plagi
1 m. [LC] Acció de plagiar; l’efecte.
2 1 m. [FLL] Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.
2 2 m. [FLL] Escrit que conté plagis. Aquesta obra és un plagi.
plagi-
[LC] V. PLAGIO-.
plagiar
v. tr. [LC] Copiar (idees, paraules, obres, etc., d’una altra persona) usant-les com a pròpies.
plagiari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que plagia.
plagio- [o plagi-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. plágios, ‘oblic’. Ex.: plagiotròpic, plagiedre.
plagiòclasis
1 f. pl. [GLM] Sèrie de tectosilicats triclínics sòdics i càlcics pertanyents als feldespats, que formen part de la sèrie albita-anortita.
2 f. [GLM] Mineral de la sèrie de les plagiòclasis.
plagiòstoms
m. pl. [ZOP] ELASMOBRANQUIS.
plaguejar
v. intr. [LC] Fer el plaga.
plagueria
f. [LC] PLAGASITAT.
plagueta
f. [LC] Llibreta 1.
plaguicida
adj. i m. [AGF] [AGA] PESTICIDA.
plaïble
adj. [LC] Que pot ésser agradable o plaent.
plana
1 1 f. [LC] [GL] Porció extensa de país pla, sense muntanyes, que, generalment, té una altitud escassa sobre el nivell del mar. Des de la plana de Vic es veu la muntanya del Montseny.
1 2 [GL] plana costanera Plana desenvolupada prop de la costa, que sol ésser sedimentària.
1 3 [GL] plana d’aigua Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent.
1 4 [GL] plana d’erosió Plana elaborada per un procés erosiu.
1 5 [GG] plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, formada per sediments dipositats en èpoques de crescuda.
1 6 [GL] plana deltaica Plana subaèria constituïda pels al·luvions d’un delta.
1 7 [GL] plana fluvial Plana reblerta de sediments fluvials, que sovint presenta un conjunt de terrasses.
1 8 [GL] plana marina Fons pla de la mar, prop de la costa i a menys de 200 metres de profunditat.
2 1 f. [LC] [AF] Pàgina, cara d’un full de paper. Ja soc a la plana 20 del llibre. El menut fa mitja hora que escriu i encara no ha fet una plana.
2 2 f. [LC] [AF] En tip., conjunt de línies degudament compostes que, una vegada impreses, formen el text d’una pàgina. Ja hi ha compaginades dues-centes planes.
3 f. [DE] plana major a) Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap d’una manera semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats.
3 f. [LC] plana major b) PER EXT. La plana major d’un partit, d’un poble, etc.
4 1 f. [IMF] RIBOT1.
4 2 f. [IMF] [IMI] Ribot per a polir emprat pels mestres d’aixa, pels boters.
4 3 f. [IMF] Eina de torner, com una mena d’enformador però amb dos toixos convexos en lloc de còncaus, de manera que el fil tallant queda al mig del gruix de la fulla.
4 4 f. [IMI] [AQ] Eina de paleta i de guixaire consistent en una làmina de ferro rectangular amb un mànec posat al centre de la pala, amb què s’estén una pasta per a allisar una superfície, collar un aplacat de rajoles, etc.
4 5 f. [IMI] Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o de polir en calent les peces treballades.
4 6 f. [IMI] Tas sobre el qual els ferrers piquen una peça de ferro per aplanar-la o adreçar-la.
5 f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels pleuronèctids, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color bru olivaci, de forma romboidal i línia lateral quasi recta, amb els ulls al costat dret i el preopercle lliure i amb plaquetes espinoses tot al llarg de les aletes dorsal i anal, que viu al mar i també en aigües salabroses i fluvials (Platichthys flesus).
planada
f. [LC] Extensió de terra plana. Els sembrats de la planada.
planador
m. [LC] [TRG] [SP] Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
planament
adv. [LC] D’una manera plana.
planar
1 v. intr. [LC] Un ocell, sostenir-se enlaire amb les ales esteses horitzontalment, sense moure-les.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Un gran silenci plana sobre la vall. Una angoixa terrible planava damunt de tots.
3 v. intr. [LC] [TRG] Un planador, volar.
4 v. intr. [LC] [TRG] Un avió, volar amb els motors parats.
planari -ària
1 adj. [GL] [MT] Relatiu o pertanyent a un pla.
2 1 adj. [GL] Que té una estructura plana o gairebé plana.
2 2 adj. [GL] En geol., en forma de pla.
planària
f. [ZOI] Metazou del gènere Planaria, de la classe dels turbel·laris, de cos aplanat, pigmentació marró i negra, freqüent a l’aigua dolça.
planassa
f. [LC] [GL] Gran extensió de terra plana, especialment al fons del mar, que constitueix una elevació.
planatge
m. [SP] Acció de planar.
plançó
1 1 m. [AGF] [BO] [AGA] Arbre jove, encara amb aspecte d’arbust.
1 2 m. [AGA] [AGF] Branca plantada perquè arreli.
1 3 m. [AGF] [BO] Arbre jove nascut naturalment de llavor o de rebrot.
2 m. [LC] Fill 1 1.
plançonada
f. [LC] [AGA] [BOC] Plançoneda 1.
plançoneda
1 f. [LC] [AGA] [BOC] [AGF] Lloc on són abundants els plançons.
2 1 f. [AGF] [BOC] En silv., classe natural d’edat formada per individus compresos entre el seminal i l’inici de la formació de la capçada.
2 2 [AGF] plançoneda grossa Classe natural d’edat formada per individus compresos entre la plançoneda i el començament de la pèrdua de les branques inferiors.
plàncton
m. [EG] Conjunt d’organismes que es troben en suspensió a les aigües continentals o marines, els quals, per la seva mida i la poca importància o absència de moviment, depenen dels moviments i de la viscositat de l’aigua.
planctònic -a
adj. [EG] Relatiu o pertanyent al plàncton.
planejadora
f. [EI] [IMF] Màquina eina que permet d’obtenir una o més superfícies planes i llises en una peça de fusta, metàl·lica, etc.
planejament
m. [IMF] [EI] [LC] Acció de planejar; l’efecte.
planejar
1 1 v. tr. [LC] Fer plana o llisa (una superfície) llevant-ne els alts, omplint-ne els baixos.
1 2 v. tr. [IMF] Fer plana o llisa la superfície o les superfícies (d’una peça de fusta) passant-hi la plana, el ribot, la garlopa o treballant-la amb la planejadora o màquina d’obrar o planejar.
2 intr. [LC] No ésser gaire o gens rost. Allí el camí planeja.
3 tr. [LC] Fer el pla o plans (d’alguna cosa). És un afer que ja hem planejat.
planell
1 m. [LC] Indret pla i elevat. Tenien la casa en un planell solellós.
2 m. [LC] CAS2. Passava la mà pel planell del ganivet.
planella
f. [LC] Plana petita.
planer -a
1 adj. [LC] Que no és gaire o gens rost. Un camí planer.
2 1 adj. [LC] Que no ofereix dificultats. Una tasca planera.
2 2 adj. [LC] Pla3 2 1. Un estil planer.
planerament
adv. [LC] Sense afectació, d’una manera planera.
planerenc -a
adj. [LC] PLANER. El camí és tot planerenc.
planeta
1 1 m. [LC] [FIA] Astre opac que gira al voltant del Sol o, en general, d’un estel. La Terra és un dels planetes del sistema solar.
1 2 [FIA] planeta inferior Planeta que té l’òrbita situada a l’interior de l’òrbita de la Terra. Els planetes inferiors són Mercuri i Venus.
1 3 [FIA] planeta menor ASTEROIDE.
1 4 [FIA] planeta primari Planeta 1 1.
1 5 [FIA] [LC] planeta secundari Satèl·lit 2 1.
1 6 [FIA] planeta superior Planeta que té l’òrbita situada a l’exterior de l’òrbita de la Terra. Els planetes superiors són Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
2 m. [FIA] Entre els antics, astre errant.
3 f. [LC] Destí 1. La planeta d’una persona, d’un poble.
planetari -ària
1 adj. [FIA] [LC] Relatiu o pertanyent als planetes. Sistema planetari.
2 m. [FIA] Conjunt de dispositius òptics i mecànics destinats a reproduir, generalment sobre una pantalla esfèrica, l’aspecte del firmament i els moviments dels astres.
3 m. [EI] Roda dentada d’un engranatge o d’un diferencial, al voltant del qual giren els satèl·lits.
planetesimal
m. [FIA] Cos de massa petita format a partir de la pols continguda en el disc d’acreció que donà lloc al sistema solar.
planetoide
m. [FIA] ASTEROIDE.
planetologia
f. [FIA] [GL] Branca de l’astronomia i de la geologia que estudia la superfície, l’estructura i l’evolució dels planetes altres que la Terra.
plani-
[LC] V. PLANO-.
planic
m. [LC] Indret pla i elevat de poca extensió.
planícia
f. [LC] PLANURA.
planificació
1 f. [LC] [SO] [ECT] Acció de planificar; l’efecte.
2 [ECT] planificació territorial Procés de decisió pel qual hom determina les directrius, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea i per a un cicle temporal.
planificador -a
adj. i m. i f. [LC] Que planifica.
planificar
v. tr. [LC] [ECT] [AD] Formar el pla o projecte (d’una activitat o d’un conjunt d’activitats). El Departament d’Agricultura ha planificat la repoblació forestal.
planifoli -òlia
1 adj. [AGF] [BO] De fulla plana. Arbre planifoli.
2 m. [AGF] [BO] Planta planifòlia.
planímetre
m. [FIM] [AQ] [LC] Aparell per a mesurar mecànicament les àrees de les figures planes.
planimetria
f. [AQ] [LC] [GG] [AR] Part de la topografia que ensenya a representar en una superfície plana una porció de la superfície terrestre.
planiol
m. [LC] PLANIC.
planisferi
1 m. [MT] [LC] [GG] [FIA] Representació de l’esfera terrestre sobre un pla, mitjançant algun tipus de projecció geomètrica.
2 m. [FIA] [GG] [LC] Projecció polar dels dos hemisferis de l’esfera celeste.
planó
m. [LC] [IMI] Petit ribot emprat pels boters per a polir les botes per fora.
plano- [o plani-]
[LC] Forma prefixada del mot ll. planus, ‘pla’. Ex.: planoconvexa, planocòncava, planifoli.
planocaducifoli -òlia
1 adj. [AGF] [BO] De fulla plana i caduca.
2 m. [BO] Planta planocaducifòlia.
planocilíndric -a
adj. [AF] Que imprimeix el full de paper pressionant-lo damunt una forma plana mitjançant un cilindre dotat d’un moviment de rotació. Màquina planocilíndrica.
planocòncau -ava
adj. [FIF] Que té una cara plana i l’altra còncava. Lents planocòncaves.
planoconvex -a
adj. [FIF] Que té una cara plana i l’altra convexa. Lents planoconvexes.
planografia
f. [AF] Procediment d’impressió per mitjà de matrius en què les imatges i les zones blanques són al mateix nivell.
plànol
1 1 m. [LC] Representació sobre un pla de la disposició d’una ciutat, d’un edifici, d’un parc, etc. Us cal comprar un plànol i una guia de París. Un plànol dels jardins de Versalles.
1 2 [AQ] [OP] plànol topogràfic Representació gràfica d’una regió de la superfície terrestre que n’explicita les característiques.
2 1 m. [AQ] [AR] Representació d’una màquina, d’una obra arquitectònica o d’enginyeria, etc., amb dibuixos de l’estructura i la forma generals o de cada part o peça, i de la distribució o les proporcions del conjunt.
2 2 m. [LC] [AQ] Dibuix que representa la projecció ortogonal d’un objecte, d’una peça, d’una màquina, d’una casa, etc., o d’un dels seus talls o seccions. Ja han estat fets i aprovats els plànols de les obres.
planoperennifoli -òlia
1 adj. [AGF] [BO] De fulla plana i perenne.
2 m. [BO] Planta planoperennifòlia.
planor
f. [LC] Qualitat de pla.
planòspora
f. [BO] ZOÒSPORA.
plant
1 m. [LC] Plor, plany.
2 1 m. [FLL] Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos.
2 2 m. [FLL] Poesia d’aquest gènere.
planta
1 1 f. [LC] [BO] Ésser vivent que pertany al gran grup dels vegetals, típicament immòbil, de creixement indefinit, autotròfic i mancat de sistemes de relació. Els animals i les plantes. Plantes herbàcies. Plantes tèxtils. Plantes de jardí.
1 2 [BO] plantes inferiors Plantes criptògames.
1 3 [BO] plantes superiors Plantes fanerògames.
2 1 f. [BO] Vegetal que fa la fotosíntesi i té organització complexa, com ara les plantes amb flor, les falgueres i les molses, excloent-ne els fongs, els líquens i les algues més simples.
2 2 [BO] plantes amb flor Plantes fanerògames.
2 3 f. [LC] Comunament, vegetal no llenyós.
2 4 f. [AGA] Vegetal objecte de conreu.
2 5 f. [AGF] [AGA] Plançó d’un planter, especialment els més joves. Planta amb arrel nua o amb grenya. Planta amb pa de terra o amb gassó.
3 f. [BOS] [AGA] planta de les plomes CORTADÈRIA.
4 f. [LC] [AGA] PLANTADA. Una bona planta d’oliveres.
5 1 f. [LC] [AGA] Vinya d’una varietat que dona raïm blanc i molt dolç.
5 2 f. [AGA] [LC] Raïm de vinya planta.
6 1 f. [LC] [AQ] [AR] Perímetre ocupat per un edifici.
6 2 f. [AQ] [AR] Dibuix de la planta o de la secció horitzontal d’un qualsevol dels pisos d’un edifici.
6 3 f. [LC] [AQ] Divisió horitzontal de les que formen, superposades, un edifici o construcció.
6 4 f. [MT] Projecció ortogonal d’una figura o d’un cos damunt el pla horitzontal d’un sistema de dos plans perpendiculars.
6 5 [AQ] de nova planta [o de planta] loc. adj. Sencer, de nova construcció, des dels fonaments. S’han instal·lat en un edifici de nova planta.
6 6 [OP] posar en planta Projectar verticalment una obra sobre un pla horitzontal.
6 7 [LC] planta baixa Pis situat al nivell del sòl.
7 f. [EI] Instal·lació industrial.
8 f. [LC] Presència d’una persona. Aquell home té bona planta.
9 1 f. [LC] [ZOA] [MD] planta del peu Part inferior del peu des del taló fins a la punta dels dits.
9 2 f. [LC] [IMI] Part inferior i més ampla d’una sabata, d’una espardenya, etc. La planta d’un calçat.
plantable
adj. [LC] [AGA] Que es pot plantar.
plantació
1 1 f. [LC] [AGA] [AGF] Acció de plantar plançons, esqueixos, llavors; l’efecte.
1 2 f. [LC] [AGA] [AGF] Conjunt, especialment important, d’arbres plantats.
1 3 [AGF] plantació forestal Creació d’una massa forestal plantant determinats plançons d’arbres o d’altres espècies forestals.
1 4 f. [AGF] Reforestació 1.
2 f. [GG] Gran explotació tropical en què es practica l’agricultura extensiva.
plantada
f. [LC] [AGA] [AGF] Acció de plantar; l’efecte. Han fet una plantada de pins. Té una plantada d’oliveres. La plantada de les falles de Sant Josep i de les fogueres de Sant Joan.
plantador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [AGA] Que planta.
2 m. [LC] [AGA] Eina emprada pels hortolans per a plantar i trasplantar.
plantaginàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, integrada sobretot per herbes, de fulles enteres, sovint reunides en roseta, flors tetràmeres petites, generalment en espiga, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen els plantatges.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
plantament
m. [AGA] [LC] PLANTADA.
plantar1
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la planta del peu.
2 m. [MD] Múscul de la regió posterior de la cama.
plantar2
1 1 v. tr. [LC] [AGA] [AGF] Fixar a terra (un plançó, un esqueix, etc.), perquè hi arreli. Plantar pins, vinya. Ací, hi plantarem cols.
1 2 v. tr. [LC] [AGA] Enterrar llavors, bulbs, etc., (d’una planta) perquè es desenvolupi.
2 1 tr. [LC] Ficar a terra l’extrem (d’un pal, d’una estaca, etc.), perquè s’hi mantingui dret. L’envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes.
2 2 [LC] plantar la bandera en un lloc Prendre’l, fer-se’n l’amo.
3 1 tr. [LC] Enganxar, col·locar, posar. A la paret, hi hem plantat un cartell. On vols que el planti, aquest pitxer? L’han plantat a la presó. Han començat a plantar les falles de Sant Josep.
3 2 [LC] plantar botiga POSAR BOTIGA.
3 3 [LC] plantar cara FER CARA. Va plantar cara al lladre.
4 1 intr. pron. [LC] COL·LOCAR-SE. Planta’t a la porta i vigila que no s’escapi. En dues hores ens vam plantar a Granollers.
4 2 intr. pron. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, no demanar més cartes tenint-hi dret.
4 3 [LC] plantar-se algú a tants anys Dir que en té tants tenint-ne més. M’he plantat a vint anys.
5 1 tr. [LC] Deixar, abandonar, (algú). Quan em va dir això, vaig girar l’esquena i el vaig plantar. A en Joan, la seva xicota l’ha plantat.
5 2 [LC] deixar plantat algú No acudir a la cita que s’hi té.
6 tr. [LC] Pegar, clavar. Li vaig plantar una bufetada, un cop de puny.
plantat -ada
1 adj. [LC] On creix un tipus determinat de plantes. Un camp plantat d’alls. Un turó plantat de pins.
2 adj. [LC] ben plantat De bona planta. És una noia molt ben plantada.
plantatge
1 1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Plantago, de la família de les plantaginàcies, de fulles disposades generalment en roseta basal, flors petites, de corol·la papiràcia, agrupades en denses espigues llargament pedunculades, i fruit en pixidi.
1 2 m. [BOS] PLANTATGE GROS.
1 3 [BOS] plantatge ample PLANTATGE GROS.
1 4 [BOS] plantatge de fulla estreta Plantatge de fulles lanceolades i espigues ovoides o oblongues, freqüent als prats i als llocs herbosos (Plantago lanceolata).
1 5 [BOS] plantatge gros Plantatge de fulles ovades i peciolades i espigues allargades, sobre peduncles no gaire més llargs que les fulles, propi de vores de camins i sòls calcigats (Plantago major).
1 6 [BOS] plantatge mitjà Plantatge de fulles ovades i sèssils o gairebé sèssils, i espigues allargades, molt més curtes que el peduncle, freqüent a les pastures de muntanya (Plantago media).
2 m. [LC] [BOS] plantatge d’aigua Planta tuberosa, aquàtica, de la família de les alismatàcies, de fulles aèries que recorden les del plantatge i flors blanques o rosades, petites, disposades en una gran panícula de branques verticil·lades, que creix mig submergida en estanys i basses (Alisma plantago-aquatica).
planteig
m. [LC] PLANTEJAMENT.
plantejament
m. [LC] Acció de plantejar.
plantejar
v. tr. [LC] Suscitar (un problema, un tema, etc., a resoldre) i posar-lo en condicions, en via, de resoldre’l. Ha plantejat la qüestió dels impostos a la comissió.
planter
1 m. [AGA] [AGF] Lloc on hi ha les plantes nades, on es crien les plantes petites, destinades a ésser trasplantades.
2 m. [AGA] [AGF] Conjunt de plantes destinades a ésser trasplantades. Un planter de cebes.
3 m. [LC] PER EXT. Aquesta escola normal és un planter d’excel·lents mestres. Aquell davanter era del planter del Barça.
planteraire
m. i f. [AGA] [PR] [AGF] PLANTERISTA.
planterista
m. i f. [AGF] [PR] [AGA] Persona que es dedica a conrear planters per vendre’n les plantes joves.
plantígrad -a
adj. [ZOA] [LC] Que en caminar posa tota la planta dels peus a terra, s’aplica a alguns quadrúpedes.
plantilla
1 1 f. [LC] [IQA] [IMI] Primera sola sobre la qual es forma la sabata.
1 2 f. [LC] [IQA] [IMI] Sola de badana, de cuir, de suro, etc., amb què es cobreix la part interior de la primera sola d’un calçat, enganxada o solta.
1 3 [MD] plantilla ortopèdica Plantilla que, interposada entre la planta del peu i el calçat, contribueix a la correcció de certes deformitats del peu.
2 1 f. [ECO] [IMI] [EI] Peça plana i prima, retallada d’una manera que la seva figura i les seves dimensions corresponguin a les de la peça que hom vol obtenir, la qual, aplicada damunt la primera matèria, serveix per a traçar-hi el perfil i comprovar-ne la forma i les dimensions.
2 2 f. [IMI] Instrument consistent en una peça plana i prima, generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes o les figures, els contorns dels quals hi són perforats.
3 f. [IMI] Perpal de ferro que té un extrem corbat, afuat i dividit en dues parts que serveix per a fer alçaprem i desclavar embalatges o fer altres funcions semblants.
4 f. [LC] [ECT] [AD] Cens laboral dels treballadors d’una empresa, classificats per grups i categories professionals.
plantó
m. [LC] Plançó 1.
plantofa
f. [LC] [ED] Sabata sense orelles ni taló, que s’usa per a estar per casa.
plantofada
1 f. [LC] Cop de plantofa.
2 f. [LC] Cop donat amb la mà.
plantofejar
v. tr. [LC] Donar plantofades (a algú).
plantofer plantofera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven plantofes.
plantós -osa
adj. [LC] BEN PLANTAT. És una noia molt plantosa.
plantositat
f. [LC] Condició de plantós.
plàntula
1 f. [BO] Planta en l’inici del seu desenvolupament com a conseqüència de la germinació de la llavor.
2 f. [BO] Planta molt jove.
planura
f. [LC] [GL] Extensió de terreny pla.
planúria1
f. [LC] [GL] PLANURA.
planúria2
f. [MD] Expulsió de l’orina per una obertura anormal.
planxa
1 1 f. [LC] Làmina més o menys gruixuda, especialment de metall. Una planxa de zenc.
1 2 [SP] planxa de surf Planxa de material lleuger sobre la qual l’esportista manté l’equilibri mentre plana sobre la cresta d’una onada.
1 3 [SP] planxa de vela Embarcació formada per una planxa, un pal articulat en la seva base, una botavara i una vela triangular, per a un sol tripulant que navega dempeus agafat a la botavara.
1 4 f. [SP] Esport practicat amb aquesta planxa.
1 5 f. [LC] [ED] Estri que consisteix en un tros de planxa de ferro de forma generalment triangular, molt llisa per sota i amb una ansa en la part superior per on s’agafa, per a planxar roba.
1 6 f. [LC] [ED] Planxa per a coure-hi els aliments. Carn feta a la planxa. Xai a la planxa.
2 1 f. [TRA] planxa d’aigua Empostissat sostingut per bigues i caixons que serveix de suport als calafats que han d’espalmar una nau sense treure-la de l’aigua.
2 2 [TRA] planxa de vent Bastida penjada al costat d’un vaixell per tal que hi puguin treballar els homes que l’han de netejar, pintar, etc.
3 f. [SP] En gimnàstica, posició d’equilibri que consisteix a elevar una cama cap endavant o cap enrere i inclinar simultàniament el tronc en sentit contrari.
4 f. [LC] Cosa que algú fa o diu i el deixa en una situació ridícula, no gens airosa.
5 f. [IT] Roba feta amb ordit i trama del mateix color, tenyits abans del tissatge.
6 f. [IT] planxa de calaix Llengua metàl·lica que separa cadascun dels prestatges on s’allotgen les llançadores en els jocs de calaixos.
7 f. [IT] planxes de picar cartons Aparell de ferro emprat per a foradar els cartons per a les màquines jacquard.
planxada
f. [LC] Acció de planxar.
planxador1
1 m. [LC] Habitació o lloc on hom planxa la roba.
2 m. [IT] Instal·lació per a planxat industrial de roba.
planxador2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que planxa.
1 2 m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici planxar.
2 f. [LC] Màquina per a planxar industrialment la roba.
planxament
1 m. [IT] Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o de gènere de punt fent desaparèixer les arrugues.
2 m. [IQA] Operació d’acabat a la qual són sotmeses les pells o els cuirs per tal de conferir-los llisor i brillantor.
planxar
v. tr. [LC] [ED] Passar la planxa calenta (sobre la roba), per estirar-la, allisar-la, donar-li brillantor.
planxeta
1 f. [IT] Fusta plana amb què hom fa els canvis de lligat en la maquineta de lliços.
2 f. [AQ] Instrument topogràfic que serveix per a dibuixar alineacions i mesurar angles.
planxista
m. i f. [IMI] [PR] Persona que treballa les planxes metàl·liques per afaiçonar-les, per retornar-los la forma després d’un cop, etc.
planxisteria
1 f. [IMI] Ofici de planxista.
2 1 f. [EI] Taller o departament d’un taller dedicat a treballar les planxes metàl·liques.
2 2 f. [IMI] Indústria dedicada a treballar les planxes metàl·liques.
plany
1 m. [LC] Acció de plànyer-se.
2 m. [MU] Cançó trista sobre un tema abstracte o un fet històric o personal.
planyença
f. [LC] COMPASSIÓ.
planyent
adj. [LC] Que plany o es plany.
plànyer
1 v. tr. [LC] Compadir 1. Haver de fer aquesta caminada amb el temps que fa: ja et planyo. Després de tot el que li va passar, qui no l’hauria planyuda? És de plànyer, pobre noi, sense ningú que l’ajudi.
2 1 tr. [LC] Estalviar (un esforç, un mitjà, etc.). Deixa-ho ben acabat: no hi planyis el treball. Hi ha massa lletra a cada plana: no hi havien de plànyer tant el paper.
2 2 tr. [LC] Estalviar esforços (a algú). Si vols educar un infant no l’has de plànyer ni protegir-lo massa. Poca cosa fas tu: et planys molt.
3 intr. pron. [LC] Queixar-se, expressar el propi malcontentament. Es planyen de la seva mala sort. Ell es planyia que els seus amics no l’havien ajudat. No t’han concedit tot el que els demanaves? Doncs, de què et planys?
planyívol -a
adj. [LC] Que mou a compassió.
planyívolament
adv. [LC] D’una manera planyívola.
plapa
f. [LC] Clapa, taca.
plaqué
[pl. -és]
m. [LC] [ML] Metall al qual s’ha aplicat una placa molt prima d’or o d’argent.
plaquejar
v. tr. [LC] [ML] Aplicar (a un objecte de metall) una placa molt prima d’or o d’argent.
plaqueta
1 f. [ZOA] [BI] [MD] Cèl·lula de la sang dels vertebrats, que té una funció bàsica en la coagulació.
2 f. [IMI] Peça d’orfebreria realitzada exactament com una medalla, però de forma preferentment rectangular.
3 f. [EI] Porció de metall dur o de material ceràmic que s’insereix a una eina de tall per constituir-hi la vora tallant postissa.
plaquetari -ària
adj. [BI] [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a les plaquetes de la sang.
plasent
adj. [LC] DIVERTIT.
plasenteria
f. [LC] Burla lleugera, allò que hom diu o fa per divertir fent riure.
plasentment
adv. [LC] DIVERTIDAMENT.
plasm-
[LC] V. PLASMO-.
plasma
1 m. [ZOA] [MD] Part líquida i incolora de la sang, composta de sèrum i fibrinogen.
2 m. [FIN] [QU] Estat de la matèria existent a temperatures molt altes, caracteritzat per la presència d’electrons lliures i d’ions positius lliures.
3 m. [EI] [FIF] Gas molt ionitzat per escalfament i gairebé neutre que s’utilitza per a tallar o per a la deposició de capes de metall o de ceràmica.
plasmable
adj. [LC] Que pot ésser plasmat.
plasmació
f. [LC] Acció de plasmar.
plasmador -a
adj. i m. i f. [LC] Que plasma.
plasmalemma
m. [BI] Membrana cel·lular de totes les cèl·lules, animals i vegetals.
plasmar
1 v. tr. [LC] Donar forma (a una cosa), donar forma concreta (a una idea abstracta). Déu plasmà l’home a la seva imatge. Aquest recull plasma tot el pensament de l’autor.
2 v. tr. [LC] PER EXT. L’ensenyament plasma el caràcter dels joves.
plasmàtic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al plasma.
plasmatró
m. [EL] Tub de descàrrega gasosa proveït d’un càtode calent destinat a produir un plasma d’electrons i d’ions positius entre el càtode i l’ànode.
plàsmic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al plasma.
plasmidi
m. [BI] Element genètic present en els bacteris, que porta gens addicionals als del genoma normal i pot estar lliure en el citoplasma o estar integrat en el cromosoma bacterià.
plasmídic -a
adj. [BI] Relatiu o pertanyent als plasmidis.
plasmo- [o plasm-]
[LC] Forma prefixada del mot plasma. Ex.: plasmorràgia, plasmafèresi.
plasmodi
m. [BI] [BO] Massa citoplasmàtica que conté diversos nuclis, producte de la successiva divisió nuclear no acompanyada de divisió citoplasmàtica.
plasmodioforomicets
1 m. pl. [BOB] Classe de fongs ameboides, de vida endocel·lular, com ara el causant de l’hèrnia de la col.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta classe.
plasmodioforomicots
1 m. pl. [BOB] Divisió de fongs amb plasmodi, que comprèn els plasmodioforomicets.
2 m. [BOB] Individu d’aquesta divisió.
plasmòlisi
f. [MD] [BI] Disminució del volum del citoplasma a conseqüència de la pèrdua d’aigua per exosmosi.
-plast
[LC] Forma sufixada del gr. -plastês, derivat del mot plassein, ‘formar’, ‘afaiçonar’. Ex.: osteoplast.
-plàstia
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. plastós, ‘format’, ‘afaiçonat’. Ex.: ceroplàstia, enteroplàstia.
plàstic -a
1 1 adj. [BI] [MD] Que forma els teixits corporals o en restitueix els materials consumits.
1 2 f. [MD] Cirurgia correctora o restauradora.
2 1 adj. [LC] [AR] Que dona forma corpòria. Arts plàstiques.
2 2 adj. [AR] [LC] PER EXT. Un estil plàstic.
3 1 adj. [LC] [AR] Que es deixa modelar fàcilment. Argila plàstica.
3 2 f. [AR] [LC] Art de modelar una matèria, especialment amb finalitats artístiques. Una classe de plàstica.
4 m. [IQ] [LC] Compost polimèric natural o artificial, transformat mitjançant l’aplicació de calor i de pressió, que s’utilitza en la fabricació d’objectes diversos.
5 m. [IQ] [DE] [LC] Explosiu de consistència blana, de mitjana potència, molt destructiu, que actua per mitjà d’un detonador.
plàsticament
adv. [LC] D’una manera plàstica.
plasticitat
1 f. [LC] Qualitat de plàstic.
2 f. [FIF] Propietat dels materials que es manifesta pel fet que conserven indefinidament les deformacions produïdes per alguna força quan aquesta deixa d’actuar.
plastidi
m. [BI] En les cèl·lules vegetals, orgànul revestit per una doble membrana unitària el qual habitualment conté pigments.
plastificació
f. [LC] Acció de plastificar; l’efecte.
plastificant
1 adj. [EI] [IQ] Que plastifica.
2 m. [EI] [IQ] Producte que, afegit a una matèria, n’augmenta la plasticitat.
plastificar
1 v. tr. [IQ] Recobrir (una superfície) amb plàstic, impregnar amb plàstic.
2 tr. [IQ] Afegir un plastificant (a alguna matèria).
plastilina
f. [LC] [PE] Massa de material plàstic de composició variable emprada per a modelar.
plastró
1 1 m. [LC] [DE] Peça de l’armadura que protegia el davant del pit.
1 2 m. [LC] [SP] Peça de material reforçat utilitzada en esgrima per a protegir la meitat del tronc més propera al braç armat.
2 m. [LC] Corbata que cobreix part del pit.
3 m. [ZOA] Part ventral de la closca d’una tortuga.
plat
1 1 m. [LC] [ED] Disc de terrissa, de pisa, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i fons pla, que s’empra generalment, en el servei de taula, per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona. Un plat soper. Un plat pla.
1 2 m. [LC] PER EXT. Els plats d’una balança. Un platet de demanar caritat.
1 3 [LC] [RE] passar el plat Fer un acapte.
2 1 m. [LC] [HO] Porció d’aliment que cap en un plat. S’ha menjat dos plats d’arròs, mig plat de sopa.
2 2 [LC] fer el plat Posar al plat d’algú la porció de vianda que ha de menjar.
2 3 [HO] plat combinat Plat únic on són servits junts diversos menjars d’un àpat. Per a dinar, hem menjat un plat combinat.
3 1 m. [LC] [HO] Menja que se serveix en un àpat. Hem menjat tres plats: truita, lluç fregit i pollastre rostit.
3 2 m. [LC] [ED] Guisat 1. El rap a la marinera és un plat que m’agrada molt.
3 3 [LC] fer plat d’una cosa Donar-hi gran importància, fer-ho valer.
4 1 m. [LC] [IMI] Peça plana que forma part de diverses màquines o instruments.
4 2 m. [EI] Element del torn que subjecta la peça que hom vol treballar.
4 3 m. [EI] Roda dentada moguda pels pedals d’una bicicleta.
4 4 m. [EL] Part giratòria i circular del tocadiscs destinada a fer girar el disc que ha d’ésser reproduït.
4 5 m. [IQ] Dispositiu que es col·loca dins les columnes de destil·lació i d’absorció per millorar el contacte.
5 m. pl. [LC] [BOS] plats giradors NIMFEA BLANCA.
plata1
1 f. [LC] [ED] Plat de forma ovalada, oblonga, generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula.
2 f. [LC] Menjar o altra cosa que es posa en una plata. Una plata d’enciam. Una plata de crema.
platabanda
1 f. [AGA] [LC] Llenca alçada de terra plantada de flors i d’arbustos en un jardí.
2 1 f. [AQ] Motllura plana i llisa que sobresurt de la superfície d’una paret menys que la seva pròpia alçària.
2 2 f. [AQ] Pedra els dos extrems de la qual descansen damunt columnes.
3 1 f. [AQ] Planxa plana d’acer a la qual van soldats els components lineals que concorren en el nus d’una encavallada.
3 2 f. [AQ] Planxa allargada de l’ample de la biga que reforça els punts de màxim esforç.
platada
1 1 f. [LC] Plata plena.
1 2 f. [LC] Contingut d’una plata plena.
2 f. [LC] Abundor de plats, sobretot bruts.
plataforma
1 1 f. [LC] Superfície plana i horitzontal més elevada que el sòl circumdant, com la que termina un terraplè, un reducte. Al cim del turó han preparat una plataforma per als observadors.
1 2 [GL] plataforma continental Zona marginal dels continents que s’estén mar enfora fins a uns 200 metres de profunditat.
1 3 [GL] plataforma d’abrasió Superfície d’erosió produïda per l’onatge al peu d’un penya-segat.
2 f. [GL] [IQ] plataforma petroliera Estructura tabular que s’eleva per sobre la superfície del mar i disposa dels equipaments necessaris per a extreure petroli.
3 1 f. [LC] [TRG] Replà, peça plana horitzontal, que forma part d’una màquina, d’un vehicle, etc., destinada a col·locar-hi persones o coses. Les dues plataformes, anterior i posterior, d’un tramvia.
3 2 [OP] plataforma giratòria Peça circular que gira a l’interior d’una fossa, emprada per a canviar de via o de sentit una locomotora, un vagó, etc.
4 f. [LC] Allò que hom fa servir de base per a recaptar els vots dels electors en una elecció. La plataforma electoral d’un partit.
plàtan
1 1 m. [BOS] [AGF] [LC] Arbre caducifoli del gènere Platanus, de la família de les platanàcies, d’escorça grisenca, que es desprèn a plaques deixant sobre el tronc taques irregulars verdoses o groguenques, fulles palmades, amb lòbuls o segments sovint dentats, flors unisexuals molt petites, reunides en glomèruls esfèrics pènduls, i fruit en núcula envoltada de llargs pèls a la base.
1 2 m. [BOS] [AGA] [AGF] Plàtan d’escorça que es desprèn a grans plaques, fulles palmatífides i glomèruls florals en nombre de dos a quatre, molt cultivat en jardins i en carrers (Platanus acerifolia o P. hispanica).
1 3 [BOS] plàtan d’Amèrica Plàtan d’escorça que es desprèn a petites plaques, fulles no tan dividides com les del plàtan i glomèruls femenins solitaris, originari d’Amèrica del Nord (Platanus occidentalis).
1 4 [BOS] plàtan d’orient Plàtan de fulles profundament dividides i de glomèruls florals més nombrosos per peduncle que el plàtan, que es fa espontàniament als boscos de ribera de la península balcànica (Platanus orientalis).
2 m. [BOS] [AGA] fals plàtan Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, de fulles palmatipartides, amb els segments dentats, flors verdoses i petites, disposades en panícules penjants, i fruit en disàmara, amb les ales divergents en angle recte, propi del bosc caducifoli i molt sovint plantat com a ornamental (Acer pseudoplatanus).
3 m. [IMF] [AGF] Fusta de plàtan.
4 m. [LC] [BOS] [AGA] BANANA.
platanàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, que comprèn únicament el gènere Platanus, a la qual pertanyen els plàtans.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
platanar
m. [LC] [BOC] [AGF] [AGA] PLATANEDA.
plataneda
f. [BOC] [AGF] [AGA] Bosc o plantació de plàtans.
platea
1 f. [LC] [JE] En un teatre, en un cinema, etc., planta baixa, on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors.
2 f. [JE] Conjunt d’espectadors que seuen a la platea.
platejar
v. tr. [LC] [IMI] ARGENTAR.
platera
adj. [BOS] herba platera V. HERBA.
plàtera
f. [LC] PLATA1.
platerada
f. [LC] PLATADA.
plateresc -a
1 adj. [AR] [LC] Relatiu o pertanyent a l’estil arquitectònic i decoratiu propi del Renaixement castellà que es caracteritza per la seva ornamentació rica però limitada pels marcs i per una factura semblant a l’argenteria.
2 m. [AR] Estil plateresc.
plateret
1 m. [LC] Plat petit.
2 m. pl. [LC] [MU] Instrument de percussió que consisteix en dos plats metàl·lics que es fan xocar l’un contra l’altre.
platet
m. [LC] BALANÇÓ.
platí
1 m. [LC] [QU] [ML] Metall preciós de transició, de color d’argent, dúctil, mal·leable, molt pesant, difícilment fusible i resistent a la major part d’agents químics (símbol, Pt; nombre atòmic, 78; pes atòmic, 195,09).
2 m. [EI] Contacte del ruptor d’un motor d’encesa.
plati-
[LC] Forma prefixada del mot gr. platýs, ‘ample’. Ex.: platicèfal, platihelmints.
platihelmints
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals metazous que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment, amb simetria bilateral, aparell digestiu molt simplificat i aparell reproductor hermafrodita.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
platina
1 1 f. [EI] [IMI] Placa metàl·lica, molt prima, que forma part de diverses màquines o instruments.
1 2 f. [EI] [IMI] Part del microscopi on es col·loca l’objecte que es vol observar.
1 3 f. [EI] [IMI] Disc de vidre o de metall sobre el qual es col·loca la campana en una màquina pneumàtica.
1 4 f. [EI] [IMI] [AF] Placa llisa sobre la qual s’ajusten i imposen les formes d’impremta.
1 5 f. [EI] [IMI] Placa de les que suporten els eixos del mecanisme d’un rellotge.
1 6 f. [EI] [IMI] Placa que, juntament amb d’altres, forma la malla en les màquines per a gènere de punt.
1 7 f. [EI] Taula damunt la qual treballa una màquina eina.
2 1 f. [FIF] [EL] Aparell per a la lectura i l’enregistrament de cassets.
2 2 f. [EL] Aparell de lectura de discos fonogràfics, que comprèn un xassís, un plat amb el sistema d’accionament, un braç i un fonocaptor.
platinar
v. tr. [LC] [ML] Cobrir d’una capa de platí.
platinat
m. [QU] Espècie aniònica que conté platí com a àtom central.
platini-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot platí, utilitzada en química per a indicar la presència de platí amb un nombre d’oxidació igual a +4. Ex.: platinífer.
platínic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al platí.
2 adj. [QU] [ML] Que conté platí, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent.
platinífer -a
adj. [LC] [GL] Que conté platí. Arena platinífera.
platiniridi
1 m. [ML] [GLM] Aliatge natural de platí i d’iridi.
2 m. [ML] [GLM] Aliatge de platí i d’iridi obtingut en el procés d’extracció del platí.
platinit
m. [QU] Sal de l’hidròxid platinós.
platino-
[LC] [QU] Forma prefixada del mot platí, que indica la presència de platí amb un nombre d’oxidació igual a +2. Ex.: platinocianhídric.
platinoide
m. [ML] Aliatge de coure, níquel i zinc.
platinós -osa
1 adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al platí.
2 adj. [QU] Que conté platí, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
platirostre
adj. [ZOA] De bec ample.
platirrins
1 m. pl. [ZOM] Grup de primats antropomorfs, de nas pla i cua llarga i prènsil, arborícoles i propis del continent americà.
2 m. [ZOM] Individu d’aquest grup.
platja
f. [LC] [GL] Riba sedimentària i planera del mar, d’un llac o d’un riu gran, formada generalment de sorra o de grava. La platja de Badalona.
platjola
f. [LC] [GL] Platja petita.
plató1
m. [LC] Plaqueta de metall aplicada com a adornament d’un objecte.
plató2
[pl. -ós]
m. [JE] Espai cobert i clos, adequadament equipat i condicionat, que serveix d’escenari en els rodatges cinematogràfics o en els televisius.
platonar
v. tr. [LC] Adornar amb platons. Platonar un bagul.
platònic -a
1 1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent al filòsof grec Plató, als platònics o al platonisme.
1 2 adj. i m. i f. [FS] Seguidor del platonisme.
2 adj. [FS] [LC] Merament ideal. Amor platònic.
platònicament
adv. [LC] [FS] D’una manera platònica.
platonisme
m. [FS] [LC] Conjunt de doctrines de Plató i dels platònics.
platós
m. [LC] [TRA] Rem molt ample que s’empra com a timó.
plats-i-olles
m. i f. [LC] [PR] Persona que ven plats, olles i altres objectes de terrissa, de pisa, etc.
platxeri
m. [LC] PLATXÈRIA.
platxèria
f. [LC] Fet de passar el temps alegrement dos o més conversant, fent gatzara, etc. Una estona de platxèria. Estar de platxèria.
platxeriós -osa
1 adj. [LC] Amic de la platxèria.
2 adj. [LC] De platxèria.
plaure
[ger. plaent; p. p. plagut; ind. pr. 1 plac; subj. pr. plagui, etc.; subj. imperf. plagués, etc.]
1 v. intr. [LC] Agradar 1. Li plaïa aquell poema.
2 v. intr. [LC] Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau.
3 [LC] si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si us plau! Si us plau, Pere, deixa’m el teu llibre.
4 [LC] si us plau per força Tant si voleu com no. Amb tanta feina, haurem de treballar els dissabtes si us plau per força.
plausibilitat
f. [LC] Qualitat de plausible.
plausible
1 adj. [LC] Digne d’aplaudiment, d’aprovació.
2 adj. [LC] Acceptable, versemblant.
plausiblement
adv. [LC] D’una manera plausible.
playback
[angl.]
m. [MU] Execució en què hom simula cantar o interpretar una peça prèviament enregistrada. Fer playback.
playboy
[angl.]
m. [LC] Home ric i atractiu, especialment jove, que cerca seduir les dones.
ple1
1 m. [MU] Joc de mixtura de l’orgue.
2 m. [MU] Composició per a orgue.
ple2 plena
1 1 adj. [LC] Que conté de quelcom tant com permet la seva capacitat. Una ampolla plena de vi. La sala estava plena de gent. El tramvia anava ple. Ple a vessar.
1 2 [LC] ple com un ou Completament ple.
2 1 adj. [LC] Que conté una gran quantitat. El port és ple de naus. Un estany ple de peixos. Un jardí ple de flors.
2 2 adj. [LC] PER EXT. És un home ple de defectes. El món és ple de malagraïts. Un escrit ple de faltes. Estar ple d’inquietud.
3 1 adj. [LC] Que no li manca res. Tenir la plena seguretat d’una cosa. La lluna plena. En ple èxit.
3 2 m. [LC] La lluna fa el ple, el seu ple.
3 3 adj. [LC] De forma rodona, gens magra. Tenir la cara plena, les galtes plenes.
4 1 adj. [LC] En tota la seva intensitat. Estem en ple estiu. A ple sol.
4 2 m. [LC] Estar al ple de l’hivern, de l’estiu.
4 3 [LC] de ple [o de ple a ple] loc. adv. D’una manera directa. El sol hi dona de ple, de ple a ple.
5 1 m. [LC] Concurrència que ocupa totes les localitats d’un teatre, tots els seients d’un vehicle, etc. Haver-hi un ple, un ple a vessar. Fer ple.
5 2 m. [LC] Part plena.
6 m. [LC] [AD] Reunió general d’una corporació.
7 adj. [HIG] En heràld., que es troba en la seva forma ordinària, s’aplica a la creu i al sautor.
plebà
m. [RE] [PR] Títol tradicional del rector d’alguna parròquia important. El plebà de Montblanc.
pleballa
f. [LC] BAIX POBLE.
plebeisme
m. [LC] Qualitat de plebeu, maneres de plebeu.
plebeu -ea
1 adj. [LC] Que pertany a la plebs, que és vulgar. Una família plebea. D’origen plebeu.
2 m. i f. [LC] Persona plebea.
plebiscit
m. [DR] [LC] [PO] Consulta que l’autoritat política fa a la voluntat popular sobre una qüestió d’interès general.
plebiscitari -ària
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent al plebiscit.
plec
1 1 m. [LC] Part d’una tela, d’un paper, etc., en què, deixat d’estar estès, es posa en doble o formant una ondulació. Aquesta cortina fa uns plecs molt amples.
1 2 [LC] ésser algú de mal plec Ésser difícil de governar.
2 1 m. [ZOA] Doblec o desigualtat en una superfície del cos.
2 2 [LC] a plec de braç loc. adv. A la part del braç oposada al colze. Portar un cistell, una criatura, a plec de braç.
3 1 m. [GL] Deformació resultant de la flexió o torsió de les roques, que s’evidencia si en el material rocós hi ha una referència anterior a aquesta deformació, com és l’estratificació, l’esquistositat, etc.
3 2 [GL] plec antiforme Plec simple convex cap amunt.
3 3 [GL] plec monoclinal Flexió 2.
3 4 [GL] plec sinforme Plec còncau cap amunt.
4 1 m. [AF] [AD] Full de paper plegat pel mig.
4 2 m. [AF] [AD] Conjunt de pàgines d’un llibre impreses en un full de paper.
4 3 m. [AF] Quadern, especialment el de setze fulls, que és el resultat de doblegar quatre fulls pel mig dues vegades i encaixar-los.
4 4 m. [DR] [AD] Conjunt de papers que van dintre un sobre.
5 1 m. [DR] [AD] Conjunt de documents on consten les condicions d’un contracte.
5 2 [AD] [DR] plec de càrrecs Formulació d’acusacions del demandant a la part demandada.
5 3 [AD] [DR] plec de condicions Conjunt de bases generals que han d’establir l’Administració o les empreses privades, públicament i amb caràcter previ, quan un contracte s’ha de convenir d’una manera pública.
5 4 [DR] [AD] plec de descàrrec Enumeració raonada i correlativa dels extrems que s’oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.
6 m. [LC] Tovallola de barber.
pleca
1 f. [AF] Filet de longitud variable però sempre relativament curt emprat per a separar blocs de text de naturalesa diferent que s’imprimeixen formant una successió.
2 f. [AF] Barra 9 1.
plecòpters
1 m. pl. [ZOI] Ordre d’insectes petits, fitòfags, d’aparell bucal mastegador i de larves aquàtiques.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
plectògnats
1 m. pl. [ZOP] Grup de peixos osteïctis, amb les mandíbules i les dents soldades en forma de plaques formant una mena de bec, de cos mancat d’escates i sovint recobert de plaques òssies, amb les obertures branquials formant petits forats, que inclou el peix ballesta.
2 m. [ZOP] Individu d’aquest grup.
plectomicets
1 m. pl. [BOB] Grup heterogeni de fongs ascomicets, caracteritzats per formar clistotecis.
2 m. [BOB] Individu d’aquest grup.
plectre
m. [MU] Petit estri de vori, de banya, de metall o d’altres materials, amb què es polsen les cordes d’alguns instruments de corda, com ara la guitarra, el llaüt, etc.
pledeig
m. [DR] [LC] Acció de pledejar.
pledejador -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que pledeja.
pledejaire
m. i f. [LC] [DR] Amic de moure plets, disputes, etc.
pledejant
adj. i m. i f. [LC] [DR] PLEDEJADOR.
pledejar
1 v. tr. [LC] [DR] Contendre judicialment (sobre una cosa). Pledejar algú els seus drets, una herència.
2 intr. [LC] [DR] Sostenir un procés, contendre judicialment. Pledejar a favor, en contra, d’algú. Pledejar per alguna cosa.
plega
f. [LC] Conjunt de coses plegades, lligades, juntes. Una plega de tovallons. Una plega de troques.
plegable
adj. [LC] Que pot ésser plegat.
plegadís -issa
adj. [LC] Que pot ésser plegat fàcilment.
plegador1 -a
1 adj. i m. i f. [LC] [PR] [IMI] Que plega. Una màquina plegadora.
2 1 m. [LC] [IT] En el tissatge, corró, antigament de fusta, en què s’enrotllen els ordits i els teixits. Plegador d’ordit.
2 2 f. [AF] Mecanisme que, disposat al final de les rotatives, talla i plega la banda contínua del paper imprès.
2 3 f. [AF] Màquina de plegar papers amb un o més doblecs, utilitzada en les arts gràfiques.
2 4 f. [ECO] Màquina d’oficina que plega automàticament els impresos, les cartes, etc., en el format adequat als sobres que hom vol emprar.
2 5 m. [AF] Instrument semblant a un tallapapers amb què s’aixafa bé el doblec del paper en el plegatge manual.
3 f. [LC] Plat de llauna, de coure, etc., per a arreplegar alguna cosa.
plegador2 -a
adj. [LC] PLEGABLE.
plegamans
m. [LC] [ZOI] Pregadeu 1.
plegament
1 m. [LC] Acció de plegar; l’efecte.
2 1 m. [GL] Conjunt de deformacions dels estrats en forma de plecs.
2 2 m. [GL] Procés de deformació dels estrats en plecs.
plegar
1 1 v. tr. [LC] Posar en doble una o més vegades (una roba, un paper, etc.). Plegar els llençols. Ajuda’m a plegar les tovalles. Plega’t el tovalló. Plegar un full de paper.
1 2 v. tr. [LC] [IT] Enrotllar (un filat, un teixit, un ordit), sobre un corró, un rodet, una bitlla.
1 3 v. tr. [LC] Fer plecs (a una peça de roba).
1 4 [LC] plegar banderes a) Arriar-les en senyal de festa, de capitulació, etc.
1 4 [LC] plegar banderes b) Retirar-se davant d’un adversari, d’un contrari, etc.
1 5 [LC] [TRA] plegar veles a) AMAINAR VELES.
1 5 [LC] plegar veles b) Tocar el dos, marxar.
2 1 tr. [LC] Aconduir (allò que s’està fent quan s’interromp una feina per a reprendre-la després d’un temps més o menys llarg). Plega la feina i marxem!
2 2 intr. [LC] Interrompre la feina per a reprendre-la al dia següent, després d’un repòs, etc. Comencem a treballar a les vuit i pleguem a les dues. Ja és hora de plegar.
2 3 tr. [LC] Cessar 3. Plegar un negoci. Plegar una botiga.
2 4 [LC] plegar el ram Cessar en un negoci o en una ocupació.
2 5 [LC] pleguem! Prou!, acabem!
3 tr. [LC] Collir de terra.
4 intr. [LC] ARRIBAR.
plegat2 -ada
1 adj. [LC] [usat només en pl.] Junts, l’un amb l’altre. Mai no se separen: sempre van plegats.
2 [LC] tot d’un plegat [o d’un plegat] loc. adv. Sobtosament, d’improvís.
3 [LC] tot plegat loc. adv. a) En resum, en definitiva. Tot plegat no serà res.
3 [LC] tot plegat loc. adv. b) TOT JUNT. Tot plegat li costarà 300 euros.
plegatge
m. [LC] Operació de plegar.
-plegia
[LC] Forma sufixada derivada del mot gr. plegé, ‘cop’, que fa referència a la paràlisi. Ex.: hemiplegia, paraplegia, oftalmoplegia.
plegó
1 m. [LC] Plec, sacsó.
2 m. [LC] Recollida d’olives o d’altres fruits.
plèiade
f. [LC] Grup de persones il·lustres que floreixen al mateix temps.
pleixell
m. [LC] ASPRE1.
pleixellar
v. tr. [LC] ASPRAR.
plement
1 m. [AR] Compartiment d’una volta d’arestes o d’una volta d’ogives.
2 m. [AR] Plementeria 1.
plementeria
1 f. [AQ] [AR] Conjunt de peces de poc gruix que componen una volta gòtica omplint els espais entre els arcs o nervis.
2 f. [AR] Conjunt dels plements d’una volta.
plena1
1 f. [LC] Fet d’ocupar un conjunt de persones o d’objectes totes les places, les caselles, etc., d’un lloc.
2 1 f. [LC] CREIXA.
2 2 f. [LC] Llom d’una onada.
plena2
f. [LC] [JE] Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els números corresponents, i és premiat el primer jugador que fa plena, que és quan ha aconseguit omplir totes les cases del seu cartó.
plenamar
f. [LC] [GL] Altura màxima assolida per la marea.
plenament
adv. [LC] D’una manera plena. Estar plenament convençut d’una cosa.
plenari -ària
adj. [LC] Que fa el ple. Assemblea plenària.
plenàriament
adv. [LC] D’una manera plenària.
plener -a
adj. [LC] Complit, complet. Amb plenera deliberació. Donar plenera fe, plenera creença.
plenerament
adv. [LC] COMPLETAMENT.
plenilunar
adj. [FIA] Relatiu o pertanyent al pleniluni.
pleniluni
m. [FIA] [LC] LLUNA PLENA.
plenipotència
f. [DR] Document de l’autoritat competent de l’Estat, pel qual es designa una o més persones per a representar l’Estat i comprometre’l internacionalment.
plenipotenciari -ària
1 adj. [DR] Relatiu o pertanyent a la plenipotència. Ministre plenipotenciari.
2 m. i f. [LC] [DR] [PR] Persona revestida de plens poders d’un sobirà prop d’una cort estrangera.
plenitud
1 f. [LC] [RE] Qualitat de ple.
2 [LC] [RE] plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l’encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l’Antic Testament.
pleo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. pléon, ‘més’, ‘nombrós’. Ex.: pleocitosi, pleocromàtic.
pleocroic -a
adj. [GL] Que presenta pleocroisme.
pleocroisme
m. [FIF] [GL] Propietat de certs minerals anisòtrops de presentar coloracions diferents segons la direcció en què són travessats per la llum polaritzada.
pleomòrfic -a
adj. [BI] Que presenta pleomorfisme.
pleomorfisme
m. [BI] Diversitat morfològica que presenten diferents organismes en relació amb les condicions ambientals a les quals són sotmesos.
pleonasme
1 m. [FL] [LC] Ús de mots d’idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l’expressió.
2 m. [FL] Redundància d’un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l’oració.
pleonàstic -a
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al pleonasme.
2 adj. [FL] Que inclou un pleonasme.
pleonàsticament
adv. [LC] [FL] D’una manera pleonàstica.
plepa
m. i f. [LC] Persona o cosa carregosa, amoïnosa.
pler
1 1 m. [LC] PLAER.
1 2 [LC] a pler loc. adv. De gust, volenterosament. Venir una cosa a pler. Estar-se en un indret a pler. Fer una cosa a pler.
2 adv. [LC] Molt11. M’agrada pler. Hi havia pler de noies.
pleroma
m. [BI] En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèl·lules meristemàtiques que donen origen al cilindre central.
plerosi
1 f. [MD] [ZOA] Restabliment de les forces o del teixit perdut, després d’una malaltia.
2 f. [MD] Plètora 1.
pleròtic -a
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la plerosi.
plesiosaures
1 m. pl. [GLP] Subordre de rèptils sauropterigis, de cap petit, coll molt llarg, cos ample i aplanat i amb quatre potes adaptades per a nedar, d’hàbit depredador, que visqueren als mars des del triàsic fins al cretaci.
2 m. [GLP] Individu d’aquest subordre.
plessímetre
m. [MD] Placa de vori, d’os, de fusta o d’altra substància dura, per a explorar per percussió diferents parts del cos.
plet
1 m. [LC] [DR] Contesa, diferència, litigi, especialment judicial entre parts. Guanyar, perdre, un plet. Posar plet a algú. Armar un plet. Plet civil, laboral, matrimonial.
2 [DR] plet criminal Causa criminal.
pleta
1 f. [LC] [AGR] Lloc o clos on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.
2 f. [LC] [AGR] Clos, porció de terreny tancada generalment de paret, dins la qual pastura el bestiar.
plètora
1 f. [MD] Excés de sang o d’altres líquids en el cos o en una part d’ell.
2 f. [LC] SOBREABUNDÀNCIA. La plètora demogràfica. Una plètora de felicitat.
pletòric -a
adj. [LC] [MD] Que té plètora. Constitució pletòrica. Pletòric de felicitat.
pletòricament
adv. [LC] Amb plètora.
pleura
1 f. [LC] [ZOA] [MD] Membrana serosa que recobreix les parets de la cavitat toràcica, els pulmons i el diafragma. Pleura pulmonar. Pleura costal.
2 f. [BO] Part lateral de la teca de les diatomees.
pleural
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la pleura. Cavitat pleural.
pleuresia
f. [LC] [MD] Inflamació de la pleura.
pleurític -a
1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la pleuresia.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de pleuresia.
pleuritis
f. [LC] [MD] PLEURESIA.
pleuro-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. pleurón, ‘costat’, ‘flanc’, que denota relació amb un costat o amb la pleura. Ex.: pleuropericarditis, pleuropneumònia, pleurotomia.
pleurocarp -a
adj. [BO] PLEUROCÀRPIC.
pleurocàrpic -a
adj. [BO] Que té els òrgans sexuals i els esporòfits en ramificacions laterals dels caulidis, que solen ésser reptants o ajaguts, s’aplica a les molses.
pleurodínia
f. [MD] Dolor en un costat del tòrax.
pleuronèctids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos comprimit i ovalat, amb els dos ulls sobre el costat dret i la línia lateral força recta, que inclou la plana.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
plèuston
m. [EG] Comunitat d’organismes errants que habiten en la interfase aigua-aire, de dimensions més grans que els organismes del nèuston.
plexe
1 m. [ZOA] [LC] [MD] Xarxa formada per diferents filaments nerviosos o vasculars entrellaçats. Plexe braquial, sacre. Plexe lingual.
2 [MD] plexe solar Plexe situat davant l’aorta, al voltant del tronc celíac i de l’artèria mesentèrica superior.
plexiforme
adj. [ZOA] En forma de plexe, de xarxa.
plexiglàs
m. [IQ] Polimetacrilat de metil.
plexímetre
m. [MD] PLESSÍMETRE.
plica
1 f. [DR] [LC] Sobre clos i segellat on hi ha un document o un escrit que no ha de llegir-se o publicar-se fins a una data o una ocasió determinada.
2 f. [MD] Malaltia del cabell en què aquest s’embulla i s’aglutina.
plint
m. [AQ] [AR] Pedra plana quadrada, rectangular o octogonal que constitueix la part inferior de la base d’una columna.
plio-
[LC] Forma prefixada del mot gr. pleíon, ‘més’. Ex.: pliotropia.
pliocè -ena
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al pliocè.
2 m. [GL] Cinquena i última sèrie i època del terciari, situada entre el miocè i el plistocè, que va de 5 a 2 milions d’anys.
pliocènic -a
adj. [GL] Pliocè 1.
pliotropia
f. [BI] Manifestació de l’efecte d’un gen mutant en diferents aspectes del fenotip aparentment no relacionats.
plistocè -ena
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al plistocè.
2 m. [GL] Primera sèrie i època del quaternari, la més antiga i extensa, situada entre el pliocè i l’holocè, que va de 2 milions d’anys a 10.000 anys.
plistocènic -a
adj. [GL] Plistocè 1.
ploceids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes en la qual s’inclouen, entre d’altres, els pardals.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
plòcon
m. [EG] Comunitat integrada per organismes filamentosos, especialment algues, fixos en un substrat submergit o bé surant a l’aigua, i per les espècies atrapades entre els filaments.
plof
interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’una cosa que cau damunt un cos tou o hi topa.
ploguda
f. [LC] PLUJA. Ens ha fet una bella ploguda, anit.
plom
1 1 m. [LC] [QU] [ML] Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que, en contacte amb l’aire, s’altera superficialment i es torna gris (símbol, Pb; nombre atòmic, 82; pes atòmic, 207,2). Un canó de plom. Fondre plom.
1 2 [LC] ésser un plom [o ésser com un plom] Ésser molt pesat.
2 1 m. [LC] [TRA] [AGP] Pes, sovint de plom, emprat com a bolla.
2 2 m. [LC] [TRA] [AQ] Tros de plom lligat a l’extrem d’una corda o d’un cordill per a sondar, per a assenyalar la direcció vertical.
2 3 [LC] [HIG] a plom loc. adv. VERTICALMENT. Caure a plom.
2 4 [LC] estar fora de plom [o perdre el plom] Decantar-se de la posició vertical.
2 5 m. [LC] [TRA] Tros de plom enganxat a una xarxa de pescar.
2 6 m. [IMI] Peça de plom emprada com a pes en una balança.
3 m. [EE] [LC] [AQ] [LC] Fusible, especialment en una instal·lació elèctrica domèstica. S’han fos els ploms.
4 1 m. [NU] En numism., objecte en forma de moneda.
4 2 m. [NU] Pellofa 2.
ploma1
m. [AF] Fotogravat d’un original fet a base de línies i taques, sense mitges tintes.
ploma2
1 1 f. [LC] [ZOA] Excrescència dèrmica o tegumentària còrnia de les que cobreixen el cos dels ocells, formada per un canó inserit a la pell, del qual és prolongació una tija solcada proveïda de barbes. Un ocell que no ha posat encara les plomes. Posar, treure, ploma un ocell. Lleuger com una ploma. Un capell adornat amb una ploma d’estruç. Un ventall de plomes. Un coixí de ploma.
1 2 [ZOA] ploma tectriu Ploma que cobreix la base de les plomes de la cua o les ales d’un ocell.
2 f. [LC] [AGP] ploma de gall Ploma blanca que es lliga, com a esquer, a un ham.
3 1 f. [LC] [FL] [AF] Ploma d’oca i d’altres ocells que, tallada convenientment, serveix per a escriure. Tallar, trempar, la ploma.
3 2 f. [LC] [AF] [FL] Instrument anàleg fet d’una petita làmina metàl·lica terminada en punta fixada a l’extrem d’una tija de fusta, de metall, etc.
3 3 [BB] [FLL] ploma de canya Càlam 2.
3 4 [LC] [AF] [ECO] ploma estilogràfica Ploma que porta un dipòsit de tinta incorporat al mànec.
3 5 [LC] deixar córrer la ploma [o deixar córrer la ploma sobre el paper] Escriure sense posar-hi gran cura, allargant-se excessivament.
3 6 [LC] ésser una bona ploma Ésser un bon escriptor.
3 7 f. [LC] Estil o manera d’escriure. Escrit amb ploma hàbil. Té una ploma malèvola.
4 f. [LC] [FLL] Art d’escriure. Article degut a la ploma d’un bon crític.
5 f. [TRA] Puntal d’aixecar grans pesos.
6 f. [FIM] Mesura per a cabals d’aigua, equivalent a uns 2.200 litres per dia.
7 1 f. [BOS] PELAGUER PLOMÓS.
7 2 [BOS] [AGA] ploma de foc CASMANT.
7 3 [BOS] [AGA] ploma de Santa Teresa Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, aplanades i amb dos cantells dentats, sense fulles ni espines, i flors grosses, d’un vermell escarlata, molt vistoses, originària de Mèxic i cultivada com a ornamental (Disocactus phyllanthoides o Nopalxochia phyllanthoides).
8 f. [ZOI] ploma de mar Invertebrat cnidari antozou dels gèneres Veretillum, Pteroides o Pennatula, que forma colònies amb aspecte de flor.
plomada1
1 f. [LC] [IMI] [AQ] Cordill que porta lligat en un dels extrems un tros de plom o d’un altre objecte pesant i que, suspès per l’altre extrem, serveix per a indicar la direcció vertical d’algun element, especialment de construcció.
2 f. [LC] [AGP] Conjunt de les peces de material pesant que hom fixa en un ormeig que hagi d’estar submergit.
plomada2
1 1 f. [LC] Tinta que agafa una ploma en sucar-la.
1 2 f. [LC] La ratlla, els mots, etc., que hom pot escriure-hi.
2 f. [LC] Acció breu d’escriure.
plomada3
f. [LC] Acció de plomar un ocell.
plomaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa objectes de plom, els instal·la, etc.
plomall
1 1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Conjunt de plomes d’un ocell que es diferencien de les altres pel color, la mida, etc.
1 2 m. [LC] [ED] Feix de plomes emprat com a adorn d’un barret, d’un elm, d’un casc, etc.
1 3 m. [ED] Feix de plomes lligades a l’extrem d’un mànec per a treure la pols.
1 4 m. [LC] Feix d’apèndixs filiformes que formen com un plomall.
2 m. [BO] PAPUS.
3 m. [EE] Descàrrega elèctrica amb una estructura ramificada, produïda en un conductor amb un potencial elevat, que no arriba a produir guspires.
4 m. [IQ] Emissió de fum, de gas, d’aerosol, que es dispersa en l’atmosfera.
plomallada
f. [LC] Plomada2 2.
plomaller plomallera
m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven plomalls.
plomar1
1 v. tr. [LC] Llevar la ploma (a un ocell). Plomar un pollastre.
2 tr. [LC] Despullar (algú) del seu diner, especialment en el joc.
3 intr. [LC] [ZOA] Un ocell, posar ploma.
plomar2
v. tr. [LC] Posar ploms (especialment a les peces de roba).
plomatge
m. [LC] [ZOA] Conjunt de plomes que cobreixen el cos d’un ocell.
plombat -ada
adj. [LC] Vertical 1.
plomejar
v. tr. [LC] Esbossar (un escrit, un projecte, etc.).
plomell
m. [LC] Plomall, especialment el d’un barret, d’un elm, etc.
plomer2 plomera
1 m. i f. [LC] [PR] PLOMAIRE.
2 m. i f. [PR] [IT] Persona encarregada de posar i marcar els segells de plom o marxamos a les peces de roba.
plomeria
1 f. [LC] Ofici de plomer.
2 1 f. [LC] Botiga o obrador de plomer.
2 2 f. [LC] Magatzem d’objectes de plom.
3 f. [LC] Conjunt d’objectes de plom.
plomí
m. [LC] [ECO] Tremp 3.
plomissa
f. [LC] [ZOA] PLOMISSOL.
plomissall
m. [LC] [ZOA] [ED] Plomall 1.
plomissol
m. [LC] [ZOA] Conjunt de plomes petites i finíssimes que tenen els ocells sota les plomes grans o abans que aquestes els creixin.
plomós -osa
1 adj. [LC] Que té ploma abundosa.
2 adj. [BO] Proveït de bàrbules.
plor
1 m. [LC] Acció de plorar. De fora estant se sentien els plors. Arrencar el plor, rompre el plor.
2 [LC] perdre el plor una criatura Perdre un moment la respiració de tant plorar.
ploracossos
m. i f. [AN] [LC] Persona llogada per a anar plorant en els enterraments.
plorada
f. [LC] Plors fets en una ocasió determinada.
ploradissa
f. [LC] Plors abundants.
plorador -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] Que plora.
1 2 m. i f. [LC] PLORACOSSOS.
2 m. [BOS] [AGA] Desmai 2 1.
ploralleta
f. [LC] PLORICÓ.
plorallós -osa
adj. [LC] PLORÓS.
ploramiquejar
v. intr. [LC] Plorar per no res.
ploramiques
adj. i m. i f. [LC] Que per no res plora.
ploramorts
m. i f. [AN] [LC] PLORACOSSOS.
ploraner -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que té el costum de plorar.
1 2 m. i f. [AN] PLORACOSSOS.
2 m. [BOS] HERBA BLENERA.
plorar
1 1 v. intr. [LC] Vessar llàgrimes. Una criatura que mai no plora. Posar-se a plorar. Plorar de dolor, de ràbia, d’alegria. Plorar amargament, agrament. Qui riu primer plora darrer.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. Plorar-li a algú els ulls.
1 3 [LC] plorar a llàgrima viva [o plorar com una Magdalena] Plorar abundosament.
1 4 tr. [LC] plorar llàgrimes de sang Plorar de penediment, remordiment, etc.
1 5 [LC] qui pogués plorar amb els seus ulls! Expressió que indica que una persona és planyuda excessivament.
2 tr. [LC] Ésser vivament afligit (per alguna cosa). Plorar la mort d’un amic. Plorar un mort.
plorera
f. [LC] Ganes de plorar.
ploricó
1 m. [LC] Plor fingit. No em vinguis amb ploricons, que no aconseguiràs res.
2 [LC] fer el ploricó Tractar, ponderant les pròpies misèries, fretura, etc., d’inspirar compassió i obtenir, així, quelcom.
plorinyar
v. intr. [LC] PLORIQUEJAR.
plorinyós -osa
adj. [LC] Que ploriqueja.
ploriqueig
m. [LC] PLORICÓ.
plorós -osa
1 adj. [LC] Amb les llàgrimes als ulls, amb senyals d’haver plorat.
2 adj. [LC] Amb plors.
plorosament
adv. [LC] Amb plors.
plosió
f. [FL] Fase intermèdia i més característica de l’articulació d’una consonant oclusiva, caracteritzada per una obertura dels òrgans que intervenen en la realització del so.
plosiu -iva
adj. [FL] Oclusiu 2.
plotinisme
m. [FS] Filosofia de Plotí i dels seus seguidors.
ploure
[ger. plovent; p. p. plogut; subj. pr. 3 plogui; subj. imperf. 3 plogués]
1 1 v. intr. [LC] [ME] Caure l’aigua dels núvols en gotes. Ahir va ploure tot el dia. Comença a ploure. Sembla que vol ploure. No para de ploure. Aquest vent farà ploure. Ploure a claps.
1 2 [LC] fer com qui sent ploure Obrar sense fer cas del que es diu.
1 3 [LC] fer tronar i ploure V. TRONAR.
1 4 [LC] ploure a bots i barrals [o ploure a semalades] Fer un gran xàfec.
1 5 [LC] ploure sobre mullat Venir un contratemps, un treball, etc., sobre un altre.
2 1 intr. [LC] Caure o sobrevenir en abundància. Les bales plovien al voltant nostre. Ploure desgràcies, maldecaps. Ploure recomanacions de tots costats.
2 2 [LC] ara plouen figues [o com ara plouen figues] Expressió usada per a indicar que una cosa no pot ésser.
plover -a
adj. [LC] [ME] PLUJÓS.
plovineig
m. [LC] [ME] PLOVISQUEIG.
plovinejar
v. intr. [LC] [ME] PLOVISQUEJAR.
plovisc
m. [LC] [ME] PLOVISQUEIG.
ploviscar
v. intr. [LC] [ME] PLOVISQUEJAR.
ploviscó
m. [LC] [ME] PLOVISQUEIG.
ploviscol
m. [LC] [ME] PLOVISQUEIG.
plovisqueig
m. [LC] [ME] Precipitació en forma de gotes petites i nombroses.
plovisquejar
v. intr. [LC] [ME] Ploure lleugerament a gotes petites i nombroses.
plugastell
m. [LC] [IT] Teixit cru de cotó amb trama d’estopa de lli, amb un acabat que li dona un aspecte de lli pur.
plugim
m. [LC] [ME] PLOVISQUEIG.
plugisser -a
adj. [LC] Inclinat a ploure. El maig és plugisser. Quan el temps no és plugisser, cap vent no porta aigua.
pluig
adj. [LC] [ME] vent pluig V. VENT.
pluja
1 1 f. [LC] [ME] Precipitació de gotes d’aigua, provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera. Aquest vent porta pluja. El temps amenaça pluja. Una pluja torrencial. A cobert de la pluja.
1 2 [ME] pluja àcida Pluja que arrossega compostos àcids originats per reaccions químiques en l’atmosfera.
1 3 [ME] pluja de fang Pluja que arrossega partícules de sorra o de pols.
1 4 [LC] pluja diluviana Pluja molt forta.
1 5 [ME] pluja gelant Pluja que es congela i forma una capa de gel en el moment que entra en contacte amb la superfície, quan aquesta es troba molt freda.
1 6 [LC] prendre la pluja Mullar-se sota la pluja.
1 7 [LC] com pluja menuda Amb molta abundància.
2 1 f. [LC] Gran quantitat. Una pluja de bales, de flors. Una pluja d’elogis. Una pluja de renecs.
2 2 [FIA] pluja d’estels PLUJA DE METEORS.
2 3 [PE] [PS] pluja d’idees Exposició espontània d’idees sobre un assumpte per part de cadascuna de les persones que participen en una reunió per tal d’obtenir-ne la màxima informació en un temps relativament curt.
2 4 [FIA] pluja de meteors Successió de meteors en un interval curt de temps que es produeix periòdicament en passar la Terra prop de l’òrbita d’un cometa.
3 f. [BOS] pluja d’or LABURN.
plujada
f. [LC] [ME] Pluja forta.
plujat
m. [LC] [ME] AIGUAT.
plujós -osa
adj. [LC] [ME] En què plou freqüentment, abundant en pluges. Una tardor plujosa. Fa un temps plujós. Un clima plujós.
plumbaginàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de fulles simples, flors pentàmeres amb els pètals lliures o soldats i fruit generalment sec i indehiscent, principalment pròpies d’indrets àrids o salins, que inclou les ensopegueres, la flor de paper, el malvesc i el gessamí blau.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
plumbat
1 m. [QU] Sal que conté un anió plumbat.
2 m. [QU] Oxoanió complex del plom que existeix en dissolucions fortament alcalines.
plumbi plúmbia
adj. [LC] De plom.
plumbi-
[LC] [QU] V. PLUMBO-.
plúmbic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al plom.
2 adj. [QU] [ML] Que conté plom, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent.
plumbicó
m. [TC] Tub analitzador de televisió basat en l’efecte fotoconductor i semblant a un vidicó, del qual és un perfeccionament.
plumbífer -a
adj. [GL] Que conté plom.
plumbit
m. [QU] OBS. Anió plumbat(II) i les sals en què aquest intervé.
plumbo- [o plumbi-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot ll. plumbum, ‘plom’. Ex.: plumboferrita, plumbífer.
plumbós -osa
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al plom.
2 adj. [QU] Que conté plom, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent.
plum-cake
[angl.]
m. [ED] [HO] Pastís fet amb mantega, sucre, ous, farina, llevat, rom, panses de Corint i fruites confitades.
plumetis
m. [LC] [IT] Batista de cotó amb claps del mateix teixit imitant el brodat.
plumi-
[LC] Forma prefixada del mot ll. pluma, ‘ploma’. Ex.: plumiforme.
plumífer -a
adj. [LC] Que porta plomes.
plumiforme
adj. [LC] PENNIFORME.
plumíger -a
adj. [LC] PLUMÍFER.
plumípede
adj. [LC] Que té els peus coberts de plomes.
plúmula
f. [BO] Gemma apical de l’embrió de les plantes fanerògames.
plural
1 1 adj. [LC] Que es refereix a més d’un.
1 2 adj. [LC] [FL] En gram., que denota més d’una persona o cosa.
1 3 [LC] en plural loc. adv. Referint-se a més d’un.
2 1 m. [FL] Realització de la categoria gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada.
2 2 [FL] plural de modèstia Forma fictícia de plural amb valor de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la personalitat pròpia.
2 3 [FL] plural exclusiu Forma especial de plural pronominal o verbal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb l’exclusió de vosaltres.
2 4 [FL] plural inclusiu Forma especial de plural pronominal o verbal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més vosaltres, amb l’exclusió d’ells.
2 5 [FL] plural majestàtic Forma fictícia de plural amb valor de singular usada per altes jerarquies civils o eclesiàstiques per a magnificar la persona que l’empra.
pluralisme
1 m. [LC] Qualitat d’ésser més d’un.
2 m. [PO] [SO] [AD] Doctrina política que defensa el respecte a les tendències diferents que es donen en una societat o organització. Pluralisme polític.
pluralista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pluralisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del pluralisme.
pluralitat
1 f. [LC] Fet d’ésser més d’un, especialment d’ésser en gran nombre. La pluralitat dels mons.
2 f. [LC] El major nombre. La pluralitat dels vots.
pluralitzar
1 v. tr. [LC] Atribuir a dos o més (una cosa que és peculiar d’una persona o d’una cosa).
2 tr. [LC] [FL] Donar plural (a un nom que ordinàriament no té plural).
pluri-
[LC] Prefix que indica pluralitat d’allò que designa el radical. Ex.: pluricapsular, plurilocular, pluriaxial, pluriocupació.
plurianual
adj. [LC] Que té lloc diverses vegades l’any.
pluriaxial
adj. [BO] MULTIAXIAL.
pluricarpel·lar
adj. [BO] Que té diversos carpels.
pluricel·lular
1 adj. [BI] Compost de dues o més cèl·lules.
2 adj. [BI] Que presenta diferenciació histològica i desenvolupament embrionari.
pluriculturalisme
m. [SO] Coexistència de cultures en un espai geogràfic i social limitat que implica intercanvi d’elements culturals entre els diversos col·lectius.
pluridisciplinari -ària
adj. [LC] Que concerneix o engloba diverses disciplines.
pluridrupa
f. [BO] Fruit múltiple procedent d’un gineceu pluricarpel·lar en què cada carpel es converteix en drupa.
pluriennal
1 adj. [LC] Que té una durada de dos o més anys. Un pla pluriennal.
2 adj. [LC] Que s’esdevé després de diversos anys.
pluriestratificat -ada
adj. [LC] Que comprèn diversos estrats superposats.
plurifamiliar
adj. [LC] De més d’una família.
plurilingüe
adj. [LC] [FL] MULTILINGÜE.
plurilingüisme
m. [LC] [PE] [FL] [SO] MULTILINGÜISME.
plurinacional
adj. [LC] Multinacional 1.
pluriocupació
f. [ECT] [SO] Fet d’exercir més d’una ocupació al mateix temps.
pluripartidisme
m. [PO] [SO] Coexistència de més de dos partits amb possibilitats d’influir en el govern.
plus
m. [LC] Quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari.
plusmarca
f. [LC] Rècord 1.
pluspetició
f. [LC] Petició exagerada.
plusquamperfet
1 m. [FL] [LC] Temps verbal que indica anterioritat respecte a un moment de referència passat. El plusquamperfet d’indicatiu.
2 adj. [FL] [LC] Pretèrit plusquamperfet.
plusvàlua
1 f. [LC] [ECT] [AD] Augment en el valor d’una cosa per causes extrínseques sense que s’hi hagi fet cap millora.
2 f. [ECT] En la teoria marxista, guany que l’empresari capitalista treu en fer produir als treballadors més del necessari per recuperar el salari que els paga.
3 f. [ECT] Excedent 2 2.
pluteals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs basidiomicets caracteritzats per la presència d’espores rosades.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
plutó
m. [GL] Massís de roca ígnia intrusiva de grans dimensions, format per la consolidació lenta d’un magma a gran profunditat de l’escorça terrestre.
pluto-
[LC] Forma prefixada del mot gr. ploûtos, ‘riquesa’. Ex.: plutocràcia.
plutocràcia
f. [PO] Forma de govern en què el poder està en mans d’un grup social minoritari o reduït que l’exerceix prevalent-se del seu poder econòmic.
plutòcrata
m. i f. [LC] [PO] Persona que té poder o influència a causa de la seva riquesa.
plutocràtic -a
adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a la plutocràcia o als plutòcrates.
plutoni
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids, l’isòtop de massa 239 del qual és físsil per bombardeig amb neutrons i s’empra com a explosiu en armes nuclears i com a combustible en reactors nuclears (símbol, Pu; nombre atòmic, 94; pes atòmic de l’isòtop més estable, 242).
plutònic -a
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al plutonisme.
2 1 adj. [GL] [QU] Relatiu o pertanyent al plutoni.
2 2 adj. [QU] Que conté plutoni.
plutonisme
1 m. [GL] Teoria antiga segons la qual totes les roques de l’escorça terrestre haurien estat formades per la consolidació d’una massa ígnia fosa.
2 m. [GL] Conjunt dels fenòmens associats amb la formació d’un plutó.
plutonista
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al plutonisme.
2 adj. i m. i f. [GL] Partidari del plutonisme.
pluvial
1 1 adj. [LC] [ME] Relatiu o pertanyent a la pluja. Aigües pluvials.
1 2 adj. [LC] [ME] Degut a l’acció de la pluja.
2 adj. [GL] En paleoclimatologia, relatiu o pertanyent a un període especialment plujós i humit.
pluvio-
[LC] Forma prefixada del mot ll. pluvia, ‘pluja’. Ex.: pluviòmetre.
pluviògraf
m. [FIM] [ME] Pluviòmetre enregistrador que dona un registre de les variacions de la intensitat de la pluja durant un període de temps determinat.
pluviograma
m. [ME] Diagrama o registre obtingut mitjançant el pluviògraf.
pluviòmetre
m. [FIM] [ME] [GG] Aparell per a mesurar la quantitat de precipitació caiguda en un lloc en un temps donat.
pluviometria
1 f. [ME] Branca de la climatologia que estudia la distribució de les pluges en l’espai i en el temps.
2 f. [FIM] [ME] [LC] Règim de pluges d’un indret determinat.
pluviomètric -a
adj. [FIM] [ME] [LC] Relatiu o pertanyent a la pluviometria o al pluviòmetre.
pluvionivòmetre
m. [ME] [FIM] Pluviòmetre de gran capacitat per a mesurar la pluja i la neu en llocs deshabitats, difícilment accessibles.
pluviositat
f. [ME] Quantitat de pluja.
pneum-
[LC] V. PNEUMO-.
pneuma
m. [MU] NEUMA.
pneumat-
[LC] [MD] V. PNEUMATO-.
pneumàtic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a l’aire o a la respiració.
2 1 adj. [LC] [FIF] Mogut per la pressió de l’aire.
2 2 adj. [FIF] Disposat per a contenir aire comprimit.
3 1 f. [FIF] Part de la física que tracta de les propietats mecàniques de l’aire i d’altres gasos.
3 2 f. [EI] [LC] Tècnica de la utilització de gasos comprimits com a fluids transmissors d’esforços.
3 3 f. [MU] Sistema de transmissió emprat en orgueneria que utilitza la pressió de l’aire.
4 adj. [BI] En biol., que conté aire.
5 m. [LC] [TRG] Revestiment perifèric de les rodes d’un vehicle, generalment de cautxú, que conté aire a pressió, bé directament, bé dins una cambra inflable.
pneumato- [o pneumat-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. pneûma pneúmatos, ‘aire’, ‘buf’, ‘esperit’. Ex.: pneumatologia, pneumatosi.
pneumatocele
f. [MD] Tumor gasós, especialment l’emfisema de l’escrot.
pneumatòfor
m. [BO] Arrel epigea i respiratòria pròpia de diverses plantes que habiten terrenys amarats d’aigua o inundats.
pneumatografia
f. [MD] Radiografia d’una part del cos obtinguda després de la injecció d’aire.
pneumatolític -a
adj. [GL] Format com a conseqüència de l’activitat dels gasos volàtils despresos d’un magma a la darrera fase de consolidació. Una roca pneumatolítica.
pneumatologia
1 f. [FIF] Pneumàtic 3 1 i 3 2.
2 f. [RE] Part de la teologia que tracta de l’Esperit Sant.
pneumatòmetre
m. [MD] Espiròmetre per a mesurar quantitativament l’aire inspirat i expirat.
pneumatosi
f. [MD] Presència d’aire o de gas en un òrgan o en una part que no en conté normalment o bé que només en conté escassament.
pneumo- [o pneum-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. pneúmon, ‘pulmó’. Ex.: pneumogàstric, pneumectomia.
pneumococ
m. [BI] Diplococ en forma de doble obús amb base comuna, pertanyent al grup dels estreptococs (Streptococcus pneumoniae), que pot produir càpsules de carbohidrat, agent causant de la pneumònia lobar en els éssers humans.
pneumoconiosi
f. [MD] Malaltia broncopulmonar produïda per la inhalació i la fixació de pols orgàniques o inorgàniques.
pneumòleg pneumòloga
m. i f. [PR] [MD] Especialista en pneumologia.
pneumologia
f. [MD] Part de la medicina que estudia els pulmons i les vies respiratòries en general.
pneumònia
f. [LC] [MD] Inflamació dels pulmons.
pneumònic -a
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent als pulmons.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la pneumònia.
pneumopatia
f. [MD] Malaltia dels pulmons.
pneumotòrax
m. [MD] [LC] Embassament d’aire o de gas en la cavitat pleural.
poàcies
f. pl. [BOS] GRAMÍNIES.
poagre
1 m. [MD] [LC] Artritis gotosa, especialment la que afecta l’articulació del dit gros del peu.
2 1 m. [BOB] Bolet de diverses espècies del gènere Russula.
2 2 [BOB] poagre comú CUALBRA TORULOSA.
2 3 [BOB] poagre d’estepa Bolet de l’ordre de les russulals, de barret verdós, que apareix sota l’estepa negra (Russula monspeliensis).
2 4 [BOB] poagre de carrasca Bolet comestible de l’ordre de les russulals, de barret gris pàl·lid, que es fa als alzinars i carrascars (Russula ilicis).
poagrós -osa
adj. i m. i f. [MD] [LC] Que pateix de poagre.
poal
1 m. [LC] [ED] Galleda, especialment per a pouar.
2 m. [LC] [ED] Càntir d’un broc amb ansa.
poalanca
f. [LC] [EI] [AGA] Giny de treure aigua que consisteix en una barra recolzada en el punt mitjà, que té en un extrem una corda de la qual penja la galleda o poal i en l’altre un contrapès.
poalera
f. [LC] [ED] Banc dels càntirs o poals.
poar
v. tr. [LC] POUAR.
poater poatera
m. i f. [LC] [PR] POUATER, POUATERA.
pobla
f. [HIH] Nucli de població fundat en virtut d’una carta de poblament que concedia certs privilegis.
població
1 1 f. [LC] [GG] Conjunt d’habitants d’un país, d’una ciutat, d’una vila, etc. Un augment, una disminució, de població.
1 2 [ECT] població activa Població que està en condicions de treballar, dins la qual es compta la població efectivament ocupada més la que està a l’atur.
2 f. [LC] Ciutat, vila o poble. A Anglaterra hi ha moltes poblacions de més de cent mil habitants.
3 f. [EG] Conjunt d’individus d’una mateixa espècie o d’espècies diferents que habiten en una àrea determinada o en un medi limitat convencionalment.
4 f. [FIA] població d’estels Classe d’estels els components de la qual comparteixen diverses característiques, com ara la composició química, l’edat, la localització a l’interior d’una galàxia, especialment de la Galàxia, etc.
poblacional
adj. [GG] Relatiu o pertanyent a la població.
poblador -a
adj. i m. i f. [LC] Que pobla. Els primers pobladors de l’illa.
poblament
m. [LC] Acció de poblar.
poblar
1 v. tr. [LC] Habitar 1. Els indígenes que poblen aquella regió.
2 v. tr. [LC] Proveir d’habitants. Les tribus que poblaren aquelles regions abans desertes.
3 v. tr. [LC] PER EXT. Poblar d’arbres un terreny. Poblar de peix un estany.
poblat
m. [LC] Població 2.
poble
1 1 m. [LC] [AD] [AN] Conjunt dels habitants d’un territori, d’un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament. El poble català. El poble francès.
1 2 m. [LC] Conjunt dels habitants d’una ciutat, d’una vila, etc. Tot el poble ha participat en l’organització de la festa.
1 3 [LC] [RE] el poble cristià El conjunt dels cristians.
1 4 [RE] el poble sant El poble elegit de Déu, els jueus.
2 m. [LC] [AD] Població petita, especialment que no és ciutat ni vila. El poble de Gisclareny. És un poble de mala mort.
3 1 m. [LC] [AN] Conjunt de ciutadans que constitueixen les classes socials no dominants. Gent del poble. La revolta del poble contra el poder de la burgesia.
3 2 [LC] [HIH] baix poble [o poble menut] El grup més baix en l’estratificació social.
poblejar
v. intr. [LC] Una ciutat o una vila, tenir l’aspecte d’un poble.
pobletà pobletana
m. i f. [LC] Habitant d’una població que no és ciutat ni vila.
pobrament
adv. [LC] D’una manera pobra. Viure pobrament.
pobre -a
1 1 adj. [LC] Que té a penes o no té el necessari per a viure. Són gent pobra. Ha mort pobre. Pobre com Job. És més pobre que una rata.
1 2 [LC] no es pot ésser pobre per cap diner Ésser pobre és una gran desgràcia.
2 1 m. i f. [LC] Persona mancada del necessari per a viure. Un pobre de solemnitat. Les mesures preses pel Govern no beneficiaran pas els pobres.
2 2 m. i f. [LC] Persona que mendica. Els pobres que hi havia a la porta de l’església.
3 1 adj. [LC] Escàs, insuficient, ineficient, etc. Un país pobre d’aigua. Sang pobra de glòbuls vermells. Un terreny pobre. Una festa pobra.
3 2 [LC] pobre d’esperit Massa ingenu, pusil·lànime, etc.
4 adj. [LC] Anteposat al nom, expressa la commiseració, el desdeny. Pobre home! És un pobre desgraciat. Pobre de mi!
pobrejant
adj. [LC] Que es capté com un pobre.
pobrejar
1 v. intr. [LC] Ésser més o menys pobre.
2 v. intr. [LC] Captenir-se com un pobre.
pobresa
1 f. [LC] Mancança o escassetat del necessari per a viure. Viure en la pobresa. Una pobresa extrema.
2 f. [LC] Qualitat de pobre. La pobresa d’una llengua.
3 f. [LC] Escassetat, insuficiència, etc. Pobresa d’idees. Pobresa de mitjans.
pobretalla
f. [LC] POBRISSALLA.
pobretat
f. [LC] POBRESA.
pobretejar
v. intr. [LC] Fer el pobre.
pobric -a
adj. [LC] POBRISSÓ.
pobrissalla
f. [LC] Munió de pobres.
pobrissó -ona
adj. [LC] Pobret, usat especialment expressant afecte o compassió.
poc1
1 1 adv. [LC] En petita quantitat. L’aigua és poc calenta, encara. Som molt poc amics, ell i jo. Salta poc alt. Corre poc!
1 2 [LC] massa poc! Forma que serveix per a indicar que un càstig, un fracàs, etc., és ben merescut.
1 3 [LC] a poc a poc [o a poc a poquet] loc. adv. LENTAMENT.
1 4 [LC] de poc [o per poc] loc. adv. Gairebé, faltant-hi poc. Ves més amb compte: de poc caus, ara.
1 5 [LC] poc més o menys [o poc ençà poc enllà] loc. adv. Amb curta diferència, aproximadament.
1 6 [LC] poc o molt loc. adv. Més o menys, d’una manera o altra. Poc o molt, ens n’anem sortint.
1 7 [LC] entre poc i massa Expressió que denota que fugint d’un extrem s’ha caigut en l’altre.
1 8 [LC] ni poc ni molt [o ni poc ni gaire] loc. adv. NO GENS.
1 9 [LC] no poc ni gaire loc. adv. Molt, més que hom no es podia pensar. M’ha costat no poc ni gaire trobar aquest llibre.
2 adv. [LC] En posició inicial, no… pas. Poc t’ho dirà si anirà a la festa. Poc ho sé jo, qui t’ha trencat les ulleres.
poc2 -a
1 1 adj. [LC] Petita quantitat de, un petit nombre de. Tenim poc de pa. Tenim poc pa. Hi havia poca gent. Fa molt pocs dies. T’ho diré en poques paraules. En trobaràs pocs que ho sàpiguen fer.
1 2 [LC] a poc d’espai loc. adv. Un poc després.
1 3 [LC] poc o molt Una certa quantitat. Poca o molta, de feina sempre en tenim.
2 1 m. [LC] Petita quantitat. El poc que li resta de vida. Un poc d’oli. Un poc de paciència.
2 2 [LC] un poc UNA MICA. És un poc salat.
2 3 pron. [LC] No gaire temps. Fa poc que ha arribat. És de poc que l’han fet director.
pocapena
adj. i m. i f. [LC] Que és desvergonyit.
poca-roba
m. i f. [LC] Pobre 2 1.
poca-solta
adj. i m. i f. [LC] Que no té solta. Una comèdia una mica poca-solta. És un poca-solta, per això tothom l’acaba defugint.
poca-soltada
f. [LC] Acció, dita, pròpia d’una persona poca-solta.
pocatraça
adj. i m. i f. [LC] Que no té traça.
pocavergonya
adj. i m. i f. [LC] DESVERGONYIT.
poció
f. [LC] [MD] Forma farmacèutica d’administració oral, líquida, edulcorada i amb una concentració tal en principis actius que ha d’ésser administrada a cullerades.
poda
1 1 f. [LC] [AGA] Operació de podar.
1 2 [AGF] [AGA] poda artificial Poda feta per l’home.
1 3 [AGF] [AGA] poda d’arrels Tallada d’arrels en el planter per tal d’estimular la formació d’un sistema radical barbat.
1 4 [AGF] poda de canó En silv., poda artificial de les branques mortes o vives del canó per tal d’obtenir fusta de qualitat sense nusos.
1 5 [AGF] [AGA] poda de formació Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, d’un arbre, d’un arbust, per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat.
1 6 [AGF] poda de qualitat PODA DE CANÓ.
1 7 [AGF] poda natural Caiguda natural de les branques mortes dels arbres forestals.
2 f. [LC] [AGA] Temps en què s’executa l’operació de podar.
podada
f. [LC] [AGA] Poda 1.
podador -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] Que poda. Necessitem sis podadors.
podadora
f. [LC] [AGA] Eina de diferents formes emprada per a podar.
podaire
m. i f. [AGA] [PR] [LC] PODADOR.
podal
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als peus.
2 adj. [MT] En mat., relatiu al peu d’una figura. Triangle podal.
podall
m. [LC] [AGA] FALÇÓ.
podar
1 v. tr. [LC] [AGA] [AGF] Treure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes, (d’un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Aquest hivern podaran els plàtans del passeig.
2 intr. pron. [AGF] El pi roig es poda naturalment.
podària
f. [MT] Lloc de les projeccions ortogonals d’un punt sobre les tangents d’una corba.
-pode -poda
[LC] Forma sufixada del mot gr. poús podós, ‘peu’. Ex.: octòpode, isòpoda.
podeci
m. [BO] Part del tal·lus de certs líquens, ramosa o en forma d’embut, que en condicions favorables porta els apotecis.
poder1
[p. p. pogut; ind. pr. 1 puc, 2 pots, 3 pot; subj. pr. pugui, etc.; subj. imperf. pogués, etc.]
1 1 v. aux. [LC] Davant d’infinitiu, ésser capaç físicament o mentalment, tenir la força, l’habilitat, els mitjans de fer l’acció indicada per aquell infinitiu. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força. Vós podeu saltar-lo perfectament, aquest obstacle. Ací no es pot respirar. No costa tants diners com ens pensàvem: podem molt bé comprar-lo.
1 2 v. aux. [LC] Davant d’infinitiu, tenir ocasió de fer l’acció indicada per aquell infinitiu. Aquesta nit no he pogut dormir. La porta és oberta: ara pots entrar-hi.
1 3 v. aux. [LC] Davant d’infinitiu, tenir el dret, l’autorització, la llibertat de fer l’acció indicada per aquell infinitiu. No podíem sortir: ens ho havien privat. D’això, en puc disposar com vulgui: m’ho han donat.
1 4 [LC] no poder sinó [o no poder menys de] Haver forçosament de. La consciència de la mort no pot sinó generar angoixa. No puc menys d’admirar la seva astúcia.
2 aux. [LC] Davant d’infinitiu, ésser possible que sigui o s’esdevingui allò que indica aquell infinitiu. Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure. Aquesta casa no pot valer tants diners.
poder2
1 1 m. [LC] Facultat que posa en estat de fer alguna cosa. Usar algú malament del seu poder. Està en el seu poder de fer això i molt més.
1 2 m. [LC] PER EXT. L’imant té el poder d’atraure el ferro.
1 3 [LC] fer el seu poder Fer tots els possibles. Ella fa el seu poder d’entendre’t.
1 4 [ECT] poder adquisitiu Quantitat de béns o de serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners.
1 5 [LC] poder discrecional Facultat de decidir segons l’apreciació personal.
1 6 [BO] [AGA] [AGF] poder germinatiu Aptitud que té una llavor per a germinar.
2 1 m. [FIF] [QU] [LC] poder absorbent Capacitat d’absorció.
2 2 [FIF] [QU] poder calorífic Quantitat de calor que es desprèn en la combustió d’una unitat de massa d’un combustible.
2 3 [FIF] poder de definició Capacitat d’un objectiu de reproduir els detalls d’una imatge.
2 4 [FIF] poder de les puntes Propietat que posseeixen els cossos acabats en una punta metàl·lica, consistent a deixar fluir les càrregues elèctriques i neutralitzar qualsevol cos electritzat pròxim a la punta.
2 5 [FIF] [QU] poder de resolució PODER RESOLUTIU.
2 6 [FIF] [QU] poder de transmissió TRANSMISSIVITAT.
2 7 [FIF] [QU] poder dispersiu Característica d’un medi transparent a la radiació electromagnètica.
2 8 [FIF] [QU] poder emissiu EMISSIVITAT.
2 9 [FIF] poder emissiu total Energia total radiada per un cos calent per unitat de temps i de superfície.
2 10 [QU] [FIF] poder polaritzador Capacitat d’un ió o d’una molècula asimètrica de provocar la polarització d’un ió de signe contrari o d’una altra molècula.
2 11 [FIF] [QU] poder refringent Transmissivitat relativa a la refracció d’una ona que travessa la superfície de separació de dos medis.
2 12 [FIF] [QU] poder resolutiu Capacitat d’un procediment qualsevol d’observació o de mesura i dels procediments químics analítics en particular, de distingir entre dos valors pròxims de la quantitat mesurada.
2 13 [FIF] poder rotatori En una substància òpticament activa, gir angular que experimenta el pla de polarització de la llum en travessar-ne la unitat de gruix.
2 14 [FIF] poder separador Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
3 m. pl. [LC] [AD] [DR] Dret o capacitat jurídica d’obrar per altri, i l’instrument o acta en què consta aquest dret. Tenir poders d’ambaixador. Revestit de plens poders.
4 m. [LC] [PO] Domini que hom té sobre algú o sobre alguna cosa. Els països europeus que estaven sota el poder dels turcs.
5 1 m. [PO] [AD] Autoritat de qui governa l’Estat. Conquerir el poder. Arribar al poder. Conservar, abandonar, el poder.
5 2 m. [LC] [PO] [DR] Conjunt de forces d’un estat, especialment les militars. Poder militar. El poder del Regne Unit.
5 3 m. [PO] [DR] Conjunt de funcions de l’Administració pública amb vista a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic. Poder legislatiu, executiu, judicial.
5 4 m. [RE] PER EXT. El poder temporal, espiritual, dels papes.
poder3
adv. [LC] POP. POTSER.
poderdant
m. i f. [DR] [AD] Persona que dona poder a una altra perquè la representi en judici o fora d’ell.
poderejant
adj. [LC] Que podereja.
poderejar
v. intr. [LC] Tenir un poder més o menys gran.
poderós -osa
1 adj. [LC] Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat.
2 [LC] ésser poderós d’alguna cosa Poder-la fer. No soc poderós d’oferir-vos el que em demaneu.
poderosament
adv. [LC] Amb poder, amb força, d’una manera poderosa.
pòdex
m. [ZOA] [MD] Regió anal.
podi
m. [SP] [JE] [AQ] [AR] PÒDIUM.
podicipèdids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells capbussaires de l’ordre dels podicipediformes, de mida mitjana, potes lobulades i plomatge molt destacat en època de zel, que presenten una tendència a l’atròfia de la capacitat de volar, a la qual pertanyen els cabussons.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
podicipediformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells aquàtics capbussadors, de cua molt curta i plomatge vistós en època d’aparellament, que comprèn una família que conté espècies presents als aiguamolls catalans.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
podiforme
adj. [GLM] cromita podiforme V. CROMITA.
pòdium
1 1 m. [LC] [JE] Plataforma elevada on se situa el director d’una orquestra, un animador, un orador, etc., cadafal.
1 2 m. [SP] Plataforma on són presentats els tres primers classificats d’una competició esportiva durant la cerimònia de lliurament dels guardons.
2 1 m. [AQ] [AR] En un amfiteatre, mur de separació entre l’arena i la càvea.
2 2 m. [AQ] En l’arq. romana, basament a l’interior d’una habitació per a col·locar-hi àmfores o urnes.
podo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. poús podós, ‘peu’. Ex.: podobranqui, podograma.
podocarp
m. [BOS] [AGA] Arbre o arbret del gènere Podocarpus, de la família de les podocarpàcies, de fulles estretament lanceolades i llavors amb coberta carnosa portades per un peduncle també carnós, de vegades conreat com a ornamental, la fusta del qual és emprada en ebenisteria.
podocarpàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes del grup de les coníferes, que inclou arbres i arbustos de fulles esquamiformes o cintiformes, o bé substituïdes per fil·locladis, flors masculines en forma d’estròbils cilíndrics i flors femenines sovint reduïdes a un sol primordi, i llavor generalment amb coberta carnosa, a la qual pertanyen els podocarps.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
podofil
m. [BOS] Planta herbàcia de la família de les berberidàcies, de fulles peltades i lobulades, flors blanques i fruit en baia comestible, originària d’Amèrica del Nord, el rizoma i les arrels de la qual són medicinals (Podophyllum peltatum).
podòleg podòloga
m. i f. [MD] [PR] Especialista en podologia.
podologia
f. [MD] Branca de la medicina que estudia les malalties dels peus.
podòmetre
m. [LC] [FIM] Aparell en forma de rellotge de butxaca per a comptar el nombre de passes fetes per la persona que el porta.
podosperma
m. [LC] [BO] Funicle 3.
podridura
1 f. [LC] Estat d’allò que està podrit.
2 f. [LC] PODRIT.
3 [AGA] [AGF] podridura de coll Descomposició del coll de l’arrel a causa dels diversos fongs del sòl, freqüent en les plàntules de planter o d’horta.
4 [AGA] podridura de les arrels Podridura causada pels fongs Armillaria mellea i Rosellinia necatrix, que afecta les arrels de la vinya i dels arbres fruiters.
5 [AGA] podridura grisa Podridura causada pel fong Botrytis cinerea, que afecta molts cultius.
podrimener
m. [LC] Conjunt de coses corrompudes, brutes.
podriment
1 m. [LC] Putrefacció, corrupció.
2 [BOB] podriment blanc Descomposició de la fusta per efecte d’un fong que degrada la lignina.
3 [BOB] podriment bru Descomposició de la fusta per efecte d’un fong que degrada la cel·lulosa.
4 [BOB] [AGA] podriment negre Míldiu de la patata.
podrimer
m. [LC] PODRIMENER.
podrir
1 v. tr. [LC] Causar la descomposició, la corrupció, (d’alguna cosa). La humitat podreix la fusta.
2 intr. pron. [BI] Una matèria animal o vegetal, descompondre’s per l’acció de bacteris, de fongs, etc., corrompre’s. Aquesta fruita es comença a podrir.
podrit
m. [LC] Part podrida d’una cosa.
poema
1 m. [LC] [FLL] Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d’extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos. El gran poema L’Atlàntida de Verdaguer.
2 m. [LC] [FLL] Composició poètica breu. Hi ha poemes de Salvat-Papasseit que m’agraden molt.
poemàtic -a
adj. [FLL] [LC] Propi d’un poema, especialment èpic.
-poesi
[LC] Forma sufixada del gr. -poíesis, derivat del mot poiéo, ‘fer’. Ex.: leucopoesi.
poesia
1 1 f. [LC] [FLL] Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer.
1 2 f. [FLL] [LC] Gènere, subgènere o modalitat de la poesia. Poesia èpica, lírica, dramàtica. Poesia gnòmica, didascàlica. Poesia visual, en prosa, cantada.
1 3 f. [LC] [FLL] Poema 2. Llegir una poesia. Les poesies premiades.
1 4 [FLL] poesia goliardesca Poesia medieval en llatí, que canta l’amor, el vi, la natura, etc.
1 5 [FLL] [MU] poesia mèlica A l’antiga Grècia, poesia destinada a ésser cantada, per una sola veu o per un cor.
2 f. [FLL] Conjunt d’obres poètiques d’un autor o de diversos autors, produïdes en un període determinat, en una llengua determinada, etc. La poesia de Virgili. La poesia clàssica. La poesia francesa.
3 f. [LC] Efecte que hom suposa que té la poesia, com a cosa elevada o emotiva, àdhuc quan no és produït per aquesta art. Unes cartes plenes de poesia. La poesia de les ruïnes. La poesia de la vida.
poeta
1 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que fa poesies. Una poeta lírica. Els poetes mallorquins.
2 m. i f. [LC] [FLL] [PR] Persona que està dotada per a fer poesies. Aquell fa versos, però no és un poeta.
poetastre poetastra
m. i f. [LC] Mal poeta.
poetessa
f. [PR] POETA.
poètic -a
1 1 adj. [LC] [FLL] Que té el caràcter, el to, la força d’inspiració, etc., propis de la poesia. Imatge poètica. Expressió poètica.
1 2 adj. [FLL] Que inspira o pot inspirar poesia. Tema poètic.
1 3 adj. [FLL] Que és digne d’ésser poetitzat. Personatge poètic.
2 adj. [FLL] Propi del poeta. Sentiment poètic. Inspiració poètica.
3 1 f. [FLL] Art o tècnica de compondre obres poètiques.
3 2 f. [FLL] Tractat que versa sobre els principis i les regles de la poesia, tant pel que fa a l’essència poètica com a les formes.
3 3 f. [FLL] Teoria del discurs literari.
3 4 f. [FLL] Disciplina que aplica, entre d’altres, els mètodes de les diferents branques de la lingüística a l’anàlisi del discurs poètic i en cerca una caracterització de les propietats específiques.
poèticament
adv. [LC] Amb poesia, d’una manera poètica.
poetització
f. [LC] [FLL] Acció de poetitzar.
poetitzar
1 v. intr. [LC] [FLL] Fer versos o obres poètiques.
2 tr. [LC] Fer poètic, embellir amb l’encant de la poesia.
pogonòfors
1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals celomats, en forma de cuc, sense boca ni anus ni tub digestiu, que viuen enterrats en els fons fangosos.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
pogrom
m. [HIH] [RE] Massacre de gent indefensa, especialment jueus.
poinciana
f. [BOS] Arbust de la família de les cesalpiniàcies, de fulles bipinnades i flors grosses molt vistoses, grogues amb llargs estams vermells, reunides en inflorescències terminals denses i glanduloses, originari d’Amèrica del Sud i plantat com a ornamental (Caesalpinia gilliesii o Poinciana gilliesii).
poiquilític -a
adj. [GL] [GLG] PECILÍTIC.
poiquiloterm -a
adj. i m. [BI] [ZOA] PECILOTERM.
poise
m. [FIF] [FIM] [QU] Unitat de viscositat dinàmica del sistema cegesimal, equivalent a 0,1 pascal per segon (símbol, P).
pol
1 1 m. [LC] [FIA] Extremitat de l’eix d’una esfera, d’una superfície de revolució. Els dos pols de la Terra. El pol Nord, àrtic, boreal. El pol Sud, antàrtic, austral.
1 2 m. [FIF] [FIA] Punt d’intersecció de l’eix instantani de rotació d’un sòlid amb el seu el·lipsoide d’inèrcia.
1 3 m. [FIA] Punt en què l’eix de rotació d’un astre talla la seva superfície.
1 4 [FIA] [FIF] pol celeste Punt en què cada extrem de l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.
1 5 [TRA] [FIF] [FIA] pol d’il·luminació Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre.
1 6 [FIA] [FIF] pol de l’eclíptica Punt en què una recta que és perpendicular al pla de l’eclíptica i passa pel centre de la Terra s’interseca amb l’esfera celeste.
1 7 [FIA] [FIF] pol galàctic Punt en què una recta que és perpendicular al pla galàctic i passa pel centre de la Terra s’interseca amb l’esfera celeste.
1 8 m. [MD] Extrem, oposat a l’altre extrem, d’una cèl·lula, d’un òrgan, d’un organisme.
2 1 m. [LC] [FIF] Punt d’un cos on es concentra, entra o surt una força. Els dos pols d’una pila elèctrica.
2 2 [FIF] [EE] pol conseqüent Pol que, en una substància magnètica, resulta de la superposició de dues regions d’imantació oposada.
2 3 [FIF] [EE] pol magnètic Punt hipotètic situat cap a cada una de les extremitats d’un imant, on es produiria el camp magnètic perquè hi hauria concentrada tota la massa magnètica de l’imant.
3 1 m. [MT] En mat., origen d’un sistema de coordenades polars.
3 2 m. [MT] Punt d’una funció per al qual la funció tendeix a infinit quan la seva variable tendeix a aquell punt.
4 m. [EE] [EL] Terminal d’un generador, d’un interruptor, d’un commutador, d’un receptor elèctric, etc., utilitzat per a la connexió a un circuit exterior.
5 m. [ECT] pol de desenvolupament Zona o regió en què s’afavoreix el desenvolupament per tal de reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
polacra
f. [LC] [ED] [IMI] Bota baixa cordada amb botons.
polaina
f. [LC] [ED] Mitja calça de drap o de cuir que cobreix la cama des de sota el genoll al peu, cordada ordinàriament per la banda de fora.
polar
1 1 adj. [LC] [FIA] Relatiu o pertanyent a un pol. Aurora polar. Coordenades polars.
1 2 adj. [LC] [FIA] Situat en un pol, prop d’un pol. Mar polar. Regions polars.
2 adj. [QU] Que presenta polaritat. Enllaç polar. Molècula polar.
polari-
[LC] V. POLARO-.
polarímetre
m. [FIF] [FIM] [FIA] Aparell per a mesurar la desviació angular del pla de polarització de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu.
polarimetria
f. [QU] [FIF] [FIA] Mesura de l’angle de rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa, generalment en dissolució.
polariscopi
m. [FIF] [FIM] Aparell per a observar l’estat de polarització d’una radiació lluminosa i estudiar les propietats de la llum polaritzada.
polaritat
1 f. [LC] Oposició extrema.
2 1 f. [FIF] Condició d’un cos per la qual mostra propietats o forces oposades en parts o en direccions oposades.
2 2 f. [LC] Fet de presentar tal o tal propietat un cos amb relació als seus pols.
3 f. [FIF] [EE] Propietat d’un sistema elèctric que permet distingir els pols positiu i negatiu d’un imant o dels terminals d’un generador i també comparar el potencial d’un punt del sistema amb el dels terminals.
4 f. [QU] En quím., propietat d’un enllaç, d’un àtom, d’una molècula, per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives.
polaritzabilitat
1 f. [FIF] Capacitat d’un medi de polaritzar una radiació electromagnètica.
2 f. [QU] Tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l’ió lliure, a conseqüència d’atraccions o de repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
polaritzable
adj. [LC] [FIF] Susceptible de polarització.