3 intr. pron. [LC] [MD] Sofrir mareig. Anant amb cotxe, amb barca, es mareja.
2 1 intr. pron. [TRA] Les mercaderies que porta una nau, sofrir avaries.
2 2 intr. pron. [TRA] L’aigua potable de bord, fer-se impotable.
3 tr. [TRA] Anar tombant (la vela d’una nau) segons els canvis que fa el vent.
marejol
m. [LC] [ME] [TRA] Mar amb onades que oscil·len entre els 10 i els 50 centímetres d’alçada.
maremàgnum
m. [LC] Gran confusió.
marenda
f. [GL] MARESMA.
marengo
[inv.]
adj. [LC] Gris fosc.
mareny
m. [LC] [GL] MARESMA.
mareo-
[LC] Forma prefixada del mot marea. Ex.: mareotèrmic.
mareògraf
m. [FIM] [GL] Aparell per a enregistrar les variacions de nivell de les marees.
mareòmetre
m. [FIM] [GL] Aparell per a mesurar les variacions de nivell de les marees.
mareperla
1 f. [LC] [ZOA] Conquilla 1. Botons de mareperla.
2 f. [LC] [ZOA] Capa interior de la conquilla dels mol·luscos que produeixen les perles.
marer -a
adj. [LC] EMMARAT.
marès1
m. [LC] [GL] [AQ] Roca arenosa de gra i ciment calcari, de bon treballar, abundant a Mallorca.
marès2 -esa
adj. [LC] De mar. Anguila maresa.
mare-selva
f. [LC] [BOS] LLIGABOSC.
maresma
1 f. [LC] [GL] Costa baixa inundable per les aigües del mar o d’un riu.
2 f. [GL] [GG] Terreny pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere d’un cordó litoral.
3 f. [GL] Plana litoral formada per al·luvions marins i fluviomarins i inundable durant els temporals i les plenamars.
maresme
m. [LC] [GL] MARESMA.
maressar
m. [MI] [GL] Lloc on hi ha marès, pedrera de marès.
mareta
f. [LC] Moviment suau de les ones de la mar bonança.
marfanta
f. [LC] PROSTITUTA.
màrfega
1 f. [LC] [ED] Sac gros ple de palla, espart, etc., que serveix de matalàs.
2 [LC] semblar una màrfega [o ésser una màrfega] Semblar o ésser gros i malgirbat.
marfegó
m. [LC] [ED] Traspontí 1.
marfil
m. [LC] [ZOA] VORI.
marfondre
[quant a la flexió, com confondre]
1 v. tr. [LC] Extenuar, fer que hom s’esllangueixi. El dolor marfonia el pare del noi mort.
2 intr. pron. [LC] Perdre les forces, el vigor, esllanguir-se. Em marfonc aquí sense amics.
marfuga
1 f. [LC] [VE] Malaltia epidèmica, passa, especialment del bestiar. Els porcs tenen la marfuga i moren.
2 [LC] passar una marfuga Passar una tribulació.
marfull
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbust de la família de les caprifoliàcies, de fulles oposades, enteres, ovades i un xic coriàcies, flors inicialment rosades que esdevenen blanques, en corimbe, i fruits carnosos, blavencs, propi sobretot dels alzinars i cultivat sovint en els jardins mediterranis (Viburnum tinus).
2 m. [LC] [ZOI] Mosquit 1.
marfulleda
f. [BOC] Població de marfulls.
marga
f. [LC] [AGA] [GL] Roca sedimentària composta d’argila, entre un 30 i un 65 %, i de carbonat càlcic, que s’utilitza com a adob.
margalida
1 f. [LC] [BOS] Planta de la família de les rafflesiàcies, paràsita de les estepes, en gran part subterrània, groga o vermellosa, amb una tija curta guarnida de fulles esquamiformes, una inflorescència compacta que s’obre arran de terra, flors blanques o grogues, i amb els fruits en baia, força comuna a les comarques litorals (Cytinus hypocistis).
2 f. [BOS] Margarida 1.
margall
1 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les gramínies, cespitosa, de tija sovint ajaguda, d’espigues molt estretes i d’espiguetes sèssils i amb una sola gluma, pròpia de sòls calcigats (Lolium perenne).
2 [BOS] margall bord Planta anual de la família de les gramínies, amb espiga semblant a la de l’ordi, freqüent a les vores dels camins (Hordeum murinum).
3 [BOS] margall dret Planta anual de la família de les gramínies, molt semblant al margall, de tiges erectes o ascendents, que es fa sobretot als sembrats i a les vores de camins (Lolium rigidum).
margalló
1 m. [LC] [BOS] Palmera de tija en general poc desenvolupada, sovint amb rebrots basals, fulles palmatisectes amb el pecíol espinós, flors grogues i fruit en baia, pròpia de les terres àrides del Mediterrani occidental i sovint plantada com a ornamental, les fulles de la qual s’empren per a fer escombres, sàrries, estores, etc. (Chamaerops humilis).
2 [BOS] margalló de la Xina Palmera semblant al margalló, però en general més alta i amb el tronc cobert de fibres, originària de la Xina, cultivada com a ornamental per la seva resistència al fred (Trachycarpus fortunei).
3 [BOS] margalló del Brasil Palmera de fulles pinnades, pròpia de l’Amèrica tropical (Euterpe edulis i E. oleracea).
4 m. [LC] [BOS] Lluc tendre comestible del margalló del Brasil.
margar
v. tr. [LC] [AGA] Adobar amb marga. Una terra margada.
margarat
m. [IQ] [QU] Sal o èster de l’àcid margàric.
margàric -a
adj. [IQ] [QU] Relatiu o pertanyent a l’àcid margàric.
margarida
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Mata de la família de les compostes, de fulles molt dividides, bipinnatipartides, i capítols amb un botó groc i una corona de lígules blanques, grogues o morades, originària de Canàries i cultivada com a ornamental (Chrysanthemum frutescens).
1 2 f. [AGA] Planta dels gèneres Chrysantemum, Leucanthemum i altres, de la família de les compostes, que fa capítols vistosos, amb el cor groc i una corona de lígules blanques.
1 3 [BOS] [AGA] margarida africana Herba de la família de les compostes, blanc tomentosa, de tiges prostrades, fulles enteres o pinnatífides i capítols amb el botó d’un groc negrós i les lígules de la corona blanquinoses per sobre i purpúries per sota, originària del sud d’Àfrica i cultivada als jardins (Arctotis stoechadifolia).
1 4 [BOS] [AGA] margarida de flor gran Planta herbàcia de la família de les compostes, erecta, de fulles oblongues o lanceolades, dentades, i de capítols força grossos, amb el cor groc i la corona blanca, originària de la serralada pirinenca i cultivada com a ornamental (Leucanthemum maximum o Chrysanthemum maximum).
2 f. [TRA] En nàut., nus que serveix per a reforçar un cap, fent que deixi de treballar una part que es troba en mal estat.
margarideta
1 f. [LC] [BOS] [AGA] MARGARIDOIA.
2 f. [LC] [BOS] MARGALIDA.
3 f. [BOS] [AGA] HERBA DELS CANONGES.
margaridoia
f. [LC] [BOS] [AGA] Planta del gènere Bellis, de la família de les compostes, de fulles totes o quasi totes en roseta basal, ovades o espatulades, i capítols sobre peduncles força llargs, amb el botó groc i les lígules de la corona blanques i sovint tenyides de púrpura, que es fa als prats i a les pastures.
margarina
f. [LC] [HO] [QU] Emulsió plàstica de greixos i d’olis hidrogenats, d’origen animal o vegetal, que és emprada amb les mateixes finalitats que la mantega.
margarita
f. [LC] [GL] Perla 1.
marge
1 1 m. [LC] Vora, especialment d’un terreny que forma graó. Hi ha un marge difícil de saltar. Un camí entre marges. Els marges d’un riu.
1 2 [GL] marge continental Zona immergida de la vora d’un continent que fa d’unió amb els fons oceànics.
1 3 m. [AGA] Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
1 4 m. [AGA] Vora d’arbres que hi ha prop del corrent d’un riu.
2 1 m. [AF] Espai blanc que es deixa tot al volt d’una pàgina escrita o impresa, especialment a la dreta i a l’esquerra. Anotar al marge d’una acta els noms dels assistents.
2 2 m. [LC] Anotació al marge d’una pàgina.
2 3 [LC] al marge loc. adv. Sense participació en alguna cosa.
3 m. [FL] marge sil·làbic Constituent que en una síl·laba precedeix o segueix el nucli.
4 1 m. [LC] [ECT] Diferència entre el preu de cost o compra i el de venda d’un article. Si ho veneu pel doble del que us costa, això us deixa un marge que us permet pagar bé els corredors i encara fer-hi un bon guany. Un marge del vint per cent.
4 2 [ECT] marge de benefici Marge que resta a l’empresari.
5 m. [LC] Espai de temps, avinentesa, concedit a algú per a obrar.
margenada
1 f. [LC] [AGA] Paret de contenció d’un marge. Margenada seca.
2 f. [LC] [GL] Marge gros amb vegetació.
margenar
v. tr. [LC] [AGA] Fer marges (en un terreny, en un camí, etc.).
margener1 -a
1 adj. [LC] Que es fa en un marge, vora un marge. Flors margeneres.
2 m. [LC] Surera margenera.
margener2 margenera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que fa marges de paret seca.
margenera
f. [BOS] BRACERA.
marginació
f. [LC] [SO] Acció de marginar; l’efecte. La marginació de la dona.
marginador
m. [ECO] Regulador dels marges dret i esquerre del full, en les màquines d’escriure.