porter portera
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que té la custòdia de la porta o l’entrada d’una casa particular, d’una escola, d’una oficina, etc.
1 2 m. [LC] porter electrònic [o porter automàtic] Intercomunicador dotat d’un mecanisme que permet d’obrir una porta.
2 m. i f. [LC] [SP] En certs jocs de pilota, com el futbol, jugador que defensa la porteria.
porteria
1 1 f. [LC] Càrrec de porter.
1 2 f. [LC] Lloc on està instal·lat el porter.
1 3 f. [LC] Habitació del porter.
2 f. [LC] [SP] En el futbol i en altres jocs de pilota, marc rectangular format per dos pals verticals i un travesser, pel qual hom ha d’entrar la pilota per marcar punts.
pòrtic
1 1 m. [LC] [AQ] [OP] [AR] Espai cobert superiorment, amb obertures laterals, a l’entrada d’un edifici.
1 2 m. [OP] Galeria coberta sostinguda per columnes.
1 3 m. [OP] Estructura formada per dos pilars i una biga al capdamunt, encastada als pilars.
1 4 [OP] pòrtic de senyalització Estructura que passa per damunt de diverses vies i que serveix de suport a un determinat nombre de senyals.
2 m. [EI] GRUA PÒRTIC.
3 m. [AF] Text situat al principi d’un llibre que en fa la presentació.
porticat -ada
adj. [AQ] [LC] [AR] Que té un o més pòrtics.
porticó
m. [LC] [AQ] FINESTRÓ.
portitxol
m. [LC] Port menut.
pòrtland
m. [LC] [IQ] Ciment hidràulic.
portlandita
f. [GLM] Mineral, hidròxid de calci, de fórmula Ca(OH)2, que cristal·litza en el sistema hexagonal.
porto
m. [AGA] Vi, generalment negre, de la zona compresa entre els rius Douro i Corgo a Portugal.
portolà
1 1 m. [LC] [TRA] Carta nàutica d’un port.
1 2 m. [TRA] Col·lecció relligada de cartes nàutiques de ports.
1 3 m. [TRA] [HIH] Antiga carta nàutica dibuixada i il·luminada a mà sobre pergamí, que senyala els ports de mar per tal de facilitar la navegació de cabotatge.
2 m. [HIH] [PR] A l’edat mitjana, oficial d’un port de mar.
porto-riqueny -riquenya
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Puerto Rico.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Puerto Rico o als seus habitants.
portuari -ària
adj. [TRA] [ECT] [LC] Relatiu o pertanyent al port. Impostos portuaris. Trànsit portuari.
portuguès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Portugal.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Portugal o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Portugal i als antics dominis portuguesos.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al portuguès.
portulaca
f. [BOS] VERDOLAGA DE FLOR GRAN.
portulacàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que inclou herbes o mates de fulles poc o molt suculentes, flors sovint petites i regulars, amb dos sèpals i de quatre a sis pètals, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen les verdolagues.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
poruc -uga
adj. [LC] Que fàcilment agafa por. La llebre és un animal poruc.
porugament
adv. [LC] D’una manera poruga.
porus
1 1 m. [LC] Petit orifici, gairebé imperceptible, especialment en una membrana animal o vegetal.
1 2 [BO] porus aerífer Porus delimitat per unes quantes cèl·lules, existent al sostre de les cambres aeríferes de les hepàtiques, visible amb una lupa.
1 3 [BO] [BI] porus areolat Perforació de les traqueides de les plantes gimnospermes, en què la paret cel·lular queda separada de la membrana oclusiva en forma d’àrea circular.
2 m. [LC] [GL] Interstici entre les partícules o molècules que constitueixen un cos.
3 1 m. [MD] Extrem exterior d’un conducte estret.
3 2 m. [ZOA] Orifici dels porífers que permet l’entrada d’aigua a la paret del cos o a la cavitat central.
4 m. [FIA] Taca solar en formació.
porxada
1 f. [LC] [AQ] [AR] Espai cobert sostingut per pilars laterals. La porxada de Granollers.
2 f. [AQ] Llotja 2.
3 1 f. [LC] Cobert amb obertures laterals on es posen a assecar peces de ceràmica, troques de fil, pells, etc.
3 2 f. [LC] Habitació on hom estén adequadament troques, peces de roba, etc., per tal que s’oxidin o s’assequin per l’acció de l’aire.
porxo
1 m. [LC] [AQ] [AR] Pòrtic adossat a la façana d’un edifici i limitat amb columnes o pilars de sosteniment.
2 m. [LC] [AQ] [AR] PORXADA.
posa
1 f. [LC] Acció de posar-se en tal o tal actitud, especialment per fer de model a un artista.
2 f. [LC] Actitud, manera d’ésser, que afecta qui es vol donar aire d’ésser això o allò.
posada
1 1 f. [LC] Acció de posar; l’efecte.
1 2 [AQ] posada a l’obra Acció de situar un element o un material de construcció en el seu emplaçament.
1 3 [LC] posada en comú Exposició col·lectiva d’un o més temes per a arribar a un consens més o menys unitari.
1 4 [CO] posada en escena ESCENIFICACIÓ.
2 1 f. [LC] Lloc on hom posa o s’està.
2 2 f. [LC] [HO] Casa on s’estatja gent pagant. S’estava en una posada a la vora de l’estació.
2 3 f. [LC] Estada 1. El poble ens va agradar i hi prenguérem posada tot l’estiu.
3 f. [FLL] Estrofa 1. Cobles o posades, d’una cançó.
posador -a
adj. i m. i f. [LC] Que posa. Posador de preu.
posar
1 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat. Posar un llibre a l’armari. Posar l’olla al foc. Posar la clau al pany. Posar oli en un llum. Posar sorra als caminals. Posar la sopa a la taula. Posar sentinelles a les portes. Posar algú els peus als estreps. Posar la data a una carta. Posar una coma, un punt i coma, un punt. Posar l’abric a un nen. Posar-se l’abric, el capell. Posar la sella a un cavall. Posar les cordes a un violí. Si està dret, posa-ho ajagut. Posar un escrit en francès. Posar un nen a pensió.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Posar-se alguna cosa al cap. Posar diners en un negoci. Tu hi posaràs els diners, i jo, el treball. Posar ordre en els seus afers. Posar un nom a algú. Posar preu a una cosa. A quant me’l poseu, el quilo de raïm? Posar obstacles a una acció. Posar en dubte una cosa.
1 3 intr. pron. [LC] Passar a un lloc determinat, a una nova posició, a un nou estat. Tot jugant, s’han posat sota la flassada. Posar-se de puntetes, de genollons. S’ha posat content.
1 4 [LC] posar cert temps a fer una cosa Esmerçar-l’hi. Quantes hores hi posareu, a reparar-me el motor?
1 5 v. tr. [LC] Fer que (una qualitat, una activitat anímica o una altra cosa immaterial) estigui en un subjecte determinat. M’ha posat la por al cos. Posar confiança en un metge. Posar esment en allò que hom fa. Posar algú atenció al que li diuen. Haurem de posar pau o acabaran fent-se mal de veritat.
2 tr. [LC] Treure (una cosa nova), adquirir-la, començar a tenir-la. Posar les dents un infant. Posar pèl un animal. Posar arrels una planta. Posar seny. Posar anys.
3 1 tr. [LC] Suposar 1 2. Posem que sigui veritat.
3 2 [LC] [AD] posat que loc. conj. En el cas que. Ho faré, posat que hi estigui d’acord. Posat que vingui, que no ho crec.
4 1 intr. pron. [LC] Un líquid, perdre les substàncies estranyes que l’enterboleixen per deposició d’aquestes al fons del recipient. Posar-se el vi.
4 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Era un baliga-balaga; però, amb els anys, s’ha posat.
5 aux. pron. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a, començar a fer, a esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure.
6 intr. [LC] Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d’altri. On poses quan vas a Tortosa? A Calella, posarem a casa dels meus cosins.
7 intr. pron. [LC] Un ocell que volava, parar-se sobre una cosa. Els coloms es posen a la cornisa i embruten la façana.
8 intr. [LC] Fer de model a un artista.
posat
m. [LC] Aire que hom afecta davant d’algú, especialment per donar-li a entendre quelcom. Amb el posat que feia, vaig endevinar que no ho havia fet. El seu posat d’intel·lectual no enganyava ningú.
posició
1 f. [LC] Punt del cel, punt de la terra, d’un continent, etc., en què es troba un astre, un país, una persona, etc., especialment en relació amb els altres. La posició astronòmica, geogràfica. La posició d’Itàlia en el Mediterrani.
2 1 f. [LC] [DE] Punt fort del terreny, fortificat o no, que una tropa ha de defensar o atacar. L’enemic ocupava una forta posició. Ocupar una posició. Defensar una posició. L’enemic fou desallotjat de les seves posicions.
2 2 [LC] prendre posició a) Situar-se convenientment en un territori, en un lloc.
2 2 [LC] prendre posició b) Algú, definir la seva opinió o actitud davant un fet.
3 1 f. [LC] Conjunt de condicions en què es troba una persona o cosa dins una gradació. La meva posició en aquest afer és molt delicada.
3 2 f. [LC] Condició material de vida. Estar en bona posició. Fer-se una posició.
3 3 [LC] posició falsa Posició equívoca, compromesa.
4 f. [GLG] En una estructura cristal·lina, lloc geomètric que presenta unes característiques de coordinació que determinen que sols hi pot haver determinats ions.
5 f. [TRA] Situació 5.
6 1 f. [MU] Situació relativa dels tons en un acord.
6 2 [FL] posició absoluta Posició d’un so que interromp una pausa llarga o la precedeix immediatament.
6 3 [FL] posició feble Posició ocupada per un so que no ofereix gaire capacitat de resistència i que fàcilment pot experimentar alteracions o que no s’acorda amb l’estructura fonològica de la llengua.
6 4 [FL] posició de neutralització Posició en què desapareix la característica distintiva entre els termes d’una oposició fonològica.
7 1 f. [LC] Manera d’estar posada una persona o cosa. En quina posició dorms millor? La posició dels peus en fer un salt. Canviar de posició.
7 2 f. [MD] [ZOA] Varietat de presentació fetal.
7 3 [MD] [ZOA] posició anatòmica Posició erecta del cos amb els palmells de les mans girats cap endavant.
7 4 f. [MU] Manera de realitzar la digitació en els instruments amb mànec.
8 1 f. [LC] Opinió que hom té davant un problema concret.
8 2 f. [DR] En jur., pregunta breu respecte a fets pertanyents a una causa civil o laboral que una de les parts formula demanant la resposta del contrari.
posicionar
v. tr. [EI] [IMI] Posar manualment o mecànicament (una peça, una eina, etc.) en la posició adequada per a la funció que fa o ha de fer.
posidònia
f. [BOS] ALGA DELS VIDRIERS.
posidoniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que inclou només el gènere Posidonia, amb tres espècies, l’alga dels vidriers i altres dues d’australianes.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
pòsit
1 m. [LC] [HO] Substància que es diposita al fons d’un recipient per sedimentació de les partícules que un líquid porta en suspensió.
2 m. [LC] PER EXT. Aquelles lluites van deixar un pòsit d’odis i rancúnies.
positiu -iva
1 1 adj. [LC] Que es basa sobre quelcom de segur. D’això, encara no se’n sap res de positiu.
1 2 adj. [LC] Bo i favorable. Que ell hagi renunciat al càrrec és positiu.
1 3 adj. [LC] Que confirma d’una manera definitiva quelcom que d’entrada suposàvem, amb independència de si la cosa confirmada és bona o dolenta. El resultat de la investigació ha estat positiu. Crèiem que era una anèmia i el resultat de les anàlisis ha estat positiu.
1 4 adj. [FS] Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència.
1 5 adj. [FS] Subjecte a contrastació empírica. Ciències positives.
1 6 adj. [LC] Que considera, abans que tot, allò que és pràctic, útil. Un home positiu.
2 1 adj. [LC] Afirmatiu 1. Ha donat una resposta positiva. El mot mai és un mot de significació positiva.
2 2 adj. [LC] [MT] De dues direccions oposades, de dues maneres d’ésser oposades, de dues maneres oposades d’influir en un resultat, una d’elles presa arbitràriament i l’altra anomenada negativa. Ordenada positiva. Sinus positiu. Tangent positiva. Abscissa positiva. Cosinus positiu. Cotangent positiva.
2 3 adj. [MT] Que té el sentit contrari al del desplaçament de les agulles del rellotge, s’aplica a un angle.
2 4 adj. [MT] Superior a zero, s’aplica a un nombre i a una magnitud.
2 5 adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a l’electricitat positiva.
2 6 adj. [FIF] Que és capaç de rebre electrons del circuit exterior, s’aplica al pol d’un generador elèctric.
3 1 m. [AF] [CO] Reproducció fotogràfica en paper que mostra els clars i els obscurs tal com es veuen en la realitat.
3 2 m. [CO] Dibuix de línia negra sobre fons blanc.
4 m. [FL] Grau de l’adjectiu o de l’adverbi que n’expressa el contingut sense cap marca de comparació o d’intensitat.
5 1 m. [MU] Cos sonor de l’orgue accionat per un teclat propi.
5 2 m. [MU] Orgue petit de saló, transportable, sense pedaler.
positivament
adv. [LC] D’una manera positiva.
positivar
v. tr. [CO] En fot., efectuar la prova positiva (d’un negatiu).
positivisme
1 m. [LC] Qualitat de positiu.
2 m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual s’ha de renunciar a la metafísica i limitar-se al coneixement que proporcionen les ciències positives.
3 m. [FL] En ling., actitud o tendència teòrica que considera el llenguatge com un conjunt d’elements directament analitzables independentment dels subjectes parlants que els utilitzen.
positivista
1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al positivisme.
2 adj. i m. i f. [FS] Partidari del positivisme.
positivitat
f. [LC] [FS] Qualitat de positiu.
positró
m. [FIN] [FIF] Antipartícula de l’electró.
positura
f. [LC] Manera de posar-se, de posar els seus membres, una persona o un animal. No et quedis en aquesta positura. Canviar de positura.
posobra
f. [LC] Vigília d’una festa.
posologia
f. [MD] [LC] Part de la terapèutica que tracta de les dosis en què s’han d’administrar els medicaments.
posològic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la posologia.
posposar
v. tr. [LC] Posar (algú o alguna cosa) darrere un altre en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament. Posposar el pronom al verb. L’han posposat injustament a altres que valen menys que ell.
posposició
f. [LC] Acció de posposar; l’efecte. La posposició del subjecte al verb. Una posposició injusta.
pospositiu -iva
adj. [LC] Que es posposa.
posseïdor -a
adj. i m. i f. [LC] Que posseeix.
posseir
1 1 v. tr. [LC] [DR] Tenir (alguna cosa) gaudint-ne l’ús o el fruit d’una manera mediata o immediata. Posseir grans béns, terres. Ha hagut de vendre tot el que posseïa. Portugal posseïa vastes colònies.
1 2 v. tr. [LC] [DR] Tenir (alguna cosa) en el seu poder. Posseir el secret d’algú.
2 1 tr. [LC] [AN] [RE] Disposar de la voluntat i de les facultats (d’altri), influir poderosament en el seu comportament. Ésser posseït pel dimoni. Posseït per una passió.
2 2 tr. [LC] Tenir relacions sexuals (amb algú).
2 3 intr. pron. [LC] Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos, les pròpies passions. Estava a punt de fer un disbarat però va posseir-se.
3 tr. [LC] Conèixer a fons (una matèria, una llengua, un ofici). Posseir un autor la matèria que tracta. Posseir l’anglès. Posseir una virtut, una qualitat.
possés possessa
m. i f. [PS] Persona que pateix possessió.
possessió
1 1 f. [LC] [DR] Acció de posseir. Assegurar a algú la possessió dels seus béns. Estar en possessió d’alguna cosa. Prendre possessió d’un càrrec. Donar possessió.
1 2 f. [LC] [DR] La cosa posseïda. Les seves possessions de Cambrils.
2 1 f. [LC] [DR] Propietat rústica amb casa.
2 2 f. [LC] Territori que, situat fora de les fronteres d’un estat, li pertany per raons històriques. Les antigues possessions de Portugal a l’Àfrica.
3 f. [PS] [AN] Estat de trànsit o de deliri que es basa en la creença que esperits curatius o malèvols poden desplaçar la personalitat d’un individu i usar el seu cos com a residència temporal.
4 1 f. [FL] Relació semàntica establerta entre dos elements nominals segons la qual l’entitat denotada per un dels elements s’interpreta com a pertanyent o vinculada a l’entitat denotada per l’altre.
4 2 [FL] possessió alienable Possessió en què l’element posseït manté una relació temporal o no essencial amb el posseïdor.
4 3 [FL] possessió inalienable Possessió en què l’element posseït manté una relació permanent o necessària amb el posseïdor.
possessional
adj. [LC] Pertanyent a la possessió, que implica possessió.
possessionar
1 v. tr. [LC] Posar (algú) en possessió d’alguna cosa. El van possessionar de les claus.
2 intr. pron. [LC] Prendre possessió d’alguna cosa. Possessionar-se d’un càrrec. Possessionar-se de noves terres.
possessiu -iva
1 adj. [LC] [FL] Que denota possessió. Una persona molt possessiva.
2 adj. [FL] En gram., que expressa una relació de possessió, de pertinença, etc. El cas possessiu de l’anglès. Els pronoms possessius.
3 m. [FL] Determinant possessiu.
possessor -a
adj. i m. i f. [LC] POSSEÏDOR.
possessori -òria
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la possessió. Acte possessori. Indici possessori.
possibilisme
1 m. [PO] [LC] Política que té per objectiu de portar a terme només les reformes que hom creu immediatament practicables, no sense renúncia a la ideologia pròpia.
2 m. [LC] [GG] Corrent dels estudis geogràfics que s’ocupa de les possibilitats que l’entorn natural ofereix a l’ésser humà, i que aquest, en certa manera, pot posar al seu servei.
possibilista
1 adj. [PO] [LC] Relatiu o pertanyent al possibilisme.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del possibilisme.
possibilitar
v. tr. [LC] Fer possible.
possibilitat
1 1 f. [LC] Qualitat de possible.
1 2 f. [LC] Allò que és possible.
1 3 f. [LC] [FS] Caràcter, estat o condició d’allò que és possible.
2 f. [AGF] Volum de fusta que es pot tallar en un període de temps, d’acord amb l’ordenació del bosc.
possible
1 1 adj. [LC] Que pot ésser fet. No és possible d’aixecar aquest pes sense una màquina. Ho farem amb la menor despesa possible.
1 2 adj. [LC] Que pot ésser o esdevenir-se. No crec possible de convèncer-lo. Preveure tots els casos possibles.
2 m. [LC] Cosa que pot ésser feta. Heu de fer tots els possibles de venir.
3 m. pl. [LC] Béns, rendes, mitjans, que hom posseeix. Els meus possibles no arriben a tant.
possiblement
adv. [LC] D’una manera possible.
post1
m. [DE] [LC] Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar.
post2
1 1 f. [IMF] [ED] Peça de fusta serrada, plana, de secció rectangular, més prima que un tauló, emprada per a fer prestatges, per a servir de suport en alguns oficis i que, a muntanya, servia per a fer sostres. Fer una passera amb un parell de posts. Les posts del llit. Una post d’empostissar.
1 2 [IMF] post costera Tros de fusta desigual que queda a banda i banda d’un tronc després d’haver-ne serrat les posts bones.
2 1 f. [LC] Peça plana, ampla i poc gruixuda, de qualsevol matèria sòlida rígida.
2 2 f. [IMI] [ED] PRESTATGE. La post de l’armari.
2 3 [LC] post de planxar Post llarguera damunt la qual hom planxa la roba.
2 4 [TRA] post de surf PLANXA DE SURF.
2 5 [TRA] post de vela PLANXA DE VELA.
3 1 f. [IT] Taula d’arcades d’una màquina jacquard.
3 2 [IT] passar la post Introduir ordenadament les arcades d’una muntura jacquard pels forats de la post.
3 3 [IT] post de les agulles Planxa vertical que aguanta les agulles per l’extremitat per la qual reben l’acció dels cartons en la màquina jacquard.
4 f. [LC] [ZOA] [MD] post del pit Regió de l’estern.
post-
[LC] Prefix que significa ‘darrere’, ‘després’. Ex.: postpectoral, postcostal, postcanònic, postguerra.
posta
1 1 f. [LC] Lloc on hom es posa, especialment a l’aguait. Posar-se a la posta. Estar-se a la posta.
1 2 f. [DE] Lloc en què un soldat exerceix una missió de vigilància.
1 3 [LC] fer la posta en un indret Estar-s’hi a l’aguait.
1 4 f. [DE] Badia, port, etc., on van a ancorar les naus de guerra que, sota el comandament d’un cap, estan prestant un servei.
1 5 f. [LC] [AGP] Lloc on es deixa calat un ormeig. Deixar les xarxes en posta.
2 1 f. [TRG] [HIH] En el servei de comunicacions fet amb cotxes, lloc on es feia parada per canviar els cavalls. L’altra posta era a cinc llegües.
2 2 f. [LC] [HIH] Servei de comunicacions que es feia amb cotxes de cavalls. Viatjar en posta. Trametre una cosa per la posta.
3 f. [LC] [JE] Aposta 2. De quants euros és la posta mínima? Doblar la posta.
4 1 f. [LC] [ZOA] Acció de pondre o pondre’s; l’efecte. La posta dels ous. La posta del sol. El sol se’n va a la posta. A posta de sol.
4 2 f. [LC] [AGR] [ZOA] Període durant el qual els ocells ponen.
4 3 f. [LC] [AGR] [ZOA] Conjunt d’ous postos en un període determinat.
5 [LC] a posta loc. adv. DELIBERADAMENT. Fer una cosa a posta.
postada
f. [LC] [ED] [IMF] PRESTATGE.
postal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als correus. Servei postal. Paquet postal.
2 f. [LC] Full rectangular de cartolina, il·lustrat o no, que pot ésser tramès per correu sense sobre.
postalveolar
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’àpex de la llengua en contacte amb la zona posterior de la regió alveolar.
postam
m. [LC] [IMF] Conjunt de posts.
postcomunió
f. [RE] Oració que es diu a la missa després de la comunió.
postdata
f. [LC] Allò que s’afegeix a una carta després de signada i datada.
postdatar
v. tr. [LC] Datar posant una data posterior a la veritable.
postdental
1 adj. [LC] Relatiu a la regió de la boca situada immediatament darrere les dents incisives.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’àpex de la llengua en contacte amb una zona intermèdia entre la zona alveolar i les incisives.
postdiluvià -ana
adj. [LC] Posterior al diluvi universal.
postdorsal
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb un contacte o una constricció de la part posterior de la llengua amb qualsevol zona, normalment posterior, del paladar.
pòster
m. [AF] [LC] [CO] Cartell de contingut primordialment decoratiu.
postergable
adj. [LC] Que pot ésser postergat.
postergació
f. [LC] Acció de postergar; l’efecte.
postergar
1 v. tr. [LC] Deixar de fer (alguna cosa) per fer-ne abans d’altres.
2 v. tr. [LC] Deixar de donar (a algú) una cosa que demana, mereix, etc., per donar-la a altri.
posterior
1 adj. [LC] Que ve després en el temps. Els segles posteriors al cristianisme. Els poetes posteriors a Maragall.
2 adj. [LC] Del darrere. La part anterior i la part posterior d’un edifici. Les potes posteriors d’un cavall. La part posterior del cap.
3 adj. [FL] En fonèt., que s’articula en algun punt de la meitat de darrere de la cavitat bucal.
posterioritat
f. [LC] Qualitat de posterior.
posteriorment
adv. [LC] Més tard, després. Posteriorment es va demostrar que el noi era innocent.
postermejar
v. intr. [MD] Produir pus.
postermera
f. [MD] Llanceta usada antigament pels cirurgians per a dilatar un apostema o un abscés.
postermós -osa
adj. [MD] Ple de pus.
postero-
[LC] Forma prefixada del mot ll. posterus, ‘posterior’. Ex.: posteroinferior, posterosuperior, posterointerior, posteroexterior, posteromedial, posteroanterior.
posteroanterior
adj. [MD] Que va de darrere a davant.
postglacial
1 adj. [GL] Que transcorre després d’una glaciació. Període postglacial.
2 m. [GL] Unitat estratigràfica referent al temps transcorregut després de la darrera glaciació i equivalent, en part, a l’holocè.
postgraduat postgraduada
m. i f. [PE] Persona que ha cursat estudis de postgrau.
postgrau
m. [PE] Grau acadèmic que s’obté cursant estudis posteriors a la diplomatura o llicenciatura.
postguerra
f. [LC] [HIH] [SO] Etapa immediatament posterior a una guerra.
posticar
1 v. tr. [LC] Moure una mica.
2 intr. pron. [LC] Un cop renyat, no va gosar ni posticar-se.
postil·la
f. [FL] [FLL] Observació succinta que es fa al marge, al peu, d’un escrit per a aclarir-ne el text.
postil·lar
v. tr. [LC] [FLL] [FL] Posar postil·les (a un text).
postilló
m. [LC] [HIH] [PR] Persona que guia els cavalls d’un cotxe, especialment cavalcant-ne un.
postimpressionisme
m. [AR] Conjunt de tendències i d’estils individuals que després de l’impressionisme representa la consolidació de nous conceptes de modernitat pictòrica.
postimpressionista
1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent al postimpressionisme.
2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor del postimpressionisme.
postís -issa
1 1 adj. [LC] Que reemplaça artificialment una cosa natural. Portava barba postissa. Dents postisses.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un oncle postís.
1 3 m. [LC] Afegit de cabells a un pentinat.
2 adj. [LC] Afegit en una obra per altri que l’autor. A la comèdia, hi ha dues escenes postisses: les va escriure un company de l’autor.
3 m. [EI] Peça afegida en una matriu o en un model de foneria per reparar-la o modificar-ne la figura.
postitis
f. [MD] Inflamació del prepuci, acompanyada generalment de la inflamació del gland.
postkantià -ana
1 adj. [FS] Relatiu o pertanyent als postkantians.
2 m. [FS] Filòsof idealista de l’època del Romanticisme.
postlimini
m. [DR] Dret d’una persona feta presonera per l’enemic, d’ésser, en tornar al seu país, reintegrada en els drets ciutadans com si mai no n’hagués estat absent.
postlingual
adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la part posterior de la llengua.
postludi
m. [MU] Peça per a orgue que es toca al final d’un servei religiós.
postmeridià -ana
1 adj. [LC] [FIA] Que ve després del migdia.
2 adj. [FIA] Posterior al pas pel meridià superior de l’observador, s’aplica a la posició d’un astre.
postmodern -a
1 adj. [LC] [AR] [FLL] Relatiu o pertanyent a la postmodernitat. Un artista postmodern.
2 adj. [FLL] POSTMODERNISTA.
postmodernisme
1 m. [AR] [FLL] Conjunt de tendències i d’estils individuals que després del Modernisme representen la consolidació de nous conceptes de modernitats artístiques.
2 m. [FLL] [AR] Moviment artístic i literari caracteritzat per l’eclecticisme formal, la ironia i el joc constant sobre les mateixes convencions artístiques i literàries.
postmodernista
1 adj. [AR] [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent al postmodernisme.
2 adj. i m. i f. [AR] [LC] [FLL] Seguidor del postmodernisme.
postmodernitat
1 f. [AR] [FLL] Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle XX a través de camins diversos.
2 f. [FLL] Època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme.
postnominal
adj. [FL] En ling., que deriva d’un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal.
postoperatori -òria
1 adj. [MD] Que segueix una intervenció quirúrgica. Curs postoperatori.
2 m. [MD] Evolució d’un pacient després d’una intervenció quirúrgica.
postor postora
1 m. i f. [DR] [AD] [ECT] LICITADOR, LICITADORA.
2 [DR] [ECT] millor postor MÉS-DIENT.
postpalatal
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Situat darrere el paladar.
2 adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb un contacte o constricció entre el dors de la llengua i una zona posterior del paladar.
postpart
m. [MD] [AGR] Període consecutiu al part.
postprandial
adj. [MD] Que ocorre després de menjar.
postprecipitació
f. [QU] Aparició lenta d’una segona fase de precipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.
postrem -a
adj. [LC] Extremament últim. Les seves paraules postremes van ser de perdó.
postremitat
f. [LC] Qualitat de postrem.
postres
1 f. pl. [LC] [HO] Menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar.
2 [HO] postres de músic Postres de fruita seca.
postsinàptic -a
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la zona distal de la sinapsi.
posttesar
v. tr. [AQ] [OP] Tesar (les armadures actives d’una peça de formigó ja endurida).
posttònic -a
adj. [FL] Que ocupa una posició posterior a la de la síl·laba tònica. Una vocal, una síl·laba, posttònica.
posttraumàtic -a
adj. [MD] Que sobrevé després d’un traumatisme.
postulació
1 f. [LC] Acció de postular.
2 f. [LC] Cosa postulada.
postulador -a
1 adj. i m. i f. [RE] [DR] [FS] Que postula.
2 1 m. [DR] [RE] Eclesiàstic que pledeja per un candidat a la beatificació o a la canonització.
2 2 m. [LC] Capitular que postula a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat.
postulant
1 adj. i m. i f. [LC] Que postula.
2 m. i f. [RE] [DR] Persona que està en el període de postulantat.
postulantat
m. [RE] Temps de prova anterior al noviciat.
postular
1 1 v. tr. [LC] [RE] Demanar amb insistència (especialment càrrecs, beneficis).
1 2 v. tr. [DR] Demanar davant dels tribunals el reconeixement (d’una relació jurídica a la qual hom considera tenir dret).
2 tr. [LC] [RE] ACAPTAR.
3 1 tr. [DR] Demanar com a prelat d’una església (una persona que per dret no pot ésser elegida).
3 2 tr. [DR] [RE] Un postulador, pledejar (una causa de beatificació o de canonització).
3 3 intr. [DR] [RE] Demanar d’ésser admès en un orde religiós.
4 tr. [LC] [FS] Formular un postulat.
postulat
1 m. [FS] [LC] Proposició no evident en si mateixa ni demostrable, però tal que, si no s’admet, no es veu com es pugui mantenir una veritat o una norma efectivament admeses. El postulat d’Euclides.
2 m. [LC] [FS] Principi o idea bàsica. Els postulats de la democràcia. Els postulats anarquistes, socialistes.
pòstum -a
1 adj. [LC] [DR] [HIG] Nat després de la mort del pare. Un fill pòstum.
2 1 adj. [FLL] Que s’obté després de mort. Glòria, fama, pòstuma.
2 2 adj. [LC] [FLL] Publicat després de la mort de l’autor. Obra, novel·la, pòstuma.
postura
1 1 f. [LC] POSITURA.
1 2 f. pl. [LC] Gestos, posats, manyagueries, que volen ésser graciosos, abellidors.
2 f. [LC] Preu que el comprador ofereix per una cosa, especialment en un encant.
posturejar
v. intr. [LC] Fer postures.
posturer -a
adj. [LC] Que fa postures.
postvenda
f. [LC] servei postvenda V. SERVEI.
postverbal
adj. [FL] [LC] DEVERBAL.
pot
1 m. [LC] Vas generalment cilíndric i més alt que ample per a guardar-hi conserves, tabac, medicaments, etc. Un pot d’apotecari. Un pot de mel. Guardar el cafè en un pot de llauna.
2 [LC] pot de la confitura Punt essencial d’una qüestió, el punt en què està la dificultat.
3 [LC] en el pot petit hi ha la bona confitura Expressió usada per a lloar l’excel·lència, la boniquesa, etc., d’una persona petita.
pota
1 1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Membre d’un animal que li serveix per a aguantar el cos i per a caminar, córrer o saltar. Les quatre potes d’un cavall, d’un gos. Les dues potes d’un estruç, d’una cigonya. Les sis potes d’un insecte. Les deu potes d’una llagosta de mar, d’un cranc. Un animal de quatre potes. Les potes del davant, del darrere. Caure de potes enlaire.
1 2 [LC] caure de potes com els gats Escapar-se d’un greu perill, destret, etc.
1 3 [LC] caure-hi de quatre potes Caure en un engany.
1 4 [LC] estar entre les potes dels cavalls Ésser menyspreat, vilipendiat.
1 5 [LC] treure algú la pota ENSENYAR ALGÚ LA POTA.
2 1 f. [LC] [IMF] PETGE.
2 2 f. [LC] Prolongació d’una anella, d’un ganxo, d’un golfo, etc., que serveix per a fixar-los.
3 f. [IMI] [IMF] pota de cabra a) Peça de boix amb què els sabaters allisen i poleixen els cantells dels talons i les soles de cuir.
3 [IMI] [IMF] pota de cabra b) Eina que consisteix en una tija de ferro amb una de les puntes aplanada, lleugerament corbada i amb una osca, utilitzada pels tapissers quan han de desclavar tatxes, puntes o gavarrots que retenen l’entapissat.
4 f. [LC] [MD] pota de gall Arruga divergent que, amb els anys, es forma al costat de l’angle extern de l’ull.
5 f. [ZOI] CANANA2.
6 1 f. [LC] [BOS] pota d’egua POTA DE CAVALL.
6 2 [BOS] pota de bou a) POTA DE CAVALL.
6 2 [BOS] pota de bou b) CASTANYA D’AIGUA.
6 2 [BOS] pota de bou c) SARRIASSA.
6 3 [LC] [BOS] pota de cavall Planta de la família de les compostes, de fulles que neixen directament del rizoma, grosses, cordiformes i superficialment lobades, tomentoses per sota, i tiges floríferes cotonoses que apareixen molt abans que les fulles, amb bràctees rogenques, terminades en un capítol groc, emprada en medicina popular, que colonitza els terrenys argilosos humits (Tussilago farfara).
6 4 [LC] [BOS] [IQ] pota de colom BOLENG ROIG.
6 5 [BOS] pota de gall a) XEREIX DE POTA DE GALL.
6 5 [BOS] pota de gall b) XEREIX AFERRADÍS.
6 5 [BOS] pota de gall c) Forcadella 2.
6 6 [LC] [BOS] [MD] pota de gat Planta de la família de les compostes, tota cotonosa i blanquinosa, amb fulles espatulades, la majoria disposades en roseta basal, verdes per sobre, i capítols petits, blancs o rosats, en umbel·la densa, pròpia de les pastures acidòfiles de muntanya, emprada en medicina casolana (Antennaria dioica).
6 7 [LC] [BOS] [AGA] pota de lleó Planta de la família de les labiades, arbustiva, de tiges piloses, fulles oblongues o lanceolades, serrades, i flors amb les dents del calze espinoses i la corol·la rogenca o ataronjada, de llavi superior llarg i hirsut, disposades en verticils molt densos, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental (Leonotis leonurus).
6 8 [BOS] [AGA] pota de vaca Arbre del gènere Bauhinia, de la família de les cesalpiniàcies, de poca alçada, de fulles dividides en dos lòbuls, flors grosses i vistoses, purpúries, violàcies o blanques, amb els pètals estrets en una ungla llarga, i fruit en càpsula, de distribució tropical i conreat en parcs i en jardins.
6 9 [BOS] pota de vedell SARRIASSA.
7 1 f. [BOB] pota d’ase Apagallums 4.
7 2 [BOB] pota de cavall Bolet del grup dels gasteromicets, que forma uns basidiomes arrodonits, on hi ha una gleba negrosa envoltada per un peridi gruixut que, en madurar, es va disgregant i, d’aquesta manera, exposa les espores (Scleroderma verrucosum i espècies afins).
7 3 [BOB] pota de cavall groga Bolet del grup dels gasteromicets, de peridi groguenc (Scleroderma citrinum).
7 4 [BOB] pota de gallina PEU DE RATA GROC.
7 5 [LC] [BOB] pota de perdiu CAMA DE PERDIU.
7 6 [LC] [BOB] pota de rata PEU DE RATA.
potabilitat
f. [LC] Qualitat de potable.
potabilitzador -a
1 adj. [LC] Que potabilitza.
2 f. [LC] Instal·lació on és potabilitzada l’aigua.
potabilitzar
v. tr. [LC] Tractar (l’aigua) per tal de fer-la potable.
potable
1 adj. [LC] [HO] Que és apte per a servir de beguda. Aigua potable.
2 adj. [LC] PASSABLE. Una pel·lícula potable.
potaco
m. [LC] Guisat compost de patates, de pebrot, de tomàquet i altres hortalisses, sovint acompanyat de carn, d’espineta, etc.
potada
f. [LC] Cop de pota.
potamo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. potamós, ‘riu’. Ex.: potamologia, potamoplàncton.
potamogetonàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, herbes aquàtiques totalment submergides o amb fulles flotants, de flors tetràmeres molt petites, reunides en espigues pedunculades, i fruit en drupa o en núcula, que viuen a les aigües dolces o salabroses, a la qual pertanyen les espigues d’aigua.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
potamoplàncton
m. [EG] Plàncton de les aigües corrents.
potassa
1 1 f. [QU] [LC] Carbonat de potassi, especialment l’obtingut de les cendres.
1 2 [QU] [LC] potassa càustica Hidròxid de potassi.
2 1 f. [GL] [QU] [GLM] Mineral que conté clorur de potassi, com ara la carnal·lita, la silvita o la caïnita, i és apte per a l’obtenció de potassa.
2 2 [GLM] [QU] potassa nitrada NITRE.
3 f. [GL] Roca sedimentària rica en minerals que contenen clorur de potassi.
potassi
m. [QU] [ML] Metall alcalí, de color d’argent, tou, lleuger, molt reactiu, inflamable en contacte amb l’aire (símbol, K; nombre atòmic, 19; pes atòmic, 39,10).
potàssic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al potassi.
2 adj. [QU] Que conté potassi. Sals potàssiques.
potatge
1 m. [LC] [HO] Vianda aparellada.
2 m. [LC] [HO] Beuratge preparat amb diferents ingredients.
potejar
v. intr. [LC] [AGR] POTOLLAR.
potença
f. [HIG] En heràld., figura de forma semblant a la T o a la lletra grega tau, τ, obtinguda per la unió de dos pals petits i curts, dits cap i peu.
potència
1 f. [LC] Facultat de fer alguna cosa, de produir un efecte. La potència política, militar, naval d’un estat.
2 1 f. [FS] Facultat de l’ànima. Les potències de l’ànima. Potència intel·lectiva.
2 2 f. [LC] [FS] En fil., possibilitat d’esdevenir quelcom. En potència. Passar de la potència a l’acte. La gla és en potència una alzina.
3 f. [LC] Fet d’ésser potent. La potència de Déu. La potència d’una nació.
4 1 f. [LC] Persona que posseeix força per a imposar la seva autoritat. Les potències celestes. Les potències de les tenebres.
4 2 f. [LC] [PO] Estat amb una posició de predomini econòmic i militar sobre d’altres. Les potències europees. Tractar de potència a potència. La Xina i l’Índia són les potències asiàtiques.
5 f. [GL] Gruix d’un estrat mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior.
6 f. [MT] En mat., producte que resulta de multiplicar un nombre per ell mateix una, dues, tres, etc., vegades. 4, 8, 16, 32,… són les potències successives de 2.
7 1 f. [FIF] En un sistema físic, magnitud escalar que mesura el treball fet per un sistema en la unitat de temps.
7 2 f. [FIF] Esforç que s’aplica en una màquina simple per tal de vèncer la resistència.
7 3 f. [FIF] Energia emesa per unitat de temps per un cos en fer vibrar les molècules del medi material que l’envolta.
7 4 [FIF] potència calorífica a) Quantitat de calor produïda en la combustió d’una unitat de pes o de volum d’un combustible líquid o gasós.
7 4 [FIF] potència calorífica b) Quantitat de calor, expressada en calories, fornida per un aparell de calefacció durant una hora de funcionament normal.
7 5 f. [FIF] Convergència 2 2.
potenciació
1 f. [LC] Acció de potenciar; l’efecte.
2 f. [MT] En mat., operació consistent a elevar un nombre a una certa potència.
potenciador -a
adj. i m. i f. [LC] Que potencia o serveix per a potenciar.
potencial1
1 m. [DE] Potència, capacitat d’obrar. Potencial militar.
2 1 m. [FIF] En fís., funció escalar de les coordenades espacials el gradient de la qual dona un camp de forces conservatiu. Potencial gravitatori. Potencial electroestàtic.
2 2 m. [EE] [LC] Grau d’electrificació.
2 3 [FIF] [QU] potencial de contacte Valor de la diferència de potencial que es mesura entre dos conductors que estan en contacte.
2 4 [QU] [FIF] potencial d’elèctrode Diferència de potencial elèctric que s’estableix a la cel·la formada per un elèctrode submergit en una solució dels seus ions i un elèctrode d’hidrogen gasós sobre platí pres com a referència.
2 5 [QU] potencial d’ionització Diferència de potencial necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
2 6 [EE] [FIF] potencial elèctric Treball que s’ha de realitzar contra les forces elèctriques per a portar una unitat de càrrega des d’un punt de referència al punt on es mesura el potencial.
2 7 [FIF] potencial magnètic FORÇA MAGNETOMOTRIU.
2 8 [FIF] potencial de Lienard-Wiechert Funció que dona el potencial escalar i el potencial vectorial del camp electromagnètic creat per una càrrega puntual dotada d’un moviment arbitrari.
2 9 [FIF] potencial retardat Funció que determina els potencials escalar i vectorial d’un camp electromagnètic variable.
2 10 [FIF] potencial vectorial Funció vectorial el rotacional de la qual dona la inducció magnètica en cada punt de l’espai.
potencial2
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la potència.
2 adj. [LC] [FS] Que existeix en potència. Energia potencial.
3 1 adj. [FL] En gram., que expressa possibilitat.
3 2 m. [FL] Condicional 2 2.
potencialitat
f. [LC] Qualitat de potencial.
potencialment
adv. [LC] D’una manera potencial, en potència. Antibiòtics que poden ésser potencialment tòxics.
potenciòmetre
m. [FIM] [EE] [QU] Aparell per a mesurar potencials elèctrics per comparació amb una tensió de referència.
potenciometria
f. [QU] Conjunt de mètodes electroquímics utilitzats per a mesurar el potencial que, en condicions d’intensitat nul·la, adquireix un elèctrode indicador, submergit en una solució d’una substància electroactiva, el qual és funció lineal del logaritme de l’activitat d’aquesta substància.
potenciomètric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la potenciometria.
potent
adj. [LC] Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Una nació potent. Una persona potent. Una metzina potent. Tenen màquines molt potents. Un animal potent.
potentat potentada
1 m. i f. [LC] Príncep sobirà.
2 m. i f. [LC] Persona poderosa, opulenta.
potentment
adv. [LC] D’una manera potent.
potera
f. [LC] [AGP] Conjunt d’hams sense barbeta, lligats en corona, que serveix per a pescar pops, calamars, etc.
poterna
1 f. [LC] [AQ] Porta petita d’una fortificació que dona al vall.
2 f. [LC] [AQ] Galeria subterrània que hi porta.
potestat
1 1 f. [LC] [DR] [AD] Poder, facultat, que es té sobre alguna cosa o persona. Qui t’ha donat potestat de disposar-ne?
1 2 [LC] [DR] pàtria potestat a) Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills.
1 2 [DR] pàtria potestat b) POTESTAT DEL PARE I DE LA MARE.
1 3 [DR] potestat del pare i de la mare Règim jurídic que regula les relacions dels pares envers els seus fills menors d’edat o majors incapacitats.
2 1 f. [HIH] Jurisdicció sobre un castell o una demarcació tinguts en feu.
2 2 f. [HIH] Jurisdicció superior pròpia de l’autoritat principal, de la persona del príncep o bé d’aquella a qui aquest l’ha atorgada.
3 f. [RE] [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al tercer cor de la segona jerarquia.
potestatiu -iva
adj. [LC] Que està en la potestat d’algú, que no és obligatori.
potials
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses acrocàrpiques, generalment petites i de fil·lidis amb papil·les i càpsula amb peristoma doble, ben representat en indrets secs i assolellats, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Tortula i Pleurochaete.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
pòtil
m. [LC] [ED] Barraló proveït d’un broc per a beure-hi.
potinejar
1 v. tr. [LC] Manejar barroerament (alguna cosa). Potinejar el menjar. L’alemany, no el parlo bé; només el potinejo.
2 intr. [LC] Fer potineries.
potiner -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que fa coses que embruten.
2 adj. i m. i f. [LC] Barroer a fer les coses.
potinerament
adv. [LC] D’una manera potinera.
potineria
1 f. [LC] Qualitat de potiner.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona potinera.
potinga
f. [LC] [MD] POP. Producte medicamentós o cosmètic, especialment si és de composició o de propietats dubtoses i poc conegudes. Estic cansada de metges i de potingues! Aquesta potinga et poses a la cara?
poti-poti
m. [LC] DESORI. La festa es va convertir en un poti-poti indescriptible.
potó
m. [LC] PEÜLLA.
pòtol
m. [LC] Persona que vagabundeja i viu miserablement al marge de la societat.
potollar
v. intr. [LC] [AGR] Les bèsties, moure amb esforç les potes del davant tractant de servir-se’n.
potos
m. [BOS] [AGA] Planta de la família de les aràcies, que no arriba mai a florir, de tiges penjants o enfiladisses, mitjançant arrels caulogèniques, amb els entrenusos solcats, i de fulles ovades, més o menys corbades a la base, d’un verd lluent amb taques de color groc pàl·lid, originària de les illes Salomó i cultivada com a ornamental (Epipremnum aureum o Pothos aureus).
potra
1 f. [LC] Hèrnia escrotal.
2 f. [LC] Bona sort. Quina potra has tingut, noi!
potrós -osa
1 adj. [LC] SORTÓS.
2 adj. [LC] Brut, s’aplica especialment als mobles amb engruts i pols acumulada, a la roba malmesa pels anys o a qui la porta.
potser
adv. [LC] Denota la possibilitat del que es diu. Potser arribarà demà.
potto
m. [ZOM] Mamífer primat del grup dels lemuriformes, de cos massís, pelatge grisenc, cap arrodonit, amb els ulls grossos i el musell sortint, que habita les zones boscoses de l’Àfrica equatorial (Perodicticus potto).
potxó
m. [LC] PETÓ.
pou
1 1 m. [LC] [AQ] [GL] [OP] Excavació vertical practicada en el subsol fins a trobar aigua. Treure aigua del pou. Un pou som, pregon. Escurar, eixugar, un pou. Un pou sec.
1 2 [LC] [AQ] [GL] [MI] pou artesià Pou d’aigua que brolla a la boca.
1 3 [LC] [AQ] [GL] [MI] pou de greixina Pou que beu l’aigua d’un aqüífer d’impregnació.
1 4 [LC] [AQ] [GL] [MI] pou de primera capa Pou d’aigua que explota l’aqüífer superficial.
1 5 [LC] [AQ] [GL] [MI] pou de segona capa Pou que explota un aqüífer recobert per una capa impermeable.
1 6 [LC] [AQ] [GL] [MI] pou de vena Pou que beu l’aigua d’un corrent subterrani.
1 7 [LC] [AQ] [GL] [MI] pou semiartesià Pou en què l’aigua puja fins a un nivell piezomètric determinat sense assolir la boca.
2 1 m. [LC] ésser un pou de ciència Tenir una ciència profunda.
2 2 [LC] fer un pou Dues o més persones, estar llarga estona parlant a peu dret.
3 1 m. [MI] [GL] Excavació, generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dues galeries per tal de permetre l’extracció de mineral i el pas d’una galeria a una altra, o a les altres o a la superfície, de facilitar la ventilació, etc. Pou d’aireig, de ventilació. Pou desviat.
3 2 [MI] [GL] pou cec Pou de mina que no comença a la superfície.
3 3 [MI] [GL] pou d’exploració Pou obert per reconèixer un terreny determinat.
3 4 [MI] [GL] pou d’extracció Pou per on s’extreu el mineral, el petroli o el gas.
3 5 [MI] [GL] pou de tast POU D’EXPLORACIÓ.
3 6 [LC] [GL] [MI] pou mestre Pou principal d’una mina.
4 1 m. [AQ] [GL] Perforació, sondatge.
4 2 [GL] pou d’explotació Pou que forneix hidrocarburs.
4 3 [AQ] [GL] [MI] pou de gas Perforació que forneix hidrocarburs gasosos.
4 4 [GL] [MI] [OP] pou de petroli Perforació que forneix hidrocarburs líquids.
5 1 m. [GL] [MI] pou cec POU MORT.
5 2 [AQ] [GL] [MI] pou de glaç [o pou de gel] Cavitat artificial o natural on s’emmagatzema la neu, el glaç.
5 3 [GL] [MI] pou mort [o pou negre, o pou sec] Cavitat destinada a fer-hi anar les aigües residuals.
6 1 m. [GL] Paratge d’un riu on hi ha més fondària.
6 2 [GL] [MI] pou absorbent Forat, avenc, per on penetren les aigües d’un curs fluvial.
6 3 m. [AQ] En un avenc, cavitat vertical.
6 4 [GL] [MI] pou de lava Petit cràter pregon, de parets verticals, amb un llac de lava al fons.
7 m. [AGA] pou de recollida Pericó 2.
8 m. [TRA] Part de la bodega d’una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla.
poua
f. [LC] [MI] POU DE GLAÇ.
pouada
f. [LC] Acció de pouar.
pouador1 -a
adj. [LC] Que poua.
pouador2 -a
adj. [LC] Que pot ésser pouat.
pouaire
m. i f. [LC] [PR] POUATER, POUATERA.
pouar
1 v. tr. [LC] Treure (aigua) d’un pou.
2 v. tr. [LC] Extreure (idees, informacions, etc.) d’algun lloc, d’un autor, etc., que n’ofereix en abundància o de molt valor. M’agradaria saber d’on poua aquestes metàfores tan brillants. Han pouat aquestes dades de les darreres enquestes oficials.
pouataire
m. i f. [LC] [PR] POUATER, POUATERA.
pouater pouatera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa pous o n’adoba.
2 m. i f. [IMI] [PR] Persona que buida els pous morts.
pràcrit
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al pràcrit.
2 m. [FL] [LC] Conjunt de llengües vernaculars de l’Índia de les quals han sorgit les llengües índiques modernes.
pràctic -a
1 1 adj. [LC] Que concerneix la pràctica. Proposem un ensenyament pràctic amb menys coneixements teòrics. Química pràctica.
1 2 adj. [LC] Obtingut per la pràctica. El coneixement pràctic d’una llengua.
1 3 adj. [LC] Bo per a posar-se en pràctica. Un consell pràctic.
1 4 adj. [LC] Que és útil i fàcil de manejar, de fer anar. Un obrellaunes molt pràctic.
2 1 adj. [LC] Que té pràctica en alguna cosa. Poc pràctic d’un ofici.
2 2 adj. [LC] Més donat a la pràctica que a l’especulació. Un esperit pràctic.
2 3 adj. [LC] Que es regula amb l’experiència de la vida, que sap executar les coses. Era un home pràctic.
2 4 adj. [LC] [en la forma del femení singular, anteposat a certs noms] Gairebé completa. Els professors han denunciat la pràctica desaparició del grec dels plans d’estudi. La pràctica totalitat dels assistents va estar d’acord amb la proposta.
3 1 m. i f. [LC] [PR] Coneixedor de quelcom per la pràctica.
3 2 m. i f. [TRA] [LC] [PR] Persona que, com a coneixedor d’un indret determinat de la costa, d’un port o d’un riu, embarca en una nau que ha de passar-hi per tal d’assessorar el capità.
pràctica
1 1 f. [LC] Aplicació de certs preceptes, certes regles, etc., aplicació d’allò que hom ha après, pensat, especulat. Una cosa és la teoria i una altra, la pràctica. Posar en pràctica un mètode, una norma.
1 2 f. [RE] PER EXT. Pràctiques religioses.
1 3 f. [LC] Exercici d’una professió. La pràctica de la medicina.
1 4 [LC] a la pràctica loc. adv. A l’hora de la veritat, a l’hora de posar en pràctica una cosa. Està molt ben pensat però a la pràctica no serveix de res.
2 1 f. [LC] Exercici sistemàtic per a instruir-se en alguna cosa, per a habilitar-se en l’exercici d’una professió. Fer pràctica a l’estudi d’un advocat. Per a optar al títol cal haver fet dos viatges de pràctiques.
2 2 f. [LC] Destresa, experiència, etc., adquirida amb un exercici sistemàtic. Tenir molta pràctica, poca pràctica, d’un ofici, d’un art.
3 f. [LC] [AD] Manera, mètode, de fer alguna cosa, de procedir en afers judicials d’acord amb la llei. És la pràctica del país. Abandonar una pràctica.
4 f. [TRA] lliure pràctica Llibertat per als navegants de comunicar amb un port. Acceptar a lliure pràctica.
practicable
1 adj. [LC] Que pot ésser practicat, posat en pràctica.
2 adj. [LC] Per on hom pot passar. Un camí practicable.
pràcticament
1 adv. [LC] D’una manera pràctica.
2 adv. [LC] GAIREBÉ. Hi havia pràcticament tota la família.
practicant
1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que practica, especialment la seva religió. Un catòlic practicant.
2 1 m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona que té el títol per a fer petites operacions, especialment donar injeccions, fer cures o donar els medicaments ordenats pel metge.
2 2 m. i f. [LC] [MD] [PR] Persona que, en les farmàcies, està encarregada, sota la direcció del farmacèutic, de preparar i de despatxar els medicaments.
practicar
1 1 v. tr. [LC] Posar en pràctica (quelcom après, especulat). Aquestes vacances, he practicat molt l’anglès.
1 2 v. tr. [LC] Exercir (una professió). Fa anys que practica l’advocacia.
1 3 v. tr. [DR] Dur a terme (proves o diligències).
2 intr. [RE] Complir les pràctiques ordenades per una religió.
practicatge
1 m. [TRA] Exercici de la professió de pràctic.
2 m. [TRA] Dret que paga un vaixell pel servei del pràctic.
pràcticum
m. [PE] Assignatura d’uns estudis determinats que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals.
prada
f. [LC] [BOC] Prat, especialment el que és dens i humit.
pradell
m. [LC] [BOC] Prat petit.
pradella
f. [LC] [BOS] PARADELLA.
pradenc1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Prada o de Prades.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Prada o a Prades, o als seus habitants.
pradenc2 -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als prats.
prader -a
adj. [LC] PRADENC2.
praderia
f. [LC] [BOC] [EG] [GG] Gran superfície coberta de prat, ordinàriament natural. La praderia nord-americana.
pragmàtic -a
1 adj. [LC] Que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques.
2 1 adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a les lleis de l’Estat.
2 2 f. [LC] [DR] Decret solemne emanat de l’autoritat sobirana, que té la força d’una llei fonamental.
3 1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la pragmàtica.
3 2 f. [FL] Branca de la lingüística que estudia la llengua amb relació al seu ús i als usuaris, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.
pragmatisme
1 m. [LC] Qualitat de pragmàtic.
2 m. [LC] [FS] Doctrina filosòfica segons la qual la funció essencial de la intel·ligència no és conèixer les coses, sinó possibilitar la nostra acció sobre elles.
pragmatista
1 1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al pragmatisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del pragmatisme.
2 m. i f. [FL] Lingüista especialitzat en pragmàtica.
praguès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Praga.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Praga o als seus habitants.
praliné
[pl. -és]
m. [HO] Pasta feta d’ametlles, d’avellanes o de nous, amb sucre i mel, utilitzada sovint per a farcir bombons i pastissos i per a fer-ne torrons.
prandial
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent als àpats.
2 adj. [MD] Que ocorre com a efecte del menjar.
praseo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. prásios, ‘verd’. Ex.: praseocobàltic.
praseodimi
m. [QU] [ML] Metall de la família dels lantànids, de color blanc d’argent (símbol, Pr; nombre atòmic, 59; pes atòmic, 140,91).
prasi
m. [IMI] [GLM] Varietat de quars, calcedònia verda, amb inclusions d’actinolita.
prasinofícies
1 f. pl. [BOI] Classe d’algues verdes primitives, generalment unicel·lulars i amb flagels, recobertes de plaques submicroscòpiques, que inclou les espècies dels gèneres Pyramimonas i Tetraselmis.
2 f. [BOI] Individu d’aquesta classe.
prat
1 m. [LC] [AGA] [BOC] Terreny cobert d’herba, principalment d’herbes graminoides.
2 [BOC] prat alpí Prat natural de les altes muntanyes alpines.
3 [AGA] prat artificial Prat sembrat o millorat per l’ésser humà.
4 [BOC] [AGA] prat dallador [o prat de dall] Prat dallat regularment.
5 [BOC] [AGR] [AGA] prat de pastura Prat aprofitat directament per a l’alimentació dels animals herbívors.
6 [BOC] [AGA] prat natural Prat que es fa espontàniament.
pratenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Prat de Llobregat o de Prats de Lluçanès.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Prat de Llobregat o a Prats de Lluçanès, o als seus habitants.
praticultura
f. [AGA] Conreu de prats i de pastures.
pravitat
f. [LC] PERVERSITAT.
praxeologia
f. [LC] Ciència que estudia el comportament humà o racional i que, a partir de l’observació dels condicionaments de la conducta, formula lleis o normes de comportament.
praxi
1 f. [LC] Activitat pràctica de l’ésser humà, en contraposició a la contemplativa o teorètica.
2 1 f. [LC] Pràctica d’una professió, especialment de la medicina.
2 2 [LC] en bona praxi loc. adv. Segons la bona pràctica mèdica.
pre-
1 [LC] Prefix que significa ‘davant’, ‘abans’. Ex.: precristià, prerafaelita, prehistòria, preinscripció, predorsal.
2 [LC] Prefix que indica superioritat o excel·lència. Ex.: preclar, prepotència.
prea
1 f. [LC] Acció de prear.
2 f. [LC] Avaluació dels fruits abans de la collita.
preaccentuació
f. [EL] Operació consistent a modificar una part de la corba de resposta d’un sistema d’enregistrament de so, de transmissió radiofònica en freqüència modulada, etc., a fi de reduir certs efectes adversos.
preaccentuat -ada
adj. [FL] Que exigeix que l’accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s’aplica als sufixos. El sufix preaccentuat -ic del mot atòmic.
preacord
m. [LC] Acord previ a l’acord definitiu.
preàmbul
1 m. [LC] Introducció 2.
2 1 m. [AD] Fórmula introductòria al text d’un document, de forma i de contingut molt variats. Preàmbul d’una norma.
2 2 m. [PO] Text que encapçala una constitució política i té per objecte presentar-ne els principis fonamentals i justificatius.
3 m. [LC] Recurs verbal de retardació, no directament pertinent al tema tractat, que es fa servir abans d’entrar-hi. Bé, què vols? No em vinguis amb preàmbuls, a mi!
preament
m. [LC] AVALUACIÓ.
preamplificador
m. [EL] Amplificador col·locat abans de l’amplificador pròpiament dit, que en general és el de potència.
prearqueà -ana
adj. i m. [GL] PRISCOÀ.
preavís
m. [AD] Advertiment previ. Preavís de l’extinció d’un contracte.
prebenda
1 f. [DR] [RE] Renda annexa a un canonicat i a altres càrrecs eclesiàstics.
2 f. [LC] Ofici lucratiu i de poca feina.
prebendat
m. [DR] [LC] El qui frueix d’una prebenda.
prebiòtic1 -a
adj. [LC] Anterior a la vida. Oceà prebiòtic.
prebiòtic2 -a
1 adj. [MD] Que conté substàncies que constitueixen un substrat adient per a la flora intestinal. Aliment prebiòtic. Producte prebiòtic. La fibra és prebiòtica.
2 m. [MD] Substància prebiòtica.
prebost
m. [RE] [PR] [LC] Cap d’algunes comunitats o col·lectius. El prebost dels marxants.
prebostal
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la jurisdicció del prebost.
prebostat
m. [LC] [RE] Ofici de prebost.
prec
1 m. [LC] [AD] Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Ho va fer a precs meus. Voldria fer-li un prec.
2 [AD] precs i preguntes TORN OBERT DE PARAULES.
precambrià -ana
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al precambrià.
2 m. [GL] Temps geològic anterior al cambrià, subdividit en arqueà i proterozoic.
precari -ària
1 1 adj. [LC] [DR] Que no ofereix garanties de durada.
1 2 adj. [LC] Fràgil 2. Estat de salut precari.
2 adj. [LC] [DR] Que es posseeix sense tenir cap títol que n’autoritzi la possessió. Moltes de les seves terres són possessions precàries.
precàriament
adv. [LC] D’una manera precària.
precarietat
f. [LC] Qualitat de precari. La precarietat de la situació requereix la intervenció immediata.
precaució
1 f. [LC] Mesura presa per garantir-se d’alguna cosa, per guardar de mal. Prendre precaucions. No oblideu cap precaució. Precaucions sanitàries, higièniques.
2 f. [LC] Esment posat a prevenir un perill o un mal possibles. Amb la més gran precaució. Quan marxis de vacances, tingues la precaució de tancar les aixetes.
precaucionar
v. tr. [LC] Prevenir (algú) contra un risc, un dany, per tal d’evitar-lo.
precedència
1 f. [LC] Acció de precedir; l’efecte.
2 f. [LC] Prioritat, antelació, d’una cosa respecte a una altra en el temps o en l’espai.
3 1 f. [LC] Primacia, importància, superioritat, d’una cosa sobre una altra.
3 2 f. [LC] Preferència honorífica en el lloc i el seient en els actes oficials.
precedent
1 adj. [LC] Que precedeix.
2 1 m. [LC] Fet igual o anàleg a un altre i anterior a ell.
2 2 m. [LC] Decisió o actuació que pot servir d’exemple, de norma en un cas semblant.
precedentment
adv. [LC] ANTERIORMENT.
precedir
1 v. tr. [LC] Anar davant (d’algú o d’alguna cosa). La banda municipal precedia el seguici.
2 v. tr. [LC] Estar situat abans (d’algú o d’alguna cosa). Una sala que precedeix la sala principal. Un petit pròleg precedeix el llibre.
3 v. tr. [LC] Esdevenir-se abans (d’alguna altra cosa). Les revoltes que precediren la guerra civil.
precepte
1 1 m. [LC] [AD] [RE] Instrucció, ordre, que es dona com a regla d’acció o de conducta especialment moral. Els preceptes de l’Església. Festa de precepte.
1 2 m. [LC] [AD] [RE] Fórmula que ensenya el que cal fer. Els preceptes de la retòrica.
2 1 m. [AD] Norma legal.
2 2 [HIH] precepte testamentari Llegat, institució o condició imposats en un testament.
preceptista
1 adj. i m. i f. [LC] Que dona preceptes.
2 adj. i m. i f. [LC] Que guarda els preceptes.
preceptiu -iva
1 1 adj. [LC] [AD] Relatiu o pertanyent a un precepte.
1 2 adj. [LC] De la naturalesa d’un precepte.
1 3 adj. [LC] Que conté o dona preceptes. Les parts preceptives de la Bíblia.
2 f. [FLL] preceptiva literària Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i les regles necessaris per a la composició literària.
preceptivament
adv. [LC] D’una manera preceptiva.
preceptor preceptora
1 m. i f. [LC] [PE] [PR] Persona que ensenya.
2 m. i f. [LC] [PE] [PR] Persona que està encarregada de l’educació d’un infant.
preceptoral
adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent al preceptor.
preceptorat
m. [LC] [PE] Ofici de preceptor.
preceptuar
v. tr. [LC] Dictar (un precepte). Preceptuar les condicions per a l’obtenció d’una cosa.
precessió
1 f. [FIA] [FIF] En fís., moviment harmònic que, seguint una superfície cònica, efectua l’eix de rotació d’un sòlid no esfèric, sotmès a forces de tracció exteriors.
2 f. [FIA] Desplaçament dels punts equinoccials al llarg de l’eclíptica en direcció est-oest, degut a un lent gir de l’eix de la Terra al voltant de l’eix de l’eclíptica.
precintament
m. [LC] Acció de precintar.
precintar
v. tr. [LC] Posar precinte (a alguna cosa).
precinte
m. [LC] Lligat segellat, cinta enganxada, etc., que manté tancat un paquet, un bagul, una porta, i es trenca en el moment d’obrir-los, usat per a assegurar que els obri només qui té l’autoritat o el dret de fer-ho.
preciós -osa
1 adj. [LC] De gran preu o valor. Una joia preciosa. Pedres precioses.
2 adj. [LC] PER EXT. La preciosa sang de Nostre Senyor. La vostra amistat m’és preciosa.
3 adj. [LC] Que és molt bell o molt bo. Fa un temps preciós. Una dona preciosa. Un vestit preciós.
preciosament
adv. [LC] Com a cosa d’un gran preu o valor. Conservar preciosament alguna cosa.
preciosisme
m. [LC] [FL] Excés de refinament, especialment en el llenguatge.
preciosista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al preciosisme.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Afectat de preciosisme.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del preciosisme.
preciositat
1 f. [LC] Qualitat de preciós.
2 f. [LC] Cosa preciosa.
precipici
m. [LC] Declivi vertical o molt rost del terreny. Passaven per un corriol ran del precipici. L’animal va caure pel precipici.
precipitació
1 1 f. [LC] Acció de precipitar o de precipitar-se. Obrar amb precipitació.
1 2 f. [LC] Pressa excessiva. No em vinguis amb precipitacions.
2 1 f. [GG] [ME] [LC] Caiguda d’aigua provinent de l’atmosfera que, en forma sòlida o líquida, arriba fins a la superfície terrestre.
2 2 [ME] [GG] precipitació horitzontal Condensació de la boira.
2 3 [ME] [GG] precipitació interceptada Precipitació que no arriba directament al sòl, ja que és aturada per les capçades dels arbres.
3 f. [QU] Separació d’un solut d’una solució en forma de precipitat.
precipitadament
adv. [LC] Amb precipitació, d’una manera precipitada.
precipitant
1 adj. [LC] [QU] Que precipita.
2 m. [QU] Reactiu químic que en ésser addicionat a una solució provoca l’aparició d’un precipitat.
precipitar
1 v. tr. [LC] Fer caure daltabaix d’un lloc elevat. Així lligat, el van precipitar a l’avenc.
2 1 tr. [QU] En quím., separar en forma de precipitat.
2 2 tr. [FIF] En fís., condensar i fer caure en forma de pluja, de neu o de cristalls. Precipitar una dissolució.
3 1 tr. [LC] Fer anar impetuosament, apressar excessivament. Això va precipitar els esdeveniments.
3 2 intr. pron. [LC] Actuar irreflexivament. No et precipitis: pensa primer el que cal fer.
precipitat1
m. [LC] [QU] Substància en estat sòlid que se separa d’una solució com a conseqüència d’algun canvi químic causat per l’addició d’un reactiu.
precipitat2 -ada
1 adj. [LC] Que obra amb precipitació.
2 adj. [LC] Fet amb precipitació. Una decisió precipitada.
precipitosament
adv. [LC] Amb precipitació.
precipu -ípua
adj. [LC] Que és el principal, el més important. Disciplina i esforç, condicions precípues per a l’aprenentatge.
precípuament
adv. [LC] SOBRETOT2.
precís -isa
adj. [LC] Exactament o estrictament determinat o definit, no equívoc o vague. No té idees precises. Arribar a l’hora precisa.
precisament
1 adv. [LC] D’una manera precisa.
2 adv. [LC] Justament 2. Han arribat precisament quan ella marxava.
precisar
v. tr. [LC] Determinar (alguna cosa) amb precisió. Precisar les dates.
precisió
1 1 f. [LC] Qualitat de precís, determinació exacta, estricta. Donar les seves ordres amb precisió. Instrument de precisió. Armes de precisió.
1 2 [LC] tenir precisió de fer alguna cosa Ésser indispensable de fer-la.
2 f. pl. [LC] Explicacions ajustades a un tema que en permeten un coneixement més precís.
precitat -ada
adj. [LC] Abans citat.
preclar -a
adj. [LC] IL·LUSTRE.
preclarament
adv. [LC] IL·LUSTREMENT.
preclàssic -a
adj. [LC] Anterior al classicisme, al període clàssic.
precoç
1 adj. [LC] Que madura abans del temps ordinari. Fruits precoços.
2 adj. [LC] [AGR] Més desenvolupat que no li pertocaria per l’edat o el temps que té. Creixença precoç. Intel·ligència precoç. Un nen precoç. Un artista precoç. Un animal precoç.
precocció
f. [LC] Cocció de preparació prèvia a la cocció normal.
precocitat
f. [LC] [AGR] Qualitat de precoç.
precoçment
adv. [LC] Amb precocitat.
precognició
f. [LC] Coneixença prèvia.
precolombí -ina
adj. [LC] Propi d’Amèrica abans de l’arribada de Colom. Cultura precolombina.
precombustió
f. [EI] Combustió parcial de la mescla dins l’avantcambra d’alguns motors de combustió interna.
preconcebut -uda
adj. [LC] Concebut, admès, per endavant.
preconització
f. [LC] Acció de preconitzar.
preconitzador -a
adj. i m. i f. [LC] Que preconitza.
preconitzar
1 v. tr. [LC] Lloar públicament.
2 1 tr. [LC] Proposar i defensar (una idea, un pla, etc.). El comitè preconitzava la vaga general.
2 2 tr. [DR] El papa, aprovar (la designació d’una persona) per a una dignitat eclesiàstica.
precontracte
m. [DR] Contracte mitjançant el qual cada part o només una d’elles adquireix el dret a exigir de l’altra que es posi en vigor en un moment posterior el contracte definitiu ara promès o projectat.
precordial
adj. [ZOA] [LC] Situat al davant del cor. Regió precordial.
precuinat -ada
adj. [LC] [HO] Que es ven ja mig cuinat o preparat de manera que la seva elaboració és més ràpida.
precursor -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que prepara la vinguda d’un altre. Els precursors del Modernisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Que assenyala o anuncia l’adveniment d’alguna cosa. Els símptomes precursors d’una malaltia.
2 1 adj. [QU] Que serveix de base en la formació d’un altre, s’aplica a una substància o compost químic.
2 2 m. [QU] Compost precursor.
predació
f. [LC] [EG] DEPREDACIÓ.
predador
m. [EG] Animal depredador.
predecessor predecessora
m. i f. [LC] Persona que ha precedit algú en algun ofici, funció, etc.
predelinqüència
f. [SO] Estat de predelinqüent.
predelinqüent
m. i f. [SO] Persona, generalment adolescent, que es troba en una situació social de risc que afavoreix la delinqüència.
predel·la
f. [AR] Bancal d’un retaule.
predestinació
f. [LC] [RE] Acció de predestinar.
predestinar
1 v. tr. [LC] Destinar per endavant. Tot semblava predestinar-lo a l’èxit.
2 v. tr. [LC] [RE] Déu, destinar per endavant (algú) a la salvació.
predeterminació
f. [LC] Acció de predeterminar; l’efecte.
predeterminant
adj. [LC] Que predetermina.
predeterminar
v. tr. [LC] Determinar per endavant.
predi
1 m. [DR] [LC] Bé immoble, especialment propietat o possessió de tipus rústic.
2 [DR] predi dominant Predi que té a favor seu alguna servitud.
3 [DR] predi intermedi Predi que sofreix indirectament una servitud pel fet de trobar-se enmig d’un de dominant i un de servent.
4 [DR] predi servent Predi que presta la servitud.
predial
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al predi.
predicabilitat
f. [LC] Qualitat de predicable.
predicable
1 adj. [LC] Que pot ésser predicat.
2 adj. [LC] [FL] Que pot ésser afirmat del subjecte.
predicació
1 f. [LC] [RE] Acció de predicar.
2 f. [FL] Assignació d’una propietat o d’una activitat a un subjecte.
3 1 f. [FL] Relació que s’estableix entre un subjecte i un predicat per mitjà d’un enunciat.
3 2 [FL] predicació secundària Predicació existent entre un element nominal i un complement en una oració que conté ja una predicació.
predicador -a
adj. i m. i f. [LC] [RE] [PR] Que predica. El sacerdot predicador de la novena.
predicaire
1 adj. i m. i f. [LC] PREDICADOR.
2 adj. i m. i f. [LC] Que té tendència a parlar molt, a discursejar, sovint d’una manera enutjosa.
predicament
1 m. [LC] [FL] Allò que és predicat o afirmat del subjecte.
2 1 m. [LC] [FS] Categoria 1 1.
2 2 m. [LC] REPUTACIÓ. Estar en bon predicament, en mal predicament.
predicant
adj. i m. i f. [LC] Que predica, dit especialment del ministre d’una secta.
predicar
1 1 v. tr. [LC] [RE] Anunciar, proclamar, ensenyar, (la paraula de Déu). Predicar l’evangeli.
1 2 intr. [LC] [RE] Fer un sermó. Avui predica el pare Miquel.
2 1 tr. [LC] Recomanar als altres. Ell predica l’economia, però és un malgastador.
2 2 tr. [LC] Cercar d’inculcar amb discursos, advertiments, etc. Predicar una doctrina. Predicar la pau, la llibertat. Predicar amb l’exemple.
3 tr. [FL] Afirmar o negar (alguna cosa) del subjecte d’una oració.
predicat
1 m. [FS] [LC] En lòg., allò que és afirmat del subjecte.
2 1 m. [FL] [LC] En gram., element sintàctic essencial d’una oració que té per funció dir alguna cosa d’un subjecte.
2 2 [FL] predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu i un atribut.
2 3 [FL] predicat verbal Predicat que expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu.
2 4 m. [FL] Correlat semàntic d’un verb.
2 5 m. [FL] Element de l’oració que assigna una determinada funció semàntica a un argument.
predicatiu -iva
1 adj. [LC] [FL] Que expressa predicació o afirmació.
2 adj. [FL] Que conté un verb predicatiu. Una oració predicativa.
3 1 m. [FL] Atribut 3 2.
3 2 m. [FL] COMPLEMENT PREDICATIU.
predicativament
adv. [LC] Com a predicatiu. Un adjectiu usat predicativament.
predicció
1 f. [LC] Acció de predir. Predicció meteorològica, predicció del temps.
2 f. [LC] Cosa predita. S’han complert totes les seves prediccions.
predicibilitat
f. [LC] PREDICTIBILITAT.
predicible
adj. [LC] PREDICTIBLE.
predicot
1 m. [LC] Sermó 2. No s’hi valen predicots, amb ella; ara ja no canviarà.
2 m. [LC] Mal sermó.
predictibilitat
1 f. [LC] Qualitat de predictible.
2 f. [FL] Propietat d’un element lingüístic d’ésser predictible.
predictible
1 adj. [LC] Que es pot predir.
2 adj. [FL] Pronosticable a partir de l’aplicació d’una o més regles.
predictiu -iva
adj. [LC] Predictor 1.
predictor -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que prediu.
2 m. i f. [ME] [PR] Meteoròleg que realitza una predicció meteorològica.
predilecció
f. [LC] Afecció especial a una persona o una cosa que ens porta a preferir-la a les altres. Té predilecció per la música clàssica.
predilecte -a
adj. [LC] Que és objecte de predilecció. Mozart és el seu músic predilecte. La filla predilecta.
predir
[quant a la flexió, com dir]
v. tr. [LC] Anunciar (quelcom que ha de succeir) per do profètic, per conjectura. Predir el futur.
predisposar
v. tr. [LC] Disposar o inclinar per endavant (algú) a alguna cosa.
predisposició
1 f. [LC] Acció de predisposar. Gràcies a la predisposició dels seus professors va acabar la carrera.
2 f. [LC] Inclinació prèvia. Per a fer aquesta feina, et falta predisposició. De ben petita ja tenia predisposició per al violí.
predominança
f. [LC] PREDOMINI.
predominant
adj. [LC] Que predomina.
predominantment
adv. [LC] D’una manera predominant.
predominar
v. intr. [LC] Ésser superior en nombre, en força, en influència, en autoritat. En ell predomina la vanitat. Una música on predominen els violins i les violes.
predomini
m. [LC] Fet de predominar.
predorsal
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb l’acostament de la part anterior del dors de la llengua al paladar.
preelecció
f. [LC] Elecció prèvia o anticipada.
preeminència
1 f. [LC] Qualitat de preeminent.
2 f. [LC] Preferència, privilegi, etc., concedit a algú sobre un altre o altres pels seus mèrits especials.
preeminent
adj. [LC] Superior, especialment en excel·lència, en rang, en posició. Ella ocupa un lloc preeminent a l’empresa.
preeminentment
adv. [LC] En un rang, una posició, una situació, preeminent.
preempció
f. [LC] [AD] Acció de comprar abans que un altre. Dret de preempció.
preescolar
adj. [PE] [LC] Relatiu a l’etapa anterior a l’escolarització obligatòria d’un infant.
preestablir
[p. p. preestablert (o preestablit)]
v. tr. [LC] Establir per endavant.
preexcel·lència
f. [LC] Qualitat de preexcel·lent.
preexcel·lent
adj. [LC] Excel·lent en alt grau.
preexcel·lir
v. intr. [LC] Excel·lir en alt grau.
preexcels -a
adj. [LC] Summament excels.
preexistència
f. [LC] [RE] [FS] Existència en un estat anterior, abans d’alguna cosa.
preexistent
adj. [LC] Que preexisteix.
preexistir
v. intr. [LC] Existir en un estat anterior, amb anterioritat a algun moment, a alguna cosa.
prefabricació
1 f. [AQ] Sistema de construcció que consisteix a utilitzar elements de formes i de dimensions normalitzades, fabricats en grans sèries, muntant-los en el lloc on s’efectua la construcció.
2 f. [AQ] Procés de producció de les peces d’un sistema de prefabricació.
prefabricat -ada
adj. [AQ] Realitzat per prefabricació. Una casa prefabricada. Mobles prefabricats.
prefecte prefecta
1 m. i f. [AD] [RE] [PR] Persona posada al cap de certs serveis, de l’administració d’una circumscripció determinada, de certes comunitats eclesiàstiques, etc.
2 m. i f. [AD] [PR] Administrador i representant del Govern en un departament francès o en una província italiana.
prefectura
1 1 f. [LC] [AD] [DE] Càrrec, dignitat, de prefecte.
1 2 f. [LC] [AD] [DE] Edifici on resideix el prefecte o exerceix el seu càrrec.
1 3 f. [LC] Durada i època del govern d’un prefecte.
2 f. [HIH] [AD] Territori governat per un prefecte.
3 f. [AD] Conjunt dels serveis administratius que depenen d’un prefecte.
4 f. [LC] Conjunt de prefectes d’un país.
preferència
1 1 f. [LC] Acció de preferir. Donar la preferència a alguna cosa. Tenir preferència per alguna cosa.
1 2 f. [LC] La cosa preferida. Quina és la vostra preferència?
2 f. [LC] Qualitat de preferent.
3 f. [LC] Lloc preferent en una sala d’espectacles. Seient de preferència.
4 f. pl. [ECT] Conjunt de relacions d’ordre que manté un agent econòmic respecte als béns o als serveis que pot consumir i que li permeten decidir sobre ells.
preferencial
adj. [LC] PREFERENT.
preferent
adj. [LC] Que és preferit, que gaudeix de preferència.
preferentment
adv. [LC] Amb preferència.
preferible
adj. [LC] Digne d’ésser preferit.
preferiblement
adv. [LC] D’una manera preferible.
preferir
v. tr. [LC] Posar per damunt d’un altre o d’altres en estimació, en favor, etc. Jo prefereixo els pèsols a les faves. Preferir la mort al deshonor.
prefiguració
f. [LC] Acció de prefigurar; l’efecte.
prefigurar
v. tr. [LC] Representar per endavant (una cosa).
prefix
1 m. [FL] [LC] Afix que precedeix un radical o un mot. Un prefix àton, tònic.
2 m. [LC] Signe o xifra que, eventualment, precedeix un conjunt de signes o xifres. El 972 era el prefix telefònic de Girona.
prefixació
f. [FL] Acció de prefixar; l’efecte.
prefixal
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al prefix.
2 adj. [FL] Que té forma o funció de prefix.
prefixar
v. tr. [LC] [FL] Adjuntar un prefix (a un radical o a un mot).
prefixió
f. [LC] [FL] Acció de prefixar.
prefixoide
m. [FL] Primer element d’un mot compost, que prové del truncament d’un altre mot de la llengua, del qual conserva bàsicament el significat. En els mots autopista i autoestop, l’element auto és un prefixoide que prové de automòbil.
prefloració
f. [BO] Disposició relativa de les distintes peces del periant dins la gemma floral.
prefoliació
f. [BO] Posició de les fulles dins la gemma considerant cada fulla individualment.
preformació
f. [LC] Formació prèvia.
preformacionisme
m. [BI] Teoria embriològica segons la qual el germen contindria el futur organisme completament format en totes les parts.
preformacionista
1 adj. [BI] Relatiu o pertanyent al preformacionisme.
2 adj. i m. i f. [BI] Partidari del preformacionisme.
pregadeu
1 m. [LC] [ZOI] Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de cos allargat, generalment verd o marró, notable per la manera com posa les seves potes anteriors, llargues i robustes, que recorda una persona en actitud de pregar (Mantis religiosa).
2 m. [IMF] Reclinatori 2.
pregador -a
adj. i m. i f. [LC] Que prega.
pregar
1 1 v. tr. [LC] Demanar respectuosament (alguna cosa) a algú. Li prego l’assistència. Li preguem que vingui. Li és pregada l’assistència.
1 2 v. tr. [LC] Demanar respectuosament alguna cosa (a algú). Prega’l que t’ajudi.
1 3 v. tr. [LC] Demanar alguna cosa (a algú) molt i repetidament. Si no en vol més, no la preguis. Vol ésser pregat.
1 4 [LC] fer-se pregar Negar-se a fer una cosa fins que no s’ha demanat molt i repetidament. Vol fer-se pregar. Si li ho demanes, veuràs com no es farà pregar.
2 1 tr. [LC] [RE] Demanar (a Déu, a un sant) la concessió d’una gràcia. Prega Déu que no ho perdis tot.
2 2 intr. [LC] [RE] Demanar a Déu, a un sant, la concessió d’una gràcia. Prega a Déu per la pau al món.
3 intr. [LC] [RE] Dir una oració. Prega vora l’altar.
pregària
f. [LC] [RE] Acció de pregar Déu, oració.
pregnant
adj. [LC] Que empeny vivament a fer alguna cosa.
pregnantment
adv. [LC] D’una manera pregnant.
pregon -a
1 adj. [LC] D’una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o entrada endins. Un pou pregon. Un riu pregon. Una cova pregona.
2 adj. [LC] A un nivell molt per sota del de la superfície general. Una vall pregona. Un coll de muntanya pregon.
3 adj. [LC] PER EXT. Una pena molt pregona.
pregonament
adv. [LC] Fins molt endins, no superficialment.
pregonar
1 v. intr. [LC] El nunci, el pregoner, fer la crida.
2 tr. [LC] DIVULGAR. Pregonar una cosa als quatre vents.
pregoner pregonera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa les crides en un poble.
2 m. i f. [LC] Personalitat encarregada de fer el pregó d’una festa o una celebració.
pregonesa
f. [LC] Qualitat de pregon.
preguera
f. [LC] [RE] PREGÀRIA.
pregunta
1 f. [LC] Acció de demanar a una persona informació sobre alguna cosa que es desitja saber, un aclariment, la solució d’algun dubte. Em van assetjar a preguntes.
2 f. [LC] Paraules amb què es pregunta. Li has fet una pregunta molt indiscreta.
3 [AD] precs i preguntes V. PREC.
preguntador -a
adj. i m. i f. [LC] Que pregunta.
preguntaire
adj. i m. i f. [LC] Amic de fer preguntes.
preguntar
1 v. tr. [LC] Fer una pregunta (sobre alguna cosa o sobre algú). Pregunta-li què vol. Pregunteu-li si sap l’hora que arriben.
2 v. tr. [LC] Demanar (la lliçó). Demà em preguntaran els pronoms febles.
preguntat
m. [LC] PREGUNTA.
prehistòria
1 f. [LC] [HIH] Període de la vida de la humanitat anterior a l’aparició de l’escriptura.
2 f. [LC] [HIH] Ciència que estudia la història de la humanitat anterior a l’aparició de l’escriptura, mitjançant les restes de la seva cultura material.
prehistòric -a
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a la prehistòria. L’època prehistòrica. L’home prehistòric. Temps prehistòrics.
prehnita
f. [GLM] Mineral, fil·losilicat amb alumini i calci, de fórmula Ca2Al2Si3O10(OH)2, que cristal·litza en el sistema ròmbic, és de color verd pàl·lid i es troba en roques que han sofert metamorfisme de grau molt baix o alteració hidrotermal.
preindustrial
adj. [LC] Anterior a la revolució industrial.
prejudici
1 m. [LC] [SO] Indici o opinió preconcebuts.
2 m. [LC] [PS] Aversió no raonada per alguna cosa.
prejudicial
adj. [LC] Que precedeix el judici o la sentència.
prejutjar
v. tr. [LC] Jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement complet (d’una cosa).
prelacia
f. [LC] [RE] PRELATURA.
prelació
f. [DR] Preferència amb què una persona o un afer han d’ésser atesos respecte a d’altres. Dret de prelació.
prelada
f. [PR] [RE] [LC] Superiora d’algunes comunitats religioses.
prelat
1 m. [RE] [PR] [LC] Dignatari eclesiàstic que té jurisdicció ordinària o que té aquest títol honorífic.
2 [RE] prelat domèstic Eclesiàstic familiar del papa que rep el nom de prelat com a títol honorífic, sense cap jurisdicció.
prelatici -ícia
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al prelat o a la prelatura.
prelatiu -iva
adj. [LC] [DR] Que enclou o implica prelació.
prelatura
f. [LC] [RE] Dignitat de prelat.
prelibació
f. [LC] Acció de gaudir per endavant; l’efecte.
preliminar
1 adj. [LC] Que precedeix i prepara l’objecte principal. Nocions preliminars.
2 m. [LC] Els preliminars de la pau.
preliminarment
adv. [LC] D’una manera preliminar.
prelitoral
m. [GG] [LC] Regió separada del litoral per una planura, una depressió, una serralada, etc.
prellegat
m. [DR] Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.
preludi
1 1 m. [LC] Acció, esdeveniment, etc., que precedeix i prepara quelcom més important. Els actes d’aquest cap de setmana són el preludi de les festes.
1 2 m. [LC] Part preliminar o introductòria.
2 1 m. [LC] [MU] Fragment d’una composició musical que serveix d’introducció al tema principal, a una fuga, a una òpera.
2 2 m. [MU] Peça instrumental que solia precedir una obra més extensa: suite, fuga, etc.
2 3 m. [MU] Forma lliure pianística, independent.
2 4 m. [MU] Peça musical, sovint improvisada, de caràcter didàctic o tècnic per a introduir una tonalitat.
preludiar
1 1 v. intr. [LC] Servir com a preludi.
1 2 tr. [LC] Servir de preludi (a alguna cosa).
2 intr. [MU] Assajar la veu, un instrument, cantant, tocant una sèrie de notes.
prelusió
f. [LC] Preludi 1.
premall
1 m. [LC] El que resta d’una cosa després d’haver estat premuda i d’haver-se’n separat la part bona.
2 m. [LC] Corretja o corda que serveix per a estrènyer alguna cosa.
prematrimonial
adj. [LC] Anterior al matrimoni. Relacions prematrimonials. Certificat mèdic prematrimonial.
prematur -a
1 adj. [LC] Esdevingut, fet, abans de temps, massa aviat. Un part prematur. Una nevada prematura.
2 1 adj. [MD] [AGR] Nascut abans de temps, però viable. Un infant prematur. Un animal prematur.
2 2 m. [MD] [AGR] Infant prematur.
prematurament
adv. [LC] Abans de temps, d’una manera prematura.
premaxil·la
f. [ZOA] Os de membrana de la part anterior del maxil·lar de molts vertebrats, en què es formen les incisives dels mamífers i el bec superior dels ocells.
premeditació
f. [LC] [DR] Acció de premeditar; l’efecte. Cometre un crim amb premeditació i traïdoria.
premeditadament
adv. [LC] Amb premeditació.
premeditar
v. tr. [LC] [DR] Algú, pensar conscientment per endavant (allò que farà). Premeditar un crim.
premenstrual
adj. [MD] Que ocorre immediatament abans de la menstruació.
prémer
v. tr. [LC] Agafar (un cos) entre dos o més que tendeixen a acostar-se i, per tant, a comprimir-lo. Prement-ho fort, en trauràs un suc espès. La multitud els premia i gairebé no podien fer un pas.
premetro
m. [OP] Servei de passatgers que s’efectua amb vehicles automotors lleugers que poden circular tant per una via de tramvia com per un túnel de metro.
premi
1 1 m. [LC] [SO] Do que es confereix públicament en reconeixement d’un mèrit o per a encoratjar algú. Merèixer un premi. Assignar, donar, concedir, un premi. El premi consisteix en una copa d’argent, en una flor natural. Obtenir el primer premi. Premi en diner, en llibres. Distribució de premis. Emportar-se, guanyar, el primer premi. Tota bona acció mereix un premi. El Premi Nobel de la pau.
1 2 m. [LC] Obra o persona guardonades. L’obra Vida privada va ser el Premi Crexells de 1932.
2 1 m. [LC] Allò que hom pot guanyar per sort en una rifa. S’han repartit el premi entre els treballadors. On s’ha d’anar a cobrar el premi? Pagament de premis.
2 2 m. [LC] Quantitat de diners obtinguts per sorteig entre els compradors de productes, de títols d’estat, etc.
2 3 m. [LC] Augment de valor donat antigament per l’autoritat a una moneda.
3 1 m. [LC] [SO] Retribució especial conferida per l’Estat o per una empresa als seus funcionaris o als seus treballadors en ocasions determinades. Premi de fidelitat a l’empresa.
3 2 m. [LC] Ajuda financera que l’Estat concedeix per encoratjar activitats diverses. Cartell de premis a la investigació lingüística.
premiable
adj. [LC] Digne de premi, que pot ésser premiat.
premiador -a
adj. i m. i f. [LC] Que premia.
premiar
1 v. tr. [LC] Donar (a algú) el premi que mereix, donar un premi o premis. Premiar els alumnes estudiosos.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Premiar la virtut, l’aplicació, la constància.
premissa
1 f. [FS] Proposició d’un sil·logisme de les dues a partir de les quals s’infereix la conclusió.
2 [FS] premissa major Premissa més general i que sol posar-se la primera.
3 [FS] premissa menor Premissa menys general i que sol posar-se en segon lloc.
4 f. [LC] Proposició provada anteriorment o donada com a certa que serveix de base a un argument.
premoció
f. [LC] Acció de moure per endavant a l’acció.
premolar
1 adj. [MD] [ZOA] Situat al davant d’una molar.
2 f. [MD] [ZOA] DENT PREMOLAR.
3 m. [MD] Queixal de la primera dentició.
premonició
1 f. [LC] Idea, pensament, somni, que anuncia el que s’ha d’esdevenir.
2 f. [LC] PRESSENTIMENT.
premonitori -òria
adj. [LC] Que anuncia el que s’ha d’esdevenir. Símptomes premonitoris.
premonstratès -esa
1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent a l’orde canonical fundat el segle XII per sant Norbert.
2 m. i f. [RE] [PR] Membre d’aquest orde.
premoriència
f. [DR] Fet de premorir.
premorient
adj. [LC] [DR] Que premor.
premorir
[p. p. premort]
v. intr. [LC] [DR] Morir primer que un altre o abans d’un terme o una circumstància prèviament fixats. Si el fill instituït premor al testador, no transmet l’herència als seus fills.
premsa
1 1 f. [IMF] [IMI] [EI] [AGA] Màquina disposada de manera que, entre dues de les seves parts, pot agafar i comprimir alguna cosa, i serveix per a aplacar, esclafar, esprémer, estampar, imprimir, etc. Premsa de biga, de caragol. Premsa a mà. Premsa hidràulica.
1 2 f. [IMF] Conjunt de quatre, de cinc o de sis llassisos.
1 3 f. [IT] Mecanisme d’alguns sistemes d’ordidors i de màquines de parar que serveix per a obtenir els plegadors plens d’ordit amb el fil ben premut.
1 4 f. [IT] Mecanisme amb què es regula la pressió del cilindre contra les agulles en les màquines jacquard.
1 5 f. [IT] Aparell en què són foradats els cartons jacquard mitjançant la pressió exercida per la planxa de picar proveïda de cartons per a planxar els teixits de llana.
1 6 f. [AF] Aparell d’imprimir proveït de dos plans, el marbre, pla fix inferior que conté la forma, i la platina, pla superior que pressiona el paper sobre la forma.
1 7 [AF] premsa de daurar Màquina emprada pels enquadernadors per a la impressió o el daurat de les tapes d’un llibre.
2 1 f. [LC] [CO] [AF] Conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris. La premsa diària. La premsa catalana. La llibertat de premsa.
2 2 [LC] [FLL] [AF] donar una obra a la premsa Fer-la imprimir.
2 3 [LC] tenir algú bona premsa Tenir bona fama, ésser objecte de comentaris favorables.
2 4 [LC] tenir algú mala premsa Tenir mala fama, ésser objecte de comentaris desfavorables.
premsada
f. [LC] Acció de premsar; l’efecte.
premsador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que premsa.
premsaestopa
m. [EI] Junt amb estopada impregnada de lubrificant que, en ajustar hermèticament a un arbre, a un piu, d’una màquina, impedeix les fuites de fluid en cilindres i altres òrgans d’aquests.
premsaire
m. i f. [LC] [PR] Premsador, especialment de verema.
premsament
m. [LC] Acció de premsar.
premsar
1 v. tr. [EI] [IMI] [AGA] Sotmetre a l’acció d’una premsa. Premsar raïm. Premsar olives.
2 v. tr. [LC] PRÉMER. La gentada els havia premsat contra la paret. Em va materialment premsar contra el seu pit.
premsatge
1 m. [LC] Acció de premsar.
2 1 m. [IQA] Operació d’acabat a la qual són sotmeses les pells i els teixits.
2 2 m. [IT] Acció de tancar els ganxos de les agulles en les màquines de fabricació de gènere de punt, per tal que les malles formades en la passada anterior hi passin per damunt per a formar una nova passada.
premsista
m. i f. [LC] [PR] [AF] Operari que, en les impremtes, treballa en una premsa.
premsot
m. [LC] [IMI] Premsa de caragol.
premuda
f. [LC] Acció de prémer.
premunir
v. tr. [LC] Proveir (algú) dels mitjans necessaris per a evitar un risc, un dany, etc.
pren
m. [IT] Punt d’encreuament en què el fil d’ordit ve posat sobre el de trama.
prenatal
adj. [LC] [MD] Anterior al naixement. Un traumatisme, una infecció prenatal.
prendre
[ger. prenent; p. p. pres; ind. pr. 1 prenc; subj. pr. prengui, etc.; subj. imperf. prengués, etc.]
1 v. tr. [LC] Agafar (alguna cosa d’altri), sovint contra la voluntat d’aquest, amb una certa violència. Prendre una ciutat a l’enemic. M’ha pres la sota amb l’as. M’ha pres la reina amb un peó. Li han pres el rellotge. M’ha pres el mocador de la butxaca. Li han pres el seti, el lloc. Li van prendre una part de l’herència.
2 1 tr. [LC] Proveir-se (d’alguna cosa). Prendre mercaderies a crèdit. Prendre entrades, seients, per a una representació. Prendre vistes. Prendre lliçons d’anglès. Prendre o rebre claror per una claraboia.
2 2 tr. [LC] Adjuntar-se, agafar. Prendre cuiner.
3 tr. [LC] ACCEPTAR. Pren el que et donen. Cal prendre les coses tal com són. Ell pren el seu mal amb paciència. Prendre a bé, a mal. Prendre bé, malament. Prendre de grat una cosa.
4 tr. [LC] Introduir (un aliment, un medicament) a l’aparell digestiu perquè sigui assimilat o absorbit. Prendre aliments. Prendre un got de vi. Prendre cafè, te, llet. Prendre una ajuda. Prendre un remei, una medecina, una purga.
5 tr. [LC] Gaudir dels efectes (d’una cosa). Prendre un bany, una dutxa. Prendre el sol, la fresca.
6 tr. [LC] Contraure, agafar, adquirir. Has pres un mal costum. Aquesta cortina ha pres un mal gest.
7 1 tr. [LC] Agafar (quelcom) per usar-ne, servir-se’n, emprar-ho. Preneu cadires i asseieu-vos. Per anar a Alacant prenia el tren. Quin camí prendrem? Prendre seient al costat d’ell.
7 2 tr. [LC] Posar en obra. Prendre el vol. Prendre embranzida. Prendre un cavall el trot.
7 3 tr. [LC] Fer-se seva (alguna cosa), estar disposat a emprar-la. Prendre precaucions. Prendre un partit. Prendre una resolució. Prendre les mesures convenients, necessàries. Prendre consell d’algú. Prendre parer.
7 4 tr. [TRA] La vela d’una embarcació, rebre bé (el vent).
8 tr. [LC] prendre algú per un altre Pensar-se que aquell és aquest. L’havia pres pel teu germà: s’hi assembla molt.
9 1 intr. [LC] Produir el seu efecte. Aquest aiguacuit no pren. El foc ha pres en una zona boscosa.
9 2 intr. [LC] Fer arrels. Una terra on l’herba no pren.
9 3 intr. [LC] Una cosa, tenir èxit, anar bé. És una moda que no ha pres.
10 intr. [IT] Un fil d’ordit, alçar-se en obrir-se la calada per deixar pas a la llançadora, amb la qual cosa resta sobre el fil de trama.
11 1 intr. pron. [LC] Un líquid, solidificar-se, espessir-se per refredament.
11 2 intr. pron. [LC] La sang, la llet, coagular-se.
prenedor1 -a
1 adj. [LC] Que es pot prendre, que cal prendre. Aquesta fruita no és prenedora: està tota podrida.
2 adj. [LC] Acceptable 1.
prenedor2 prenedora
1 m. i f. [AD] Persona que rep un efecte de comerç i està legitimada per cobrar-lo.
2 m. i f. [AD] Persona que pren un contracte d’adhesió, especialment una assegurança.
prenoció
f. [LC] Noció o coneixement anticipat d’una cosa.
prenom
1 m. [LC] [HIG] [FL] Nom que, entre els romans, precedia el de família.
2 m. [LC] Nom individual que precedeix el cognom.
prenotar
v. tr. [LC] Notar per endavant.
prènsil
adj. [LC] Adaptat per a agafar encerclant. La trompa prènsil dels elefants. La cua prènsil de certs simis.
prensió
f. [LC] [AGR] Acció de prendre o d’agafar quelcom amb la mà o amb un altre membre. Òrgans de prensió.
prensor -a
adj. [ZOA] [LC] Capaç d’agafar amb les mans, les urpes, el bec, etc. Ocells prensors.
prenunci
m. [LC] Anunci anticipat.
prenunciar
v. tr. [LC] Anunciar per endavant.
prenyar
v. tr. [LC] [BI] [MD] [AGR] Fecundar (una femella vivípara).
prenyat1
1 m. [LC] [MD] [AGR] Estat de la femella prenyada.
2 m. [MD] [AGR] Període comprès entre la fecundació i el part.
prenyat2 -ada
1 adj. [LC] [MD] [AGR] Que ha concebut i porta a l’úter un embrió o un fetus.
2 adj. [LC] Carregat, ple. Un núvol prenyat d’aigua. Una empresa prenyada de dificultats.
prenys
adj. [LC] [MD] [AGR] Prenyat2 1. Estar una femella prenys. Fer, un mascle, prenys una femella.
preocupació
1 f. [LC] Acció de preocupar o de preocupar-se; l’efecte. La preocupació de la regió pels holandesos.
2 f. [LC] Allò que preocupa. No el convencereu pas: és un home ple de preocupacions. La seva única preocupació són els seus fills.
preocupant
adj. [LC] Que és motiu de preocupació.
preocupar
1 v. tr. [LC] Ocupar abans que un altre.
2 1 tr. [LC] Ocupar per endavant l’ànim (d’algú). Ara el preocupen les eleccions i no té temps per a res més.
2 2 tr. [LC] Ocupar l’ànim (d’algú) causant-li ànsia o turment. El preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill.
2 3 intr. [LC] Ocupar l’ànim d’algú causant-li ànsia o turment. Li preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill.
2 4 intr. pron. [LC] Tenir l’ànim absorbit per algú o alguna cosa que dona ànsia o turment. Es preocupa per la família, pels veïns. No us preocupeu: tot anirà bé.
3 intr. pron. [LC] Ocupar-se amb un interès especial. Aquesta gent no es preocupa de la seva descendència. El moralista es preocupa de formular màximes.
preoperatori -òria
adj. [MD] Que precedeix una operació quirúrgica.
preopercle
m. [ZOA] Os pla membranós en la ganya de molts peixos situat davant de l’opercle.
preopinant
m. i f. [LC] Persona que, en una discussió, ha donat la seva opinió abans que una altra.
preopinar
v. intr. [LC] Donar la pròpia opinió abans que un altre.
preordinació
f. [LC] Acció de preordinar; l’efecte.
preordinar
v. tr. [LC] Ordenar per endavant (les coses).
prepalatal
adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb un contacte o una constricció del dors de la llengua amb la zona anterior del paladar dur.
preparació
1 1 f. [LC] Acció de preparar o de preparar-se. La preparació d’un discurs. La preparació dels examinands. Sense cap preparació.
1 2 f. [LC] La cosa preparada. Preparacions químiques, farmacèutiques.
2 f. [LC] [SP] ENTRENAMENT.
3 f. [BI] Conjunt format per un portaobjectes, un cobreobjectes i la mostra que es vol estudiar al microscopi.
preparador -a
adj. i m. i f. [LC] [SP] Que prepara. Assistent preparador.
preparar
1 1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) en estat d’ésser usada, aplicada, d’acomplir la seva destinació. Preparar un medicament. Preparar les eines per a una operació. Preparar un discurs. L’exèrcit prepara una ofensiva contra l’enemic.
1 2 v. tr. [LC] Posar (algú) en un estat mental apropiat a un fi ensenyant-lo, instruint-lo. Preparar un noi per als exàmens.
1 3 intr. pron. [LC] Preparar-se a la lluita.
1 4 v. tr. [LC] Posar (algú) en estat de no ésser sobtat per una nova, un esdeveniment, etc. Jo ja la vaig preparar perquè l’accident del noi no l’afectés tant.
1 5 [LC] preparar a algú l’alforja a) Preparar-li el necessari per a un viatge.
1 5 [LC] preparar a algú l’alforja b) Preparar la mortalla a un malalt moribund.
1 6 [LC] preparar el jaç Disposar les coses per a la consecució d’algun fi.
2 intr. pron. [LC] Encaminar-se a una realització pròxima. Es prepara una tempesta. Es preparen greus esdeveniments.
preparat
1 m. [LC] Preparació 1 2. Un preparat contra les cremades.
2 [MD] preparat galènic Preparat farmacèutic obtingut segons les normes de la galènica.
preparatiu -iva
1 adj. [LC] PREPARATORI.
2 m. [LC] [usat generalment en pl.] Allò que es fa per preparar alguna cosa. Estic fent els últims preparatius.
preparatori -òria
adj. [LC] Que prepara, que serveix per a preparar. Treballs, estudis, preparatoris. Escola preparatòria. Curs preparatori.
prepirinenc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Prepirineus.
preponderància
1 f. [LC] Qualitat de preponderant. La preponderància econòmica d’alguns països.
2 f. [LC] Fet de preponderar. Conquerir, perdre, la preponderància.
preponderant
adj. [LC] Que prepondera. El motiu preponderant.
preponderantment
adv. [LC] Amb preponderància, d’una manera preponderant.
preponderar
1 v. intr. [LC] Tenir més pes.
2 v. intr. [LC] PREDOMINAR. No sempre prepondera la raó, com caldria.
preposició
1 f. [LC] Acció de preposar.
2 1 f. [FL] Categoria lèxica constituïda per mots invariables que s’anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i expressen la relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre.
2 2 f. [FL] Mot d’aquesta categoria.
preposicional
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la preposició.
2 adj. [LC] [FL] Construït mitjançant una preposició. Un complement preposicional. Un sintagma preposicional.
prepòsit prepòsita
m. i f. [LC] [PR] Persona posada al cap d’una junta, d’una comunitat.
prepositiu -iva
1 adj. [LC] Que es posa davant. Un adjunt prepositiu.
2 adj. [LC] [FL] Que té la funció d’una preposició.
prepositivament
adv. [LC] D’una manera prepositiva.
prepositura
f. [LC] Càrrec o dignitat de prepòsit.
prepòster -a
adj. [LC] Invertit en ordre.
preposteració
f. [LC] Acció de preposterar; l’efecte.
prepòsterament
adv. [LC] Amb preposteració.
preposterar
v. tr. [LC] Invertir l’ordre (d’alguna cosa) posant abans allò que havia d’anar després.
prepotència
f. [LC] Qualitat de prepotent.
prepotent
1 adj. i m. i f. [LC] Superior en poder, especialment quan s’abusa d’aquest poder.
2 adj. i m. i f. [LC] ARROGANT.
prepotentment
adv. [LC] Amb prepotència.
prepuci
m. [LC] [ZOA] [MD] Replec de la pell del penis que cobreix el gland.
prepucial
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al prepuci.
prerafaelita
1 adj. [AR] [FLL] Relatiu o pertanyent al prerafaelitisme.
2 m. i f. [AR] [FLL] Seguidor del prerafaelitisme.
prerafaelitisme
m. [AR] [FLL] Moviment pictòric d’origen britànic inspirat en els pintors italians anteriors a Rafael i caracteritzat per una concepció sincera de l’art, una factura molt acurada i detallista, i sovint una certa preocupació social d’arrel cristiana i utòpica.
preregnant
adj. [LC] Que ha regnat abans que un altre.
prerenaixement
m. [AR] Corrent artístic desenvolupat a Itàlia, considerat de transició cap al ressorgiment del classicisme sense ruptura amb la tradició medieval.
prerequisit
m. [LC] Requisit previ a un altre o altres requisits.
preromà -ana
adj. [LC] Anterior a l’època romana.
preromànic -a
1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’art i a l’estil arquitectònic desenvolupats a partir del segle VI a les antigues províncies de l’Imperi Romà d’Occident fins a l’aparició del romànic.
2 m. [AR] [LC] Art preromànic.
preromàntic -a
1 adj. [FLL] Relatiu o pertanyent al preromanticisme.
2 adj. i m. i f. [FLL] Seguidor del preromanticisme.
preromanticisme
m. [AR] [FLL] Corrent ideològic, artístic i literari precursor del Romanticisme, caracteritzat pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes.
prerrogativa
1 f. [LC] [AD] Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona.
2 f. [PO] Facultat important o privativa d’alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders.
pres -a
adj. i m. i f. [LC] Privat de llibertat, tancat en presó. El portaven pres. Els presos comparteixen una cel·la doble en un mòdul de seguretat.
presa
1 1 f. [LC] Acció de prendre, d’agafar amb violència alguna cosa. La presa d’una fortalesa. La presa d’una nau.
1 2 [LC] fer presa Agafar amb la mà, la grapa, les dents, etc.
1 3 [AD] [LC] presa de possessió Acte de prendre possessió d’un càrrec, de drets o de béns.
1 4 f. [SP] En certs esports de lluita, conjunt d’accions amb què un lluitador pot immobilitzar i dominar l’adversari.
2 1 f. [LC] La cosa presa.
2 2 f. [EG] Organisme viu que és capturat per un altre organisme al qual serveix d’aliment. Repartir-se la presa.
3 1 f. [LC] [MD] Quantitat d’un medicament o un aliment que es pren en una vegada.
3 2 f. [HO] [LC] Porció rectangular d’una rajola de xocolata.
4 1 f. [LC] [OP] Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc., per desviar l’aigua o detenir-la.
4 2 f. [LC] [OP] El conducte per on es condueix l’aigua.
4 3 f. [LC] [OP] L’aigua desviada.
5 f. [EI] Enduriment d’un adhesiu, d’un aglutinant, en prendre.
6 f. [EI] Obertura o element d’on surt o per on entra el fluid que ha d’accionar una màquina, alimentar un motor, etc.
7 1 f. [EE] Dispositiu per a captar el fluid d’un circuit o d’un dipòsit, o bé el moviment d’una màquina, d’un motor, etc.
7 2 [EE] presa de corrent Base d’un endoll destinada a rebre una clavilla connectada a un cable.
7 3 [EI] presa de força [o presa de moviment] Element d’acoblament que té l’arbre d’alguns motors per tal de poder-hi acoblar alguna màquina de manera que rebi el moviment de rotació d’aquest motor.
presagi
1 m. [LC] Senyal que anuncia un esdeveniment futur. Ell, aquest fet, el va prendre com un mal presagi.
2 m. [LC] Predicció treta, deduïda, d’aquest senyal. Fer bons presagis. Presagis de victòria.
presagiar
v. tr. [LC] Anunciar per algun senyal (un esdeveniment futur). Les violentes manifestacions i protestes presagiaven un enfrontament armat. Aquest vent presagia pluja.
presagiós -osa
adj. [LC] Que presagia.
presantificat -ada
adj. [RE] Santificat, consagrat, per endavant.
presbícia
f. [MD] [LC] Defecte de la vista, degut a la rigidesa del cristal·lí, que fa que no es vegin distintament els objectes situats molt a la vora dels ulls.
prèsbita
adj. i m. i f. [MD] [LC] Afectat de presbícia.
presbiteral
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al presbiteri o als preveres.
presbiterat
1 m. [RE] El segon dels ordes majors actuals.
2 m. [RE] [LC] Dignitat, càrrec, de prevere.
3 m. [RE] Conjunt dels preveres d’una Església, d’un país, etc.
presbiteri
1 m. [LC] [AQ] [RE] [AR] Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada d’un o més graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.
2 m. [HIH] [RE] Reunió dels preveres amb el bisbe.