intercolumni

m. [AQ] [AR] Espai que hi ha entre dues columnes.

intercomunicador

m. [EL] Aparell connectat a un altre de similar mitjançant una connexió per cable, destinat a establir una comunicació entre dos punts d’un mateix edifici.

interconfessional

adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a dues o més confessions religioses alhora.

interconnexió

f. [EE] Connexió entre dos o més circuits, dispositius, elements, etc.

intercontinental

adj. [LC] [GG] Establert entre dos o més continents. Comerç intercontinental.

intercostal

adj. [MD] [LC] Situat entre les costelles o costes. Espai intercostal. Músculs intercostals.

intercotidal

adj. [TRA] [EG] INTERMAREAL. Zona intercotidal.

intercreixement

m. [GL] Entrellaçament de dos o més grans minerals diferents com a resultat de llur cristal·lització simultània.

intercurrent

adj. [MD] Que ocorre en el curs d’una malaltia i la modifica. Malaltia intercurrent.

intercutani -ània

adj. [ZOA] [LC] [MD] Situat entre pell i pell.

interdental

1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Situat entre dents.

2 adj. [FL] [LC] En fonèt., que s’articula amb la llengua posada entre les incisives superiors i les inferiors. Consonants interdentals.

interdependència

f. [LC] Dependència recíproca. La interdependència del singular i el plural.

interdependent

adj. [LC] Que té interdependència.

interdicció

1 f. [LC] [DR] Acció d’interdir; l’efecte.

2 [DR] interdicció de drets Restricció de determinats drets personals o públics a una persona.

interdicte

1 m. [DR] [LC] Sentència prohibitòria, entredit.

2 m. [DR] [LC] Judici possessori, sumari o sumaríssim.

interdiocesà -ana

adj. [RE] [LC] Establert entre dues o més diòcesis.

interdir

[quant a la flexió, com dir]

v. tr. [LC] [DR] Vedar, prohibir.

interdisciplinari -ària

adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a diverses disciplines o matèries d’estudi alhora.

interdisciplinarietat

f. [PE] Qualitat d’interdisciplinari.

interès

[pl. -essos]

1 1 m. [LC] Allò que afecta algú pel profit que n’heu, per l’avantatge que hi troba. Has de mirar el teu interès quin és. L’interès públic.

1 2 m. [LC] Sentiment egoista que empeny a cercar el profit, la utilitat. No el mou sinó l’interès. Ho fa pel vil interès.

1 3 m. pl. [LC] Conjunt de coses avantatjoses per a algú. Servir els interessos d’altri.

1 4 m. pl. [LC] Béns de fortuna. Tu no tens cura dels teus interessos.

2 1 m. [LC] [ECT] Guany que dona a algú un capital que ha prestat o que li deuen. Retre un capital prestat un interès anual d’un cinc per cent. En aquests cinc anys ha cobrat 500 euros d’interessos.

2 2 [ECT] [LC] interès compost Interès d’un capital que va engrossint-se per l’acumulació dels seus rèdits.

2 3 [ECT] interès simple Interès d’un capital que resta el mateix durant tot el temps que dura el préstec o deute.

2 4 [DR] interessos moratoris Interessos que han vençut a causa d’una demanda en justícia o de l’ajornament del crèdit exigible.

3 1 m. [LC] Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-hi favorables o desfavorables. Prendre interès en una lectura. Excitar, despertar, una cosa, l’interès de tothom. El seu interès per la ciència.

3 2 m. [LC] Qualitat de suscitar aquest sentiment. Una comèdia mancada d’interès. Una narració plena d’interès. És un afer que ja ha perdut tot interès.

3 3 [CO] interès humà Element fonamental per a captar l’atenció de l’audiència per part dels diferents mitjans de comunicació.

interessadament

adv. [LC] D’una manera interessada.

interessant

adj. [LC] Que interessa. Una notícia interessant. Un llibre molt interessant. Un novel·lista interessant.

interessar

1 1 v. tr. [LC] Associar (algú) al profit d’un negoci. Va voler interessar els seus obrers en la nova fàbrica.

1 2 v. tr. [LC] Fer participar (algú) en les conseqüències bones o dolentes d’alguna cosa.

1 3 v. tr. [LC] CONCERNIR. L’èxit de l’empresa la interessa tant a ella com a mi.

1 4 v. tr. [LC] Afectar 2. És una cosa que interessa la seva reputació. La ferida interessa el pulmó.

2 1 tr. [LC] Alguna cosa que concerneix els altres, afectar (algú) per la part que hi pren.

2 2 tr. [LC] Suscitar interès (a algú). Aquesta lectura l’ha interessat molt. És una cosa que no l’interessa gens ni mica. Això no interessa l’auditori.

2 3 intr. [LC] Aquesta lectura li ha interessat molt. És una cosa que no li interessa gens ni mica. Això no interessa a l’auditori.

2 4 intr. pron. [LC] Prendre interès. Vaig interessar-me molt en aquell assumpte. S’interessa molt per aquella xicota.

interessat -ada

1 1 adj. i m. i f. [LC] Que es deixa portar massa per l’afany del profit o de la utilitat. És un home massa interessat. Amb les seves accions demostra que és una interessada.

1 2 adj. [LC] Que implica aquest afany. Una oferta interessada.

2 adj. i m. i f. [LC] Que té interès en alguna cosa. Convocaran una reunió per als interessats. Hi estic molt interessada.

interestatal

adj. [LC] Que s’esdevé, que té lloc, entre estats.

interestel·lar

adj. [FIA] [LC] Situat entre els estels.

interestratificació

f. [GL] En una sèrie sedimentària, intercalació de nivells de natura diferent.

interfase

f. [BI] Etapa de la vida de la cèl·lula en què no està en divisió.

interfàsic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la interfase.

interfecte -a

adj. i m. i f. [LC] [DR] Que ha mort violentament, s’aplica a una persona. El jutge ha fet reconèixer el cadàver de l’interfecte.

interfector -a

adj. i m. i f. [LC] [DR] ASSASSÍ.

interferència

1 f. [LC] [FIF] Acció d’interferir o d’interferir-se; l’efecte.

2 f. [QU] Substància que modifica el senyal produït per l’anàlit en una anàlisi química.

3 f. [EL] [TC] Pertorbació que apareix en un sistema de transmissió, recepció o enregistrament d’informació, provocada per una transferència d’energia provinent d’una altra font.

4 f. [FL] Desviació esporàdica de la norma lingüística en la parla, o bé canvi lingüístic induït en el sistema d’una llengua per l’influx d’una altra llengua.

interferencial

adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a les interferències.

interferent

adj. [LC] [FIF] Que interfereix.

interferir

1 v. intr. [LC] [FIF] Dos rajos, dues ones, de llum, de calor, etc., influir-se mútuament neutralitzant-se, superposant-se.

2 1 intr. [LC] Interposar-se en el camí d’algú o d’alguna cosa o en una acció. La crisi ha interferit en els plans de govern.

2 2 intr. pron. [LC] No t’interfereixis en la meva vida.

3 tr. [QU] En quím. analítica, afectar o modificar (el senyal analític propi de l’anàlit).

interferó

m. [BI] Proteïna antivírica específica que produeixen les cèl·lules dels animals vertebrats en ésser envaïdes per virus.

interferòmetre

m. [FIF] Aparell per a produir i mesurar interferències.

interferometria

f. [FIF] Branca de la ciència i de la tècnica que s’ocupa de les interferències i de llurs aplicacions.

interferomètric -a

adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la interferometria.

interficial

adj. [IN] Relatiu a una interfície o a les interfícies en general.

interfície

1 1 f. [LC] Superfície limitadora compartida per dos sistemes.

1 2 f. [FIF] [QU] [EL] Superfície interna de contacte entre dos materials diferents o entre cadascuna de les fases d’un sistema heterogeni, com ara entre les fases sòlida, líquida i gasosa d’un sistema.

2 f. [IN] [EL] Unitat funcional que permet posar en comunicació sistemes amb diferents funcions o característiques.

interfluvi

m. [GL] Regió situada entre dos cursos fluvials o tàlvegs veïns.

interfluvial

adj. [GL] Situat en un interfluvi. Terreny interfluvial.

interfoliar

v. tr. [AF] Relligar (un llibre) inserint, entre els fulls, fulls blancs per a escriure-hi notes.

intèrfon

m. [EL] INTERCOMUNICADOR.

interglacial

1 adj. [GL] Comprès entre dos períodes glacials.

2 m. [GL] Període interglacial, caracteritzat per un clima temperat i una transgressió marina.

interhalogen

m. [QU] Compost resultant de la combinació directa dels halògens entre ells, de fórmula general XX′_n, en què n és un nombre imparell i X′, l’halogen més lleuger.

interí -ina

adj. i m. i f. [LC] [DR] [PR] Que serveix, exerceix un càrrec, suplint la falta d’una altra cosa, d’un altre. Una situació interina. El metge ha hagut d’absentar-se, i vindrà un interí.

ínterim

adv. [LC] En l’endemig.

interinament

1 adv. [LC] [ECT] Com a interí.

2 adv. [LC] [ECT] En l’endemig.

interinitat

1 f. [LC] [ECT] Qualitat d’interí.

2 f. [LC] [ECT] Temps que dura el servei prestat per una persona interina.

interior

1 adj. [LC] Que està a la part de dins d’un cos, en l’espai comprès entre els seus límits, especialment no tocant a la perifèria. Tots els punts de la circumferència són equidistants d’un punt interior anomenat centre. Un pati interior. Una cambra interior. La part interior i la part exterior d’un edifici. Una comarca interior. La superfície interior d’una closca.

2 1 m. [LC] Espai comprès entre els límits d’un cos. L’interior d’un edifici. L’interior del cos humà.

2 2 m. [PO] Política interna d’un país. Ministre de l’Interior.

3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’esperit, a la consciència, etc. Una vida interior molt rica.

4 m. [LC] Conjunt de pensaments, de sentiments, etc., o part de la ment, que no s’exterioritza. L’interior de l’ànima. Ningú no pot penetrar en el seu interior.

interiorisme

m. [AR] [LC] Professió de l’interiorista.

interiorista

m. i f. [AR] [PR] [LC] Especialista en el disseny i la decoració d’espais interiors de l’arquitectura.

interioritat

1 f. [LC] Qualitat d’interior.

2 f. pl. [LC] Conjunt de les coses privades, secretes, que ocorren a l’interior d’una família, d’una comunitat, etc.

interiorització

f. [SO] Acció d’interioritzar; l’efecte.

interioritzar

v. tr. [SO] Assimilar (els models socials, les idees d’una persona, etc.) i incorporar-los com a propis.

interiorment

1 adv. [LC] A l’interior d’un cos, de l’ànima.

2 adv. [LC] Per dins.

interjacència

f. [LC] Situació enmig de dues o més coses.

interjacent

adj. [LC] Situat enmig de dues o més coses.

interjecció

f. [FL] [LC] Mot o locució invariable que equival sintàcticament a una oració i expressa l’actitud del parlant, estableix una comunicació entre el parlant i l’oient o evoca un soroll o un moviment.

interjeccional

adj. [FL] [LC] De la naturalesa de la interjecció.

interjectiu -iva

adj. [FL] [LC] Que enclou interjecció.

interjectivament

adv. [FL] [LC] A la manera d’una interjecció.

interlineació

f. [AF] [LC] Acció d’interlinear; l’efecte.

interlineal

adj. [AF] [LC] Contingut entre línies, inserit entre línies ja escrites o ja impreses.

interlinear

v. tr. [AF] [LC] Espaiar amb interlínies (una composició tipogràfica).

interlineat

1 m. [AF] Espai blanc que separa les línies en una composició tipogràfica.

2 m. [AF] Composició tipogràfica separada amb interlínies.

interlínia

1 f. [AF] [LC] Làmina prima de metall més baixa que el tipus, que serveix per a interlinear.

2 f. [LC] Interlineat 1.

interlletra

f. [AF] En tip., espai que separa dues lletres contigües.

interlocució

f. [LC] Diàleg, conversa.

interlocutor interlocutora

m. i f. [LC] Persona que pren part en un diàleg, una conversa.

interlocutori -òria

1 adj. [LC] En jur., que no és final o definitiu. Sentència interlocutòria.

2 f. [DR] [AD] Resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d’ésser resoltes per mitjà de sentència.

interludi

m. [LC] [MU] [JE] Farsa, entreteniment, peça de música, etc., executats entre els actes d’un misteri, d’un drama, etc.

interluni

m. [FIA] [LC] Temps de la conjunció de la Lluna i el Sol durant el qual la Lluna és invisible.

intermareal

adj. [EG] Relatiu o pertanyent a la banda litoral compresa entre el límit superior de la marea alta i l’inferior de la marea baixa. Zona intermareal.

intermedi -èdia

1 adj. [LC] Que està entre dos termes.

2 1 m. [LC] [MU] [JE] Espai de temps entre dos actes, entre dues parts d’un concert, etc.

2 2 m. [JE] INTERLUDI.

intermediari -ària

1 adj. i m. i f. [LC] Que, estant entre dos termes, serveix de transició de l’un a l’altre. Terrenys intermediaris. Productes intermediaris.

2 m. [QU] Producte obtingut a partir de primeres matèries i del qual hom obté els productes definitius. Intermediari de síntesi.

3 m. i f. [LC] [ECT] [PR] Mitjancer, especialment en el comerç i en les finances, entre el productor i el consumidor, entre l’oferent i el demandant de fons.

intermetàl·lic -a

adj. [QU] Constituït per dos elements metàl·lics o més que es comporta, en els aliatges, com un metall pur. Compost intermetàl·lic.

interminable

1 adj. [LC] Que no té fi.

2 adj. [LC] D’una gran durada. Un discurs interminable.

interminablement

adv. [LC] D’una manera interminable.

intermissió

1 f. [LC] Interrupció d’alguna cosa per algun temps.

2 f. [LC] [MD] En med., cessació temporal d’una febre.

intermitència

1 f. [LC] Qualitat d’intermitent.

2 f. [LC] INTERMISSIÓ.

intermitent

1 adj. [LC] Que a intervals cessa i recomença. Corrent intermitent. Font intermitent. Febre intermitent. Pols intermitent.

2 m. [TRG] [LC] [EE] Llum intermitent dels vehicles.

intermitentment

adv. [LC] D’una manera intermitent.

intermodulació

f. [EL] Modulació produïda entre les freqüències fonamentals i els harmònics de dues ones complexes per efecte d’un dispositiu no lineal.

intermolecular

adj. [QU] Que té lloc entre diverses molècules. Procés intermolecular. Fenomen intermolecular.

intern -a

1 1 adj. [LC] [MD] Situat endins. Òrgans interns.

1 2 adj. [LC] [MD] Que obra a l’interior. Combustió interna. Malaltia interna. Patologia interna.

1 3 adj. [LC] Que concerneix l’ànima, la consciència. En el seu fur intern. Culte intern. Causes internes. Observació interna.

2 1 m. i f. [LC] [PE] ALUMNE INTERN.

2 2 m. i f. [LC] Dependent que vivia a casa l’amo.

2 3 m. i f. [MD] METGE INTERN.

internació

f. [LC] Acció d’internar o d’internar-se; l’efecte.

internacional

1 1 adj. [LC] Que té lloc entre dues o més nacions, entre naturals de dues o més nacions. Comerç internacional.

1 2 adj. [LC] En què participen dues o més nacions. Un congrés, una exposició, internacional.

1 3 adj. [PO] Que està per damunt de les institucions nacionals. Dret internacional. El Banc Mundial és una organització internacional.

2 f. [PO] [SO] Organització de treballadors de caràcter internacional encaminada a aconseguir la revolució socialista o comunista. La Tercera Internacional.

internacionalisme

1 1 m. [LC] [PO] [SO] Caràcter internacional.

1 2 m. [LC] [PO] [SO] Organització, influència, participació, internacionals.

2 1 m. [PO] [SO] Solidaritat, col·laboració entre nacions o pobles, sobre la base d’uns interessos i objectius comuns.

2 2 m. [PO] [SO] Conjunt de doctrines o actituds que propugnen la prevalença de les relacions internacionals sobre les nacionals.

3 1 m. [PO] [SO] Moviment proletari que propugna la unió internacional de totes les forces treballadores contra el capitalisme.

3 2 m. [PO] [SO] Moviment dels grups vinculats a la Primera Internacional.

internacionalista

1 m. i f. [DR] [PR] [LC] Especialista en dret internacional.

2 adj. i m. i f. [PO] [SO] [LC] Partidari de l’internacionalisme.

internacionalitat

f. [LC] Qualitat d’internacional.

internacionalització

f. [LC] [PO] [SO] Acció d’internacionalitzar; l’efecte.

internacionalitzar

v. tr. [LC] [PO] [SO] Fer esdevenir internacional en relacions, en efecte, etc.

internacionalment

adv. [LC] D’una manera internacional.

internalisme

m. [FS] Teoria epistemològica que explica el desenvolupament del coneixement científic a partir de factors interns a la ciència mateixa.

internalització

1 f. [BI] Pas de les molècules de fora a dins de la cèl·lula.

2 f. [BI] Replec de la membrana de la cèl·lula o de l’orgànul cel·lular, dirigit cap al citoplasma o cap a l’interior de l’orgànul respectivament.

internament¹

m. [LC] Acció d’internar o d’internar-se; l’efecte.

internament²

adv. [LC] D’una manera interna.

internar

1 v. tr. [LC] Fer entrar. Internar la punxa en les carns.

2 intr. pron. [LC] Penetrar, endinsar-se. Internar-se en un bosc. Desembarcaren i s’internaren a l’illa. S’interna en les cases més importants de la ciutat. Internar-se en una recerca.

3 1 tr. [LC] Obligar a residir en una localitat determinada, a l’interior del país, amb prohibició de sortir-ne. L’autoritat els internà prop de la frontera.

3 2 tr. [LC] Obligar a restar en un lloc, en una institució, etc. Internar un malalt mental.

3 3 tr. [LC] Fer entrar (un alumne) en un internat.

internat

1 m. [LC] [PE] Estat d’un alumne intern.

2 m. [LC] [PE] Centre docent els alumnes del qual hi dormen i hi mengen.

internauta

m. i f. [IN] Usuari de la xarxa informàtica Internet.

internista

m. i f. [PR] [MD] Especialista en malalties que afecten els òrgans interns i en el seu tractament mitjançant medicaments.

internodi

m. [ZOA] Part compresa entre dos nodes.

internunci

m. [LC] [DR] [PR] Ministre de la diplomàcia pontifícia que fa les funcions de nunci prop d’un govern quan no hi ha nunci.

internunciatura

f. [LC] [DR] Càrrec d’internunci.

interoceànic -a

adj. [LC] [GG] Que uneix dos oceans, establert entre dos oceans. Comunicació interoceànica.

interopercle

m. [ZOA] Os de l’opercle de certs peixos.

interordinat -ada

adj. [FL] En gram., que conté dues oracions o proposicions que mantenen una relació d’interdependència mútua i expressen relacions de causa i efecte o de tesi i antítesi. Les oracions condicionals i les concessives pertanyen al grup de les interordinades.

interossi -òssia

adj. [MD] Situat entre els ossos.

interpel·lació

1 f. [LC] [PO] [DR] Acció d’interpel·lar; l’efecte. Interpel·lació judicial.

2 f. [AD] [PO] Requeriment que un diputat o diputada adreça al Govern per a demanar explicacions o per a criticar-ne l’acció.

interpel·lant

adj. i m. i f. [LC] [DR] [PO] Que interpel·la.

interpel·lar

1 v. tr. [LC] [DR] Adreçar la paraula (a algú) per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d’explicar un fet, d’explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge. La jutgessa ha interpel·lat el testimoni amb severitat.

2 v. tr. [PO] Fer una interpel·lació. Un diputat interpel·là el ministre.

interpersonal

adj. [LC] Establert entre persones individualment.

interplanetari -ària

1 adj. [FIA] [LC] Entre planetes.

2 adj. [FIA] [LC] En la regió dels planetes.

interpolable

adj. [LC] [FLL] [MT] Que pot ésser interpolat.

interpolació

1 f. [AF] [FLL] [MT] Acció d’interpolar; l’efecte.

2 f. [MT] Procediment que, donats els valors d’una funció en uns certs punts, permet de calcular aproximadament els valors de la funció en punts intermedis als donats.

interpoladament

adv. [LC] [FLL] [MT] Amb interpolació.

interpolador -a

adj. i m. i f. [LC] [FLL] [MT] Que interpola o que s’utilitza per a interpolar. Polinomi interpolador.

interpolar¹

adj. [LC] [MT] Situat entre dos o més pols.

interpolar²

1 v. tr. [LC] Interposar (una cosa) entre altres.

2 v. tr. [LC] [FLL] [AF] Inserir en un text d’altri (paraules, frases, etc., que no eren en el text original).

3 v. tr. [LC] [MT] Efectuar una interpolació (en una funció matemàtica).

interpolatiu -iva

adj. [LC] [FLL] [MT] Relatiu o pertanyent a la interpolació.

interportadora

f. [EL] En els receptors de televisió, ona obtinguda localment que correspon a la diferència de freqüències entre les dues portadores, la d’imatge i la de so.

interposar

1 1 v. tr. [LC] Posar (una cosa) entre dues coses. Interposar una pantalla entre la bombeta del llum i l’ull.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Interposar un obstacle en la seva carrera.

1 3 intr. pron. [LC] Hi ha un eclipsi de Sol quan la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra. S’ha interposat en el meu camí.

2 tr. [LC] Posar de mitjancer entre dues persones.

3 tr. [DR] Formalitzar (un recurs legal). Interposar un recurs de nul·litat, d’apel·lació, administratiu.

interposició

f. [LC] [DR] Acció d’interposar o d’interposar-se; l’efecte.

intèrpret

1 m. i f. [LC] [PR] Persona que interpreta.

2 1 m. i f. [LC] [FL] [PR] Persona que fa d’intermediari entre d’altres que parlen llengües diferents que ignoren mútuament. L’intèrpret de l’hotel sap el francès, l’anglès i l’alemany.

2 2 [PR] intèrpret jurat Intèrpret que en els tribunals o jutjats tradueix declaracions o documents.

3 m. [IN] Dispositiu o programa informàtic capaç de traduir un codi, sentència per sentència, i executar-les immediatament.

4 m. i f. [LC] Allò que serveix per a donar a conèixer els afectes, les intencions, etc., de l’ànim. Els ulls són els intèrprets del cor.

interpretable

adj. [LC] Que pot ésser interpretat.

interpretació

1 f. [LC] [FLL] Acció d’interpretar; l’efecte. La interpretació d’un text obscur. La interpretació d’una llei. Aquest fet pot rebre dues interpretacions diferents.

2 [DR] interpretació doctrinal Interpretació que es funda en les opinions dels jurisconsults.

3 f. [JE] Art i tècnica de representar un determinat personatge en una obra teatral, cinematogràfica, televisiva, etc.

interpretador -a

adj. i m. i f. [LC] Que interpreta.

interpretar

1 1 v. tr. [LC] [FL] [FLL] Explicar (allò que un text té d’obscur, d’ambigu). Interpretar una inscripció etrusca. Interpretar una frase d’un autor antic.

1 2 v. tr. [LC] [FLL] Donar (a una cosa) tal o tal significació. Interpretar una llei. Interpretar un somni.

1 3 v. tr. [LC] Prendre’s (allò que diu o fa algú) de tal o tal manera. No sé com interpretar el seu silenci.

2 1 tr. [LC] [JE] Representar (un paper) en una obra teatral, cinematogràfica, televisiva, etc.

2 2 tr. [JE] Executar (una obra musical).

interpretatiu -iva

1 adj. [LC] [FLL] Relatiu o pertanyent a la interpretació.

2 adj. [LC] [FLL] Que serveix per a interpretar, per a explicar.

interprofessional

adj. [SO] Relatiu o pertanyent alhora a dues professions o més. Conveni interprofessional.

interpunció

f. [FL] [BB] [FLL] Puntuació de l’edició d’un text antic amb criteris actuals.

interracial

1 adj. [LC] Que comprèn dues o més races.

2 adj. [LC] Que es produeix entre diferents races. Conflicte interracial.

interregne

1 m. [PO] [LC] Espai de temps durant el qual un estat no té rei. Després de la mort del rei hi hagué un interregne de tres mesos.

2 m. [PO] [LC] Espai de temps durant el qual estan suspeses les funcions de l’autoritat acostumada.

3 m. [PO] [LC] Lapse de transició entre fets o períodes històrics.

interrelació

f. [LC] Relació mútua.

interrogació

1 f. [LC] [DR] Acció d’interrogar; l’efecte.

2 [FLL] [FL] interrogació retòrica Figura retòrica que consisteix a enunciar una afirmació interrogativament amb una intenció emfàtica.

interrogador -a

adj. i m. i f. [LC] Que interroga.

interrogant

1 m. [LC] [FL] Signe gràfic que es posa a la fi (?), i en algunes llengües també al començament (¿), d’una oració interrogativa directa.

2 m. [LC] Incògnita, qüestió dubtosa, poc clara. Ens queda l’interrogant sobre els motius de la seva enrabiada.

interrogar

1 v. tr. [LC] [DR] Fer una o més preguntes (a algú), especialment formalment, amb autoritat. El magistrat va interrogar l’acusat, un testimoni. Els candidats foren interrogats sobre geografia.

2 tr. [LC] Observar atentament (una cosa) per treure’n conseqüències. Interroguem la història, i ens confirmarà el que diem.

interrogatiu -iva

adj. [LC] [FL] Que implica o denota interrogació. Oració interrogativa. Pronom, adverbi, interrogatiu.

interrogativament

adv. [LC] Amb interrogació.

interrogatori

m. [LC] Sèrie de preguntes, especialment les fetes per un jutge al reu o als testimonis o pel Govern, per un superior, etc., als seus subordinats.

interrompre

1 1 v. tr. [LC] Suspendre, impedir, la continuació (d’una cosa). Han interromput els treballs d’endegament. Van decidir d’interrompre les negociacions. Interrompre un discurs, un orador.

1 2 intr. pron. [LC] Les converses s’han interromput.

2 tr. [LC] Obstruir, interceptar. Interrompre el corrent elèctric. El camí estava interromput per una esllavissada.

3 tr. [LC] Rompre la uniformitat (d’una cosa). Una petita muntanyeta interromp la plana.

interrompudament

adv. [LC] Amb interrupció.

interrupció

1 f. [LC] Acció d’interrompre; l’efecte. La interrupció de les negociacions. Una interrupció de corrent.

2 f. [IN] En inform., suspensió de l’execució d’una seqüència que queda substituïda automàticament i obligatòriament per una altra seqüència independent i predeterminada.

interrupte -a

adj. [FL] En fonèt., que s’articula amb algun tipus d’oclusió.

interruptor -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que interromp algú que parla.

2 m. [LC] [EE] Aparell destinat a interrompre el pas d’un corrent elèctric.

intersecar

1 1 v. tr. [MT] Una línia, un pla, etc., tallar (una altra línia, pla, etc.). La recta a interseca la recta b en el punt c.

1 2 intr. [MT] La recta a interseca amb la recta b en el punt c.

1 3 intr. pron. [MT] Dues línies, dos plans, etc., tallar-se l’un a l’altre. Al pla, dues rectes perpendiculars s’intersequen en un punt. Les rectes a i b s’intersequen en el punt c.

1 4 intr. [MT] Les rectes a i b intersequen en el punt c.

intersecció

1 f. [MT] Acció d’intersecar-se; l’efecte.

2 1 f. [MT] Punt comú, línia comuna, a dues línies, a dues superfícies, que es tallen o s’intersequen.

2 2 f. [OP] Indret on les traces de dues vies es travessen o l’una aflueix en l’altra. Intersecció a desnivell. Intersecció en T. El punt d’intersecció, la intersecció, de dues carreteres, de dos camins.

3 1 f. [MT] En mat., conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos o més conjunts.

3 2 f. [MT] Operació de trobar el conjunt intersecció.

4 f. [AQ] Sistema per a determinar les coordenades d’un punt inaccessible d’un terreny.

intersectorial

adj. [LC] En què intervenen dos o més sectors. Conveni intersectorial.

intersideral

adj. [LC] [FIA] Situat entre els astres.

interstici

m. [LC] [BI] Petita escletxa, petit espai buit, entre dos cossos o entre les parts d’un cos.

intersticial

1 adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent als intersticis.

2 adj. [LC] [EG] Propi dels intersticis de les arenes litorals o, en general, de qualsevol substrat sòlid esmicolat.

intersubjectiu -iva

1 adj. [LC] Que ocorre entre dos o més subjectes o consciències.

2 adj. [LC] En què intervenen dos o més subjectes o consciències.

intertestamentari -ària

adj. [RE] Relatiu o pertanyent al període del judaisme que s’estén aproximadament entre l’inici del segle II aC i el final del segle II dC.

intertextualitat

f. [FLL] Conjunt de relacions més o menys manifestes entre un text i altres textos.

intertrigen

m. [MD] Dermatitis que s’esdevé entre dos plecs cutanis.

intertropical

1 adj. [GG] [LC] Situat entre els tròpics.

2 adj. [LC] [GG] Relatiu a les regions situades entre els tròpics.

interurbà -ana

adj. [LC] [TRG] [TC] Que estableix la comunicació entre una població i una altra. Un tramvia interurbà. Telèfon interurbà.

interusuri

m. [ECT] [LC] OBS. Interès corresponent al temps que tarda a tornar-se, a restituir-se, etc., alguna cosa.

interval

1 1 m. [LC] Espai de temps entre dos esdeveniments o moments.

1 2 m. [LC] Espai que hi ha entre dues coses.

2 1 m. [MU] Diferència de to entre dues notes musicals.

2 2 [LC] [MU] intervals ascendents Successió d’intervals en què cada so és més agut que l’anterior.

2 3 [MU] intervals descendents Successió d’intervals en què cada so és més greu que l’anterior.

3 m. [MT] En mat., conjunt de nombres reals compresos entre dos de donats.

4 1 m. [ECT] [MT] interval de confiança Interval de valors construït a partir de dades estadístiques d’una variable aleatòria que segueix una distribució de probabilitats, al qual s’associa una probabilitat específica de contenir un paràmetre concret d’aquella distribució. Interval de confiança de la mitjana.

4 2 [LC] [MT] interval directe Interval que es compta pujant a partir de la base.

intervenció

1 f. [LC] [DR] [AD] Acció d’intervenir; l’efecte.

2 f. [LC] [DR] [AD] Oficina d’un interventor.

3 f. [LC] [MD] intervenció quirúrgica Operació 3.

4 f. [DR] Acció d’ingerir-se un estat en els afers d’un altre.

intervencionisme

m. [ECT] [LC] Sistema que preconitza la intervenció en algun afer, especialment de l’Estat en les qüestions socials i econòmiques.

intervencionista

1 adj. [ECT] [LC] Relatiu o pertanyent a l’intervencionisme.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de l’intervencionisme.

intervenir

[quant a la flexió, com prevenir]

1 1 v. intr. [LC] Prendre part. Intervenir en una negociació. Intervenir en un procés.

1 2 v. intr. [LC] Ficar-se en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc. El guàrdia intervingué en la baralla.

2 tr. [ECT] [DR] [AD] Examinar i censurar (comptes, certes operacions).

3 1 tr. [DR] L’autoritat competent, impedir (a algú) la lliure disposició dels seus béns.

3 2 tr. [DR] Oferir-se a acceptar o a pagar una lletra de canvi per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.

4 intr. [DR] Una tercera persona, comparèixer en un procés pendent.

interventor -a

1 adj. [LC] Que intervé.

2 1 m. i f. [ECT] [DR] [PR] Funcionari que fiscalitza certes operacions perquè es facin amb legalitat.

2 2 m. i f. [LC] Revisor, revisora. L’interventor del tren.

interversió

f. [LC] Acció d’intervertir; l’efecte.

intervertir

v. tr. [LC] Canviar l’ordre (de dues coses).

interviu

m. [LC] [CO] Entrevista 2 i 3.

interviuar

v. tr. [LC] [CO] Entrevistar 1.

intervocàlic -a

adj. [FL] Que es troba entre dues vocals.

intestat -ada

adj. [DR] [LC] Sense testament. El codi de successions regula la mort intestada. Hereus intestats.

intestí -ina

1 adj. [LC] Intern, especialment en el cos social, civil, domèstic. Lluites, discòrdies, intestines.

2 1 m. [LC] [ZOA] [MD] [usat generalment en pl.] Porció tubular de l’aparell digestiu que s’estén des de l’estómac a l’anus, situada, en l’espècie humana, en la cavitat abdominal.

2 2 [ZOA] [MD] intestí gros Segona porció de l’intestí, que comprèn el cec, el còlon i el recte.

2 3 [ZOA] [MD] intestí prim Primera porció de l’intestí, que comprèn el duodè, el jejú i l’ili.

intestia

f. [HIH] Mal ús en virtut del qual el senyor tenia dret a un terç dels béns del pagès de remença mort sense fer testament.

intestinal

1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’intestí o als intestins. Conducte intestinal. Malalties intestinals.

2 adj. [LC] [MD] [ZOA] Que viu en els intestins. Cucs intestinals.

íntim -a

1 1 adj. [LC] De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte. Un impuls íntim. Una mescla íntima. Una connexió íntima. Tenir relacions íntimes amb algú.

1 2 adj. [LC] PER EXT. Ésser amics íntims, ésser íntims. Tenir la coneixença íntima d’una cosa.

1 3 m. [LC] Part més íntima. En l’íntim del cor, de la consciència.

2 1 adj. [MD] Que és la més interna de les capes d’un vas sanguini.

2 2 f. [MD] Capa íntima d’un vas sanguini.

intima

f. [HIH] Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d’una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d’un particular.

intimació

f. [LC] Acció d’intimar; l’efecte.

íntimament

adv. [LC] D’una manera íntima, amb intimitat. Estar íntimament persuadit d’una cosa. Íntimament mesclats.

intimar

1 1 v. tr. [LC] Fer saber. Li vaig intimar la nova.

1 2 [LC] intimar la guerra Declarar-la.

1 3 [LC] intimar un concili Convocar-lo.

2 tr. [LC] [AD] Ordenar autoritàriament (a algú) de fer alguna cosa. El vaig intimar a sortir.

3 intr. [LC] Introduir-se íntimament en l’afecte d’algú. Tot seguit vaig intimar amb ell.

intimatori -òria

adj. [DR] Amb què hom intima algun decret o alguna ordre. Carta intimatòria.

intimidació

f. [LC] Acció d’intimidar; l’efecte.

intimidador -a

adj. [LC] Que intimida.

intimidar

v. tr. [LC] Fer agafar por (a algú).

intimidatori -òria

adj. [LC] Que serveix per a intimidar. Van disparar dos trets intimidatoris.

intimisme

m. [AR] Estil conreat per certs pintors nabís centrat en la temàtica dels interiors amb figures.

intimista

1 adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’intimisme.

2 adj. i m. i f. [AR] Seguidor de l’intimisme.

intimitat

1 f. [LC] Qualitat d’íntim. La intimitat d’una confessió.

2 1 f. [LC] Amistat íntima. Això enforteix la nostra intimitat.

2 2 f. [LC] Àmbit privat d’una persona, d’una família, d’una parella, etc. En la intimitat de les parelles, no t’hi posis.

3 f. [LC] [usat generalment en pl.] Acció o expressió, privada, confidencial, entre persones lligades per vincles estrets. No cal que vagis escampant les nostres intimitats.

intina

f. [BO] Paret interna de la coberta del gra de pol·len.

intitulació

1 f. [LC] [BB] Acció d’intitular.

2 f. [BB] Fórmula del protocol d’un document en què són expressats el nom, el títol i la condició de l’autor.

intitular

v. tr. [LC] [BB] Donar, posar, un títol (especialment a un llibre).

intocable

1 1 adj. [LC] INTANGIBLE.

1 2 adj. [LC] Que no pot ésser objecte de cap blasme, de cap crítica.

2 m. i f. [SO] Individu de les castes més baixes, rigorosament marginades, de la societat de l’Índia.

intolerabilitat

f. [LC] Qualitat d’intolerable.

intolerable

1 adj. [LC] No tolerable. És una negligència, un oblit, intolerable.

2 adj. [LC] No suportable. Fa una calor intolerable. És un home intolerable.

intolerablement

adv. [LC] D’una manera intolerable.

intolerància

1 f. [LC] Manca de tolerància. Intolerància religiosa.

2 f. [MD] Impossibilitat de suportar o de resistir un aliment o un medicament.

intolerant

adj. i m. i f. [LC] Mancat de tolerància.

intolerantisme

m. [LC] Sistema que preconitza la intolerància.

intolerantment

adv. [LC] D’una manera intolerant.

intons -a

1 adj. [AGR] Que no ha estat tos.

2 adj. [AF] Que s’enquaderna amb les barbes o els plecs sense tallar. Llibre intons.

intoxicació

1 f. [LC] [MD] Acció d’intoxicar o d’intoxicar-se; l’efecte.

2 f. [MD] Malaltia provocada per l’acció de substàncies tòxiques en l’organisme.

intoxicant

adj. [LC] [MD] Que intoxica.

intoxicar

v. tr. i intr. pron. [LC] [MD] EMMETZINAR.

intra-

[LC] Prefix que significa ‘dins’, ‘interior’. Ex.: intraabdominal, intravaginal, intramolecular, intracel·lular, intravascular, intramural.

intracomunitari -ària

adj. [LC] Que s’esdevé dins la comunitat.

intractable

1 adj. [LC] No tractable.

2 adj. [LC] Amb qui és impossible o molt difícil de tractar, de raonar, etc. És un home intractable. S’ha tornat intractable.

intradós

[pl. -ossos]

m. [AQ] [LC] [AR] Cara interior d’una volta, d’un arc, d’un mur.

intraduïble

adj. [LC] [FL] No traduïble, que hom no pot traduir. És una expressió, un joc de paraules, intraduïble.

intramitable

adj. [LC] No tramitable.

intramolecular

adj. [QU] Que s’esdevé entre parts d’una mateixa molècula.

intramurs

1 adv. [LC] Dins l’àmbit i els límits d’una ciutat, una vila o un lloc. L’església era intramurs.

2 adj. [LC] Els barris intramurs de la ciutat.

intramuscular

adj. [ZOA] [MD] Dins els músculs. Injecció intramuscular.

intranquil -il·la

1 adj. [LC] Mancat de tranquil·litat.

2 adj. [LC] Inquiet 1.

intranquil·lament

adv. [LC] Sense tranquil·litat.

intranquil·litat

f. [LC] Manca de tranquil·litat, inquietud.

intranquil·litzar

1 v. tr. [LC] Causar intranquil·litat (a algú).

2 intr. pron. [LC] Posar-se intranquil. Vaig intranquil·litzar-me profundament en veure aquelles imatges.

intranscendent

adj. [FS] [LC] Que no transcendeix, sense importància.

intransferible

adj. [LC] [ECT] [DR] No transferible.

intransformable

adj. [LC] No transformable.

intransfusible

adj. [LC] [MD] No transfusible.

intransigència

f. [LC] Condició de qui és intransigent.

intransigent

adj. [LC] Que no transigeix, que no es presta a transigir.

intransitable

adj. [LC] No transitable.

intransitat -ada

adj. [LC] No transitat.

intransitiu -iva

adj. [FL] Que no admet complement directe. Un verb intransitiu. Una oració, una construcció, intransitiva.

intransitivament

adv. [FL] [LC] Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament.

intransitivitat

f. [FL] Propietat d’un verb intransitiu.

intransmissibilitat

f. [LC] [FIF] [DR] Qualitat d’intransmissible.

intransmissible

adj. [LC] No transmissible.

intransmutabilitat

f. [LC] Qualitat d’intransmutable.

intransmutable

adj. [LC] Que hom no pot transmutar.

intransparència

f. [LC] [FIF] [IT] Manca de transparència.

intransportable

adj. [LC] [MU] No transportable.

intraslladable

adj. [LC] Que no pot ésser traslladat.

intrauterí -ina

adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l’interior de l’úter, que és situat a l’interior de l’úter. Dispositiu intrauterí.

intravasació

f. [MD] [ZOA] Entrada de qualsevol substància en el corrent sanguini.

intravenós -osa

adj. [ZOA] [MD] Dins les venes. Injecció intravenosa.

intrèpid -a

adj. [LC] Que no tem els perills.

intrèpidament

adv. [LC] Amb intrepidesa.

intrepidesa

f. [LC] Qualitat d’intrèpid.

intrepiditat

f. [LC] INTREPIDESA.

intricat -ada

adj. [LC] En què les parts estan enllaçades, confoses les unes amb les altres de tal manera que és difícil de separar-les, de distingir-les. Una intricada xarxa de cables i de tubs. El món intricat de les especulacions borsàries.

intriga

1 1 f. [LC] Maneig per aconseguir un propòsit, fet amb astúcia i amagadament. Les intrigues de palau.

1 2 [LC] intriga amorosa [o intriga galant] Afer amorós secret i il·lícit.

2 f. [LC] [FLL] [JE] Encadenament dels esdeveniments que formen el nus de l’acció en un drama o una novel·la.

intrigant

adj. i m. i f. [LC] Que intriga. Els d’aquella casa són una gent intrigant. La noia era una intrigant i aconseguí que els dos nois es barallessin.

intrigar

1 v. intr. [LC] Maquinar intrigues.

2 tr. [LC] Excitar (en algú) una curiositat inquieta. Això m’intriga molt.

intrínsec -a

1 1 adj. [LC] Pertanyent a la natura essencial, a la constitució íntima d’una cosa, no merament aparent.

1 2 adj. [LC] Independent de tota convenció.

2 adj. [EL] Que té les propietats elèctriques corresponents a les d’un cristall ideal, s’aplica a un semiconductor pur.

intrínsecament

adv. [LC] D’una manera intrínseca.

intró

m. [BI] Porció dels gens, transcrita però no traduïda a proteïnes.

introbable

1 adj. [LC] No trobable. Una edició introbable.

2 adj. [LC] Difícil de trobar.

introducció

1 f. [LC] Acció d’introduir o d’introduir-se; l’efecte. La introducció de l’aire en els pulmons. La introducció de productes estrangers. La introducció de nous costums.

2 f. [LC] [FLL] [AF] Allò que s’escriu o diu al començament d’un llibre o d’un discurs abans d’entrar a fons en la matèria tractada.

3 1 f. [LC] Tractat preliminar.

3 2 f. [LC] Allò que inicia al coneixement, a l’estudi, d’una ciència, d’una disciplina. Introducció a l’estudi de la física.

4 1 f. [MU] Peça breu que precedeix algunes obres musicals.

4 2 f. [MU] Fragment lent situat al començament de simfonies, d’obertures, etc.

introductiu -iva

adj. [LC] INTRODUCTORI.

introductor -a

adj. i m. i f. [LC] Que introdueix.

introductori -òria

adj. [LC] Que serveix per a introduir.

introduïble

adj. [LC] Que pot ésser introduït.

introduir

1 1 v. tr. [LC] Fer entrar. Introduir la mà en un forat. Introduir l’aigua en un conducte. Introduir mercaderies en un país. Introduir els forasters a la cambra del malalt.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Introduir personatges en una novel·la, en una obra dramàtica.

1 3 intr. pron. [LC] Entrar 1 1. L’aire s’introdueix als pulmons. S’han introduït a la casa pel balcó.

2 tr. [LC] Fer que (algú) sigui admès o rebut. Introduir algú a la cort del príncep.

3 1 tr. [LC] Posar en ús. Introduir nous costums en un poble.

3 2 tr. [LC] PER EXT. Introduir el desordre en una reunió. Introduir la discòrdia en una família.

introit

1 m. [LC] [FLL] Entrada o principi d’un escrit o una oració.

2 m. [MU] Cant inicial de la missa.

intromissió

1 f. [LC] Acció de posar dins.

2 f. [LC] Acció de ficar-se algú on no el demanen.

intrors -a

adj. [BO] Dirigit de cara a l’eix de la flor, s’aplica a l’antera de l’estam.

introspecció

f. [LC] [PS] Acció d’examinar-se a si mateix, inspecció dels sentiments i pensaments d’un mateix.

introspectiu -iva

adj. [LC] [PS] Que implica introspecció.

introversió

1 f. [LC] [PS] Acció de mirar endins, l’ànima, abstraient-se dels sentits.

2 f. [PS] Qualitat d’introvertit.

3 f. [MD] Torsió d’un òrgan endins.

introvertit -ida

adj. i m. i f. [PS] [LC] Propens a concentrar-se en el seu món interior.

intruir

v. tr. [GL] Un magma, fer intrusió (dins les roques de l’escorça terrestre).

intrús -usa

adj. i m. i f. [LC] Que s’introdueix sense dret. En aquesta festa íntima, jo soc un intrús.

intrusió

1 f. [LC] [DR] Acció d’introduir-se sense dret en un lloc, en una societat, en una funció.

2 f. [GL] intrusió salina Penetració d’aigua marina, en forma de tascó, terra endins i desplaçant l’aigua dolça.

3 1 f. [GL] Emplaçament d’un magma dins una roca preexistent i a certa profunditat de l’escorça terrestre.

3 2 f. [GL] Roca resultant de la consolidació d’un magma intruït.

intrusisme

m. [ECT] [LC] [DR] Exercici d’una professió, d’un càrrec, etc., per una persona no qualificada oficialment.

intrusiu -iva

adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la intrusió.

intubació

1 f. [MD] Acció d’intubar; l’efecte.

2 [MD] intubació laríngia Intubació a través de la glotis per assegurar el pas lliure de l’aire a les vies respiratòries.

intubar

v. tr. [MD] Introduir una cànula o un tub (en un òrgan buit, en una cavitat orgànica).

intuïció

1 1 f. [LC] [FS] [PS] [PE] Coneixement directe i immediat, sensible o intel·ligible, d’una realitat o d’una veritat, sense recórrer a inferència o raonament.

1 2 f. [LC] Cosa coneguda per intuïció. Tenia bones intuïcions.

2 f. [LC] Capacitat de conèixer alguna cosa d’una manera immediata, sense raonament. Tenia la intuïció genial que caracteritza els artistes.

intuir

v. tr. [PS] [LC] [FS] [PE] Conèixer per intuïció.

intuïtiu -iva

1 adj. [LC] [FS] [PS] [PE] Que procedeix per intuïció. Coneixença intuïtiva de les coses.

2 adj. [LC] [FS] [PS] Que implica intuïció. Joc intuïtiu. Mètode intuïtiu.

3 adj. [LC] [PS] [PE] [FS] Que té intuïció. Home de talent i intuïtiu.

intuïtivament

adv. [LC] [PS] [FS] [PE] D’una manera intuïtiva.

intumescència

1 f. [LC] [MD] Acció d’inflar-se, especialment sota l’acció de la calor.

2 f. [LC] [MD] INFLOR.

intumescent

adj. [LC] [MD] Que s’infla.

inuit

adj. i m. i f. [AN] [FL] ESQUIMAL.

inulina

f. [BI] [QU] Polisacàrid vegetal constituït per cadenes curtes de fructosa.

inundable

adj. [LC] [GL] Subjecte a inundació.

inundació

f. [LC] [GL] Acció d’inundar o d’inundar-se; l’efecte.

inundar

1 1 v. tr. [LC] [GL] L’aigua, cobrir (un lloc). El riu ha inundat els camps.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La multitud inundava els carrers. Els productes japonesos han inundat el mercat internacional.

2 intr. pron. [LC] Els camps s’han inundat.

inurbà -ana

adj. [LC] Mancat d’urbanitat.

inurbanament

adv. [LC] Sense urbanitat.

inusable

adj. [LC] No usable.

inusitadament

adv. [LC] D’una manera inusitada.

inusitat -ada

adj. [LC] No usat. Una expressió inusitada.

inusual

adj. [LC] No usual. Enfoca els problemes d’una manera inusual.

inútil

1 1 adj. [LC] No útil, que no dona cap utilitat. Un moble inútil. Un remei inútil. És inútil que li escriguis. És un home inútil. És una boca inútil.

1 2 adj. [DE] No apte per al servei militar.

2 m. i f. [LC] Persona inútil.

inutilitat

f. [LC] Qualitat d’inútil. La inutilitat dels teus esforços.

inutilització

f. [LC] Acció d’inutilitzar.

inutilitzar

v. tr. [LC] Fer inútil.

inútilment

adv. [LC] D’una manera inútil, sense utilitat.

invaginació

1 f. [LC] [MD] [BI] Penetració o replegament d’una capa de cèl·lules o d’una membrana dins una altra.

2 f. [MD] Desplaçament del conducte intestinal que consisteix en la introducció d’una part de l’intestí dins la porció següent.

invaginar

1 v. tr. [MD] Produir la invaginació (d’una membrana, d’una part de l’intestí).

2 intr. pron. [MD] El segment terminal de l’ili s’invagina dins el cec.

invàlid -a

1 1 adj. [LC] [MD] Que no té força ni vigor, dit d’un vell, d’un malalt.

1 2 adj. [LC] Que les ferides o l’edat han fet incapaç de servir a la milícia.

1 3 adj. i m. i f. [MD] Que, per un defecte físic o mental, és incapaç de fer la seva feina habitual, de desplaçar-se.

2 1 adj. [LC] [DR] No vàlid. Donació invàlida. Casament invàlid.

2 2 adj. [DR] Que no té efectes jurídics.

invalidació

f. [LC] [DR] [AD] Acció d’invalidar; l’efecte.

invàlidament

adv. [LC] [DR] Amb invalidació.

invalidar

v. tr. [LC] [DR] [AD] Fer invàlida (alguna cosa). Invalidar un matrimoni. Invalidar una elecció. Invalidar un testament. Invalidar testimonis.

invalidesa

1 f. [LC] [MD] Qualitat d’invàlid.

2 f. [MD] Incapacitat temporal o definitiva, parcial o total, d’una persona per a complir el treball habitual o tota mena de treball.

invaliditat

f. [LC] [DR] [MD] INVALIDESA.

invariabilitat

f. [LC] Qualitat d’invariable.

invariable

1 adj. [LC] No variable, no subjecte a variacions. Clima invariable. És un home invariable en les seves resolucions.

2 adj. [FL] En gram., que no presenta flexió. Un adjectiu invariable.

invariablement

adv. [LC] D’una manera invariable.

invariadament

adv. [LC] Sense variació.

invariància

1 f. [LC] [FIF] Qualitat d’invariant.

2 [FIF] invariància d’escala Invariància per canvis d’escala en la grandària del sistema.

invariant

1 adj. [LC] [MT] [FL] INVARIABLE.

2 m. o f. [FIF] [MT] Magnitud, expressió o relació que no varia en sofrir el sistema una transformació o en canviar de coordenades.

invariat -ada

adj. [LC] Que no ha estat variat, no ha sofert variació. El preu ha restat invariat.

invasió

1 f. [LC] Acció d’envair; l’efecte.

2 1 f. [DR] Acció d’entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat.

2 2 f. [DR] Acció d’abrogar-se facultats o atribucions pròpies d’altres persones.

invasiu -iva

1 adj. [LC] Pertanyent a la invasió.

2 adj. [LC] Que tendeix a la invasió.

invasor -a

adj. i m. i f. [LC] Que envaeix. L’exèrcit invasor.

invectiva

f. [FLL] [LC] Discurs, escrit, violent contra una persona o una cosa.

invectivar

1 v. intr. [FLL] [LC] Llançar invectives. Invectivar contra la hipocresia. Invectivar contra el traïdor.

2 tr. [FLL] [LC] Llançar, dir, invectives (contra algú). Invectivar el traïdor.

invencibilitat

f. [LC] Qualitat d’invencible.

invencible

adj. [LC] No vencible. Un guerrer invencible. Un obstacle invencible. Una dificultat invencible. Una tristesa invencible.

invenciblement

adv. [LC] D’una manera invencible.

invenció

1 1 f. [LC] Acció d’inventar. La invenció de la pólvora. Fer una invenció.

1 2 f. [LC] La cosa inventada. Em va ensenyar la seva invenció. Això són invencions teves.

2 f. [MU] Peça instrumental d’estil contrapuntístic.

3 f. [JE] ANT. Representació còmica.

4 f. [FLL] Primera part de la retòrica que cerca les idees i els arguments que seran ordenats en la disposició.

5 f. [AN] En antropologia, innovació social, lingüística o tecnològica que transforma les regles culturals per omissió, reordenació, substitució o combinació d’elements esperats.

invençut -uda

adj. [LC] Que no ha estat vençut.

invendible

adj. [LC] No vendible.

invent

m. [LC] Invenció 1.

inventar

1 1 v. tr. [LC] Trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy, (alguna cosa nova, no coneguda d’abans). Inventar una màquina. La impremta fou inventada el segle XV.

1 2 [LC] no haver inventat la pólvora Estar dotat d’escàs enginy, no ésser gaire intel·ligent.

2 1 tr. [LC] Fabricar mentalment. Inventa alguna raó per a convèncer-la.

2 2 tr. pron. [LC] Fingir (fets que no són reals). Tot això que conta és fals: s’ho inventa.

inventari

1 m. [AD] [ECT] [DR] Enumeració dels béns, dels mobles i de totes les altres coses pertanyents a una persona, a una empresa o a una comunitat, de les mercaderies, dels crèdits, dels deutes, etc., d’un negociant, dels objectes que componen un conjunt, una col·lecció, que es troben en un indret.

2 [AGF] inventari forestal Enumeració em classificació completa d’una població forestal que inclou el càlcul de les existències, dels creixements.

inventariable

adj. [LC] [ECT] Que es pot inventariar.

inventariar

v. tr. [AD] [ECT] [DR] Enumerar en un inventari.

inventiu -iva

1 adj. [LC] Que té aptitud per a inventar. Té un enginy inventiu.

2 f. [LC] Facultat inventiva. Admira, la inventiva d’aquest home.

inventor -a

adj. i m. i f. [LC] Que inventa. L’inventor d’una màquina. L’inventor d’un nou sistema de calefacció.

invers -a

1 adj. [LC] [FS] [MT] Oposat quant a l’ordre, l’efecte, la relació. Col·locació inversa dels mots. Proposició inversa d’una altra, com A és B i B és A.

2 adj. [MT] En geom., que presenta inversió amb un altre.

inversament

adv. [LC] D’una manera inversa, en raó inversa. El volum i la pressió d’un gas són inversament proporcionals.

inversemblança

f. [LC] Manca de versemblança.

inversemblant

adj. [LC] No versemblant.

inversemblantment

adv. [LC] D’una manera inversemblant.

inversió

1 f. [LC] [ECT] Acció d’invertir; l’efecte.

2 1 f. [FIF] Canvi de sentit del corrent elèctric.

2 2 [FIF] inversió de fase Canvi de fase d’una ona en pi radians.

2 3 [FIF] inversió temporal En fís., transformació teòrica consistent a invertir el temps i les magnituds imparells en el temps.

3 f. [MT] Transformació geomètrica del pla o de l’espai en la qual cada punt i la seva imatge són alineats amb un punt fix, de manera que el producte de les seves distàncies a aquest punt és una constant.

4 1 f. [MU] En mús., transformació d’un tema consistent a imitar els intervals en sentit invers, de manera que els ascendents es tornen descendents i viceversa.

4 2 f. [MU] Ordenació d’un acord de manera que la nota més greu no coincideixi amb la fonamental.

5 1 f. [FL] Canvi d’ordre lògic d’un element dins una oració.

5 2 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix en l’alteració de l’ordre habitual de dos mots, com ara el subjecte i el verb o el substantiu i l’adjectiu.

6 1 f. [MD] Anomalia consistent en el fet que un o més òrgans es troben al costat oposat al que ocupen normalment.

6 2 [MD] inversió uterina Invaginació de l’úter de manera que la part interna es converteix en externa.

7 1 f. [ME] [FIF] inversió tèrmica Fenomen pel qual una capa d’aire a la troposfera té una temperatura més elevada que la capa inferior o bé més baixa que la superior.

7 2 [ME] [FIF] inversió tèrmica de superfície Inversió tèrmica que es produeix en una capa d’aire que està en contacte amb la superfície terrestre refredada després d’una radiació nocturna forta.

8 f. [PS] inversió sexual Comportament de l’individu que refusa com a propis els papers del seu sexe.

9 f. [ECT] Despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps.

10 f. [BI] Mutació cromosòmica en què un segment de cromosoma fa una rotació de 180°.

inversionista

adj. i m. i f. [LC] [ECT] Inversor 4.

inversor -a

1 adj. [LC] Que inverteix.

2 1 m. [LC] [EE] Dispositiu per a canviar el sentit del corrent en un sector d’un circuit.

2 2 m. [EE] [EL] Convertidor de corrent continu en corrent altern.

3 m. [EL] Dispositiu o circuit electrònic que efectua el canvi de signe d’un senyal.

4 adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que inverteix capitals, que té capitals invertits.

invertebrat -ada

1 adj. [ZOA] [LC] [ZOI] Que no té columna vertebral.

2 m. [LC] [ZOA] [ZOI] Animal que no té columna vertebral.

invertibilitat

f. [LC] [ECT] [MT] Qualitat d’invertible.

invertible

adj. [LC] [ECT] [MT] Que hom pot invertir.

invertir

1 1 v. tr. [LC] [MT] Posar en una direcció oposada, col·locar en un ordre oposat. Invertir una figura. Invertir els termes d’una proposició.

1 2 v. tr. [LC] [FS] Substituir per l’oposat (un ordre, una disposició, una direcció). Invertir l’ordre dels termes.

2 1 tr. [LC] [ECT] Esmerçar (diners) en béns no fungibles, especialment els dedicats a la producció. Per a salvar aquesta empresa, hauríem d’invertir-hi molts milions. Si vols invertir, compra aquestes accions. Caldrà invertir en nova maquinària.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Invertir temps i esforços en un projecte.

invertit invertida

m. i f. [LC] Homosexual, dit despectivament.

investidura

f. [LC] Acció d’investir algú; l’efecte.

investigable

adj. [LC] Que pot ésser investigat.

investigació

f. [LC] [AD] Acció d’investigar; l’efecte. Cal fer una investigació. Procedir a una investigació detinguda. La investigació científica.

investigador -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] [AD] Que investiga. Un investigador infatigable.

investigar

v. tr. [LC] Cercar de descobrir o conèixer (alguna cosa) indagant i examinant atentament tot vestigi, tot indici, etc. Investigar les causes d’un fenomen.

investiment

m. [LC] [DE] Acció d’investir una plaça forta, etc.

investir

1 1 v. tr. [LC] Posar solemnement en possessió d’un feu, d’una dignitat.

1 2 v. tr. [LC] Posar en possessió d’un poder, d’una autoritat.

2 tr. [DE] Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.).

inveteradament

adv. [LC] D’una manera inveterada.

inveterar-se

v. intr. pron. [LC] Fer-se inveterat.

inveterat -ada

adj. [LC] Fortament arrelat pel pas dels anys, pel costum. Una malaltia inveterada. Té seixanta anys i fuma des dels setze: com vols que deixi ara un hàbit tan inveterat? Les dues famílies es tenien un odi inveterat.

inviabilitat

f. [LC] [MD] Qualitat d’inviable.

inviable

adj. [LC] [MD] No viable.

invictament

adv. [LC] VICTORIOSAMENT.

invicte -a

adj. [LC] Mai vençut, sempre victoriós.

inviolabilitat

f. [LC] Qualitat d’inviolable.

inviolable

adj. [LC] Que no pot ésser violat, que no s’ha de violar. Pacte inviolable. Asil inviolable.

inviolablement

adv. [LC] D’una manera inviolable.

invioladament

adv. [LC] D’una manera inviolada.

inviolat -ada

adj. [LC] Que no ha estat violat, que conserva tota la seva integritat o puresa.

invisibilitat

f. [LC] Qualitat d’invisible.

invisible

adj. [LC] Que no pot ésser vist, que escapa a la vista. Era com si una mà invisible li oprimís el pit. El Sol, invisible a causa dels núvols.

invisiblement

adv. [LC] D’una manera invisible.

invitació

1 f. [LC] Acció d’invitar; l’efecte. La invitació a un ball, a un àpat, a un casament. Acceptar una invitació.

2 f. [LC] Imprès, escrit, etc., amb què s’invita.

invitador -a

adj. i m. i f. [LC] Que invita.

invitar

v. tr. [LC] [HO] CONVIDAR. L’invitaren al casament.

invitat invitada

m. i f. [LC] [HO] CONVIDAT, CONVIDADA.

invitatori

m. [RE] [MU] Antífona resada o cantada que es repeteix a cada vers del salm Venite.

in vitro

[ll.]

1 loc. adv. [LC] En un medi artificial. Aquests fenòmens han estat comprovats in vitro.

2 loc. adj. [LC] Un experiment in vitro.

invocable

adj. [LC] Que pot ésser invocat.

invocació

1 f. [LC] [RE] Acció d’invocar; l’efecte. Invocació a Déu.

2 1 f. [LC] Paraules amb què s’invoca.

2 2 f. [FLL] Part de la pròtasi d’un poema en què el poeta invoca l’ajut de la divinitat. La invocació a les muses amb què comença el poema.

2 3 f. [BB] Fórmula de devoció amb què és invocada la divinitat al començament del protocol dels documents.

invocador -a

adj. i m. i f. [LC] Que invoca.

invocar

1 1 v. tr. [LC] Demanar amb precs (a algú) el seu ajut, la seva protecció. Invocar Déu i els sants. Invocar les muses.

1 2 v. tr. [LC] Demanar a precs (l’ajut, la protecció, d’algú). Jo invoco el vostre testimoniatge. Invocar la clemència del príncep.

2 tr. [LC] Esmentar (algun fet o alguna circumstància) com a argument, com a justificació. Va invocar el nostre passat comú.

invocatiu -iva

adj. [LC] [RE] [FLL] Relatiu o pertanyent a la invocació.

invocatori -òria

adj. [LC] [RE] [FLL] Que conté una invocació.

involucel

m. [BO] Involucre secundari o conjunt de bractèoles que acompanya les umbèl·lules de les umbel·líferes.

involució

1 f. [LC] COMPLICACIÓ.

2 1 f. [BI] [SO] Conjunt de modificacions regressives totals o parcials que s’esdevenen dins una cèl·lula, un òrgan o un organisme. Involució senil.

2 2 [BI] involució uterina Retorn progressiu de l’úter a la seva dimensió normal després del part.

3 f. [SO] [PO] [LC] Regressió social.

4 f. [MT] En mat., transformació que, essent distinta de la identitat, aplicada dues vegades successivament dona la identitat.

involucionisme

m. [LC] [PO] Actitud involucionista.

involucionista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la involució.

2 adj. i m. i f. [LC] [PO] [SO] Partidari d’una involució social, política.

involucral

adj. [BO] Relatiu o pertanyent a un involucre.

involucrar

1 v. tr. [LC] Posar en un escrit, en un discurs, etc., (assumptes, qüestions, etc., estranyes al seu objecte principal).

2 v. tr. [LC] Posar (algú) en una situació o en un afer que no desitja, que no preveu. Fes el que vulguis, però a mi no m’hi involucris.

involucre

1 m. [BO] Conjunt de bràctees que acompanyen algunes flors o inflorescències. L’involucre d’una umbel·la.

2 m. [BO] Beina que protegeix la base de la seta de l’esporòfit d’algunes hepàtiques i antocerotes.

involuntari -ària

adj. [LC] No voluntari. Una falta involuntària. Una omissió involuntària. Moviments involuntaris.

involuntàriament

adv. [LC] D’una manera involuntària, sense voler.

involut -a

1 adj. [BO] En bot., amb els marges incurvats o més o menys enrotllats cap a la cara superior.

2 f. [MT] Corba d’una família una corba donada de la qual és l’envolupant.

involutiu -iva

adj. [MT] [BI] [PO] Relatiu o pertanyent a la involució. Procés involutiu.

invulnerabilitat

f. [LC] Qualitat d’invulnerable.

invulnerable

adj. [LC] No vulnerable, que no pot ésser ferit.

invulnerat -ada

adj. [LC] Que no ha estat vulnerat.

inxa

1 f. [LC] [MU] Llengüeta d’un instrument de vent.

2 1 f. [LC] Bocinet d’os trencat.

2 2 f. [LC] Estella petita.

ió

1 1 m. [FIF] [QU] [LC] Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica positiva o negativa.

1 2 [FIF] [QU] ió negatiu Ió la càrrega elèctrica del qual és deguda a la captura d’electrons.

1 3 [FIF] [QU] ió positiu Ió la càrrega elèctrica del qual és deguda a la pèrdua d’electrons.

2 1 m. [QU] ió amidur Anió NH₂^-.

2 2 [QU] ió carboni Catió orgànic en què el defecte de càrrega electrònica és localitzat en un àtom de carboni.

iod

1 f. [FL] [RE] Desena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

2 f. [FL] Gradual palatal.

iodació

f. [QU] Introducció d’un o més àtoms de iode en una molècula, especialment en una molècula orgànica.

iodar

1 v. tr. [LC] [QU] Impregnar o tractar amb iode. Cotó iodat.

2 v. tr. [QU] Introduir un o més àtoms de iode (en una molècula).

iodat

1 m. [QU] Sal de l’àcid iòdic.

2 m. [QU] Anió derivat de l’àcid iòdic, de fórmula IO₃^-.

iodatometria

f. [QU] Mètode d’anàlisi volumètrica que fa ús d’una solució valorant de iodat de potassi.

iode

m. [QU] [BI] [LC] Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, cristal·lí, d’un color gris fosc, brillant, que emet vapors de color violeta, fa una olor semblant a la del clor i és un oligoelement (símbol, I; nombre atòmic, 53; pes atòmic, 126,90).

iodhídric

adj. [QU] àcid iodhídric V. ÀCID.

iòdic -a

adj. [QU] [LC] Relatiu al iode.

iodimetria

f. [QU] Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució aquosa valorant de iode.

iodisme

m. [MD] Estat morbós produït per l’ús del iode o dels seus compostos.

iodit

1 m. [QU] Sal de l’oxoanió de iode trivalent.

2 m. [QU] Anió de fórmula IO₂^-, derivat de l’àcid de iode trivalent per pèrdua de l’hidrogen.

iodització

f. [FL] Ieisme 1.

ioditzar

v. tr. [FL] Canviar per una iod.

iodo-

[LC] [QU] Forma prefixada del mot iode. Ex.: iodoform, iodobenzè.

iodoform

m. [QU] Derivat triiodat del metà emprat com a antisèptic, de fórmula CHI₃.

iodometria

f. [QU] Mètode indirecte d’anàlisi volumètrica de substàncies oxidants, basat en la reacció d’aquestes amb un excés d’ió iodur i la valoració del iode alliberat amb una solució valorant reductora.

iodoteràpia

f. [MD] Tractament amb iode o amb algun dels seus derivats.

iodur

1 m. [QU] Compost binari de iode amb un element menys electronegatiu, en què el iode actua amb el nombre d’oxidació -1.

2 m. [QU] Anió monoatòmic, de fórmula I^-.

ioga

m. [AN] [LC] [FS] Disciplina d’origen hindú que té per objecte d’assolir el domini del cos i de l’esperit a través d’unes pràctiques ascètiques o simplement físiques o psicofisiològiques.

iogui

1 m. i f. [LC] [AN] [FS] Persona que practica el ioga.

2 adj. [LC] [FS] [AN] Relatiu o pertanyent al ioga.

iogurt

m. [LC] [HO] Substància alimentosa de consistència cremosa i de gust agre, preparada amb llet fermentada.

iogurtera

f. [LC] [ED] Aparell per a l’elaboració casolana de iogurt.

io-io

m. [LC] Joguina que consisteix en dos discos de fusta o de plàstic que es fan pujar i baixar amb un fil enrotllat al voltant de l’eix que els ajunta.

iol

1 m. [TRA] [LC] [SP] Embarcació de fer regates, per a dos, quatre, sis o vuit remers a més del timoner, oberta, llarga i estreta, de dues rodes, rasa, amb bancs corredissos, propulsada amb rems armats en punta sense portants i governada amb timó.

2 m. [TRA] Veler d’esbarjo amb un aparell format bàsicament per un arbre mestre i un petit arbre de mitjana posat a popa del timó, ambdós amb veles de tall.

iola

f. [TRA] [SP] Embarcació al servei del capità d’una nau o del comandament d’un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó.

ioleta

f. [SP] Iol construït per a un sol remer.

ioni

m. [FIN] Isòtop natural del tori (símbol, Io; pes atòmic, 230).

iònic -a

1 adj. [FIF] [QU] [LC] Relatiu o pertanyent a un ió.

2 adj. [FIF] [QU] [LC] Que conté ions.

ionitzable

adj. [FIF] [QU] Susceptible d’ésser ionitzat.

ionització

1 f. [QU] [FIF] Acció d’ionitzar; l’efecte.

2 [FIF] [QU] ionització per xoc Ionització d’un àtom o d’una molècula d’un gas o d’un vapor produïda quan una partícula hi incideix amb energia suficient i li fa alliberar un electró.

ionitzant

adj. [QU] Que ionitza.

ionitzar

v. tr. [FIF] [QU] [EL] Produir ions (en un medi).

ionona

f. [QU] Mescla de dues cetones terpèniques insaturades, aïllada de l’oli essencial de la Boronia megastigma, emprada en perfumeria.

ionosfera

f. [ME] Conjunt de regions de l’alta atmosfera que s’estén aproximadament entre uns 60 i uns 600 quilòmetres d’altitud i es caracteritza per una forta ionització de l’aire, que esdevé conductor de l’electricitat.

ioruba

1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al ioruba.

2 m. [FL] Llengua nigerocongolesa parlada a Nigèria.

iot

m. [TRA] [LC] [SP] Embarcació amb què es practica la navegació esportiva i d’esbargiment.

iota

1 f. [FL] [RE] Novena lletra de l’alfabet grec (ι, Ι).

2 f. [LC] Quantitat molt petita d’una cosa. Ell no se separa mai ni una iota del que està prescrit.

iotització

f. [FL] [LC] Acció de iotitzar; l’efecte.

iotitzar

v. tr. [FL] [LC] Fondre (un so) amb el so i.

ipecacuana

1 f. [BOS] [MD] Planta arbustiva de la família de les rubiàcies, de fulles ovades oposades i flors en glomèruls esfèrics, pròpia de l’Amèrica tropical (Psychotria ipecacuanha o Cephaelis ipecacuanha).

2 f. [BOS] [MD] Droga obtinguda dels rizomes i les arrels de la ipecacuana, el principal component de la qual és l’emetina.

iperita

f. [QU] Compost sulfurat, de fórmula (ClCH₂CH₂)₂S, emprat com a gas de guerra.

ípsilon

f. [LC] [RE] Vintena lletra de l’alfabet grec (υ, Υ).

ipso facto

[ll.]

loc. adv. [LC] En conseqüència, immediatament. Vaig anar a viure al barri vell i hi vaig fer amics ipso facto.

ir-

[LC] V. IN-.

ira

1 1 f. [LC] [FS] Violenta irritació contra algú o alguna cosa. Es va encendre d’ira. Inflamat d’ira contra els traïdors. Tremolava d’ira. La ira l’encegava. Concitaren contra ell la ira del poble. Desencadenar, suscitar, les ires de la gent.

1 2 [LC] [RE] ira de Déu! Expressió que manifesta ràbia.

2 f. [PS] Emoció bàsica que se sol manifestar amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives.

iracund -a

adj. [LC] [PS] Propens a la ira.

iracúndia

f. [LC] [PS] Qualitat d’iracund.

iradament

adv. [LC] [PS] Amb ira.

iranià -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Iran.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Iran o als seus habitants.

2 adj. i m. [FL] [LC] IRÀNIC.

irànic -a

1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’irànic.

2 m. [FL] [LC] Grup de llengües indoeuropees parlades en una àmplia zona centrada en l’Iran.

iraquià -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de l’Iraq.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’Iraq o als seus habitants.

irascibilitat

f. [LC] [PS] Qualitat d’irascible.

irascible

adj. [LC] [PS] Prompte a irritar-se, a deixar-se vèncer per la ira.

irat -ada

adj. [LC] [PS] Encès d’ira.

irèixer-se

[quant a la flexió, com créixer]

v. intr. pron. [LC] AÏRAR-SE.

irenarca

m. [HIH] [PR] En la Roma imperial, funcionari que tenia cura de la pau i de la tranquil·litat públiques.

irid-

[LC] [MD] V. IRIDO-.

iridàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes monocotiledònies, que inclou nombroses herbes, la majoria bulboses o rizomatoses, de fulles estretes, flors amb sis tèpals acolorits, de formes molt diverses, tres estams i ovari generalment ínfer, esteses per tot el món, a la qual pertanyen el lliri blau, els safrans i els gladiols.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

iridectomia

f. [MD] Extirpació quirúrgica d’una porció de l’iris de l’ull.

iriderèmia

f. [MD] Absència de l’iris de l’ull.

iridescència

1 f. [FIF] [LC] [GL] Joc de colors semblant al de l’iris que presenten certs cossos, com els minerals, les bombolles de sabó, el nacre, el plomatge de certs ocells, degut a fenòmens d’interferència i difracció dels rajos de llum.

2 f. [ME] Conjunt de bandes, sovint de color verd o rosa, paral·leles als marges d’un núvol.

iridescent

adj. [FIF] [LC] [GL] Que presenta els colors de l’iris, que posseeix la iridescència.

iridi

m. [QU] [ML] Metall de transició de la família del platí, dur i trencadís (símbol, Ir; nombre atòmic, 77; pes atòmic, 192,22).

iridià -ana

adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’iris de l’ull.

irídic¹ -a

adj. [ZOA] IRIDIÀ.

irídic² -a

1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent a l’iridi.

2 adj. [QU] [ML] Que conté iridi, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a quadrivalent.

iridina

f. [QU] Glucòsid cristal·lí que ocorre en algunes espècies del gènere Iris.

iridio-

[LC] [QU] Forma prefixada del mot iridi. Ex.: iridioplatí.

irido- [o irid-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. íris íridos, que significa ‘iris’. Ex.: iridotomia, iridectomia.

iridós -osa

adj. [QU] Que conté iridi, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.

iris

1 1 m. [LC] [ME] [FIF] ARC IRIS.

1 2 m. [LC] [ME] [FIF] Coloració anàloga a la de l’arc iris produïda per la refracció o interferència dels rajos lluminosos.

2 m. [LC] [ZOA] [MD] Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil, situada davant el cristal·lí, en el centre de la qual hi ha la nina o pupil·la.

3 m. [LC] [BOS] [AGA] Planta del gènere Iris, de la família de les iridàcies, bulbosa o rizomatosa, de fulles linears o ensiformes i flors vistoses amb tres tèpals erectes i tres corbats cap avall.

irisació

1 f. [LC] [FIF] Acció d’irisar; l’efecte.

2 f. [FIF] [ME] IRIDESCÈNCIA.

irisar

v. tr. [FIF] [LC] Fer iridescent, colorar amb els colors de l’iris.

iritis

f. [MD] Inflamació de l’iris de l’ull.

irlandès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Irlanda.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Irlanda o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Dialecte del gaèlic parlat a Irlanda.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’irlandès.

irona

f. [QU] Cetona oliosa, olorosa, que ocorre a l’arrel de les violetes, emprada en perfumeria.

ironia

1 1 f. [LC] [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d’allò que aparentment és dit.

1 2 f. [LC] [FLL] Forma d’humor que es tradueix en l’adopció d’aquesta manera de parlar.

2 f. [LC] Esdeveniment contrari al que hom tenia dret a esperar. Ironies de la sort: quan ja no necessitaven els diners, els va tocar la rifa.

irònic -a

1 adj. [LC] [FLL] [FL] Que denota o implica ironia. Paraula irònica. Una lloança irònica.

2 adj. [LC] Donat a la ironia. Un escriptor molt irònic.

irònicament

adv. [LC] D’una manera irònica, amb ironia.

ironisme

m. [LC] [FLL] [FL] Ús de la ironia.

ironista

m. i f. [LC] [FLL] Persona que parla o escriu amb ironia.

ironitzar

v. intr. [LC] [FLL] Parlar o escriure amb ironia.

iroquès iroquesa

1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble indígena d’Amèrica del Nord, que habitava a l’actual Estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regió dels Grans Llacs.

1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als iroquesos.

2 1 m. [FL] [LC] Llengua ameríndia parlada pels iroquesos.

2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a l’iroquès.

irós -osa

adj. [LC] [PS] IRAT.

irracional

1 adj. [LC] [FS] No racional, no dotat de raó. Els animals irracionals.

2 adj. [LC] [FS] No conforme a la dreta raó, absurd.

3 adj. [MT] En mat., que no es pot expressar com a quocient de dos nombres enters o dos polinomis, s’aplica a nombres reals o a expressions algebraiques.

irracionalisme

m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica o actitud intel·lectual que no admet el valor de la raó o el caràcter racional de la realitat, en general o en un camp determinat.

irracionalista

1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a l’irracionalisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari de l’irracionalisme.

irracionalitat

f. [LC] [FS] [MT] Qualitat d’irracional.

irracionalment

adv. [LC] [FS] D’una manera irracional.

irradiació

1 f. [LC] [FIF] Acció d’irradiar; l’efecte.

2 f. [FIF] Engrandiment aparent d’un objecte brillant degut a l’acció de la llum sobre les porcions de retina pròxima a la imatge.

3 f. [MD] Aplicació de certs rajos com a forma terapèutica o diagnòstica.

4 1 f. [MD] Disposició anatòmica de nervis o vasos que surten d’un centre comú.

4 2 f. [MD] Dispersió d’un impuls nerviós fora de la seva via ordinària.

5 1 f. [FL] Fenomen semàntic segons el qual el nom d’un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer.

5 2 [FL] irradiació sinonímica Derivació sinonímica.

irradiar

1 v. tr. [LC] [FIF] Un cos, llançar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa).

2 v. tr. [FIF] Exposar (un cos) a alguna mena de radiació.

irreal

1 adj. [LC] No real.

2 adj. [FL] En gram., que designa situacions que no es realitzen o que són irrealitzables. Oració condicional irreal.

irrealitat

f. [LC] Qualitat d’irreal.

irrealitzable

adj. [LC] No realitzable.

irrebatible

adj. [LC] No rebatible.

irrebatiblement

adv. [LC] D’una manera irrebatible.

irrecobrable

adj. [LC] No recobrable.

irreconciliable

adj. [LC] Que no pot ésser reconciliat, que no vol de cap manera reconciliar-se. Són enemics irreconciliables.

irreconciliablement

adv. [LC] D’una manera irreconciliable.

irrecuperable

adj. [LC] No recuperable.

irrecuperablement

adv. [LC] D’una manera irrecuperable.

irrecusabilitat

f. [LC] [DR] Qualitat d’irrecusable.

irrecusable

adj. [LC] [DR] Que hom no pot recusar. Un testimoni irrecusable.

irrecusablement

adv. [LC] [DR] D’una manera irrecusable.

irredempt -a

adj. [LC] [HIH] [PO] No alliberat, dit especialment d’una província, d’una regió, etc., subjecta a una dominació estrangera, de la qual hom espera alliberar-la.

irredemptisme

m. [HIH] [PO] [LC] Acció política dels que volen alliberar de la dominació estrangera una província, una regió, etc.

irredemptista

adj. i m. i f. [HIH] [PO] [LC] Partidari de l’alliberament i de la reincorporació a la pàtria d’una província, d’una regió, etc., irredempta.

irredimible

adj. [LC] [RE] [DR] Que hom no pot redimir.

irreductibilitat

f. [LC] Qualitat d’irreductible.

irreductible

adj. [QU] [MT] [MD] Incapaç d’ésser reduït, d’ésser portat a un estat, una forma, un lloc, etc., desitjats. Una hèrnia irreductible. Un òxid irreductible. Un adversari irreductible. Un polinomi irreductible.

irreductiblement

adv. [LC] D’una manera irreductible.

irreelegible

adj. [LC] No reelegible.

irreemplaçable

adj. [LC] No reemplaçable.

irreflexió

f. [LC] Manca de reflexió.

irreflexiu -iva

1 adj. [LC] Que no reflexiona.

2 adj. [LC] Fet o dit sense reflexionar.

irreflexivament

adv. [LC] D’una manera irreflexiva, sense reflexionar.

irreformable

adj. [LC] No reformable.

irrefragable

adj. [LC] Que hom no pot contradir, no pot contrarestar. Un testimoniatge irrefragable.

irrefragablement

adv. [LC] D’una manera irrefragable.

irrefrangibilitat

f. [FIF] Qualitat d’irrefrangible.

irrefrangible

adj. [FIF] No refrangible.

irrefrenable

adj. [LC] No refrenable.

irrefutabilitat

f. [LC] Qualitat d’irrefutable.

irrefutable

adj. [LC] No refutable. Arguments irrefutables.

irrefutablement

adv. [LC] D’una manera irrefutable.

irregenerable

adj. [LC] No regenerable.

irregular

1 adj. [LC] [FL] [DE] No regular, que no es conforma a la regla. Un polígon irregular. Un verb irregular. Una corol·la irregular. Tropes irregulars.

2 adj. [LC] Que va contra la llei, el mètode, l’ús, etc., establerts. Una conducta irregular.

irregularitat

1 f. [LC] Qualitat d’irregular. La irregularitat d’una figura. La irregularitat del pols d’un malalt. La irregularitat de la seva conducta.

2 f. [LC] Cosa irregular. Tots els verbs en -ndre presenten aquesta irregularitat.

irregularment

adv. [LC] D’una manera irregular, amb irregularitat.

irreivindicable

adj. [LC] No reivindicable.

irreligió

f. [LC] Manca de religió.

irreligiós -osa

adj. [LC] Mancat de religió.

irreligiosament

adv. [LC] D’una manera irreligiosa, sense religió.

irreligiositat

f. [LC] Qualitat d’irreligiós.

irrellevància

f. [LC] Qualitat d’irrellevant.

irrellevant

adj. [LC] No rellevant. Una aportació econòmica irrellevant. Objeccions irrellevants, sense cap importància.

irremeiable

1 adj. [LC] No remeiable.

2 adj. [LC] Inevitable, fatal.

irremeiablement

adv. [LC] Sense remei, d’una manera irremeiable.

irremissibilitat

f. [LC] [DR] Qualitat d’irremissible.

irremissible

adj. [LC] [DR] Que no es pot perdonar, condonar, defugir. Un crim irremissible.

irremissiblement

adv. [LC] D’una manera irremissible, sense escapada o subterfugi possible. Estaven irremissiblement perduts.

irremovible

adj. [LC] Que no pot ésser remogut.

irremunerable

adj. [LC] [ECT] No remunerable.

irremunerat -ada

adj. [LC] [ECT] No remunerat.

irrenunciable

adj. [LC] No renunciable.

irreparabilitat

f. [LC] Qualitat d’irreparable.

irreparable

adj. [LC] No reparable. Una falta irreparable. Una pèrdua irreparable. Un dany irreparable. Un oblit irreparable. Una avaria irreparable.

irreparablement

adv. [LC] D’una manera irreparable.

irrepetible

adj. [LC] No repetible.

irreprensible

adj. [LC] No reprensible.

irreprensiblement

adv. [LC] D’una manera irreprensible.

irrepresentable

adj. [LC] No representable.

irreprimible

adj. [LC] No reprimible.

irreprotxabilitat

f. [LC] Qualitat d’irreprotxable.

irreprotxable

1 adj. [LC] A qui hom no pot fer cap reprotxe o retret. Un home irreprotxable.

2 adj. [LC] Que no mereix cap reprotxe, que no mereix d’ésser blasmat. Una conducta irreprotxable.

irreprotxablement

adv. [LC] D’una manera irreprotxable.

irrescatable

adj. [LC] No rescatable.

irresistibilitat

f. [LC] Qualitat d’irresistible.

irresistible

1 adj. [LC] Que hom no pot resistir. Una atracció irresistible. Un atac irresistible.

2 adj. [LC] Molt atractiu, seductor. Un home irresistible.

irresistiblement

adv. [LC] D’una manera irresistible.

irresolt -a

adj. [LC] Que no ha estat resolt. Un problema deixat irresolt.

irresolubilitat

f. [LC] Qualitat d’irresoluble.

irresoluble

adj. [LC] No resoluble.

irresolució

f. [LC] Manca de resolució.

irresoludament

adv. [LC] D’una manera irresoluda.

irresolut -uda

adj. [LC] Mancat de resolució. És un home irresolut. Un caràcter irresolut.

irrespectuós -osa

adj. [LC] No respectuós. Irrespectuós envers els seus superiors.

irrespectuosament

adv. [LC] D’una manera irrespectuosa.

irrespirabilitat

f. [LC] [MD] Qualitat d’irrespirable.

irrespirable

adj. [LC] [MD] No respirable.

irresponsabilitat

f. [LC] Qualitat d’irresponsable.

irresponsable

1 adj. [LC] No responsable, a qui hom no pot exigir responsabilitat.

2 adj. i m. i f. [LC] Que obra a la lleugera, sense tenir en compte que és responsable dels seus actes. No sé si és una irresponsable o una inepta.

irrestringible

adj. [LC] No restringible.

irretractabilitat

f. [LC] Qualitat d’irretractable.

irretractable

adj. [LC] No retractable.

irretràctil

adj. [ZOA] No retràctil.

irretratable

adj. [LC] No retratable.

irretroactivitat

f. [DR] Manca de retroactivitat.

irreverència

1 f. [LC] Manca de reverència.

2 f. [LC] Acte irreverent.

irreverent

adj. [LC] Mancat de reverència. Una paraula irreverent. Un posat irreverent.

irreverentment

adv. [LC] D’una manera irreverent.

irreversibilitat

f. [LC] [QU] Qualitat d’irreversible.

irreversible

adj. [LC] [QU] No reversible.

irrevocabilitat

f. [LC] Qualitat d’irrevocable.

irrevocable

adj. [LC] No revocable. Una resolució irrevocable.

irrevocablement

adv. [LC] D’una manera irrevocable.

irrigable

adj. [AGA] [MD] [LC] Que pot ésser irrigat.

irrigació

1 f. [LC] [AGA] Acció o operació de fornir aigua a les terres per canals, séquies, etc.

2 f. [MD] Aplicació d’un corrent d’aigua o d’una altra loció a una part del cos per rentar-la, desinfectar-la, etc.

3 f. [MD] Mecanisme pel qual la sang, per mitjà del sistema vascular, arriba als teixits de l’organisme.

irrigador -a

1 adj. [LC] [MD] Que serveix per a donar irrigacions.

2 m. [LC] [MD] Aparell irrigador.

irrigar

v. tr. [LC] [AGA] [MD] Sotmetre a irrigació.

irrisible

adj. [LC] Ridícul 1.

irrisió

f. [LC] Acció de riure’s d’una persona o d’una cosa.

irrisori -òria

1 adj. [LC] Que fa riure.

2 adj. [LC] INSIGNIFICANT.

irrisòriament

adv. [LC] Amb irrisió.

irritabilitat

1 f. [LC] [MD] Qualitat d’irritable.

2 f. [MD] Qualitat fonamental de la matèria viva que té la propietat de reaccionar enfront dels estímuls.

irritable

1 adj. [LC] Que pot ésser irritat.

2 adj. [LC] Que fàcilment s’irrita.

irritació

f. [LC] [MD] Acció d’irritar o d’irritar-se; l’efecte. Una irritació de la pell, dels bronquis, dels intestins. Calmar la irritació.

irritant

adj. [LC] [MD] Que irrita. Té un riure irritant.

irritar¹

1 1 v. tr. [LC] Excitar en l’ànim (d’algú) un viu sentiment d’indignació, d’enuig, d’antagonisme. Les vostres burles l’irriten.

1 2 intr. pron. [LC] S’irrita per les burles més innocents.

2 1 tr. [LC] [MD] Produir una excitació morbosa (en un òrgan o una part del cos). Aquesta polseguera li irrita els ulls. El fregadís m’ha irritat el gra.

2 2 tr. [LC] PER EXT. Aquest soroll m’irrita els nervis.

irritar²

v. tr. [LC] Anul·lar, invalidar.

irrogació

f. [LC] Acció d’irrogar; l’efecte.

irrogar

v. tr. [LC] Causar (un dany, un perjudici).

irrompible

adj. [LC] Que no es pot rompre.

irrompre

v. intr. [LC] Entrar sobtosament i violentament. Una multitud va irrompre a la sala on hi havia els consellers. Records que irrompien en la seva memòria.

irrupció

f. [LC] Invasió sobtada i violenta.

is-

[LC] V. ISO-².

isabelí -ina

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als regnats d’Isabel la Catòlica i d’Isabel II d’Espanya.

2 adj. [AR] Relatiu o pertanyent a l’estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya. Una cadira isabelina.

isal·lòbara

f. [ME] Línia que uneix en un mapa sinòptic els punts que tenen la mateixa variació de la pressió atmosfèrica durant un període de temps determinat.

isal·lohipsa

f. [ME] Línia que uneix en un mapa sinòptic els punts que tenen la mateixa variació de l’altitud d’una superfície isobàrica durant un període de temps determinat.

isal·lopotencial

f. [ME] Línia que uneix en un mapa sinòptic els punts que tenen la mateixa variació del geopotencial durant un període de temps determinat.

isal·loterma

f. [ME] Línia que uneix en un mapa sinòptic els punts que tenen la mateixa variació de la temperatura de l’aire durant un període de temps determinat.

isard¹

m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, semblant a la cabra, amb banyes primes i corbades de la punta i pelatge fosc amb taques blanquinoses al cap, que habita les zones muntanyoses del sud d’Europa (Rupicapra rupicapra).

isard² -a

1 adj. [LC] Escabrós, salvatge. Una muntanya isarda.

2 adj. [LC] ESQUERP. Un infant isard.

isatina

f. [QU] Dicetona derivada de l’indole, de color vermell taronja, obtinguda per oxidació de l’indi, emprada en la fabricació de colorants de tina.

isc-

[LC] V. ISCO-.

isco- [o isc-, o isqu-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. ískhein, ‘suprimir’, ‘retenir’. Ex.: iscogalàxia, iscúria, isquèmia.

iscurètic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la iscúria.

2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’iscúria.

iscúria

f. [MD] Anul·lació de l’excreció d’orina perquè les vies urinàries són inutilitzades.

isidi

m. [BO] Prominència cilíndrica, ramificada o esquamiforme, recoberta pel còrtex, present en alguns líquens, en els quals serveix de propàgul.

islam

1 m. [LC] [HIH] [AN] [RE] [ISL] Religió monoteista basada en els ensenyaments de Mahoma, continguts principalment en l’Alcorà.

2 m. [HIH] [RE] [ISL] Conjunt de tots els musulmans.

islàmic -a

adj. [LC] [HIH] [AN] [ISL] Relatiu o pertanyent a l’islam.

islamisme

1 m. [LC] [RE] [AN] [ISL] Moviment politicoreligiós en pro de la islamització del dret, de les institucions i del govern.

2 m. [RE] [AN] [ISL] Islam 1.

islamista

1 adj. [LC] [ISL] [AN] [RE] Relatiu o pertanyent a l’islamisme.

2 1 adj. i m. i f. [RE] [LC] Partidari de l’islamisme.

2 2 m. i f. [LC] [RE] [ISL] ISLAMÒLEG, ISLAMÒLOGA.

islamita

m. i f. [AN] [LC] [ISL] Musulmà 1.

islamització

f. [LC] [ISL] Acció d’islamitzar o d’islamitzar-se; l’efecte.

islamitzar

1 1 v. tr. [LC] [ISL] Convertir a l’islam.

1 2 intr. pron. [LC] [ISL] Adoptar la religió, els costums i la cultura islàmics.

2 tr. [LC] [ISL] Aplicar la llei islàmica (a sectors de la vida pública i social).

islamòleg islamòloga

m. i f. [ISL] [RE] Persona versada en islamologia.

islamologia

f. [LC] [RE] [ISL] Estudi científic de la civilització islàmica.

islandès -esa

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Islàndia.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Islàndia o als seus habitants.

2 1 m. [LC] [FL] Llengua germànica parlada a Islàndia.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’islandès.

ismaelita

1 m. i f. [RE] [ISL] Àrab, com a descendent d’Ismael.

2 adj. [RE] [ISL] Relatiu o pertanyent als ismaelites.

ismaïlisme

m. [HIH] [ISL] Branca del xiisme que considera Isma’il com a setè i últim imam.

ismaïlita

1 adj. [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent a l’ismaïlisme.

2 m. i f. [HIH] [ISL] Membre de la branca xiïta que segueix l’ismaïlisme.

iso-¹

[QU] Prefixoide del mot isòmer, que indica que un compost és isòmer d’un altre, especialment aquell en què un àtom de carboni està directament unit a tres d’altres. Ex.: isobutà.

iso-² [o is-]

[LC] Forma prefixada del mot gr. ísos, ‘igual’. Ex.: isodàctil, isopètal, isofil·le, isoèdric, isoelèctric, isenèrgic, isentròpic, isodont.

isoamil

m. [QU] Radical univalent, de fórmula (CH₃)₂CHCH₂CH₂–.

isòbar -a

1 adj. [FIF] [FIM] [ME] Que denota la mateixa pressió.

2 f. [ME] [FIF] [FIM] Línia que uneix en un mapa els punts que enregistren una pressió atmosfèrica igual, després de reduir-la al nivell del mar.

isobàric -a

1 adj. [ME] [FIM] [FIF] Isòbar 1.

2 adj. [ME] [FIM] [FIF] Relatiu o pertanyent a les isòbares.

isòbata

f. [GL] [FIF] Línia imaginària que uneix els punts del subsol o dels fons oceànics o masses continentals d’aigua situats a una mateixa profunditat.

isobrials

1 f. pl. [BOI] Grup de molses pleurocàrpiques, generalment amb branques pinnades i ascendents, de peristoma doble, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Leucodon i Thamnobryum.

2 f. [BOI] Individu d’aquest grup.

isobutilè

m. [QU] Hidrocarbur olefínic, de fórmula (CH₃)₂C=CH₂, que es polimeritza amb petites quantitats d’isoprè per a donar cautxú butílic.

isocianur

m. [QU] Compost que conté en la seva molècula el grup –N=C.

isoclí -ina

1 adj. [LC] Que té la mateixa inclinació.

2 f. [MT] Línia imaginària que uneix els punts que tenen la mateixa inclinació magnètica.

isoclinal

adj. [GL] En geol., que té les capes dels dos flancs sensiblement paral·leles. Un plec isoclinal.

isoclínic -a

adj. [GL] Relatiu o pertanyent a les isoclines.

isocor -a

adj. [FIF] De volum constant, s’aplica a un procés termodinàmic.

isocost

m. [ECT] Lloc geomètric de totes les combinacions de factors de producció que comporten un mateix cost per a l’empresa.

isòcron -a

1 1 adj. [GL] [FIF] Que té una durada igual a d’altres fenòmens, processos, etc., de la mateixa natura. Oscil·lacions isòcrones.

1 2 f. [GL] Línia imaginària que uneix els punts de la superfície terrestre en què un fenomen s’esdevé en el mateix instant.

1 3 f. [GL] Línia imaginària que uneix els punts on les diferències de temps d’arribada de les ones sísmiques procedents del mateix focus són iguals.

1 4 f. [GG] Línia imaginària que uneix els punts entre els quals hi ha el mateix període de temps a partir d’un punt concret i amb una forma de moviment o amb un mitjà de transport determinats.

2 adj. [GL] Que té la mateixa edat que una altra formació o dipòsit geològic.

isocronisme

m. [FIF] [GL] Qualitat d’isòcron. L’isocronisme de les oscil·lacions del pèndol.

isocronitzar

v. tr. [FIF] Fer isòcron.

isodinàmic -a

adj. [LC] Que denota, que té, igualtat de força.

isòdroma

adj. [IQ] partícula isòdroma V. PARTÍCULA.

isoelèctric -a

adj. [FIF] Que presenta el mateix nombre de càrregues positives que de negatives.

isoenzim

m. [BI] Forma molecular d’un enzim.

isoespín

m. [FIF] [FIN] [QU] SPIN ISOTÒPIC.

isòet

m. [BOI] Planta del gènere Isoetes, de l’ordre de les isoetals, de tija curta i amb un feix de fulles subulades i esporíferes, que viu en indrets humits o inundats.

isoetals

1 f. pl. [BOI] Ordre de pteridòfits, important durant el triàsic, representat actualment pels isòets.

2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.

isoetòpsids

1 m. pl. [BOI] Classe de pteridòfits heterosporis, que comprèn les selaginel·lals i les isoetals.

2 m. [BOI] Individu d’aquesta classe.

isogàmeta

m. [BI] Gàmeta que, juntament amb un altre d’idèntic, intervé en la isogàmia.

isogàmia

f. [BI] Reproducció sexual a partir de dos gàmetes morfològicament idèntics.

isogàmic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la isogàmia.

isogin -ògina

adj. [BO] Que té el mateix nombre d’estils que de sèpals, pètals i estams.

isoglossa

f. [FL] Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat i que pot contribuir a delimitar dues àrees dialectals.

isògon -a

1 adj. [MT] EQUIANGULAR.

2 1 adj. [GL] Que té la mateixa declinació magnètica que d’altres punts de la superfície terrestre.

2 2 f. [GL] Línia imaginària que uneix els punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa declinació magnètica.

isogonal

adj. [MT] Que conserva els angles invariables, s’aplica a una transformació matemàtica.

isogònic -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a les isògones.

2 adj. [GL] Isògon 2 1.

isògrada

f. [GL] Línia imaginària que uneix els punts amb el mateix grau de metamorfisme.

isografia

f. [LC] Imitació exacta de l’escriptura d’altri.

isograma

m. [GG] Mapa en què ha estat dibuixat un sistema d’isolínies.

isohalina

f. [GL] Línia imaginària que uneix els punts amb la mateixa concentració salina d’una massa d’aigua.

isohieta

f. [ME] [FIM] Línia que uneix en un mapa els punts que tenen la mateixa quantitat de precipitació durant un període de temps determinat.

isohipsa

f. [ME] [GL] [FIM] Línia que uneix en un mapa els punts d’igual altitud respecte d’un pla horitzontal.

isolable

adj. [LC] AÏLLABLE.

isolació

f. [LC] Acció d’isolar.

isolador -a

adj. i m. [LC] AÏLLADOR.

isolament

m. [LC] AÏLLAMENT.

isolant

adj. i m. [QU] [EE] [AQ] AÏLLADOR.

isolar

v. tr. [LC] AÏLLAR.

isolecític -a

adj. [BI] ALECÍTIC.

isoleucina

f. [QU] [BI] Aminoàcid proteic essencial amb cadena lateral de caràcter alifàtic, derivat de la treonina.

isolexisme

m. [FLL] Figura retòrica que consisteix en la repetició d’un mateix radical en una mateixa clàusula o vers, modificat per derivació, canvi de funció sintàctica, reiteració o variació semàntica.

isolínia

f. [GG] Línia que uneix en un mapa els punts on el valor d’un element determinat és el mateix.

isòmer -a

1 1 adj. [QU] Que presenta isomeria.

1 2 m. [QU] Compost isòmer.

2 f. [ME] [FIM] Línia que uneix en un mapa els punts que tenen el mateix percentatge de precipitació durant un període de temps determinat respecte al total anual.

isomerasa

f. [BI] [QU] Enzim que catalitza reaccions d’isomerització.

isomeria

1 f. [QU] Qualitat dels compostos que tenen la mateixa fórmula empírica però algunes propietats diferents a causa de l’estructura molecular.

2 [QU] isomeria dinàmica TAUTOMERIA.

isomèric -a

adj. [QU] Relatiu o pertanyent a la isomeria.

isomerització

f. [QU] Procés de reordenació interna dels àtoms d’una molècula per a obtenir un isòmer.

isomeritzar

v. tr. [QU] Transformar per isomerització.

isometria

1 f. [LC] Igualtat d’una magnitud.

2 f. [MT] En mat., aplicació d’un espai mètric en ell mateix que conserva la distància.

isomètric -a

1 1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la isometria.

1 2 adj. [LC] [MT] Caracteritzat per igualtat de mesura.

2 adj. [MT] En geom., que presenta isometria amb un altre.

3 adj. [MT] Que es projecta sobre un pla igualment inclinat respecte als tres eixos principals d’un objecte. Perspectiva isomètrica.

4 1 adj. [GL] En cristal·l., relatiu o pertanyent al sistema isomètric.

4 2 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a l’hàbit cristal·lí de desenvolupament equidimensional.

4 3 adj. [GL] Format per grans de la mateixa mida. Una roca isomètrica.

isomorf -a

1 adj. [LC] Que té la mateixa forma.

2 adj. [QU] [GL] Que presenta isomorfisme.

3 adj. [MT] Que es pot relacionar amb un altre per isomorfisme, s’aplica a estructures algebraiques.

4 adj. [BO] [BI] En què la generació gametofítica té el mateix aspecte que la generació esporofítica, s’aplica al cicle vital de les plantes.

isomòrfic -a

adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’isomorfisme.

isomorfisme

1 1 m. [MT] Qualitat d’isomorf.

1 2 m. [LC] [GL] [QU] Propietat d’algunes substàncies que, essent químicament diferents, tenen la mateixa estructura cristal·lina i per consegüent la mateixa forma.

2 m. [MT] En mat., morfisme bijectiu.

3 1 m. [FL] Relació existent entre dues llengües o dues estructures lingüístiques que presenten el mateix tipus de relacions combinatòries.

3 2 m. [FL] Paral·lelisme complet dels plans del contingut i de l’expressió.

isonitril

m. [QU] ISOCIANUR.

isònom -a

adj. [PO] Que obeeix la mateixa llei.

isòpac -a

1 adj. [GL] En geol., d’igual potència.

2 f. [GL] Línia imaginària que uneix punts d’igual potència d’una capa o d’una formació geològica determinada.

isoperímetre -a

adj. [MT] Que tenen igual perímetre, dit especialment de dues figures diferents.

isoperimètric -a

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a les figures d’igual perímetre.

isopleta

f. [IQ] Línia que uneix en un diagrama els punts que corresponen a una concentració constant.

isòpode -a

1 adj. [ZOA] Que té les potes iguals.

2 1 m. pl. [ZOI] Ordre de crustacis malacostracis terrestres o marins, molt variats segons que es tracti de formes lliures o paràsites.

2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

isopoliàcid

m. [QU] HOMOPOLIÀCID.

isoprè

m. [QU] Metilbutadiè, de fórmula CH₂=C(CH₃)CH=CH₃, constituent del cautxú natural, emprat en la fabricació d’elastòmers sintètics.

isoprenoide

m. [QU] Compost que té com a unitat estructural l’isoprè.

isòpters

1 m. pl. [ZOI] Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que inclou els tèrmits.

2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.

isoquanta

f. [ECT] Corba que representa gràficament les combinacions de factors que permeten l’obtenció d’una mateixa quantitat de producte.

isoquimen -ímena

1 adj. [ME] [FIM] Que té la mateixa temperatura mitjana a l’hivern.

2 f. [ME] [FIM] Línia que uneix en un mapa els punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa temperatura mitjana a l’hivern.

isoquímic -a

adj. [GL] Que no comporta canvis en la composició química d’un sistema, d’una roca. Procés isoquímic.

isòsceles

adj. [MT] [LC] Que té dos costats iguals, s’aplica als triangles o als trapezis.

isosil·làbic -a

adj. [FL] Que té el mateix nombre de síl·labes.

isosísmic -a

1 adj. [GL] [LC] Que rep una sotragada sísmica de la mateixa intensitat, s’aplica a punts de la superfície de la Terra.

2 adj. [GL] Que uneix aquests punts.

3 f. [GL] Línia isosísmica.

isosista

f. [GL] ISOSÍSMICA.

isospín

m. [FIN] SPIN ISOTÒPIC.

isospori -òria

1 adj. [BO] Relatiu a l’isospòria.

2 adj. [BO] Que presenta isospòria.

3 f. [BO] En bot., producció d’una sola mena d’espores, les quals originen protal·lus bisexuals, amb anteridis i arquegonis, s’aplica als pteridòfits.

isostàsia

f. [GG] [GL] Condició d’equilibri gravitatori de les masses que componen la litosfera, comparable a la flotació.

isostàtic -a

1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la isostàsia.

2 adj. [EI] [FIF] En fís., sotmès a un sistema de forces estàticament determinat.

isostèmon -a

adj. [BO] Que té un nombre d’estams igual que el de peces dels verticils periàntics.

isotàctic -a

adj. [QU] Relatiu o pertanyent a una cadena isotàctica.

isòter -a

1 adj. [FIM] [ME] Que té la mateixa temperatura mitjana a l’estiu.

2 f. [ME] [FIM] Línia imaginària que uneix els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura mitjana a l’estiu.

isoterm -a

1 adj. [ME] [FIM] Que té la mateixa temperatura.

2 adj. [FIF] En què la temperatura es manté constant. Expansió isoterma, procés isoterm.

3 f. [ME] [FIM] Línia imaginària que uneix en un mapa els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura en un moment donat o la mateixa temperatura mitjana durant un cert període.

4 f. [FIF] Línia que en un diagrama termodinàmic representa un procés a temperatura constant.

isotèrmic -a

1 adj. [FIF] [GG] [ME] Isoterm 2. Expansió isotèrmica, procés isotèrmic.

2 adj. [FIF] [GG] [ME] Relatiu o pertanyent a les isotermes.

isotip

m. [BI] Exemplar d’una espècie recollit juntament amb l’holotip.

isotipus

m. [BI] ISOTIP.

isotònic -a

adj. [LC] Que té igual to o tensió, que té la mateixa pressió osmòtica.

isòtop

1 m. [FIN] [QU] Espècie d’un element químic de les que tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons i es comporten químicament d’una manera idèntica o molt semblant.

2 [FIN] [QU] isòtop estable Isòtop que no és radioactiu.

3 [FIN] [QU] isòtop radioactiu Isòtop que sofreix desintegració radioactiva a causa de la seva inestabilitat nuclear.

isotopia

1 f. [FIN] [QU] Qualitat d’un element químic de posseir isòtops diversos.

2 f. [FL] [FLL] Conjunt de categories semàntiques amb un grau de redundància suficient perquè sigui possible un trajecte de lectura coherent.

isotòpic -a

adj. [FIN] [QU] Relatiu o pertanyent als isòtops.

isòtrop -a

adj. [FIF] [GL] Que presenta isotropia.

isotropia

f. [GL] Qualitat d’un cos o d’un cristall, les propietats físiques o les magnituds del qual no depenen de la direcció en què són observades o mesurades.

isqu-

[LC] V. ISCO-.

isquèmia

f. [MD] [LC] [ZOA] Detenció o suspensió de la circulació arterial en una part del cos.

isquèmic -a

1 adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la isquèmia.

2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix d’isquèmia.

isqui

1 m. [ZOA] [MD] En l’home, part inferoposterior de l’os coxal.

2 m. [ZOA] En els vertebrats terrestres, os que forma part del coxal.

isqui-

[LC] [MD] V. ISQUIO-.

isquiagra

f. [MD] Gota a la regió isquiàtica.

isquial

adj. [ZOA] ISQUIÀTIC.

isquiàtic -a

1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a l’isqui.

2 adj. [ZOA] [MD] Situat a la regió de l’isqui. Callositats isquiàtiques.

isquidrosi

f. [MD] Supressió de la secreció de la suor.

isquio- [o isqui-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot ísquium. Ex.: isquiocaudal, isquiofemoral, isquiàlgia.

ísquium

m. [ZOA] [MD] Coxal 2.