ribeller
m. [LC] Peu o suport de ribella.
riber1
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbust caducifoli del gènere Ribes, de la família de les saxifragàcies, de fulles palmatilobades i dentades, flors petites en raïms arcuats o penjants i fruit en baia comestible, la riba o grosella.
2 [BOS] riber negre Riber de flors rogenques o brunenques i fruits negres, aromàtics i dolcencs, espontani en alguns països del centre i el nord d’Europa i cultivat pels seus fruits (Ribes nigrum).
3 [BOS] riber silvestre Riber de flors rosades i fruits d’un púrpura fosc, àcids, que es fa a les muntanyes alpines, inclosos els Pirineus (Ribes petraeum).
4 [BOS] riber vermell Riber de flors verdoses o un xic rogenques i fruits vermells i àcids, espontani en alguns països atlàntics d’Europa i cultivat com a fruiter (Ribes rubrum).
riber2
m. [LC] Terra que deixa el riu.
ribera
1 f. [LC] Terra pròxima al riu o al mar. Arbres de ribera.
2 f. [LC] Vall, conca.
3 f. [LC] Riu 1.
4 f. [IQA] Secció o sala d’una adoberia dins la qual passa aigua corrent.
riberada
f. [BOB] pebràs lleter de riberada V. PEBRÀS.
riberal
m. [LC] Terres pròximes a un riu.
riberatge
m. [HIH] Antiga imposició sobre el desembarcament o sobre el pas per la riba.
riberejar
1 v. intr. [LC] Recórrer la riba del mar, d’un riu.
2 v. intr. [LC] Pasturar a la ribera d’un riu.
riberenc -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una ribera.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Ribera.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Ribera o als seus habitants.
riboflavina
f. [QU] Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també per vitamina B2 o lactoflavina.
ribonucleic
adj. [QU] àcid ribonucleic V. ÀCID.
ribosa
f. [QU] [BI] Aldopentosa, de fórmula C5H10O5, present en els àcids ribonucleics i en certs nucleòtids.
ribosoma
m. [BI] Orgànul cel·lular que té per funció la síntesi de proteïnes i es troba abundosament en totes les cèl·lules vives.
ribosòmic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent al ribosoma.
ribot1
1 m. [LC] [IMF] Eina que consisteix en un bloc de fusta molt dura, amb un forat o encaix per a allotjar la fulla i la contrafulla, fixades amb un tascó, que serveix per a aplanar, aprimar, allisar i sobretot polir tota mena de fusta massissa, emprada principalment per fusters i ebenistes.
2 m. [IMI] Eina del baster, semblant al ribot de fuster, emprada per a aprimar el cuir.
ribot2
m. [BOS] BLEDA BORDA.
ribotar
v. tr. [LC] [IMF] RIBOTEJAR.
ribotejar
v. tr. [LC] [IMF] Treballar amb el ribot. Ribotejar una post.
ric -a
1 1 adj. [LC] Que té molts diners, que posseeix grans béns. Han heretat d’un oncle ric. S’ha casat amb un hereu molt ric. S’ha fet ric en poc temps.
1 2 m. i f. [LC] Els rics tenen altres maldecaps que els pobres.
2 adj. [LC] Que posseeix alguna cosa en abundància. Un home ric en virtuts. Un país ric en blat. Un mineral ric en argent. Una biblioteca rica en manuscrits. Un aliment ric en principis nitrogenats. Una llengua rica en mots.
3 adj. [LC] De gran preu, fet de materials costosos, sumptuós. Una rica corona d’or. Un ric present.
4 adj. [LC] Que abunda en qualitats superiors, plaents, efectives. Un ric perfum.
ricament
adv. [LC] D’una manera rica. Una sala ricament adornada. Una dona ricament vestida.
ricar
v. intr. [LC] Cotar, tossar.
ríccia
f. [BOI] Hepàtica tal·losa del gènere Riccia, de l’ordre de les marcancials, que forma rosetes sobre la terra humida.
ricí
m. [LC] [MD] [BOS] Arbust o petit arbre de la família de les euforbiàcies, de fulles molt grosses, llargament peciolades, peltades, palmatipartides i amb els segments irregularment dentats, flors en panícula vermellosa, les masculines a dalt, les femenines més avall, i fruit en càpsula coberta d’apèndixs semblants a espines, amb tres llavors grosses, marbrades i amb carúncula, originari de l’Àfrica tropical, cultivat als països càlids com a ornamental i per les seves llavors, de les quals s’extreu l’oli de ricí, emprat com a purgant i per a diversos usos industrials (Ricinus communis).
riciner
m. [BOS] RICÍ.
ricínic -a
adj. [LC] [BOS] Relatiu o pertanyent al ricí.
ricinoleat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid ricinoleic.
ricinoleic
adj. [QU] àcid ricinoleic V. ÀCID.
ricinoleïna
f. [QU] Triglicèrid de l’àcid ricínic, principal constituent de l’oli de ricí.
rickèttsia
1 f. [BI] Bacteri del gènere Rickettsia, paràsit intracel·lular dels vertebrats, amb un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags.
2 f. [BI] Organisme de característiques semblants inclòs en l’ordre Rickettsiales.
rickettsiosi
f. [MD] Grup de malalties infeccioses produïdes per gèrmens del gènere Rickettsia i transmeses habitualment per artròpodes.
ric-rac
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll de dues coses que freguen amb violència.
2 m. [LC] Soroll de dues coses que freguen amb violència.
ric-ric
1 interj. [LC] Expressió que evoca el so que fa el grill.
2 m. [LC] So que fa el grill.
rictus
m. [MD] [LC] Obertura de la boca, produïda per la contracció dels músculs de la cara, que dona l’aspecte d’un riure forçat.
ridícul -a
1 1 adj. [LC] Que mou a riure-se’n, digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc. Està ridícul amb aquell vestit. És una persona ridícula.
1 2 adj. [LC] Extraordinàriament petit, escàs, esquifit, s’aplica a un preu, a una recompensa, a un present, etc. Pel que treballa li donen un sou ridícul.
2 1 m. [LC] Allò que en algú o en alguna cosa és ridícul. Sap copsar el ridícul de la gent.
2 2 m. [LC] Situació ridícula en què cau una persona. El van posar en ridícul davant de tothom. Amb aquelles respostes va caure en el ridícul més espantós.
3 m. [IT] Motiu ornamental molt freqüent en els xals de caixmir.
ridículament
adv. [LC] D’una manera ridícula.
ridiculesa
1 f. [LC] Qualitat de ridícul.
2 f. [LC] Cosa ridícula.
ridiculitzable
adj. [LC] Que pot ésser ridiculitzat.
ridiculització
f. [LC] Acció de ridiculitzar. La ridiculització de les propostes del Govern.
ridiculitzador -a
adj. [LC] Que ridiculitza.
ridiculitzar
v. tr. [LC] Posar en ridícul (alguna persona o alguna cosa), fer-ne veure el ridícul.
riell
m. [LC] [ML] [NU] Barra petita de metall fos no treballat, especialment d’un metall preciós.
riellera
f. [LC] [ML] Motlle on es tira el metall fos per a fer-ne riells o barres.
riera
f. [LC] Curs d’aigua per on s’escolen intermitentment les aigües pluvials d’una conca.
rierada
f. [LC] Revinguda d’una riera.
rieral
1 m. [LC] Llit pedregós d’una riera.
2 m. [LC] Còdol procedent d’una riera.
rierany
m. [LC] Riera petita.
rierenc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una riera.
rieró
m. [LC] RIEROL.
rierol
m. [LC] Petit corrent natural d’aigua.
rifada
f. [LC] Acció de rifar-se d’algú.
rifaire1
m. i f. [LC] [PR] Persona que rifa alguna cosa.
rifaire2
m. i f. [LC] Persona inclinada a rifar-se de la gent.
rifar
v. tr. [LC] Vendre (un objecte) expenent separadament un cert nombre de bitllets, de participacions, fent després un sorteig i adjudicant-lo a la persona que posseeix el bitllet, la participació, que la sort ha afavorit. Rifar la toia en un ball.
rifar-se
1 1 v. intr. pron. [LC] Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d’alguna cosa, etc. S’ha rifat de tots els seus pretendents.
1 2 tr. pron. [LC] Que no ho veu, home, que se’l rifen?
2 intr. pron. [TRA] Una vela, una bandera, estripar-se a causa de la violència del vent.
rifeny -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Rif.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Rif o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Varietat de l’amazic parlada al Rif.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al rifeny.
rifle
m. [LC] [DE] Fusell de repetició proveït d’un mecanisme que, després de cada tret, deixa l’arma en posició de disparar de bell nou.
rígid -a
1 adj. [LC] No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se. Una vareta de ferro rígida.
2 adj. [LC] PER EXT. Un censor rígid. Un observador rígid de les regles. Una virtut rígida.
rígidament
adv. [LC] Amb rigidesa.
rigidesa
1 f. [LC] Qualitat de rígid. Rigidesa de principis.
2 f. [MD] rigidesa cadavèrica Encarcarament que sobrevé al cadàver poc temps després de la mort i desapareix en començar el procés de descomposició.
3 1 f. [FIF] Capacitat que té un sòlid elàstic d’oposar-se a una deformació.
3 2 [FIF] rigidesa dielèctrica Propietat d’un dielèctric d’oposar-se a la descàrrega disruptiva a través seu.
rigiditat
f. [LC] Rigidesa 1.
rigodon
1 1 m. [LC] [MU] [JE] Contradansa de moviment viu que executen quatre o més parelles.
1 2 m. [LC] [MU] [JE] Música d’aquesta contradansa.
2 m. [LC] Profusió d’anades i vingudes.
rigor
1 1 m. o f. [LC] Severitat inflexible. Tractar algú amb rigor. Aplicar la llei en tot el seu rigor.
1 2 m. o f. [LC] Exactitud extrema.
1 3 [LC] en rigor loc. adv. ESTRICTAMENT.
1 4 [LC] de rigor loc. adj. Obligatori, indispensable.
2 m. o f. [ME] [LC] Duresa de la temperatura, del clima, del temps d’hivern o d’estiu, difícil de suportar.
rigorisme
m. [LC] [RE] Rigor excessiu, especialment en matèries morals.
rigorista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al rigorisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del rigorisme.
rigor mortis
m. [ZOA] RIGIDESA CADAVÈRICA.
rigorós -osa
1 adj. [LC] Que procedeix, es comporta, amb rigor. Un jutge, un censor, rigorós. Cal ésser rigorós amb si mateix.
2 adj. [LC] Inflexiblement sever. Una llei rigorosa. Principis rigorosos.
3 adj. [LC] Extremament exacte.
4 adj. [LC] [ME] Extrem, difícil de suportar. Ha fet un hivern rigorós.
rigorosament
adv. [LC] Amb rigor. Les invitacions són rigorosament personals.
rim
1 m. [LC] [FLL] Vers11 1.
2 m. [LC] [FLL] Rima11.
3 m. [LC] [FLL] OBS. Síl·laba o síl·labes finals del vers que formen la rima.
rima1
1 1 f. [LC] [FLL] [FL] Concordança total o parcial de sons entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, especialment en la versificació. Els mots comença i pensa fan rima. Rimes agudes, planes, esdrúixoles. Rima consonàntica, assonàntica.
1 2 [FLL] rima femenina Rima paroxítona.
1 3 [FLL] rima masculina Rima oxítona.
1 4 f. pl. [LC] [FLL] Composició en versos rimats.
2 f. [FL] Constituent d’una síl·laba integrat pel nucli i la coda.
rima2
f. [LC] Pila 1. Una rima de rajoles. Una rima de llibres.
rimaia
f. [GL] Esquerda o conjunt d’esquerdes estretes i pregones situades entre la glacera i la paret rocosa del circ glacial.
rimaire
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que fa versos rimats, especialment si els versos no tenen cap més qualitat que la rima.
rimar
1 v. intr. [LC] [FLL] Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon.
2 tr. [LC] Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona.
3 v. intr. [LC] [FLL] Fer versos rimats.
rímel
m. [ED] Pasta cosmètica, feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per a espessir-les i fer-les semblar més llargues.
rimer
m. [LC] Pila 1.
rin-
[LC] [MD] V. RINO-.
rincocèfals
1 m. pl. [ZOR] Grup de rèptils que mantenen trets força primitius, amb dues fosses temporals completes, un ull pineal desenvolupat, vèrtebres amficèliques i mancats de penis, que comprèn la tuatara.
2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
rinconel·la
f. [GLP] Gènere extingit de braquiòpodes que visqueren al juràssic superior i donen nom a l’ordre dels rinconèl·lids.
rinconèl·lids
1 m. pl. [GLP] Ordre de braquiòpodes de closca globosa, amb una comissura en ziga-zaga i una ornamentació estriada ben marcada, que aparegueren a l’ordovicià i tenen un important registre fòssil del mesozoic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
ring
m. [SP] Recinte quadrat situat damunt una plataforma, amb quatre pals als racons que sostenen tres o quatre cordes per banda i amb el terra cobert per una lona, on tenen lloc els combats de boxa.
riniofitins
1 m. pl. [BOI] Subdivisió de pteridòfits fòssils, d’organització molt primitiva, que comprèn els psilofitòpsids.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta subdivisió.
rinitis
f. [MD] Inflamació de la mucosa nasal.
rino- [o rin-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. rhís rhinós, ‘nas’. Ex.: rinologia, rinoplàstia, rinorràgia, rinorrea, rinotomia, rinoscòpia, rinàlgia.
rinobàtids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos condrictis de cos deprimit formant un disc allargassat i musell punxegut, amb la boca, els narius i les cinc fenedures branquials en posició ventral, les aletes dorsals endarrerides, la regió caudal molt estreta però robusta, sense espines agudes, que inclou el peix guitarra.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
rinoceront
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer perissodàctil de la família dels rinoceròtids, de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i nua, i amb una o dues banyes permanents.
2 [ZOM] rinoceront blanc Rinoceront de grans dimensions propi de l’Àfrica, que és el mamífer terrestre més gros després de l’elefant (Ceratotherium simum).
3 [ZOM] rinoceront de Sumatra Rinoceront de mida petita, que viu a Sumatra i Borneo (Dicerorhinus sumatrensis).
4 [ZOM] rinoceront negre Rinoceront amb el llavi superior en punta, propi de l’Àfrica (Diceros bicornis).
5 [ZOM] rinoceront unicorne de l’Índia Rinoceront amb una sola banya, que viu al Nepal i l’Índia (Rhinoceros unicornis).
6 [ZOM] rinoceront unicorne de la Sonda Rinoceront amb una sola banya, que viu a Java (Rhinoceros sondaicus).
rinoceròtids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils que viuen a l’Àfrica i l’Àsia i comprèn exclusivament els rinoceronts.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
rinofaringe
f. [MD] Part de la faringe situada darrere les fosses nasals, per damunt del vel del paladar.
rinolàlia
f. [PE] Trastorn de la parla consistent en l’alteració del timbre de veu, produït per un mal funcionament del vel del paladar o per una manca de comunicació entre les cavitats nasal i bucal.
rinolòfids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, amb el musell amb tres apèndixs foliacis en forma de ferradura, orelles sense tragus, cua curta i ales plegables, que comprèn la ratapinyada de ferradura.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
rinologia
f. [MD] Estudi del nas, de les fosses nasals i de llurs afeccions.
rinoplàstia
f. [MD] Reparació quirúrgica d’un defecte parcial o total del nas.
rinxol
m. [LC] Ronc11.
rínxol
m. [LC] Floc de cabells corbats en espiral.
rinxolar1
v. tr. i intr. pron. [LC] ENRINXOLAR.
rinxolar2
v. intr. [LC] RONCAR.
rioler -a
adj. [LC] RIALLER.
riolera
f. [LC] RIALLERA.
riolita
f. [GL] Roca volcànica de composició mineralògica com el granit, constituïda per fenocristalls de quars i feldespat alcalí inclosos en una matriu microcristal·lina i vítria i sovint acompanyats de biotita i plagiòclasis, la qual forma laves molt viscoses i d’alta temperatura.
riosta
f. [AQ] Enrigidor, de forma semblant a una biga, que té funció de trava i evita, tot fent triangles, el moviment relatiu en el seu mateix pla dels elements d’una estructura quadrangular.
riota
1 f. [LC] Riure que provoca una persona o una cosa ridícula.
2 f. [LC] La persona o la cosa que n’és objecte. Ésser algú la riota de tothom, de la gent.
ripari -ària
adj. [LC] Propi de la ribera.
ripícola
adj. [EG] Que viu a les riberes i vores d’un llac o d’un riu.
ripoll
m. [BOS] Planta alta de la família de les gramínies, de tiges rígides i de vegades ramificades, fulles amplament linears i llargues i espícules molt petites amb arestes, en panícula laxa i fina, de branques verticil·lades, que creix als marges dels camins, als ermots i a les zones suburbials (Piptatherum miliaceum o Oryzopsis miliacea).
ripollès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Ripoll o del Ripollès.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Ripoll o al Ripollès o als seus habitants.
ripuari ripuària
1 m. i f. [HIH] Membre d’una fracció del poble franc establerta a la riba del Rin.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als ripuaris.
riquer
m. [LC] [AGA] [ZOI] BANYARRIQUER.
riquerar
v. tr. [LC] BANYARRIQUERAR.
riquesa
1 1 f. [LC] Abundor de béns, de coses valuoses. La riquesa no constitueix la felicitat. El vi és la riquesa d’aquest país. La riquesa d’aquest sòl en mineral. La riquesa d’una llengua.
1 2 f. [LC] Suma abundant de béns, de coses valuoses. Fer algú bon ús de les seves riqueses. Heretà immenses riqueses.
1 3 f. [LC] Cosa de gran preu.
2 f. [LC] [ECT] Estoc de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.
ris
[pl. rissos]
1 m. [LC] RÍNXOL.
2 m. [LC] [IT] Teixit en què un segon ordit forma baguetes o anelletes més o menys inclinades sobre el fons, com en les tovalloles russes.
3 m. [LC] [TRA] Cordill de la vela que serveix per a escurçar-la. Prendre rissos.
risc
m. [LC] [AD] Contingència a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Correm el risc de perdre-ho tot. Risc d’allaus, d’incendis. Van saltar d’una vora a l’altra a risc de caure a l’aigua. Posar-se a risc de prendre mal.
riscla
f. [LC] [IT] CANEMUIXA.
riscle
1 m. [LC] Peça prima de fusta encorbada que forma el bastiment o vora d’un sedàs.
2 m. [LC] Caixa rodona que circueix la mola en els molins de farina.
riscós -osa
adj. [LC] Que ofereix un risc, que és ple de riscos. Una empresa riscosa.
risibilitat
f. [LC] Facultat de riure.
risible
1 adj. [LC] Que té la facultat de riure. L’home és l’únic animal risible.
2 adj. [LC] Que pot excitar el riure.
risiblement
adv. [LC] D’una manera risible.
rissada
f. [TRA] Acció de rissar.
rissar
v. tr. [LC] [TRA] Disminuir la superfície lliure (d’una vela) lligant-ne una part amb els rissos.
rístol
m. [MU] [JE] Moviment de dansa en què el ballador i la balladora es donen la mà, alcen després les mans agafades fins al nivell del cap formant un arc amb els braços, i la balladora passa per sota fent un giravolt.
ritidoma
m. [BO] [BI] Conjunt de teixits morts de l’escorça de l’arrel i de la tija, situats per fora del fel·logen.
ritmar
1 v. tr. [LC] Compondre obeint a un ritme.
2 v. tr. [LC] Fer que sigui rítmic.
ritme
1 1 m. [LC] Proporció de temps entre diversos moviments, sons, fenòmens o actes repetits. El ritme de les estacions.
1 2 m. [LC] [FLL] [MU] En una successió de sons, síl·labes, batecs, etc., manera de succeir-se i d’alternar forts i febles, llargs i breus, especialment que es produeix periòdicament en una frase musical, en un vers, en un batement, etc. Ritme dactílic. El ritme d’una dansa. Ritme de la prosa. Ritme poètic.
1 3 [MU] ritme ascendent Ritme en què la part inaccentuada precedeix l’accentuada.
1 4 [MU] ritme descendent Ritme en què la part accentuada precedeix la inaccentuada.
2 1 m. [MD] [ZOA] [LC] Fenomen característic de processos vitals que es presenta a intervals regulars tant a l’escala cel·lular com a l’escala de l’organisme.
2 2 [ZOA] ritme del cor Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques.
rítmic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al ritme. Accent rítmic.
2 adj. [LC] Compost, produït, obeint a un ritme determinat. Gimnàstica rítmica.
rítmicament
adv. [LC] Obeint a un ritme.
ritu
1 1 m. [RE] [HIH] [AN] Conjunt de cerimònies d’un culte. Ritu catòlic, bizantí. Els ritus dels gentils. Celebrar una festa segons el ritu.
1 2 m. [RE] Cerimònia concreta d’un culte.
2 1 m. [HIH] [SO] Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
2 2 [AN] ritu d’iniciació a) Ritu amb què un membre és admès en una societat.
2 2 [AN] ritu d’iniciació b) Ritu que marca la transició a la maduresa social.
2 3 [AN] ritu de fecunditat Ritu que pretén propiciar la reproducció de les dones, de la terra o dels animals.
2 4 [AN] ritu de pas Ritu que marca la transició d’un estat a un altre, principalment els esdeveniments crítics del cicle vital, com ara el naixement, la transició a l’adultesa, el matrimoni, la mort, etc.
2 5 [LC] [RE] ritu de pau Ritu litúrgic de la missa en el qual el celebrant desitja la pau als fidels i aquests entre ells, mitjançant algun signe extern.
ritual
1 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al ritu. Sacrificis rituals.
1 2 adj. [LC] Que se sol fer, que és gairebé obligat a fer en tal situació. Cada any per Nadal, feien el dinar ritual.
2 1 m. [AN] Llibre que ensenya els ritus d’un culte.
2 2 m. [LC] [AN] Conjunt de ritus. Un ritual antiquíssim.
2 3 m. [LC] PER EXT. Les salutacions que feien constituïen tot un ritual.
2 4 [LC] de ritual loc. adj. Com vol el ritu, imposat pel costum.
ritualisme
1 m. [LC] [RE] Qualitat de ritualista.
2 m. [RE] Moviment anglicà sorgit en el segle XIX que pretén restablir els principals ritus catòlics.
ritualista
1 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al ritualisme.
1 2 adj. i m. i f. [RE] Seguidor del ritualisme.
2 m. i f. [LC] Persona que és escrupolosa en els ritus, en les coses de ritual.
riu
1 1 m. [LC] [GG] [GL] Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l’aigua d’una conca de gran extensió o d’una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua. El riu Llobregat. El Segre és el riu més important de Catalunya després de l’Ebre. El riu Xúquer.
1 2 [GL] riu sec Riu de llera quasi sempre seca, propi dels països àrids.
2 m. [LC] POP. fer un riu Orinar 1.
riuada
f. [LC] Revinguda d’un riu. La riuada es va endur el pont.
riurau
m. [LC] Construcció coberta i ben ventilada on es col·loquen els canyissos de les panses posades a assecar.
riure1
[ger. rient; p. p. rigut; ind. pr. ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; ind. imperf. reia, etc.; subj. pr. rigui, etc.; subj. imperf. rigués, etc.]
1 1 v. intr. [LC] Fer el moviment peculiar dels músculs de la cara, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament de l’emissió de sons explosius del pit i de la gola, amb què se sol manifestar una alegria viva i sobtada. L’home és l’únic animal que riu. L’he reconegut sentint-lo riure. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure. Des de fora se sentia com reien.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Els ulls li riuen.
1 3 [LC] riure de les dents enfora No riure francament, sincerament.
1 4 [LC] riure per les butxaques Riure molt.
1 5 [LC] riure per sota el nas Riure discretament, dissimulant.
2 1 intr. [LC] Ésser pres per un sentiment de viva alegria, satisfacció, derisió. Tots riuran a costa teva.
2 2 intr. [LC] Sentir o mostrar tot altre que pena. Qui riu primer plora darrer. Ara t’ho prens rient, però ja vindrà que en ploraràs. -Tu t’ho prens rient. -Doncs, com vols que m’ho prengui? Plorant?
2 3 intr. [LC] No prendre’s seriosament alguna cosa. Ric de la teva por. No riguis: el perill és imminent.
2 4 intr. [LC] Començar a rompre’s la tela, les sabates, etc., a conseqüència de l’ús excessiu o de la mala qualitat del material. No s’havia fixat que la sabata li reia: duia la sola ben desclavada.
2 5 [LC] de per riure loc. adv. No de debò.
2 6 [LC] tot rient rient Tot deixant passar el temps distretament.
3 intr. [LC] Una cosa, tenir un aspecte tan delitós o favorable que mou a l’alegria, a la satisfacció, etc. Riuen els camps a la primavera. L’ocasió li riu.
4 tr. [LC] Celebrar rient (allò que diu o fa algú). Jo ric els seus acudits.
5 1 intr. pron. [LC] riure’s d’algú Burlar-se’n. Troba gust a riure’s de la gent. Riure’s de tothom. Riure’s de si mateix.
5 2 [LC] riure’s d’algú o d’alguna cosa Mostrar-hi menyspreu, no fer-ne cas. Jo em ric de les seves amenaces: no em fan cap por. Diu que es venjarà: riu-te’n.
5 3 [LC] riure’s del mort i de qui el vetlla Ésser burleta en extrem, riure’s de les coses més serioses.
riure2
1 m. [LC] Acció de riure. Un riure que s’encomana. Un riure inextingible. No poder-se contenir, aguantar, el riure. Un riure sarcàstic.
2 [LC] riure sardònic Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme.
rival
1 adj. i m. i f. [LC] Que disputa a algú alguna cosa. Dos pobles rivals. Dues famílies rivals.
2 adj. i m. i f. [LC] Que aspira a igualar o ultrapassar algú. Com a pintor de marines no té rival.
rivalitat
f. [LC] Estat de dues o més persones o coses que són rivals. Rivalitat en amor. Rivalitats literàries. La rivalitat entre Roma i Cartago.
rivalitzar
v. intr. [LC] Ésser rival, competir. Ell rivalitza amb els més savis. Rivalitzen en mèrits.
rivet
1 1 m. [LC] Cinta amb què es guarneix i es reforça la vora d’una roba, d’un calçat. Una peça de vellut amb rivets de seda.
1 2 m. [LC] Franja de color o de material diferent que voreja un objecte.
1 3 [LC] rivet de dol Franja negra que voreja les targetes, les estampes, els papers de carta, etc., en senyal de dol.
1 4 m. [LC] Indici no gaire manifest d’alguna cosa. Tenir algú rivets de savi.
2 m. [AQ] Cinta, generalment de material flexible, que es col·loca en els intersticis de portes i de finestres per a evitar la penetració d’aigua, d’aire, de sorolls, etc.
3 m. [AQ] Barreta prima i flexible que serveix per a fixar vidres en marcs que tenen un encaix adequat per a muntar-n’hi.
rivetaire
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona que posa rivets.
rivetat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té tot al llarg del seu perfil un filet d’un altre esmalt o d’un altre metall, menys a les puntes o extrems que toquen la vora de l’escut. Una faixa rivetada.
rivetejar
v. tr. [LC] ENRIVETAR.
rizina
f. [BO] Feix d’hifes que serveix per a fixar un liquen foliaci al substrat.
rizo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. rhíza, ‘arrel’. Ex.: rizòfor, rizografia.
rizobi
m. [BI] Bacteri del gènere Rhizobium, de la divisió dels eubacterials, bacil gramnegatiu dotat de flagel·lació polar, simbiont i fixador de nitrogen.
rizoderma
m. [BO] [BI] Teixit de funció absorbent que revesteix l’arrel jove.
rizòfag -a
adj. i m. i f. [ZOA] Que s’alimenta d’arrels.
rizòfit
m. [BO] [LC] Planta amb arrel.
rizòfor
m. [BO] Ramificació de la tija d’alguns pteridòfits que, en contacte amb el sòl, forma arrels.
rizoforàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn plantes llenyoses de fulles simples i de flors regulars, amb els estams que porten quatre teques, de distribució tropical, a la qual pertanyen la majoria dels mangles.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
rizoide
1 adj. [LC] Semblant a una arrel.
2 m. [BO] Part del cos d’un vegetal no cormofític, com ara una alga, un fong o una molsa, comparable a una arrel per les seves funcions fixadores o absorbents i, sovint, pel seu aspecte filamentós, però d’estructura molt més simple, àdhuc unicel·lular.
rizoma
m. [LC] [BO] Tija subterrània, normalment de creixement horitzontal, amb aspecte d’arrel.
rizomatós -osa
1 adj. [BO] De la naturalesa d’un rizoma.
2 adj. [BO] Que té rizoma.
rizòmenon
m. [EG] Comunitat de plantes aquàtiques del bentos d’aigua dolça, arrelades en el fons, sovint no gaire sòlid, mitjançant prolongacions enterrades.
rizomorf -a
1 adj. [BO] Que té forma d’arrel.
2 m. [BO] Cordó del miceli d’alguns fongs, amb aparença d’arrel.
rizòpodes
1 m. pl. [ZOI] Classe de protozous proveïts de pseudopodis.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
rizosfera
f. [GL] Part del sòl immediata a les arrels de les plantes.
rizotònic -a
adj. [FL] Que té el radical accentuat, s’aplica a les formes verbals. Les formes rizotòniques del present d’indicatiu canto, cantes, canta i canten.
ro
[pl. ros]
f. [LC] Dissetena lletra de l’alfabet grec (ρ, Ρ).
roal
1 m. [NU] Moneda valenciana d’or, de llei o aliatge molt baix.
2 m. [NU] Or baix, amb molta lliga de coure, i algun cop també amb lliga d’argent.
roassa
f. [LC] [ZOM] Dofí gros.
roba
1 1 f. [LC] Tela, especialment la de les peces que serveixen per a vestir o com a abrigalls del llit. Un vestit, una cortina, unes tovalles, d’una roba prima, gruixuda. Roba d’ús i port. Roba bona. La roba del llit. Roba de taula: tovalles i tovallons. Rentar, aclarir, la roba. La roba de la bugada. Posar a estendre la roba. Posar-se més roba. Treure’s roba, alleugerir-se de roba. Escapar-se algú amb la roba que porta, amb la roba de l’esquena.
1 2 [IT] roba blanca Teixit destinat a la seva confecció i comercialització en color blanc.
1 3 [LC] roba de pare i mare Tela gruixuda teixida pels pagesos amb cànem o amb lli que era emprada, especialment, per a fer llençols.
1 4 [LC] roba de sac Roba emprada per a fer sacs.
1 5 [LC] haver-hi roba estesa Haver-hi present algú davant el qual no convé de parlar d’alguna cosa.
2 1 f. [LC] VESTIT. Una roba de seda folrada de marts. Roba talar.
2 2 [LC] [ED] roba blanca a) Peces de roba de color blanc o molt clar, com ara llençols, tovalloles, roba interior, que hom sol rentar separadament de les de color.
2 2 [LC] roba blanca b) ROBA INTERIOR.
2 3 [IT] roba confeccionada Roba que no és feta a mida.
2 4 [LC] roba d’aigua Impermeable 2 2.
2 5 [LC] roba de color [o roba de damunt] Peces de vestir que hom porta visibles i cobrint la roba interior.
2 6 [LC] roba feta ROBA CONFECCIONADA. Una botiga de roba feta.
2 7 [LC] [ED] roba interior Peces de roba que es porten sobre la pell i sota els vestits.
3 f. [LC] ANT. Allò de què hom ha despullat algú.
4 1 f. [LC] ANT. Mercaderies transportades, sobretot per mar.
4 2 f. [LC] ANT. Conjunt d’objectes d’una casa.
5 f. [LC] anar a roba en un lloc Saquejar-lo.
robada
f. [LC] Quantitat de peces de vestir. Tinc una robada per a planxar.
robador -a
adj. i m. i f. [LC] Que roba.
robament
m. [LC] Acció de robar.
robar
1 1 v. tr. [LC] Apropiar-se indegudament, amb violència, amb engany, d’amagat, (allò que és propietat d’altri). M’han robat el rellotge. Anaven per les vinyes robant raïms. Li han fet restituir els objectes que havia robat. Això és robar als pobres.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Allí el riu, robant terra dels marges, s’ha eixamplat considerablement. És una dona que em té el cor robat, que m’ha captivat.
1 3 [LC] robar el temps a algú Fer-l’hi perdre.
1 4 [LC] robar algú hores al son [o robar algú hores al dormir] Privar-se del son per fer alguna cosa.
2 tr. [LC] Desposseir (algú) de les coses que li pertanyen, indegudament, amb violència, amb engany, d’amagat. El van robar a la sortida del cinema.
3 tr. [LC] PLAGIAR.
4 1 tr. [LC] [JE] Un jugador, agafar (una o més cartes) del carter. He llençat dues copes i he robat l’as i el rei d’espases.
4 2 tr. [JE] Un jugador, agafar (una o més fitxes de dòmino) de la pila.
robatori
m. [LC] [DR] Acció de robar; l’efecte. Et fan pagar les coses quatre vegades més del que valen: és un robatori.
robavellaire
m. i f. [LC] [PR] [HIH] Persona que compra i ven roba usada.
robaveller robavellera
m. i f. [HIH] [LC] [PR] ROBAVELLAIRE.
rober -a
1 adj. [LC] Destinat a desar-hi la roba. Un armari rober.
2 m. [LC] Conjunt de les robes d’ús personal.
roberia
f. [LC] ROBATORI.
robí
1 m. [LC] [GLM] Pedra preciosa, varietat del corindó, de color vermell.
2 m. [IMI] [GLM] Pedra fina que és encastada en diverses parts del mecanisme d’alguns rellotges.
robínia
1 1 f. [AGA] [AGF] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades i amb les estípules transformades en espines, flors blanques i oloroses en raïms i fruits en llegum molt comprimit, originari de l’Amèrica del Nord, que és plantat com a ornamental i, de vegades, naturalitzat (Robinia pseudoacacia).
1 2 [BOS] [AGA] robínia rosa Arbre semblant a la robínia, però de brots, peduncles i pecíols glandulosos i viscosos, flors de color purpuri, en raïms curts, i llegum amb pèls glandulosos esparsos, originari de l’Amèrica del Nord, plantat, de vegades, en jardineria (Robinia viscosa).
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de robínia.
roboració
f. [LC] Acció de roborar; l’efecte.
roborar
v. tr. [LC] Donar força (a alguna cosa).
roboratiu -iva
adj. [LC] Roborant.
robot
1 1 m. [EI] [LC] [IN] Màquina que pot realitzar automàticament una sèrie de moviments i tasques que normalment fan persones.
1 2 m. [EI] Giny programable de control no estrictament seqüencial que pot variar amb gran flexibilitat els moviments i les tasques que realitza.
2 m. [LC] Persona que actua d’una manera automàtica.
robòtica
f. [IN] [EI] Conjunt d’estudis i de tècniques de concepció, de construcció i d’aplicació de robots.
robotització
f. [EI] [FIF] [LC] Acció de robotitzar; l’efecte.
robotitzar
v. tr. [EI] [FIF] [LC] Utilitzar robots com a substituts de la mà d’obra humana (en el procés industrial).
roburita
f. [IQ] Explosiu constituït per una mescla de benzens cloronitrats i de nitrat d’amoni.
robust -a
1 adj. [LC] Que té una constitució forta, vigorosa. Un home robust.
2 adj. [LC] PER EXT. Una complexió robusta. Un enginy robust. Un estil robust. Una fe robusta.
robustament
adv. [LC] D’una manera robusta. És un xicot robustament constituït.
robustesa
f. [LC] Qualitat de robust.
roc1
1 m. [LC] [GL] Tros de pedra, de roca. M’ha tirat un roc. Un cop de roc. Dur com un roc.
2 [LC] tenir un roc a la faixa [o portar un roc a la faixa] Tenir diners estalviats, tenir una cosa, una idea, etc., guardada per a quan sigui necessària.
roc2
1 m. [LC] [JE] ANT. En el joc d’escacs, torre.
2 m. [HIG] Moble heràldic que representa el roc o la torre dels escacs.
roca1
1 f. [LC] [GL] Massa considerable de matèria pètria, especialment la que s’alça a la superfície de la terra o del mar. Si caveu un parell de metres, trobareu roca. La riba és un seguit de roques sense una cala.
2 f. [GL] En geol., matèria mineral que forma part de l’escorça terrestre. En geologia són roques el granit, la sorra, l’argila, el glaç. Roques aluminoses, calcàries, argiloses, silícies, quarsíferes.
3 [LC] [GL] roca abissal ROCA PLUTÒNICA.
4 [GL] roca efusiva Roca ígnia formada per la consolidació del magma a l’exterior de la litosfera.
5 [GL] roca encaixant Formació rocosa en què s’ha produït una intrusió de roques ígnies o bé s’hi han introduït mineralitzacions.
6 [GL] roca extrusiva ROCA EFUSIVA.
7 [GL] roca ígnia Roca que resulta del refredament i la consolidació d’un magma.
8 [GL] roca intrusiva Roca ígnia formada per la consolidació d’un magma a l’interior de la litosfera.
9 [GL] roca mare a) Roca a partir de la qual s’ha generat un sòl i que es troba sempre a la part inferior d’aquest.
9 [GL] roca mare b) Roca d’on s’han derivat, per meteorització, els sediments que es dipositen en una conca sedimentària.
9 [GL] roca mare c) Roca sedimentària rica en matèria orgànica que, per maduració, genera hidrocarburs.
10 [GL] [LC] roca plutònica Roca ígnia formada a les grans profunditats de l’escorça terrestre per consolidació lenta d’un magma.
11 [GLM] roca subsaturada Roca ígnia deficitària en sílice.
12 [GLG] roca subvolcànica Roca ígnia formada a l’interior de l’escorça terrestre, a menys profunditat que les roques plutòniques.
13 [LC] roca viva Part dura d’una roca, sense la terra, la sorra, etc., que la cobreixen.
roca2
f. [AN] En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.
rocabertí
m. [NU] Diner de billó encunyat a Girona del 1462 al 1469.
rocafort
m. [HO] Formatge elaborat amb llet d’ovella, de pasta semidura i amb vetes verdoses de floridures, originari de la població occitana de Rocafort.
rocall
m. [LC] [GL] Conjunt de rocs o fragments despresos de les roques.
rocalla
1 1 f. [AGA] Jardí, generalment en pendent, decorat amb roques i plantes rupícoles.
1 2 f. [AR] Obra arquitectònica que imita les roques.
2 f. [AR] Estil decoratiu que introdueix elements de la natura, com conquilles o roques.
rocallós -osa
adj. [LC] [GL] Ple de roques.
rocam
1 m. [LC] [GL] Lloc de moltes roques.
2 m. [GL] Conjunt de roques que forma una unitat geològica.
rocambolesc -a
adj. [LC] Ple de peripècies extraordinàries i inversemblants.
rocamorella
f. [LC] [BOS] MORELLA ROQUERA.
rock
1 m. [MU] Estil musical en què predomina la veu, sorgit de la fusió de la música popular negra i d’elements extrets del folklore blanc americà.
2 m. [MU] [JE] Dansa executada sobre un ritme de jazz a quatre temps.
rococó
[pl. -ós]
1 adj. [AR] [LC] Relatiu o pertanyent al rococó.
2 m. [AR] [HIH] Estil artístic del segle XVIII, evolució del barroc, caracteritzat per la profusió i la complicació de l’ornamentació.
roda
1 1 f. [LC] [EI] [TRG] [AGF] Peça circular rígida de poc gruix relativament al seu radi, capaç de girar al voltant d’un eix, fix o giratori, que passa pel seu centre. Una roda de recanvi. Un camió de vuit rodes. Un carruatge de quatre rodes. Les dues rodes de davant, de darrere. Una roda dentada. La roda mestra. Una roda hidràulica. Una roda d’àleps. Roda directora. Roda motriu. Rodes bessones.
1 2 [AGA] roda de molí Mola11 1.
1 3 [EI] [LC] rodes acoblades Rodes disposades en eixos distints, però lligades de manera que es moguin conjuntament.
2 1 f. [IMI] Roda dentada o pinyó que forma part de l’engranatge d’un aparell de rellotgeria. Les rodes d’un rellotge.
2 2 [IMI] roda caterina [o roda d’àncora, o roda d’escapament] Roda dentada del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges, de dents agudes i obliqües, que és accionada per les paletes de l’àncora.
3 f. [DE] En les armes de foc antigues, roda dentada, d’acer, que, en fregar la pedra de sílex, origina la guspira que inflama la pólvora.
4 1 f. [LC] [JE] roda de fira Atracció pròpia de parcs o fires que consisteix en una gran roda que gira en un pla vertical, proveïda de seients o cabines.
4 2 [LC] roda de la fortuna Vicissituds de les coses humanes.
5 1 f. [LC] [TRA] Peça de fusta o metàl·lica que, arrencant de la punta de la carena, forma la proa o la popa de la nau.
5 2 [TRA] roda de popa Roda del darrere, on hi ha el timó.
5 3 [TRA] roda de proa Roda del davant, la que talla l’aigua.
5 4 [TRA] roda de timó Roda guarnida de mànecs a la perifèria i fixada pel seu centre a un eix, que permet, en fer-la girar, de maniobrar el timó.
6 1 f. [LC] Instrument de tortura que consistia en una roda guarnida de punxes o de ganivets. El suplici de la roda.
6 2 [LC] posar algú en roda Posar-lo en el cas de no saber què fer.
7 1 f. [LC] [DR] roda de reconeixement Corrua de presos que es fa desfilar davant algú per veure si aquest reconeix entre ells aquell a qui s’imputa un delicte.
7 2 [LC] roda d’electors falsos Grup de persones que recorren diferents col·legis electorals votant amb noms suposats a favor d’una candidatura.
8 1 f. [CO] roda de premsa CONFERÈNCIA DE PREMSA.
8 2 [CO] roda informativa Informatiu breu, crònica, comunicat, que els corresponsals que una emissora té a diferents llocs fan d’una manera consecutiva.
9 f. [LC] fer la roda Un paó, un gall dindi, desplegar la cua fent com un ventall.
10 f. [LC] [BOS] MELGÓ D’ESTORMIA.
11 f. [BB] Rota3 1.
rodable
m. [LC] Tiràs 1.
rodada
1 f. [LC] Acció de rodar.
2 f. [LC] [JE] Sèrie de jocs que es fan fins que un mateix torna a ésser mà.
rodadits
m. [LC] [MD] VOLTADITS.
rodador -a
adj. i m. i f. [LC] Que roda.
rodaire
adj. i m. i f. [LC] Que va d’un costat a l’altre sense cap objecte determinat.
rodal
1 1 m. [LC] Tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen.
1 2 m. pl. [LC] VOLTANTS. Els pobles d’aquests rodals són pròspers.
2 m. [LC] Districte rural d’Elx. Els vint rodals d’Elx.
3 1 m. [LC] Rodona de randa o de paper per a col·locar-hi gots o ampolles a sobre.
3 2 m. [LC] Rastre que deixen els culs dels gots o de les ampolles damunt la taula o la safata que els fa de suport.
3 3 m. [LC] Taca de forma arrodonida.
rodalanya
1 f. [IMI] Rodanxa, especialment de suro o de fusta.
2 f. [LC] [IMI] Rodanxa de suro amb un forat central, emprada per a fer surar les xarxes, per a aprendre a nedar, etc.
3 f. [IMI] Tap, més ample que llarg, que serveix per a tapar pots o altres recipients de boca grossa.
rodalia
f. [LC] [GG] Terreny i conjunt de localitats que formen els voltants, el districte, d’una població, d’una parròquia, etc. La rodalia de Granollers. No en trobareu en tota aquesta rodalia. Un tren de rodalia.
rodam
m. [LC] Munió de rodes.
rodament
1 m. [LC] Acció de rodar; l’efecte.
2 m. [MD] rodament de cap Sensació que hom té que el cap li dona voltes.
3 m. [FIF] [EI] COIXINET DE RODOLAMENT.
rodamon
m. i f. [LC] Persona que va de poble en poble, que recorre diferents països, guanyant-se la vida venent, captant. Portaren una vida de rodamons durant la seva joventut.
rodamot
m. [LC] [IT] Roda moguda a mà, en un torn, en una filadora, etc.
rodanxa
1 f. [LC] Peça plana circular de poc gruix, de fusta, de cartó, de baieta, etc.
2 f. [LC] [AGF] Tros en forma de disc que es talla d’una manera transversal d’un cos llarg més o menys rodó. Una rodanxa de peix.
rodanxó -ona
adj. [LC] Baix i gras.
rodar
1 1 v. intr. [LC] [FIF] [EI] Donar voltes com fa una roda al voltant del seu eix. El corró està espatllat: no roda.
1 2 v. intr. [LC] [FIF] [EI] Un cos, estar animat d’un moviment de rotació. Fer rodar o ballar una baldufa. Posats dalt la plataforma giratòria, tot semblava rodar al voltant nostre.
1 3 v. intr. [LC] Caure fent voltes sobre si mateix o capgirant-se. M’ha caigut la bossa i ha rodat fins a la porta.
1 4 [LC] rodar el cap a algú a) Algú, veure els objectes com si donessin voltes al voltant seu.
1 4 [LC] rodar el cap a algú b) PER EXT. Em dieu tantes coses d’un plegat, que em feu rodar el cap.
2 1 tr. [LC] Fer rodar. Rodar el torn, la sínia.
2 2 [TRG] rodar un motor Fer-lo funcionar a un règim relativament baix durant el seu rodatge.
3 tr. [LC] [JE] Filmar (una pel·lícula).
4 intr. [LC] Anar a una banda i a una altra sense aturar gaire temps enlloc. Sempre l’he vist rodant pels pobles de la contrada.
5 1 tr. [LC] Recórrer (un lloc) anant d’un costat a un altre. He rodat tot Andorra. Ha rodat mig món.
5 2 [LC] rodar món VIATJAR.
roda-soques
m. i f. [LC] Persona que sempre va rodant, que hom veu sempre anant i venint.
rodat -ada
1 1 adj. [LC] Que va sobre rodes. Un vehicle rodat. Artilleria rodada.
1 2 adj. [LC] Sense dificultats. Si tot va rodat, ens casarem l’any que ve.
2 adj. [LC] [BO] ROTACI.
3 adj. [BB] Autenticat per la rota. Document rodat.
rodatge
1 m. [LC] Acció de filmar. El rodatge d’una pel·lícula.
2 1 m. [EI] [TRG] Funcionament inicial d’un motor o d’una màquina mitjançant el qual es produeix l’assentament de les seves peces.
2 2 m. [LC] PER EXT. El rodatge necessari del nou reglament.
rodeig
1 m. [LC] Acció de rodejar.
2 m. pl. [LC] Circumlocucions.
rodejar
1 v. tr. [LC] Envoltar 1 2.
2 v. tr. [LC] Ésser els companys habituals (d’algú). Ell és un bon noi, però no et fiïs dels que el rodegen.
rodell
1 1 m. [LC] Disc de fusta del torn de terrisser que serveix de suport a la peça que obra i és col·locat horitzontalment damunt l’eix de la roda que s’acciona amb el peu.
1 2 m. [LC] Disc de terrissa que el terrisser posa entre el rodell de fusta i la peça, per poder-la treure, un cop acabada, sense tocar-la amb els dits.
2 m. [LC] [IT] Aplec de madeixes lligades en forma circular.
3 1 m. [LC] [AGP] Peça de suro rodona com les que es posen a la xarxa de l’art.
3 2 m. [LC] Tapa circular de fusta.
rodella
1 1 f. [LC] Figura circular.
1 2 f. [LC] RODANXA. Una rodella de rap, de llom o de pinya tropical.
2 1 f. [DE] Escut rodó.
2 2 f. [HIG] En heràld., figura rodona i plana sempre de color i sobre un camper de metall.
rodellaire
m. i f. [LC] [PR] Bosquerol que fa rodells o cèrcols per a botes.
rodeller rodellera
m. i f. [LC] [PR] RODELLAIRE.
rodenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Roda.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Roda o als seus habitants.
rodenticida
m. [QU] Substància verinosa emprada per a matar rosegadors.
rodera
f. [LC] Solc o senyal que deixa a terra el pas de la roda d’un vehicle.
rodesa
f. [LC] rodesa de cap RODAMENT DE CAP.
rodet
1 1 m. [EI] [IMI] [IT] Cilindre amb valones sortints tot al volt de cada base, foradat en la direcció de l’eix, entorn del qual s’enrotlla un fil, un cordill, un filferro, una pel·lícula fotogràfica, etc. Un rodet de fil blanc. Un rodet d’ordidor. Un rodet de fotografia. Un rodet de fil de cosir.
1 2 m. [EE] Bobina 2 1.
2 m. [LC] [IMI] [EI] Roda d’un instrument al voltant de la qual s’enrotlla una cadena, una corda, etc.
3 m. [EI] [TRG] Botó de les rodes de bicicleta o de motocicleta que suporta els rajos i conté la boixa.
4 m. [LC] [IMI] [EI] Objecte, peça, de forma cilíndrica, cònica o troncocònica, que per l’acció combinada de la pressió i de la seva rotació serveix per a aplanar, esclafar, desfer, etc., alguna cosa.
5 m. [EI] Roda proveïda de paletes que constitueix el rotor de turbines, de compressors, de turbobombes, etc.
6 m. [EI] Peça de revolució, de llargària superior al diàmetre més gran, que s’utilitza com a element de rodolament en els coixinets de rodets.
7 m. [IMI] Rodeta dentada de metall que, disposada a l’extrem d’un mànec, és emprada pels pastissers per a retallar coques i altres peces de pastisseria.
8 m. [IMI] Rodell 1.
9 m. [MD] En anat., estructura que té una forma circular.
rodeta
1 f. [IMF] Instrument que reemplaça el diamant i es fa servir per a ratllar els vidres abans de partir-los.
2 f. [IMI] Eina de sabater consistent en una roda petita posada a l’extrem d’un mànec, que serveix principalment per a fer rebaves.
rodetada
f. [LC] [IT] Conjunt dels rodets que, d’un cop, s’han omplert de fil en la màquina d’omplir rodets.
rodeter rodetera
m. i f. [LC] [IT] [PR] Persona encarregada d’una màquina d’omplir rodets.
rodetera
f. [IT] Màquina d’omplir rodets.
rodetí
m. [LC] [IT] Rodet petit usat en la filatura de certs articles.
rodi1
m. [QU] [ML] Metall de la família del platí, al qual s’assembla, de color blanc grisenc, insoluble en els àcids i difícil de fondre (símbol, Rh; nombre atòmic, 45; pes atòmic, 102,91).
rodi2 ròdia
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Rodes.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Rodes o als seus habitants.
rodimenials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues vermelles, amb cistocarpis i tal·lus que presenten sovint constriccions característiques, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Gastroclonium i Lomentaria.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
rodó -ona
1 1 adj. [LC] De figura circular. Un plat rodó. Tenir algú la cara rodona.
1 2 adj. [LC] Que té la secció transversal circular. Una torre rodona.
1 3 adj. [LC] Esfèric 2. La Terra és rodona.
2 1 adj. [LC] Complet, en què res no fa defecte. Un any rodó. Una setmana rodona.
2 2 [LC] caure rodó Algú, caure com desplomant-se.
3 [LC] en rodó loc. adv. CATEGÒRICAMENT. Dir en rodó. S’hi va negar en rodó.
4 1 adj. [BB] Que té les característiques de la lletra rodona. Caràcters rodons.
4 2 f. [AF] [BB] LLETRA RODONA.
5 m. [EI] Barra metàl·lica de secció circular.
rodo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. rhódon, ‘rosa’. Ex.: rodofil·la.
rodocrosita
f. [GLM] Mineral del grup de la calcita, carbonat de manganès, de fórmula MnCO3, que cristal·litza en el sistema trigonal, és de color rosa i s’utilitza com a pedra ornamental.
rododendre
1 m. [BOS] [AGA] Arbust o petit arbre del gènere Rhododendron, de la família de les ericàcies, de fulles simples i flors tubuloses o campanulades, molt vistoses.
2 m. [BOS] NERET.
3 m. [BOS] AZALEA.
rodofícies
1 f. pl. [BOI] Classe única d’algues de la divisió dels rodòfits.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
rodòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues, generalment marines però amb alguns exemples d’aigua dolça, amb plastidis de color vermellós o violaci a causa de la presència de ficocianines i ficoeritrina, cos vegetatiu basat sobre l’estructura filamentosa i cicle vital que incorpora típicament el carposporòfit.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
ròdol
m. [LC] Espai vagament circular.
rodolada
f. [LC] Acció de rodolar.
rodoladís -issa
adj. [LC] Que fàcilment rodola. Pedra rodoladissa no cria molsa.
rodolament
1 m. [LC] Acció de rodolar.
2 m. [FIF] [EI] En fís., desplaçament d’un cos que roman en contacte amb la superfície d’un altre, mitjançant un moviment de rotació del primer, que el fa avançar sobre el segon sense que hi hagi lliscament entre les dues superfícies.
rodolar
1 v. intr. [LC] Caure per un pla inclinat, moure’s al llarg d’una superfície, donant voltes sobre si mateix. Els rocs despresos rodolaven fins al fons de la vall. Fer rodolar un tronc d’arbre. De l’empenta el va fer anar rodolant per terra.
2 tr. [FIF] [EI] Pivotar 1.
rodolí
1 1 m. [HIH] Boleta de cera o de fusta dins la qual es ficava una de les cèdules d’un sorteig.
1 2 m. [HIH] Cèdula d’un sorteig.
2 1 m. [LC] [FLL] Quadre o figura que forma part d’una auca.
2 2 m. [LC] [FLL] Conjunt dels versos que hi ha al peu d’aquest quadre.
2 3 m. [LC] [FLL] Conjunt de dos versos apariats.
rodona
1 1 f. [LC] Traç circular. Traçar una rodona.
1 2 f. [LC] Conjunt de persones o de coses disposades formant un cercle. Els sardanistes formaren dues rodones.
2 f. [MU] Figura de nota musical considerada en la notació moderna com a unitat principal de mesura del temps.
rodonament
1 adv. [LC] Formant rodona.
2 adv. [LC] CATEGÒRICAMENT. Li vaig dir rodonament que no ho volia.
rodonenc -a
adj. [LC] Imperfectament rodó.
rodonesa
1 f. [LC] Qualitat de rodó. La rodonesa de la Terra.
2 f. [LC] Superfície d’un cos rodó.
rodonita
f. [GLM] Mineral, piroxenoide de manganès, de fórmula MnSiO3, que cristal·litza en el sistema triclínic, és de color rosa i s’utilitza com a pedra ornamental.
rodopsina
f. [QU] Pigment de la retina que permet la visió crepuscular.
rodorar
m. [BOC] ROLDOREDA.
roent
1 adj. [LC] Calent fins a esdevenir lluminós. El van cremar amb un ferro roent.
2 adj. [LC] Extremament calent, que crema. Oli roent.
roentar
v. tr. [LC] ARROENTAR.
roentgen
m. [FIM] [QU] Unitat d’exposició a la radiació X o γ, que produeix una ionització d’1/3.109 coulombs en 1 centímetre cúbic d’aire.
roentgengrafia
f. [FIM] [QU] [MD] RADIOGRAFIA.
roentgeni
m. [QU] Element químic artificial (símbol, Rg; nombre atòmic, 111; pes atòmic de l’isòtop més estable, 272).
roentgenlogia
f. [MD] [QU] [FIM] RADIOLOGIA.
roentgenteràpia
f. [MD] [QU] [FIM] RADIOTERÀPIA.
roentor
f. [LC] Qualitat de roent.
rogació
1 1 f. [LC] [RE] PREGÀRIA.
1 2 f. pl. [LC] [RE] Pregàries que es fan processionalment determinats dies de l’any.
2 f. [BB] Fórmula en què el rogatori testifica d’haver escrit un document a petició d’un altre i en la seva presència.
rogall
m. [LC] [MD] Inflamació de la laringe que fa fer una veu aspra i sorda. Tenir rogall. Deixaré de fumar per veure si em puc treure aquest rogall.
rogallós -osa
adj. [LC] [MD] Propi de la persona que està enrogallada, s’aplica a la veu i als sons emesos. Amb veu rogallosa. Va fer un crit rogallós.
rogallosament
adv. [LC] Amb veu rogallosa.
rogatiu -iva
1 adj. [LC] [RE] Que conté un prec, una pregària.
2 f. pl. [LC] [RE] Pregàries públiques fetes a Déu en un temps de calamitat.
rogatori -òria
1 adj. [LC] ROGATIU.
2 m. [BB] Abans de la institucionalització del notariat, escrivent d’un document a petició d’una de les parts.
rogejar
v. intr. [LC] Tirar a roig, ésser més o menys roig. És un drap d’un negre que amb el temps rogeja.
rogenc -a
adj. [LC] Que tira a roig. Una terra rogenca.
rogent
adj. [LC] Vermellós, s’aplica al cel. Cel rogent: pluja o vent.
roger
m. [LC] [ZOP] Moll2 1.
roget
1 m. [AGA] Olivera d’una varietat que dona olives petites i de color vermellós.
2 m. [ZOO] MORELL XOCOLATER.
3 m. [BOB] Pinetell 1.
rogeta
1 f. [LC] [BOS] Liana de la família de les rubiàcies, de mida petita, coberta de pèls ganxuts, de fulles coriàcies en verticils de quatre o més, flors d’un verd groguenc en inflorescències axil·lars i fruit en baia negra, freqüent als alzinars i a les màquies mediterrànies (Rubia peregrina).
2 f. [LC] [BOB] Cualbra de color vermell.
rogic
m. [BOB] LLETEROLA ROJA.
rogle
m. [LC] ROTLLE.
roí -ïna
adj. [LC] De baixa qualitat, menyspreable.
roig roja
1 1 adj. i m. [LC] [FIF] Vermell 1 i 2. El roig de la bandera.
1 2 m. [QU] roig Congo COLORANT AZO.
1 3 m. [QU] roig de plom Mini preparat en pólvores vermelles per a ús com a pigment en pintures per a ferro protectores de la corrosió, emprat també en la fabricació del vidre, de fórmula Pb3O4.
2 adj. [LC] Vermell tirant a groc, a causa especialment d’una pigmentació característica de melanina. Un home de pèl roig.
3 adj. i m. i f. [HIH] [PO] Esquerrà 2.
roina
f. [LC] [ME] Precipitació molt uniforme formada per gotes minúscules i innombrables, que semblen gairebé flotar a l’aire.
roïnament
adv. [LC] Amb roïndat.
roinar
v. intr. [LC] [ME] ROINEJAR.
roïndat
1 f. [LC] Qualitat de roí.
2 f. [LC] Acció roïna.
roinejar
v. intr. [LC] [ME] Caure roina.
roiner -a
adj. [ME] Que produeix roina. Boira roinera.
roïnesa
f. [LC] ROÏNDAT.
roís
[pl. -ïssos; usat generalment en pl.]
m. [LC] Deixalles de menjar.
roja
1 f. [LC] [BOS] Planta de la família de les rubiàcies, enfiladissa, semblant a la rogeta, però més robusta, totalment herbàcia, i de flors grogues, naturalitzada en indrets humits i en altre temps cultivada per la seva arrel tintòria (Rubia tinctorum).
2 f. [LC] [ZOI] [AGA] Insecte coleòpter de la família dels escolítids, les larves del qual ataquen l’escorça de l’olivera i fan que es torni vermella (Hylesinus oleiperda).
rojal
adj. [LC] VERMELLÓS. Pi rojal. Oliva i olivera rojal. Raïm rojal. Blat rojal.
rojalet
m. [BOS] [AGF] PI ROIG.
rojor
f. [LC] Qualitat de roig.
rol1
1 m. [LC] [DR] [DE] Llista de les persones que formen part d’una tripulació, d’una colla de treballadors, etc.
2 m. [LC] [DR] Llicència expedida al capità o patró d’una nau, en què consta la llista dels mariners que porta.
rol2
m. [SO] En sociol., model de comportament que, en una societat determinada, s’espera d’una persona en relació amb el seu estatus.
roldonissa
f. [LC] [IQ] [IT] ROLDORASSA.
roldor
1 m. [LC] [BOS] [IQ] Arbust de la família de les coriariàcies, semicaducifoli, de branques arquejades i anguloses, fulles coriàcies estretament ovades i amb tres nervis principals, les quals s’empren en blanqueria, flors verdoses en raïms axil·lars o terminals, i fruits que en madurar passen del vermell al negre, formats per cinc granets metzinosos, que es fa sobretot a les bardisses de la terra baixa (Coriaria myrtifolia).
2 m. [IT] [IQ] Sumac al qual s’ha extret el taní que conté.
roldorassa
f. [LC] [IQ] [IT] Sobralles del roldor.
roldoreda
f. [BOC] Matollar de roldor.
roleu
1 m. [LC] [AF] Cilindre recobert d’una pasta elàstica o de pell que s’empra per a estendre la tinta sobre el motlle, les formes, les pedres o les planxes per a imprimir.
2 m. [LC] Corró per a aplanar la terra.
roll1
1 1 m. [LC] [IMF] Tronc d’un arbre del qual es poden treure bigues i posts.
1 2 m. [IMF] Tronc serrat en taulons o posts, que es reconstitueix posant uns llistonets entre cada peça per tal de facilitar-ne l’assecament.
2 m. [LC] [AGA] Rodet o mola per a aixafar oliva.
roll2
m. [LC] Raig d’un líquid.
rollar
v. intr. [LC] RAJAR.
rom1
m. [LC] [HO] Licor que s’obté destil·lant una mescla fermentada de melasses i suc de canya de sucre, al qual es dona de vegades amb sucre cremat un color vermellós.
rom2
m. [ZOP] RÈMOL.
rom3 -a
adj. [LC] Truncat 1 1. La punta roma d’un ganivet. Una fullola de caires roms. Unes tisores romes, amb la punta roma.
roma
f. [BOS] PARADELLA CRESPA.
romà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de Roma.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Roma o als territoris de l’Imperi romà o als seus habitants. L’Imperi romà. El dret romà.
2 [HO] [LC] a la romana loc. adv. Arrebossant-ho amb farina i ou i després fregint-ho. Heu de fer el lluç a la romana. Calamars a la romana.
romaic -a
1 adj. [LC] [FL] Pertanyent a la Grècia moderna i especialment al seu llenguatge.
2 m. [LC] [FL] Llengua grega moderna.
romana
1 f. [LC] [FIM] Balança de braços desiguals, en què el cos que es pesa es col·loca a l’extrem del braç menor i s’equilibra amb un pes que es fa córrer al llarg del braç major.
2 f. [LC] Conjunt de palanques o de sistemes de palanques que en diverses màquines tenen una finalitat reguladora.
romanalla
f. [LC] Allò que d’alguna cosa roman en algun lloc després d’haver-ne tret una gran part.
romanç
1 m. [LC] [FL] Llengua romànica, especialment nom amb què designaven llur idioma vulgar les persones que parlaven una llengua romànica.
2 1 m. [LC] [FLL] Narració oral o escrita, sovint amb il·lustracions, de les aventures d’un heroi. El romanç de la guineu. Els romanços de cavalleria.
2 2 m. [LC] Narració de la vida d’algú popular pels seus fets.
2 3 [LC] [FLL] romanç de cec Narració en vers de fets popularment famosos, que els cecs recitaven o cantaven a les festes dels pobles.
3 m. [FLL] Composició amb els versos parells assonants.
romança
1 f. [LC] [MU] Composició lírica, amorosa o narrativa, escrita per a ésser posada en música.
2 f. [LC] [MU] Música apropiada per a aquesta composició.
3 f. [MU] Fragment líric d’especial relleu en una sarsuela o en una òpera.
romancejar
1 v. intr. [LC] Anar amb romanços, amb excuses i dilacions.
2 v. intr. [LC] Fer actes propis d’una persona romancera.
romancer -a
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.
2 adj. i m. i f. [LC] Amic d’anar amb romanços, històries, dilacions.
3 m. [FLL] Conjunt dels romanços de la literatura castellana que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura.
4 m. i f. [FLL] JOGLAR, JOGLARESSA.
romanceria
1 f. [LC] Qualitat de la persona romancera.
2 f. pl. [LC] Brocs, romanços.
romancista
1 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que escriu, canta o ven romanços.
2 m. i f. [FLL] [PR] Persona que, en fires, mercats, places o carrers, tenia parada on venia romanços estampats.
romanço
1 m. [LC] [FLL] POP. Romanç 2 1.
2 m. [LC] POP. Amistançat o amistançada d’algú.
3 m. pl. [LC] Excuses i dilacions. Anem per feina, i no em vinguis amb romanços.
romandalusí -ina
1 adj. [ISL] [FL] Relatiu o pertanyent al romandalusí. La lírica romandalusina.
2 m. [ISL] [FL] Dialecte romànic parlat a al-Àndalus. El romandalusí oriental.
3 m. [ISL] [FL] Conjunt de dialectes romandalusins.
romandalusisme
m. [ISL] [FL] Mot o forma d’origen romandalusí.
romandre
[ger. romanent; p. p. romàs; ind. pr. 1 romanc, 2 romans, 3 roman; subj. pr. romangui, etc.; subj. imperf. romangués, etc.]
v. intr. [LC] No anar-se’n d’un lloc, no sortir d’un estat, no deixar d’ésser quelcom. La infanteria se n’anà a Molins de Rei, i la cavalleria romangué a Martorell. Romandre algú tot sol a casa. Li romangué un resquill d’os a la ferida. Romandre vídua. Romandre solter. Ha concebut el Messies i ha romàs verge.
romanència
f. [FIF] Propietat que presenten els cossos ferromagnètics de conservar una certa inducció després d’haver desaparegut el camp magnètic.
romanent
1 adj. [LC] RESTANT. Ella n’haurà un terç; jo, un altre terç; i el terç romanent serà per a tu.
2 m. [LC] Residu 1 1. Un romanent de quatre euros.
romaner
m. [HIH] [PR] Antigament, persona encarregada de pesar amb la romana o de comprovar els pesos.
romanès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Romania.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Romania o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Romania i a Moldàvia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al romanès.
romaní1
1 m. [LC] [BOS] Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles linears, coriàcies, amb els marges revoluts, tomentoses i blanques per sota, i flors generalment d’un blau clar amb taques més fosques, pròpia de les brolles mediterrànies, cultivada de vegades als jardins i emprada com a condiment (Rosmarinus officinalis).
2 [BOS] romaní mascle ESTEPEROLA.
romaní2
[pl. -ís]
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al romaní.
2 m. [FL] Llengua indoirànica parlada pels gitanos de l’Europa central.
romànic -a
1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als pobles conquerits pels romans.
2 1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’art, a l’estil arquitectònic, desenvolupat en diversos països de l’Europa occidental entre el preromànic i el gòtic.
2 2 m. [AR] Art romànic.
3 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a les llengües romàniques.
romanisme
m. [AR] Corrent artístic europeu de la fi del segle XVI i començament del segle XVII caracteritzat pel fet de seguir les directrius artístiques de l’escola romana del segle XVI.
romanista
1 1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent al romanisme.
1 2 adj. i m. i f. [AR] [PR] Seguidor del romanisme.
2 m. i f. [DR] [LC] [PR] Persona versada en dret romà.
3 m. i f. [LC] [FL] [FLL] Persona versada en romanística.
romanística
f. [LC] [FL] [FLL] Estudi científic de les llengües i les literatures romàniques.
romanitat
1 f. [LC] Qualitat, caràcter, de romà.
2 f. [LC] Conjunt de les terres i dels pobles que formaven part de l’Imperi romà.
romanització
1 f. [LC] [SO] Acció de romanitzar; l’efecte.
2 f. [FL] [FLL] Procés d’implantació de la llengua i de la cultura romanes arreu de l’Imperi romà.
romanitzar
v. tr. i intr. pron. [LC] [SO] Llatinitzar 1.
romàntic -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Romanticisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del Romanticisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Fàcil a l’exaltació del sentiment, de la fantasia.
romànticament
adv. [LC] D’una manera romàntica.
romanticisme
1 m. [LC] Qualitat de romàntic.
2 m. [LC] [AR] Moviment artístic del segle XIX que defuig la formalitat restrictiva del classicisme, l’aplicació rigorosa dels cànons artístics.
romanx -a
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al romanx.
2 m. [FL] [LC] Varietat del grisó parlada a la vall anterior del Rin.
3 adj. i m. [FL] RETOROMÀNIC.
romanyès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Romanya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Romanya o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de dialectes gal·loitalians parlats a la Romanya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al romanyès.
romàtic -a
adj. [LC] Malsà a causa de la humitat excessiva, que fa que les coses s’hi floreixin amb facilitat. Una habitació romàtica.
rombal
adj. [MT] De figura de rombe.
romball
m. [LC] [IMF] Tatxa, falca, petit tascó.
romballar
v. tr. [LC] [IMF] Posar un romball (a una escletxa, a un forat).
rombe
1 m. [MT] [LC] Paral·lelogram de costats iguals en què els angles no són rectes.
2 m. pl. [JE] Diamant13.
ròmbic -a
1 1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent al rombe.
1 2 adj. [MT] [LC] ROMBAL.
2 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al sistema ròmbic.
rombo-
[LC] Forma prefixada del mot rombe. Ex.: romboedre.
rombododecaedre [o rombododecàedre]
m. [GL] [MT] Poliedre de dotze cares ròmbiques.
romboedre [o rombòedre]
1 m. [MT] Paral·lelepípede les cares del qual són rombes.
2 m. [GL] Poliedre cristal·lí del sistema trigonal, constituït per sis cares ròmbiques totes iguals, tres de superiors i tres d’inferiors, girades 60°, que tallen l’eix ternari, amb totes les arestes iguals, que es pot considerar una forma derivada d’un hexaedre deformat segons un dels seus eixos ternaris.
romboèdric -a
1 adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent al romboedre.
2 adj. [LC] [MT] Que té la forma d’un romboedre.
romboencèfal
m. [MD] Conjunt d’elements de l’encèfal que es desenvolupen a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
romboidal
adj. [MT] De figura de romboide.
romboide
m. [MT] Paral·lelogram en què els costats adjacents són desiguals i els angles no són rectes.
romboll
m. [LC] REMOLÍ.
rombollar
v. tr. i intr. pron. [LC] ARREMOLINAR.
romegosa
f. [BOC] ESBARZERAR1.
romeguer
m. [LC] [BOS] ESBARZER.
romeguera
1 f. [LC] [BOS] ESBARZER.
2 1 f. [LC] Obstacle que sorgeix en el curs d’un afer.
2 2 f. [LC] Persona que ens entreté, especialment quan provoca que fem tard allà on anem.
romeguerar
m. [LC] [BOC] ESBARZERAR1.
romegueró
m. [BOS] Esbarzer baix, de fulles amb tres folíols, flors blanques i mores blavenques i amb pocs grans, que es fa als riberals dels rius i en indrets poc o molt humits (Rubus caesius).
romejar
v. tr. [LC] Fer rom (un cap afuat, un cantell).
romer1
m. [LC] [BOS] ROMANÍ1.
romer2 -a
adj. [AGR] De color barrejat de blanc i roig, s’aplica als cavalls i al seu pelatge.
romeria
f. [LC] ROMIATGE.
romerola
f. [LC] [BOS] ESTEPEROLA.
romesco
m. [HO] [LC] Salsa feta amb nyores, tomàquets, alls i cebes escalivats, una picada d’ametlles o avellanes, oli i altres ingredients, que se serveix com a condiment d’un plat, principalment de peix.
romeu romeva
m. i f. [LC] Persona que va en romiatge a un santuari.
romeua
f. [LC] ROMEVA.
romiatge
m. [LC] [RE] Peregrinació, especialment la que es fa per devoció a un santuari.
romiol
m. [LC] Cullerot d’aram de mànec llarg que els confiters utilitzen per a tirar a la caldera el sucre que està a punt per a fer els confits.
rompedor -a
adj. i m. i f. [LC] Que romp.
rompent
1 1 m. [LC] Lloc on rompen les ones.
1 2 m. [LC] L’ona quan romp.
2 [LC] al rompent de l’alba loc. adv. A TRENC D’ALBA.
rompiment
1 m. [LC] Acció de rompre o de rompre’s.
2 m. [JE] Teló retallat que deixa veure el que hi ha al fons.
rompre
1 1 v. tr. [LC] Dividir en dues o més parts o fragments, destruir en un o més punts la continuïtat (d’alguna cosa), per l’acció d’una força l’efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla. Volent torçar la vara, l’han rompuda. Estirant, han romput la corda. La forta riuada ha romput els ponts. Rompre una nou amb les dents. Rompre’s la cama, un braç. Rompre’s algú un os. Rompre’s la nou del coll.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Rompre’s el cap per trobar una solució, per entendre una cosa.
1 3 intr. pron. [LC] S’ha romput l’eix del volant. Aquesta corda, si estireu tan fort, es romprà. Rompre’s l’onada contra la roca.
1 4 intr. [LC] Les ones rompien violentament contra les roques, contra la platja.
2 1 tr. [LC] rompre el cap a algú Fer-li mal de cap o pertorbar-lo fortament parlant o cridant.
2 2 [LC] rompre el cor Produir una gran pena, un dolor moral intens.
2 3 [LC] rompre el glaç Fer que cessi una situació de tibantor, de reserva, de retraïment, etc.
2 4 [LC] rompre la crisma a algú Rompre-li el cap.
2 5 [LC] rompre les oracions a algú Destorbar-lo, interrompre’l en mal punt.
2 6 [LC] rompre un cos de gent armada Desbaratar-lo, posar-lo en derrota.
2 7 [LC] rompre una llança a) Trencar-la pel xoc amb l’armadura de l’adversari.
2 7 [LC] rompre una llança b) Sostenir una discussió, amb algú, a favor d’algú.
2 8 [LC] rompre una llança contra algú Combatre’l.
2 9 [LC] rompre’s el coll Morir d’accident.
2 10 [LC] rompre’s la cara Fer un sacrifici, un gran esforç.
2 11 [LC] rompre’s les banyes Esforçar-se molt.
3 tr. [LC] [AGA] [AGF] Llaurar per primera vegada (una terra) per posar-la en conreu.
4 1 tr. [LC] Fer cessar la continuïtat (d’alguna cosa), interrompre-la. Rompre el silenci. Rompre l’encant. Rompre la monotonia de la seva existència. Rompre el dejuni. Rompre la unitat, l’harmonia.
4 2 [DE] rompre els rengs Cessar d’estar en rengs.
4 3 [DE] rompre files [o rompre les files] Cessar d’estar en files.
5 1 tr. [LC] Ésser infidel (a un compromís). Rompre un pacte, una treva, un prometatge.
5 2 [LC] rompre amb algú Interrompre-hi les relacions.
6 1 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, començar bruscament a fer l’acció indicada per aquell infinitiu. Rompre a plorar. Els gossos van rompre a lladrar.
6 2 tr. [LC] Començar bruscament (una acció). Rompre el plor. Rompre la marxa.
7 intr. [LC] Un fenomen natural, una acció física, iniciar-se, començar a manifestar-se. Rompre el dia. Rompre el vent.
rompsac
m. [BOS] Herba de la família de les gramínies, que fa motes denses, de fulles primes i inflorescència espiciforme i densa, amb les arestes retortes i embullades entre elles, que es fa als erms d’anuals i a les vores dels camins de les terres mediterrànies seques (Stipa capensis).
rompuda
1 f. [LC] Acció de rompre o de rompre’s; l’efecte.
2 f. [LC] [AGA] [AGF] Terra que es romp a fi de conrear-la.
rompudaire
m. i f. [LC] [AGA] [PR] ARTIGAIRE.
ronc1
1 1 m. [LC] Soroll que es fa roncant. Els seus roncs, quan dormia, se sentien des del menjador.
1 2 m. [MD] Ranera seca.
2 m. [EL] Soroll audible generat, de forma intrínseca o paràsita, en els sistemes electrònics d’enregistrament o reproducció.
ronc2 -a
1 adj. [LC] Que té un so aspre, rude. Una veu ronca.
2 [LC] [MD] estar ronc Algú, tenir la veu ronca, patir rogall o ronquera.
roncadell
m. [ZOO] XARRASCLET.
roncadera
f. [LC] [AGR] Roncadissa, especialment de les bèsties.
roncadissa
f. [LC] [AGR] Sèrie de roncs que fan una o més persones, bèsties, etc., que ronquen.
roncador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que ronca.
2 m. [ZOO] ÀNEC GRISET.
3 m. [ZOP] Peix de la família dels hemúlids, de cos moderadament comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color bru argentat, més clar al ventre, amb l’angle superior de l’opercle marginat de negre, una sola aleta dorsal bastant llarga amb molts radis espinosos, que fa un ronc quan se’l treu de l’aigua (Pomadasys incisus).
roncaire
adj. i m. i f. [LC] RONCADOR.
roncal
m. [HO] Formatge elaborat amb llet d’ovella, de pasta dura, originari de la vall navarresa del Roncal.
roncament
adv. [LC] D’una manera aspra, rude.
roncar
1 1 v. intr. [LC] [MD] Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar.
1 2 v. intr. [LC] Un animal irritat, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg.
1 3 [LC] roncar a algú els budells Algú, tenir gana.
1 4 v. intr. [LC] Els coloms, parrupar.
2 intr. [LC] RONDINAR.
roncor
f. [LC] Soroll continuat del mar agitat, d’una tempesta, etc.
ronda
1 1 f. [LC] [DE] Acció de rondar. El vigilant feia la seva ronda.
1 2 f. [LC] [DE] Grup de persones que fan la ronda. Quan va passar la ronda.
1 3 f. [DE] Patrulla nocturna de vigilància que recorre els punts de guàrdia.
1 4 f. [AQ] Camí que recorre interiorment la muralla d’una plaça forta, d’una ciutat, etc.
1 5 f. [OP] [AQ] [TRG] Via de circulació que volta totalment o parcialment una població tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.
2 f. [LC] Conjunt de consumicions iguals distribuïdes a diferents persones reunides en colla. Pagar una ronda de dobles de cervesa.
3 f. [LC] ANT. Figura circular.
4 f. [MU] Cançó ballable en què els participants s’agafen les mans formant cercle tot cantant i ballant.
rondador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] RONDAIRE.
rondaire
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que ronda. Aquella noia té molts rondaires.
rondalla1
f. [LC] [FLL] Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.
rondalla2
f. [MU] Grup de joves que, amb instruments de cordes polsades, volten durant el vespre sonant i cantant.
rondallaire1
m. i f. [LC] [FLL] [PR] Contador de rondalles.
rondallaire2
adj. i m. i f. [LC] [PR] RONDAIRE.
rondallari
m. [FLL] Col·lecció, llibre, de rondalles.
rondallejar
v. intr. [LC] RONSEJAR.
rondaller -a
adj. i m. i f. [LC] RONSEJAIRE.
rondalleria
f. [LC] RONSERIA.
rondallista
m. i f. [FLL] Persona estudiosa de les rondalles, versada en rondalles, que aplega rondalles.
rondallístic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la rondalla.
2 1 f. [LC] [FLL] Subgènere narratiu de la rondalla.
2 2 f. [LC] [FLL] Conjunt de rondalles que presenten característiques comunes, en una mateixa època o lloc, etc. La rondallística medieval. La rondallística mallorquina.
2 3 f. [LC] [FLL] Estudi de les rondalles.
rondar
1 1 v. intr. [LC] [DE] Anar recorrent els carrers d’una població, especialment de nits i amb l’objecte d’assegurar-se que les coses van bé, d’impedir els desordres.
1 2 v. intr. [LC] Passejar, anar pels carrers o per altres llocs, sense una finalitat determinada.
1 3 v. intr. [LC] Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates, etc.
2 intr. [JE] En el joc del cau, un jugador, tenir dues cartes del mateix valor.
3 1 tr. [LC] Donar voltes entorn (d’algú o d’alguna cosa), seduir-lo contínuament, per aconseguir-ne quelcom, emparar-se’n, etc. Aquell xicot ronda la Maria. Què li vols a en Miquel, que tot el dia el rondes?
3 2 tr. [LC] PER EXT. Ja fa estona que em ronda la son.
rondejar
v. intr. i tr. [LC] RONDAR.
rondell
m. [LC] [FLL] Composició poeticomusical breu, composta de refrany i d’estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa.
rondí
1 m. [LC] Persona que fa, sola, una ronda.
2 m. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, fet de tenir un jugador en el seu joc tres cartes del mateix valor.
rondinada
f. [LC] Acció de rondinar.
rondinaire
adj. i m. i f. [LC] Que sempre està disposat a rondinar.
rondinament
m. [LC] Acció de rondinar.
rondinar
v. intr. [LC] Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer.
rondineig
m. [LC] Soroll d’una persona o d’una cosa que rondineja. El rondineig de l’aire entre les fulles.
rondinejar
v. intr. [LC] Fer una fressa sorda i continuada. Rondinejar l’aire entre les fulles.
rondinós -osa
1 adj. [LC] Inclinat a rondinar. Un vell rondinós.
2 adj. [LC] Que rondineja. Les rondinoses abelles.
rondó
[pl. -ós]
m. [MU] [LC] Peça musical de moviment viu amb dues o més represes del motiu principal.
rònec -ega
1 adj. [LC] Tot sol, pelat, sense acompanyament de res més. S’ha menjat tota la molla: ha deixat la crosta rònega. De taronges, no en tinc sinó una dotzena rònega.
2 adj. [LC] De mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc. Una casa rònega. Un paratge rònec.
rònegament
adv. [LC] D’una manera rònega.
ronquejar
v. intr. [LC] ESTAR RONC.
ronquera
f. [LC] [MD] Afecció de la laringe que fa fer una veu ronca, rogallosa.
ronsa
1 1 m. i f. [LC] RONSEJAIRE.
1 2 [LC] fer el ronsa RONSEJAR.
2 f. [LC] [TRA] anar a la ronsa Una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè del vent o del corrent.
ronsal
m. [LC] [AGR] Tros de corda que es lliga al coll o cap de les haveries per menar-les caminant. Portar pel ronsal.
ronsejaire
adj. i m. i f. [LC] Que ronseja.
ronsejar
v. intr. [LC] Algú, anar diferint l’execució d’alguna cosa que fa de mala gana.
ronser -a
adj. i m. i f. [LC] RONSEJAIRE.
ronseria
1 f. [LC] Qualitat de ronsejaire.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona que ronseja.
röntgen
m. [FIM] [QU] [MD] ROENTGEN.
röntgengrafia
f. [QU] [FIM] [MD] ROENTGENGRAFIA.
röntgeni
m. [QU] ROENTGENI.
röntgenlogia
f. [MD] [FIM] [QU] ROENTGENLOGIA.
röntgenteràpia
f. [MD] [QU] [FIM] ROENTGENTERÀPIA.
ronxar
v. intr. [LC] Una persona adormida, roncar.
ronxet
m. [LC] Ronc d’una persona adormida.
ronxo
m. [LC] RONXET.
ronya
1 1 f. [LC] [MD] [AGR] SARNA. Un gos ple de ronya.
1 2 f. [MD] Malaltia cutània que recorda més o menys la sarna humana.
2 1 f. [LC] [AGA] ronya dels vegetals Malaltia que es manifesta en la formació de berrugues, de rugositats, etc.
2 2 [AGA] ronya de l’olivera BERRUGA DE L’OLIVERA.
2 3 f. [BOB] [AGA] Clivellat 3.
3 f. [LC] POP. Brutícia adherida a la pell.
ronyac
m. [LC] [AGA] Berruga en l’escorça d’un arbre.
ronyagut -uda
adj. [LC] [AGA] Ple de ronyacs.
ronyar
v. tr. [LC] [MD] [AGR] Raure (un os, una peüngla, una banya, etc.).
ronyera
f. [LC] [MD] Instrument emprat per a ronyar.
ronyó
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [HO] Òrgan fonamental de l’aparell urinari dels vertebrats que filtra la sang i secreta l’orina. El ronyó dret. El ronyó esquerre. Extirpar un ronyó. Ronyons de porc saltats.
1 2 [MD] ronyó artificial Aparell de filtració sanguínia que fa possible de suplir temporalment la funció renal del ronyó.
2 m. [LC] tenir el ronyó cobert Ésser ric.
3 m. [LC] Part central, la més interna, d’un territori, d’un afer, etc. És del ronyó de Catalunya.
ronyonada
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Part del cos on hi ha els ronyons. Em fa mal la ronyonada.
2 f. [LC] [ZOA] [MD] Teixit que envolta els ronyons.
3 f. [LC] Gran quantitat de diners. Hi han deixat una ronyonada.
ronyonal
m. [LC] [ZOA] Part del cos on hi ha els ronyons, especialment en el bestiar.
ronyós -osa
1 1 adj. [LC] Que té ronya.
1 2 adj. [LC] Cobert de brutícia.
1 3 adj. [LC] Cobert de rovell, de verdet, etc. Un metall ronyós.
2 adj. [LC] Que és gasiu. És molt ronyós: per l’aniversari no li ha fet cap regal.
roquejar
1 v. intr. [LC] El peix, tenir el gust característic dels peixos que pasturen als roquers.
2 intr. [LC] Caminar per les roques.
roquer1
m. [LC] Fons de roques en el mar, en un llac, etc.
roquer2 -a
1 1 adj. [LC] De roca.
1 2 adj. [LC] [ZOA] En zool., que es cria entre roques. Peix roquer.
1 3 adj. [LC] Construït damunt la roca. Castell roquer.
2 m. [ZOO] ROQUEROL.
roquerar
m. [LC] Lloc abundant en roques.
roquerol
m. [ZOO] Ocell de la família dels hirundínids, d’uns 14 centímetres de llargada, de plomatge bru amb taques blanques a la cua, que viu en paratges rocosos i cingleres (Ptyonoprogne rupestris).
roquet
1 m. [LC] [RE] Sobrepellís de mànigues curtes.
2 m. [LC] Ferro de la llança de torneig acabat en diverses puntes.
roquetam
m. [LC] Abundància de roques.
roquetar
m. [LC] ROQUERAR.
roqueter
m. [LC] Lloc ple de rocs.
roquetera
f. [LC] ROQUETER.
roquill
m. [LC] [FIM] PETRICÓ.
roquís -issa
adj. [LC] ROCALLÓS.
roquissar
m. [LC] ROQUERAR.
rorqual
1 m. [ZOM] Mamífer cetaci del gènere Balaenoptera, de la família dels balenoptèrids, que es diferencia de les balenes per la presència de solcs ventrals.
2 [ZOM] rorqual blau Rorqual que pot atènyer 30 metres de llargària i és l’animal més gros existent (Balaenoptera musculus).
3 [ZOM] rorqual d’aleta blanca Rorqual de mida petita, de menys de 10 metres de llargària (Balaenoptera acutorostrata).
ros1
m. [LC] Rosada 1.
ros2
[pl. rossos]
m. [LC] Barret militar baix més alt del davant que del darrere.
ros3 rossa
1 1 adj. [LC] Que té un color entre el castany clar i el groc d’or, s’aplica al pèl i als cabells. Un cabell ros com fil d’or. Tenir la barba rossa.
1 2 adj. [LC] PER EXT. La ceba, quan serà ben rossa, traieu-la del foc. Les espigues ja són rosses, els blats ja són rossos.
2 adj. i m. i f. [LC] Que té els cabells rossos. Un home ros. Una rossa molt atractiva.
rosa
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Flor de roser. Rosa boscana, salvatge. Rosa de cent fulles. Rosa blanca. Rosa te. Rosa vera. Un pom de roses. Aigua de roses. Essència de roses. Fresc com una rosa.
1 2 f. [LC] PER EXT. Tenir una rosa a cada galta.
1 3 [LC] no hi ha rosa sense espines No hi ha plaer que no porti aparellada alguna pena.
1 4 f. [BOS] [AGA] Roser 1.
2 1 f. [BOS] rosa albardera PEÒNIA.
2 2 [BOS] [AGA] rosa d’amor NIMFEA BLANCA.
2 3 [BOS] rosa d’ase PEÒNIA DE MUNTANYA.
2 4 [BOS] rosa de bosc ESTEPA BLANCA.
2 5 [BOS] rosa de Jericó Herba de la família de les crucíferes, pilosa, de fulles ovades, flors blanques en curt raïm i fruit en silícula ovoide, híspida, bequeruda i amb dos apèndixs transversals, que és pròpia de les zones desèrtiques del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica i que, un cop ha fruitat, esdevé molt higroscòpica, recaragola les tiges en temps sec i les estén quan s’humiteja (Anastatica hierochuntica).
2 6 [BOS] rosa de la Mare de Déu [o rosa de muntanya] PEÒNIA DE MUNTANYA.
2 7 [BOS] [AGA] rosa de Nadal Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles totes basals, segmentades i coriàcies, persistents durant l’hivern, flors regulars amb cinc tèpals blancs o matisats de rosa, força grosses i vistoses, que s’obren a l’hivern, i fruit format per diversos fol·licles, espontània a la regió dels Alps i els Apenins i algun cop cultivada com a ornamental (Helleborus niger).
2 8 [BOS] rosa de Nostra Senyora ROSA DE JERICÓ.
2 9 [BOS] rosa de roca Dríada 2.
2 10 [BOS] rosa de Santa Clara PEÒNIA DE MUNTANYA.
2 11 [BOS] rosa de setmana santa ROSA DE JERICÓ.
2 12 [BOS] [AGA] rosa mística CLAVELL DE PAPER.
2 13 [BOS] [AGA] rosa xinesa HIBISC DE LA XINA.
3 f. [LC] [AQ] [AR] ROSASSA.
4 f. [LC] [HO] Gra de blat de moro obert en forma de flor per efecte de la cocció.
5 1 f. [LC] [RE] rosa d’or Figura de rosa en or que el papa trametia com a do a alguns sobirans.
5 2 [LC] [GL] rosa del desert [o rosa de les sorres] Agregat de cristalls lamel·lars de guix disposats en forma de rosa.
5 3 [LC] rosa dels vents Cercle que té marcats els trenta-dos rumbs en què es divideix l’horitzó.
5 4 [HIG] rosa heràldica Moble heràldic que es representa generalment sense tija, amb cinc pètals, cinc sèpals o brins entre ells, i el botó.
6 1 adj. [LC] De color vermell clar com el que presenten les roses comunes. Portava un llaç rosa al cap.
6 2 m. [LC] Color rosa. El rosa no t’afavoreix gens.
7 1 f. [LC] [MD] RUBÈOLA.
7 2 f. [MD] [LC] XARAMPIÓ.
rosaci -àcia
1 1 adj. [LC] Semblant a una rosa.
1 2 adj. [LC] De color semblant al de rosa.
2 f. [MD] Reacció inflamatòria, semblant a l’acne, de les zones de rubefacció de la cara, especialment del nas.
3 1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, llenyoses o herbàcies, de fulles generalment esparses i amb estípules, flors pentàmeres, normalment regulars i hermafrodites, amb nombrosos estams i sovint nombrosos carpels, i fruit molt divers, a la qual pertanyen els rosers, els esbarzers, la maduixera, les alquemil·les, i molts arbres fruiters, com les pomeres o les pruneres.
3 2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
rosada
1 1 f. [LC] [ME] Gotes petites d’aigua que es formen per condensació directa del vapor d’aigua sobre els objectes refredats durant la nit. Caure rosada. La rosada de la nit.
1 2 [LC] [ME] rosada blanca GEBRE.
2 f. [LC] [MD] RUBÈOLA.
rosadenc -a
adj. [LC] Rosat clar.
rosanilina
f. [IQ] [QU] Base cristal·lina blanca, de fórmula H2N(CH3)C6H3C(OH)(C6H4NH2)2, derivada del trifenilmetà, que dona sals de color vermell i serveix de base de molts colorants d’anilina d’interès pràctic.
rosar
v. intr. [LC] Caure rosada. Aquesta nit rosa molt.
rosari
1 1 m. [LC] [RE] Acte de devoció catòlica en record dels quinze misteris de la Mare de Déu, dividit en tres parts que són els misteris de goig, els de dolor i els de glòria, en el qual, després de cada misteri, hom recita un parenostre, deu avemaries i un gloriapatri, i al final la lletania de la Mare de Déu. Dir, passar, el rosari. Dir una part de rosari.
1 2 [LC] passar el rosari Recitar-lo.
1 3 [LC] rosari de l’aurora Rosari que hom resa col·lectivament a la sortida del sol tot recorrent els carrers d’una població.
2 1 m. [LC] [RE] Rest de grans enfilats separats de deu en deu per un gra més gros, i nuat en els seus extrems a una creueta, el qual es fa servir per a comptar les avemaries que es van recitant en dir el rosari o una part de rosari.
2 2 m. [LC] Sèrie d’objectes iguals fixats al llarg d’una corda, d’una cadena, etc. Un rosari de catúfols.
2 3 m. [LC] [MD] COLUMNA VERTEBRAL.
2 4 [MD] [LC] rosari de l’esquena COLUMNA VERTEBRAL.
2 5 [MD] rosari raquític Manifestació de raquitisme consistent en unes nodositats en sèrie al llarg de la unió de les costelles amb els cartílags costals.
rosariaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven rosaris.
rosarier1
m. [BOS] [AGA] MÈLIA.
rosarier2 rosariera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] ROSARIAIRE.
rosariera
f. [BOS] [AGA] CANYA D’ÍNDIA.
rosassa
f. [LC] [AQ] [AR] Gran finestral circular, calat i vidrat, que es troba als murs de les esglésies gòtiques, especialment a la façana.
rosat -ada
1 1 adj. [LC] De color de rosa. Tenir la pell rosada.
1 2 m. [LC] Color rosat.
2 adj. [LC] Compost amb roses. Oli rosat. Ungüent rosat. Mel rosada.
rosbif
m. [LC] [HO] Tall de bou rostit lleugerament.
rosca
1 1 f. [LC] [EI] [IMF] Cilindre convex o còncau que presenta respectivament un ressalt o un solc helicoidal. Un clau de rosca. Un tap de rosca.
1 2 [LC] [EI] passar de rosca Malmetre un filet enroscant-lo indegudament o amb massa força.
2 1 f. [LC] [HO] Pasta seca de forma anular.
2 2 f. [LC] Espira o volta d’una cosa enrotllada en espiral.
3 1 f. [LC] fer la rosca a algú Adular-lo.
3 2 [LC] passar-se de rosca EXCEDIR-SE.
roscar
v. tr. [LC] [EI] Fer un ressalt o un solc helicoidal (en un cilindre convex o còncau).
rosec
1 1 m. [LC] Acció de rosegar.
1 2 m. [LC] Soroll produït per una persona o un animal que rosega.
2 1 m. [LC] [MD] Dolor físic intens i persistent com el causat per un reuma, un mal de queixal.
2 2 m. [LC] Turment causat per una forta inquietud, pel remordiment.
rosegaaltars
m. i f. [LC] Persona que passa el dia a l’església.
rosegada
1 f. [LC] Acció de rosegar; l’efecte.
2 f. [LC] Tros emportat rosegant.
rosegador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que rosega.
2 1 m. pl. [LC] [ZOM] Ordre de mamífers petits, de forma poc esvelta i amb potes diferenciades del cos, crani baix allargat, d’intestí molt llarg, estómac simple, herbívors o omnívors i amb l’olfacte, la vista i l’oïda molt desenvolupats, que és l’ordre més ampli de mamífers i comprèn rates, ratolins, esquirols, etc.
2 2 m. [ZOM] Individu d’aquest ordre.
rosegaire
adj. i m. i f. [LC] Rosegador 1.
rosegall
1 1 m. [LC] Cosa rosegada.
1 2 m. [LC] [HO] Menjar que es deixa a mig rosegar.
2 1 m. pl. [LC] [HO] Menjar que es deixa al plat, a la menjadora.
2 2 m. pl. [LC] Deixalla, restes, de cosa usada.
rosegar
1 1 v. tr. [LC] Emportar-se petites parts (d’alguna cosa dura), esmicar-la a poc a poc, donant-hi amb les dents una sèrie de mossegades. Rosegar una crosta de pa. Les rates han rosegat tota la roba, tots els papers, que hi havia al calaix. Rosegar un gos un os.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Els corcs roseguen la fusta.
1 3 [LC] rosegar l’os Algú, fer la feina més feixuga, copsar la part de menys profit, etc.
1 4 [LC] rosegar-se els punys Tenir ràbia de no poder venjar-se.
1 5 v. tr. [LC] Menjar un bocí (d’alguna cosa).
2 1 tr. [LC] Una cosa, penetrar (dins una altra) gastant-la lentament. L’aiguafort rosega el ferro. El cranc o càncer rosega la carn.
2 2 tr. [LC] PER EXT. L’enveja el rosega. La gelosia el rosega.
3 tr. [AF] En fotogravat, els àcids, actuar (damunt les planxes prèviament insolades).
rosegó
1 m. [LC] [HO] Bocí de pa que es deixa després d’haver-lo començat a menjar.
2 m. [LC] [HO] Tros petit de pa.
roseguies
f. pl. [LC] [HO] Rosegalls.
rosella
1 f. [LC] [BOS] Herba anual de la família de les papaveràcies, híspida, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes, flors solitàries, amb dos sèpals caducs, quatre pètals d’un vermell escarlata i nombrosos estams, sobre un llarg peduncle prim però ferm, i fruit en càpsula subesfèrica o ovoide, coronada per un disc estigmàtic, que creix en els sembrats i a les vores dels conreus (Papaver rhoeas).
2 [BOS] rosella borda [o rosella silvestre] BUIXOL.
3 [BOS] rosella marina CASCALL MARÍ.
4 [BOS] rosella morada Herba de la família de les papaveràcies, semblant a la rosella, però de fulles més dividides, flors morades i càpsula cilíndrica i llarga, pròpia dels camps de cereals i d’indrets ruderals (Roemeria hybrida).
roseo-
[LC] Forma prefixada del mot ll. roseus, ‘de color de rosa’. Ex.: roseocobàltic.
rosèola
1 f. [MD] Erupció cutània formada per taques de color rosat, petites, regional o generalitzada, de durada variable, que es presenta en diverses malalties infeccioses i intoxicacions.
2 [MD] rosèola epidèmica RUBÈOLA.
roser
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Arbust del gènere Rosa, de la família de les rosàcies, de vegades sarmentós, amb agullons més o menys abundants, rectes o ganxuts, fulles pinnaticompostes proveïdes d’estípules, amb els folíols dentats, flors regulars, vistoses, amb nombrosos estams i carpels, i amb el tàlem en forma d’urna molt tancada que esdevé un fruit col·lectiu, el cinorròdon.
1 2 [BOS] roser bord [o roser boscà] ROSER SILVESTRE.
1 3 [BOS] roser caní Roser silvestre, caducifoli, tot ell glabre o gairebé, que sol fer grelles robustes i arquejades, de flors blanques o roses força grosses, comú a les bardisses (Rosa canina).
1 4 [AGA] [BOS] roser d’Alexandria ROSER DAMASQUÍ.
1 5 [BOS] roser d’hivern ROSER SILVESTRE.
1 6 [BOS] [AGA] roser damasquí Roser originat per conreu, de fulles pubescents per sota, flors blanques, roses o vermelles, en corimbe, molt oloroses, i fruit llargament piriforme, cultivat des de temps antics per extreure’n l’essència de roses, i un dels progenitors de molts dels altres rosers de jardí (Rosa damascena).
1 7 [BOS] roser de bardissa ROSER SILVESTRE.
1 8 [BOS] roser de ca ROSER CANÍ.
1 9 [BOS] [AGA] roser de cent fulles Roser semblant al roser gàl·lic, però més alt, de flors dobles i amb els pètals apinyats, molt oloroses, mig penjants sobre pedicels llargs i prims, originari del Caucas i cultivat des de temps molt antics (Rosa centifolia).
1 10 [BOS] roser de flor petita ROSER DE GUILLA.
1 11 [AGA] [BOS] roser de garlanda Roser robust, un xic sarmentós, amb les estípules foliars molt grosses i les flors blanques, molt oloroses, agrupades en gran nombre en llargues panícules, originari del Japó, sovint cultivat sota formes de flors dobles, i un dels progenitors de molts rosers de jardí (Rosa multiflora).
1 12 [BOS] roser de guilla Roser silvestre caducifoli, amb les fulles molt glanduloses al revers, que fan olor de poma en masegar-les, i amb les flors força petites, normalment d’un rosa pàl·lid, freqüent a les bardisses (Rosa micrantha).
1 13 [BOS] roser de jardí Roser cultivat, obtingut per hibridació entre diverses espècies silvestres, generalment de flors dobles, amb nombrosos pètals, de colors molt diversos segons la planta.
1 14 [BOS] roser de marges [o roser de muntanya, o roser de pastor] ROSER SILVESTRE.
1 15 [BOS] roser englantiner Roser silvestre, enfiladís, perennifoli, de fulles coriàcies i lluents, amb els folíols amplament lanceolats i aguts, i flors blanques, generalment en grups de més de tres, que es fa als alzinars i a les bardisses de la terra baixa (Rosa sempervirens).
1 16 [BOS] roser gàl·lic Roser silvestre, caducifoli, de tiges amb agullons molt nombrosos barrejats amb pèls glandulars, fulles coriàcies, glauques i pubescents per sota, flors roses, solitàries i molt oloroses, i fruit d’un vermell viu, cobert de setes glanduloses, estès per l’Europa central i sud-oriental i cultivat com a ornamental, un dels progenitors dels rosers de jardí (Rosa gallica).
1 17 [BOS] roser gavarrer ROSER SILVESTRE.
1 18 [AGA] [BOS] roser mesquer Roser silvestre, enfiladís i perennifoli, de fulles pubescents per sota i flors d’un blanc trencat, reunides en gran nombre en inflorescències corimbiformes, originari de l’Orient Mitjà, cultivat com a ornamental i algun cop naturalitzat, un dels progenitors de molts dels rosers de jardí (Rosa moschata).
1 19 [BOS] roser silvestre Roser de flors simples, amb cinc pètals blancs, rosats o vermells, que es fa espontàniament a la natura, sobretot a les bardisses i als marges.
2 1 m. [AGA] [BOS] roser de Santa Caterina Arbust o arbre de la família de les malvàcies, de fulles amplament ovades, molt piloses per sota, dividides en lòbuls triangulars crenats i dentats i de flors grosses, axil·lars i en fascicles terminals, blanques o rosades així que s’obren i de color vermell fosc quan cau la nit, originari de la Xina i cultivat en jardineria (Hibiscus mutabilis).
2 2 [AGA] [BOS] roser reial Baladre 1.
roserar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de rosers.
roseta
1 1 f. [LC] Objecte petit, com un nus, un botó, una cabota, etc., que imita més o menys una rosa. Les rosetes d’un ventall. La roseta de la Legió d’Honor.
1 2 f. [AQ] Motiu ornamental en forma de rosa oberta, format per un botó i les fulles i els pètals al voltant.
1 3 f. [MU] Decoració en marqueteria o pergamí de l’obertura circular de la tapa harmònica dels instruments de corda.
1 4 f. [HO] Rosa 4.
1 5 f. [LC] Volandera 1.
2 f. [BO] En bot., conjunt de fulles o altres òrgans laminars que neixen molt junts i es disposen radialment. Una planta amb les fulles en roseta.
roseti
m. [ZOP] Xanguet 1.
rosetó
m. [LC] [AQ] [AR] ROSASSA.
rosolis
m. [LC] [HO] Licor compost d’aiguardent, sucre i un ingredient olorós.
rosquilla
f. [LC] [HO] Pastís petit d’ous i de sucre o altra pasta en figura de rosca petita.
rossa
1 1 f. [LC] [AGR] Animal de peu rodó, generalment el que és dolent, vell i flac.
1 2 f. [LC] Persona atrotinada, que res no val.
2 f. [LC] Carronya 1.
rossam
m. [LC] [AGR] Ramat de bestiar de peu rodó.
rossec
1 m. [LC] Ròssec 1.
2 [LC] de rossec loc. adv. Arrossegant. No duguis l’abric de rossec, que l’embrutaràs.
ròssec
1 m. [LC] Acció de rossegar; l’efecte.
2 1 m. [LC] Part d’una cosa que s’arrossega per terra. El ròssec d’un vestit.
2 2 m. [LC] Cua 2. El ròssec d’un cometa. Un estel amb ròssec.
3 1 m. [LC] Allò que resta o s’esdevé com a conseqüència forçada d’una cosa. El ròssec d’una malaltia. Això és el ròssec natural de la guerra.
3 2 m. [LC] [ECT] Paga, renda, etc., vençuda i no cobrada.
3 3 m. [LC] [ECT] [AD] Quantitat residual d’un compte, d’una consignació, que passa a figurar en un nou compte, en una nova consignació.
3 4 m. [LC] [AD] [ECT] Suma de les partides que figuren en una columna que passa a figurar com a sumand de la columna següent.
4 [LC] a ròssec loc. adv. Arrossegant. Emportar-se alguna cosa a ròssec.
rossegall
1 1 m. [LC] ARROSSEGALL.
1 2 m. [LC] Persona que hom porta amb si a una festa, un acte públic, etc.
2 m. [AGP] Ormeig de pesca, semblant a l’artet, que s’arrossega en aigües somes i es cobra des de la platja.
rossegar
v. tr. i intr. [LC] ARROSSEGAR.
rosseguera
f. [LC] Indret per on es fan passar, es deixen anar, els arrossegalls de llenya, de rama, etc.
rossejar
1 v. intr. [LC] Tirar a ros, ésser més o menys ros. La carn ja rosseja: aviat serà cuita.
2 tr. [LC] Torrar lleugerament (una cosa). Rossejar els fideus, l’arròs, al forn.
rossejat
m. [LC] [HO] Guisat de fideus, o d’arròs, cuit amb brou de peix i torrat al forn.
rossell
m. [NU] Moneda de billó encunyada a Perpinyà a l’alta edat mitjana.
rossellona
f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, d’uns 5 o 6 centímetres de llargada, closca oblonga, amb solcs molt fins i junts, de carn molt apreciada (Venus gallina).
rossellonès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Rosselló.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Catalunya del Nord.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Rosselló o a la Catalunya del Nord o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte oriental del català parlat a la Catalunya del Nord.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al rossellonès.
rossenc -a
adj. [LC] Que tira a ros.
rosset1
m. [ZOO] XARRASCLET.
rosset2
m. [LC] [IMF] Eina de fuster que serveix per a senyalar en una peça de fusta una línia paral·lela a una de les seves vores.
rosseta
f. [ZOO] XARXET MARBRENC.
rossí
1 m. [LC] Cavall de mitjana qualitat, més fort que els de sella i més lleuger que els de tir, que servia per a la guerra i per a la caça i solia ésser cavalcat pels escuders.
2 m. [LC] Cavall de treball, especialment de mala mena, vell, dolent.
rossinyol
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge bru rogenc de sobre i blanquinós de sota, notable per la bellesa del seu cant (Luscinia megarhynchos).
1 2 [LC] [ZOO] rossinyol bastard Ocell de la família dels muscicàpids, de coloració semblant a la del rossinyol, que habita entre la vegetació aquàtica (Cettia cetti).
2 1 m. [LC] [BOB] Bolet de l’ordre de les cantarel·lals, de color groc, amb el marge ondulat, el centre del barret més o menys còncau, carn abundant i aromàtica, superfície fèrtil recorreguda per plecs irregulars, sovint forcats, que és un excel·lent comestible (Cantharellus cibarius).
2 2 [BOB] rossinyol bord GÍRGOLA D’OLIVERA.
2 3 [BOB] rossinyol de pi CAMAGROC.
2 4 m. [LC] [BOB] LLENGUA DE BOU.
2 5 [LC] [BOB] rossinyol negre Trompeta 3.
2 6 [BOB] fals rossinyol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de mida petita, de color ataronjat, en forma d’embut i amb làmines forcades, que recorda el rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca).
3 m. [ZOP] LLAVIÓ.
4 m. [LC] [IMI] Ferro prim i llarg doblegat per una punta que serveix, a falta de clau, per a fer córrer els pestells dels panys.
5 m. [LC] Cantiret que, ple d’aigua i bufant pel broc petit, imita el cant dels ocells.
6 m. [MU] Registre d’efecte de l’orgue.
rossinyolic
m. [BOB] CAMAGROC.
rossola
f. [LC] Lloc pelat i lliscós en un rost.
rossolada
f. [LC] ESLLAVISSADA.
rossoladís -issa
adj. [LC] Que fàcilment baixa rossolant.
rossolaire
adj. [LC] Que rossola.
rossolar
v. intr. [LC] Davallar lliscant per un rost.
rossolera
f. [LC] Lloc rost a propòsit per a rossolar-hi.
rossor
f. [LC] Qualitat de ros. La rossor del seu cabell.
rost -a
1 adj. [LC] Que fa pendent. Una pujada molt rosta. Allí la riba és rosta.
2 m. [LC] Terreny que té un pendent considerable. Van pujant rost amunt. Rodolaren rostos avall.
rosta
1 f. [LC] [HO] Tros de pa torrat sucat amb oli, fregit amb suc de cansalada.
2 f. [LC] [HO] Tall de cansalada, de llom, etc., torrat a les graelles, fregit a la paella.
rostada
f. [LC] [HO] Paellada de rostes.
rostar
v. tr. [LC] Escurar amb un tros de pa (una cassola, un plat, etc.).
rostel
m. [BO] Òrgan de la flor de moltes orquídies que correspon a un estigma estèril i sol formar una prominència bequeruda en el ginostem.
rosteta
f. [BOB] Groguet 2.
rostida
f. [LC] [HO] Acció de rostir o de rostir-se; l’efecte.
rostidor -a
adj. [LC] Que rosteix o serveix per a rostir.
rostidoria
1 f. [LC] Comerç on es rosteix carn, pollastres, etc., per a la venda.
2 f. [LC] Restaurant on se serveix carn rostida.
rostilló
m. [LC] [HO] LLARDÓ.
rostiment
m. [LC] [HO] Acció de rostir carn.
rostir
1 1 v. tr. [LC] [HO] Coure (carn) sotmetent-la, en un ast, en un forn, etc., a un foc viu untada o ruixant-la amb greix. Rostir una cuixa de moltó a l’ast. Rostir un pollastre al forn.
1 2 intr. pron. [LC] Amb aquest foc, el pollastre no trigarà a rostir-se.
2 1 tr. [LC] Cremar 4 i 5. El sol li ha rostit l’esquena. L’ardor del sol ha rostit els sembrats. Feia un sol que rostia les pedres.
2 2 intr. pron. [LC] Feia una calor allí dintre! Ens rostíem.
rostit
1 m. [LC] [HO] Carn rostida.
2 m. [LC] Verdura fregida amb cansalada.
rostoll
1 m. [LC] [AGA] [AGR] Part de les tiges de blat, de sègol, d’ordi, etc., que romanen al camp després de la sega.
2 m. [LC] [AGA] [AGR] Camp després de la sega abans que s’hi faci una nova operació.
rostollada
f. [LC] [AGA] Conjunt de camps de rostoll.
rostollar1
m. [LC] [AGA] [AGR] ROSTOLLADA.
rostollar2
1 v. intr. [LC] [AGA] Llaurar els rostolls.
2 intr. [LC] [AGR] El bestiar, pasturar als rostolls.
rostral
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al rostre.
rostrat -ada
1 adj. [LC] Que acaba en una punta semblant al bec d’un ocell o a l’esperó d’una nau.
2 adj. [LC] Proveït de rostre o bec.
rostre
1 1 m. [LC] [ZOA] Bec d’ocell.
1 2 m. [LC] [ZOA] [BO] Part d’un animal o d’una planta que té una semblança amb el bec dels ocells.
2 m. [LC] Cara de persona. El rostre de la noia reflectia una profunda tristesa.
3 m. [LC] [TRA] [HIH] Esperó de bronze fixat a la proa dels vaixells de guerra en l’antiguitat.
rostroconquis
1 m. pl. [GLP] Classe extingida de mol·luscos, amb conquilla aparentment bivalve, marins, exclusius del paleozoic.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta classe.
rosulat -ada
adj. [BO] Amb les fulles en roseta. Una planta rosulada.
rot
m. [LC] [MD] Expulsió violenta per la boca dels gasos de l’estómac. Fer un rot.