esquimoaleuta
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’esquimoaleuta.
2 m. [FL] Família de llengües formada per l’esquimal i l’aleuta.
esquimotatge
m. [SP] Tècnica que permet al piragüista de recuperar la posició de navegació després d’una bolcada, consistent a provocar una rotació de l’embarcació, a l’entorn de l’eix longitudinal, amb l’ajut de la pala o de les mans.
esquinància
f. [MD] ANGINA.
esquinç
1 m. [LC] Solució de continuïtat feta esquinçant, especialment una roba, la pell. M’he fet un esquinç a la màniga.
2 m. [LC] [MD] Torçada o distensió violenta d’una articulació sense luxació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars.
esquinçada
f. [LC] [MD] Acció d’esquinçar o d’esquinçar-se; l’efecte.
esquinçador1
m. [IMI] [IQ] Lloc destinat a esquinçar els draps en els molins de paper.
esquinçador2 -a
adj. [LC] Que esquinça.
esquinçall
m. [LC] Tros de roba esquinçat, ple d’esquinços.
esquinçament
m. [LC] Acció d’esquinçar o d’esquinçar-se.
esquinçar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Rompre, fer trossos amb una estirada. Esquinçar un paper. Esquinçar un teixit seguint la trama dels fils.
1 2 intr. pron. [LC] Esquinçar-se un paper.
2 1 tr. [LC] Deteriorar (una cosa) per l’ús. Ja ha esquinçat dos pantalons.
2 2 intr. pron. [LC] Esquinçar-se unes sabates.
esquirol1
1 m. [LC] [ZOM] Mamífer rosegador de la família dels esciúrids, de cua molt llarga i peluda i cames posteriors fortes que li permeten saltar d’un arbre a un altre (Sciurus vulgaris).
2 [ZOM] esquirol ratllat Mamífer rosegador de la família dels esciúrids, que mesura entre 15 i 40 centímetres de longitud, amb la cua curta i ratlles fosques a l’esquena, que fa caus a terra i habita a l’est d’Europa (Spermophilus citellus).
3 [ZOM] esquirol volador Mamífer rosegador del gènere Petaurista, de la família dels esciúrids, que té una membrana que uneix les potes anteriors i posteriors amb el cos, la qual li serveix per a planar quan salta d’un arbre a un altre.
esquirol2
m. i f. [LC] Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga.
esquirolejar
v. intr. [LC] Anar d’una banda a l’altra sense parar.
esquírria
f. [LC] Forta malvolença envers algú.
esquist
1 m. [GL] Roca cristal·lina metamòrfica d’estructura fullada, que es divideix al llarg de plans aproximadament paral·lels.
2 m. [GL] Pissarra 1.
esquistós -osa
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’esquist.
esquistositat
f. [GL] Propietat de les roques metamòrfiques que els confereix una gran fissilitat causada per l’ordenament intern dels minerals lamel·lars o aciculars segons uns plans paral·lels de clivatge que no coincideixen amb els plans d’estratificació.
esquitar
v. intr. i tr. [LC] Esquitxar 1.
esquiterell -a
adj. [LC] Escrupolós 2.
esquitllada
1 f. [LC] Acció d’esquitllar-se; l’efecte.
2 [LC] d’esquitllada loc. adv. a) Esquitllant-se.
2 [LC] d’esquitllada loc. adv. b) Incidentalment.
esquitlladís -issa
adj. [LC] Que s’esquitlla fàcilment.
esquitllar
v. tr. [LC] Llevar la pell que cobreix la clofolla (de l’ametlla). Esquitllarem les ametlles abans de posar-les a assecar.
esquitllar-se
1 v. intr. pron. [LC] Una cosa, lliscar separant-se de l’indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M’he picat els dits amb el martell perquè el clau s’ha esquitllat.
2 intr. pron. [LC] Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc. Ha aprofitat que badava per esquitllar-se.
esquitllent
adj. [LC] Que s’esquitlla.
esquitós -osa
adj. [LC] ESGUITÓS.
esquitx
1 m. [LC] Petita quantitat d’un líquid o d’una substància semilíquida que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, en colpejar-la, etc. El carrer és ple de sots: quan passarà algun cotxe, cal evitar els esquitxos. Omplir algú d’esquitxos.
2 1 m. [LC] Espurna 2.
2 2 m. [LC] Persona molt menuda. Un esquitx d’home.
esquitxada
f. [LC] Acció d’esquitxar o d’esquitxar-se; l’efecte.
esquitxar
1 1 v. intr. [LC] Un líquid fortament agitat, colpejat, etc., llançar gotes a distància. No t’acostis a la font, que amb el vent que fa esquitxa.
1 2 tr. [LC] Les gotes llançades per un líquid fortament agitat, colpejat, etc., arrosar, mullar, embrutar. Si batzegues el cubell, l’aigua xarbotarà i t’esquitxarà tot. Fregant els plats m’he ben esquitxat.
1 3 tr. [LC] Tacar moralment. Un escàndol que va esquitxar l’honra de l’escriptor.
2 tr. [LC] Lliurar (diners). Li va fer esquitxar uns quants euros.
3 intr. pron. [LC] Esquitllar-se, escapolir-se.
esquitxell
m. [LC] Esquitx d’un líquid.
esquitxó
m. [LC] Criatura molt menuda per la seva edat.
esquitxotada
f. [LC] ESQUITXELL.
esquitxoteig
m. [LC] Acció d’esquitxotejar.
esquitxotejar
v. intr. i tr. [LC] Esquitxar 1.
esquiu -iva
1 adj. [LC] Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici. S’asseia a la taula estrany a la conversa, silenciós, esquiu.
2 adj. [LC] ANT. Aspre, desagradable. Veu esquiva. Camí esquiu.
esquivable
adj. [LC] Que pot ésser esquivat.
esquivada
f. [SP] Acció d’esquivar; l’efecte.
esquivador -a
1 adj. [LC] Que esquiva.
2 m. i f. [SP] [PR] Persona que empaita la caça cap on són els caçadors.
esquivament
m. [LC] Acció d’esquivar.
esquivar
1 1 v. tr. [LC] EVITAR. Esquivar un cop. Esquivar un encontre. Esquivar un perill. Esquivar un desig.
1 2 v. tr. [SP] Un esportista, evitar (l’atac d’un adversari).
2 1 tr. [LC] Fer fugir. Esquivar les mosques.
2 2 [SP] [AGF] esquivar la caça Espantar la caça fent soroll, espolsant les mates, disparant, etc., per aixecar-la i empaitar-la cap on esperen els caçadors per a tirar.
3 intr. pron. [LC] Algú, retirar-se d’on corre un risc. L’home s’esquivà de la turba nombrosa.
esquivesa
f. [LC] Qualitat d’esquiu.
esquizo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. skhízein, ‘dividir’. Ex.: esquizòfits, esquizogènesi, esquizomicets.
esquizocarp
m. [BO] Fruit pluricarpel·lar que en la maturitat es divideix en mericarpis corresponents cadascun a un carpel.
esquizocele
f. [BI] Cavitat del cos que conté sang.
esquizofrènia
f. [PS] [MD] Psicosi caracteritzada per una dissociació de les funcions psíquiques i la pèrdua de contacte amb la realitat.
esquizofrènic -a
1 adj. [PS] [MD] Relatiu o pertanyent a l’esquizofrènia.
2 adj. i m. i f. [PS] [MD] Que pateix esquizofrènia.
esquizoide
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’esquizoide.
2 m. i f. [MD] Persona introvertida, insociable i donada a la fantasia, amb un desenvolupament psíquic que pot conduir a l’esquizofrènia.
esquizomicet
m. [VE] OBS. BACTERI.
esquizotímia
f. [MD] Temperament no patològic en què es dona una intensa vida interior i un deslligament aparent de la realitat exterior.
essa
1 f. [LC] [FL] Lletra s S.
2 f. [LC] Trajectòria que té la figura d’una S. Caminar fent esses.
essència
1 1 f. [LC] [FS] Allò per què una cosa és el que és.
1 2 f. [LC] [FS] El que hi ha en una cosa de permanent i invariable.
1 3 f. [LC] [FS] El que constitueix el fons de l’ésser, la naturalesa pròpia d’una cosa. L’essència de l’ànima humana.
1 4 [FS] en essència loc. adv. ESSENCIALMENT.
1 5 [LC] [FS] quinta essència a) L’extracte més pur d’una substància.
1 5 [LC] quinta essència b) PER EXT. És la quinta essència de l’elegància.
2 1 f. [QU] [MD] [IQ] Substància volàtil olorosa extreta d’una planta per destil·lació, infusió, etc. Essència de roses. Essència de trementina.
2 2 f. [QU] [MD] PER EXT. Essència artificial.
3 f. [QU] [GL] [LC] [IQ] Gasolina.
essencial
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’essència, que constitueix l’essència. Una qualitat essencial. Els caràcters essencials d’una espècie. Els elements essencials d’una roca. Veritat essencial. Els òrgans essencials. L’essencial és que pagui.
2 adj. [LC] [QU] Que conté essències, s’aplica als olis.
3 adj. [MD] Que no té relació amb cap estat morbós de l’organisme. Pressió arterial essencial.
essencialment
adv. [LC] D’una manera essencial, per essència. Són essencialment diferents.
esseni essènia
1 m. i f. [RE] [HIH] Membre d’un grup religiós hebreu originat en l’època dels macabeus que vivia en comunitat de béns i en celibat i es mantingué fins a l’època de la destrucció del temple de Jerusalem.
2 adj. [RE] [HIH] Relatiu o pertanyent als essenis.
ésser1
[ger. essent; p. p. estat (també sigut i set); ind. pr. soc (o so), ets, és, som, sou, són; ind. imperf. era, eres, etc.; ind. p. s. fui, fores, fou, fórem, etc.; ind. fut. seré, etc.; cond. seria, etc., o fora, fores, etc.; subj. pr. sigui, etc.; subj. imperf. fos, fossis, etc., (o sigués, etc.); imper. sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin]
1 v. intr. [LC] Existir, tenir realitat, tenir lloc com a fet. Déu és. Déu digué: «Sigui feta la llum», i la llum fou. Això no serà mai. No és que no li ho hagi dit.
2 1 intr. [LC] Tenir lloc, en sentit locatiu o temporal. Les sardanes seran a la plaça, a les set.
2 2 intr. [LC] no ésser-hi tot Estar mancat d’enteniment. Et penses que no hi soc tota, però sé perfectament què faig.
3 intr. [LC] ésser per a algú Tenir-lo com a destinatari. Aquests elogis són per a l’autor premiat.
4 1 intr. [LC] Trobar-se en un lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itàlia? Ells ara són dalt. On són les eines? La roba, ja és a l’armari desada. La universitat és al barri nou.
4 2 [LC] ésser amb algú Acompanyar-lo. Demà serà amb tu tot el dia.
5 1 intr. [LC] Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que posseeix tal o tal qualitat o atribut, expressat per un adjectiu o per una locució adjectival. L’or és groc. La corona és d’argent. Dos i dos són quatre. La sopa és molt bona. Aquest matí era ben núvol. La porta és tancada, però la finestra és oberta.
5 2 intr. [LC] Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que pertany a tal o tal categoria o classe, expressada per un nom o per un pronom, que és equivalent o idèntic a tal altra cosa. El seu pare és metge. Què és la seva mare? El voltor és un ocell. El seu pare és el metge del poble. Qui és aquest home? És el mestre.
5 3 intr. [LC] Pertànyer a algú, procedir d’algú. Això és meu, d’ell. La culpa és meva, d’ell.
5 4 intr. [LC] Correspondre a un determinat tipus de persona. Aquest procedir no és d’home de bé.
5 5 intr. [LC] Formar part d’un grup o d’una comunitat. Jo era de la colla, del complot.
6 aux. [LC] Davant de participi passat atribueix un estat o qualitat del subjecte. Ell és nat de l’agost. Son pare és mort.
7 aux. [LC] Davant de participi passat expressa que l’acció del verb en participi recau sobre el subjecte. Jo seré castigat pel mestre. La casa ha estat comprada pels senyors del castell. La versió ja és corregida.
ésser2
1 1 m. [LC] Existència 1 1. D’ells has rebut l’ésser.
1 2 m. [LC] Manera d’existir. Quin és el seu ésser?
2 1 m. [FS] Allò que és, que existeix, especialment dotat de vida.
2 2 [LC] ésser humà Individu de l’espècie humana.
2 3 [BI] ésser viu Individu d’una espècie animal o vegetal. La classificació taxonòmica dels éssers vius.
3 m. [FS] Persona, individu. Són uns éssers desgraciats.
essiu
1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el finès que expressa un estat contingent o no permanent.
2 adj. [FL] Cas essiu.
essorant
adj. [HIG] En heràld., representat en actitud de prendre volada, amb el cap enlaire i el vol obert i abaixat. Una àguila essorant.
est1
1 1 m. [LC] [GG] Punt de l’horitzó sensible per on surt el sol en els equinoccis. Dirigir-se cap a l’est. El vent ve de l’est.
1 2 m. [LC] [GG] Porció del cel veïna a l’est.
1 3 m. [LC] [usat en aposició] En direcció est.
2 1 m. [LC] [GG] Part d’un país situada envers l’est, regions situades envers l’est. L’est d’Itàlia.
2 2 m. [LC] [GG] [usat en aposició] El costat est. La costa est.
3 1 m. [GG] Vent que ve de l’est.
3 2 m. [GG] [usat en aposició] Vent est.
estabeig
[usat generalment en pl.]
m. [LC] Moviment agitat i combinat amb paraules pronunciades amb gran excitació.
estabilient
m. i f. [DR] Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi.
estabilitat
1 f. [LC] [QU] Qualitat d’estable.
2 f. [EG] Persistència d’un estat estacionari.
3 f. [ME] [FIF] estabilitat atmosfèrica Estat de l’atmosfera en què una bombolla d’aire, obligada a separar-se del seu nivell d’equilibri, se sotmet a una força del fluid que l’envolta que la fa retornar al seu nivell inicial.
4 f. [FIF] Tendència d’un sistema a recobrar una condició perduda a causa d’una pertorbació.
estabilització
1 f. [LC] [QU] Acció d’estabilitzar o d’estabilitzar-se; l’efecte.
2 f. [ECT] Aplicació de mesures de política econòmica per a corregir desajustos greus de les magnituds econòmiques.
3 f. [OP] Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a les quals hom el sotmet degudes al trànsit de vehicles, a construccions, etc.
4 f. [AN] Limitació de la població d’una comunitat mitjançant diverses pràctiques culturals destinades a corregir-ne desajustos en el creixement.
estabilitzador -a
1 adj. [LC] [QU] Que estabilitza. Mesures econòmiques estabilitzadores.
2 1 m. [TRG] Dispositiu o mecanisme emprat en automòbils, avions i altres vehicles que serveix per a augmentar-ne l’estabilitat.
2 2 m. [EE] Aparell que garanteix una tensió sensiblement constant en un receptor o circuit elèctric, encara que la tensió d’entrada o el consum de potència del receptor variïn considerablement.
2 3 m. [HO] Additiu alimentari que manté l’aspecte i la textura del producte.
estabilitzant
adj. i m. [LC] ESTABILITZADOR.
estabilitzar
1 v. tr. [LC] [QU] Donar estabilitat (a alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] Tornar-se estable. La balança de pagaments s’ha estabilitzat.
establa
f. [LC] [AGR] ESTABLE1.
establada
1 f. [AGR] Conjunt dels caps de bestiar allotjats en un estable.
2 f. [AGR] [LC] Conjunt dels fems de l’estable.
establar
v. tr. [AGR] [LC] Posar (el bestiar) a l’estable. Ves a abeurar la mula i establa-la. On vas a establar?
estable1
1 m. [LC] [AGR] Lloc cobert on s’allotja el bestiar. L’estable dels bous.
2 m. [LC] Lloc molt brut. L’habitació que li llogaven era un estable.
estable2
1 1 adj. [LC] Fermament establert, que no es mou de lloc o canvia de posició fàcilment. Una posició estable. Equilibri estable.
1 2 adj. [LC] Que tendeix a perseverar en el mateix estat. Un govern estable. Una pau estable.
2 adj. [QU] En quím., que no es descompon fàcilment. Un compost estable.
establement
adv. [LC] D’una manera estable.
establer establera
m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que té cura d’un estable.
establia
f. [LC] Estable11.
establida
f. [DE] POST1.
establiment
1 1 m. [LC] Acció d’establir o d’establir-se; l’efecte. L’establiment d’una fàbrica, d’una sucursal. L’establiment d’una regla. L’establiment del campament en una posició inexpugnable. L’establiment del cristianisme.
1 2 m. [LC] La cosa establerta. És un establiment públic. Un establiment comercial.
1 3 [LC] [ECT] establiment de crèdit Banc, caixa d’estalvis.
1 4 [DR] establiment mercantil Conjunt de béns organitzats per l’empresari, susceptible de servir per a l’explotació d’una empresa.
1 5 [DR] establiment penal Penal2 2.
1 6 [LC] establiment termal Establiment d’aigües termals.
2 m. [HIH] Cessió quasi emfitèutica d’una batllia, una notaria o una escrivania, un forn, una taverna, una farga, un molí o altre dret senyorial atorgada pel rei o per un baró, o bé imposició mitjançant cens i a vegades també amb pagament d’entrada.
3 1 m. [DR] Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic.
3 2 m. [DR] Contracte pel qual es concedeix un immoble en emfiteusi en què el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
establir
[p. p. establert (o establit)]
1 1 v. tr. [LC] Fundar 1 3. Déu establí l’ordre natural del món. Establir una congregació religiosa dedicada als malalts.
1 2 v. tr. [LC] Instal·lar (una cosa) en un lloc. Van establir el campament en una posició inexpugnable. Havien establert una fàbrica a Cuba.
1 3 v. tr. [LC] Posar-se d’acord (en alguna cosa). Abans de començar a jugar, vam establir les regles del joc.
2 tr. [LC] Decretar, ordenar. Una llei recent ha establert la supressió d’aquest impost.
3 1 intr. pron. [LC] Fixar la residència en un lloc. Aquell any ens vam establir a Londres.
3 2 intr. pron. [LC] Posar una casa de comerç, un negoci, etc., en un lloc. Aquests comerciants ja fa temps que es van establir al barri.
4 tr. [DR] Cedir (un bé immoble) en emfiteusi.
estaborniment
m. [LC] [MD] Acció d’estabornir; l’efecte.
estabornir
1 v. tr. [LC] [MD] Un cop, fer perdre els sentits (a algú). El cop em va estabornir.
2 v. tr. [MD] [LC] Fer perdre els sentits (a algú) d’un cop. La mula el va estabornir d’una guitza.
estabulació
f. [AGR] [LC] Fet de criar i mantenir el bestiar en estables o en centres adequats. L’estabulació del bestiar de llana.
estabular
v. tr. [AGR] [LC] Sotmetre (el bestiar) a l’estabulació.
estabulari
m. [AGR] Instal·lació especial on hom cria animals, generalment mamífers, per a recerca en laboratoris biològics i farmacèutics.
estaca
1 1 f. [LC] Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc.
1 2 f. [LC] Pal que es pot manejar a tall de bastó.
1 3 f. [AGA] Tros de branca que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre.
2 f. [DR] ANT. DRET D’ANCORATGE.
3 f. [OP] [AQ] Piló 3 1.
estacada
1 f. [LC] Cop d’estaca.
2 1 f. [AQ] Obra feta d’estaques clavades a terra.
2 2 f. [AQ] [OP] Conjunt d’estaques de fusta, de formigó, etc., que, clavades en un terreny poc consistent, n’augmenten la compacitat, o bé, fent-les penetrar a més profunditat, permeten de fer descansar els fonaments sobre llurs testes.
2 3 f. [AQ] [OP] Barrera feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l’aigua.
2 4 [LC] deixar algú a l’estacada Abandonar-lo en un perill, en una dificultat, etc. Te’n pots refiar: no et deixarà mai a l’estacada.
estacament
1 m. [HIH] En el dret feudal, acció de garantir el compliment d’un compromís.
2 m. [HIH] Dret feudal a percebre la garantia de l’estacament.
estacar
1 v. tr. [LC] Lligar a una estaca.
2 1 tr. [LC] Fixar, encallar.
2 2 intr. pron. [LC] Encallar-se en un lloc, enfonsar-se en un terreny moll. Quan un carro s’estaca, només el trau un animal molt fort.
2 3 intr. pron. [LC] Trobar-se impedit d’avançar, de continuar una acció. Allí s’han estacat sense poder seguir les diligències del cas.
3 tr. [HIH] En el dret feudal, garantir (quelcom) mitjançant penyora o fiança que n’asseguri el compliment.
estaca-rossí
1 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de rizoma gruixut, fulles imparipinnades, totes basals, i flors rosades o purpúries en glomèrul terminal i llegum pubescent, que es fa a les timonedes i brolles mediterrànies (Astragalus incanus).
2 m. [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de rabassa llenyosa, fulles imparipinnades, flors purpúries en raïms pedunculats i llegum dividit en dos o tres segments transversals, que es fa a les brolles i timonedes de terra baixa (Hedysarum humile).
estació
1 1 f. [LC] Acció de deturar-se en un dels indrets situats en el camí que hom recorre. Fer, un tren, una nau, estació en un lloc designat.
1 2 [FIA] estació d’un planeta Aturada aparent d’un planeta en canviar el seu moviment directe en moviment retrògrad i inversament.
1 3 [RE] estacions de la creu [o estacions del Via Crucis] a) Les catorze estacions que feu Crist en pujar al Calvari portant la creu.
1 3 [RE] estacions de la creu [o estacions del Via Crucis] b) Sèrie d’imatges que representen aquestes estacions davant les quals els devots es deturen i preguen quan fan el viacrucis.
1 4 f. [LC] [RE] Visita que es feia per devoció a les esglésies i als altars, deturant-s’hi a pregar davant el Santíssim Sagrament, especialment el Dijous Sant i el Divendres Sant.
2 f. [HIH] [ME] [FIA] Divisió de l’any compresa entre un equinocci i un solstici. Les quatre estacions de l’any: primavera, estiu, tardor o autumne i hivern. La successió de les estacions.
3 1 f. [LC] [TRG] Indret on hom es detura en el camí que hom recorre.
3 2 f. [LC] [TRG] [OP] Indret on es deturen habitualment els trens i s’admeten passatgers i mercaderies, amb edificis annexos on hi ha les oficines i altres dependències. Estació de rodalia, de bifurcació o d’entroncament, de pas, de cap de línia o de terme. Estació de mercaderies, de classificació. Una estació de metro. L’estació del funicular.
3 3 f. [LC] [TRG] [OP] Edifici annex a l’estació.
3 4 f. [AQ] [TRG] [OP] Edifici on tenen les cotxeres, les oficines, etc., les companyies de tramvies, d’òmnibus o d’altres vehicles públics. Estació d’autobusos.
3 5 [LC] estació terminal Terminal 2.
3 6 [TRG] estació de servei Instal·lació situada a tocar d’una via de comunicació, destinada a subministrar carburant i altres serveis de manutenció als vehicles.
4 1 f. [TC] Oficina on s’expedeixen i es reben despatxos telegràfics, telefònics.
4 2 [LC] [TC] estació de retransmissió REEMISSOR.
4 3 [LC] [TC] estació emissora EMISSORA.
5 f. [IN] estació de treball Ordinador amb els perifèrics adequats, que permet a l’usuari realitzar les tasques informàtiques i la connexió a una xarxa.
6 1 f. [LC] [AQ] Lloc d’estada per a fer observacions i mesuraments en la triangulació i altres operacions geodèsiques. Una estació geodèsica.
6 2 [ME] estació meteorològica Conjunt d’instal·lacions i d’instruments utilitzats per a l’observació meteorològica.
6 3 [FIA] estació orbital Satèl·lit artificial terrestre permanentment habitat, on es duen a terme experiments científics i tecnològics.
7 f. [LC] [DE] Lloc d’estada assignat a una esquadra, als vaixells de guerra. Una estació naval.
8 1 f. [LC] Lloc on hom va a prendre les aigües. Una estació termal.
8 2 f. [SP] Instal·lació apta per a la pràctica dels esports de neu. Estació d’esquí.
9 f. [EG] Lloc on creix una determinada espècie vegetal.
10 f. [LC] Acció o manera de tenir-se sobre els peus. Estació vertical. Estació bípeda.
estacional
adj. [LC] [FIA] Relatiu a una estació de l’any.
estacionalitat
f. [ECT] [MT] Sèrie de valors que pren una variable temporal, que inclou les fluctuacions esdevingudes en les diverses estacions de l’any o en períodes més curts.
estacionament
m. [LC] Acció d’estacionar o d’estacionar-se; l’efecte.
estacionar
1 1 v. tr. [LC] Assignar un punt de parada o un lloc d’estada (a un vehicle).
1 2 v. tr. [TRG] [LC] Aturar (un vehicle) en un lloc adequat.
1 3 intr. pron. [LC] Deturar-se un determinat temps en un lloc. La gent s’estacionà davall dels arbres de la placeta.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir estacionari. El càncer se li ha estacionat i pot fer vida normal.
estacionari -ària
1 adj. [LC] [FIA] Que detura el seu moviment i resta un cert temps en el mateix lloc. Planeta estacionari.
2 adj. [LC] [MD] Que no canvia d’estat o condició, que no millora ni empitjora. Malaltia estacionària.
estada
1 1 f. [LC] Acció d’estar, d’aturar-se, en un lloc. Feren estada en un alberg de muntanya. Una estada de tres setmanes a Vinaròs.
1 2 f. [LC] ESTIUEIG.
1 3 [LC] fer l’estada ESTIUEJAR.
2 f. [PE] Curset en règim d’internat destinat a la formació, el perfeccionament o el reciclatge.
estadal
1 m. [FIM] [HIH] Mida equivalent a 3,34 metres.
2 m. [LC] Candela llarga i prima que es guarda enrotllada amb algunes voltes perquè ocupi menys lloc.
estadant estadanta
m. i f. [LC] [DR] Persona que ocupa un habitatge, amb títol jurídic o sense.
estadi
1 m. [HIH] [FIM] [RE] Mida itinerària grega i romana equivalent a 185 metres.
2 1 m. [LC] [SP] A l’antiga Grècia, lloc públic per a curses, jocs atlètics, etc.
2 2 m. [SP] Instal·lació esportiva descoberta de grans dimensions, amb grades i tribunes, apta per a la pràctica de diversos esports.
3 1 m. [LC] [BI] [MD] [GL] Període del desenvolupament de certes plantes i animals, de certes malalties, de certs fenòmens.
3 2 m. [PS] Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.
estàdia
f. [AQ] Mira graduada en centímetres utilitzada per a la mesura indirecta de la distància horitzontal entre dos punts d’un terreny.
estadimetria
f. [AQ] Procediment indirecte per a la mesura de distàncies mitjançant l’ús d’estàdies i taquímetres.
estadista
m. i f. [PO] [LC] [PR] Persona experta en l’art de governar un estat.
estadístic -a
1 adj. [MT] [ECT] [LC] Pertanyent a l’estadística.
2 1 f. [MT] [ECT] [AD] Ciència que té per objecte d’aplegar, classificar i comptar tots els fets del mateix ordre. Estadística descriptiva.
2 2 f. [ECT] [FIF] Conjunt dels fets així aplegats, classificats i comptats.
3 m. [MT] En estad. matemàtica, valor o conjunt de valors que es calcula mitjançant les dades d’una mostra. La mitjana i la desviació típica són estadístics.
4 m. i f. [PR] [ECT] [MT] Persona que s’ocupa de fer estudis o treballs estadístics.
5 m. [ECT] Valor que es calcula a partir de les dades d’una mostra i permet d’estimar un paràmetre d’una població.
estafada
f. [LC] [DR] Estafa 1.
estafador estafadora
m. i f. [LC] Persona que estafa.
estafar
1 v. tr. [LC] [DR] Robar (algú) amb engany, males arts. Estafa els clients.
2 v. tr. [LC] Algú, no donar (el que es compromet a pagar). Va estafar-li la meitat del sou.
estaferm
1 m. [JE] Ninot de fusta, amb un escut i un fuet a l’extrem, que, en certs jocs, el jugador ha de colpejar procurant esquivar el fuet.
2 m. [LC] Persona aturada, inútil, que fa nosa.
estafeta
1 f. [HIH] Correu que anava a cavall d’un lloc a un altre.
2 1 f. [HIH] Correu especial per al servei diplomàtic.
2 2 f. [LC] [TC] Lloc on es lliuren les cartes que es trameten per correu.
estafeter estafetera
m. i f. [LC] [TC] [PR] Encarregat d’una estafeta.
estafilí -ina
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’úvula.
estafilo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. staphylé, ‘raïm’, ‘úvula’. Ex.: estafilococ; estafilotomia, estafiloplàstia.
estafilococ
m. [BI] Bacteri coccoide del gènere Staphylococcus, grampositiu, que es presenta formant agrupacions irregulars de vegades semblants a un raïm.
estafisàgria
f. [BOS] Herba de la família de les ranunculàcies, robusta, de fulles palmatilobades, flors d’un blau pàl·lid amb un curt esperó nectarífer, en inflorescència terminal, i fruit format per tres fol·licles, pròpia de la regió mediterrània meridional i de vegades cultivada als jardins (Delphinium staphisagria).
estagflació
f. [ECT] Procés d’estagnació econòmica amb inflació.
estagnació
1 f. [LC] [MD] Cessació de circulació, especialment d’un fluid. Estagnació de la sang.
2 f. [ECT] Cessació total o parcial de l’activitat econòmica que es tradueix en manca de creixement o davallada. Estagnació dels negocis. L’estagnació de l’economia panamenya.
estagnant
adj. [LC] Que no circula, s’aplica especialment als fluids. Aigües estagnants.
estai
m. [TRA] Corda, filferro o cable d’acer que suporta longitudinalment i cap a proa la caiguda dels pals.
estaiar
1 v. tr. [TRA] Fermar (un pal) per mitjà d’un estai.
2 v. tr. [TRA] Tesar els estais.
estalactita
f. [GL] [LC] Concreció generalment calcària i de forma cilíndrica, amb un canalicle paral·lel a l’eix longitudinal, originada per un degotall, que penja de la volta de les coves.
estalactític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a les estalactites.
estalagmita
f. [GL] [LC] Concreció calcària en forma de columna, que ha crescut cap amunt, formada al sòl d’una cova per les gotes que cauen de la volta.
estalagmític -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a les estalagmites.
estalinisme
m. [PO] [HIH] Interpretació teoricopràctica del marxisme imperant a la Unió Soviètica i dins els partits comunistes ortodoxos d’arreu del món durant el govern de Stalin.
estalinista
1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’estalinisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Partidari de l’estalinisme.
estall
m. [LC] [AD] [ECT] ESCARADA. El síndic d’Albalat contractà a estall la finalització dels treballs. Menjaven a estall.
estallar
v. tr. [LC] [AD] [ECT] ESCARAR1.
estaló
m. [AGA] [LC] Pal bifurcat en un dels seus extrems que serveix per a sostenir les branques dels arbres, armar parrals, etc.
estaloc
m. [AGA] [LC] Tros que resta d’una branca en tallar-la quan no es talla arran del tronc.
estalonada1
f. [AGA] [LC] Conjunt d’estalons que sostenen una cosa.
estalonada2
f. [LC] Acció d’estalonar, trepitjant els talons d’algú; l’efecte.
estalonar1
v. tr. [AGA] [LC] Sostenir amb un o més estalons (alguna cosa).
estalonar2
1 v. tr. [LC] Trepitjar els talons (d’algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m’acostis tant, que m’estalones.
2 v. tr. [LC] Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l’estalonés.
3 v. tr. [LC] PER EXT. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família.
estalvi1
1 1 m. [LC] [ECT] Acció d’estalviar. Estalvis de diners, de roba, de temps, de feina. Fer estalvis.
1 2 m. [LC] [ECT] Allò que hom estalvia. Ací tens tots els meus estalvis.
1 3 m. [ECT] Part de l’ingrés d’un país que no es despèn en consum.
2 m. pl. [LC] [ED] Estri de metall, de fusta, de terrissa o de trenat de palla sobre el qual es posen les cassoles, les safates, etc., que es treuen a taula, per tal d’evitar que embrutin o cremin les tovalles o la taula.
3 m. [LC] [IN] estalvi de pantalla Utilitat d’un ordinador que, un cop transcorregut el temps preestablert d’inactivitat de la màquina, enfosqueix la pantalla o hi projecta seqüències d’imatges, per tal d’evitar que l’exposició d’una mateixa imatge durant llarga estona provoqui danys en el monitor.
estalvi2 -àlvia
1 adj. [LC] Que ha escapat d’un perill, que no ha estat perjudicat. Afortunadament totes les persones que vivien a la zona del terratrèmol estan sanes i estàlvies.
2 [LC] sa i estalvi V. SA3.
estalviada
f. [LC] Acció d’estalviar; l’efecte.
estalviador -a
adj. [LC] Que estalvia.
estalviaire
adj. [LC] ESTALVIADOR.
estalviar
1 1 v. tr. [LC] No consumir, no despendre, no esmerçar, no emprar (alguna cosa). Si agafes el metro en lloc de l’autobús, estalviaràs diners. Quant has estalviat aquest mes? Estalviar a algú una despesa. Estalviar-se, algú, una despesa.
1 2 v. tr. [LC] [ECT] Fer estalvi o estalvis (d’alguna cosa). Estalvia pa, que no en quedarà per sopar.
1 3 intr. [LC] [ECT] Fer estalvi o estalvis de diners.
2 tr. [LC] Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t’estalviaré aquest treball, t’estalviaré d’anar-hi.
3 tr. [LC] Salvar d’un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort.
estalzí
m. [LC] SUTGE.
estalzim
m. [LC] SUTGE.
estam
1 1 m. [IT] [LC] Fil de llana pentinada.
1 2 m. [IT] Teixit d’estam.
2 m. [BO] Òrgan fèrtil de les plantes amb flors que porta els sacs pol·línics i sol constar d’antera i de filament.
estamenejar
v. tr. [LC] Sacsejar violentament.
estamenera
f. [TRA] Peça corbada que va fixada al medís i puja fins a la coberta de l’embarcació.
estament
1 m. [SO] [LC] Classe, condició social.
2 m. [HIH] A l’Antic Règim, grup social amb certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne.
estamenya
1 f. [IT] [LC] Teixit assarjat de llana o d’estam, generalment tot negre, que serveix per a la confecció de faixes i hàbits d’ordes religiosos.
2 f. [AGF] Carrac o tap de suro de qualitat molt dolenta.
estamer estamera
m. i f. [PR] [IT] [LC] Fabricant d’estam.
estaminal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als estams de les plantes.
estaminodi
m. [BO] Estam estèril, més o menys simplificat o transformat.
estamordiment
m. [LC] [MD] Acció d’estamordir; l’efecte.
estamordir
1 v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] Atordir, deixar com mort, sense sentits.
2 v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] ESPORUGUIR.
estampa
1 1 f. [LC] [AF] [AR] Imatge obtinguda per l’empremta d’una planxa gravada, d’una pedra litogràfica, impregnada d’una tinta especial. Col·lecció d’estampes.
1 2 f. [AF] Full, generalment sense doblegar, que té impresa una figura religiosa o una al·legoria que s’hi refereix. Una estampa de sant Joan.
1 3 f. [AF] Producte imprès en un procés d’estampació artesana.
1 4 [LC] ésser l’estampa d’algú Assemblar-s’hi molt.
1 5 f. [LC] Figura total d’un home, d’un animal. Tenir una bella estampa.
2 f. [AF] IMPREMTA. Donar un llibre a l’estampa.
3 f. [IT] Primer motlle del perfil que els estampadors a mà fan d’un dibuix quan és de distints colors.
4 f. [ML] En metal·l., matriu d’estampar.
5 f. [TRA] Cara de popa del buc.
estampació
f. [ML] [AF] [IT] [AR] Acció d’estampar; l’efecte. Estampació tèxtil.
estampador estampadora
1 m. i f. [PR] [ML] [IT] Artesà que estampa.
2 m. i f. [PR] [AF] [LC] IMPRESSOR, IMPRESSORA.
estampar
1 1 v. tr. [IT] [AF] [AR] Fer un dibuix en relleu, amb tintes o colorants (sobre un objecte de metall, de cuir, de cartó, etc., sobre un paper, una tela) mitjançant la pressió d’un motlle o de qualsevol sistema d’estampació. Estampar una medalla. Estampar un teixit. Roba estampada.
1 2 [AF] estampar un llibre (o un diari, etc.) Imprimir-lo.
2 1 tr. [LC] [IT] Deixar marcada l’empremta (d’una cosa) sobre una altra. Aquest dibuix s’ha d’estampar sobre seda. Estampar el peu a l’arena.
2 2 tr. [LC] PER EXT. T’estamparé aquests cinc dits a la cara. D’una empenta el va estampar a la paret.
3 1 tr. [ML] Afaiçonar (una peça metàl·lica) per deformació plàstica en calent, mitjançant una matriu i l’acció d’una premsa o un martell de caiguda lliure.
3 2 tr. [ML] Conformar (una planxa metàl·lica) amb la premsa, generalment en fred, mitjançant matrius de tallar, d’embotir i de corbar.
estampat
1 m. [LC] [IT] Teixit estampat. Fàbrica d’estampats.
2 1 m. [IT] [AF] ESTAMPACIÓ.
2 2 m. [IT] Dibuix que hom obté per estampació.
estamper estampera
m. i f. [PR] [AF] [LC] Persona que fa o ven estampes.
estamperia
f. [AF] [LC] Obrador o botiga de l’estamper.
estampida
f. [MU] [FLL] Composició poètica d’origen instrumental composta per a ésser ajustada a una melodia ja existent i formada per cinc o sis fragments, amb conclusions diferents.
estampidor
1 m. [IMI] Eina d’estampir.
2 m. [IMI] [AQ] Travesser que suporta les pressions laterals contraposades de dos elements constructius.
3 m. [IMI] Eina per a obrir forats en el ferro roent.
4 m. [IMI] Eina de ferrer i de llauner, consistent en una barra de ferro amb un clot en un extrem, que hom empra per a fer entrar els reblons.
estampilla
1 f. [LC] Segell en què hi ha gravada la signatura d’algú.
2 f. [LC] Marca que s’estampa en un objecte per constatar-ne l’autenticitat.
estampillar
v. tr. [LC] Marcar amb una estampilla.
estampillat
m. [LC] Acció d’estampillar.
estampir
1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) entre dues coses que, exercint-hi pressions en sentits contraris, la subjecten fortament.
2 v. tr. [LC] Empènyer o aguantar fortament (un objecte) a la part i la direcció contràries quan es pica o s’ajusta una cosa, perquè l’objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat.
3 v. tr. [LC] Introduir (alguna cosa) en un buit de manera que hi resti fortament empresonada.
estanc1
1 m. [LC] [ECT] Establiment on es venen articles estancats, com ara tabac, llumins, timbres de correu, paper de pagaments a l’Estat, etc.
2 m. [HIH] Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.
estanc2 -a
adj. [EI] Tancat hermèticament.
estança
1 f. [LC] [AQ] Habitació, apartament, on s’està algú.
2 f. [FLL] Estrofa formada per la combinació de versos decasíl·labs i hexasíl·labs, en nombre i disposició variables.
estancació
f. [LC] Acció d’estancar o d’estancar-se; l’efecte.
estancar
1 1 v. tr. [LC] Deturar el curs (d’una cosa, especialment d’un líquid).
1 2 intr. pron. [LC] Les aigües brutes que s’estanquen a les canals.
2 tr. [ECT] Privar la venda lliure (d’una cosa).
estància
f. [LC] Explotació agrària menorquina més petita que un lloc.
estand
1 m. [CO] Instal·lació per a la promoció i la venda de productes que les empreses i les entitats munten durant la celebració de fires, d’exposicions, etc.
2 m. [SP] Galeria 1 3.
estàndard
1 m. [LC] Tipus, model, norma. Adoptar uns estàndards internacionals.
2 m. [LC] Nivell mitjà, qualitat mitjana. Estàndard de vida.
3 adj. [LC] [inv.] Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard. Un diari en format estàndard.
4 m. [FL] Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d’anivellament, de codificació, de confluència i d’acceptació en què es tendeix a eliminar al màxim les diferències dialectals, la qual utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d’una comunitat. L’establiment de l’estàndard català.
5 adj. [LC] [inv.] Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Producte estàndard.
6 adj. [LC] [inv.] Mancat d’originalitat. Una bellesa estàndard.
estandardització
f. [LC] Acció d’estandarditzar o d’estandarditzar-se; l’efecte.
estandarditzar
1 v. tr. [LC] Conformar a un estàndard. Estandarditzar les mides del paper.
2 1 tr. [LC] Uniformar 1.
2 2 intr. pron. [LC] Els costums s’estandarditzen cada dia més.
estannà
m. [QU] Hidrur d’estany, de fórmula SnH4.
estannat -ada
1 adj. [QU] Que conté estany.
2 m. [QU] Compost d’estany on aquest actua amb el nombre d’oxidació +4.
estanni-
[LC] [QU] V. ESTANNO-.
estànnic -a
1 adj. [LC] [QU] [ML] Relatiu o pertanyent a l’estany.
2 adj. [QU] [ML] Que conté estany, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent. Sals estànniques. Àcid estànnic.
estannífer -a
adj. [QU] [GL] [MI] Que conté estany. Un jaciment estannífer.
estanno- [o estanni-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot ll. stannum, ‘estany’, ‘que conté estany’. Ex.: estannofluorur, estannífer.
estannós -osa
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent a l’estany.
2 adj. [QU] Que conté estany, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
estanquer estanquera
m. i f. [PR] [LC] Persona que té al seu càrrec la venda pública de tabac i altres gèneres estancats.
estanquitat
f. [EI] [AQ] Qualitat d’estanc.
estant1
m. [LC] PRESTATGE.
estant2
1 adj. [LC] Que s’està o roman en un lloc.
2 [LC] d’un lloc estant loc. adv. Estant en aquell lloc. Veure el carrer del sofà estant. Sentir el timbre de la cuina estant. De dalt estant el poble sembla ben petit.
estanteria
f. [LC] PRESTATGERIA.
estantís -issa
1 adj. [LC] Corromput per estagnació. Aigües estantisses.
2 adj. [LC] Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre’s. Aquesta carn té un gust estrany: em sembla que és estantissa.
3 adj. [LC] PER EXT. Els nostres polítics han esdevingut cada cop més estantissos.
estantol
m. [LC] Puntal 1.
estantolar
v. tr. i intr. pron. [LC] APUNTALAR.
estantolat -ada
adj. [HIG] En heràld., amb les mans o potes anteriors aplicades al tronc d’un arbre, a una columna, a una torre, etc., s’aplica a una figura humana o animal.
estany1
m. [LC] [GG] [GL] Massa d’aigua relativament poc extensa dipositada en una depressió del terreny. L’estany de Banyoles.
estany2
1 m. [LC] [QU] [ML] Metall blanc brillant, tou, fàcilment fusible, mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent (símbol, Sn; nombre atòmic, 50; pes atòmic, 118,69).
2 m. [HIG] En heràld., quadrilòbul faixat ondat d’argent, d’atzur o de sinople.
estanyada
f. [LC] Acció d’estanyar un metall; l’efecte.
estanyador estanyadora
m. i f. [PR] [ML] [LC] Persona que té per ofici estanyar.
estanyaire
1 m. i f. [ML] [PR] [LC] [ED] ESTANYADOR, ESTANYADORA.
2 m. i f. [IMI] [ML] [PR] ESTANYAPAELLES.
estanyapaelles
m. i f. [PR] [ED] [ML] Persona que estanya paelles, casseroles i altres atuells de metall.
estanyar1
v. tr. [ML] [LC] Recobrir (un metall) d’una capa d’estany. Estanyar una galleda, una casserola.
estanyar2
1 1 v. tr. [LC] Convertir en estany. La pluja va estanyar els camps.
1 2 intr. pron. [LC] L’hort es va estanyar.
1 3 intr. [LC] ANT. L’aigua estanya al llac.
2 tr. [LC] Negar en aigua de mar (una barca de fusta) a fi de reinflar les taules per evitar que faci aigua.
estanyer estanyera
m. i f. [PR] [ML] [LC] Persona que treballa l’estany.
estanyera
adj. [BOS] herba estanyera V. HERBA.
estanyerri
m. i f. [PR] [ED] [LC] ESTANYAPAELLES.
estanyol
m. [GG] [LC] Estany petit.
estapolany
1 m. [ED] [LC] Tap fet d’estopa, d’un tros de drap, lligat a l’extrem d’un bastonet que s’introdueix a la boca de les cavalleries quan convé mullar-los alguna nafra amb vinagre.
2 m. [MD] Bastonet amb monyeca de cotó fluix, de gasa o d’altre material, propi per a tocs a la boca i a la gola.
estaqueta
1 f. [LC] [BOS] Màstec11.
2 [LC] estar a l’estaqueta Estar subjecte a una situació que no es pot deixar.
estaquirot
m. [LC] [JE] ESTAFERM.
estar
[ind. pr. 1 estic, 2 estàs, 3 està, 6 estan; subj. pr. estigui, etc.; subj. imperf. estigués, etc.; imper. estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin]
1 1 v. intr. [LC] No moure’s, no allunyar-se, d’un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: estaven allí, armats. Quantes hores hi van haver d’estar? Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem quatre hores. Vaig estar un any fora del meu país.
1 2 intr. pron. [LC] Habitar, viure, en un lloc. Ell ara s’està al carrer de Provença. El meu germà, el que s’està a París, ara és aquí per uns quants dies.
2 1 intr. [LC] Trobar-se, mantenir-se, per algun temps en una actitud, en un estat, en una condició, fent una cosa. Estar dret, assegut, ajagut. Estar de genollons, de bocaterrosa. Estar amb la boca oberta. Estar de festa. Estar de viatge. Estar bé, malament.
2 2 intr. [LC] Algú, tenir accidentalment tal o tal qualitat. Estar bo, malalt, refredat. Estar content, satisfet. Estar trist, afligit, adolorat. Estar pàl·lid, groc, vermell. Com que està fred de mans, no troba que l’aigua sigui freda. Amb aquest abric estic calent.
2 3 intr. [LC] Amb un participi passat, expressa el resultat de l’acció. Estar enutjat, enrabiat. Estar cansat. Estar suat. El text està massa desfigurat. Déu nos en guard d’un ja està fet.
2 4 intr. [LC] PER EXT. El ferit estava desconegut.
3 intr. [LC] Cessar de fer quelcom. Estigueu, homes: no veieu que fent això el molesteu? Estigues: no m’amoïnis! Per nosaltres no estigueu: podeu continuar la vostra conversa.
4 intr. pron. [LC] estar-se de fer una cosa Privar-se’n, no fer-la. Jo m’estic d’anar-hi perquè em penso que els molestaria.
5 1 intr. [LC] estar en Consistir en. Tot està en això: que ell no ho endevini. Tot està que ell no ho endevini.
5 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició per, denota que l’acció indicada per aquell infinitiu no s’ha esdevingut o és imminent que s’esdevingui. Vet aquí que la carn encara està per coure. El tren està per arribar. Estic per dir-li-ho.
5 3 [LC] estar per algú o per alguna cosa Prestar-li atenció.
6 1 aux. [LC] Davant de gerundi, trobar-se en curs de fer l’acció indicada per aquell gerundi. Estar llegint. Quan hi arribarem, estaran sopant. Està regant el jardí.
6 2 aux. [LC] Tardar, emprar cert temps a fer quelcom. Per a fer això han estat quatre hores! Va estar tot l’estiu preparant l’exposició.
estaria
1 f. [LC] Estada 1 1. Hi fa poques estaries, a casa.
2 [LC] fer estaries Entretenir-se.
3 f. [TRA] Sojorn o aturada d’un vaixell en un port per a les operacions de càrrega i descàrrega o altres causes.
estarrufament
m. [LC] Acció d’estarrufar o d’estarrufar-se; l’efecte.
estarrufar
1 1 v. tr. [LC] Fer dreçar (el pèl, les plomes d’un ocell, etc.). El vent li estarrufava les plomes del pit.
1 2 intr. pron. [LC] El pèl, les plomes, etc., dreçar-se. El pèl se li estarrufava amb el vent.
1 3 intr. pron. [LC] El gat s’estarrufà i feu senyal de saltar-li al coll. L’ànec s’estarrufa vora les aigües.
2 intr. pron. [LC] ENVANIR-SE.
estàrter
m. [TRG] Dispositiu auxiliar del carburador dels motors d’explosió, que forneix una mescla més rica que la normal de carburació i assegura així una engegada ràpida del motor en fred independentment de la temperatura ambient.
estasi
f. [MD] Aturada o alentiment considerable de la circulació de la sang o de qualsevol altre líquid o matèria orgànica.
estasiòleg estasiòloga
m. i f. [PO] [PR] Persona versada en estasiologia.
estasiologia
f. [PO] Part de la ciència política i de la sociologia política que estudia els partits polítics.
estassabarders
m. [AGA] [LC] Podall gros emprat per a estassar barders.
estassador estassadora
1 m. i f. [AGF] [PR] Persona que estassa.
2 1 m. [AGA] [LC] [AGF] Podall usat per a estassar.
2 2 f. [AGF] Màquina per a estassar.
estassar
1 v. tr. [LC] [AGA] [AGF] Tallar (bardisses, maleses, herba, blat, etc.).
2 tr. [LC] Fer caure estès a terra (algú).
estat
1 1 m. [AD] [PS] [FIF] Manera d’ésser, de trobar-se, en un moment donat, algú o alguna cosa. El seu estat de salut. L’estat d’inquietud en què es troba. Estat de deliri. Estat hipnòtic. Estar en estat de pecat. Estar, algú, en estat de fer alguna cosa. Estar una cosa en bon estat, en mal estat. L’estat de l’atmosfera, del cel. Estar una cosa en estat de servir. Els estats físics: sòlid, líquid, gasós, de plasma. Estat de guerra. Estat d’alerta. Estat d’alarma.
1 2 [RE] en estat de gràcia loc. adv. Net de pecat mortal. Ha mort en estat de gràcia.
1 3 [MD] [LC] estar en estat interessant [o estar en estat] Estar embarassada.
1 4 [MD] estat crepuscular Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència que manté, però, la capacitat de fer accions involuntàries que després no es recorden.
1 5 [MD] [PS] estat d’ànim Estat psíquic de l’individu condicionat per les circumstàncies que l’envolten d’una part i, de l’altra, per la seva situació intrapsíquica.
1 6 [MD] [LC] [FIF] estat gravídic Embaràs 2 1.
2 1 m. [LC] [PO] estat d’emergència Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics. El Govern ha declarat l’estat d’emergència davant l’onada de calor que pateix el país.
2 2 [AD] estat d’excepció Situació anormal en què el Govern suspèn, totalment o parcialment, les garanties jurídiques reconegudes constitucionalment. Declarar l’estat d’excepció.
2 3 [ECT] [SO] [PO] estat del benestar Sistema social en què l’Estat assegura el benestar dels ciutadans garantint-los els drets civils i polítics i promovent els serveis socials.
3 1 m. [EL] [QU] Situació d’un sistema químic o físic, descrit per un conjunt de variables que representen diferents magnituds físiques o químiques, i els fluxos d’entrada i de sortida de matèria i energia. Estat transitori.
3 2 m. [FIF] Fase 3.
3 3 [FIF] [QU] estat d’agregació Estat d’un sistema material que depèn del grau de cohesió de les molècules que el formen.
3 4 [FIF] estat excitat Estat d’energia superior a la mínima en els sistemes quàntics.
3 5 [FIF] estat fonamental Estat de més baixa energia en els sistemes quàntics.
3 6 [FIF] estat de referència ESTAT NORMAL.
3 7 [QU] [FIF] estat de transició En una reacció química, entitat intermèdia d’existència transitòria que es forma entre els reactius inicials i els productes finals.
3 8 [QU] estat estacionari Estat d’un sistema quan els fluxos d’entrada i de sortida són iguals.
3 9 [QU] [FIF] estat naixent Estat monoatòmic transitori de certs elements químics en el moment d’ésser obtinguts, caracteritzat pel fet de conferir a aquests elements una reactivitat més gran que en llur estat ordinari o molecular.
3 10 [QU] [FIF] estat normal Estat definit convencionalment per unes condicions de pressió, temperatura i concentració, a partir del qual hom calcula les magnituds termodinàmiques, i altres, que caracteritzen cada sistema material.
4 m. [LC] [FIF] estat absolut Diferència entre l’hora civil al meridià de Greenwich i l’hora del cronòmetre.
5 m. [LC] [FIF] Relació, espill, de l’estat de les coses en un moment donat. Un estat de comptes. Estat d’amidaments.
6 1 m. [DR] Manera d’ésser d’una persona en l’ordre social. Quin és el seu estat? És fadrí, casat o vidu?
6 2 [DR] estat civil Qualitat jurídica de cada persona amb relació als seus drets i obligacions civils.
7 1 m. [SO] Manera d’ésser dels homes en tant que reunits en societat. L’estat salvatge, civilitzat.
7 2 [FS] estat de natura Estat d’un poble, d’un individu, sense civilitzar.
8 1 m. [LC] [PO] Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors. L’estat monàrquic, republicà. Els estats europeus. El cap de l’Estat. Ministre de l’Estat. Els afers de l’Estat.
8 2 [PO] estat patrimonial Estat en què la sobirania no procedeix de la nació, sinó d’un sobirà limitat només per lleis morals o religioses.
8 3 [PO] estat policia Estat que reconeix els drets civils dels individus però no els polítics.
8 4 [PO] estat policial Estat dictatorial que utilitza la policia com a instrument de repressió política i social.
8 5 m. [PO] Aparell administratiu de l’Estat. Les jubilacions, les paga l’Estat.
9 m. [DE] estat major Cos d’oficials encarregats d’assessorar tècnicament els alts càrrecs de la defensa i els comandaments superiors dels tres exèrcits, disposar plans i ordres i vetllar perquè es compleixin.
estatal
adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent a l’Estat.
estatera
f. [NU] Moneda d’or, d’electró o d’argent de l’antiga Grècia.
estatge
1 m. [LC] [AQ] Habitació, lloc on hom s’està.
2 m. [GL] Unitat cronoestratigràfica superior a la cronozona i inferior a la sèrie, que equival geocronològicament a l’edat.
3 m. [LC] [EG] Zona de les regions de muntanya caracteritzada pel tipus de vegetació i de paisatge d’acord amb la forma en què aquestes es van diversificant i superposant a conseqüència dels canvis climàtics que es produeixen amb l’altitud. Estatge alpí, subalpí, nival.
4 m. [MI] estatge d’una mina Conjunt de labors mineres situades en un mateix nivell.
estatger estatgera
m. i f. [LC] Llogater, llogatera.
estàtic -a
1 1 adj. [LC] [FIF] Que obra sense produir moviment. Pressió estàtica. Energia estàtica. Electricitat estàtica.
1 2 adj. [LC] [FIF] Relatiu o pertanyent als cossos en estat de repòs o d’equilibri.
2 f. [FIF] Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri dels sistemes de forces.
3 f. [ECT] [FIF] estàtica comparativa Mètode d’anàlisi que té per objecte l’estudi comparatiu de les variables econòmiques mitjançant l’observació dels valors que adopten en diversos punts discrets del temps.
estaticisme
1 m. [LC] Qualitat d’estàtic.
2 m. [LC] Actitud oposada al canvi, al dinamisme.
estaticista
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’estaticisme.
estatisme
1 m. [PO] [LC] Art de conduir els afers de l’Estat.
2 m. [PO] Tendència política a atribuir a l’Estat el control de tota mena d’activitats, especialment les econòmiques.
estatista
1 adj. [PO] Relatiu o pertanyent al sistema polític de l’estatisme.
2 adj. i m. i f. [PO] Partidari del sistema polític de l’estatisme.
estatització
f. [ECT] [PO] Acció d’estatitzar; l’efecte.
estatitzar
v. tr. [ECT] [PO] Posar sota el control de l’Estat. Estatitzar una activitat, un organisme.
estatja1
f. [HIH] Dret que es reservava el senyor d’un castell donat en feu, d’entrar-hi, refugiar-s’hi, habitar-hi i romandre-hi sempre que volgués.
estatja2
f. [TRA] Corda gruixuda d’amarrar naus al moll.
estatjar
v. tr. [LC] Donar estatge (a algú).
estato-
[LC] Forma prefixada del mot gr. statós, ‘aturat’. Ex.: estatoblast.
estatocist
1 m. [ZOA] Vesícula de les que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
2 m. [BO] Cist de material silici en forma d’ampolleta, propi de les crisofícies.
estator
m. [EE] Part fixa d’una màquina elèctrica.
estatòric -a
adj. [EE] Relatiu o pertanyent a l’estator.
estatoscopi
m. [TRG] [FIM] Aparell per a enregistrar els moviments d’ascens i descens d’un aparell volador.
estatòspora
f. [BO] Estatocist 2.
estàtua
1 f. [LC] [AR] Figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal. Una estàtua de marbre, de bronze. Una font ornada d’estàtues. Una estàtua jacent. Van alçar una estàtua en honor d’aquella artista. Fondre, modelar, esculpir, una estàtua. Immòbil com una estàtua. Va restar allí com una estàtua de sal.
2 [LC] estàtua amb peus d’argila Persona o cosa la grandesa o la força de la qual té una base fràgil.
3 [AR] estàtua pedestre Estàtua que descansa damunt els peus.
estatuari -ària
1 adj. [LC] [AR] Relatiu a les estàtues.
2 f. [AR] Art de fer estàtues.
3 m. i f. [PR] [AR] Persona que fa estàtues.
estatuir
v. tr. [LC] [DR] Establir (especialment allò que ha de regir les persones o les coses). Ja han estatuït el reglament.
estatunidenc -a
adj. i m. i f. [LC] Nord-americà 2.
estatura
f. [LC] [MD] Alçada d’una persona. Estatura baixa, alta, mitjana.
estatus
1 m. [SO] [AN] Posició que ocupa un individu en un sistema social o en una societat, la qual li confereix privilegis, drets, deures, etc., envers els altres individus.
2 m. [PO] Estat o condició jurídica d’una persona o d’un grup.
estatut
1 m. [LC] [DR] Allò que és estatuït.
2 m. [DR] [ECT] Regla que té força de llei per al govern d’un cos, d’un col·lectiu. L’estatut dels treballadors. Els estatuts d’una societat, d’una acadèmia.
3 [AD] estatut d’autonomia Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
estatutari -ària
adj. [DR] [LC] Conforme amb els estatuts d’una societat.
estaurolita
f. [GLM] Mineral de la subclasse dels nesosilicats, de fórmula (Fe2+,Mg,Fe3+)4Al17O13[(Si,Al)O4]8(OH)3, que presenta simetria monoclínica pseudoròmbica i macles de compenetració simples en forma de creu, és de color fosc i es troba en metapelites.
estavellador -a
adj. [LC] Que estavella.
estavellament
m. [LC] Acció d’estavellar o d’estavellar-se; l’efecte.
estavellar
1 v. tr. [LC] Treure la tavella (a un llegum).
2 1 tr. [LC] Fer trossos (una cosa) llançant-la violentament contra una altra, pegant-hi un cop o cops.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Fa un sol que estavella.
2 3 intr. pron. [LC] El cotxe es va estavellar contra un arbre. Les nostres idees s’estavellaren contra una oposició sistemàtica.
estearat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid esteàric.
esteàric -a
1 adj. [QU] D’estearina. Bugies esteàriques.
2 adj. [QU] Extret de l’estearina. Àcid esteàric.
estearina
1 1 f. [QU] Porció sòlida d’un greix.
1 2 f. [QU] Triestearat de la glicerina.
2 f. [QU] ÀCID ESTEÀRIC.
esteat-
[LC] V. ESTEATO-.
esteatita
f. [GLM] [ED] [QU] Varietat de talc, d’un blanc verdós, summament tou, emprat com a lubrificant, per a fer senyals a les teles, etc.
esteato- [o esteat-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. stéar stéatos, ‘greix’. Ex.: esteatocele, esteatoma, esteatosi.
esteatopigi -ígia
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’esteatopígia.
2 adj. [MD] Que pateix d’esteatopígia.
3 f. [MD] Hipertròfia grassa de les natges, característica de les dones hotentots.
esteatosi
f. [MD] Adiposi 1.
estegano-
[LC] Forma prefixada del mot gr. steganós, ‘ocult’. Ex.: esteganògraf.
esteganografia
f. [FL] CRIPTOGRAFIA.
esteganogràfic -a
adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’esteganografia.
estego-
[LC] Forma prefixada del mot gr. stégos, ‘teulada’, ‘coberta’. Ex.: estegocefàlia.
estegocèfals
1 m. pl. [GLP] Subclasse extingida d’amfibis, amb el crani cobert d’ossos dèrmics superficials, dentició laberíntica, depredadors, que visqueren en el devonià.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta subclasse.
estegosaures
1 m. pl. [GLP] Família de dinosaures ornitisquis, proveïts d’una doble filera de plaques o punxes de fins a 60 centímetres d’alçària resseguint la columna vertebral fins a la cua, quadrúpedes i herbívors, que visqueren des del juràssic fins al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquesta família.
estel
1 1 m. [LC] [FIA] Cos celeste amb llum pròpia. La nit va omplir el cel de milers d’estels. Li agradava mirar els estels les nits clares d’estiu. Estel circumpolar.
1 2 [LC] estel del matí [o estel matutí] Venus, quan al matí hom el veu brillar des de la Terra.
1 3 [FIA] estel del vespre [o estel vespertí] Venus, quan al vespre hom el veu brillar des de la Terra.
1 4 [LC] [FIA] estel fix Estel la posició relativa del qual respecte als altres astres sembla no variar.
1 5 [LC] [FIA] estel fugaç Meteor 2.
1 6 [FIA] estel polar Estel de l’Ossa Menor situat prop del pol nord de l’hemisferi celeste.
2 1 m. [FIA] En astron., esfera de gas en equilibri que emet energia produïda en el seu interior per reaccions nuclears. Estel nan. Estel variable.
2 2 [FIA] [FIF] estel binari [o estel doble] Sistema físic format per dos estels que graviten l’un entorn de l’altre.
2 3 [FIA] estel de neutrons Radiofont que emet impulsos radioelèctrics que se succeeixen amb una regularitat molt gran.
2 4 [FIA] estel gegant Estel de gran lluminositat, de radi entre 10 i 100 vegades més gran que el del Sol.
2 5 [FIA] estel múltiple Sistema físic format per dos astres o més que giren al voltant d’un centre de gravetat comú.
3 1 m. [LC] [FIA] estel benèfic En astrol., estel favorable, per exemple, Venus.
3 2 [AN] estel de l’advent Segons una tradició popular als Països Catalans, estel imaginari que apareix el primer dia d’advent i es fon la nit de Nadal.
4 1 m. [LC] Dibuix, figura, emblema, etc., que representa convencionalment un estel.
4 2 m. [LC] [JE] Tros de tela, paper o plàstic mantingut estès amb una armadura lleugera que, subjecte al capdamunt d’un cordill, s’eleva i s’aguanta enlaire per la pressió del vent.
4 3 m. [LC] [AGR] Clapa de color blanc que tenen al front alguns cavalls, alguns conills, etc.
5 1 m. [BOS] Blauet 2.
5 2 m. [BOS] Aranya 6.
5 3 m. [BOS] SENET DE POBRE.
estela
1 f. [HIA] [LC] Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a posar-hi una inscripció.
2 f. [BO] [BI] Cilindre central o columna axial de la tija de les plantes, compost de feixos conductors i de parènquima.
estelada
f. [LC] [FIA] Conjunt dels estels del firmament.
estelat -ada
1 1 adj. [LC] [FIA] Ple d’estels. Un cel estelat.
1 2 adj. [LC] Ornat amb un estel o amb més d’un. Bandera estelada.
1 3 f. [LC] Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l’asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
2 adj. [LC] [AGR] Que té una clapa blanca al front. Una cabra estelada.
estella
1 1 f. [LC] Fragment d’una fusta que resulta de tallar-la o obrir-la al llarg amb una destral o un altre instrument. Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d’aquest caixó.
1 2 f. [LC] Tros que s’ha desprès d’una fusta per esqueixament.
1 3 f. [LC] Tros que resta d’un bastó, d’un pal, etc., romput violentament.
1 4 [LC] fer-se’n l’estella Pagar cara una cosa.
1 5 [LC] no tenir de què fer estelles Patir misèria.
1 6 [LC] treure estella d’alguna cosa Treure’n algun guany.
2 f. [BOS] estella de sabó QUIL·LAIA.
estellador1
m. [LC] Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins una séquia o canal.
estellador2 estelladora
1 m. i f. [IMF] [PR] [LC] Persona que estella fusta.
2 f. [IMF] [AGF] Màquina de tallar fusta per a fer-ne estelles petites de dimensions més o menys uniformes.
estellallenya
m. [IMF] [LC] Tascó que serveix per a estellar o partir llenya.
estellar
v. tr. [LC] Trencar fent estelles. Aquests mobles, estelleu-los i almenys serviran per a fer foc.
estel·lar
1 adj. [FIA] Relatiu o pertanyent als estels. Llum estel·lar.
2 adj. [LC] [JE] Relatiu o pertanyent a les estrelles artístiques. Sempre li donaven papers estel·lars.
estellera
f. [IMI] [IMF] Peça de fusta sortint, a tall de permòdol, del cantell frontal del taulell de l’argenter, del joier o del clavador de pedres.
estellicó
m. [LC] Estella petita.
estel·liforme
adj. [LC] Que té forma d’estel.
estel·lionat
m. [DR] Frau que consisteix a presentar com a lliures béns hipotecats, sobre els quals s’ha contret anteriorment una obligació.
estellós -osa
1 adj. [LC] De què es desprenen amb facilitat estelles.
2 adj. [LC] Que és de mal mastegar, a causa de la duresa de les seves fibres. Aquesta carn és estellosa.
estelòmetre
m. [IMI] Aparell que mesura la resistència del cotó.
esten-
[LC] V. ESTENO-.
estenall
1 m. [LC] Estesa 1. Hi ha un estenall de prunes sota la prunera. Restà sobre el camp un estenall de morts.
2 m. [LC] ESTENEDOR.
estenallar
v. tr. [LC] TENALLAR.
estenallat -ada
adj. [LC] Estès tot llarg a terra.
estenalles
f. pl. [LC] [IMI] TENALLES.
estendard
1 1 m. [HIG] [LC] Bandera de guerra.
1 2 m. [HIH] [LC] Ensenya de cavalleria, més petita que la d’infanteria.
2 1 m. [HIG] [LC] Ensenya que usen les corporacions religioses i civils, en què el drap penja d’una vareta horitzontal col·locada a l’extrem superior d’una asta vertical formant creu amb aquesta.
2 2 m. [HIG] Bandera, penó o guió del cap de l’Estat.
2 3 m. [HIG] Ensenya quadrada dels cossos muntats amb les seves armes brodades.
3 m. [BO] Pètal superior de les corol·les papilionàcies.
estendre
[quant a la flexió, com atendre]
1 1 v. tr. [LC] Posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat). Estendre els braços. Estendre una cama. Estendre la roba perquè s’assequi.
1 2 [LC] estendre un vel sobre una cosa No parlar-ne més, oblidar-la.
1 3 v. tr. [LC] Augmentar l’amplària, la llargària (d’una cosa). Estendre una planxa metàl·lica martellejant-la.
1 4 v. tr. [LC] PER EXT. Estendre els seus dominis. Estendre el seu poder, la seva influència. Estendre l’aplicació d’una llei. Estendre un costum.
1 5 intr. pron. [LC] Estendre’s un costum. Una moda que s’estendrà molt.
1 6 intr. pron. [LC] estendre’s com taca d’oli Estendre’s ràpidament una notícia.
2 1 tr. [LC] [AD] Posar (una escriptura, una acta, etc.), per escrit en la forma acostumada. El secretari estendrà el document on constaran els acords de l’assemblea. Cal estendre acta d’aquesta reunió.
2 2 intr. pron. [LC] Estendre’s sobre un assumpte, en llargues consideracions.
3 1 tr. [LC] Posar (alguna cosa) sobre una superfície de manera que la cobreixi, entre dos punts de manera que vagi de l’un a l’altre. Estendre les tropes sobre el terreny. Estendre la palla a l’era. Estendre una corda entre els dos pals.
3 2 intr. pron. [LC] Ocupar una certa extensió. Els seus dominis s’estenien fins al mar Pacífic.
3 3 intr. pron. [LC] Cobrir un cert temps. El període de temps que s’estén des de tal data a tal altra.
estenedor
m. [LC] Lloc, corda, etc., destinat a estendre-hi alguna cosa perquè s’assequi. Les troques ja són a l’estenedor.
estenedora
f. [OP] estenedora d’asfalt Màquina que serveix per a col·locar les capes asfàltiques dels ferms.
estenegall
m. [LC] Estesa 1.
esteno- [o esten-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. stenós, ‘estret’. Ex.: estenocàrdia, estenocefàlia, estenosi.
estenodactilografia
f. [LC] TAQUIMECANOGRAFIA.
estenògraf estenògrafa
m. i f. [FL] [PR] TAQUÍGRAF, TAQUÍGRAFA.
estenografia
f. [FL] [LC] [ECO] TAQUIGRAFIA.
estenografiar
v. tr. [FL] Escriure amb signes estenogràfics.
estenogràfic -a
adj. [FL] Taquigràfic 1.
estenogràficament
adv. [FL] TAQUIGRÀFICAMENT.
estenoic -a
adj. [EG] Que viu en condicions molt precises i de variabilitat restringida i només pot suportar petites variacions dels factors ecològics.
estenosi
f. [MD] Estrenyiment patològic d’un orifici o d’un conducte corporal.
estenotípia
1 f. [ECO] [LC] Taquigrafia mecànica.
2 f. [ECO] Màquina per a escriure a la mateixa velocitat que es parla i que imprimeix els textos d’una manera simplificada.
estenotipista
m. i f. [PR] Persona que escriu amb una estenotípia.
estentori -òria
adj. [LC] Molt fort, que retruny. Una veu estentòria. Un crit estentori.
estepa1
1 1 f. [BOS] [LC] Arbust o mata del gènere Cistus, de la família de les cistàcies, de fulles oposades, flors radiades i vistoses amb molts estams, i fruit en càpsula, propi sobretot de les brolles mediterrànies.
1 2 [BOS] estepa blanca Estepa de fulles oblongues, tomentoses i blanquinoses, i flors de color de rosa purpuri (Cistus albidus).
1 3 [BOS] estepa borrera Estepa de fulles ovades, reticulades i rugoses i flors blanques (Cistus salviifolius).
1 4 [BOS] estepa de muntanya Estepa de fulles lanceolades, verdes per sobre, tomentoses i blanques per sota, i de grans flors blanques, pròpia de la muntanya mediterrània (Cistus laurifolius).
1 5 [BOS] estepa ladanífera Estepa alta de fulles lanceolades i grans flors blanques, generalment amb taques vermelles al centre, productora de làdan (Cistus ladanifer).
1 6 [BOS] estepa negra Estepa de fulles estretes i flors blanques (Cistus monspeliensis).
2 f. [BOS] estepa joana Mata de la família de les gutíferes, de fulles i tiges cobertes de vesícules glandulars i flors grogues, endèmica de les illes Balears (Hypericum balearicum).
estepa2
f. [GG] [BOC] [LC] [EG] Praderia natural pròpia de grans extensions de les terres eurasiàtiques de clima continental temperat.
estepa3
f. [TRA] ANGUILA2.
estepar
m. [LC] [BOC] Brolla en què predominen les estepes.
estepari -ària
1 adj. [EG] Relatiu o pertanyent a l’estepa de les terres eurasiàtiques.
2 adj. [EG] Semblant a l’estepa.
esteperar
m. [BOC] ESTEPAR.
esteperol
m. [BOB] Bolet de l’ordre de les boletals, semblant al sureny però més petit i també menys preuat, de barret convex, amb porus grocs i carn que vira, al tall, primer cap al rosat i després cap al grisós, que forma micorrizes amb les estepes (Leccinum corsicum).
esteperola
f. [BOS] Mata de la família de les cistàcies, de fulles semblants a les del romaní i de flors blanques com les de les estepes, típica de les brolles mediterrànies meridionals (Cistus clusii).
estèpic -a
adj. [GG] [EG] ESTEPARI.
estepitzar
1 v. tr. [LC] Fer tornar estepari (un terreny o una contrada).
2 intr. pron. [LC] Un terreny, una vegetació, esdevenir estepari.
estequiometria
f. [QU] Branca de la química que estudia les relacions numèriques segons les quals reaccionen els elements o els compostos per a formar una nova combinació.
estequiomètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a l’estequiometria.
èster
m. [QU] Compost format per la substitució de l’hidrogen àcid d’un àcid orgànic o inorgànic per un radical alcohòlic.
esteranyinador
m. [LC] [ED] Estri per a esteranyinar que consisteix en una escombra, en un plomall, etc., de mànec molt llarg.
esteranyinar
v. tr. [LC] [ED] Netejar de teranyines. Esteranyinar el sostre de la sala.
estercorari -ària
1 adj. [ZOA] [AGR] Relatiu o pertanyent als excrements.
2 adj. [ZOA] [AGR] Que viu en els excrements.
estercoràrids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells marins, de l’ordre dels caradriformes, de grans dimensions, plomatge fosc i costums rapinyaires, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
esterculiàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn sobretot arbres i arbustos tropicals amb les fulles gairebé sempre simples, flors actinomorfes i fruit generalment sec, a la qual pertanyen el cacau, la cola, la firmiana i el braquiquíton.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
estereals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, que comprèn nombrosos bolets lignícoles, en forma de crosta llisa, com els dels gèneres Pulcherricium i Peniophora, de crosta amb agulles, com els del gènere Steccherinum, de crosta amb el marge aixecat, com els del gènere Stereum, o petita cassoleta, com els del gènere Auriculariopsis.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
estèreo
adj. [EL] [LC] ESTEREOFÒNIC.
estereo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. stereós, ‘sòlid’. Ex.: estereotomia, estereoscopi.
estereocomparador
m. [AQ] [OP] Estereoscopi que, donades dues fotografies d’un mateix terreny preses des de dos punts distints molt pròxims, permet de mesurar les paral·laxis corresponents als diferents accidents del terreny que apareixen a les fotografies.
estereoespecificitat
f. [QU] Característica que presenten algunes reaccions orgàniques consistent en el fet que només un de cada dos estereoisòmers de partida pot conduir a un dels possibles diastereoisòmers, diferent en cada cas.
estereoestructura
f. [AQ] Estructura concebuda en tres dimensions i no com a elements plans repetits enllaçats entre ells.
estereofonia
f. [FIF] [EL] Tècnica d’enregistrament i reproducció acústics mitjançant dos canals independents emprada per a donar una sensació de relleu acústic.
estereofònic -a
1 adj. [FIF] [EL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’estereofonia.
2 adj. [FIF] [EL] [LC] Que funciona per estereofonia. Aparell estereofònic.
estereografia
f. [MT] Art de representar els sòlids sobre un pla.
estereogràfic -a
adj. [MT] Pertanyent a l’estereografia.
estereoisòmer -a
1 adj. [QU] Que presenta estereoisomeria.
2 m. [QU] Compost estereoisòmer.
estereoisomeria
f. [QU] Isomeria que presenten els compostos, les molècules dels quals contenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereixen en llur arranjament espacial o configuració.
estereometria
f. [FIM] Mesurament de sòlids.
estereomètric -a
adj. [FIM] Relatiu o pertanyent a l’estereometria.
estereoquímica
f. [QU] Part de la química que tracta de l’arranjament dels àtoms en l’espai.
estereoradian
m. [FIM] [QU] [MT] Unitat internacional de mesura d’angles, equivalent a l’angle que amb el vèrtex al centre d’una esfera delimita, sobre la superfície esfèrica corresponent, una àrea igual a la d’un quadrat que té per costat el radi de l’esfera (símbol, sr).
estereoradiant
m. [FIM] [MT] ESTEREORADIAN.
estereoscopi
m. [FIF] Aparell que, per mitjà de la fusió de dues imatges planes d’un mateix objecte preses des de punts de vista lleugerament diferents, produeix la sensació d’imatge en relleu.
estereoscòpia
1 f. [FIF] Teoria que regeix l’observació binocular.
2 f. [FIF] Visió en relleu a través d’un estereoscopi.
estereoscòpic -a
adj. [FIF] Relatiu a l’estereoscopi o a l’estereoscòpia, que serveix per a ésser mirat amb l’estereoscopi. Visió estereoscòpica.
estereotip
1 m. [AF] Planxa de metall tipogràfic obtinguda amb un motlle que és l’empremta d’una o més planes compostes amb caràcters mòbils.
2 m. [SO] Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts.
estereotipar
1 1 v. tr. [AF] Fer l’estereotip (d’una composició tipogràfica).
1 2 v. tr. [AF] Imprimir amb estereotips. Estereotipar un llibre, una publicació.
2 tr. [LC] Fixar d’una manera permanent. Estereotipar una frase, uns comportaments.
estereotipat -ada
1 adj. [AF] Obtingut per estereotípia. Els estereotips es treuen del motlle estereotipat.
2 adj. [LC] Que segueix un model preestablert, conegut i formalitzat, que s’adopta d’una manera fixa. Frase estereotipada. Idees estereotipades. Somriure estereotipat.
estereotipatge
m. [AF] Acció d’estereotipar.
estereotípia
f. [AF] Tècnica auxiliar de la tipografia per a reproduir motlles de tipus o de gravats.
estereotípic -a
adj. [AF] Relatiu o pertanyent a l’estereotípia.
estereotomia
1 f. [IMI] Art de tallar les pedres, la fusta, el ferro.
2 f. [IMI] Tècnica de representar gràficament i amb precisió la forma d’un objecte de tres dimensions.
estereovisió
f. [FIF] Visió estereoscòpica.
estergidor
1 m. [AF] Saquet ple de pólvores de carbó o de guix que serveix per a estergir.
2 m. [IT] Aparell emprat per a reproduir directament els cartons ja picats d’un dibuix jacquard o per a picar més de dos dibuixos de dues o més llegides.
estergir
v. tr. [AF] Marcar (un dibuix) en una superfície per mitjà d’un estergit.
estergit
m. [AF] Full de paper, cartolina o metall amb petits forats que formen un dibuix, el qual, en fregar-lo amb l’estergidor, deixa passar pels forats unes pólvores de color que traslladen el dibuix a la superfície on s’ha aplicat.
esteri
m. [IMF] [FIM] [AGF] Unitat de mesura de branques i rolls prims, equivalent a la quantitat que es pot encabir en un cub d’1 metre cúbic (símbol, st).
estèric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la configuració espacial de les molècules.
esterificació
f. [QU] Acció d’esterificar.
esterificar
v. tr. [LC] [QU] Convertir en èster.
esterigma
1 m. [BO] Diverticle que, sovint en nombre de quatre, apareix sobre els basidis i origina i sosté una basidiòspora.
2 m. [BO] Branca d’un conidiòfor que sosté les cèl·lules conidiògenes, en alguns fongs.
estèril
1 1 adj. [LC] [ZOA] [BO] Que no dona fruit, que no produeix. Un camp estèril. Una terra estèril. Un país estèril.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un escriptor estèril.
1 3 adj. [ZOA] [MD] [AGR] Que no es pot reproduir. Un home estèril. Una dona estèril. Un gat estèril.
2 m. [MI] [usat generalment en pl.] Roca sense mineralitzar o poc mineralitzada que cal extreure o separar per a l’explotació d’un jaciment.
3 1 adj. [MD] Lliure de microorganismes, especialment per esterilització prèvia.
3 2 adj. [BO] No contaminat per una espècie indesitjada. Un cultiu d’algues en condicions estèrils.
esterilitat
f. [LC] [MD] [AGR] Qualitat d’estèril.
esterilització
f. [LC] [MD] [BI] [AGR] Acció d’esterilitzar; l’efecte.
esterilitzador -a
1 adj. [LC] [MD] Que esterilitza.
2 m. [BI] [MD] [EI] Aparell per a esterilitzar, per a destruir els microorganismes.
esterilitzar
1 1 v. tr. [MD] [BI] [ZOA] Fer estèril o improductiu.
1 2 v. tr. [MD] [BI] [ZOA] Privar de la capacitat de reproduir-se.
2 tr. [MD] [BI] [LC] Destruir la totalitat dels microorganismes que hi ha (en un producte, en un objecte, en un medi). Esterilitzar la llet, bullint-la. Esterilitzar el bisturí.
estèrilment
adv. [LC] D’una manera estèril.
esterlí -ina
1 1 adj. [NU] [LC] Relatiu o pertanyent a l’esterlí o a la lliura esterlina.
1 2 m. [NU] Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent.
2 m. [NU] Pes equivalent a una vintena part de l’unça de pes.
estern
m. [LC] [MD] Os llarg i pla situat al mig del pit, amb el qual s’articulen les costelles.
esternal
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’estern.
esternbèrgia
f. [AGA] [BOS] NARCÍS DE TARDOR.
esterniar
v. tr. [LC] [MD] ESTABORNIR.
esterno-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot estèrnum. Ex.: esternoclavicular, esternocostal.
esternudar
v. intr. [LC] [MD] Fer pel nas una inspiració brusca, seguida d’una expiració violenta, espasmòdica i oïble.
estèrnum
m. [ZOA] [LC] [MD] ESTERN.
esternut
m. [LC] [MD] Acció d’esternudar. Fer un esternut.
esternutatori -òria
1 adj. [MD] Que provoca esternuts.
2 m. [MD] Agent esternutatori.
esteroidal
adj. [MD] [BI] Relatiu o pertanyent als esteroides.
esteroide
1 m. [QU] [BI] [MD] Lípid que conté el nucli del ciclopentanperhidrofenantrè amb diversos substituents, com ara els àcids biliars, les hormones sexuals, etc.
2 adj. [MD] [LC] ESTEROIDAL.
esterol
m. [QU] [BI] [MD] Esteroide que conté un grup alcohol.
esterrecada
f. [LC] Acció d’esterrecar; l’efecte.
esterrejar
1 v. tr. [LC] Netejar amb terra o amb una altra substància absorbent.
2 v. tr. [AGA] Esterrossar (un terreny).
3 intr. [LC] Terrejar 3.
esterrossador
m. [AGA] [LC] Maça per a esterrossar.
esterrossar
v. tr. [LC] [AGA] Esclafar els terrossos que presenta (un terreny, una substància, etc.).
estès -esa
1 adj. [LC] Ajagut tot llarg, especialment sense sentits. D’un cop de puny, va deixar el jugador de l’equip contrari estès.
2 1 m. [LC] Part estesa d’una cosa.
2 2 m. [IT] Llargada de l’ordit que va des del pinte fins al catxapit de darrere.
estesa
1 f. [LC] Conjunt de coses esteses. Una estesa de roba posada a eixugar. De morts, n’hi havia una estesa.
2 1 f. [IMF] Forma de fer contornar a biaix de 45° una motllura de dues peces que han d’anar acoblades a 90° una de l’altra.
2 2 [IMF] estesa buscada Estesa que no és a biaix de 90°.
3 f. [AQ] Part plana i horitzontal de l’esglaó d’una escala, on hom posa el peu.
estesada
f. [LC] Estesa 1.
estesall
m. [LC] Estesa 1.
estesar
v. tr. [LC] Deixar estès, mort, (algú).
estesat
m. [LC] Estesa 1.
estèsia
1 f. [MD] Percepció, sensació, sensibilitat.
2 f. [MD] Neurosi sensorial.
-estèsia
[LC] Forma sufixada del mot gr. aísthesis, ‘sensació’, ‘sensibilitat’. Ex.: fotoestèsia, bradiestèsia, rinestèsia.
estesio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. aísthesis, ‘sensació’, ‘sensibilitat’. Ex.: estesiòleg.
estesiologia
f. [MD] Estudi de les sensacions, dels òrgans dels sentits i de la sensibilitat.
estesiòmetre
m. [MD] Aparell en forma de compàs obert per a mesurar la sensibilitat tàctil.
estet-
[LC] [MD] V. ESTETO-.
esteta
m. i f. [LC] [FS] Persona que posa per damunt de tot els principis estètics.
estètic -a
1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu al sentiment del bell, especialment en l’art.
1 2 f. [FS] Disciplina filosòfica que tracta de la bellesa, especialment en l’art, i la sensibilitat, especialment artística.
2 f. [LC] [ED] Tècnica que té per objecte d’embellir el cos i, particularment, la pell.
estèticament
adv. [LC] D’una manera estètica.
esteticisme
1 m. [FS] [LC] Predomini dels principis estètics.
2 m. [FS] [LC] Manifestació d’aquests principis en l’expressió.
3 m. [FS] [LC] Condició d’esteta.
esteticista
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’esteticisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Seguidor de l’esteticisme.
2 m. i f. [LC] [ED] [PR] Persona especialitzada en els tractaments de bellesa de la pell i del cos.
estetitzant
adj. [LC] Que es basa o fonamenta principalment en raons o valors estètiques. El realisme de Sarsanedes fou més aviat estetitzant, no crític o documental.
esteto- [o estet-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. stêthos, ‘pit’. Ex.: estetoscopi, estetògraf, estetàlgia.
estetòfon
m. [MD] ESTETOSCOPI.
estetoscopi
m. [MD] Aparell per a auscultar els sons que es produeixen en la part del cos on hom l’aplica.
esteva
f. [AGA] [LC] Peça corba i posterior de l’arada per on l’agafava la persona que llaurava.
esteve
m. [HIH] Membre de la gran confraria de sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia altres oficis.
estiatge
m. [GG] Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada, en general a l’estació estival.
estiba
1 f. [TRA] Col·locació de la càrrega a bord.
2 f. [LC] Pila 1.
3 f. [IMF] Pila de taulons, posts o llates, feta de manera que entre les peces hi hagi uns llistons que hi permetin la circulació d’aire.
estibador estibadora
m. i f. [TRA] [PR] [LC] Persona que estiba.
estibar
1 v. tr. [LC] [TRA] Apilar, disposar, (mercaderies, especialment la càrrega d’una nau), de manera que ocupin el menor lloc possible.
2 v. tr. [LC] Posar (objectes) en els recipients que estan destinats a transportar-los.
estibina
f. [GLM] Mineral, sulfur d’antimoni, de fórmula Sb2S3, de color gris de plom amb lluïssor metàl·lica, que és mena d’antimoni.
estibnita
f. [GLM] OBS. ESTIBINA.
estic1
m. [SP] En l’hoquei, pal format per un mànec i una part inferior corba, amb què s’impulsa la bola o el disc.
estic2
m. [BB] En un manuscrit, línia d’escriptura de mida preestablerta.
estico-
[LC] Forma prefixada del mot gr. stíkhos, ‘línia’, ‘vers’. Ex.: esticomítia.
esticometria
1 f. [BB] Mètode consistent a distribuir el text d’un manuscrit per estics amb la finalitat de computar el treball del copista i determinar la remuneració que havia de rebre.
2 f. [BB] Fórmula final d’un manuscrit en què s’indica el nombre de línies de què consta.
esticomítia
1 f. [FLL] Debat tràgic en què els interlocutors es responen d’una manera simètrica, vers per vers, dístic per dístic, etc.
2 f. [FLL] Coincidència entre el vers i l’estructura o unitat sintàctica.
estifollar
v. tr. [LC] Destrossar, trossejar.
estigma
1 1 m. [LC] [HIH] Senyal indeleble, especialment el fet amb ferro roent com a pena infamant o com a signe d’esclavitud.
1 2 m. [LC] Senyal d’infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós.
2 1 m. [MD] Símptoma o signe morbós persistent característic d’una malaltia.
2 2 m. [MD] Taca, cicatriu o impressió a la pell.
3 m. [BO] [BI] Orgànul de color taronja viu, format per corpuscles arrodonits, rics en carotens, que es troba en les cèl·lules nedadores de moltes algues, com ara els euglenòfits, els cloròfits i els crisòfits.
4 m. [BO] Part apical del pistil de la flor, que rep el pol·len.
5 m. [ZOA] Orifici de la paret del cos dels artròpodes que comunica el sistema respiratori amb el medi extern.
estigmàtic -a
1 adj. [MD] [BO] Relatiu o pertanyent a l’estigma.
2 adj. [FIF] [MD] Relatiu o pertanyent a l’estigmatisme.
estigmatisme
1 m. [MD] Estat degut a l’existència d’estigmes d’una determinada malaltia.
2 m. [FIF] [MD] Propietat d’un sistema òptic que forma una imatge definida, real o virtual, d’un objecte.
estigmatització
1 f. [LC] Acció d’estigmatitzar; l’efecte.
2 f. [SO] [AN] Procés pel qual un grup amb poder defineix el que és normal i deixa fora d’aquesta definició altres conductes que, en conseqüència, són considerades desviades.
estigmatitzar
1 v. tr. [LC] [HIH] Marcar (algú) amb un ferro roent.
2 v. tr. [LC] Infamar, blasmar fortament.
estigonematals
1 f. pl. [BOI] Ordre de procariotes, el d’organització més complexa dins de les cianofícies, que comprèn espècies filamentoses, formadores d’heterocists i capaces de produir ramificacions veritables.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
estil
1 m. [FL] [BB] Punxó per a escriure sobre superfícies toves, com és ara cera, argila, plom, etc.
2 1 m. [LC] [FLL] Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o en l’escrit. L’estil d’un escriptor. La teoria clàssica dels tres estils: baix, mitjà i elevat.
2 2 [FL] estil directe Estil que consisteix a reproduir literalment en un discurs les paraules emeses per altri.
2 3 [FL] estil indirecte Estil que consisteix a reproduir en un discurs les paraules emeses per altri però no literalment, sinó convertint-les en una oració completiva regida per un verb com ara dir, afirmar, etc.
2 4 m. [FL] Varietat lingüística caracteritzada per un determinat nivell de formalitat, l’ús de la qual és apropiat en certs contextos interactius o en determinats àmbits d’ús.
3 1 m. [LC] [FLL] [AR] Manera característica d’execució de les obres d’un artista, d’una escola, d’una nació, etc. L’estil de Palestrina. L’estil gòtic.
3 2 m. [LC] Manera característica de fer, de presentar, les coses. L’estil italià de cantar.
3 3 m. [LC] Manera característica d’ésser i de fer.
3 4 [LC] per l’estil loc. adv. D’una manera semblant, gairebé igual.
4 m. [HIH] Manera de comptar els anys que depèn del dia que es tria com a primer.
5 1 m. [GL] estil alpí Estil tectònic caracteritzat per un conjunt d’unitats al·lòctones plegades, encavalcades i que formen mantells de corriment.
5 2 [GL] estil germànic Estil tectònic caracteritzat pel predomini de falles de gran angle i de plecs molt amplis, típic dels cratons i els avantpaïsos.
5 3 [GL] estil tectònic Conjunt de les característiques geomètriques estructurals d’una gran unitat geològica deformada.
6 m. [FIA] Barra de ferro l’ombra de la qual assenyala l’hora en un rellotge de sol.
7 m. [BO] Prolongament filiforme de l’ovari d’una flor, que sosté l’estigma.
estilar
adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’estil.
estilar-se
v. intr. pron. [LC] Ésser de costum. En algunes comunitats s’estila que les dones portin vel. Fa anys que no s’estila fer l’amistat.
estilet
1 m. [HIH] [LC] [DE] Punyal de fulla molt estreta.
2 m. [BB] Estil 1.
3 m. [MD] [LC] Sonda metàl·lica llarga i prima, amb una petita dilatació en un dels extrems, emprada en medicina.
4 m. [ZOA] Fibló recobert per una beina propi d’alguns himenòpters.
estiliforme
adj. [LC] Semblant a un estil.
estilista
m. i f. [LC] Mestre d’estil, especialment escrivint o parlant.
estilístic -a
1 1 adj. [FLL] [AR] [LC] Relatiu o pertanyent a l’estil com la manera d’expressar el pensament o de presentar, fer, les coses.
1 2 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent a l’estilística. Anàlisi estilística de l’obra literària.
2 f. [FLL] Part de la lingüística que estudia els recursos expressius de la llengua.
3 f. [FLL] Estudi literari i lingüístic dels recursos expressius i de l’estil d’una obra, d’un escriptor, d’un gènere o d’una determinada època.
estilita
m. i f. [RE] Persona que vivia al cim d’una àmplia columna.
estilització
f. [AR] [LC] Acció d’estilitzar; l’efecte.
estilitzar
1 v. tr. [AR] [LC] Representar (un objecte) simplificant-ne la forma i eliminant-ne els detalls superflus.
2 tr. [LC] Fer semblar més llarg, més prim. La boira estilitza les siluetes.
estil·lació
f. [LC] [FIF] Caiguda d’un líquid gota a gota.
estilo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. stýlos, ‘columna’. Ex.: estilòlit.
estilòbata
m. [AQ] [AR] Massís horitzontal sobre el qual recolza una columnata.
estilògraf estilògrafa
m. i f. [FL] [PR] Persona que escriu emprant l’estil o un instrument anàleg.
estilografia
f. [FL] Manera d’escriure traçant línies per mitjà d’un estil o d’un instrument anàleg.
estilogràfic -a
1 adj. [FL] Pertanyent a l’estilografia.
2 adj. [FL] Usat en estilografia.
3 f. [ECO] [AF] PLOMA ESTILOGRÀFICA.
estilogràficament
adv. [FL] Emprant un estil o un instrument anàleg.
estilopodi
m. [BO] Disc format per les bases engruixides dels estils, que corona l’ovari i el fruit de les umbel·líferes.
estim
1 m. [ECT] Valor que s’atribueix a una cosa venedora.
2 m. pl. [ECT] Coses el valor de les quals ha d’ésser estimat per amigables mitjancers.
estima
1 f. [LC] Bona opinió que es té del que val algú o alguna cosa, de la seva honradesa, del seu mèrit. Tenir algú en molta estima. Ser algú digne d’estima. Tenir algú l’estima de tothom.
2 f. [LC] Valor, preu, d’una cosa.
3 f. [TRA] Càlcul aproximat de la posició de la nau basat en les distàncies recorregudes en cada rumb des del punt de partença o des de l’última posició determinada mitjançant observacions o triangulacions.
estimable
1 adj. [LC] Que pot ésser estimat en tant o tant.
2 adj. [LC] Digne d’estima.
estimació
1 f. [LC] Acció d’estimar.
2 1 f. [ECT] Mètode per a determinar la base imposable d’un impost. Estimació directa. Estimació objectiva singular.
2 2 [ECT] estimació estadística a) Recerca del valor d’un o més paràmetres d’una llei de probabilitat o de distribució d’una població a partir de les observacions d’una mostra.
2 2 [ECT] estimació estadística b) Valor donat pel mètode d’estimació emprat.
estimador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que estima.
2 m. [MT] [ECT] Successió d’estadístics que convergeix, segons un determinat criteri de convergència estocàstica, vers un paràmetre.
estimar
1 1 v. tr. [ECT] Determinar en tant o tant el preu, el valor (d’alguna cosa). Ha estimat el collaret en dos-cents euros més que aquell altre joier. Estimar una distància en 30 quilòmetres.
1 2 v. tr. [LC] Judicar, considerar. El jurat ha estimat que cap obra no mereix el premi.
1 3 v. tr. [ECT] Obtenir una estimació estadística (d’una població).
1 4 v. tr. [TRA] Efectuar l’estima (de la posició de la nau).
2 1 tr. [LC] Tenir bona opinió del que val (algú, alguna cosa). Tothom estimava la intel·ligència i el tarannà dialogant del pare.
2 2 tr. [LC] AGRAIR. Si la vas a veure t’estimarà la visita.
2 3 tr. pron. [LC] estimar-se més PREFERIR. Què t’estimes més: venir amb mi o anar amb ell?
3 1 tr. [DR] [AD] Un jutge, un tribunal, acceptar (les peticions de les parts).
3 2 [DR] [AD] estimar la demanda Acceptar una petició.
4 1 tr. [LC] AMAR. Cada dia l’estimava més. T’estimo!
4 2 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Se l’estimava molt.
estimat -ada
1 adj. [LC] Que és objecte d’amor. Tot això són records de persones molt estimades. Retornà, finalment, als paratges estimats de la seva joventut.
2 m. i f. [LC] Persona amb qui hom manté relacions amoroses. Havia rebut carta del seu estimat.
estimatiu -iva
1 adj. [LC] Que conté l’estimació d’una cosa.
2 1 adj. [LC] Que serveix per a estimar.
2 2 f. [LC] FACULTAT ESTIMATIVA.
estimatori -òria
adj. [DR] Que té per objecte determinar la natura d’un contracte de venda, de préstec, etc. Acció estimatòria.
estimbada
f. [LC] Acció d’estimbar o d’estimbar-se.
estimball
1 m. [LC] Lloc per on hom pot estimbar-se.
2 m. [AGF] Canal per la qual s’estimben els arbres, o les peces dels arbres, en fer un desembosc.
estimbar
1 1 v. tr. [LC] Fer caure daltabaix d’un precipici. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar.
1 2 intr. pron. [LC] Anant pel camí de la cova es va estimbar.
2 1 tr. [LC] Fer caure d’una certa altura. Estimbà el cotxe al riu.
2 2 intr. pron. [LC] Es va estimbar marges avall.
estímul
1 m. [LC] [ZOA] Allò que estimula. És peresós i li cal un estímul. L’esperança d’aquesta recompensa li serà un estímul, li servirà d’estímul.
2 m. [LC] Acció d’estimular. L’estímul de l’apetit.
3 [PS] estímul condicionat Estímul que, després de la seva associació repetida amb un altre estímul, passa a provocar una resposta similar a la provocada per aquest.
4 [PS] [ZOA] [PE] estímul psíquic Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.
estimulació
1 f. [LC] [MD] Acció d’estimular; l’efecte.
2 [PE] estimulació precoç Educació primerenca destinada a obtenir el major desenvolupament possible d’infants amb dificultats especials.
estimulador -a
adj. i m. i f. [LC] Que estimula.
estimulant
1 adj. [LC] [MD] Que estimula. Medicament estimulant.
2 m. [LC] [MD] Agent estimulant.
estimular
1 v. tr. [LC] Excitar com amb un agulló. Estimular el zel d’algú.
2 v. tr. [LC] Excitar (algú) a l’acció, a l’execució d’una cosa. Estimular algú amb l’esperança d’una recompensa.
3 v. tr. [MD] Augmentar l’activitat (d’un òrgan, d’una funció vital, etc.). Estimular les activitats digestives, l’apetit.
estintol
m. [LC] Puntal 1.
estintolament
m. [LC] APUNTALAMENT.
estintolar
v. tr. i intr. pron. [LC] APUNTALAR.
estiomen -òmena
1 adj. [MD] Que corroeix la carn.
2 f. [MD] Plaga gran a la vulva acompanyada d’una inflamació inguinal i d’una hipertròfia dels llocs afectats.
estipendi
1 m. [ECT] [LC] Paga o remuneració que es dona a una persona pel seu treball.
2 m. [RE] Almoina que rep el sacerdot per aplicar una missa a una intenció determinada.
estipendiar
v. tr. [ECT] [LC] Prendre (algú) pagant-li estipendi.
estipendiari estipendiària
m. i f. [ECT] [LC] Persona que cobra un estipendi.
estipendiós -osa
adj. [ECT] [LC] Que implica un estipendi.
estípit
1 1 m. [BO] Tronc sense branques terminat en un ram de fulles, especialment el de la palmera.
1 2 m. [BO] Peu d’un òrgan.
1 3 m. [BO] Peduncle propi de les algues brunes laminars, de secció rodona o aplanada, generalment amb cèl·lules conductores, que sosté la làmina.
1 4 m. [BO] Cama d’un bolet.
2 1 m. [AR] Columna o pilastra amb la part inferior més prima que la superior.
2 2 m. [AR] Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcristos sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior.
estipitat -ada
adj. [BO] Proveït d’un estípit.
estíptic -a
adj. i m. [MD] ASTRINGENT.
estípula
f. [BO] Apèndix generalment foliaci que creix a dreta i a esquerra del punt d’inserció d’una fulla.
estipulació
f. [DR] [LC] [AD] Acció d’estipular; l’efecte, la cosa estipulada.
estipulant
adj. [DR] [LC] Que estipula. Les parts estipulants.
estipular
v. tr. [LC] [DR] Convenir (alguna cosa) en fer un contracte. Estipularen un lloguer mensual. Les condicions estipulades.
estipulat -ada
adj. [BO] Proveït d’estípules.
estira
1 f. [LC] Allò en què augmenta el llarg d’una cosa després de sofrir una manipulació, per exemple una peça de roba després d’adobada.
2 f. [IQA] Eina consistent en una fulla rectangular d’acer o d’un altre material rígid, que els adobers empren per a estirar o aplanar el cuir adobat.
estirabot
m. [LC] Dita, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas. Sempre surt amb estirabots.
estiracabells
1 m. [LC] [ZOI] Insecte odonat, d’ales llargues, estretes i negroses, que es troba abundosament pels marges dels rius i de les séquies.
2 m. [LC] anar a estiracabells Diferents persones, disputar-se l’obtenció d’alguna cosa prenent-se-la de les mans els uns dels altres.
estiracàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos, de fulles simples i flors radiades, simpètales, a la qual pertanyen els estíraxs.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
estiracordetes
1 m. [PR] Ajudant del botxí.
2 m. i f. [LC] Persona que es complau a ajudar a fer mal a algú.
3 m. i f. [LC] Persona que no plany aquell a qui pot fer algun mal.
estirada
1 f. [LC] Acció d’estirar o d’estirar-se; l’efecte. S’ha romput amb una estirada. Una estirada d’orelles.
2 f. [LC] Creixença ràpida. Aquest minyonet, en poc temps, ha fet una bona estirada.
estirador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [IT] Que estira.
2 f. [IT] En la filatura de l’estam, màquina emprada en l’estiratge de metxes.
estira-i-arronsa
1 m. [LC] Acció d’estirar i amollar alternativament.
2 m. [LC] En una negociació, alternança d’exigències i concessions. Hi hagué un tens estira-i-arronsa, però finalment firmaren el contracte.
estirallar
v. tr. [LC] ESTIREGASSAR.
estirament
m. [LC] Acció d’estirar, especialment els membres.
estirar
1 1 v. tr. [LC] Sotmetre (alguna cosa) a l’acció de dues forces que tendeixen a allunyar llurs punts d’aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant, traient-la del seu lloc. Estira’t les mitges, que et cauen. Tu estira la corda per un costat i jo l’estiraré per l’altre, a veure si la rompem. Estirar els cabells, les orelles, a algú.
1 2 [LC] a tot estirar loc. adv. PEL CAP ALT.
1 3 v. tr. [LC] Fer força per portar cap a si (alguna cosa). Estira el calaix i l’obriràs. No l’empenyis: estira’l, més aviat. No estiris tan fort, que es romprà.
1 4 [LC] estirar la corda Portar massa enllà les coses. Si estires tant la corda, al final no aconseguiràs res.
1 5 [LC] estirar la llengua a algú Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses que, si no, callaria.
1 6 [LC] estirar les orelles a algú Infligir-li una correcció.
2 1 tr. [LC] Estendre amb força el cos o una part del cos. Estirar els braços, les cames, el coll.
2 2 intr. pron. [LC] Ell es va estirar al llit. Estirar-se i arronsar-se alternativament. El porter va estirar-se i va evitar un gol.
2 3 [LC] estirar les cames Fer una passejada. Surt cada dia una estona a estirar les cames.
2 4 [LC] estirar més el braç que la màniga Algú, fer despeses superiors a les que li són possibles.
2 5 [LC] estirar-se els cabells Penedir-se en alt grau d’haver fet alguna cosa.
3 intr. pron. [LC] El temps, aclarir-se, millorar. El dia s’ha estirat, encara podrem sortir a passejar.
estirat -ada
adj. [LC] TIBAT. Després de guanyar el premi, es captenia estirat i seriós.
estiratge
1 m. [LC] [ML] Operació d’estirar.
2 m. [IQA] Operació d’estirar el cuir humit, a fi d’allisar-lo i obtenir-ne un augment de superfície.
3 m. [ML] Operació de calibrar barres o tubs per reducció de llur secció fent-los passar per tracció a través d’una filera.
estiravelles
1 m. [LC] [BOS] PASSACAMINS.
2 m. [LC] [BOS] Planta de la família de les gramínies, de tija prima ramificada, fulles basals oblongues i fugaces, les altres gairebé linears, flors blanques menudes i fruits ovoides, que es fa a les vores dels camins i als erms, sobretot a terra baixa (Lepidium graminifolium).
estírax
m. [BOS] Arbre o arbust del gènere Styrax, de la família de les estiracàcies, productor de resines com l’estorac o el benjuí.
estirè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic líquid, de fórmula C6H5CH=CH2, que és matèria primera per a la síntesi del poliestirè i d’alguns cautxús artificials.
estireganyar
1 v. tr. [LC] Deformar estirant. No t’estiris més el jersei, que te l’estireganyaràs tot.
2 intr. pron. [LC] Si no vigiles, aquest jersei s’estireganyarà.
estireganyós -osa
adj. [LC] Que s’estireganya abans no s’esquinça.
estiregassada
f. [LC] Acció d’estiregassar.
estiregassar
v. tr. [LC] Donar estirades fortes (a alguna cosa) per fer-la seguir, arrencar-la, allargar-la, etc.
estirp
1 f. [HIG] [AN] Persona que és a l’origen d’un llinatge.
2 f. [LC] [HIG] [AN] Llinatge, família. D’antiga estirp. D’estirp reial.
estisorada
f. [LC] [AGF] TISORADA.
estisores
f. pl. [LC] [ED] TISORES.
estisoreta
1 f. [LC] [ZOI] PAPAORELLES.
2 f. pl. [BOS] Herba tuberosa de la família de les papaveràcies, de fulles ternaticompostes amb els segments lobulats, i flors en raïm terminal, purpúries i amb un llarg esperó, que es fa als prats i a les fagedes de muntanya (Corydalis solida).
estiu
1 m. [LC] [ME] [FIA] Estació de l’any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d’estiu i acaba a l’equinocci de tardor.
2 m. [ME] En climatologia, part de l’any que a l’hemisferi nord comprèn els mesos de juny, juliol i agost, i al sud, els mesos de desembre, gener i febrer.
estiuada
1 f. [LC] Estada en un indret durant l’estiu.
2 f. [LC] Temporada d’estiu.
estiuar
1 v. intr. [LC] [AGR] Especialment el bestiar, passar l’estiu en un indret determinat.
2 intr. pron. [LC] AGOSTEJAR-SE.
estiuatges
m. pl. [AGA] [LC] Collites d’estiu.
estiueig
m. [LC] Acció d’estiuejar. Un mes d’estiueig a Camprodon.
estiuejador estiuejadora
m. i f. [LC] ESTIUEJANT.
estiuejant
m. i f. [LC] Persona que estiueja.
estiuejar
v. intr. [LC] Estar-se a l’estiu en un indret determinat. Nosaltres estiuegem a Blanes.
estiuet
1 1 m. [LC] [ME] Sèrie de dies temperats que sol fer a la tardor pels volts de Sant Martí.
1 2 [ME] estiuet de Sant Martí Estiuet 1 1.
2 m. [LC] Revifalla de jovenesa en una persona madura.
estivació
1 f. [ZOA] [LC] Estat d’ensopiment de certs animals durant l’estiu.
2 f. [BO] [LC] PREFLORACIÓ.
estivada
1 f. [LC] Tros de terreny que a Menorca es destina al conreu de plantes d’estiu.
2 f. [LC] Plantació que fan per compte propi els missatges de Menorca.
estival
1 adj. [LC] Pertanyent a l’estiu. Solstici estival.
2 adj. [BO] Que floreix a l’estiu. És una planta estival.
estoc1
1 m. [DE] [HIH] [LC] Espasa estreta i llarga amb la qual solament es pot ferir de punta.
2 m. [JE] Espasa 1 1.
estoc2
1 m. [LC] [ECT] Quantitat d’una mercaderia que hi ha en magatzem, en el mercat, en un moment donat.
2 [ECT] estoc monetari Quantitat de diners que hi ha en un país en un moment donat.
estocada
f. [LC] Cop d’estoc o de punta d’espasa, de sabre, etc.
estocafix
m. [HO] [LC] Bacallà assecat sense salar.
estocàstic -a
adj. [MT] [IN] Relatiu o pertanyent a una successió d’esdeveniments que depenen de l’atzar. Fenòmens estocàstics.
estocolmès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Estocolm.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Estocolm o als seus habitants.
estofa
1 f. [LC] Matèria en què està afaiçonada alguna cosa.
2 f. [LC] PER EXT. Tan dolent és l’un com l’altre: són de la mateixa estofa. Ésser de bona estofa, de mala estofa. En la Lluïsa hi ha l’estofa d’una sàvia.
estofar
1 v. tr. [LC] [HO] Coure a foc lent en una olla o cassola tapada per impedir l’evaporació. Carn estofada. Faves estofades.
2 1 tr. [AR] Algú, donar una capa de blanc (a la fusta que ha de daurar).
2 2 tr. [AR] Pintar al tremp damunt d’or brunyit formant relleu.
2 3 tr. [AR] Raspar amb el garfi el color donat sobre l’or (d’un objecte).
estofat1
m. [LC] [HO] Guisat de carn estofada amb patates, pastanagues, cebes, pèsols o altres verdures i amb espècies.
estofat2
m. [ZOI] Urocordat del gènere Diazoma, amb tòrax i abdomen i proveït de vint-i-quatre tentacles.
estoic -a
1 1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent a l’estoïcisme. Doctrina estoica.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Que professa l’estoïcisme.
2 1 adj. [FS] No afectat per les passions.
2 2 adj. [LC] [FS] Que manifesta indiferència pel plaer i el sofriment.
2 3 adj. [LC] [FS] Que sap suportar els mals amb fermesa.
estoicament
adv. [LC] [FS] D’una manera estoica.
estoïcisme
1 m. [FS] Escola filosòfica antiga fundada per Zenó de Cítium.
2 m. [LC] [FS] Qualitat d’estoic.
estoig
[pl. -igs o -tjos]
m. [LC] [ED] Capsa per a desar-hi un objecte, un adreç. Un estoig de compassos. Una joia amb el seu estoig. Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela.
estola
f. [LC] [RE] Ornament usat en la litúrgica cristiana que es penja del coll i consisteix en una banda de roba d’uns 2 metres de llarg amb tres creus, l’una al mig i les altres als extrems. Besar l’estola.
estòlid -a
adj. [LC] NECI.
estòlidament
adv. [LC] D’una manera estòlida.
estolidesa
f. [LC] Qualitat d’estòlid.
estoló
m. [BO] Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
estolonífer -a
adj. [BO] Que fa estolons.
estoma
m. [BO] [BI] Estructura de l’epidermis dels òrgans verds de les plantes superiors, especialment de les fulles, formada per dues cèl·lules oclusives, portadores de cloroplasts, que limiten l’ostíol, el qual s’obre o es tanca segons la turgència d’aquelles.
estomac
m. [LC] Acció d’estomacar; l’efecte.
estómac
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Porció dilatada del tub digestiu en la qual té lloc la quimificació dels aliments. Dolor d’estómac.
2 [LC] estómac d’estruç Estómac que tot ho digereix.
3 [LC] tenir un bon estómac Digerir bé.
estomacada
f. [LC] ESTOMAC.
estomacal
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’estómac.
2 adj. [MD] [ZOA] [HO] Bo per a l’estómac, que excita l’acció de l’estómac. Un licor estomacal.
3 m. [MD] Substància que afavoreix la digestió i és adequada per a combatre la dispèpsia.
estomacar
v. tr. [LC] APALLISSAR. Uns brètols van estomacar el pobre noi.
estomat-
[LC] V. ESTOMATO-.
estomatitis
f. [MD] Inflamació de la mucosa bucal.
estomato- [o estomat-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. stóma stómatos, ‘boca’. Ex.: estomatologia, estomatopatia, estomatorràgia, estomatoscopi, estomatitis.
estomatòleg estomatòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en estomatologia.
estomatologia
f. [MD] Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de la boca.
estomatològic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a l’estomatologia.
estomatòpodes
1 m. pl. [ZOI] Ordre de crustacis de la classe dels malacostracis, al qual pertany la galera.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
estomatós -osa
adj. [BI] [MD] Proveït d’estomes.
estomocordats
1 m. pl. [ZOI] Grup de metazous que presenten obertures branquials al principi del tub digestiu.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
estomodeu
m. [ZOA] Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats.
estona
1 f. [LC] Espai de temps d’alguna durada. Espereu-me una estona: de seguida tornaré. Ja fa estona que són fora: no poden tardar a venir. D’ací allà encara hi ha una bona estona.
2 [LC] a estones loc. adv. DE TANT EN TANT. Dormir, treballar, etc., a estones.
3 [LC] anar algú a estones Ésser d’humor, de tracte, etc., variables. És un home que va a estones.