tortuga
1 1 f. [LC] [ZOR] Rèptil queloni terrestre o aquàtic, que té el tronc tancat dins una closca convexa per dalt i plana per sota, amb obertures per on surten el cap, la cua i les quatre potes, que en molts casos es poden retreure dins la closca, i amb la boca en forma de bec corni sense dents. Tortuga de mar, d’aigua dolça, de terra.
1 2 [ZOR] tortuga careta [o tortuga babaua] Tortuga de closca en forma de cor i recoberta de plaques còrnies juxtaposades (Caretta caretta).
1 3 [ZOR] tortuga d’aigua a) TORTUGA D’ESTANY.
1 3 [ZOR] tortuga d’aigua b) TORTUGA DE RIEROL.
1 4 [ZOR] tortuga d’estany Tortuga de la família dels emídids, de closca lleugerament bombada i de coloració negrosa amb punts i línies de color groc (Emys orbicularis).
1 5 [ZOR] tortuga de Florida Tortuga de la família dels emídids, amb la closca poc bombada, de color verd fosc, amb el cap, el coll i les extremitats amb bandes grogues i una taca de color vermell darrere els ulls, originària del sud dels Estats Units i molt estesa actualment pels rius de Catalunya (Trachemys scripta elegans).
1 6 [ZOR] tortuga de rierol Tortuga de la família dels batagúrids, de closca plana i de color verd negrós o olivaci (Mauremys leprosa).
1 7 [ZOR] tortuga llaüt Tortuga de la família dels dermoquèlids, de pell dura i coriàcia, sense escuts cornis, amb el dors de color fosc amb taques clares (Dermochelys coriacea).
1 8 [ZOR] tortuga mediterrània Tortuga de la família dels testudínids, de closca bombada, amb una doble ungla a l’extrem de la cua i amb una coloració contrastada groga i negra (Testudo hermanni).
1 9 [ZOR] tortuga mora Tortuga de la família dels testudínids, anàloga a la tortuga mediterrània, sense ungles a l’extrem de la cua i amb uns esperons ben marcats al darrere de les cuixes (Testudo graeca).
1 10 [ZOR] tortuga verda Tortuga de la família dels quelonídids, de mida gran, amb la closca de secció ovalada, extremitats davanteres en forma de pales natatòries, amb una ungla al primer dit, i de coloració variable, de verd fosc a negre, que habita sobretot en els mars tropicals (Chelonia mydas).
2 f. [LC] [AQ] Teula més encorbada i fonda que les ordinàries que serveix per a fer reguerons i principalment canalons.
3 1 f. [HIH] Coberta que formaven els soldats romans sobre llurs caps tenint alçats els escuts i tocant-se el de l’un amb el de l’altre, per posar-se a l’abric dels projectils d’una fortalesa assetjada en acostar-s’hi per combatre-la.
3 2 f. [HIH] Màquina de guerra coberta, a l’abric de la qual hom s’acostava als murs d’una fortalesa assetjada.
tortugada
f. [LC] [AQ] Canaló fet de teules o tortugues que es posa al capdavall i tot al llarg d’una teulada per a rebre’n l’aigua i conduir-la a una canonada.
tortugueta
f. [LC] [ZOI] Crustaci del gènere Triops, del grup dels branquiòpodes, proveït d’una gran closca en forma d’escut que protegeix la part dorsal anterior del cos.
tortuós -osa
1 adj. [LC] Que, en el seu curs, fa nombroses tortes. Un carrer estret i tortuós. El caminar tortuós d’una serpent.
2 adj. [LC] Que no manifesta mai obertament el fi que persegueix. És un home tortuós. Seguir una política tortuosa.
tortuosament
adv. [LC] D’una manera tortuosa. Procedir tortuosament.
tortuositat
f. [LC] Qualitat de tortuós.
tortura
1 f. [LC] [PO] Acció d’infligir a algú un sofriment cruel, físic o psíquic, com a punició, a fi d’arrencar-li una confessió, en revenja. Donar tortura a un heretge. Sotmetre, posar, algú a la tortura.
2 1 f. [LC] Sofriment físic o moral intolerable.
2 2 f. [LC] Violència feta a una cosa.
torturadament
adv. [LC] Amb tortura o violència.
torturador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que tortura.
2 1 m. [HIH] Jutge que ordenava la tortura física.
2 2 m. [HIH] Botxí que aplicava la tortura física.
torturar
1 v. tr. [LC] Posar a la tortura.
2 v. tr. [LC] Sotmetre a un sofriment físic o moral intolerable.
3 v. tr. [LC] VIOLENTAR.
torturat -ada
1 adj. [LC] Que palesa un sofriment psíquic o moral intens i continuat.
2 adj. [LC] Que no té naturalitat, que és poc planer. Aquest escriptor usa un estil molt torturat.
torulós -osa
adj. [BO] MONILIFORME. Un fruit torulós.
torus
m. [BI] [BO] Engruiximent lentiforme situat al centre de la paret oclusiva dels porus areolats.
torxa
1 f. [LC] Ciri gros de cera, generalment de figura prismàtica quadrada i amb quatre blens.
2 f. [LC] Plec de candeles caragolades que es van a oferir a la missa del diumenge o a donar als caps de dol en els funerals.
3 f. [LC] Teia llarga o bastó embolicat de robes, de flocs, etc., impregnats d’una substància inflamable, que s’agafa amb la mà i que serveix per a fer llum.
torxó
m. [IT] Imitació mecànica de la randa o punta de coixí.
tos1
[pl. tossos]
1 m. [LC] [ZOA] [MD] NUCA.
2 m. [LC] [ZOA] [AGR] En el bou, el moltó i altres animals, la part més alta del cap, la regió compresa entre les dues banyes.
tos2
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Expulsió violenta i sorollosa de l’aire dels pulmons produïda per la irritació de les vies respiratòries o per l’acció reflexa d’un desordre nerviós, gàstric, etc.
2 [ZOA] tos bitonal Tos composta de dos sorolls, l’un greu i velat, l’altre agut i esclatant.
3 [ZOA] tos central Tos deguda a la irritació directa del centre tussigen.
4 [LC] tos de gos TOS SECA.
5 [ZOA] [MD] tos emetitzant Tos caracteritzada per accessos de tos seguits de vòmits.
6 [MD] [ZOA] [LC] tos ferina Catarro 1.
7 [ZOA] [MD] tos productiva Tos que va acompanyada d’expectoració.
8 [ZOA] [MD] tos seca Tos que no va acompanyada d’expectoració.
9 [ZOA] tos trigèmina Tos deguda a la irritació de les fibres del trigemin.
tosa
1 f. [LC] Acció de tondre.
2 f. [LC] [AGR] Temps en què normalment es tonen les ovelles.
3 f. [AN] Festa celebrada a les cases de pagès quan tonen les ovelles.
tosc -a
adj. [LC] Mancat de poliment.
tosca
1 f. [LC] Substància calcària que certes aigües dipositen en les parets de les canonades, els atuells, etc., i hi resta adherida. Una aigua que fa molta tosca.
2 1 f. [GL] PEDRA TOSCA.
2 2 [GL] tosca calcària TRAVERTÍ.
3 f. [LC] Substància de naturalesa calcària que s’incrusta a l’esmalt de les dents.
4 f. [LC] [IMI] [AGF] Escorça externa del suro, llenyosa, rasposa i negra.
toscà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Toscana.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Toscana o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte italià parlat a la Toscana.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al toscà.
toscador toscadora
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] [AGF] Operari que treu la tosca de les pannes de suro.
2 m. i f. [PR] [IMF] Persona encarregada de passar pedra tosca o un abrasiu semblant per la superfície d’una fusta, per tal d’afinar-la o introduir-hi rugositats.
toscament
adv. [LC] D’una manera tosca.
toscar1
m. [LC] TOSQUERA.
toscar2
v. tr. [LC] [IMI] [AGF] Treure la tosca (d’una panna de suro).
toscatge
m. [AGF] Operació que consisteix a treure la tosca del suro.
toscós -osa
adj. [LC] Cobert de tosca.
tosell -a
1 adj. [LC] Pelat 1 1.
2 adj. [BOS] [AGA] Mancat d’arestes, s’aplica a l’espiga del blat i altres gramínies.
tosella
f. [LC] [AGA] Blat blancal d’una raça que no té arestes.
tosquedat
f. [LC] Qualitat de tosc.
tosquejar
v. tr. [LC] Polir amb pedra tosca.
tosquera
f. [LC] Lloc on es forma la pedra tosca.
tosquirar
1 v. tr. [LC] [AGR] Tondre, esquilar.
2 v. tr. [LC] Escapçar (brots, plantes, herbes).
3 v. tr. [NU] Retallar (la moneda) per aprofitar-ne els retalls.
tossa
1 f. [LC] Volum que presenta algú o alguna cosa. Quina tossa fa, aquesta dona!
2 f. [GG] Monticle aïllat de forma més o menys cònica i acabat amb una forma roma.
3 f. [GG] Nucli de població de considerable extensió que és notori en un paisatge agrícola.
tossada
f. [LC] [AGR] Cop donat amb el tos, amb el cap.
tossador -a
adj. [LC] Que tossa.
tossal
1 m. [LC] Petita elevació del terreny de pendent no gaire rost, en una plana, en una serralada.
2 m. [HIG] En heràld., terrassa abscissa en forma de tres cims arrodonits.
tossegós -osa
adj. [LC] [MD] Que tus o estossega sovint. Un vell tossegós.
tossera1
f. [LC] Tossa 1.
tossida
f. [LC] [MD] Estona de tossir.
tossiguera
f. [MD] Ganes de tossir.
tossir
[ind. pr. tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; subj. pr. tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu, tussin]
1 v. intr. [LC] [MD] Expel·lir d’una manera violenta i sorollosa l’aire dels pulmons.
2 v. intr. [LC] [MD] Tenir o patir tos.
tossol
1 m. [LC] [GL] Esplanada al cim d’una muntanya.
2 m. [GL] Turó rodó, que no forma punta.
3 m. [GL] Monticle format en un corrent de lava.
tossoló
m. [LC] Cop que hom es dona al cap.
tossudament
adv. [LC] Amb tossuderia.
tossuderia
1 f. [LC] Qualitat de tossut.
2 f. [LC] Fet propi d’un tossut.
tossudesa
f. [LC] TOSSUDERIA.
tossut -uda
1 1 adj. [LC] Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc.
1 2 [LC] ésser més tossut que una mula Ésser molt obstinat.
2 m. [LC] [JE] Saltamartí 1.
tostemps
adv. [LC] SEMPRE.
tostorro
1 m. [LC] Cop al cap.
2 m. [LC] Tros gros de pa.
tot1
1 adv. [LC] Enterament, del tot. Érem tot orelles, tot ulls.
2 1 adv. [LC] Anteposat a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat o la d’oposició. Tot fent l’home bo, és molt capaç de cometre aquesta malifeta.
2 2 adv. [LC] ENTERAMENT. Parlaven tot baix. Ara té tot just dos anys. Tot justament avui?
3 1 pron. [LC] Les coses o els fets en conjunt. Tot li reïx. Tot m’agrada. Dona-m’ho tot. Els ho ha contat tot. Li ho ha contat tot.
3 2 [LC] així i tot V. AIXÍ.
3 3 [LC] amb tot [o tot amb tot] loc. adv. NOGENSMENYS.
3 4 [LC] fins i tot V. FINS.
3 5 [LC] i tot loc. adv. ÀDHUC. La ventada es va emportar la tenda i tot.
3 6 [LC] tot i loc. prep. Malgrat 1. Tot i les seves amenaces, hi anirem.
3 7 [LC] tot i que loc. conj. MALGRAT QUE.
tot2 -a
1 1 adj. [LC] Enter, sencer. He llegit tot el llibre. S’ha menjat tot el pa. Hem caminat tot el dia. Ha vetllat tota la nit. Ha plogut tota la setmana. Ha arribat amb tota la seva família. És capaç de beure’s tota aquesta cervesa. M’he menjat tot un pa. Fer-ho amb tota llibertat. El vi, se l’han begut tot. La nit, l’hem passada tota vetllant. —Vols paper? —Aquí tens tot el que tinc, aquí el tens tot.
1 2 adj. [LC] Precedit de la preposició a i seguit d’un substantiu en singular, indica que allò que designa el substantiu es dona en el grau màxim. A tota velocitat.
1 3 adj. [LC] Davant d’un substantiu precedit d’un article indefinit, que reuneix completament les característiques que són pròpies de la persona o cosa designada pel substantiu. El teu fill està fet tot un futbolista.
1 4 adj. [LC] [inv.] Seguit de la preposició de, gran quantitat de. Damunt la taula hi ha tot de llibres. Vigila on poses els peus, hi ha tot d’aigua per terra.
1 5 adj. [LC] [inv.] En masculí i davant d’un nom de ciutat, de nació, etc., no precedit d’un article, enter, sencer. Ha corregut tot Lleida. Tot Banyoles ho sap. Coneix tot Catalunya.
1 6 [LC] del tot loc. adv. COMPLETAMENT. Ja em trobo bé del tot. Ara sí que hem acabat del tot. L’ampolla és plena del tot.
2 m. [LC] Cosa entera, reunió entera de parts. El tot és igual a la suma de les parts. Formar algunes coses reunides un tot perfecte.
3 1 adj. [LC] Uns i altres sense excepció. Ha renyit amb tots els seus amics. La vaig a veure tots els dies de festa. Tots els angles d’aquest triangle són aguts. Tanqueu totes les finestres. Han caigut tots dos. He parlat amb totes tres. Li’n dono dos, però ell els vol tots. Li he deixat tots els que tenia. Venien de tots costats.
3 2 pron. [LC] Totes les persones de què es tracta. Tu li respondràs per totes. Tots hem de morir un dia o altre.
4 1 adj. [LC] Un o altre indistintament, qualsevol. Tota regla té les seves excepcions. Gent de tota mena. Ells venen a tota hora.
4 2 adj. [LC] Del tot. Aquells nens estaven tots avergonyits. Les he deixades totes soles. Amb la roba tota mullada.
tot3
m. [LC] Broc gros d’un càntir.
total
1 adj. [LC] Que comprèn totes les parts, de tot sense llevar-ne res. La destrucció total d’un edifici. Eclipsi total. La suma total de les despeses. El nombre total de morts.
2 1 m. [LC] Suma o nombre total.
2 2 m. [LC] Resultat d’una addició.
2 3 m. [LC] EN CONCLUSIÓ. Total: res.
2 4 [LC] en total loc. adv. Tot plegat, comptat i debatut. En total érem trenta-dos.
totalitari -ària
1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al totalitarisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari del totalitarisme.
totalitarisme
m. [PO] Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat.
totalitat
1 f. [LC] Reunió total de les parts d’un conjunt. Fou aprovat per la totalitat dels assistents.
2 [FIA] totalitat d’un eclipsi Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat.
totalitzable
adj. [LC] Que pot ésser totalitzat.
totalització
f. [LC] Acció de totalitzar; l’efecte.
totalitzador -a
adj. [LC] Que totalitza.
totalitzar
1 v. tr. [LC] [ECT] Calcular tot plegat, en total.
2 v. tr. [LC] Reunir, aconseguir, (un total determinat). L’equip blanc ha totalitzat un gran nombre de derrotes.
totalment
adv. [LC] D’una manera total. Els nostres esforços han estat totalment inútils.
tòtem
1 m. [LC] [AN] [SO] Fenomen natural o objecte material, especialment animal o planta, amb què un grup humà o un clan es considera en relació de parentiu o de concordança mítica.
2 m. [SO] [AN] Símbol o representació d’un tòtem.
totèmic -a
adj. [LC] [AN] [SO] Relatiu o pertanyent a un tòtem.
totemisme
m. [SO] [AN] Concepció de les relacions i les diferències entre grups humans per analogia amb les relacions i les diferències entre tòtems.
totestiu
m. [ZOO] MALLERENGA CARBONERA.
tothom
pron. [LC] Tota la gent. Tothom ho sap.
tothora
adv. [LC] SEMPRE.
tòtil1
m. [LC] [ZOR] Gripau de la família dels discoglòssids, petit i rabassut, caracteritzat perquè el mascle porta els ous de la posta embolicats a les potes posteriors (Alytes obstetricans).
tòtil2 tòtila
m. i f. [LC] Persona babaua, encantada.
totipotent
adj. [BI] Que pot generar un individu nou. Cèl·lula totipotent. Un blastòmer totipotent desenvolupa un embrió complet.
totpoderós -osa
adj. [LC] [RE] Que tot ho pot. Déu, pare totpoderós.
totxana
f. [AQ] Maó foradat, amb els forats en el sentit de la seva llargada.
totxeria
f. [LC] TOTXESA.
totxesa
1 f. [LC] Qualitat de persona totxa.
2 f. [LC] Fet o dita propis d’una persona totxa.
totxo1
1 m. [LC] [AQ] Maó de 5 o més centímetres de gruix.
2 m. [LC] Bastó gruixut.
3 m. [LC] [AGP] Ham llarg, emprat ordinàriament per a pescar lluç.
4 m. [ML] Barra curta i gruixuda d’acer emprada en la fabricació de peces per conformació o per mecanització.
totxo2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] D’enteniment obtús.
2 adj. i m. i f. [LC] D’excessiva bona fe.
tou tova
1 adj. [LC] Que cedeix fàcilment a la pressió. M’agrada dormir en un llit ben tou. La cera es posa tova amb la calor. Tenir algú les carns toves. Les parts toves del cos. Hem de menjar pa dur: no n’hi ha de tou.
2 1 adj. [LC] Que cedeix fàcilment, no gens ferm.
2 2 adj. [LC] Malalt, cansat, decrèpit. Després de l’esforç, va acabar ben tova. Hem trobat l’avi molt tou: no creiem que duri gaire.
2 3 adj. [LC] Afectat, deprimit. D’ençà que va morir el seu germà està molt tova.
2 4 adj. [LC] Vanitós i satisfet de si mateix. Després de rebre el premi estava tot tou.
3 adj. [FIN] Poc energètic, s’aplica a una partícula o a una radiació.
4 1 m. [LC] [ZOA] Part tova o blana d’una cosa. El tou de la cama. Tou del dit.
4 2 m. [LC] [ZOA] Gruix format per una cosa tova. Un bon tou de carn.
4 3 m. [LC] PER EXT. Ajaçar-se sobre un bon tou de palla. Un tou d’arbres.
5 m. [LC] [AGR] Buc o arna.
tova
1 1 f. [LC] [AQ] Maó sense coure, assecat al sol.
1 2 f. [AQ] Peça quadrada de ceràmica per a pavimentar o coronar ampits, més gran i gruixuda que una rajola.
2 f. [LC] CAGARADA.
tovalla
1 f. [LC] [ED] TOVALLOLA.
2 1 f. pl. [LC] [ED] Peça de roba de diferents mides, dibuixos i lligats, que es posa estesa sobre la taula en parar-la per a servir el menjar.
2 2 f. pl. [LC] [RE] Peça de lli o de cotó que es posa sobre l’altar.
tovalló
m. [LC] [ED] Peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc., que s’usa en els àpats per a netejar-se els llavis i les mans.
tovallola
f. [LC] [ED] Peça rectangular de lli, de cotó, etc., que serveix per a eixugar-se la cara, les mans o altra part del cos després de rentar-se o de banyar-se.
tovalloler
m. [LC] Suport on es penja la tovallola.
tovenc -a
adj. [LC] Que tira a tou.
tovera
1 f. [LC] [EI] Obertura tubular per on entra l’aire que s’insufla en un forn o una farga.
2 f. [EI] Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat.
3 f. [EI] Part posterior d’un motor de reacció en què s’esdevé l’expansió dels gasos que provoca la propulsió.
tovor
f. [LC] Qualitat de tou.
tovot
m. [LC] [AQ] Tova gruixuda i estreta.
toxèmia
f. [MD] Acumulació de toxines a la sang i estat morbós consecutiu.
toxi-
[LC] V. TOXICO-.
tòxic -a
1 1 adj. [LC] [MD] [QU] Que és una metzina. Una substància tòxica.
1 2 adj. [LC] [QU] [MD] Que actua com una metzina. Gasos tòxics.
1 3 m. [LC] [MD] [QU] Substància tòxica.
2 adj. [LC] [MD] Causat per una metzina. Convulsió tòxica.
toxicitat
1 f. [LC] [MD] Qualitat de tòxic.
2 f. [MD] Activitat tòxica d’una substància.
toxico- [o toxi-, o toxo-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. toxikón, ‘metzina’. Ex.: toxicodèrmia, toxigenecitat, toxofòbia.
toxicogènic -a
adj. [MD] [ZOA] Que produeix o secreta productes tòxics. Bacteri toxicogènic.
toxicòleg toxicòloga
m. i f. [MD] [PR] [LC] Persona versada en toxicologia.
toxicologia
f. [MD] [LC] Ciència que tracta dels efectes, els antídots i el reconeixement de les metzines i els verins.
toxicològic -a
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la toxicologia.
toxicòman -a
adj. i m. i f. [MD] [PS] [SO] DROGOADDICTE.
toxicomania
f. [MD] [PS] [SO] DROGOADDICCIÓ.
toxicosi
f. [MD] Estat morbós causat per l’acció d’un tòxic.
toxigen -ígena
adj. [ZOA] Que produeix toxines, s’aplica especialment a certs microorganismes.
toxina
f. [BI] [QU] [ZOA] Substància tòxica produïda per un organisme animal, vegetal o bacterià.
toxo-
[LC] V. TOXICO-.
toxoide
1 adj. [MD] Semblant a una toxina.
2 m. [MD] Toxina que, per l’acció de la calor o del formol, ha perdut les seves propietats tòxiques, tot conservant les antigèniques.
toxoplasmosi
f. [MD] Malaltia parasitària produïda per l’esporozou hemosporidi Toxoplasma gondii.
tràbea
f. [HIH] Mantell blanc amb bandes de porpra, usat pels grans dignataris de la Roma antiga.
trabècula
1 f. [MD] Envà o septe que s’estén de la coberta d’un òrgan al seu interior i que forma, juntament amb altres de semblants, una part essencial de l’estroma d’aquests òrgans.
2 1 f. [BI] Renglera o làmina de cèl·lules que travessa un meat o espai intercel·lular.
2 2 f. [BI] Element en forma de bastó que travessa la llum de la traqueida entre les parets tangencials.
trabocar
v. tr. [LC] TRABUCAR.
trabuc
1 m. [LC] [DE] Arma de foc portàtil de canó curt i ample, de boca acampanada.
2 m. [DE] [HIH] Giny antic de guerra que servia per a tirar pedres grosses.
3 m. [TRG] Caixa movible d’un camió o d’un carro de transport de terra, grava, pedres, etc., que s’alzina per buidar-ne el contingut.
trabucable
adj. [LC] Que pot ésser trabucat.
trabucada
1 f. [LC] [DE] Acció de disparar un trabuc.
2 f. [LC] [DE] Tret de trabuc.
trabucador -a
1 adj. [LC] Que trabuca o serveix per a trabucar.
2 m. [OP] Dispositiu mecànic que permet la descàrrega d’un vagó o d’una vagoneta d’un sol cop.
trabucaire
m. [HIH] [PR] [LC] Facciós, combatent, armat de trabuc.
trabucament
m. [LC] Acció de trabucar o de trabucar-se.
trabucança
f. [LC] TRABUCAMENT.
trabucar
1 1 v. tr. [LC] Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s’ha vessat tota la tinta.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat.
1 3 intr. pron. [LC] La tassa es trabuca i el cafè s’escampa per terra.
2 tr. [LC] El pes d’un objecte en un dels dos plats, fer caure (la balança).
3 1 tr. [LC] Parlant, dir equivocadament (unes paraules o unes lletres per altres).
3 2 intr. pron. [LC] Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o unes lletres per altres. No llegeix bé, es trabuca i fa embolics.
trabujada
f. [SP] Acció de trabujar.
trabujar
v. intr. [SP] Passar bruscament la botavara d’una banda a l’altra, quan es vira en rodó o es navega amb vent de popa.
trabuquet
1 1 m. [LC] Balances petites per a pesar monedes.
1 2 [LC] anar com un trabuquet una cosa Anar molt bé, acomplir-se amb correcció, exactitud, pulcritud.
2 m. [HIH] [DE] Trabuc 2.
traç
1 m. [LC] [AR] Ratlla de les que formen un traçat.
2 m. [LC] [FL] Senyal que fa un llapis, una ploma, etc., sobre el paper en escriure o en dibuixar.
3 m. [FL] Part o element d’una lletra que hom escriu sense alçar la ploma.
traca1
f. [LC] [JE] [IQ] Sèrie de trons, de petards, etc., col·locats al llarg d’una corda que esclaten successivament.
traca2
f. [TRA] Filada2 1 2.
traça
1 f. [LC] Camí a seguir, pla, mitjà, ideat o assenyalat a algú per a fer alguna cosa, acomplir un fi. Traça per a augmentar les subvencions.
2 f. [LC] Habilitat a fer quelcom. És una cosa feta amb molta traça. Tenir poca traça, molta traça. No té traça a fer vestits.
3 1 f. [LC] Senyal que deixa algú o alguna cosa per allà on ha passat. Seguir la traça d’un senglar.
3 2 f. [FIF] Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d’un tub de raigs catòdics.
3 3 [MT] traça d’un pla Recta en què un pla talla el pla de projecció.
3 4 [MT] traça d’una recta Punt en què una recta talla el pla de projecció.
3 5 f. [MT] Suma dels elements de la diagonal principal d’una matriu quadrada.
4 f. [FL] En ling., en la teoria del règim i del lligam, categoria buida que, com a resultat d’efectuar el trasllat d’un element dins l’oració, apareix en la posició on hi havia l’element traslladat.
5 f. pl. [QU] Quantitat molt petita d’un constituent en una mostra, determinada en una proporció inferior al 0,01 %. En aquestes aigües hi ha traces de iode.
traçador -a
1 adj. [LC] Que traça.
2 1 m. [AR] [MT] [EI] Aparell per a traçar.
2 2 m. [IN] [AQ] Dispositiu que dibuixa un gràfic resseguint-ne els traços a partir de senyals elèctrics originats normalment en un ordinador.
3 m. [QU] Substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador pot ésser detectada al llarg del camí de la mescla.
tracalada
f. [LC] Multitud 1.
tracaleig
m. [LC] Moviment de sacseig com el d’un vehicle per mal camí.
tracalejar
v. intr. [LC] Moure’s fent tracaleig o batzegant.
tracamanya
f. [LC] Ardit de què hom es val per a treure d’algú el que no vol dar.
traçament
m. [LC] Acció de traçar.
traçar
1 v. tr. [LC] [MT] [AR] Senyalar sobre una superfície (una línia). Traçar una recta servint-se d’un regle. Traçar un solc ben dret.
2 v. tr. [LC] [MT] [AR] Dibuixar les línies (d’una figura). Traçar una circumferència servint-se d’un compàs, d’un cordill.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Traçar un camí, una carretera. Traçar a algú la línia de conducta que ha de seguir. En aquella comèdia hi ha caràcters que han estat molt ben traçats.
traçat
1 1 m. [LC] Acció de traçar; l’efecte.
1 2 m. [LC] Recorregut d’un camí, d’un canal, etc., sobre el terreny.
1 3 m. [LC] Línia o conjunt de línies d’un gràfic, d’un dibuix, d’un pla.
2 m. [OP] Descripció geomètrica d’una via sobre el terreny que se sol representar en el plànol amb la planta, la rasant i les seccions transversals.
3 m. [AF] Pauta que hom empra per als muntatges de pel·lícules d’òfset o de calcogravat.
tracció
1 1 f. [LC] [FIF] Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d’on procedeix l’esforç.
1 2 f. [LC] [TRG] Acció de tirar alguna cosa, especialment un vehicle, sobre un pla, una via, etc. Tracció animal, elèctrica.
1 3 [TRG] [OP] tracció doble Tracció d’un ferrocarril molt pesant, feta per mitjà de dues locomotores.
2 f. [TRG] Força de propulsió d’un vehicle.
3 f. [GL] Transport per arrossegament dels elements detrítics d’un flux d’aigua o d’aire.
traceria
f. [AR] Conjunt decoratiu format per la combinació de línies i de figures geomètriques tallades en pedra i aplicat en l’estil gòtic a finestrals, rosasses, etc.
traci tràcia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tràcia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tràcia o als seus habitants.
tracoma
m. [MD] Inflamació de la còrnia i la conjuntiva, transmissible, causada per Clamydia trachomatis, productora de lesions en la conjuntiva i en la còrnia que evoluciona cap a la formació de cicatrius típiques i ceguetat.
tractable
1 adj. [LC] Que pot ésser tractat.
2 adj. [LC] Que fa de bon tractar. Quan es trobava sol era molt tractable i molt educat.
tractació
f. [LC] Fet de tractar un assumpte en controvèrsia, a fi d’arribar a una conclusió, a un acord, etc.
tractadista
m. i f. [LC] [PR] Escriptor d’un tractat o tractats.
tractador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d’arribar a una conclusió, a un acord, etc.
2 m. [HIH] [PR] A les corts catalanes, encarregat d’arribar a un acord entre el rei i els braços.
tractament
1 1 m. [LC] Manera de tractar algú o alguna cosa. El tractament de la sal per l’àcid sulfúric. El tractament que vam rebre va ser indigne.
1 2 m. [LC] Títol de cortesia que es dona a una persona. El tractament d’excel·lència.
1 3 m. [LC] PER EXT. El tractament de vostè, de vós, de tu.
2 1 m. [MD] Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que es posen en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia. Seguir un tractament. Sotmetre’s a un nou tractament.
2 2 m. [MD] Mètode especial de cura.
2 3 [MD] tractament ambulatori Tractament que permet al malalt d’assistir, pels seus mitjans, a un centre mèdic.
2 4 [MD] tractament pal·liatiu Tractament que alleuja, però no guareix.
2 5 [MD] tractament simptomàtic Tractament que alleuja la simptomatologia sense guarir la malaltia.
3 1 m. [AGF] Operació a la qual se sotmet un bosc per tal de fer-ne l’aprofitament i la regeneració.
3 2 [AGF] tractament transitori Tractament aplicat al bosc per a portar-lo a una forma d’aprofitament permanent.
4 1 m. [IN] tractament d’imatges PROCESSAMENT D’IMATGES.
4 2 [IN] tractament de dades PROCESSAMENT DE DADES.
4 3 [IN] tractament de textos PROCESSAMENT DE TEXTOS.
4 4 [IN] tractament per lots Modalitat de funcionament d’un sistema informàtic en què les feines s’agrupen per a executar-les totes juntes en un temps diferit.
5 m. [ML] tractament tèrmic Tractament a què se sotmeten les peces metàl·liques per tal de modificar-ne l’estructura microscòpica i les característiques mecàniques mitjançant l’aplicació de calor i el refredament consegüent.
tractant
m. i f. [LC] [IMI] [PR] [AGR] Persona que tracta o comercia en alguna cosa. Tractant en bestiar.
tractar
1 1 v. tr. [LC] Procedir (envers algú) de tal o tal manera. Ell sempre l’ha tractada malament, la Clara. Tractar durament els fills. No és així com cal tractar la gent. Tractar com a amic, d’igual a igual.
1 2 [LC] tractar algú a baqueta Tractar-lo amb gran severitat.
1 3 [LC] tractar algú a boca què vols Donar-li tot el que desitja.
1 4 [LC] tractar algú bé els seus hostes Donar-los bon menjar, bon llit, etc. Estem en una dispesa on ens tracten prou bé.
1 5 [LC] [MD] tractar un metge un malalt Sotmetre’l a tal o tal sistema curatiu.
2 1 tr. [LC] Procedir (envers alguna cosa) de tal o tal manera. Aquesta màquina, l’has de tractar millor, amb més compte, si no vols que s’espatlli.
2 2 [LC] [DR] tractar un negoci amb algú Arranjar-lo amb ell.
2 3 [LC] [MD] tractar una malaltia Aplicar-li un remei o tractament.
2 4 [LC] tractar una substància amb tal o tal agent Sotmetre-la a l’acció d’aquest.
2 5 tr. [IN] En inform., processar.
3 1 tr. [LC] Qualificar (algú) de tal o tal manera. L’ha tractat de lladre, de boig.
3 2 tr. [LC] Donar (a algú) tal o tal títol de cortesia. El tracten d’excel·lència.
3 3 tr. [LC] PER EXT. Tractar de vostè, de vós, de tu, a algú.
4 1 tr. [LC] Relacionar-se (amb algú). El conec, però no el tracto. No ens hem tractat mai. Fa poc que el tracto.
4 2 intr. pron. [LC] Retret a casa, no es tracta amb ningú. Jo no em tracto amb lladres.
5 1 intr. [LC] [DR] [AD] Arranjar, acabar, alguna cosa amb algú. Hem tractat d’aquest afer, però no ens hem pogut posar d’acord.
5 2 intr. [LC] [DR] [AD] Concloure amb algú un conveni polític, comercial, etc. Els plenipotenciaris s’han reunit per tractar de la pau.
5 3 intr. [LC] [AD] Procurar la consecució d’algun fi. Si tracteu de dissuadir-lo, no ho aconseguireu pas.
6 intr. [LC] [AD] COMERCIAR. Tractar en bestiar.
7 intr. [LC] Prendre alguna cosa com a objecte d’estudi, de discussió, etc. L’autor, en aquest capítol, tracta de l’evolució dels sons llatins en català.
8 intr. pron. [LC] tractar-se de a) Seguit d’un substantiu, ésser, consistir en. Es tracta d’un llibre molt important. No t’enfadis: es tracta d’una persona malalta.
8 [LC] tractar-se de b) Seguit d’una oració substantiva, caldre, convenir. Es tracta de fer-ho de pressa i ningú no se n’adonarà. No es tractava que treballéssiu tant, sinó que ho féssiu més bé.
tractat
1 m. [LC] [AD] [DR] Acord establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional. Un tractat de pau. Un tractat d’aliança. El Tractat de Versalles.
2 m. [LC] Obra que tracta d’una matèria. Un tractat d’àlgebra.
tracte1
1 1 m. [LC] Manera de procedir envers algú. Ell li dona un mal tracte. No en rep sinó mals tractes.
1 2 m. [LC] Manera de captenir-se en les seves relacions amb els altres. És un home d’un tracte exquisit.
1 3 [LC] tracte de favor Tracte afavoridor.
2 m. [LC] [DR] Conveni debatut entre dues parts. El nostre tracte ha estat aquest, i l’heu de complir. Tractes són tractes. Cloure un tracte. Amb aquell home, no hi vull tenir tractes. Rompre el tracte.
tracte2
1 1 m. [ZOA] [MD] Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans.
1 2 [ZOA] [MD] tracte alimentari Canal digestiu.
1 3 [FL] [MD] tracte vocal Conducte que va des de la laringe als llavis i als narius.
2 1 m. [MD] Grup de fibres nervioses que tenen un origen, un acabament i una funció idèntics.
2 2 m. [MD] Grup d’òrgans, disposats en sèrie, que desenvolupen la mateixa funció.
2 3 [ZOA] [MD] tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide.
tractejar
v. intr. [LC] Tenir tractes.
tractiu -iva
adj. [LC] [AGF] Relatiu a la tracció, que exerceix una tracció.
tractívol -a
adj. [LC] De tracte agradable.
tractor -a
1 adj. [AGF] TRACTIU.
2 m. [EI] [AGA] [TRG] [AGF] Vehicle automòbil potent, amb rodes, erugues o cadenes que s’adhereixen fortament al terreny, que serveix per a arrossegar l’arada i altres instruments i màquines agrícoles, forestals, etc., i accionar diversos mecanismes. Tractor agrícola. Tractor forestal.
tractorista
m. i f. [PR] [LC] [AGA] Persona que condueix un tractor.
tractriu
f. [MT] Corba tal, que totes les seves tangents tenen la mateixa longitud, compresa entre el punt de tangència i l’eix de les abscisses.
traçudament
adv. [LC] Amb traça.
traçut -uda
adj. [LC] Que té traça. És una operària molt traçuda.
tradescància
f. [AGA] [BOS] Herba de la família de les commelinàcies, de tiges pèndules i un xic carnoses, flors trímeres, d’origen tropical i sovint cultivada com a ornamental (Tradescantia fluminensis i altres espècies properes).
tradició
1 1 f. [LC] [AN] [RE] Transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc.
1 2 f. [LC] [RE] [AN] Allò que és transmès oralment de pares a fills.
1 3 f. [LC] [AN] Costum que ha prevalgut de generació en generació.
1 4 f. [FLL] Llegat històric, reiterat o modificat, fet de trets formals, estilístics i temàtics comú a moltes obres durant molt de temps.
2 1 f. [LC] Acció de lliurar.
2 2 f. [DR] Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.
tradicional
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la tradició.
2 adj. [LC] Fundat sobre la tradició.
tradicionalisme
1 m. [LC] Adherència a la tradició com a autoritat.
2 m. [LC] Sistema de creences fundat sobre la tradició.
3 m. [HIH] [PO] Doctrina política partidària d’implantar el règim absolutista i restablir la influència de l’Església en la vida social, segons un model d’organització propi de la societat d’estaments.
tradicionalista
adj. i m. i f. [LC] Que professa el tradicionalisme.
tradicionalment
adv. [LC] Segons la tradició.
tradicionari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que interpreta les Sagrades Escriptures conforme a la tradició.
traducció
1 1 f. [LC] [FLL] [FL] Acció de traduir. M’han encarregat la traducció de les obres de Molière.
1 2 f. [LC] [FL] [FLL] L’obra que en resulta. La traducció de Les aventures de Tom Sawyer de Josep Carner.
1 3 [FL] traducció automàtica Traducció que es realitza mitjançant un ordinador.
1 4 [FL] [LC] traducció interlineal Traducció interpolada en el text original de manera que cada línia d’aquella estigui sota la línia corresponent d’aquest.
1 5 [FL] traducció literal Traducció que segueix el text original mot a mot, no lliure.
1 6 [FLL] traducció lliure Traducció no subjecta a una exactitud rigorosa.
1 7 [FL] [CO] traducció simultània Traducció que es proporciona als assistents a un acte públic, a través d’auriculars, d’una manera gairebé simultània a les paraules pronunciades per qui hi parla.
2 f. [IN] En inform., transformació de sentències d’un llenguatge a un altre.
3 f. [BI] Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’àcid ribonucleic missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids, gràcies al concurs de ribosomes.
traducianisme
m. [FS] [RE] Doctrina segons la qual l’ànima humana és engendrada juntament amb el cos mitjançant la procreació.
traducianista
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al traducianisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [RE] Partidari del traducianisme.
traductor traductora
1 m. i f. [LC] [PR] [FLL] Persona que tradueix.
2 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Autor d’una traducció.
3 [PR] [FL] [CO] traductor simultani Persona que es dedica a la traducció simultània.
traduïble
adj. [LC] Que pot ésser traduït.
traduir
1 v. tr. [LC] [FLL] [FL] Escriure o dir en un llenguatge (allò que ha estat escrit o dit en un altre). Traduir Plató en català. Traduir del francès al rus.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Esguards que traduïen admirablement els sentiments de les seves ànimes.
tràfec
1 m. [LC] Acció de trafegar.
2 m. [LC] Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dona maldecaps i neguits. Passar un tràfec. No poder sortir de tràfecs. Els tràfecs mundanals.
3 m. [LC] Persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o altra.
trafegador -a
adj. i m. i f. [LC] Que trafega.
trafegament
m. [LC] Acció, operació, de trafegar.
trafegar
v. tr. [LC] Fer passar (una cosa) d’un lloc a un altre, especialment (un líquid) d’un recipient a un altre. Aquest vi, aviat caldrà trafegar-lo.
trafegós -osa
adj. [LC] TRAFEGUT.
trafeguejar
v. intr. [LC] Feinejar activament.
trafegut -uda
adj. [LC] Que sempre està ple de tràfecs.
tràfic
1 m. [LC] [ECT] Comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.
2 m. [LC] [ECT] Transport d’aquestes mercaderies.
3 [ECT] [HIH] tràfic d’esclaus Comerç i transport d’esclaus.
4 [ECT] [SO] tràfic de blanques Comerç efectuat amb dones que hom destina a la prostitució.
trafica
1 f. [LC] Maneig, afaiçonament, etc., amb què es vol fer passar per bo el que no ho és, amb què es tracta d’enganyar algú.
2 1 m. i f. [LC] Amic de fer trafiques.
2 2 m. i f. [LC] EMBROLLAIRE.
traficant
m. i f. [LC] [ECT] [PR] Persona que trafica.
traficar
1 v. intr. [LC] Fer tràfic. Les companyies estrangeres traficaven i guanyaven molts diners. Fa temps que trafiquen amb el Sudan. Trafiquen en cafè.
2 [TRA] traficar sota pavelló neutre Una nació en guerra, continuar comerciant per mitjà de naus d’una nació neutral.
trafiquejar
v. intr. [LC] TRAFICAR. Ell trafiqueja en llana.
trafolla
m. i f. [LC] EMBROLLAIRE.
trafolleria
f. [LC] Acció pròpia d’un trafolla.
tragacant
1 m. [LC] [BOS] Mata espinosa de la família de les papilionàcies, originària de l’Àsia occidental, de la qual s’extreu una goma (Astragalus gummifer).
2 m. [QU] [MD] [BOS] Goma constituïda per l’exsudació assecada de la tija del tragacant i d’altres plantes congèneres, que té nombroses aplicacions industrials com a espesseïdor, emulsionant i adhesiu.
tragacanta
f. [LC] [MD] [QU] TRAGACANT.
traganeu
m. [LC] [ME] FOEHN.
tragèdia
1 1 f. [LC] [JE] Gènere dramàtic que presenta una acció seriosa i greu, generalment entre personatges importants i en què el protagonista és emmenat per una passió o la fatalitat a una catàstrofe. La tragèdia grega.
1 2 f. [JE] [FLL] Obra teatral, literària o cinematogràfica pròpia d’aquest gènere. Les tragèdies de Sòfocles.
2 f. [LC] Esdeveniment funest. La seva vida fou una tragèdia darrere l’altra.
tragella
f. [LC] [AGA] [OP] Caixó obert per un costat que, arrossegat o empès, serveix per a llevar les desigualtats que presenta un terreny.
tragellar
v. tr. [LC] Llevar les desigualtats (d’un terreny) passant-hi la tragella.
tragí
1 1 m. [LC] Acció de traginar.
1 2 m. [LC] [PR] Ofici de traginer.
1 3 [LC] anar al tragí Fer de traginer.
2 m. pl. [LC] Allò que es paga perquè sigui traginada alguna cosa.
3 m. [HIH] TRAGINA.
4 m. [LC] Treball extraordinari en una casa, en un obrador, etc., que exigeix remoure els mobles, les eines, etc., que dona una gran feina. Els vaig trobar amb el tragí d’estorar la casa.
tràgic -a
1 1 adj. [LC] [JE] Relatiu o pertanyent a la tragèdia. Poesia tràgica.
1 2 adj. [JE] [LC] De la naturalesa de la tragèdia.
1 3 adj. [LC] Que implica una tragèdia o un esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies violentes, que infonen terror, etc. Un fet tràgic. La tràgica mort del general.
2 1 m. i f. [JE] Persona que representa tragèdies. Va ser un dels tràgics més importants del teatre de l’època.
2 2 m. i f. [JE] Autor de tragèdies.
tràgicament
adv. [LC] D’una manera tràgica.
tragicomèdia
1 f. [JE] [FLL] [LC] Obra dramàtica que participa de la naturalesa de la tragèdia i de la comèdia i que no sol tenir un desenllaç funest.
2 f. [LC] Procés en què els episodis greus s’alternen amb els de caràcter alegre o divertit.
tragicòmic -a
1 adj. [JE] Relatiu o pertanyent a la tragicomèdia.
2 adj. [LC] Mig seriós mig còmic.
tragina
1 f. [HIH] Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l’obligació de transportar coses per a les hosts o la collita al magatzem del senyor.
2 f. [HIH] Antic pacte, inclòs en contractes d’arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o de l’arrendador.
traginada
f. [LC] Acció de traginar una mercaderia.
traginador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que tragina.
2 f. [OP] traginadora de trabuc Carretó motoritzat utilitzat en les obres de construcció per al transport de materials, amb caixa davantera que es pot trabucar.
traginar
1 v. tr. [LC] [TRG] Transportar (mercaderies) d’un lloc a un altre, especialment una persona, a braç o a l’esquena o per mitjà d’un animal.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Quanta ràbia que tragino!
traginer
m. [LC] [TRG] [PR] [AGR] Persona que tenia per ofici traginar mercaderies mitjançant una haveria o bèstia de càrrega.
tragirament
m. [LC] Acció de tragirar; l’efecte.
tragirar
v. tr. [LC] Afectar (algú o alguna cosa) traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals. Tragirar el cervell d’algú. Tragirar l’horari dels àpats.
tragit
m. [LC] [MD] [ZOA] Moviment violent de l’estómac que provoca el vòmit.
tragitar
v. tr. [LC] [ZOA] [MD] Causar tragit (a l’estómac).
tragitós -osa
adj. [LC] [MD] Que vomita sovint.
trago
m. [LC] Tirada 3. Fer un trago de vi, d’aigua.
tragueig
m. [LC] Acció de traguejar.
traguejar
v. intr. [LC] Passar l’estona bevent.
traguinyol
m. [LC] Tirada curta de vi, d’aigua, etc. Fes un traguinyol d’aquest moscatell tan bo.
traguitxó
m. [LC] TRAGUINYOL.
tragúlids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de mida petita, sense banyes, els mascles de la qual tenen els ullals superiors molt llargs, que habiten l’Àfrica subsahariana i l’Àsia.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
tragus
m. [ZOA] [MD] Eminència cartilaginosa situada al davant de l’orifici del conducte auditiu extern.
traïció
1 f. [LC] Violació de la fidelitat que devem a algú o a alguna cosa. La traïció d’aquell cavaller feu perdre la batalla. Culpable de traïció envers els seus conciutadans. Fer traïció a la fe jurada.
2 [LC] a traïció loc. adv. Mancant a la lleialtat, amb traïdoria.
3 [DE] alta traïció Delicte contra la seguretat de l’Estat.
traïda
f. [LC] TRAÏCIÓ.
traïdor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que traeix. No us en fieu: són gent traïdora, és un traïdor. Fou un traïdor envers la seva pàtria.
2 [LC] de traïdor loc. adv. Amb traïdoria.
3 adj. [LC] Que fa alguna malesa quan hom menys ho espera, s’aplica a un animal. Un cavall, un mul, etc., traïdor.
traïdorament
adv. [LC] [AD] Amb traïdoria.
traïdoria
f. [LC] [DR] [AD] Cautela presa o conducta enganyosa de l’executor d’un delicte per a evitar de córrer cap risc. Amb premeditació i traïdoria.
traiga
f. [LC] [TRG] [AGA] Peça que subjecta el jou al timó de l’arada o a l’espigó de la carreta.
traiguera
f. [BOS] Herba de la família de les gramínies, d’espiguetes ventrudes i coronades per llargues arestes, que es fa vora els camins i als conreus abandonats de terra baixa (Aegilops geniculata).
tràiler
1 m. [JE] Successió d’algunes escenes d’un film triades especialment per tal de contribuir a la seva promoció.
2 m. [TRG] [LC] Vehicle articulat format per un camió tractor i un semiremolc.
traïment
m. [LC] TRAÏCIÓ.
traïnya
f. [AGP] [LC] Teranyina 2.
traïnyaire
m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que pesca amb traïnya.
trair
1 1 v. tr. [LC] Violar la fidelitat que devem (a algú o alguna cosa). Trair un amic. Un dels conjurats els traí. Trair algú la seva pàtria. Trair una ciutat als enemics, lliurant-los-la.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Trair la confiança d’algú. Trair la fe jurada.
2 1 tr. [LC] Revelar (un secret). Trair un secret.
2 2 tr. [LC] Algú, descobrir involuntàriament (quelcom que voldria dissimular). Trair unes preferències.
2 3 tr. [LC] Una cosa, indicar allò que altrament seria difícil d’endevinar (d’algú). Aquella exclamació involuntària el va trair.
trairar
v. tr. [LC] [AGP] Pescar amb traire.
traire
m. [LC] [AGP] Fitora grossa.
trajecte
m. [LC] Camí que recorre algú o alguna cosa en anar d’un punt a un altre.
trajectòria
1 f. [LC] [DE] Línia que descriu un mòbil en l’espai. La trajectòria d’una bala. La trajectòria d’un planeta.
2 f. [LC] Direcció en què es desplega una activitat. Aquest home presenta una trajectòria plena d’èxits. És una empresa d’una trajectòria regular i coherent.
tralla
1 f. [LC] Tros de corda o tira de cuir que forma part d’unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara o al mànec.
2 f. [LC] Corda que es passa per damunt dels àrguens, per subjectar la càrrega, especialment palla, que s’hi tragina.
3 f. [AGP] Corda que uneix l’armadura dels suros d’un sardinal amb el bornoi.
tram1
1 m. [LC] Part, secció, tros, resultat de la divisió d’una cosa, especialment en allò que fa referència a la seva longitud. La carretera té alguns trams molt perillosos. Al túnel hi ha trams que no estan il·luminats. Tram inferior, mitjà, superior d’un riu.
2 m. [OP] Part d’un pont compresa entre dos pilars.
3 m. [AGF] Feix de troncs que, lligat amb uns altres com un sol cos, formen una porció del rai.
4 m. [LC] RAM D’ESCALA.
tram2
m. [LC] [TRG] Forma abreujada del mot tramvia.
trama
1 1 f. [LC] [IT] Conjunt dels fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.
1 2 f. [LC] [IT] Filats a propòsit per a formar la trama d’un teixit.
2 1 f. [LC] Disposició o lligam entre les parts d’una cosa.
2 2 f. [BO] Conjunt d’hifes d’una làmina, un tub o altra part d’un bolet, que sosté l’himeni.
3 1 f. [LC] Maquinació secreta. Ordir una trama.
3 2 f. [LC] Intriga 2. La trama d’una tragèdia.
3 3 f. [FLL] Disposició interna d’una obra literària, amb especial referència a l’ordre específic dels fets narrats. La trama d’una novel·la.
4 1 f. [AF] Làmina transparent que té una retícula opaca molt fina que es disposa entre la placa sensible i l’objectiu en fer un fotogravat, per a convertir una imatge en un conjunt de punts que fa possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes o autotípies.
4 2 f. [EL] Conjunt de píxels o línies explorades que cobreixen completament l’àrea de la imatge que es transmet per televisió.
tramada
1 f. [AGF] [IMF] [TRG] Lligada de fustes que es fan baixar riu avall.
2 1 f. [LC] [AQ] Espai cobert per un conjunt de bigues paral·leles, entre dues parets, arcs o jàsseres.
2 2 f. [OP] Tram12.
tramador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que trama.
tramar
1 1 v. tr. [LC] [IT] Incorporar la trama (en un teixit) fent passar el fil de trama entre els fils d’ordit.
1 2 v. tr. [IT] Incorporar un fil addicional a l’estructura (d’un teixit de punt).
2 tr. [LC] MAQUINAR. Tramar un complot.
3 tr. [AF] Descompondre (una fotografia) en punts mitjançant una trama.
tramat
1 m. [LC] [AF] Acció de tramar; l’efecte.
2 m. [AQ] Armadura de ferro, de fusta o de formigó armat que s’omple d’obra de fàbrica per fer una paret, un sòl, etc.
tramatge
m. [IT] [AF] Acció de tramar.
tràmec
m. [LC] [AGA] Eina de pagès, emmanegada, el ferro de la qual té dues pues a l’un costat de l’ull i un crestall a l’altre.
tramesa
1 f. [LC] [AD] Acció de trametre alguna cosa. Apresseu la tramesa de les mercaderies.
2 f. [LC] [AD] Cosa tramesa. Hem rebut la vostra tramesa.
trametiment
m. [LC] Acció de trametre.
trametre
[p. p. tramès]
v. tr. [LC] [AD] Fer anar (algú o alguna cosa) a la seva destinació. Trametre a algú un missatge, una carta. Li trameteren un missatger.
tràmit
1 m. [LC] [DR] Pas o diligència que exigeix un afer perquè avanci fins a la seva conclusió. Els tràmits a seguir.
2 m. [DR] Regulació d’una contesa entre dues parts.
3 m. [LC] ANT. Pas d’una cosa a una altra.
tramitable
adj. [LC] Que pot ésser tramitat.
tramitació
f. [LC] [AD] [DR] Acció de tramitar.
tramitar
v. tr. [LC] [DR] [AD] Fer passar (un afer) pels tràmits deguts.
tramoia
1 f. [JE] Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decorat, els efectes especials, etc.
2 f. [LC] Embolic tramat amb enginy.
tramoista
m. i f. [JE] [PR] [LC] Persona que construeix, que dirigeix, les tramoies d’un teatre.
tramostera
f. [LC] Gerra per a trafegar el most.
trampa
1 f. [LC] [SP] Parany per a caçar, especialment el que consisteix en una excavació coberta amb una fusta o altra cosa, que s’enfonsa en posar-s’hi al damunt l’animal.
2 1 f. [LC] Cosa enginyada per enganyar algú, especialment en profit nostre. Ginyar una trampa a algú. Viure de la trampa.
2 2 f. [LC] Cosa enginyada per anar diferint o eludir el pagament d’un deute, el compliment d’un tracte, etc.
2 3 f. [LC] Mitjà il·lícit de guanyar en el joc. Guanyar fent trampes.
2 4 f. [JE] Truc emprat en els jocs de mans que ha de passar inapercebut de l’espectador.
3 f. [EL] Circuit, dispositiu, etc., destinat a absorbir o desviar una radiació o un senyal indesitjable en un aparell electrònic, sobretot un receptor.
4 f. [QU] En quím., peça, estri o muntatge que serveix per a retenir sòlids o líquids a través d’una conducció.
5 f. pl. [LC] [AN] [JE] Parell de tabals penjats a l’un i a l’altre costat d’un cavall, per a ésser tocats pel genet.
trampejador -a
adj. i m. i f. [LC] Que trampeja.
trampejar
1 v. intr. [LC] Fer trampes.
2 tr. [LC] Procedir, en un afer dificultós, arriscat, etc., enginyant-se a trobar els mitjans d’anar superant les circumstàncies adverses, de tirar endavant malgrat aquestes.
trampelar
v. intr. [LC] VACIL·LAR.
trampista
adj. i m. i f. [LC] TRAMPÓS.
trampolí
1 1 m. [LC] [SP] Post flexible fixada en els seus dos extrems o en un sol d’ells emprada per a augmentar la impulsió de qui salta botant-hi damunt.
1 2 m. [SP] En l’esquí, pla inclinat, recobert de neu, amb un pendent de perfil adequat per a proporcionar l’impuls necessari als saltadors.
1 3 m. [SP] En l’esquí aquàtic, pla inclinat que sura sobre l’aigua, convenientment ancorat, que proporciona l’impuls ascendent als saltadors.
2 m. [LC] Allò que serveix d’impuls per a aconseguir un objectiu determinat.
trampós -osa
adj. i m. i f. [LC] Que fa trampes en el joc, artificis per a enganyar.
tramuntà -ana
1 adj. [LC] De l’altre costat de les muntanyes.
2 1 f. [LC] [ME] Vent que ve del nord.
tramuntanada
f. [LC] [ME] Ventada forta de tramuntana.
tramuntanejar
1 1 v. intr. [ME] Fer vent de tramuntana.
1 2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir del nord. Aquest gregal tramuntaneja.
2 intr. [TRA] Fer rumb cap a tramuntana.
tramuntanella
f. [LC] [ME] Vent suau del nord.
tramuntanenc -a
adj. [LC] De la banda de la tramuntana.
tramuntar
v. tr. [LC] Passar a l’altre costat (d’una muntanya, d’una serra, etc.).
tramussar
m. [LC] [AGA] Camp plantat de tramussos.
tramusser1
m. [LC] [BOS] [AGA] Llobí 2.
tramusser2 tramussera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que ven tramussos remullats.
tramvia
1 m. [LC] [TRG] Ferrocarril de transport públic de viatgers que circula mogut per electricitat sobre raïls muntats en una via pública.
2 m. [TRG] [LC] Cotxe de tramvia.
tramviaire
m. i f. [LC] [TRG] [PR] Persona que treballa en l’explotació d’un tramvia.
tranc
1 1 m. [LC] TARANNÀ.
1 2 m. [LC] Traça a fer quelcom.
2 1 m. [LC] Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama.
2 2 [LC] en un tranc [o en dos trancs] loc. adv. En un moment, molt de pressa.
2 3 m. [LC] Manera de caminar o de moure’s.
trancanell
m. [TRA] Filada de la coberta que, resseguint-ne el contorn, forma la unió d’aquesta amb el costat de la nau.
tràngol
1 m. [LC] Mar moguda.
2 1 m. [LC] Moviment agitat de persones, de coses, d’esdeveniments. Allí on és ell no hi pot haver pau ni tranquil·litat: sempre mou tràngol.
2 2 m. [LC] Conflicte, problema, cosa difícil de resoldre. Passar un tràngol.
tranquil -il·la
1 adj. [LC] No agitat. Una mar tranquil·la. Feia una nit tranquil·la.
2 1 adj. [LC] Sense inquietud. Ja te’n pots anar tranquil: nosaltres ho vigilarem.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Que no s’amoïna per res. La meva germana és una tranquil·la: mai no es preocupa de fer la feina que li correspon.
tranquil·lament
adv. [LC] D’una manera tranquil·la.
tranquil·litat
f. [LC] Qualitat de tranquil. Res no li fa perdre la tranquil·litat.
tranquil·litzador -a
adj. [LC] Que tranquil·litza.
tranquil·litzar
1 v. tr. [LC] Llevar la inquietud, l’agitació, (a algú). Tranquil·litzeu-lo: digueu-li que no ha estat res.
2 intr. pron. [LC] Perdre la inquietud, l’agitació. Quan el vaig veure, em vaig tranquil·litzar.
trans-
1 [LC] Prefix que significa ‘dellà’. Ex.: transcarpià, transalpí.
2 [LC] Prefix que significa ‘a través’. Ex.: transsiberià, transandí.
transacció
1 1 f. [LC] [DR] Acció de transigir.
1 2 f. [LC] [DR] L’arranjament que en resulta.
2 f. [LC] [ECT] Tracte, especialment de compra i venda.
transaccional
adj. [LC] [ECT] [DR] Relatiu o pertanyent a una transacció.
transalpí -ina
adj. [LC] [HIH] Que és, respecte a Itàlia, a l’altre costat dels Alps. Gàl·lia transalpina.
transaminació
f. [QU] Reacció química formal que implica la transferència d’un grup NH2 d’un compost orgànic a un altre.
transatlàntic -a
1 1 adj. [LC] Que és a l’altre costat de l’oceà Atlàntic.
1 2 adj. [LC] Que travessa l’oceà Atlàntic. Un vapor transatlàntic.
2 1 adj. [LC] TRANSOCEÀNIC.
2 2 m. [LC] [TRA] Gran nau de passatge destinada a fer viatges transoceànics.
transbord
1 m. [LC] Acció de transbordar.
2 [LC] fer transbord Transbordar o ésser transbordat.
transbordador -a
1 adj. [LC] Que transborda o serveix per a transbordar.
2 m. [TRG] [LC] [TRA] Vehicle que serveix per a transbordar.
transbordament
m. [LC] Acció de transbordar; l’efecte.
transbordar
1 v. tr. [LC] [TRG] Fer passar (persones o mercaderies) d’una nau a una altra.
2 v. tr. [LC] [TRG] Fer passar (persones o mercaderies) del vehicle on anaven a un altre amb què poden prosseguir llur transport o viatge.
3 v. tr. [LC] [TRG] Transportar (vianants, vehicles, etc.) d’una vora a una altra d’un riu, d’un canal, etc.
transcendència
1 f. [LC] [FS] Qualitat de transcendent.
2 f. [FS] [LC] Allò que és transcendent. Déu és la transcendència per antonomàsia.
3 f. [LC] [FS] Acció de transcendir o transcendir-se. La transcendència és una possibilitat humana permanent.
transcendent
1 adj. [LC] Que transcendeix.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la transcendència.
3 1 adj. [LC] Que intel·lectualment o moralment ateny una gran altura.
3 2 adj. [LC] Transcendental 1.
3 3 adj. [FS] Que se situa més enllà d’una determinada esfera i no és de la mateixa naturalesa. La realitat és transcendent al coneixement.
3 4 adj. [LC] [FS] Que és radicalment superior, que està més enllà de l’experiència. Déu és transcendent.
4 adj. [MT] Que no conté exclusivament operacions algebraiques.
transcendental
1 adj. [LC] [FS] De gran importància per les conseqüències que pot tenir.
2 1 m. [LC] [FS] En l’escolàstica, atribut comú a tot ens com ara la unitat, la veritat, la bondat i, segons alguns autors, la bellesa.
2 2 adj. [LC] [FS] En la filosofia kantiana, que és condició de possibilitat del coneixement o de l’acció.
transcendentalisme
1 m. [FS] [RE] [LC] Teoria filosòfica que posa en relleu el transcendent o el transcendental.
2 m. [LC] [FS] Tendència a abusar del recurs al transcendent o al transcendental com a principis explicatius, amb menyspreu de l’experiència.
transcendentalista
1 adj. [LC] [FS] [RE] Relatiu o pertanyent al transcendentalisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [RE] [LC] Partidari del transcendentalisme.
transcendentalment
adv. [LC] D’una manera transcendental.
transcendir
1 1 v. tr. [LC] Ultrapassar 1 i 2.
1 2 intr. pron. [FS] Superar-se, anant més enllà.
2 intr. [LC] Una cosa que es produeix en un medi, arribar a ésser coneguda, a tenir conseqüències, en un altre medi.
transceptor
m. [TC] Aparell, generalment portàtil, que és la combinació d’un transmissor i un receptor de ràdio.
transconductància
f. [EL] [QU] [FIF] Relació entre el corrent de sortida i la tensió d’entrada en un dispositiu electrònic.
transcórrer
[quant a la flexió, com córrer]
v. intr. [LC] Especialment el temps, passar. Han transcorregut molts dies, de llavors ençà! Li semblava que el temps transcorria molt lentament.
transcripció
1 1 f. [LC] [FL] [FLL] [BB] Acció de transcriure. La transcripció d’un manuscrit.
1 2 f. [LC] [FL] [FLL] [BB] Resultat d’aquesta acció. Una transcripció per a piano.
1 3 [FL] transcripció fonètica Representació d’una seqüència d’elements fònics d’una llengua mitjançant els signes d’un alfabet fonètic.
2 1 f. [BI] Procés pel qual la informació genètica codificada en una cadena d’àcid desoxiribonucleic és copiada en una cadena d’àcid ribonucleic missatger mitjançant la seqüència de nucleòtids.
2 2 [BI] transcripció inversa Síntesi d’àcid desoxiribonucleic a partir d’un motlle d’àcid ribonucleic.
transcriptor transcriptora
m. i f. [LC] [FL] [PR] Persona que transcriu.
transcriure
[quant a la flexió, com escriure]
1 1 v. tr. [LC] [FL] [FLL] Escriure una còpia (d’un text).
1 2 v. tr. [FL] [FLL] Escriure (un text) amb altres caràcters.
2 1 tr. [MU] Escriure per a un instrument (un tros de música escrit per a un altre o altres).
2 2 tr. [MU] Traduir a notació moderna (qualsevol notació antiga o diferent).
3 tr. [FL] Representar gràficament (els sons d’una llengua) mitjançant un sistema determinat de transcripció fonètica.
transculturació
f. [AN] ACULTURACIÓ.
transcurs
m. [LC] Acció de transcórrer. El transcurs del temps. En el transcurs d’un any.
transducció
f. [BI] Transferència d’àcid desoxiribonucleic d’una cèl·lula a una altra, efectuada per un virus.
transductor
m. [EL] [EI] Dispositiu o aparell que transforma una magnitud física en una altra magnitud física, sovint una tensió elèctrica, entre les quals hi ha una relació determinada.
transesterificació
f. [QU] Reacció química entre un èster i un alcohol diferent del que constitueix l’èster per tal d’obtenir un nou èster.
transeünt
1 1 adj. [LC] Que està de pas.
1 2 adj. [LC] Que és alguna cosa per un curt temps, no regular o permanent. Soci transeünt.
2 1 m. i f. [LC] Persona que transita o va per una via pública. Va caure a la vorera i un transeünt el va auxiliar.
2 2 m. i f. [LC] Persona que es troba accidentalment en un terme municipal en què no és empadronada, o bé que s’ha traslladat a un terme municipal amb el propòsit de residir-hi però encara no ha adquirit la condició de resident.
2 3 m. i f. [SO] Persona que no té un lloc fix de residència.
3 adj. [LC] TRANSIENT.
transferasa
f. [BI] Enzim que catalitza la transferència d’un radical químic d’un compost a un altre.
transferència
1 f. [AD] [ECT] Acció de transferir; l’efecte. Ordenar una transferència bancària. Efectuar una transferència comptable.
2 f. [EI] Sistema de fabricació en cadena en què les peces passen automàticament de la màquina on s’acaba de fer una operació a la següent.
3 f. [MD] Mecanisme pel qual un cert material genètic d’un bacteri s’incorpora al genoma d’un altre bacteri.
4 f. [PS] En psic., desplaçament d’un sentiment o una actitud afectiva provocats per una persona o cosa a una altra.
transferibilitat
f. [LC] Qualitat de transferible.
transferible
1 adj. [LC] Que pot ésser transferit.
2 m. [AF] Signe imprès per serigrafia en un full de plàstic transparent, que es reporta a un paper o a una altra superfície mitjançant el fregament.
transferidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que transfereix.
transferiment
m. [LC] [ECT] Acció de transferir.
transferir
1 v. tr. [LC] Transportar (la seu, el domicili, etc.) d’un lloc a un altre. Transferí la seu papal a Avinyó.
2 1 tr. [LC] [ECT] [DR] [AD] Fer passar (quelcom) a la propietat d’altri. Transferir un títol de renda. Transferir una quantitat per banc.
2 2 tr. [LC] [ECT] Destinar (una quantitat d’un pressupost) a un altre objecte que aquell a què estava destinada.
transfèrmic -a
adj. [QU] Que ocupa un lloc més enllà del fermi en la taula periòdica dels elements.
transfigurable
adj. [LC] Que pot ésser transfigurat.
transfiguració
f. [LC] [RE] Acció de transfigurar o de transfigurar-se; l’efecte. Sofrir algú una transfiguració. La transfiguració del Senyor.
transfigurar
1 v. tr. [LC] Fer canviar de figura, d’aspecte. Transfigurar la realitat.
2 intr. pron. [LC] Canviar de figura, d’aspecte. En saber que havia suspès l’examen, se li va transfigurar el rostre.
transfixió
f. [LC] Acció de ferir traspassant de part a part.
transflorar
v. intr. [LC] TRANSPARENTAR-SE.
transflorina
f. [BOS] Pericó 1.
transfondre
[quant a la flexió, com confondre]
1 v. tr. [LC] Fer passar (un fluid) d’un vas a un altre.
2 v. tr. [LC] [MD] Fer passar (la sang) de les venes o de les artèries d’una persona o d’un animal a les d’un altre.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Li va transfondre la seva ciència.
transfonologització
f. [FL] REFONOLOGITZACIÓ.
transformabilitat
f. [LC] Qualitat de transformable.
transformable
adj. [LC] Que pot ésser transformat.
transformació
1 f. [LC] Acció de transformar o de transformar-se; l’efecte.
2 1 f. [MT] En mat., aplicació bijectiva entre dos subconjunts d’un espai.
2 2 [MT] transformació conforme En mat., transformació isogonal.
3 1 f. [FL] En ling., procés que provoca un canvi en l’estructura d’un constituent.
3 2 f. [FL] Relació entre oracions que són paràfrasi l’una de l’altra i presenten els mateixos elements lèxics amb una estructura diferent.
transformacional
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a les transformacions o a la gramàtica que parteix de les transformacions.
transformacionalisme
m. [FL] Estudi del llenguatge centrat en el desenvolupament de la gramàtica transformacional.
transformada
f. [MT] FUNCIÓ TRANSFORMADA.
transformador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que transforma.
2 m. [LC] [EE] Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents alterns en un o diversos altres sistemes de corrents alterns d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.
transformar
1 1 v. tr. [LC] Fer passar d’una forma a una altra. Transformar una expressió algebraica. Transformar un corrent d’alta tensió en un corrent de baixa tensió.
1 2 intr. pron. [LC] Passar d’una forma a una altra. El capgròs es transforma en granota.
2 1 tr. [LC] Convertir en una substància diferent. Els alquimistes tractaven de transformar el plom en or.
2 2 tr. [LC] Modificar enterament. Va transformar talment la casa que hauríeu dit que era una altra.
2 3 intr. pron. [LC] Només en els contes el cor es transforma en una pedra.
transformatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de transformar.
transformisme
1 m. [BI] Teoria biològica que explica l’aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives.
2 m. [LC] [JE] Activitat artística que duu a terme el transformista.
transformista
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al transformisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del transformisme.
2 m. i f. [LC] [JE] [PR] Actor que fa mutacions rapidíssimes en la seva figura, el seu vestit, etc.
trànsfuga
m. i f. [LC] Persona que abandona el seu partit per incorporar-se al partit contrari.
transfusibilitat
f. [LC] Qualitat de transfusible.
transfusible
adj. [LC] Que pot ésser transfós.
transfusió
1 f. [LC] [MD] Acció de transfondre.
2 f. [MD] Operació que consisteix a fer passar un líquid, especialment sang o alguns dels seus derivats, d’un donador a un receptor. La transfusió de la sang.
transfusor -a
adj. i m. i f. [LC] Que transfon. Aparell transfusor.
transgènic -a
adj. [BI] Creat a partir de la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en la seva línia germinal mitjançant microinjecció de l’ou, s’aplica a un organisme.
transgredir
v. tr. [LC] Violar (una llei, un precepte, una ordre).
transgressió
1 f. [LC] Acció de transgredir; l’efecte.
2 f. [GL] Avenç de la línia de costa terra endins.
transgressor -a
adj. i m. i f. [LC] Que transgredeix.
transhumància
f. [AN] [LC] [AGR] Acció de transhumar.
transhumant
1 adj. [LC] [AGR] [AN] Relatiu o pertanyent a la transhumància.
2 adj. [AN] [LC] [AGR] Que transhuma.
transhumar
v. intr. [AGR] [AN] [HIH] Els ramats, desplaçar-se anualment, cap a les terres baixes a l’hivern i cap a les muntanyes a l’estiu, per aprofitar millor les pastures.
transició
1 1 f. [LC] Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, d’un assumpte, idea, etc., a un altre. Una transició sobtada del fred a la calor. Passar del fred a la calor sense transició. Fer una transició. Terrenys de transició.
1 2 f. [PO] Procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se.
2 1 f. [OP] Zona d’una via en què aquesta passa gradualment d’una determinada inclinació, amplada, etc., a una altra.
2 2 [OP] transició d’entrada Part final del carril d’acceleració d’una carretera, en què es va reduint l’amplada d’aquest carril fins a arribar a zero.
2 3 [OP] transició de sortida Començament d’un branc de sortida en què l’amplada d’una calçada augmenta progressivament fins a arribar a l’amplada normal.
3 1 f. [FIF] Pas d’un nivell a un altre, en un sistema quàntic.
3 2 [FIF] transició de fase En termodinàmica, pas d’una fase a una altra.
3 3 [FIF] transició vítria Fusió gradual, com la que fa el vidre.
transient
adj. [LC] Que obra més enllà de si mateix, que passa o es transfereix de l’un a l’altre.
transigència
f. [LC] Qualitat o condició de transigent.
transigent
adj. [LC] Que transigeix.
transigir
v. intr. [LC] [DR] Fer concessions en allò que és objecte de discussió a fi d’arribar a un acord. Crec que tots dos acabaran transigint. És un home que no transigeix mai.
transir
v. intr. [LC] Passar d’aquesta vida a l’altra.
transistor
1 1 m. [TC] [EL] Dispositiu semiconductor que té tres o més terminals, emprat com a element actiu dels circuits electrònics.
1 2 [EL] [TC] transistor bipolar Transistor en què el control del corrent principal s’efectua per la injecció de portadors minoritaris.
1 3 [EL] [TC] transistor unipolar [o transistor d’efecte de camp] Transistor en què el control del corrent principal s’efectua per un camp elèctric.
2 m. [CO] [EL] Aparell receptor de ràdio que funciona amb transistors com a base de la seva miniaturització i portabilitat.
transistorització
f. [EL] Aplicació dels transistors a la fabricació d’aparells o equips electrònics.
transit -ida
adj. [LC] Que ha perdut el vigor, la vitalitat, especialment per una pena. Transit de dolor.
trànsit
1 1 m. [LC] Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública. Un camió bolcat impedia el trànsit.
1 2 m. [LC] [TRG] L’anar i venir de les persones, vehicles, etc., per la via pública. És un carrer de molt trànsit. Regular el trànsit d’un carrer.
1 3 [TRG] trànsit lleuger Trànsit constituït de vehicles de poc pes.
1 4 [TRG] trànsit pesant Trànsit constituït de vehicles de molt pes.
1 5 m. [FIA] Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
2 [LC] [DR] de trànsit loc. adj. De pas, dit especialment d’una mercaderia que no paga drets d’entrada en un indret que no fa sinó travessar.
3 1 m. [LC] Pas d’un estat a un altre. En el trànsit de la vida a la mort.
3 2 m. [LC] Moment crític.
3 3 m. [LC] [RE] Mort del just en tant que és el seu pas de la terra al cel. El trànsit de la Verge Santíssima.
4 m. [AN] Estat en què entren els mèdiums o altres persones durant les sessions d’espiritisme.
transitable
adj. [LC] Per on es pot transitar.
transitar
v. intr. [LC] Anar per una via pública. És perillós de transitar per aquell carrer a certes hores.
transitat -ada
adj. [LC] Per on transita molta gent o molts vehicles. És una de les carreteres més transitades.
transitiu -iva
1 adj. [LC] Que passa o es transfereix de l’un a l’altre.
2 1 adj. [LC] [FL] Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva.
2 2 adj. [FL] Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius.
3 adj. [FS] [LC] Que té el seu terme fora de l’agent.
transitivament
adv. [LC] D’una manera transitiva, com a transitiu.
transitivitat
1 f. [LC] Qualitat de transitiu.
2 f. [FL] Propietat d’un verb transitiu.
transitori -òria
1 adj. [LC] Que serveix de transició. Disposicions transitòries. Un règim transitori.
2 adj. [LC] De curta durada, passatger. En aquest món tot és transitori.
transitòriament
adv. [LC] D’una manera transitòria.
transitorietat
f. [LC] Qualitat de transitori.
translació
1 f. [LC] Acció de traslladar; l’efecte.
2 1 f. [FIF] [FIA] Moviment d’un cos segons el qual, a cada instant, tots els seus punts es mouen en una mateixa direcció i amb una mateixa velocitat. El moviment de translació de la Terra.
2 2 f. [MT] Moviment del pla o de l’espai que consisteix a traslladar els seus punts paral·lelament a una direcció donada, una magnitud constant.
3 f. [ECT] translació de l’impost Procés pel qual un impost originàriament pagat o atribuït a una persona física o jurídica, repercuteix finalment en d’altres que en paguen efectivament l’import.
4 f. [FLL] METÀFORA.
translatici -ícia
adj. [FLL] Figurat, no recte. El sentit translatici d’un mot.
translatíciament
adv. [FLL] Amb sentit translatici. Un mot usat translatíciament.
translatiu -iva
adj. [DR] Que transfereix la propietat d’una cosa. Títol translatiu de domini.
translimitació
f. [LC] Acció de translimitar.
translimitar
v. tr. [LC] Traspassar (els límits deguts).
transliteració
f. [FL] Acció de transliterar; l’efecte.
transliterar
v. tr. [FL] Representar (els signes d’un alfabet) amb els signes d’un altre alfabet.
translocació
f. [BI] Aberració cromosòmica que consisteix en un canvi en l’estructura cromosòmica com a resultat de la transferència d’un fragment de cromosoma a una posició diferent de la que ocupava.
translúcid -a
adj. [LC] [FIF] [GLG] [GL] Que deixa passar la llum però no deixa veure distintament els objectes a través seu.
translucidesa
f. [FIF] [LC] [GLG] Qualitat de translúcid.
transluciditat
f. [FIF] [LC] TRANSLUCIDESA.
transmarí -ina
adj. [LC] Que és a l’altre costat del mar.
transmetre
[p. p. transmès]
1 1 v. tr. [LC] Algú, fer que (quelcom) pervingui del lloc on ell és a un altre lloc. Transmetre una ordre, una notícia.
1 2 v. tr. [TC] [CO] [EE] [EL] Fer passar (una informació) d’un lloc a un altre per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica a través d’un medi. Transmetre un telegrama. Transmetre un programa de ràdio.
1 3 v. tr. [LC] [FIF] Conduir, deixar passar a través seu. Els metalls transmeten l’electricitat. Els nervis transmeten les impressions dels sentits al cervell.
2 1 tr. [LC] [DR] Fer passar (quelcom que posseïm) a un altre o altres, transferir. Transmetre algú els seus poders. Transmetre un dret, un títol.
2 2 intr. pron. [LC] Passar per transmissió. Una malaltia que es transmet de la mare als fills mascles. Costums que es transmeten de generació en generació.
transmigració
f. [LC] Acció de transmigrar; l’efecte. La transmigració d’un poble. La transmigració de les ànimes.
transmigracionisme
m. [FS] [RE] Doctrina que admet la transmigració de les ànimes.
transmigrar
1 v. intr. [LC] Un poble, passar del país que habitava a un altre.
2 v. intr. [FS] [RE] L’ànima de qui es mor, passar a un altre cos humà o animal.
transmissibilitat
f. [LC] Qualitat de transmissible.
transmissible
adj. [LC] Que pot ésser transmès.
transmissió
1 f. [LC] [TC] [DR] [EL] Acció de transmetre; l’efecte. Transmissió de drets.
2 f. [EI] [TRG] Conjunt de tots els òrgans que serveixen per a comunicar el moviment entre els elements mecànics d’una màquina, d’un automòbil.
3 1 f. [ZOA] [MD] Conductibilitat nerviosa.
3 2 f. [MD] Transferència, contagi o comunicació de les malalties o de les qualitats hereditàries.
4 f. [CO] [EL] [TC] Informació o senyal que un sistema de comunicacions emet cap a l’exterior.
5 f. [PS] transmissió de pensament TELEPATIA.
transmissivitat
f. [FIF] Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques.
transmissor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [EL] Que transmet. Estació transmissora d’una línia telegràfica, telefònica.
2 m. [CO] [EL] Aparell transmissor.
transmitància
1 f. [EL] [FIF] Relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada en un sistema o servosistema.
2 f. [QU] [FIF] Mesura de la capacitat d’una substància per a transmetre la radiació electromagnètica, expressada com la relació entre el flux de radiació transmesa i el flux de radiació incident.
transmodulació
f. [EL] [TC] Diafonia 2.
transmutabilitat
f. [LC] Qualitat de transmutable.
transmutable
adj. [LC] Que pot ésser transmutat.
transmutació
1 f. [LC] Acció de transmutar o de transmutar-se; l’efecte. La transmutació dels metalls perseguida per l’alquímia.
2 f. [QU] Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen.
transmutador -a
adj. [LC] Que transmuta.
transmutar
1 v. tr. [LC] Transformar (una cosa) en una altra de naturalesa completament distinta, (una substància) en una altra. Transmutar el plom en or. Transmutar la tristesa en alegria.
2 intr. pron. [LC] El caos es transmuta en ordre.
transmutatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de transmutar, que implica transmutació.
transmutatori -òria
adj. [LC] TRANSMUTATIU.
transoceànic -a
1 adj. [LC] Situat a l’altra banda de l’oceà. Els països transoceànics.
2 adj. [LC] Que travessa l’oceà. Vaixell transoceànic.
transparència
1 f. [LC] [GLG] Qualitat de transparent.
2 f. [AR] Pinzellada lleugera que permet transparentar la textura de la tela d’una pintura.
3 f. [JE] DIAPOSITIVA.
4 1 f. [FIF] En fís., relació entre la intensitat d’una radiació lumínica que travessa una substància i la intensitat de la radiació incident.
4 2 f. [FIF] En el camp de la física atòmica regida per la mecànica quàntica, coeficient de transmissió.
5 f. [ECT] transparència del mercat COMPETÈNCIA PERFECTA.
transparent
1 1 adj. [LC] [FIF] [GLG] Que deixa passar la llum de manera que es poden veure els objectes a través seu. Un vidre transparent. Un esmalt opac esdevé transparent després d’una cuita excessiva.
1 2 adj. [LC] PER EXT. L’al·lusió és transparent. Un estil transparent, clar.
2 adj. [FIF] Que deixa passar, sense absorció, certs tipus de radiacions o feixos de partícules.
3 1 adj. [LC] [IT] De teixit tan clar que permet passar la llum a través seu. Una roba transparent.
3 2 m. [LC] Tela, paper, que, posat a manera de cortina, en el buit d’una finestra, etc., serveix per a temperar la llum.
transparentar
1 v. tr. [LC] [FIF] Un cos, deixar passar (la llum) a través seu.
2 1 tr. [LC] Un cos, deixar veure (allò que cobreix).
2 2 intr. pron. [LC] Un objecte, ésser vist a través d’un cos transparent. Dins l’aigua es transparenta el poble en ruïnes.
2 3 intr. pron. [LC] Allò que s’oculta darrere el que algú manifesta, deixar-se endevinar. Transparentar-se un propòsit.
transparentment
adv. [LC] D’una manera transparent, que es deixa endevinar.
transpirable
1 adj. [LC] Que pot transpirar. La pell humana és transpirable.
2 adj. [LC] Que permet la transpiració. La roba interior ha de ser transpirable.
transpiració
1 f. [MD] [ZOA] [BO] Acció de transpirar; l’efecte. Transpiració cutània. La transpiració de les plantes.
2 [ZOA] [MD] transpiració insensible Excreció de suor en petita quantitat que s’evapora abans de poder ésser recollida.
3 [ZOA] [MD] transpiració pulmonar Exhalació de vapor d’aigua dels pulmons per la boca, visible en temps fred.
transpirar
1 1 v. intr. [MD] [ZOA] Excretar en forma de vapor.
1 2 v. intr. [MD] [BO] [ZOA] Un teixit orgànic, una planta, etc., exhalar vapor d’aigua.
2 intr. [LC] Una cosa secreta, deixar-se endevinar, esdevenir coneguda.
transpirinenc -a
1 adj. [LC] Que es troba dellà els Pirineus.
2 adj. [LC] Que va de l’un costat a l’altre dels Pirineus.
transport
1 m. [LC] [TRG] Acció de transportar; l’efecte. El transport sol de les caixes costa molt més del que em pensava. Mitjans de transport.
2 m. [LC] Moviment de l’ànim que transporta algú. En un transport d’ira, d’indignació.
3 m. [EE] Transmissió d’energia elèctrica en grans quantitats, generalment a través de línies d’alta tensió i a gran distància.
4 1 m. [GL] Procés per mitjà del qual els elements rocosos, i detritus en general, són traslladats. Transport de sòlids per saltació, per suspensió.
4 2 [IQ] [GL] transport hidràulic Transport de materials sòlids, especialment minerals, per l’acció d’un líquid que es desplaça per un conducte o per un corrent fluvial.
4 3 [IQ] transport pneumàtic Transport de materials sòlids, especialment granulats, per l’acció d’un gas que es desplaça per un conducte.
5 1 m. [DR] Contracte pel qual hom es compromet a portar personalment persones o mercaderies d’un lloc a un altre per un preu fixat.
5 2 m. [DR] Dieta o plus que perceben funcionaris o treballadors, etc., quan han de traslladar-se en un lloc distint de llur residència, per motius laborals.
transportable
adj. [LC] Que pot ésser transportat.
transportació
f. [LC] Acció de transportar.
transportador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que transporta.
1 2 m. [LC] Aparell transportador.
2 m. [MT] Cercle o semicercle graduat emprat per a mesurar i dibuixar angles sobre un paper.
transportar
1 v. tr. [LC] [TRG] Portar d’un lloc a un altre. Transportar mercaderies, viatgers, per mar, per terra. Una nau per a transportar els soldats a Eivissa. Transportar una caixa de la fàbrica al magatzem.
2 v. tr. [LC] Una passió, un èxtasi, etc., posar fora de si (algú). Deixar-se transportar per l’entusiasme.
3 v. tr. [MU] Escriure o tocar (un fragment musical) en una tessitura diferent de l’originària. Transportar una peça de música d’un to a un altre.
transportista
m. i f. [PR] [LC] [TRG] Persona que es dedica al transport comercial de mercaderies.
transposar
1 1 v. tr. [LC] Invertir l’ordre en què està posada (una cosa) respecte a d’altres. En una còpia, transposar un mot, una frase.
1 2 v. tr. [FL] Canviar l’ordre gramatical (dels membres d’una proposició).
1 3 v. tr. [FL] Canviar la categoria lèxica (d’un mot) amb l’ajut de mots amb valor gramatical, com ara l’article.
2 1 tr. [MT] En mat., portar (un terme d’una equació) d’un membre a l’altre canviant-ne el signe.
2 2 [MT] transposar una matriu Formar una altra matriu on les columnes són files de la primera.
3 tr. [MU] En mús., transportar.
4 tr. [AD] Incorporar, adaptant la legislació interna o elaborant noves normes, el contingut (d’una directiva comunitària) a l’ordenament jurídic d’un estat membre de la Unió Europea.
transposició
1 f. [LC] [MT] [FL] Acció de transposar; l’efecte. La transposició d’un mot en una còpia. La transposició d’un adjectiu en un substantiu per mitjà de l’article. Transposició de termes en una equació.
2 f. [MT] En mat., permutació que intercanvia dos elements i deixa fixos els altres.
3 1 f. [MD] Operació que consisteix a trasplantar un empelt sense fixar-lo completament fins que resta unit al nou lloc.
3 2 f. [MD] Situació inversa anormal de les vísceres.
3 3 [MD] transposició dels grans vasos Malaltia congènita del cor en què l’artèria aorta s’origina en el ventricle dret i el tronc pulmonar en el ventricle esquerre.
4 f. [QU] Reacció química que aplega aquells processos en el transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.
transpositiu -iva
1 adj. [LC] Capaç d’ésser transposat, que admet la transposició o inversió.
2 adj. [LC] Que produeix transposició.
transpositor -a
1 adj. [LC] Que transposa.
2 1 adj. [MU] Que transporta el to automàticament, s’aplica a alguns instruments musicals.
2 2 m. [MU] Mecanisme de l’harmònium que permet de transportar el to d’una manera automàtica.
transsepte
m. [LC] [AQ] [AR] Creuer 3 1.
transsexual
adj. i m. i f. [PS] Que se sent del sexe oposat a aquell al qual pertany biològicament.
transsexualitat
f. [PS] Desig irreprimible de donar al propi cos l’aparença del cos del sexe oposat, encara que calgui sotmetre’s a intervencions quirúrgiques i tractaments hormonals.
transsilvà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Transsilvània.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Transsilvània o als seus habitants.
transsònic -a
1 adj. [FIF] Immediatament inferior o superior a la velocitat del so, s’aplica a velocitats.
2 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a les velocitats transsòniques.
transsubstanciació
1 f. [LC] [RE] Conversió total d’una substància en una altra.
2 f. [RE] Conversió del pa i del vi en el cos i la sang de Jesucrist en l’eucaristia, segons la teologia catòlica.
transsubstancial
adj. [RE] Relatiu o pertanyent a la transsubstanciació.
transsubstanciar
v. tr. [LC] [RE] Fer una transsubstanciació (especialment la del pa i del vi en l’eucaristia).
transsudació
f. [ZOA] Acció o procés de transsudar.
transsudar
v. intr. [LC] [ZOA] Un líquid, passar a través dels porus d’un cos en gotetes com la suor.
transsumpte
m. [BB] En diplomàtica, còpia o trasllat d’un text.
transterminància
1 f. [AGR] Transhumància dins el terme municipal.
2 f. [DR] Fet de passar d’un terme jurisdiccional a un altre o sortir del que està senyalat.
transurànid
m. [QU] Element químic artificial de la família dels actínids que té un nombre atòmic superior al de l’urani.
transvasament
m. [LC] Acció de transvasar.
transvasar
1 v. tr. [LC] Trafegar (un líquid).
2 v. tr. [LC] Fer passar (aigua) d’un riu a un altre.
3 intr. pron. [LC] Un líquid, passar d’un vas a un altre.
transverberació
f. [LC] TRANSFIXIÓ.
transvers -a
adj. [LC] Col·locat de través.
transversal
1 adj. [LC] [MT] Que va en una direcció que travessa una direcció donada. Dues posts paral·leles unides per llistons transversals. Secció transversal.
2 f. [MT] [LC] Recta que travessa o talla un sistema de rectes.
transversalment
adv. [LC] D’una manera transversal.
transvestir-se
v. intr. pron. [PS] Vestir-se i compondre’s d’una manera considerada pròpia del sexe oposat.
transvestisme
m. [PS] Adopció de vestits i habituds socials considerats propis del sexe oposat.
transvestit -ida
1 adj. [PS] [LC] Que es transvesteix.
2 m. i f. [PS] [LC] Persona transvestida.
tranuitador -a
adj. i m. i f. [LC] Que tranuita.
tranuitar
1 v. intr. [LC] Passar la nit o gran part de la nit sense anar a dormir.
2 v. intr. [LC] PERNOCTAR.
trapa
1 f. [LC] [AQ] Porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol.
2 f. [LC] [AQ] Obertura d’una trapa.
trapàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbes aquàtiques de fulles submergides linears poc duradores i fulles flotants de pecíol inflat i limbe romboidal formant roseta, flors inconspícues i fruit en núcula grossa de closca dura i espinosa, que inclou solament la castanya d’aigua.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
trapatroles
m. i f. [LC] Persona eixelebrada.
trapeig
m. [LC] Tràngol 1.
trapella
m. i f. [LC] Persona que, amb habilitats, falsedats, arteries, procura enganyar o enredar els altres.
trapellejar
v. intr. [LC] Fer actes propis d’un trapella.
trapelleria
1 f. [LC] Condició de trapella.
2 f. [LC] Acte propi d’un trapella.
trapenc -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Trapa o als trapencs.
2 m. i f. [RE] [PR] Membre de l’orde cistercenc reformat.
trapezi
1 m. [MT] Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no paral·lels.
2 1 m. [MD] Franja de fibres transverses en la porció inferior de la protuberància anular.
2 2 m. [ZOA] [MD] Os curt i de forma cuboide, que és el primer de la segona fila del carp.
2 3 m. [ZOA] [MD] Múscul pla i triangular que s’estén, en la part posterior del coll i superior de l’esquena, des de la darrera vèrtebra cervical i totes les dorsals fins a l’omòplat.
3 1 m. [SP] [LC] [JE] Aparell que consisteix en un pal horitzontal suspès en els seus extrems per dues cordes paral·leles que serveix per a fer exercicis gimnàstics.
3 2 m. [LC] GRONXADOR.
trapezi-
[LC] V. TRAPEZO-.
trapeziforme
adj. [MT] De figura de trapezi.
trapezista
m. i f. [JE] [PR] Persona que fa exercicis acrobàtics dalt d’un trapezi.
trapezo- [o trapezi-]
[LC] Forma prefixada del mot trapezi. Ex.: trapezoedre, trapeziforme.
trapezoedre [o trapezòedre]
1 m. [MT] Poliedre de sis, vuit o vint-i-quatre cares trapezoidals.
2 m. [GL] Forma cristal·lina que presenta sis, vuit o vint-i-quatre cares trapezoidals.
trapezoèdric -a
1 adj. [LC] De cares trapezoidals.
2 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al trapezoedre.
trapezoidal
1 adj. [LC] [MT] [GL] Relatiu o pertanyent al trapezoide.
2 adj. [LC] [MT] [GL] De figura de trapezoide.
trapezoide
1 m. [MT] [LC] Quadrilàter que no té cap dels costats paral·lel a un altre.
2 m. [ZOA] [MD] Os curt, esponjós i de forma cuboide, situat a la segona fila del carp.
traque-
[LC] [MD] V. TRAQUEO-.
tràquea
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Conducte cilíndric format per una sèrie d’anells cartilaginosos que, continuant la laringe, baixa al llarg del coll per davant de l’esòfag i es bifurca en el seu extrem inferior formant els dos bronquis.
2 f. [ZOA] Petit tub que, juntament amb d’altres, forma el sistema respiratori de la major part dels insectes i miriàpodes i d’un gran nombre d’aràcnids.
3 f. [BO] [BI] En bot., vas lignós obert i allargat, format per la superposició de cèl·lules mortes que han perdut les parets transversals.
traqueal
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la tràquea o a les tràquees que formen el sistema respiratori d’un gran nombre d’artròpodes terrestres. Respiració traqueal.
2 adj. [ZOA] Que respira per mitjà de tràquees. Aràcnid traqueal.
traqueida
f. [BO] [BI] Vas lignós unicel·lular de parets transversals obliqües, generalment proveïdes de porus areolats.
traqueïtis
f. [MD] Inflamació de la tràquea.
traquel-
[LC] [MD] V. TRAQUELO-.
traquelo- [o traquel-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. trákhelos, ‘coll’, que indica relació amb el coll de l’úter. Ex.: traquelotomia, traquelòsquisi, traquelectomia.
traqueo- [o traque-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot tràquea. Ex.: traqueobronquial, traqueoscòpia, traqueotomia, traqueàlgia.
traqueòfit
m. [BO] CORMÒFIT.
traquèola
f. [ZOA] Ramificació final de les tràquees dels artròpodes terrestres.
traqueotomia
f. [MD] Incisió quirúrgica de la tràquea.
traquilins
1 m. pl. [ZOI] Subclasse d’invertebrats cnidaris hidrozous que comprèn espècies que presenten només organització de medusa.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta subclasse.
traquínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat i comprimit, amb la boca grossa i obliqua, els ulls situats a la part alta dels costats del cap, les aletes ventrals jugulars, la primera aleta dorsal espinosa i curta, la segona dorsal i l’anal llargues i oposades, amb espines verinoses a l’opercle i a la primera aleta dorsal, de picadura molt dolorosa, que inclou les aranyes.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
traquiptèrids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat i molt comprimit, com una cinta, amb la boca subvertical, l’aleta dorsal estesa sobre el dors i la caudal amb un lòbul triangular dirigit cap amunt, que inclou la faixa.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
traquita
f. [GL] Roca volcànica microcristal·lina, de la família de la sienita, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, que forma laves viscoses, composta per feldespats alcalins, molt poc quars i un o més minerals màfics, principalment biotita, piroxens i amfíbols.
traquític -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la traquita.
2 adj. [GL] Compost per cristalls que presenten una orientació fluidal, s’aplica a algunes roques volcàniques.
trasbals
1 m. [LC] Acció de trasbalsar; l’efecte. El trasbals de les mercaderies del moll a la nau. La separació dels pares ha estat un trasbals.
2 m. [LC] El tràfec que porta aquesta acció. Van haver de canviar tots els mobles de lloc: figura’t quin trasbals!
trasbalsador -a
adj. [LC] Que trasbalsa.
trasbalsament
m. [LC] TRASBALS.
trasbalsar
1 1 v. tr. [LC] Treure (les coses) del lloc on estan per posar-les en un altre. Trasbalsar el gra. Trasbalsar les mercaderies de la nau en terra.
1 2 [LC] trasbalsar el vi Trafegar-lo.
2 tr. [LC] Afectar pregonament. La nova de la desgràcia ocorreguda ens havia trasbalsat a tots.
trascamar
v. intr. [LC] Moure les cames com per caminar. Amb aquestes faldilles tan llargues i estretes, no es pot trascamar.
trascol
m. [LC] TRASCOLAMENT.
trascolament
m. [LC] Acció de trascolar.
trascolar
1 v. tr. [LC] TRAFEGAR.
2 tr. [LC] Beure (molt vi). Cada vespre trascolàvem qui sap els garrafons de vi i ens posàvem alegres. Havia trascolat més del que les cames podien suportar.
trascolins
m. pl. [LC] Marro11.
traslladar
1 1 v. tr. [LC] Mudar d’un lloc a un altre.
1 2 v. tr. [LC] Fer passar d’un càrrec a un altre de la mateixa categoria.
1 3 v. tr. [LC] Fer que (una junta, una funció, etc.), tingui lloc en un altre temps que l’assenyalat, el de costum, etc.
1 4 v. tr. [LC] [BB] Treure una còpia exacta (d’un document).
2 tr. [AD] Fer arribar (una comunicació escrita amb les pretensions o els al·legats d’una de les parts litigants) a l’altra part.
trasllat
1 m. [LC] [AD] Acció de traslladar; l’efecte. Trasllat de lloc de treball.
2 1 m. [LC] [BB] [DR] Còpia autenticada per notari.
2 2 [DR] [BB] trasllat simple Còpia no notarial d’un document.
3 m. [DR] [AD] Comunicació que es dona a una de les parts que litiguen, de les pretensions o al·legats d’una altra o altres parts.
4 m. [FL] Operació per la qual un element d’una estructura oracional es trasllada a una altra posició d’aquesta estructura en certes condicions. Regla de trasllat.
traslluir-se
1 v. intr. pron. [LC] La claror, passar a través d’un cos translúcid.
2 v. intr. pron. [LC] Quelcom, manifestar-se per indicis, pels antecedents que se’n tenen, etc. Això es trasllueix del que ell diu. Amb el que ha dit ho ha deixat traslluir.
trasmudament
m. [LC] TRASMUDANÇA.
trasmudança
1 f. [LC] Acció de trasmudar o de trasmudar-se; l’efecte.
2 f. [LC] Canvi, vicissitud.
trasmudar
1 v. tr. [LC] Fer canviar talment que sembli altre.
2 [LC] trasmudar la cara MUDAR LA CARA.
3 intr. pron. [LC] Experimentar una alteració total del color i de les faccions de la cara a causa d’una impressió molt forta. En veure aquella desgràcia, el rostre se li trasmudà. L’acusat es trasmudà quan l’acararen amb el testimoni.
traspalament
m. [LC] Acció de traspalar.
traspalar
v. tr. [LC] Passar amb la pala (gra, terra, etc.) d’un lloc a un altre.
traspaperar
1 v. tr. [LC] Perdre (un paper) enmig d’altres. Li van regirar els papers i li van traspaperar un capítol.
2 intr. pron. [LC] Un paper, esgarriar-se entre els altres. La carta se li ha traspaperat entre els diaris.
traspàs
[pl. -assos]
1 m. [LC] [ECT] [DR] Acció de traspassar. El traspàs d’un dret. El traspàs d’una botiga. Encara no han fet el traspàs.
2 m. [LC] DEFUNCIÓ.
traspassacamins
m. [BOS] PASSACAMINS.
traspassament
m. [LC] Traspàs 2.
traspassar
1 1 v. tr. [LC] Passar a l’altre costat (d’un carrer, d’un curs d’aigua, etc.). Traspassar un carrer. Traspassar el riu amb una llanxa. Traspassar la frontera. No traspasseu ara, que ve un cotxe.
1 2 [LC] passar i traspassar V. PASSAR.
1 3 v. tr. [LC] Ultrapassar 1.
2 1 tr. [LC] Foradar de part a part. El traspassà amb la llança. La bala li va traspassar el braç. Traspassar les cuirasses. Aquest punxó és curt: no traspassa.
2 2 tr. [LC] Passar de part a part. La suor li traspassava la roba.
3 1 tr. [LC] Fer passar d’un costat a l’altre.
3 2 tr. [LC] Traslladar a una altra data (especialment una festivitat).
3 3 tr. [DR] [ECT] Cedir a una altra persona (un dret, el domini d’una cosa, un local de negoci arrendat).
4 intr. [LC] MORIR. Segons aquest document l’abadessa traspassà l’any 1496.
traspic
m. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les crucíferes, amb olor d’all, de tija erecta, fulles oblongues, enteres o sinuades, les superiors abraçadores, flors blanques disposades en raïms terminals i fruit en silícula grossa, el·líptica o arrodonida i amplament alada, pròpia dels camps de cereals i d’indrets ruderals (Thlaspi arvense).
traspintar
v. tr. [LC] [IT] Destruir el pintat (d’una cosa), especialment l’estampat (d’una roba).
trasplantable
adj. [LC] [AGA] [AGF] Que es pot trasplantar.
trasplantació
f. [LC] [AGA] [AGF] [MD] Acció de trasplantar.
trasplantament
m. [MD] [AGA] [AGF] TRASPLANTACIÓ.
trasplantar
1 v. tr. [LC] [AGA] [AGF] Mudar (una planta) del lloc on està plantada a un altre.
2 1 tr. [MD] [LC] Mudar (un teixit o un òrgan) d’un lloc a un altre dins un mateix individu o d’un individu a un altre. Trasplantar un teixit, en l’autoplàstia.
2 2 tr. [MD] [LC] Mudar un teixit o un òrgan (a una persona). Un malalt trasplantat.
3 tr. [LC] Establir en un altre lloc. Aquella mena de ciutadans que, quan han estat trasplantats al camp, no són bons per a res.
traspontí
1 m. [LC] [ED] Matalasset de l’amplària d’un llit que es posa, generalment en nombre de tres, transversalment al dessota del matalàs o matalassos del llit i serveix per a alçar-los.
2 m. [TRG] Seient accessori, més petit que els normals i plegable, d’alguns vehicles, especialment automòbils.
traspostar-se
v. intr. pron. [LC] TRASMUDAR-SE. El rostre de la víctima es traspostava de terror.
traspuament
m. [LC] Acció de traspuar.
traspuar
1 1 v. tr. [LC] Un cos, deixar passar (un líquid) a través de les seves porositats. Les parets del soterrani traspuaven humitat.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La fina cortina traspuà el primer raig de sol. Tot ell traspua enveja.
2 1 tr. [LC] Un líquid, passar a través de les porositats (d’un cos). La suor li traspua el vestit.
2 2 intr. [LC] Un líquid, passar a través de les porositats d’un cos. La humitat traspua pel mur.
2 3 intr. [LC] PER EXT. Per unes petites escletlles traspuava la claror de fora. Unes petites escletlles hi deixaven traspuar la claror.
traspunt
m. i f. [JE] En el teatre, persona que, dels bastidors estant, avisa els actors quan han de sortir i els apunta els primers mots.
traspuntar
v. intr. [LC] Una cosa oculta, especialment el sol quan apareix a l’horitzó, començar a aparèixer a la vista.
traspunxar
v. tr. [LC] Foradar de part a part amb un punxó o altra eina punxant.
trass
[al.] [inv.]
m. [AQ] Material format de putzolana natural que es troba a la regió renana, a Alemanya.
trast1
1 m. [MU] Filet de metall, os o corda, dels que van fixats transversalment al mànec d’alguns instruments de corda, contra els quals els dits de l’executant premen les cordes en tocar l’instrument.
2 [LC] de trast en trast loc. adv. De distància a distància, de temps en temps.
3 m. [LC] Lloc destinat a una categoria de persones en una cerimònia, una desfilada, etc.
4 m. [LC] Rang 1.
5 m. [TRA] Banc d’una nau on seu qui voga.
trast2
m. [LC] Conjunt de les feines d’una casa.
trast3
1 m. [LC] Moble, eina, estri, etc., inservible, que hi ha en una casa.
2 m. [LC] Persona tinguda per inútil, que fa nosa.
trastaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que revèn mobles vells.
trastam
m. [LC] Conjunt de mobles, d’estris, vells, inservibles.
trasteig
m. [LC] Acció de trastejar.
trastejador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que trasteja.
trastejant
adj. [LC] TRASTEJADOR.
trastejar
1 v. intr. [LC] Anar d’un indret a l’altre feinejant, fent el seu fet. L’avi? Tot el dia trastejant per casa. La facció trasteja pel Vallès. A la nit les rates trastegen pel rebost. Els ocells trastejaven per les branques dels arbres.
2 tr. [LC] Traslladar, transportar, (especialment mobles).
traster
m. [AQ] Lloc, habitació, destinat a guardar-hi trastos i eines, mobles, estris, etc., vells o de poc ús.
trastets
1 m. pl. [LC] Coses que hom té de poc valor, especialment mobles, estris, eines.
2 [LC] agafar els trastets Anar-se’n.
trasto
m. [LC] TRAST3.
trastocament
1 m. [LC] Acció de trastocar o de trastocar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Condició de la persona que s’ha trastocat.
trastocar
1 v. tr. [LC] Trastornar el cap (a algú), fer-lo tornar boig. Aquesta fal·lera l’ha trastocat. Aquella noia el va trastocar.
2 intr. pron. [LC] S’ha trastocat.
trastorn
1 m. [LC] Acció de trastornar o de trastornar-se; l’efecte.
2 m. [MD] Alteració morbosa de l’organisme.
trastornador -a
adj. i m. i f. [LC] Que trastorna.
trastornar
1 v. tr. [LC] Alterar profundament, destruir, (l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’alguna cosa). Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la naturalesa. Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac. Aquesta vida li ha trastornat la salut. Aquesta idea fixa li ha trastornat l’enteniment, el cap.
2 v. tr. [LC] Una aflicció, una desgràcia, torbar profundament l’ànim (d’algú). Aquella mort sobtosa els va trastornar a tots.
3 intr. pron. [LC] No et trastornis així: potser encara se salvarà.
trasviament
m. [LC] DESVIAMENT.
trasviar
v. tr. [LC] DESVIAR.
trau
1 m. [LC] Petita obertura feta en una peça de roba per la qual es fa passar un botó cosit en una altra vora. Portar una flor al trau de la solapa.
2 1 m. [LC] [MD] Incisió profunda feta al cos d’una persona o d’un animal.
2 2 [LC] fer un trau a algú Donar-li una ganivetada, una punyalada, etc.
3 1 m. [IMF] Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta per a fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment i altres construccions.
3 2 [EI] trau colís a) Forat, ranura, regata, etc., d’un colís.
3 2 [IMF] trau colís b) Colís2 2.
traucador -a
1 adj. [LC] Que trauca o forada.
2 1 m. [LC] [IMF] Màquina per a fer forats.
2 2 m. [IMF] Trepant 1.
traucar
v. tr. [LC] FORADAR.
trauer trauera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que es dedica a fer traus a les peces de vestir. Feia de trauera per a un sastre famós.
2 m. [IT] Instrument per a fer traus a les peces de vestir.
traüll
m. [LC] Tràfec 2.
traüllar
v. intr. [LC] Passar treballs per a aconseguir alguna cosa. El diable, que tant traülla per perdre les nostres ànimes.
trauma
1 m. [MD] [LC] Ferida o lesió local produïda per una violència exterior.
2 m. [MD] [PS] [LC] Pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o experiència, físic o psíquic.
traumàtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a un trauma.
2 adj. [MD] Produït per un trauma.
traumatisme
1 m. [MD] Lesió interna o externa provocada per una violència exterior.
2 m. [MD] Procés traumàtic.
traumatitzar
v. tr. [MD] [PS] [LC] Causar un trauma (a algú). L’accident l’ha traumatitzat.
traumatòleg traumatòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en traumatologia.
traumatologia
f. [MD] [LC] Branca de la medicina que estudia els traumatismes i llurs efectes.
traure
[LC] V. TREURE.
traüt
m. [LC] Tragí gran, moviment agitat i sorollós. De la bassa arribava el traüt dels qui cercaven el negat.
trava
1 1 f. [LC] Aparell, lligam, peça, etc., que serveix per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra, separar-se’n, que impedeix el moviment de les parts mòbils d’un artefacte.
1 2 [LC] [AGA] [AGR] posar traves a un cavall Posar-li lligams que subjectin l’una a l’altra les dues potes del davant o les del darrere per impedir que pugui córrer, caminar, etc.
1 3 f. [LC] Barra, pal, etc., que comprimit contra el botó o altra part de la roda d’un carruatge impedeix que aquesta pugui rodar.
2 1 f. [AGA] Peça de ferro que uneix sòlidament les puntes d’una fanga.
2 2 f. [LC] [RE] Llenca de drap que uneix les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics.
2 3 f. [LC] Tira de drap, cuir, etc., que passa per sota el peu i va fixada pels seus extrems a les vores inferiors del pantaló, del botí, etc.
3 f. [LC] Dispositiu que impedeix o dificulta certs moviments, com el bastó que es penja al coll d’un animal perquè no pugui abaixar el cap o el pal forcat i proveït d’un travesser que es posa entorn del coll d’un animal perquè no pugui passar per certes obertures.
4 f. [TRA] Aparell que passa per dins de la part inferior de la pena d’una barca gran i serveix per a cimar.
5 f. [LC] [AD] Allò que impedeix o destorba l’execució d’una cosa.
travacavalls
m. [LC] [BOS] PASSACAMINS.
travada
f. [LC] Acció de travar; l’efecte.
travador
m. [AGR] Part prima de la pota d’un animal situada entre la garreta i la corona, per on se sol travar.
travar
1 v. tr. [LC] [AGR] Posar una trava o traves (a alguna cosa o a algun animal).
2 v. tr. [LC] Unir (una cosa) a una altra, entre elles (dues o més coses), de manera que no puguin separar-se, moure’s independentment l’una de l’altra.
3 v. tr. [LC] Unir (coses) de manera que formin un tot fortament lligat.
4 [LC] travar-se la llengua Embalbir-se fins al punt de no poder parlar.
travelar
v. intr. [LC] Ensopegar 1 1.
tràveling
1 m. [JE] Tècnica de filmació que consisteix a desplaçar la càmera que va muntada sobre un suport en moviment.
2 m. [CO] Efecte aconseguit en la imatge projectada mitjançant el desplaçament de la càmera.
3 [CO] tràveling frontal Tràveling en què l’objecte es troba en la mateixa línia de desplaçament de la càmera i coincideix amb la direcció del seu eix longitudinal.
4 [CO] tràveling lateral Tràveling en què l’objecte no es troba en la línia de desplaçament de la càmera i no coincideix amb el seu eix longitudinal sinó amb l’eix transversal.
5 [CO] tràveling òptic Zoom 2.
6 [CO] tràveling vertical Tràveling en què l’objecte no es troba en la línia de desplaçament de la càmera, sinó que se sobreposa al seu eix vertical.
travertí
m. [LC] [GL] Roca sedimentària calcària, concrecionada i esponjosa, amb plantes i mol·luscos fossilitzats, que es forma a les aigües estancades i a les surgències càrstiques, actuals i antigues.
través
[pl. -essos]
1 1 m. [LC] Dimensió d’un cos en sentit perpendicular a la llargària. Un gruix de neu d’un través de dit.
1 2 [LC] al través loc. adv. En sentit perpendicular a la llargària. Tallar una fusta, una peça de roba, al través.
1 3 [LC] de través loc. adv. a) Amb el llarg posat en direcció perpendicular al llarg d’una altra cosa, a una direcció donada. Aquesta flassada, la posarem de través.
1 3 [LC] de través loc. adv. b) No de dret, segons una falsa direcció. Tot els va de través.
1 4 [LC] prendre una cosa de través Prendre-la malament, en el mal sentit.
1 5 [LC] a través de loc. prep. a) Anant d’una extremitat a l’altra, d’un costat a l’altre, d’una cosa, per dins d’ella. La llum passava a través dels vidres. A través de la munió de gent.
1 5 [LC] a través de loc. prep. b) Per mitjà de, servint-se de. Ho he sabut a través d’en Marc.
2 1 m. [LC] Direcció que es desvia de la bona, especialment en sentit figurat.
2 2 m. [LC] Dificultat que s’entravessa en un afer.