pronunciat -ada
adj. [LC] Fortament marcat, que es nota molt. Té els músculs ben pronunciats. Una olor molt pronunciada.
prop
1 prep. [LC] En combinació amb de o amb un possessiu, expressa relacions que denoten:
a) Proximitat en l’espai o en el temps. Viuen prop de casa. Vine ací, prop meu. Ja érem prop de Nadal. | PER EXT. Trobar la felicitat prop de la gent de bé.
b) Aproximació a una quantitat. Té prop de vint anys. Fa prop d’una setmana. El lloguer del pis em costa prop de mig sou.
2 adv. [LC] En una situació de proximitat. No tardarem gaire a arribar-hi: ja hi som a prop. Acosta’t i ho veuràs de prop.
propà
m. [QU] [LC] Hidrocarbur gasós, de fórmula C3H8.
propagabilitat
f. [LC] Qualitat de propagable.
propagable
adj. [LC] Que pot ésser propagat.
propagació
f. [TC] [FIF] [EL] Acció de propagar o de propagar-se; l’efecte. La propagació de l’espècie. La propagació de la llum, de la calor. La propagació de les ones sonores, electromagnètiques, radioelèctriques. La propagació d’una doctrina.
propagador -a
adj. i m. i f. [LC] Que propaga.
propaganda
1 1 f. [LC] [SO] Treballs que es fan per difondre alguna cosa. Fer propaganda de les seves idees. Fer propaganda d’una mercaderia.
1 2 f. [LC] Papers, missatges, amb què es fa la propaganda. La bústia és plena de propaganda. Penjar propaganda.
2 f. [CO] Discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l’opinió pública.
3 f. [HIH] Associació que té com a fi difondre una doctrina.
propagandista
m. i f. [LC] [PO] Persona que fa propaganda, especialment en matèria política.
propagandístic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la propaganda. Campanya propagandística.
propagar
1 1 v. tr. [LC] Multiplicar per reproducció. Propagar una espècie, una raça.
1 2 intr. pron. [LC] Les mosques es propaguen amb molta facilitat.
2 1 tr. [LC] DIVULGAR. Propagar la fe, una doctrina. Propagar una notícia.
2 2 intr. pron. [LC] [FIF] [AGF] Propagar-se un error. Propagar-se el so, la llum, el foc.
propagatiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de propagar.
propàgul
m. [BO] Germen format per una o més cèl·lules especialitzades, que serveix per a la multiplicació vegetativa d’algunes plantes, com les hepàtiques, les molses i els líquens.
propalador -a
adj. i m. i f. [LC] Que propala.
propalar
v. tr. i intr. pron. [LC] DIVULGAR. Gent que propala notícies alarmants.
propanoic
adj. [QU] àcid propanoic V. ÀCID.
proparoxíton -a
1 adj. [FL] Que té l’accent en l’antepenúltima síl·laba.
2 m. [FL] Mot proparoxíton.
propdit -a
adj. [LC] Dit fa poc.
propè
m. [QU] Hidrocarbur gasós, de fórmula C3H6.
propedèutic -a
adj. [LC] [PE] Que introdueix al coneixement d’un art o d’una ciència.
propel·lir
v. tr. [LC] Impel·lir cap endavant.
propendir
v. intr. [LC] Tenir propensió. Era desconfiat i propendia a la gelosia.
propenil
m. [QU] Radical monovalent format per la pèrdua d’un àtom d’hidrogen del propè, de fórmula C3H5–.
propens -a
adj. [LC] Que té propensió a alguna cosa.
propensió
1 1 f. [LC] Tendència natural. Tenir, sentir, propensió a una cosa. Tenir un nen propensió a mentir.
1 2 f. [LC] PER EXT. Tenir algú propensió per la pintura. Mostrava una certa propensió per aquella noia.
2 f. [ECT] En econ., tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada. Propensió a l’estalvi.
proper -a
adj. [LC] PRÒXIM.
propergol
m. [QU] Propulsant químic emprat en vehicles aeroespacials.
propi pròpia
1 1 adj. [LC] [FL] Que és d’una persona o d’una cosa amb exclusió de tota altra. La raó és pròpia solament de l’ésser humà. Això que fas és propi d’un eixelebrat.
1 2 adj. [LC] D’un mateix i no d’altri. Això ho sap per experiència pròpia. Ho he vist amb els meus propis ulls. El tracta com si fos el seu propi fill.
2 1 adj. [LC] [MT] No manllevat, no postís. Cabell propi. La Grècia pròpia. Moviment propi.
2 2 adj. [LC] Rectament dit. Sentit propi d’un mot.
3 adj. [LC] Que convé d’una manera especial a la naturalesa, la qualitat, etc., d’algú. És un entreteniment propi per a passar la vetlla.
4 1 m. [LC] Persona de la mateixa família, nissaga o nació d’una altra. Un fet reconegut per propis i estranys.
4 2 m. [LC] Persona enviada expressament per a una comanda.
propí
m. [QU] Hidrocarbur de la sèrie acetilènica o alquí, de fórmula CH≡CCH3.
pròpiament
adv. [LC] Amb propietat.
propici -ícia
adj. [LC] FAVORABLE. Que els déus et siguin propicis. Trobar una ocasió propícia.
propiciable
adj. [LC] Que pot ésser fet propici.
propiciació
f. [LC] Acció de propiciar.
propiciador -a
adj. i m. i f. [LC] Que propicia.
propíciament
adv. [LC] FAVORABLEMENT.
propiciar
v. tr. [LC] Fer propici. Actituds que propiciaven les converses de pau.
propiciatori -òria
1 adj. [LC] Que serveix per a propiciar. Víctima propiciatòria. Sacrifici propiciatori.
2 m. [RE] Coberta d’or de l’arca de l’aliança.
propietari propietària
1 m. i f. [LC] [DR] Persona que té la propietat d’alguna cosa. Eren propietaris de moltes finques.
2 m. i f. [LC] Persona que arrenda o lloga alguna cosa. La propietària els ha apujat el lloguer de la casa.
propietat
1 1 f. [LC] Allò que és propi d’alguna cosa, qualitat peculiar o característica, atribut essencial. Les propietats del sofre, del ferro. Propietats dels cossos. Propietats físiques, químiques, medicinals.
1 2 [MT] propietat associativa Propietat d’algunes operacions matemàtiques segons la qual el resultat de compondre diversos elements és independent del fet d’haver-los compost prèviament per grups.
1 3 [MT] propietat commutativa Propietat d’algunes operacions matemàtiques segons la qual el resultat de compondre dos o més elements és independent de l’ordre en què hom els agafi.
1 4 [MT] propietat projectiva d’una figura Propietat que no s’altera per projecció.
1 5 [LC] [QU] propietats additives Propietats físiques o químiques d’un sistema material que són el resultat de la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
2 f. [LC] Qualitat de propi, que convé exactament al que es vol dir, representar, etc. Parla amb gran propietat. Vestia el personatge amb molta propietat.
3 1 f. [LC] [DR] Dret d’usar, gaudir i disposar d’una cosa. Tenir la propietat d’alguna cosa. La propietat intel·lectual d’una obra literària.
3 2 f. [LC] [DR] La cosa de què hom pot disposar, de què hom és propietari. L’obra és propietat de l’autor, de l’editor. Té una propietat a Vilafranca.
4 1 f. [DR] propietat horitzontal En comunitats de veïns, domini de cada un dels diferents pisos o locals per persones distintes, i copropietat conjunta dels elements comuns.
4 2 [DR] propietat industrial Dret que té qui adopta una marca o patenta alguna cosa per explotar-los amb exclusivitat en determinades condicions. La propietat industrial sobre un model, una marca, una patent.
propil
m. [QU] Radical univalent isomèric, de fórmula C3H7– derivat formalment del propà.
propilè
m. [QU] PROPÈ.
propileu
[usat generalment en pl.]
m. [AR] Entrada d’honor d’un edifici públic o d’un conjunt monumental.
propílic -a
adj. [QU] Que conté propil. Alcohol propílic.
propina
f. [LC] [HO] Petita gratificació que el consumidor, el client, dona a qui el serveix.
propinar
v. tr. [LC] Donar a prendre (una beguda, un remei, una metzina).
propinc -inqua
adj. [LC] [HIG] PRÒXIM. Són animals propincs dels gats.
propinqüitat
f. [LC] PROXIMITAT.
propionaldehid
m. [QU] Aldehid alifàtic, de fórmula CH3CH2CHO, derivat del propà.
propionat
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid propiònic.
2 m. [QU] Anió de l’àcid propiònic.
propiònic
adj. [QU] àcid propiònic V. ÀCID.
pròpoli
f. [AGR] PRÒPOLIS.
pròpolis
f. [AGR] Substància resinosa que les abelles recullen de les gemmes de certs arbres i usen com a ciment.
proponent
adj. i m. i f. [LC] Que proposa.
proporció
1 1 f. [LC] Relació d’una part amb el tot, o d’una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau. La proporció entre una estàtua i el seu pedestal. Les proporcions del cos humà. La pena no guarda proporció amb el delicte.
1 2 [LC] a proporció loc. adv. En quantitat proporcionada.
1 3 f. pl. [LC] Magnitud d’una cosa comparada amb d’altres d’anàlogues. Una estàtua de grans proporcions, de proporcions colossals. El foc va prendre grans proporcions. L’argó es troba a l’atmosfera en petites proporcions.
2 1 f. [LC] [AR] [AQ] Relació de mesures entre una part i el conjunt, o entre les parts d’un conjunt, des del punt de vista estètic. No haver-hi proporció entre la sala i la porta. Les proporcions entre les parts d’un edifici.
2 2 [AR] [MT] proporció àuria Proporció que resulta de l’aplicació del nombre d’or.
3 1 f. [MT] Relació entre dues quantitats proporcionals. Variar dues quantitats en proporció directa, en proporció inversa.
3 2 [MT] proporció aritmètica Igualtat de dues diferències: 9 - 7 = 17 - 15.
3 3 [MT] proporció contínua Proporció en què els dos termes mitjans són iguals: a : b = b : c.
3 4 [MT] proporció geomètrica Igualtat de dos quocients: 12 : 4 = 21 : 7.
3 5 [QU] proporcions definides Relació constant entre els pesos segons els quals dues o més substàncies es combinen per formar un compost químic.
3 6 f. [AR] Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre si i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música.
4 f. [LC] Oportunitat de fer o d’aconseguir alguna cosa. No vaig tenir proporció d’anar-hi.
proporcionable
adj. [LC] Que pot ésser proporcionat.
proporcionadament
adv. [LC] Amb proporció.
proporcional
1 adj. [LC] [MT] Lligat a un altre de tal manera que quan l’un creix l’altre creix o decreix, s’aplica a dues quantitats variables en què el quocient o el producte dels valors corresponents és una quantitat constant. Línies proporcionals. Mitjana proporcional o geomètrica. L’àrea del cercle és proporcional al quadrat del seu radi.
2 [LC] [MT] directament proporcional Lligat a un altre de tal manera que l’un creix en créixer l’altre.
3 [LC] [MT] indirectament proporcional [o inversament proporcional] Lligat a un altre de tal manera que l’un decreix en créixer l’altre. El volum d’una massa gasosa és inversament proporcional a la pressió.
proporcionalitat
f. [LC] [MT] Qualitat de proporcional.
proporcionalment
adv. [LC] [MT] Segons una proporció. L’àrea del cercle creix proporcionalment al quadrat del radi.
proporcionar
1 v. tr. [LC] Fer que (una cosa) tingui la deguda proporció amb una altra. Proporcionar la pena al delicte, la recompensa al mèrit.
2 tr. [LC] Posar a disposició d’algú (allò que necessita, que li convé). Si vols posar una escola, jo et proporcionaré alumnes.
proporcionat -ada
adj. [LC] Que té les degudes proporcions. El pedestal no és proporcionat a l’estàtua.
proposable
adj. [LC] Que pot ésser proposat.
proposador -a
adj. i m. i f. [LC] PROPOSANT.
proposant
adj. i m. i f. [LC] Que proposa.
proposar
1 1 v. tr. [LC] Indicar a altri (una cosa) perquè la faci, l’adopti, la resolgui, l’examini, etc. Proposar un negoci. Proposar un arranjament. Proposar un problema a resoldre. Ell va proposar que anéssim plegats. Ell em va proposar d’acompanyar-lo. L’home proposa i Déu disposa.
1 2 tr. pron. [LC] Formar la intenció (de fer una cosa). Jo em proposo resoldre-ho. Què es proposa fent això?
2 1 tr. [DR] Indicar (algú) com a idoni per a un càrrec o una funció. Proposar algú per a un càrrec, per a un grau, per a una dignitat.
2 2 tr. [DR] PER EXT. Proposar una prova en un procediment judicial o administratiu.
proposició
1 1 f. [LC] Acció de proposar. Tothom acceptà la seva proposició. Rebutjar una proposició. Fer una proposició a algú. Proposicions de pau. Fer proposicions deshonestes.
1 2 [AD] proposició de llei Text que un o més parlamentaris sotmeten al Parlament perquè sigui tramitat i, un cop aprovat, esdevingui llei.
2 1 f. [LC] [FL] [FS] Formulació d’un judici amb un determinat valor lògic. Proposició afirmativa, negativa. Proposició falsa, vera. Proposició implausible.
2 2 [LC] [FS] proposició alternativa Proposició que expressa dues afirmacions, de les quals l’una exclou l’altra.
2 3 [FS] proposició antecedent Antecedent 3 2.
2 4 [FS] proposició assertòria Proposició en què s’afirma un fet, però no la seva necessitat.
2 5 [FS] proposició consegüent Consegüent 2 1.
2 6 [FS] [FL] proposició contradictòria Proposició que té, respecte d’una altra proposició, els mateixos termes però diferent quantitat i qualitat, de manera que l’una és la simple negació de l’altra i, per tant, si l’una és vera l’altra és falsa i viceversa.
2 7 [FS] proposició contrària Proposició universal que té, respecte d’una altra proposició universal, els mateixos termes però diferent qualitat, de manera que l’una representa la posició més allunyada possible de l’altra i, per tant, ambdues poden ésser falses, però no ambdues veres.
2 8 [FS] proposició modal Proposició que indica la manera com el predicat s’uneix al subjecte.
2 9 [FS] proposició particular Proposició en què el subjecte no és pres en tota la seva extensió.
2 10 [LC] [FS] proposició recíproca Proposició que té per atribut el subjecte d’una altra i aquesta, el subjecte de la primera.
2 11 [FS] proposició subalterna Proposició particular que té la mateixa qualitat i els mateixos termes que una d’universal, de la qual és considerada com una conseqüència immediata.
2 12 [FS] [LC] proposició subcontrària Proposició particular que té, respecte d’una altra proposició particular, els mateixos termes però diferent qualitat, de manera que poden ésser ambdues veres però no ambdues falses.
2 13 [FS] proposició universal Proposició en què el subjecte és pres en tota la seva extensió.
3 1 f. [FL] Contingut logicosemàntic expressat per una oració.
3 2 f. [FL] Clàusula 2. Proposició subordinada completiva, relativa, adverbial. Proposició causal, consecutiva, final.
4 f. [MT] En mat., enunciat d’un fet a demostrar.
5 f. [RE] En teol., afirmació dogmàtica.
6 f. [MU] En mús., antecedent.
proposicional
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la proposició.
propòsit
1 m. [LC] Acció de proposar-se fer alguna cosa; l’efecte. He fet el propòsit de no tornar-hi. Me’n vaig anar amb el propòsit, amb el ferm propòsit, amb el propòsit deliberat, de no tornar-hi. És un home ferm en els seus propòsits. No reeixiràs pas a fer-li abandonar els seus propòsits. Va oblidar aviat els bons propòsits i va tornar a les taules de joc.
2 1 [LC] a propòsit loc. adj. a) APROPIAT. Una branca a propòsit per a fer un bastó.
2 1 [LC] a propòsit loc. adv. b) OPORTUNAMENT. Vens a propòsit: necessitàvem algú que ens ajudés.
2 2 [LC] de propòsit loc. adv. DELIBERADAMENT.
2 3 [LC] a propòsit de loc. prep. En ocasió de, respecte a. Vam tenir una escena desagradable a propòsit d’aquell desacord. Anava responent a les preguntes que li feien a propòsit d’aquell afer. Vaig haver d’escoltar com es planyia a propòsit dels seus fills. A propòsit d’això, és interessant referir les conclusions del treball del doctor Pujol.
proposta
1 f. [LC] Acció de proposar alguna cosa a altri; l’efecte. Proposta de matrimoni. No em convé la vostra proposta. He rebut diferents propostes.
2 f. [AD] Document en què s’enuncia la cosa proposada. Proposta de resolució.
propparent propparenta
m. i f. [LC] Parent pròxim.
proppassat -ada
adj. [LC] Que acaba de passar, s’aplica a les dates. El proppassat diumenge.
propretor
m. [HIH] [PR] Pretor que, havent exercit la seva pretura a Roma, era enviat a governar una província.
propugnació
f. [LC] Acció de propugnar.
propugnacle
m. [AQ] Fortificació, obra de defensa.
propugnador -a
adj. i m. i f. [LC] Que propugna. Un ferm propugnador dels drets del poble.
propugnar
v. tr. [LC] Lluitar a favor (d’alguna cosa). Propugnar un principi. Propugnar la independència de la pàtria.
propulsant
m. [QU] Substància capaç de donar una reacció d’oxidació fortament exotèrmica amb formació d’una quantitat gran de productes gasosos que, ejectats convenientment, impel·leixen endavant coets i vehicles aeroespacials.
propulsió
f. [LC] Acció de propel·lir.
propulsiu -iva
adj. [LC] Que tendeix a propel·lir, que en té el poder.
propulsor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que impel·leix endavant. L’hèlice propulsora.
2 m. [TRA] Hèlice o altre enginy que fa moure el vaixell. El propulsor d’una nau.
propvinent
adj. [LC] Que vindrà al més aviat, s’aplica a les dates. El propvinent diumenge.
prorrata
1 f. [LC] [AD] a prorrata loc. adv. Distribuint quelcom entre diferents persones proporcionalment a la participació de cadascuna en un afer.
2 f. [LC] [AD] Part que toca a cadascuna de les persones entre les quals es distribueix quelcom.
prorrateig
m. [LC] [AD] Acció de distribuir a prorrata.
prorratejar
v. tr. [LC] Distribuir a prorrata.
pròrroga
1 1 f. [LC] Acció de prorrogar. Ha demanat una pròrroga de la beca. Concedir una pròrroga.
1 2 f. [LC] Temps que una cosa es prorroga. Una pròrroga de tres mesos. La pròrroga d’un partit de futbol.
2 1 f. [PO] [DR] Llei per la qual una assemblea deliberant pot continuar en certes ocasions en les seves funcions més enllà de la data legal d’expiració dels seus poders.
2 2 f. [AD] [DR] Ajornament o dilació d’un termini que la llei preveu en certes circumstàncies.
2 3 f. [DE] Ajornament en la incorporació a l’exèrcit per causes justificades, com estudis, obligacions familiars, etc.
prorrogable
adj. [LC] Que pot ésser prorrogat.
prorrogació
f. [LC] Pròrroga 1 1.
prorrogar
v. tr. [LC] Allargar (el temps establert per a fer alguna cosa). Prorrogar el terme de pagament d’un deute. Prorrogar el període de sessions d’una assemblea.
prorrompre
1 v. intr. [LC] Sortir abrivadament. Els soldats, llavors, prorromperen de les trinxeres.
2 v. intr. [LC] PER EXT. El públic va prorrompre en crits d’entusiasme.
prosa
1 1 f. [FLL] Art del llenguatge no subjecte a la mesura i al ritme del vers. Les cròniques són monuments de la prosa medieval.
1 2 f. [LC] [FLL] Forma ordinària del llenguatge, escrit o parlat. La prosa dels tractats mèdics. El senyor Jourdain se’n feia creus, de parlar en prosa.
2 f. [LC] Efecte que hom suposa que té la prosa, com a cosa pedestre i no poètica, àdhuc quan no és produït per aquesta art. La prosa de la realitat quotidiana. La prosa de la vida.
3 f. [AF] INTERLLETRA.
prosador prosadora
m. i f. [LC] [FLL] [PR] PROSISTA.
prosaic -a
1 adj. [LC] [FLL] De prosa.
2 adj. [LC] [FLL] Mancat de poesia. Una vida prosaica. Una persona prosaica.
prosaicament
adv. [LC] D’una manera prosaica.
prosaisme
m. [LC] Qualitat de prosaic.
prosàpia
f. [LC] ASCENDÈNCIA. Era una família de prosàpia noble.
prosceni
1 m. [LC] [JE] Part anterior de l’escenari enfora del marc. Una llotja de prosceni.
2 m. [JE] [LC] En el teatre antic, espai entre l’escena i l’orquestra.
proscripció
f. [LC] Acció de proscriure; l’efecte.
proscriptor -a
adj. i m. i f. [LC] Que proscriu.
proscriure
[quant a la flexió, com escriure]
1 v. tr. [LC] Condemnar a l’exili, posar fora de la llei.
2 v. tr. [LC] Condemnar, prohibir. S’ha de proscriure la violència en els camps de futbol.
prosector prosectora
1 m. i f. [MD] [PR] Persona que s’ocupa de la preparació anatòmica dels cadàvers, especialment de la seva dissecció.
2 m. i f. [MD] [PR] Encarregat de fer les autòpsies en un hospital.
prosèlit prosèlita
m. i f. [RE] [SO] [LC] Nou adepte d’una religió, d’una doctrina filosòfica, política. Fer prosèlits.
proselitisme
m. [RE] [SO] [LC] Zel a fer prosèlits.
proselitista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al proselitisme.
2 m. i f. [LC] Persona que fa proselitisme.
prosificació
f. [FLL] Acció de prosificar; l’efecte.
prosificar
1 v. intr. [LC] [FLL] Fer prosa o obres en prosa.
2 tr. [LC] [FLL] Convertir en prosa (un text escrit en vers).
prosil·logisme
m. [FS] Sil·logisme preliminar d’un altre sil·logisme, la seva conclusió servint de premissa al segon sil·logisme.
prosimis
1 m. pl. [ZOM] OBS. Grup que comprenia tots els primats no antropomorfs.
2 m. [ZOM] OBS. Individu d’aquest grup.
prosista
m. i f. [LC] [PR] Escriptor de prosa.
prosòdia
1 1 f. [FL] [LC] Branca de la gramàtica normativa que tracta de l’accentuació i la pronunciació dels mots.
1 2 f. [FL] Branca de la fonologia que estudia els trets fònics que afecten més d’un segment, com ara l’accent, l’entonació, la durada o l’harmonia vocàlica.
2 1 f. [FL] Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.
2 2 f. [MU] En mús., incidència de l’accentuació melòdica en l’accentuació fonètica d’un text.
prosòdic -a
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a la prosòdia.
2 adj. [FL] [LC] D’acord amb les regles de la prosòdia.
prosop-
[LC] [MD] V. PROSOPO-.
prosopo- [o prosop-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. prósopon, ‘cara’. Ex.: prosopografia, prosopàlgia.
prosopografia
1 f. [FLL] [HIG] Descripció dels trets físics o de l’aspecte exterior d’una persona.
2 f. [HIG] [HIH] Estudi de la filiació i la carrera de personatges rellevants d’una època històrica determinada. Prosopografia de l’Imperi romà. Prosopografia cristiana.
prosopopeia
1 f. [FLL] Personificació 2.
2 f. [LC] Afectació de gravetat. Parlar amb molta prosopopeia.
prosopopeic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la prosopopeia.
prospecció
1 f. [MI] Exploració del terreny i conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments d’hidrocarburs, de carbó o de minerals, de dipòsits subterranis d’aigua, etc.
2 f. [LC] Anàlisi i estudi d’una situació, d’un tema, etc., amb la finalitat de preparar una activitat. Han fet una prospecció dels gustos dels consumidors abans de presentar el producte.
prospectar
v. tr. [MI] Fer una prospecció (en un terreny).
prospecte
1 m. [LC] [AF] Imprès de petites dimensions que s’utilitza per a anunciar una obra, un establiment, etc.
2 m. [AF] Imprès, generalment de petites dimensions, que acompanya un medicament, un aparell, un producte, etc., i dona les instruccions sobre la seva utilització, les seves característiques, els seus efectes.
prospectiu -iva
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la prospectiva o a la prospecció.
prospectiva
f. [SO] Conjunt sistematitzat de conjectures sobre l’evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d’hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que s’esdevindran i de preparar-s’hi amb unes actuacions congruents.
prospector prospectora
m. i f. [MI] [PR] Persona que fa una prospecció.
pròsper -a
1 adj. [LC] Que obra a favor d’algú. Vam navegar amb vent advers i amb vent pròsper, segons els dies. La fortuna li havia estat pròspera, favorable: s’havia enriquit.
2 adj. [LC] En bon curs, en estat favorable i beneficiós. L’estat pròsper dels camps. Sempre havien dut una vida pròspera.
pròsperament
adv. [LC] D’una manera pròspera.
prosperar
1 v. tr. [LC] Fer pròsper. El Senyor us prosperi.
2 intr. [LC] Créixer feliçment, esdevenir pròsper. Prosperar el comerç, la indústria. Les plantes prosperen en aquest terreny.
prosperitat
1 f. [LC] Estat d’allò que prospera, que és pròsper.
2 f. [LC] Curs favorable de les coses.
prosperós -osa
adj. [LC] PRÒSPER.
prosperosament
adv. [LC] PRÒSPERAMENT.
prossecució
f. [LC] Acció de prosseguir.
prosseguir
v. tr. [LC] Continuar, portar endavant, (una cosa començada). Ell prosseguí el discurs, la narració. Prou, no prosseguiu: no us escoltaria.
prostat-
[LC] [MD] V. PROSTATO-.
pròstata
f. [ZOA] [LC] [MD] Glàndula de secreció externa, pròpia del mascle, que secreta un líquid viscós i opalescent.
prostatàlgia
f. [MD] Dolor a la pròstata.
prostatectomia
f. [MD] Extirpació quirúrgica de la pròstata.
prostàtic -a
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la pròstata.
2 adj. [MD] Que pateix una malaltia de la pròstata.
prostatitis
f. [MD] Inflamació de la pròstata.
prostato- [o prostat-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot pròstata. Ex.: prostatorrea, prostatàlgia.
prosternació
f. [LC] [RE] Acció de prosternar-se.
prosternar-se
v. intr. pron. [RE] [LC] Abaixar-se fins a terra davant algú en senyal de respecte, de devoció. Era costum que els súbdits es prosternessin davant del senyor. Es va prosternar davant l’altar i resava.
prostètic -a
adj. [MD] Protètic 1 1.
prostíbul
m. [LC] Casa on s’exerceix la prostitució.
prostibulari -ària
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al prostíbul.
pròstil -a
1 adj. [AQ] [AR] Que té columnes a la part anterior.
2 m. [AQ] [AR] Temple pròstil.
prostitució
1 f. [LC] Acció de prostituir o de prostituir-se; l’efecte.
2 f. [SO] Pràctica d’avenir-se, d’una manera habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre.
prostituïdor -a
adj. i m. i f. [LC] Que prostitueix.
prostituir
1 v. tr. [LC] Obligar (algú) a exercir la prostitució. L’havien acusat de prostituir els fills.
2 v. tr. [LC] Envilir (alguna cosa) fent-la servir d’una manera indigna, especialment amb afany de lucre. Prostituir un escriptor la seva ploma. Jutges que havien prostituït la justícia.
3 intr. pron. [LC] No tenia altre recurs que prostituir-se o morir de fam.
prostitut prostituta
m. i f. [LC] [SO] [PR] Persona que es dedica a la prostitució.
prostració
1 f. [LC] Acció de prostrar o de prostrar-se; l’efecte.
2 f. [MD] Abatiment extremat, anorreament complet de les forces musculars.
prostrar
1 v. tr. [LC] Treure (a algú) el vigor, les forces. Feia dos dies que la febre el prostrava.
2 1 intr. pron. [LC] [RE] Agenollar-se als peus d’algú humiliant-se o en senyal de reverència o adoració. Va prostrar-se davant la imatge.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Vull prostrar-me davant aquest mestre de la poesia.
prostrat -ada
adj. [BO] Que creix ajagut o gairebé ajagut. Planta prostrada.
protagonisme
m. [LC] Qualitat de protagonista.
protagonista
1 m. i f. [LC] Personatge principal d’un drama, d’un poema èpic, d’una novel·la, etc.
2 m. i f. [LC] Persona que assumeix el paper principal en un afer, que es distingeix més en una reunió, etc.
protagonitzar
v. tr. [LC] Representar el paper de protagonista (en una pel·lícula, en una novel·la, en una acció, etc.).
protal·lus
m. [BO] Gametòfit de les plantes vasculars, i més especialment el dels pteridòfits, tal·lós i poc diferenciat.
protandre -a
adj. [BO] PROTERANDRE.
protargol
m. [MD] [QU] Mescla de les sals d’argent, de peptones i d’albúmines emprada com a antisèptic.
pròtasi
f. [FL] Primera part d’una oració simple, o primera oració d’una oració composta, el sentit de la qual es completa per l’apòdosi. La pròtasi d’una oració condicional.
proteàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn més de mil espècies, la majoria arbres o arbustos de fulles coriàcies i flors reunides en inflorescències més o menys denses, pròpies de l’hemisferi austral i cultivades com a ornamentals als països temperats, a la qual pertany la grevíl·lea.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
proteasa
f. [QU] [BI] Enzim que catalitza reaccions de proteòlisi.
protecció
1 1 f. [LC] [DR] [AD] Acció de protegir; l’efecte. Posar-se sota la protecció d’algú. Estar sota la protecció d’algú. Tenir algú sota la nostra protecció. Gaudir de la protecció d’algú. Protecció de menors. Implorar la protecció divina.
1 2 [AGF] [IMF] protecció de la fusta Incorporació de substàncies plaguicides que impedeixen que els insectes i els fongs ataquin la fusta.
2 1 f. [EI] [IN] Dispositiu físic que té per objecte evitar que es produeixin avaries o accidents personals en una màquina o en una instal·lació.
2 2 f. [IN] En inform., dispositiu o funció que té per objecte evitar que es produeixi pèrdua o alteració no desitjada d’informació.
3 f. [DE] protecció civil Organització que coordina els serveis de salvament i els cossos policials en el cas d’un sinistre greu o d’una catàstrofe.
proteccionisme
m. [LC] [ECT] Doctrina econòmica segons la qual es protegeix la indústria i l’agricultura d’un país restrenyent amb impostos o altres tipus de restriccions la importació dels productes estrangers.
proteccionista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al proteccionisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [ECT] Partidari del proteccionisme.
protector -a
adj. i m. i f. [LC] Que protegeix. Una capa protectora. Els déus protectors. Drets protectors. Règim protector. Un protector dels pobres. Un protector de les arts.
protectorat
1 m. [LC] Dignitat, càrrec, funció, de protector.
2 m. [LC] [DR] Dependència imposada a un territori, a un estat, posat sota la protecció d’un estat més poderós, encarregat d’administrar-lo.
3 m. [DR] Funció d’inspecció i de control que el poder públic es reserva sobre determinades institucions que compleixen finalitats d’interès general.
protectori -òria
adj. [LC] Que tendeix a protegir.
protegir
1 1 v. tr. [LC] Cobrir o defensar (algú o alguna cosa) contra allò que l’amenaça, contra un perill, un dany. Protegir una planta del fred amb estores. L’elm protegia el cap. Els pares protegeixen els fills. Protegir els febles.
1 2 v. tr. [IN] En inform., impedir per mitjà del maquinari o del programari la modificació voluntària o accidental (de dades), generalment enregistrades en una memòria.
2 tr. [LC] Ajudar a la prosperitat (d’alguna cosa). Protegir les arts, les ciències.
proteïforme
adj. [LC] Que canvia de forma a cada moment.
proteïn-
[LC] V. PROTEÏNO-.
proteïna
1 f. [LC] [BI] [ZOA] [MD] Polímer d’alt pes molecular format per la unió d’un tipus d’aminoàcids mitjançant enllaços peptídics.
2 [BI] [ZOA] proteïna conjugada Proteïna formada per un component proteic i un grup prostètic.
3 [BI] [ZOA] proteïna tau Proteïna del citoplasma de les neurones que promou la unió i l’estabilització dels microtúbuls del citoesquelet neuronal.
proteïnèmia
f. [ZOA] Concentració de proteïnes a la sang.
proteïno- [o proteïn-]
[LC] Forma prefixada del mot proteïna. Ex.: proteïnoteràpia, proteïnúria.
proteïnúria
f. [MD] Presència a l’orina de proteïnes en quantitat superior a la normal.
proteisme
m. [LC] Condició de proteïforme.
pròteles
m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels hiènids que, a diferència de les hienes, menja insectes i no carronya i presenta una dentadura reduïda i dèbil, i habita a l’Àfrica subsahariana (Proteles cristatus).
proteoclàstic -a
adj. [QU] Que desdobla les molècules proteiques.
proteòlisi
f. [QU] [BI] Hidròlisi enzimàtica dels enllaços peptídics de les proteïnes que té lloc tant dins com fora de les cèl·lules.
proteolític -a
1 adj. [QU] [BI] Relatiu o pertanyent a la proteòlisi.
2 adj. [QU] [BI] Que provoca la proteòlisi.
proter-
[LC] V. PROTERO-.
proterandre -a
adj. [BO] Que presenta la maduració dels estams abans que la dels pistils de la mateixa flor. Flor proterandra. Planta proterandra.
protero- [o proter-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. proterós, ‘primer’. Ex.: proterogínia, proteràndria.
proterogin -ògina
adj. [BO] Que presenta la maduració dels pistils abans que la dels estams de la mateixa flor. Flor proterògina. Una planta proterògina.
proterozoic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al proterozoic.
2 m. [GL] Eó i eonotema corresponent a la part més moderna del precambrià, situat entre l’arqueà i l’ediacarià.
protèrvia
f. [LC] Obstinació superba.
proterviós -osa
adj. [LC] Que mostra protèrvia.
proterviosament
adv. [LC] Amb protèrvia.
pròtesi
1 1 f. [LC] [MD] Addició al cos humà d’una peça o d’un aparell artificial que reemplaça un òrgan o part d’un òrgan que manca, com una dent, una cama, etc.
1 2 f. [MD] Peça o aparell artificial implantats en una pròtesi.
1 3 f. [MD] Part de la cirurgia que tracta de la pròtesi.
2 1 f. [FL] Addició d’un so no etimològic al començament d’un mot.
2 2 f. [FLL] En prosòdia, llicència poètica que consisteix a afegir una síl·laba al començament d’un mot.
protest
1 m. [DR] [LC] [ECT] Acció de protestar determinats títols jurídics. Protestos d’una lletra de canvi.
2 m. [DR] [LC] [ECT] Document que és testimoni d’aquesta acció.
protesta
1 f. [LC] Acció de protestar. Una protesta d’amistat, de fidelitat. Una protesta contra els nous impostos. Una protesta enèrgica.
2 f. [DR] Document on consta la protesta.
protestament
m. [LC] [ECT] PROTEST.
protestant
1 adj. i m. i f. [LC] Que protesta.
2 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al protestantisme. Els països protestants. La religió protestant.
2 2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que pertany a una de les esglésies cristianes nascudes en temps de la Reforma. Els protestants d’Holanda.
protestantisme
m. [LC] [RE] Conjunt de les confessions cristianes que trencaren amb l’Església catòlica en temps de la Reforma.
protestar
1 v. tr. [LC] Afirmar, testimoniar, d’una manera clara i solemne. Protestar amor, respecte. Protestar innocència.
2 tr. [DR] [ECT] Constatar formalment el refús d’acceptació i de pagament (d’una lletra de canvi, d’un taló, etc.).
3 1 intr. [DR] Fer una reclamació contra un acte o una mesura que es considera il·legítim. Protestar contra una mesura il·legal, injusta.
3 2 intr. [DR] Fer una declaració solemne d’oposició, de condemnació.
protestatari -ària
1 adj. [LC] Que implica o conté protesta. Manifestació protestatària.
2 adj. i m. i f. [LC] Protestant 1.
protestatiu -iva
adj. [LC] Que concerneix la protestació.
protètic -a
1 1 adj. [MD] [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a la pròtesi.
1 2 m. i f. [MD] Expert en la confecció de pròtesis.
1 3 f. [MD] Pròtesi 1 3.
2 adj. [FL] En ling., que es forma per mitjà de la pròtesi.
protetista
m. i f. [PR] PROTÈTIC, PROTÈTICA.
proteu
1 m. [LC] Home que canvia sovint d’opinions i d’afeccions, que fa tots els papers.
2 m. [ZOR] Amfibi urodel del gènere Proteus, d’hàbits cavernícoles i amb caràcters neotènics, que viu en la foscor del carst de la costa adriàtica.
proti
m. [QU] L’isòtop més abundant de l’hidrogen, de massa atòmica 1.
pròtir
m. [AQ] Corredor de les cases romanes que unia la porta del carrer amb la de l’atri.
protists
1 m. pl. [BI] Grup molt heterogeni, actualment sense categoria taxonòmica, que comprèn organismes unicel·lulars animals o vegetals i d’organització simple però eucariota, constituït per protozous, algues i fongs.
2 m. [BI] Individu d’aquest grup.
protó
m. [FIN] [FIF] Partícula hadrònica de la família dels barions, idèntica al nucli de l’àtom d’hidrogen, que té una càrrega elèctrica positiva i que, juntament amb els neutrons, és un constituent dels nuclis atòmics.
proto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. prôtos, ‘primer’, ‘principal’, ‘anterior’. Ex.: protollengua, protoestel.
protoactini
m. [QU] [ML] Metall radioactiu de la família dels actínids, la desintegració radioactiva del qual genera actini (símbol, Pa; nombre atòmic, 91; pes atòmic de l’isòtop més estable, 231).
protobacteriòfag
m. [BI] Estat d’un bacteriòfag temperat quan està integrat en el genoma del bacteri hoste.
protocanònic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als llibres protocanònics.
protocol
1 m. [LC] [DR] [AD] [BB] Sèrie d’escriptures matrius i altres documents que un notari custodia amb certes formalitats.
2 m. [LC] [DR] [AD] Document on es recullen les resolucions d’un congrés, d’una conferència diplomàtica.
3 m. [DR] [AD] Memoràndum preliminar de les discussions, de les resolucions, etc., que serveixen de base a una convenció, a un tractat o a determinats convenis internacionals.
4 m. [BB] Part inicial o introductòria d’un document públic.
5 m. [BI] Pla precís i detallat per a l’estudi d’un problema biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia.
6 m. [IN] Conjunt de característiques del programari, el maquinari i els procediments que regulen l’intercanvi d’informacions en les xarxes de comunicacions.
7 m. [LC] [PO] [AD] Conjunt de regles que cal observar pel que fa a l’etiqueta, les presidències, etc., en les cerimònies i en les relacions oficials.
protocol·lari -ària
1 adj. [DR] [LC] [AD] Propi del protocol.
2 adj. [DR] [LC] [AD] Que observa estrictament el protocol.
protocol·lització
f. [LC] [AD] Acció de protocol·litzar.
protocol·litzar
v. tr. [LC] [AD] Incorporar al protocol (una escriptura, un document).
protoctists
1 m. pl. [BI] Regne dels éssers vius que inclou els primers organismes eucariotes, des dels protozous més simples fins als mixomicets i les algues.
2 m. [BI] Individu d’aquest regne.
protoestel
m. [FIA] Massa en col·lapse gravitacional constituïda per gas i pols interestel·lars, que és la primera fase de la formació d’un estel.
protòfit
m. [BO] Organisme vegetal d’organització molt simple, unicel·lular o pluricel·lular, però en aquest darrer cas amb les cèl·lules totes equivalents, poc coherents entre si i sense diferenciació funcional.
protohistòria
1 f. [HIH] Període de la història d’un poble o d’un territori posterior a la prehistòria i anterior a la història, sobre el qual hi ha documentació escrita indirecta.
2 f. [HIH] El període més recent de la prehistòria.
protohistòric -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la protohistòria.
protòlisi
1 f. [QU] Reacció de transferència de protons entre els ions d’un solut i les molècules del solvent que el conté.
2 f. [QU] Reacció en què una substància química és descomposta per l’acció d’un solvent protònic.
protolític -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a les reaccions de protòlisi.
protollengua
1 f. [FL] Estat primitiu d’una llengua parlada en una àrea en una època determinades que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
2 f. [FL] Reconstrucció d’aquest estat primitiu.
protomàrtir
m. [LC] Primer dels màrtirs. Sant Esteve, protomàrtir.
protometge
m. [HIH] [PR] A la Corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort.
protonació
f. [QU] Procés pel qual un ió hidrogen s’uneix a una substància bàsica.
protonema
m. [BO] Cos filamentós o tal·lós dels briòfits, produït per la germinació d’una espora, que constitueix la primera fase del gametòfit.
protònic1 -a
adj. [FL] PRETÒNIC.
protònic2 -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al protó.
protonotari
1 m. [HIH] [PR] [LC] Prelat de la cort de Roma encarregat de registrar les actes dels consistoris públics.
2 m. [HIH] Oficial de la cancelleria catalanoaragonesa que guardava els segells del rei i dirigia la redacció i l’expedició dels documents oficials.
protopatia
f. [MD] Malaltia essencial, primitiva, que no ha estat causada per cap altra.
protopina
f. [MD] Alcaloide blanc, cristal·lí, que es troba en petites quantitats en l’opi.
protoplaneta
m. [FIA] Cos format per acreció de planetesimals, que és la primera fase de la formació d’un planeta.
protoporfirina
f. [QU] La més abundant de les porfirines, precursora biològica de pigments vegetals i sanguinis.
protopteridíides
f. pl. [BOI] PRIMOFÍLICES.
protosaures
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de rèptils, de petites dimensions i amb l’aspecte d’un llangardaix, que visqueren del permià al triàsic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
prototeris
1 m. pl. [ZOM] Grup de mamífers que inclou les formes més arcaiques, amb l’ordre únic dels monotremes.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
prototip
1 m. [LC] Model primitiu a partir del qual es desenvolupen altres formes.
2 m. [LC] El més perfecte exemplar d’una cosa.
3 m. [SP] prototip d’esport Automòbil de competició de dues places equipat amb tots els accessoris imprescindibles per a poder circular per carretera, emprat especialment en curses de resistència.
prototípic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al prototip.
prototipus
m. [LC] [SP] PROTOTIP.
protozous
1 m. pl. [ZOA] [ZOI] Grup d’animals que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva la pròpia capacitat reproductora i la possibilitat de moure’s.
2 m. [ZOA] [ZOI] Individu d’aquest grup.
protràctil
adj. [LC] Que es pot fer sortir cap enfora.
protrusible
adj. [MD] Susceptible de protrusió.
protrusió
f. [MD] Desplaçament anterior d’un òrgan, d’una part d’un òrgan o d’un tumor, per augment del volum o per una causa posterior que els empeny.
protuberància
1 1 f. [LC] [ZOA] Sortint o prominència a la superfície d’un cos. Les protuberàncies del crani.
1 2 [MD] [ZOA] protuberància anular Part intermèdia entre el bulb, els peduncles cerebrals i el cerebel.
2 f. [FIA] Núvol enorme i dens d’hidrogen, situat a la corona solar i sostingut pel camp magnètic, que pot presentar-se com una estructura estacionària o bé com una estructura dinàmica.
protuberant
adj. [LC] [ZOA] [MD] Que forma protuberància.
protutor protutora
m. i f. [DR] [PR] [LC] Persona que, sense ésser tutor, és encarregada de vetllar pels interessos d’un menor.
prou
1 1 adv. [LC] En quantitat suficient, tant com cal o en cal. Ell és prou intel·ligent per a comprendre-ho. No colliu les pomes, encara: no són prou madures. Ja heu jugat prou: ara, a estudiar!
1 2 adv. [LC] Sovint precedit de bé, ben cert que, és clar que. Jo prou li ho explico, però no m’entén. Prou li han dit que no hi anés tan sovint: ell hi va cada dia. Bé prou que m’interessa.
1 3 adv. [LC] No més. Prou; no parlis més: ja t’he entès. Ja li’n pots donar, de menjar: mai no dirà prou.
1 4 adv. [LC] Indicant que hom no nega pas el que li diuen, sí, d’acord, bé, cert. Que ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria.
1 5 adv. [LC] Usat irònicament, expressa negació. Dius que és un bon home; sí, prou: ara t’explicaré quina bretolada m’ha fet.
2 adj. [LC] [inv.] Quantitat suficient de. Tinc prou força per a aguantar-ho. Tens prou diners? Si et refereixes als diners, en porto prou. No hi tiris més aigua: ja n’hi ha prou.
proustita
f. [GLM] Mineral, sulfosal d’arsènic i argent, de fórmula Ag3AsS3, que cristal·litza en el sistema trigonal, és de color roig, translúcid, i es troba en alguns dipòsits hidrotermals.
prova
1 1 f. [LC] Acció de provar. La prova de la màquina ha estat molt positiva. Tu dius que el motor funciona bé: fem-ne la prova. Una prova de resistència, de velocitat. Posar a prova la fidelitat, el zel, d’algú.
1 2 [LC] a prova loc. adv. De manera que hom pugui conèixer que una persona o una cosa reuneix les condicions requerides per al servei o l’ús al qual es destina. Durant un mes treballaran a prova. Pot tenir el cotxe a prova durant dues setmanes.
1 3 [LC] a prova de loc. prep. Amb la capacitat d’oposar resistència a. Fabriquen un material a prova d’incendis.
1 4 [LC] a prova de bomba loc. adv. Amb una gran resistència. La teulada és sostinguda per un embigat a prova de bomba.
1 5 [LC] passar per dures proves Suportar-les, sofrir-les.
2 1 f. [MD] Acció de sotmetre algú o alguna cosa a certes experiències per apreciar l’existència d’una substància, investigar la presència d’una lesió o d’una anomalia o la manera com es desenvolupa una funció.
2 2 f. [MD] En med., reacció.
2 3 [MD] prova del pegat Prova de sensibilitat en què s’aplica un pegat impregnat d’antigen.
2 4 [MD] prova doblement cega Prova d’experimentació clínica en què tant el malalt com el metge ignoren si allò que hom administra és remei actiu o placebo.
3 f. [PE] Examen 2.
4 1 f. [LC] [SP] Competició esportiva per a determinar un guanyador entre dos o més adversaris, batre un rècord, etc. Proves d’atletisme.
4 2 [LC] [SP] prova de velocitat a) En l’atletisme, prova disputada en distàncies inferiors a 400 metres.
4 2 [LC] [SP] prova de velocitat b) En el ciclisme, prova sobre pista en la distància de 750 metres o més, sovint de 1.000 metres.
5 1 f. [AF] prova d’impremta Mostra d’una composició tipogràfica treta perquè l’autor, o el corrector, hi indiqui les correccions a fer abans de procedir al tiratge. Primeres proves, segones proves.
5 2 [AF] prova de gravador Prova d’impressió, anterior al tiratge de còpies, destinada principalment a la correcció del color i l’enquadrament de les imatges.
6 1 f. [CO] Reproducció en paper d’una imatge fotogràfica. Una prova de fotografia.
6 2 [CO] prova negativa Negatiu 4.
6 3 [CO] [AF] prova positiva Positiu 3 1.
7 1 f. [LC] Allò que serveix per a provar o establir la veritat d’una cosa. En som certs: en tenim la prova. Creure una cosa sense prova. Condemnar sense proves.
7 2 [LC] donar prova d’una cosa Demostrar-la amb fets.
7 3 f. [MT] En aritm., operació mitjançant la qual verifiquem l’exactitud d’una altra operació. Com es fa la prova de la subtracció?
7 4 f. [MT] Demostració matemàtica.
7 5 [FS] prova ontològica ARGUMENT ONTOLÒGIC.
7 6 [DR] prova semiplena Prova imperfecta o mitja prova, la qual pot constituir un indici que col·labora a donar constància d’un fet però no pot constituir per si sola la premissa que permet declarar un fet com a provat.
provable
adj. [LC] Que pot ésser provat.
provador -a
adj. [LC] Que prova.
provança
f. [LC] Verificació que es fa d’una cosa.
provar
1 1 v. tr. [LC] Sotmetre (algú o alguna cosa) a certes experiències per apreciar-ne el valor, si va bé, si és com cal. No et va bé la teva ploma? Prova aquesta altra. Provar un mètode. Provar la resistència d’un pont. Provar la fidelitat d’algú. Si no et va bé aquesta ploma, prova d’escriure amb la meva, prova si et va bé la meva.
1 2 v. tr. [LC] Intentar de reeixir (a fer una cosa). Va provar d’alçar-se, però no va poder. Prova de convèncer-lo!
1 3 v. tr. [LC] Conèixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam.
2 tr. [LC] Establir la veritat (d’una cosa), donant raons, adduint fets, testimonis. Provar una tesi. Provar la innocència d’un acusat. Els teus arguments no proven res. Això prova que el que ell diu no és veritat.
3 1 intr. [LC] provar alguna cosa bé a algú [o provar alguna cosa a algú] Resultar-li beneficiosa, fer-li bé, anar-li bé. Aquest viatge li ha provat molt. L’estiu prova bé a tothom.
3 2 [LC] provar bé els aliments a algú [o provar els aliments a algú] Assentar-se-li bé, fer-li profit.
3 3 [LC] no provar alguna cosa a algú [o provar malament alguna cosa a algú] Resultar-li dolent, perjudicar-lo. Aquesta feina no li prova.
provatura
f. [LC] Assaig que es fa d’una cosa, esforç que es fa per veure si una cosa és possible.
provecte -a
adj. [LC] Avançat en edat, en experiència.
proveïdor -a
adj. i m. i f. [LC] [IMI] [PR] [ECT] Encarregat de proveir.
proveïment
m. [LC] Acció de proveir.
proveir
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Posar en possessió d’allò que és necessari (algú o alguna cosa), fer que ho tingui, que no li manqui. El vaig proveir de roba. Proveir un mercat de viandes. Ens vam proveir de pa i vi.
1 2 v. tr. [LC] Fer cobrir (un lloc vacant). Convocar una oposició per proveir una càtedra. Proveir la plaça de vigilant.
1 3 v. tr. [DR] Un jutge, un tribunal, resoldre (un afer), dictar (una resolució).
2 intr. [LC] Prendre les mesures necessàries a un fi. Ell proveeix a tot. Déu proveirà.
proveït -ïda
adj. [LC] Que té una cosa, que disposa d’una cosa. Un animal proveït de trompa. Embarcacions proveïdes de motors potents.
provençal
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Provença.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals.
2 2 m. [LC] [FL] Dialecte occità parlat a la Provença.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al provençal.
provençalisme
1 m. [LC] [FL] Idiotisme peculiar de la llengua provençal.
2 m. [LC] [FL] Element lingüístic d’origen provençal introduït en una altra llengua.
provençalista
1 m. i f. [LC] [PR] [FL] Persona versada en la llengua i en la cultura provençals.
2 m. i f. [LC] [PR] [FL] Occitanista 2.
provenir
[quant a la flexió, com prevenir]
v. intr. [LC] Tenir l’origen en algun lloc, en alguna cosa. Tot el mal prové d’això.
proverbi
m. [LC] [FLL] Màxima, dita, d’ús popular, antiga, especialment que conté un ensenyament.
proverbial
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent al proverbi.
2 adj. [LC] Comunament sabut, ben sabut. La seva bondat és proverbial.
proverbialment
adv. [LC] D’una manera proverbial.
proveta
1 f. [LC] [QU] [MD] Tub de cristall clos per un extrem, generalment amb peu, a vegades graduat, destinat a recollir o a mesurar líquids o gasos.
2 1 f. [IMI] Producte industrial o manufacturat de mostra que es treu d’una partida, d’una sèrie, d’una construcció, etc., per sotmetre’l a determinats assajos i anàlisis.
2 2 f. [EI] [IMI] Porció de material en forma de barra, de tira, de cilindre, etc., de dimensions determinades, destinada a ésser sotmesa a certes proves per a valorar-ne una característica, determinar-ne la qualitat, etc.
pròvid -a
adj. [LC] Que proveeix a temps o preveient. Una administració pròvida.
pròvidament
adv. [LC] D’una manera pròvida.
providència
1 1 f. [LC] Mesura presa per endavant en vista d’una necessitat esdevenidora o possible.
1 2 f. [LC] Qualitat de provident.
2 1 f. [LC] [RE] Previsió i cura que Déu té de les seves criatures. La divina providència.
2 2 f. [LC] PER EXT. El teu germà ha estat la meva providència. Una gran benefactora, providència dels pobres.
3 f. [DR] [AD] Resolució dictada per un jutge o per un tribunal per a la tramitació d’un afer.
providencial
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la providència. Les mesures fetes han estat providencials.
2 adj. [LC] Molt oportú. La seva arribada fou providencial.
providencialment
adv. [LC] D’una manera providencial.
provident
adj. [LC] Que pren mesures per endavant preveient una necessitat esdevenidora o possible.
providentment
adv. [LC] Amb providència.
provincià -ana
1 adj. [LC] Que habita fora de la capital.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les persones que viuen fora de la capital.
província
1 f. [HIH] [LC] En l’antiguitat romana, territori conquerit fora d’Itàlia, administrat per un governador.
2 1 f. [LC] [GG] [DR] Entitat local determinada per l’agrupació dels municipis situats dins els seus límits i divisió territorial, per al compliment de les activitats de l’Estat.
2 2 f. [GG] Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats.
3 1 f. [DR] Reunió de cases de religiosos que depenen d’un mateix superior.
3 2 [RE] província eclesiàstica Conjunt de diòcesis sufragànies d’un arquebisbe metropolità.
4 f. [EG] [BO] Territori biogeogràfic en què es divideix una regió, caracteritzat per la possessió d’algunes espècies pròpies i que inclou diversos sectors.
provincial
1 adj. [LC] [GG] [RE] Relatiu o pertanyent a una província o a les províncies. Diputació provincial. Concili provincial.
2 m. i f. [RE] [PR] Religiós que té el govern d’una província religiosa.
provincialat
m. [DR] [LC] Ofici o dignitat de provincial.
provincialisme
1 1 m. [LC] Qualitat de provincial.
1 2 m. [LC] Afecció als usos, als costums, etc., de la província on hom ha nascut.
1 3 m. [LC] [FL] Locució pròpia de província, per oposició al llenguatge de la capital.
2 m. [PO] Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’Estat.
3 m. [HIH] A l’inici del segle XIX, moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
provincianisme
m. [LC] Qualitat de provincià.
provinença
f. [LC] Acció de provenir. Notícies de provinença incerta.
provinent
adj. [LC] Que prové. Gent provinent de França.
provirus
1 m. [BI] Genoma d’un virus inclòs en el cromosoma de la cèl·lula hoste, que serà replicat en totes les cèl·lules filles.
2 m. [BI] PROTOBACTERIÒFAG.
provisió
1 1 f. [LC] Acció de proveir, especialment de reunir o aplegar una certa quantitat d’una cosa o coses de què es pot tenir necessitat. Cal fer provisió de llenya per a l’hivern.
1 2 f. [LC] Cosa o coses aplegades. Tenir una bona provisió de blat. Provisions de guerra.
1 3 f. [LC] PER EXT. Si l’has d’escoltar, ja cal que facis provisió de paciència.
1 4 [LC] provisions de boca QUEVIURES.
2 1 f. [AD] Providència 3.
2 2 f. [DR] [AD] Despatx o manament expedit en nom del rei per alguns tribunals perquè s’executés el que havia estat ordenat.
3 1 f. [ECT] Quantitat retinguda dels beneficis bruts, o dels ingressos d’un exercici, per a atendre necessitats o compromisos durant l’exercici següent.
3 2 [ECT] provisió de fons Remissió de fons que el lliurador d’una lletra fa al lliurat perquè aquest l’atengui al venciment.
provisional
1 adj. [LC] Disposat o ordenat per algun temps. Mesures provisionals de contenció de preus.
2 adj. [LC] Que en un temps breu serà reemplaçat per un altre. Duia un carnet provisional, en espera del definitiu.
provisionalitat
f. [LC] Qualitat de provisional.
provisionalment
adv. [LC] D’una manera provisional.
provisor
m. [RE] [PR] Jutge eclesiàstic.
provisorat
m. [LC] [DR] Càrrec de provisor.
provisori -òria
adj. [LC] PROVISIONAL.
provisoria
1 f. [LC] [RE] Funció de provisor.
2 f. [LC] [RE] Indret, en els convents, on es guarden les provisions.
provisòriament
adv. [LC] D’una manera provisòria.
provitamina
f. [QU] Substància precursora que es transforma en vitamina.
provocable
adj. [LC] Que pot ésser provocat.
provocació
f. [LC] Acció de provocar.
provocador -a
adj. i m. i f. [LC] Que provoca. Un llenguatge provocador. Un provocador de conflictes.
provocar
1 v. tr. [LC] Excitar (algú) a fer una cosa. Provocar els soldats a la rebel·lió.
2 v. tr. [LC] Excitar (algú) a la baralla. De vosaltres dos, qui ha estat que ha provocat l’altre?
3 v. tr. [LC] Suscitar un desig (a algú). I encara diran que és ella que l’ha provocat.
4 v. tr. [LC] [AD] SUSCITAR. Les seves paraules van provocar les rialles, la hilaritat. Aquesta mesura del Govern ha provocat grans protestes. Provocar la tos, la suor, el vòmit. Provocar un avalot, la guerra. Provocar un decret.
provocativament
adv. [LC] D’una manera provocativa.
provocatori -òria
adj. [LC] PROVOCATIU.
proxeneta
1 m. i f. [LC] Alcavot, alcavota.
2 m. i f. [LC] Persona que afavoreix o explota la prostitució.
proxenetisme
m. [LC] Activitat de proxeneta.
pròxim -a
1 adj. [LC] Que és el primer a presentar-se en l’espai, en el temps o en l’ordre lògic. Les cases pròximes a la meva. La setmana pròxima, propvinent. Baixarem a la pròxima estació.
2 adj. [LC] Unit amb algú per una estreta relació de parentiu.
proximal
adj. [MD] [ZOA] En anat., pròxim a la base, al punt d’origen.
pròximament
adv. [LC] En un temps pròxim.
proximitat
f. [LC] Qualitat de pròxim. La proximitat del mar, de les muntanyes.
prudència
f. [LC] [RE] Virtut moral per la qual hom atén, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l’acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes. Tenir, usar, prudència. Us aconsello molta prudència.
prudencial
adj. [LC] D’acord amb allò que aconsella la prudència. Preus prudencials.
prudencialment
adv. [LC] D’una manera prudencial.
prudent
1 adj. [LC] [RE] Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar.
2 adj. [LC] Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents.
prudentment
adv. [LC] Amb prudència, d’una manera prudent.
pruenga
f. [LC] [BOS] [AGA] VINCA.
pruent
adj. [LC] [MD] Que pruu.
pruïja
1 f. [LC] [MD] Picor viva.
2 f. [LC] Ganes vehements de fer alguna cosa.
pruïna
1 f. [LC] [BO] Eflorescència cèria que recobreix la cutícula de certs òrgans vegetals, com les prunes o les fulles de col.
2 f. [BO] Dipòsit de cristalls d’oxalat càlcic que protegeix la superfície de molts líquens.
pruïnós -osa
adj. [LC] [BO] Cobert de pruïna.
pruir
[ind. pr. 2 pruus, 3 pruu]
v. intr. [LC] [MD] Causar pruïja.
pruna
f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible de la prunera, oblong o globós, de color verd, groc, vermellós o violaci, de pela llisa i pruïnosa, carn sucosa i pinyol comprimit i una mica rugós.
prunell
m. [LC] [BOS] ARANYÓ2.
prunella
f. [BOS] herba de la prunella V. HERBA.
prunel·la
1 f. [BOS] Herba del gènere Prunella, de la família de les labiades, amb les fulles inferiors sovint en roseta i les caulinars oposades, de flors bilabiades, amb el llavi superior en forma de casc, reunides en inflorescències terminals denses, proveïdes de bràctees.
2 [BOS] prunel·la de muntanya [o prunel·la de flor gran] Prunel·la de fulles ovades i flors força grosses d’un blau violaci, que es fa a les pastures i als matollars i boscos clars, especialment a muntanya (Prunella grandiflora).
3 [BOS] prunel·la vulgar Prunel·la de fulles inferiors clarament en roseta, ovades o rombals, i flors força petites, pròpia dels herbassars humits (Prunella vulgaris).
pruneller
m. [LC] [BOS] ARANYONER.
prunèl·lids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de mida petita i mitjana, d’ales arrodonides i plomatge de tons grisos i bruns, a la qual pertanyen el cercavores i el pardal de bardissa.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
pruner
m. [LC] [AGA] [BOS] PRUNERA.
prunera
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, d’escorça bruna, fulles ovades o oblongues, dentades i piloses per sota, flors d’un blanc un xic verdós, sovint en grups de dues o tres, que apareixen junt amb les fulles, i fruit en drupa, originari del Caucas i cultivat pels seus fruits, les prunes (Prunus domestica).
2 [BOS] prunera vermella Mirabolà d’una raça de jardí, amb el fullatge d’un vermell fosc i les flors de color rosa intens, cultivada com a ornamental (Prunus cerasifera var. atropurpurea o pissardii).
prunerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de pruneres.
prunyó
m. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible del prunyoner, semblant a una pruna, però petit i subglobós i amb el pinyol no comprimit, adherent a la polpa, de gust àcid.
prunyoner
m. [LC] [BOS] [AGA] Prunera d’una mena sovint arbustiva i espinosa, amb els branquillons densament pubescents i les flors d’un blanc pur, cultivada, sobretot antigament, i algun cop naturalitzada, el fruit de la qual és el prunyó (Prunus domestica ssp. insititia).
prurigen
m. [MD] Afecció de la pell caracteritzada per la presència de pàpules i per la pruïja intensa que produeixen.
pruriginós -osa
1 adj. [MD] De la natura del prurigen.
2 adj. [MD] Que causa prurigen.
prurit
m. [LC] PRUÏJA.
prussià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Prússia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Prússia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua bàltica parlada a l’antiga Prússia Oriental.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al prussià.
prussianisme
m. [HIH] Caràcter de l’exèrcit prussià, basat en la despersonalització, l’obediència cega i la instrucció inflexible.
prussiat
m. [QU] OBS. CIANUR.
prússic
adj. [QU] àcid prússic V. ÀCID.
psalm
m. [LC] [RE] SALM.
psammita
f. [GL] Roca detrítica, sorrenca, que té més d’un 50 % dels grans d’una grandària compresa entre els 2 mil·límetres i 1/16 de mil·límetre.
psammític -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la psammita.
2 adj. [GL] Semblant a la psammita.
psammo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. psámmos, ‘sorra’. Ex.: psammòdrom.
psammòfil -a
adj. [EG] En ecol., propi dels medis sorrencs o que els prefereix.
psammòfit
m. [BO] [EG] Planta psammòfila.
psàmmon
m. [EG] Comunitat biòtica aquàtica pròpia dels fons amb sorra.
pse
interj. [LC] Expressió usada per a denotar indiferència.
psefita
f. [GL] Roca detrítica conglomeràtica que té més del 50 % dels clasts d’una grandària superior als 2 mil·límetres de diàmetre.
psefític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la psefita.
pseudo-
[LC] Prefix que significa ‘fals’, ‘espuri’. Ex.: pseudoapòstol, pseudoprofeta, pseudofruit, pseudoderivat, pseudodiftèria.
pseudoepígraf
m. [RE] Llibre que presenta algunes semblances amb els llibres de l’Antic Testament però que no ha estat inclòs en els cànons cristians, segons la nomenclatura protestant.
pseudoescorpins
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus molt petits amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça, carnívors, que es troben sota pedres, escorces, papers o llibres.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
pseudofongs
1 m. pl. [BOB] Grup d’organismes heterotròfics que deriven d’un grup d’algues, entre els quals hi ha els oomicets, que s’alimenten per digestió externa com els fongs i presenten sovint un aparell vegetatiu format per hifes de paret cel·lulòsica.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
pseudogèn
m. [BI] Còpia molt semblant d’un gen, però amb alguna anomalia respecte a aquest que no en permet la funcionalitat.
pseudògraf -a
1 1 adj. [LC] Atribuït a qui no n’és l’autor. Un recull de sermons pseudògrafs.
1 2 m. [LC] Escrit pseudògraf.
2 m. i f. [LC] Persona que falsifica una escriptura.
pseudohalogen
m. [QU] Compost inorgànic que, en estat lliure, presenta propietats semblants als halògens.
pseudohalur
m. [QU] Anió derivat d’un pseudohalogen que es comporta semblantment a un halur.
pseudohermafroditisme
1 m. [MD] Presència de caràcters sexuals secundaris propis del sexe oposat al que marquen les gònades.
2 [MD] pseudohermafroditisme femení Pseudohermafroditisme que es dona en les femelles amb masculinització externa.
3 [MD] pseudohermafroditisme masculí Pseudohermafroditisme que es dona en els mascles amb feminització externa.
pseudomorf -a
adj. [GL] [GLG] Que provoca pseudomorfisme, s’aplica a un mineral.
pseudomòrfic -a
adj. [GLG] PSEUDOMORF.
pseudomorfisme
m. [GL] [GLG] Procés pel qual un mineral és reemplaçat totalment o parcialment per un altre d’una espècie diferent, conservant però la forma externa del mineral primitiu.
pseudomorfitzar
v. tr. [GL] [GLG] Produir pseudomorfisme (en un mineral).
pseudònim -a
1 adj. [LC] [FLL] Que amaga el seu nom sota un nom fals. Un autor pseudònim.
2 adj. [LC] [FLL] D’un autor pseudònim. Un llibre pseudònim.
3 m. [LC] [FLL] Nom fals emprat per un autor en lloc del seu. Prendre un pseudònim per amagar l’autònim.
pseudonímia
f. [RE] Procediment que consisteix a posar sota el nom d’un autor ja conegut i consagrat una obra que no li pertany per donar més autoritat i prestigi a l’escrit.
pseudoparàlisi
f. [MD] Feblesa aparent de la contractilitat muscular deguda a una coordinació defectuosa dels moviments, a una defensa davant el dolor o a histerisme.
pseudoperípter -a
adj. [HIA] Que presenta una renglera de semicolumnes adossades directament a les parets laterals i a la posterior de la cel·la. Un temple pseudoperípter.
pseudòpode
m. [BI] Prolongació arrodonida o filamentosa emesa per una cèl·lula ameboide, acompanyada de corrents de flux de citoplasma, que li permet de traslladar-se i atrapar els aliments.
pseudopodi
m. [BO] Prolongació del caulidi del gametòfit, pròpia de les esfàgnides i de les andreeides, que serveix per a sostenir l’esporòfit, ja que la seta és molt curta o inexistent.
pseudoràbia
f. [VE] Virosi que pot afectar tots els mamífers, als quals ocasiona greus trastorns en el sistema nerviós.
pseudoscopi
m. [FIF] Estereoscopi en què la posició del relleu és invertida.
pseudotsuga
f. [BOS] [AGF] AVET DE DOUGLAS.
psi
[pl. psis]
1 f. [LC] [RE] Vint-i-tresena lletra de l’alfabet grec (ψ, Ψ).
2 f. [FIN] Partícula hadrònica de la família dels mesons, amb càrrega elèctrica nul·la.
psic-
[LC] V. PSICO-.
psicagog psicagoga
1 m. i f. [AN] [PR] Nigromant o sacerdot que evoca les ànimes dels morts.
2 m. i f. [AN] [PR] Guia de les ànimes dels difunts cap al regne dels morts.
psicagogia
f. [AN] Cerimònia magicoreligiosa d’evocar l’ànima d’un difunt, generalment amb vista a l’endevinació.
psico- [o psic-, o psiqu-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. psykhé, ‘ànima’. Ex.: psicoteràpia, psicopatologia, psiconeurosi, psicàlgia, psiquiatre.
psicoactiu -iva
1 adj. [MD] Que incideix sobre les funcions mentals i afectives. Medicament psicoactiu.
2 m. [MD] Substància psicoactiva.
psicoanàlisi
f. [PS] [MD] Mètode d’exploració i de tractament dels processos psíquics profunds, basat en l’anàlisi de les tendències afectives reprimides.
psicoanalista
m. i f. [PR] [PS] [MD] Persona versada en la psicoanàlisi.
psicoanalític -a
adj. [PS] [MD] Relatiu o pertanyent a la psicoanàlisi. Mètode psicoanalític.
psicoanalitzar
v. tr. [PS] Sotmetre a examen o a tractament psicoanalític.
psicodèlic -a
1 adj. [MD] Que provoca un estat de particular exaltació de la consciència. L’LSD és una droga psicodèlica.
2 adj. [MD] Provocat per l’absorció de drogues psicodèliques. Estat psicodèlic.
psicodrama
m. [PE] [PS] Representació teatral amb finalitats psicoterapèutiques.
psicoestimulant
1 adj. [PS] Que excita l’activitat de les funcions mentals.
2 m. [PS] Substància psicoestimulant.
psicofàrmac
m. [PS] Medicament psicoactiu que hom empra en el tractament de les malalties en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
psicofarmacologia
f. [PS] Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
psicofísic -a
1 1 adj. [PS] Relatiu o pertanyent a la psicofísica.
1 2 f. [PS] Estudi experimental i quantitatiu de les relacions existents entre l’estímul i la sensació.
2 m. i f. [PS] Especialista en psicofísica.
psicofisiòleg psicofisiòloga
m. i f. [PS] [PR] Persona versada en psicofisiologia.
psicofisiologia
f. [PS] Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
psicogen -ògena
adj. [PS] [MD] Que determina la psicogènesi. Factor psicogen.
psicogènesi
f. [PS] [MD] Formació de la psique.
psicogènia
f. [PS] [MD] Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique.
psicòleg psicòloga
m. i f. [LC] [PS] [PR] Persona versada en psicologia.
psicolingüística
f. [PS] Disciplina que estudia les relacions entre els models del llenguatge i els models de la ment.
psicologia
1 1 f. [PS] Ciència que estudia la conducta i la vida mental de la persona. Psicologia fenomenològica. Psicologia infantil. Psicologia objectiva.
1 2 [PS] psicologia animal Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals.
2 f. [LC] [PS] [FS] OBS. Part de la filosofia que tracta de l’ànima, del seu origen, de les seves facultats i funcions i de la seva relació amb el cos.
3 1 f. [PS] Conjunt de trets psíquics, caracterològics i de comportament que defineixen la manera d’ésser d’una persona o d’un grup social.
3 2 f. [PS] Síntesi dels trets característics d’un poble, d’una nació.
4 f. [PS] [LC] Capacitat per a comprendre l’ànima humana i preveure’n les reaccions. S’ha de tenir psicologia per tractar amb la gent.
psicològic -a
adj. [LC] [PS] Relatiu o pertanyent a la psicologia.
psicologisme
1 m. [FS] Tendència a reduir els problemes filosòfics, ètics, etc., als seus condicionaments psicològics.
2 m. [FS] Doctrina que fa dependre la lògica de la psicologia.
psicologista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al psicologisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari del psicologisme.
psicometria
1 f. [PS] Mesura de la durada dels processos mentals, de les relacions temporals entre els fenòmens mentals.
2 f. [PS] Branca de la psicologia experimental que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular.
psicomètric -a
adj. [PS] Relatiu o pertanyent a la psicometria. Laboratori psicomètric.
psicomotor -a
adj. [MD] [PS] Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i motores.
psicomotricitat
f. [MD] Activitat motriu de la persona, considerada, des del punt de vista psicològic, com una activitat que és en funció d’una intenció.
psicomotriu
adj. [MD] [PS] Psicomotora.
psicòpata
m. i f. [PS] [MD] Persona afectada de psicopatia.
psicopatia
1 f. [MD] [PS] Malaltia psíquica en general.
2 f. [MD] Desequilibri psíquic, especialment trastorn caracterològic o de conducta, de caràcter constitucional, que no comporta cap anormalitat intel·lectual.
psicopatòleg psicopatòloga
m. i f. [PS] Persona versada en psicopatologia.
psicopatologia
f. [PS] Branca de la psicologia caracteritzada per l’intent d’elaborar una teoria del coneixement del fet psiquiàtric a partir de l’observació dels fenòmens patològics del psiquisme.
psicopatològic -a
adj. [PS] Relatiu o pertanyent a la psicopatologia.
psicopedagog psicopedagoga
m. i f. [PE] [PR] [PS] Persona versada en psicopedagogia.
psicopedagogia
f. [PS] [PE] Ciència interdisciplinària entre la pedagogia i la psicologia que s’aplica a l’educació.
psicosi
f. [LC] [PS] [MD] Malaltia mental caracteritzada per una alteració global de la personalitat amb alteració greu del sentit de la realitat.
psicosomàtic -a
1 adj. [PS] [MD] Relatiu o pertanyent al psiquisme i al cos.
2 adj. [MD] [PS] Que considera conjuntament els aspectes biològics bàsics i psíquics del malalt, presos com intrínsecament implicats en el procés patològic. Mètode psicosomàtic. Medicina psicosomàtica.
psicotècnia
f. [PS] [PE] Branca de la psicologia experimental dedicada a examinar i valorar les actituds, les aptituds i les formes de comportament d’un individu o d’una col·lectivitat.
psicotècnic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la psicotècnia. Test psicotècnic.
2 m. i f. [LC] Persona versada en psicotècnia.
3 f. [LC] Conjunt de mètodes emprats en la psicotècnia.
psicoterapeuta
m. i f. [PS] [MD] [PR] Persona que practica la psicoteràpia.
psicoteràpia
f. [PS] [MD] Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
psicòtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la psicosi.
2 adj. i m. i f. [MD] Afectat de psicosi.
psicotip
m. [PS] Personalitat que, juntament amb el tipus corporal, integra el corresponent biotip en algunes de les escoles constitucionalistes.
psicotipus
m. [PS] PSICOTIP.
psicòtrop
m. [BO] Compost de propietats psicotròpiques.
psicotròpic -a
adj. [BO] [MD] Que afecta el comportament del sistema nerviós, sobretot amb al·lucinacions, sensació de flotació, ebrietat, etc. Molts bolets del gènere Psilocybe són psicotròpics.
psicro-
[LC] Forma prefixada del mot gr. psykhrós, ‘fred’. Ex.: psicròfil, psicrofòbia.
psicròfil -a
adj. [BI] Que té afinitat pel fred, amb una temperatura òptima de desenvolupament entre 15 °C i 20 °C i amb una temperatura de desenvolupament acceptable entre 0 °C i 32 °C, s’aplica a alguns microorganismes.
psicròmetre
m. [FIM] [ME] Instrument per a mesurar la humitat de l’aire, format per dos termòmetres, un dels quals té el dipòsit sec i l’altre mullat, cobert per una fina pel·lícula d’aigua pura.
psicrometria
f. [IQ] Conjunt de metodologies per a mesurar la humitat de l’aire.
psilocibina
f. [BO] [QU] Substància al·lucinògena continguda en algunes espècies de bolets del gènere Psilocybe.
psilofitates
f. pl. [BOI] PSILOFITÒPSIDS.
psilofitins
1 m. pl. [BOI] Subdivisió de pteridòfits primitius, que presenten fulles petites i amb un sol feix vascular i un sistema conductor també primitiu, que comprèn els psilotòpsids.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta subdivisió.
psilofitòpsids
1 m. pl. [BOI] [GLP] Grup de pteridòfits fòssils, molt primitius en l’organització de l’aparell vegetatiu i en els esporangis.
2 m. [BOI] [GLP] Individu d’aquest grup.
psilotates
f. pl. [BOI] PSILOFITINS.
psilotòpsids
1 m. pl. [BOI] Grup de pteridòfits a vegades sense fulles, que inclou les espècies del gènere Psilotum.
2 m. [BOI] Individu d’aquest grup.
psiqu-
[MD] V. PSICO-.
psique
f. [PS] [LC] Conjunt de les facultats psíquiques i intel·lectuals d’una persona.
psiquiatre psiquiatra
m. i f. [MD] [PS] [PR] Especialista en psiquiatria.
psiquiatria
f. [LC] [PS] [MD] Ciència que estudia i tracta els desordres i les malalties mentals.
psiquiàtric -a
adj. [LC] [PS] [MD] Relatiu o pertanyent a la psiquiatria.
psíquic -a
adj. [LC] [PS] Relatiu o pertanyent a l’ànima o principi vital de la persona.
psiquisme
m. [PS] [MD] Conjunt dels trets característics de la psique d’un individu, d’un grup social, etc.
psitaciformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells molt homogeni, amb una sola família, en la qual s’inclouen els lloros, les cotorres, les cacatues, els guacamais i altres espècies.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
psitacisme
m. [PS] Estat de l’esperit en què hom parla sense saber el que es diu.
psitacosi
f. [MD] Malaltia contagiable dels papagais, que s’encomana a les persones.
psoes
m. [ZOA] [MD] Múscul parió situat en part a l’abdomen i en part a la cuixa.
psoïtis
f. [MD] Inflamació del psoes o de la seva beina.
psoriasi
f. [MD] Dermopatia crònica, de causa desconeguda, caracteritzada per la presència de lesions eritematoses de mides diverses, arrodonides i circumscrites, recobertes per escates de color blanquinós.
psòric -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la psora.
pter-
[LC] V. PTERO-.
-pter -ptera
[LC] Forma sufixada del gr. -pteros, derivat del mot ptéron, ‘ala’. Ex.: micròpter, anisòptera.
pteridals
1 f. pl. [BOI] Ordre de falgueres de la classe dels filicòpsids, terrestres, amb sorus disposats al marge de les fulles, al qual pertany la falzia.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
pteridíides
1 f. pl. [BOI] Grup de falgueres que inclou totes les leptosporangiades no aquàtiques.
2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.
pteridina
f. [QU] Sistema bicíclic aromàtic format per un anell de pirimidina i un de pirazolona, característic de l’estructura dels colorants del grup de les pterines.
pterido-
[LC] Forma prefixada del mot gr. pterís pterídos, ‘falguera’. Ex.: pteridologia, pteridografia.
pteridòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió que comprèn les plantes vasculars més primitives, amb anteridis i arquegonis ben desenvolupats i preponderància de la generació esporofítica, que engloba els licopodis, les selaginel·les, els isòets, les cues de cavall i les falgueres.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
pteridologia
f. [BO] Branca de la botànica que s’ocupa de l’estudi dels pteridòfits.
pteridospermes
1 f. pl. [GLP] Classe extingida de gimnospermes, amb plantes semblants a les falgueres, però amb llavors en comptes d’espores, que visqueren del devonià al cretaci.
2 f. [GLP] Individu d’aquesta classe.
-pterigi
[LC] Forma sufixada del mot gr. pterýgion, ‘aleta’. Ex.: ictiopterigi.
pterigoide
1 adj. [MD] [ZOA] Que té forma d’ala.
2 f. [ZOA] [MD] Apòfisi lateral de l’esfenoide.
3 m. [ZOA] [MD] Os situat al dalt de la boca darrere el paladar en certs vertebrats inferiors.
4 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la pterigoide o al pterigoide.
pterigots
1 m. pl. [ZOI] Subclasse d’insectes generalment amb ales i sense apèndixs abdominals en els adults.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta subclasse.
pterina
f. [QU] Colorant natural nitrogenat responsable del color de les ales de les papallones i altres insectes.
ptero- [o pter-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. pterón, ‘ala’. Ex.: pterosaure, pteròclid, pteràspids.
pterocària
f. [BOS] [AGF] NOGUERA DEL CAUCAS.
pteroclídids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells terrejants, de l’ordre dels columbiformes, de mida mitjana, amb les ales i la cua llargues i el bec curt, propis de zones àrides i desèrtiques, a la qual pertanyen les gangues i les xurres.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
pterodàctil
m. [GLP] Gènere de rèptils pterosaures, de cua curta i quart dit molt desenvolupat, que visqueren durant el juràssic.
pteròpodes
1 m. pl. [ZOI] Ordre de mol·luscos opistobranquis que tenen els lòbuls anteriors del peu desenvolupats en forma d’òrgans semblants a una ala, amb els quals neden.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
pterosaures
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de rèptils, d’ales membranoses aguantades per un sol dit, crani molt desenvolupat, ossos lleugers, dents punxegudes i bec fort, amb capacitat de vol, que visqueren del juràssic al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
ptialina
f. [ZOA] Diastasa de la saliva.
ptialisme
m. [MD] [ZOA] Secreció excessiva de saliva.
ptilosi
f. [MD] Caiguda de les pestanyes.
ptolemaic -a
1 adj. [LC] [FS] [FIA] [HIH] Relatiu o pertanyent al geògraf i astrònom alexandrí Ptolemeu o a les seves teories.
2 adj. i m. i f. [LC] [FIA] [HIH] [FS] Partidari del sistema ptolemaic.
ptomaïna
f. [BI] [QU] Compost bàsic, generalment molt tòxic, resultant de la putrefacció o la descomposició de les proteïnes animals.
ptosi
f. [MD] Caiguda d’un òrgan o d’una part d’un òrgan, especialment d’una víscera, com a conseqüència del relaxament dels seus mitjans de fixació.
pua
1 1 f. [LC] Cos prim i rígid acabat en punta. Les pues d’una pinta, d’un pinte.
1 2 f. [LC] [IT] Fus de les màquines de filatura.
1 3 f. [LC] [IT] Marc llargarut del teler amb una munió de planxetes d’acer per entre les quals passen els fils d’ordit.
1 4 [IT] passar la pua Introduir els fils d’ordit en els clars que hi ha entre les palletes de la pua.
1 5 f. [AGA] Fragment de la planta que s’uneix al peu quan es fa l’empelt.
2 f. [LC] Persona subtil i astuta. Ja és una bona pua, en Pere!
puada
1 f. [LC] Conjunt de pues d’una pinta o d’un pinte.
2 f. [LC] [IT] Segona qualitat de cànem en la classificació que en fan els corders quan el pentinen.
puafuig
m. [IT] Fixació articulada de la pua dels telers que permet que s’enretiri si accidentalment la llançadora queda enclosa dins la calada, i que evita de trencar els fils d’ordit.
puagra
f. [LC] [BOB] CUALBRA.
puaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Fabricant de pues per als telers.
puat -ada
adj. [LC] Proveït de pues.
pub
[angl.]
1 1 m. [HO] Establiment on se serveixen begudes alcohòliques, propi d’Anglaterra i altres països anglosaxons.
1 2 m. [HO] Bar o cafè que, per la decoració, vol evocar els pubs anglesos.
2 m. [LC] BAR MUSICAL.
púber
adj. [LC] [ZOA] [MD] Que és a l’edat de la pubertat.
puberal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la pubertat.
pubertat
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Període de la vida en què l’home i la dona esdevenen aptes per a la reproducció.
2 [MD] [ZOA] pubertat precoç Desenvolupament sexual prematur.
pubescent
1 adj. [ZOA] [BO] [LC] Cobert de pèls curts, fins i suaus. Fulles pubescents.
2 adj. [ZOA] [LC] [MD] Arribat a la pubertat.
pubià -ana
adj. [MD] PÚBIC.
púbic -a
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al pubis.
pubil pubila
1 m. i f. [LC] Pubill, pubilla.
2 m. i f. [LC] Fill únic o filla única d’una casa.
pubill
m. [LC] [DR] [HIG] Marit d’una pubilla.
pubilla1
1 f. [LC] [DR] [HIG] Primera filla que, en absència de fills mascles, d’acord amb la tradició catalana, és l’hereva universal dels béns dels seus pares.
2 f. [LC] Tractament que es dona a una noia.
pubilla2
f. [ZOP] LLUERNA FOSCA.
pubillatge
m. [LC] [HIG] Béns que hereta una pubilla.
pubis
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] En els éssers humans, part anterior de l’os coxal.
1 2 m. [ZOA] En els vertebrats terrestres, os que forma part del coxal.
2 m. [ZOA] [MD] Part inferior del ventre.
públic -a
1 adj. [LC] Relatiu a la nació, a la comunitat. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic. La salut pública. L’ordre públic. La vida pública. Informació pública.
2 1 adj. [LC] De què pot fer ús tothom. La via pública. Una sessió pública.
2 2 adj. [LC] Que pot veure o saber tothom. Un escàndol públic.
2 3 [LC] en públic loc. adv. Davant de la gent, de manera que ho sàpiga, ho conegui, molta gent. No li agrada de parlar en públic. Tot el que hem decidit no s’ha de dir en públic.
3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. Avís al públic.
3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.
3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.
publicà
m. [HIH] [PR] En l’antiguitat romana, arrendador dels impostos i de les rendes públiques.
publicable
adj. [LC] Que pot ésser publicat.
publicació
1 1 f. [LC] [AF] Acció de publicar. La publicació d’una llei. La publicació d’una obra, d’un llibre.
1 2 f. [FLL] [BB] [CO] [AF] Obra publicada, especialment la que es posa a la venda. Publicacions literàries, científiques. Publicacions periòdiques.
1 3 [AF] publicació electrònica Publicació editada en suport electrònic.
2 f. [DR] publicació de sentència Acte pel qual el jutge o el ponent d’un tribunal que ha dictat una sentència la fa pública llegint-la en audiència.
publicades
f. pl. [LC] Amonestacions.
publicador -a
adj. i m. i f. [LC] Que publica.
públicament
adv. [LC] EN PÚBLIC.
publicar
1 v. tr. [LC] Fer públic, portar a coneixement de tothom. Publicar un avís, una llei.
2 v. tr. [LC] [FLL] [AF] Difondre entre el públic (un llibre, una revista, un disc, etc.), posar-los a la venda.
publicata
1 f. [DR] Despatx que es dona a l’ordenand perquè es publiqui.
2 f. [DR] Certificat corresponent a aquest despatx.
publicista
m. i f. [LC] [PR] Autor que escriu per al públic, especialment en diaris i en periòdics.
publicitari -ària
1 adj. [CO] [ECT] [SO] Relatiu o pertanyent a la publicitat. Una campanya publicitària. Art publicitari.
2 m. i f. [CO] [PR] Persona que es dedica a la publicitat.
publicitat
1 f. [LC] Qualitat de públic. La publicitat de l’escàndol. Eviteu la publicitat.
2 1 f. [LC] [SO] [CO] [ECT] Tècnica aplicada als mitjans de comunicació de massa amb l’objecte d’induir el públic a determinats comportaments, principalment comercials. La publicitat fa créixer el consum.
2 2 f. [SO] [CO] [LC] Manifestacions concretes d’aquesta tècnica. Les pàgines de publicitat sostenen la revista.
puça
1 1 f. [LC] [ZOI] Insecte sifonàpter, de petites dimensions, cos comprimit, sense ales, amb potes llargues i fortes que li permeten de fer grans salts, que viu sobre diferents animals als quals xucla la sang.
1 2 [ZOI] [LC] puça comuna Puça paràsita de l’home (Pulex irritans).
1 3 [LC] tenir males puces Tenir mal geni.
2 1 f. [ZOI] puça d’aigua Crustaci branquiòpode del gènere Daphnia, de l’ordre dels cladòcers, de mida molt petita, que viu en aigües dolces.
2 2 [ZOI] puça de mar Crustaci amfípode que té el cos totalment segmentat i comprimit i viu a les platges, on s’enterra sota la sorra.
3 f. pl. [LC] [BOS] Herba de la família de les gramínies, del grup dels belluguets, d’espiguetes molt petites, que es fa als prats d’anuals (Briza minor).
pucer -a
adj. [LC] Que cria puces.
puçós -osa
adj. [LC] Ple de puces.
pudelació
f. [LC] [ML] Acció de pudelar.
pudelar
v. tr. [ML] Convertir (la fosa de l’alt forn) en ferro o en acer sotmetent-la a una temperatura elevada i a una forta agitació en un forn de solera i en presència de substàncies oxidants.
pudent
1 adj. [LC] Que put.
2 adj. [LC] Que manifesta mal geni, que és malsofert, malhumorat.
pudenta
f. [ZOP] PÀMPOL PUDENT.
pudibund -a
adj. [LC] Que mostra un gran pudor.
púdic -a
1 1 adj. [LC] Honest, cast. Un amor púdic.
1 2 adj. [LC] Que respecta el pudor. Una mirada púdica.
2 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als òrgans externs de la reproducció. Artèries púdiques. Nervi púdic.
púdicament
adv. [LC] D’una manera púdica.
pudicícia
f. [LC] Condició de púdic, virtut de qui és púdic.
pudicitat
f. [LC] PUDICÍCIA.
púding
m. [LC] [HO] Pastís anglès, preparat dins un motlle, amb característiques molt diverses segons els ingredients, que poden ésser dolços o salats.
pudinga
f. [GL] OBS. Conglomerat d’elements arrodonits.
pudir
[ind. pr. 2 puts, 3 put]
1 1 v. intr. [LC] Fer, exhalar, pudor. Aquesta carn put: és passada. Pudir-li a algú l’alè, els peus. Puts a ceba: en deus haver menjada.
1 2 [LC] pudir com una guilla Fer molta pudor.
2 1 intr. [LC] pudir a alguna cosa Fer-la témer. Això put a traïdoria.
2 2 intr. [LC] La repetició, la persistència, etc., d’alguna cosa, causar enuig, fàstic. Li pudien aquelles paraules triomfalistes.
púdol
m. [BOS] Arbust caducifoli de la família de les ramnàcies, d’escorça grisa, fulles ovades o el·líptiques, lluents i amb nervis laterals rectes i molt marcats, flors petites i verdoses, en fascicles axil·lars, i fruit negre en drupa, que es fa sobretot a les clarianes de bosc i a les bardisses de muntanya (Rhamnus alpina).
pudor1
m. [LC] Aversió de l’ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Respectar el pudor d’algú. Atemptar al pudor.
pudor2
1 f. [LC] Mala olor. Se sent pudor de fems, de suor, de socarrim. La cort dels porcs fa pudor.
2 1 f. [LC] fer pudor d’alguna cosa Fer-la témer. La proposta d’aquesta gent fa pudor d’enganyifa.
2 2 [LC] fer pudor una cosa a algú Pudir-li, fer-li fàstic.
pudorós -osa
adj. [LC] Ple de pudor i modèstia.
pudorosament
adv. [LC] D’una manera pudorosa.
pudós -osa
adj. [LC] Pudent, s’aplica a les fonts d’aigua sulfhídrica. Font pudosa.
pudu
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, de cos massís, potes curtes, banyes petites i simples i pelatge rogenc, curt i aspre, que té costums nocturns i habita Xile i l’Argentina (Pudu puda).
puell
m. [LC] Espai entre pua i pua d’un rastell o d’una altra eina.
puella
f. [LC] Dona verge.
puerícia
f. [LC] Edat entre els set i els catorze anys.
puericultor puericultora
m. i f. [MD] [PR] Professional dedicat a la pràctica i a l’estudi de la puericultura.
puericultura
f. [LC] [MD] Part de la medicina que estudia el conjunt de mitjans que afavoreixen el desenvolupament físic i psíquic dels infants.
pueril
adj. [LC] De nen, que escauria en un nen. Una por pueril. Adduint motius puerils.
puerilitat
1 f. [LC] Qualitat de pueril. La puerilitat del seu raonament.
2 f. [LC] Feta o dita puerils. Això són puerilitats.
puerilment
adv. [LC] D’una manera pueril.
puerperal
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent al puerperi. Febre puerperal.
puerperi
1 m. [MD] [LC] Estat de la dona després del part.
2 m. [MD] [LC] Període de després del part.
puf
1 interj. [LC] Expressió que evoca el so d’una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
2 m. [LC] [IMF] Tamboret molt baix encoixinat, generalment cilíndric.
pufí
adj. [ZOO] baldriga pufí V. BALDRIGA.
pugesa
1 f. [NU] Quarta part del diner de billó.
2 f. [NU] Moneda local d’aquest valor, de tipus fiduciari, encunyada en coure o en llautó, sovint incusa, a diverses poblacions catalanes.
púgil
1 m. i f. [LC] [SP] BOXEJADOR, BOXEJADORA.
2 m. [LC] [PR] [SP] Gladiador que combatia a cops de puny.
pugilat
1 m. [LC] [SP] Combat a cops de puny.
2 m. [SP] Lluita esportiva en què dos contendents es copejaven amb els punys.
pugilisme
m. [LC] [SP] Pràctica de combatre a cops de puny.
pugilista
m. i f. [LC] [SP] BOXEJADOR, BOXEJADORA.
pugilístic -a
adj. [LC] [SP] Relatiu o pertanyent al pugilisme.
pugna
1 f. [LC] Batalla, combat.
2 [LC] estar en pugna dues coses Estar en completa oposició, ésser incompatibles.
pugnaç
adj. [LC] Inclinat a combatre.
pugnacitat
1 f. [LC] Inclinació a combatre.
2 f. [LC] Qualitat de pugnaç.
pugnar
1 v. intr. [LC] Combatre 1.
2 v. intr. [LC] Esforçar-se porfidiosament. Pugnava per aconseguir la presidència del club.
pugó
m. [LC] [ZOI] [AGA] Insecte homòpter, molt petit, amb formes àpteres o alades, les femelles i les larves del qual viuen a les fulles i a les parts tendres de certes plantes, a les quals fan grans danys. Pugó llanós de la pomera. Pugó verd.
puig
m. [LC] Elevació del terreny, més o menys rosta i formant cim que sobresurt del terreny circumdant, sia una plana, sia un massís muntanyós.
puigcerdanenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Puigcerdà.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Puigcerdà o als seus habitants.
puix
conj. [LC] Generalment seguida de que, atès que. Puix que ell ho mana, caldrà fer-ho.
puixança
f. [LC] Condició de puixant.
puixant
1 adj. [LC] Que excel·leix en poder, força, vigoria, riquesa.
2 adj. [LC] Pervingut a un alt grau de prosperitat. Països que gaudeixen d’una agricultura puixant.
puixantment
adv. [LC] Amb puixança.
puja
1 f. [LC] Acció de pujar a un nivell més alt, a un grau superior d’intensitat. La febre ara fa la puja.
2 f. [LC] Alça11 2. La puja o alça del preu del cafè.
pujada
1 f. [LC] Acció de pujar. La baixada m’ha cansat més que la pujada. Venir una costa, un camí, de pujada.
2 1 f. [LC] Indret per on puja algú o alguna cosa. Hi ha una petita pujada que porta al poble.
2 2 f. [LC] Pendent considerat del punt més baix al més alt. Allà el camí fa pujada.
3 f. [LC] PUJA.
4 f. [MD] pujada de la llet Conjunt de trastorns que es poden presentar en les parteres en el moment que comença la secreció làctia.
pujador1
m. [LC] Pedrís, banc, etc., que serveix per a ajudar a pujar a cavall, en un vehicle, etc.
pujador2 -a
adj. [LC] De bon pujar-hi. Una alzina pujadora.
pujament
1 m. [LC] Acció de portar quelcom de baix a dalt.
2 m. [TRA] Vora inferior d’una vela.
pujança
1 f. [LC] Acció de pujar.
2 f. [LC] Creixença d’un arbre, d’un infant.
pujant
1 m. [LC] Pujada 2 1. Arribaren a l’entrada del poble per un pujant suau.
2 m. [LC] Muntant d’una porta, d’una finestra, etc.
pujar
1 1 v. intr. [LC] Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt. Pujar dalt d’un campanar, d’una muntanya. Pujar en un arbre. Un camí que puja.
1 2 v. intr. [LC] Entrar en un vehicle. Pugeu al cotxe, que sortirem tot seguit. Pujar en una barca.
2 1 intr. [LC] poder pujar-hi de peus Poder assegurar la certesa d’alguna cosa.
2 2 [LC] pujar al cap a) Una beguda alcohòlica, fer-hi sentir els seus efectes. El vi li ha pujat al cap.
2 2 [LC] pujar al cap b) Produir envaniment. Els honors que li han tributat li han pujat al cap.
2 3 [LC] pujar al tron Esdevenir rei.
2 4 [LC] pujar-li a algú els colors a la cara ENROJOLAR-SE.
2 5 [LC] pujar-li a algú la mosca al nas Perdre la paciència, irritar-se.
2 6 [LC] pujar-li a algú la sang al cap Deixar-se endur per un accés passional, perdre el seny.
3 tr. [LC] Recórrer pujant. Ha pujat l’escala en un salt.
4 1 intr. [LC] Pervenir a un nivell més alt, a un grau superior d’intensitat. La marea puja. El baròmetre puja. La febre ha pujat. Els preus pugen. L’euro ha pujat.
4 2 intr. [LC] PER EXT. Pujar en una dignitat, en un alt càrrec.
4 3 [LC] pujar de to Parlar, captenir-se, amb més d’arrogància, sobergueria.
4 4 [LC] [FIF] pujar la temperatura d’un cos AUGMENTAR LA TEMPERATURA D’UN COS.
5 intr. [ECT] Augmentar el preu en una subhasta.
6 intr. [LC] Arribar a tant. A quant puja la despesa? Més puja el farciment que el gall.
7 tr. [LC] Portar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt. Han pujat els mobles a les golfes.
8 1 tr. [LC] [AQ] Augmentar l’alçària (d’una cosa que es construeix). Aquesta paret, l’hem de pujar encara 1 metre.
8 2 [LC] [AQ] pujar una paret (o un campanar, etc.) Construir-los.
8 3 tr. [LC] Criar 1. Ha estat sola a pujar els seus fills.
9 1 intr. [LC] Créixer en sentit vertical. Un pi que puja molt dret.
9 2 intr. [LC] PER EXT. Noi, puges molt mal criat.
9 3 [LC] pujar com una carabassera Créixer molt en poc temps.
pujat -ada
adj. [LC] Que ateny un alt grau d’intensitat. T’agrada aquest verd tan pujat?
pujol
m. [LC] Puig petit.
pujolar
m. [LC] Conjunt de pujols.
pularda
f. [AGR] Gallina esterilitzada de petita per engreixar-la.
pulcrament
adv. [LC] Amb pulcritud.
pulcre -a
1 adj. [LC] Que posa gran cura en l’endreçament de la seva persona, a fer polidament, delicadament, les coses.
2 adj. [LC] Que és fet o arranjat amb gran cura, amb gust i netedat.
pulcritud
f. [LC] Qualitat de pulcre.
pulla
f. [LC] Paraules que hom adreça a algú per mortificar-lo.
pullejar
v. intr. [IT] Un teixit, presentar punts de tonalitat diferent de la del fons, a causa d’algun defecte de filatura, de tintura, etc.
pul·lulació
f. [LC] Acció de pul·lular.
pul·lular
1 v. intr. [LC] Multiplicar-se abundantment.
2 v. intr. [LC] Ésser gran munió en un indret.
pulmó
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan de la respiració dels animals vertebrats que respiren l’aire atmosfèric, situat, en nombre de dos, dins la cavitat toràcica.
1 2 [LC] a plens pulmons loc. adv. Omplint els pulmons fins a la seva màxima capacitat. Respirar a plens pulmons. Cridar a plens pulmons.
1 3 [SP] a pulmó lliure loc. adv. Sense escafandre. Bussejar a pulmó lliure.
1 4 [LC] tenir bons pulmons Tenir capacitat de cridar molt fort.
2 m. [MD] pulmó de ferro [o pulmó d’acer, o pulmó artificial] Aparell per a mantenir la respiració artificial durant un temps prolongat.
3 m. [ZOA] Òrgan respiratori semblant al pulmó dels vertebrats que posseeixen alguns invertebrats que respiren també l’aire atmosfèric.
pulmonar
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als pulmons. Artèria pulmonar.
pulmonària
f. [LC] [BOS] Planta del gènere Pulmonaria, de la família de les boraginàcies, herba rizomatosa de fulles més o menys aspres i tacades de blanc i flors tubuloses de color variable, entre el blau i el púrpura, que es fa sobretot als boscos caducifolis.
pulmonat -ada
1 adj. [LC] [ZOA] Que té pulmons, dit especialment de l’animal invertebrat que té pulmons.
2 1 m. pl. [ZOI] Grup de mol·luscos gastròpodes proveïts d’un pulmó o sac respiratori característic.
2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
pulmonia
f. [LC] [MD] PNEUMÒNIA.
púlpit
m. [LC] [AQ] [RE] [AR] Trona de predicar.
pulpitis
f. [MD] Inflamació de la polpa dental.
pulquèrrim -a
adj. [LC] Extremament pulcre.
pulsació
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Batec o impuls que forma part d’una sèrie, especialment batec del cor i de les artèries. Tenir setanta pulsacions per minut.
1 2 f. [MU] Accent que es repeteix de forma recurrent i determina un compàs en la interpretació musical.
2 1 f. [MU] Pressió o toc efectuat damunt una tecla o una corda d’instrument musical.
2 2 f. [MU] Manera de polsar un instrument musical. Un pianista que té una pulsació molt bona.
2 3 f. [MU] Manera com l’instrument respon a la pulsació. Un piano de pulsació irregular.
3 f. [FIF] Batement 2.
4 f. [EE] Fenomen elèctric sinusoidal que es caracteritza per una variació sobtada i de curta durada de la intensitat o de la tensió.
púlsar
m. [FIA] Radiofont que emet impulsos radioelèctrics que se succeeixen amb una gran regularitat a causa d’un estel de neutrons que gira ràpidament.
pulsatil·la
1 f. [LC] [BOS] Herba del gènere Pulsatilla, de la família de les ranunculàcies, semblant a les anemones, de fulles molt dividides, flors grosses solitàries i fruits prolongats en una aresta plomosa.
2 [BOS] pulsatil·la alpina ANEMONE ALPINA.
pulsatiu -iva
adj. [LC] [ZOA] [MD] Caracteritzat per batecs o pulsacions.
pulsímetre
m. [MD] Aparell per a mesurar l’amplitud del pols.
pulsió
1 f. [LC] Acció de fer anar enllà.
2 f. [PS] En psicoanàlisi, impuls o motivació que porta a executar o a refusar un acte concret.
pulverimetal·lúrgia
f. [EI] [ML] Conjunt de procediments metal·lúrgics que permeten l’obtenció de productes o de peces per compactació de pólvores metàl·liques.
pulverulent -a
1 adj. [LC] Que consisteix en pols o pólvores.
2 adj. [LC] Reductible a pols.
pulvínul
m. [BO] En bot., planta o part d’una planta amb aspecte de petit coixí.
pum
1 interj. [LC] Expressió que evoca un soroll sobtós i fort, com el d’una explosió o d’un cop fort.
2 m. [LC] Soroll sobtós i fort, com el d’una explosió o d’un cop fort.
puma
m. [LC] [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de mida gran, pelatge espès, curt i sedós, de vida preferentment nocturna, que habita el continent americà, del Canadà a la Patagònia (Puma concolor).
pumicita
f. [GL] Roca volcànica extraordinàriament vesicular formada a partir de fragments de lava àcida projectats a l’aire pel volcà, els quals en desprendre’s els gasos presenten molts vacúols.
puna
f. [BOC] [EG] [GG] Estatge de l’alta muntanya andina, per sobre dels tres mil metres, de clima fred i sec i de vegetació baixa i en general poc densa.
punció
1 f. [LC] [MD] Punxada que es fa per a evacuar el líquid normal o patològic format en una cavitat o en una part del cos. Punció exploradora. Punció lumbar.
2 f. [MD] Ferida feta amb un instrument punxant.
punctiforme
adj. [LC] Que té forma de punt.
pungent
adj. [LC] Que causa una sensació aguda, penetrant.
punible
adj. [LC] [DR] Que mereix ésser punit.
púnic -a
1 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Cartago. A les guerres púniques lluitaren els romans contra els cartaginesos.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte fenici parlat a l’antiga Cartago i al seu imperi.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al púnic.
punicàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de fulles simples i enteres, flors regulars, que tenen de cinc a vuit pètals, nombrosos estams i l’ovari, ínfer, format per dos verticils de carpels soldats, i de fruit en balàustia, a la qual pertany el magraner.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
punicina
f. [MD] Substància cristal·lina que s’extreu de l’escorça de la magrana.
punició
1 f. [LC] Acció de punir.
2 f. [LC] Pena amb què es puneix o castiga algú.
punidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que puneix.
puniment
m. [LC] PUNICIÓ.
punir
1 v. tr. [LC] Imposar una pena (a algú) per fer-li expiar una falta. Punir un criminal.
2 v. tr. [LC] Fer expiar (una falta). Punir un delicte.
punitiu -iva
1 adj. [LC] Amb què es puneix.
2 adj. [LC] Que puneix. Justícia punitiva.