sístole
1 f. [ZOA] [LC] [MD] Contracció del cor que alterna amb la diàstole i dona impuls a la sang.
2 f. [FLL] En prosòdia, llicència poètica que consisteix a traslladar l’accent d’una síl·laba a l’anterior.
sistòlic -a
adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la sístole.
sistra
f. [BOS] [LC] MEU1.
sistre
m. [HIH] [MU] Instrument metàl·lic de percussió format per un marc proveït d’un mànec i de varetes travesseres, que es fa sonar agitant-lo amb la mà.
sit
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels emberízids.
2 [ZOO] sit blanc Ocell de la família dels emberízids, propi de la tundra litoral (Plectrophenax nivalis).
3 [ZOO] sit capnegre Ocell de la família dels emberízids, que nia a la Mediterrània oriental (Emberiza melanocephala).
4 [ZOO] sit cara-roig Ocell de la família dels emberízids, propi de l’Àsia (Embriza bruniceps).
5 [ZOO] sit groc GRATAPALLES.
6 [ZOO] sit negre Ocell de la família dels emberízids, d’uns 16 centímetres de llargada, plomatge grisenc amb tons bruns, amant dels ambients de muntanya (Embriza cia).
sitar
m. [LC] [MU] Instrument indi de corda pinçada amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec molt llarg.
sitatunga
f. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, d’1 metre d’alçada i amb unes peülles allargades aptes per a sòls pantanosos, que viu a l’Àfrica subsahariana (Tragelaphus spekii).
sitger sitgera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que té cura de les sitges.
sitgetà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sitges.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sitges o als seus habitants.
siti2 sítia
adj. [LC] Situat en tal o tal lloc.
sítids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, l’únic representant de la qual, a les nostres contrades, és el pica-soques blau.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
sitja
1 1 f. [LC] [AGA] [AGR] Lloc sota terra on es guarda el blat i altres grans, llavors, farratge, pinso, etc.
1 2 f. [AGA] [AGR] Dipòsit cilíndric o prismàtic destinat a l’emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc.
2 f. [LC] MASMORRA.
3 f. [LC] [AGA] [AGF] Carbonera 1 1.
sitjam
m. [LC] [AGA] Conjunt de sitges.
sitjar
m. [LC] Lloc on hi ha sitges.
sito-
[LC] Forma prefixada del mot gr. sîtos, ‘blat’, ‘nodriment’. Ex.: sitomania.
sitofòbia
f. [PS] Aversió a prendre aliments.
sitra
f. [LC] Recipient de llauna per a guardar oli.
sitrell
m. [LC] [ED] SETRILL.
situable
adj. [LC] Que pot ésser situat.
situació
1 f. [LC] Acció i efecte de situar.
2 f. [LC] [GG] Manera d’estar quelcom situat. La bella situació del castell al cim d’un turó.
3 f. [LC] Posició amb relació a determinades circumstàncies. Trobar-se algú en una situació crítica, perillosa. L’actual situació política.
4 f. [LC] Estat dels afers, posició dels personatges, en un moment d’una acció.
5 f. [TRA] Punt de la carta de navegació on es troba la nau o l’aeronau.
situar
1 1 v. tr. [LC] Posar, establir, (algú o alguna cosa) en un indret. Han situat la casa al cim d’un turó, a la vora del riu.
1 2 intr. pron. [LC] L’acció se situa en un cafè de mariners.
1 3 [LC] situar algú als núvols POSAR ALGÚ ALS NÚVOLS.
2 tr. [LC] Determinar la situació (d’alguna cosa). Per més que s’esforçava no podia situar el refugi sobre el mapa.
3 intr. pron. [LC] Aconseguir una bona situació. Cal situar-se per poder treure tot el partit possible de les circumstàncies.
sítula
f. [HIA] Antic vas fet generalment de bronze, de forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una ansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.
siulador
m. [LC] Xiulador 2.
siurell
m. [MU] Xiulet fet de terrissa, amb formes que imiten animals i altres figures i decorat amb colors vius sobre fons blanc, propi de Mallorca.
siuró
m. [BOB] SURENY.
sivan
1 m. [RE] Tercer mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Novè mes de l’any civil jueu.
sivella
f. [LC] [ED] Peça de metall consistent en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps d’un cinturó, a l’orella d’una sabata, etc., i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues.
siveller sivellera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven sivelles.
sivert
m. [ZOO] ÀNEC BECVERMELL.
sivina
f. [LC] [BOS] SAVINA.
sizígia
f. [FIA] Punt de l’òrbita de la Lluna en què aquesta es troba en conjunció o en oposició respecte del Sol.
skarn
[suec]
m. [GL] [GLG] Roca composta per silicats càlcics i formada per un metamorfisme de contacte de fluids hidrotermals sobre roques carbonàtiques.
smithsonita
f. [GLM] Mineral del grup de la calcita, carbonat de zinc, de fórmula ZnCO3, que cristal·litza en el sistema trigonal, es forma a les zones d’oxidació meteòrica de dipòsits de zinc i és mena d’aquest metall.
so1
1 1 m. [LC] [FIF] [CO] Impressió produïda en l’òrgan de l’oïda per les vibracions elàstiques d’un cos que es propaguen en tots els medis materials en forma d’ones. Un so agut o alt. Un so greu o baix. L’altura o to d’un so. La intensitat d’un so. El timbre d’un so.
1 2 m. [LC] [MU] [FIF] Sensació produïda en l’òrgan de l’oïda deguda a impulsions que ocorren regularment. El so del violí, de la flauta. L’he reconegut en el so de la veu. El so de les campanes. Un so metàl·lic. Músic pagat fa mal so. Entrem a treballar a so de campana.
1 3 m. [LC] [FIF] Forma d’energia que produeix aquesta sensació en l’òrgan de l’oïda.
1 4 [LC] a so de trompetes loc. adv. De manera que tothom se n’assabenti. Publicar una cosa a so de trompetes.
1 5 [FIF] so anacàmptic Eco 1 1.
1 6 [LC] so concomitant So harmònic que acompanya el so principal.
2 m. [FL] Emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament.
3 m. [MD] Diferència de caràcter o ressonància en els sorolls obtinguts per la percussió d’una part o d’una cavitat del cos.
4 1 m. [CO] [TC] Conjunt de tècniques d’enregistrament i de reproducció de sons, especialment al cinema, a la ràdio i a la televisió. Tècnic de so.
4 2 [CO] [TC] so a doble banda So que s’enregistra en una cinta independentment de la imatge.
4 3 [CO] [FIF] [TC] so ambiental So que acompanya una notícia o una transmissió i l’embolcalla.
4 4 [CO] [FIF] [TC] so asincrònic So que no correspon al moviment de la imatge que apareix en la pantalla, generalment per error tècnic.
4 5 [CO] [TC] so de fons So que sentim com a rumor de fons en una transmissió.
4 6 [CO] [TC] so de prova So que s’enregistra per comprovar el bon funcionament dels equips de gravació.
4 7 [CO] [TC] so directe So que arriba directament de la font sonora a l’oïda o al micròfon.
4 8 [CO] [TC] so documental So que té, per ell mateix, contingut significatiu com a testimoni d’un fet noticiable.
4 9 [CO] [TC] so en viu So captat en el mateix moment en què es produeix, independentment del fet que sigui emès en directe o en diferit.
4 10 [CO] [FIF] [TC] so indirecte So que arriba a l’oïda o al micròfon després d’haver estat reflectit o refractat per una superfície.
4 11 [CO] [FIF] [TC] so magnètic So que s’enregistra en una cinta per procediments magnètics.
4 12 [CO] [FIF] [TC] so òptic So que s’enregistra en la cinta de banda d’imatge per procediment òptic.
4 13 [CO] [FIF] [TC] so original So emès directament per una font sonora.
4 14 [CO] [TC] so preenregistrat En televisió i en cinema, sistema de reproducció del so, prèviament enregistrat en una cinta, mentre l’intèrpret fa veure que parla, canta o toca un instrument amb gestos bucals i expressius sincronitzats amb allò enregistrat.
4 15 [CO] [TC] so reproduït So emès a partir d’un suport on s’ha enregistrat el so original.
4 16 [CO] [FIF] [TC] so sincrònic So que coincideix amb les imatges i els moviments que van apareixent en pantalla.
so2
[en sing. pot revestir la forma s’; pl. sos]
art. [LC] En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma que revesteix l’article definit es en singular quan va precedit de la preposició amb. S’ha fet un tall amb so ganivet.
sobarbada
f. [TRA] Puntal que hom posa a la roda i al codast d’una nau en grada per tal de sostenir-los.
soberg -a
1 adj. [LC] Que excel·leix pel seu poder, alçària, tossa, bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg.
2 adj. [LC] Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats.
sobergament
adv. [LC] Amb sobergueria.
soberguejar
1 v. tr. [LC] Ultrapassar en poder, alçària, etc. Ell sobergueja els altres en enginy. Una torre que sobergueja totes les del voltant.
2 v. tr. [LC] Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar.
sobergueria
1 f. [LC] Qualitat de soberg.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona soberga.
sobirà -ana
1 1 adj. [LC] Que està per damunt de tots els altres. És una sobirana oradura encalçar la cosa que, aconseguida, ens dona la mort. Tenir per algú un menyspreu sobirà. És un remei sobirà.
1 2 adj. [LC] Que està situat més alt que un altre, en un nivell superior. Les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà.
2 1 adj. [LC] Que té autoritat sobre tot i tothom.
2 2 adj. [LC] [PO] Que té l’autoritat suprema dins un estat. Qui gosarà desobeir les seves ordres sobiranes… Príncep sobirà. En una democràcia el poble és sobirà.
2 3 adj. [LC] Que no és sotmès al control d’un altre govern o organisme.
3 1 m. i f. [LC] [DR] [PO] Persona que té l’autoritat suprema dins l’Estat. Les prerrogatives del sobirà. En una democràcia el poble és el sobirà.
3 2 m. i f. [LC] PER EXT. Era la sobirana dels cors.
3 3 [LC] [HIH] sobirà hereditari Sobirà el títol del qual és hereditari.
sobiranament
adv. [LC] D’una manera sobirana.
sobirania
1 f. [LC] Qualitat de sobirà. La sobirania del rei.
2 f. [LC] Autoritat sobirana. Exercir la sobirania.
3 f. [PO] Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional.
sobra
1 f. [LC] Allò que sobra. Hi ha sobra d’aigua.
2 f. pl. [LC] SOBRALLES.
3 [LC] de sobres [o de sobra] loc. adv. Més del compte, amb escreix. Tinc temps de sobres.
sobralles
f. pl. [LC] Allò que sobra, especialment d’un àpat o menjar.
sobrancer -a
1 adj. [LC] Que és de més del que es necessita per a atènyer una quantitat o un nombre determinats, per a l’execució d’alguna cosa, etc. No tinc temps sobrancer.
2 adj. [IMF] Que té un excés d’amplada o de llargada, segons l’objecte o la peça que se’n vol obtenir, s’aplica a una peça de fusta.
sobrances
f. pl. [LC] SOBRALLES.
sobrant
1 adj. [LC] Que sobra.
2 m. [LC] Allò que sobra.
sobrar
1 v. tr. [LC] Sobrepujar, superar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs.
2 1 intr. [LC] Ésser de més d’allò que cal per a atènyer una quantitat o un nombre determinats. N’hem omplert tres caixes i encara n’han sobrat dues dotzenes. Amb els diners que t’han donat en tindràs prou i encara te’n sobraran.
2 2 intr. [LC] No ésser necessari, estar de massa, en un lloc, una reunió, etc. Aquí, hi sobres, noi: ja te’n pots anar.
2 3 intr. [LC] Restar després d’haver-se despès o consumit el que ha calgut. Dona-li el que ha sobrat del dinar.
sobrassada
f. [LC] [HO] Embotit de carn de porc capolada, adobada amb sal i pebre vermell, típic de les Balears.
sobre1
1 m. [LC] [IMF] Part superior d’una cosa. Els costats són negres, i el sobre, blanc. El sobre d’una taula, d’un armari. El sobre del cap.
2 1 m. [LC] [ECO] Coberta o bossa de paper per a posar-hi dintre una carta o un altre document, en què se sol escriure el nom i l’adreça del destinatari.
2 2 [ECO] sobre amb finestreta Sobre que té en la part inferior de l’anvers un forat rectangular recobert per cel·lofana, que serveix per a poder veure l’adreça que conté el document que hi ha a dins.
2 3 [ECO] sobre autoadhesiu Sobre que té la solapa impregnada pel dors d’una substància autoadhesiva.
2 4 [ECO] sobre protegit Sobre l’interior del qual està folrat perquè no se’n malmeti el contingut.
3 m. [TRA] Vela petita que hom hissa en la part més alta d’un arbre.
sobre2
1 1 prep. [LC] Damunt 1. Deixa el que duus sobre la taula. Deixar-se caure sobre el llit. Asseure’s un infant sobre els genolls. Posar-se una bata sobre la roba. Surar una fusta sobre l’aigua. Arreplegar una cosa de sobre un moble en passar. El sol que brilla sobre nostre.
1 2 prep. [LC] PER EXT. Posar un nou impost sobre els rics. Apilar dificultats sobre dificultats. Carregar la responsabilitat sobre algú. Fixar la mirada sobre algú.
1 3 prep. [LC] Tocant a, amb referència a. Parlar sobre una qüestió. Estendre’s sobre una matèria. Sobre això, no cal dir res més.
1 4 prep. [LC] ULTRA. Sobre renyar-lo, encara li va pegar.
2 1 adv. [LC] Damunt 2 1. El veí del pis de sobre. El gos se li llançà a sobre. Vaig veure l’obstacle a temps i vaig saltar per sobre.
2 2 adv. [LC] PER EXT. Portar una maledicció a sobre. Som a 10 de desembre: ja tenim el Nadal a sobre. Treure’s algú de sobre.
2 3 [LC] a sobre loc. adv. Quan una circumstància negativa s’afegeix a una altra, a més. Va arribar tard i, a sobre, es va enfadar.
2 4 [LC] per sobre loc. adv. Per damunt B). Passa-hi un drap, encara que sigui molt per sobre. M’ho he llegit per sobre.
sobre-
1 [LC] Prefix que indica un càrrec immediatament superior al designat pel radical al qual s’adjunta. Ex.: sobreatzembler, sobrecoc, sobreguaita.
2 [LC] Prefix que significa ‘damunt’. Ex.: sobreàtic, sobrebena.
3 [LC] Prefix que significa ‘abundància’ o ‘excés’. Ex.: sobresaturat, sobretensió, sobrecongelar.
sobreabundància
f. [LC] Fet de sobreabundar.
sobreabundant
adj. [LC] Que sobreabunda.
sobreabundantment
adv. [LC] Amb sobreabundància, d’una manera sobreabundant.
sobreabundar
v. intr. [LC] Abundar més enllà del que és necessari.
sobreafegir
v. tr. [LC] Afegir a allò que és ja complet.
sobreagut -uda
1 adj. [LC] [MU] Agudíssim.
2 adj. [MU] Que correspon a l’octava superior dels registres de soprano i de tenor. Notes sobreagudes.
sobrealçar
1 v. tr. [LC] Fer més alt encara.
2 v. tr. [LC] [AQ] [AR] Fer més alt (un arc, una volta, etc.), que si fos semicircular.
sobrealè
m. [LC] [MD] Respiració fatigosa. El sobrealè que dona l’asma.
sobrealimentació
1 f. [LC] [MD] [HO] Acció de sobrealimentar; l’efecte.
2 f. [EI] Introducció en els cilindres d’un motor de combustió interna d’una quantitat d’aire superior a la que el motor és capaç d’aspirar naturalment, per tal d’assolir una pressió d’alimentació més gran i d’augmentar-ne la potència per unitat de cilindrada.
sobrealimentar
v. tr. [LC] [MD] [HO] Donar (a algú) un excés d’aliment.
sobreample
m. [OP] Augment de l’amplària que es fa en els revolts dels camins o de les carreteres.
sobreany
m. [LC] [AGR] Animal de peu rodó d’un any a dos.
sobrearc
m. [AQ] ARC DE DESCÀRREGA.
sobreargentar
v. tr. [LC] Cobrir d’una capa d’argent (un metall).
sobreàtic
m. [AQ] Pis més elevat d’alguns edificis, situat sobre l’àtic i reculat del carrer respecte a aquell.
sobreatzembler
m. [HIH] [PR] Funcionari que dirigia els atzemblers del palau reial.
sobrebaixament
m. [LC] Allò en què un arc, una volta, són sobrebaixats.
sobrebaixar
v. tr. [LC] [AQ] Fer més baix (un arc, una volta, etc.), que si fos semicircular.
sobrebanc
m. [TRA] Peça de fusta posada com a reforç damunt el banc d’arborar.
sobrebò -ona
adj. [LC] Molt bo.
sobrebolina
f. [TRA] APAGAPENOL.
sobrebordó
m. [LC] [TRA] Macarró12.
sobrecalça
f. [LC] [ED] POLAINA.
sobrecanya
f. [LC] [VE] Tumor que es fa a la part externa de la canyella, sota el genoll, de les bèsties cavallines.
sobrecàrrec
m. i f. [TRA] [PR] [LC] Oficial que en una nau de passatgers és el cap del servei de fonda.
sobrecàrrega
1 1 f. [LC] Càrrega afegida a la càrrega ordinària. Porta una rova de sobrecàrrega.
1 2 f. [EE] Excés de càrrega sobre la càrrega nominal d’una màquina, d’una instal·lació, etc.
1 3 f. [TRA] Excés de càrrega que fa submergir la nau més del que permet la llei.
1 4 f. [LC] Càrrega suplementària que pot haver de suportar una estructura en certes circumstàncies i que ha d’ésser prevista en calcular la resistència dels elements. Sobrecàrrega d’ús, climàtica, del terreny.
2 f. [DR] [ECT] Excés d’impostos, de càrrega fiscal.
3 f. [TC] Impressió tipogràfica de caràcter oficial, que hom fa sobre un segell per augmentar-ne el valor, per modificar-ne l’ús, etc.
sobrecarregador
m. [LC] [EE] Màquina que serveix per a produir una càrrega addicional.
sobrecarregar
v. tr. [LC] Carregar amb excés, amb un pes que excedeix la càrrega ordinària.
sobrecarta
1 f. [LC] Sobre12.
2 f. [DR] Segona provisió d’un tribunal quan la primera no ha tingut compliment.
sobrecel
m. [LC] COBRICEL.
sobrecella
f. [LC] [MD] Part del front immediata a les celles.
sobrecingla
f. [LC] [AGR] Corretja o faixa que passa per sota la panxa de l’haveria i per damunt la manta cobertora, subjectant-la.
sobreclaustre
m. [LC] [AQ] [AR] Peça, apartament, que hi ha sobre un claustre.
sobrecoberta
1 f. [LC] Segona coberta, que es posa sobre una primera coberta.
2 f. [AF] Full de paper o cartolina imprès per la cara exterior que protegeix la coberta d’alguns llibres.
sobrecoc
m. [HIH] [PR] Oficial de la cort catalanoaragonesa encarregat de la cuina reial.
sobrecoll
1 m. [LC] [ED] Coll sobreposat al coll d’un vestit.
2 1 m. [IT] Desigualtat en l’enrotllament dels ordits damunt els plegadors, que produeix alts i baixos.
2 2 m. [IT] Fil o fils trencats que resten, de vegades, sobre la bota dels ordidors en treure’n l’ordit o sobre el plegador del teler.
2 3 m. [IT] Defecte que presenta un rodet ple de fil quan aquest és trencat en un o més indrets.
sobrecol·lecta
f. [HIH] Cobrament d’impostos endarrerits fet per la Generalitat del regne de València.
sobrecollida
f. [HIH] [ISL] Demarcació històrica del regne d’Aragó per a la col·lecta de l’impost del morabatí i d’altres drets i per a la localització de les duanes o taules de la Generalitat.
sobrecollidor
m. [HIH] [PR] A la Corona catalanoaragonesa, oficial de les generalitats dels regnes respectius encarregat de cobrar els drets del General.
sobrecompressió
f. [FIF] Augment de la compressió d’un fluid o d’un sòlid mitjançant una elevació de la pressió a la qual és sotmès.
sobrecongelació
f. [HO] Acció de sobrecongelar; l’efecte.
sobrecongelar
v. tr. [HO] Congelar molt ràpidament (certs aliments) a temperatura molt baixa perquè es conservin durant un període de temps.
sobrecopa
f. [LC] Tapa d’una copa.
sobrecor
1 m. [MD] Desmai 1.
2 m. [LC] Gran ansietat. S’allunyava del cadàver, penedit i amb sobrecor.
sobrecorrent
m. [EE] SOBREINTENSITAT.
sobrecòs
[pl. -ossos]
m. [IMF] Cos o part superior d’un armari, un bufet, una llibreria, un canterano o altres mobles semblants.
sobrecreix
m. [LC] Allò que ve a acréixer alguna cosa.
sobrecréixer
[quant a la flexió, com créixer]
v. intr. [LC] Créixer més enllà de la mesura ordinària.
sobredaurar
v. tr. [LC] [AR] Cobrir d’una capa d’or (un metall, especialment l’argent).
sobredent
f. [LC] [MD] Dent supernumerària que ha sortit fora de lloc adossada a una altra.
sobredosi
f. [LC] [MD] Dosi excessiva d’un medicament, d’una droga, etc.
sobreedificar
1 v. tr. [LC] [AQ] Edificar (sobre una cosa).
2 v. tr. [AQ] Edificar (un barri, una ciutat, etc.), en excés respecte al volum màxim edificable.
sobreeixidor
m. [LC] Forat, tub, etc., per on es fa sortir l’excés de líquid que altrament es vessaria per damunt les vores d’un recipient.
sobreeiximent
1 m. [LC] Acció de sobreeixir; l’efecte.
2 m. [IN] Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat sobrepassa el valor màxim representable.
sobreeixir
[quant a la flexió, com reeixir]
1 v. intr. [LC] Un recipient ple a vessar, deixar escapar, per damunt les vores, una quantitat del líquid quan el volum d’aquest augmenta per addició o dilatació. L’olla sobreïx.
2 v. intr. [LC] El mateix líquid, vessar-se. L’aigua que sobreïx de l’olla.
sobreempenya
f. [LC] [ED] Part inferior de la polaina que cau sobre l’empenya del peu.
sobreempenyorament
m. [DR] Dret que té el comprador en una venda a carta de gràcia de vendre, també a carta de gràcia, la propietat resoluble que havia adquirit.
sobreentendre
[quant a la flexió, com atendre]
1 v. tr. [LC] Deixar entendre (quelcom) sense expressar-ho.
2 v. tr. [LC] No expressar amb mots en el discurs (allò que no per això deixarà d’ésser entès). Parlant de llibres, el que tinc vol dir el llibre que tinc, hom sobreentén, doncs, en l’antecedent el mot llibre.
sobreentès
m. [LC] Allò que se sobreentén, que hom dona per sobreentès.
sobreescalfament
m. [LC] [EI] Acció de sobreescalfar; l’efecte.
sobreescalfar
1 v. tr. [LC] Elevar la temperatura (d’una cosa que ja és calenta).
2 v. tr. [LC] [EI] Escalfar excessivament més enllà del que és convenient.
3 v. tr. [FIF] Escalfar (un vapor) per damunt la temperatura d’ebullició.
sobreescrit
m. [LC] Adreça d’un escrit.
sobreescriure
[quant a la flexió, com escriure]
1 v. tr. [LC] Escriure (quelcom) sobre una cosa.
2 v. tr. [LC] Posar el sobreescrit o adreça (a una carta, a un document).
sobreestant
m. i f. [LC] [HIH] Persona que vigila el treball dels altres.
sobreestimació
f. [LC] Acció de sobreestimar; l’efecte.
sobreestimar
v. tr. [LC] Estimar (una cosa) més enllà del seu valor.
sobreexcedir
v. tr. [LC] Excedir considerablement.
sobreexcitabilitat
f. [LC] Qualitat de sobreexcitable.
sobreexcitable
adj. [LC] Que pot ésser sobreexcitat.
sobreexcitació
f. [LC] Acció de sobreexcitar o de sobreexcitar-se; l’efecte.
sobreexcitar
1 v. tr. [LC] Augmentar l’energia vital (en un organisme, en un teixit).
2 tr. [EE] Produir (en una màquina elèctrica) una excitació per damunt del valor normal.
3 1 tr. [LC] Excitar d’una manera excessiva.
3 2 intr. pron. [LC] Experimentar un augment de l’excitació.
sobreexplotació
f. [EG] Acció d’explotar d’una manera excessiva.
sobreexposició
f. [CO] Exposició prolongada d’una superfície fotosensible a la llum.
sobrefaç
f. [LC] Superfície exterior d’una cosa.
sobrefil
m. [IT] Cosit clar fet a les vores d’una roba, especialment a les vores interiors que resulten en una juntura d’una peça de vestir, per tal d’impedir que es desfilin.
sobrefiladora
f. [IMI] Màquina que retalla les vores dels teixits i les cus per impedir que es desfilin.
sobrefilar
v. tr. [LC] [IT] Fer un sobrefil (a una roba).
sobrefusible
adj. [FIF] Que es pot mantenir en estat de sobrefusió.
sobrefusió
f. [FIF] Estat d’un cos que resta líquid a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
sobreguaita
1 f. [HIH] Antigament, escamot de soldats encarregats de vigilar o inspeccionar les guaites.
2 m. [HIH] [PR] Soldat d’una sobreguaita.
sobrehumà -ana
adj. [LC] Que està per damunt d’allò de què sembla capaç la naturalesa humana. Una virtut sobrehumana. Esforços sobrehumans.
sobreimpressió
f. [AF] Impressió de dues o més imatges diferents sobre un mateix suport per tal d’aconseguir efectes especials.
sobreimprimir
[p. p. sobreimprès]
v. tr. [LC] Imprimir (dues o més imatges) sobre un mateix suport.
sobreintensitat
f. [EE] Intensitat anormal d’un corrent elèctric, superior a la intensitat del corrent d’una màquina, d’una instal·lació, etc., en plena càrrega.
sobreïxent
adj. [LC] Que sobreïx.
sobrejou
m. [TRA] Peça de fusta tan llarga com el jou que es posa damunt d’aquest per tal d’engruixir-lo.
sobrejunter
1 m. [HIH] [PR] Al regne d’Aragó, cap d’una junta, o d’una associació lliure de poblacions, per a la defensa mútua.
2 m. [HIH] Des del segle XIII, oficial reial amb competències governatives sobre una porció del territori aragonès.
sobrellavi
m. [LC] Part de la cara entre el nas i el llavi superior.
sobrellinda
f. [LC] [AQ] Biga travessera sobre una obertura d’un mur, per a sostenir el mur que hi ha damunt.
sobrellit
m. [LC] [AQ] Superfície inferior d’una pedra picada, que descansa sobre la cara superior de la que li està a sota.
sobrellom
m. [LC] [AGR] Corretja que es posa al llom de l’haveria perquè aguanti les altres peces del guarniment en llur lloc.
sobremà
m. [LC] [VE] [AGR] Tumor que es fa a les potes de les haveries sobre la corona dels unglots davanters.
sobremànega
m. [LC] [ED] SOBREMÀNIGA.
sobremàniga
m. [LC] [ED] En una màniga de dues peces, la de sobre.
sobremenjar
v. intr. [LC] Menjar en excés.
sobremitjana
f. [LC] [TRA] Vela quadrada que es posa a l’arbre de mitjana.
sobremodulació
f. [EL] Condició en què el senyal a transmetre assoleix un nivell superior al permissible per al funcionament correcte del modulador.
sobremuntar
v. tr. [LC] SOBREPUJAR.
sobremuntat -ada
adj. [HIG] En heràld., que porta una altra figura al damunt sense tocar-la, s’aplica a un moble o a una figura.
sobrenaixement
m. [LC] SOBRENAIXENÇA.
sobrenaixença
f. [LC] Acció de sobrenéixer.
sobrenàixer
[LC] V. SOBRENÉIXER.
sobrenat -ada
adj. [LC] Pòstum 1.
sobrenatural
1 adj. [LC] SUPRANATURAL.
2 adj. [RE] En la teologia cristiana, que pertany a l’ordre de la gràcia, no de la natura.
sobrenaturalment
adv. [LC] D’una manera sobrenatural.
sobrenedar
v. intr. [LC] Mantenir-se sobre un líquid sense enfonsar-se.
sobrenéixer
[quant a la flexió, com néixer]
1 v. intr. [LC] [DR] En jur., néixer després de la mort del pare, especialment si el pare ha fet testament abans de la concepció.
2 intr. [LC] Un ésser, néixer i fer-se sobre un altre.
sobrenom
m. [LC] [SO] [FL] Nom afegit al nom d’una persona, especialment per a distingir-la d’altres del mateix nom.
sobrenomenar
v. tr. [LC] Designar amb un sobrenom.
sobreòs
[pl. -ossos]
m. [LC] [MD] [AGR] [VE] Tumor dur que es fa sobre un os.
sobreoxidació
f. [LC] PEROXIDACIÓ.
sobreoxidar
v. tr. [LC] PEROXIDAR.
sobrepaga
f. [LC] Allò que, en pagar a algú, s’afegeix a la paga deguda.
sobrepany
m. [LC] Planxa metàl·lica que cobreix i reforça el mecanisme d’un pany.
sobreparalla
f. [TRA] En una embarcació, filada d’entaulament col·locada sobre la paralla.
sobrepart
1 m. [LC] [MD] Puerperi 2.
2 m. [LC] [MD] Ròssec d’un part. Morir, una partera, de sobrepart.
sobrepassar
v. tr. [LC] SOBREPUJAR.
sobrepellís
[pl. -issos]
m. [LC] [RE] Vestidura blanca de lli, amb mànigues molt amples, llarga aproximadament fins a la cintura, que es posaven els capellans sobre la sotana en les processons, en els enterraments i en altres serveis del culte.
sobrepesca
f. [AGP] Situació produïda per l’excés de pesca d’una determinada espècie quan el nombre de captures n’ultrapassa la taxa de renovació.
sobrepeu
m. [LC] [VE] [AGR] Tumor que es fa a les potes de les haveries sobre la corona dels unglots posteriors.
sobreplè -ena
adj. [LC] Que vessa o sobreïx de tan ple.
sobreplom
m. [LC] Inclinació d’una cosa que sobreploma.
sobreplomar
v. intr. [LC] Una roca, un mur, etc., tenir inclinació enfora de baix a dalt.
sobreporta
f. [LC] [AQ] Ornament que es posa sobre una porta interior, especialment el de fusta que serveix per a penjar-hi unes cortines.
sobreportal
m. [LC] [AQ] SOBREPORTA.
sobreposar
1 v. tr. [LC] Afegir, aplicar, (alguna cosa) damunt una altra. Sobreposar un dibuix a un teixit. Cal sobreposar els travessers als muntants.
2 v. tr. [LC] Posar (algú o alguna cosa) per sobre d’altres en consideració, rang, autoritat, etc. Sobreposar la comoditat a l’elegància.
3 intr. pron. [LC] Fer-se superior a les adversitats, als obstacles, als propis impulsos. Tens massa por de caure, mira de sobreposar-te.
sobreposat
m. [HIH] Cònsol 4 1.
sobrepost
m. [LC] Ornamentació executada en matèria distinta de l’objecte al qual se sobreposa.
sobreprendre
[quant a la flexió, com aprendre]
v. tr. [LC] Una afecció, sobrevenir (a algú) de sobte, agafar-lo desprevingut. El sobreprengué una gran febre.
sobrepressió
f. [EI] Excés de pressió respecte a la pressió atmosfèrica o a una altra de referència.
sobrepreu
m. [LC] [ECT] Recàrrec sobre el preu ordinari.
sobreproa
f. [LC] [TRA] Petita coberta que hi ha a proa d’una embarcació.
sobreproducció
f. [LC] [ECT] Excés de producció.
sobreprotecció
f. [PE] [PS] Protecció dels pares i mestres envers els seus fills i deixebles, respectivament, per sobre del normal.
sobrepuig
1 m. [LC] Acció de sobrepujar.
2 m. [LC] Allò en què una cosa en sobrepuja una altra.
sobrepuja
f. [LC] Nova puja.
sobrepujar
1 v. tr. [LC] Ésser superior (a algú o a alguna cosa) en algun concepte. Sobrepuja totes les altres en vivesa.
2 v. tr. [LC] Excedir en alçària.
sobrequilla
f. [LC] [TRA] Biga de fusta o perfil de ferro o d’acer, en forma de T o de doble T, disposats de proa a popa damunt la quilla, a la qual són units per l’interior del buc d’una embarcació.
sobrer -a
1 adj. [LC] Que sobra.
2 adj. [LC] Que ultrapassa la mesura ordinària en grandor, en força, etc.
sobrerament
adv. [LC] Amb sobreria.
sobrereserva
f. [LC] [TRG] [HO] Reserva de places per sobre de les disponibles, sobretot en hotels i en avions.
sobreria
1 f. [LC] Qualitat de sobrer.
2 f. [LC] Acte fet valent-se d’una superioritat de força, de mitjans, etc., sobre un altre.
sobresalt
1 m. [LC] [MD] Commoció brusca produïda per alguna sensació sobtada.
2 m. [LC] Impressió sobtosa de por.
sobresaltar
1 v. tr. [LC] [MD] Causar sobresalt (a algú).
2 intr. pron. [LC] [MD] Sofrir un sobresalt. Estàs molt nerviós, per no res et sobresaltes.
sobresanar-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Un tall, una ferida, etc., cloure’s abans de guarir-se.
sobresang
m. [LC] [MD] APOPLEXIA. Morir de sobresang.
sobresaturació
f. [QU] [LC] Acció de sobresaturar o de sobresaturar-se una solució; l’efecte.
sobresaturar
1 1 v. tr. [QU] [LC] Fer que (una solució) contingui una quantitat del cos dissolt superior a la necessària per a saturar-la.
1 2 intr. pron. [LC] [QU] Una solució, contenir una quantitat del cos dissolt superior a la necessària per a saturar-la.
2 1 tr. [FIF] Produir (en un vapor) les condicions termodinàmiques adequades per a la seva liqüefacció sense que arribi a esdevenir líquid.
2 2 intr. pron. [QU] Un vapor, tenir les condicions termodinàmiques adequades per a la seva liqüefacció sense que arribi a esdevenir líquid.
3 intr. pron. [ME] Una mostra d’aire humit, adquirir una proporció de mescla del vapor d’aigua més gran que la que correspon a la saturació en les mateixes condicions de pressió i temperatura.
sobresegell
m. [LC] [HIH] Segon segell que es posa per donar major autoritat o garantia.
sobresegellar
v. tr. [LC] [HIH] Posar un sobresegell (a un document).
sobreseïment
m. [LC] [AD] [DR] Acció de sobreseure.
sobresembrar
v. tr. [LC] [AGA] Sembrar sobre sembrat.
sobreseure
[quant a la flexió, com seure]
1 v. tr. [LC] [AD] [DR] Deturar la resolució o l’execució (d’alguna cosa).
2 v. tr. [LC] [AD] [DR] Deixar (una cosa) sense curs ulterior. Sobreseure una causa.
sobresolar
v. tr. [IMI] Posar una sola nova (al calçat) sobre la vella.
sobresortint
adj. [LC] Que sobresurt.
sobresou
m. [LC] Sou especial que s’afegeix a l’ordinari.
sobretany
m. [AGF] Tany que surt d’un altre tany.
sobretaula
1 m. [LC] COBRETAULA.
2 f. [LC] [HO] Temps que hom resta a taula després de menjar. Van fer una sobretaula molt llarga. Estar de sobretaula.
sobretaxa
f. [LC] Taxa suplementària.
sobreteixir
v. tr. [LC] [IT] Passar teixint sobre el fons (d’una tela) fils que formin un dibuix.
sobretensió
1 f. [EE] [FIF] Tensió anormal d’un corrent elèctric, superior a la tensió de funcionament d’una màquina, d’una instal·lació, etc.
2 f. [QU] Diferència entre el potencial que adquireix un elèctrode pel qual circula un corrent elèctric i el potencial d’equilibri que adquireix l’elèctrode en absència de pas de corrent.
sobretítol
m. [AF] Títol curt, col·locat abans o damunt del títol d’un llibre o d’una altra publicació, que indica a quina sèrie o tema pertany.
sobretò
m. [FIF] Component d’un to complex que està per sobre de la freqüència fonamental.
sobretot1
m. [LC] [ED] Peça de vestir amb mànigues, i llarga fins més o menys avall de les cames, que es porta sobre el vestit ordinari.
sobretot2
adv. [LC] Per damunt de tot o de tothom. Tothom l’estimava, sobretot el germà gran.
sobrevaler
[quant a la flexió, com valer]
v. intr. [LC] Tenir un valor major.
sobrevaloració
f. [LC] Acció de sobrevalorar; l’efecte.
sobrevalorar
v. tr. [LC] Valorar en més del que val.
sobrevenir
[quant a la flexió, com prevenir]
1 v. intr. [LC] Esdevenir-se d’improvís. La collita perilla si sobrevenen glaçades.
2 v. intr. [LC] Venir després d’un altre o d’altres o allà on ja n’hi ha un altre o d’altres. Els fills que sobrevingueren a l’hereu. A més dels de tota la vida, uns quants comerciants han sobrevingut en el negoci.
sobrevent
m. [LC] [TRA] [ME] Costat o part de l’horitzó d’on ve el vent.
sobrevesta
f. [ED] Peça de vestir posada sobre l’armadura o el vestit.
sobrevingut -uda
adj. [LC] [HIG] Polític 5. Oncle sobrevingut.
sobreviure
[quant a la flexió, com viure]
v. intr. [LC] Romandre viu després de la mort d’un altre, després d’un fet qualsevol. Deu mariners havien sobreviscut al naufragi.
sobrevivent
adj. i m. i f. [LC] SUPERVIVENT.
sobrevolar
v. tr. [LC] [SP] Volar per sobre (d’un lloc).
sobrevoltatge
m. [EE] SOBRETENSIÓ.
sobri sòbria
1 adj. [LC] Amesurat, especialment en el beure i en el menjar. Una persona sòbria.
2 adj. [LC] PER EXT. Vida sòbria. Sobri en paraules, en lloances. Un estil sobri.
sòbriament
adv. [LC] D’una manera sòbria.
sobrietat
f. [LC] Qualitat de sobri.
sobtà -ana
adj. [LC] Sobtat 1. Mort sobtana.
sobtada
1 f. [LC] Moviment sobtat de l’ànim.
2 [LC] de sobtada loc. adv. Sense pensar-s’hi gaire, bruscament.
sobtadament
adv. [LC] D’una manera sobtada.
sobtadesa
f. [LC] Qualitat de sobtat.
sobtar
1 v. tr. [LC] Quelcom que s’esdevé bruscament, d’improvís, sorprendre (algú). La mort el va sobtar quan es disposava a partir cap a la seva pàtria. La seva intervenció inesperada ens sobtà a tots.
2 1 intr. pron. [LC] Una cosa, malmetre’s, sofrir una modificació excessiva a causa d’una intensificació brusca de l’agent modificador. Sobtar-se un guisat per massa foc. Sobtar-se els sembrats per un vent sec i calent.
2 2 intr. pron. [IQA] El cuir de la sola, agafar mal aspecte i esdevenir trencadís a causa d’haver estat sotmès a l’acció d’aigua d’escorça massa carregada.
sobtat -ada
1 adj. [LC] Que es produeix de cop, d’improvís. Morir de mort sobtada.
2 adj. [LC] Cuit prematurament per un excés de foc. Un guisat sobtat.
sobtosament
adv. [LC] D’una manera sobtosa.
soc1
m. [LC] [IMI] Esclop 1.
soc2
1 1 m. [LC] Tros de soca separat de l’arbre.
1 2 m. [LC] Socó 1.
1 3 m. [LC] Tros de soca que serveix de suport a l’enclusa.
2 1 m. [TRG] Peça de fusta del fre del carro.
2 2 m. [TRG] [EI] Peça metàl·lica revestida de material adequat, que s’aplica contra la superfície d’una roda o d’un tambor i en frena el moviment.
soca
1 1 f. [BO] [AGF] Tronc de l’arbre.
1 2 f. [LC] [BO] [AGF] Part inferior del tronc, que resta a terra amb les arrels quan es talla l’arbre.
1 3 [LC] ésser algú de bona soca Ésser de complexió sana, forta.
2 f. [HIG] ESTIRP.
3 1 f. [BI] Conjunt d’individus el genotip dels quals presenta un o més caràcters fixos que els diferencien dels altres individus de la varietat o de la població a la qual pertanyen.
3 2 f. [BI] Grup d’organismes d’una espècie determinada caracteritzats per algunes particularitats biològiques.
3 3 f. [BI] Conjunt de cultius purs derivats d’un sol aïllament primari.
4 f. [LC] [IT] Fils amb què es lliguen les passades de basta destinades a formar el pèl del vellut.
5 f. [LC] [IT] Corda d’espart.
6 adj. i m. i f. [LC] POP. Totxo2 1.
socaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] ESCLOPAIRE.
socalivar
v. tr. [LC] [HO] ESCALIVAR.
socam
m. [LC] Conjunt de soques.
socarrada
f. [LC] [HO] Acció de socarrar o de socarrar-se; l’efecte.
socarrament
m. [LC] [HO] SOCARRADA.
socarrar
1 v. tr. [LC] [HO] Cremar exteriorment.
2 intr. pron. [LC] El gat se socarrà amb el foc de la llar.
socarrat
m. [AR] Rajola ordinària de fang, per a cobrir l’espai entre les bigues del sostre.
socarrell
1 1 m. [LC] [BOB] Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, que viu sobre soques cremades o en descomposició, especialment les soques d’arboç (Polyporus corylinus o P. tunetanus).
1 2 m. [BOB] Bolet de soca del gènere Polyporus i afins, comestible, en alguns casos, quan és jove i tendre.
2 m. [LC] [BOB] [AGA] Negre 8 1.
3 m. [BOS] Mata en coixinet molt espinosa, que pertany a diferents espècies, sobretot de la família de les compostes o de les papilionàcies, que es fa al litoral ventós del nord de Mallorca i de Menorca.
socarrenc
m. [LC] [BOB] Socarrell 1.
socarrim
m. [LC] Cremat d’una cosa socarrimada. Olor de socarrim.
socarrimada
f. [LC] Acció de socarrimar o de socarrimar-se; l’efecte.
socarrimadora
f. [IT] Màquina de gasejar les fibretes que sobresurten del cos del fil, tant a filats com a teixits.
socarrimar
1 v. tr. [LC] Socarrar lleument.
2 intr. pron. [LC] Primer, se socarrima el pollastre i després es renta.
soci sòcia
1 1 m. i f. [LC] Persona associada a una altra o altres per a algun fi. Els socis de la Societat Filharmònica.
1 2 m. i f. [LC] [ECT] Persona que forma part d’una societat comercial, industrial, etc. Soci efectiu, honorari.
1 3 [LC] [ECT] soci capitalista Persona que aporta el seu capital a una empresa o societat mercantil.
1 4 [LC] [ECT] soci industrial Persona que aporta serveis i coneixements professionals o tècnics al fons comú d’una empresa o societat mercantil.
2 m. i f. [LC] POP. INDIVIDU, INDIVÍDUA. Un soci com aquest no és de fiar.
sociabilitat
1 f. [LC] Qualitat de sociable.
2 f. [EG] Manera com s’agrupen els individus d’una mateixa espècie vegetal dins una comunitat vegetal.
sociable
1 adj. [LC] Inclinat a viure en societat. L’home és un ésser sociable.
2 adj. [LC] Que té un comportament amable en les relacions socials. Un tarannà sociable.
3 adj. [LC] Que cerca el tracte amb les altres persones. És un home molt sociable: es fa amb tothom.
sociablement
adv. [LC] D’una manera sociable.
social
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus pertanyents a diferents classes de la societat. Persones que tenen una vida social intensa. Les conseqüències econòmiques i socials de la guerra.
2 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a una associació o societat comercial, industrial, etc. Capital social. La raó social d’una casa. La signatura social. Local social.
socialdemocràcia
1 f. [PO] Corrent ideològic adoptat pels partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, als països escandinaus i a Rússia, fins a la Primera Guerra Mundial.
2 f. [PO] Tendència dins el moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories marxistes i per una pràctica política de tipus moderat i reformista.
socialdemòcrata
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la socialdemocràcia.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de la socialdemocràcia.
socialisme
1 m. [LC] [PO] [ECT] Sistema d’organització social segons el qual l’Estat té el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperació substitueixi o eviti la competència, els guanys del treball siguin repartits equitativament, etc.
2 [PO] socialisme utòpic Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social perfecte, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
socialista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al socialisme o als socialistes.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Partidari del socialisme.
2 2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que pertany a un partit socialista. Els polítics socialistes.
socialització
1 f. [LC] Acció de socialitzar; l’efecte.
2 f. [SO] [PO] Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
3 1 f. [SO] [PO] Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta del medi sociocultural al qual pertany.
3 2 [SO] [PO] socialització primària Socialització que es produeix durant la infantesa, per mitjà de la qual l’individu es converteix en un membre de la societat.
3 3 [SO] socialització secundària Socialització mitjançant les institucions educatives.
socialitzar
1 v. tr. [LC] [ECT] Transferir a l’Estat o altre òrgan col·lectiu (les propietats, les indústries, etc., particulars).
2 tr. [LC] [PE] [PS] Fer aparèixer o desenvolupar els caràcters socials (d’un individu, d’un grup, etc.).
3 tr. [LC] Difondre socialment, fer arribar igualitàriament a tota la societat, (un fet, un producte, etc.).
socialment
adv. [LC] Quant a l’aspecte social.
societari -ària
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’associació per a la defensa col·lectiva.
societat
1 1 f. [LC] [SO] Reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns. La societat humana. Viure en societat.
1 2 f. [LC] PER EXT. Les abelles viuen en societat.
1 3 [ECT] [LC] [PO] [CO] societat de consum Etapa del desenvolupament de la societat capitalista que es caracteritza per la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
1 4 [SO] societat de massa Societat amb una participació anònima, impersonal i aïllada dels seus membres, una industrialització a gran escala i una omnipresència de l’Administració.
1 5 [SO] societat industrial Societat on predomina l’activitat de tipus industrial.
1 6 [LC] societat mesclada Societat composta de gent de diferent rang, mena, etc.
2 1 f. [LC] [ECT] [SO] Conjunt de persones aplegades per perseguir un fi comú segons certes condicions o regles. Una societat comercial, industrial. Els estatuts d’una societat. La formació d’una societat. La dissolució d’una societat. Una societat esportiva. Societat pública. Societat d’empreses.
2 2 [LC] [MU] societat coral Coral3 1 2.
2 3 [SO] societat filotècnica Societat que té per objecte de fomentar les arts.
2 4 [LC] societat recreativa Institució que té com a finalitat fomentar i difondre la pràctica d’activitats recreatives entre els seus membres.
3 1 f. [ECT] [DR] societat anònima Societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a llur aportació i el capital és representat per accions.
3 2 [ECT] [DR] societat comanditària Societat mercantil en què un o més socis responen il·limitadament i els altres, comanditaris, tenen limitada la responsabilitat a llur participació.
3 3 [ECT] [DR] societat cooperativa COOPERATIVA.
3 4 [DR] societat conjugal Societat constituïda pels cònjuges durant el matrimoni, per disposició legal, llevat que no es pacti el contrari.
3 5 [ECT] societat de cartera Societat que controla una o més societats sense exercir cap activitat productiva, sinó només funcions financeres, de gestió o de màrqueting.
3 6 [AD] [DR] societat de guanys Règim econòmic conjugal que crea una comunitat respecte als guanys o beneficis obtinguts indistintament per marit i muller durant el matrimoni, excloent-ne els obtinguts a títol lucratiu, herència, donació, etc.
3 7 [LC] societat de socors mutus Mutualitat 3.
3 8 [ECT] [DR] societat en comandita SOCIETAT COMANDITÀRIA.
3 9 [ECT] [DR] societat limitada Societat mercantil en què la responsabilitat dels socis és limitada a llur participació i el capital és representat per participacions.
3 10 [ECT] societat mercantil Societat amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectiu la realització d’operacions de comerç amb finalitat lucrativa.
socio-
[LC] Forma prefixada del mot social. Ex.: socioteràpia, sociocultural, sociogènesi.
sociocentrisme
m. [SO] Perspectiva teòrica favorable a centrar l’atenció només sobre la dimensió social dels esdeveniments històrics o contemporanis.
sociocultural
adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent a la cultura dins la societat.
sociodrama
m. [PE] [PS] Psicodrama utilitzat com a tècnica terapèutica de grups.
sociogènesi
f. [PS] Gènesi i formació de la psique a partir dels condicionaments i determinants sociològics.
sociograma
m. [PS] [PE] Representació gràfica que mostra les relacions d’atracció i de repulsió entre els membres d’un grup social, resultat de l’aplicació d’un test sociomètric.
sociòleg sociòloga
m. i f. [LC] [SO] [PR] Persona versada en sociologia.
sociolingüista
m. i f. [SO] [FL] [PR] Persona versada en sociolingüística.
sociolingüístic -a
1 adj. [LC] [SO] Relatiu o pertanyent a l’ús social del llenguatge.
2 1 adj. [SO] [FL] Relatiu o pertanyent a la sociolingüística.
2 2 f. [FL] [SO] Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment entre fets lingüístics i fets socials.
sociologia
f. [LC] [SO] Ciència que tracta de la constitució i desenvolupament de les societats humanes.
sociològic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la sociologia.
sociologisme
1 m. [SO] Tendència o doctrina que interpreta la realitat, particularment la realitat humanopsicològica i històrica, des d’un punt de vista social i sociològic.
2 m. [FS] Tendència a reduir els problemes filosòfics, ètics, etc., als seus condicionaments socials.
sociologista
1 adj. [FS] [SO] Relatiu o pertanyent al sociologisme.
2 adj. i m. i f. [FS] [SO] Partidari del sociologisme.
sociometria
f. [SO] Mètode encaminat a establir la mesura en sociologia gràcies a l’estadística de les apreciacions obtingudes per mitjà de tests sociomètrics, el conjunt dels quals permet d’establir un sociograma.
sociomètric -a
adj. [SO] Relatiu o pertanyent a la sociometria.
socioteràpia
f. [PS] Teràpia que tendeix a reduir els trastorns mentals mitjançant la interacció de l’individu afectat i el medi social, normal o artificialment condicionat, en què es troba.
sòcita
f. [DR] Contracte especial de ramaderia entre el propietari del ramat i la persona obligada a pasturar-lo.
socó
1 m. [LC] Tros de fusta cilíndric tret d’un tronc d’arbre, que serveix com a suport, seient, etc.
2 m. [HIG] Figura heràldica que representa un tronc o tros de tronc esbrancat o amb nusos.
sòcol
1 1 m. [LC] [AQ] Element arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, d’un gerro o d’un altre ornament.
1 2 m. [AQ] Cos inferior de l’exterior d’un edifici i d’altres construccions que compensa el declivi i les irregularitats del terreny i permet d’elevar el basament a un mateix nivell.
1 3 m. [AQ] Fris que es col·loca a la part inferior d’una paret.
2 m. [GL] Substrat rocós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques més diagenitzades o metamorfitzades que sovint han sofert plegaments i fractures en fases anteriors o la injecció de roques intrusives.
3 1 m. [EE] Base o part fixa d’una presa de corrent.
3 2 m. [EE] [EL] [IN] Peça fixa destinada a fer de suport d’un relé, d’un component electrònic, etc.
socolada
f. [LC] [AQ] Basament 1.
socorredor -a
adj. [LC] Que socorre.
socórrer
[quant a la flexió, com córrer]
v. tr. [LC] Portar ajut (a algú) en un perill, en una necessitat. Si caic a l’aigua, qui em vindrà a socórrer? Socórrer els pobres, els indigents. Socórrer una ciutat assetjada.
socorriment
m. [LC] SOCORS.
socorrisme
m. [LC] [MD] Conjunt de tècniques de tipus pràctic i terapèutic destinades a prestar auxili a accidentats o gent en perill.
socorrista
m. i f. [PR] [LC] [MD] Persona versada en socorrisme.
socors
[inv.]
m. [LC] Acció de socórrer, ajut donat a algú en un perill, en una necessitat. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels assetjats. Una nau de socors.
socoster
m. [LC] Part més alta d’un vessant.
socràtic -a
1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al filòsof grec Sòcrates, als socràtics o al socratisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Que segueix la doctrina o el mètode de Sòcrates.
socràticament
adv. [FS] [LC] A la manera de Sòcrates.
socratisme
m. [LC] [FS] Doctrina i mètode de Sòcrates.
soda
1 f. [QU] Carbonat de sodi en qualsevol de les seves formes possibles.
2 f. [LC] [HO] [QU] Aigua saturada de diòxid de carboni, en alguns casos amb addició d’un edulcorant o d’un xarop.
sodalita
f. [GLM] Mineral, tectosilicat feldespatoide de sodi amb clor com a anió addicional, de fórmula Na4(Al3Si3O12)Cl, que cristal·litza en el sistema cúbic, es troba en roques ígnies i metamòrfiques i presenta varietats blavoses que són considerades pedres fines.
sodamida
f. [QU] AMIDUR DE SODI.
sodar
[angl. sodar, que prové de la sigla SODAR, ‘sound detecting and ranging’]
m. [ME] Radar meteorològic que utilitza senyals acústics.
sodat -ada
adj. [QU] Que conté sosa o sosa càustica, que ha estat tractat amb sosa.
sodi
m. [LC] [QU] [ML] Metall alcalí, bla com la cera, blanc argentí, molt lleuger, que descompon l’aigua a la temperatura ordinària, i s’oxida i s’inflama espontàniament en contacte amb l’aire (símbol, Na; nombre atòmic, 11; pes atòmic, 22,99).
sòdic -a
1 adj. [QU] [LC] [ML] Relatiu o pertanyent al sodi.
2 adj. [QU] Que conté sodi. Sals sòdiques. Clorur sòdic.
sodio-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot sodi. Ex.: sodioalumínic.
sodomita
m. i f. [LC] [PS] [MD] Persona que practica la sodomia.
sodomític -a
adj. [PS] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la sodomia.
sodomitzar
v. tr. [MD] Fer (algú) objecte de sodomia.
sofà
[pl. -às]
1 m. [LC] Seient per a dues o més persones, que té respatller i braços.
2 [LC] sofà llit Sofà que pot convertir-se en un llit.
sofert -a
1 adj. [LC] Que aguanta bé, pacientment, els sofriments.
2 adj. [LC] Molt resistent a l’ús. Un vestit molt sofert. Un color molt sofert.
-sofia
[LC] Forma sufixada del mot gr. sophía, ‘saviesa’. Ex.: antroposofia.
sofisma
m. [FS] [LC] Argument capciós, sil·logisme viciós, que fa passar com a veritat el que és fals.
sofista
1 1 m. i f. [FS] [PR] [LC] Persona que fa sofismes.
1 2 m. i f. [LC] Persona que empra arguments capciosos.
2 m. [FS] [PR] [LC] Mestre de filosofia i de retòrica de l’antiga Grècia.
sofisteria
f. [FS] Raonament sofístic.
sofístic -a
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent al sofisma, que enclou un sofisma o sofismes. Raonaments sofístics.
2 adj. [FS] Relatiu o pertanyent als sofistes o a la sofística.
3 1 f. [FS] Conjunt de doctrines i mètodes dels sofistes.
3 2 f. [FS] Moviment cultural de l’antiga Grècia, representat pels sofistes.
sofisticació
f. [LC] Acció de sofisticar; l’efecte.
sofisticador -a
adj. i m. i f. [LC] Que sofistica.
sofísticament
adv. [FS] D’una manera sofística.
sofisticar
1 v. tr. [LC] Adulterar 2 1. Sofisticar un aliment. Han sofisticat el vi.
2 1 tr. [LC] Aportar avenços notables (a una cosa o a una disciplina), millorar-la, perfeccionar-la. Restaurants que cerquen de sofisticar la cuina tradicional.
2 2 tr. [LC] Fer complicat. Un autor que sofistica la manera d’escriure.
3 intr. [FS] Usar sofismes.
sofisticat -ada
adj. [LC] Mancat de naturalitat, afectadament refinat.
sòfora
f. [LC] [BOS] ACÀCIA DEL JAPÓ.
sofra
f. [LC] [AGR] SOBRELLOM.
sofraja
1 f. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Part de la cama oposada al genoll.
2 [MD] [ZOA] sofraja del braç Part del braç oposada al colze.
sofre
1 1 m. [LC] [QU] [ML] Element químic no-metàl·lic del grup dels calcògens que, en la seva forma ordinària, és de color groc clar, trencadís i insípid, i crema amb flama blava formant un gas d’olor sufocant (símbol, S; nombre atòmic, 16; pes atòmic, 32,06).
1 2 [QU] sofre plàstic Forma amorfa del sofre elemental, metaestable, obtinguda per solidificació ràpida de sofre fos en aigua gelada, constituït per cadenes llargues d’àtoms de sofre disposades helicoidalment.
1 3 [QU] sofre sublimat FLOR DE SOFRE.
2 m. [LC] [BOI] sofre vegetal Espores de licopodi.
sofregall
m. [LC] Senyal que deixa a la pell una fregada, una premuda, etc.
sofreginar
v. tr. [LC] [HO] SOFREGIR.
sofreginat
m. [LC] [HO] SOFREGIT.
sofregir
v. tr. [LC] [HO] Fregir lleugerament.
sofregit
1 m. [LC] [HO] Vianda sofregida.
2 m. [HO] Fregit fet principalment de ceba i tomàquet que és la base de molts guisats.
sofrenada
f. [LC] Estrebada forta donada a les regnes d’una muntura o haveria.
sofrenar
v. tr. [LC] Donar una forta estrebada a les regnes (d’una muntura o haveria).
sofrença
f. [LC] SOFRIMENT.
sofrent
adj. [LC] Que sofreix.
sofrible
adj. [LC] Tolerable, que es pot molt ben sofrir.
sofriment
m. [LC] Fet d’experimentar un dolor físic o moral més o menys prolongat.
sofrir
[p. p. sofert (o sofrit)]
1 1 v. tr. [LC] Saber suportar, tolerar. No pot sofrir que el renyin. És un home antipàtic: no el puc sofrir.
1 2 v. tr. [LC] No impedir, permetre, (allò que caldria, que hauria d’evitar-se). No sé com sofreixes que no faci gens de cas del que li dius.
1 3 v. tr. [LC] Ésser sotmès (a una prova, a quelcom penós, difícil, etc.). Sofrir un interrogatori. Els alumnes han de sofrir un examen a fi de curs.
2 1 tr. [LC] Patir 1 1. Els mals que hem sofert.
2 2 tr. [LC] PER EXT. L’edifici ha sofert diverses modificacions.
2 3 [LC] sofrir mil morts [o sofrir mort i passió] Sofrir molt.
3 intr. [LC] Experimentar un dolor físic o moral més o menys prolongat, un dany. Té un mal que el fa sofrir molt. Li han adormit la mà per evitar que sofreixi.
sofrós -osa
adj. [LC] Que conté sofre.
soga
1 f. [LC] Corda gruixuda.
2 [LC] amb la soga al coll loc. adv. En gran perill, en situació difícil.
sogall
m. [LC] [AGR] Cordeta d’espart usada principalment per a sogar.
sogar
v. tr. [LC] [AGR] Encordar (la càrrega que porta una haveria, un carro, etc.).
sogorbí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sogorb.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sogorb o als seus habitants.
sogra
f. [LC] [HIG] Mare del marit o de la muller.
sograstra
f. [LC] Madrastra del marit o de la muller respecte al cònjuge.
sograstre
m. [LC] Padrastre del marit o de la muller respecte al cònjuge.
sogre
1 m. [LC] [HIG] Pare del marit o de la muller.
2 m. pl. [LC] [HIG] Sogre i sogra. Els sogres de la Marta són anglesos.
soguejador soguejadora
m. i f. [LC] [PR] Persona que sogueja.
soguejar
v. tr. [LC] Mesurar (la terra) amb una soga.
soguer soguera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] CORDER, CORDERA.
soia
1 f. [AGA] [BOS] [HO] Herba anual de la família de les papilionàcies, vestida de pèls brunencs, de fulles trifoliolades amb els folíols ovats, flors petites de color violaci, rosat o blanc, disposades en raïms axil·lars, i llegum bru i pilós que té de dues a quatre llavors, contret i septat entre grana i grana, originària possiblement de l’Àsia sud-oriental i cultivada des de temps molt antics (Glycine max).
2 f. [AGA] [BOS] [HO] Llavor comestible de la soia, globosa, de color verd, groc, bru o negre, de la qual s’extreu un oli emprat sobretot en la indústria alimentària, però amb moltes altres utilitats.
soja
f. [AGA] [HO] [BOS] SOIA.
sojorn
1 m. [LC] Acció de sojornar. Durant el seu sojorn a París.
2 m. [LC] Lloc on hom s’està o sojorna. Aquell poble de la costa, sojorn de la meva adolescència.
3 [RE] sojorn dels justos Destí de les persones que practiquen els deures de la religió, el cel.
sojornar
v. intr. [LC] Estar-se en un lloc un cert temps.
sol1
1 1 m. [LC] [FIA] Estel al voltant del qual gira la Terra. La llum del sol. El sol, ara, surt a les cinc i es pon a les set. Ser el sol alt, baix. A hora de sol post.
1 2 m. [FIA] Cos celeste de naturalesa anàloga al Sol.
2 1 m. [LC] [FIA] Llum directa del Sol. Prendre el sol. Posar a eixugar una cosa al sol. Posa’t allí on no toqui el sol. Aquesta paret tan alta ens treu el sol del jardí. No et posis al sol: posa’t a l’ombra. Fa sol: no està núvol.
2 2 [LC] a sol i serena loc. adv. A la intempèrie, tant de nit com de dia.
2 3 [LC] de sol a sol loc. adv. Des que surt el sol fins que es pon.
2 4 [LC] el sol colgat EL SOL POST.
2 5 [LC] el sol eixit Immediatament després de sortir el sol.
2 6 [LC] el sol post Immediatament després de pondre’s el sol.
2 7 [LC] sol colgant Sol ponent A).
2 8 [LC] sol ixent a) Sortida del sol.
2 8 [LC] sol ixent b) La part de llevant.
2 9 [LC] sol ponent a) Posta del sol.
2 9 [LC] sol ponent b) La part de ponent.
3 1 m. [FIA] sol de mitjanit Sol que es veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
3 2 [FIA] sol fictici Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.
3 3 [FIA] sol mitjà Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’equador celeste amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable sobre l’eclíptica.
3 4 [FIA] sol veritable El Sol, amb els seus moviments aparents sobre l’esfera celeste, per comparació amb el sol fictici i el sol mitjà.
4 1 m. [ECT] Unitat monetària del Perú.
4 2 m. [ECT] Moneda d’un sol.
5 m. [LC] [BOS] [AGA] sol coronat Gira-sol 1.
sol2
m. [MU] [LC] Cinquena nota de l’escala musical diatònica.
sol3
m. [QU] Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid.
sol4 -a
1 1 adj. [LC] Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li morí la germana. Aneu-vos-en: deixeu-me sol. Hem deixat els nens sols a casa. En aquella casa era ell sol a treballar.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Menjar pa sol.
2 adj. [LC] un sol Un únic. No hi ha sinó un sol Déu. L’he vist una sola vegada.
3 1 [LC] a soles loc. adv. En solitud, sense companyia.
3 2 [LC] sol i vern loc. adj. Completament sol i abandonat.
sòl
1 m. [LC] Superfície del terreny o d’altra cosa sobre la qual es camina.
2 m. [LC] Terreny considerat en relació amb el conreu o com a suport de la vegetació. Un sòl fèrtil.
3 1 m. [GL] Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
3 2 [GL] sòl estructurat Sòl periglacial que presenta unes estructures causades per l’efecte del glaç i del desglaç.
3 3 [GL] sòl poligonal Sòl estructurat amb polígons de rocalla.
4 m. [LC] Fons d’un atuell, d’un receptacle.
sola
1 1 f. [LC] [IMI] Part del calçat que correspon a la planta del peu. La sola d’una sabata, d’una espardenya. Una espardenya amb sola de sabata.
1 2 f. [LC] [ED] PER EXT. La sola d’una mitja, d’un mitjó.
1 3 [LC] de set soles loc. adj. Expressió aplicada a persones que intensifica el nom que acompanya i generalment té un sentit pejoratiu. És un ruc de set soles!
1 4 [LC] no arribar a algú a la sola de les sabates Ésser-li molt inferior.
2 1 f. [LC] [IQA] Pell de bou adobada amb tanins vegetals.
2 2 f. [LC] [JE] Tros de cuir que s’enganxa a la punta del tac amb què es juga a billar.
3 f. [LC] [EI] Peça que es col·loca sota una altra que s’ha de foradar, tallar, etc., per a protegir la bancada o l’eina.
4 1 f. [LC] [AQ] Tros de fusta sobre la qual s’assenta una biga o una paret, que es posa sota quelcom per alçar-ho, que reemplaça la llinda d’una obertura, que suporta els barrots d’una barana, etc.
4 2 f. [OP] Base sobre la qual s’assenta un paviment, una via de ferrocarril, un canal, etc.
5 f. [LC] [HO] Cara inferior d’un pa. La sola del pa.
6 f. [GL] Fons del mar.
solà -ana
1 adj. [LC] [GG] Situat on el sol toca durant més temps del dia. El costat solà d’una muntanya.
2 1 m. [LC] Galeria, porxo, etc., construït a la part solana d’una casa.
2 2 m. [LC] TERRAT.
solaç
m. [LC] Entreteniment agradable. La lectura era el seu solaç en aquella solitud. El conreu del jardí, solaç de la seva vellesa.
solaçar
1 v. tr. [LC] Donar solaç (a algú).
2 intr. pron. [LC] Prendre solaç. No pensen sinó a solaçar-se.
solacer -a
adj. [LC] Amic de solaçar-se.
solacívol -a
adj. [LC] Que dona solaç.
solada
1 f. [LC] PÒSIT.
2 f. [LC] Quantitat de fruits caiguts al peu d’un arbre després d’una forta ventada o espolsada.
solament
1 adv. [LC] No més de, tot just. Solament té quatre anys.
2 adv. [LC] NO ALTRE QUE. El motiu d’aquella trucada fou solament felicitar-lo.
3 adv. [LC] Únicament 2. Digues solament una paraula i t’ho donaré.
solanàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot herbes, però també alguns arbustos i arbrets sovint productors d’alcaloides metzinosos, de flors pentàmeres amb els pètals soldats, les anteres dels estams connivents i el gineceu de dos carpels, i de fruit en baia o càpsula, a la qual pertanyen, entre d’altres, la tomaquera, la patatera, l’alberginiera, el tabac i la belladona.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
solanina
f. [BI] Glucòsid alcaloide tòxic que s’extreu d’algunes solanàcies.
solapa
1 f. [LC] En l’obertura anterior d’una peça de vestir, part de la vora que es doblega enfora sobre la mateixa peça deixant així sense cobrir una part del bust.
2 1 f. [LC] Cosa o part d’una cosa, peça o part d’una peça, doblegada damunt una altra, la qual queda parcialment coberta.
2 2 f. [LC] Part d’un sobre o d’una bossa de paper, etc., que es doblega damunt el seu revers i serveix per a tancar-los.
2 3 f. [AF] Part de les cobertes o sobrecobertes d’un llibre doblegada cap a l’interior en què s’acostumen a imprimir informacions sobre l’autor, l’editor o el llibre.
3 f. [LC] [TRA] Soleta 3.
solar1
1 m. [LC] Casa d’on prové una família. Llinatge d’antic solar.
2 m. [LC] [AQ] Porció de terreny destinat a edificar-hi o on s’ha bastit un edifici.
solar2
1 adj. [LC] [FIA] Pertanyent al Sol. Corona solar. Nucli solar.
2 adj. [LC] [FIA] Que procedeix del Sol. Llum solar.
3 adj. [LC] [FIA] Mesurat prenent el Sol com a referència. Any solar. Dia solar.
4 adj. [LC] Que protegeix del sol. Crema solar. Filtre solar.
solar3
1 v. tr. [LC] Assentar (un ormeig) al fons per mitjà de pedres, ploms, etc., per evitar que el corrent se l’emporti.
2 tr. [LC] [AQ] Revestir (el terra) amb rajoles, lloses, etc.
solar4
1 v. tr. [LC] [IMI] Posar sola (a un calçat).
2 intr. pron. [LC] El pa, cremar-se de la sola.
solari
m. [LC] [MD] [HIA] [SP] SOLÀRIUM.
solarització
1 f. [CO] Procediment per a obtenir efectes artístics o especials en una fotografia o en una pel·lícula que consisteix a exposar a la llum les superfícies sensibles ja impressionades mentre hom les revela.
2 1 f. [MD] Exposició a la llum del sol, amb finalitat terapèutica.
2 2 f. [MD] Conjunt d’efectes produïts per aquesta exposició.
2 3 f. [AGA] Exposició del sòl agrícola humit, abans de sembrar i durant un temps apropiat, a la calor del sol, recobrint-lo amb una làmina de plàstic transparent a fi de capturar l’energia solar i amb l’escalfament produït controlar els agents patògens.
solàrium
1 m. [MD] [LC] Lloc a propòsit per a prendre-hi el sol.
2 m. [AQ] [HIA] Part de la casa romana oberta al sol i a l’aire, ja fos una terrassa o bé una mena de galeria.
solatge
m. [LC] [HO] PÒSIT.
solc
1 1 m. [LC] [AGA] Sot longitudinal que fa l’arada.
1 2 m. [LC] Sec o arruga longitudinal.
1 3 [LC] tornar a solc Encarrilar 2.
2 1 m. [LC] [IMF] [IMI] Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s’hi tot penetrant-hi.
2 2 m. [LC] Senyal o rastre que deixa a la superfície de l’aigua el pas d’una nau o d’un altre objecte en moviment. El solc d’un vaixell a la mar.
2 3 m. [LC] Traça lluminosa que deixa a l’aire un cos lluminós en moviment, el llamp.
3 m. [MD] Depressió o canal lineal superficial, fissura.
4 m. [EL] Empremta a la superfície d’un disc fonogràfic, en forma de canal i en espiral, que constitueix el suport de la informació sonora enregistrada.
solcada
1 f. [LC] Acció de solcar; l’efecte.
2 f. [AGA] Conjunt de solcs.
solcar
1 v. tr. [LC] [AGA] Fer solcs (en alguna cosa), fer o formar ratlles a la manera de solcs. Solcar un camp de través. Les arrugues que li solcaven el rostre.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Solcar una nau el mar. Solcar un ocell l’aire.
solcatera
f. [LC] DEIXANT.
solcuit -a
1 adj. [LC] Cremat del sol.
2 m. [IMF] Defecte de la fusta podrida per la humitat que se sol manifestar aparentment en forma de capes de fibres blanquinoses i fofes.
soldà
m. [HIH] [PR] [LC] [ISL] SULTÀ.
soldabilitat
f. [LC] Qualitat de soldable.
soldable
adj. [LC] Que pot soldar-se o ésser soldat.
soldada
f. [LC] [ECT] Sou, salari. Cobrar la soldada. Tenir algú a soldada. Estar algú a soldada.
soldader -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que està al servei d’algú cobrant-ne una soldada.
soldadesc -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als soldats.
2 f. [LC] Conjunt de soldats.
soldador soldadora
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té per ofici soldar.
2 m. [LC] [IMI] [EL] Estri o aparell emprat per a soldar metalls. Soldador elèctric.
soldadura
1 f. [LC] Acció de soldar o de soldar-se; l’efecte.
2 f. [LC] Lloc d’unió de dues coses soldades.
3 1 f. [LC] [EI] [QU] Metall o aliatge metàl·lic usat, quan és fos, per a enganxar dues peces de metall.
3 2 [EI] [QU] soldadura autògena Soldadura que s’obté mitjançant la fusió dels metalls que s’han d’enganxar.
4 f. [IMI] Secció d’una fàbrica on són efectuats els treballs de soldadura.
soldanat
m. [LC] [ISL] SULTANAT.
soldar
1 v. tr. [LC] [EI] [IMI] Enganxar sòlidament (dues peces de metall) per mitjà de la fusió de les peces o d’un metall afegit. Per soldar dues peces, s’han de rascar bé amb paper de vidre. Soldar una peça a una altra, amb una altra.
2 intr. pron. [LC] [MD] Soldar-se els dos trossos d’un os trencat. Un cop tallades, se solden les peces.
soldat1
m. [LC] [ZOP] LLENGUA DE SANT PAU.
soldat2 soldada
1 1 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar12. El general va donar la seva paraula de soldat.
1 2 m. i f. [LC] [DE] [PR] Militar sense graduació. Oficials i soldats barrejats. La ciutat està plena de soldats. Soldats de peu, de cavall.
1 3 m. i f. [LC] PER EXT. Soldats de la llibertat.
1 4 [LC] caure soldat Tocar-li a un en sort d’ésser soldat.
1 5 [LC] [DE] fer el soldat Fer el servei militar.
1 6 [DE] soldat desconegut Combatent no identificat mort en el camp de batalla, convertit en símbol dels morts en combat.
1 7 [LC] [DE] soldat ras Soldat que no té cap grau ni distinció.
2 m. [LC] [DE] [PR] Persona que servia un exèrcit a sou d’un príncep, d’un govern.
soldatge
m. [EI] Acció, operació, de soldar.
soldejar
v. tr. [LC] Prendre a sou.
solear
adj. [ZOA] [MD] Que va a parar al peu. Múscul solear.
solecisme
m. [FL] Falta contra les regles de la sintaxi d’una llengua.
soledat
f. [LC] SOLITUD.
soleids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos, de cos oval i fortament comprimit, amb els ulls força petits situats al costat dret del cos, el preopercle tapat per la pell, el musell arrodonit i la boca petita més o menys arquejada, que inclou els llenguados.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
solejar
v. tr. [LC] ASSOLELLAR.
solell -a
1 adj. [LC] [GG] SOLELLÓS.
2 m. [LC] [GL] [GG] Part d’una muntanya o d’una vall orientada cap al migdia i per tant més assolellada que l’orientada cap al nord.
solellada
f. [LC] ASSOLELLADA.
solellós -osa
adj. [LC] Que rep molt el sol, abundant de sol. Un prat solellós.
solemne
1 1 adj. [LC] Que se celebra cada any amb cerimònies públiques. Festes solemnes. Processó solemne.
1 2 adj. [LC] Celebrat amb cerimònies públiques, acompanyat de formalitats que li donen una importància extraordinària. Jurament solemne. Prometença solemne.
2 1 adj. [LC] D’una seriositat o majestat de cosa molt important, que imposa. És un personatge solemne. Ho va dir en to solemne.
2 2 adj. [LC] Molt gran. Això és una solemne mentida. Un solemne disbarat.
solemnement
adv. [LC] D’una manera solemne.
solemnial
adj. [LC] SOLEMNE.
solemnialment
adv. [LC] SOLEMNEMENT.
solemnitat
1 f. [LC] Qualitat de solemne. Parlar amb solemnitat.
2 f. [LC] Festa solemne. Hi va haver una gran solemnitat.
3 f. [LC] Cerimònies, formalitats, etc., que fan solemne un acte. Celebrar una festa amb solemnitat.
solemnització
f. [LC] Acció de solemnitzar.
solemnitzar
v. tr. [LC] Celebrar amb solemnitat.
solenodont
m. [ZOM] Mamífer insectívor del gènere Solenodon, de la família dels solenodòntids, d’aspecte semblant a la musaranya però més gros, de musell punxegut i acabat en una petita trompa, ulls petits i orelles grans, propi de les Antilles.
solenodòntids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels insectívors que habiten les Antilles.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
solenoide
m. [EE] Bobina cilíndrica enrotllada segons una hèlix de pas petit que, quan és travessada per un corrent elèctric, produeix un camp magnètic característic.
soler2
[quant a la flexió, com valer]
1 v. aux. [LC] Davant d’infinitiu, fer habitualment l’acció indicada per aquell infinitiu. Solc anar-hi cada dia.
2 v. aux. [LC] Davant d’infinitiu, esdevenir-se habitualment allò que indica aquell infinitiu. Als vespres sol fer fred.
solera
1 1 f. [LC] [IMI] Peça plana posada horitzontalment, per a sostenir altres peces verticals, inclinades, etc.
1 2 f. [AGA] Mola inferior d’un molí fariner, olier, etc.
1 3 f. [IMI] Sòl d’un forn.
1 4 f. [TRG] Fons d’un carro.
2 f. [AQ] Sostre pla, format per dos o tres gruixos de rajols posats horitzontalment, sense fer revoltons.
soleta
1 f. [LC] Part d’una mitja o d’un mitjó que correspon a la planta del peu. Anar a soleta de mitja.
2 f. [LC] Plantilla 1.
3 f. [TRA] Fusta que forma la part superior del costat del buc d’una nau.
solfa
1 1 f. [LC] [MU] Figuració musical.
1 2 f. [LC] [MU] SOLFEIG. Aprendre de solfa.
1 3 [LC] posar una cosa en solfa Preparar-la, disposar-la.
2 f. [LC] Llàntia 2. Unes camises, unes tovalles, plenes de solfes.
solfatara
f. [GL] En una àrea volcànica, fumarola de temperatura entre 100 i 300 °C, composta de vapor d’aigua, àcid bòric i gasos sulfurosos, que, en contacte amb l’aire, forma sofre groc.
solfeig
m. [LC] [MU] Lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, la durada, la intensitat i el fraseig, amb una síl·laba o nom de nota per a cada so.
solfejador -a
adj. i m. i f. [LC] [MU] Que solfeja.
solfejar
v. tr. [LC] [MU] Cantar marcant el compàs i dient els noms de les notes.
solfista
m. i f. [LC] [MU] Persona que practica el solfeig.
soli1
m. [LC] Tron 1. El soli reial. El soli pontifici.
soli2
m. [MD] Múscul ample i gros situat sota els bessons, que va des de la tíbia i el peroné fins al tendó d’Aquil·les.
sòlid1
m. [NU] Unitat monetària romana d’or, continuada pels bizantins i imitada per alguns pobles bàrbars.
sòlid2 -a
1 1 adj. [LC] [FIF] Capaç d’oposar una gran resistència a les forces que tendeixin a deformar-lo, a alterar-lo, consistent, fort. Uns fonaments sòlids.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Una argumentació sòlida. Tenir sobre una matèria coneixements molt sòlids.
1 3 adj. [LC] [IT] [IQ] Que resisteix a l’acció d’un agent, que no es descoloreix. Un estampat de colors sòlids.
2 adj. [LC] [FIF] [QU] Que oposa una resistència considerable a canviar de forma, es dilata i es contreu escassament amb els canvis de temperatura i pressió, i sol presentar una estructura molecular o iònica ordenada en un reticle. Un cos sòlid. El fòsfor és sòlid a la temperatura ordinària. Passar un cos de sòlid a líquid per l’acció de la calor.
3 1 m. [MT] [FIF] Porció limitada d’espai que té les dimensions de llargària, amplària i profunditat.
3 2 [MT] sòlid de revolució Cos limitat per una superfície de revolució.
sòlidament
adv. [LC] D’una manera sòlida.
solidar
v. tr. [LC] Consolidar 1. Solidar la situació econòmica. Havien solidat la pau aconseguida.
solidari -ària
1 1 adj. [LC] [DR] Que és comú a diferents persones de manera que cadascuna d’elles en respon plenament. Obligació solidària.
1 2 adj. [LC] Unit a d’altres per una comunitat d’interessos i responsabilitats. Associacions solidàries en la lluita contra la pobresa.
2 adj. [LC] [EI] Que va unit, un element a un altre, formant un tot únic.
solidàriament
adv. [LC] D’una manera solidària.
solidaritat
1 f. [LC] Entera comunitat d’interessos i responsabilitats.
2 f. [LC] Fet d’ésser solidari o solidaris.
solidarització
f. [LC] Acció de solidaritzar o de solidaritzar-se; l’efecte.
solidaritzar
1 v. tr. [LC] Fer solidari.
2 intr. pron. [LC] Hem de solidaritzar-nos amb els nostres pagesos.
solidesa
f. [LC] [IT] Qualitat de sòlid. La solidesa d’un mur. La solidesa d’una argumentació. La solidesa d’un govern. La solidesa dels colors d’un estampat.
solideu
m. [LC] [RE] [ED] Casquet que usen alguns eclesiàstics per a cobrir-se la coroneta.
solidificable
adj. [LC] [FIF] Que es pot solidificar.
solidificació
f. [LC] [FIF] Acció de solidificar o de solidificar-se.
solidificar
1 1 v. tr. [LC] [FIF] [QU] Fer sòlid.
1 2 intr. pron. [FIF] Esdevenir sòlid. El guix dissolt en aigua s’endureix i se solidifica.
1 3 intr. pron. [LC] La pau se solidifica amb la comprensió i el diàleg.
2 1 tr. [LC] [FIF] [QU] Fer passar de l’estat líquid o gasós al sòlid.
2 2 intr. pron. [LC] [FIF] [QU] Prendre l’estat sòlid. Solidificar-se la lava.
soliditat
f. [LC] SOLIDESA.
solifluxió
f. [GL] Moviment gravitacional de descens lent d’una massa sedimentària del sòl d’un vessant que ha estat reblanida per l’aigua o bé per l’acció del desglaç.
solífugs
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’aràcnids que tenen els quelícers molt desenvolupats en forma de pinça i pedipalps llargs, i el cos i les potes recoberts de pèls.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
soliloqui
m. [LC] [FLL] MONÒLEG.
solípede
adj. [ZOA] [AGR] Que té un sol dit ungulat a cada extremitat. Mamífer solípede.
solipsisme
m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica segons la qual el jo individual de qui la professa és l’única realitat existent o l’única realitat de què es pot afirmar amb seguretat l’existència.
solipsista
1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al solipsisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del solipsisme.
solista
adj. i m. i f. [LC] [MU] Que executa un solo. Violí solista. El solista tocava la trompeta.
sòlit -a
adj. [LC] ACOSTUMAT. Ha prestat el sòlit jurament de l’associació.
solitari -ària
1 1 adj. i m. i f. [LC] [SO] Que viu sol. Els pastors són homes solitaris. Flors solitàries.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Desert, on hom es troba sol. Lloc, paratge, etc., solitari.
2 f. [LC] [ZOI] Tènia 1 2.
3 m. [LC] [IMI] Diamant muntat tot sol en una joia.
4 m. [LC] [JE] Joc, ordinàriament de cartes, que juga una sola persona.
solitàriament
adv. [LC] D’una manera solitària.
solitó
m. [FIF] Ona que es propaga en un medi sense canviar de forma.
solitud
1 f. [LC] Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol. La solitud m’espanta. Tinc necessitat de solitud.
2 f. [LC] Lloc solitari, desert, inhabitat.
soll
f. [LC] [AGR] Cort de porcs.
sollament
m. [LC] Acció de sollar.
sollar
v. tr. i intr. pron. [LC] EMBRUTAR.
sól·lera
f. [LC] [ZOO] CRUIXIDELL.
solleric -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Sóller.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Sóller o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Parlar mallorquí de la ciutat de Sóller.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al solleric.
sollevament
m. [LC] Acció de sollevar.
sollevar
1 v. tr. [LC] Alçar (una cosa) separant-la d’allò que la suportava.
3 v. tr. [LC] Remoure (el ventrell).
sol·lícit -a
adj. [LC] Delerós de servir, complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent interès.
sol·licitació
1 f. [LC] Acció de sol·licitar.
2 1 f. [FIF] Força d’atracció que actua sobre un cos.
2 2 f. [AQ] [OP] Càrrega 9 1.
sol·licitador -a
adj. i m. i f. [LC] Que sol·licita.
sol·lícitament
adv. [LC] D’una manera sol·lícita.
sol·licitant
m. i f. [LC] Persona que sol·licita.
sol·licitar
1 v. tr. [LC] [AD] Mirar d’obtenir (alguna cosa) demanant-la, fent les diligències necessàries. Jo sol·licito un moment la vostra atenció. Sol·licitar un favor. Sol·licitar una plaça.
2 v. tr. [LC] Incitar a fer una cosa. L’honor el sol·licitava a refusar.
3 v. tr. [FIF] Una força, atreure (un cos) a moure’s en la seva direcció.
sol·licitud
1 f. [LC] Preocupació de qui és sol·lícit envers una persona o una cosa. Tenia cura del malalt amb gran sol·licitud.
2 f. [LC] Escrit en què se sol·licita alguna cosa. Cal presentar les sol·licituds d’ingrés abans del dia quinze.
solmització
f. [MU] En la teoria musical preclàssica, sistema d’aprendre el solfeig pel mètode dels hexacords i de les mutacions.
solo
1 m. [LC] [MU] Part d’una composició musical tocada per un sol instrument o cantada per una sola veu.
2 1 m. [LC] [JE] Joc de cartes que es juga amb una baralla de la qual s’han tret els dosos, els vuits i els nous, que es reparteix entre tres jugadors, i en què el jugador que creu tenir bon joc per a guanyar juga contra els altres dos.
2 2 m. [LC] [JE] Jugada del tresillo en què qui juga ho fa amb les cartes que li han tocat en sort sense canviar-ne cap.
solod
m. [GL] Sòl salí evolucionat a partir del solonetz per lixiviació, acidificació i degradació de les argiles.
solonetz
m. [GL] Sòl sòdic, d’horitzó superficial descolorit, fortament alcalí o neutre, en el qual es produeix un rentat pluvial de les argiles sòdiques i la formació d’una estructura columnar molt característica.
solontxac
m. [GL] Sòl salí, fortament alcalí, amb gran concentració superficial de sals solubles sòdiques i càlciques en l’aigua a causa de l’ascens capil·lar i de l’evaporació de l’aigua subterrània rica en sals, propi de maresmes i zones àrides.
solpostada
f. [LC] Posta de sol.
solraig
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels làmnids, de cos allargat, fusiforme i musculós, que pot atènyer 4 metres de llargada, amb el dors blavós i el ventre clar, les dents triangulars, estretes, molt agudes i de vores llises, amb una carena molt llarga sobre el peduncle caudal, i dues aletes dorsals, la primera molt més grossa que la segona, molt voraç (Isurus oxyrinchus).
sols
adv. [LC] SOLAMENT. -Sols té un abric? -Ni tan sols això. De tota la colla, tan sols n’han vingut quatre.
solsida
f. [LC] [GL] ENSULSIADA.
solsidar
m. [LC] Terreny poc consistent, que té tendència a ensulsiar-se.
solsir-se
1 v. intr. pron. [LC] ENSULSIAR-SE.
2 intr. pron. [LC] Algú, consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se.
3 intr. pron. [LC] Un menjar, torrar-se fins que resta sense suc.
solsonenc -a
adj. i m. i f. [LC] SOLSONÍ.
solsoní -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Solsona o del Solsonès.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Solsona o al Solsonès o als seus habitants.
solstici
1 m. [FIA] [LC] Punt de l’eclíptica separat 90°, sobre el pla d’aquesta, del punt de l’equinocci.
2 m. [LC] [FIA] Temps en què el Sol passa per un solstici.
3 [LC] [FIA] solstici d’estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt del signe Càncer, per allà el 21 de juny.
4 [LC] [FIA] solstici d’hivern Temps en què el Sol passa pel primer punt del signe Capricorn, per allà el 21 de desembre.
solsticial
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent a un solstici o als solsticis.
solt -a
1 1 adj. [LC] Deixat anar d’un lligam, d’un vincle. El gos anava solt pel parc. Córrer a regnes soltes.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Vosaltres resteu ací presoners nostres; ell pot tornar-se’n solt i quiti.
1 3 adj. [LC] Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt. Una notícia solta.
2 f. [LC] [AGP] Xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
3 adj. [LC] Expedit en l’execució d’una cosa. Tenir la llengua, la paraula, solta.
solta
1 f. [LC] Qualitat d’allò que és fet adaptant-se a les circumstàncies, als fets, als requeriments, del cas, no incongruentment amb aquests. Això són paraules sense solta. Una cosa feta amb molt poca solta.
2 f. [LC] Capacitat d’algú de fer així les coses. És un xicot que té molta solta.
3 [LC] sense solta ni volta loc. adv. Sense cap motiu raonable, sense cap ni peus.
soltament
adv. [LC] Amb soltesa, d’una manera solta, expedita.
soltar
1 v. tr. [LC] Deixar anar (allò que estava agafat, retingut).
2 tr. [LC] Donar la solució adequada (a una qüestió, a un assumpte, difícil).
solter -a
1 adj. [LC] Separat d’un conjunt de coses. Fes lligalls amb tots aquests papers solters.
2 adj. i m. i f. [LC] Que no ha contret matrimoni. Una dona soltera. Solters, casats i viudos.
solteria
f. [LC] Estat de solter.
soltesa
f. [LC] Qualitat de solt o expedit en l’execució d’una cosa.
solubilitat
1 f. [LC] [QU] Qualitat de soluble.
2 f. [QU] Quantitat de substància dissolta continguda en una solució que està en equilibri amb la substància pura no dissolta, a una temperatura donada.
solubilització
f. [QU] Augment de la solubilitat d’una substància per modificació de les condicions a les quals està sotmesa o per addició d’un reactiu adequat.
solubilitzant
adj. [QU] Que solubilitza.
solubilitzar
v. tr. [QU] Fer soluble.
soluble
1 adj. [LC] [QU] Que pot ésser dissolt. Una substància soluble en l’aigua, en l’alcohol.
2 adj. [LC] Que es pot resoldre. Un problema soluble.
solució
1 1 f. [LC] [QU] Acció de dissoldre una substància en un líquid.
1 2 f. [LC] [QU] Líquid homogeni que resulta d’aquesta acció.
2 1 f. [QU] En quím., mescla en què els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
2 2 [QU] solució amortidora Solució que resisteix addicions de quantitats moderades d’àcids o de bases, fins i tot forts, o bé dilució, sense que el seu grau d’acidesa sofreixi cap variació notable.
2 3 [QU] solució normal Solució 1 litre de la qual conté 1 gram àtom d’hidrogen reemplaçable o el seu equivalent.
3 1 f. [LC] Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar; l’efecte.
3 2 [LC] solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d’una cosa, en el decurs d’una activitat, en el desenvolupament d’un fenomen.
3 3 [GL] [QU] solució sòlida a) Fase homogènia formada per dos o més components que constitueixen un reticle cristal·lí únic, com si els àtoms d’un component substituïssin els àtoms de l’altre en llurs posicions reticulars.
3 3 [ML] solució sòlida b) Textura d’un aliatge quan el metall de base forma la xarxa cristal·lina que li és pròpia i els àtoms dels metalls d’addició es troben en solució dins aquesta xarxa, ja sigui substituint els àtoms del metall base en alguns nusos de la xarxa, ja sigui ocupant alguns dels intersticis que queden entre els àtoms del metall base.
4 1 f. [LC] Acció de resoldre un problema, una qüestió, etc.
4 2 f. [LC] Allò que resol un problema, una qüestió, etc.
4 3 f. [LC] [MT] En mat., quantitat que satisfà les condicions d’un problema, d’una equació o d’un sistema d’equacions.
4 4 f. [MD] En med., terminació d’una malaltia.
solucionar
v. tr. [LC] Resoldre 4. Han solucionat el problema.
solucionari
m. [LC] Llibre o part d’un llibre que aplega les solucions corresponents a uns exercicis o a uns problemes.
solut
m. [QU] Component d’una solució que hom considera dissolt en l’altre.
solutiu -iva
adj. i m. [MD] LAXANT.
solutrià -ana
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al solutrià.
2 m. [HIH] Fàcies cultural de mitjan paleolític superior europeu.
solvat
m. [QU] Ens format en el si d’una solució en un solvent polar com a resultat de forces atractives que s’estableixen entre els ions o les molècules del solut i les molècules del solvent.
solvatació
f. [QU] Procés de formació de solvats.
solvatar
1 v. tr. [QU] Un dissolvent, efectuar o portar a terme la solvatació (d’un ió o una molècula).
2 intr. pron. [QU] Un ió o una molècula, experimentar un procés de solvatació.
solvència
f. [LC] Qualitat de solvent.
solvent
1 1 adj. [LC] Capaç de complir degudament el seu càrrec, allò a què està obligat.
1 2 adj. [LC] [ECT] Que està en estat de pagar el que deu.
2 m. [QU] Dissolvent 2.
solvòlisi
f. [QU] Reacció d’un solut amb els ions o les molècules del solvent en què es troba dissolt.
som -a
adj. [LC] De poca fondària. Aigües somes. Un pou som.
soma
1 m. [ZOA] Cos, en el seu aspecte físic, orgànic.
2 m. [ZOA] Citoplasma d’una neurona.
somada
f. [LC] [AGR] Càrrega d’un animal de bast.
somader somadera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que tragina somades menant un o dos animals.
somaia
f. [LC] Botifarra crua deixada assecar.
somali
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Somàlia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Somàlia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua cuixítica parlada a Somàlia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al somali.
somall -a
adj. [LC] A mig assecar.
somat -ada
adj. [HIG] En heràld., que porta una altra figura o peça al damunt, de manera que es toquen. Una torre somada d’un gall.
somàtic -a
1 adj. [ZOA] [BI] [LC] Pertanyent al cos com un tot.
2 1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als òrgans vegetatius o a llurs funcions.
2 2 adj. [ZOA] [BI] [LC] Pertanyent a la cèl·lula somàtica.
somato-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. sôma sómatos, ‘cos’. Ex.: somatotip, somatopsíquic.
somatologia
1 f. [BI] [MD] Conjunt de coneixements sobre el cos, especialment els d’anatomia i de fisiologia.
2 f. [MD] Estudi comparatiu de l’estructura i el desenvolupament del cos dels éssers vius.
somatològic -a
adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a la somatologia.
somatometria
f. [AN] [MD] Part de l’antropometria que estudia els índexs i les mesures del cos humà a partir d’uns punts fixos.
somatopsíquic -a
adj. [PS] PSICOSOMÀTIC.
somera
1 f. [LC] [ZOM] [AGR] Femella de l’ase.
2 1 f. [ZOP] somera negra CASTANYOLETA.
2 2 [ZOP] somera vermella Forcadella 1 1.
somerer somerera
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Persona que guarda someres.
somereta
f. [LC] [ZOI] somereta del Bon Jesús PORQUET DE SANT ANTONI.
somerí -ina
adj. [LC] [ZOM] [AGR] Que és fill de cavall i de somera, s’aplica a un mul o a una mula.
sometent
1 m. [LC] [HIH] A partir del segle XVI i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l’enemic. Hem cridat el sometent.
2 m. [AD] Toc de campanes per assenyalar l’alarma i mobilitzar el poble per defensar-se, per encalçar malfactors o per afrontar problemes greus. Tocar a sometent.
somiador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que somia molt.
2 adj. i m. i f. [LC] Que somia despert.
somiar
1 1 v. intr. [LC] [PS] Tenir un somni o somnis. Fa dies que somio cada nit; abans no somiava mai.
1 2 [LC] semblar-li a algú que somia Trobar-se veient o sentint coses inesperades, increïbles.
1 3 v. intr. [LC] Imaginar-se coses que no poden ésser, donar com a cert o realitzable el que no és o és de quasi impossible realització, discórrer fantàsticament. I tu et penses que ell es desprendrà del que més estima per donar-nos-ho a nosaltres? Tu somies, noi.
1 4 [LC] somiar despert Somiar 1 3.
2 1 tr. [LC] Veure en somni. He somiat que queia daltabaix d’un balcó. Avui he somiat el meu oncle mort. Tu em vas dir que ho pagaries o ho he somiat?
2 2 tr. [LC] Imaginar com a possible o realitzable (alguna cosa que no és d’esperar, de molt difícil realització). Qui hauria mai somiat de trobar-te ací? Que ell et concedeixi això, ni ho somiïs. Jo somiava poder tenir una caseta vora el mar. Qui té fam somia pa.
2 3 [LC] somiar truites Creure possibles coses irrealitzables.
somiatruites
m. i f. [LC] Persona visionària o que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.
somic
m. [LC] PLORICÓ.
somicaire
adj. i m. i f. [LC] Que somiqueja sovint.
somicar
1 v. intr. [LC] PLORIQUEJAR.
2 intr. [LC] Un cos, deixar passar un líquid a través de les seves porositats. El càntir somica.
somicó
m. [LC] PLORICÓ. Fer el somicó.
somicoi
m. [LC] PLORICÓ.
somieig
m. [LC] Acció de somiejar.
somiejador -a
adj. [LC] Que somieja.
somiejar
v. intr. [LC] Deixar anar els propis pensaments a l’atzar.
somier
m. [LC] Suport elàstic del matalàs constituït per un marc o un bastidor de fusta o metàl·lic que aguanta una tela metàl·lica, un conjunt de molles o un conjunt de làmines de fusta.
sòmines
adj. i m. i f. [LC] Que és aturat, encantat, curt de gambals.
somiós -osa
adj. [LC] SOMIEJADOR.
somiqueig
m. [LC] Acció de somiquejar.
somiquejar
v. intr. [LC] PLORIQUEJAR.
sommelier
[fr.]
m. i f. [LC] [HO] [PR] Persona encarregada de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en els grans restaurants.
somnàmbul -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] [PS] Que pateix de somnambulisme.
somnambulisme
m. [LC] [MD] [PS] Estat patològic que es produeix durant el son, en què la persona camina i acompleix actes propis d’una persona desperta.
somni
1 m. [LC] [PS] Sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que ocorren durant el son. Tenir un mal somni. Veure una cosa en somni.
2 1 m. [LC] Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles.
2 2 m. [LC] Esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se.
2 3 m. [LC] Il·lusió cara.
2 4 m. [LC] Idea quimèrica.
somni-
[LC] Forma prefixada del mot ll. somnus, ‘son’. Ex.: somnífer.
somniador -a
adj. i m. i f. [LC] SOMIADOR.
somniar
v. intr. i tr. [LC] [PS] SOMIAR.
somnífer -a
1 adj. [LC] [MD] Que provoca el son.
2 m. [MD] [LC] Agent somnífer.
somnífug -a
adj. [LC] Que desvetlla, que treu la son.
somnolència
1 f. [LC] [MD] Estat de qui està somnolent.
2 f. [MD] Estat intermediari entre el son i la vigília en què el subjecte no ha perdut del tot la consciència.
somnolent -a
adj. [LC] Ple de son.
somorgollaire
m. [ZOO] Ocell de la família dels àlcids, semblant al gavot, de costums pelàgics i molt rar a la Mediterrània (Uria aalge).
somorgollar
v. tr. i intr. pron. [LC] SUBMERGIR.
somort -a
adj. [LC] [MD] Mig mort, mig apagat, que gairebé no es percep. Un dolor somort.
somoure
[quant a la flexió, com moure]
1 v. tr. [LC] Moure lleument (una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra).
2 v. tr. [LC] Treure de l’estat de repòs.
3 v. tr. [LC] Vèncer la inèrcia, la passivitat, etc., (d’algú) per induir-lo a fer quelcom.
sompo -a
1 adj. [LC] Que és lent i indiferent a reaccionar, poc atent i advertit, que fa poc cas del que li diuen.
2 adj. [LC] Mancat de vivesa i de gràcia.
somrient
adj. [LC] Que somriu.
somrís
m. [LC] SOMRIURE2.
somriure1
[quant a la flexió, com riure]
1 v. intr. [LC] Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M’ha somrigut amablement.
2 v. intr. [LC] Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu.
3 v. intr. [LC] Tenir un aspecte plaent. El vent s’encalma i el torrent somriu.
somriure2
m. [LC] Acció de somriure. Un somriure maliciós, desdenyós, irònic. Un somriure d’incredulitat. Té un somriure per a tothom. Fer un somriure.
son1
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son. Passar tota la nit en un son. El primer son.
1 2 [LC] fer un son Dormir una estona.
1 3 [MD] son artificial Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
1 4 [MD] son elèctric Estat d’anestèsia general produït per l’aplicació al cap d’un corrent elèctric ràpidament interromput.
1 5 [MD] son hipnòtic Son provocat per la hipnosi, al qual es recorre amb finalitats terapèutiques.
1 6 [LC] el son etern [o el darrer son] La mort.
2 1 f. [LC] Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m’hi veig. Conta’m alguna cosa, a veure si em fas passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
2 2 [LC] treure’s la son de les orelles Deixondir-se.
son2 sa
[pl. sos ses]
adj. [LC] Anteposat al nom, el seu, la seva.
sonable
adj. [LC] Sonor 1 1.
sonada
f. [LC] [MU] Tocada, acció de tocar o de sonar una peça de música.
sonador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que fa sonar un instrument.
2 m. [LC] Tros de canya tallat de manera que sona insuflant-hi aire.
sonall
1 1 m. [LC] [MU] Conjunt de dues planxetes de metall travessades per un filferro i fixades en un cèrcol, que sonen agitant-les.
1 2 m. pl. [LC] [MU] Instrument que consisteix en un cèrcol proveït de sonalls.
2 m. [LC] [ED] Joguina per a infants menuts que dins un recipient tancat conté boletes o granets que, en sacsejar-la, produeixen un soroll insistent.
sonalla
f. [LC] [MU] SONALL.
sonant
1 adj. [LC] Que sona.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula sense constricció o amb una lleu constricció que no arriba a dificultar el pas de l’aire per la cavitat oral. Consonant sonant.
sonar1
[angl. sonar, que prové de la sigla SONAR, ‘sound navigation ranging’]
m. [DE] Aparell de localització submarina basat en el ressò produït per un cos submergit en rebre una ona ultrasònica.
sonar2
1 1 v. intr. [LC] Produir un so. Un instrument que sona bé. La trompeta s’ha trencat i no sona. Ja sonen les campanes. Aquest mot sona bé a l’orella.
1 2 [LC] fer sonar una lletra Pronunciar-la.
1 3 tr. [LC] Tocar, fer sonar, (un instrument musical).
2 1 intr. [LC] Ésser citat o esmentat. El seu nom no sona en aquella escriptura.
2 2 intr. [LC] Ésser vagament conegut. Aquesta cara em sona. No ha vist aquesta pel·lícula, però el títol li sona.
sonata
1 f. [MU] [LC] Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic.
2 f. [MU] Peça musical en forma de sonata.
sonatina
f. [MU] [LC] Sonata curta o simplificada.
sonda
1 f. [LC] [TRA] Escandall 1.
2 f. [MI] Barrina grossa amb què hom forada el subsol per explorar la naturalesa d’un terreny, obrir un pou artesià o de petroli, etc.
3 1 f. [LC] [MD] Tija més o menys llarga, massissa o tubular, flexible o rígida, que serveix per a explorar, dilatar, injectar o drenar, cavitats i conductes naturals o patològics de l’organisme.
3 2 [MD] sonda nasogàstrica Sonda que, introduïda pel nas, arriba fins a l’estómac i és emprada per a extreure el contingut gàstric o per a alimentar un malalt.
sondable
adj. [LC] Que pot ésser sondat.
sondar
1 v. tr. [LC] [MD] Explorar amb la sonda.
2 [LC] sondar el terreny Assegurar-se de l’estat de les coses abans d’obrar.
3 v. tr. [LC] Tractar de penetrar les intencions (d’algú).
sondatge
m. [LC] [MD] Acció de sondar.
sondeig
1 m. [LC] [SO] Acció de sondejar.
2 [SO] sondeig d’opinió Mètode per a saber l’opinió pública sobre un tema determinat, basat en les respostes a determinades qüestions d’una mostra de la població.
sondejar
v. tr. [LC] Sondar, especialment en el sentit d’intentar conèixer les intencions, les opinions, (d’algú).
sondrollar
1 v. intr. [LC] Balancejar fent sotracs com fan certs bressols.
2 v. intr. [LC] Trontollar 1.
3 tr. [LC] Fer sondrollar.
sonet
1 m. [FLL] [LC] Composició poètica formada per dos quartets amb dues soles rimes i dos tercets.
2 [FLL] [LC] sonet anglès [o sonet shakespearià] Composició poètica formada per tres quartets i dos versos apariats.
sonetista
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que compon sonets.
sònic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al so o a la velocitat del so.
2 adj. [LC] Que té la mateixa velocitat que el so.
sonicitat
f. [FL] Propietat dels sons del llenguatge que els fa més o menys prominents en una seqüència i es basa sobretot en el grau de constricció del tracte vocal.
sono-
[LC] Forma prefixada del mot so. Ex.: sonograma.
sonoluminescència
f. [FIF] Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
sonòmetre
m. [FIF] [FIM] [EI] Aparell per a mesurar la intensitat dels sons.
sonometria
f. [FIM] Mesurament de la intensitat dels sons.
sonor -a
1 1 adj. [LC] [FIF] Que dona un so. Un cos sonor. Les vibracions sonores.
1 2 adj. [LC] Que sona bé, molt i agradablement. Una veu sonora.
1 3 adj. [LC] Que torna el so de manera que se sent bé. Una sala sonora.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb vibracions de les cordes vocals. Totes les vocals són sonores. La b és una consonant sonora.
sonorament
adv. [LC] D’una manera sonora.
sonoritat
1 f. [LC] [FIF] Qualitat de sonor.
2 f. [FL] Tret fonològic, el correlat articulatori del qual es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en una determinada emissió fònica.
sonorització
1 f. [LC] Acció de sonoritzar o de sonoritzar-se; l’efecte. La sonorització del film era defectuosa.
2 f. [EL] Tècnica consistent en l’amplificació de sons procedents d’una font determinada i llur difusió dins un local o bé a l’aire lliure i amb una potència elevada.
sonoritzar
1 1 v. tr. [FL] Fer esdevenir sonora (una consonant).
1 2 intr. pron. [FL] Una consonant, esdevenir sonora.
2 tr. [EL] Efectuar una sonorització electroacústica (en un local, etc.).
sonorós -osa
adj. [LC] Sonor 1.
sonós -osa
adj. [LC] SOMNOLENT. Aquest noi està sonós.
sonsada
f. [LC] Acte propi d’una persona sonsa.
sonsament
adv. [LC] D’una manera sonsa.
sonsejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys sonso.
sonsera
f. [LC] [AGP] Art de tir emprat per a pescar sonsos.
sonso -a
1 adj. i m. i f. [LC] Mancat de vivor, de gràcia.
2 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels ammodítids, de cos allargat, de 10 a 20 centímetres de llargada, amb el dors de color blau verdós, els costats i el ventre argentats, el maxil·lar inferior prominent i acabat en una punta cònica, i una sola aleta dorsal llarga i baixa (Gymnammodytes cicerellus).
sonsònia
f. [LC] So insistent i monòton.
sonsotera
f. [LC] [AGP] SONSERA.
sopa
1 f. [LC] [HO] Tros de pa xopat de brou o altre líquid. Mullar-se algú com una sopa. Borratxo com una sopa.
2 1 f. [LC] [HO] Plat fet amb pa tallat a llesquetes fines, a trossets, bullit o escaldat amb brou o altre líquid, com aigua assaonada, llet, etc. Sopes d’all.
2 2 f. [LC] [HO] Plat anàleg en què el pa és substituït per arròs, tapioca, fideus o altres pastes. Pastes per a sopa.
2 3 [HO] sopa juliana Sopa feta amb diverses verdures tallades a la juliana.
3 f. [LC] estar a la sopa Estar arruïnat o mancat accidentalment de diners.
sopada
1 f. [LC] [HO] Acció de sopar, especialment si és abundant.
2 1 f. [LC] [HO] Gran quantitat de sopes.
2 2 f. [LC] Sopa de bescuits amb llet.
sopador -a
adj. [LC] [HO] Que sopa abundantment.
sopaller -a
adj. [LC] [HO] Afectat a menjar sopes. Aquest noi és molt sopaller.
sopar1
v. intr. [LC] [HO] Fer l’àpat del vespre. A casa sopem a les nou.
sopar2
1 m. [LC] [HO] Àpat que es fa al vespre. Un sopar lleuger.
2 m. [LC] Conjunt d’aliments que es mengen per sopar. El sopar ja és a taula!
3 [LC] sopar de duro Fet de poca volada presentat com a magnífic. Explicar un sopar de duro.
soper -a
1 1 adj. [LC] [ED] Que s’empra per a menjar la sopa. Plat soper, cullera sopera.
1 2 f. [LC] [ED] Vas en què se serveix la sopa a taula.
1 3 f. [LC] [ED] Contingut d’aquest vas.
2 adj. [LC] [HO] SOPALLER.
sòpit -a
adj. [LC] Ensopit, somnolent.