cossigolles
f. pl. [LC] PESSIGOLLES.
cossiguetes
f. pl. [LC] PESSIGOLLES.
cossiol
1 m. [LC] [ED] Receptacle de forma de tronc de con, més petit que un cossi, a vegades proveït d’un mànec llarg, que serveix per a trafegar lleixiu, mesquita, etc.
2 m. [LC] Test12 1.
cossol
m. [LC] Suport, fonament.
cossolar
v. tr. [LC] Fornir suport (a alguna cosa).
cossura
f. [HIH] Dret de mesuratge sobre els cereals.
cost1
1 m. [LC] [ECT] El que costa alguna cosa. Ésser, una mercaderia, de molt cost, de poc cost.
2 [ECT] cost d’oportunitat Cost derivat de sacrificar el millor ús d’entre els possibles usos alternatius d’un bé o un factor quan aquest s’aplica a una producció determinada.
3 [ECT] cost de la vida Conjunt de despeses realitzades per una família mitjana ideal per a mantenir un cert nivell de vida que es defineix mitjançant un conjunt fix de provisions.
4 [ECT] cost fix Cost dels factors fixos que intervenen en un procés productiu.
5 [ECT] cost marginal Cost addicional de produir una unitat.
6 [ECT] cost mitjà Cost per unitat de producte.
7 [ECT] cost variable Conjunt de despeses que s’esmercen en els factors de producció i varien quan varia la quantitat produïda.
cost2
m. [LC] [BOS] Herba perenne de la família de les compostes, de fulles simples serrades i capítols grocs, de vegades amb lígules blanques, d’origen asiàtic i cultivada antigament com a medicinal (Tanacetum balsamita).
costa1
1 1 f. [LC] a costa de loc. prep. a) A canvi d’un esforç, d’un sacrifici, d’un bé preuat. Ho va aconseguir a costa de deixar-hi la salut.
1 1 f. [LC] a costa de loc. prep. b) Aprofitant-se d’algú, d’una situació, d’un col·lectiu, d’una cosa. Té més de trenta anys i viu a costa dels pares.
1 2 f. [LC] a costes de loc. prep. A costa de B).
2 f. pl. [DR] Despeses judicials.
costa2
1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] [BO] Costella 1 1.
1 2 f. [LC] [MD] [ZOA] Regió on són les costelles, costat.
1 3 [LC] de costa de loc. prep. Prop 1.
2 1 f. [LC] [GG] [GL] Terra que voreja el mar. La costa de Catalunya. La Costa Brava. Seguir la costa. Els pobles de la costa.
2 2 [LC] [GL] costa brava Costa rocosa i abrupta que és producte de la intensa erosió de l’onatge contra un massís enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales.
3 1 f. [LC] [GL] [GG] Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa.
3 2 [LC] fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil.
4 f. [BO] Filet que fa ressalt a la superfície d’un òrgan vegetal.
5 f. [ZOA] Zona o vora inferior de l’ala dels insectes.
costal1
1 m. [LC] Càrrega que porta una bèstia a cada banda del bast.
2 m. [LC] [ED] Feix gros de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa, de rajoler, etc.
3 m. [LC] Sac gros generalment fet de xarpellera teixida amb cànem o jute.
costal2
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a les costes o costats. Regió costal. Respiració costal.
costàlgia
f. [MD] Neuràlgia intercostal.
costaner -a
1 adj. [LC] [GG] [GL] Relatiu o pertanyent a la costa. Poble costaner. Barques costaneres.
2 f. [DE] Costat d’un exèrcit.
costar
1 1 v. intr. [LC] Requerir per a ésser obtingut o adquirit de pagar tal o tal suma. Aquest anell m’ha costat molts diners. Aquest rellotge em costa més d’adobs que de compra.
1 2 [LC] costar car alguna cosa a) Pagar-la car.
1 2 [LC] costar car alguna cosa b) Tenir una conseqüència onerosa, dolenta. Et costarà car d’haver-lo contradit!
1 3 [LC] costar un ull [o costar un ull de la cara, o costar un ronyó, o costar un sentit] Ésser molt cara una cosa.
2 1 intr. [LC] Requerir, per a ésser aconseguit, despesa de temps o d’esforços. Aquest llibre em costa quatre anys de treball. M’ha costat molts de sacrificis, molts d’afanys, d’arribar a reunir aquesta suma. Em costa molt d’aprendre de comptes.
2 2 [LC] costar Déu i ajuda Costar molt i molt. Costa Déu i ajuda dissuadir-lo del seu intent.
2 3 [LC] costar la vida Causar la mort. Aquesta imprudència li costarà la vida. La revolta va costar moltes vides.
costa-riqueny -riquenya
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Costa Rica.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Costa Rica o als seus habitants.
costat
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part dreta o part esquerra del tronc o del cos de l’ésser humà o d’un animal. Tinc dolor al costat esquerre. Jeure del costat dret. Caure de costat.
1 2 m. [LC] [ZOA] [MD] Regió lateral sortint a la dreta o a l’esquerra del cos de l’ésser humà des de la cintura al començament de la cuixa.
2 m. [LC] Part dreta o esquerra d’un objecte que té davant i darrere o imaginem recorregut en direcció longitudinal. Els dos costats d’un escenari. Els dos costats d’un riu, d’un camí, d’un carrer. A l’un costat del llit hi havia una tauleta, i a l’altre costat, una cadira de boga.
3 m. [TRA] Part lateral del buc d’una nau compresa entre la línia de surada i la coberta.
4 m. [LC] Cara d’un objecte oposada a una altra o unes altres. Els dos costats d’una serralada, d’una muntanya. Aquesta moneda té en l’un costat el bust del rei i en l’altre costat l’escut d’Espanya.
5 1 m. [LC] [MT] En mat., línia que limita una superfície. Els tres costats d’un triangle.
5 2 [LC] [MT] costat d’un angle Línia d’un angle.
6 1 m. [LC] Part de l’espai al voltant d’un objecte considerada per oposició a les altres. El costat d’on ve el vent. Per quin costat vindran? La ciutat estava assetjada per tots costats.
6 2 m. [LC] PER EXT. Agafar les coses pel seu costat bo. Atacar algú pel seu costat feble. Aquest afer, per un costat sembla molt bo, per l’altre ja no ho sembla tant: és molt perillós.
7 1 m. [LC] Persona que ens presta el seu ajut, el seu suport, que ens acompanya, ens empara. Tenir bons costats, un bon costat.
7 2 m. [LC] PER EXT. Fer costat a algú.
8 1 [LC] al costat de loc. prep. a) Molt pròxim a, ben prop de. Posar-se, estar, anar, etc., al costat d’algú, al costat meu, al costat nostre. Sota un arbre, al costat de la font.
8 1 [LC] al costat de loc. prep. b) PER EXT. Ara, al costat del seu oncle, ja és més fàcil que faci bondat. Això no és res al costat del que ell et donaria.
8 2 [LC] del costat de loc. prep. En direcció de.
costejar1
v. tr. [LC] [TRA] Navegar seguint la costa (d’un indret). Vam costejar Sardenya fins a arribar a Càller.
costejar2
v. tr. [LC] [ECT] Pagar el cost (d’alguna cosa).
costell
m. [HIH] Pal on es lligava la persona que era condemnada a la vergonya pública.
costella
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Os llarg i corbat dels que formen les parets de la cavitat toràcica i protegeixen els òrgans que hi són continguts. Rompre’s, enfonsar-se, una costella. Està tan magre que se li poden comptar les costelles.
1 2 [LC] anar de costelles Caure de costat en terra.
1 3 [MD] costella flotant Costella que té el cartílag lliure.
1 4 [LC] falsa costella Costella que no arriba fins a l’estèrnum.
2 f. [LC] MULLER.
3 f. [LC] [HO] Tros de carn de bou, moltó, etc., adherida a una costella. Una costella a la brasa.
4 1 f. [LC] [MU] Secció vertical del gruix de la campana, que influeix en la seva afinació.
4 2 f. [TRA] QUADERNA.
4 3 f. [MU] Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt.
4 4 f. [MU] Peça de reforç de la taula harmònica en alguns instruments musicals.
4 5 f. [MU] Llistó del salmer de corredores de l’orgue que separa el canal d’aire corresponent a cada nota.
4 6 f. [IT] Llistó que compon amb uns altres el dibuix en els telers de maquineta.
4 7 f. [IT] Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir.
4 8 f. [AQ] Llistó horitzontal d’un bastigi que forma part de la base on descansa un plafó o una fonadura.
4 9 f. [BO] Engruiximent continu i lineal a la superfície d’un òrgan o d’una part vegetals.
costellada
1 f. [LC] Cop a les costelles.
2 1 f. [LC] COSTELLAM.
2 2 f. [LC] [HO] Menjada de costelles. Després del partit hem fet una costellada a la font de l’Arboç.
costellam
m. [LC] [TRA] Conjunt de les costelles d’un animal, d’una nau.
costellut -uda
adj. [LC] Que té bon costellam.
costenc -a
adj. [LC] [GG] [GL] Costaner 1.
coster -a
1 1 adj. [LC] [GG] [GL] Rost 1. Un camí coster.
1 2 [LC] venir costera una cosa FER-SE COSTA AMUNT UNA COSA.
2 1 m. [LC] [GL] Costa, pendent.
2 2 m. [GL] Part lateral d’una muntanya.
2 3 m. [MI] Paret d’una mina o d’una excavació.
3 1 adj. [LC] Situat a un costat. Les parts costeres.
3 2 [LC] fer coster No encertar el blanc.
4 m. [LC] [IMF] Primer i darrer dels taulons que se serren d’un tronc.
5 m. [AF] Grup de sis fulls de paper defectuós que antigament es posava a la part superior i a la inferior de la raima, com a protecció, utilitzat per a proves.
costera1
f. [LC] [GG] [GL] Costa, litoral.
costera2
f. [LC] [AGP] Nervadura d’una nansa de pescar de les quatre que, per tal de reforçar-la, van del nanset de la boca al nanset de l’afàs.
costerejar
v. intr. [LC] [TRA] Navegar seguint la costa. Costerejant, els navegants arribaren a Dénia.
costerós -osa
adj. [LC] Rost 1. El carrer de l’església era costerós.
costerut -uda
1 adj. [LC] [GG] Rost 1. Un camí costerut.
2 [LC] fer-se costeruda una cosa Esdevenir de mal fer. Aquest arranjament s’ha fet molt costerut.
costós -osa
adj. [LC] Que costa molt. És un viatge molt costós. La victòria ha estat costosa.
costosament
adv. [LC] D’una manera costosa.
costum
1 1 m. [LC] Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d’anar-me’n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La força del costum. L’home és un animal de costums.
1 2 [LC] de costum loc. adv. ORDINÀRIAMENT. Arribà molt més d’hora que de costum.
2 m. pl. [LC] [SO] Habituds d’un poble o d’un individu relatives a la pràctica del bé o del mal. Un poble de costums relaxats.
3 1 m. [DR] Norma jurídica creada per l’ús.
3 2 [AD] usos i costums V. ÚS.
costumari
1 m. [LC] Descripció o estudi dels costums d’un poble, un país, etc.
2 m. [LC] [RE] Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats per escrit, que regulen la vida dels monjos i les observances dels monestirs i comporten una situació de dret.
costumisme
m. [AR] [FLL] Moviment literari i artístic del segle XIX que descriu o representa, d’una manera tipificada, personatges, ambients i costums d’una època o regió determinada.
costumista
1 adj. [LC] [AR] [FLL] Relatiu o pertanyent al costumisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [AR] [FLL] Seguidor del costumisme.
costura
1 1 f. [LC] [IT] Art de cosir. Aprendre de costura.
1 2 f. [PE] Antigament, escola de nenes o pàrvuls. Encara no va a costura: és massa petita.
2 1 f. [LC] [IT] [ED] Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, cuir, etc. Aquest vestit té unes costures molt ben fetes. Se m’ha desfet la costura d’un cuixot.
2 2 f. [TRA] ENTOLLADURA.
3 f. [LC] [MD] Marca deixada per una nafra mal curada.
costurer2 costurera
1 1 m. i f. [LC] [IT] [PR] COSIDOR, COSIDORA.
1 2 m. i f. [LC] [PR] En els obradors de sastres i de sabaters, obrer que es dedicava a la feina de cosir.
2 f. [LC] [PR] [PE] Antigament, mestra encarregada de la costura o escola de nenes o pàrvuls.
cot1
m. [LC] [ED] Bata amb mànigues.
cot2
m. [DR] [AD] Multa imposada per un consell andorrà per l’incompliment d’un deure.
cot3 -a
adj. [LC] Inclinat avall, cap a terra. Anar amb el cap cot.
cota1
1 f. [DE] Vestidura que s’usava antigament, feta de pell amb tires de cuir, làmines o malles de ferro cosides, o de malles de ferro, utilitzada com arma defensiva del cos. Cota d’armes. Cota de malles.
2 f. [LC] [ED] Bata, especialment la que usen els escolans.
cota2
1 f. [AQ] [LC] Número que en els plans topogràfics indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base.
2 f. [AR] [EI] En el dibuix tècnic, número dels que indiquen les dimensions de l’objecte representat.
cotador -a
adj. [LC] Que cota.
cotamaller
m. [PR] El qui feia cotes de malla.
cotangent
f. [MT] Tangent del complement d’un angle o d’un arc.
cotar
v. intr. [LC] [AGR] Abaixar el cap en actitud de pegar banyada, de tossar.
cotera
f. [AGP] FITORA.
cotí
m. [LC] [IT] Roba de cotó, regularment ratllada, que serveix en la confecció de coixins i matalassos.
cotidal
adj. [GL] Relatiu o pertanyent als punts que formen una línia cotidal.
còtids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, marins i d’aigua dolça, de cos fusiforme lleugerament deprimit, engrossit anteriorment i força aprimat a la regió caudal, sense escates, que inclou el cavilat.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
cotiflat -ada
adj. [LC] [MD] Delicat de salut.
còtila
1 f. [HIH] Entre els grecs antics, nom d’un vas i d’una mesura de capacitat.
2 f. [ZOA] [MD] Acetàbul 2 1.
cotilèdon
1 m. [BO] Primera fulla, o fulla del primer parell de fulles, desenvolupada per l’embrió d’una planta fanerògama.
2 m. [MD] Cotiledó 1.
cotiledoni -ònia
adj. [BO] Pertanyent al cotilèdon.
cotilla
f. [LC] [ED] Faixa ampla de tela reforçada amb barnilles destinada a sostenir el pit i dibuixar el cossatge de les dones.
cotillaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven cotilles.
cotilleria
f. [LC] [IMI] Obrador o botiga de cotillaire.
cotilló
m. [LC] [JE] Dansa amb figures que s’executava generalment a la fi d’un ball de societat.
cotiloidal
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la cavitat cotiloide.
cotilosaures
1 m. pl. [GLP] Grup extingit de rèptils anàpsids, de morfologia similar a la de les salamandres i els tritons actuals, que visqueren del carbonífer al triàsic.
2 m. [GLP] Individu d’aquest grup.
cotissa1
f. [IT] Extrem d’un ordit, cap de peça a tall de serrell.
cotissa2
f. [HIG] En un escut heràldic, banda reduïda a la meitat de la seva amplària.
cotissat -ada
1 adj. [HIG] En heràld., posat entre dues cotisses, una a cada costat i que segueixen la mateixa direcció. Una banda cotissada. Una faixa cotissada. Un xebró cotissat.
2 adj. [HIG] Que té el camper cobert de cotisses alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit. Un escut cotissat.
cotitzable
adj. [LC] [ECT] Que es pot cotitzar.
cotització
1 f. [LC] [ECT] Acció de cotitzar; l’efecte.
2 f. [AD] Preu de venda obligatori, normal o mitjà, segons els casos, vigent per a un títol, un producte, un article o una mercaderia.
cotitzar
1 v. tr. [LC] [ECT] Assignar el preu (d’un valor, d’un article) per negociació pública en un mercat. Cotitzar el cotó a un preu massa elevat.
2 intr. [LC] [ECT] Cadascú, abonar la part que en una recaptació li ha estat imposat de pagar.
cotna
f. [LC] [ZOA] [HO] Pell grossa i dura, especialment la de la cansalada.
cotó
1 1 m. [LC] [IT] [BOS] [AGA] Fibra tèxtil natural, blanca i suau que recobreix les llavors de diferents plantes malvàcies, especialment les del cotoner. Teixits de cotó. Una paca de cotó. Una bala de cotó.
1 2 [IT] cotó americà Cotó de fibra mitjana, procedent d’Amèrica.
1 3 [IT] cotó en floca Cotó tal com surt de la capça de la planta.
1 4 [IT] cotó hidròfil [o cotó fluix] Cotó descruat, blanquejat i disposat en napa, per a usos sanitaris.
1 5 [IT] cotó jumel Cotó de fibra llarga i fina, procedent d’Egipte.
1 6 [IT] cotó merceritzat Fil o teixit de cotó que ha estat sotmès a la mercerització.
1 7 [IQ] cotó pólvora Nitrocel·lulosa amb més d’un 12 % de nitrogen.
2 m. [IT] Teixit fet amb aquesta fibra. Un llençol de cotó.
3 m. [BOS] [AGA] COTONER1.
cotó-en-pèl
m. [IT] COTÓ HIDRÒFIL.
cotoliu
m. [ZOO] Ocell de la família dels alàudids, d’uns 15 centímetres de llargada, de plomatge terrós amb celles blanques, que viu en espais arbrats esclarissats (Lullula arborea).
cotonada
1 f. [LC] [IT] Empesa de cotó.
2 f. [LC] [IT] Vànova farcida de cotó.
cotonaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que tracta en cotó.
cotoner1
m. [LC] [BOS] [AGA] Herba o arbust del gènere Gossypium, de la família de les malvàcies, de fulles palmades, flors grogues o blanques, fruit en càpsula i llavors recobertes de pèls fibrosos, d’origen subtropical, cultivat per a obtenir-ne el cotó.
cotonera
1 f. [BOS] Planta del gènere Eriophorum, de la família de les ciperàcies, de fulles graminoides i espigues fructíferes amb aspecte de pinzells sedosos, per mor dels nombrosos filaments periàntics acrescents, pròpia de les molleres pirinenques.
2 f. [BOS] [AGA] COTONER1.
cotoneria
f. [IT] [LC] Indústria d’elaboració del cotó.
cotonet
1 m. [LC] [AGA] Plaga de l’olivera produïda per un insecte homòpter xuclador Euphyllura olivina.
2 m. [AGA] Malaltia del taronger i la vinya produïda per l’atac d’un hemípter homòpter Pseudococcus citri.
cotonia
f. [IT] Teixit de cotó semblant a la lona però més prim, sense blanqueig, destinat antigament a la confecció de veles, tenderols, etc.
cotonina
f. [IT] Tela gruixuda i llistada de cotó.
cotonitzar
v. tr. [IT] Tractar (fibres de cànem, de lli, etc.), amb banys alcalins per dissoldre les matèries pèctiques i resinoses que mantenen unides les fibres formant fascicles i per aconseguir un tacte semblant al dels teixits de cotó.
cotonitzatge
m. [IT] Operació de cotonitzar.
cotonós -osa
adj. [LC] Cobert de pelussa semblant al cotó. Una fulla cotonosa.
cotorra
1 f. [ZOO] Ocell exòtic de l’ordre dels psitaciformes, semblant al papagai, però més petit, de colors vius i variats.
2 f. [LC] Persona que parla fora mesura. Aquell noi és una cotorra: no calla mai!
cotorrejar
v. intr. [LC] Parlar massa.
coturn
1 m. [ED] [LC] Calçat antic que arribava fins a la meitat del moll de la cama.
2 m. [JE] En la tragèdia grega, calçat destinat a augmentar l’estatura dels actors.
cotutor cotutora
m. i f. [LC] [DR] Tutor ensems amb un altre.
cotx
m. [LC] Porc 1 1.
cotxa
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 14 centímetres de llargada.
2 [ZOO] cotxa blava Ocell de la família dels muscicàpids, el mascle del qual, a la primavera, té el pit i la gola de color blau (Luscinia svecica).
3 [ZOO] cotxa cua-roja Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge gris a les parts superiors, més clar a les inferiors, amb el pit rogenc i la cua vermellosa (Phoenicurus phoenicurus).
4 [ZOO] cotxa fumada Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge negrós amb una taca blanca a les ales i la cua i el carpó de color vermellós, que viu principalment a la muntanya (Phoenicurus ochruros).
cotxada
f. [LC] Conjunt de les persones que porta un cotxe.
cotxe
1 1 m. [LC] [TRG] Vehicle per al transport de persones, que consisteix en una caixa amb seients sostinguda per dues o quatre rodes i tirada per cavalls, muls, etc. Un cotxe de cavalls. Un cotxe tapat, destapat. Un cotxe de lloguer. Pujar en un cotxe. Anar amb cotxe.
1 2 m. [LC] [TRG] [EI] Automòbil 2.
1 3 [DE] cotxe bomba Vehicle en el qual s’ha instal·lat un artefacte explosiu amb la intenció de realitzar un atemptat a la via pública.
1 4 [TRG] [LC] cotxe de punt [o cotxe de plaça] Cotxe que té un lloc determinat on situar-se a disposició de qui el necessita.
1 5 [SP] cotxe escombra Vehicle que, en una cursa de carretera o en una marató, se situa al final de la caravana per recollir els corredors que abandonen la cursa.
1 6 [LC] [TRG] cotxe familiar BREC2.
1 7 [LC] [DE] cotxe patrulla Vehicle emprat per una patrulla.
2 m. [TRG] [OP] Vagó de passatgers.
cotxer -a
1 adj. [LC] [AQ] Relatiu als cotxes.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici de guiar els cavalls, muls, etc., que tiren el cotxe.
cotxera
f. [LC] Lloc on es tenen els cotxes.
cotxeria
f. [LC] Lloc on es tenen els cotxes, especialment destinats a llogar-los.
cotxet
m. [LC] [ED] Vehicle amb quatre rodes que hom empeny, destinat a portar-hi un infant o dos.
cotxineal
m. [QU] Conjunt de pólvores procedents de la molta de les femelles dessecades de la cotxinilla (Dactylopius cactii), riques en àcid carmínic, emprades com a colorant natural vermell, acceptat per a acolorir productes alimentaris i cosmètics.
cotxinilla
1 f. [ZOI] [LC] [AGA] Insecte homòpter còccid, amb el cos sovint cobert de substàncies ceroses i pulverulentes, generalment perjudicial a molts cultius, especialment cítrics, fruiters i vinya.
2 f. [ZOI] [AGA] Insecte homòpter còccid, que viu sobre el nopal, del qual s’obté el cotxineal (Dactylopius cactii).
3 f. [IQ] [QU] Carmí 1.
coudinar
m. [LC] [JE] Joc de la mainada consistent a imitar el fet de coure menjar.
coulomb
1 m. [FIM] Unitat de quantitat d’electricitat del sistema internacional, igual a la quantitat d’electricitat transportada en 1 segon per un corrent d’1 ampere (símbol, C).
2 [FIM] coulomb per quilogram Unitat de quantitat de radiació X o γ tal que, en un quilogram d’aire, l’emissió corpuscular que li és associada produeix ions amb una càrrega elèctrica positiva o negativa igual a 1 coulomb (símbol, C/kg).
coulombímetre
m. [FIM] [QU] Aparell per a mesurar una quantitat d’electricitat en funció de la quantitat d’un element químic alliberat electroquímicament en un elèctrode.
coulombimetria
f. [QU] En quím., tècnica electroanalítica consistent a mesurar la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància a analitzar en una altra substància.
courar
v. tr. [ML] Cobrir d’una capa de coure.
coure1
1 m. [LC] [QU] [ML] Metall de color vermellós, dúctil, mal·leable, molt tenaç, molt resistent a la corrosió, i un dels millors conductors de la calor i l’electricitat (símbol, Cu; nombre atòmic, 29; pes atòmic, 63,54).
2 1 m. pl. [GLM] coures grisos Conjunt de sulfosals de coure, de color gris i lluïssor metàl·lica, que poden ésser mena de coure i d’argent.
2 2 m. [GLM] Mineral del grup dels coures grisos.
coure2
[ger. coent; p. p. cuit; ind. pr. coc, cous, cou, coem, coeu, couen; subj. pr. cogui, etc.; subj. imperf. cogués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] [HO] Preparar (un aliment) mitjançant l’acció del foc, sia bullint-lo o rostint-lo, socarrant-lo, etc. Coure el dinar, el sopar. Coure carn, llegums, la vianda.
1 2 v. tr. [LC] [HO] Fer apta o més apta per a l’alimentació (una substància) mitjançant l’acció del foc o de la calor. Coure el pa.
2 tr. [LC] Sotmetre a l’acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats. Coure la porcellana. Coure maons, teules, etc. Coure guix, calç.
3 1 tr. [LC] El foc o la calor, obrar (sobre alguna cosa) modificant-ne alguna de les propietats. El foc cou els aliments, la porcellana.
3 2 tr. [LC] [MD] Digerir 1. L’estómac cou els aliments.
4 intr. [LC] Una substància sotmesa a l’acció del foc o de la calor, sofrir una transformació. Les mongetes ara couen.
5 1 intr. [LC] [MD] [p. p. cogut] Produir una sensació anàloga a la que causa l’acció del foc, produir coïssor. Els ulls em couen.
5 2 intr. [HO] Tenir un sabor picant.
5 3 intr. [LC] PER EXT. La repulsa que li donaré, ja li courà.
courer courera
m. i f. [PR] Persona que treballa el coure.
courim
m. [LC] [ED] Estris de cuinar.
cova
1 f. [LC] [GL] Cavitat subterrània vasta i profunda de forma i de dimensions molt variables. La cova Simanya. Les coves d’Artà.
2 [LC] cova de lladres Casa on s’aplega gent de mal viure.
covada
1 1 f. [LC] [ZOA] [AGR] LLOCADA.
1 2 f. [LC] FILLADA.
1 3 f. [LC] PER EXT. Una covada de lladres, de brètols.
2 f. [AN] Costum de certes cultures que imposa a un pare l’adopció d’un comportament idèntic al de la mare en el període anterior o posterior al part.
covador
m. [LC] [AGR] Lloc disposat per a anar-hi a pondre i a covar els ous la gallina o un altre ocell domèstic.
coval
m. [LC] [GL] Cova gran.
covalència
f. [QU] En quím., forma d’enllaç entre dos àtoms en què cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits, o bé un dels àtoms aporta tots dos electrons d’enllaç.
covalent
adj. [QU] En quím., que té covalència. Enllaç covalent. Cristall covalent.
covament
m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Acció de covar; l’efecte.
covar
1 1 v. tr. [LC] [AGR] [ZOA] L’ocell, estar (sobre els ous) per donar-los la calor necessària al desenvolupament de l’embrió. La lloca cova una vintena d’ous. La canària cova.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Covar una enveja.
1 3 [LC] covar l’odi Tenir-lo secret però pensant-hi contínuament, fins a poder satisfer-lo.
1 4 [LC] covar un projecte Preparar-lo detingudament en silenci esperant l’hora de realitzar-lo.
1 5 [LC] [MD] covar una malaltia a) Tenir-la latent.
1 5 [LC] [MD] covar una malaltia b) Fer llit per guarir-ne una de poc greu.
1 6 [LC] restar a covar la cendra Romandre en un indret quan tots els altres se n’han anat.
2 1 intr. [LC] Ésser mantingut quasi apagat, latent, fins al moment d’esclatar. El foc que cova sota la cendra.
2 2 intr. [LC] PER EXT. L’odi cova en el seu cor.
3 intr. pron. [LC] [HO] Alguna menja, reposar massa després de treta del foc. L’arròs s’ha covat. Vigila, que la sopa es covarà.
covard -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que té por del perill. És un home covard: tot l’espanta. És un covard.
2 adj. [HIG] Que duu la cua entre les potes, s’aplica les figures heràldiques animals.
covardament
adv. [LC] Amb covardia.
covardia
f. [LC] Qualitat de covard, mancança de coratge.
covariància
1 f. [ECT] [FIF] Correspondència que assigna a cada parell de variables aleatòries, x i y, l’esperança matemàtica del producte de les variables centrades corresponents, x-mx i y-my.
2 f. [FIF] [MT] Propietat dels vectors i dels tensors d’ordre superior per la qual els components d’aquests es transformen segons la matriu del canvi de base en un canvi de coordenades.
covariant
adj. [FIF] Que presenta covariància.
covarot
1 m. [LC] [AGR] Ou, natural o artificial, que es posa al covador perquè la gallina hi vagi a pondre.
2 m. [AGR] OU XARBOT.
covaterra
m. [LC] [ZOO] Enganyapastors 1 1.
cove
m. [LC] [ED] Cistell gran, de fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons, fet de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos. Cove bugader. El cove de la roba bruta. Cove peixater, de peix. Cove femater.
covenada
f. [LC] [ED] Cove ple, el que cap dins un cove. Encara cal rentar aquestes dues covenades de roba.
cover
m. [LC] [AGR] COVADOR.
covera
f. [LC] [AGR] Ganes de covar que demostren les gallines quan es fan lloques.
coverbo
m. [LC] Narració anecdòtica de caràcter humorístic.
coverol
m. [JE] En el prosceni d’un teatre, el forat de l’apuntador, proveït d’una coberta que té la forma d’un mig hemisferi.
covolum
m. [QU] En quím., terme de l’equació d’estat dels gasos reals, constant per a cada gas considerat, que dona compte del volum propi ocupat per les molècules del gas i llur esfera d’influència.
cox-
[LC] [MD] V. COXO-.
coxa
1 f. [ZOA] [MD] Articulació de l’anca.
2 f. [ZOA] Segment de la base de la pota dels insectes, dels aràcnids i d’altres artròpodes.
coxal
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu al costat o a la part superoexterior de la cuixa.
2 m. [MD] [ZOA] Os pla de l’anca que, en els humans, connecta el sacre amb el fèmur.
3 m. [ZOA] En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, l’ili, l’isqui i el pubis, que connecten l’anca amb el fèmur.
coxo- [o cox-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. coxa, ‘costat’. Ex.: coxofemoral, coxàlgia.
crac1
m. [LC] ANT. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre.
crac2
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’una cosa que es trenca.
2 m. [LC] Soroll d’una cosa que es trenca. En sentir el crac que va fer la post quan va rompre’s, em vaig espantar.
3 m. [LC] [ECT] Fallida d’una casa o d’una empresa. Si això continua així, la banca farà un crac.
4 m. [LC] As1 2. El crac de l’equip va fer tres gols. La Maria és un crac de les noves tecnologies.
5 m. [LC] [MD] [QU] Droga derivada de la cocaïna, en forma de cristalls i molt tòxica, que es fuma.
cracant
m. [IT] Cruix que fa la seda quan ha estat tractada amb un bany àcid després de tenyida.
-cràcia
[LC] Forma sufixada del gr. -kratía, derivat del mot krátos, ‘força’, ‘poder’. Ex.: gerontocràcia.
cran
1 m. [LC] Tall fet en alguna cosa com a senyal a algun fi.
2 m. [AF] Entalla que tenen els tipus d’impremta que permet de conèixer la bona posició en el componedor.
cranar
v. tr. [LC] Fer un cran (en alguna cosa).
cranc
1 1 m. [LC] [ZOI] Crustaci decàpode del grup dels braquiürs, amb el cefalotòrax molt més ample que l’abdomen i amb el primer parell de potes molt grans i en forma de pinça. Cranc de mar comú.
1 2 [ZOI] cranc pelut Cranc d’aspecte rabassut, amb les potes cobertes de pilositat (Eriphia verrucosa).
1 3 [ZOI] cranc rei [o cranc reial] Pessic 4.
2 1 m. [ZOI] cranc de riu Crustaci decàpode macrur, autòcton d’aigües dolces, de coloració terrosa (Austropotamobius pallipes).
2 2 [ZOI] cranc roig Crustaci decàpode macrur, d’origen americà, d’aspecte molt vistent (Procambarus clarkii).
3 1 m. [BOB] Bolet de l’ordre de les fal·lals, en forma d’ou, amb el peridi marcat per un reticle de solcs a la superfície, de l’interior del qual surt un receptacle vermell, buit, reixat i pudent, que s’aclofa i forma la gita de bruixa (Clathrus ruber).
3 2 [BOB] cranc petit Bolet de l’ordre de les fal·lals, semblant al cranc, de receptacle més petit, només reixat a l’àpex (Colus hirudinosus).
4 m. i f. [FIA] [AN] [LC] [inv.] Persona nascuda sota el signe zodiacal de Cranc. Segons l’horòscop, els cranc són protectors. La meva àvia és cranc.
5 m. [LC] [MD] ANT. Càncer 1.
cranca
f. [LC] [ZOI] Cabra 5.
crancelí
m. [HIG] Figura heràldica en forma de banda, generalment corbada amunt, que representa un segment d’una corona.
crani
m. [LC] [ZOA] [MD] Cavitat òssia del cap en què està contingut l’encèfal.
crani-
[LC] [MD] V. CRANIO-.
cranià -ana
adj. [ZOA] [LC] [MD] CRANIAL.
cranial
adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al crani. Ossos cranials.
craniat -ada
adj. [ZOA] Proveït de crani.
cranio- [o crani-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot crani. Ex.: craniologia, craniotomia, cranioscòpia, cranioplàstia, craniofacial, craniectomia.
craniometria
f. [BI] Branca de l’antropometria que estudia els cranis.
craniomètric -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la craniometria.
cranquejar
v. intr. [LC] Recular, en lloc d’avançar, en la persecució d’un fi.
cranquet
m. [LC] [ZOI] Petit crustaci del grup dels decàpodes, de color blanquinós, que viu com a comensal a l’interior de les valves d’alguns mol·luscos (Pinnotheres pinnotheres).
crapodina
f. [IT] GRAPALDINA.
cràpula
1 f. [LC] Excés de vi.
2 f. [LC] DISBAUXA.
3 m. [LC] Persona que viu en la disbauxa. És un cràpula.
crapulós -osa
1 adj. [LC] DISBAUXAT. Un home crapulós.
2 adj. [LC] De cràpula. Portar una vida crapulosa.
cras crassa
1 adj. [LC] Gros, s’aplica a error, engany, ignorància. Viuen en una crassa ignorància: ignoren les coses més elementals.
2 adj. [LC] Gruixut 1.
3 adj. [BO] En bot., carnós. Plantes crasses.
crasi
1 f. [FL] Fusió de la vocal final d’un mot amb la vocal inicial del mot següent.
2 f. [MD] En l’antiga fisiologia, mescla. Crasi dels humors.
-cràsia
[LC] Forma sufixada del mot gr. krâsis, ‘constitució’, ‘temperament’. Ex.: idiosincràsia.
craspa
f. [ML] Capa rugosa que recobreix la superfície d’una peça fosa.
crassament
adv. [LC] D’una manera crassa.
crasses
f. pl. [AGR] Brutícia que resta a les bresques després de treta la cera.
crassifoli -òlia
adj. [BO] De fulles gruixudes i carnoses.
crassitud
f. [LC] Qualitat de cras.
crassulàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles carnoses emmagatzemadores d’aigua, sovint aglomerades en roseta, flors petites agrupades en inflorescències i fruit constituït per diversos fol·licles, pròpies d’indrets calents i eixuts, que comprèn els crespinells, la consolva i els barretets.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
-crata
[LC] Forma sufixada del gr. -kratés, derivat del mot krátos, ‘força’, ‘poder’. Ex.: teòcrata.
crater
m. [HIH] Entre els grecs i entre els romans, vas ample on es barrejava el vi i l’aigua per a omplir la copa.
cràter
1 m. [LC] [GL] Depressió en forma d’embut oberta per l’activitat volcànica a l’emplaçament d’una boca d’emissió, per on el volcà llança fum, gasos, vapor d’aigua, material ardent, lava, cendra, etc.
2 m. [GL] Boca d’un guèiser, d’un volcà de fang, etc.
3 m. [FIA] [GL] Depressió circular en la superfície d’un cos celeste, produïda per l’impacte d’un altre cos celeste, generalment un meteorit o un cometa.
4 [GL] [FIA] [GG] cràter lunar CIRC LUNAR.
cratícula
1 f. [RE] Finestreta per on es donava la comunió a les monges.
2 f. [LC] Reixeta 1.
3 f. [AF] Conjunt de ratlles traçades sobre un dibuix o una fotografia, dividint-los en quadrats, per tal de reproduir-los més fàcilment sobre un paper, una tela, etc., que s’ha dividit anàlogament en igual nombre de quadrats.
crató
m. [GL] Sector molt extens de l’escorça de la Terra que s’ha mantingut estable durant les fases orogèniques, les quals, si més no, l’han trencat i han originat, així, el tipus de relleu germànic.
creable
adj. [LC] Que pot ésser creat.
creació
1 1 f. [LC] Acció de crear; l’efecte. El Gènesi ens parla de la creació del món.
1 2 f. [LC] [RE] Conjunt de les coses creades. La creació canta la glòria de Déu. Les meravelles de la creació.
2 1 f. [LC] Acció de fer, de compondre, una obra, una cosa que abans no existia. La creació d’un càrrec, d’una dignitat. La creació d’un nou estil arquitectònic.
2 2 f. [LC] Allò que ha estat creat. Les creacions de Dant, les seves obres.
creacionisme
1 1 m. [FS] [RE] Doctrina segons la qual Déu és el creador del món.
1 2 m. [RE] [FS] Doctrina que sosté la intervenció directa i immediata de Déu en la creació de cada ànima humana.
1 3 m. [FS] [RE] Doctrina que sosté que Déu ha creat directament tots els éssers en l’estat en què es troben actualment de manera que no són el resultat d’una evolució.
2 m. [FLL] Teoria poètica provinent de l’avantguardisme castellà, que declara l’autonomia total del poema, partint de la negativa de tota representació.
creacionista
1 adj. [LC] [FLL] [RE] Relatiu o pertanyent al creacionisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FLL] [RE] Partidari del creacionisme.
creador creadora
m. i f. [LC] Persona que crea. El creador del cel i de la terra. Déu és anomenat també el Creador. Èsquil és el creador de la tragèdia.
crear
1 v. tr. [LC] Fer de no res. Déu creà el cel i la terra.
2 v. tr. [LC] Fer, compondre (una obra, una cosa que abans no existia). Virginia Woolf va crear un nou estil d’escriptura. Crear una indústria. Crear una càtedra.
creatina
f. [BI] Substància nitrogenada derivada de la glicina, que es troba en els músculs dels vertebrats on, en forma de fosfat, constitueix un reservori d’energia.
creatinina
f. [QU] Producte final del catabolisme de la creatina.
creatiu -iva
1 1 adj. [AR] [LC] Que té creativitat.
1 2 adj. [AR] [LC] Que denota creativitat.
1 3 adj. [LC] Que pot crear.
2 m. i f. [AR] Persona que concep anuncis publicitaris.
creativitat
1 f. [AR] [LC] [CO] Capacitat de crear.
2 f. [LC] Qualitat de creatiu.
3 [FL] creativitat lingüística Capacitat que té un parlant de produir i entendre un nombre infinit d’oracions a partir d’un conjunt d’elements i de regles de combinació finits.
creaturitat
f. [LC] Qualitat de l’ésser creat.
crebant
m. [LC] Acció de crebantar o de crebantar-se; l’efecte.
crebantar
1 v. tr. [LC] Un cop, una batzegada, etc., fer perdre consistència o resistència (a alguna cosa).
2 v. tr. [LC] PER EXT. Crebantar les bases de la moral.
3 intr. pron. [LC] Edificis que es crebantaven per la força del vent i de l’aigua.
crebar
v. intr. [LC] Rebentar, esclatar.
crebassa
f. [MD] Clivella produïda en un cos per sequedat, fred, etc.
crec
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’una cosa que es trenca.
2 m. [LC] Soroll d’una cosa que es trenca.
credença
f. [LC] [ED] Tauleta, prestatges, armariet, on es posen els objectes que es volen tenir a mà per al servei de taula, de l’altar, etc.
credencer credencera
1 m. i f. [HIH] [PR] Persona que té cura de la credença.
2 m. [HIH] [PR] Antic escrivà encarregat de portar el llibre de credença d’una confraria, de l’administració d’una imposició, d’una taula de canvi, etc.
credenceria
f. [HIH] Administració a càrrec d’un credencer.
credencial
1 adj. [DR] [LC] Que acredita.
2 1 f. [DR] Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça.
2 2 f. [DE] Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos.
credibilitat
f. [LC] Qualitat de creïble.
crèdit
1 m. [LC] Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa. Donar crèdit a una notícia. Ell em mereix tot el crèdit.
2 1 m. [LC] Confiança que inspira la solvència d’algú. És un comerciant que té molt de crèdit.
2 2 m. [LC] [ECT] [AD] Acte de confiança associat a l’intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament.
3 m. [LC] [ECT] Autoritat, influència, que hom té prop d’algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d’un ministre.
4 m. pl. [LC] Relació de les persones, entitats, empreses, etc., que han participat en l’elaboració d’una publicació, d’un programa de televisió, d’un disc.
creditici -ícia
adj. [ECT] Relatiu o pertanyent al crèdit.
creditor creditora
1 m. i f. [LC] [ECT] [AD] Persona envers la qual hom té un deute.
2 m. i f. [ECT] Titular d’un crèdit.
credo
1 1 m. [RE] Fórmula de professió de fe de les esglésies cristianes.
1 2 m. [MU] [LC] Part de la missa en què s’expressa la professió de fe.
2 m. [LC] [PO] Conjunt de les idees bàsiques d’una secta, d’un partit, d’una escola, etc. El seu credo polític.
crèdul -a
1 adj. [RE] Que creu massa fàcilment. Gent crèdula.
2 adj. [LC] [RE] Que creu fàcilment en les coses sobrenaturals i religioses.
credulitat
1 f. [LC] Facilitat exagerada a creure.
2 f. [LC] Facilitat a creure en les coses sobrenaturals.
creença
1 f. [LC] Acte de creure, el fet de creure. Donar creença a les seves paraules. Això no és digne de creença.
2 f. [LC] [RE] Allò que hom creu, especialment en matèries religioses. Tenen la creença que aquell cabdill és invencible. Això, les meves creences no m’ho permeten de fer.
cregut -uda
adj. [LC] Vanitós, convençut de la pròpia vàlua.
creïble
adj. [LC] Que és fàcil de creure. Aquesta notícia no és creïble.
creïblement
adv. [LC] D’una manera creïble.
creient
1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que creu en les doctrines d’una religió, que té fe religiosa. Una persona creient. És un creient fervorós.
2 adj. [LC] [RE] OBEDIENT. És una criatura molt creient.
creïlla
f. [LC] Patata 1.
creïllera
f. [LC] PATATERA.
creixa
f. [LC] [GL] Fet d’elevar-se el nivell del mar, d’un riu.
creixement
1 m. [LC] [AGA] Acció de créixer; l’efecte.
2 m. [ECT] creixement econòmic Procés mitjançant el qual s’incrementa la capacitat productiva d’un estat al llarg del temps i també els seus recursos disponibles.
3 1 m. [AGF] creixement corrent anual Creixement d’un arbre o d’una massa forestal en un any determinat, que es calcula fent la mitjana, per exemple de cinc anys.
3 2 [AGF] creixement mitjà anual Creixement global d’un arbre o d’una massa forestal dividit per l’edat.
3 3 [BO] [BI] creixement primari Creixement degut al punt vegetatiu.
3 4 [BO] [BI] creixement secundari Creixement degut a l’activitat del càmbium, que fa engruixir el tronc, les branques i les arrels de les plantes llenyoses.
creixen
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les crucíferes, de fulles pinnaticompostes, flors blanques en raïm i fruits arquejats, que viu als marges de poc fons de les aigües corrents més aviat netes, de sabor lleugerament picant, i que es menja crua en amanides (Rorippa nasturtium-aquaticum o Nasturtium officinale).
2 [LC] [BOS] creixen bord Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles pinnades i flors blanques disposades en umbel·les, que viu a les aigües somes i tranquil·les (Apium nodiflorum o Helosciadium nodiflorum).
3 [BOS] creixen de cavall Herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles el·líptiques oposades i flors blaves en raïms axil·lars, que viu sobretot a les fonts i rierols (Veronica becabunga).
4 [LC] [BOS] creixen de prat Herba de la família de les crucíferes, d’aspecte i de sabor semblants als del creixen, però amb les flors rosades i els fruits rectes, que viu als herbassars humits de muntanya (Cardamine pratensis).
creixenar
m. [LC] [AGA] [BOC] Herbassar on predominen els créixens.
creixença
f. [LC] Acció de créixer. La creixença d’una planta. L’edat de la creixença. La creixença de la Itàlia moderna.
creixenera
f. [LC] [BOS] CREIXEN BORD.
creixent
1 adj. [LC] Que creix, que va augmentant per graus. Se sentia un soroll creixent. Un entusiasme creixent.
2 1 m. [LC] [FIA] LLUNA CREIXENT.
2 2 m. [FIA] Interval de temps que s’escola entre la lluna nova i la lluna plena.
3 m. [HIG] En heràld., lluneta amb les banyes dirigides cap al flanc destre de l’escut.
4 m. [LC] [GL] Augment, especialment del nivell de l’aigua d’un corrent, del mar.
5 m. [AGF] Longitud de creixement d’una planta en un temps determinat, generalment en un any.
6 m. [LC] [HO] Llevat11.
créixer
[p. p. crescut; ind. pr. 2 creixes; subj. pr. 4 creixem (o cresquem), 5 creixeu (o cresqueu); subj. imperf. creixés (o cresqués), etc.]
1 1 v. intr. [LC] [MD] Un organisme viu, augmentar gradualment en virtut de la seva força vital. Aquesta planta creix molt de pressa. Aquest noi no creix: sempre el veig igual.
1 2 v. intr. [LC] [MD] PER EXT. Créixer la barba, els cabells.
1 3 v. intr. [LC] Un riu o una massa d’aigua, pujar de nivell. El riu va créixer fins a endur-se el pont.
2 1 intr. [LC] Anar augmentant per graus. La seva deixadesa va creixent. Creix el malcontentament de tothom.
2 2 [LC] créixer com una bola de neu Augmentar d’una manera progressiva. La seva mala fama creix com una bola de neu.
3 intr. [LC] [AGA] Una planta, fer-se, desenvolupar-se, naturalment en una regió. Els tarongers creixen a la vora del mar.
crem
m. [LC] CREMADA.
crema1
1 1 f. [LC] [HO] Nata de la llet.
1 2 f. [LC] La part millor d’alguna cosa. La pel·lícula que veurem avui és la crema de tota la selecció.
2 1 f. [LC] [HO] Plat dolç de llet, ous, midó o farina, sucre i canyella o vainilla, cuit sense arribar al punt d’ebullició, que generalment en treure’l del foc es cobreix d’una lleu capa de sucre que es torra amb un ferro calent.
2 2 adj. [LC] [inv.] Del color de la crema, d’un groc blanquinós.
2 3 m. [LC] Color crema.
3 1 f. [ED] [HO] Preparació culinària força espessa feta a base de farina de cereals, llegums o verdures amb una mica de llet. Crema de xampinyons.
3 2 f. [HO] Licor dolç i espès. Crema de whisky.
4 f. [ED] Emulsió semisòlida per a usos diversos, especialment d’aplicació farmacèutica i cosmètica. Crema solar.
crema2
f. [LC] Acció de cremar o de cremar-se. Han prohibit la crema de rostolls. La crema de les falles. Fugir de la crema.
cremació
f. [LC] Acció de cremar, especialment el cos d’un mort, les despulles d’animals.
cremada
1 1 f. [LC] Acció de cremar; l’efecte. Hem fet una cremada de mates, de ginesteres.
1 2 f. [LC] Conjunt de la malesa cremada.
2 1 f. [LC] [MD] Efecte del foc o de la calor en un cos. Com s’han fet aquest parell de cremades a la taula?
2 2 f. [LC] [MD] Senyal, nafra, etc., que deixa el foc o la calor a la pell. La cremada de la cama encara es nota.
cremadís -issa
adj. [LC] Fàcil d’ésser cremat, de cremar. Aquesta llenya no és cremadissa: és massa humida.
cremadissa
f. [LC] Acció de cremar en munió. Fer una cremadissa de papers, d’encenalls.
cremador1
1 m. [LC] Lloc destinat a cremar-hi animals morts, viandes avariades, escombraries, etc.
2 1 m. [EI] [LC] [IQ] Aparell que mescla un combustible amb aire o oxigen, i en controla la combustió, emprat en calderes, forns, fogons, etc.
2 2 m. [EI] Dispositiu d’injecció de combustible a la cambra de combustió d’una turbina que permet la regulació i la limitació de la seva velocitat i la limitació de la temperatura d’entrada del gas.
cremador2 -a
1 adj. [LC] Que crema.
2 adj. [LC] Que molesta i produeix irritació, enuig. Troba gust a contradir-te: és cremador.
cremall
1 m. [LC] Tros de carbó mal cremat. Al foc hi ha un cremall que fa fum.
2 m. pl. [LC] CLEMÀSTECS.
cremallejar
v. intr. [LC] Un llum, fer cremallot.
cremallera1
1 f. [LC] [IMI] Barra proveïda de dents tot al llarg, en què engranen les d’un pinyó o d’una roda dentada.
2 f. [LC] [ED] Sistema de tancament i d’obertura d’una peça de vestir, d’una cartera, d’una bossa, etc., consistent en dues tires dentades, de plàstic o metàl·liques, que s’uneixen o se separen mitjançant una peça que les pot recórrer en tots dos sentits.
3 m. [OP] [TRG] Ferrocarril de muntanya que utilitza un tercer carril dentat on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora per tal d’obtenir esforços de tracció superiors als que li permetrien els dos carrils de simple adherència.
4 f. [IMF] Llistó col·locat a cada banda dels costats interiors d’un armari o d’altres mobles, en una cara del qual hi ha una rastellera de dents que serveixen per a encaixar-hi els formerets sostenidors dels prestatges del moble.
cremallera2
f. [ED] [LC] Instrument format per una o dues barretes de ferro unides per la part superior, que es penja en una anella dels clemàstecs i sosté l’olla sobre el foc.
cremallot
m. [LC] Tros de ble incandescent en deixar de fer flama.
cremallut -uda
adj. [LC] Que fa cremallot. Un fanaló cremallut.
cremar
1 v. intr. [LC] Consumir-se per l’acció del foc. El bosc està cremant. El palau crema per tots quatre costats. Una llàntia que crema contínuament, de nit i de dia. Aquest ciri crema malament.
2 1 intr. [LC] Estar molt calent fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. La terra crema. La sopa cremava: l’acabaven de treure del foc.
2 2 intr. [LC] PER EXT. Jo crec que té febre: el front li crema.
3 1 tr. [LC] Consumir, destruir per l’acció del foc. No cremeu papers. Cremen llenya per cuinar.
3 2 intr. pron. [LC] El paller s’ha cremat.
4 1 tr. [LC] El foc o una calor excessiva, exercir una acció destructora (sobre alguna cosa). El sol ha cremat els sembrats.
4 2 tr. [IT] Sotmetre a l’acció del foc (un fil o un teixit) per destruir-ne el borrim abans d’aprestar-lo, blanquejar-lo o tenyir-lo.
4 3 intr. pron. [LC] La carn s’ha cremat, s’ha carbonitzat.
5 1 tr. [LC] [MD] Produir una cremada (en una part del cos) a algú. Li va cremar la mà sense voler. M’he cremat la llengua.
5 2 [LC] cremar-se els ulls Treballar llarga estona i d’una manera intensa en una cosa que cal mirar fixament, cosint, escrivint, etc.
5 3 [LC] cremar-se les celles Aplicar-se intensament a fer alguna cosa. Es crema les celles estudiant.
5 4 intr. pron. [LC] ja et cremes! Expressió que es diu a una persona que cerca una cosa i està molt acostada al lloc on és amagada.
6 1 tr. [LC] [IT] Afectar (alguna cosa) d’una manera que suggereix l’acció destructora del foc o d’una calor molt intensa. El lleixiu crema la roba. La gelada ha cremat les vinyes. La mostassa crema la llengua. Cremar una fibra amb àcid.
6 2 [LC] cremar candeles SUBHASTAR.
6 3 [LC] cremar les sangs a algú Alguna cosa, omplir-lo d’irritació, d’impaciència.
6 4 tr. [LC] IRRITAR1. És un home que crema amb les seves burles.
6 5 intr. pron. [LC] Vaja, home, no et cremis: no n’hi ha per a tant!
7 1 tr. [LC] Fer perdre (a algú) la fama, el coratge, etc.
7 2 tr. [LC] Cansar, desgastar. És una feina que crema.
cremat
1 m. [LC] Part cremada d’una cosa.
2 m. [HO] Beguda calenta a base de rom, cafè, pell de llimona, sucre, etc., que es flameja fins a la combustió gairebé total de l’alcohol.
crematístic -a
1 adj. [ECT] Relatiu o pertanyent a la crematística.
2 f. [ECT] OBS. Ciència de la riquesa.
crematori -òria
1 adj. [LC] Emprat en la cremació.
2 m. [LC] Forn on hom crema els cadàvers.
cremona
f. [IMF] Mecanisme de tancament consistent en dues barretes fixades amb ponts al batent d’un balcó o d’una finestra i que, per mitjà d’un pom giratori, una d’elles s’eleva i l’altra s’abaixa i s’introdueixen en els tancadors fixats al bastiment.
cremor
f. [LC] [MD] Ardor, especialment la que hom sent en alguna part del cos. Sentir cremor als llavis, a les galtes.
crémor
1 m. [IQ] [IMI] Tartrat àcid de potassi que s’usa com a purgant en medicina i com a mordent en tintoreria.
2 [IQ] [IMI] crémor tàrtar Crémor 1.
cremós2 -osa
adj. [LC] Que té l’aspecte o la consistència de la crema. Un iogurt cremós.
crenat -ada
adj. [BO] En bot., que presenta dents poc sortints i arrodonides.
creolina
f. [MD] Preparació de cresols usada com a antisèptic.
creosol
m. [QU] Líquid aromàtic, present en el quitrà de la fusta de faig, que és el constituent principal de la creosota.
creosota
f. [QU] Líquid oliós, groguenc, incolor quan és pur, obtingut en la destil·lació de la fusta, del quitrà, etc., que és una mescla complexa de fenols i llurs èsters, molt usat com a antisèptic i expectorant i com a preservador de la putrefacció.
creosotar
v. tr. [IMF] [QU] Impregnar (fusta o una altra matèria), amb creosota.
creosotatge
m. [IMF] Acció de creosotar la fusta o una altra matèria.
crep
f. [HO] Pasta feta amb una barreja fluida de farina, llet o aigua, i ous, que, en coure’s, pren una forma prima i arrodonida, i se sol servir enrotllada o doblegada amb un farciment dolç o salat.
crepè
[pl. -ès]
1 m. [LC] [ED] Cabell o pèl estretament trenat que serveix, destrenant-lo, per a fer postissos.
2 m. [IT] Teixit de cotó, de lli, de seda, etc., que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes i per la utilització de fils amb torsions elevades.
3 m. [LC] Cautxú sense vulcanitzar, especialment emprat per a fer soles de sabata.
creperia
f. [HO] Restaurant especialitzat en creps.
crepitació
f. [LC] Acció de crepitar; l’efecte.
crepitant
adj. [LC] Que crepita.
crepitar
v. intr. [LC] ESPETARREGAR.
crepuscle
1 1 m. [LC] [FIA] Claror que hi ha quan el sol es troba sota l’horitzó, des de trenc d’alba fins a la sortida del sol o des de la posta del sol fins a ésser nit fosca. Crepuscle matutí. Crepuscle vespertí.
1 2 m. [LC] [FIA] Temps que dura aquesta claror.
1 3 [FIA] crepuscle astronòmic Claror que hi ha mentre el sol es troba en un angle menor o igual a 18° sota l’horitzó, que fa invisibles els estels més dèbils.
1 4 [FIA] crepuscle civil Claror que hi ha mentre el sol es troba en un angle menor o igual a 7° sota l’horitzó, que fa invisibles els estels més brillants.
2 m. [LC] Darrera fase d’una cosa que fineix. El crepuscle d’una època.
crepuscular
adj. [LC] [FIA] Pertanyent al crepuscle. Llum crepuscular.
crequier
m. [HIG] Figura heràldica que representa una prunera o un cirerer bord amb les arrels i les branques en forma de canelobre de set braços.
crescendo
[it.]
1 adv. [MU] En mús., augmentant gradualment la intensitat del so.
2 m. [MU] Un crescendo.
crescuda
1 f. [LC] Fet de créixer. Quina crescuda ha fet aquest nen! La crescuda d’un riu.
2 f. [LC] [IT] Conjunt de punts que s’afegeixen a la mitja o a qualsevol peça de punt tricotada per eixamplar-la.
cresílic -a
1 adj. [QU] Pertanyent al cresol.
2 adj. [QU] Derivat del cresol o de la creosota.
cresol1
m. [QU] [MD] Hidroxiderivat del toluè, de fórmula CH3C6H4OH, obtingut del quitrà d’hulla i usat com a desinfectant i fumigant.
cresol2
m. [LC] GRESOL.
cresp1
m. [LC] Capa sòlida que es forma a la superfície d’un líquid, com la nata a la llet.
cresp2 -a
1 adj. [LC] Arrissat formant ondes molt petites. Cabell cresp. Fulles crespes.
2 [LC] fer-ne una de crespa Fer-ne una de molt grossa.
crespador
m. [IMI] [ED] [LC] Instrument per a crespar els cabells.
crespar
1 v. tr. [LC] [ED] Fer esdevenir cresp. Crespar el cabell. Crespar la roba.
2 tr. [IT] Fabricar (el fil de crespó) o teixir-lo per obtenir el teixit de crespó o un teixit similar.
crespella
f. [LC] [HO] Coca o tortell de mida petita, que generalment es beneeix per les festes.
crespinell
1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Sedum, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o globoses, que viu sobre murs, roquissars i llocs secs.
2 [BOS] crespinell acre CRESPINELL GROC.
3 [BOS] crespinell blanc Crespinell de fulles cilíndriques, sovint vermelloses, i flors blanques en inflorescència en corimbe terminal (Sedum album).
4 [BOS] crespinell groc Crespinell de fulles ovoides densament imbricades, i flors grogues en petites cimes terminals compactes, tot ell de sabor picant (Sedum acre).
5 [BOS] crespinell gros Crespinell relativament gros, de fulles fusiformes agudes i flors d’un blanc groguenc en inflorescència terminal amb les branques finalment molt corbades cap avall (Sedum sediforme).
6 [BOS] crespinell picant CRESPINELL GROC.
crespó
1 m. [LC] [IT] Fil que s’obté torçant dos o més caps de seda o de fils sintètics, un dels quals ja ha estat torçat abans.
2 m. [IT] Teixit que s’obté amb aquest fil i que presenta una superfície crespada.
3 m. [LC] [IT] Imitació del crespó de seda feta amb lli o cotó.
4 m. [IT] Tros de crespó negre usat com a signe de dol.
cresta
1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Excrescència carnosa que tenen damunt el cap el gall, la gallina, etc.
2 1 f. [LC] [GG] [IMI] [IMF] Part sortint i estreta de certes coses que recorda per la seva forma i posició la cresta d’un gall. La cresta d’un casc, d’un elm. La cresta de ploma d’un ocell. Les crestes d’una serralada. La cresta d’una onada. La cresta de la tíbia, de l’ílium.
2 2 f. [LC] [IMI] Banda del tall en una eina que a l’altra banda de l’ull té una punta o un bec.
3 1 f. [GL] Forma de relleu asimètrica, elaborada per l’erosió diferencial en una capa de roca dura que alterna amb d’altres de més toves.
3 2 f. [GL] Relleu sobresortint dels fons oceànics, de forma allargada.
3 3 f. [GL] Part aguda de la divisòria d’aigües d’una muntanya. La cresta d’una muntanya.
3 4 [FIF] [GL] cresta d’una ona En fís., punt on una ona o una magnitud variable en temps pren el valor màxim dins un interval donat.
3 5 [GL] cresta de platja Cordó litoral agut i retallat per l’onatge.
3 6 [AQ] [GL] cresta topogràfica Superfície que acompanya la línia topogràfica formada pels punts més alts d’una elevació del terreny.
4 f. [GL] [GLM] cresta de gall Varietat de la marcassita formada per agregats de cristalls disposats de manera que recorden la cresta d’un gall.
5 f. [ED] Pasta de forma semblant a una cresta de gall elaborada amb farina, ous, mantega i aigua, farcida i fregida.
6 1 f. [LC] [BOS] cresta de gall a) Planta anual de la família de les amarantàcies, d’inflorescències purpúries, més rarament blanquinoses o grogues, que fan com una mena de cresta ondulada, cultivada com a ornamental (Celosia argentea var. cristata).
6 1 [BOS] [LC] cresta de gall b) SÀLVIA ROMANA.
6 2 [BOS] cresta marina FONOLL MARÍ.
7 1 f. [BOB] cresta de gall a) Bolet comestible de l’ordre de les tremel·lals, de consistència gelatinosa, en forma de mig embut i de color vermellós, que es fa en boscos de coníferes de muntanya (Guepinia helvelloides).
7 1 [BOB] cresta de gall b) Cranc 3 1.
7 2 [BOB] cresta de gallina Cranc 3.
crestador
m. [AGR] Instrument per a tallar les bresques quan es cresten les arnes.
crestallar
v. tr. [AGA] Fer crestalls (en un camp).
crestallera
f. [AQ] Línia de teules posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada.
crestar
1 v. tr. [AGR] Treure (de les arnes) les bresques amb la mel deixant-hi les necessàries perquè les abelles es puguin alimentar.
2 tr. [LC] [VE] CASTRAR.
crestat
m. [LC] [AGR] Boc castrat.
crestejar
v. intr. [LC] Fer cresta, sobresortir a tall de cresta. Les onades crestejaven i s’arrissaven.
cresteria
f. [AQ] Conjunt d’adorns, de merlets, etc., que coronen les parts altes d’un edifici, d’una obra de defensa, etc.
crestó
m. [LC] CRESTAT.
crestomatia
f. [FLL] [PE] Recull de trossos literaris escollits, especialment per a ésser usat en l’ensenyament de la llengua i de la literatura.
crestut -uda
adj. [LC] Que té la cresta grossa.
creta
1 f. [GL] Roca calcària d’origen orgànic de color blanc o gris, de gra fi, friable, i de textura microporosa.
2 [GL] [GLM] creta hispànica Varietat blanca de l’esteatita.
cretaci -àcia
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al cretaci.
2 m. [GL] Darrer període i sistema del mesozoic, situat entre el juràssic i el paleocè, que va de 142 a 65 milions d’anys.
cretàcic -a
adj. [GL] Cretaci 1.
cretenc -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Creta.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Creta o als seus habitants.
2 1 m. [LC] Dialecte grec parlat a Creta.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al cretenc.
crètic
m. [FLL] En mètrica grega i llatina, peu compost de tres síl·labes, una de breu entre dues de llargues.
cretinisme
m. [MD] [LC] Idiotesa endèmica o heretada acompanyada de degeneració física i deformitats, freqüent en certes regions muntanyoses.
cretona
f. [LC] [IT] Empesa de cotó amb lligat de plana, gruixuda, generalment destinada a l’estampació.
creu
1 1 f. [LC] Instrument format per un pal clavat verticalment en terra, travessat per un altre d’horitzontal, on es feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
1 2 f. [LC] [RE] Creu en què Jesucrist fou clavat i mort. El davallament de la creu. La santa Creu. La vera Creu.
1 3 [LC] fer-se creus d’alguna cosa Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d’insòlit, d’extraordinari, d’increïble. Què dius ara? me’n faig creus que s’hagi casat.
2 f. [LC] [RE] Religió cristiana. Els missioners portaren la Creu al continent americà. Combatre per la Creu.
3 1 f. [LC] Allò que és causa de sofriment per a algú tot al llarg de la seva vida. Tots portem la nostra creu. Aquest fill serà la meva creu. La creu que Déu m’ha enviat.
3 2 [LC] creu del matrimoni Expressió amb què hom significa els deures matrimonials.
4 1 f. [AR] Monument, objecte, que figura la creu on va morir Jesucrist. Una creu de pedra. Una creu d’argent. La creu de la parròquia. La creu pectoral del bisbe.
4 2 [AD] [AR] creu de terme Monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s’acaba el terme d’un poble o d’una ciutat.
5 1 f. [LC] [AR] Figuració decorativa de la creu cristiana.
5 2 [HIG] creu alta CREU PROCESSIONAL.
5 3 [AR] [HIG] creu de Malta Creu que té els quatre braços triangulars i iguals units al centre pels angles.
5 4 [LC] [HIG] [AR] creu de Sant Andreu Creu en forma de X.
5 5 [HIG] creu de tau Creu llatina abscissa a la qual falta l’extremitat superior.
5 6 [AR] [HIG] creu grega Creu que té els quatre braços iguals.
5 7 [AR] [HIG] creu llatina Creu que té el braç inferior més llarg que els altres i el superior, més curt.
5 8 [HIG] creu processional Creu posada a l’extrem superior d’un pal cilíndric.
6 f. [HIG] Condecoració en forma de creu o d’estel de quatre puntes usada per certs ordes corresponent a certes preeminències o distincions oficials. La Creu de Carles III. La Creu de la Legió d’Honor. Gran Creu.
7 1 f. [HIG] En heràld., peça fonamental que resulta de la unió del pal i de la faixa, que s’acostuma a qualificar de plena quan toca les vores de l’escut.
7 2 [HIG] creu estreta Creu plena reduïda a la meitat de la seva amplària.
8 1 f. [LC] Senyal o marca en forma de creu. Vet ací la llista dels subscriptors: els senyalats amb una creu ja han pagat.
8 2 [AF] creu de registre [o creu de puntura] Creu situada a cada marge d’un imprès, que dona raó de les diverses tintes i colors utilitzats en la impressió a més d’una tinta.
8 3 [LC] fer la creu a un mot escrit Indicar amb una creu que no compta, que ha d’ésser suprimit.
8 4 [LC] fer la creu a algú o a alguna cosa [o fer creu i ratlla a algú o a alguna cosa] No voler-ne saber res més. No em parlis mai més d’aquell brètol: ja li he fet creu i ratlla.
9 f. [LC] [MT] En màt., signe gràfic que indica l’operació de sumar (+) o la de multiplicar (x).
10 1 f. [LC] Lletra X.
10 2 f. [LC] Desena d’anys.
10 3 [LC] passades les quatre creus Passats els quaranta anys.
11 1 f. [LC] [HIG] creu gammada Creu que té tots quatre braços doblegats en angle recte.
11 2 [LC] en creu loc. adv. Formant una creu. Posar en creu dos bastons. La forquilla i la cullera posades en creu.
12 1 f. [LC] [NU] Revers d’una moneda, que sovint porta gravada una creu. Jugar a cara o creu. Què vols? Cara o creu?
12 2 f. [NU] Revers d’una medalla.
12 3 f. [LC] [NU] Peça de moneda.
12 4 [LC] no tenir una creu per a tapar-se un ull No tenir cap diner.
12 5 f. [AF] Cara del paper més rugosa i amb les fibres més curtes.
13 1 f. [LC] Part d’un instrument o d’un objecte que travessa formant creu l’eix o la part principal. La creu d’una àncora. La creu d’una espasa, d’una daga.
13 2 [BO] [AGF] [LC] creu d’un arbre Entreforc 1.
13 3 f. [LC] [AGR] Creuera 2.
13 4 f. [AR] [HIA] Forma que té la planta de moltes esglésies.
13 5 f. [AGR] Parell de bastonets entravessats dins el rusc per a sostenir les bresques.
13 6 f. [IT] Conjunt de dos o tres llistons, barretes, canyes o cordons entre els quals hom encreua els fils d’un ordit o les cordes d’un aparell jacquard a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda i per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l’operació de teixir.
13 7 [IT] prendre la creu Classificar els fils d’ordit i passar-los per sobre o per sota de les barretes de la creu, de manera que s’encreuin entre les dites barretes.
creuar
1 1 v. tr. [LC] Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l’aire), passant d’un costat a l’altre.
1 2 v. tr. [LC] [TRA] Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, bloquejar una costa, etc.
2 intr. pron. [LC] ENCREUAR-SE. La noia es creuà amb la vella. Les fileres d’arbres es creuen obliquament formant un triangle.
creuclavat -ada
adj. [LC] Clavat en una creu.
creuenda
f. [IMF] Creuera en els baixos d’un moble.
creuer
1 m. [LC] Indret en què s’encreuen dos camins.
2 m. [AGA] Barra col·locada a manera de diàmetre de la roda dels catúfols d’una sínia formant una creu amb una altra o unes altres d’iguals.
3 1 m. [AQ] [AR] Nau transversal d’una església que forma una creu amb la nau principal.
3 2 m. [AQ] Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula o amb cimbori, comú a la nau transversal i a la principal.
4 m. [AF] Barra de ferro que divideix la rama d’una màquina tipogràfica en dues meitats.
5 1 m. [TRA] [DE] Vaixell de guerra dotat de gran velocitat i autonomia.
5 2 m. [LC] [TRA] En nàut., acció de creuar.
5 3 m. [TRA] [LC] Viatge o passeig turístic a bord d’un vaixell. Els pares faran un creuer pel Nil.
creuera
1 f. [LC] [DE] Travesser de la guarnició d’una espasa.
2 f. [LC] [ZOA] [AGR] En certs quadrúpedes, part de l’esquena on l’ossada que forma les extremitats anteriors s’encreua amb l’espinada.
3 f. [LC] [BOS] Herba perenne de la família de les rubiàcies, de fulles verticil·lades i flors grogues, que es fa als herbassars humits (Cruciata laevipes).
4 f. [IMF] Conjunt de dos o més travessers, rectes o corbats, que formen el travat de les parts baixes dels peus de diversos mobles.
creueria
f. [AR] [AQ] Sistema constructiu propi de l’art gòtic consistent a formar una volta a partir de la intersecció d’arcs en diagonal.
creuerista
m. i f. [LC] [TRG] Persona que participa en un creuer.
creuet
m. [NU] Escut d’or que portava al revers la creu de Jerusalem.
creueta
f. [TRA] Travesser dels pals d’algunes embarcacions que uneix el masteler i el masteleret.
creure
[ger. creient; p. p. cregut; pr. ind. crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen; ind. imperf. creia, etc.; subj. pr. cregui, etc.; subj. imperf. cregués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus.
1 2 tr. pron. [LC] Creure’s una cosa. Això, no m’ho crec d’ell. Creure’s tot el que diuen.
1 3 v. tr. [LC] Admetre com a cert allò que diu (algú). Ja li ho hem dit; però no ens ha cregut.
1 4 [LC] creure de fluix [o creure de lleuger] Creure sense fonament.
1 5 [LC] ésser de creure Ésser versemblant. Això és un disbarat, no és cosa de creure.
1 6 [LC] fer creure una cosa Induir a creure-la, afirmar-la com a veritable sense ser-ho. Li he fet creure les coses més absurdes.
1 7 v. tr. [LC] Admetre com a cert que (algú) és tal o tal cosa. El creuen un savi.
2 1 tr. [LC] Tenir (algú) com a verídic en allò que diu. No el crec perquè és un mentider.
2 2 tr. [LC] Obeir 1 1 i 1 2. Creure els pares, l’oncle, els mestres.
3 tr. [LC] [sovint tr. pron.] Pensar 4. Quants dies sense veure’t! Em creia que estaves malalt.
4 intr. [LC] Tenir fe. Creure en l’amistat. Creure en la seva innocència. Creure en l’homeopatia. Creure en la vida eterna. No cregueu en cap demagog. Creure en la paraula d’algú.
crevillentí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Crevillent.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Crevillent o als seus habitants.
cria
1 1 f. [LC] Procreació d’animals.
1 2 [LC] [AGR] bo per a cria Que és apte per a la procreació.
1 3 [LC] [AGR] fer cria Engendrar 1.
1 4 f. [LC] [AGR] Conjunt de tècniques o procediments emprats per a criar animals. Dedicar-se a la cria de conills, de porcs.
2 1 f. [LC] [AGR] Conjunt dels fills d’un animal.
2 2 f. [LC] [AGR] Multitud d’animals de la mateixa espècie. Porta cria de polls al cap.
3 1 f. [LC] [ZOA] Animal en els primers estadis de la seva vida, mentre necessita l’animal adult.
3 2 f. [LC] [AGR] Cap de bestiar d’un ramat durant el temps que mama. Té un ramadet de poques cries.
criador criadora
1 m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona que per ofici cura de la cria d’animals.
2 1 adj. [LC] Que produeix amb abundor un determinat animal. Aquesta terra és bona criadora de gallines.
2 2 adj. [LC] PER EXT. Aquell home és molt criador de polls.
criança
1 f. [LC] Acció de criar un infant. La criança del meu fill em va costar una fortuna.
2 f. [LC] Cortesia, urbanitat, bona educació.
criançó
m. [LC] Lactant 2 2.
criar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Alletar, nodrir, (un infant, un cadell). És la dida que va criar el nostre fill gran.
1 2 v. tr. [LC] Educar, instruir.
2 tr. [LC] [AGR] Fer cria (de bèsties). A la nostra masia criem gallines i conills.
3 tr. [LC] Produir 2 1. Aquesta terra no cria escurçons. Són boscos que crien molts de bolets.
4 tr. [LC] Adquirir gradualment. Si beus tanta cervesa, criaràs panxa.
5 intr. pron. [LC] [AGF] Desenvolupar-se, créixer. Es va criar a la muntanya. Es van criar en un ambient familiar molt càlid.
6 intr. [LC] Una bèstia, parir. Aquesta gata ja no cria. Aquest any les vaques no crien tant.
criassó
f. [LC] CRIATURAM.
criat criada
m. i f. [LC] [PR] [ED] Persona que lloga els seus serveis per fer les feines d’una casa i hi viu. En aquella casa tenien molts criats.
criatura
1 1 f. [RE] Ésser en general com a creació de Déu.
1 2 f. [LC] Ésser animal.
2 1 f. [LC] Nen, nena. Li agraden molt les criatures. Criatura de bolquers. Enconar una criatura.
2 2 f. [LC] PER EXT. Però, criatura, què dius ara?
2 3 [LC] ésser una criatura Ésser una persona gran que fa coses de criatura.
2 4 [LC] fer criatures Engendrar 1.
2 5 [LC] fins les criatures ho saben Expressió per a significar l’estranyesa que produeix una persona que ignora una cosa ja pública.
criaturada
f. [LC] Acció, paraula, pròpia de criatures, d’infants. No fa més que criaturades.
criaturam
m. [LC] Conjunt de criatures, d’infants.
criaturejar
v. intr. [LC] Fer coses pròpies de criatura, d’infant.
criaturer -a
adj. [LC] Amant de les criatures, dels infants. La meva germana és molt criaturera.
cribel
m. [ZOA] Òrgan que tenen algunes aranyes davant les fileres que serveix per a manipular els fils de seda amb què fabriquen les teranyines.
cribrós -osa
adj. [BO] [BI] Proveït de septes perforats.
cric1
m. [LC] [EI] Màquina portàtil que, empenyent des de sota, pot aixecar una distància petita un cos molt feixuc.
cric2 -a
1 adj. [LC] GASIU. L’abril és molt cric: mostra aigua i no la dona.
2 m. [LC] Receptacle de vidre molt estret de boca, que raja molt poc.
cric-crac
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll produït per dos xocs successius en un mecanisme.
cricètids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers rosegadors similars als múrids, que comprèn els hàmsters i algunes rates de camp i ratolins.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
crico-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. kríkos, ‘anella’, usada per a indicar connexió amb el cartílag cricoide. Ex.: cricoaritenoide.
cricoide
1 adj. [ZOA] [MD] En forma d’anell.
2 m. [ZOA] [MD] Cartílag situat a la part inferior de la laringe, per damunt del primer anell traqueal.
crida
1 1 f. [LC] Acció de cridar algú. Comparèixer a la primera crida.
1 2 f. [LC] [RE] PER EXT. Crida de Déu a l’ànima.
2 1 f. [LC] [HIH] [DR] Publicació en veu alta per un pregoner o nunci, de noves que interessen als habitants d’una població. El nunci ha fet una crida.
2 2 f. [HIH] [DR] Document emanat d’una autoritat municipal o reial que conté el text destinat a ésser proclamat en veu alta.
2 3 [DE] crida i cerca Ordre donada per l’autoritat judicial a la governativa per a perseguir i arrestar un delinqüent.
3 f. [AF] Senyal que es posa en un escrit, un llibre, etc., per a remetre el lector a una nota o a un advertiment posats al peu de plana o en una altra banda.
4 f. [IN] En inform., instrucció que provoca la suspensió deliberada de l’execució d’un programa informàtic perquè s’executi immediatament una subrutina o un programa predeterminats.
cridadissa
f. [LC] CRIDÒRIA. Què és aquesta cridadissa? La cridadissa de la gent.
cridador
m. [LC] [PR] Nunci 1.
cridaire
adj. i m. i f. [LC] Cridaner 1.
cridaner -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner.
2 adj. [LC] De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner.
cridar
1 1 v. intr. [LC] Fer crits. No cridis, que m’eixordes. Quan li embenaven la ferida, cridava! Ja em puc escarrassar cridant: ningú no compareix.
1 2 v. intr. [LC] Parlar massa alt. Quan parla, crida.
1 3 v. intr. [LC] Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús.
2 1 tr. [LC] Dir (alguna cosa) cridant. Cridaven foc, lladres. Cridar venjança. Cridar ajuda, auxili, adjutori. Cridar una mercaderia.
2 2 tr. [LC] Fer un pregó, una crida. He perdut l’anell: el faré cridar.
3 1 tr. [LC] Invitar (algú), especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Quan passarà per l’hort, crida’l i fes-lo venir. Cridar el metge. T’han cridat al telèfon. Els alumnes han estat cridats a examinar-se. Si em necessites per a alguna cosa, crida’m.
3 2 [LC] cridar a capítol Exigir una explicació davant d’altres.
3 3 [LC] [DE] cridar a les armes [o cridar sota les armes] Cridar a prestar servei militar.
3 4 tr. [LC] Pronunciar el nom (d’algú) en veu alta. Han passat llista i no m’han cridat.
4 1 tr. [LC] ATREURE. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú.
4 2 tr. [LC] Una cosa de menjar, anar bé (amb una altra). El préssec crida vi.
5 tr. [IN] En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa).
cridòria
f. [LC] Molts crits alhora. Vam sentir una gran cridòria.
crim
1 1 m. [LC] [DR] Violació greu de la llei moral, que en dret constitueix una infracció punible de caràcter greu. Cometre un crim.
1 2 [LC] [DR] crim de lesa majestat Crim comès contra el sobirà de l’Estat.
1 3 [LC] crim d’alta traïció Crim contra la seguretat de l’Estat.
1 4 [DE] crim de guerra Infracció greu contra el dret de guerra comesa durant un conflicte armat de caràcter internacional.
1 5 [LC] crim passional Crim causat per la passió amorosa.
1 6 m. [LC] Fet de cometre crims. Viure del crim.
2 m. [LC] Falliment o tort greu. És un crim d’ajudar aquesta gent.
criminal
1 1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a un crim. L’arma criminal.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que és culpable d’un crim. Un jove criminal. Una banda de criminals.
1 3 adj. [LC] PER EXT. Les seves mans criminals.
2 adj. [LC] Que constitueix un crim. Un amor criminal. Una acció criminal.
3 1 adj. [LC] [DR] Relatiu al procés d’un crim. Un afer criminal. Justícia criminal.
3 2 adj. [DR] Destinat a perseguir i castigar els actes delictuosos. Una llei, una institució, criminal.
criminalista
adj. i m. i f. [LC] [DR] [PR] Versat en dret penal o en les matèries criminals.
criminalitat
f. [LC] Qualitat de criminal.
criminalitzar
v. tr. [LC] [DR] Fer criminal (un plet que era civil).
criminalment
1 adv. [LC] D’una manera criminal. Obrar criminalment.
2 adv. [LC] [DR] Davant la jurisdicció criminal. Jutjar algú criminalment.
criminòleg criminòloga
m. i f. [LC] [PR] [DR] Persona versada en criminologia.
criminologia
f. [DR] [LC] Disciplina científica que estudia la criminalitat i té per objecte la prevenció del delicte, el tractament del delinqüent i la reparació de la víctima.
criminós -osa
adj. [LC] CRIMINAL.
criminosament
adv. [LC] CRIMINALMENT.
crin
1 m. o f. [LC] [ZOA] [AGR] Pèls aspres i llargs que alguns animals tenen al bescoll i a la cua. Un coixí de crin.
2 [BOS] [IT] crin vegetal Fibra d’aspecte semblant al crin de cavall que procedeix de plantes diverses.
crina
f. [LC] [ZOA] [AGR] Crin del bescoll d’un cavall.
crinera
1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Conjunt de pèls llargs que guarneixen el coll d’alguns animals. La crinera d’un lleó.
2 f. [LC] Conjunt de crins de cavall que se subjecten penjant a un casc, a un elm.
crinoïdeus
1 m. pl. [ZOI] Classe d’equinoderms que viuen fixats al substrat, de cos caliciforme del qual surten cinc braços radials, que comprèn els lliris de mar i les clavellines.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
crinolina
f. [IT] Teixit amb trama de crin.
crinut -uda
adj. [LC] Que té crins abundants.
crio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. krýos, ‘fred’. Ex.: criofísica, criòfil.
crioclastisme
m. [GL] GELIVACIÓ.
criogènia
f. [FIF] Estudi de les tècniques de producció de temperatures molt baixes.
criogènic -a
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la criogènia.
criohidrat
m. [QU] Sòlid cristal·lí de composició constant que s’obté refredant la solució de certes substàncies, i és la mescla d’aquesta substància i el dissolvent que té el punt de congelació més baix.
criolita
f. [GLM] Mineral, fluorur de fórmula Na3AlF6, que cristal·litza en el sistema monoclínic i s’utilitza com a fundent.
crioll criolla
1 1 m. i f. [LC] Descendent d’europeus nascut en una colònia, especialment fill d’espanyols nascut a Amèrica. Criolls francesos, anglesos, portuguesos, neerlandesos.
1 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent als criolls.
2 1 m. [FL] Llengua mixta originada per la combinació de dues llengües, especialment la formada amb elements d’una llengua europea i la llengua vernacla de les antigues colònies americanes. El crioll d’Haití.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al crioll.
crioluminescència
f. [FIF] Emissió de llum per part de certs cossos en ésser sotmesos a temperatures molt baixes.
crioluminescent
adj. [FIF] Que produeix crioluminescència.
crioplàncton
m. [EG] Plàncton format per cianobacteris, algues microscòpiques, espores, etc., que es desenvolupa preferentment sobre la neu, sobretot quan està a mig fondre’s.
crioscòpia
f. [FIF] [QU] Determinació del descens del punt de congelació d’un líquid a causa de la presència d’una substància dissolta.
crioscòpic -a
adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a la crioscòpia. Descens crioscòpic.
criotró
m. [EE] Dispositiu electrònic, basat en la propietat de superconductivitat de certs aliatges, emprat com a relé.
crioturbació
f. [GL] Alteració de l’estructura primària dels sediments i dels sòls provocada per l’acció del glaç i del desglaç.
cripsi
f. [EG] Semblança d’un organisme amb el rerefons, generalment de forma i color, però també sonora, etc., que s’interpreta com a recurs defensiu.
cript-
[LC] V. CRIPTO-.
cripta
1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri dels temples, que serveix de sepultura o d’oratori.
1 2 f. [AQ] [AR] Església o capella situada en un pla inferior al de l’església principal.
2 f. [MD] Cavitat glandular.
críptic -a
1 adj. [LC] [FL] No palès, ocult, amagat. Llenguatge críptic.
2 adj. [EG] Que serveix per a amagar. La coloració críptica d’un animal.
3 adj. [EG] Que té una coloració críptica. Animals críptics.
criptó
m. [QU] Element químic del grup dels gasos nobles, inert químicament, que ocorre en l’aire en la proporció d’una part per milió, en volum (símbol, Kr; nombre atòmic, 36; pes atòmic, 83,80).
cripto- [o cript-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. kryptós, ‘amagat’. Ex.: criptodepressió, criptòfit, criptestèsia.
criptobiosi
f. [BO] [EG] [BI] Estat d’activitat vital latent que presenten alguns organismes, com ara els cianobacteris, els cists, els fongs, els líquens i els briòfits, quan es deshidraten.
criptobrànquids
1 m. pl. [ZOR] Família d’amfibis urodels de grans dimensions, amb la pell molt arrugada, aquàtics, de moviments lents i amb caràcters neotènics, propis de l’est d’Àsia i del nord-est d’Amèrica.
2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.
criptocristal·lí -ina
adj. [GLG] Que té una estructura cristal·lina molt fina, amb grans de diàmetre inferior a una micra. Quars criptocristal·lí. Agregat criptocristal·lí.
criptoendolític -a
adj. [EG] Que es refugia dins les cavitats de la capa superficial de les roques. Liquen, fong, criptoendolític.
criptòfit
m. [BO] [EG] Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants protegides sota terra o dintre l’aigua.
criptòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues unicel·lulars, normalment amb dos flagels dotats de mastigonemes que parteixen de la citofaringe, amb cloroplasts daurats, vermellosos o blavosos, per la presència de ficobilines.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
criptògam -a
adj. [BO] [BOI] [BOB] Que no produeix flors ni llavors. Plantes criptògames.
criptogàmia
f. [BO] Part de la botànica que estudia les plantes criptògames.
criptogàmic -a
1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a una planta criptògama.
2 adj. [BO] Que està format per plantes criptògames.
criptogamicida
adj. i m. [AGA] [BO] [QU] [AGF] FUNGICIDA.
criptògraf criptògrafa
m. i f. [LC] [PR] [FL] Persona que practica la criptografia.
criptografia
f. [LC] [FL] [IN] Tècnica de conversió d’un text o d’unes dades en un missatge incomprensible per a la persona que no en posseeix la xifra o la clau.
criptografiar
v. tr. [LC] Xifrar, especialment usant signes que no coincideixen amb els signes convencionals de l’escriptura.
criptogràfic -a
adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a la criptografia.
criptograma
1 m. [LC] [FL] Text escrit en caràcters secrets, en llenguatge xifrat.
2 m. [LC] [FL] Text o dades difícils de desxifrar, de comprendre.
criptomelana
f. [GLM] Mineral, òxid de manganès amb potassi, de fórmula K(Mn4+,Mn2+)8O16, que cristal·litza en el sistema monoclínic i és mena de manganès.
criptomèria
f. [AGA] [BOS] Arbre perennifoli de la família de les taxodiàcies, de gran port, que pot atènyer 20 metres d’alçada, de fulles linears, arquejades, d’un verd brillant que passa a violeta a l’hivern, i cons a manera de petites pinyes amb esquames dividides i punxents, originari del Japó i plantat com a ornamental (Cryptomeria japonica).
criptonemials
1 f. pl. [BOI] Ordre molt ampli d’algues vermelles, amb els òrgans reproductors immersos en conceptacles, que inclou les algues coral·lines i també gèneres no calcificats.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
criptònim
m. [LC] [FL] Nom secret.
criptorquídia
f. [AGR] Absència d’un o dels dos testicles en l’escrot perquè han quedat retinguts en l’abdomen o en el conducte inguinal.
criptotip
m. [FL] Element lingüístic latent o no manifest formalment.
criptotipus
m. [FL] CRIPTOTIP.
criptozoic -a
adj. i m. [GL] PRECAMBRIÀ.
criquesa
f. [LC] Gasiveria 1.
criquet
m. [SP] Joc d’origen anglès, precursor del beisbol, que es juga amb un bat i una pilota i en què s’enfronten dos equips d’onze jugadors.
cris-
[LC] V. CRISO-.
crisalidació
f. [ZOI] Pas de l’estat d’eruga al de crisàlide.
crisàlide
f. [ZOI] Pupa dels lepidòpters.
crisantem
m. [LC] [AGA] [BOS] Planta del gènere Chrysanthemum, de la família de les compostes, de fulles en general profundament dentades i capítols nombrosos, de colors diversos, morats, grocs, blancs, que floreix d’una manera espontània a la tardor, però que, controlant-ne el fotoperíode, pot florir tot l’any.
crisè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat, format en la piròlisi o la destil·lació de molts greixos i olis.
criselefantí -ina
adj. [AR] Esculpit en or i vori. Fídies era l’autor de l’escultura criselefantina d’Atenea.
crisi
1 f. [MD] Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia.
2 f. [LC] [ECT] [PO] Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.
3 [PO] crisi ministerial Temps durant el qual s’acompleix la formació d’un nou ministeri.
crisma
1 m. o f. [RE] Oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe, emprat en alguns sagraments i en les benediccions de consagració.
2 f. [LC] Enteniment, seny. Tantes desgràcies li han fet perdre la crisma.
crismació
f. [LC] [RE] Acció de crismar.
crismal
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al crisma.
crismar
v. tr. [LC] [RE] Administrar (a algú) el sagrament del baptisme o la confirmació.
crismó
m. [HIH] [BB] Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres del mot grec Khristós.
criso- [o cris-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. khrysós, ‘or’. Ex.: crisoteràpia, criselefantí.
crisobalanàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, arbòries o arbustives, de fulles persistents simples, flors acopades i fruit en drupa, pròpies dels països tropicals i subtropicals, entre les quals hi ha l’icac.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
crisoberil
m. [GLM] Mineral, òxid d’alumini i beril·li, de fórmula BeAl2O4, que cristal·litza en el sistema ròmbic, forma macles cícliques i és usat en joieria.
crisòbul
m. [HIH] Document solemne dels emperadors bizantins.
crisocol·la
f. [GLM] Mineral, silicat de coure hidratat, de fórmula (Cu2+,Al)2H2Si2O5(OH)4·nH2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és de color blau o verd.
crisofícies
1 f. pl. [BOI] Classe d’algues, fonamentalment d’aigua dolça, unicel·lulars o colonials, de color verd groguenc o daurat, que amb freqüència formen estatòspores.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
crisòfits
1 m. pl. [BOI] Divisió d’algues microscòpiques del regne de les cromistes, caracteritzades per la presència, en llurs cèl·lules flagel·lades, d’un flagel llis i un altre amb mastigonemes, que inclou les crisofícies, les diatomees, les xantofícies i les feofícies, entre d’altres.
2 m. [BOI] Individu d’aquesta divisió.
crisògraf crisògrafa
m. i f. [FL] [PR] [FLL] [BB] Copista que escrivia manuscrits en lletres d’or.
crisografia
f. [FL] [BB] [FLL] Escriptura en lletres d’or.
crisolaminarina
f. [BO] [QU] [BI] Polisacàrid de reserva dels crisòfits.
crisòlit
m. [GLM] Varietat d’olivina de color verd groguenc, usada com a pedra preciosa.
crisopa
f. [ZOI] Insecte del gènere Chrysopa, de l’ordre dels neuròpters, d’ales grosses, transparents i molt nervades, de colors verds o groguencs molt vistosos.
crisopras
m. [GL] [GLM] Varietat de la calcedònia, de color verd poma i amb taques roges.
crisotil
m. [GLM] Mineral del grup de les serpentines, de fórmula Mg3Si2O5(OH)4, que presenta agregats filamentosos, és de color verd amb reflexos daurats i lluïssor de seda, i és font d’amiant.
crispació
f. [LC] [MD] Acció de crispar o de crispar-se; l’efecte. La crispació dolorosa d’un múscul. La crispació dels ànims.
crispar
1 1 v. tr. [LC] [MD] Causar la contracció sobtada, espasmòdica (d’un múscul, d’un nervi). És una cosa que fa crispar els nervis.
1 2 intr. pron. [LC] [MD] El cos o una part del cos, contreure’s a causa del dolor, d’un estat d’angoixa. Feu un gran crit i se li crisparen les faccions.
2 tr. [LC] Exasperar, irritar. La seva actitud em crispa.
crispatiu -iva
adj. [LC] [MD] Que produeix una crispació.
crispeta
f. [LC] [HO] Rosa 4.
cristall
1 m. [LC] [IQ] Vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.
2 1 m. [GL] [QU] [FIF] Substància sòlida de composició definida, formada per àtoms o molècules disposats d’una manera regular i periòdica per repetició en l’espai d’una cel·la que conté la fórmula química de la substància una o diverses vegades, i que en condicions favorables és limitada per superfícies planes, les cares.
2 2 [QU] [GL] cristall mixt Cristall en les posicions reticulars del qual s’han produït substitucions d’uns ions per uns altres d’isomorfs, com si dues sals haguessin cristal·litzat conjuntament.
3 m. [GLM] [AR] [QU] cristall de roca a) Varietat fanerocristal·lina, idiomorfa, transparent i incolora de quars, usada com a pedra fina.
3 [GLM] [AR] [QU] cristall de roca b) Objecte de cristall de roca treballat.
4 m. [GL] [EL] [QU] [FIF] cristall líquid Compost orgànic de propietats semblants a les dels líquids però amb una estructura molecular semblant a la dels sòlids cristal·lins, que té diverses aplicacions en les pantalles i els visualitzadors lluminosos.
5 m. [IT] Roba molt fina de reflexos tornassolats, de la qual se solen fer mantellines.
cristaller cristallera
m. i f. [LC] [PR] Persona que treballa el cristall.
cristalleria
1 f. [LC] [IMI] Fabricació d’objectes de cristall.
2 f. [IMI] Fàbrica, botiga, de cristalleria.
3 f. [LC] [ED] Conjunt d’objectes de cristall, especialment els que componen el parament de taula.
cristal·lí -ina
1 1 adj. [LC] [GL] [QU] Relatiu o pertanyent al cristall.
1 2 adj. [LC] [QU] [GL] De la naturalesa del cristall.
1 3 adj. [LC] [QU] [GL] Que té una estructura molecular regular.
1 4 adj. [LC] Transparent com el cristall. Aigua cristal·lina.
2 m. [LC] [MD] Cos lenticular biconvex transparent situat a l’ull darrere la pupil·la, destinat a fer convergir els rajos de llum formant imatges sobre la retina.
cristal·li-
[LC] V. CRISTAL·LO-.
cristal·lífer -a
adj. [LC] [GL] Que conté cristalls. Terreny cristal·lífer.
cristallina
f. [IMF] Vidre més gruixut que el vidre doble, però més prim que el cristall, entre 4 i 5 mil·límetres.
cristal·litzable
adj. [LC] [GL] Capaç de cristal·litzar.
cristal·lització
1 f. [LC] [QU] [GL] Acció de cristal·litzar.
2 f. [LC] [QU] [GL] Conjunt dels cristalls obtinguts en cristal·litzar.
3 [QU] [GL] cristal·lització fraccionada Procediment basat en cristal·litzacions repetides de les solucions obtingudes cada vegada amb els cristalls procedents de l’operació anterior que permet separar mescles en els seus components de solubilitats diferents.
cristal·litzador
1 m. [IQ] [LC] [QU] Vas destinat a fer-hi cristal·litzacions.
2 m. [IQ] [QU] Aparell industrial en el qual es duu a terme la cristal·lització d’un sòlid des d’una dissolució, per evaporació o per refredament.
cristal·litzar
1 1 v. intr. [LC] [GL] [IQ] Prendre una forma cristal·lina. La sal cristal·litza en el sistema cúbic.
1 2 tr. [LC] [QU] Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina. Aquest procés ha cristal·litzat la sal.
2 intr. [LC] Assumir una forma definitiva. El treball dels últims quatre anys ha cristal·litzat en aquest llibre.
cristal·lo- [o cristal·li-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. krýstallos, ‘cristall’. Ex.: cristal·logènia, cristal·lífer.
cristal·lògraf cristal·lògrafa
m. i f. [GL] [PR] [GLG] Persona versada en cristal·lografia.
cristal·lografia
f. [GL] [GLG] Ciència que estudia la matèria cristal·lina, l’estructura interna, la morfologia, les propietats dels cristalls i llur classificació.
cristal·logràfic -a
adj. [GL] [GLG] Relatiu o pertanyent a la cristal·lografia.
cristal·loide
1 m. [QU] Substància que, en solució, es difon ràpidament a través d’una membrana animal i abaixa el punt de congelació del dissolvent.
2 adj. [QU] Relatiu a un cristal·loide.
cristí -ina
adj. i m. i f. [HIH] Partidari de Maria Cristina de Borbó, reina regent d’Espanya durant la minoria d’edat de la seva filla Isabel II.
cristià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que professa la religió de Jesucrist. Els pobles cristians. Les persecucions contra els cristians.
1 2 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a Jesucrist, al cristianisme o a qui el professa. La religió cristiana. L’art cristià.
2 adj. [RE] Conforme als principis del cristianisme.
3 m. i f. [LC] sant cristià Expressió afectuosa amb què a vegades s’acompanya una pregunta que enclou una reprovació. Què fas, sant cristià? No veus que això és un disbarat?
4 m. [LC] [JE] [AN] moros i cristians V. MORO.
cristianament
adv. [LC] [RE] D’una manera cristiana. Morir cristianament.
cristianar
v. tr. [HIH] Batejar 1.
cristiandat
1 f. [RE] Conjunt de pobles cristians.
2 f. [LC] [RE] Ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la simbiosi entre el poder civil i l’autoritat eclesiàstica.
cristiania
f. [SP] Tècnica d’esquí alpí que consisteix a girar i frenar mantenint els esquís paral·lels.
cristianisme
1 m. [LC] [RE] Religió basada en els ensenyaments de Jesucrist.
2 m. [RE] Conjunt d’esglésies que es consideren a si mateixes seguidores de Jesucrist.
cristianíssim -a
adj. [HIH] Tractament inherent a la dignitat del rei de França des que al segle XV fou donat pel papa a Lluís XI.
cristianitzar
1 v. tr. [LC] [RE] Convertir o integrar en el cristianisme.
2 v. tr. [RE] Amarar d’esperit cristià.
cristianodemòcrata
adj. i m. i f. [LC] DEMOCRATACRISTIÀ.
cristina
f. [HO] [LC] Rosquilla feta a base de farina, ous i anís, i amb sucre per sobre.
cristobalita
f. [GLM] Mineral polimorf del grup de la sílice, de fórmula SiO2, que cristal·litza en els sistemes cúbic i tetragonal i es forma a alta temperatura i a pressió molt baixa.
cristologia
f. [RE] Part de la teologia que tracta de Crist.
cristològic -a
adj. [RE] Relatiu o pertanyent a la cristologia.
crit
1 m. [LC] So penetrant llançat per una persona o un animal. Fer un crit. Llançar un crit. D’un quart lluny sentíem els seus crits. Quan li peguen, fa uns crits! Crits d’alegria. Crits de ràbia. Crits d’espant.
2 1 m. [LC] Paraules pronunciades en veu molt alta. Un crit de victòria. Al crit de «Visca la República!».
2 2 [LC] a crits loc. adv. Amb veu molt alta. Li recriminava a crits la seva traïdoria.
2 3 [LC] crit d’alerta Crit d’atenció.
2 4 [HIG] crit de guerra Crit que serveix per a reunir els combatents al camp de batalla sota la seva bandera.
2 5 [LC] crits del carrer Crits que fan els venedors ambulants anunciant llurs mercaderies, llur treball.
2 6 [LC] fer crit Tenir fama.
2 7 [LC] fer un crit a algú Cridar-lo. Fes-li un crit perquè vingui.
2 8 [LC] posar el crit al cel Protestar, queixar-se.
3 m. [LC] Veu pròpia de cada animal. El crit del cavall és anomenat aïnada o renill.
criteri
1 m. [LC] Norma per a jutjar una cosa.
2 m. [LC] Judici, discerniment.
criteriologia
f. [LC] [FS] Part de la gnoseologia que estudia els criteris de veritat.
critèrium
m. [SP] Conjunt de proves esportives organitzades per apreciar la qualitat dels participants convidats.
crític -a
1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la crisi o a la crítica.
1 2 adj. [LC] [MD] Que decideix l’anar per bé o per mal d’una malaltia. Fase crítica d’una malaltia.
1 3 adj. [LC] [MD] Que decideix la sort d’algú, greu.
2 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a un punt de transició en què alguna propietat sofreix un canvi finit.
3 1 adj. [LC] Que avalua les qualitats i els defectes d’una obra literària, artística, etc. Examen crític.
3 2 f. [LC] [FLL] [AR] Judici sobre les qualitats i els defectes d’una obra literària, artística, etc.
3 3 f. [RE] crítica textual Tècnica per a reconstruir l’original més probable d’un text a partir de l’examen i la comparació dels manuscrits o edicions impreses en què ha estat transmès.
3 4 f. [LC] [FLL] [AR] Art de jutjar el valor, les qualitats i els defectes d’una obra literària, artística, etc.
4 1 m. i f. [PR] [FLL] [AR] Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes.
4 2 m. i f. [PR] [FLL] [AR] Persona que exerceix la crítica literària, artística.
5 1 adj. [LC] Que fa notar els defectes de les persones, de les coses, que censura les accions, la conducta, d’algú.
5 2 f. [LC] Acció de fer notar els defectes de les persones, de les coses, de censurar les accions, la conducta, d’algú.
6 f. [FS] Part de la gnoseologia que estudia la naturalesa i els límits del coneixement.
criticable
1 adj. [LC] Que pot ésser criticat.
2 adj. [LC] Digne de censura.
criticador -a
adj. i m. i f. [LC] Que té propensió a criticar.
criticaire
adj. i m. i f. [LC] CRITICADOR.
críticament
adv. [LC] D’una manera crítica. Aquest llibre és escrit críticament.
criticar
1 v. tr. [LC] Examinar i jutjar com a crític (una obra literària, artística, etc.).
2 1 tr. [LC] Fer notar els defectes (de les persones, de les coses). Li agrada de criticar els veïns.
2 2 tr. [LC] Censurar (les accions, la conducta, d’algú). Li han criticat totes les decisions que ha pres.
criticastre criticastra
m. i f. [LC] Mal crític.
criticisme
1 1 m. [LC] Conjunt de regles i principis de la crítica.
1 2 m. [FL] [FLL] Investigació científica de l’origen, el text, el caràcter, etc., de les obres literàries.
2 m. [FS] Corrent filosòfic que posa en primer pla la crítica o la teoria del coneixement.
criticista
1 adj. [LC] [FS] [FLL] Relatiu o pertanyent al criticisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [FS] [FLL] Partidari del criticisme.
critiquejador -a
adj. [LC] Que té per costum de critiquejar.
critiquejar
v. tr. [LC] Criticar per sistema i per costum. Tot ho critiqueja. Et passes la vida critiquejant.
crivell
m. [LC] [IMI] Garbell 1.
crivellar
v. tr. [LC] Fer un gran nombre de forats (en alguna cosa).
croada
1 f. [HIH] [ISL] Expedició de cristians contra els musulmans per a reconquerir Terra Santa. La primera croada.
2 f. [LC] [HIH] [ISL] Expedició militar contra infidels, especialment musulmans, contra heretges o contra sobirans separats de la disciplina papal. La croada contra els albigesos.
3 f. [LC] Campanya, lluita, amb fins presumptivament idealistes. Hem d’emprendre una croada contra els acaparadors.
croat1
1 m. [HIH] [LC] [PR] El qui prenia part en una croada.
2 1 m. [NU] Moneda barcelonesa d’argent, inicialment amb el valor legal d’un sou.
2 2 m. [NU] Ral d’argent, especialment el sard i el mallorquí.
croat2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Croàcia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Croàcia o als seus habitants.
2 adj. i m. [FL] [LC] SERBOCROAT.
croc
1 m. [LC] Ganxo 1.
2 m. [DE] Peça corba que servia per a atreure la corda de la ballesta fins a muntar-la a la nou en parar l’arma.
3 m. [AGP] HAM.
croca
1 f. [AGP] [BOS] Fruit de la croca de llevant.
2 [BOS] [AGP] croca de llevant Liana exòtica de la família de les menispermàcies, de fulles enteres i de fruits bacciformes de color purpuri emprats per a la captura de peixos mitjançant l’emmetzinament de l’aigua (Anamirta cocculus).
crocant
m. [LC] [HO] Pasta d’ametlles, avellanes, etc., endurida amb caramel. Torró de crocant.
crocidolita
f. [GL] [GLM] Mineral, de fórmula Na2(Fe+2,Mg)3Fe+32Si8O22(OH)2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és asbestiforme i presenta fibres flexibles blavoses.
crocodilians
1 m. pl. [ZOR] Grup de rèptils tetràpodes de grans dimensions, de cap gros, enfonsat i acabat en un musell allargat, de cos recobert amb plaques còrnies que formen com una armadura i amb el cor dividit en quatre cavitats.
2 m. [ZOR] Individu d’aquest grup.
croera
f. [DE] ANT. Creuera 1.
croissant
[fr.]
m. [HO] [LC] Pastís petit en forma de mitja lluna, elaborat amb una pasta fullada de característiques pròpies.
croissanteria
f. [HO] [LC] Establiment especialitzat en la venda de croissants i d’altres pastes.
crol
m. [LC] [SP] Estil de natació executat en posició prona, que consisteix a efectuar tracció amb els braços d’una manera alterna mentre les cames es mouen amunt i avall ajudant la propulsió i l’estabilització del cos. Fer crol.
crolista
m. i f. [SP] Nedador especialitzat en proves de crol.
crom
m. [QU] [ML] Metall de transició, gris clar, brillant, dur, trencadís i refractari, emprat com a recobriment per a la protecció del ferro i altres metalls enfront de la corrosió i com a constituent dels acers inoxidables (símbol, Cr; nombre atòmic, 24; pes atòmic, 52).
-crom -croma
[LC] Forma sufixada del mot gr. khrôma, ‘color’. Ex.: fitocrom, policroma.
cromanyó
m. [GLP] Homínid avantpassat de l’home modern, quasi inseparable d’aquest morfològicament, aparegut a finals del plistocè.
cromar
v. tr. [ML] Recobrir amb una capa de crom. Cromar ferro.
cromat
m. [QU] Sal de l’àcid cròmic.
cromat-
[LC] V. CROMATO-.
cromatable
adj. [QU] Que pot formar complexos amb l’ió crom(III), els quals augmenten la solidesa del color una vegada feta la tintura, s’aplica a un azocolorant.
cromatar
v. tr. [IT] Sotmetre (una peça de roba) a un bany cròmic, a fi de donar-hi mordent o bé augmentar la solidesa del color una vegada tenyida.
cromàtic -a
1 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent al color o als colors. Aberració cromàtica.
2 1 adj. [MU] En mús., que procedeix per semitons. Escala cromàtica.
2 2 adj. [MU] Que fa servir moltes alteracions. Un passatge molt cromàtic.
cromàticament
adv. [MU] Procedint per semitons.
cromaticitat
f. [AQ] Qualitat colorimètrica d’una llum determinada.
cromàtide
f. [BI] Filament format per la duplicació longitudinal d’un cromosoma.
cromatina
f. [BI] Complex constituït per àcids nucleics i proteïnes, que forma els cromosomes eucariòtics.
cromatisme
1 m. [FIF] Qualitat de cromàtic.
2 m. [BO] Coloració anormal de les parts normalment verdes o blanques de les plantes.
cromato- [o cromat-, o cromo-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. khrôma khrómatos, ‘color’. Ex.: cromatopatia, cromatòfor, cromatòpsia, cromolitografia, cromofotografia, cromoleucit, cromòfit.
cromatòfor
1 m. [BI] En els bacteris que fan la fotosíntesi, orgànul arrodonit, d’estructura no lamel·lar, en què es concentren els pigments assimiladors.
2 m. [BI] Cèl·lula dèrmica en determinats animals, plena de pigments, que es contreu controlada pel sistema nerviós central.
cromatògraf
m. [QU] Instrument utilitzat per a dur a terme separacions cromatogràfiques, generalment equipat amb un dispositiu per a l’enregistrament automàtic dels resultats.
cromatografia
f. [BI] [QU] Mètode de separació d’una mescla de substàncies basat en la percolació d’una fase mòbil, que pot ésser líquida o gasosa, al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida o bé líquida fixa.
cromatogràfic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la cromatografia.
cromatograma
m. [QU] Figura que resulta d’una cromatografia.
cromatoplasma
m. [BO] Zona perifèrica, més pigmentada, de les cèl·lules de les cianofícies.
cromatró
m. [TC] CROMOSCOPI.
-cromia
[LC] Forma sufixada derivada de -crom, derivat del mot gr. khrôma, ‘color’. Ex.: heterocromia.
cròmic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al crom.
2 adj. [QU] [ML] Que conté crom, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
cromífer -a
adj. [QU] Que conté crom.
cromil
m. [QU] Radical divalent dioxocrom(VI), obtingut en forma de clorur, líquid volàtil vermell fosc, en destil·lar el producte de la reacció del triòxid de crom amb àcid clorhídric.
crominància
f. [EL] Informació que representa el color en els sistemes de televisió en color, definida mitjançant dos senyals que són transmesos a més del de luminància, corresponent a la imatge en blanc i negre.
cromistes
f. pl. [BOI] Regne d’organismes amb mitocondris de crestes tubulars i amb flagels típics, que comprèn els pseudofongs i grups d’algues, com les crisofícies, les bacil·lariofícies, els feòfits.
cromit
m. [QU] Sal alcalina d’un hidroxocomplex de crom(III) obtinguda en dissoldre hidròxid cròmic en una solució d’un àlcali càustic.
cromita
1 f. [GLM] Mineral, òxid del grup de les espinel·les, de fórmula (Fe,Mg)(Cr,Al)2O4, de color negre, que és la principal mena de crom.
2 [GLM] cromita podiforme Massa de cromita en forma de llentia que generalment es forma en roques ultrabàsiques riques en minerals del grup de les serpentines.
cromitita
f. [GLG] Roca composta majoritàriament per cromita.
cromlec
m. [HIH] [AR] Conjunt de monòlits prehistòrics que formen un cercle.
cromo
1 m. [AF] CROMOLITOGRAFIA.
2 m. [AF] Paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs. Enganxar cromos en un àlbum.
3 m. [LC] Persona vestida amb massa coloraines, guarnida excessivament. Sempre va fet un cromo.
cromo-
[LC] V. CROMATO-.
cromodinàmica
f. [FIF] cromodinàmica quàntica Teoria de les interaccions nuclears fortes.
cromòfor
m. [QU] [IQ] Agrupació atòmica insaturada d’una molècula o cromogen que absorbeix radiació visible o ultraviolada.
cromofòric -a
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent a un cromòfor.
2 adj. [QU] De la naturalesa d’un cromòfor. Grups cromofòrics.
cromogen
m. [IQ] [QU] Substància que conté un o diversos grups cromofòrics i es pot transformar en un colorant per introducció en la seva molècula de grups auxocròmics.
cromogènic -a
adj. [IQ] [QU] Relatiu o pertanyent a un cromogen.
cromògraf
m. [FL] Aparell per a fer experimentació fonètica que millora el quimògraf.
cromolitografia
f. [AF] Litografia en color.
cromolitogràfic -a
adj. [AF] Pertanyent a la cromolitografia.
cromòmer
m. [BI] Grànul de cromatina d’un cromosoma que es tenyeix més intensament en la profase.
cromoplast
m. [BI] Plastidi que conté pigments de diferents coloracions, principalment carotens i xantofil·les.
cromós -osa
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al crom.
2 adj. [QU] Que conté crom, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
cromoscopi
m. [TC] Tub electrònic utilitzat per a la formació d’imatges en la televisió en color.
cromosfera
f. [FIA] Capa de l’atmosfera del Sol, entre la fotosfera i la corona, on la temperatura creix amb l’altura.
cromosoma
1 m. [BI] Orgànul filiforme format per cromatina, present en el nucli cel·lular dels organismes eucariotes, que porta la dotació genètica.
2 m. [BI] Molècula d’àcid desoxiribonucleic circular que porta la dotació genètica de la cèl·lula en els procariotes.
cromosòmic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent al cromosoma.
cromotipografia
f. [AF] Impressió tipogràfica en color.
cromotròpic
adj. [QU] àcid cromotròpic V. ÀCID.
cron
m. [GL] Unitat geocronològica de rang inferior a l’edat, que equival cronoestratigràficament a la cronozona.
cron-
[LC] V. CRONO-.
-cron -crona
[LC] Forma sufixada del mot gr. khrónos, ‘temps’. Ex.: tautòcron, isòcron, heteròcrona.
-cronia
[LC] Forma sufixada derivada de -cron, derivat del mot gr. khrónos, ‘temps’. Ex.: isocronia.
crònic -a
adj. [LC] [MD] De llarga durada. Una malaltia crònica.
crònica
1 f. [LC] [HIH] [FLL] Recull de fets històrics generalment circumstancials i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques tot i que respecta l’ordre en el temps. La crònica de Muntaner.
2 f. [LC] Allò que es conta sobre les persones o les coses.
3 1 f. [CO] Gènere del periodisme interpretatiu que consisteix en l’exposició, avaluada i amb un estil molt personal, dels esdeveniments o de les situacions que es produeixen en un àmbit i en un espai de temps concret.
3 2 f. [CO] Treball d’aquest gènere. Crònica de Ramon Rovira des de Washington.
3 3 f. [LC] [CO] Part d’un diari, o d’un programa informatiu, consagrada a les cròniques. Crònica literària, teatral, etc.
3 4 [CO] crònica de successos Secció habitual dels diaris on es recullen notícies d’interès divers, especialment sobre fets delictius i accidents.
3 5 [CO] crònica esportiva Crònica en què el cronista exposa, comenta i valora els esdeveniments relacionats amb el món de l’esport.
3 6 [CO] crònica local Relat dels fets esdevinguts a la ciutat on es publica el diari o on es troba el mitjà d’informació.
crònicament
adv. [LC] [MD] Amb cronicitat.
cronicitat
f. [LC] [MD] Qualitat de crònic.
cronicó
m. [HIH] Text que té una estructura similar als annals, però amb el text corresponent a cada data més detallat i menys extens que una anotació de dietari.
cronista
m. i f. [LC] [PR] Autor d’una crònica.
crono- [o cron-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. khrónos, ‘temps’. Ex.: cronofarmacologia, cronohistòria, cronàxia.
cronoestratigrafia
f. [GL] Part de l’estratigrafia que tracta de l’edat dels estrats i de les roques en general i de llurs relacions geocronològiques.
cronoestratigràfic -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la cronoestratigrafia.
cronògraf
m. [FIM] Aparell per a enregistrar intervals de temps molt petits.
cronografia
f. [FIM] [HIH] Mesurament d’intervals de temps per mètodes gràfics.
cronogràfic -a
adj. [LC] [FIM] [HIH] Relatiu o pertanyent a la cronografia.
cronograma
m. [FL] [FLL] [BB] Inscripció, frase, vers, en què les lletres numerals que conté, reunides, expressen una data determinada.
cronogramàtic -a
1 adj. [LC] [BB] Que constitueix un cronograma.
2 adj. [LC] [BB] Pertanyent al cronograma.
cronohistòria
f. [HIH] [BB] Relació dels esdeveniments segons l’ordre estrictament cronològic dels fets i dels personatges.