V
va1
1 [LC] [vaig, vas o vares, va, vam o vàrem, vau o vàreu, van o varen] Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d’indicatiu. Vaig caure. Vaig haver caigut.
2 [LC] [vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin] Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic de subjuntiu. Vagi caure. Vagi haver caigut.
va2 vana
1 adj. [LC] Que no té sinó l’aparença, sense realitat, sense fonament. Ombres vanes. Vana esperança. Vanes il·lusions.
2 1 adj. [LC] Sense eficàcia, inútil. Esforços vans. Vanes recerques. Vanes amenaces.
2 2 [LC] en va loc. adv. D’una manera vana. És en va que tractis de persuadir-lo. Tot serà en va.
3 adj. [LC] Que té el desig d’ésser notat, però és mancat de consistència moral. Quina gent tan vana i frívola! Només pensen a cridar l’atenció.
vaca
1 1 f. [LC] [AGR] [ZOM] Femella del bou. Una vaca suïssa, holandesa. Una vaca de llet. Llet de vaca.
1 2 [LC] [ZOA] vaca banyot Vaca que només té una banya.
1 3 [LC] [AGR] vaca de llet Vaca que es té per treure’n la llet.
2 f. [LC] vaca sagrada Persona que frueix de prestigi per l’autoritat indiscutible que té en una matèria, pel seu poder simbòlic, etc.
3 1 f. [LC] vaques grasses Període de prosperitat econòmica. Amb el turisme van arribar les vaques grasses.
3 2 [LC] vaques magres Període de misèria econòmica. La postguerra va ser una època de vaques magres.
4 f. [LC] [JE] Diner que juguen en comú dues o més persones.
5 1 f. [LC] [ZOP] TREMOLOSA1.
5 2 f. [ZOP] VACA SERRANA.
5 3 [ZOP] vaca serrana Peix de la família dels serrànids, de 20 a 25 centímetres de llargada màxima, amb el dors vermellós que presenta de 5 a 7 bandes verticals negroses, el ventre de color blau, amb nombroses taquetes fosques sinuoses que semblen signes d’escriptura sobre el cap i sota l’ull, i amb la boca molt grossa (Serranus scriba).
6 f. [AGP] Art de pesca de ròssec més petit que el bou, amb les cames proporcionalment més llargues i les malles més espesses, que s’arrossega amb una sola barca. Pesca a la vaca.
vacació
f. [LC] VACANÇA.
vacacional
adj. [LC] Relatiu a les vacances. Període vacacional.
vacada
f. [LC] [AGR] Ramat de vaques.
vacança
1 f. [LC] Estat d’un càrrec, d’una plaça, etc., vacants. La vacança d’una càtedra.
2 1 f. pl. [LC] Temps de repòs durant el qual cessen els estudis d’una escola, els treballs d’un tribunal, etc. Les vacances de Nadal.
2 2 f. pl. [LC] Temps de repòs concedit a un funcionari o a un treballador. Estar algú de vacances. Passar les vacances al camp.
vacant
1 1 adj. [LC] [AD] Que vaca. Càtedra vacant. Seu vacant. Una plaça vacant. Quan el tron és vacant.
1 2 f. [LC] Càrrec vacant, plaça vacant. Hi ha una vacant al departament de tresoreria.
2 f. [GL] vacant cristal·lina En cristal·l., defecte puntual provocat per l’absència d’un àtom en una posició regularment ocupada per aquest.
vacar
v. intr. [LC] Un càrrec, una plaça, una dignitat, etc., no estar ocupat. A la Facultat de Dret vaquen dues càtedres.
vacària
f. [BOS] Herba de la família de les cariofil·làcies, glauca, de fulles lanceolades, oposades i connates a la base, flors en cima laxa terminal, amb el calze inflat, blanquinós i amb cinc cantells verds, i la corol·la rosa, i fruit en càpsula ovoide, que es fa als sembrats (Vaccaria hispanica o Vaccaria pyramidata).
vacassa
f. [BOB] MOLLERIC DE MUNTANYA.
vaccí -ina
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les vaques.
1 2 adj. [AGR] Boví 1.
2 m. [LC] [MD] Malaltia eruptiva d’origen víric, observada sobretot en les vaques, però també en el bestiar equí i en l’home.
3 1 m. [MD] Limfa provinent d’algun animal afectat del vaccí i que, injectada en l’organisme humà, l’immunitza contra la verola.
3 2 m. [MD] Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions. Vaccí trivalent. Vaccí tetravalent. Vaccí polivalent.
vaccinació
f. [LC] [MD] Acció de vaccinar; l’efecte.
vaccinador -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] [PR] Que vaccina.
vaccinar
v. tr. [LC] [MD] Aplicar (a una persona o a un animal), amb finalitat profilàctica o terapèutica, vaccins preparats amb gèrmens vius, atenuats o morts o amb llurs productes, els quals provoquen immunitat activa i específica contra determinades infeccions futures o acabades d’adquirir.
vaccínic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al vaccí.
vacil·lació
f. [LC] Acció de vacil·lar; l’efecte.
vacil·lant
adj. [LC] Que vacil·la. Un pas vacil·lant. Una llum vacil·lant. Una memòria vacil·lant. Un tron vacil·lant.
vacil·lar
1 v. intr. [LC] Una cosa, moure’s lleugerament d’ací d’allà, tremolar, per mancança d’estabilitat.
2 v. intr. [LC] Una flama, una llum, etc., tremolar, estar a punt d’apagar-se. Una llum que el vent fa vacil·lar.
3 v. intr. [LC] Una cosa no material, ésser poc ferma, inestable, etc. La memòria del vell vacil·lava. Vacil·lar la voluntat, la fe.
4 v. intr. [LC] Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar algú en les seves resolucions.
vacu vàcua
adj. [LC] Buit, especialment en sentit figurat. Una experiència vàcua i inútil.
vàcuament
adv. [LC] D’una manera vàcua.
vacuïtat
f. [LC] Qualitat de vacu.
vacum
1 m. [AGR] Conjunt de bous i de vaques.
2 adj. [LC] [AGR] Bestiar vacum.
vacuna
f. [LC] [MD] Vaccí 3 2.
vacunació
f. [LC] [MD] VACCINACIÓ.
vacunador -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] [PR] VACCINADOR. Les infermeres vacunadores. Els vacunadors de bestiar.
vacunar
v. tr. [LC] [MD] VACCINAR.
vacúol
1 1 m. [BI] Vesícula de grandària i nombre variables que es troba en cèl·lules animals i vegetals, i que està delimitada per una membrana, la qual conté substàncies en dissolució i regula la pressió osmòtica de les cèl·lules.
1 2 [BO] [BI] vacúol gasífer Vacúol ple de gas, que existeix en moltes cianofícies planctòniques i els dona més flotabilitat.
2 1 m. [GL] Petita cavitat dins un cristall que forma inclusió, sense cap orientació.
2 2 m. [GL] Petita cavitat dins una roca, especialment volcànica.
vacuòmetre
m. [EI] Aparell per a mesurar la pressió d’un recinte quan és inferior a l’atmosfèrica que l’envolta. Vacuòmetre de membrana, hidroestàtic, tèrmic.
vacuòstat
m. [QU] Pressòstat emprat per a regular pressions petites, per a mantenir un buit constant dintre d’un recinte.
vademècum
m. [LC] [BB] Manual 3 1.
vaga
1 1 f. [LC] Cessació en el treball. La màquina s’ha espatllat, i hem de fer vaga una setmana.
1 2 f. [SO] [PO] [ECT] Cessació voluntària en el treball per part dels empleats assalariats amb vista a obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu a millores de sou o de les condicions de treball. Declarar-se en vaga. Vaga general.
1 3 [SO] [PO] [ECT] vaga de braços caiguts Vaga en què es deixa de treballar però es roman al lloc de treball.
1 4 [SO] [PO] [ECT] vaga de fam Mitjà de reivindicació que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició.
1 5 [SO] [PO] [ECT] vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament.
1 6 [LC] estar en vaga una cosa No fer-la servir.
2 f. pl. [LC] VACANCES. Aprofitaven les vagues d’estiu per a refer-se.
vagabund -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Iré pel món vagabund. Gent vagabunda. Un vagabund li demanava almoina.
2 adj. i m. i f. [LC] DROPO.
3 adj. [LC] PER EXT. Vida vagabunda.
vagal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al nervi vague.
vagament
adv. [LC] D’una manera vaga, no definida.
vagància
f. [LC] Fet de no estar ocupat en res.
vagar
1 1 v. intr. [LC] Errar a la ventura. Vagar pel món cercant una pàtria.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Deixar vagar els seus pensaments. Núvols que vaguen pel cel.
2 1 intr. [LC] VACAR. Proveir les places que vaguen.
2 2 intr. [LC] PER EXT. L’obra vaga per fretura de rajoles.
2 3 [LC] vagar-li a algú de fer una cosa Disposar de temps per a fer-la, tenir lleure de fer-la.
vagareig
m. [LC] Acció de vagarejar.
vagarívol -a
adj. [LC] Que vagareja.
vagarívolament
adv. [LC] D’una manera vagarívola.
vagassejar
v. intr. [LC] DROPEJAR.
vagatiu -iva
adj. [LC] Vagarós 1.
vàgil
adj. [EG] Que es pot moure lliurement.
vagin-
[LC] [MD] V. VAGINO-.
vagina
f. [ZOA] [LC] [MD] Part de l’aparell reproductor femení dels mamífers, en forma de canal, que va de l’úter a la vulva.
vaginal
1 adj. [MD] Que té forma de beina.
2 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la vagina.
3 f. [MD] Serosa que recobreix el testicle i l’epidídim.
vaginat -ada
adj. [BO] Proveït d’una beina.
vaginisme
m. [MD] Contracció dolorosa de la vagina que dificulta o impedeix el coit i que apareix en intentar-lo.
vaginitis
1 f. [MD] [LC] Inflamació de la vagina.
2 f. [MD] Inflamació de la beina d’un òrgan.
vagino- [o vagin-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot vagina. Ex.: vaginotomia, vaginectomia.
vagínula
f. [BO] [MD] Beina petita d’algun òrgan.
vaginulat -ada
adj. [BO] Proveït de vagínula.
vagit
m. [LC] Gemec, plor, de l’infant nounat.
vagó
1 m. [LC] [TRG] [OP] Vehicle de quatre o vuit rodes dels ferrocarrils, per al transport de viatgers o de mercaderies i equipatges. Afegir un vagó a un tren. Un vagó de segona.
2 [LC] vagó de càrrega Vagó que transporta mercaderies.
3 [LC] [TRG] vagó llit Vagó d’un ferrocarril condicionat amb departaments que tenen llits, o més generalment lliteres.
4 [LC] [TRG] vagó restaurant Vagó d’un ferrocarril condicionat amb servei de restaurant.
vagoneta
f. [OP] [TRG] [MI] Vagó de petites dimensions i descobert que serveix per al transport de mercaderies, especialment minerals, terres, etc., que es mou sobre rodes al llarg d’una via o, suspès, al llarg d’un cable.
vagós -osa
adj. [LC] Vagarós 1.
vagotomia
1 f. [MD] Secció quirúrgica del nervi vague.
2 [MD] vagotomia mèdica Blocatge del nervi vague per mitjà de fàrmacs.
vague -ga
1 adj. [LC] Errant, que es difon ça i lla. Dolors vagues.
2 m. [MD] [ZOA] NERVI VAGUE.
3 adj. [LC] No clarament definit. Tenir una idea vaga d’una cosa. Se’n tenen vagues notícies. Una vaga esperança.
4 adj. [LC] Donat a la vagància.
vaguejar
v. intr. [LC] Deixar-se anar al lliure curs dels propis pensaments.
vagueries
f. pl. [LC] Pensaments que va tenint qui vagueja.
vaguetat
f. [LC] Qualitat de vague. La vaguetat de les seves respostes.
vaguista
m. i f. [LC] [SO] Persona que pren part en una vaga.
vailet vaileta
1 m. i f. [LC] Nen, nena.
2 1 m. [LC] [PR] Noi que ajuda o fa d’aprenent d’un pagès, d’un menestral o d’un pastor.
2 2 m. [LC] [HIH] Patge, escuder.
vainilla
1 1 f. [LC] [BOS] Liana de la família de les orquidàcies, amb arrels caulogèniques, de fulles el·líptiques i crasses, flors de color groc verdós i fruit en càpsula, originària de l’Amèrica tropical, molt cultivada a diversos països càlids (Vanilla planifolia).
1 2 f. [LC] [HO] [BOS] Fruit de la vainilla, llarg i prim, no ben madur i posat a assecar perquè desenvolupi la seva aroma característica, emprat com a espècia.
2 f. [LC] [BOS] HELIOTROPI DE JARDÍ.
vair -a
adj. i m. [LC] [HIG] VAIRE.
vairat -ada
1 adj. [LC] Vaire 1.
2 m. [HIG] En heràld., vaire quan és d’esmalts altres que l’argent i l’atzur.
vaire -a
1 adj. [LC] De dos colors.
2 m. [LC] [IQA] Pell adobada dels esquirols vaires o de pelatge la meitat blanc i la meitat negre. Vestidures de drap d’or folrades de vaires.
3 1 m. [HIG] En heràld., folre consistent en quatre tires horitzontals formades per l’alineació d’unes peces en forma de campanetes capiculades que alternen l’argent i l’atzur.
3 2 [HIG] vaire gran Vaire que té menys tires i peces que l’ordinari.
vairó
m. [LC] [ZOP] Pàmpol 3 1.
vaitot
1 m. [LC] [JE] Fet d’arriscar un jugador en una jugada tot el diner que té davant seu. En un vaitot va perdre la seva fortuna.
2 [LC] fer un vaitot Posar tots els recursos o mitjans dels quals hom disposa, tot el seu esforç, en una empresa.
vaivé
1 m. [LC] Moviment alternatiu en dos sentits oposats. El vaivé de les onades.
2 m. [LC] Fortuna vària. Els vaivens de la vida.
vaiver -a
adj. [LC] Que va incessantment d’un costat a l’altre sense objecte determinat.
vaiverejar
v. intr. [LC] Anar d’un costat a l’altre sense objecte determinat.
vaixell
1 1 m. [LC] ATUELL.
1 2 m. [LC] [IMF] Bota grossa, generalment encerclada amb congrenys, que serveix per a contenir vi. Un vaixell congrenyat.
2 1 m. [TRA] Nau de guerra gran.
2 2 m. [LC] [TRA] Embarcació gran que per les dimensions i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància. Un vaixell transatlàntic.
2 3 [LC] [TRA] vaixell d’alt bord Nau gran.
vaixella
f. [LC] [ED] Conjunt de plats, plates, gots, tasses, etc., destinats al servei de la taula.
vaixellada
f. [LC] AIGÜERADA.
vaixeller vaixellera
m. i f. [DE] [PR] [LC] Tripulant d’un vaixell de guerra.
vaja
interj. [LC] Expressió usada per a indicar admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc. Vaja, ara no trobo l’encenedor.
val
m. [LC] Paper que hom lliura a algú i que li dona dret a cobrar una quantitat, rebre un gènere, etc.
valdès -esa
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a Pere Valdès o als valdesos. Església valdesa.
2 m. i f. [HIH] Membre d’un moviment espiritual originat arran de la predicació de Pere Valdès a Lió que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma.
valdre
[LC] V. VALER.
valedor1 -a
adj. [LC] Que ha de valer, que té el valor requerit per a ésser admès legítimament. Aquests títols no són valedors passats tres anys.
valedor2 valedora
m. i f. [LC] Persona que n’empara o en protegeix una altra.
valença
1 f. [LC] Protecció, ajut, que hom presta a algú. N’esperàvem obtenir valença. Ningú no li podia donar valença.
2 [LC] fer valença a algú Ajudar-lo.
valencià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de València o del País Valencià.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a València o al País Valencià o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte occidental del català parlat al País Valencià.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al valencià.
2 3 [FL] valencià apitxat Subdialecte del valencià parlat al Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta de València i la Ribera del Xúquer.
2 4 [FL] valencià meridional Subdialecte del valencià parlat a les comarques de la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Vinalopó.
2 5 [FL] valencià septentrional Subdialecte del valencià, amb algunes zones de transició cap al tortosí, parlat a les comarques de l’Alcalatén, la Plana de Castelló i part del Maestrat.
2 6 m. [FL] Al País Valencià, llengua catalana.
valència
f. [QU] [LC] Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
valencianisme
1 m. [FL] Element lingüístic del valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua.
2 m. [HIH] Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
3 1 m. [LC] Afecció per les característiques i els interessos valencians.
3 2 m. [LC] Afecció pel València Club de Futbol.
valencianista
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al valencianisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del valencianisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Soci o simpatitzant del València Club de Futbol.
valent -a
1 adj. [LC] Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. Calen homes valents per a defensar la ciutat. Valent en armes.
2 1 [LC] de valent loc. adv. Molt11. Va caminar de valent. Menjar de valent. Va ploure de valent.
2 2 [LC] a la valenta loc. adv. Amb gran punya. Ell s’ho va prendre a la valenta.
3 adj. [LC] Anteposat al substantiu, fort, intens o molt gran. És un valent pocavergonya.
-valent
[QU] Forma sufixada del mot ll. valens valentis, ‘que té força’, que indica la valència d’un element o d’un radical químics. Ex.: univalent, monovalent, bivalent, divalent, trivalent, tervalent, tetravalent, quadrivalent, pentavalent, quinquevalent.
valentament
adv. [LC] Amb valentia.
valentí -ina
adj. [LC] Valencià, s’aplica especialment a l’Església de València. Les grans figures de l’Església valentina.
valentia
1 f. [LC] Qualitat de valent.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona valenta.
valer
[inf. valer o valdre; p. p. valgut; ind. pr. 1 valc; ind. fut. valdré, etc.; subj. pr. valgui, etc.; subj. imperf. valgués, etc.]
1 v. intr. [LC] Alguna cosa o alguna persona, tenir una qualitat o un conjunt de qualitats que la fan ésser preuada. Ella valia més que tots els seus companys de classe. És un xicot que val molt: bo, intel·ligent…
2 1 intr. [LC] Tenir eficàcia, ésser útil. No valgueren precs ni amenaces. Contra la força no val la raó. Contra aquest mal, no hi valen medecines. En aquest cas, val més un bon amic que cent parents. Val més enginy que força. És un home que val per dos.
2 2 [LC] valgui el mot (o l’expressió, o la comparació, etc.) Fórmules emprades per a demanar comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com hom expressa alguna cosa. Escriu amb la meticulositat d’Espriu, valgui la comparació.
2 3 [LC] valer més Ésser preferible. Val més que hi vagis tu.
3 1 intr. [LC] Ésser tingut en consideració per a un efecte. Els punts que has guanyat no valen, perquè encara no havíem començat a comptar. Aquest sorteig no val: és de prova.
3 2 intr. pron. [LC] no s’hi val Expressió usada per indicar que no és lícit de fer alguna cosa. No s’hi val a donar empentes.
3 3 [LC] val a dir S’ha de convenir. Val a dir que si li ho deixes no t’ho tornarà.
4 1 intr. [LC] Ésser estimat a un cert preu, com a igual a certa cosa. Aquest llibre val molts diners. Aquesta propietat ha valgut un dineral. Aquella mina val un tresor. Valer una persona més or que no pesa.
4 2 [LC] fer valer una cosa Fer-la prevaler per damunt d’una altra. Fer valer algú la seva autoritat.
4 3 [LC] fer-se valer Procurar-se el respecte o la consideració dels altres. És un home que no sap fer-se valer.
4 4 [LC] no valer un clau No valer res, no servir.
4 5 [LC] no valer una malla No valer res.
4 6 tr. pron. [LC] no s’ho val Fórmula de cortesia en resposta a un regraciament.
4 7 [LC] valer la pena una cosa Estar ben emprat l’esforç que costa. Val la pena de fer-ho.
4 8 [LC] valer una cosa les cerques Valer el treball de cercar-la, el treball que costa.
4 9 intr. [LC] Ésser estimat com a igual a una certa quantitat. Un pes d’un quintar val quatre roves. Una moneda d’un duro valia cinc pessetes.
5 1 tr. [LC] Reportar (un profit), fer obtenir (alguna cosa) a algú en recompensa del que ha fet. Aquella finca li valia una renda mensual molt elevada. Això, quan t’ho vendràs, et valdrà molt més que no t’ha costat de compra. Els elogis que la seva conducta li ha valgut.
5 2 tr. [LC] PER EXT. Això li valdrà molts disgustos.
6 1 tr. [LC] Protegir, ajudar. Valeu-me, reina del cel!
6 2 [LC] valga’m Déu! Expressió d’esglai, de gran sorpresa, de compassió, etc.
7 intr. pron. [LC] Servir-se, fer ús. Valer-se d’un amic com a mitjancer. No podia valer-se de les mans: les hi havien lligades. Es va valer d’un engany.
valerat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid valèric.
valeriana
f. [LC] [MD] [BOS] Herba de la família de les valerianàcies, de tija erecta i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors roses o blanquinoses, disposades en cima corimbiforme densa, i fruit amb un plomall de pèls ramosos, que es fa al marge del bosc humit i és emprada com a medicinal (Valeriana officinalis).
valerianàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou principalment herbes, de fulles oposades o verticil·lades, flors sovint zigomorfes, amb la corol·la infundibuliforme, de vegades amb un esperó o un gep basal, els estams poc nombrosos i l’ovari ínfer, i fruit sec sovint coronat per un apèndix provinent del calze, a la qual pertanyen l’herba de Sant Jordi, la valeriana i l’herba dels canonges.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
valerianat
m. [QU] VALERAT.
valeriànic
adj. [QU] àcid valeriànic V. ÀCID.
valèric
adj. [QU] àcid valèric V. ÀCID.
valerós -osa
adj. [LC] Valent 1.
valerosament
adv. [LC] VALENTAMENT.
valetudinari -ària
adj. [LC] De constitució feble o malaltissa.
valg -a
1 adj. [LC] [MD] Dirigit cap enfora.
2 adj. [MD] Que té l’os desviat cap enfora. Genoll valg. Peu valg.
valí
[pl. -ís]
1 m. [HIH] [PR] [ISL] En el món islàmic, governador d’una ciutat o d’una demarcació.
2 m. [ISL] [HIH] Tutor o representant legal d’una musulmana.
vàlid -a
1 adj. [LC] Que té íntegres les forces. Tots els homes vàlids foren cridats a les armes.
2 adj. [LC] [DR] Que té plena eficàcia lògica o legal. Un argument vàlid. La votació, la sentència, no és vàlida. Un matrimoni que no és vàlid.
validable
adj. [LC] Que pot ésser validat.
validació
1 f. [LC] [DR] Acció de validar.
2 f. [BB] Part final d’un document que inclou les marques d’autenticitat, com és ara les signatures, les subscripcions i els segells.
3 f. [AD] [DR] Verificació que efectua un advocat per tal de comprovar que una procuració és suficient jurídicament per a intervenir en una actuació judicial o administrativa.
validadora
f. [TRG] MÀQUINA VALIDADORA.
vàlidament
adv. [LC] D’una manera vàlida.
validar
1 v. tr. [LC] Fer, declarar, vàlid. Les formalitats necessàries per a validar una acta.
2 1 tr. [AD] [DR] Fer la validació (d’una procuració).
2 2 tr. [TRG] [LC] Donar validesa (a un títol de transport) mitjançant una marca o datació.
2 3 tr. [AD] Posar al final (d’un escrit) una nota per declarar vàlida una esmena o un afegitó i perquè no sigui vàlid el que ha estat esborrat.
validesa
f. [LC] Qualitat de vàlid.
validitat
f. [LC] VALIDESA.
valiment
1 m. [LC] Acceptació particular que una persona, especialment poderosa, té envers una altra. Es va guanyar el valiment dels seus superiors.
2 m. [HIH] Ajut que es presta al rei o al senyor jurisdiccional.
valina
f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial amb cadena lateral de caràcter alifàtic, derivat de l’àcid pirúvic.
valinomicina
f. [QU] Antibiòtic natural, que conté un anell de trenta-sis baules i que, ultra el seu ús com a antibiòtic, troba aplicació també com a insecticida i nematicida i com a agent complexant d’ions metàl·lics alcalins o alcalinoterris.
valisa
1 f. [LC] MALETA.
2 f. [LC] Sac de cuir tancat amb clau on porten la correspondència els correus.
3 f. [TC] [LC] Correu que porta la valisa.
vall1
m. [LC] [AQ] [DE] Excavació longitudinal pregona feta en el sòl, especialment la que es fa al voltant d’una fortificació.
vall2
1 1 f. [LC] [GL] [GG] Depressió allargada i relativament ampla, definida per la convergència de dos vessants i que és recorreguda, o ha estat recorreguda, per un curs d’aigua o una glacera.
1 2 [GL] [GG] vall al·luvial Vall fluvial ocupada per al·luvions.
1 3 [GL] [GG] vall d’obi Vall en forma de U.
1 4 [GL] [GG] vall fluvial Vall en forma de V recorreguda per un riu.
1 5 [GL] [GG] vall glacial Vall en forma de U excavada per l’acció d’una glacera.
1 6 [GL] [GG] vall submarina Solc en forma de vall, obert a la plataforma continental o en el talús continental.
1 7 f. [GG] Conca d’un riu.
2 f. [LC] vall de llàgrimes La Terra, en tant que lloc de sofrença i de pas vers el cel.
3 f. [HIG] En heràld., terrassa el perfil superior de la qual és format per dos cims entre els quals s’obre una depressió.
vall-de-rourà -rourana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Vall-de-roures.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Vall-de-roures o als seus habitants.
valldostà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Vall d’Aosta.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Vall d’Aosta o als seus habitants.
vallejar
v. tr. [LC] Fer un vall (al voltant d’un lloc, d’una fortificació, etc.). Una vila que havien emmurallat i vallejat.
vallenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Valls.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Valls o als seus habitants.
vallesà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Vallès.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Vallès o als seus habitants.
vallespirenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Vallespir.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Vallespir o als seus habitants.
val·lisoletà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Valladolid.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Valladolid o als seus habitants.
való valona
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble d’origen celta establert a les terres meridionals de l’actual Bèlgica.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Natural de Valònia.
1 3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Valònia o als valons.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte francès, de forta influència germànica, parlat a Valònia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al való.
valona
1 f. [LC] [ED] Coll gran girat sobre l’esquena, muscles i pit a manera de capa.
2 1 f. [EI] Disc que, situat a l’extrem d’una ànima cilíndrica, reté el cable, el fil, etc., enrotllats.
2 2 f. [LC] Platet o disc metàl·lic que envolta la boca d’un canelobre i on queda dipositada la cera que regalima del ciri.
3 f. [AQ] Eixamplament que hi ha en un dels extrems de les peces d’un baixant que permet d’encaixar-les les unes amb les altres.
4 f. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb el mantell fosc amb taques clares, pit i abdomen blanquinosos i potes groguenques (Tringa glareola).
valons
m. pl. [ED] [LC] Calces curtes fins als genolls i obertes pels costats, com les usades pels homes aragonesos en el seu vestit tradicional.
valor
1 1 m. o f. [LC] [AR] [AN] Qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui. El valor d’una obra literària. El valor nutritiu d’un aliment. Escala de valors.
1 2 m. o f. [LC] [AR] [AN] Grau d’aquesta propietat o conjunt de propietats. Apreciar algú en el seu just valor.
1 3 m. o f. [LC] [AR] [AN] Abast de la força, la significació, d’una cosa, acció, paraula, expressió, etc. És un argument que no té cap valor. El valor d’un mot, d’una locució.
1 4 [FL] valor lingüístic Sentit d’una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l’interior d’un sistema lingüístic.
2 m. o f. [LC] Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. Combatre amb valor. Donar prova d’un valor heroic. Un acte de valor. Tenir valor de fer una cosa, gosar fer-la.
3 1 m. o f. [LC] [ECT] Allò en què és estimada o apreuada una cosa.
3 2 m. o f. [ECT] Preu pecuniari en què es manifesta el valor. El valor d’una finca, d’una mercaderia. Valor intrínsec, real. El valor nominal d’una moneda. Els valors de borsa.
3 3 [ECT] valor afegit Conjunt de remuneracions generades en la realització de l’activitat productiva.
3 4 [ECT] valor de canvi Valor en funció de l’eficàcia en el canvi.
3 5 [ECT] valor d’ús Valor en funció de la capacitat per a ésser útil.
3 6 [NU] [ECT] [LC] valor facial Valor d’una moneda o d’un segell indicat per encunyació o per estampació, el qual pot diferir del seu valor real.
3 7 [LC] valor venal d’un objecte Valor comercial.
4 1 m. o f. [ECT] Títol representatiu de participació en el capital d’una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, etc.
4 2 [LC] [ECT] valor cotitzat a borsa Valor registrat en el butlletí oficial de la borsa redactat pels agents de canvi.
4 3 [ECT] valor mobiliari Valor que es pot transformar en liquiditat.
4 4 [ECT] valor nominal Valor que, en un títol o efecte mobiliari, consta en representació d’una part alíquota de capital, d’un emprèstit, etc.
5 m. o f. [LC] [MU] En mús., durada relativa d’una nota o d’un silenci.
6 1 m. o f. [LC] [MT] En mat., determinació quantitativa particular. El valor que pren una funció per un valor donat de l’argument.
6 2 [FIF] [EL] valor de cresta Màxim dels valors que pren una corba en un interval donat.
6 3 [FIF] [EL] valor eficaç Valor màxim de la tensió o de la intensitat d’un corrent altern sinusoidal dividit per l’arrel de 2.
6 4 [MT] [FIF] valor propi Factor de proporcionalitat entre un vector propi i la seva imatge.
7 1 m. o f. [AR] Propietat d’un color per la qual es distingeix com a clar o fosc.
7 2 m. o f. [AR] Relació d’una part d’una pintura a una altra tocant al clar i l’obscur.
valoració
1 f. [LC] Acció de valorar.
2 f. [QU] Tècnica volumètrica d’anàlisi química per la qual hom determina la concentració d’una substància que es troba en solució mitjançant una reacció amb un volum mesurat d’una altra solució.
valorant
adj. [QU] Que serveix per a fer una valoració. Agent valorant.
valorar
1 v. tr. [LC] Determinar el valor (d’una cosa). Una finca que valoraren en sis milions d’euros. Han valorat molt bé els quadres del pintor mort.
2 tr. [QU] En quím., efectuar una valoració (d’una substància).
valoratiu -iva
adj. [LC] Que valora.
valorós -osa
adj. [LC] VALUÓS.
valquíria
f. [LC] [AN] Deessa guerrera de la mitologia escandinava. Les valquíries assenyalen els combatents que han de morir.
vals
1 m. [LC] [MU] [JE] Ball de ritme ternari executat per una parella que avança fent voltes.
2 m. [MU] Música d’aquest ball.
3 [LC] [MU] vals bòston Variant del vals.
valsar
v. intr. [LC] [JE] Ballar el vals.
vàlua
f. [LC] Allò que val una persona o una cosa, que és estimada o apreuada pel seu mèrit, per les seves qualitats. Una persona de gran vàlua.
valuós -osa
adj. [LC] Que té molta de vàlua.
valva
1 1 f. [ZOA] [LC] Peça que, formant parell amb una altra, constitueix la closca dels mol·luscos bivalves, dels braquiòpodes, etc.
1 2 f. [LC] [ZOA] Closca d’una sola peça dels mol·luscos gastròpodes.
2 1 f. [BO] [LC] Porció de la coberta d’un fruit sec i dehiscent que es forma en esquinçar-se aquesta longitudinalment.
2 2 f. [BO] Cara de la teca d’una diatomea, normalment perpendicular a la banda lateral o pleura.
3 1 f. [MD] En anat., part d’una vàlvula.
3 2 f. [MD] Instrument de cirurgia en forma de làmina corba doblegada que serveix per a separar les parets d’una cavitat o d’una obertura feta quirúrgicament.
valvar
1 adj. [ZOA] [BO] [MD] Relatiu o pertanyent a la valva.
2 adj. [BO] Disposat de manera que les diverses peces es toquen per llurs vores però sense cavalcar les unes sobre les altres, s’aplica a la prefoliació i a la prefloració.
valvat -ada
adj. [ZOA] [BO] [MD] Proveït de valves.
valviforme
1 adj. [ZOA] [MD] Semblant a una valva o a una vàlvula.
2 adj. [MD] [ZOA] Que obra com una vàlvula.
vàlvula
1 1 f. [LC] [EI] [IQ] Mecanisme que interromp o permet el pas d’un líquid o d’un gas per una conducció, mitjançant un dispositiu regulat automàticament o manualment. Vàlvula d’admissió. Vàlvules de seguretat. Vàlvula d’assentament. Vàlvula de comporta. Vàlvula de bola.
1 2 [EI] vàlvula d’escapament Dispositiu que serveix per a expulsar els fums o els productes de combustió en els motors de quatre temps.
1 3 [LC] [AQ] vàlvula de boia [o vàlvula de flotador] Vàlvula que, mitjançant un flotador col·locat a l’extrem d’una palanca, obtura l’entrada d’aigua de certs dipòsits en funció del nivell d’aigua que assoleixen.
2 1 f. [EL] vàlvula electrònica Tub electrònic, especialment el destinat a fer una rectificació.
2 2 [EL] vàlvula termoiònica Vàlvula electrònica que té un elèctrode calent.
3 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Estructura anatòmica que permet el tancament i l’obertura d’un orifici o d’un conducte. Les vàlvules del cor, de les venes.
3 2 [MD] vàlvula bicúspide VÀLVULA MITRAL.
3 3 [ZOA] [MD] vàlvula connivent Replec que forma la mucosa de l’intestí prim.
3 4 [ZOA] [MD] vàlvula mitral Replec membranós en l’orifici auriculoventricular esquerre del cor que impedeix el retrocés de la sang del ventricle a l’aurícula.
3 5 [ZOA] [MD] vàlvula sigmoide Vàlvula situada a la naixença de l’artèria aorta o de la vena pulmonar.
3 6 [MD] [ZOA] vàlvula tricúspide Vàlvula cardíaca situada entre l’aurícula i el ventricle drets.
valvular
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una vàlvula o a les vàlvules.
valvulitis
f. [MD] Inflamació d’una vàlvula del cor.
vamba
f. [LC] [SP] Sabatilla de sola de goma, utilitzada generalment per a fer esport.
vampir vampira
1 1 m. i f. [LC] [AN] Ésser imaginari que de nits xucla la sang de les persones que dormen.
1 2 m. i f. [LC] Persona que s’enriqueix empobrint els altres.
2 1 m. [LC] [ZOM] Mamífer quiròpter que s’alimenta de sang de mamífers, inclosos els humans, i que habita des del nord de Mèxic fins al nord de l’Argentina i al centre de Xile (Desmodus rotundus).
2 2 m. [LC] [ZOM] Mamífer quiròpter dels gèneres Diademus i Diphylla, que s’alimenta de sang d’ocells.
vampiressa
f. [LC] Dona que empra la seva fascinació eròtica per a seduir i explotar els homes.
vampirisme
1 m. [AN] Creença en els vampirs.
2 m. [LC] Avidesa insaciable.
vanadat
1 m. [QU] Anió poliatòmic que té el vanadi com a àtom central.
2 m. [QU] Sal que conté un anió vanadat.
vanadi
m. [QU] [ML] Metall de transició, semblant a l’argent pel seu color i brillantor, que, aliat a l’acer, li comunica una gran duresa (símbol, V; nombre atòmic, 23; pes atòmic, 50,94).
vanàdic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al vanadi.
2 adj. [QU] [ML] Que conté vanadi amb un nombre d’oxidació elevat.
vanadil
m. [QU] Oxocatió derivat del vanadi.
vanadinita
f. [GLM] Mineral del grup de les apatites, clorovanadat de plom, de fórmula Pb5(VO4)3Cl, que cristal·litza en el sistema hexagonal, forma cristalls tabulars de color roig i pot ésser mena de vanadi.
vanadós -osa
1 adj. [LC] [QU] Vanàdic 1.
2 adj. [QU] Que conté vanadi amb un nombre d’oxidació més baix que en els compostos vanàdics.
vanaglòria
f. [LC] Glòria més aparent que real, glòria que hom s’atribueix per mèrits que no s’ho valen.
vanagloriar-se
v. intr. pron. [LC] Mostrar vanaglòria. Es vanagloriava de la seva sort. Es vanagloria d’ésser el defensor de la llibertat.
vanagloriejar-se
v. intr. pron. [LC] VANAGLORIAR-SE. Ai de qui es vanaglorieja de la seva virtut! Es vanaglorieja de saber dibuixar.
vanagloriós -osa
adj. [LC] Ple de vanaglòria.
vanagloriosament
adv. [LC] Amb vanaglòria.
vanament
adv. [LC] D’una manera vana, sense efecte, en va.
vanar-se
v. intr. pron. [LC] Algú, mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, de les accions, etc., pròpies o que s’atribueix. Es vanava de la seva erudició. En Tomàs es vana de recitar d’allò més bé.
vàndal vàndala
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble germànic establert al sud del Bàltic que envaí la Gàl·lia, Hispània i el nord d’Àfrica.
1 2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als vàndals.
2 m. i f. [LC] Persona que destrueix o malmet una obra d’art, una cosa bella o útil, etc., sense cap necessitat.
vandàlic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als vàndals o al vandalisme.
vandàlicament
adv. [LC] D’una manera vandàlica.
vandalisme
1 m. [LC] Devastació pròpia dels antics vàndals.
2 m. [LC] Esperit de destrucció de les obres de la civilització, de les coses belles o útils, etc.
vanejar
1 1 v. intr. [LC] VARIEJAR.
1 2 v. intr. [LC] [MD] Un membre, perdre les forces. Em sentia vanejar les cames.
2 intr. [LC] Mostrar vanitat.
vaníl·lic -a
adj. [LC] Tret de la vainilla.
vanil·lina
f. [QU] Principi olorós de la vainilla.
vanitat
1 f. [LC] Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món.
2 f. [LC] Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents. És un home carregat de vanitat. Tenir una vanitat ridícula, insuportable.
vanitós -osa
1 adj. [LC] Que té molta vanitat.
2 adj. [LC] Que denota vanitat. Un somriure de vanitosa suficiència.
vanitosament
adv. [LC] Amb vanitat.
vano
m. [LC] Ventall 1 3.
vànova
f. [LC] [ED] Cobrellit d’abric i d’ornament, generalment fet de punt o ganxet.
vanover vanovera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven vànoves.
vantar-se
v. intr. pron. [LC] VANAR-SE. Es vanta del seu poder. Es vanten de conèixer fil per randa tota la comarca.
vapor
1 1 m. [LC] [FIF] Gas en què es transforma un líquid o un sòlid absorbint calor. Vapor d’aigua.
1 2 m. [FIF] Substància gasosa que es troba a una temperatura inferior al seu punt crític i pot, per tant, liquidar-se per la sola pressió. Vapors de iode. A temperatures inferiors a 31 °C, l’anhídrid carbònic és un vapor.
1 3 [IQ] [FIF] vapor reescalfat Vapor que es troba a una temperatura superior a la temperatura de saturació a una determinada pressió.
1 4 [FIF] vapor saturat Vapor d’una substància que està en equilibri amb la fase líquida d’aquesta en un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal.
2 m. [LC] [TRA] Nau o bastiment de vapor.
3 m. [IT] Fàbrica de teixits que funcionava amb màquina de vapor.
4 1 m. pl. [LC] Exhalació d’humors morbosos que se suposava que pujaven al cervell.
4 2 [LC] vapors del vi Efectes del vi al cap.
vaporació
f. [IT] VAPORATGE.
vaporada
f. [LC] Bafarada 1.
vaporador
m. [IT] Màquina on són vaporats els filats o els teixits.
vaporar
v. tr. [IT] Sotmetre (un material tèxtil) a l’acció del vapor. Vaporar filats de cotó.
vaporatge
m. [IT] Operació que consisteix a sotmetre un material tèxtil a l’acció del vapor d’aigua amb la finalitat d’humitejar-lo, esponjar-lo, fixar-hi colorants, provocar-hi reaccions, allisar els teixits sense donar-los lluentor, facilitar l’encongiment natural, etc.
vapori-
[LC] Forma prefixada del mot vapor. Ex.: vaporífer.
vaporífer -a
adj. [FIF] Que conté vapor.
vaporiforme
adj. [FIF] Existent en estat de vapor.
vaporitzable
adj. [LC] [FIF] Que es pot vaporitzar.
vaporització
f. [LC] [FIF] Acció de vaporitzar o de vaporitzar-se.
vaporitzador -a
1 adj. [LC] [FIF] Que vaporitza.
2 m. [EI] Aparell per a vaporitzar.
vaporitzar
1 v. tr. [LC] [FIF] Convertir en vapor.
2 intr. pron. [LC] [FIF] Substàncies que es vaporitzen a seixanta graus de temperatura.
vaporós -osa
1 1 adj. [LC] [FIF] Que té la naturalesa del vapor.
1 2 adj. [LC] Que exhala vapors.
2 adj. [LC] Tenuíssim i lleuger. Un estil vaporós. Un vestit vaporós.
vaporosament
adv. [LC] D’una manera vaporosa.
vaporositat
f. [LC] [FIF] Qualitat de vaporós.
vaquer1 vaquera
1 1 m. i f. [LC] [AGR] [PR] Pastor de vaques.
1 2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que té una vaqueria.
2 1 adj. [LC] [ED] Texà 2 2.
2 2 m. pl. [LC] [ED] TEXANS.
vaquer2 vaquera
1 m. i f. [LC] [AGP] [PR] Persona que es dedica a la pesca a la vaca.
2 f. [LC] [AGP] [TRA] Barca destinada a la pesca a la vaca.
vaquerís vaquerissa
m. i f. [LC] [AGR] [PR] Vaquer11 1.
vaqueta
1 f. [LC] [AGR] Pell de bou o de vaca.
2 1 f. [BOB] Lleterola 2.
2 2 f. [BOB] LLENGUA DE BOU.
2 3 f. [BOB] Rossinyol 2 1.
2 4 [BOB] vaqueta de pi CAMAGROC.
2 5 [BOB] vaqueta negra Trompeta 3 1.
vaquí -ina
adj. [LC] [AGR] Boví 1. Bèstia vaquina.
var -a
1 adj. [MD] Dirigit cap endins.
2 adj. [MD] Que té l’os desviat cap endins. Genoll var. Peu var. Coxa vara.
vara
1 f. [LC] Rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, emprada com a bastó, mànec de xurriaques, etc. Una vara de freixe. El carreter va pegar al seu animal amb la vara.
2 1 f. [LC] [HIG] Bastó usat com a insígnia d’autoritat. La vara d’un alcalde, d’un tinent alcalde.
2 2 f. [LC] Càrrec del qual és insígnia la vara. Deixar la vara d’alcalde.
2 3 [LC] tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa.
3 f. [TRG] Barra llarga que, formant parell amb una altra, serveix per a junyir l’animal al carro. Una mula de vares.
4 1 f. [LC] [FIM] Mida igual a 4 pams o a 3 peus, equivalent a 0,7 metres a Lleida i a Tarragona.
4 2 [LC] [FIM] vara quadrada Mesura de superfície.
5 1 f. [BOS] [AGA] vara d’Adam FLOR DE L’AMOR.
5 2 [LC] [BOS] vara d’or Herba de la família de les compostes, de fulles lanceolades o oblongues, poc o molt dentades, i capítols grocs, que tenen de sis a dotze lígules, disposats en raïm o panícula terminal, que es fa als marges forestals, als boscos clars i als matollars, sobretot a muntanya (Solidago virgaurea).
5 3 [LC] [BOS] [AGA] vara de Jessè NARD.
5 4 [BOS] [AGA] vara de Sant Josep a) NARD.
5 4 [BOS] [AGA] vara de Sant Josep b) PORRASSA.
varà
1 m. [ZOR] Rèptil saure de diferents espècies de la família dels varànids.
2 [ZOR] varà del desert Varà de color grisós, de gran resistència als forts contrastos tèrmics i molt agressiu (Varanus griseus).
3 [ZOR] varà del Nil Varà de color groc verdós amb taques fosques, d’hàbits lligats a les riberes fluvials de l’Àfrica centreoriental i meridional (Varanus niloticus).
varactor
m. [EL] Dispositiu de semiconductor que posseeix una capacitat variable amb la tensió aplicada.
varada
f. [LC] [TRA] AVARADA.
varador1
m. [LC] Lloc per a varar barques.
varador2 varadora
m. i f. [LC] [TRA] [PR] Persona ocupada en la varada de les barques.
varal
m. [JE] [LC] Pal llarg i prim, especialment el que es col·loca entre els bastidors de l’escenari per posar-hi els llums.
varànids
1 m. pl. [ZOR] Família de rèptils saures de grans dimensions, extremitats molt robustes, cap allargat i llengua molt llarga, bifurcada i retràctil, com la d’un ofidi, representada per un únic gènere.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
varar
v. tr. [LC] [TRA] Avarar 1.
varec
1 m. [LC] [BOI] Massa d’algues, principalment feofícies, que la mar llança a les platges o que hom talla, aprofitable com a adob i per a extreure’n alginats.
2 m. [QU] Cendra d’algues d’on s’extreu el iode.
varenga
f. [TRA] MEDÍS.
varengatge
m. [TRA] Conjunt de varengues d’una embarcació.
vareta
1 f. [LC] Bastó prim i curt.
2 f. [AN] vareta màgica Vareta de què se serveixen els mags, les fades, els endevins, etc., que concentra i emet el poder que tenen atribuït.
3 f. [MU] En l’orgue mecànic, element prim i molt flexible, de fusta o metàl·lic, que serveix per a transmetre el moviment de la tecla al salmer.
varetatge
m. [MU] En l’orgue mecànic, conjunt de varetes transmissores del moviment de les tecles al salmer.
vari vària
1 adj. [LC] Que es mostra diferent d’un temps a un altre. Humor vari.
2 adj. [LC] Que és divers, diferent, de distinta mena. Remeis varis. De tonalitats vàries. Productes de qualitat vària.
variabilitat
f. [LC] Qualitat de variable.
variable
1 1 adj. [LC] Susceptible de variar. Preu variable.
1 2 adj. [LC] Que varia sovint, que és mudable, inconstant. Temps variable. Vents variables. Un caràcter variable.
2 adj. [FL] Que presenta flexió. Mot variable. L’adjectiu és una categoria lèxica variable.
3 1 f. [LC] [MT] Quantitat que pot variar d’una manera contínua o discontínua.
3 2 [LC] [MT] variable aleatòria Variable que rep valors numèrics que depenen de l’atzar.
4 1 f. [FL] variable lingüística Element d’estructura que es manifesta mitjançant una alternança d’elements de nivell inferior.
4 2 [FL] variable sociolingüística Correlació entre una variable lingüística i una variable social, com ara la classe social, el grup ètnic, l’edat, el sexe, o entre una variable lingüística i un estil de parla.
4 3 f. [FL] En lòg. i en ling., element que ocupa una posició argumental i que ha d’ésser lligat per un quantificador o per un operador. La variable lligada pel quantificador universal.
5 f. [IN] En inform., posició de memòria identificada amb un nom, que pot variar de contingut en l’execució d’un programa.
variablement
adv. [LC] D’una manera variable.
variació
1 1 f. [LC] Canvi parcial en la forma, posició, estat o qualitats d’una cosa. Una variació de color. Les variacions de l’atmosfera. Les variacions periòdiques del moviment d’un astre.
1 2 [LC] [FIF] variació de la brúixola Declinació 2 1.
2 f. [LC] [MU] Repetició d’un tema musical amb modificacions del temps, to, harmonia o clau.
3 f. [MT] En mat., successió d’elements d’un conjunt finit.
4 1 f. [FL] Fenomen pel qual una llengua és diferent segons l’època, el lloc i el grup social que la parla. La variació dialectal de l’italià.
4 2 [LC] [FL] [FIF] variació lliure VARIANT LLIURE.
variacional
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una variació.
variada
f. [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de fins a 30 centímetres de llargada, de color gris argentat, amb una gran faixa negra en posició dorsal, entre la part posterior del cap, l’origen de l’aleta dorsal i la part posterior de l’opercle, i una banda vertical negra que s’estén sobre els extrems posteriors de l’aleta dorsal i l’aleta anal (Diplodus vulgaris).
variadament
adv. [LC] D’una manera variada.
variador -a
1 adj. [LC] Que fa variar.
2 m. [EI] variador de velocitat Aparell de transmissió que permet de variar la relació de velocitat entre l’arbre d’entrada i el de sortida d’una manera progressiva i sense interrompre el moviment.
vàriament
adv. [LC] D’una manera vària.
variància
f. [MT] Mesura de la dispersió d’una variable aleatòria respecte al seu valor mitjà, que és igual a l’esperança matemàtica del quadrat de la diferència entre la variable i la seva esperança.
variant
1 adj. [LC] Variable 1.
2 1 f. [LC] Diferència que presenten les dues o més còpies, edicions, etc., d’un mateix text. Els biblistes van establir les diverses variants dels còdexs evangèlics.
2 2 f. [LC] Divergència de caràcters entre individus de la mateixa espècie o grup.
2 3 f. [OP] Tram d’una carretera exterior a una població que substitueix una travessera.
2 4 f. [FL] Expressió lingüística diferent d’una altra per la forma.
2 5 [FL] variant condicionada Forma que adopta una unitat lingüística quan és determinada parcialment o completament pel context en què ocorre.
2 6 [FL] [FIF] variant lliure Forma que adopta una unitat lingüística sense que hi hagi un condicionament contextual.
variar
1 1 v. tr. [LC] Fer diferent per un canvi parcial.
1 2 v. tr. [LC] Diversificar 1.
2 tr. [LC] Sotmetre a canvis successius (un ordre de fets).
3 intr. [LC] Sofrir un canvi parcial, esdevenir diferent.
variat -ada
adj. [LC] Que té varietat. Moviment variat.
variça
f. [LC] [MD] Dilatació permanent d’una vena, generalment de la cama, produïda per l’acumulació de la sang.
varicel·la
f. [LC] [MD] Malaltia infecciosa i contagiosa d’origen víric, que afecta sobretot els infants, caracteritzada per l’aparició d’un exantema amb pruïja.
varico-
[LC] Forma prefixada del mot variça. Ex.: varicoflebitis.
varicocele
f. [MD] Dilatació varicosa de les venes de l’escrot i del cordó espermàtic.
varicós -osa
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a les varices.
2 adj. [MD] De la naturalesa d’una variça.
3 adj. [MD] Amb varices. Una cama varicosa.
varicositat
f. [MD] Variça, especialment les venes dilatades de la xarxa cutània, que no arriben a formar prominència.
variegació
f. [AGA] [BO] Diversitat irregular de coloració, produïda per una manca de pigments en determinades àrees dels vegetals, que apareix com a taques d’un blanc groguenc.
variegat -ada
1 adj. [BO] [AGA] BIGARRAT.
2 adj. [BO] [AGA] Que presenta variegació. Planta variegada.
variejar
v. intr. [LC] Anar pensant sense ésser amo de deturar el curs dels propis pensaments.
varietal
adj. [LC] Elaborat a partir d’una sola varietat de raïm, s’aplica al vi.
varietat
1 f. [LC] Coexistència o successió de coses o de qualitats diferents. En aquella regió hi ha una gran varietat de cultius. Varietat d’ocupacions, d’espectacles. En els menjars convé un poc de varietat.
2 f. pl. [JE] [LC] Espectacle compost de diverses atraccions o peces que no tenen un lligam entre elles. Teatre de varietats.
3 1 f. [LC] [BI] [BO] [ZOA] [EG] [GLM] Grup que es pot distingir dintre el conjunt dels animals, les plantes, els fongs o els bacteris d’una mateixa espècie, atenent a certs caràcters que no són comuns a tots els individus de l’espècie. Varietat resistent a una malura.
3 2 f. [GLG] Conjunt d’individus d’una espècie mineral, que es caracteritzen perquè presenten una propietat física notable que els diferencia de la resta d’individus de l’espècie mineral en qüestió.
4 f. [MT] En mat., generalització en dimensions arbitràries dels conceptes de corba i de superfície. Varietat lineal. Varietat topològica.
5 f. [FL] Ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o amb la funció comunicativa, i que es caracteritza per una determinada concurrència de variants lingüístiques.
variola
f. [GL] Esfèrula de 0,5 a 2 mil·límetres de diàmetre, cristal·lina i blanquinosa, que es troba a la variolita.
variolita
f. [GL] Roca ígnia fosca que conté varioles.
variolític -a
adj. [GL] De la naturalesa d’una variolita.
varioloide
f. [MD] Verola benigna, sense supuració de les pústules, que es presenta en individus ja vaccinats.
variolós -osa
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la verola.
2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que pateix de verola.
variscita
f. [LC] [GLM] Mineral, fosfat d’alumini hidratat, de fórmula AlPO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic, generalment és criptocristal·lí, de color verd poma amb lluïssor cèria i és considerat pedra fina.
varistància
f. [EL] Element que posseeix una resistència variable.
varistor
m. [EL] VARISTÀNCIA.
variu
f. [MD] VARIÇA.
varroasi
f. [AGR] Malaltia mortal de les abelles provocada per l’àcar Varroa destructor, el qual s’alimenta de l’hemolimfa d’adults i de larves.
varsovià -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Varsòvia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Varsòvia o als seus habitants.
varva
f. [GL] Dipòsit rítmic laminat, de llot i sorra fina, d’origen climàtic, que constitueix parelles de termes litològics, dipositats durant un cicle anual i dins una conca glaciolacustre.
varvassor varvassora
m. i f. [HIH] [PR] A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal catalana, propietari de feu rebut d’un gran vassall, del qual esdevenia vassall.
varvassoria
1 f. [HIH] Títol o dignitat de varvassor.
2 f. [HIH] Territori sota la jurisdicció d’un varvassor.
vas
1 1 m. [LC] [AR] Recipient de metall, de terrissa, de vidre, de fusta, etc., especialment destinat a contenir un líquid.
1 2 [AQ] [FIF] vas d’expansió Recipient, generalment comunicat amb l’atmosfera, que permet a una instal·lació de calefacció per aigua calenta absorbir els canvis de volum del líquid provocats pels canvis de temperatura.
1 3 [QU] [FIF] vas de precipitats Vas cilíndric de vidre resistent al foc, més alt que ample, proveït de bec i sovint graduat, de gran aplicació en les tasques experimentals de la química.
1 4 [LC] [FIF] vasos comunicants Sistema format per dos recipients o més units entre ells per sota del nivell de fluid que contenen, en què es compleix l’equació fonamental de la hidroestàtica.
1 5 [AR] vasos lucans Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges.
2 1 m. [ZOA] [MD] En un animal, tub per on circula la sang, la limfa o un altre fluid. Vasos limfàtics.
2 2 [MD] vas aeri Vas que conté aire.
2 3 [ZOA] [MD] vas lacti Vas que conté quil.
3 1 m. [BO] [BI] Cèl·lula allargada o sèrie de cèl·lules alineades a manera de tub, que constitueixen el teixit conductor de les plantes i transporten la saba.
3 2 [BO] [BI] vas liberià Vas consistent en cèl·lules vives, especialitzat en la conducció de la saba elaborada.
3 3 [BO] [BI] vas lignós [o vas llenyós] Vas constituït per cèl·lules mortes, de parets diversament lignificades, que serveix per al transport de la saba bruta.
4 m. [LC] [AR] Sepultura 2. Va ser enterrat en el vas dels seus pares.
5 m. [RE] vas d’elecció Criatura escollida per Déu com a instrument dels seus designis.
vasa
f. [LC] [AQ] [AR] [IMF] GUARNIT.
vascó vascona
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble basc preromà establert al territori de l’actual Navarra, a l’extrem nord-est de Guipúscoa i en unes petites contrades de La Rioja i l’alt Aragó.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als vascons.
vascular
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] [BO] Relatiu o pertanyent als vasos dels animals i de les plantes. Sistema vascular.
2 adj. [LC] [MD] [ZOA] [BO] Format per vasos, que conté vasos, especialment sanguinis. Teixit vascular. Tumor vascular.
vasculós -osa
adj. [LC] [MD] VASCULAR.
vasectomia
f. [MD] [LC] Extirpació quirúrgica, total o parcial, del conducte deferent del testicle que es fa com a mètode d’esterilització de l’home.
vaselina
1 f. [LC] [QU] Producte semisòlid, groguís, translúcid, extret del petroli, que serveix per a fer untures, pomades, com a lubrificant, etc. Vaselina bòrica.
2 [LC] posar vaselina Fer que una situació tensa o difícil millori, suavitzar el tracte.
vaso-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot vas. Ex.: vasoconstrictor, vasomotor.
vasoconstricció
f. [ZOA] [MD] Disminució del diàmetre dels vasos sanguinis.
vasoconstrictor -a
1 adj. [ZOA] Que causa vasoconstricció.
2 m. [ZOA] Agent vasoconstrictor.
vasodilatació
f. [ZOA] [MD] Dilatació dels vasos sanguinis.
vasodilatador -a
1 adj. [ZOA] Que causa vasodilatació.
2 m. [ZOA] Agent vasodilatador.
vasopressina
f. [ZOA] [MD] [BI] Hormona peptídica secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi, que redueix la secreció urinària i augmenta la pressió sanguínia.
vassall -a
1 adj. i m. i f. [LC] Súbdit 1.
2 m. [HIH] Home de condició lliure que depenia d’un senyor per una relació de vassallatge.
vassallatge
1 m. [LC] [HIH] Relació de servei, d’amistat i de protecció pactada entre dos homes lliures, un vassall i un senyor, per la qual el vassall es comprometia a servir el senyor, especialment en la guerra, a canvi de protecció, sosteniment domèstic o concessió de béns en usdefruit.
2 m. [LC] Servitud 1.
vassallia
f. [LC] [HIH] ANT. Vassallatge 1.
vast -a
1 adj. [LC] De gran extensió. Una vasta regió. Governar un vast imperi. Un vast horitzó.
2 adj. [LC] PER EXT. Una vasta cultura. Vastos coneixements.
vastament
adv. [LC] D’una manera vasta.
vastitud
f. [LC] Qualitat de vast.
vàter
1 m. [LC] [AQ] Instal·lació on s’orina i es fan les defecacions consistent en un recipient adequat i un dipòsit d’aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l’aigua per arrossegar les deposicions cap als baixants i les clavegueres.
2 m. [LC] Cambra on hi ha el vàter.
vaticà -ana
1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al Vaticà. Museu vaticà. Diplomàcia vaticana.
2 m. [LC] [RE] Cort pontifícia.
vaticanisme
1 m. [LC] [RE] Ultramuntanisme 1.
2 m. [RE] Defensa del centralisme romà en qüestions eclesials.
vaticanista
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent al vaticanisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Partidari del vaticanisme.
3 m. i f. [LC] [RE] Coneixedor de l’estructura, l’organització, la diplomàcia, etc., del Vaticà.
vaticinador -a
adj. i m. i f. [LC] Que vaticina.
vaticinar
v. tr. [LC] Anunciar el que ha de succeir. Molts havien vaticinat un cataclisme que no arribà a produir-se.
vaticini
m. [LC] Anunci del que ha de succeir. Tots els seus vaticinis s’han complert.
vatua
interj. [LC] Expressió usada per a indicar sorpresa, indignació, enuig, etc.
vau
1 f. [RE] [FL] Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu.
2 f. [FL] Gradual velar.
vauquerials
1 f. pl. [BOI] Ordre d’algues de la classe de les xantofícies, amb organització de cenòcit, que pot ésser vesicular, com en les del gènere Botrydium, o filamentós ramificat, com en les del gènere Vaucheria.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
ve
[pl. ves]
1 1 f. [LC] [FL] Lletra v V.
1 2 [FL] [LC] ve baixa Ve 1 1.
2 f. [LC] [FL] ve doble Lletra w W.
veça
1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de fulles pinnaticompostes terminades en circell i amb els folíols mucronats en forma de cor invertit, flors purpúries o violàcies, amb les ales més fosques, i llegum de color brunenc en ésser madur, un xic bonyegut, cultivada com a farratge (Vicia sativa).
1 2 f. [LC] [AGA] [BOS] Grana de la veça, globulosa i bruna, emprada com a aliment dels ocells.
2 f. pl. [LC] Menjar2 1. Va aprendre ben aviat a guanyar-se les veces.
veçar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de veces.
vecera
f. [BOS] [AGA] Veça 1 1.
veçot
1 m. [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, robusta i enfiladissa, de tiges i pecíols alats, fulles amb dos folíols lanceolats o ovats, terminades en circell, flors purpúries grosses, en nombre d’una a tres sobre peduncles axil·lars, i llegum llarg, bru quan ha madurat, espontani en algunes terres mediterrànies càlides i cultivat com a farratge (Lathyrus tingitanus).
2 m. [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, gràcil i enfiladissa, de fulles pinnades terminades en circell, amb els folíols linears i acabats en tres puntetes, flors purpúries axil·lars i llegum pèndul, bru a la maturitat, que es fa als camps de cereals i als llocs herbosos de les terres mediterrànies (Vicia peregrina).
veçota
f. [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de fulles pinnades terminades en circell, amb els folíols truncats i mucronats, flors axil·lars grogues, amb l’estendard pubescent i sovint amb estries purpúries, i llegum pilós, que es fa als fenassars i altres llocs herbosos de les terres mediterrànies (Vicia hybrida).
vectació
f. [TRG] Acció d’anar en un vehicle.
vectigal
m. [AD] Tribut imposat sobre el transport de mercaderies.
vector -a
1 adj. [BI] [MD] Que transmet gèrmens patògens d’un individu a un altre. Insecte vector de bacteris.
2 1 m. [MT] Element d’un espai vectorial. Vector fix. Vector lliure. Vector lliscant o lliscador.
2 2 m. [IN] Matriu amb un sol índex.
2 3 m. [LC] [FIF] Magnitud en què, ultra la quantitat, cal considerar el punt d’aplicació, la direcció i el sentit, que es representa per un segment de recta el sentit del qual s’indica amb una sageta i la longitud de la qual és el seu mòdul o valor absolut.
2 4 [FIF] [FIN] vector d’estat Element que permet d’expressar el conjunt de propietats d’un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais lineals, o d’espais funcionals més generals.
2 5 [FIF] [FIN] vector d’ona Donada una ona, vector la direcció del qual en cada punt de l’espai és la de propagació de l’ona en aquest punt, i el mòdul del qual és el nombre d’ona.
2 6 [FIN] vector polarització Vector que equival al moment dipolar per unitat de volum que apareix en cadascun dels punts d’un dielèctric sotmès a un camp elèctric.
2 7 [MT] [FIN] [FIF] vector propi En un espai vectorial que té definida una aplicació lineal, vector no nul que s’aplica en un múltiple d’ell mateix.
vectorial
adj. [FIF] [MT] [LC] Relatiu o pertanyent als vectors. Càlcul vectorial. Espai vectorial.
veda
1 f. [LC] Acció de vedar.
2 f. [LC] [AGF] [AGP] Temps durant el qual està vedat de caçar, de pescar o de pasturar.
vedar
1 v. tr. [LC] Prohibir, especialment per llei o manament. Està vedat de caçar en aquell bosc.
2 v. tr. [LC] IMPEDIR. Al bell mig del camí, una tanca vedava el pas al bestiar. La molta amistat que m’uneix a ell em veda de dir res.
vedat
1 m. [LC] [AD] Lloc on està vedat d’entrar.
2 m. [AD] [SP] [AGF] Lloc on està vedat de caçar o de pescar.
vedell
1 1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Bou que no passa d’un any.
1 2 [LC] [AGR] vedell de llet Vedell que encara mama.
2 m. [LC] [RE] vedell d’or Ídol d’or en forma de vedell adorat pels israelites.
3 m. pl. [LC] [BOS] [AGA] CONILLETS.
vedella
1 f. [ZOM] [AGR] [LC] Vaca que no passa d’un any.
2 f. [LC] [HO] Carn de vedell o de vedella. Un plat de vedella amb pèsols.
vedellada
f. [LC] [AGR] Conjunt de vedells.
vedellar
v. intr. [LC] [ZOA] [AGR] La vaca, parir.
vedet
f. [JE] Artista principal d’un espectacle de teatre, de cinema, de varietats, de circ, etc.
vedetisme
m. [LC] Actitud de vedet que pren la persona que es vol fer veure. El vedetisme d’alguns dissenyadors.
vèdic -a
1 adj. [LC] [HIH] [FLL] Relatiu o pertanyent als Vedes, llibres sagrats dels hindús, o a la llengua en què estan escrits.
2 m. [FL] [LC] [FLL] Llengua indoirànica en què estan escrits els Vedes, de la qual procedeix el sànscrit.
vediguera
f. [BOS] VIDALBA.
vedisme
m. [HIH] Conjunt de les creences i dels ritus que es troben als Vedes.
vedruna
f. [LC] [DR] Munt de rocs arrenglerats fet per a assenyalar una partió.
veedoria
f. [LC] Càrrec o ofici de veedor.
vega
1 1 f. [LC] Sortida al camp per divertir-se, per descansar, etc., especialment la que comporta fer una menjada a l’aire lliure.
1 2 [LC] anar de vega [o fer una vega] Sortir al camp i fer-hi una menjada.
2 f. [LC] Gran plaer, fruïció molt intensa, sobretot de cosa de menjar.
vegà -ana
1 1 adj. [LC] [HO] [MD] Relatiu o pertanyent al veganisme. Dieta vegana. Restaurant vegà.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que practica el veganisme.
vegada
1 1 f. [LC] Dins la idea de repetició d’una acció o d’un esdeveniment, cada cas d’acompliment d’aquesta acció o d’aquest esdeveniment. Hi he anat tres vegades i mai no l’he trobat. Tinc lliçó dues vegades la setmana. Una altra vegada vine més aviat. S’erra moltes vegades. Cada vegada que salta cau. Li ho he dit cent vegades, mil vegades.
1 2 [LC] altra vegada loc. adv. DE NOU. Altra vegada hi has tornat a caure.
1 3 [LC] cada vegada menys loc. adv. Expressió que denota regressió en una acció o en un procés.
1 4 [LC] cada vegada més loc. adv. Expressió que denota progrés en una acció o en un procés. Desbarra cada vegada més.
1 5 [LC] no fer-se dir una cosa dues vegades Apressar-se a fer-la al primer mot. No m’ho vaig fer dir dues vegades, que anés a comprar.
1 6 [LC] tantes vegades l’any (o el mes, etc.) Dins cada any, mes, etc., tantes vegades. Vaig a casa seva dues vegades la setmana.
1 7 [LC] una vegada per totes loc. adv. DEFINITIVAMENT.
2 1 [LC] a vegades [o de vegades] loc. adv. Algunes vegades. A vegades no l’entenc.
2 2 [LC] [AD] a la vegada loc. adv. Tot alhora. Balla i canta a la vegada.
2 3 [LC] d’una vegada loc. adv. Sense fer esperar més. Digueu-m’ho d’una vegada: no m’ho feu gruar més.
2 4 [LC] tal vegada loc. adv. PROBABLEMENT.
2 5 [LC] tota vegada loc. adv. Admetent tota circumstància que s’hi oposi, això no obstant.
3 1 [LC] tota vegada que loc. conj. SEMPRE QUE. Tota vegada que estigui malalt, feu-m’ho saber.
3 2 [LC] una vegada [o una vegada que] loc. conj. Tot seguit que.
4 f. [LC] una vegada Mots amb què es comença una narració indicant una certa època passada. Una vegada era un rei…
5 f. [LC] tantes vegades un nombre Aquest nombre multiplicat per tant. Cinc vegades 8 fan 40.
veganisme
m. [LC] [MD] [AN] Estil de vida basat en el respecte pels animals, que exclou totalment l’ús i el consum de productes i aliments d’origen animal.
vegetabilitat
f. [BO] [LC] Qualitat de vegetable.
vegetable
adj. [BO] [LC] Que pot vegetar.
vegetació
1 f. [LC] [BO] Acció de vegetar; l’efecte.
2 f. [EG] [BO] Conjunt de plantes que creixen estructuradament en una regió o en un indret determinats. Vegetació centreeuropea, atlàntica, mediterrània.
3 1 f. [MD] Excrescència que es forma en una superfície cutània o mucosa.
3 2 [MD] vegetacions adenoides Hipertròfia de les adenoides.
vegetal
1 1 adj. [LC] [BI] [BO] Relatiu o pertanyent a les plantes.
1 2 adj. [LC] [BO] [BI] Que té la naturalesa de les plantes.
1 3 adj. [LC] [BO] [BI] Produït per les plantes.
2 m. [LC] [BI] [BO] Planta 1 1.
vegetalisme
m. [LC] [MD] [HO] Sistema d’alimentació que exclou el consum d’aliments d’origen animal.
vegetalista
1 1 adj. [LC] [HO] [MD] Relatiu o pertanyent al vegetalisme. Dieta vegetalista.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que practica el vegetalisme.
vegetant
adj. [LC] Que vegeta.
vegetar
1 1 v. intr. [LC] [BO] Una planta, acomplir les seves funcions vitals. Hi ha plantes que vegeten en tot tipus de terrenys.
1 2 v. intr. [LC] Créixer a la manera de les plantes.
1 3 v. intr. [BO] Una planta, desenvolupar-se sense arribar a reproduir-se sexualment.
2 intr. [LC] Portar una existència passiva, sense emocions, sense activitat. No voldria passar la vida vegetant.
vegetarià -ana
1 1 adj. [LC] [HO] [MD] Relatiu o pertanyent al vegetarianisme. Dieta vegetariana. Restaurant vegetarià.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [HO] [MD] Que practica el vegetarianisme.
vegetarianisme
m. [LC] [MD] [HO] Sistema d’alimentació que exclou el consum de productes carnis.
vegetatiu -iva
1 adj. [LC] Que fa vegetar.
2 adj. [ZOA] [BO] Relatiu o pertanyent als aparells de nutrició, reproducció i desenvolupament, que en els animals funcionen involuntàriament.
veguer veguera
1 m. i f. [AD] [PR] [DR] OBS. Representant d’un copríncep.
2 m. [HIH] [PR] [AD] Antigament, autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa.
vegueria
1 1 f. [HIH] [DR] [AD] Territori on s’estenia la jurisdicció d’un veguer.
1 2 f. [GG] Divisió territorial de Catalunya, segons la denominació emprada abans de 1716.
1 3 f. [HIH] [AD] Agrupació supracomarcal de les nou en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte de 1933.
2 f. [AD] [DR] Edifici on el veguer resideix o exerceix el seu càrrec.
vehemència
1 f. [LC] Qualitat de vehement. La vehemència de la seva paraula.
2 f. [LC] Força impetuosa, ardor violent. Parlar amb vehemència.
vehement
adj. [LC] Que té una força impetuosa, especialment en sentit figurat. Un discurs vehement. Amb paraules vehements. Un orador vehement.
vehementment
adv. [LC] D’una manera vehement.
vehicle
1 1 m. [LC] [TRG] Giny, artefacte, autopropulsat o no, que serveix per a transportar persones o coses d’un lloc a un altre, especialment per terra.
1 2 [TRA] vehicle amfibi Vehicle preparat per a circular per terra i per aigua.
1 3 [TRG] vehicle de trabuc Vehicle proveït d’una caixa que es pot trabucar per buidar la càrrega.
1 4 [TRG] [LC] [AGF] vehicle tot terreny Vehicle preparat per a circular per qualsevol mena de terreny.
2 m. [LC] Allò que serveix per a transmetre. L’aire és el vehicle del so. La matèria és el vehicle de l’energia.
3 m. [AR] Oli, resina o altre líquid que, mesclat amb el pigment, constitueix la pintura.
vehiculació
f. [BI] Acció de transmetre o conduir alguna cosa, com és ara una infecció.
vehicular1
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als vehicles.
vehicular2
v. tr. [LC] Ésser el vehicle per a la transmissió o la conducció (d’una cosa). La diputada va vehicular la proposta de l’associació de veïns cap al Parlament.
veí -ïna
1 adj. [LC] Que està situat a prop. Dues nacions veïnes. La veïna ciutat de Badalona. Una casa veïna al palau.
2 1 m. i f. [LC] [AD] Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. Els veïns d’un carrer. Som veïns: ell viu al primer pis i jo al terç.
2 2 m. i f. [LC] [AD] [DR] Persona que té domicili en un municipi.
3 1 m. i f. [HIH] Persona que, en algunes poblacions catalanes, gaudia dels privilegis i de les obligacions inherents al veïnatge.
3 2 m. i f. [HIH] En els fogatjaments, cap de casa.
veient
adj. [LC] a ulls veients V. ULL.
veïnal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al veïnat, als veïns d’un poble.
veïnat1
1 1 m. [LC] Conjunt de veïns d’un poble, d’un barri, d’un carrer.
1 2 m. [LC] Conjunt de les persones que viuen prop d’on hom viu.
2 1 m. [LC] [GG] [AD] Grup de cases de camp o d’altres habitatges units o relativament propers entre ells que constitueix un petit nucli de població.
2 2 m. [DR] [AD] Subdivisió administrativa de la parròquia andorrana de Canillo.
3 m. [LC] [GG] ANT. Veïnatge 1.
veïnat2 veïnada
m. i f. [LC] Veí, veïna.
veïnatge
1 m. [LC] [AD] Qualitat de veí, de pròxim. El seu veïnatge amb cultures molt diverses el va convertir en un poble tolerant. Uns ulls que delataven el veïnatge de la mort.
2 m. [HIH] [AD] [DR] Vincle que lliga entre ells els veïns d’un terme municipal per la comunitat d’interessos, de drets atorgats al municipi i de deures imposats per les lleis.
veïner -a
adj. [LC] VEÏNAL.
veire
m. [LC] Got11.
veixiga
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Bufeta 1 i 2.
2 f. [LC] [VE] Abscés que es fa a la nafra d’una haveria.
veixina
f. [MD] [LC] Llufa11.
vel
1 1 m. [LC] Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estigui exposada a les mirades. Un vel espès, clar.
1 2 m. [LC] Tros de roba de tela prima, de gasa, etc., amb què les dones es tapen la cara o el cap. Ella es cobria el cap amb un vel. Abaixar-se el vel del capell.
1 3 m. [LC] Allò que lleva la visió clara d’una cosa. El vel de la ignorància.
2 1 m. [LC] [RE] Part del vestit de les religioses que cobreix el cap.
2 2 [LC] [RE] prendre el vel Fer-se monja.
3 1 m. [IT] Tènue capa de fibres que es desprèn del cilindre llevador de la carda per l’acció de la serreta o d’altres mecanismes més moderns i que, en passar per l’embut condensador, es transforma en veta o cinta de carda.
3 2 m. [AF] Tènue capa de tinta que macula els blancs d’una impressió calcogràfica o litogràfica.
4 1 m. [MD] Membrana animal o vegetal comparable a un vel.
4 2 [LC] [MD] [ZOA] vel del paladar Òrgan muscular i membranós suspès del marge posterior de la volta del paladar, que separa parcialment la boca de la faringe.
4 3 [BO] vel parcial Membrana que cobreix l’himeni d’alguns fongs.
4 4 [BO] vel universal Membrana que cobreix enterament el carpòfor en formació d’alguns fongs.
vela
1 1 f. [LC] [TRA] [SP] Tros de lona o de tela forta format ordinàriament de diferents peces cosides, que es ferma a l’antena, a les vergues o als estais d’una nau per rebre el vent i fer que aquest faci córrer la nau. Vela baixa, alta.
1 2 [TRA] [SP] vela bermudiana Vela de tallant triangular usada com a vela major en la majoria d’embarcacions esportives.
1 3 [TRA] vela de creu VELA RODONA.
1 4 [TRA] vela de mitjana Vela triangular que s’hissa en l’arbre de mitjana.
1 5 [TRA] vela de tallant [o vela de tall] Vela triangular o trapezial que, quan és caçada al màxim, corre en sentit de proa a popa.
1 6 [TRA] vela llatina Vela triangular que s’enverga a una antena, molt usada a la Mediterrània.
1 7 [TRA] [LC] vela rodona [o vela quadra] Vela de forma rectangular o trapezial que se subjecta a l’arbre mitjançant una verga horitzontal.
2 1 f. [LC] anar a la vela [o anar a tota vela] a) Anar molt de pressa.
2 1 [LC] [TRA] anar a la vela [o anar a tota vela] b) NAVEGAR A LA VELA.
2 2 [LC] anar a la vela Estar embriac.
2 3 [TRA] anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles.
2 4 [TRA] anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar.
2 5 [LC] fer-se a la vela Anar-se’n.
2 6 [TRA] prendre vela [o fer vela, o fer-se a la vela, o donar vela] Posar-se a navegar.
3 f. [LC] [TRA] Nau de vela. Una flota de vint veles.
4 f. [SP] Esport nàutic que es practica amb embarcacions de vela.
5 1 f. [LC] [TRG] Tros de lona o de tela forta que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai. Els enveladors han alçat les veles dels costats.
5 2 f. [TRG] Coberta de lona que porten alguns vehicles destinada a protegir allò que transporten de les inclemències del temps. Un carro de vela.
velació
1 f. [LC] Acció de velar.
2 f. [RE] Imposició del vel a una religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist.
3 f. [RE] [usat generalment en pl.] Cerimònia que consistia a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
veladura
1 f. [LC] Acció de velar; l’efecte.
2 f. [AR] Capa subtil de color que l’artista estén sobre una pintura ja seca per fer-ne ressaltar el to, per endolcir-ne el modelat o per modificar-ne la força de coloració.
velam
m. [LC] [TRA] Conjunt de veles d’una nau.
velar1
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al vel del paladar.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb la part posterior de la llengua en contacte o constricció amb el vel del paladar. La primera consonant de gos és velar.
velar2
1 v. tr. [LC] Cobrir amb un vel.
2 tr. [LC] Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat, (d’alguna cosa). El sol que la calitja velava. Una prova fotogràfica que s’ha velat. La tristesa li velava la veu.
velari
m. [HIH] En l’antiguitat romana, vela de grans dimensions que feia de sostre a un teatre o a un amfiteatre.
velarització
f. [FL] Acció de velaritzar o velaritzar-se; l’efecte.
velaritzar
1 v. tr. [FL] Fer esdevenir velar (un so).
2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir velar. La n es velaritza quan és seguida per una consonant velar.
velàrium
m. [HIH] VELARI.
velat
m. [AR] Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d’envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l’aparició d’una eflorescència.
velatxo
m. [TRA] Vela i verga de sobre mateix del trinquet.
velejar
v. intr. [LC] [TRA] NAVEGAR A LA VELA.
veler1 -a
1 adj. [LC] [TRA] De vela.
2 m. [LC] [TRA] Nau de vela.
veler2 velera
m. i f. [IT] [PR] [LC] Persona que fa veles per a embarcacions o n’adoba.
veler3 velera
1 m. i f. [LC] [PR] [IT] Teixidor de vels de seda.
2 m. i f. [IT] [PR] Persona que fa vels o en ven.
veleria1
f. [LC] [IT] Fabricació de teixits de seda.
veleria2
f. [LC] [IMI] Fabricació o fàbrica de veles.
vèlic -a
adj. [SP] Relatiu o pertanyent a les veles.
vèlit
1 m. [HIH] [PR] Soldat d’infanteria lleugera de l’antiga Roma, equipat de llança i espasa, que obre el combat.
2 m. [HIH] [PR] Soldat de cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac.
vell1
m. [LC] [AGR] VELLÓ.
vell2 -a
1 1 adj. [LC] De molta edat. El seu pare ja és molt vell: passa dels noranta. Tornar-se vell. Fer-se vell. És més vell que Matusalem. És més vell que Adam. Només té setanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell.
1 2 adj. [LC] Que sembla un vell per l’aspecte, el seny, etc. Ésser vell abans de temps.
2 1 m. i f. [LC] Persona de molta edat. Els vells de casa. Una velleta plena d’energia. Un vell xaruc. Un vell arrossinat.
2 2 [LC] vell verd Home que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat.
3 1 adj. [LC] Que fa llarg temps que dura, que serveix o que s’usa. Una casa vella. He comprat vestits nous i he llençat els vells. Una vella amistat.
3 2 adj. [LC] Que és antic, del temps passat. Aquesta és una història molt vella.
4 adj. [FIA] [GL] Que ha estat poc modificada des de la seva formació i mostra gran nombre de cràters d’impacte, s’aplica a la superfície d’un planeta.
5 m. [LC] [ZOM] vell marí FOCA MEDITERRÀNIA.
vellard -a
1 adj. i m. i f. [LC] ANCIÀ.
2 m. i f. [LC] Persona fadrina a qui ha passat el temps de casar-se.
vel·leïtat
f. [LC] Volició feble, inconstant. Les vel·leïtats literàries de l’adolescència.
vel·leïtós -osa
adj. [LC] Inconstant, mutable en els seus desitjos, en les seves resolucions.
vellesa
1 1 f. [LC] [PS] Últim període de la vida, edat avançada. Arribar bo i sa a la vellesa.
1 2 [LC] donar els fills mala vellesa als pares No tractar-los bé, donar-los disgustos.
1 3 [LC] tenir bona vellesa Tenir una vellesa sense els mals propis de la majoria dels ancians.
1 4 [LC] tenir mala vellesa Tenir una vellesa amb els mals propis de la majoria dels ancians.
1 5 f. pl. [LC] A les meves velleses, em veig abandonat de tothom.
2 f. [LC] [PS] Estat de l’ésser humà de deteriorament progressiu dels òrgans i de les seves funcions, a causa del pas dels anys.
3 f. [LC] Qualitat de vell, de gastat per l’ús.
velló
1 m. [AGR] Llana que cobreix el cos d’un animal llanut.
2 m. [LC] [AGR] [IT] Llana que surt d’una ovella o d’un xai en tondre’ls.
3 m. [IQA] Pell llanuda d’un moltó, d’un xai, etc., espellats.
vellós1 -osa
adj. [LC] [MD] Pubescent 1.
vellós2 -osa
adj. [LC] Que comença a ésser vell.
vellositat
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Conjunt dels pèls d’un cos vellós.
2 f. [ZOA] [MD] Eminència filiforme de la capa interna de l’intestí o de l’úter, que forma amb les altres un conjunt amb aspecte de borrissol.
vellotejar
v. intr. [LC] Començar a ésser vell.
vellura
f. [LC] VELLÚRIA.
vellut
1 1 m. [LC] [IT] Teixit de seda, de llana, de cotó, etc., llis d’una cara i de l’altra cobert de pèl tallat o arrissat.
1 2 m. [IQA] PELL APELFADA.
2 m. [LC] [AGA] [BOS] Cresta de gall A).
vellutàs
[pl. -assos]
m. [LC] [IT] Vellut amb el pèl llarg.
vellutat -ada
1 adj. [LC] [IT] Suau al tacte com el vellut.
2 m. [IT] Tela coberta de vellut o que té finor de vellut.
vellutejar
v. intr. [LC] Una roba, semblar vellut.
velluter vellutera
1 m. i f. [LC] [PR] [IT] Fabricant de velluts.
2 m. [HIH] [PR] Antigament, menestral seder especialitzat en l’elaboració de velluts, de damasquins, de brocats, de tapisseries, etc.
vellutet
m. [LC] [IT] Vellut amb el pèl curt.
velnegrat -ada
1 adj. [LC] Cobert amb un vel negre.
2 adj. [LC] [PR] [RE] Professa, s’aplica a una monja.
veloç
adj. [LC] Animat d’una velocitat considerable.
velocímetre
m. [TRG] [EI] Aparell per a indicar la velocitat a què circula un vehicle.
velocípede
m. [TRG] Vehicle lleuger d’una, dues o tres rodes, precursor de la bicicleta, que s’acciona amb pedals.
velocipedista
m. i f. [TRG] Persona que va en velocípede.
velocista
m. i f. [SP] [PR] Corredor o nedador especialitzat en curses de velocitat.
velocitat
1 f. [LC] Rapidesa en el moviment.
2 [FIF] velocitat angular Velocitat en què el paràmetre que experimenta una variació és l’angle que forma el vector que representa la posició d’un punt material respecte a una direcció de referència.
3 [FIF] [FIA] velocitat d’escapament Mínima velocitat que requereix un giny espacial per tal de vèncer l’atracció gravitacional d’un cos i escapar-se’n.
4 [FIF] velocitat de fase En el desplaçament d’una ona, velocitat a la qual es propaguen els punts que es troben en el mateix estat de pertorbació.
5 [FIF] velocitat de grup Velocitat a la qual es desplaça l’envolupant de dues o més ones que es propaguen en un medi dispersiu i, per tant, amb diferents velocitats de fase.
6 [FIF] [QU] velocitat de reacció Quantitat de reactiu que es consumeix per unitat de temps en una reacció química o quantitat de producte que es forma en el mateix temps.
7 [FIF] velocitat instantània En un moviment no uniforme, velocitat que en un punt donat és el límit de l’increment de l’espai dividit per l’increment del temps quan aquests increments esdevenen infinitament petits.
8 [FIF] velocitat mitjana En un moviment no uniforme, quocient de dividir l’espai recorregut pel temps emprat a recórrer-lo.
veloçment
adv. [LC] D’una manera veloç.
velòdrom
m. [LC] [SP] Instal·lació esportiva adequada per a les curses ciclistes de pista.
velomotor
m. [EI] Motocicleta lleugera proveïda d’un motor de poca cilindrada.
velutina
adj. [BOS] bufalaga velutina V. BUFALAGA.
vena1
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Vas sanguini.
1 2 f. [LC] [ZOA] [MD] Vas sanguini que, naixent de la unió dels capil·lars dels distints òrgans i teixits del cos, porta la sang al cor. Venes subclàvies, jugulars.
1 3 [MD] [ZOA] vena basílica Gran vena del braç, situada a la cara interna del múscul bíceps, que s’evidencia sobretot damunt el colze.
1 4 [MD] [ZOA] vena cava Vena gruixuda per la qual, en els vertebrats que respiren aire, la sang torna al cor. La vena cava superior, la vena cava inferior.
1 5 [MD] [ZOA] vena porta Porta 6.
1 6 [MD] vena safena SAFENA.
2 1 f. [LC] [GLG] Fil d’aigua subterrani. Una vena d’aigua.
2 2 [OP] vena fluida Flux d’un fluid que s’escola per una canonada, considerat com un tot independent del canó.
2 3 f. [LC] [GLG] FILÓ.
3 1 f. [LC] [BO] Nervi d’una fulla.
3 2 f. [LC] Ratlla ondulada o ramificada que presenten certes fustes, el marbre i altres minerals.
4 f. [LC] INSPIRACIÓ. La vena poètica. Estar, no estar, de vena. Sentir-se de vena.
vena2
f. [AGF] Capa anual de suro. Vena ampla, fluixa, podrida, seca, verda.
venable
m. [LC] [DE] DARDELL.
venació1
1 1 f. [ZOA] [MD] Conjunt de les venes.
1 2 f. [ZOA] [MD] Disposició d’un sistema de venes.
2 f. [ZOA] Nervadura 1.
venació2
f. [LC] Caça 1 1.
venal1
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a les venes.
venal2
1 adj. [LC] Capaç d’ésser adquirit amb diners. Un càrrec venal.
2 adj. [LC] Que es deixa comprar, que es deixa subornar. Un jutge venal.
venalitat
f. [LC] Qualitat de qui és venal. La venalitat d’un jutge corrupte.
venalment
adv. [LC] D’una manera venal.
venatori -òria
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la caça.
vencedor -a
adj. i m. i f. [LC] Que venç. L’exèrcit vencedor. El cavall vencedor. El vencedor d’una batalla, d’un combat.
vèncer
[ind. pr. venço, vences, venç, vencem, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Fer cedir (qui afronta o resisteix). Vèncer l’enemic en una batalla, en una guerra. Els portuguesos venceren els castellans a Aljubarrota.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Vèncer una dificultat, un obstacle. Vèncer la resistència d’algú. Saber vèncer les pròpies passions. La por el va vèncer. La son l’ha vençut.
1 3 [LC] donar-se per vençut Algú, donar-se, reconèixer que no pot guanyar.
1 4 [LC] posar el vencedor el vençut sota la seva llei Posar-lo sota la seva dominació.
1 5 [LC] vèncer-se a si mateix Vèncer les pròpies passions.
2 1 tr. [LC] Sortir guanyador (d’algú) en una lluita, en un joc. Vèncer en una discussió, en una contesa, en un plet.
2 2 tr. [LC] Sobrepujar (algú) en una competència, en una comparació. El va vèncer en bravura. Dels dos vents, ha vençut el garbí.
3 intr. [LC] Una cosa, atènyer el seu terme. El 15 venç el lloguer.
vencible
adj. [LC] Que pot ésser vençut.
vencill
m. [LC] Lligam, especialment el que es fa amb cames de blat, de ginesta, etc., per a lligar garbes o feixos d’herba.
vencillar
v. tr. [LC] Lligar amb un vencill.
vencilló
1 m. [LC] Cordeta emprada per a lligar.
2 m. [LC] Corretja que va fixa a cada costella del collar d’una haveria i que s’empra per a lligar amb el braç del carro o del forcat.
venciment
1 m. [LC] [ECT] [DR] Acció de vèncer o complir-se el terme d’un deute, d’una obligació, etc. El venciment d’una lletra.
2 m. [LC] VENÇÓ.
vençó
f. [LC] Fet d’ésser vençut. Posar en vençó l’enemic. La victòria dels uns, la vençó dels altres.
venda1
1 f. [LC] Acció de vendre. Dedicar-se a la compra i venda de mobles vells. Les vendes són poques per raó de la guerra. Posar en venda una cosa. Un contracte de venda.
2 [ECT] venda a termes [o venda a terminis] Modalitat de crèdit al consum per la qual el pagament d’una compra es fa efectiu, en una part o en la totalitat, a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d’efectuar-se l’operació.
venda2
f. [LC] [DR] Partida dels antics quartons i de les actuals parròquies d’Eivissa.
vendaval
m. [ME] Ventada forta de velocitat inferior a la de l’huracà.
vendibilitat
f. [LC] Qualitat de vendible.
vendible
adj. [LC] Que pot ésser venut.
vendició
f. [LC] VENDA.
vendre
[ger. venent; p. p. venut; ind. pr. 1 venc; subj. pr. vengui, etc.; subj. imperf. vengués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Fer passar (quelcom) a la propietat d’altri a canvi d’una quantitat de diner. Vendre una casa. Vendre’s el rellotge. Li n’ofereixo molt més del que val, i no s’ho vol vendre.
1 2 [ECT] vendre a espera Vendre deixant el pagament per a més endavant, en un termini fixat.
1 3 [LC] vendre car Fer pagar car.
1 4 [LC] vendre cara la vida Morir matant o ferint els propis enemics.
2 1 tr. [LC] Renunciar (a un dret), sacrificar (un bé d’ordre moral), acordar o cedir (una cosa), per un interès material. Vendre algú el seu vot. Vendre’s l’honra, la dignitat, el cos. Vendre favors, recomanacions, càrrecs.
2 2 [LC] vendre l’ànima al dimoni Sacrificar la salvació eterna per la possessió de béns terrenals.
3 tr. [LC] Donar com a certa (una notícia, una informació, etc.). Jo no sé si això és veritat, però així m’ho han venut.
4 tr. [LC] Trair (algú), abandonar-lo, denunciar-lo a canvi de diners o de qualsevol altre profit material. Judes vengué Jesús per 30 diners.
5 tr. [LC] Tenir (un gènere o una mercaderia) per a qui en vulgui comprar. Aquest home ven fruita a la plaça. Una botiga on venen comestibles. Vendre a l’engròs, a la menuda.
6 1 intr. pron. [LC] Deixar-se subornar. Els testimonis del judici es van vendre.
6 2 intr. pron. [LC] Abandonar les pròpies conviccions, alienar la pròpia llibertat, etc., per diners. S’ha venut als enemics.
7 intr. pron. [LC] Algú, dir o fer inadvertidament quelcom que descobreix allò que volia tenir amagat. Després de dir-ho va adonar-se que s’havia venut.
vendrellenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Vendrell.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Vendrell o als seus habitants.
venecià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Venècia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Venècia o als seus habitants.
1 3 [LC] a la veneciana loc. adv. A estil de Venècia.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte italià parlat a Venècia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al venecià.
veneçolà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Veneçuela.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Veneçuela o als seus habitants.
venedissa
f. [LC] Venda abundosa, múltiple.
venedor1 -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que ven. L’empresa venedora ha fixat un preu massa alt. Els venedors del mercat.
venedor2 -a
adj. [LC] Que es pot vendre o que s’ha de vendre. A un preu tan alt, aquest producte no serà venedor.
venedures
f. pl. [LC] Comissió donada a algú que ven gèneres per altri.
venenífer -a
adj. [LC] Verinós 1.
venenífic -a
adj. [LC] Que produeix metzina.
venenós -osa
adj. [LC] Verinós 1.
venera
f. [LC] [HIH] Insígnia que els cavallers dels ordes militars porten penjada al pit.
venerabilitat
f. [LC] Qualitat de venerable.
venerable
1 adj. [LC] Digne d’ésser venerat.
2 adj. [LC] Que mostra noblesa, prestigi, etc., pel seu aspecte extern. Una anciana d’aspecte venerable. Una barba venerable.
venerablement
adv. [LC] Amb veneració.
veneració
f. [LC] Acció de venerar.
venerador -a
adj. i m. i f. [LC] Que venera.
venerar
1 v. tr. [LC] [RE] Retre culte (a Déu, als sants, a les coses sagrades). Un altar on es venera la imatge de Crist crucificat.
2 v. tr. [LC] Tenir en gran reverència, honorar devotament (algú, especialment un ancià). Sempre ha venerat els seus mestres.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Venerar la memòria dels seus pares.
veneri -èria
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’acte sexual. Acte veneri. Desig veneri.
2 adj. [MD] Que es transmet a través de l’acte sexual. Infecció venèria. Malalties venèries.
3 m. [MD] Malaltia venèria. Els malalts de veneri.
vènet vèneta
1 1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble de procedència il·líria, establert els primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al nord-est d’Itàlia.
1 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als vènets.
2 1 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes italians parlats al Vènet.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al vènet.
venguí
[pl. -ís]
m. [DR] Certificat que fa un venedor o agent que ha pres part en una venda de títols o mercaderies per tal de justificar la procedència i el preu de la cosa comprada.
veni-
[LC] [MD] V. VENO-.
vènia
1 f. [LC] Remissió d’una culpa.
2 f. [LC] Llicència de fer quelcom concedida a un inferior. Amb la vènia del senyor president, em retiraré. Demanar, concedir, esperar, la vènia de fer alguna cosa.
venial
adj. [LC] Que pot ésser perdonat. Pecat venial. Una falta venial, excusable.
venialitat
f. [LC] Qualitat de venial.
venialment
adv. [LC] D’una manera venial.
venir
[inf. venir o vindre; p. p. vingut; ind. pr. 1 vinc, 2 vens, 3 ve, 6 venen; ind. fut. vindré, etc.; subj. pr. vingui, etc.; subj. imperf. vingués, etc.; imper. 2 vine]
1 1 v. intr. [LC] Algú, transportar-se d’un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla, moure’s amb moviment contrari al designat per anar. Vine, acosta’t, que t’he de dir una cosa. Vindràs aquesta tarda al cafè? Hi serem tots. -Ep, tu, vine! -Ja vinc. Si algun cop vinc a Girona… Anar i venir. Ell venia amb nosaltres, anava en companyia nostra.
1 2 [LC] veure venir algú Penetrar les seves intencions.
2 1 intr. [LC] En una successió de llocs a recórrer, d’èpoques, d’esdeveniments, etc., futurs: els primers a recórrer, els primers als quals ens acostem, especialment el primer, aparèixer en el curs dels esdeveniments, d’un desenvolupament, en l’escena d’una acció. Després de Premià ve Vilassar. Ara ve l’estiu, i podré banyar-me. Ja ve el mal temps. Ara venen les maduixes, ve el temps de les maduixes. Pot venir un entrebanc inesperat. Una desgràcia mai no ve sola. Després del riure vindrà el plorar. Quan vindrà el cas… Cada cosa ve al seu temps.
2 2 intr. [LC] PROVENIR. Ve d’un llinatge il·lustre. Aquesta droga ve d’Orient. El vent ve del nord.
2 3 intr. [LC] Ésser la conseqüència natural d’alguna cosa. El seny ve amb els anys. A causa de la bona collita, la fruita venia a un preu molt baix.
2 4 [LC] la setmana que ve (o el mes que ve, o l’any que ve, etc.) La setmana, el mes, l’any, etc., que segueix immediatament el o la que som.
2 5 intr. [LC] Un fenomen fisiològic o anímic, iniciar-se. Em ve son. M’ha vingut migranya. Venir una idea. Venir una cosa a la memòria.
3 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, fer o esdevenir-se d’una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu. Al capdavall, tot ve a ser el mateix.
4 1 intr. [LC] Ésser d’una determinada manera en relació amb quelcom. Aquesta brusa em ve estreta. Em ve com l’anell al dit.
4 2 [LC] venir d’un no res Una cosa, estar a punt de succeir sense arribar a fer-ho.
4 3 intr. [LC] Una cosa, ésser convenient, apetible, etc., a algú. Ve molt bé que ell arribi avui. Em ve molt malament d’anar-hi. Em ve molt de gust.
4 4 intr. [LC] Estar en una situació, en un estat, diferent de l’anterior. Venir a menys. Venir a madurament un gra. Venir a pobresa.
5 intr. pron. [LC] venir-se’n Enfonsar-se, caure al damunt, un sostre, una volta, etc.
vènit
m. [LC] arribar a vènit Arribar a l’acord.
venja
f. [LC] VENJANÇA.
venjable
adj. [LC] Que pot ésser venjat.
venjador -a
adj. i m. i f. [LC] Que venja o es venja.
venjament
m. [LC] VENJANÇA.
venjança
1 1 f. [LC] Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L’ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d’algú. Prendre venjança d’una ofensa. Demanar, cridar, venjança contra algú. Aquesta ofensa demana, clama, venjança.
1 2 [AN] venjança de sang Dret que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
2 f. [LC] Desig de venjança. Foll de venjança.
venjar
1 1 v. tr. [LC] Prendre venjança (d’una ofensa, d’un dany, etc.). Els catalans decidiren venjar la mort de llur capità.
1 2 intr. pron. [LC] Venjar-se d’algú, d’una ofensa.
2 1 tr. [LC] Prendre venjança de l’ofensa, del dany, etc., inferits (a algú). Ell ha venjat el seu pare.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Venjar algú el seu honor.
2 3 intr. pron. [LC] Ja podeu estar satisfets: ja us heu venjat.
venjatiu -iva
1 adj. [LC] Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Un home venjatiu.
2 adj. [LC] PER EXT. Un comportament venjatiu.
venjativament
adv. [LC] En venjança.
veno- [o veni-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot vena. Ex.: venografia, venisutura.
venós -osa
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les venes. Sistema venós.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que té venes.
vent
1 1 m. [LC] [ME] Moviment horitzontal de l’aire degut a causes naturals. Fer vent. Córrer vent. El vent bufa de llevant. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa.
1 2 [TRA] vent de bolina Vent que obliga a navegar de bolina.
1 3 [LC] [ME] vent de grop Vent que porta tempesta.
1 4 [TRA] vent de proa Vent que bufa en sentit contrari al de l’avanç d’una embarcació.
1 5 [LC] [ME] vent pluig Vent que porta pluja.
1 6 [LC] [ME] vents alisis Vents que, a la regió tropical, bufen contínuament del nord-est a l’hemisferi nord i del sud-est a l’hemisferi sud.
1 7 [LC] [ME] vents contraalisis Vents que bufen per sobre dels alisis en sentit oposat a aquests.
1 8 [ME] vents etesis Vents periòdics que bufen en diferents indrets del Mediterrani.
2 1 m. [LC] anar contra vent i marea Tirar endavant obstinadament contra tots els obstacles.
2 2 [LC] anar tot vent en popa Anar molt bé.
2 3 [LC] bon vent i barca nova Expressió de comiat a una persona o a una cosa que no ens sap greu de veure anar-se’n, de perdre.
2 4 [LC] córrer més que el vent [o deixar endarrere el vent] Anar molt de pressa.
2 5 [LC] ésser una persona de dos vents Tenir dues cares.
2 6 [LC] quin vent us porta per ací? A què es deu que hàgiu vingut?
2 7 [LC] sap el vent i no sap el torrent Haver sentit parlar d’una cosa, però no haver-ne tret l’entrellat.
2 8 [LC] tenir vent al cap Tenir el cap ple de pretensions, de vanes il·lusions, etc.
2 9 [AR] [AN] els vents Divinitats de la mitologia que obeeixen Èol.
3 1 m. [LC] [TRA] Rumb 1. Rosa dels vents.
3 2 [LC] a quatre vents loc. adv. Aïllat de tots costats. Una casa a quatre vents.
3 3 [LC] els quatre vents a) Els quatre punts cardinals.
3 3 [LC] els quatre vents b) PER EXT. Proclamar una notícia als quatre vents.
4 1 m. [LC] Aire posat artificialment en moviment. Fer vent amb una manxa, amb un ventall. El vent que fa un tren. El vent d’una bala.
4 2 [LC] vent de boca Paraules vanes.
5 m. [LC] [ZOA] Gas engendrat a l’estómac o als intestins.
6 m. [LC] Aire impregnat d’una olor, especialment el que deixa una bèstia al seu pas.
7 m. [MU] Conjunt dels instruments de vent d’una orquestra o d’una banda.
8 m. [LC] Corda lligada a un pal, una antena, etc., que serveix per a evitar que caigui, que es decanti a un costat.
9 m. [FIA] vent solar Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai que l’envolta.
ventada
f. [LC] [ME] Augment sobtat de la velocitat del vent, més sostingut i de més durada que una ratxa.
ventador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [AGA] Que venta, que serveix per a ventar, especialment en la batuda, per a separar el gra de la palla. Una màquina ventadora.
2 m. [LC] Ventafocs 1.
ventafocs
1 m. [LC] [ED] Rotllana petita generalment d’espart amb un mànec del mateix espart, emprada per a ventar el foc.
2 1 m. i f. [LC] Persona que venta el foc.
2 2 f. [LC] [PR] CRIADA.
2 3 f. [LC] Persona, institució, etc., que és injustament postergada obligant-la a fer les feines més humils, el paper més galdós, etc.
ventall
1 1 m. [LC] Instrument que serveix per a agitar l’aire.
1 2 m. [LC] Instrument format per una làmina rectangular de cartó, enganxada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec, emprat per a fer o per a fer-se aire.
1 3 m. [LC] Instrument format per un tros de paper, de tela, etc., de forma de semicorona circular muntat sobre làmines primes de fusta, de vori, etc., mòbils al voltant d’un piu situat en el centre de figura, la qual cosa permet desplegar-lo en forma de semicercle o plegar-lo, emprat per a fer-se aire.
1 4 [LC] ventall de cuina Ventafocs 1.
2 m. [LC] Gamma 2 1. Un ventall d’ofertes perquè escullis la que més t’abelleixi.
3 m. [GL] ventall al·luvial CON DE DEJECCIÓ.
4 m. [BOB] ventall de branca Bolet del gènere Crepidotus de l’ordre de les cortinarials, amb làmines ocràcies, sense cama, que es forma en grups sobre branques en descomposició.
5 m. [FLL] Poema característic de la literatura popular imprès damunt un ventall.
ventalla
1 f. [LC] [IMF] Gelosia d’una finestra.
2 f. [LC] [IMF] Vidriera posada a tall de porta a l’entrada d’una botiga.
3 f. [LC] Obertura per a la ventilació, especialment en un casc.
ventallar
v. tr. [LC] Fer aire (a algú o a alguna cosa) amb un ventall.
ventaller ventallera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven ventalls.
ventalló
m. [LC] [AQ] FINESTRÓ.
ventallola
1 f. [LC] [EI] Vàlvula 1.
2 f. [MU] Vàlvula per a cada nota en el salmer de l’orgue.
3 f. [LC] [EI] Forat per a la ventilació.
ventallot
m. [LC] Cop violent.
ventament
m. [LC] Acció de ventar.
ventana
f. [LC] Finestra d’un assecador.
ventar
1 1 v. tr. [LC] Fer artificialment vent que vagi a donar (contra algú o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perquè es dispersin. Ventar les mosques perquè fugin.
1 2 [LC] saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.
2 1 tr. [AGA] Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc. Forca de ventar.
2 2 tr. [AGA] Netejar (el gra) de les impureses que l’acompanyen sotmetent-lo a la màquina ventadora.
3 1 tr. [LC] [MU] Brandar (una campana, una espasa, etc.).
3 2 tr. [LC] Donar (un cop). Li vaig ventar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu.
4 intr. [LC] Fer vent.
ventegar
m. [LC] VENDAVAL.
venteguera
f. [LC] [ME] Vent tempestuós, vent fort que alça gran pols.
ventejar
1 v. tr. [LC] Sotmetre a l’acció del vent o de l’aire corrent. Aquesta sala s’ha de ventejar, és poc ventejada.
2 1 tr. [LC] Separar (alguna cosa) d’una altra per l’acció del vent.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Ventejar de la llengua un mot foraster.
3 intr. [LC] Fer vent. Fa tres dies que venteja.
ventijol
m. [LC] [ME] Vent suau.
ventilable
adj. [LC] Que pot ésser ventilat.
ventilació
1 f. [LC] Acció de ventilar.
2 f. [LC] Corrent d’aire que es produeix en ventilar un local.
3 f. [LC] Obertura que serveix per a ventilar una cambra.
4 1 f. [MD] En fisiol. respiratòria, procés de bescanvi de gasos entre els pulmons i l’aire exterior, respiració.
4 2 f. [MD] Respiració artificial mitjançant un aparell respirador.
ventilador
1 m. [LC] [EI] Màquina o instrument per a refrescar o renovar l’aire d’un lloc tancat.
2 m. [AQ] Obertura o conducte per on és renovat l’aire d’una cambra, d’un local.
ventilar
1 v. tr. [LC] Fer circular l’aire (per un lloc tancat, per una mina, etc.), especialment fer-hi entrar aire de fora i treure’n el viciat.
2 tr. [LC] Examinar, sotmetre a discussió, (una qüestió, un dubte). Hauríem de ventilar aquest problema a la reunió d’avui.
ventolejar
1 v. intr. [LC] Fer ventades ara i adés.
2 tr. [LC] Exposar a l’acció del vent.
ventoler -a
1 adj. [LC] Ventós 1.
2 adj. [LC] Orgullós, presumptuós.
3 f. [BOS] Herba de la família de les labiades, amatada, de tiges un xic piloses, fulles estretament ovades amb nervadura reticulada ben evident, flors purpúries amb el llavi superior de la corol·la en forma de casc, disposades en verticil·lastres força densos a l’axil·la de les fulles superiors, que es fa als marges i a les pastures, sobretot a muntanya, i que un cop seca es trenca pel collet de l’arrel i és transportada fàcilment pel vent (Phlomis herba-venti).
ventolí
m. [LC] [ME] VENTIJOL.
ventolina
f. [LC] [ME] VENTIJOL.
ventós -osa
1 1 adj. [LC] On fa sovint vent. Un lloc ventós.
1 2 adj. [LC] En què fa vent. Un dia ventós.
2 adj. [LC] [MD] FLATULENT.
ventosa
1 1 f. [LC] [MD] Petit vas en forma de campana que s’aplica sobre una part del cos i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió i la consegüent irritació local derivativa. Aplicar ventoses a un malalt.
1 2 f. [LC] Objecte en forma de casquet, fet de cautxú, de plàstic, etc., que s’adhereix per pressió damunt una superfície llisa en fer-se el buit en el seu interior.
1 3 [LC] fer ventosa una cosa Adherir-se fortament damunt una superfície per efecte del buit parcial.
2 f. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan de certs animals, com les sangoneres i els peixos ciclòstoms, que funciona a la manera d’una ventosa i els permet d’adherir-se a un objecte.
ventositat
1 f. [LC] Qualitat de ventós o flatulent.
2 f. [LC] [ZOA] Gas produït als intestins, especialment quan s’expel·leix.
ventrada
1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Conjunt de petits nats d’un part. Aquesta gossa no té prou llet per a criar tota la ventrada.
2 f. [MD] Indigestió 2.
ventral
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al ventre.
2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Situat a la superfície del cos que en la majoria d’animals és la inferior.
ventre
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Cavitat del cos dels vertebrats que conté els òrgans principals de l’aparell digestiu i del genitourinari. Baix ventre. Mal de ventre. Tenir el ventre buit.
1 2 [LC] anar de ventre [o fer de ventre] Defecar 2.
1 3 [LC] el ventre no admet raons Expressió per a indicar que quan hom està destret per la necessitat, no escolta res.
1 4 [LC] tenir el ventre ple Haver menjat molt.
1 5 [LC] treure el ventre de mal any Aprofitar-se d’un bon àpat després de dies de menjar poc.
1 6 [LC] treure el ventre de pena Saciar la fam.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] Regió exterior del cos corresponent al ventre.
3 1 m. [LC] Ventre de la mare com a lloc on està l’ésser engendrat fins al moment del part.
3 2 [LC] des del ventre de sa mare loc. adv. Des que va néixer.
3 3 m. [LC] PRENYAT1. Fer un ventre a una dona.
4 m. [LC] [ZOA] Conjunt de les vísceres contingudes en el ventre d’un animal, especialment després d’ésser extretes.
5 1 m. [LC] Part ventral d’alguna cosa.
5 2 m. [AGF] Part interna de la panna de suro oposada a l’esquena.
6 1 m. [LC] Part més ampla i convexa d’una ampolla, d’una gerra, d’un alt forn, etc., d’un múscul.
6 2 [LC] ventre de la cama Tou de la cama.
6 3 m. [FIF] ANTINODE.
ventregada
f. [LC] Ventrada 1.
ventrell
1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] ESTÓMAC. Tenir el ventrell brut.
1 2 [LC] fer un menjar bon ventrell Assentar-se bé.
2 m. [MD] ventrell de la cama PANXELL.
ventrellada
f. [LC] [MD] Indigestió 2.
ventrellut -uda
adj. [LC] VENTRUT.
ventrera
1 1 f. [LC] [ED] [MD] Faixa per a sostenir el ventre.
1 2 f. [HIH] Part de l’armadura que protegia el ventre.
2 f. [LC] Corretja que va de braç a braç del carro per sota del ventre de l’animal.
ventresca
1 f. [LC] [ZOA] Ventre, en els peixos.
2 f. [HO] [AGR] Cansalada del ventre del porc, viada i prima.
ventri-
[LC] V. VENTRO-.