ceba
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta herbàcia de la família de les liliàcies, bulbosa, de tiges i fulles cilíndriques fistuloses i flors blanques agrupades en una umbel·la globulosa, cultivada des de temps molt remots pels seus bulbs (Allium cepa).
1 2 f. [BOS] [AGA] Bulb d’aquesta planta, d’olor i d’aroma característiques, de múltiples usos culinaris i medicinals.
1 3 [LC] quina ceba li fa coure els ulls? De què es plany?
2 1 f. [LC] Dèria excessiva. Se li ha ficat la ceba de l’art al cap, i no té res d’artista.
2 2 [LC] ésser de la ceba Ésser catalanista convençut.
3 f. [LC] Tros de camisa o de roba blanca interior que surt per l’obertura dels pantalons.
4 1 f. [LC] [BOS] ceba marina Herba de la família de les liliàcies, de bulb molt gros, fulles llargues, lanceolades, que apareixen a la tardor, i flors blanques i petites, disposades en un raïm de dos o tres pams, que es fa a les terres de clima marítim (Urginea maritima o Drimia maritima).
4 2 [BOS] ceba de moro Cebollí 2.
cebaci -àcia
1 adj. [LC] De ceba.
2 adj. [LC] De forma semblant a la de la ceba.
ceballaire
m. i f. [LC] [PR] Venedor de cebes.
ceballar
m. [LC] [AGA] [BOC] CEBAR.
ceballot
1 m. [LC] [AGA] Grifoll nascut de la ceba que s’ha colgat.
2 m. [LC] Ceba tendra collida abans d’hora.
3 m. [LC] Estúpid, beneit. No siguis ceballot!
ceballut -uda
adj. [LC] Que té ficada al cap una ceba, una dèria.
cebar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de cebes.
cèbids
1 m. pl. [ZOM] Família de primats platirrins arborícoles que es desplacen àgilment amb els braços i viuen a les selves americanes, des de Mèxic fins a l’Argentina.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
ceboller
m. [LC] [AGA] [ZOI] Cadell13.
cebollí
1 m. [LC] [AGA] Llavor de ceba.
2 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de tiges fistuloses i fulles també fistuloses, llargues i linears, i flors blanques agrupades en raïms, freqüent als erms, indrets incultes i marges dels camins de les terres baixes i eixutes mediterrànies (Asphodelus fistulosus).
cebuà -ana
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al cebuà.
2 m. [FL] Llengua austronèsica parlada a les Filipines.
cec cega
1 1 adj. i m. i f. [LC] Privat del sentit de la vista. Ser cec de naixença. Aquella cega llegeix amb el mètode Braille.
1 2 [LC] a cegues loc. adv. a) Amb els ulls clucs, sense veure-hi.
1 2 [LC] a cegues loc. adv. b) PER EXT. Anar a cegues en un afer.
2 adj. [LC] Privat de seny, de discerniment, per alguna passió. Cec de ràbia. L’amor fa tornar cecs els homes.
3 1 adj. [LC] [AQ] Obstruït. Un conducte, un forat, cec.
3 2 adj. [AQ] Que ha estat aparedat. Una finestra cega.
3 3 [LC] ésser una xarxa més o menys cega Una xarxa, tenir més o menys petites les seves malles.
4 1 m. [ZOA] [MD] Diverticle en forma de sac tancat per un extrem.
4 2 m. [ZOA] [MD] Primera porció del budell gros, entre l’ili i el còlon.
4 3 [MD] [ZOA] cec hepàtic Bossa del budell embrionari a partir de la qual es desenvolupa el fetge.
cecal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al cec. Distensió cecal.
cecidi
m. [LC] [BO] [AGF] [AGA] Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment per paràsits, especialment per insectes i àcars especialitzats.
cedent
m. i f. [DR] Persona que transmet a una altra un dret, una obligació, un bé, etc., especialment un efecte mercantil.
cedible
adj. [LC] Que pot ésser cedit.
cedir
1 1 v. tr. [LC] Donar, transferir, renunciant al dret propi. Cedir la cambra a un altre. Cedir una propietat a un parent. Et cedeixo la casa mentre jo estaré de vacances.
1 2 [LC] cedir el pas a algú Deixar-lo passar en senyal de respecte.
2 1 intr. [LC] Cessar de resistir, renunciar a oposar la pròpia força, la raó, etc. Cedir als precs, als consells, a les amenaces. És un home molt tossut: mai no cedeix. Ella ha cedit a aquest home, s’hi ha abandonat. Les tropes cediren a un enemic superior. Si pitges fort, la porta cedirà. La branca va cedir al meu pes.
2 2 [LC] cedir a la son Adormir-se.
2 3 [LC] no cedir a algú No ésser-li inferior en generositat, en gentilesa, etc.
3 intr. [LC] Minvar d’intensitat. Cedir la febre, el vent, la pluja.
cedre
1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre perennifoli del gènere Cedrus, de la família de les pinàcies, sovint molt robust i amb les branques molt obertes, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes erectes que es desfan a la maduresa.
1 2 [BOS] [AGF] cedre de l’Atles Cedre de brots pilosos, fulles verdes o glauques i pinyes de 3 a 5 centímetres, originari de les muntanyes del nord d’Àfrica i cultivat com a arbre forestal i com a ornamental (Cedrus atlantica o C. libani ssp. atlantica).
1 3 [BOS] [AGF] cedre de l’Himàlaia Cedre de cimerol mig penjant, originari de les muntanyes de l’Àsia central, plantat com a arbre forestal o ornamental (Cedrus deodara).
1 4 [BOS] [AGF] cedre del Líban Cedre molt semblant al de l’Atles, però amb les fulles d’un verd fosc i les pinyes més grosses, originari del Líban i Anatòlia, sovint cultivat com a arbre forestal o ornamental (Cedrus libani).
2 1 m. [LC] [BOS] [IMF] [AGF] cedre americà CEDRELA.
2 2 [BOS] cedre d’encens LIBOCEDRE.
2 3 [BOS] cedre de Virgínia Arbre de la família de les cupressàcies, del grup de les savines, dioic, de fulles oposades punxents i fruit en gàlbul carnós de color violeta brut, originari d’Amèrica del Nord, que proporciona fusta vermellosa, molt olorosa, tova però resistent, i un oli emprat en perfumeria i en productes de neteja (Juniperus virginiana).
3 1 m. [AGF] [IMF] Fusta de cedre, fragant i rica en olis aromàtics, duradora i fàcil de treballar.
3 2 m. [AGF] [IMF] Fusta de qualitats semblants al cedre, obtinguda de diversos arbres com ara el camecíparis, la cedrela, la criptomèria, el libocedre, la tuia i alguns ginebres, pins i xiprers.
cedreda
f. [BOC] [AGF] Bosc de cedres.
cedrela
1 f. [AGF] [BOS] Arbre de la família de les meliàcies, alt, de fulles pinnaticompostes i flors groguenques, originari de l’Amèrica tropical (Cedrela odorata).
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de cedrela, vermellosa, de gra molt fi, aromàtica i repel·lent dels insectes, emprada en la fabricació de mobles i per a fer capses de cigars.
cedrí -ina
adj. [LC] [AGF] [BOS] Relatiu o pertanyent al cedre.
cèdula
1 1 f. [LC] [DR] [AD] Document en què es consigna, especialment es notifica, alguna cosa. Cèdula de citació.
1 2 [DR] cèdula d’habitabilitat Cèdula necessària perquè un edifici pugui ésser habitat, atorgada per l’autoritat com a garantia que aquest reuneix les condicions sanitàries i tècniques necessàries.
1 3 [DR] [HIH] [BB] cèdula reial Cèdula en què es concedeix una gràcia, es pren alguna providència.
1 4 [LC] [DR] [HIH] cèdula personal Document oficial en què constaven les dades personals d’un individu, que era usat com a document d’identitat.
2 f. [DR] [BB] [AD] Fitxa 2 1. Cèdula bibliogràfica.
3 f. [ECT] cèdula hipotecària Obligació pròpia d’entitats de crèdit caracteritzada pel fet que el pagament d’interessos i l’amortització del capital tenen com a garantia específica els préstecs hipotecaris concedits per les esmentades entitats.
cedulari
1 m. [LC] [BB] Reunió de cèdules reials.
2 m. [BB] Conjunt de cèdules bibliogràfiques que formen un catàleg.
cefal-
[LC] [MD] V. CEFALO-.
-cèfal -cèfala
[LC] Forma sufixada del mot gr. kephalé, ‘cap’, ‘testa’. Ex.: acrocèfal, leptocèfala.
cefalacàntids
m. pl. [ZOP] DACTILOPTÈRIDS.
cefalàlgia
f. [MD] Dolor al cap, caracteritzat per sensació de pesadesa, cops repetits i violents, constricció, punxades, etc.
cefalat -ada
adj. [ZOA] Que té cap, dit especialment dels mol·luscos cefalòpodes.
cefalea
f. [MD] Cefalàlgia tensional.
-cefàlia
[LC] Forma sufixada derivada de -cèfal, derivat del mot gr. kephalé, ‘cap’, ‘testa’. Ex.: estenocefàlia.
cefàlic -a
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent al cap.
2 adj. [ZOA] Situat prop del cap.
cefalisme
m. [ZOA] Forma o desenvolupament del cap.
cefalització
f. [ZOA] Tendència evolutiva dels animals a localitzar a la regió anterior del cos les funcions i les estructures nervioses, els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals.
cefalo- [o cefal-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kephalé, ‘cap’, ‘testa’. Ex.: cefalometria, cefalàlgia.
cefalocordats
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals procordats caracteritzats per un notocordi que els recorre tot el cos, que viuen ensorrats als fons marins poc profunds.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
cefalodi
m. [BO] Òrgan fixador de nitrogen, que alguns líquens formen a la superfície o a l’interior del tal·lus associant-se amb cianofícies.
cèfalon
m. [ZOA] Regió cefàlica de molts artròpodes.
cefalòpodes
1 m. pl. [ZOI] Grup de mol·luscos que tenen al cap una sèrie de tentacles proveïts de xucladors prènsils, molts d’ells capaços de nedar ràpidament llançant aigua per un sifó tubular situat darrere el cap, per on poden també llançar un líquid negrenc semblant a tinta.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
cefalorraquidi -ídia
adj. [ZOA] Relatiu al cap i a la columna vertebral.
cefalotoràcic -a
adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent al cefalotòrax.
cefalotòrax
m. [ZOA] En els aràcnids i en els crustacis, divisió anterior del cos resultant de la unió del cap i el tòrax.
cefeida
m. o f. [FIA] Estel variable polsant caracteritzat per la relació entre el període de les seves pulsacions i la lluminositat que emet, de manera que és útil per a mesurar distàncies.
cegallós -osa
adj. [LC] [MD] Que té els ulls carregats, vermells i plorosos.
cegament
adv. [LC] D’una manera cega.
cegar
1 1 v. tr. [MD] [LC] Fer tornar cec.
1 2 v. tr. [LC] Llevar o fer minvar l’enteniment (d’algú) a causa d’un afecte o passió. La cegava l’amor per aquell home.
2 tr. [LC] Obstruir, tapar o tancar (una obertura) amb terra, pedres, etc. Van cegar la porta del darrere. Cegar un pou.
cegard
m. [ZOO] BECADELL.
cegesimal
adj. [LC] [FIM] Relatiu o pertanyent al sistema d’unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.
cegó
m. [ZOO] BECADELL SORD.
ceguda
f. [LC] [BOS] CICUTA.
ceguera
f. [LC] CEGUESA.
ceguesa
1 f. [LC] [MD] Privació del sentit de la vista.
2 f. [LC] [MD] Qualitat de cec.
ceguetat
1 f. [LC] [MD] CEGUESA. Tobies guarí son pare de la seva ceguetat.
2 [MD] ceguetat crepuscular HEMERALOPIA.
3 [MD] ceguetat diürna NICTALOPIA.
4 [MD] ceguetat nocturna HEMERALOPIA.
ceguí
m. [ZOO] Poll de la cega.
ceiba
f. [BOS] Arbre del gènere Ceiba, de la família de les bombacàcies, robust i de vegades altíssim, de fulles compostes, originari de l’Amèrica tropical, les llavors del qual donen unes fibres sedoses, lleugeres i impermeables que són emprades per al farciment de coixins i matalassos i en corderia.
ceilan
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles llargues linears i grans flors vermelles, de vegades amb vetes blanques o totalment blanquinoses, originària de les muntanyes andines i cultivada com a ornamental (Amaryllis vittata).
ceilòmetre
m. [ME] Aparell per a mesurar l’altura de la base d’un núvol.
cel
1 1 m. [LC] [FIA] Part de l’espai que ens apareix com una volta sobre nostre circumscrita per l’horitzó. El cel blau. Un cel serè, clar. Un cel ple de núvols. Un cel estelat. El blau del cel. Blau de cel. Cel emboirat, embromat, núvol. Cel rogent.
1 2 [LC] a cel obert loc. adv. A ple aire.
1 3 [LC] caure una cosa del cel CAURE UNA COSA DELS NÚVOLS.
1 4 [LC] posar algú fins al cel Lloar-lo en extrem.
2 1 m. [LC] [FIA] Espai que envolta la Terra, poblat pel Sol, la Lluna i els estels. El moviment aparent del cel. El cel d’hivern.
2 2 m. [LC] [FS] [FIA] Reunió d’esferes cristal·lines concèntriques a la Terra on, segons els antics, es movien els estels.
2 3 m. [FIA] [FS] Esfera d’aquesta reunió. El cel de Júpiter. El setè cel.
2 4 [AN] [RE] cel empiri Empiri 2.
3 1 m. [LC] [RE] Regió superior que les persones amb creences religioses consideren com a sojorn de Déu. Pare nostre, que esteu en el cel.
3 2 m. [LC] [RE] Déu mateix. Faci el Cel que ens puguem tornar a veure.
3 3 m. [LC] [RE] Paradís, sojorn dels benaventurats. Guanyar el cel, la glòria del cel. Pujar-se’n al cel l’ànima d’un infant mort. El regne dels cels. Que al cel sia!
3 4 [LC] anar-se’n al cel Una empresa, una societat, etc., fracassar, dissoldre’s.
3 5 [LC] ésser al cel [o estar al cel] Ésser feliç.
3 6 [LC] veure el cel obert Trobar amb gran satisfacció la manera d’assolir un objectiu, de resoldre una dificultat.
4 1 m. [LC] Part superior de certs objectes comparable a la volta del cel. El cel d’un llit.
4 2 [LC] [MD] cel de la boca PALADAR DUR.
4 3 [LC] [AQ] cel ras Fals sostre fet de materials lleugers i col·locat sota el sostre estructural que serveix per a aïllar tèrmicament, disminuir l’alçària o amagar els elements estructurals o les instal·lacions.
5 m. [LC] [AGP] Ormeig de pesca que consta d’un cèrcol del qual penja una bossa cònica de malla en l’extrem inferior de la qual hi ha una bola de plom.
-cel
[LC] Forma sufixada del mot gr. koîlos, ‘cavitat’, ‘buit’. Ex.: blastocel, amficel.
celacant
m. [ZOP] Peix osteïcti, únic representant vivent d’un grup de sarcopterigis, considerat un fòssil vivent, amb el cos cobert d’escates grosses i fortes, i les aletes amb una base carnosa, excepte la primera dorsal i la caudal, que és simètrica i trilobulada (Latimeria chalumnae).
celacàntids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos sarcopterigis, fòssils, amb un sol representant actual, el celacant.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
celació
f. [LC] Acció de celar.
celada
f. [DE] Casc de forma arrodonida, amb visera curta, sense cimera ni crestall.
celadament
adv. [LC] D’AMAGAT.
celar
v. tr. [LC] AMAGAR. Celar un secret.
celastràcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de flors sovint petites i agrupades en inflorescències cimoses, a la qual pertanyen els boneters i el cat.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
celat -ada
adj. [LC] AMAGAT.
celatge
1 m. [LC] Aspecte que presenta el cel segons la disposició i els colors dels núvols.
2 m. [AR] Representació del celatge en la pintura.
-cele
[LC] Forma sufixada del mot gr. kéle, ‘hèrnia’, ‘tumor’. Ex.: hidrocele, varicocele.
celebèrrim -a
adj. [LC] Molt cèlebre.
celebració
f. [LC] Acció de celebrar. La celebració d’unes bodes. La celebració de la missa. En celebració d’aquest esdeveniment gloriós.
celebrador1 -a
adj. [LC] Que s’ha de celebrar.
celebrador2 celebradora
m. i f. [LC] Persona que celebra.
celebrant
m. [LC] [RE] [PR] Agent principal d’una celebració litúrgica, especialment de la missa. El celebrant era mossèn Prats.
celebrar
1 1 v. tr. [LC] [AD] Acomplir (un acte sotmès a un ritual, a unes normes). Celebrarem el funeral la setmana que ve.
1 2 [LC] [RE] celebrar missa Dir la missa.
1 3 intr. pron. [LC] Un acte sotmès a un ritual, a una norma, acomplir-se. Els funerals se celebraran a la catedral. El judici se celebrà a porta tancada. Ahir se celebrà l’acte d’obertura del Parlament.
2 1 tr. [LC] Acomplir (una reunió, un acte o un conjunt d’actes, una cerimònia). Celebrarem una darrera reunió per a prendre els acords definitius. En aquell poble celebren la festa major a la tardor.
2 2 intr. pron. [LC] Una reunió, un acte o un conjunt d’actes, una cerimònia, acomplir-se. Les reunions de la comissió se celebraren en un hotel. El congrés se celebrarà l’any que ve. S’ha celebrat el tradicional aplec de Sant Ponç. Les eleccions s’han celebrat sense incidents.
3 tr. [LC] Fer una festa, un àpat, etc., (a propòsit d’un succés faust, d’un sant, etc.). Avui és el seu sant, però no el celebrarem fins diumenge. Hem de celebrar la seva arribada!
4 tr. [LC] Alegrar-se (d’alguna cosa). Està malalt, el vostre germà? Celebraria que no fos res.
5 tr. [LC] Lloar públicament.
cèlebre
adj. [LC] Que té nom i fama. Un metge cèlebre. Aquest fet el farà cèlebre.
cèlebrement
adv. [LC] Amb celebritat.
celebritat
1 f. [LC] Qualitat de cèlebre. Les aigües han donat celebritat a aquell poblet.
2 f. [LC] Persona cèlebre. Les celebritats d’avui dia.
celenterats
1 m. pl. [ZOI] OBS. Grup taxonòmic que agrupa cnidaris i ctenòfors.
2 m. [ZOI] OBS. Individu d’aquest grup.
celesta
f. [MU] Instrument de percussió amb teclat, les tecles del qual activen la percussió de martellets sobre làmines metàl·liques.
celeste
adj. [LC] [FIA] Del cel. La volta celeste. Esfera celeste. Blau celeste.
celestí
m. [HIH] [RE] Religiós de la congregació fundada pel qui després fou el papa Celestí V.
celestial
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al cel. La cort celestial. Els esperits celestials. Els béns terrenals no serveixen per a assolir la glòria celestial. La pàtria celestial. Una visió celestial.
2 adj. [LC] Ideal, perfecte. Una beutat celestial. Una veu celestial.
celestialment
adv. [LC] D’una manera celestial.
celestina
f. [GLM] Mineral, sulfat d’estronci, de fórmula SrSO4, que cristal·litza en el sistema ròmbic, és de color blanc o blau i és mena d’estronci.
celíac -a
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la paret abdominal. Artèria celíaca.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la celiaquia.
2 2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de celiaquia.
celiandre
m. [BOS] [HO] [LC] CORIANDRE.
celiaquia
f. [MD] Malaltia crònica caracteritzada per desnutrició, femtes anormals i distensió abdominal.
celibat
m. [LC] Estat de la persona que no és casada a l’edat d’ésser-ho, especialment per motius religiosos.
celibatari celibatària
m. i f. [LC] Persona que viu en el celibat.
cèlic -a
adj. [LC] CELESTE. Harmonies cèliques.
celidònia
f. [LC] [BOS] Herba de la família de les papaveràcies, de fulles pinnatisectes, amb els segments ovats i crenats, flors grogues i fruit en càpsula llarga, pròpia d’indrets ruderals i frescos, que produeix un làtex groc i càustic emprat per a destruir les berrugues (Chelidonium majus).
celístia
f. [LC] [FIA] Claror dels estels. No fa lluna, però per a caminar ja en tinc prou amb la celístia.
celistre
m. [LC] Aire fred, acanalat, que passa per les obertures mal tancades.
cell
m. [LC] [ME] Cella 2 4.
cella
1 1 f. [LC] [MD] Ratlla de pèl que revesteix la vora superior de l’òrbita de cadascun dels dos ulls. Pintar-se, tenyir-se, les celles. Celles clares, celles espesses.
1 2 f. [LC] [MD] Regió de la cella. S’ha fet un trenc a la cella. Arquejar les celles. Arrufar les celles.
2 1 f. [LC] Part que sobresurt un poc en alguns objectes.
2 2 [LC] [AGA] [BOS] cella de la fava Marca en forma de banda negrosa que té la llavor de la favera en un dels seus caps.
2 3 f. [AF] Geniva 2.
2 4 f. [LC] [ME] Núvol prim, allargassat, que es posa al cim de les muntanyes, a l’horitzó, etc.
2 5 f. [GL] La part més alta d’una muntanya.
cel·la
1 f. [LC] [AQ] [AR] Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó.
2 f. [HIA] Part del temple clàssic destinada a guardar-hi la imatge de la divinitat.
3 1 f. [BO] [MD] Compartiment petit de la part esponjosa d’un cos.
3 2 f. [GL] Element bàsic d’una xarxa cristal·lina, format per un paral·lelepípede, definit pels sis paràmetres fonamentals, que, repetit periòdicament en l’espai, dona lloc a la xarxa cristal·lina.
3 3 f. [AGR] Compartiment hexagonal d’una bresca que construeixen les abelles amb cera.
4 f. [FIN] Regió elemental del nucli d’un reactor nuclear.
5 1 f. [IN] En inform., unitat funcional bàsica dins un sistema compost d’elements idèntics. Cel·la d’un full de càlcul.
5 2 f. [IN] Element de memòria capaç de contenir un bit.
6 1 f. [QU] Vas de forma i materials adequats per a efectuar-hi mesures de propietats de la solució que conté. Cel·la conductomètrica.
6 2 [QU] cel·la d’electròlisi Dispositiu constituït per un vas que conté el medi electroactiu i dos elèctrodes i en què té lloc una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica.
cellablanc -a
adj. [LC] Que té les celles blanques.
cellacanut -uda
adj. [LC] CELLABLANC.
cellajunt -a
adj. [LC] Que té les celles que es toquen l’una amb l’altra.
cellanegre -a
adj. [LC] Que té les celles negres.
cellarda
adj. [ZOM] rata cellarda V. RATA.
cella-ros -rossa
adj. [LC] Que té les celles rosses.
celler
1 m. [LC] [AGA] [HO] Lloc on s’elabora i guarda el vi.
2 m. [LC] [HO] Lloc d’una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi i altres aliments.
3 m. [LC] [HO] Botiga on es venen vins i altres begudes.
cellerat
1 m. [LC] [AGA] Celler ple.
2 m. [LC] Allò que cap dins un celler.
cellerer cellerera
m. i f. [RE] [AGA] [PR] Persona que té cura d’un celler, especialment en els monestirs.
cel·lobiosa
f. [QU] Disacàrid format per dues molècules de glucosa, que és la unitat estructural de la cel·lulosa i d’alguns glucans i que no existeix lliure a la natura.
cel·lofana
f. [IQ] [QU] Material que es presenta en forma de fulls de cel·lulosa transparent i flexible fets a partir de viscosa.
cèl·lula
1 1 f. [LC] [BI] Unitat estructural i funcional dels éssers vius, generalment microscòpica, típicament formada de citoplasma i un o més nuclis, i envoltada d’una membrana citoplasmàtica.
1 2 [MD] cèl·lula encebada MASTÒCIT.
1 3 [BI] [ZOA] cèl·lula germinal GÀMETA.
1 4 [ZOA] [BI] cèl·lula somàtica Cèl·lula del cos que compon els teixits i els òrgans d’un individu.
2 1 f. [EE] [FIF] [EL] cèl·lula fotoelèctrica Dispositiu fotosensible que, basat en l’efecte fotoelèctric, converteix la llum en corrent elèctric.
2 2 [FIF] [EE] [EL] cèl·lula fotovoltaica Dispositiu destinat a produir energia elèctrica a partir de l’energia de radiació electromagnètica.
2 3 [FIF] [EL] [EE] cèl·lula solar Cèl·lula fotovoltaica que genera energia elèctrica a partir de la radiació solar.
3 f. [PO] Element de base de certes organitzacions polítiques amb un nombre restringit de membres que treballen en una mateixa empresa, que habiten en un mateix barri, etc.
cel·lular
1 1 adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a la cèl·lula.
1 2 adj. [BI] Constituït per cèl·lules. Teixit cel·lular. Plantes cel·lulars. Suc cel·lular.
2 adj. [DE] Que conté cel·les o departaments tancats. Van ser traslladats al jutjat en un cotxe cel·lular.
cel·lulitis
1 f. [MD] [LC] Inflamació dolorosa del teixit adipós subcutani.
2 f. [MD] Estat del teixit subcutani caracteritzat per una hipertròfia, a vegades formant nòduls, del seu component adipós.
cel·luloide
m. [LC] [IQ] [QU] Producte sintètic sòlid, elàstic, gairebé transparent i molt inflamable, que, entre moltes altres aplicacions, serveix per a fer pel·lícula cinematogràfica.
cel·lulós -osa
adj. [LC] [BI] Que conté cèl·lules, que presenta cavitats en forma de cèl·lules.
cel·lulosa
1 f. [IQ] [QU] [BI] Polisacàrid lineal macromolecular format per unitats de glucosa, principal constituent de les parets cel·lulars dels vegetals superiors.
2 f. [IQ] PASTA DE CEL·LULOSA.
cel·lulòsic -a
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a la cel·lulosa.
2 adj. [LC] [QU] Que conté cel·lulosa.
cellut -uda
adj. [LC] Que té les celles molt grosses, poblades i llargues.
celo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. koîlos, ‘cavitat’, ‘buit’. Ex.: celodont, celoscopi.
celobert
m. [LC] [AQ] Pati interior d’una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dona llum i aire a les habitacions immediates.
celoma
m. [BI] Cavitat secundària d’origen mesodèrmic, limitada per l’epiteli, que conté un líquid a l’interior.
celomat -ada
adj. [BI] Que té celoma.
celomicets
1 m. pl. [BOB] Grup de fongs anamòrfics o deuteromicets, que formen els conidis en picnidis o acèrvuls i sovint són paràsits.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
celòstat
m. [FIA] Instrument astronòmic emprat especialment per a l’observació del Sol, format per un mirall mòbil que segueix el Sol i un altre de fix que envia els rajos de llum a un telescopi que roman quiet.
celsiana
f. [GLM] Mineral, feldespat de bari, de fórmula BaAl2Si2O8, que cristal·litza en el sistema monoclínic i es troba en dipòsits hidrotermals.
celsitud
f. [LC] Excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa.
celt-
[LC] V. CELTO-.
celta
1 1 m. i f. [LC] [HIH] Individu d’un poble que en un temps prehistòric s’establí a l’occident d’Europa, principalment a la Gàl·lia, a les illes Britàniques i a la península Ibèrica.
1 2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als celtes.
2 adj. i m. [LC] [HIH] [FL] Cèltic 2.
celtiber celtibera
m. i f. [LC] Natural de l’antiga Celtibèria.
celtibèric -a
adj. [LC] Pertanyent a la Celtibèria i als seus habitants.
cèltic -a
1 adj. [LC] [HIH] Celta 1 2.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua indoeuropea parlada pels celtes.
2 2 m. [FL] Grup de llengües procedents del cèltic.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al cèltic.
celtisme
m. [FL] Mot o gir propis de les llengües cèltiques passats a d’altres llengües veïnes o en contacte.
celto- [o celt-]
[LC] Forma prefixada del mot celta. Ex.: celtoromà, celtiber.
cèmbal
m. [MU] CLAVICÈMBAL.
cembra
adj. [BOS] pi cembra V. PI1.
cement
1 m. [ML] Substància sòlida, líquida o gasosa, emprada per a la cementació de l’acer.
2 m. [ZOA] [MD] Substància dura que recobreix la dentina de l’arrel de les dents.
cementació
1 f. [ML] [QU] Procés metal·lúrgic que consisteix en un tractament tèrmic que modifica la composició i les propietats superficials de l’acer per la difusió a alta temperatura del carboni aportat per un cement.
2 f. [ML] [QU] Procés d’obtenció d’un metall per precipitació d’una solució. Coure de cementació.
cementar
v. tr. [ML] [QU] Sotmetre a un procés de cementació. Acer cementat.
cementeri
m. [LC] CEMENTIRI.
cementiri
m. [LC] Lloc on enterren els morts. El cementiri del poble és al costat mateix de l’església.
cementita
f. [ML] [QU] Carbur de ferro, de fórmula Fe3C, cristal·lí, dur i fràgil, que és un dels constituents microscòpics de l’acer i del ferro colat.
cen-
[LC] V. CENO-.
cena
f. [LC] [RE] Sopar que feu Jesucrist amb els seus deixebles la vigília de la passió. On el Fill de Déu feu la cena amb sos deixebles. La santa cena.
cenacle
1 m. [LC] [RE] Sala on Jesucrist i els apòstols celebraren la cena.
2 m. [LC] Colla literària, política, etc.
cendra1
1 1 f. [LC] Residu mineral pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, etc. Un carbó que fa molta cendra. La cendra d’un cigar. Colgar les brases de cendra.
1 2 [LC] [ED] cendra bugadera Cendra que serveix per a la bugada.
1 3 [ED] [LC] cendra viva Caliu 1 1.
1 4 [LC] fer cendres alguna cosa Destruir-la.
1 5 [LC] tenir entre cendres un afer Tenir-lo amagat.
2 f. [LC] [GL] cendra volcànica Conjunt de piroclasts de mida inferior a 2 mil·límetres que llança un volcà en erupció, els quals són transportats per l’aire a grans distàncies i es precipiten lentament.
3 f. [LC] cendres radioactives Residus resultants de l’explosió d’una bomba nuclear.
4 1 f. [LC] Residu de la combustió del cos humà.
4 2 f. [LC] RESTES MORTALS. Respectar la cendra dels morts.
4 3 f. [LC] Cendra considerada com a símbol de penitència, com a símbol de la dissolució del cos.
cendra2
f. [AGF] [BOB] [AGA] Cendrada 2.
cendrada
1 1 f. [LC] Emplastre de cendra i altres ingredients.
1 2 f. [LC] Aigua bullida amb cendra.
1 3 f. [LC] [ED] Cendra sense dissoldre que resta després de fer bugada amb aigua bullida amb cendra.
2 f. [BOB] [AGF] [AGA] Malaltia de les plantes causada per diverses espècies de fongs de l’ordre de les erisifals o oídiums, els quals s’estenen per la superfície de les fulles, causant-los un aspecte cendrós o blanquinós.
cendraire
m. i f. [LC] [ED] [PR] Persona que compra i ven cendra per a bugades o per a fer lleixiu o sabó.
cendrar
v. tr. [ML] Purificar al gresol (un metall).
cendrejar
1 v. intr. [LC] Remenar cendra.
2 intr. [LC] Tirar a color de cendra. Ja ha arribat als cinquanta, i els cabells li cendregen.
cendrer
1 m. [LC] [ED] Drap on es posa la cendra en passar la bugada.
2 m. [LC] [ED] Recipient per a tirar-hi la cendra del cigarret, del cigar, etc., que es va fumant.
cendrera
f. [LC] [ED] Espai sota l’engraellat d’un fogó, d’una estufa, etc., on es recull la cendra del foc.
cendrós -osa
1 adj. [LC] De color de cendra. Núvols cendrosos. Vestit cendrós. Cabells cendrosos.
2 adj. [LC] Empolsat de cendra.
cendrosenc -a
adj. [LC] Cendrós 1.
cendrot
m. [LC] [IMI] Cendra dolenta i barrejada amb terra que es treu del forn de les rajoleries.
cenestèsia
f. [MD] Sensibilitat que informa de l’existència i de la funcionalitat del propi cos.
cenetista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent al sindicat anarquista CNT, Confederació Nacional del Treball.
2 m. i f. [PO] [ECT] Membre de la CNT.
ceno- [o cen-]
1 [LC] Forma prefixada del mot gr. koinós, ‘comú’. Ex.: cenobi, cenestèsia.
2 [LC] Forma prefixada del mot gr. kainós, ‘recent’. Ex.: cenozoic.
cenobi
1 1 m. [RE] [LC] Habitació dels cenobites.
1 2 m. [LC] Convent, monestir.
2 m. [BI] [BO] Organisme format per l’agrupació persistent de cèl·lules d’origen comú, no diferenciades morfològicament ni funcionalment o molt poc.
cenobial
adj. [BO] [BI] Relatiu o pertanyent als cenobis.
cenobita
m. i f. [RE] [LC] Religiós que viu en comunitat.
cenobític -a
adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent als cenobites.
cenocàrpic -a
adj. [BO] SINCÀRPIC.
cenòcit
m. [BI] Massa citoplasmàtica plurinucleada.
cenogàmeta
m. [BI] Gàmeta multinucleat.
cenotafi
m. [LC] [AQ] Monument sepulcral erigit a la memòria d’un personatge il·lustre, però que no conté les seves despulles.
cenozoic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al cenozoic.
2 m. [GL] Tercera era i eratema del fanerozoic, posterior al mesozoic, que comprèn el terciari i el quaternari.
cenozona
f. [GL] Unitat bioestratigràfica formada per un conjunt d’estrats caracteritzats per una associació de fòssils.
cens
1 1 m. [LC] [SO] [AD] [ECT] Llista oficial dels habitants d’un territori amb informació de llurs condicions socials, econòmiques, etc. Segons l’últim cens de població, aquesta ciutat ja ha passat dels cent mil habitants.
1 2 m. [AD] [SO] [DR] Llista dels individus que reuneixen una condició, com ara el dret a votar.
1 3 [PO] cens electoral a) Registre on són inscrits tots els ciutadans amb dret a vot.
1 3 [PO] cens electoral b) Antigament, taxa necessària per a ésser elector o elegible.
2 1 m. [DR] Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diners com en espècie, tant en l’ordre tributari o fiscal com en el contractual.
2 2 m. [LC] [DR] Prestació periòdica dinerària anual de caràcter perpetu o temporal que es vincula a la propietat d’una finca.
2 3 m. [HIH] Pensió anual que cal pagar, en data fixa, quan s’ha contret un censal, redimible o no.
2 4 [DR] cens amb domini Cens que correspon al senyor directe del predi establert en emfiteusi, amb els drets de fadiga i de lluïsme.
2 5 [DR] cens bord Cens que hom paga en una percepció sense el dret de lluïsme.
censal
1 m. [AD] [DR] [HIH] Obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per qui la contrau.
2 adj. [DR] [AD] CENSUAL.
censaler censalera
m. i f. [LC] [DR] Persona que té dret a percebre els rèdits d’un censal.
censalista
m. i f. [DR] [HIH] CENSALER, CENSALERA.
censar
1 v. tr. [LC] [AD] Inscriure en el cens.
2 intr. [LC] [AD] Fer el cens dels habitants d’un lloc.
censat -ada
adj. [DR] Que és objecte de pagament o prestació d’un cens.
censatari censatària
1 m. i f. [DR] Persona que paga cànon o pensió o fa una prestació censual.
2 adj. [HIH] [PO] Relatiu al cens electoral o a la taxa d’imposició necessària per a ésser elector o elegible o per a exercir determinats drets polítics.
censor censora
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que, en una comunitat o en una societat, té per encàrrec vetllar la conducta dels altres, l’observança dels estatuts, etc.
1 2 m. i f. [LC] [PR] Persona que té per encàrrec de llegir els escrits a publicar o publicats per jutjar si se’n pot permetre la publicació o la divulgació.
1 3 [ECT] [PR] [DR] censor de comptes Persona que dictamina sobre la versemblança de la documentació i de la comptabilitat presentada pels administradors d’una companyia.
1 4 [DR] censor jurat de comptes Professional amb estudis mercantils especialitzats que es dedica a l’anàlisi i a la certificació de balanços, de comptes i d’altres documents comptables.
2 m. [HIH] [PR] Magistrat de l’antiga Roma encarregat de fer el cens de la població i vetllar sobre els costums dels ciutadans.
censual
adj. [DR] [AD] Relatiu o pertanyent al cens.
censualista
m. i f. [DR] CENSALER, CENSALERA.
censura
1 1 f. [LC] [RE] Acció de reprendre els altres per llur conducta, per llurs obres.
1 2 f. [RE] Qualificació gradualment positiva o negativa d’un fet, d’una doctrina per part de l’Església o per un cos eclesiàstic.
1 3 f. [RE] Pena disciplinària imposada per l’Església.
2 1 f. [LC] Examen d’una doctrina, d’un llibre, d’un escrit, etc., fet pel censor.
2 2 f. [LC] Dictamen emès pel censor.
3 f. [CO] Exercici del control i de la repressió dels continguts dels missatges fets públics a través dels diferents mitjans de comunicació.
4 f. [HIH] En l’antiga Roma, càrrec o dignitat de censor.
censurable
adj. [LC] Digne de censura.
censurador -a
adj. i m. i f. [LC] Que censura.
censurar
1 v. tr. [LC] El censor, examinar (una doctrina, un llibre, etc.), per emetre’n un judici.
2 1 tr. [LC] Reprendre 2.
2 2 tr. [LC] Reprovar, blasmar, condemnar.
cent1
m. [ECT] [LC] Cèntim d’euro.
cent2
1 adj. [LC] [MT] Deu vegades deu, noranta-nou més un. Un segle té cent anys. Un vell de més de cent anys. Una llibreta de cent fulls.
2 1 m. [LC] [MT] Nombre natural que segueix el noranta-nou, 100. L’arrel quadrada de cent és deu.
2 2 m. [LC] El que fa cent en una sèrie numerada. El quilòmetre 100 d’una carretera. La pàgina 100. —Quin número ha sortit? —El 100. Viuen al 100 de la Rambla.
2 3 m. [LC] Xifra que correspon al nombre 100. Aquest 100 és molt petit i gairebé no es veu.
3 1 m. i f. [LC] [pl. cents, centes] Centenar 1. Un cent. N’hi ha a cents, a centes.
3 2 adj. [LC] Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cent coses alhora. T’ho he dit més de cent vegades!
3 3 [LC] de cada cent, els noranta-nou Expressió per a indicar que poques són les persones que s’exceptuen d’una regla, d’una sort, etc.
3 4 [LC] cent per cent loc. adv. Totalment, d’una manera completa.
centau
1 m. [ECT] Centèsima part de diverses unitats monetàries americanes, com ara el colon, el cruzeiro, l’escut, el peso, el sol, el sucre, el dòlar, etc.
2 m. [ECT] Moneda d’un centau.
centaura
f. [LC] [BOS] HERBA DE SANTA MARGARIDA.
centaure
m. [AN] [LC] [HIG] Monstre fabulós amb el cap i el pit d’home i la resta del cos de cavall.
centàurea
f. [BOS] Herba del gènere Centaurea, de la família de les compostes, de fulles no espinoses i flors purpúries, blaves o grogues, aplegades en capítols revestits per un involucre de bràctees molt sovint espinoses o laciniades.
centcames
m. [LC] [ZOI] Miriàpode quilòpode o escolopendromorf, amb un parell de potes en cadascun dels seus nombrosos segments i unes pinces prensores verinoses.
centcaps
m. [LC] [BOS] HERBA DE SANTA MARGARIDA.
centè -ena
1 1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té noranta-nou davant seu, el que fa cent. Ell és el centè de la llista. El centè terme d’una progressió, d’una sèrie.
1 2 adj. [LC] [MT] Que és una de les cent parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot, centèsim. No en salvarà ni la centena part.
1 3 m. [LC] [MT] Un centè o un centèsim, 1/100.
2 m. [NU] Moneda d’or castellana amb un valor de 100 escuts.
centella
f. [LC] [EE] [FIF] Espurna molt lluminosa, especialment la que és producte d’una descàrrega elèctrica.
centellat -ada
adj. [HIG] En heràld., que presenta dents d’angles obtusos, s’aplica a una línia de partició o a una peça. Una faixa centellada.
centelleig
m. [LC] [FIF] [FIA] Acció de centellejar.
centellejar
v. intr. [LC] [FIF] [FIA] Brillar llançant intermitentment vius rajos de llum com fan els estels fixos.
centena
1 f. [LC] Conjunt de cent unitats. Tres-cents seixanta-set són tres centenes, sis desenes i set unitats.
2 f. pl. [MT] Xifra d’un nombre compost que ocupa la posició a l’esquerra de les desenes i que indica quants grups de 100 nombres enters té, d’un màxim de 9.
centenar
1 1 m. [LC] Reunió de cent objectes de la mateixa naturalesa. Hi han entrat un centenar de taulons.
1 2 m. [LC] Cent o prop de cent. Hi havia un centenar de persones.
1 3 m. [LC] Una quantitat considerable. Podríem citar centenars d’exemples.
2 m. [HIH] En la milícia catalana antiga, companyia de cent homes.
centenari1
1 m. [LC] Dia o any que fa una centúria o unes quantes centúries d’un esdeveniment. El centenari de la naixença de Balmes. El cinquè centenari de la descoberta d’Amèrica.
2 m. [LC] Celebració d’un centenari. Els actes del centenari d’aquella institució van ser molt reeixits.
centenari2 -ària
adj. [LC] Que té cent anys d’existència. Un vell centenari. Una alzina centenària. Un monument tres vegades centenari.
centener
1 m. [HIH] [PR] En la milícia catalana antiga, el qui comandava cent homes.
2 1 m. [IT] Fil resistent, cordill, corda o veta que es passa entre les espires d’una troca, els fils d’un ordit, etc., per mantenir-los en ordre convenient evitant que s’embullin.
2 2 [LC] no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni cap ni centener] V. CAP1.
2 3 [LC] sense cap ni centener V. CAP1.
centengrana
m. [LC] [BOS] HERBA DEL MAL DE PEDRA.
centenni
m. [LC] [HIH] Segle 1 1.
centenrama
m. [BOS] HERBA DEL MAL DE PEDRA.
centèsim -a
1 adj. i m. [LC] [MT] Centè 1. Va llegir la carta per centèsima vegada. La centèsima part d’una cosa. Tres centèsims, 3/100.
centesimal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al cent o a la centena.
2 adj. [MT] Que procedeix o es compta per centenes. Divisió centesimal de la circumferència, divisió centesimal del grau.
centi-
[LC] [FIM] Forma prefixada del mot cent, utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d’una unitat equivalent a la centèsima part d’aquesta unitat (símbol, c). Ex.: centímetre, centigram, centilitre, centiàrea.
centígrad -a
adj. [LC] [FIM] Relatiu o pertanyent a l’escala termomètrica de Celsius. Escala centígrada o de Celsius. Grau centígrad.
centil
1 m. [MT] Valor que, en una sèrie de dades numèriques, té un tant per cent enter, entre u i noranta-nou, de dades menors o iguals que ell. El tercer centil és el valor que té un tres per cent de dades inferiors o iguals a ell.
2 m. [MT] Grup de dades compreses entre cada dos d’aquests valors consecutius, o bé menors o iguals que el primer d’aquests valors, o bé més grans que el noranta-novè d’aquests valors.
centilló
m. [LC] D’un conjunt d’objectes de qualitat vària, cent de mostra.
cèntim
1 1 m. [LC] [ECT] [NU] Centèsima part d’una unitat monetària. Això val 50 cèntims d’euro.
1 2 m. [ECT] Moneda d’un cèntim.
2 1 m. [LC] fer cinc cèntims d’una cosa Explicar-la breument a algú.
2 2 [LC] ni cinc cèntims Absolutament cap diner. El meu pare no em va deixar ni cinc cèntims.
3 m. pl. [LC] Diners. No duc prou cèntims.
centímetre
1 m. [FIM] [LC] Unitat de longitud equivalent a la centèsima part d’1 metre (símbol, cm).
2 m. [ED] [LC] Metre de roba o de plàstic.
centó
m. [MU] [FLL] Obra literària o musical feta de fragments de diferents autors o de diferents obres d’un mateix autor.
centpeus
1 m. [LC] [ZOI] CENTCAMES.
2 [LC] ésser una cosa un centpeus Ésser incoherent, desballestada.
centracàntids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis semblants als espàrids, però de cos més allargat, boca molt protràctil, amb una sola aleta dorsal i dents còniques i petites, de colors elèctrics molt vius el mascle, que inclou els gerrets i les xucles.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
centració
f. [PS] Tendència a configurar el camp perceptiu entorn d’un punt on es fixa la màxima atenció.
central
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al centre.
1 2 adj. [LC] Situat en el centre o vora el centre. La part central d’una ciutat. El nucli és la part central de la Terra. Amèrica Central.
2 adj. [FL] Medial 2.
3 adj. [LC] Principal, fonamental, rector. La casa central d’un orde religiós. Mercat central. Administració central.
4 1 f. [LC] Lloc on hi ha l’oficina principal o les instal·lacions principals. Central de correus. La central i les sucursals.
4 2 [LC] [TC] central telefònica Local proveït dels equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, els enllaços o els circuits interurbans.
4 3 [LC] [TC] central telegràfica Local destinat a l’acompliment del servei telegràfic, al qual arriben les línies telegràfiques.
5 1 f. [EE] Conjunt d’instal·lacions, de màquines, d’aparells, etc., destinats a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia. Central eòlica. Central nuclear. Central tèrmica.
5 2 [LC] [EE] central elèctrica Central 5 1.
centraleta
f. [TC] Equip de commutació telefònica auxiliar que, mitjançant un petit nombre de línies d’enllaç amb la central automàtica de la qual depèn, pot establir comunicacions amb una quantitat superior de línies que hi són connectades.
centralisme
1 m. [LC] [PO] Sistema de govern en què l’acció política i administrativa està concentrada en mans del Govern central i de les administracions i les institucions que en depenen.
2 m. [PO] centralisme democràtic Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedeix la formació de fraccions o de tendències dintre seu.
centralista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al centralisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del centralisme.
centralitat
f. [LC] Qualitat de central.
centralitzable
adj. [LC] [PO] Que es pot centralitzar.
centralització
f. [LC] [PO] Acció de centralitzar; l’efecte.
centralitzador -a
adj. [LC] [PO] Que centralitza.
centralitzar
1 v. tr. [LC] [PO] Portar a un punt central.
2 tr. [PO] Concentrar (l’acció política o administrativa) en mans del Govern central.
centrals
1 f. pl. [BOI] Ordre de diatomees, predominantment marines i de valves discoidals, oblongues o triangulars.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
centrar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] Col·locar (una cosa) de manera que sigui concèntrica amb una altra.
1 2 v. tr. [LC] [EI] Col·locar (una peça) de manera que l’eix geomètric coincideixi amb l’eix de rotació, especialment en un torn o una màquina eina semblant.
1 3 v. tr. [FIF] Col·locar (una lent) de manera que el pla sigui perpendicular a l’eix òptic.
1 4 v. tr. [SP] En alguns esports, un jugador, passar (la pilota) des d’un costat del camp cap a la part central perquè un altre la remati.
2 tr. [LC] Donar (a alguna cosa) una direcció precisa, una orientació determinada. Centrar l’activitat comercial en un lloc. Els comentaristes van centrar la discussió en l’augment de les taxes.
3 tr. [LC] Ésser el centre d’interès (d’alguna cosa). La discussió dels pressupostos centra el debat parlamentari d’avui.
centre
1 1 m. [LC] [MT] Punt al voltant del qual tots els punts del contorn d’un cos o figura estan disposats de manera que cada dos situats en un mateix diàmetre equidisten d’aquell. El centre d’un cercle, d’una el·lipse, d’un polígon regular, d’una esfera, d’un el·lipsoide. El centre de la Terra. Centre de simetria.
1 2 [GL] [FIF] centre d’inversió cristal·lina Punt d’un poliedre cristal·lí que divideix per la meitat totes les rectes que hi passen.
2 1 m. [LC] La part d’una cosa més allunyada de la perifèria. La manifestació va recórrer el centre de la ciutat. Les províncies del centre. El centre d’una assemblea. El centre d’una fotografia aèria.
2 2 [LC] centre d’un exèrcit Part situada entre les dues ales.
2 3 m. [PO] Sector de diputats d’un hemicicle parlamentari que ocupen els escons del centre.
2 4 m. [PO] Conjunt de tendències polítiques que se situen en una posició equidistant entre la ideologia de la dreta i la de l’esquerra.
3 1 m. [LC] Allò entorn de què gira una cosa. Un centre d’atracció.
3 2 m. [LC] [PE] Lloc on convergeixen forces, accions, diverses, en què les coses estan congregades, del qual emanen, procedeixen, prenen naixença. Roma és el centre del món catòlic. Un centre industrial, comercial.
3 3 m. [AQ] Nucli de la població en què convergeixen les principals activitats econòmiques o administratives d’una comarca o una regió.
3 4 m. [MD] Estructura anatòmica que dirigeix i coordina determinades funcions, especialment nervioses.
4 1 m. [LC] [SO] [PE] Societat que persegueix un fi cultural, el foment de cert ordre d’activitats, la propaganda d’un ideal polític, etc. Centre Excursionista de Catalunya. Centre de Lectura de Reus. Un centre regionalista, republicà, catòlic. Centre recreatiu.
4 2 m. [MD] [PE] [LC] Organisme que ofereix i coordina serveis de caràcter social. Un centre docent.
4 3 [SO] [PE] centre d’acolliment Centre destinat a l’atenció social o educativa temporal, en règim residencial, de transeünts o de persones que han sofert alguna emergència o amb problemes familiars greus.
4 4 [MD] centre d’assistència primària Centre públic que ofereix atenció sanitària primària.
4 5 [SO] [PE] centre d’esplai Centre d’esbargiment organitzat, amb els monitors corresponents.
4 6 [SO] centre de planificació familiar Centre d’orientació i atenció sobre qüestions relacionades amb la vida sexual de les persones i la regulació de la natalitat.
4 7 [MD] centre de salut Institució dedicada a l’atenció, la promoció i l’educació de la salut de la població compresa en una àrea determinada.
5 1 m. [FIF] Punt d’aplicació de la resultant de diferents forces que obren sobre un cos. Centre de pressió, d’empenyiment.
5 2 [FIF] centre d’oscil·lació Punt en què, si tota la matèria d’un cos suspès s’hi concentrava, no canviaria per això el temps de l’oscil·lació.
5 3 [FIF] centre de gravetat Punt d’un cos pel qual passa la resultant dels pesos de les molècules que el constitueixen.
5 4 [FIF] centre de masses Punt d’un cos on es pot considerar concentrada la massa d’aquest cos.
5 5 [FIF] centre òptic Punt fictici situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, i pel qual tot raig incident passa sense experimentar cap desviació.
5 6 [TRA] centre vèlic Centre de gravetat del velam.
6 m. [QU] [FIF] centre quiral Àtom situat en el centre d’un polígon o poliedre quiral com, per exemple, un àtom de carboni asimètric.
centreafricà -ana
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Àfrica central.
centreamericà -ana
adj. [GG] [LC] Relatiu o pertanyent a l’Amèrica Central.
centreasiàtic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Àsia central.
centrecampista
m. i f. [LC] [SP] MIGCAMPISTA.
centredreta
m. [PO] Tendència política que assumeix alhora alguns conceptes del centre i de la dreta, que pot ésser identificada amb la dreta moderada.
centreesquerra
m. [PO] Tendència política que assumeix alhora alguns conceptes del centre i de l’esquerra, que pot ésser identificada amb l’esquerra moderada.
centreeuropeu -ea
adj. [GG] [LC] Relatiu o pertanyent a l’Europa central.
cèntric -a
adj. [LC] Que és a la part central d’una cosa, no lluny del centre. Viuen en un carrer molt cèntric.
centrífug -a
1 adj. [LC] [FIF] Que tendeix a allunyar o a allunyar-se del centre. Força centrífuga.
2 f. [FIF] CENTRIFUGADORA.
centrifugació
f. [IQ] Acció de centrifugar; l’efecte.
centrifugador -a
1 adj. [LC] Que centrifuga.
2 f. [IQ] Aparell per a dur a terme centrifugacions, consistent en un recipient que gira sobre un eix a gran velocitat.
centrifugar
v. tr. [IQ] Separar els components (d’una barreja) per la força centrífuga.
centríol
m. [BI] Orgànul microtubular situat al mig de la centrosfera de la cèl·lula que, estructuralment i funcionalment, en dirigeix l’organització.
centrípet -a
adj. [LC] [FIF] Que tendeix cap al centre, dirigit cap al centre. Força centrípeta.
centrisme
m. [PO] Ideologia dels grups polítics de centre.
centrista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent al centrisme. La política centrista.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del centrisme. Els candidats centristes.
centro-
[LC] Forma prefixada del mot centre. Ex.: centroplasma, centrocinètic.
centrobàric -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al centre de gravetat, o al procediment de trobar-lo.
centrografia
f. [GG] Estudi estadístic que mesura la tendència central i la dispersió de punts a l’espai.
centrolecític -a
adj. [BI] Que té el vitel en la part central i és de segmentació parcial i superficial. L’ou centrolecític és propi dels artròpodes.
centrolòfids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos oblong i moderadament comprimit, cap de perfil arrodonit, una sola aleta dorsal, aletes ventrals situades sota les pectorals, de grandària mitjana o grossa, que inclou el trotllo.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
centròmer
m. [MD] [BI] Regió diferenciada del cromosoma que té per funció dirigir-ne el moviment durant la cariocinesi.
centrosfera
1 f. [GL] Nucli o part central de la Terra que forma la major part de la seva massa.
2 f. [BI] Regió del citoplasma que inclou el centríol i d’on irradia l’àster.
centrosimètric -a
adj. [MT] Simètric amb relació a un centre.
centrosoma
m. [BI] Regió del citoplasma, on es troben els centríols, que és el centre organitzador de microtúbuls i controlador de la divisió cel·lular.
centumvir
m. [HIH] [PR] Membre d’un cos de cent ciutadans de l’antiga Roma que jutjaven els afers civils.
centumviral
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als centumvirs.
centumvirat
1 m. [HIH] Càrrec de centumvir.
2 m. [HIH] Cos dels cent centumvirs.
cèntuple -a
1 adj. [LC] [MT] Que és com cent vegades un altre nombre, una altra quantitat. Cinc-cents és un nombre cèntuple de cinc.
2 m. [LC] [MT] Cinc-cents és el cèntuple de cinc.
centuplicar
v. tr. [LC] Multiplicar per cent.
centuriació
f. [HIH] A les colònies romanes, divisió del terreny en centúries.
centuriat -ada
adj. [HIH] Distribuït en centúries. Comicis centuriats. Terreny centuriat.
centurió
m. [LC] [HIH] [PR] Oficial de l’exèrcit romà que comandava cent homes.
cenyida
f. [SP] Tram del recorregut en què els velers naveguen cenyint.
cenyidor -a
1 adj. [LC] Que cenyeix.
2 m. [LC] [ED] Faixa, corretja, etc., que serveix per a cenyir.
cenyiment
m. [LC] Acció de cenyir.
cenyir
1 1 v. tr. [LC] Envoltar (una part del cos, especialment la cintura) amb una banda de roba, una corretja, etc., ben ajustada. Li va cenyir la cintura amb una faixa blava.
1 2 v. tr. [LC] Envoltar una part del cos (d’algú) amb una banda de roba, una corretja, etc., ben ajustada. La va cenyir d’una diadema.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Cenyir una ciutat de muralles.
1 4 intr. pron. [LC] LIMITAR-SE. Cenyir-se al guió.
2 1 tr. [LC] Una banda de roba, una corretja, etc., envoltar estretament (una part del cos, especialment la cintura). Una corda li cenyia la cintura.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Altes muntanyes cenyeixen la vall.
3 1 tr. [LC] Ajustar (una banda de roba, un cinturó, etc.) al voltant d’una part del cos, especialment la cintura. Cenyeixi-li el cinturó. Cenyeix-te la faixa. Cenyir l’espasa.
3 2 tr. [LC] PER EXT. Ell cenyí la corona de l’Imperi.
4 intr. [LC] [SP] Anar proa a vent. Hem hissat la vela mestra i amb el floc cenyim d’allò més bé: aviat serem a port.
cep
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Soca de la vinya.
1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta de vinya cultivada en forma baixa. Un cep carregat de raïms. El raïm és el fruit del cep.
2 1 m. [LC] Instrument de fusta fet de dues peces que, en ajuntar-se, formen un forat o dos on se subjecta el coll, els braços o les cames d’algú.
2 2 m. [LC] Instrument fet de dues peces que, en ajuntar-se, enclouen o fixen quelcom. Li van immobilitzar la roda del vehicle amb un cep.
2 3 m. [LC] [SP] Parany per a agafar llops, guineus, etc.
3 m. [LC] [IMI] Tros de fusta que serveix de suport a l’enclusa i a d’altres eines de serraller, de ferrer, etc.
4 m. [TRA] Peça de l’àncora que travessa perpendicularment la canya prop de l’arganell.
5 1 m. [BOB] SURENY.
5 2 [BOB] cep de beç Bolet comestible de l’ordre de les boletals, de peu amb esquames, i carn blanca, que viu sota els bedolls (Leccinum scabrum).
5 3 [BOB] cep de pinya Bolet de l’ordre de les boletals, de barret hemisfèric recobert d’esquames poligonals de color bru grisenc, de carn que, en tallar-la, pren un color vermellós i després gris fosc (Strobilomyces strobilaceus).
5 4 [BOB] cep negre SURENY FOSC.
cepada
f. [LC] [AGA] Conjunt de raïms d’un cep.
cepat -ada
adj. [LC] De constitució robusta, d’ampla ossada i forta musculatura. Dos xicots cepats l’ajudaven a descarregar el camió. La gent d’aquelles muntanyes era alta i cepada.
cepell
m. [LC] [BOS] BRUC D’HIVERN.
cepellar
m. [BOC] Matollar de cepells.
cepelló
m. [BOS] BRUC D’HIVERN.
ceperó
m. [BOB] SURENY.
cepòlids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos molt llarg i comprimit en forma de cinta i de color rosat, amb la boca obliqua, els ulls grossos, les aletes ventrals situades sota les pectorals, i les aletes dorsal i anal gairebé tan llargues com el cos, que inclou la veta.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
ceptre
1 m. [LC] [HIH] Vareta simbòlica de l’autoritat reial o imperial. El rei amb el ceptre a la mà.
2 m. [LC] Autoritat sobirana. Vingué a prendre possessió del ceptre d’Espanya.
3 m. [LC] PREEMINÈNCIA. El ceptre de l’eloqüència.
cer
m. [LC] [ML] ACER.
cera
1 1 f. [LC] [AGR] [IMF] Substància groguenca, combustible i fàcilment fusible, que segreguen les abelles i amb la qual fan la bresca dels ruscos. Cera groga, verge. Cera blanca. Figures de cera. Un motlle de cera. Tou com la cera.
1 2 [LC] ésser com una cera Ésser dòcil, de bon manejar.
2 1 f. [LC] Lluminària d’una església, d’una processó, etc.
2 2 [LC] no hi ha més cera que la que crema Expressió que significa que, d’una cosa, hom no té sinó allò que es veu.
3 1 f. [LC] [QU] [BI] Lípid simple format per l’esterificació d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga.
3 2 [BOS] [QU] cera del Brasil CARNAUBA.
3 3 [QU] [BOS] cera del Japó Matèria grassa que s’obté dels fruits de l’arbre Rhus succedanea o Toxicodendron succedaneum, semblant al sumac, originari de l’Àsia oriental.
3 4 [MD] [LC] cera de les orelles CERUMEN.
ceramials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues vermelles, generalment d’estructura uniaxial, al qual pertanyen l’herba caragolera i les espècies dels gèneres Ceramium i Polysiphonia.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
ceràmic -a
1 1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent a la fabricació d’objectes d’argila cuita. Productes ceràmics.
1 2 f. [LC] [AR] Objecte fabricat d’argila cuita.
1 3 f. [AR] Conjunt d’aquests objectes. Una col·lecció de ceràmica àtica.
2 f. [IMI] Art i ofici de ceramista.
ceramista
1 m. i f. [LC] [AR] [PR] Fabricant de ceràmica.
2 m. i f. [AR] Artista especialitzat en ceràmica.
cerasina
f. [QU] Part insoluble de la goma dels cirerers, de les pruneres, etc.
cerasta
f. [ZOR] Serp molt verinosa, que té com una banyeta sobre cada ull, pròpia d’Egipte, de Palestina, etc. (Cerastes cornutus).
cerasti
1 m. [AGA] [BOS] Planta herbàcia del gènere Cerastium, de la família de les cariofil·làcies, de flors petites i blanques i fruit en càpsula cilíndrica i sovint corbada, que s’obre mitjançant nombroses dents.
2 [BOS] cerasti tomentós Cerasti cespitós, densament cobert d’una pilositat blanca, originari dels Apenins i de Sicília, cultivat als jardins (Cerastium tomentosum).
cerat
m. [MD] Ungüent constituït essencialment per cera mesclada amb oli, llard i diferents ingredients medicinals.
cerat-
[LC] V. CERATO-.
ceratina
f. [BI] [QU] Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics com ara l’estrat corni cutani, les ungles o el pèl.
ceratinització
f. [BI] Procés pel qual les cèl·lules epidèrmiques s’enriqueixen en ceratina.
ceratit
m. [GLP] Gènere de cefalòpodes ammonoïdeus fòssils, de conquilla discoidal, característic del triàsic.
ceratitis
f. [MD] Inflamació de la còrnia.
cerato- [o cerat-, o querato-, o querat-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. kéras kératos, ‘banya’, ‘matèria còrnia’. Ex.: ceratodòntid, ceratosaure, ceratosi o queratosi, queratopatia.
ceratofil·làcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, monoiques, d’aspecte gràcil, amb les fulles verticil·lades i dividides en segments linears i el fruit en núcula proveïda, si més no, d’una espina terminal, que viuen submergides a les aigües dolces i calmes, a la qual pertany el volantí.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
ceratoma
m. [MD] Tumor o excrescència format a costa dels elements cornis de l’epidermis.
ceratosaures
1 m. pl. [GLP] Família de dinosaures saurisquis carnívors, caracteritzats per una banya sobre el musell, mandíbules robustes, braços curts, urpes als dits, potes llargues i una cresta dorsal formada per plaques òssies, que visqueren a finals del juràssic.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta família.
ceratosi
f. [MD] Hipertròfia de la capa superficial de l’epidermis.
ceraunita
f. [GL] FULGURITA.
cerber
m. [AN] [HIG] En heràld., representació d’un animal fabulós en forma de gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos.
cerc
m. [ZOA] Apèndix terminal de molts artròpodes.
cerç
m. [LC] [ME] Vent fred del nord-oest, generalment amb temps serè.
cerca
1 f. [LC] Acció de cercar.
2 [DE] crida i cerca V. CRIDA.
3 [LC] en cerca de loc. prep. Cercant, mirant de trobar. Anar en cerca d’algú. Anar a un país en cerca de feina.
4 f. [IN] En inform., examen dels elements d’un conjunt de dades per tal de trobar les que tenen una forma determinada. Cerca seqüencial. Cerca dicotòmica. Cerca aleatòria.
cercabregues
m. i f. [LC] Persona inclinada a cercar o moure bregues o baralles.
cerçada
f. [LC] [ME] Ventada forta de cerç.
cercadits
m. [LC] [MD] VOLTADITS.
cercador cercadora
1 1 m. i f. [LC] Persona que cerca. Un cercador d’or.
1 2 [LC] cercador d’aigua Saurí.
2 m. [FIA] [FIF] Ullera de dimensions petites i de camp visual molt gran que és fixada en un telescopi i té per funció de localitzar amb més facilitat els astres a observar.
3 m. [IN] En inform., eina de cerca que permet a l’usuari de fer consultes a partir d’una o més paraules que apareixen en pàgines web.
cercafresses
m. i f. [LC] CERCA-RENOUS.
cercapersones
1 m. [LC] [TC] Sistema radiofònic de comunicació que consisteix en un centre emissor i un o diversos receptors portàtils personals de sintonia fixa.
2 m. [LC] [TC] Receptor d’un sistema cercapersones.
cercapoals
m. [LC] CERCAPOUS.
cercapous
m. [LC] Peça de ferro proveïda de crocs o ganxos i fixada a l’extrem d’una corda, que serveix per a pescar les coses que hagin caigut al fons d’un pou, d’una cisterna, etc.
cercar
1 1 v. tr. [LC] Assajar, provar, de trobar, de descobrir. Cercar una cosa que s’ha perdut. Feia una hora que et cercàvem. Anar a cercar herba per al bestiar. Cercar la veritat, la solució d’un problema. Cercar ajut. Cercar un remei al seu dolor. Cercar una dona, cercar muller.
1 2 [LC] anar a cercar algú Anar a trobar-lo i fer-lo venir. En Pau és al cafè, ara: ves a cercar-lo.
1 3 [LC] cercar una agulla en un paller Fer una recerca infructuosa, perdre el temps.
1 4 [LC] semblar que algú vagi a cercar la mort Anar molt a poc a poc.
1 5 v. tr. [LC] Provocar (baralles). Cercar bregues, raons, bronquina.
2 tr. [LC] cercar món Recórrer món.
cerca-raons
m. i f. [LC] Persona inclinada a cercar motius de discussió, de disputa. L’Andreu és un cerca-raons.
cerca-renous
m. i f. [LC] Persona inclinada a cercar o moure renous.
cerca-renyines
m. i f. [LC] Persona inclinada a cercar o moure renyines.
cerca-revolts
m. i f. [LC] Persona que cerca subterfugis, excuses.
cercària
f. [ZOA] Fase larval dels trematodes.
cercatalents
m. i f. [PR] Persona que, per encàrrec d’una empresa, s’ocupa d’identificar i seleccionar professionals altament qualificats per a exercir funcions directives i executives, i de persuadir-los perquè s’hi incorporin.
cercatòfones
m. [AGF] Eina en forma de punyal per a desenterrar tòfones.
cercavila
1 f. [LC] [JE] [AN] Acte de recórrer els carrers del poble amb la música abans de començar una funció o una festa.
2 [LC] [JE] fer la cercavila Passejar 1 1.
cercavores
m. [ZOO] Ocell de la família dels prunèl·lids, d’uns 18 centímetres de llargada, que s’assembla al pardal de bardissa pel to general del plomatge i pels posats, i viu en zones muntanyoses (Prunella collaris).
cercinyol
m. [LC] [ME] Cerç molt fluix.
cerciorar
v. tr. i intr. pron. [LC] [AD] ENCERTIR.
cerclada
f. [LC] Grup de persones o coses disposades en cercle. Fer cerclada.
cercle
1 1 m. [LC] [MT] Porció d’un pla limitada per una circumferència. La superfície d’un cercle. La base d’un con recte és un cercle. L’àrea d’un cercle s’obté multiplicant la longitud del radi per la meitat de la longitud de la circumferència.
1 2 [MT] [FIA] cercle màxim Cercle d’una esfera amb el mateix radi i centre que aquesta.
1 3 [FIA] cercle menor Cercle d’una esfera el centre del qual no coincideix amb el d’aquesta i la circumferència del qual es troba en la superfície de l’esfera.
1 4 m. [LC] [MT] [FIA] Circumferència 1. Descriure un cercle al voltant d’algú.
2 m. [GL] [LC] [FIA] cercle polar Paral·lel de la Terra situat a 23° 28′ del pol Nord o del pol Sud. Cercle polar àrtic, cercle polar antàrtic.
3 1 m. [FIA] Òrbita d’un astre. El cercle descrit pel planeta Venus.
3 2 [FIA] cercle d’altura VERTICAL D’UN ASTRE.
3 3 [FIA] cercle de declinació Meitat d’un cercle màxim que tenint per extrems els pols nord i sud celestes passa pel centre d’un astre.
3 4 [LC] [FIA] cercle deferent Cercle que el centre de l’epicicle d’un planeta descriu al voltant de la Terra, segons el sistema ptolemaic.
3 5 [FIA] cercle horari CERCLE DE DECLINACIÓ.
3 6 [FIA] cercle vertical VERTICAL D’UN ASTRE.
4 1 m. [LC] Grup de coses o de coneixences que formen una certa unitat, de les quals hom abraça l’extensió. Estendre el cercle de les seves ocupacions, dels seus estudis.
4 2 [LC] [FS] cercle viciós a) Raonament que es basa en una premissa que suposa la conclusió que ha d’ésser demostrada.
4 2 [LC] cercle viciós b) Relació de dos termes definits recíprocament l’un per l’altre.
5 m. [LC] Associació de persones que tenen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir els diaris, revistes, etc. El Cercle del Liceu. El Cercle Artístic.
cèrcol
1 m. [LC] [IMI] [IMF] Llenca de ferro o de fusta corbada en forma de cercle amb els dos caps units, com les que es posen a les botes, a les bujoles, etc., per mantenir unides les dogues.
2 m. [LC] [JE] [IMF] Corona cilíndrica de fusta o de ferro amb què jugaven els infants fent-la rodar amb la mà o amb un pal curt.
3 m. [MU] ARET.
cercolaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té per ofici construir cèrcols de botes.
cercolar
v. tr. [LC] [IMI] ENCERCOLAR.
cercoler cercolera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] CERCOLAIRE.
cercopitècids
1 m. pl. [ZOM] Família de primats del grup dels catarrins, gregaris, de règim omnívor i generalment arborícoles, que viuen a l’Àfrica i a l’Àsia.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
cerdà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Cerdanya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Cerdanya o als seus habitants.
2 f. [AGR] Varietat de bestiar cavallí, o boví, pròpia de la Cerdanya i pertanyent a la raça catalana.
cereal
1 adj. [AN] Relatiu o pertanyent a la deessa Ceres.
2 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Gramínia cultivada el fruit de la qual és el gra, ric en glúcids i en altres substàncies alimentoses, com ara el blat, el sègol, l’ordi, etc.
2 2 m. [BOS] [AGA] Gra d’aquestes plantes.
cereali-
[LC] Forma prefixada del mot cereal. Ex.: cerealícola.
cerealícola
adj. [AGA] Relatiu o pertanyent a la cerealicultura.
cerealicultor cerealicultora
m. i f. [AGA] [PR] Persona que es dedica al conreu de cereals.
cerealicultura
f. [AGA] Conreu de cereals.
cerealista
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la producció o al comerç dels cereals. Economia cerealista. Regió cerealista.
cerealístic -a
adj. [LC] CEREALISTA.
cerebel
m. [ZOA] [MD] [LC] Part de l’encèfal situada sota la regió posterior del cervell prop de l’origen de la medul·la espinal.
cerebel·litis
f. [MD] Inflamació del cerebel.
cerebel·lós -osa
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al cerebel. Peduncles cerebel·losos.
cerebr-
[LC] [MD] V. CEREBRO-.
cerebració
f. [PS] Acció conscient o inconscient del cervell.
cerebral
1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent al cervell. Hemisferis, circumvolucions, cerebrals.
2 adj. [LC] Que destaca per l’intel·lectualisme, pel raciocini. És una persona freda, una mica cerebral. Un temperament cerebral.
3 adj. [FL] En fonèt., cacuminal. Les consonants cerebrals són una varietat de dentals pròpies del sànscrit i d’altres llengües de l’Índia.
cerebri-
[LC] [MD] V. CEREBRO-.
cerebritis
f. [MD] Inflamació del cervell.
cerebro- [o cerebri-, o cerebr-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. cerebrum, ‘cervell’. Ex.: cerebroespinal, cerebriforme, cerebrastènia.
cerebròsid
m. [QU] [BI] Esfingolípid que conté glucosa, galactosa o un oligosacàrid i és abundant en el sistema nerviós.
cerer cerera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que treballa o ven la cera.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven ciris.
cereria
f. [LC] [IMI] Obrador o botiga de cerer.
ceresina
f. [QU] Cera mineral, mescla natural d’hidrocarburs de composició complexa purificada per tractament amb àcid sulfúric, substitut de la cera d’abelles.
cereta
f. [MD] Ungüent fet de cera i oli.
ceretà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Ceret.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ceret o als seus habitants.
cerfull
1 m. [LC] [BOS] [HO] Herba de la família de les umbel·líferes, de flors blanques i fruits amb un bec ben evident, conreada per les seves fulles aromàtiques, usades com a condiment (Anthriscus cerefolium).
2 [LC] [BOS] cerfull bord Planta de la família de les umbel·líferes, semblant al cerfull, però d’olor poc agradable i amb el fruit molt poc bequerut, pròpia dels prats de dall i dels herbassars de muntanya (Anthriscus sylvestris).
ceri1
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, tou, semblant al ferro pel color (símbol, Ce; nombre atòmic, 58; pes atòmic, 140,12).
ceri2 cèria
adj. [LC] De cera.
cèric -a
1 adj. [ML] [QU] Relatiu o pertanyent al ceri.
2 adj. [QU] [ML] Que conté ceri, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a tetravalent. Compostos cèrics.
cerífer -a
adj. [LC] Que produeix cera.
cerificador
m. [AGR] Aparell elèctric, solar o de vapor, destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica.
cerilla
1 f. [LC] Candela llarga i molt prima enrotllada en espiral, en zig-zag, etc.
2 f. [LC] [ED] LLUMÍ.
cerimetria
f. [QU] Volumetria d’oxidoreducció en què l’agent valorant és una solució d’una sal de ceri(IV).
cerimònia
1 f. [LC] [AN] Acte exterior o sèrie d’actes prescrits per llei o costum, en celebració d’una solemnitat. Cerimònies del culte. La cerimònia de la coronació d’un rei. La cerimònia de la consagració d’una església.
2 f. [LC] Acte formal d’urbanitat, especialment afectat, excessiu.
3 [LC] pura cerimònia Mera formalitat.
cerimonial
1 adj. [LC] Que consisteix en cerimònies.
2 m. [LC] [AN] Conjunt de formalitats i cerimònies que s’han d’observar en la celebració d’una solemnitat determinada.
3 m. [RE] Llibre que conté les regles del cerimonial de cadascuna de les diferents solemnitats de l’Església, d’una corporació, etc.
cerimonier cerimoniera
m. i f. [HIH] MESTRE DE CERIMÒNIES.
cerimoniós -osa
1 adj. [LC] Que observa escrupolosament les cerimònies.
2 adj. [LC] Que fa grans compliments.
cerimoniosament
adv. [LC] Amb cerimònia, d’una manera cerimoniosa.
cermet
m. [ML] Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics, obtingut per pulverimetal·lúrgia.
cerndre
[ger. cernent; p. p. cernut; ind. pr. cerno, etc.; ind. p. s. cerní, etc.; ind. fut. cerndré, etc.; subj. pr. cerni, etc.; subj. imperf. cernés, etc.; imper. cern, cerni, etc.]
v. tr. [LC] Passar pel sedàs (qualsevol matèria reduïda a pols). Cerndre la farina, el guix.
cernedor
m. [LC] Bastiment que sosté el sedàs de cerndre.
cernedora
f. [LC] CERNEDOR.
cernuda
f. [LC] Acció de cerndre; l’efecte.
cero
m. [LC] [ZOM] CÉRVOL.
cero-
[LC] Forma prefixada del mot ll. cera, ‘cera’. Ex.: cerografia, ceromància.
ceroferari ceroferària
m. i f. [RE] Acòlit que porta el ciri en les celebracions litúrgiques cristianes.
ceroplàstia
f. [LC] [AR] Art de modelar amb cera.
cerós1 -osa
adj. [LC] Semblant a la cera en consistència i aspecte.
cerós2 -osa
adj. [QU] Que conté ceri, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent. Compostos cerosos.
cerot
m. [LC] [IMI] Mescla de pega i cera.
ceròtic -a
adj. [QU] Que és present en algunes ceres, s’aplica als compostos insaturats. Alcohol ceròtic. Àcid ceròtic.
cerra
f. [LC] [ZOA] Pèl gruixut i aspre. Les cerres d’un senglar, d’un porc. Les cerres de la cua d’un cavall.
cerrell
m. [BOS] Planta de la família de les gramínies, de fulles junciformes, rígides i punxents, i espiguetes amb arestes, en panícula laxa, que es fa en els erms mediterranis meridionals (Helictotrichon filifolium).
cerrioide
adj. [BOS] roure cerrioide V. ROURE.
cerro
m. [IT] Floca de cotó, de cànem, de lli, etc., ja pentinada i neta a punt d’ésser filada.
cerrut -uda
adj. [LC] [ZOA] Proveït de cerres.
cert1
adv. [LC] CERTAMENT. -Em penso que no hi ha ningú. -Ningú, cert. Són mons diferents, ben cert, però no necessàriament oposats. Sé cert el que n’opina la Maria.
cert2 -a
1 1 adj. [LC] Que respon a la veritat. El fet és cert. No és cert que ell hagi fet això.
1 2 adj. [LC] Que és exactament determinat, segur. Tan cert com el sol ens il·lumina: no t’enganyo. Deixar una cosa certa per una d’incerta.
1 3 [LC] tan cert com ara plouen figues Expressió que significa que una cosa no és certa.
1 4 [LC] tenir per certa una cosa Estar-ne segur.
1 5 [LC] del cert loc. adv. Amb tota seguretat. Ho sé del cert: pots ben creure-ho.
1 6 [LC] per cert loc. adv. A propòsit d’això. Per cert, al final aquesta nit no podré venir: ja ens veurem demà. Per cert, em deus diners.
2 adj. [LC] Que té alguna cosa per vera, per segura. Estic cert del que et dic.
3 1 adj. [LC] Una determinada persona o cosa, sense dir, però, quina és. Hi ha certes persones amb qui val més no tractar-se. Tens raó només fins a cert punt.
3 2 adj. [LC] Una mena de. Entre aquests dos articles hi ha innegablement una certa semblança.
certamen
m. [LC] Concurs sobre matèria intel·lectual amb premis per als concursants guanyadors. Certamen literari, musical.
certament
adv. [LC] D’una manera certa.
certesa
1 f. [LC] Qualitat de cert, de veritable. La certesa d’un fet.
2 f. [LC] Estat de l’esperit que considera una cosa com a certa, segura, que està segur de posseir la veritat. Això ha passat així: en tinc la certesa.
3 [FS] certesa moral Certesa no absoluta, però suficient per a la pràctica.
cèrtids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells insectívors, de l’ordre dels passeriformes, de bec prim i encorbat, que ressegueixen els troncs dels arbres cercant aliment, a la qual pertanyen els raspinells.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
certificable
adj. [LC] [DR] [TC] Que es pot certificar.
certificació
f. [DR] [TC] [AD] Acció de certificar per escrit o per un mitjà alternatiu; l’efecte. Necessitem la certificació del metge. Certificació electrònica.
certificador certificadora
m. i f. [LC] [TC] [DR] Persona que certifica.
certificar
1 v. tr. [LC] [DR] [AD] Garantir com a cert. Hi ha testimonis que certifiquen el fet.
2 tr. [TC] Donar a qui tramet (un paquet o una carta) per correu un certificat amb què pot acreditar d’haver-los tramesos.
certificat -ada
1 adj. [LC] [TC] Acreditat per l’administració de correus, mitjançant un resguard que lliura al remitent i la signatura del destinatari. Són uns documents molt importants, envia’ls per correu certificat. Una carta certificada.
2 m. [LC] [DR] [AD] Document expedit per un funcionari públic competent o per una persona autoritzada legalment que dona fe d’un fet, del contingut d’un document o de les circumstàncies que consten en arxius, en registres, en llibres d’actes, etc. Un certificat de bona conducta. Un certificat d’estudis. Certificat mèdic. Certificat de treball.
certitud
f. [LC] CERTESA.
ceruli -úlia
adj. [LC] Del color del cel.
cerumen
m. [LC] [MD] Substància groguenca semblant a la cera, segregada per les glàndules ceruminoses del conducte auditiu.
ceruminós -osa
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al cerumen.
2 adj. [LC] [MD] Semblant al cerumen.
3 adj. [MD] Que segrega cerumen. Glàndules ceruminoses.
cerussa
1 f. [GLM] Pols de carbonat de plom, de color blanc, pesant, que s’usa com a colorant i té un poder cobrent i una resistència a la llum molt bons.
2 f. [GLM] [GL] [QU] CERUSSITA.
cerussita
f. [GLM] Mineral, carbonat de plom, de fórmula PbCO3, que cristal·litza en el sistema ròmbic.
cerut
1 1 m. [AGR] Substància cerosa amb què les abelles unten el rusc abans de fer-hi la bresca.
1 2 m. [AGR] Rebuig d’una bresca.
2 m. [LC] Engrut que es fa a la roba.
cerva
f. [ZOM] CÉRVOLA.
cervatell
m. [LC] [ZOM] Cria del cérvol.
cervató
m. [LC] [ZOM] CERVATELL.
cervell
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] La part més voluminosa i complexa de l’encèfal, que en l’ésser humà ocupa gairebé tota la caixa craniana. Malalties del cervell. Els peduncles que posen en comunicació el cerebel amb el cervell.
1 2 m. [LC] [HO] Cervell d’un animal considerat com a aliment. Cervells de be, de moltó, de porc. Croquetes de cervell.
2 1 m. [LC] El cervell considerat com la seu del pensament, intel·ligència, seny, judici. Aquella dona és un gran cervell. No té ni mica de cervell.
2 2 [LC] tenir un cervell de pardal Tenir poca intel·ligència o poc seny.
3 m. [GL] cervell de gat Concreció calcària del quaternari formada per nòduls que s’acumulen principalment a la part alta dels llims calcaris, on prenen l’aspecte d’una massa nodulosa i compacta.
cervellet
m. [ZOA] CEREBEL.
cervellina
f. [LC] [BOS] CERVERINA.
cerver
adj. [LC] [ZOM] llop cerver V. LLOP.
cerverí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Cervera o de Son Cervera.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Cervera o a Son Cervera, o als seus habitants.
cerverina
f. [LC] [BOS] Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, pilosa, de fulles estretament lanceolades, simples o amb unes quantes dents linears, i flors blaves ligulades, reunides en capítols embolcallats de bràctees escarioses i lluents, pròpia de les pastures mediterrànies, de vegades utilitzada com a flor seca (Catananche caerulea).
cervesa
f. [LC] [HO] Beguda fermentada preparada a partir de cereals germinats, especialment ordi, i aromatitzada amb llúpol. Cervesa blanca, negra.
cerveser -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la cervesa.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven cervesa.
cerveseria
1 f. [LC] [IMI] Fàbrica de cervesa.
2 f. [LC] [HO] Establiment on es ven i es pren cervesa.
cerví -ina
adj. [ZOM] [LC] Relatiu o pertanyent al cérvol.
cèrvia
f. [ZOP] Peix de la família dels caràngids, de cos oblong moderadament comprimit, que pot superar els 150 centímetres de llargada i els 50 quilos de pes, de dors gris blavenc amb reflexos rosats i ventre blanc argentat, amb el cap, la boca i els ulls grossos, una sola aleta dorsal dividida en dues parts, una espinosa i l’altra, com també l’aleta anal, amb un lòbul anterior ben destacat, i amb l’aleta caudal forcada (Seriola dumerilii).
cervical
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al coll o al coll uterí.
cervicitis
f. [MD] Inflamació del coll uterí.
cervico-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot cervical. Ex.: cervicofacial.
cèrvids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers artiodàctils remugants, esvelts i àgils, de pelatge no gaire espès i aspre, que comprèn el cérvol i animals afins.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
cervina
f. [BOS] Planta de la família de les plantaginàcies, acaule, de fulles generalment retallades, disposades en roseta basal, del mig de la qual neixen diversos peduncles que terminen en sengles espigues, primes i denses, de flors petites i no gens vistents, pròpia dels sòls calcigats (Plantago coronopus).
cerviola
f. [ZOP] Fase subadulta de la cèrvia, de fins a uns 8 quilos de pes.
cèrvix
f. [ZOA] [MD] Coll, especialment l’uterí.
cervo
m. [LC] CÉRVOL.
cérvol
1 1 m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant, de la família dels cèrvids, de pèl curt i aspre, potes llargues i cua curta, amb banyes massisses i ramoses en el mascle.
1 2 m. [ZOM] [LC] Cérvol de distribució geogràfica molt àmplia que abasta Europa, Àsia Menor i el nord de Pèrsia (Cervus elaphus).
1 3 [ZOM] cérvol aquàtic Cérvol propi de les regions pantanoses de la Xina (Hydropotes inermis).
1 4 [ZOM] cérvol de les pampes Cérvol propi de Brasil, Paraguai i la pampa argentina (Ozotoceros bezoarticus).
1 5 [ZOM] cérvol de Virgínia Cérvol que viu en zones boscoses dels Estats Units (Odocoileus virginianus).
1 6 [ZOM] cérvol del pare David Cérvol originari de l’Àsia (Elaphurus davidianus).
1 7 [ZOM] cérvol dels pantans Cérvol propi d’algunes regions de Brasil fins al Paraguai i el nord d’Argentina (Blastocerus dichotomus).
2 m. [ZOI] [AGF] cérvol volant ESCANYAPOLLS.
cérvola
f. [LC] [ZOM] Femella del cérvol.
cesalpiniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies del grup de les lleguminoses, generalment arbòries o arbustives, de flor sovint papilionàcia amb la carena que embolcalla els altres pètals i fruit quasi sempre en llegum, pròpies sobretot de les regions tropicals i subtropicals, a la qual pertanyen el garrofer, l’arbre de l’amor, el senet i el tamarinde.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cèsar
1 m. [LC] [HIH] [PR] Títol donat als emperadors romans.
2 m. [LC] [HIH] [PR] Emperador del Sacre Imperi Romà.
3 m. [LC] [HIH] [PR] Emperador 1 1.
cesari -ària
1 adj. [HIH] Imperial 1.
2 f. [LC] [MD] Extracció de l’infant del ventre de la mare fent una incisió a les parets de l’abdomen.
cesarià -ana
adj. [HIH] Pertanyent al cèsar.
cesarisme
m. [PO] Sistema de govern basat en la concentració de tots els poders en mans d’una sola persona.
cesarista
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al cesarisme.
2 adj. i m. i f. [PO] [LC] Partidari del cesarisme.
cesaropapisme
m. [PO] [LC] Sistema polític en què el poder religiós se sotmet al civil, el qual intervé en qüestions religioses.
cescle
m. [AGF] Tany o part de tany de castanyer o d’avellaner destinat a ésser utilitzat com a cèrcol.
cesi1
m. [QU] [ML] Metall alcalí, tou, anàleg al rubidi, remarcable pel seu punt de fusió molt baix, el menys electronegatiu dels elements (símbol, Cs; nombre atòmic, 55; pes atòmic, 132,90).
cesi2 cèsia
adj. [LC] Blau clar cendrós.
cespitós -osa
1 adj. [BO] Format per una agrupació d’individus, de branquillons, de carpòfors, etc., que, pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorden la gespa.
2 adj. [BO] Que forma gespa.
cessació
f. [LC] Acció de cessar; l’efecte. La cessació d’hostilitats. La cessació del dolor.
cessament
m. [LC] Acció de cessar.
cessant
1 adj. [LC] Que cessa.
2 adj. [LC] [DR] Que és privat del seu càrrec de funcionari.
cessantia
1 f. [DR] Estat de cessant.
2 f. [DR] Paga que, segons la llei, gaudeix el funcionari cessant en certs casos.
cessar
1 1 v. intr. [LC] Tenir fi. La pluja ha cessat fa una estona.
1 2 [LC] cessar en un càrrec Dimitir-lo. Cessà en la presidència per raons de salut. La junta va fer cessar els dos consellers implicats en l’escàndol.
2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, deixar de fer, d’esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. No cessa de plorar.
3 tr. [LC] Posar fi (a una cosa). Quan hauràs cessat el teu parlament, podràs seure.
cessió
1 f. [LC] Acció de cedir alguna cosa a un altre. Fer cessió dels seus drets.
2 [LC] [DR] cessió de béns Abandó que un deutor fa als seus creditors d’allò que posseeix.
cessionari cessionària
m. i f. [DR] Persona a favor de la qual és feta una cessió.
cest
m. [SP] Guantellet, amb nusos de plom i corretges, emprat en l’antic esport del pugilat.
cestodes
1 m. pl. [ZOI] Classe d’animals platihelmints paràsits, sense tub digestiu i amb la part anterior del cos amb ventoses, botris o botridis com a òrgans de fixació.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
cestoide
adj. [LC] En forma de cinta.
cèstrum
m. [BOS] [AGA] Arbust perennifoli de la família de les solanàcies, de fulles lanceolades i un xic coriàcies, flors tubuloses groguenques, agrupades en raïms, i fruit en baia negrosa, originari de Xile i conreat en jardineria (Cestrum parqui).
cesura
1 1 f. [FLL] En la poesia grega i llatina, pausa en un vers causada per terminar un mot dins d’un peu.
1 2 [FLL] cesura hepthemímera Cesura de l’hexàmetre després de la síl·laba llarga del quart peu.
1 3 [FLL] cesura penthemímera Cesura de l’hexàmetre després de la síl·laba llarga del tercer peu.
1 4 [FLL] cesura trihemímera Cesura de l’hexàmetre després de la síl·laba llarga del segon peu.
1 5 f. [FLL] Pausa mètrica que divideix el vers en dos hemistiquis d’igual o de diferent llargada i coincideix sempre amb una frontera de mot.
2 f. [MU] Separació o pausa entre frases musicals.
cet-
[LC] [QU] V. CETO-.
cetacis
1 m. pl. [ZOM] Ordre de mamífers placentaris adaptats a la vida aquàtica, amb cua transformada en una aleta caudal ampla de funció propulsora, que comprèn els misticets i els odontocets, com les balenes i els dofins.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
cetil
m. [QU] Grup o radical que prové de l’alcohol cetílic, de fórmula CH3(CH2)14CH2–.
cetílic
adj. [QU] alcohol cetílic V. ALCOHOL.
ceto- [o cet-]
[QU] Forma prefixada del mot cetona, emprada per a formar noms de compostos derivats d’una cetona, o que tenen una estructura pseudocetònica, o que contenen en la seva molècula un grup carbonil cetònic. Ex.: cetoxima; cetohexosa; cetoàcid, cetoèster.
cetoàcid
m. [QU] Àcid carboxílic la molècula del qual conté un grup funcional de cetona, o més d’un.
cetoèster
m. [QU] Èster d’un cetoàcid.
cetohexosa
f. [QU] [BI] Hexosa que conté un grup cetònic.
cetona
f. [QU] Substància orgànica caracteritzada per la presència del grup funcional carbonil (C=O) unit a dos radicals hidrocarbonats o formant part d’una cadena alicíclica.
cetonèmia
f. [MD] Presència de cossos cetònics a la sang.
cetònic -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a les cetones, derivat d’una cetona.
2 adj. [QU] Que té el grup funcional de les cetones.
cetonúria
f. [MD] Presència de cossos cetònics a l’orina.
cetopentosa
f. [QU] [BI] Pentosa que conté un grup cetònic.
cetorrínids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis molt grossos, de cos fusiforme, fenedures branquials amplíssimes i aleta caudal semilunar, de vida pelàgica, que s’alimenten de plàncton, l’únic representant de la qual és el pelegrí.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
cetosa
f. [BI] Monosacàrid que conté un grup cetònic.
cetrària
f. [BOB] Liquen del gènere Cetraria i gèneres afins de l’ordre de les lecanorals, de tal·lus laciniat i amb apotecis marginals, freqüent a les muntanyes, com el liquen d’Islàndia.
chamosita
f. [GLM] Mineral del grup de les clorites, de fórmula (Fe2+,Mg,Fe3+)5Al(Si3Al)O10(OH)8, ric en ferro i de colors verdosos.
chardonnay
[fr.]
1 m. [LC] Cep d’una varietat originària de la Borgonya que dona un raïm blanc aromàtic de grans petits.
2 m. [LC] Raïm de cep chardonnay.
3 m. [LC] Vi elaborat amb raïm chardonnay.
cia
f. [ZOA] ISQUI.
cian
m. [AF] Pigment blau verd usat en les tricromies i en les quadricromies.
cian-
[LC] V. CIANO-.
cianamida
1 f. [QU] Sòlid deliqüescent obtingut per tractament de la cianamida de calci amb aigua carbònica, producte irritant i càustic.
2 [QU] [AGA] cianamida de calci Pólvores o terrossos d’un color gris negrenc que són emprats com a fertilitzant nitrogenat, com a defoliant o com a herbicida selectiu, i es caracteritzen perquè són molt bàsics a causa de l’elevat contingut d’hidròxid càlcic.
cianat
1 m. [QU] Sal de l’àcid ciànic.
2 m. [QU] Anió derivat de l’àcid ciànic, de fórmula NCO-.
cianel·la
f. [BOI] Alga del grup de les cianofícies, de vida endocel·lular, simbiòtica, que es pot trobar en alguns protozous.
cianhídric
adj. [QU] àcid cianhídric V. ÀCID.
ciànic -a
adj. [QU] Que conté cianogen.
cianina
1 f. [QU] ANTOCIANINA.
2 f. [QU] Colorant polimetínic amb el grup auxocrom d’indole o de quinolina, aplicat en fotografia en color.
cianita
f. [GLM] Mineral, nesosilicat de fórmula Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema triclínic, és de color blau cel amb lluïssor nacrada, té alta densitat i es forma principalment en metapelites en condicions metamòrfiques d’alta pressió i baixa temperatura.
ciano- [o cian-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. kýanos, ‘blau fosc’, utilitzada també en química per a indicar la presència del radical cianogen d’una molècula. Ex.: cianosi, cianòmetre; cianamida, cianúric.
cianobacteri
m. [BOI] Individu del grup de les cianofícies.
cianocobalamina
f. [QU] [BI] Vitamina B12, compost amb cobalt sintetitzat per certs microorganismes, necessària per a la síntesi d’àcid desoxiribonucleic, el dèficit de la qual provoca anèmia.
cianòfag
m. [BI] Virus especialitzat a penetrar en la cèl·lula de les cianofícies i provocar-hi la lisi.
cianofícies
1 f. pl. [BOI] Grup de procariotes que es diferencien dels bacteris perquè realitzen la fotosíntesi com les plantes superiors i perquè, generalment, són de mida més gran i tenen un gran nombre d’espècies filamentoses.
2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.
cianofil·la
f. [QU] OBS. ANTOCIANINA.
cianòfits
m. pl. [BOI] CIANOPROCARIOTES.
cianogen
1 m. [QU] Radical monovalent de fórmula CN–.
2 m. [QU] Pseudohalogen de fórmula (CN)2, obtingut per oxidació dels ions cianur, gas incolor d’olor penetrant, metzinós.
cianòmetre
m. [ME] Aparell per a mesurar la intensitat de la blavor del cel.
cianoprocariotes
1 m. pl. [BOI] Divisió de procariotes que agrupa les cianofícies.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
cianosi
f. [MD] Coloració blavosa de la pell i de les mucoses deguda a la concentració d’hemoglobina amb insuficiència d’oxigen.
cianòtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la cianosi.
2 adj. i m. i f. [MD] Malalt de cianosi.
cianur
1 m. [QU] Sal de l’àcid cianhídric.
2 [QU] cianur de sodi Sal deliqüescent, molt tòxica, de fórmula NaCN, emprada en la indústria dels recobriments electrolítics i en fumigacions locals.
cianuració
1 f. [ML] [QU] Carbonitruració de peces d’acer efectuada per immersió en un bany de sals foses a una temperatura aproximada de 800 °C i amb un 70 % de cianur.
2 f. [QU] Procediment d’obtenció de l’or i l’argent que consisteix a tractar el mineral amb una solució de cianur alcalí en presència d’aire.
cianurar
v. tr. [QU] Sotmetre (una substància) a cianuració.
cianurat -ada
1 adj. [QU] Que és sal o èster de l’àcid cianúric.
2 adj. [QU] Que és el producte d’una cianuració.
cianúric
adj. [QU] àcid cianúric V. ÀCID.
ciar
v. intr. [LC] [TRA] [SP] Remar endarrere.
ciati
m. [BO] Inflorescència pròpia de les eufòrbies, integrada per una flor femenina central llargament pedunculada, cinc grups de flors masculines reduïdes cadascuna a un sol estam i un involucre en forma de copa constituït per cinc bràctees i acompanyat de quatre o cinc peces nectaríferes de forma i color característics.
ciàtic -a
1 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’isqui. Nervi ciàtic. Dolor ciàtic.
1 2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’anca.
2 f. [LC] [MD] Neuràlgia del nervi ciàtic.
ciavoga
f. [SP] Acció de ciavogar; l’efecte.
ciavogar
v. intr. [SP] Girar una embarcació dins el menor espai possible ciant amb els rems d’una banda i vogant amb els de l’altra.
ciberespai
m. [IN] Espai virtual en què els internautes interaccionen mitjançant una xarxa telemàtica.
cibernètic -a
1 adj. [FIF] [IN] Relatiu o pertanyent a la cibernètica.
2 f. [IN] [FIF] Ciència que estudia el sistema de comunicació i de control automàtic en els éssers vius i la seva aplicació en les màquines.
cicadàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes de la classe dels cicadòpsids, que inclou les ciques.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cicadates
f. pl. [BOS] CICADÒPSIDS.
cicadofitins
1 m. pl. [BOS] Subdivisió dels espermatòfits, plantes amb flor, corresponent a les gimnospermes, de fulla originàriament pinnada, que comprèn, com a representants vivents, les classes dels gnetòpsids i dels cicadòpsids.
2 m. [BOS] Individu d’aquesta subdivisió.
cicadòpsids
1 m. pl. [BOS] Classe de plantes de la subdivisió dels cicadofitins, que inclou plantes amb aspecte de petita palmera, dioiques, de flors molt grosses formades per estams o carpels d’origen foliar ben evident, pròpies principalment de les regions tropicals.
2 m. [BOS] Individu d’aquesta classe.
cicatricial
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a una cicatriu o a la cicatrització.
cicatritzable
adj. [LC] [MD] Que es pot cicatritzar.
cicatrització
f. [LC] [MD] Acció de cicatritzar o de cicatritzar-se; l’efecte.
cicatritzant
1 adj. [LC] [MD] Que cicatritza.
2 m. [MD] Fàrmac o agent cicatritzant.
cicatritzar
1 v. tr. [LC] [MD] Guarir (una ferida, una nafra) de manera que no en resti sinó el senyal. Productes que cicatritzen les ferides.
2 v. tr. [LC] PER EXT. El temps cicatritza totes les ferides.
3 intr. pron. [LC] En unes quantes hores, les nafres se cicatritzen.
4 intr. [LC] [MD] Si tens una bona carnadura, les ferides cicatritzen ràpidament.
cicatriu
1 f. [LC] [MD] Senyal que resta en els teixits orgànics després de guarida una ferida o una nafra.
2 f. [LC] [BO] Senyal que deixa en una planta la caiguda d’una fulla, d’una bràctea, etc.
3 f. [LC] [MD] Teixit orgànic que es forma per reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
cícero
m. [AF] [FIM] Unitat de longitud, usada en tipografia, per a la justificació de línies, de pàgines, etc., que té 12 punts i equival a la sisena part de la polzada, que són 4,52 mil·límetres.
cicerone
[it.]
m. i f. [LC] [PR] Persona que mostra als forasters les antiguitats, les curiositats, etc., d’una població, d’un edifici, etc.
ciceronià -ana
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’orador i polític romà Ciceró. Una edició crítica dels escrits ciceronians.
2 adj. [LC] Que s’assembla a Ciceró en estil, en llatinitat, etc.
ciclació
f. [QU] CICLITZACIÓ.
cíclada
f. [HIH] Peça de vestir exterior usada per les dones en la Roma imperial.
ciclamat
m. [QU] Sal de l’àcid ciclàmic, de gust molt dolç, com ara la sal de sodi, que és trenta vegades més dolça que el sucre de canya i és emprada com a edulcorant no nutritiu.
ciclamen
1 m. [BOS] [AGA] Herba perenne del gènere Cyclamen, de la família de les primulàcies, que fa un gros tubercle, fulles cordades o reniformes i flors de color blanc rosat o violeta, amb els pètals tombats enrere, molt emprada en jardineria i com a planta d’interior.
2 [BOS] ciclamen baleàric Ciclamen de fulles marbrades de blanc i flors petites d’un blanc rosat, propi de les illes Balears i d’alguns indrets de Provença i la Fenolleda (Cyclamen balearicum).
ciclàmic
adj. [QU] àcid ciclàmic V. ÀCID.
ciclamor
m. [HIG] Orla rodona, present en alguns escuts heràldics.
ciclantàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, acaules o enfiladisses, de fulles semblants a les de les palmeres, flors molt reduïdes reunides en espàdixs axil·lars voltats de bràctees i fruits carnosos, pròpies de l’Amèrica tropical i les Antilles, entre les quals hi ha la palmera de Panamà.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
cicle1
1 1 m. [LC] [FIA] Període de temps en què s’acompleix una sèrie d’esdeveniments o fenòmens fins a arribar a un des del qual tornen a produir-se en el mateix ordre. El cicle de les estacions. Cicle lunar. Cicle pasqual.
1 2 [RE] cicle temporal Conjunt de festes de l’any litúrgic cristià que es mouen d’acord amb la data de Pasqua.
2 1 m. [FIF] [EG] Seqüència de modificacions que experimenta un cos o un sistema que passa per diferents estats fins a tornar a l’estat inicial. Cicle de Carnot, de Rankine, d’Otto. Cicle semidirecte d’expansió de vapor.
2 2 m. [FIF] Part d’un fenomen periòdic que té lloc durant un període. La freqüència es mesura en cicles per segon.
2 3 m. [LC] Seqüència de modificacions que experimenta un cos o un sistema durant un període de temps.
2 4 [BI] cicle biològic Conjunt de canvis que experimenta un organisme o generacions sexuals d’organismes des de la fecundació de l’ou fins a la producció de gàmetes.
2 5 [FIA] cicle carboni-nitrogen Conjunt de reaccions nuclears en què quatre nuclis d’hidrogen es converteixen en un d’heli mitjançant les reaccions de nuclis d’hidrogen amb nuclis de carboni, nitrogen i oxigen que actuen com a catalitzadors.
2 6 [ZOA] [BI] cicle de les pentoses Via oxidativa, possible en animals i en vegetals, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa.
2 7 [AN] cicle domèstic Conjunt de fases del desenvolupament econòmic i de procreació d’un grup domèstic.
2 8 [ECT] cicle econòmic Sèrie de fluctuacions alternatives d’alça i baixa que es produeixen al llarg dels anys en l’activitat econòmica.
2 9 [BI] cicle lític Cicle biològic d’una soca lítica.
2 10 [ZOA] [MD] cicle menstrual Conjunt de processos que tenen lloc entre dues menstruacions successives.
2 11 [FIA] cicle solar Conjunt de variacions en la freqüència i en el nombre dels fenòmens que experimenta l’activitat solar durant un període d’onze anys.
2 12 [AN] cicle vital a) Conjunt dels canvis biològics i culturals successius que l’individu o el grup experimenten al llarg de la vida.
2 12 [BI] cicle vital b) CICLE BIOLÒGIC.
2 13 m. [IN] En inform., repetició d’un bucle.
3 m. [QU] En quím., anell.
4 m. [FL] Subpart d’una representació fonològica, sintàctica, etc., a la qual es poden aplicar ordenadament les regles fonològiques, transformacionals, etc. Cicle fonològic, cicle transformacional.
5 m. [LC] Sèrie d’actes celebrats dins un any acadèmic, un curs, etc.
6 m. [AN] [FLL] Conjunt d’obres o manifestacions literàries que tracten d’un mateix tema o situació i on solen reaparèixer els mateixos personatges. Cicle bretó. Cicle del rei Artús.
cicle2
m. [LC] Vehicle de dues rodes o més que és accionat exclusivament per l’esforç muscular de qui l’ocupa, especialment mitjançant pedals i manetes.
cíclic -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un cicle. Cronologia cíclica.
1 2 adj. [FLL] Que forma part d’un cicle literari. Un poema cíclic.
2 adj. [MU] Que provoca la unitat en el conjunt de motius o temes d’una obra, especialment d’una composició musical. Un ritme cíclic, una melodia cíclica.
3 1 adj. [QU] En quím., que en la seva estructura molecular conté un cicle o anell o uns quants, s’aplica a un compost.
3 2 adj. [BO] Que té les peces en verticils, s’aplica a la flor.
ciclisme
1 m. [LC] [SP] Esport practicat amb bicicletes.
2 [SP] ciclisme darrere moto Cursa de velocitat o de distància mitjana que es disputa en una pista i en la qual els ciclistes són precedits per una moto o un ciclomotor.
ciclista
1 adj. [SP] [LC] Relatiu o pertanyent al ciclisme.
2 m. i f. [LC] [SP] Persona que va en bicicleta.
3 m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona que practica el ciclisme.
ciclització
f. [QU] Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una cadena d’àtoms per formació d’un enllaç nou entre dos àtoms de la cadena.
ciclitzar
v. tr. [QU] Sotmetre (un compost) a ciclització, transformar (una cadena oberta) en una de tancada o anell.
cicló
1 1 m. [LC] [ME] DEPRESSIÓ ATMOSFÈRICA.
1 2 [ME] cicló tropical Cicló d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre, amb una pressió atmosfèrica al centre de vegades inferior als 900 hectopascals, que provoca pluges torrencials i vents huracanats.
2 m. [EI] [IQ] Dispositiu que per mitjans centrífugs separa les partícules sòlides suspeses en un fluid.
ciclo-1
[LC] Forma prefixada del mot gr. kýklos, ‘cercle’. Ex.: ciclòmetre, ciclorama.
ciclo-2
[LC] Prefixoide del mot ciclisme. Ex.: ciclocròs, ciclomotor.
cicloalcà
m. [QU] Compost alicíclic saturat, de fórmula empírica CnH2n.
cicloalquè
m. [QU] Compost alicíclic amb un enllaç doble o més d’un.
cicloalquí
m. [QU] Compost alicíclic amb un enllaç triple o més d’un.
ciclocròs
[inv.]
m. [SP] Modalitat de ciclisme en un circuit accidentat marcat a camp obert.
ciclogènesi
f. [ME] Procés d’iniciació o d’intensificació d’una circulació ciclònica.
ciclohexà
m. [QU] Hidrocarbur alicíclic saturat, amb un anell de sis àtoms de carboni.
cicloidal
1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la cicloide.
2 adj. [MT] Que s’assembla a una cicloide.
cicloide
1 adj. [LC] Arranjat en cercles.
2 f. [MT] Corba descrita per un punt d’una circumferència quan aquesta roda sense lliscament sobre una línia recta.
ciclòlisi
f. [ME] Procés d’afebliment o d’aturada d’una circulació ciclònica.
ciclomotor
m. [EI] [TRG] Vehicle motoritzat lleuger de dues rodes, proveït de pedals.
cicloneure
m. [ZOA] Animal que, com els equinoderms, presenta el sistema nerviós en forma d’anella al voltant del tub digestiu, del qual surten nervis radials.
ciclònic -a
1 adj. [LC] [ME] Relatiu o pertanyent al cicló.
2 adj. [LC] [ME] De la naturalesa d’un cicló.
ciclonita
f. [IQ] Component actiu dels explosius plàstics, el de propietats destructives més típiques.
ciclop
m. [AN] Gegant que segons la mitologia grega té només un ull al mig del front. La caverna dels ciclops.
ciclopentadiè
m. [QU] Hidrocarbur alicíclic, de fórmula empírica C5H6, que ocorre en els olis lleugers destil·lats en la coquització del carbó.
ciclopi -òpia
1 adj. [AN] Relatiu o pertanyent al ciclop o als ciclops.
2 adj. [LC] [AQ] [HIA] Construït amb grans blocs irregulars de pedra, sense cap material que els uneixi i generalment amb alguna pedra petita que fa de falca. Muralla ciclòpia.
ciclopia
f. [MD] Malformació congènita consistent en l’existència d’una única òrbita i l’absència del nas, o presència d’aquest en estat rudimentari.
ciclorama
m. [JE] Peça de la decoració teatral consistent en un fons semicilíndric de color neutre o blanc sobre el qual hom pot projectar llum.
ciclosilicats
1 m. pl. [GLM] Subclasse de silicats que tenen com a unitat estructural anells formats per tres, quatre o sis grups tetraèdrics.
2 m. [GLM] Mineral de la subclasse dels ciclosilicats.
ciclostil
m. [AF] Multicopista que treballa per serigrafia.
ciclostilar
v. tr. [AF] Reproduir per mitjà d’un ciclostil. Ciclostilar un text, un dibuix.
ciclòstom -a
adj. [ZOA] [ZOP] Que té la boca circular.
ciclotema
m. [GL] Dipòsit sedimentari que es repeteix cíclicament en una sèrie estratigràfica i marca el ritme de sedimentació.
ciclotró
m. [FIN] [FIF] Accelerador de partícules circular que comunica energia cinètica a partícules nuclears sense usar voltatges excessius.
ciclotrònic -a
adj. [FIN] Relatiu o pertanyent al ciclotró.
cicònids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, de grans dimensions, amb les potes i el coll llargs i el bec llarg i recte, de vol lent i pausat, i distribució cosmopolita, a la qual pertanyen les diverses espècies de cigonyes.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
ciconiformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells de dimensions mitjanes o grans, esvelts i camallargs, amb el coll llarg i flexible, que comprèn sis famílies, quatre de les quals tenen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
cicuta
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, d’olor repugnant, amb les tiges sovint tacades de púrpura, de fulles repetidament dividides en segments ovats o oblongs, flors blanques, en umbel·la, i fruit globulós amb costes ondulades, pròpia d’herbassars ruderals humits, emprada en farmàcia, la toxicitat de la qual és molt coneguda des de l’antiguitat clàssica (Conium maculatum).
2 [BOS] cicuta major Cicuta 1.
3 [LC] [BOS] cicuta menor Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides, amb els segments linears o lanceolats, dentats, flors blanques o rosades, en umbel·les, i fruit subglobós, que es fa en aiguamolls i llocs molt humits, pròpia del nord i centre d’Europa, altament metzinosa (Cicuta virosa).
-cida
[LC] Forma sufixada del ll. -cida, derivat del mot caedere, ‘occir’. Ex.: amebicida, genocida.
-cidi
[LC] Forma sufixada del ll. -cidium, derivat del mot caedere, ‘occir’. Ex.: homicidi.
cidrac
m. [BOS] Tarongina 1.
cidrera
adj. [BOS] herba cidrera V. HERBA.
ciència
1 1 f. [LC] Coneixença exacta d’un cert ordre de coses.
1 2 f. [LC] Conjunt de coneixences resultant de l’estudi. És home de grandíssima ciència.
1 3 [LC] de ciència certa loc. adv. Amb tota seguretat, amb ple coneixement. Ara no t’ho puc assegurar, però demà ho sabré de ciència certa.
1 4 [LC] tenir la ciència infusa a) Saber les coses per inspiració divina.
1 4 [LC] tenir la ciència infusa b) Saber les coses sense estudiar-les, dit hiperbòlicament.
2 1 f. [LC] [BI] Branca o departament de coneixences sistematitzades considerada com a camp d’investigació o objecte d’estudi.
2 2 [GL] ciència del sòl Ciència que tracta dels sòls com a recurs natural de la superfície de la Terra, i inclou l’estudi de la formació, la classificació i la cartografia del sòl i de les seves propietats físiques, químiques, biològiques i de fertilitat, i també d’aquestes propietats en relació amb la producció de cultius.
2 3 [MT] ciències exactes [o ciències abstractes] Les matemàtiques.
2 4 [GL] ciències de la terra Conjunt de ciències que estudien la Terra, com ara la geologia, la meteorologia o l’oceanografia.
2 5 [LC] [BI] ciències naturals Conjunt de disciplines l’objecte de les quals és l’estudi dels éssers i dels fenòmens propis de la natura.
3 f. [LC] [AN] [FIA] ciències ocultes Conjunt de coneixements i pràctiques que s’envolten de misteris, com ara la màgia, la nigromància, l’astrologia, etc.
4 f. [LC] [FLL] gaia ciència Ciència de compondre poèticament, segons la tradició dels trobadors.
ciència-ficció
f. [JE] [FLL] Gènere literari i cinematogràfic basat generalment en l’exploració de les possibilitats imaginades de la ciència, la tecnologia, la societat i la vida del futur.
científic -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ciència o a les ciències.
1 2 adj. [LC] D’acord amb els principis i les regles de la ciència o d’una ciència. Principis científics. Mètodes científics.
1 3 adj. [LC] Que posseeix ciència o una ciència. Esperit científic.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que es dedica a la ciència.
científicament
adv. [LC] D’una manera científica.
cientificitat
f. [LC] [FS] Qualitat de científic. La cientificitat d’una teoria, d’un argument.
cientisme
m. [FS] Tendència filosòfica derivada del positivisme segons la qual la ciència pot arribar a resoldre totes les qüestions que la intel·ligència humana es pot plantejar.
cientista
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al cientisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari del cientisme.
cientment
adv. [LC] Amb plena coneixença.
cifosi
f. [MD] Curvatura de la columna vertebral de convexitat posterior.
cifòtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la cifosi.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de cifosi.
cigala
1 f. [LC] [ZOI] Insecte homòpter, d’uns 4 centímetres de llarg, cap gros, ales transparents i abdomen cònic sota el qual tenen els mascles un òrgan amb membranes vibrants amb què produeixen un so estrident i monòton (Cicada plebeja).
2 f. [LC] [ZOI] Crustaci macrur de l’ordre dels decàpodes, comestible, de cos ample i pla i d’antenes curtes, d’un vermell fosc (Scyllarus arctus).
3 1 f. [LC] [BOS] PINYA DE SANT JOAN.
3 2 f. [BOS] CERVERINA.
4 f. [TRA] En nàut., argolla de l’àncora.
5 f. [LC] POP. Penis 1.
cigaló
1 m. [LC] [HO] Copeta d’aiguardent, de rom o d’un altre licor que hom entra a beure en una taverna, en un bar o en una cantina. Anar a fer el cigaló.
2 m. [HO] Beguda calenta a base de cafè i licor, especialment conyac o anís.
cigar
m. [LC] [ED] Petit rotlle de fulles de tabac que hom encén per un extrem i el fum del qual és aspirat per l’altre extrem, posat a la boca. Un cigar de l’Havana. Encendre un cigar. Fumar un cigar.
cigarrer cigarrera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa cigars o cigarretes per a vendre.
2 m. [AGA] [ZOI] Insecte coleòpter que ataca la vinya caragolant-ne les fulles en forma de cigar (Byctiscus betulae).
cigarrera
f. [LC] [ED] Capsa o estoig per a guardar-hi o portar-hi cigars.
cigarret
m. [LC] [ED] CIGARRETA.
cigarreta
f. [LC] [ED] Tabac picat envoltat de paper fi, que es fuma com un cigar. Dona’m paper per a fer una cigarreta. Cigarretes egípcies, angleses.
cigarro
m. [LC] CIGARRETA. Vaig al balcó a fer un cigarro.
cigne
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels anàtids, voluminós, de 120 a 150 centímetres de llargada, i de coll llarg i esvelt.
2 [ZOO] cigne cantaire Ocell de la família dels anàtids, amb un cant semblant al so de la trompeta (Cygnus cygnus).
3 [ZOO] cigne de coll negre Ocell de la família dels anàtids, de plomatge blanc amb el cap i el coll negres, propi de l’Amèrica del Sud (Cygnus melanocoryphus).
4 [ZOO] cigne mut Ocell de la família dels anàtids, de coll en forma de S, de plomatge blanc i bec taronja, amb una carúncula frontal a la base del bec (Cygnus olor).
5 [ZOO] cigne negre Ocell de la família dels anàtids, de plomatge negre i bec vermell amb la punta blanca (Cygnus atratus).
6 [ZOO] cigne petit Ocell de la família dels anàtids, d’uns 120 centímetres de llargada, rar a les nostres contrades (Cygnus columbianus bewickii).
7 [ZOO] cigne trompeta Ocell de la família dels anàtids, amb un cant semblant a un xiulet estrident (Cygnus buccinator).
cigni cígnia
adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent al cigne.