1. Organització general
1.1. El diccionari està organitzat en articles, que es componen d’entrada i contingut. Les entrades homògrafes van seguides d’un superíndex numèric que les diferencia. Ex.:
coma1
m. Quadre clínic greu caracteritzat per la pèrdua de la consciència […]
coma2
1 f. Cabellera 2. 2 Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte […]
coma3
1 1 f. Signe gràfic (,) que indica una inflexió o una pausa breu […]
coma4
1 1 f. Depressió més o menys pregona i planera en un terreny […]
En alguns articles es recullen formes alternatives de l’entrada: en els prefixos, formes prefixades i formes sufixades que presenten variants; en els casos de sinònims que només es distingeixen per la presència o absència d’un accent, i en algunes locucions. Les formes alternatives apareixen sempre immediatament al darrere de l’entrada, entre claudàtors, en negreta i precedides per la conjunció o. Ex.:
cardio- [o cardi-]
Forma prefixada del mot gr. kardía, ‘cor’. Ex.: cardiologia, cardiàlgia.
perit -a [o pèrit -a]
adj. i m. i f. EXPERT.
a recules [o de recules]
loc. adv. Fent passes endarrere. Caminar a recules. Va sortir de l’habitació de recules.
1.2. El contingut dels articles està organitzat en una estructura jeràrquica de dos nivells: les accepcions i les subaccepcions. Dues o més subaccepcions constitueixen una accepció. Les accepcions duen al davant el número d’ordre que els correspon, excepte en el cas dels articles que només en tenen una. El número de les accepcions apareix en negreta. Les subaccepcions duen al davant el número d’ordre de l’accepció a què pertanyen, seguit del número d’ordre que els correspon, en lletra cursiva. Ex.:
organisme
1 1 m. Entitat biològica unicel·lular o pluricel·lular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet de naixement, creixement i reproducció.
1 2 m. Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell. L’organisme humà. Un organisme microscòpic o microorganisme.
2 1 m. Conjunt de persones constituït amb una finalitat concreta.
2 2 m. Conjunt d’oficines, de serveis o de càrrecs que formen un cos o una institució.
Les accepcions contenen una definició i poden contenir exemples (en cursiva fina). Les subaccepcions contenen generalment una definició i poden contenir exemples; en el cas que no tinguin definició, hi ha una categoria gramatical o una marca valorativa i exemples.
Alguns articles contenen subentrades (expressions formades per més d’un mot). Les subentrades (en negreta cursiva) encapçalen una accepció o una subaccepció. Els diferents sentits d’una subentrada van precedits per lletres en minúscula i negreta, amb parèntesi de tancament en rodona fina. Ex.:
dit
4 1 m. Mida corresponent al gruix normal d’un dit. Poseu-me dos dits de vi en aquest got.
4 2 m. PER EXT. Ser a dos dits de la mort.
4 3 no tenir dos dits de front [o no tenir dos dits de seny, o no tenir dos dits d’enteniment] Ésser molt curt d’enteniment o actuar d’una manera poc assenyada.
5 1 m. pl. dits de mort Bolet no comestible […]
al voltant
1 loc. adv. En l’espai que hi ha al volt d’una cosa. L’hort té arbres tot al voltant.
2 al voltant de loc. prep. a) Tots érem al voltant de la taula.
2 al voltant de loc. prep. b) Pels volts de. Al voltant de migdia. […]
2 al voltant de loc. prep. c) A PROPÒSIT DE. A classe, vam estar divagant al voltant de les noves tendències estètiques.
Certs articles referits a mots gramaticals presenten una estructura diferent. Ex.:
mitjançant
prep. Expressa relacions que denoten:
a) El mitjà per a alguna cosa. Ells ho aconseguiren mitjançant el vostre ajut.
b) La condició per a alguna cosa. Ho faran mitjançant una paga. | mitjançant que loc. conj. A CONDICIÓ QUE. Va dir que hi aniria mitjançant que algú l’acompanyés.