endogalador -a
adj. [LC] Que endogala.
endogalament
m. [LC] Acció d’endogalar o d’endogalar-se; l’efecte.
endogalar
1 v. tr. [LC] [AGR] Posar el dogal (a una bèstia, a un reu).
2 v. tr. [LC] SUBJUGAR.
3 intr. pron. [LC] ENDEUTAR-SE. S’ha endogalat per poder pagar la casa.
endogàmia
1 f. [BI] Heterogàmia en què els gàmetes provenen d’una soca comuna o d’individus emparentats.
2 f. [AN] Obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup o categoria social, religiosa, ètnica, etc.
endogàmic -a
adj. [LC] [AN] [BI] Relatiu o pertanyent a l’endogàmia.
endogen -ògena
1 1 adj. [LC] [MD] Que actua de dins enfora.
1 2 adj. [MD] [LC] Que es forma o origina a l’interior d’alguna cosa. Una espora endògena.
1 3 adj. [MD] Que és generat pel propi organisme. Una substància endògena. Psicosi endògena.
2 1 adj. [GL] Format a l’interior de l’escorça terrestre. Una roca endògena, un mineral endogen.
2 2 adj. [GL] Que s’esdevé a l’interior de l’escorça terrestre. Un procés endogen.
endogeu -ea
adj. [EG] Que viu o es desenvolupa sota terra.
en doina
1 loc. adv. [LC] En moviment, fora de lloc, en renou. En arribar, ho trobà tot en doina.
2 [LC] anar en doina Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra. En aquesta casa, tothom va en doina!
endolar
v. tr. [LC] Omplir, cobrir, de dol.
endolat -ada
1 adj. [LC] Vestit de dol. Va endolat per la mort del seu germà.
2 adj. [LC] Amb senyals de dol. Un capell endolat.
endolcidor -a
adj. [LC] [HO] Que endolceix.
endolciment
m. [LC] [HO] Acció d’endolcir o d’endolcir-se; l’efecte.
endolcir
1 v. tr. [LC] [HO] [ED] Fer dolç. Endolcir una beguda amb mel, amb sucre. Endolcir la roba, la llana.
2 intr. pron. [LC] [ED] Tornar-se dolç. En madurar, les figues s’endolceixen. La tarda s’endolceix i fa de bon caminar.
3 [LC] endolcir la pena (o la solitud, etc.) Fer-la més passadora, assuaujar-la.
endolentir
1 v. tr. [LC] Fer tornar dolent.
2 intr. pron. [LC] Tornar-se dolent. S’endolentí i era capaç de qualsevol malifeta.
endolimfa
f. [ZOA] Líquid de l’orella contingut en el conducte coclear.
endolític -a
adj. [EG] Que viu en fissures estretes, a l’interior de les roques.
endoll
1 m. [EE] [LC] Acció d’endollar; l’efecte.
2 m. [LC] Part d’un canó o tub que penetra en un altre.
3 m. [EE] [LC] Dispositiu format per una clavilla i una presa de corrent, emprat per a connectar un aparell, una màquina, un llum, etc., a la xarxa elèctrica.
endollar
1 1 v. tr. [EI] [LC] Adaptar (el mànec) a la dolla d’una eina.
1 2 v. tr. [EI] [LC] Introduir (una cosa) en el buit que presenta una altra disposat perquè aquella pugui adaptar-s’hi.
2 tr. [EE] [LC] Connectar mitjançant un endoll. Desendolla la ràdio, que he d’endollar l’aspiradora.
3 tr. [LC] Ajuntar les boques (de dos canons o tubs).
endomassar
v. tr. [LC] Adornar (alguna cosa) amb domassos. Endomassar els balcons.
endometri
m. [MD] [ZOA] Paret interna de la mucosa de la matriu.
endomorfina
f. [BI] [QU] [MD] ENDORFINA.
endomorfisme
1 m. [MT] Morfisme d’una estructura algebraica en ella mateixa.
2 m. [GL] Procés de metamorfisme que comporta una modificació química de les roques.
endoparàsit -a
1 adj. [EG] [BI] En biol., que viu dintre de l’hoste.
2 m. [BI] [AGF] Paràsit endoparàsit.
endopèdon
m. [GL] Part inferior del perfil d’un sòl, situada entre l’epipèdon i la roca mare, que comprèn els horitzons profunds, essencialment minerals.
endoperidi
m. [BO] Capa interna del peridi d’un gasteromicet.
endoplasma
m. [BI] [MD] Citoplasma intern de la cèl·lula.
endoplasmàtic -a
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a l’endoplasma.
endoproctes
1 m. pl. [ZOI] Classe de metazous lofoforats, sèssils, d’aspecte semblant als pòlips i de dimensions petites.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
endorfina
f. [BI] [QU] [MD] Neurohormona polipeptídica que actua fonamentalment en el sistema nerviós central i produeix principalment efectes analgèsics similars als de les substàncies opiàcies.
endormiscament
m. [LC] Estat de qui està endormiscat.
endormiscar
1 v. tr. [LC] Mig adormir. La veu monòtona del rapsode endormisca l’auditori.
2 intr. pron. [LC] En Dani s’endormisca en un racó.
endorreic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’endorreisme.
endorreisme
m. [GL] [GG] Afluència de les aigües superficials d’una conca hidrogràfica a depressions interiors on constitueixen mars interiors, llacs, estanys o aiguamolls, sense desguàs al mar.
endós
[pl. -ossos]
1 m. [DR] [ECT] Acció d’endossar una lletra de canvi, un altre document de crèdit o una acció nominativa d’una societat anònima.
2 m. [DR] [ECT] Escrit que es posa generalment al dors d’una lletra de canvi, d’un altre document de crèdit o d’una acció nominativa d’una societat anònima, en endossar-los.
endoscopi
m. [MD] Aparell utilitzat en la pràctica de l’endoscòpia.
endoscòpia
f. [MD] Exploració de la superfície interna de cavitats i conductes de l’organisme mitjançant un endoscopi.
endosmòmetre
m. [FIF] [FIM] Aparell per a mesurar l’endosmosi.
endosmosi
f. [FIF] Circulació d’aigua o d’un altre dissolvent que s’estableix a través d’una paret semipermeable cap a l’interior del compartiment que conté una solució més concentrada per efecte de l’osmosi.
endosmòtic -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a l’endosmosi.
endosoma
m. [BI] Vesícula amb material extracel·lular, formada per invaginació de la membrana plasmàtica o com a conseqüència d’una fagocitosi.
endosperma
m. [BO] Teixit nutritiu format a dins del sac embrionari.
endòspora
f. [BO] Espora originada per divisió del nucli del citoplasma d’una cèl·lula.
endossador -a
adj. [LC] [ECT] Que endossa.
endossament
m. [LC] [ECT] Acció d’endossar; l’efecte.
endossant
m. i f. [LC] [ECT] [DR] Persona que endossa una lletra de canvi, un altre document de crèdit o una acció d’una societat anònima.
endossar
1 v. tr. [LC] Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l’esquena). Em vaig endossar la capa.
2 tr. [LC] Desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l’execució, la cura, etc., a un altre. Endossar la feina als altres. Com que no tenia diners per a mantenir-los, me’ls va endossar a mi.
3 tr. [ECT] [DR] Cedir a favor d’altri (una lletra de canvi, un altre document de crèdit o una acció nominativa d’una societat anònima) fent-ho constar així generalment al dors del propi document.
endossatari endossatària
m. i f. [ECT] Persona en benefici de la qual s’endossa un document de crèdit.
endosserar
1 v. tr. [LC] Posar dosser (a alguna cosa).
2 v. tr. [LC] Formar com un dosser (sobre alguna cosa).
endoteli
m. [BI] [MD] Teixit intern de les seroses, l’aparell circulatori i les cavitats sinovials.
endotelial
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a l’endoteli.
endotèrmia
f. [EG] Capacitat d’alguns organismes de mantenir constant la temperatura interna mitjançant mecanismes fisiològics.
endotèrmic -a
1 adj. [FIF] [QU] Que absorbeix calor. Reacció endotèrmica.
2 adj. [FIF] [QU] Format amb absorció de calor. Un cos endotèrmic.
endotoxina
f. [MD] [BI] Toxina continguda a l’interior d’algunes soques bacterianes que actua en produir-se la lisi de la membrana cel·lular.
endovenós -osa
adj. [MD] [ZOA] INTRAVENÓS.
endozoic -a
adj. [EG] Que viu a l’interior d’un animal. Organisme endozoic.
endrapar1
v. tr. [LC] Aplicar drap a la superfície (d’un objecte) en enguixar-lo, pintar-lo, etc.
endrapar2
v. tr. [LC] POP. Empassar-se (el menjar) amb avidesa, devorar-lo. Han endrapat tota la teca. Com endrapa, és capaç de menjar-se tot el pa!
endreç
1 m. [LC] Manera com hom arranja o disposa quelcom.
2 [LC] mals endreços Estris, mobles, etc., inservibles, que hom té arraconats. El lloc, la cambra, dels mals endreços.
endreça
1 1 f. [LC] Acció d’endreçar; l’efecte. Heu de fer una bona endreça de la cuina.
1 2 [LC] donar endreça a un afer Prendre totes les mesures per tal que reïxi.
2 f. [FLL] DEDICATÒRIA.
endreçadament
adv. [LC] Amb endreçament.
endreçament
m. [LC] Acció d’endreçar; l’efecte.
endreçar
1 1 v. tr. [LC] Posar en bon ordre, disposar o arranjar bé. Totes aquestes coses que teniu en renou, cal endreçar-les. Ens passem el dia endreçant la canalla.
1 2 v. tr. [LC] Arranjar (una habitació) perquè tot hi estigui net i en bon ordre. Els forasters arribaran aquesta tarda, i encara no heu endreçat els dormitoris.
1 3 [LC] anar endreçat Anar net i polit.
2 tr. [FLL] Dedicar (una obra) a algú.
endreçat -ada
adj. [LC] Que es plau a tenir les coses ben endreçades. És una persona realment endreçada.
endreçúries
f. pl. [LC] Indrets desavinents.
endret
1 m. [LC] Cara bona d’un teixit, d’un paper, d’una pell, etc.
2 m. [LC] INDRET.
3 [LC] endret de loc. prep. Davant de.
endropidor -a
adj. [LC] Que endropeix. Hi regna sempre una calor endropidora.
endropiment
1 m. [LC] Acció d’endropir o d’endropir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està endropit.
endropir
1 v. tr. [LC] Fer tornar dropo.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir dropo. L’oncle s’endropeix i s’ajoca.
endurança
f. [LC] Acció d’endurar; l’efecte.
endurar
1 v. tr. [LC] Suportar amb una paciència constant. Hagué d’endurar moltes privacions, contrarietats, disgustos.
2 intr. [LC] DEJUNAR.
enduriment
1 m. [LC] Acció d’endurir o d’endurir-se; l’efecte.
2 m. [AQ] Procés pel qual el ciment, en adormir-se, adquireix resistència mecànica.
endurir
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar dur, més dur. La sequedat ha endurit la terra. L’egoisme endureix el cor.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir dur. Se m’ha endurit la pell de les mans.
2 tr. [AQ] Produir l’enduriment (del ciment).
endur-se
[quant a la flexió, com dur]
v. tr. pron. [LC] EMPORTAR-SE. Pots endur-te alguns llibres, si en trobes d’interessants.
ènema
m. [MD] Preparació líquida injectada en el recte com a remei o aliment.
enemic -iga
1 1 adj. i m. i f. [LC] Contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo. Tant me fa que em sigui amic com enemic. Enemic declarat. Enemic ocult, amagat. És un home que no té enemics. Els enemics de Déu, de la religió. Fer-se enemics, crear-se enemics. Dues persones enemigues.
1 2 [LC] enemic capital a) Enemic mortal.
1 2 [LC] enemic capital b) PER EXT. El joc és el seu enemic capital.
1 3 [LC] ésser enemic de si mateix Noure els seus propis interessos.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que fa la guerra contra algú. Atacar l’enemic. Batre l’enemic. Repel·lir l’enemic. Empassar-se a l’enemic.
2 2 adj. [LC] L’exèrcit enemic. Les forces enemigues. Els vaixells enemics.
2 3 adj. i m. i f. [LC] PER EXT. El gat és l’enemic de la rata.
2 4 [LC] caure sobre l’enemic Escometre’l.
3 1 adj. [LC] Que és contrari a alguna cosa. Ésser enemic del treball. Soc enemic de xafarderies. Soc enemic de dir mentides. La meva boca, enemiga de dir mentides.
3 2 adj. [LC] PER EXT. L’aigua és enemiga del foc.
4 m. [LC] REPELÓ.
enemistar
1 v. tr. [LC] Fer perdre l’amistat (a algú) respecte d’algú altre, fer esdevenir enemigues (dues persones). Enemistar-lo amb el seu germà. Aquesta qüestió va enemistar-los.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir enemic. Enemistar-se dues persones. Enemistar-se una persona amb una altra.
enemistat
f. [LC] Sentiment hostil, aversió mútua entre dues persones. Tenir enemistat amb algú.
eneolític -a
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a l’eneolític.
2 m. [HIH] Període de la prehistòria que segueix el neolític i correspon al primer moment de l’ús del metall, el coure.
energètic -a
1 adj. [LC] [FIF] Relatiu o pertanyent a l’energia.
2 adj. [LC] [FIF] Que produeix o dona energia. El sucre és l’aliment energètic per excel·lència.
3 f. [FIF] [LC] Ciència que estudia les propietats generals de l’energia i les lleis que governen les seves manifestacions.
energia
1 1 f. [LC] Potència activa d’un organisme. L’energia muscular.
1 2 f. [LC] Virtut natural i eficaç d’una cosa, capacitat d’obrar o de produir un efecte. L’energia d’un remei. L’energia d’una expressió. Demostrar energia. Parlar, obrar, amb energia. La malaltia t’ha deixat sense energia. Has de manar amb energia. Li manca l’energia per a fer-se obeir.
2 1 f. [FIF] En fís., capacitat d’efectuar treball. Energia elèctrica. Energia actual, potencial. Conservació de l’energia.
2 2 [FIF] [QU] alta energia Energia implicada en la producció de partícules subatòmiques o elementals.
2 3 [FIF] [QU] energia cinètica Energia deguda al moviment.
2 4 [FIF] [QU] energia d’enllaç ENERGIA DE LLIGADURA.
2 5 [FIF] [QU] energia d’ionització Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
2 6 [FIF] [QU] energia de lligadura Energia que cal comunicar a un sistema físic per a descompondre’l en un conjunt donat de constituents.
2 7 [GL] [FIF] energia geotèrmica Energia derivada de la calor interna de la Terra.
2 8 [FIF] energia interna a) Energia del conjunt de les molècules que componen un sistema macroscòpic, avaluada en el sistema de referència en què aquest és en repòs.
2 8 [FIF] energia interna b) Funció d’estat dels sistemes macroscòpics la variació de la qual ve donada per la suma de la calor subministrada sobre el sistema més el treball fet sobre aquest.
2 9 [FIF] energia lliure Funció d’estat dels sistemes macroscòpics, definida com l’energia interna menys el producte de l’entropia per la temperatura absoluta.
2 10 [FIF] energia mecànica Suma de l’energia cinètica més l’energia potencial gravitatòria i elàstica.
2 11 [FIF] [QU] energia nuclear Energia obtinguda de la fusió o fissió de nuclis atòmics.
2 12 [FIF] [QU] energia potencial Energia deguda a la posició o a la configuració d’un objecte. Energia potencial gravitatòria. Energia potencial electroestàtica.
2 13 [QU] [FIF] energia radiant Energia emesa o transmesa en la forma d’un moviment ondulatori, especialment l’energia de les ones electromagnètiques, com les ones de ràdio, els raigs infrarojos, la llum visible, els raigs ultraviolats, els raigs X i els raigs gamma.
2 14 [FIF] energia solar Energia obtinguda a partir de la radiació solar.
enèrgic -a
adj. [LC] Que té energia. Un remei enèrgic. Una expressió enèrgica. Una dona enèrgica. Prendre mesures enèrgiques.
enèrgicament
adv. [LC] D’una manera enèrgica, amb energia. Parlà enèrgicament. Obrar enèrgicament.
energitzar
v. tr. [LC] Comunicar energia (a un aparell).
energumen energúmena
1 m. i f. [LC] [RE] Persona posseïda del dimoni.
2 m. i f. [LC] Persona agitada, emportada, per un entusiasme excessiu, per una viva passió. Parlava un energumen que predicava la fi del món. Quins energúmens, els seguidors d’aquest equip!
enervació
f. [LC] [MD] Acció d’enervar o d’enervar-se; l’efecte.
enervament
m. [LC] [MD] Estat de qui està enervat.
enervant
adj. [LC] [MD] Que enerva. És una calor enervant. Una música enervant.
enervar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Fer posar nerviós. M’enervava el tic-tac persistent i compassat del despertador.
1 2 intr. pron. [LC] Posar-se nerviós. Començava a enervar-me de tant esperar la seva trucada.
2 tr. [LC] Privar de nervi, d’energia, fer feble, impotent. Fa una calor que enerva, que ensopeix.
3 tr. [LC] [MD] En med., efectuar l’ablació d’un nervi.
enervi -èrvia
adj. [BO] Sense nervis, s’aplica a les fulles.
enèsim -a
1 adj. [MT] Que, en una sèrie, ocupa un lloc indeterminat designat per la lletra n.
2 1 adj. [MT] Que és una de les parts d’una quantitat dividida en un nombre indeterminat de parts iguals designat per la lletra n.
2 2 m. [MT] Una d’aquestes parts.
3 adj. [LC] Que ocupa un lloc indeterminat, però molt elevat, dins d’una sèrie de fets o actes que es repeteixen. És l’enèsim intent en va que fa.
enfadar-se
v. intr. pron. [LC] ENUTJAR-SE. S’ha enfadat amb els seus amics. No el facis enfadar.
enfadeïment
m. [LC] [HO] Acció d’enfadeir o d’enfadeir-se; l’efecte.
enfadeir
1 v. tr. [LC] [HO] Fer tornar fat, insípid.
2 intr. pron. [LC] [HO] Esdevenir fat, insípid.
enfadós -osa
adj. [LC] ENUTJÓS. La cançó de l’enfadós.
enfadosament
adv. [LC] D’una manera enfadosa.
enfaixament
m. [LC] Acció d’enfaixar; l’efecte.
enfaixar
1 v. tr. [LC] FAIXAR.
2 v. tr. [LC] Enrotllar (al voltant d’un pal, d’un rem, etc.), una corda, un cordill, etc., formant diferents espires i de manera que en tapi un tros a tall de faixa.
enfaixat
m. [LC] Acció d’enfaixar o de faixar; l’efecte.
enfangada
f. [LC] [AGA] Acció d’enfangar o d’enfangar-se; l’efecte.
enfangament
m. [LC] [AGA] [AGF] ENFANGADA. Enfangament d’arrels abans de plantar.
enfangar
1 1 v. tr. [LC] Embrutar de fang. Vaig caure, i em vaig enfangar totes les mans.
1 2 intr. pron. [LC] Les botes s’han enfangat de caminar per aquests viaranys.
2 intr. pron. [LC] Algú, ficar-se en un afer del qual no pot sortir. M’he ben enfangat en aquesta inversió: no sé pas com me’n sortiré. S’ha enfangat en el vici.
3 tr. [LC] ANT. Ficar dins el fang.
4 intr. pron. [AGP] Un art de bou, agafar fang.
enfarcellament
m. [LC] Acció d’enfarcellar; l’efecte.
enfarcellar
1 v. tr. [LC] Disposar formant un farcell o farcells.
2 v. tr. [LC] Posar (a algú) la roba de manera que li faci bonys, no li caigui bé, etc.
enfardador enfardadora
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que es dedica a enfardar o enfardellar una mercaderia.
enfardament
m. [LC] Acció d’enfardar.
enfardellament
m. [LC] Acció d’enfardellar; l’efecte.
enfardellar
v. tr. [LC] Disposar formant un fardell o fardells.
enfardissar
v. tr. [LC] Omplir de farda (alguna cosa).
enfarfec
m. [LC] Conjunt d’adornaments, accessoris, etc., que enfarfeguen alguna cosa.
enfarfegament
m. [LC] Acció d’enfarfegar; l’efecte.
enfarfegar
v. tr. [LC] Omplir o carregar massa d’aliments, d’adornaments, d’elements subordinats, etc. M’he ben enfarfegat, amb tant de menjar. Aquests vestits m’enfarfeguen. És una pintura molt enfarfegada.
enfarfegós -osa
adj. [LC] Que enfarfega.
enfarfoll
m. [LC] EMBOLIC.
enfarfollar-se
1 v. intr. pron. [LC] Entrebancar-se parlant. Quan parla, s’enfarfolla i acaba que ningú no l’entén.
2 tr. pron. [LC] EMPATOLLAR-SE. Què t’enfarfolles?
enfarinada
f. [LC] Acció d’enfarinar; l’efecte.
enfarinament
m. [LC] ENFARINADA.
enfarinar
1 v. tr. [LC] [HO] Cobrir de farina (alguna cosa). Aquest peix, abans de fregir-lo, l’has d’enfarinar.
2 v. tr. [LC] Empolvorar excessivament. No cal que li enfarinis tant la cara.
enfaristolament
1 m. [LC] Acció d’enfaristolar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està enfaristolat.
enfaristolar-se
1 v. intr. pron. [LC] ALTIVAR-SE. No l’afalaguis tant, que s’enfaristolarà.
2 v. intr. pron. [LC] ENUTJAR-SE. Quan ha vist la factura s’ha enfaristolat de mala manera.
enfastidir
1 v. tr. [LC] Causar tedi (a algú). Converses que l’enfastidien per la seva buidor.
2 intr. pron. [LC] Sentir tedi. Hi ha persones que s’enfastideixen de la vida i del món.
enfastijar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENFASTIDIR.
enfavar-se
v. intr. pron. [LC] Embadalir-se, encantar-se.
enfavat -ada
adj. [LC] Que sempre està com encantat.
enfebrar
1 v. tr. [LC] [MD] Fer agafar febre (a algú). L’enfebra la dèria pel treball.
2 intr. pron. [LC] [MD] Agafar febre. Ja no tenia gens de febre; però aquesta nit s’ha tornat a enfebrar.
enfeinassat -ada
adj. [LC] Molt enfeinat.
enfeinat -ada
adj. [LC] Que està fent una feina, que té en execució una feina o feines. Tornaré demà, perquè veig que estàs molt enfeinat, i no et vull destorbar.
enfeinegassat -ada
adj. [LC] ENFEINASSAT.
enfeixador enfeixadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que s’ocupa a enfeixar.
enfeixar
v. tr. [LC] Disposar en un feix o en feixos. Enfeixar la llenya.
enfelar-se
v. intr. pron. [AGR] Un animal, emmalaltir-se a causa de trastorns en el fetge.
enfelloniment
1 m. [LC] Acció d’enfellonir o d’enfellonir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està enfellonit.
enfellonir
1 v. tr. [LC] Enutjar fortament, excitar la ira (d’algú).
2 intr. pron. [LC] Enutjar-se fortament. Si la mula s’enfelloneix, dona un raig de coces.
enfeltrament
m. [IT] Acció d’enfeltrar.
enfeltrar
1 v. tr. [IT] Produir enfeltre (en un teixit de llana).
2 v. tr. [IT] Obtenir l’efecte d’encongiment permanent (de fibres, fils i teixits de llana).
enfeltre
1 m. [LC] [IT] Atapeïment que es produeix en una porció de llana en floca o en un teixit de llana mullant-los en presència de detergents a una temperatura, un temps i una agitació mecànica adequats.
2 m. pl. [IT] Part de les llanes curtes i endurides que correspon al ventre de les ovelles.
enfereir-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir feroç, posar-se com una fera. Té un caràcter violent, s’enfereeix sovint.
enferestir
1 v. tr. [LC] Fer tornar ferest. Els sovintejats maltractaments l’enferestiren.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir ferest. L’adolescent s’enferestí de viure sol a muntanya.
enferidura
f. [AGP] Nus amb què es lliga un ham a un braçolí, a un pèl de cuca, etc.
enferir
1 v. tr. [AGP] [TRA] Lligar (un ham) a un braçolí o pèl de cuca, unir (el ruixó) a la corda, (l’àncora) a la cadena, etc.
2 v. tr. [TRA] Envergar (una vela), i preparar-la per a ésser hissada.
enferotgir-se
v. intr. pron. [LC] ENFEREIR-SE.
enferrar
v. tr. [LC] ENFERRISSAR.
enferrissar
v. tr. [LC] Travessar (algú) amb el ferro d’una arma.
enferritjament
m. [EI] Acció d’enferritjar-se; l’efecte.
enferritjar-se
v. intr. pron. [EI] [LC] Un objecte de ferro, empernar-se. La clau s’ha enferritjat dins el pany.
enfervoriment
m. [LC] Acció d’enfervorir o d’enfervorir-se; l’efecte.
enfervorir
1 v. tr. [LC] Infondre fervor, zel (a algú). El sermó havia enfervorit els fidels.
2 intr. pron. [LC] Lliurar-se al fervor, al zel. L’assemblea s’enfervorí amb l’ideal de llibertat que proclamaven.
enfeudar
v. tr. [HIH] INFEUDAR.
enfigar-se
1 v. intr. pron. [LC] VULG. Sentir una forta atracció sexual per una dona.
2 v. intr. pron. [LC] VULG. Embadalir-se a causa d’una dona.
enfigassament
m. [LC] Acció d’enfigassar o d’enfigassar-se; l’efecte.
enfigassar
1 v. tr. [LC] Embrutar amb una cosa espessa i enganxosa.
2 intr. pron. [LC] La cuina s’enfigassa de greixum.
enfigassós -osa
adj. [LC] Que enfigassa.
enfila1
f. [LC] [ED] Lleixa11.
enfila2
f. [LC] Xarxa gran, tan ampla com el riu, per a aturar el peix i pescar-lo.
enfilació
f. [LC] ENFILADA.
enfilada
f. [LC] Acció d’enfilar; l’efecte.
enfiladís -issa
adj. [LC] Que s’enfila per un tronc, un aspre, etc., arrapant-s’hi, entortolligant-s’hi. Plantes enfiladisses.
enfilador1 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que enfila o que s’enfila.
1 2 m. i f. [PR] [AGF] Operari que puja a dalt de les alzines sureres a arrencar el suro.
2 adj. [LC] Que serveix per a enfilar o enfilar-se.
enfilador2 -a
adj. [LC] Susceptible d’ésser enfilat.
enfilall
1 m. [LC] Conjunt de les coses enfilades en un fil, en una corda, etc. Un enfilall de perles.
2 m. [LC] PER EXT. Un enfilall de disbarats, de mentides.
enfilant
adj. [HIG] En heràld., que travessa una corona, un anellet o una mola, s’aplica a una peça o moble allargat.
enfilar
1 v. tr. [LC] Fer passar un fil, un cordill, etc., pel forat (d’alguna cosa), travessar amb un fil, un cordill, etc., (alguna cosa). Enfilar una agulla. Enfilar perles per fer un collaret.
2 tr. [LC] Traspassar (algú o alguna cosa) amb una arma o un objecte punxegut. Enfilar algú amb una espasa. Enfilar els punts amb una agulla.
3 tr. [LC] Lligar (diverses coses) disposant-les en fila.
4 1 tr. [LC] Agafar tot dret (un camí). Van enfilar el carrer que duia a la plaça major.
4 2 intr. [LC] Enfilar pel carrer. L’aigua va enfilar pel camí de l’esquerra.
5 1 intr. pron. [LC] Pujar en un lloc alt i dificultós valent-se alhora dels peus i de les mans. S’ha enfilat en un pi. S’enfilaven penya amunt.
5 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Enfilar-se a la cadira, en una escala.
5 3 intr. pron. [LC] Pujar peniblement. S’enfilà pel camí costerut del castell.
5 4 intr. pron. [LC] Una planta, pujar arrapant-se o entortolligant-se al tronc d’un arbre, a un aspre, etc. El lligabosc s’enfilava pels troncs de les alzines.
5 5 intr. pron. [LC] Accedir a rangs, a categories, cada vegada superiors. Amb baixeses i adulacions s’ha anat enfilant, i avui ja ocupa un càrrec dels més importants.
5 6 intr. pron. [LC] Anar-se alterant, irritant, progressivament. Quan discuteix, s’enfila, s’enfila, i acaba que ni ell mateix no sap el que es diu. Enfilar-se com una carabassera.
enfillat -ada
adj. [LC] Ple de fills. És un matrimoni ben enfillat, ja tenen set criatures!
enfilosada
f. [IT] ENCERROSADA.
enfilosar
v. tr. [IT] ENCERROSAR.
enfinestrat -ada
adj. [LC] [AQ] Amb finestres. Un cloquer enfinestrat.
enfistular-se
v. intr. pron. [LC] Una nafra, degenerar en fístula. El tall del peu se li enfistulà i el van haver d’operar.
enfit
m. [LC] [MD] Empatx 2.
enfitament
m. [LC] [MD] Acció d’enfitar o d’enfitar-se; l’efecte.
enfitar
1 v. tr. [LC] [MD] Causar enfit (a algú). Aquesta pasta m’ha enfitat.
2 intr. pron. [LC] [MD] Agafar un enfit. S’enfita de seguida. Estar enfitat.
3 [LC] estar enfitat d’una cosa Estar-ne tip, no poder-la suportar més.
enfiter
m. [BOS] [LC] RICÍ.
enflocadura
f. [LC] Conjunt de flocs, llaços, etc.
enflocament
m. [LC] Acció d’enflocar; l’efecte.
enflocar
1 v. tr. [LC] Adornar amb flocs, llaços, etc.
2 1 tr. [LC] Adreçar (paraules poc grates o sorprenents).
2 2 tr. [LC] Pegar 3. Li vaig enflocar un parell de bufetades.
enflonc
m. [TRA] Corda que suspèn l’antena d’un vaixell per tal d’hissar-la i d’arriar-la.
enflorar
1 v. tr. [LC] Guarnir amb flors.
2 intr. pron. [LC] T’has fixat com s’ha enflorat el jardí d’un dia a l’altre?
enfocament
m. [FIF] [LC] Acció d’enfocar; l’efecte.
enfocar
1 v. tr. [LC] [FIF] [CO] Fer que la imatge (d’un objecte) obtinguda en un aparell òptic es produeixi exactament en una emulsió o en una placa sensible d’una càmera, d’una pantalla de projecció, etc.
2 v. tr. [FIF] [LC] Concentrar (una radiació, un feix, etc.) en un focus.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Enfocar bé una qüestió.
enfogonament
1 1 m. [TRA] Forat de la coberta d’una nau, per on surt un arbre.
1 2 m. [TRA] Forat, generalment circular, que hi ha al banc d’arborar de certes embarcacions menors, per on passa l’arbre.
1 3 m. [TRA] Entrant semicircular al mig de la part posterior del banc d’arborar d’una barca de pesca, on va repenjat el pal subjectat amb la clau.
2 m. [TRA] AFOGAMENT1.
enfolcar
v. tr. [AGR] ARRAMADAR.
enfollidor -a
adj. [LC] Que fa enfollir.
enfollir
1 v. tr. [LC] [MD] Fer tornar com boig. El terror l’enfolleix.
2 intr. [LC] [MD] Esdevenir foll. Enfollir d’alegria. Enfollí i l’hagueren d’internar.
3 intr. pron. [LC] Ell s’enfollí per amor d’aquella dona.
enfonadura
f. [IT] Tros de roba o combinació de cordills que prolonga l’ordit i s’enrotlla al plegador per tal d’aprofitar-lo millor en el tissatge.
enfondir
v. tr. [LC] APREGONAR. Allí el Segre enfondeix el seu llit.
enfonsada
f. [LC] Enfonsament 1.
enfonsament
1 m. [LC] Acció d’enfonsar o d’enfonsar-se; l’efecte.
2 m. [GL] Moviment de descens d’una massa rocosa respecte al seu nivell anterior o al de les masses circumdants.
enfonsar
1 1 v. tr. [LC] Fer anar cap al fons. Enfonsar un vaixell.
1 2 intr. pron. [LC] Anar cap al fons. La nau s’enfonsà davant Montgat.
2 1 tr. [LC] Fer penetrar profundament dins una cosa, pitjar cap a l’interior. Enfonsar una estaca a la sorra. Enfonsar el ganivet al pit d’algú. Enfonsar l’espasa fins al puny. D’una garrotada li vaig enfonsar el barret fins als ulls. Si no pots treure el tap, enfonsa’l dins l’ampolla.
2 2 intr. pron. [LC] Penetrar profundament dins una cosa. S’enfonsen a la sorra, al fang, fins als genolls. Del cop que va donar, se li van enfonsar tres costelles. Té els ulls enfonsats.
2 3 intr. pron. [LC] S’ha enfonsat en la corrupció.
3 1 tr. [LC] Arruïnar 2. Aquesta guerra enfonsarà el país.
3 2 intr. pron. [LC] No és gens decidit: per no res s’enfonsa.
3 3 tr. [LC] Rompre, fer una obertura (en alguna cosa), de fora endins, de dalt a baix. Per entrar-hi vam haver d’enfonsar la paret. No pots obrir-la, la porta? Enfonsa-la, doncs!
3 4 intr. pron. [LC] Es va enfonsar el sostre, i tots van anar a parar al pis de baix.
enfonyall
m. [LC] AMAGATALL.
enfonyar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENTAFORAR.
enfora
1 adv. [LC] Cap a la banda de fora, més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d’ells és més enfora.
2 [LC] enfora de [o a l’enfora de, o de… enfora] loc. prep. Exceptuant, salvant. I, del duc enfora, tots l’abandonaren i s’empassaren a l’enemic.
enforat -ada
adj. [LC] Situat enfora. De les dues barques, la més enforada.
enforatar
1 v. tr. [LC] Ficar en un forat.
2 intr. pron. [LC] El caragol s’enforatà a la closca.
3 tr. i intr. pron. [LC] ENTAFORAR.
enforcada
1 f. [LC] Acció d’enforcar; l’efecte.
2 f. [LC] [AGA] Quantitat d’herba, de fenc, etc., que s’enforca en una vegada.
enforcadura
f. [LC] [BO] [AGF] Punt d’on arrenquen les besses o branques principals d’un arbre.
enforcall
m. [LC] Punt on concorren dos camins, dos rius, etc.
enforcar1
1 v. tr. [LC] Agafar amb una forca.
2 tr. [LC] Penjar (algú).
enforcar2
v. tr. [LC] [AGA] Fer forcs (d’alls, de cebes).
enforfoguir
1 v. tr. [LC] Apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d’airejar-se.
2 v. tr. [LC] Privar de renovació l’aire (d’un espai) per excés de persones o coses acumulades.
3 intr. pron. [LC] Ofegar-se, acalorar-se, posar-se nerviós.
enforfollar
v. tr. [LC] Encabir (alguna cosa) en una butxaca, en una bossa, etc., entre d’altres coses que ja hi són entaforades. No hi enforfollis res més, a la cartera: que no veus que no hi cap?
enforinyar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENTAFORAR.
enformador
m. [IMF] [LC] [IMI] Eina de fuster, d’ebenista i de torner, consistent en una làmina rectangular de ferro acerat tallant en un dels seus caps i unida per l’altre a un mànec de fusta.
enformament
1 m. [IT] Operació d’enformar les peces de vestir de punt en el procés d’acabament, posant-les en formes metàl·liques, on són sotmeses a tractament termomecànic.
2 m. [IT] Operació per a convertir teixits recoberts amb diferents productes en peces d’automoció, com davantals, moquetes, etc.
enformar
1 v. tr. [LC] [IMI] Donar forma (a una cosa).
2 tr. [LC] [IMI] Posar (alguna cosa) a la forma. Enformar un capell, unes botes.
enfornada
f. [LC] Acció d’enfornar. Ara farem la segona enfornada.
enfornar
1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) al forn per coure-la.
2 tr. [LC] Clavar, enfonsar. Li enfornà el ganivet a l’esquena.
enforquillar
v. tr. [LC] Agafar amb una forquilla.
enfortidor -a
adj. [LC] Que enforteix.
enfortiment
m. [LC] [DE] Acció d’enfortir o d’enfortir-se; l’efecte.
enfortir
1 v. tr. [LC] [DE] Fer fort, més fort. L’exercici enforteix el cos. Enfortir la voluntat. Això enforteix la seva autoritat.
2 intr. pron. [LC] Aquest nen té necessitat d’enfortir-se. Així els membres s’enforteixen.
enfoscament
m. [LC] ENFOSQUIMENT.
enfoscar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENFOSQUIR.
enfosquiment
1 m. [LC] Acció d’enfosquir o d’enfosquir-se; l’efecte.
2 m. [FIA] enfosquiment al limbe Enfosquiment aparent del disc solar, creixent des del centre cap a la vora pel fet que la llum solar es torna més tènue en augmentar el gruix d’atmosfera solar que travessa.
enfosquir
1 v. tr. [LC] Fer tornar fosc, més fosc.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir fosc, més fosc. El cel s’enfosqueix de pressa.
3 intr. [LC] Quan arriba l’hivern enfosqueix més d’hora.
enfotjar
v. tr. [LC] Ficar en una fotja.
enfranc
m. [IMI] Part estreta de la sola del calçat entre la planta i el taló.
enfranquidor enfranquidora
1 m. i f. [IMI] Persona que enfranqueix.
2 m. [IMI] Eina de sabater de forma arrodonida que serveix per a enfranquir.
enfranquiment
m. [LC] AFRANQUIMENT.
enfranquir
1 v. tr. [LC] AFRANQUIR.
2 tr. [IMI] Cosir les peces de cuir o tela (del calçat) per a ajuntar-les després amb la sola.
enfredar
v. tr. i intr. pron. [LC] REFREDAR.
enfredolicar
1 v. tr. [LC] Enfredorir lleugerament.
2 intr. pron. [LC] La pell s’enfredolica d’aquest vent suau.
enfredorament
m. [LC] ENFREDORIMENT.
enfredorar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENFREDORIR.
enfredoriment
m. [LC] Acció d’enfredorir o d’enfredorir-se; l’efecte.
enfredorir
1 v. tr. [LC] Fer agafar fred.
2 intr. pron. [LC] Agafar fred. S’enfredorirà de mala manera dormint a la serena.
enfreixurar-se
v. intr. pron. [AGR] Un animal, emmalaltir-se a causa de trastorns en els pulmons.
enfrenament
m. [LC] Acció d’enfrenar; l’efecte.
enfrenar
1 v. tr. [AGR] Posar el fre (a un cavall, a una haveria).
2 v. tr. [LC] Posar un fre (a una passió, a una ambició, etc.).
enfront
1 m. [LC] [AQ] Part anterior d’una construcció, especialment d’un edifici. Manà que empal·liessin els enfronts de llurs cases. La bandera fou posada a l’enfront del palau.
2 1 adv. [LC] DAVANT PER DAVANT. La serralada que teníem enfront. La casa d’enfront.
2 2 [LC] enfront de loc. prep. Davant per davant de, oposant-se a. Es van asseure un enfront de l’altre.
enfrontament
m. [LC] Acció d’enfrontar o d’enfrontar-se; l’efecte.
enfrontar
1 v. tr. [LC] Oposar front a front.
2 intr. pron. [LC] L’home s’enfronta amb el món. Un individu que s’enfronta a la seva classe. Enfrontar-se dos adversaris.
enfú
m. [LC] [ZOP] Sonso 2.
enfugir-se
[quant a la flexió, com fugir]
v. intr. pron. [LC] ESCAPAR-SE. Sense girar-me, m’enfugí cap a casa.
enfundar
1 v. tr. [LC] [ED] [DE] Posar la funda (a una cosa). Enfunden les màquines abans de les vacances.
2 v. tr. [LC] Posar (una arma, una eina) dins la funda. Enfundeu les tisores perquè no s’espuntin. Va enfundar el revòlver.
enfundar-se
v. intr. pron. [LC] Lliurar-se a la consideració d’una cosa, fer-ne massa cas. No és d’aquells que s’enfunda en presagis. No t’hi enfundis, en això!
enfuriament
m. [LC] Acció d’enfuriar o d’enfuriar-se; l’efecte.
enfuriar
1 v. tr. [LC] Provocar la fúria, el furor (a algú).
2 intr. pron. [LC] Esdevenir furiós. S’enfurien contra aquells que els han perjudicat. El senyor Joan s’enfurià moltíssim.
enfuriment
m. [LC] ENFURIAMENT.
enfurir
v. tr. i intr. pron. [LC] ENFURIAR.
enfurismar
v. tr. i intr. pron. [LC] Irritar11.
enfurrunyar-se
v. intr. pron. [LC] EMMURRIAR-SE. Coneixia que no tenia raó i s’enfurrunyava més.
enfusellar
v. tr. [LC] Posar el fusell o eix (a un carro).
enfustament
m. [LC] [IMF] Acció d’enfustar; l’efecte.
enfustar
v. tr. [LC] [IMF] Cobrir, revestir de fusta.
enfustat
m. [LC] [IMF] Conjunt de fustes que recobreixen paviments, sostres, parets, etc.
enfutimar-se
v. intr. pron. [LC] ENFURIAR-SE.
enfutismar-se
v. intr. pron. [LC] ENFURIAR-SE. El ruc s’enfutisma com un dimoni i etziba una guitza.
engabiament
m. [LC] Acció d’engabiar; l’efecte.
engabiar
1 v. tr. [LC] Tancar (un animal) dins una gàbia. Portaven un mussol que havien engabiat.
2 v. tr. [LC] PER EXT. L’excessiva protecció dels seus pares l’engabiava.
engadinès -esa
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’engadinès.
2 m. [LC] [FL] Varietat del retoromànic occidental parlada a Engadina.
engafar
v. tr. [LC] Unir amb gafes.
engafetar
1 v. tr. [LC] Posar gafets (a una roba, una peça de vestir, etc.).
2 v. tr. [LC] Subjectar amb gafets.
engalanar
v. tr. [LC] Posar galà.
engalavernar-se
1 1 v. intr. pron. [LC] Una cosa que conté sortints que es fiquen en entrants o buits, quedar privada del moviment normal.
1 2 v. intr. pron. [LC] Una peça de ferro que entra dins d’una altra, empernar-se. La clau s’ha engalavernat i no puc obrir.
2 intr. pron. [LC] ENREDERAR-SE.
engalba
f. [AR] [IMI] Terra groga o vermella emprada, deixatada en aigua, per a pintar la pisa.
engalbar
v. tr. [IMI] Posar l’engalba (a la pisa).
engaliador
m. [LC] [ZOO] COLLTORT1.
engaliar
v. tr. [LC] ENGALIPAR.
engalipada
f. [LC] Acció d’engalipar.
engalipador -a
adj. i m. i f. [LC] Que engalipa.
engalipar
v. tr. [LC] Enganyar amb falses promeses, amb bones paraules. No es va deixar engalipar mai per aquella gent.
engallar
v. tr. i intr. pron. [LC] ALTIVAR.
engallardiment
1 m. [LC] Acció d’engallardir o d’engallardir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està engallardit.
engallardir
1 v. tr. [LC] Animar, enardir.
2 intr. pron. [LC] Després de guanyar el premi, s’ha engallardit d’allò més.
engallinada
f. [LC] Acció d’engallinar.
engallinar
1 v. tr. [LC] [AGR] Tancar (l’aviram) dins el galliner.
2 tr. [LC] POP. ENGALIPAR. Com t’has deixat engallinar!
engallir
v. tr. i intr. pron. [LC] ALTIVAR.
engallofir
v. tr. i intr. pron. [LC] ENGANDULIR. L’estada a la presó l’ha engallofit.
engalonament
m. [LC] Acció d’engalonar; l’efecte.
engalonar
v. tr. [LC] Adornar amb galons.
engaltar
1 1 v. tr. [SP] Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l’espatlla i acostant-hi la galta. Engaltà l’arma, disparà i l’ocell caigué mort. Ha tirat sense engaltar.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Les diu sense engaltar i després sempre té problemes.
2 tr. [AQ] Afegir obra (al parament d’un mur o envà) per augmentar-ne el gruix i la resistència.
engalvanir
v. tr. i intr. pron. [LC] EMMANDRIR.
engalzada
f. [LC] Agafada, especialment d’ocells.
engandallar
v. tr. [LC] EMPOLAINAR.
engandulidor -a
adj. [LC] Que enganduleix.
enganduliment
m. [LC] Estat de qui està engandulit.
engandulir
1 v. tr. [LC] Fer tornar gandul (algú). Aquella calor tan forta l’engandulia.
2 intr. pron. [LC] Tornar-se gandul. Aquesta criatura s’enganduleix mirant tantes hores la televisió.
enganxacabells
1 m. [BOS] REPALASSA.
2 m. [BOS] Capítol de la repalassa, que s’enganxa fàcilment als cabells, a la roba, etc.
enganxadones
m. [LC] [BOS] Fruit o involucre floral d’algunes plantes que s’enganxa a la roba, als cabells, etc.
enganxador -a
adj. [LC] Que enganxa.
enganxall
1 m. [LC] Allò amb què s’enganxa una cosa a una altra.
2 m. [EI] [TRG] Dispositiu situat a l’extrem d’un vehicle que permet d’enganxar-lo a un altre. Els enganxalls d’un vagó de tren.
enganxament
m. [LC] Acció d’enganxar o d’enganxar-se; l’efecte.
enganxar
1 1 v. tr. [LC] Unir (una cosa) amb una altra mitjançant un ganxo o ganxos. Ara enganxaran la màquina als vagons. Hi ha molts passatgers: hauran d’enganxar un altre vagó. El tren està a punt de sortir: ja han enganxat la màquina.
1 2 v. tr. [AGR] Posar (un cavall, una haveria) a un carruatge perquè el pugui arrossegar. Enganxeu l’egua al carro. Digueu al cotxer que enganxi.
2 1 tr. [LC] Unir, fer adherir, amb cola o qualsevol matèria aglutinant, viscosa. Sobre la tapa hi enganxarem un paper amb goma. Van enganxar les planxes de suro a la paret amb una cola forta. Aquest aiguacuit no enganxa.
2 2 [LC] enganxar amb saliva dejuna Unir una cosa amb una altra d’una manera molt fluixa.
2 3 intr. pron. [LC] ADHERIR-SE. Suava tant, que la camisa se li enganxava a la pell. Es veu que la ferida m’ha sagnat, perquè la bena s’hi ha enganxat.
3 1 tr. [LC] Agafar, atrapar, sense voler. He enganxat les faldilles de l’Anna entre els dos batents de la porta. Enganxar-se els dits en una esquerda.
3 2 [LC] enganxar-se els dits PICAR-SE ELS DITS.
4 1 tr. [LC] Lligar, comprometre, amb habilitats, enginy, etc., a fer alguna cosa. Jo no volia treballar en aquell projecte, però m’han sabut enganxar.
4 2 tr. [DE] Fer assentar plaça de soldat (a algú), especialment oferint-li diners.
5 intr. pron. [LC] POP. Fer-se addicte a una droga. Durant l’estada a la presó, es va enganxar a l’heroïna.
enganxa-roques
m. [ZOP] AFERRAPEDRES.
enganxat
m. [IMI] Tap o carrac fet amb planxes de suro petites enganxades amb goma o cola.
enganxifós -osa
adj. [LC] ENGANXÓS.
enganxó
m. [LC] ESGARRINXADA.
enganxós -osa
adj. [LC] Que enganxa, que s’adhereix fàcilment.
engany
1 m. [LC] Acció d’enganyar o d’enganyar-se; l’efecte. Fer un engany. Rebre un engany. Descobrir un engany. Tramar, ordir, un engany.
2 m. [LC] Error de qui és enganyat. Estar en un engany. Treure algú de l’engany.
3 m. [LC] Artifici, paraules, insídia, etc., de qui tracta d’enganyar. Una dona plena d’enganys. Tot el que et deia era un engany, eren enganys.
enganyabadocs
m. [LC] Cosa de molta aparença però de poc valor. Es va espatllar el primer dia: feia molta patxoca però era un enganyabadocs.
enganyador -a
adj. [LC] Que enganya, que aparenta el que no és.
enganyamarits
m. [ED] Batedor de clares.
enganyapastors
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels caprimúlgids, d’uns 27 centímetres de llargada, de plomatge flonjo de color terrós, amb uns grans bigotis a l’entorn del bec, que a la nit vola sense fer soroll i durant el dia s’està aclofat entre els matolls o en els viaranys (Caprimulgus europaeus).
1 2 m. [ZOO] CUERETA.
2 1 m. [BOB] Bolet del grup dels lactaris, de l’ordre de les russulals, de barret convex, després aplanat o infundibuliforme, de color groguenc o lleugerament ataronjat, amb zones concèntriques més fosques, ocràcies o vermelloses, de làtex blanc i gust molt picant i desagradable (Lactarius zonarius).
2 2 [BOB] enganyapastors mediterrani Bolet de l’ordre de les russulals, de peu i barret escrobiculats i làtex blanc, típic dels alzinars i carrascars calcícoles (Lactarius mediterraneensis).
enganyar
1 1 v. tr. [LC] Fer caure en error amb una falsa aparença. M’ha enganyat la vista: hauria jurat que eren més de deu. T’ha enganyat la semblança, el color, l’olor.
1 2 intr. pron. [LC] Caure en error, judicar falsament. Els antics s’enganyaven creient la Terra immòbil.
2 1 tr. [LC] Induir a error amb artifici, perfídia. Va trobar una manera d’enganyar el comprador. Què n’acabes d’enganyar-lo amb mentides?
2 2 tr. [LC] Mancar a la fidelitat. La teva parella t’ha enganyat.
3 tr. [LC] Eludir, distreure. Anaven xerrant per enganyar el temps. Fuma per enganyar la gana.
4 tr. [LC] Decebre 1. He estat enganyat en les meves esperances.
enganyatall
m. [LC] Cosa que es diu per enganyar, suggestió enganyadora.
enganyifa
f. [LC] Enganyatall, especialment de qui no dona allò que les seves paraules feien esperar.
enganyívol -a
adj. [LC] ENGANYADOR.
enganyós -osa
adj. [LC] Que enganya, ple d’engany. Amb paraules enganyoses.
enganyosament
adv. [LC] Amb engany.
engarbullar
v. tr. [LC] ENGIPONAR.
engargallar
v. tr. [LC] ENGARGULLAR.
engargamellar
v. tr. [LC] ENGARGULLAR.
engargullar
1 v. tr. [LC] Fer empassar a la força. Engreixar un gall engargullant-li nous.
2 v. tr. [LC] PER EXT. No li ho puc fer aprendre: vejam si tu li ho pots engargullar.
engargussament
m. [LC] Acció d’engargussar o d’engargussar-se; l’efecte.
engargussar
1 1 v. tr. [LC] Una cosa, obstruir la gola (d’algú). El plor l’engargussa.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. El sutge engargussava la xemeneia.
2 1 intr. pron. [LC] Una cosa, entravessar-se, encallar-se, a la gola. La vianda presa amb escrúpol s’engargussa.
2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. El rec s’engargussava amb fulles i branquillons.
engarjolament
m. [LC] Acció d’engarjolar; l’efecte.
engarjolar
1 1 v. tr. [LC] Ficar (algú) a la garjola, a la presó.
1 2 v. tr. [LC] Tancar en un lloc estret.
2 tr. [TRA] Voltar (el coll d’un pal de nau) amb la garjola.
engarlandar
v. tr. [LC] Adornar amb una garlanda o amb garlandes.
engarrofar-se
1 v. intr. pron. [LC] Un animal, emmalaltir-se per haver menjat garrofes verdoses.
2 intr. pron. [LC] ENNUEGAR-SE.
engarrotador
m. [LC] [IMI] Pal emprat per a engarrotar fardells, balots, etc.
engarrotar
1 1 v. tr. [LC] Picar amb un garrot (un fardell), especialment amb l’objecte de comprimir-lo.
1 2 v. tr. [LC] [IMI] Donar voltes amb un garrot o tros de fusta (a una corda, un filferro) perquè estrenyi bé allò que subjecta.
2 tr. [LC] Posar tibant o ert com un garrot. Per escriure a màquina no has d’engarrotar els dits.
3 tr. [DR] Executar (algú) amb el garrot.
engassar
1 v. tr. [TRA] Subjectar amb una gassa.
2 v. tr. [TRA] Fer passar per la gassa.
3 v. tr. [AGP] ENFERIR.
engatar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBRIAGAR.
engatjador -a
adj. [LC] Que engatja.
engatjament
m. [LC] Acció d’engatjar o d’engatjar-se; l’efecte.
engatjar
1 v. tr. [LC] EMPENYORAR.
2 1 tr. [LC] Lligar amb una promesa, amb una convenció. Engatjar la seva paraula.
2 2 intr. pron. [LC] Comprometre’s.
engavanyador -a
adj. [LC] Que engavanya.
engavanyament
m. [LC] Acció d’engavanyar; l’efecte.
engavanyar
v. tr. [LC] La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.
engavatxar
v. tr. [LC] Omplir el gavatx (d’un animal) excessivament. Per a fer foie-gras, cal engavatxar les oques.
engavatxinador
m. [IT] Eina que serveix per a engavatxinar.
engavatxinar
v. tr. [IT] Disposar en cadena contínua (els cartons d’un dibuix jacquard) a les costelles d’un dibuix per a les maquinetes de lliços.
engegada
f. [LC] Acció d’engegar.
engegador
1 m. [LC] [EI] Dispositiu que serveix per a engegar un mecanisme.
2 m. [TRG] Motor elèctric que engega un motor d’automòbil.
engegantir
v. tr. [LC] AGEGANTAR.
engegar
1 1 v. tr. [LC] Fer que (una cosa) comenci a anar, a funcionar, a rutllar. Engegar una fàbrica. Engegar un afer. Engegar l’aigua del brollador. Engegar les campanes al vol.
1 2 v. tr. [LC] Disparar, llançar. Engegar l’escopeta. Engegar un tret a algú. Engegar un estel. Engegar-li els gossos.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Engegar una mentida. Engegar un renec.
1 4 [LC] engegar-les pels descosits CLAVAR-LES PELS DESCOSITS.
2 1 tr. [LC] Treure’s del davant (algú) de mala manera. Com que no tenia cap excusa raonable, em va engegar.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Si et fa nosa, engega-ho.
2 3 [LC] engegar algú a passeig (o a dida, o a prendre pel cul, o al botavant, etc.) Treure-se’l del davant de mala manera, especialment amb paraules despectives o violentes.
2 4 [LC] engegar-ho tot a rodar Desentendre’s d’una cosa, no voler-ne saber res.
3 tr. [LC] [AGR] Aviar (el bestiar).
engelabrir-se
v. intr. pron. [LC] Esdevenir fred com el glaç. Feia tant de fred que se’ns engelabrien les mans.
engelosiment
m. [LC] Acció d’engelosir o d’engelosir-se; l’efecte.
engelosir
1 v. tr. [LC] Causar gelosia (a algú).
2 intr. pron. [LC] Esdevenir gelós. En Robert s’engelosí del seu germà. La Teresa s’engelosia de contemplar la felicitat d’aquella dona.
engendrable
adj. [LC] [MD] Que es pot engendrar.
engendrador -a
adj. [LC] [MD] Que engendra.
engendrament
m. [LC] Acció d’engendrar; l’efecte.
engendrar
1 v. tr. [LC] [BI] [MD] Una persona o un animal, produir (éssers de la mateixa espècie). Abraham engendrà Isaac. Els pares engendren els fills.
2 v. tr. [LC] Fer néixer, causar, ocasionar. Aquella pestilència engendrà una epidèmia. La vagància engendra el vici. El tracte engendra l’amistat. Un triangle rectangle girant al voltant d’un dels seus catets engendra un con de revolució.
engerlar
v. tr. [TRA] Plegar (la vela) i lligar-la a l’antena.
enginjolar
v. tr. [LC] [AGA] ASPRAR.
enginy
1 1 m. [LC] Esperit d’invenció. Un home d’enginy. Tenir molt d’enginy.
1 2 m. [LC] Habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d’aconseguir o d’executar alguna cosa. Més val enginy que força.
2 m. [LC] Giny 2. Les catapultes eren enginys de guerra.
enginya
f. [TRA] En nàut., qualsevol de les lligades que fermen el car amb la pena.
enginyar
1 v. tr. [LC] Idear, inventar amb enginy. Enginyar un aparell.
2 tr. pron. [LC] Discórrer amb enginy els mitjans d’aconseguir, d’executar, (alguna cosa). No sé com s’ho enginya, però aconsegueix tot el que vol.
enginyer enginyera
1 m. i f. [EI] [PR] Persona que exerceix l’enginyeria com a professió. Enginyer industrial, de camins, canals i ports, de telecomunicacions. Enginyera química. Enginyer naval, aeronàutic. Enginyera agrònoma, forestal.
2 [LC] [EI] [PR] enginyer mecànic Constructor de màquines.
3 [PR] [EI] enginyer tècnic Persona que té un títol universitari de grau mitjà en enginyeria.
4 m. [LC] [EI] [PR] El qui entenia en la construcció i el maneig dels ginys de guerra.
enginyeria
1 f. [EI] Conjunt de les tècniques que permeten l’aplicació dels coneixements científics a la indústria, les comunicacions, l’agricultura, l’aeronàutica, les obres públiques, etc.
2 [BI] enginyeria genètica Tècnica que permet la modificació de l’herència biològica per la manipulació del material genètic de base.
enginyós -osa
1 adj. [LC] Dotat d’enginy. És una dona molt enginyosa.
2 adj. [LC] Produït amb enginy. És un aparell enginyós.
enginyosament
adv. [LC] D’una manera enginyosa, amb enginy.
engiponador -a
adj. [LC] Que engipona.
engiponament
m. [LC] Acció d’engiponar; l’efecte.
engiponar
v. tr. [LC] Arranjar de qualsevol manera, a correcuita. Com t’has engiponat la roba, avui? M’he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l’ha engiponada, pobra criatura?
engir
1 adv. [LC] Al voltant.
2 [LC] engir de loc. prep. APROXIMADAMENT. Els seus partidaris són engir de cent.
engirgolar
v. tr. [LC] Posar, disposar, aplicar.
englaciació
f. [GL] Recobriment d’un territori pel glaç. Al final del terciari es produí l’englaciació de l’Antàrtida.
englanat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té glans d’un esmalt diferent de l’esmalt del fullatge, s’aplica a un arbre o a una branca.
englantina
1 f. [LC] [AGA] [BOS] Arbust caducifoli de la família de les oleàcies, sarmentós, de fulles trifoliolades i flors grogues molt primerenques, originari de la Xina i cultivat en jardineria (Jasminum nudiflorum).
2 1 f. [LC] [BOS] ROSER ENGLANTINER.
2 2 f. [LC] [BOS] Flor del roser englantiner.
3 f. [FLL] Als jocs florals, flor d’or amb què es premia la millor poesia de tema patriòtic.
englantiner
m. [BOS] ROSER ENGLANTINER.
englobar
v. tr. [LC] Fer entrar (diverses coses) dins un conjunt, reunir en un sol tot. L’excursionisme engloba activitats diverses relacionades amb la muntanya.
englotir
v. tr. [LC] [MD] ENGOLIR.
engolant
adj. [HIG] En heràld., que engola una peça, s’aplica a un cap.
engolar
1 v. tr. [LC] Un animal, agafar (alguna cosa, especialment l’aliment, una presa, etc.) a plena gola.
2 intr. pron. [LC] Ficar-se, esmunyir-se per un lloc angost. S’engolà per l’escaleta de la capella. Fer engolar el peix a la bossa de l’art.
engolat -ada
1 adj. [LC] Que es produeix amb la intervenció del vel del paladar i la gola. Veu engolada. Parlar engolat.
2 adj. [HIG] En heràld., que entra dins del cap d’un animal, s’aplica a una peça. Una banda engolada.
engolfar
v. tr. [AQ] [LC] Posar golfos (a una porta, a una finestra).
engolfar-se
1 v. intr. pron. [GG] El mar, formar golf. Allà el mar s’engolfa entre penyals abruptes.
2 1 intr. pron. [LC] [TRA] Endinsar-se en la mar, fins a perdre de vista la riba. S’engolfaren sense tenir una carta de navegar.
2 2 intr. pron. [LC] Ficar-se en negocis o empreses importants, difícils, arriscats. Engolfar-se en recerques abstruses.
engolida
f. [LC] [MD] Acció d’engolir o d’engolir-se.
engolir
1 1 v. tr. [LC] [MD] Empassar-se 1 1. Ell engoleix la vianda sense mastegar-la. Se m’ha fet una bola de pasta a la boca que no puc engolir.
1 2 tr. pron. [LC] [MD] Els ocells de rapinya s’engoleixen la presa amb ossos i pell.
2 1 tr. [LC] Un abisme, un corrent, etc., fer desaparèixer sobtosament en el seu si.
2 2 tr. pron. [LC] El mar s’engolí centenars de naus.
engolosir
v. tr. i intr. pron. [LC] ENLLEPOLIR.
engomada1
f. [LC] Acció d’engomar.
engomada2
f. [GL] Dipòsit de llot que deixa una riuada.
engomar1
v. tr. [LC] [AF] Mullar, untar amb goma líquida.
engomar2
v. tr. [GL] Una riuada, deixar cobert de llot (un terreny).
engonal
m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Part del cos en què s’ajunta cada cuixa amb el ventre.
engordir
1 v. tr. [LC] Fer esdevenir gord.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir gord. Ningú no s’engordeix de plorar.
engorgar-se
1 v. intr. pron. [LC] [GG] Formar gorg. L’aigua s’engorga en aquella raconada del riu.
2 v. intr. pron. [LC] Ficar-se en un gorg, enfonsar-s’hi.
3 v. intr. pron. [LC] Dedicar-se intensament a una activitat. Va decidir d’engorgar-se en la predicació dels seus ideals.
engorjada
f. [LC] [GL] Acció d’engorjar.
engorjar
1 v. tr. [LC] ENGARGULLAR.
2 intr. pron. [LC] Un riu, un camí, introduir-se per un pas estret entre penyals. El riu s’engorja quan surt de la vall.
engorjat
m. [GL] Pas estret entre penyals.
engormandir
v. tr. i intr. pron. [LC] ENLLEPOLIR.
engorronidor -a
adj. [LC] Que engorroneix.
engorroniment
1 m. [LC] Acció d’engorronir o d’engorronir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està engorronit.
engorronir
1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d’activitat, un esforç.
2 intr. pron. [LC] Perdre el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d’activitat, un esforç. Després d’un bon àpat m’engorroneixo.
engospar
v. tr. [LC] Copsar 1.
engraellar
1 v. tr. [LC] Disposar en forma de graella.
2 tr. [AQ] [LC] Col·locar les fustes per a formar (la coberta d’un edifici).
engraellat
1 m. [LC] Conjunt de barres que formen com una graella o reixa.
2 m. [AQ] [OP] Estructura feta amb barres d’acer encreuades que, posada dins la massa de formigó del fonament d’un pilar, contribueix al repartiment de la càrrega.
engrama
m. [PS] Empremta hipotètica al sistema nerviós central que constitueix la base de les manifestacions de la memòria i de l’aprenentatge.
engranall
m. [SP] Escampall de grans o altra menja que fan els caçadors en un indret donat per atreure la caça.
engranallar
1 v. tr. [SP] Escampar grans o altra menja per atreure (la caça).
2 v. tr. [LC] Tirar menjar (als animals).
engranar
1 v. tr. [LC] Posar el gra (a la tremuja del molí).
2 intr. [EI] [LC] Una roda dentada, transmetre moviment a una altra pel fet d’entrar les pròpies dents en els espais que separen les dents de l’altra. Una roda que engrana en una altra, amb una altra.
engranatge
1 m. [LC] [EI] Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres.
2 m. [LC] [EI] Fet d’engranar una roda amb una altra.
3 m. [LC] PER EXT. L’engranatge burocràtic. Una cosa porta l’altra: és un engranatge.
engrandiment
m. [LC] Acció d’engrandir o d’engrandir-se; l’efecte. L’engrandiment de la ciutat. L’engrandiment del port. L’engrandiment dels magatzems. Una lent d’engrandiment o d’augment.
engrandir
1 v. tr. [LC] Fer més gran, fer semblar més gran. Engrandir una ciutat. Tirant aquella paret a terra, hem pogut engrandir el jardí. El Govern d’aquell país vol engrandir el seu territori amb l’annexió de les zones frontereres. Una ullera que engrandeix la imatge dels objectes. Engrandir un retrat.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Aquesta acció l’engrandeix als meus ulls, en opinió meva.
3 intr. pron. [LC] Fer-se més gran. Com s’ha engrandit aquest poble, en deu anys!
4 intr. [LC] Has engrandit molt.
engranerar
v. tr. [LC] [AGA] Entrar (gra, olives, etc.), en el graner.
engràulids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat, boca grossa estesa fins darrere els ulls, escates poc adherents, amb una sola aleta dorsal, que inclou el seitó.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
engravament
1 m. [OP] Acció d’engravar; l’efecte.
2 m. [OP] Capa de grava per a engravar una carretera, un carrer, etc.
engravar
v. tr. [LC] [OP] Afermar amb grava. Ara engraven la carretera. Una carretera sense engravar.
engredar
v. tr. [LC] Untar amb greda.
engreix
m. [LC] [AGR] Acció d’engreixar, especialment un animal mitjançant una alimentació adequada.
engreixador -a
1 adj. [LC] [AGR] Que engreixa.
2 m. i f. [AGR] Persona que engreixa animals.
engreixament
m. [LC] [MD] Acció d’engreixar o d’engreixar-se; l’efecte.
engreixar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Un aliment, fer tornar gras. El pa l’engreixa. És una menja que engreixa.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La tranquil·litat l’engreixa. Les rialles l’engreixen.
1 3 v. tr. [LC] [AGR] Fer tornar gras (un animal) mitjançant una alimentació adequada. Engreixem porcs.
1 4 v. tr. [LC] PER EXT. L’ull de l’amo engreixa el cavall.
1 5 v. tr. [LC] Fer semblar més gras. Aquesta faldilla m’engreixa.
1 6 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir gras. Com s’ha engreixat! Has de menjar més si vols engreixar-te. Caminant tant, com vols engreixar-te?
2 1 tr. [LC] ENRIQUIR.
2 2 tr. [LC] Subornar amb diners.
2 3 [LC] engreixar la butxaca d’algú [o engreixar la mà d’algú] Donar-li diners per subornar-lo.
engreixinar
v. tr. [LC] Embrutar amb una substància greixosa.
engrelat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., que té els perfils exteriors simètrics formats per petits semicercles units amb les puntes cap enfora, s’aplica a una peça. Una banda engrelada.
2 adj. [HIG] Que té forma de petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partició, s’aplica a una línia de partició heràldica.
engrescador -a
adj. [LC] Que engresca.
engrescament
m. [LC] Acció d’engrescar o d’engrescar-se; l’efecte.
engrescar
1 v. tr. [LC] Incitar, excitar a fer alguna cosa. El vam engrescar a venir a l’excursió.
2 v. tr. [LC] Desvetllar (en algú) l’entusiasme, el desig. Aquella xicota l’ha sabut engrescar.
3 intr. pron. [LC] No li calen gaires excitaments: s’engresca aviat.
engrevir
1 v. tr. [LC] Fer tornar greu, més greu. La seva absència va engrevir encara més la situació.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir greu, més greu.
engrillonar
v. tr. [LC] Posar grillons (a algú).
engrinya
f. [LC] Acció d’engrinyar; l’efecte. El seu mal comportament fa que hi hagi engrinya a casa. Posar engrinyes. Tenir engrinyes.
engrinyar
v. tr. [LC] Fer desavenir. No ha parat fins que ha engrinyat pare i fill. Si escolteu aquell malintencionat no trigarà a engrinyar-vos.
engripat -ada
adj. [LC] [MD] Afectat de grip.
engroguir
1 v. tr. [LC] Fer tornar groc.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir groc. Engroguir-se les plantes per una malura.
engronsada
f. [LC] GRONXADA.
engronsador
m. [LC] GRONXADOR.
engronsadora
f. [LC] GRONXADOR.
engronsament
m. [LC] GRONXADA.
engronsar
v. tr. [LC] GRONXAR.
engronyar-se
v. intr. pron. [LC] Renyir, enemistar-se.
engrossiment
m. [LC] Acció d’engrossir o d’engrossir-se; l’efecte.
engrossir
1 v. tr. [LC] Fer tornar gros, més gros. Cal engrossir l’exèrcit.
2 [LC] engrossir la llista Afegir-se al nombre dels qui la formen.
3 intr. pron. [LC] Esdevenir gros, més gros. Com s’ha engrossit! No sembla la mateixa persona.
4 v. tr. [LC] Fer semblar més gros. Aquest vestit l’engrosseix.
engrudós -osa
1 adj. [LC] Brut d’engrut.
2 adj. [LC] Que té la consistència de l’engrut.
engruixar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENGRUIXIR.
engruiximent
m. [LC] Acció d’engruixir o d’engruixir-se; l’efecte.
engruixir
1 v. tr. [LC] Augmentar el gruix (d’una persona o d’una cosa). Els diversos factors que contribueixen a engruixir el tronc dels arbres. Grups de camperols engruixien les tropes de l’arxiduc.
2 intr. pron. [LC] Augmentar de gruix, posar gruix. En tres anys la soca s’ha engruixit molt.
engruna
1 f. [LC] Tros molt petit d’alguna cosa. Recollir les engrunes. Llençar les engrunes.
2 f. [LC] Tros petit que es desprèn del pa en fer-ne parts. Fer engrunes o molles.
3 f. [LC] PER EXT. Paciència, no en té una engruna.
4 f. pl. [LC] Conjunt de restes del menjar d’algú, que altri aprofita.
engrunadís -issa
adj. [LC] Fàcil d’engrunar, d’esmicolar. És un pa dur, engrunadís. És una terra engrunadissa.
engrunadissa
f. [LC] Gran quantitat d’engrunes.
engrunar
1 1 v. tr. [LC] Fer engrunes (d’una cosa), convertir-la en engrunes. Aquests rosegons, engruna’ls, i els donarem a les gallines. Li engrunà l’elm.
1 2 v. tr. [LC] ESGRANAR. Engrunar blat de moro.
2 tr. [LC] Contar, explicar amb tots els detalls.
3 tr. [LC] Encloure 1.
engrunyonir-se
v. intr. pron. [LC] Un mecanisme, moure’s més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc. Aquesta porta s’ha engrunyonit.
engrut
1 m. [LC] Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. Amb el coll de l’americana ple d’engrut. A l’ala del barret hi té un dit d’engrut.
2 m. [LC] Pastetes 1.
engrutar
1 v. tr. [LC] Untar amb engrut o pastetes.
2 intr. pron. [LC] Cobrir-se d’engrut o brutícia encastada. Amb l’ús, els barrets s’engruten.
engualdrapar
v. tr. [AGR] Posar la gualdrapa (a una bèstia).
enguantar
v. tr. [LC] Posar els guants o un guant (a algú o a la mà). L’enguantava perquè no tingués fred.
enguany
adv. [LC] Aquest any. La collita d’enguany. Enguany no collirem blat.
enguanyasses
adv. [LC] ENGUANY.
enguardiolar
v. tr. [LC] Posar (diners) a la guardiola amb la intenció de fer estalvis.
enguerí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Énguera.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Énguera o als seus habitants.
enguerrar
1 v. tr. [LC] Provocar a guerra, fer estar en guerra o lluita, fer barallar.
2 v. tr. [LC] Fer renyir o enutjar.
enguerximent
m. [LC] Acció d’enguerxir-se; l’efecte.
enguerxinament
m. [LC] Acció d’enguerxinar-se; l’efecte.
enguerxinar-se
v. intr. pron. [LC] GUERXAR-SE.
enguierar
v. tr. [LC] EMPAPUSSAR.
enguixada
1 f. [LC] [MD] [AQ] Acció d’enguixar; l’efecte.
2 f. [AGA] Acció d’afegir sulfat de calci al most per augmentar-ne l’acidesa i accelerar-ne la fermentació.
enguixador enguixadora
m. i f. [LC] [AQ] [PR] Persona que enguixa.
enguixar
1 v. tr. [LC] [AQ] Cobrir d’una capa de guix. Aquestes parets, s’han d’enguixar.
2 v. tr. [LC] [AQ] Posar o afegir guix (a una cosa). Un dels jugadors enguixà el tac.
3 v. tr. [LC] [MD] Aplicar un embenat de guix (a una part del cos) per a immobilitzar-la. Es va trencar el braç: encara el porta enguixat.
enguixat
1 m. [AQ] [MD] [LC] Operació d’enguixar.
2 m. [LC] [AQ] [MD] Resultat d’aquesta operació.
3 m. [AQ] Arrebossat del parament de les parets interiors d’una construcció fet amb guix pastat amb aigua.
enharmonia
f. [MU] Relació entre dues notes musicals de so igual però de nom diferent, com el do sostingut i el re bemoll.
enharmònic -a
1 adj. [MU] Relatiu o pertanyent a l’enharmonia.
2 adj. [MU] Que presenta enharmonia. Notes enharmòniques. Interval enharmònic.
enherbament
m. [LC] Acció d’enherbar o d’enherbar-se; l’efecte.
enherbar
1 v. tr. [LC] Omplir d’herba.
2 intr. pron. [LC] No deixeu que els viaranys s’enherbin.
enhidre -a
adj. [GL] Que té aigua o un altre fluid dins d’un vacúol, s’aplica a alguns minerals cristal·lins.
enhorabona
1 f. [LC] Felicitació 1. Els nuvis reberen l’enhorabona de tots els presents.
2 [LC] donar l’enhorabona FELICITAR. Tothom li donava l’enhorabona pel premi que havia aconseguit.
enigma
1 m. [LC] Dita obscura i inexplicable. Va resoldre l’enigma que li havien proposat.
2 m. [LC] [JE] Cosa el sentit amagat de la qual cal descobrir o endevinar. El mòbil del crim és encara un enigma.
enigmàtic -a
1 adj. [LC] Que enclou un enigma. Un discurs enigmàtic. Paraules enigmàtiques.
2 adj. [LC] PER EXT. Un personatge enigmàtic.
enigmàticament
adv. [LC] D’una manera enigmàtica.
enigmatista
m. i f. [LC] Persona que parla amb enigmes.
enigmística
f. [JE] Art d’endevinar enigmes representats per gràfics o figures, endevinalles, mots encreuats, jocs de paraules, etc.
enjardinar
1 v. tr. [LC] [AGA] Adornar amb jardí o jardins.
2 v. tr. [LC] [AGA] Convertir en jardí.
enjogassadament
adv. [LC] Amb enjogassament.
enjogassament
m. [LC] Estat de qui està enjogassat.
enjogassar
1 v. tr. [LC] Engrescar (algú) a lliurar-se als jocs propis dels infants o dels joves.
2 intr. pron. [LC] Quan s’enjogassen, no tenen aturador.
enjogassat -ada
1 adj. [LC] Delitós de jugar. És un noi molt enjogassat.
2 adj. [LC] Lliurat als jocs propis d’infants o de joves. Ara estan enjogassats: deixa’ls jugar.
3 adj. [LC] PER EXT. Li va replicar amb un to enjogassat.
enjoiament
m. [LC] Acció d’enjoiar; l’efecte.
enjoiar
1 1 v. tr. [LC] Adornar amb joies. Havien enjoiat la noia com si fos una núvia.
1 2 v. tr. [LC] Adornar, enriquir.
2 tr. [IMI] Encastar (una pedra preciosa) en una joia.
enjoiellament
m. [LC] ENJOIAMENT.
enjoiellar
v. tr. [LC] Enjoiar 1 1.
enjòlit
1 adv. [LC] En suspensió en l’aire.
2 adv. [LC] Amb l’ànim en suspens.
3 adv. [TRA] Ancorat a mercè de les onades.
enjoncar
1 v. tr. [LC] Cobrir (el terra) de joncs, rams, fulles, flors.
2 1 tr. [LC] Embolicar (algú) en un afer amb persuasions, amb promeses, etc.
2 2 intr. pron. [LC] Embrancar-se, embolicar-se. Ja s’ha ben enjoncat: no sé per què es fica en coses que no entén.
enjondre
adv. [LC] En una altra banda. Aquí ho fem així; enjondre, no ho sé.
enjovar
1 1 v. tr. [AGR] Junyir 1.
1 2 v. tr. [LC] Sotmetre a una activitat, a una obligació, etc., poc agradable. No vull enjovar-me a aquesta feina.
2 tr. [AQ] Construir un enjovat (en una biga).
enjovat
m. [AQ] Disposició d’una part de l’embigat en què una biga se sosté per mitjà d’un jou.
enjovenir
v. tr. [LC] Fer semblar més jove.
enjub
m. [LC] [OP] Paret que defensa una terra de les rierades.
enjudiciament
1 m. [LC] [DR] [AD] Acció d’enjudiciar.
2 m. [LC] [DR] [AD] Instrucció legal d’un assumpte litigiós.
enjudiciar
v. tr. [LC] [DR] [AD] Sotmetre (algú) a judici, instruir-li una causa.
enjullar-se
v. intr. pron. [MD] Emmetzinar-se amb blat que porta barrejada llavor de jull. El poble s’enjullà amb el blat d’aquella collita.
enjuncar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENJONCAR.
enjús
adv. [LC] AVALL.
enlacrar
v. tr. [LC] LACRAR.
enlairament
m. [LC] Acció d’enlairar o d’enlairar-se; l’efecte.
enlairar
1 1 v. tr. [LC] Alçar enlaire. Enlairaven estels i globus de colors.
1 2 intr. pron. [LC] L’aeronau es va enlairar sense dificultat.
2 1 tr. [LC] Elevar 2.
2 2 intr. pron. [LC] Tot esperit que s’enlaira, enlaira el món.
2 3 tr. [LC] EXALÇAR.
enlairat -ada
adj. [LC] Molt enlaire. L’antiga i enlairada fortalesa era davant nostre.
enlaire
1 adv. [LC] A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire.
2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire.
3 [LC] deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, un afer, etc.
enllà
1 adv. [LC] En direcció d’ací allà, més o menys lluny en aquesta direcció. Fes-te enllà. Poseu-vos més enllà. Els trobareu més enllà del molí. Del molí enllà ja no trobareu cap més casa.
2 [LC] allí enllà V. ALLÍ.
3 [LC] de cert temps enllà loc. adv. Des del moment anomenat cap endavant. De demà enllà. D’ahir enllà.
4 [LC] ençà i enllà V. ENÇÀ.
5 [LC] més enllà de loc. prep. Més amunt de, referit a quantitats. No eren més enllà de dotze.
enllà-ahir
adv. [LC] ABANS-D’AHIR.
enllaç
1 m. [LC] Unió, connexió, d’una cosa amb una altra. Establir un enllaç. Desfer l’enllaç.
2 1 m. [LC] Casament de dues persones. Molts artistes van assistir a l’enllaç de la famosa pintora.
2 2 m. [LC] EMPARENTAMENT.
3 1 m. [TRG] [TC] [EL] Mitjà de comunicació entre dos punts. Enllaç telefònic. Enllaç telegràfic. Enllaç ferroviari.
3 2 m. [OP] Interconnexió de carreteres especialment resolta per evitar que la circulació d’uns vehicles intercepti el pas dels que es mouen en una altra direcció. Enllaç de diamant, de trèvol, de trompeta.
3 3 m. [IN] En inform., mitjà per a connectar els elements d’una estructura de dades, de fitxers, d’instruccions o de programes.
4 1 m. [QU] En quím., interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost.
4 2 [QU] enllaç datiu Enllaç químic covalent en què el doblet electrònic procedeix formalment d’un sol dels dos àtoms enllaçats, anomenat donador, mentre que l’altre és l’acceptor.
4 3 [QU] enllaç doble Enllaç entre dos àtoms format per dos parells d’electrons, l’un, d’electrons sigma, concentrat en la direcció de la recta que uneix els dos nuclis, i l’altre, d’electrons pi, distribuït simètricament a banda i banda.
4 4 [QU] enllaç insaturat Enllaç doble o enllaç triple susceptible de sofrir reaccions d’addició.
4 5 [QU] [BI] enllaç peptídic Enllaç amida resultant de la condensació d’un grup carboxílic i un grup amina de dos aminoàcids.
4 6 [QU] enllaç pi Enllaç constituït per orbitals pi (π) enllaçats.
4 7 [QU] enllaç polar Enllaç covalent entre dos elements de diferent electronegativitat.
4 8 [QU] enllaç químic Enllaç 4 1.
4 9 [QU] enllaç sigma Enllaç constituït per orbitals sigma (σ) enllaçats.
4 10 [QU] enllaç triple Enllaç entre dos àtoms format per tres parells d’electrons, l’un, d’electrons sigma, concentrat en la direcció de la recta que uneix els dos nuclis, i els altres dos, d’electrons pi, distribuïts simètricament a les bandes.
enllacada
f. [GL] [LC] Dipòsit de llot que deixa una riuada, una avinguda, en sedimentar-se.
enllaçament
m. [LC] Acció d’enllaçar; l’efecte.
enllacar
1 v. tr. [GL] [LC] Una riuada, una avinguda, etc., deixar (un terreny) cobert de llot.
2 tr. [GL] [LC] Embetumar, untar, amb llaca.
enllaçar
1 1 v. tr. [LC] Ajuntar formant llaç o llaços. Enllaçar dues cordes. Havia enllaçat les dues inicials dels noms.
1 2 intr. pron. [LC] Els lligaboscos s’enllaçaven amb la vinya salvatge. Cintes que s’enllacen les unes amb les altres.
2 tr. [LC] Establir un enllaç (entre dues o més coses). El cordó umbilical enllaça la placenta amb el fetus. Enllaçar dues oracions mitjançant la conjunció i.
3 1 intr. pron. [LC] CASAR-SE.
3 2 intr. pron. [LC] Emparentar-se per mitjà d’un o de més casaments.
4 tr. [AGR] Agafar amb el llaç (especialment un cavall no domat).
enllaçat -ada
adj. [LC] Adornat amb llaços.
enllagostat -ada
adj. [LC] [AGA] Envaït per la llagosta. Un camp, un hort, enllagostat.
enllagrimar-se
v. intr. pron. [LC] Els ulls, omplir-se de llàgrimes. Els ulls dels més rústics mariners s’enllagrimaren.
enllaminidor -a
adj. [LC] ENLLEPOLIDOR.
enllaminiment
m. [LC] ENLLEPOLIMENT.
enllaminir
v. tr. i intr. pron. [LC] ENLLEPOLIR.
enllandar
v. tr. [IMI] [TRG] Posar llandes (a les rodes d’un vehicle).
enllanet
adv. [LC] No gaire enllà.
enllangoriment
m. [LC] [MD] Acció d’enllangorir o d’enllangorir-se; l’efecte.
enllangorir
1 v. tr. [LC] Causar llangor (a algú).
2 intr. pron. [LC] [MD] Esdevenir llangorós.
enllardador
m. [LC] [ED] AGULLA D’ENLLARDAR.
enllardadora
f. [LC] [ED] AGULLA D’ENLLARDAR.
enllardament
m. [LC] Acció d’enllardar o d’enllardar-se; l’efecte.
enllardar
1 1 v. tr. [LC] [HO] Recobrir amb llard (una vianda). Quan hàgiu enllardat el pollastre, fiqueu-lo al forn.
1 2 v. tr. [LC] [HO] Entatxonar llenques de cansalada (dins la carn que s’ha de rostir), amb l’agulla d’enllardar.
2 1 tr. [LC] Embrutar amb llard o qualsevol altra substància greixosa. Enllardar-se les mans.
2 2 intr. pron. [LC] No posis un quadre a la cuina que s’enllardarà.
3 tr. [LC] [HIH] Tirar llard bullent (a algú) com a càstig.
4 tr. [AQ] Posar morter o guix (sobre un totxo o maó) abans de col·locar-lo en una paret o en un envà.
enllardissament
m. [LC] Acció d’enllardissar o d’enllardissar-se; l’efecte.
enllardissar
v. tr. i intr. pron. [LC] Enllardar 2. Enllardissar-se les mans. No fregiu res més aquí, que les parets s’enllardissen.
enllardonar
v. tr. [LC] [HO] ENLLARDAR.
enllatar
v. tr. [AQ] [LC] Posar les llates (d’una coberta, d’un sostre, etc.).
enllaunament
m. [LC] Acció d’enllaunar.
enllaunar
1 v. tr. [IMI] [LC] Recobrir amb llauna.
2 v. tr. [IMI] [LC] Folrar de llauna, de ferro, etc. Un cofre cobert de pell i enllaunat de ferro.
3 v. tr. [IMI] Envasar dins una llauna. Enllaunar sardines, tonyina.
enllaunat
1 m. [IMI] [LC] Acció d’enllaunar.
2 m. [LC] [IMI] Llauna o llaunes amb què està enllaunada alguna cosa.
enllefernament
m. [LC] Acció d’enllefernar o d’enllefernar-se; l’efecte.
enllefernar
1 v. tr. [LC] Embrutar amb greix.
2 intr. pron. [LC] Embrutar-se amb greix.
enllefiscament
m. [LC] Acció d’enllefiscar o d’enllefiscar-se; l’efecte.
enllefiscar
1 v. tr. [LC] Embrutar amb una substància llefiscosa.
2 intr. pron. [LC] Embrutar-se amb una substància llefiscosa.
enlleganyar-se
1 v. intr. pron. [LC] [MD] Omplir-se de lleganyes. A causa de la malaltia se li enlleganyaven sovint els ulls.
2 intr. pron. [LC] El cel o una part del cel, cobrir-se de lleganys. El cel comença a enlleganyar-se cap a llevant.
enlleïdor -a
adj. [LC] Que produeix enlleïment.
enlleïment
1 m. [LC] Acció d’enlleir-se; l’efecte.
2 m. [LC] Estat de qui està enlleït.
enlleir-se
v. intr. pron. [LC] Consumir-se, decandir-se. Aquest xicot és un dimoni: em fa enlleir. Sempre a casa: us enlleireu!
enllepissada
f. [LC] Acció d’enllepissar o d’enllepissar-se; l’efecte.
enllepissament
m. [LC] ENLLEPISSADA.
enllepissar
v. tr. [LC] Embrutar amb una substància llepissosa. Si toques el pot de greix, t’enllepissaràs.
enllepolidor -a
adj. [LC] Que enllepoleix.
enllepoliment
m. [LC] Acció d’enllepolir o d’enllepolir-se; l’efecte.
enllepolir
1 v. tr. [LC] Atreure (algú) per mitjà de quelcom d’apetitós, de seductor, amb afalacs.
2 intr. pron. [LC] Algú, acostumar-se a alguna cosa pel plaer que hi troba. El xicot s’enllepolia amb les torrades sucades amb mel.
enllestiment
m. [LC] Acció d’enllestir; l’efecte.
enllestir
1 v. tr. [LC] Deixar llest, dur a terme. Un cop hagis enllestit la feina, podràs sortir. Enllesteix!
2 intr. pron. [LC] Apressar-se, cuitar. La vella s’enllestí per anar a jugar a cartes.
enlletgidor -a
adj. [LC] Que enlletgeix.
enlletgiment
m. [LC] Acció d’enlletgir o d’enlletgir-se.
enlletgir
1 v. tr. [LC] Fer tornar lleig. Aquesta taca a la cara l’enlletgeix molt.
2 v. tr. [LC] PER EXT. El vici enlletgeix l’ànima.
3 intr. pron. [LC] Esdevenir lleig. En lloc de millorar, s’ha enlletgit.
enlletrat -ada
adj. [LC] Que sap de lletra.
enlliçar
v. tr. [IT] Afegir lliços (al teler).
enllistament
m. [LC] [DE] ALLISTAMENT.
enllistar
v. tr. i intr. pron. [LC] [DE] ALLISTAR.
enllistonar
v. tr. [IMF] [LC] Posar llistons (en alguna cosa). Col·locar llistons als cantells.
enllistonat
m. [IMF] Tauler format de llistons juxtaposats, aplacats a cada cara amb fulloles de més o menys gruix.
enllitar
1 v. tr. [LC] [MD] Ficar (un malalt) al llit.
2 intr. pron. [LC] [MD] Van trastornar-lo tant que fins va haver d’enllitar-se.
enllitegar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENLLITAR.
enlloc
1 adv. [LC] En cap banda. No el trobem enlloc. Enlloc no l’han vist. L’has vist mai enlloc?
2 [LC] no anar enlloc No conduir a res, no ésser bo per a res.
enllomar
v. tr. [AF] Reforçar el llom (d’un llibre).
enllorament
m. [LC] ENTELAMENT.
enllorar
1 v. tr. [LC] ENTELAR. El vapor que sortia de l’olla enllorava els vidres.
2 intr. pron. [LC] Els ulls se li van enllorar.
enllordar
v. tr. [LC] EMBRUTAR.
enllosar
v. tr. [AQ] [LC] Col·locar lloses (sobre un paviment, una teulada, etc.).
enllosat
1 m. [AQ] Paviment fet de lloses.
2 m. [AQ] Conjunt de les lloses que formen la coberta d’una construcció. Un enllosat de pissarra.
enllotament
m. [LC] Acció d’enllotar; l’efecte.
enllotar
1 v. tr. [LC] Tacar amb llot.
2 v. tr. [LC] Cobrir de llot.
enllotassat -ada
adj. [LC] Brut de llot.
enlluentar
v. tr. [LC] Fer tornar lluent, especialment amb el fregadís, el poliment.
enlluentir
v. tr. [LC] ENLLUENTAR.
enlluernador -a
adj. [LC] Que enlluerna. Una claror enlluernadora.
enlluernament
m. [LC] [MD] Acció d’enlluernar; l’efecte.
enlluernar
1 v. tr. [LC] [MD] Ofuscar la vista (a algú) amb una llum massa viva. El sol l’enlluernava i no veia res. Aquest llum enlluerna!
2 [LC] [MD] estar enlluernat En entrar en un lloc de poca claror, no veure res per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.
3 v. tr. [LC] Fascinar amb el seu esclat. La fastuositat de la cort el va enlluernar.
enlluir
v. tr. [LC] Emblanquinar 2.
enllumenar
1 v. tr. [LC] [AQ] Un llum, un foc, etc., fer claror (a algú o alguna cosa).
2 v. tr. [LC] [AQ] Posar un llum o llums (en algun indret).
enllumenat
1 m. [LC] Acció d’enllumenar amb llum artificial.
2 m. [LC] [AQ] Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol. Enllumenat elèctric, de gas, de petroli. Enllumenat públic.
3 m. [TRG] Conjunt de llums que duu un vehicle.
enllustrador enllustradora
1 m. i f. [IMI] [PR] [LC] Persona que enllustra.
2 m. i f. [LC] [PR] [IMI] Persona que té per ofici enllustrar el calçat.
enllustrar
v. tr. [LC] Donar llustre (a un objecte). Enllustrar un moble antic. Enllustrar les botes. Has d’enllustrar-te les sabates més sovint.
enllustrar-se
v. intr. pron. [LC] Començar de fer-se fosc. Quan ja s’enllustrava, arribà a la casa.
enmig de
loc. prep. [LC] Expressa relacions que indiquen situació dins una munió o ajust de persones o de coses, coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants. Enmig de tanta gent era difícil que ens veiéssim.
ennassat -ada
adj. [LC] [MD] Tapat de nas.
ennavegar-se
v. intr. pron. [LC] Engolfar-se 2.
enne-
[LC] V. ENNEA-.
ennea- [o enne-]
[LC] Forma prefixada que significa ‘nou’, ‘que en té nou’. Ex.: enneàgon, enneaèdric, enneasil·làbic, enneandre.
enneàgon
m. [MT] Polígon de nou angles i nou costats.
enneasíl·lab -a
1 adj. [LC] [FL] [FLL] De nou síl·labes.
2 m. [LC] [FLL] [FL] Vers de nou síl·labes mètriques.
enneasil·làbic -a
adj. [LC] [FL] [FLL] Enneasíl·lab 1.
ennegridor -a
adj. [LC] Que ennegreix.
ennegriment
m. [LC] Acció d’ennegrir o d’ennegrir-se; l’efecte.
ennegrir
1 v. tr. [LC] Fer tornar negre, tenyir de negre.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir negre. El cel s’ennegrí de sobte.
enneguitar-se
v. intr. pron. [LC] Agafar neguit.
ennierat -ada
adj. [LC] [ZOA] Que roman en el niu, dit especialment de la femella que cova en el niu.
ennigular-se
v. intr. pron. [LC] ENNUVOLAR-SE.
ennigulat
m. [LC] ENNUVOLAT.
ennoblidor -a
adj. [LC] Que ennobleix.
ennobliment
1 m. [LC] Acció d’ennoblir o d’ennoblir-se; l’efecte.
2 m. [IT] ennobliment tèxtil Conjunt d’operacions i de processos industrials per a convertir els productes tèxtils en idonis per a la seva utilització a les empreses de confecció o per al seu ús final.
ennoblir
1 v. tr. [LC] Fer noble (algú).
2 v. tr. [LC] Donar noblesa, dignitat, un major valor moral, (a algú o alguna cosa). L’educació ennobleix les persones. El que més ennobleix aquests versos és la sinceritat del poeta.
3 intr. pron. [LC] Aconseguir noblesa, dignitat, un major valor moral. Volgué ennoblir-se amb el sacrifici.
ennovar
v. tr. i intr. pron. [LC] ASSABENTAR.
ennuec
m. [LC] [MD] ENNUEGADA.
ennuegada
f. [LC] [MD] Acte d’ennuegar-se.
ennuegament
m. [MD] ENNUEGADA.
ennuegar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Un cos estrany en la gola, el fum, l’emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d’algú). No res l’ennuega. Els sanglots m’ennuegaven.
1 2 intr. pron. [MD] M’he ennuegat bevent. S’ennuega de tant riure. S’ha ennuegat amb un pinyol de raïm.
2 tr. [LC] Algú o alguna cosa, molestar, causar enuig (a algú). És un home que m’ennuega: només sap explicar les seves proeses esportives.
ennuvolar-se
1 v. intr. pron. [LC] [ME] El cel, omplir-se de núvols. El cel es va ennuvolar en un moment.
2 v. intr. pron. [LC] PER EXT. Va ennuvolar-se-li la ment.
3 v. intr. pron. [LC] [ME] Formar-se núvols. S’ennuvola per la banda de llevant.
ennuvolat
m. [LC] Conjunt de núvols que cobreixen el cel.
eno-
[LC] Forma prefixada del mot gr. oînos, ‘vi’. Ex.: enologia, enòmetre, enòfil, enòfob, enotècnia.
en off
loc. adj. [LC] Exterior a l’escenari o a l’espai on es desenvolupa l’acció, s’aplica a una veu en el llenguatge teatral i cinematogràfic. Una veu en off.
enòfil -a
adj. i m. i f. [LC] Amant del bon vi.
enòfob -a
adj. i m. i f. [LC] Que té aversió al vi.
enol
m. [QU] Forma tautòmera d’algunes cetones, de fórmula –CH2C(=O)–, amb el grup metilè activat, en què un hidrogen d’aquest grup metilè ha passat a unir-se a l’oxigen del grup carbonil i ha donat un producte de fórmula –CH=C(OH)–, amb un doble enllaç C=C i un grup hidroxil.
enòleg enòloga
m. i f. [AGA] [PR] Persona versada en enologia.
enòlic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent als enols.
enolització
f. [QU] Formació d’un enol.
enologia
f. [AGA] Tècnica de la preparació, el millorament i la conservació dels vins i de l’anàlisi i l’estudi de cadascun dels seus components.
enològic -a
adj. [AGA] Relatiu o pertanyent a l’enologia. Indústria enològica.
enorgullament
m. [LC] ENORGULLIMENT.
enorgullar
v. tr. i intr. pron. [LC] ENORGULLIR.
enorgulliment
m. [LC] Acció d’enorgullir o d’enorgullir-se; l’efecte.
enorgullir
1 v. tr. [LC] Omplir d’orgull. Les victòries de l’equip enorgullien els seguidors.
2 v. tr. [LC] Fer esdevenir orgullós, superbiós. L’èxit l’ha enorgullit i ara és intractable.
3 intr. pron. [LC] Esdevenir orgullós. S’ha enorgullit dels seus èxits, pels seus èxits.
enorme
adj. [LC] Fora mida, que ultrapassa tota mesura. Es topà amb dificultats enormes. Una quantitat enorme d’objectes. Un monstre enorme.
enormement
adv. [LC] D’una manera enorme.
enormitat
1 f. [LC] Qualitat d’enorme. L’enormitat del seu crim. L’enormitat dels seus deutes.
2 f. [LC] Falta, crim o malifeta, enormes. Abandonar aquesta pobra criatura ha estat una enormitat imperdonable.
3 f. [LC] Bestiesa molt gran. Quines enormitats que dius!
enoteràcies
f. pl. [BOS] ONAGRÀCIES.
en pac de
loc. prep. [LC] En recompensa de.
enquadernació
1 f. [LC] [AF] Acció d’enquadernar; l’efecte.
2 [AF] enquadernació de canonet Enquadernació en què els fulls queden agafats mitjançant un canonet de plàstic.
3 [AF] enquadernació en cartoné Enquadernació feta amb tapes de cartó prim folrades de paper generalment imprès.
enquadernador enquadernadora
1 m. i f. [PR] [AF] [BB] Persona que es dedica a enquadernar llibres.
2 f. [AF] Màquina d’enquadernar.
enquadernar
v. tr. [LC] [AF] [BB] Aplegar, cosir o encolar els diversos plecs (d’un llibre, d’una revista, etc.) i posar-hi cobertes.
enquadrador enquadradora
m. i f. [PR] [AF] Persona que treballa a enquadrar rolls.
enquadrament
1 m. [LC] Acció d’enquadrar o d’enquadrar-se; l’efecte.
2 m. [JE] Fragment de la composició inicial escollida per fer una nova fotografia, en la qual es prescindeix dels detalls de poc interès.
enquadrar1
1 v. tr. [LC] [AF] Treure matèria (a un roll) fent que esdevingui un prisma de secció quadrada.
2 tr. [LC] EMMARCAR.
3 1 tr. [LC] Encaixar (una cosa) dins una altra.
3 2 tr. [JE] Situar (una imatge) dins l’espai definit pel visor d’una càmera.
4 1 tr. [LC] Fer que (algú) entri a formar part d’una disciplina, una organització, un exèrcit.
4 2 intr. pron. [LC] Entrar a formar part d’una disciplina, una organització, un exèrcit. S’ha enquadrat en un sindicat socialista.
enquadrar2
v. tr. [AGR] Posar (un animal) a la quadra.
enquesta
1 f. [PS] [SO] [CO] [PE] Recerca per saber alguna cosa per interrogació, audició de testimonis, etc. Obrir una enquesta. Enquesta judicial.
2 f. [PS] [SO] [CO] Recerca per recollir l’opinió de diferents persones sobre una qüestió, un afer, etc., basada en preguntes. Fer una enquesta als estudiants.
3 [SO] enquesta d’opinió Enquesta 2.
enquestador enquestadora
m. i f. [SO] [CO] [PR] Persona que dirigeix o fa una enquesta.
enquestar
v. tr. [SO] [CO] Fer una enquesta (a algú). Hauràs d’enquestar molta gent per obtenir un resultat fiable. La major part dels enquestats respongueren que no coneixien el producte.
enquetiar
v. tr. [LC] Molestar amb les accions o amb les actituds, produir destorb (a algú).
enquibiment
m. [LC] ENCABIMENT.
enquibir
v. tr. [LC] ENCABIR.
enquimerament
m. [LC] Estat de qui està enquimerat.
enquimerar
1 v. tr. [LC] Fer agafar quimera (a algú). Amb les teves crítiques no fas altra cosa que enquimerar l’autor de l’obra.
2 intr. pron. [LC] Agafar quimera. L’Eugènia s’enquimerava amb el seu home. No ens enquimerem i parlem com a bons amics.
enquimosi
f. [ZOA] [MD] Afluència de sang en els vasos cutanis, especialment per efecte d’una emoció.
enquiridió
m. [LC] Llibre manual. Un enquiridió de textos litúrgics.
enquistament
m. [MD] [BI] [LC] Acció d’enquistar-se; l’efecte.
enquistar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] [BI] Tancar-se dins un quist. Quan l’abscés s’ha enquistat pot passar a l’estat crònic.
enquitranada
f. [LC] [OP] Acció d’enquitranar.
enquitranament
m. [LC] [OP] Acció d’enquitranar; l’efecte.
enquitranar
1 v. tr. [LC] [OP] Untar o impregnar de quitrà. Enquitranar una tela. S’han enquitranat les travesses.
2 v. tr. [LC] [OP] [IMI] Barrejar amb quitrà. Aigua enquitranada.
enrabiada
f. [LC] Alteració de qui està enrabiat. Agafar una enrabiada. Ja li ha passat l’enrabiada. Pren unes enrabiades de mort. Es morirà d’una enrabiada.
enrabiar
1 v. tr. [LC] Una cosa, provocar (en algú) un fort enuig, una gran irritació. M’enrabia que no vinguin mai a l’hora convinguda.
2 intr. pron. [LC] Enutjar-se fortament, irritar-se. S’enrabia tot sovint amb sa germana. No em facis enrabiar.
enraiar
v. tr. [IMI] [AGF] Agrupar (fustes o troncs) formant un rai.
enraigament
m. [LC] Acció d’enraigar.
enraigar
v. tr. [LC] Engegar, començar. Hem enraigat un projecte que no sabem com acabarà.
enrajar
v. tr. [LC] Posar els rajos (a una roda).
enrajolador enrajoladora
m. i f. [LC] [PR] [AQ] Persona que enrajola.
enrajolament
m. [LC] [AQ] Acció d’enrajolar; l’efecte.
enrajolar
v. tr. [LC] [AQ] Fer el paviment (d’una habitació, d’un pis, etc.) amb rajoles. Van enrajolar els dos patis i el terrat.
enrajolat
m. [LC] [AQ] Paviment fet amb rajoles. La sala, amb l’enrajolat nou, ja fa més goig.
enramada
1 1 f. [LC] BRANCATGE. Canta el dolç rossinyol per l’enramada.
1 2 f. [LC] Cobert, adorn, fet amb rames entrellaçades. En un racó han fet una enramada perquè hi hagi ombra.
2 f. [AN] Empastifada que en alguns indrets es fa a la porta de la casa d’una noia que ha refusat un pretendent.
3 f. [TRA] Esquelet d’una nau.
enramar
1 v. tr. [LC] Adornar amb rams, amb rames. Han enramat tot l’altar.
2 1 intr. pron. [LC] Ficar-se entre rames, brolla, etc. Enramar-se la caça.
2 2 intr. pron. [LC] Enfilar-se, embrancar-se. Es van anar enramant enramant i van acabar esbatussant-se.
enramellar
v. tr. [LC] Adornar amb ramells.
enrampada
f. [LC] [MD] Acció d’enrampar o d’enrampar-se; l’efecte.
enrampament
m. [MD] ENRAMPADA.
enrampar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Causar rampa (en una part del cos, especialment la cama o el braç). El fred li va enrampar les cames.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] Agafar rampa. Enrampar-se en el bany. Se m’ha enrampat una cama.
2 1 tr. [LC] Un cos electritzat, produir una descàrrega (en algú) en tocar-lo. Va caure un cable elèctric i va enrampar un treballador. Aquests fils enrampen.
2 2 intr. pron. [LC] Rebre una descàrrega en tocar un cos electritzat. Connectant els dos fils es va enrampar.
enranciment
1 m. [LC] [QU] Acció d’enrancir o d’enrancir-se.
2 m. [IQA] Oxidació dels greixos naturals de les pells, la qual produeix un adob incipient en els llocs on hi ha un excés de greix.
enrancir
1 v. tr. [LC] [QU] Fer tornar ranci.
2 intr. pron. [LC] [AGA] Esdevenir ranci. Aquest vi s’ha enrancit.
enrandar
v. tr. [LC] Adornar amb randes.
enraonadament
adv. [LC] D’una manera enraonada, conformement a la raó.
enraonadissa
f. [LC] Enraonament de molts.
enraonador -a
adj. i m. i f. [LC] Que es plau a enraonar.
enraonaire
m. i f. [LC] ENRAONADOR.
enraonament
m. [LC] Acció d’enraonar; l’efecte.
enraonamenta
f. [LC] ENRAONADISSA.
enraonar
1 v. intr. [LC] Parlar11 1. Sempre s’atura a enraonar amb la gent del veïnat. No enraonis tant: mai no calles.
2 tr. [LC] Discutir, examinar, etc., en una conversa. No sé pas qui ho ha de pagar: hem d’enraonar-ho.
enraonat -ada
1 adj. [LC] Conforme a la raó. Un preu enraonat.
2 adj. [LC] Que obra segons la raó. T’hi entendràs: és una gent molt enraonada.
enraonia
1 f. [LC] ENRAONAMENT. Al volt d’això havien tingut alguna enraonia.
2 f. pl. [LC] Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. L’actitud d’en Joan va provocar moltes enraonies.
3 f. pl. [LC] Rumor sense fonament. Havia corregut que estava embarassada però no eren més que enraonies.
enraridor -a
adj. [LC] Que enrareix.
enrariment
m. [LC] Acció d’enrarir o d’enrarir-se; l’efecte.
enrarir
1 1 v. tr. [FIF] [LC] [QU] Fer menys dens (un gas).
1 2 intr. pron. [FIF] [LC] [QU] Un gas, esdevenir menys dens.
2 1 tr. [LC] Deteriorar les condicions (de l’aire d’un local) fent-lo menys respirable.
2 2 intr. pron. [LC] Com que hi havia molta gent, l’aire es va enrarir i vam haver de sortir al jardí.
2 3 intr. pron. [LC] A la feina hi ha un ambient enrarit: ningú no parla.
enrasar
v. tr. [IMF] Posar a ras, al mateix nivell, al mateix pla.
enrassat -ada
1 adj. [LC] [ECT] Posat a un mateix preu. Mercaderia enrassada.
2 adv. [LC] [ECT] Les botigues "Tot a 100" venen enrassat.
enrastellar
v. tr. [IT] Passar (els fils d’ordit) per entre les pues o palletes d’un rastell.
enrastellerar
v. tr. [LC] ARRASTELLAR.
enravenament
m. [LC] [MD] Acció d’enravenar o d’enravenar-se; l’efecte.
enravenar
1 1 v. tr. [MD] Encarcarar, posar rígid.
1 2 intr. pron. [LC] La cua se li enravenà com un escombrall.
1 3 intr. pron. [LC] Adoptar un posat tibat. Enravenar-se d’arrogància.
2 1 intr. pron. [LC] [HO] Els llegums i les verdures, endurir-se quan es refreden abans d’acabar de coure’s o per un excés de fred, per les gelades.
2 2 intr. pron. [LC] [MD] ENREDERAR-SE.
enredada
f. [LC] Acció d’enredar o enganyar.
enredaire
adj. i m. i f. [LC] Amic d’armar embolics.
enredar1
1 1 v. tr. [LC] Embolcar amb un ret.
1 2 v. tr. [LC] ENXARXAR.
2 1 tr. [LC] Ficar (algú) en algun embolic.
2 2 tr. [LC] ENGANYAR.
enredar2
v. tr. i intr. pron. [LC] ENREDERAR.
enrederament
m. [LC] Acció d’enrederar o d’enrederar-se; l’efecte.
enrederar
1 v. tr. [LC] [MD] El fred, causar la rigidesa (del cos, d’un membre). El fred li havia enrederat els braços.
2 intr. pron. [LC] [MD] El cos, un membre, posar-se rígid a causa del fred. Se li havien enrederat les cames. Els vaig trobar enrederats de fred.
enrederir
v. tr. i intr. pron. [LC] ENREDERAR.
enredoltar
v. tr. [LC] ENREDORTAR.
enredortar
v. tr. [LC] Cobrir amb redortes.
enregistrador -a
adj. [LC] Que enregistra.
enregistrament
1 m. [LC] [AD] [CO] Acció d’enregistrar; l’efecte.
2 m. [IN] En inform., element d’un fitxer que per convenció es fa correspondre amb una part concreta de la informació.
enregistrar
1 v. tr. [LC] [AD] REGISTRAR.
2 v. tr. [FIF] [CO] [LC] Fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per a poder reproduir-los quan calgui.
3 v. tr. [LC] Observar, prendre nota (d’una cosa). S’han enregistrat tretze casos d’hepatitis a l’escola.
enreixar
v. tr. [LC] Posar reixa (a alguna cosa), tancar amb reixa.