T
t’
pron. [LC] Forma que revesteixen l’acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l’un dels dos pronoms hi i ho. No t’escolta. No t’ho vull dir.
’t
pron. [LC] Forma que revesteixen l’acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa’t el vestit de mudar. Se’t treu de sobre.
ta1
[pl. tas]
1 f. [FL] Tercera lletra de l’alfabet àrab.
2 f. [FL] Setzena lletra de l’alfabet àrab.
ta2
[pl. tes]
adj. [LC] Forma del femení de l’adjectiu possessiu ton.
taba1
1 f. [LC] [JE] Osset 2.
2 1 f. [LC] agafar algú la taba Posar-se a parlar en una conversa.
2 2 f. [LC] CONVERSA. Cercar taba. Donar taba.
taba2
f. [DR] [AD] Plec de condicions d’un encant, d’una venda, d’un arrendament, etc.
tabac1
1 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Producte compost de fulles de la tabaquera un cop seques i preparades convenientment, emprat principalment per a fumar.
1 2 [LC] tabac de regalia Tabac de superior qualitat.
2 1 m. [BOS] TABAQUERA2.
2 2 [BOS] tabac bord a) BELLADONA.
2 2 [BOS] tabac bord b) JUSQUIAM.
2 3 [BOS] tabac de muntanya ÀRNICA.
2 4 [BOS] tabac de paret JUSQUIAM.
2 5 [BOS] tabac de pastor ÀRNICA.
2 6 [LC] tabac espalillat Tabac sense els nervis de les fulles, preparat per a ésser transformat en cigarret.
tabac2
m. [LC] Panera petita. Un tabac ple de roses.
tàbac
m. [LC] Cop de puny.
tabacada
f. [LC] TÀBAC.
tabacaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que cull i adoba el tabac.
tabacar
m. [LC] Camp de tabac.
tabala
1 f. [LC] [MU] Timbal gros.
2 f. [AGF] Part inferior de les fulles de les palmeres que resten en el tronc quan es tallen.
tabalada
f. [LC] [MU] Tocada de tabals.
tabalejar
1 v. intr. [LC] Tocar el tabal.
2 intr. [LC] Moure soroll de cops, crits, etc., moure bullícia.
tabaler tabalera
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el tabal.
tabalet
m. [LC] [MU] Tabal petit amb què s’acompanya el flabiol i la dolçaina.
tabalot
m. [LC] Persona que obra esvalotadament, lleugerament, amb poc seny.
tabanc
m. [ZOP] MAIRE.
tabaquejar
v. intr. [LC] Despendre en tabac.
tabaquer -a
1 adj. [LC] [IMI] Relatiu a l’elaboració del tabac. Indústria tabaquera.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que comercia amb el tabac.
tabaquera1
f. [LC] Capseta destinada a portar-hi tabac.
tabaquera2
f. [BOS] [AGA] Herba de la família de les solanàcies, robusta, pubescent i glandulosa, de fulles ovades enteres i amb el pecíol alat, flors rogenques o grogoses de corol·la tubulosa, però eixamplada a la part superior, disposades en panícula terminal, i fruit en càpsula, originària de l’Amèrica del Sud i cultivada a molts països per beneficiar-ne les fulles, riques en nicotina, amb les quals es prepara el tabac (Nicotiana tabacum).
tabaquera3
f. [ZOI] Animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, que pertany als gèneres Dorocidaris o Stylocidaris. Tabaquera comuna.
tabaqueria
f. [LC] Lloc on es ven tabac.
tabaquisme
m. [MD] Intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac.
tabard
m. [LC] [ED] Peça d’abric folgada.
tabarra
f. [LC] Conversa, explicació, llarga i enutjosa.
tabasco
[cast.]
m. [HO] Salsa feta amb una varietat de pebre vermell molt picant.
tabel·la
1 f. [HIH] Entre els romans, tauleta per a escriure-hi.
2 f. [HIH] Tauleta en què els jutges i el poble escrivien llur vot.
tabel·lari -ària
adj. [LC] Tabular11 1.
tabernacle
1 1 m. [RE] [LC] Tenda dels antics hebreus.
1 2 m. [RE] [LC] Tenda mòbil que els israelites feien servir de santuari abans de la construcció del temple de Jerusalem.
1 3 m. [RE] Cabana per a la festa jueva dels Tabernacles.
2 1 m. [RE] [LC] Sagrari de l’altar.
2 2 m. [RE] [LC] Baiard en què es porta la imatge d’algun sant o d’alguna santa.
tabes
1 f. [MD] Consumpció o atròfia progressiva de tot el cos o d’una part.
2 [MD] tabes dorsal Forma de sífilis del sistema nerviós central caracteritzada per una degeneració selectiva de les arrels posteriors dels nervis raquidis i dels cordons posteriors de la medul·la.
tabescència
f. [MD] Estat d’aflaquiment o consumpció.
tabescent
adj. i m. i f. [MD] Que pateix de tabescència.
tabètic -a
adj. i m. i f. [MD] TÀBIC.
tàbic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la tabes.
2 adj. i m. i f. [MD] Que pateix de tabes.
tàbid -a
adj. [MD] Extenuat per consumpció.
tabífic -a
adj. [MD] Que causa la tabes.
tabissot
m. [LC] Panotxa desgranada.
tabloide
m. [CO] Periòdic de petit format.
tabola
f. [LC] Acció de divertir-se sorollosament. Se’l veia passar pels carrers fent tabola amb els companys. Durant les festes, el jovent formava colles d’alegria i tabola.
tabolada
f. [LC] Gran tabola.
tabolaire
m. i f. [LC] Amic de fer tabola.
tabolejar
v. intr. [LC] Fer tabola.
taboll -a
1 adj. [LC] Mig madur. Blat taboll.
2 1 adj. [LC] Curt d’enteniment, de seny.
2 2 adj. [LC] Grosser 2.
tabolleria
f. [LC] Condició de taboll.
tabú
[pl. -ús]
1 m. [LC] [AN] [SO] Interdicció sagrada sobre l’ús de certes coses o paraules o l’acompliment de certes accions.
2 [FL] [SO] tabú lexical MOT TABÚ.
tabuat
adj. [AN] acte tabuat V. ACTE.
tabuista
m. i f. [LC] Persona versada en tabús.
tabuístic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent als tabús.
tabulació
f. [IN] Acció de tabular; l’efecte.
tabulador -a
1 adj. [LC] Que tabula.
2 1 m. [ECO] Dispositiu auxiliar de les màquines d’escriure, de les impressores i dels ordinadors, que permet la fixació de marges per a la confecció de columnes.
2 2 m. [AF] En tip., dispositiu de les màquines de composició que permet de compartimentar un text en caixes de formats diversos.
3 f. [ECO] Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el cas que siguin xifres, n’efectua les operacions i n’imprimeix el resultat.
tabular1
1 1 adj. [LC] [GL] Que presenta una superfície plana. Relleu tabular.
1 2 adj. [GL] Que presenta capes paral·leles i de superfície plana. Roca tabular.
2 adj. [LC] En estad., disposat formant una taula, que figura en una taula.
tabular2
1 1 v. tr. [LC] Expressar (magnituds, valors o altres dades) per mitjà de taules.
1 2 v. tr. [IN] Imprimir (totals, diferències, etc.), de manera que cada línia d’impressió correspongui a un grup determinat de dades informàtiques d’entrada.
2 1 intr. [LC] Fixar un espaiat automàtic determinat en una màquina d’escriure.
2 2 tr. [IN] Realitzar una distribució horitzontal (de l’espai) en una impressora o una pantalla.
tabulari
1 m. [HIH] [PR] A l’antiga Roma, secretari de la cúria que intervenia en la redacció de documents públics i en llur arxiu.
2 m. [HIH] Arxiu o escrivania on eren guardats els documents públics.
3 m. [HIH] A les cases romanes, sala que separava el peristil de l’atri on se solien guardar els arxius familiars.
tabulats
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de coralls paleozoics colonials, caracteritzats per la presència de làmines transversals planes i l’absència de septes a l’esquelet calcari, que visqueren de l’ordovicià al permià.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
tabulatura
1 f. [MU] Notació musical amb xifres utilitzada especialment per als instruments polifònics com l’orgue, el clavecí, el llaüt, la guitarra, etc.
2 f. [MU] Conjunt de regles del cant dels antics mestres cantaires.
tabustol
m. [LC] Soroll de crits.
tabustoll
m. [LC] TABUSTOL.
tac
1 1 m. [LC] [AQ] [IMF] Tros de fusta o altra matèria, curt i gros, per a encaixar en algun forat o buit.
1 2 m. [IMF] Tros de fusta serrat de troncs, d’arrels i de branques amb la mida necessària perquè pugui entrar dins d’estufes, de fogaines, de cuines.
2 m. [DE] Cilindre de drap, d’estopa, de paper, etc., amb què es pitja la càrrega d’una arma de foc o d’una barrinada.
3 m. [IMF] [JE] [SP] Bastó de fusta dura i polida, lleugerament cònic, amb què s’impulsen les boles en el joc de billar.
4 m. [LC] [IT] Peça de cuir o de material sintètic que posa en acció la llançadora en el teler mecànic.
5 m. [SP] Peça circular, muntada a la sola d’una bota, que, juntament amb altres, serveix per a augmentar l’adhesió del calçat al camp de joc.
taca
1 1 f. [LC] Senyal sobre alguna cosa degut a la presència d’una substància estranya. Una taca d’oli, de tinta. Unes tovalles plenes de taques de vi. Fer-se una taca al vestit. Treure amb benzina una taca de greix.
1 2 [LC] passar de taca d’oli Una cosa, ésser inadmissible de tan exagerada.
1 3 f. [LC] Allò que entela la reputació, la puresa de l’ànima.
2 1 f. [LC] Petita part d’una cosa de diferent color que el dominant.
2 2 [FIA] taca solar Regió temporal de la fotosfera solar, fosca i de contorns irregulars, que es forma a les regions actives i té un intens camp magnètic.
3 f. [BOB] [AGF] taca de quitrà CROSTA DE L’AURÓ.
tacada
f. [JE] En el joc del billar, cop de tac.
tacadís -issa
adj. [LC] Que es taca fàcilment.
tacaé
[pl. -és]
m. [ZOO] Ocell exòtic de la família dels ràl·lids, de plomatge blavós al cos i verd brillant a les ales, de bec robust i roig, propi de Nova Zelanda (Notornis mantelli).
tacar
1 v. tr. [LC] Fer una taca o taques (en alguna cosa). T’has tacat tot el vestit. Ves amb compte: no et taquis. És un líquid que no taca.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Tacar l’honor, la reputació.
tacat -ada
adj. [AGR] [LC] Ple de taques.
tàcit -a
adj. [LC] Que es deixa endevinar sense ésser expressat formalment. Un consentiment tàcit.
tàcitament
adv. [LC] D’una manera tàcita.
taciturn -a
1 adj. [LC] Habitualment silenciós. Un caràcter taciturn.
2 adj. [LC] Que defuig de conversar. Una persona taciturna.
taciturnament
adv. [LC] Amb taciturnitat.
taciturnitat
f. [LC] Qualitat de taciturn.
tacó
1 m. [LC] TIP1. Fer-se un tacó de riure.
2 m. [LC] PALLISSA2. Donar tacó a algú.
3 m. [LC] [ED] Taló d’un calçat.
4 m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels bòtids, de 10 a 20 centímetres de llargada, amb el costat ocular bru i amb taques fosques, i els ulls sobre el costat esquerre, grossos i molt separats (Bothus podas).
taco- [o taqui-]
[LC] Forma prefixada del mot gr. takhýs, ‘rapidesa’, ‘velocitat’. Ex.: tacografia, taquigrafia, taquicàrdia.
tacògraf
m. [TRG] Comptaquilòmetres dotat d’un sistema d’enregistrament complementari que porten certs camions per a registrar-ne els temps de marxa i els d’aturada, i la seva naturalesa.
tacòmetre
m. [EI] [TRG] [FIM] Aparell per a mesurar la velocitat o els canvis de velocitat, especialment la de rotació de l’arbre d’un motor.
tacometria
f. [EI] [TRG] [FIM] Mesurament de la velocitat fet amb un tacòmetre.
tacte
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Sentit amb què es perceben la pressió o la tracció exercides sobre la pell o una mucosa i es coneixen la forma i les dimensions dels objectes, les condicions de llur superfície: aspra o llisa, dura o tova, etc. El sentit del tacte. Amb aquestes durícies he mig perdut el tacte.
1 2 m. [LC] [MD] [ZOA] Exercici del sentit del tacte.
1 3 [LC] tenir una cosa bon tacte Ésser suau, agradable, etc., al tacte.
2 m. [MD] Exploració, per palpació amb un o més dits, de l’interior d’una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc.
3 m. [LC] Art de parlar, d’obrar, segons l’oportunitat, les conveniències, etc. És una persona absolutament mancada de tacte.
4 m. [MU] Antiga unitat de durada, basada en el ritme cardíac, per a regular el temps de l’execució musical.
tàctic -a
1 adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a la tàctica.
2 1 f. [LC] [DE] Art de fer moure tropes o vaixells en un combat o en la presència immediata de l’enemic.
2 2 f. [LC] Camí més o menys hàbil, expedients que hom adopta, per a arribar a un cert resultat.
3 m. i f. [DE] [PR] Persona que és destra en les operacions de les petites unitats de combat.
4 adj. [QU] Que posseeix una certa tacticitat. Polímer tàctic.
tacticitat
f. [QU] Grau de regularitat estructural que presenten alguns polímers.
tàctil
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al tacte. Sensacions tàctils. Nervis tàctils. Corpuscles tàctils.
2 adj. [MD] Percebut mitjançant el sentit del tacte.
tactilitat
f. [LC] Perceptibilitat pel tacte.
tactòmetre
m. [MD] ESTESIÒMETRE.
tactus
m. [MU] Tacte 4.
taenita
f. [GL] [FIA] Aliatge de ferro i níquel que conté més d’un 20 % en pes de níquel i es troba freqüentment en els meteorits.
tafanari
m. [LC] POP. Cul 1 1.
tafanejar
1 v. intr. [LC] Algú, exercir la seva curiositat en coses que no li importen, en afers d’altri. Passa l’estona tafanejant.
2 tr. [LC] Algú, exercir la seva curiositat (en coses que no li importen, en afers d’altri). Què tafanegeu, aquí?
tafaner -a
adj. i m. i f. [LC] Amic de tafanejar.
tafanerament
adv. [LC] Amb tafaneria.
tafaneria
1 1 f. [LC] Qualitat de tafaner.
1 2 f. [LC] Acte propi d’una persona tafanera.
2 f. [LC] Indiscreció, intimitat, murmuració, que es fa córrer.
tafarrejar
v. intr. [LC] Ostentar vanitat, presumir.
tafarrer -a
adj. [LC] Presumptuós, vanitós.
tafetà
1 1 m. [LC] [IT] Lligat fonamental de plana.
1 2 m. [LC] [IT] Tela fina de seda, llisa i llustrosa.
1 3 m. [LC] [IT] Cinta de seda.
1 4 [LC] [MD] tafetà anglès Tros de tafetà recobert amb una substància adherent que s’aplica als talls, les ferides petites, etc.
2 m. [LC] Encenall 1.
tafia
f. [LC] [HO] Rom sense envellir.
tafilet
m. [LC] [IQA] Cuir de cabrit molt prim, brunyit i llustrós.
tafileter tafiletera
m. i f. [LC] [IQA] [PR] Adober de tafilet.
tafileteria
1 f. [LC] [IQA] Art i ofici d’adobar el tafilet.
2 f. [LC] [IQA] Obrador de tafileter.
tafo-
[LC] Forma prefixada del mot gr. táphos, ‘tomba’. Ex.: tafocenosi, tafonomia.
tafocenosi
f. [GLP] Conjunt de restes d’organismes que palesen haver estat transportades després de la mort.
tafoi
interj. [LC] Expressió usada per a indicar una sorpresa agradable. Tafoi! Quina alegria veure-us aquí.
tafona
f. [LC] [AGA] MOLÍ D’OLI.
tafoner tafonera
m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que mena una tafona.
tafonomia
f. [GLP] [GL] Branca de la paleontologia que estudia els processos de fossilització que comporten la transició dels organismes des de la biosfera fins a la litosfera.
tafrinals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs arquiascomicets, que causen els arrufats.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
taf-taf
1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’un motor d’explosió.
2 m. [LC] Soroll d’un motor d’explosió.
tafulla
f. [LC] Mesura agrària emprada a la part meridional del País Valencià, equivalent a 10,64 àrees.
tafur tafura
1 m. i f. [LC] Tafurer, tafurera.
2 m. i f. [LC] [JE] Persona que freqüenta les cases de joc.
tafurejar
1 v. intr. [LC] Fer del joc una professió.
2 v. intr. [LC] Freqüentar les cases de joc.
tafurer tafurera
m. i f. [LC] Persona que fa com una professió del joc procurant-s’hi guanys amb maniobres fraudulentes.
tafureria
1 1 f. [LC] Vici del tafurer.
1 2 f. [LC] Acte propi d’un tafurer.
2 f. [LC] Casa de joc freqüentada per tafurers.
tagal tagala
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble que habita les Filipines, sobretot l’illa de Luzon.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als tagals.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua austronèsica parlada a les Filipines.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tagal.
tagarí -ina
adj. i m. i f. [LC] [HIH] [ISL] Mudèjar o morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines.
tagarot
m. [LC] [ZOO] FALCÓ PELEGRÍ.
tagmema
m. [FL] Unitat mínima de l’estructura gramatical d’una llengua, integrada per un o més taxemes i per un significat que s’hi associa.
tahitià -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tahití.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tahití o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua austronèsica parlada a Tahití.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al tahitià.
tai
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un grup ètnic molt nombrós dispers per una gran zona que va d’Assam a l’illa de Hainan i del Yunnan fins al golf de Siam.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als tais.
2 1 m. [FL] Grup de llengües daiques parlades al sud-est d’Àsia.
2 2 m. [FL] [LC] Llengua tai del grup meridional parlada a Tailàndia.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tai.
taiasuids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers artiodàctils del grup dels suïformes, l’únic representant de la qual és el pècari.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
taifa
1 f. [HIH] [ISL] Estat dels que sorgiren a al-Àndalus de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
2 m. [HIH] [ISL] Sobirà d’una taifa.
taigà
[pl. -às]
f. [BOC] [GG] [EG] Bosc d’avets i d’altres coníferes que es fa a les terres fredes boreals.
tailandès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tailàndia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tailàndia o als seus habitants.
taiwanès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Taiwan.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Taiwan o als seus habitants.
tal
1 1 adj. [LC] D’aquesta, d’aquella, de semblant, mena. Jo no he emprat mai un tal llenguatge.
1 2 adj. [LC] Semblant2 2. Ell no ha dit mai tal cosa.
2 adj. [LC] Forma que s’empra per a designar una cosa com a determinada sense, però, que ho sigui realment. Jo li vaig dir: «Vindré tal dia».
3 1 pron. [LC] Ocupa el lloc d’un nom de persona que no s’esmenta. El document començava així: «En tal, metge, fill de Xàtiva…». En tal i en tal altre.
3 2 [LC] tal i tal Aquest i aquell.
3 3 [LC] tal o tal Aquest o aquell.
3 4 [LC] com a tal En qualitat d’això. És el president i parla com a tal.
4 adv. [LC] Així, d’aquesta manera. És tal com us l’han descrit. Ho faré tal com dius.
5 pron. [LC] Tal cosa. Tal faràs, tal trobaràs. Tal diràs, que ningú no et creurà.
6 1 [LC] tal com loc. conj. Atenent tal o tal persona, tal o tal circumstància. Tal com diuen els avis, la història no va anar així.
6 2 [LC] tal qual loc. adv. Tal com és o era, sense canvi, en el mateix estat. Us el tornaré tal qual.
6 3 [LC] per tal de loc. prep. A FI DE. Vull anar-hi a parlar per tal de precisar la data de la festa. T’explico això per tal de demostrar-te que t’equivoques en les teves suposicions. Arribaré abans del migdia per tal de preparar el dinar.
6 4 [LC] per tal que loc. conj. Perquè2 2. T’ho escric per tal que no ho oblidis.
6 5 [LC] per tal com loc. conj. Perquè2 1. Fugí a terres llunyanes per tal com havia matat un home.
tala
1 f. [LC] [AGF] [IMF] Acció de talar; l’efecte.
2 f. [LC] [AGF] Destrucció o dany causat en un camp per persones o per animals. El bestiar ha passat pels sembrats i ha fet tala.
talabard1
m. [LC] [BOS] NERET.
talabard2
1 m. [LC] Cinyell del qual penja l’espasa o el sabre.
2 m. [LC] Conjunt de corretges cenyit al bust emprat per a subjectar-hi el paracaigudes, l’ala delta, etc.
talabarder
m. [LC] [IQA] [PR] El qui feia talabards i altres objectes de cuir.
talaia
1 f. [LC] Torre des d’on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s’hi descobreix.
2 f. [LC] Acció d’atalaiar.
talaier talaiera
1 m. i f. [PR] Vigilant que guarda una talaia.
2 m. [HIH] [PR] Funcionari que tenia cura de la vigilància de torres i de talaies de la costa o de l’interior en temps de guerra.
talaiot
m. [LC] [HIA] [HIH] Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de poca altura.
talaiòtic -a
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als talaiots.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la civilització indígena de Mallorca i Menorca pròpia de les últimes fases de l’edat del bronze i les primeres de l’edat del ferro. Cultura talaiòtica.
2 m. i f. [LC] Membre d’un poblat talaiòtic.
talàmic -a
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al tàlem.
talar1
1 adj. [ED] [LC] Que arriba fins als talons. Duia un vestit talar.
2 m. pl. [AN] Calçat alat de Mercuri.
talar2
1 v. tr. [LC] [AGF] [IMF] Tallar arran de terra (una arbreda).
2 v. tr. [LC] Arrasar (poblats, camps, etc.).
talassèmia
f. [MD] Anèmia hemolítica hereditària, observada en diversos països mediterranis, deguda a una anomalia congènita de la síntesi de les cadenes de l’hemoglobina A normal.
talàssic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la mar.
2 adj. [EG] Que té el seu hàbitat a la mar lluny de la costa. Un animal talàssic. Una planta talàssica.
talasso-
[LC] Forma prefixada del mot gr. thálassa, ‘mar’. Ex.: talassografia, talassofòbia, talassoteràpia.
talassocràcia
f. [HIH] Domini de la mar, força que recolza en la senyoria de la mar i també en el conjunt dels factors que constitueixen el poder marítim.
talbotípia
f. [AF] Procediment d’obtenció d’un negatiu fotogràfic mitjançant la utilització d’un paper recobert de clorur d’argent.
talc
m. [LC] [GLM] Mineral, fil·losilicat trioctaèdric, de fórmula Mg3Si4O10(OH)2, que cristal·litza en els sistemes monoclínic i triclínic i presenta estrat doble compost per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, és de tacte suau, el més tou de tots els minerals, i té moltes aplicacions industrials, especialment en la ceràmica. Pólvores de talc.
talcoesquist
m. [GL] Roca esquistosa de metamorfisme general feble, constituïda essencialment de talc associat amb mica i quars.
talcós -osa
1 adj. [GL] Que conté talc.
2 adj. [GL] Semblant al talc.
talec
m. [LC] Taleca 1.
taleca
1 f. [LC] Bossa ampla i curta de roba basta per a portar-hi el pa i altres coses.
2 f. pl. [BOS] taleques de pastor SARRONETS DE PASTOR.
taleia
1 f. [LC] Ocupació, treball, etc., en què hom esmerça assíduament, sol·lícitament, la seva activitat.
2 f. [LC] DÈRIA.
tàlem
1 m. [LC] LLIT NUPCIAL.
2 m. [LC] [RE] Pal·li 3. Portador de tàlem. Portar algú sota tàlem.
3 m. [BO] Eix floral, sovint eixamplat, on s’insereixen els diferents verticils.
4 m. [MD] Gangli cerebral, parió, situat davant i fora dels tubercles quadrigeminats, darrere i dins el cos estriat, als costats del tercer ventricle i per sota dels ventricles laterals.
5 m. [MD] Cara articular del calcani.
6 m. [TRA] Taula transversal de les embarcacions menors, com la que limita la part posterior de la sobreproa.
talemer talemera
m. i f. [LC] [PR] Portador de tàlem.
talent
1 1 m. [NU] [LC] [FIM] [HIH] [RE] Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània i de Mesopotàmia, de valor elevat i variable, entre uns 20 i uns 40 quilograms segons els llocs.
1 2 m. [HIH] [RE] Unitat de valor equivalent al pes d’un talent en metall preciós, generalment argent.
2 m. [LC] Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses. Tenir talents diversos. És un home de talent.
3 m. [LC] Disposició d’ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa. Fer una cosa de mal talent.
4 f. [LC] Gana 2. Més val talent que pa de forment.
talentejar
v. intr. [LC] Tenir gana de menjar. Qui és tip no talenteja.
talentós -osa
adj. [LC] Que té gana de menjar.
tàler
m. [NU] Moneda d’argent de l’edat moderna, característica dels països germànics i de valor semblant a la peça de 8 rals.
talí
[pl. -ís]
1 m. [BOS] Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Àfrica tropical, explotat per la seva fusta (Erythrophleum ivorense i E. suaveolens).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de talí, de color rogenc i molt densa, emprada especialment en la construcció de mobiliari urbà.
taliacis
1 m. pl. [ZOI] Classe d’animals urocordats, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, en forma de bota de fusta, que es nodreixen de microorganismes planctònics.
2 m. [ZOI] Individu d’aquesta classe.
talibà -ana
1 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als talibans.
2 m. i f. [LC] [ISL] Membre d’un moviment islamista radical afganès que intenta imposar una aplicació estricta i integral de la xaria.
talió
m. [RE] [LC] Pena que consisteix a fer sofrir al culpable un dany igual al que ell ha causat. La llei del talió.
talismà
1 m. [LC] [AN] Objecte al qual s’atribueix una virtut sobrenatural.
2 m. [LC] PER EXT. La bellesa és un gran talismà.
tall
1 1 m. [LC] [IMF] [AGF] Vora tallant de la fulla d’una eina. El tall d’una destral, d’una falç, d’un ribot. Oscar-se el tall d’un ganivet.
1 2 [LC] passar a tall d’espasa Degollar 1.
1 3 m. [AF] Superfície llisa formada pels cantells dels fulls ben tallats d’un llibre.
1 4 m. [AF] Vora lateral d’una pàgina d’un llibre oposat a la vora unida al llom.
2 1 m. [LC] [IMF] [AQ] Acció de tallar pedres, fusta i altres materials de construcció donant-los la forma i les dimensions adequades.
2 2 m. [AQ] [IMF] [AR] Estereotomia 1. Tall de pedres. Tall de fustes.
2 3 m. [LC] [IT] Acció de tallar les peces de roba, de cuir, etc., amb què s’afaiçona un vestit, un calçat. Escola de tall.
2 4 m. [LC] [IT] Manera d’estar tallat un vestit, un calçat. Tenir un vestit un bon tall.
2 5 m. [LC] [IT] Quantitat de tela o de cuir necessària per a l’afaiçonament d’un vestit, d’uns pantalons, d’un calçat.
2 6 [LC] a tall de loc. prep. A MANERA DE.
2 7 [LC] venir a tall Venir a propòsit.
3 1 m. [LC] Incisió feta o com feta amb un instrument tallant. M’he fet un tall a la mà amb un ganivet, amb un tros de canya.
3 2 m. [MD] Clivella que es produeix a la pell per excés de fred, per l’acció del vent, de l’aigua, etc.
3 3 m. [IT] Clariana produïda en un teixit per una petita interrupció en la regularitat del tramat.
3 4 m. [GL] Escletxa entre roques.
3 5 [AQ] tall de serra En un bastiment, tall fet amb la serra que marca el nivell superior del paviment.
3 6 m. [EI] [AR] Dibuix que representa l’interior d’un edifici, d’una peça o d’un cos qualsevol, com si hagués estat tallat per un pla determinat, generalment vertical.
4 1 m. [LC] [HO] Tros de carn, de peix, de formatge, etc., tallats. Ha comprat un tall de carn que pesava mig quilo. Posa-hi pernil tallat a talls menuts. Tall rodó de l’espatlla. Tall rodó de la cuixa.
4 2 m. [LC] [HO] Carn o peix d’un guisat. A aquest nen no li agrada el tall. Què has menjat de tall, avui?
5 1 m. [HIH] Repartiment d’un impost o d’una contribució, d’una manera proporcional als béns, entre les persones que l’han de pagar.
5 2 m. [HIH] Impost o contribució repartit a pagar entre molts.
6 m. [LC] Allà on sega, treu pedra, etc., una colla de treballadors. Anar al tall.
7 1 m. [LC] [AGF] Partió 2.
7 2 [LC] [AGF] passar el tall PARTIONAR.
8 m. [LC] Volum més o menys gran d’una cosa.
talla
1 1 f. [LC] Acció de tallar segons una forma determinada. La talla de les pedres d’una construcció.
1 2 f. [IMI] Operació que consisteix a obtenir una sèrie de cares per tal de fer ressaltar la bellesa d’un material, d’un mineral, etc. La talla d’un diamant.
1 3 f. [EI] Operació de tallar engranatges.
1 4 f. [LC] [AGA] [AGF] Operació de podar els arbres i les plantes d’un bosc, d’un passeig, etc.
2 1 f. [LC] [AR] [IMF] Obra d’escultura, especialment en fusta.
2 2 [AF] [AR] talla dolça Conjunt de tècniques del gravat calcogràfic basades en la incisió directa sobre el metall.
3 1 f. [HIH] Antigament, llista dels habitants d’un poble o d’un país, feta especialment a efectes tributaris.
3 2 f. [HIH] Antigament, impost o tribut.
3 3 f. [ECT] [NU] Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
4 f. [LC] [JE] En el bacarà, el monte, etc., tanda de jocs que es fan amb les cartes que el banquer va traient de la pila inicial fins a acabar-les.
5 f. [LC] [HIH] [ECT] Antigament, bastó o canya dividit per la meitat longitudinal, en què es fa un tall per cada cosa d’un gènere que es compra a fiar, el venedor guardant-ne un tros i el comprador l’altre, i es confronten en el moment d’ajustar els comptes.
6 f. [LC] [IT] Tros tallat d’una peça de roba en tota la seva amplària.
7 1 f. [LC] Estatura d’una persona o alçària d’un animal. És un home de molta, de poca, talla.
7 2 f. [LC] PER EXT. Un pintor de la talla de Fortuny.
7 3 f. [IT] Conjunt de mides que serveixen de patró estàndard per a les peces de vestir de confecció.
tallaarrels
m. [AGA] Màquina emprada per a reduir a fragments petits els tubercles i les arrels destinats a l’alimentació del bestiar o a la seva transformació en la indústria alimentària.
tallabarder
m. [LC] [AGA] Podall reforçat per a tallar bardisses.
tallabosses
m. i f. [LC] Lladre de bosses, de portamonedes, etc.
tallacames
m. [LC] [ZOI] PAPAORELLES.
tallacigars
m. [LC] Pinces tallants que serveixen per a escapçar els cigars.
tallacircuit
m. [EE] Element o aparell destinat a tallar un circuit elèctric quan el corrent que hi circula sobrepassa un determinat valor durant un cert temps.
tallada
1 1 f. [LC] Acció de llevar tallant. Fer, en un bosc, una tallada. Fer una tallada de pins. Una tallada de cabells.
1 2 [AGF] tallada arreu Mètode de tallada de masses forestals regulars en què s’aprofita tota la massa d’una superfície determinada. Tallada arreu de pollancres.
1 3 [AGF] tallada d’aclarida progressiva Mètode de tallada de masses forestals regulars que semblen aclarides, que té com a objectiu la regeneració d’un rem a la vegada que el seminal nascut resta protegit per la massa adulta que es va tallant.
1 4 [AGF] tallada de selecció Mètode de tallada de masses forestals irregulars en què es tallen els peus més grossos, que han arribat al diàmetre adequat, a interval de pocs anys, i alhora es fa l’aclarida dels peus sobrants més joves de manera que persisteixi indefinidament l’estructura irregular de la massa.
2 1 f. [LC] [HO] Llesca, tros tallat comparable a una llesca. Una tallada de pa. Una tallada de cansalada. Una tallada de meló, de síndria.
2 2 f. [LC] PER EXT. Quan repartien regals, sempre s’enduia la millor tallada.
tallador1
1 1 m. [IMI] Lloc on es talla alguna cosa.
1 2 m. [IMI] Cambra on els sastres i les modistes tallen els vestits.
2 1 m. [LC] [IMI] Tros de fusta gros damunt el qual es posa la carn per tallar-la o trinxar-la.
2 2 m. [IMI] Post damunt la qual s’estén la pasta per a fer coques.
2 3 m. [IMI] Fusta plana amb uns agafadors que serveix per a portar el pa des del pedrís fins a la boca del forn.
2 4 m. [IMI] Post que hom posa damunt la pila de brisa en la premsa de vi o damunt la pila de cofins en la premsa d’oli i que hi exerceix directament la pressió al damunt.
tallador2 -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] [PR] [AGF] Que talla. Tallador de pedra. És un sastre, un sabater, que té un bon tallador.
1 2 m. i f. [LC] Carnisser, carnissera.
2 m. [LC] [HIH] Antigament, persona que feia una talla o distribució.
talladura
f. [LC] RETALL. Talladures de paper, de drap.
tallaferro
1 m. [LC] [IMI] Tascó o cisell fort que hom fixa en un forat de l’enclusa i serveix per a tallar peces de ferro a cops de maça o de martell.
2 m. [IMI] Eina de ferrer, semblant a un martell amb mànec llarg, amb el ferro en forma de tascó, que serveix per a tallar barres de ferro aplicant-hi el tall i donant cops de mall a la cabota oposada al tall.
tallafoc
1 m. [AGA] [AGF] [LC] Franja de terreny que es deixa sense vegetació en els sembrats i els boscos per a evitar l’eventual propagació del foc en cas d’incendi.
2 m. [AQ] Paret gruixuda que divideix un edifici o el separa d’un altre, que serveix per a evitar que, si hi ha foc, es propagui d’una banda a l’altra.
tallagespa
m. [AGA] Segadora emprada per a tallar la gespa de jardins, parcs i camps esportius.
tallahams
m. [ZOP] Peix de la família dels pomatòmids, de cos oblong, ferm, comprimit i musculós, que pot superar els 100 centímetres de llargada i els 10 quilos de pes, amb el dors de color gris verdós i els flancs argentats, amb una petita espina en l’opercle, el maxil·lar inferior prominent, les dents grosses i agudes i amb dues aletes dorsals molt juntes, que prefereix les aigües calentes, és extremament voraç i molt apreciat en la pesca esportiva perquè és bon lluitador (Pomatomus saltator).
tallamar
1 m. [LC] [TRA] Peça adaptada a la cara anterior de la roda de proa.
2 m. [OP] [AQ] Prolongació corba o en forma d’angle que tenen els pilars d’un pont i que serveix per a disminuir la resistència que oposen al corrent.
3 m. [TRA] Bandera de bauprès.
tallament
1 m. [LC] Acció de tallar.
2 m. [IMF] Especejament 2.
3 m. [IT] Operació fonamental en la fabricació de velluts amb el pèl tallat, que és efectuada manualment o mecànicament.
tallant
1 adj. [LC] Que talla. Una fulla d’acer que té una vora tallant. El ganivet i altres instruments tallants.
2 1 m. [LC] [IMI] Instrument emprat per a tallar, consistent en una fulla de vora tallant proveïda d’un o dos mànecs.
2 2 m. [LC] [IMI] Instrument de ferro a manera de martell amb tall a tots dos costats emprat per a tallar i treballar les pedres.
tallanta
f. [LC] [IMI] Tallant gran.
tallantar
v. tr. [LC] Fer figures, adorns, de relleu (en una pedra, en un objecte de fusta, bronze, etc.).
tallantó
1 m. [LC] [AQ] [IMI] Eina de tall emprada per a escatar una paret, per a tallar rajoles, etc.
2 m. [IMI] Martell amb dos talls, l’un vertical i l’altre horitzontal, emprat per a picar pedra.
tallapapers
m. [LC] [ECO] Làmina estreta rígida per a separar els fulls d’un llibre, obrir un sobre, etc.
tallaplomes
m. [LC] Ganivet petit, com és ara l’emprat abans per a tallar les plomes d’escriure.
tallar
1 1 v. tr. [LC] Destruir la continuïtat (d’alguna cosa) fent-hi entrar, o com fent-hi entrar, un instrument de vora afilada. M’he tallat el dit amb un vidre.
1 2 v. tr. [LC] [TRA] PER EXT. Una nau tallava l’aigua.
1 3 [LC] poder-se tallar Ésser molt espès. Aquest brou es pot tallar de tan espès com és.
1 4 [LC] tallar el nus gordià Saltar per damunt d’una dificultat que no es pot resoldre.
1 5 intr. pron. [LC] CLIVELLAR-SE. Se m’han tallat els llavis. La seda d’aquest paraigua es talla tota.
1 6 v. tr. [LC] L’aire, el fred, fer com si tallés de tan penetrant, de tan subtil. Fa un fred que talla.
2 1 tr. [LC] Dividir en parts (alguna cosa) amb un instrument de vora afilada. Tallar pa. Tallar un formatge en deu trossos. Tallar un vidre amb un diamant.
2 2 [LC] tallar el bacallà Dominar una situació d’una manera clara i absoluta.
3 1 tr. [LC] Separar (una part) d’una cosa amb un instrument de vora afilada. Un cirurgià, tallar un braç a algú. Tallar una llesca de pa. Tallar una branca d’un arbre. Tallar el cap a algú.
3 2 [LC] tallar el coll a algú Degollar-lo, decapitar-lo.
3 3 [LC] tallar els braços a algú Llevar-li el poder d’obrar.
3 4 [LC] tallar en rodó Tallar una cosa de manera que se separi completament de l’altra a què estava adherida. Tallar en rodó el cap, un tronc.
3 5 [AGR] tallar les bresques Brescar 1.
3 6 [LC] tallar les cames a algú Impedir-li de fer el que es proposa.
3 7 [AGF] tallar un arbre Tallar-lo per la soca, per la base.
3 8 [LC] [AGF] tallar un bosc Tallar-ne els arbres.
4 1 tr. [LC] [IMI] Donar, tallant, una forma determinada (a alguna cosa). Tallar un diamant. Tallar-se les ungles. Tallar-se els cabells a la romana.
4 2 [LC] ésser dues persones tallades pel mateix patró Assemblar-se molt, especialment en la conducta.
4 3 [LC] ésser tallat de mala lluna Ésser de mal natural.
4 4 [LC] [ED] tallar un vestit Tallar les diferents peces de roba que entren en la confecció d’un vestit.
4 5 tr. [EI] Mecanitzar (les dents d’una roda d’engranatge).
5 1 tr. [LC] Una cosa, travessar en creu (una altra cosa).
5 2 tr. [MT] En mat., tenir intersecció no buida. La recta a talla la recta b en el punt M. Dos plans no paral·lels es tallen en una línia recta.
5 3 tr. [LC] Interrompre, deturar o impedir el pas o el curs (d’alguna cosa). Un torrent que talla el camí. Tallar la comunicació entre dues coses. Tallar la retirada de l’enemic. Tallar la febre. Tallar la paraula a algú. Això m’ha tallat l’apetit. Tallar la digestió.
5 4 intr. pron. [LC] Qui parla, quedar-se sense paraules a causa de la torbació. Quan la va veure entrar a la sala, es va tallar.
5 5 intr. pron. [LC] Fracassar en el seu propòsit.
5 6 intr. [LC] Escurçar el camí entre dos punts prenent la diagonal. Van tallar per una drecera i van arribar abans.
5 7 [LC] tallar curt Posar promptament terme a una cosa.
5 8 [LC] [JE] tallar la pilota En certs jocs, donar a la pilota un cop amb tal inclinació de la raqueta, la pala, etc., que agafi, al mateix temps que un moviment de translació, un moviment de rotació.
5 9 [TRA] tallar la proa a una nau Passar-hi pel davant.
6 1 tr. [LC] Fer més clara, menys viscosa, (una mescla líquida).
6 2 intr. pron. [LC] Una emulsió, perdre la suspensió de la part sòlida en la part líquida. Aquesta salsa es talla fàcilment.
7 tr. [ECT] Sotmetre a una talla o impost.
8 tr. [LC] [JE] En el joc del monte, del bacarà, etc., distribuir (les cartes).
9 tr. [LC] Mesurar la talla o estatura (d’algú).
talla-rajoles
m. [AQ] Eina de tall proveïda d’un punxó acerat que ratlla la superfície d’una rajola i en facilita la fractura per la línia marcada.
tallaret
m. [LC] [ZOO] TALLAROL CAPNEGRE.
tallareta
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 14 centímetres de llargada, amb les parts superiors grises, les ales de color castany, i la gola blanca (Sylvia communis).
2 [ZOO] tallareta cuallarga Ocell de la família dels muscicàpids, amb el plomatge del pit de color vermell fosc (Sylvia undata).
3 [ZOO] tallareta sarda Ocell de la família dels muscicàpids, propi de les illes de la Mediterrània occidental (Sylvia sarda).
tallarina
f. [LC] [HO] Pasta alimentosa de farina en forma de cinta llarga i estreta.
talla-robes
m. [LC] [ZOR] DRAGÓ COMÚ.
tallarol
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, de silueta esvelta, de 12 a 15 centímetres de llargada, i amb el bec prim.
2 [ZOO] tallarol capnegre Ocell de la família dels muscicàpids, amb el cap negre fins a sota els ulls el mascle, la gola blanca i l’anell ocular vermell (Sylvia melanocephala).
3 [ZOO] tallarol de casquet Ocell de la família dels muscicàpids, amb un casquet molt ben delimitat, de color negre en els mascles i castany clar en les femelles (Sylvia atricapilla).
4 [ZOO] tallarol de garriga Ocell de la família dels muscicàpids, amb el mantell gris, una ratlla blanca sota el bec i la gola i el pit rogencs (Sylvia cantillans).
5 [ZOO] tallarol emmascarat Ocell de la família dels muscicàpids, de casquet negre, amb l’anell ocular de color blanc (Sylvia hortensis).
6 [ZOO] tallarol esparverenc Ocell de la família dels muscicàpids, que nia a l’est d’Europa (Sylvia nisoria).
7 [ZOO] tallarol gros Ocell de la família dels muscicàpids, d’aspecte feixuc (Sylvia borin).
8 [ZOO] tallarol trencamates Ocell de la família dels muscicàpids, semblant a la tallareta però més petit (Sylvia conspicillata).
9 [ZOO] tallarol xerraire Ocell de la família dels muscicàpids, propi del nord i del centre d’Europa (Sylvia curraca).
tallarola
f. [LC] [IT] Ganiveta com l’emprada per a tallar el vellut per ordir.
talla-roques
m. [ZOP] Peix de la família dels làbrids, d’uns 25 centímetres de llargada, amb el dors castany clar i els costats rosats, que té de 4 a 6 radis espinosos a l’aleta anal i les dents en dues sèries, i viu en fons de 50 a 200 metres (Acantholabrus palloni).
tallat1
1 1 m. [LC] Operació de tallar.
1 2 m. [LC] Manera d’estar tallada una cosa.
2 m. [LC] [GL] Espadat 2.
3 m. [HO] Cafè amb una mica de llet.
tallat2 -ada
1 adj. [LC] Fet de tal o tal manera pel que fa a la forma i les proporcions del cos, a les maneres, al tarannà, a la disposició, d’algú. Era un home tallat a l’antiga.
2 1 adj. [HIG] En heràld., dividit en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l’angle sinistre del cap al destre de la punta, s’aplica a un escut, un quarter o una peça.
2 2 adj. [HIG] Seccionat d’una manera completament llisa o recta, s’aplica a un cap o als membres del cos.
tal·là-tal·lera
loc. adv. [LC] Ni poc ni molt, si fa no fa, mig mig.
tallaungles
m. [LC] Alicates petites o pinces tallants que s’usen per a tallar les ungles.
tallavent
1 m. [LC] [AGF] Paravent 1.
2 m. [TRA] Vela de temporal que té la meitat de superfície que la major.
3 m. [MU] Bisell 2.
tallent
adj. [LC] Que talla bé. Unes tisores tallents.
taller1
1 m. [LC] [IMI] [IMF] Obrador d’un industrial, d’un artista.
2 1 m. [AR] Conjunt de deixebles o de col·laboradors d’un mateix mestre. És una pintura del taller del Greco.
2 2 m. [LC] Activitat lúdica o d’aprenentatge on un grup de persones aprenen i experimenten les tècniques d’un camp artístic determinat. Al matí s’organitzarà un taller de teatre.
taller2 -a
adj. i m. i f. [LC] [PR] CARNER2.
tallgirar-se
v. intr. pron. [LC] [IMF] Una eina, doblegar-se de la vora tallant, de manera que ja no talla.
tal·li
m. [QU] [ML] Metall semblant al plom per les seves propietats físiques (símbol, Tl; nombre atòmic, 81; pes atòmic, 204,37).
tàl·lic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al tal·li.
2 adj. [QU] [ML] Que conté tal·li, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.
tallicó
m. [LC] Retall petit.
tallista
m. i f. [IMF] [IMI] [PR] Artesà que amb gúbies i eines semblants fa obres de talla.
tal·lit
m. [RE] Xal rectangular amb serrells als quatre angles que els homes jueus porten durant certes pregàries.
talló
1 m. [LC] Tros tallat d’una cosa. Un talló de pa.
2 m. [LC] Capa compacta. Els camps resten colgats sota un talló de neu de cinc pams.
tal·lòfit
m. [BO] Vegetal amb tal·lus.
tal·lofític -a
adj. [BO] Relatiu o pertanyent als tal·lòfits.
tal·lós1 -osa
1 adj. [QU] Relatiu o pertanyent al tal·li.
2 adj. [QU] Que conté tal·li, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent.
tal·lós2 -osa
adj. [BO] En forma de làmina verda i ramificada, sovint dicotòmicament, que recorda el tal·lus d’algunes algues. Hepàtiques tal·loses.
tallserrat
m. [LC] [GL] PENYA-SEGAT.
tallucar
v. tr. [LC] Tallar a trossos petits.
tal·lus
m. [BO] [LC] Aparell vegetatiu d’organització relativament simple, pluricel·lular, amb parts poc o molt diferenciades morfològicament i funcionalment, propi de la majoria de les algues pluricel·lulars i dels fongs.
tallusquejar
v. tr. [LC] Tallar barroerament amb un eina oscada, esmussada.
talma
f. [LC] [ED] Esclavina llarga que serveix d’abric.
talment
1 1 adv. [LC] De tal manera.
1 2 adv. [LC] D’igual manera, ben bé. Ell ho anava escrivint talment com ho sentia.
1 3 [LC] talment que loc. conj. DE MANERA QUE. Li ho van explicar talment que ho aprengués de seguida.
2 adv. [LC] A tal punt, tant. Talment s’enfadà, que van haver de demanar-li excuses.
talmúdic -a
adj. [RE] [LC] Relatiu o pertanyent al Talmud. Estudis talmúdics.
talmudista
1 m. i f. [RE] Persona versada en estudis talmúdics.
2 m. i f. [RE] Autor de comentaris sobre el Talmud.
taló
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part posterior del peu. Caure de talons.
1 2 [LC] taló d’Aquil·les Part vulnerable d’algú.
1 3 m. [LC] [ED] [IMI] Part del calçat, d’una mitja, d’un mitjó, que cobreix el taló del peu. La mitja se m’ha foradat del taló.
1 4 m. [LC] [IMI] [ED] Peça més o menys alta col·locada sota el taló del calçat per alçar-lo. Portar talons alts, baixos. Talons Lluís XV.
2 m. [ZOA] [LC] [AGR] Part posterior, blana, de la peülla del cavall, de la vaca, etc.
3 1 m. [LC] Part inferior i posterior de certs objectes. El taló d’una arada.
3 2 m. [MU] Extrem inferior de l’arc d’alguns instruments cordòfons, la part més propera al mànec. El taló de l’arc d’un violí.
4 m. [LC] [AQ] [IMF] Motllura el perfil de la qual es compon de dos arcs del mateix radi, convexa en la seva part superior i còncava en la inferior.
5 1 m. [LC] [ECT] Document, generalment de crèdit, consistent en un full que hom separa d’un bloc en el qual queda la matriu o comprovant del full separat.
5 2 m. [ECT] XEC1. Taló al portador. Taló barrat. Taló en descobert.
taloja
f. [AQ] Instrument emprat pels paletes i pels guixaires per a igualar i allisar l’argamassa i el guix amb què han arrebossat o enguixat una paret, un mur.
talonari
1 m. [LC] [ECT] [ECO] Llibre o quadern que conté lliuraments, talons, rebuts, etc., dels quals, un cop estesos i lliurats, resta una part al llibre o quadern per a comprovar llur legitimitat i a altres efectes.
2 [ECO] talonari de xecs Conjunt de xecs numerats correlativament, relligats i amb un full pautat final que fa de matriu.
talonejar
1 1 v. intr. [LC] Picar de talons a terra caminant.
1 2 tr. [LC] Pegar amb els talons (el cavall que hom munta).
2 tr. [LC] ESTALONAR2.
talonera
f. [LC] [IMI] Taló, part del calçat que cobreix el taló del peu.
talòs -ossa
1 adj. i m. i f. [LC] D’enteniment obtús, sense vivor.
2 m. [LC] Tros de fusta gruixut.
talp
m. [LC] [ZOM] Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, ulls petits, pèl fosc i molt fi, les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra, que habita en galeries subterrànies llargues que ell mateix construeix i és propi del continent europeu (Talpa europaea).
talpa
f. [LC] [MD] [AGF] LLÚPIA.
talpejar
v. intr. [LC] Anar a les palpentes.
talper -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al talp.
2 adj. [LC] Que va a les palpentes.
talpera
f. [LC] Cau del talp.
tàlpids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers insectívors de cos robust i cilíndric, potes i cua curtes, de costums subterranis o aquàtics, que habiten Europa i Àsia, a la qual pertanyen el talp i l’almesquera.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
talpinar
v. tr. [LC] El talp, obrir galeries (sota terra).
talpinera
adj. [BOS] herba talpinera V. HERBA.
talpó
1 1 m. [ZOM] Mamífer rosegador de la família dels arvicòlids, de mida petita, amb el morro arrodonit i la cua curta, que sol tenir costums excavadors.
1 2 m. [ZOM] [LC] Talpó que viu a la península Ibèrica i a la zona mediterrània de França (Microtus duodecimcostatus).
2 1 m. [ZOM] talpó de tartera Talpó que viu a l’alta muntanya, en indrets molt pedregosos (Chionomys nivalis).
2 2 [ZOM] talpó dels prats Talpó que viu en grups, en els camps de conreu i en els prats alpins dels Pirineus (Microtus arvalis).
2 3 [ZOM] talpó muntanyenc Talpó que viu en zones humides i boscos clars (Microtus agrestis).
2 4 [ZOM] talpó pirinenc Talpó que viu als Pirineus i al sud-oest de França (Microtus gerbei).
2 5 [ZOM] talpó roig Talpó que viu en boscos d’arbres de fulla caduca (Clethrionomys glareolus).
talponera
f. [LC] TALPERA.
talús
[pl. -ussos]
1 m. [AQ] [OP] [LC] Inclinació del parament d’un mur, d’un tallat del terreny, d’un terraplè, etc.
2 [GL] talús continental Escarpament submarí de pendent relativament fort, situat entre la plataforma continental i la zona dels fons marins.
3 [GL] talús d’equilibri Pendent màxim que pot adquirir un sediment solt sense esllavissar-se per efecte de la gravetat.
4 [GL] talús natural Pendent que tendeix a prendre espontàniament la superfície d’una matèria granular amuntegada i estable.
tàlveg
1 m. [GL] Línia d’intersecció dels dos vessants oposats d’una vall, que uneix els punts més baixos i, en general, és recorreguda per un curs d’aigua.
2 m. [ME] Zona de l’atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que a les zones del seu voltant al mateix nivell.
talvinada
f. [LC] [HO] Segó cuit amb llet.
tamàndua
m. [LC] [ZOM] Mamífer xenartre de la família dels mirmecofàgids, semblant a l’os formiguer però amb el musell més curt i les orelles més grosses, que viu als arbres i és propi de l’Amèrica del Sud (Tamandua tetradactyla).
tamarell
m. [LC] [BOS] TAMARIU.
tamarellar
m. [LC] [BOC] TAMARIGAR.
tamaricàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, representada per arbres i arbustos, de fulles petites sovint esquamoses, flors menudes proveïdes d’un disc nectarífer, agrupades en raïms o espigues denses, i fruit en càpsula, propis de llocs àrids o salins, a la qual pertanyen els tamarius.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
tamarigar
m. [LC] [BOC] Lloc poblat de tamarius.
tamarinde
m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies, de capçada densa, fulles pinnatisectes, flors de color groc pàl·lid tacades de vermell i fruits comestibles en llegum indehiscent, coriacis per fora i de polpa agredolça, originari possiblement de l’Àfrica tropical i l’Àsia meridional, cultivat en els països tropicals com a arbre fruiter i com a ornamental (Tamarindus indica).
tamarit
m. [LC] [BOS] TAMARIU.
tamarità -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tamarit de Llitera.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tamarit de Llitera o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Parlar ribagorçà de Tamarit de Llitera.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tamarità.
tamaritar
m. [BOC] TAMARIGAR.
tamariu
m. [LC] [BOS] [AGA] Arbret o arbust alt del gènere Tamarix, de la família de les tamaricàcies, de fulles en forma d’esquama i flors petites rosades o blanquinoses, en raïms espiciformes, que creix en terrenys salins humits de la terra baixa i de vegades es planta com a ornamental.
tamaró
m. [LC] [BOS] TAMARIU.
també
1 1 adv. [LC] De la mateixa manera, igualment. Tots havem donat qui més qui menys: tu també has de donar alguna cosa.
1 2 adv. [LC] En addició. Hi aniran en Pere i en Joan, i jo també.
1 3 adv. [LC] Com a resultat del que s’ha dit. Ell ha estat molt generós: també li ho agrairan.
2 adv. [LC] Tanmateix 1 2. No sé com t’has deixat enganyar així: també ets ben ximple.
tambor
1 1 m. [MU] Instrument musical de percussió amb una o dues membranes esteses en una caixa de ressonància de fusta, metall, terrissa, etc., que pot tenir formes diverses.
1 2 m. i f. [LC] [MU] [PR] Músic que toca el tambor.
2 1 m. [LC] Objecte que recorda, per la seva forma i proporcions, un tambor o un timbal.
2 2 m. [LC] Cilindre giratori massís o buit sobre el qual s’enrotlla una corda.
2 3 m. [LC] Cilindre buit dins el qual actua la molla d’un aparell de rellotgeria.
2 4 m. [LC] Cilindre buit, que sovint forma part d’una màquina, dins el qual hom manipula alguna substància o alguna cosa és sotmesa a una operació.
2 5 m. [LC] Tanca, caixa, etc., protectora de forma semicilíndrica o anàloga, com les cobertes de les rodes de paletes d’una nau.
2 6 m. [LC] Tanca que, a manera de cancell, es fa davant una porta.
2 7 m. [LC] [IT] Dispositiu emprat per a brodar en el qual la tela es manté tibant com la pell d’un tambor, sostinguda per un cèrcol sobre el qual la subjecta un altre cèrcol o una corretja envoltant.
2 8 m. [LC] [AQ] Mur cilíndric que serveix de base a una cúpula.
2 9 m. [AQ] Cos cilíndric amb finestrals que forma la part interior d’una cúpula.
2 10 m. [AR] Cos central del capitell corinti i del compost, sobre el qual semblen sobreposades les fulles.
2 11 m. [AR] [AQ] Peça del fust d’una columna no monolítica.
2 12 m. [IT] Cilindre de les cardes, de gran diàmetre, que està recobert de guarnició metàl·lica.
2 13 m. [DE] Carregador giratori de forma cilíndrica situat darrere el canó d’un revòlver.
2 14 [IN] tambor magnètic Cilindre recobert d’una capa magnètica, que va ésser utilitzat en les computadores com a memòria auxiliar.
3 m. [LC] [ZOA] Timpà de l’orella.
tambora
f. [LC] Timbal gran.
tamborer1
m. [ZOP] Peix de la família dels làbrids, de no més de 15 centímetres de llargada, de color gris brunenc, excepcionalment verd brillant, amb una taca negra al peduncle caudal sota la línia lateral (Symphodus cinereus).
tamborer2 tamborera
1 m. i f. [MU] [PR] Constructor de tambors.
2 m. i f. [MU] [PR] Persona que toca el tambor.
tamboret
1 1 m. [LC] Seient per a una sola persona, sense braços i, generalment, sense respatller.
1 2 m. [LC] Petit suport de forma anàloga en el qual hom posa els peus quan seu.
2 m. [TRA] Peça que, amb la cofa o amb la creueta, serveix per a unir un arbre mascle amb un masteler o dos mastelers entre si.
3 m. [IT] Petita politja de la selfactina, que recull i enrotlla la cadena del quadrant durant el moviment de pujada del carro.
tamborí
m. [LC] [MU] Tambor petit que es toca amb una sola baqueta, generalment penjat al braç esquerre.
tamborinada
1 f. [LC] Cop o so de tamborí.
2 f. [LC] [ME] Tempesta amb trons, però amb precipitació molt escassa o nul·la.
3 1 f. [LC] Cop fort donat amb la mà.
3 2 f. [LC] Caiguda violenta.
tamborinaire
m. i f. [LC] [MU] [PR] TAMBORINER, TAMBORINERA.
tamborinar
1 v. intr. [LC] [MU] Tamborinejar.
2 v. intr. [LC] Fer soroll com qui toca el tamborí. La pluja tamborinava sobre la teulada.
tamborinejar
v. intr. [LC] [MU] Tocar el tamborí.
tamboriner tamborinera
m. i f. [LC] [MU] [PR] Persona que toca el tamborí.
tamborino
m. [BOS] Mata de la família de les labiades, molt semblant al tomanyí, però no tan grisenca i amb les inflorescències d’un color més porpra, portades per un peduncle llarg, pròpia dels estepars de muntanya de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica (Lavandula pedunculata).
tàmil
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble de l’Índia meridional i del nord de Sri Lanka.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als tàmils.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua dravídica parlada pels tàmils.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tàmil.
tamín
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, molt semblant al cérvol comú, però més petit i amb les banyes en forma d’arc, que habita al sud d’Àsia (Cervus eldii).
tamís
1 m. [LC] Sedàs molt atapeït.
2 [QU] tamís molecular Zeolita anhidra d’estructura cristal·lina que conté canals o porus de mides definides i pot separar molècules diverses segons el seu diàmetre crític.
tamisador -a
adj. i m. i f. [LC] Que tamisa. Màquina tamisadora.
tamisar
1 v. tr. [LC] Passar pel tamís.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Les cortines tamisaven la intensa llum del sol.
tamisatge
m. [LC] Operació de tamisar.
tammuz
[inv.]
1 m. [RE] Quart mes de l’any religiós jueu.
2 m. [RE] Desè mes de l’any civil jueu.
tampa
f. [IMF] Porticó que obre cap enfora, fixat amb frontisses tipus golfo a la paret exterior d’un edifici.
tampanada
f. [LC] Trompada 2.
tampany
m. [LC] Reixat de vímet, jonc o fusta, damunt el qual s’estenen productes que s’han d’eixugar a l’aire i al sol.
tampatantam
interj. [MU] Expressió que evoca el soroll insistent d’un instrument de percussió, especialment d’un tambor.
tampó
1 m. [LC] [IT] Corró de fusta folrat de cuir emprat per a tamponar els corrons d’estampar.
2 m. [AD] [IMI] [ECO] Feltre xopat de tinta amb què hom suca, prement-la-hi, la superfície d’un segell, un datador, etc.
3 m. [AF] Bala13.
4 m. [MD] Manyoc de cotó fluix o gasa amb què hom obstrueix una ferida, una cavitat del cos, etc., o bé recull una secreció o un líquid orgànic.
tampoc
adv. [LC] Indica que una cosa és negada així mateix que una altra negada anteriorment. Ell no hi anirà; tu tampoc no hi aniràs: hi aniré tot sol. Tu no ho saps; jo, tampoc.
tampografia
f. [AF] Tècnica d’impressió tipogràfica en què el motlle és un corró, generalment de cautxú.
tamponament
m. [MD] [IT] Acció de tamponar; l’efecte.
tamponar
1 v. tr. [LC] [IT] Cobrir amb vernís la superfície (d’un corró d’estampar) amb l’objecte de reforçar el gravat.
2 tr. [MD] Obstruir (una ferida o una cavitat del cos) amb un tampó.
tam-tam
1 1 m. [LC] [MU] Tambor llarg usat pels pobles orientals i africans.
1 2 m. [MU] So produït per aquest instrument.
2 m. [LC] [MU] GONG.
tan
adv. [LC] Anteposat a un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, igualment, en el mateix grau, talment. Ell és tan ric com tu. Tu no hauràs de fer un esforç tan gran com jo. Ella no estava tan neguitosa com tu. No cridis tan fort. No vagis tan de pressa. Parles tan baix, que no et sento.
tana
f. [LC] [AGA] Tabac conreat al Pirineu, especialment a Andorra.
tanagra
f. [HIA] Estatueta d’argila cuita com les trobades a la ciutat grega de Tanagra.
tanaidacis
1 m. pl. [ZOI] Ordre de crustacis malacostracis, de cuirassa reduïda, marins, que viuen en galeries.
2 m. [ZOI] Individu d’aquest ordre.
tanarida
f. [LC] [BOS] [MD] Herba de la família de les compostes, olorosa, de tiges erectes, fulles pinnatisectes amb els segments dentats i capítols grocs, sense corona de lígules, disposats en corimbes terminals, pròpia dels herbassars que voregen camps i camins, sobretot a muntanya, emprada en medicina com a antihelmíntica (Tanacetum vulgare).
tanasi tanàsia
m. i f. [LC] Persona toixa, talossa.
tanato-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. thánatos, ‘mort’. Ex.: tanatofília, tanatomania.
tanatocenosi
f. [GLP] Associació de restes de plantes i d’animals morts.
tanatofòbia
f. [PS] Aversió morbosa a la mort.
tanatologia
f. [MD] Conjunt de coneixements relatius a la mort, especialment des d’un punt de vista medicolegal.
tanatori
m. [LC] Edifici de serveis funeraris.
tanc1
m. [LC] Manera de tancar-se alguna cosa. Aquest ventall té molt bon tanc.
tanc2
1 m. [LC] [IQ] [TRA] [AGR] Recipient metàl·lic gros que serveix de dipòsit d’un líquid, per a emmagatzemar-lo i transportar-lo. Tanc de benzina. Tanc de llet.
2 m. [LC] [DE] Vehicle cuirassat i artillat que es desplaça sobre erugues.
tanca
1 1 f. [LC] [IMF] Reixa, estacada, bardissa, paret de pedra seca, etc., amb què se circumda un espai de terreny, amb què es tanca una obertura. Una tanca d’atzavares.
1 2 f. [IMF] Separació de fusta entre terrenys, habitatges o propietats.
1 3 [AGF] [AGA] [GG] tanca viva a) Tanca feta d’arbres o d’altres plantes.
1 3 [AGA] [AGF] tanca viva b) Barda11 2.
2 1 f. [TRG] Element mòbil, generalment metàl·lic, constituït d’un marc amb barrots i uns peus perquè s’aguanti dret.
2 2 [LC] tanca publicitària Tauler de dimensions més o menys grans, generalment col·locat en un lloc ben visible, que s’utilitza per a exhibir-hi un anunci.
3 1 f. [LC] [IMF] Balda, barra, etc., amb què es tanca una porta, un finestró.
3 2 f. [LC] Dispositiu amb què es tanca una bossa, un collaret, etc.
4 f. [DE] Bloc d’acer que serveix per a obturar la recambra de les armes de foc, en especial la de les peces d’artilleria.
tancada
1 f. [SO] [PO] [LC] Acció de tancar-se una persona o, sobretot, un grup de persones en un edifici públic o lloc de treball com a forma de protesta i de pressió.
2 f. [AGF] Encanyissat petit.
tancador1
1 m. [LC] [IMF] Part del pany en què entra el pestell quan es tanca el pany.
2 m. [LC] [IMF] Orifici en què entra el pestell, fet al bastiment d’una porta i a costats, divisions, pilastres, travessers i mainells de qualsevol mena de moble que contingui portes i calaixos que es tanquen amb clau.
tancador2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que tanca.
2 1 m. [LC] [BB] Dispositiu que serveix per a tancar determinats objectes. El tancador d’un llibre. Un tancador d’argent. Un tancador de baga.
2 2 [LC] tancador de pressió BOTÓ DE PRESSIÓ.
tancadura
f. [LC] Dispositiu, com un pany, un forrellat, que serveix per a tancar una porta, un bagul, un calaix, etc. Algú ha forçat la tancadura de la finestra.
tancament
1 1 m. [LC] Acció de tancar o de tancar-se; l’efecte.
1 2 m. [CO] En periodisme, moment a partir del qual hom no admet més originals perquè el periòdic cal que entri en premsa.
2 m. [IMI] tancaments metàl·lics Elements metàl·lics afegits a una construcció per a tancar obertures o per a dividir espais interiors.
3 m. [FL] Tret fonològic amb què es defineix gradualment el mode d’articulació de tota emissió fonemàtica.
tancar
1 1 v. tr. [LC] Fixar (davant una obertura), posar (en un pas) alguna cosa que l’intercepti. Tancar una porta, una finestra. Tancar un camí amb una barrera.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Tancar a algú el camí dels honors. Tancar les portes als mals pensaments.
1 3 intr. pron. [LC] La vidriera s’ha tancat de cop i s’han trencat dos vidres.
1 4 [LC] tancar de cop una porta Cloure-la pel contacte brusc que dispara la tanca, sense emprar la clau.
1 5 [LC] [TRG] tancar la via Advertir amb un senyal que els trens no poden passar.
1 6 [LC] tancar les portes a algú No rebre’l. Després d’aquella estafa tothom li ha tancat les portes.
1 7 intr. pron. [LC] tancar-se-li a algú totes les portes Negar-se-li tot ajut, tota col·laboració, etc.
2 1 tr. [LC] Fer funcionar (el dispositiu mitjançant el qual es fixa la cosa que intercepta el pas) de manera que aquesta resti fixada i el pas interceptat. Tancar una porta amb clau. Tancar una aixeta. Tancar un pany.
2 2 [LC] tancar l’aixeta Posar fi a una cosa, especialment parlant de diners o de béns que es donen a algú.
3 1 tr. [LC] Ajuntar les vores (d’una obertura). Tanca els ulls i obre la boca. Tanca la boca.
3 2 intr. pron. [LC] Té una son! Els ulls se li tanquen.
3 3 [LC] en un tancar d’ulls [o en un tancar i obrir d’ulls] loc. adv. EN UN GIRAR D’ULLS.
3 4 [LC] tancar els ulls a algú Assistir als seus darrers moments.
3 5 [LC] tancar els ulls a alguna cosa No voler veure-la o percebre-la. Tancar els ulls a l’evidència.
3 6 [LC] tancar els ulls a la llum Morir 1 1.
3 7 [LC] tancar la boca a algú Impedir-li de parlar.
3 8 [LC] tancar l’orella a una cosa No voler sentir-la, entendre-la. Tancar l’orella a la calúmnia. Tancar l’orella a una petició, a una queixa.
4 1 tr. [LC] Moure al voltant de llur punt d’articulació (dues o més parts d’un objecte) ajuntant-les, fent que formin un angle més petit. Tancar un llibre. Tancar un ganivet. Tancar un ventall.
4 2 tr. [LC] Fer que (una cosa) no pugui veure’s per dins. Tancar un calaix. Tancar una capsa. Tancar una carta.
4 3 intr. [LC] Aquest calaix, aquesta porta, no tanca.
5 1 tr. [LC] Privar l’entrada, l’accés (en un lloc). Tancar una cambra. Tancar un armari, un bagul. Ara tanquen les botigues a les vuit del vespre. L’oficina és tancada de dues a quatre.
5 2 tr. [LC] PER EXT. Tancar una llista, una subscripció. Tancar un parèntesi.
6 1 tr. [AD] Posar fi (a una cosa), finalitzar-la. Tancar un assumpte. Tancar una sessió.
6 2 [LC] tancar un establiment Suspendre’n el funcionament.
6 3 [LC] tancar la marxa Ésser dels darrers en una desfilada, anar a la cua.
7 1 tr. [LC] Posar dins un lloc tancat, privar de sortir d’un lloc. Tancar el bestiar al corral. Tancar un boig al manicomi. Tancar un home a la presó.
7 2 [LC] tancar una cosa amb pany i clau Guardar-la molt bé, ben secreta i segura.
8 1 intr. pron. [LC] Recloure’s d’una manera voluntària en un lloc per allunyar-se dels altres. Tipa de tants escàndols, es va tancar en un convent.
8 2 intr. pron. [PO] Fer una tancada. Els treballadors s’han tancat a la fàbrica per demanar millores laborals.
tancat2 -ada
1 adj. [LC] Que ha estat tancat. He trobat la porta tancada. Encara és tancat, no obren fins a les cinc. Tancat per reformes, per defunció.
2 adj. [LC] Inaccessible, impermeable a noves idees, a nous corrents ideològics.
3 adj. [FL] Que s’emet amb un grau d’oclusió superior a altres emissions fonemàtiques.
tancó
m. [LC] Terreny conradís voltat de paret.
tanda
1 f. [LC] [ECT] Grup de persones dels que alternen en l’execució d’un treball. La primera tanda treballa de les sis a les nou; la segona, de les nou a les dotze.
2 f. [LC] [ECT] En una sèrie de coses, d’accions, etc., que alternen, que se succeeixen, el moment d’acomplir cadascuna. Arribar a algú la seva tanda. Haver vingut, haver tocat, a algú la seva tanda. Agafar tanda en una cua de gent que ha de fer successivament una cosa. Demanar tanda. Donar tanda.
3 [LC] no donar tanda Parlar molt sense deixar que d’altres hi intervinguin.
4 f. [LC] Sèrie d’accions o de coses que se succeeixen. Una tanda de valsos. Quina tanda de garrotades! El partit va acabar amb una tanda de penals.
tàndem
1 m. [LC] Conjunt de dues o més peces o mecanismes, giratoris o desplaçables, muntats de tal manera que es poden accionar alhora.
2 m. [LC] [TRG] Bicicleta per a dues o més persones plaçades l’una darrere l’altra.
3 m. [LC] [TRG] [AGR] Tir de dos o més cavalls en línia.
4 [LC] en tàndem loc. adv. En disposició lineal i combinant els seus efectes. Animals, màquines, elements mecànics, en tàndem.
tanga
m. [LC] [ED] Calces o calçotets que no cobreixen les natges.
tàngara
f. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels passeriformes, de colors molt vius, propi de l’Amèrica del Sud.
tangència
f. [LC] [MT] Fet d’ésser tangent.
tangencial
1 1 adj. [MT] [LC] Relatiu o pertanyent a una tangent.
1 2 adj. [LC] [MT] En la direcció d’una tangent. Força tangencial.
2 adj. [LC] Que tan sols té una lleugera relació amb alguna cosa. No cal que parlem dels aspectes tangencials del nou projecte.
tangencialment
adv. [LC] [MT] Amb tangència.
tangent
1 adj. [LC] [MT] Que toca en un sol punt una línia, una superfície. Una recta tangent a una corba. Dues circumferències tangents. Un pla tangent a una esfera.
2 1 f. [LC] [MT] Línia tangent.
2 2 [MT] tangent a una corba en un punt P Recta la posició de la qual és el límit de les posicions d’una secant mòbil que passa per P quan l’altre punt en què la secant talla la corba s’acosta indefinidament a P.
2 3 f. [MT] Longitud del segment que, en un arc de circumferència de radi unitat, està contingut a la tangent a l’arc per un dels seus extrems i comprès entre aquest extrem i la prolongació del radi que passa per l’altre extrem.
2 4 [LC] anar-se’n per la tangent Escapolir-se amb alguna excusa o subterfugi.
tangerí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tànger.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tànger o als seus habitants.
tangibilitat
f. [LC] Qualitat de tangible.
tangible
1 adj. [LC] Que pot ésser tocat, perceptible al tacte.
2 adj. [LC] Constatable, que no es pot posar en dubte. Van presentar proves tangibles de la seva culpabilitat.
tangiblement
adv. [LC] D’una manera tangible.
tango
1 m. [LC] [JE] [MU] Ball argentí, lent i cadenciós, caracteritzat per una gran varietat de passos.
2 m. [LC] [MU] Música d’aquest ball, en compàs binari.
tangó
1 m. [TRA] Perxa que separa l’espinàquer o el gènova del pal.
2 m. [TRA] Perxa situada perpendicularment al costat del vaixell, que permet embarcar en un bot.
taní
m. [LC] [IQA] [QU] Material de base fenòlica, amorf, àcid, fortament astringent, que s’extreu de les agalles, de l’escorça de l’alzina, del sumac i d’altres teixits vegetals, i és emprat sobretot en l’adob de pells.
tanka
f. [FLL] Estrofa clàssica d’origen japonès de trenta-una síl·labes mètriques, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba.
tanmateix
1 1 adv. [LC] Expressa que una cosa és lògic que ocorri, especialment malgrat allò que semblava oposar-s’hi. Tanmateix ha vingut: ja us ho deia jo que res no l’en privaria. Tanmateix ho ha fet ell: no ho podia fer ningú més.
1 2 adv. [LC] Expressa que una cosa ha d’ésser perquè en resulti explicable una altra. No sé com has gosat fer-ho: tanmateix ets un barra.
2 adv. [LC] NOGENSMENYS.
tannat
m. [QU] Sal de l’àcid tànnic.
tànnic -a
adj. [LC] [QU] Relatiu o pertanyent al taní.
tanoca
adj. i m. i f. [LC] BABAU.
tanqueta1
f. [LC] [MU] Ratlla divisòria del compàs en la notació musical.
tanqueta2
f. [DE] Tanc molt lleuger, de fins a 10 tones de pes, emprat generalment com a tanc de reconeixement.
tanqueta3
f. [IMI] Aparell proveït d’un mecanisme d’energia que té la mateixa funció que un corró.
tant1
1 1 adv. [LC] En tal quantitat, en tal grau. Ha corregut tant, que està mig mort. No em creia que corregués tant.
1 2 adv. [LC] En el mateix grau, en la mateixa proporció. Ell ha treballat tant com tu. Tant com ell és bo és dolent el seu germà.
1 3 [LC] tant A com B loc. conj. A i B igualment. Tant l’un com l’altre no en saben res.
1 4 [LC] tant és… com… [o tant se val… com…] loc. conj. És igual, indiferent, el mateix. Tant és que el renyis com que no el renyis. Tant se val que m’ho torni com no. Tant és! Tant se val!
1 5 [LC] tant sí com no Costi el que costi, de tota manera.
2 1 adv. [LC] Tal quantitat de temps. Quant fa d’això? Fa tant, que ja no trobaries ningú d’aquell temps.
2 2 [LC] de tant en tant loc. adv. Alguna vegada, a intervals.
3 1 [LC] en tant que loc. conj. En la mesura que, en la proporció que.
3 2 [LC] per tant loc. adv. Per tal causa, en atenció a això.
3 3 [LC] tant més que loc. conj. Encara amb més raó si es té en compte que.
3 4 [LC] tant per tant Al mateix preu. Tant per tant, em quedaré els vermells.
4 1 adv. [LC] i tant! Exclamació que equival a evidentment, naturalment.
4 2 [LC] tant de bo! Exclamació amb què s’expressa el viu desig que una cosa s’esdevingui.
tant2 -a
1 1 adj. [LC] La mateixa quantitat de, el mateix nombre de. Avui no fa tant vent com ahir. Avui no fa tant de fred com ahir. L’Olga té tantes amigues com puguis tenir tu. Ell té tants de maldecaps com puguis tenir tu.
1 2 pron. [LC] La mateixa quantitat, el mateix nombre. Ell té tant com tu. Tu has menjat tant com jo. Som tants com vosaltres. Te’n puc vendre tantes com vulguis, de camises.
2 1 adj. [LC] Tal quantitat de, tal nombre de. Fan tant de soroll, que no sento res del que em dius: hauràs de cridar més. No feu tanta fressa! No em creia que tinguessis tants enemics. No sabia que tinguessis tants de parents a l’estranger.
2 2 pron. [LC] Tal quantitat, tal nombre. Ha begut tant, que no es pot tenir dret. Són tants, que costaria molt de comptar-los. No em creia que pugés a tant. No em pensava que fossin tantes les errades. Ell em va demanar quant li’n podia donar, i jo li vaig dir: tant. Ell me’n donarà tant o tant: això m’és indiferent.
2 3 pron. [LC] tants a tants En igual nombre els uns que els altres.
3 1 m. [MT] [LC] Quantitat, especialment de diners. Ha de passar un tant cada mes per a la manutenció dels fills.
3 2 [LC] [MT] tant per cent Per cada cent, tant. Col·locar un capital al cinc per cent. Un interès del tres per cent. Aquest capital dona el quatre per cent. Guanyar el cent per cent.
3 3 [AD] tant de culpa Testimoni extret d’un procés judicial quan se’n desprèn la possibilitat que s’hi hagi comès un delicte.
3 4 [AD] tant alçat En un contracte, preu global, generalment immodificable, en què no es detallen els diferents conceptes.
tàntal1
m. [QU] [ML] Metall de transició, molt dur, blanc grisenc, refractari, semblant pel seu aspecte a l’acer (símbol, Ta; nombre atòmic, 73; pes atòmic, 180,95).
tàntal2
1 m. [ZOO] Ocell exòtic de la família dels cicònids.
2 [ZOO] tàntal africà Ocell de la família dels cicònids (Mycteria ibis).
3 [ZOO] tàntal americà Ocell de la família dels cicònids (Mycteria americana).
tantalat
1 m. [QU] Anió poliatòmic que té el tàntal com a element central.
2 m. [QU] Compost que conté un anió tantalat.
tantàlic -a
1 adj. [QU] [ML] Relatiu o pertanyent al tàntal.
2 adj. [QU] [ML] Que conté tàntal. Àcid tantàlic.
tantalita
f. [GLM] Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, és terme intermedi de la sèrie ferrotantalita-manganotantalita i és mena de tàntal.
tantalitzar
v. tr. [LC] Fer delir (algú) posant-li al davant quelcom que excita el seu desig i no deixant-li-ho haver.
tanteig
m. [DR] Dret que té una persona d’adquirir una cosa amb preferència a un tercer pel mateix preu que s’ha convingut entre el seu propietari i aquest tercer.
tantejar
v. tr. [DR] Fer ús del dret de tanteig (sobre una cosa).
tantost
1 adv. [LC] Tot seguit, immediatament.
2 [LC] tantost com loc. conj. Tot seguit que, així que.
3 adv. [LC] DE POC. De l’empenta, tantost se li escorre el paquet dels braços. Tantost que no em pega: no s’ha enrabiat poc! Tantost que no caic, badant!
tàntric -a
adj. [AN] Relatiu o pertanyent a les escriptures religioses del budisme tibetà, anomenades Tantra, o al tantrisme.
tantrisme
m. [AN] Forma esotèrica d’espiritualitat sorgida de l’hinduisme, el jainisme i el budisme tardà.
tany
m. [LC] [BO] [AGF] [AGA] Rebrot que surt a la soca d’un arbre.
tanyada1
1 f. [LC] [BO] [AGF] [AGA] Conjunt dels tanys que lleva una planta. Tanyada de castanyer.
2 f. [LC] [AGA] [AGF] Tany, especialment tany esponerós.
tanyada2
f. [LC] Edifici cobert, generalment obert per un costat i separat de les cases d’una masia, on es guarda palla, garbes, herba, bestiar o eines, especialment en èpoques de pluja o massa sol.
tanyar
v. intr. [LC] [BO] [AGA] [AGF] Una planta, treure tanys.
tanzà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tanzània.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tanzània o als seus habitants.
taoisme
m. [AN] Religió i corrent del pensament xinès tradicional fonamentats en el Tao, principi de l’univers.
taoista
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al taoisme.
2 adj. i m. i f. [HIH] Seguidor del taoisme.
tap
1 1 m. [LC] Peça de suro, de cautxú, de vidre, etc., que, introduïda o adaptada al broc o boca d’una ampolla, un flascó, un pot o altre recipient o conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior. Treure el tap d’una ampolla amb un tirabuixó. Fer saltar el tap d’una ampolla de xampany. Un tap de vidre esmerilat. Suro de fer taps.
1 2 [LC] ésser tap i carabassa Ésser inseparables.
1 3 [LC] passar-se’n els taps Acabar-s’ho tot.
2 1 m. [LC] [MD] Cosa que obstrueix completament un conducte.
2 2 m. [MD] Massa mig solidificada de secrecions o líquids d’una altra natura. Tap de cerumen.
2 3 [LC] [MD] tap de nas Porció de la massa que la pols que l’aire aspirat porta en suspensió forma amb la mucositat del nas.
3 m. [IT] Peça petita de fusta, material plàstic o metall de les que, fixades als llistons dels dibuixos de la maquineta de lliços, determinen els que s’han d’aixecar a cada passada.
4 m. [GL] TAPÀS.
5 m. [LC] Dificultat, inconvenient. Trobar taps a tot. Posar taps a tot, a una empresa.
6 1 m. [LC] POP. Persona baixa, desnerida.
6 2 [LC] POP. tap de barral [o tap de bassa] Tap 6 1.
tapa1
m. [IT] Teixit fet amb la superfície interior de l’escorça d’algunes plantes.
tapa2
1 1 f. [LC] Peça que tanca per la part superior una capsa, una caixa, etc., a la qual va generalment unida per mitjà d’una o més frontisses, cintes, bandes flexibles. Un gran vas de cristall amb tapa d’argent.
1 2 f. [LC] PER EXT. Les dues tapes d’un rellotge de butxaca.
1 3 f. [AF] Coberta 2. Les dues tapes d’un llibre.
1 4 f. [LC] Tap més ample que llarg per a tapar gerres i pots amples de boca.
2 f. [LC] [ZOA] [AGR] Coberta còrnia de la peülla del cavall.
3 f. [LC] [IMI] Peça de sola que forma part del taló d’una botina, d’una sabata, etc.
4 f. [HO] tapa plana Tros de carn de bou o de vedella, de la part central de la cuixa, de la qual es fan bistecs o guisats.
5 f. [HO] Petita ració d’olives, marisc, embotits, croquetes, etc., que se serveix en bars i establiments similars, especialment com a part d’un aperitiu.
tapaboques
1 m. [LC] [ED] BUFANDA.
2 1 m. [DE] Peça de fusta o metàl·lica amb què hom tapa la boca de les armes de foc, per tal d’impedir l’entrada de pols i de cossos estranys a l’ànima del canó.
2 2 m. [TRG] Placa metàl·lica que tapa cadascuna de les puntes rodones del fusell dels carruatges.
2 3 m. [TRG] Peça de forma rodona que tapa la part central de la llanda de les rodes.
3 m. [AQ] Peça de metall que tapa el forat d’un pany.
4 1 m. [AQ] [IMF] Llistó pla o motllura que es col·loca a la cara exterior de finestres i balcons i serveix per a evitar l’entrada d’aigua i d’aire.
4 2 m. [IMF] Part de la cara interior de balcons i finestres que bat la cara del bastiment i tapa la franquícia que hi ha entre les fulles i el bastiment.
tapabruts
m. [LC] Allò que de vegades es fa servir per a tapar una cosa bruta, indigna o desagradable.
tapacoll
m. [LC] [ED] Mocador que serveix per a tapar-se el coll i el pit.
tapacostures
m. [IT] Cinta, generalment de cotó, que serveix alhora d’adorn i per a dissimular les costures i els punts.
tapaculs
m. [LC] [BOS] Fruit del roser silvestre.
tapada
f. [LC] Acció de tapar.
tapador -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que tapa.
2 m. [LC] Disc de l’amplada d’un vas, que es posa damunt la matèria que s’hi manipula perquè no surti del vas, es mantingui submergida, etc.
3 f. [LC] Peça que s’aplica a la boca d’una olla, una cassola, un perol, una gerra, etc. Una tapadora de llauna.
4 f. [LC] Persona, acció o situació que es fa servir de protecció, d’excusa, que oculta una realitat condemnable.
tapadura
1 f. [LC] Dispositiu que serveix per a tapar alguna cosa.
2 [LC] tapadura del llit Conjunt de roba que serveix per a tapar el llit.
tapaforats
1 m. [LC] Persona que supleix les deficiències d’altri.
2 m. [LC] Mestre de cases poc hàbil.
tapajuntes
m. [IMF] TAPAJUNTS.
tapajunts
1 m. [EI] [IMI] Peça o material que hom posa sobre dues peces unides per testa per tal de tapar i reforçar la juntura.
2 m. [AQ] [IMF] [LC] Llistó amb què es tapa el junt comprès entre el bastiment i la paret.
3 m. [AQ] Ciment amb què hom tapa les juntures d’un enllosat.
4 m. pl. [IMF] GUARNIT.
tapall
1 m. [LC] Cosa que priva la vista d’alguna cosa o persona, cobrint-la, posant-s’hi al davant, etc.
2 m. [LC] TAPADURA DEL LLIT.
tapany
m. [LC] [AGP] NANSET.
tapaporus
m. [AQ] Producte que s’aplica sobre la superfície d’un material porós per tapar-ne els porus abans d’aplicar-hi un vernís, una pintura o un esmalt d’acabat.
tapapunts
m. [IT] TAPACOSTURES.
tapar
1 1 v. tr. [LC] Posar el tap (a una ampolla, un flascó, etc.), la tapadora (a una cassola, un pot, etc.). Aquesta garrafa, no l’has tapada bé. Màquina de tapar ampolles. Tapa la capsa de les galetes que es remolleixen.
1 2 v. tr. [LC] Un tap, una tapadora, interceptar la comunicació del contingut (d’una ampolla, d’un recipient, etc.), amb l’exterior. Aquest tap no tapa prou bé. La tapadora és petita, amb prou feines tapa.
2 1 tr. [LC] Posar (en un forat o una cavitat) alguna cosa que l’ompli o l’obstrueixi. Tapar els forats, les escletxes, amb guix, amb ciment. Tapar els sots del camí.
2 2 tr. [LC] Alguna cosa, estar (damunt una altra) ocultant-la, abrigant-la, defensant-la de la pols, de la mullena, etc. Duu un mocador que li tapa el coll. La funda que tapa el piano.
2 3 tr. [LC] Posar alguna cosa (damunt una altra) per protegir-la, amagar-la. És molt brut, això: tapeu-ho amb un drap. Tapar-se els ulls amb la mà. Tapar-se el nas amb un mocador. Tapar-se les orelles per no sentir un soroll. Tapeu-vos que fa molt de fred.
2 4 tr. [LC] Un cos opac, interceptar la vista (d’alguna cosa). Un núvol que ens tapava la lluna. Ves-te’n del davant, que ens tapes la vista.
2 5 tr. [LC] PER EXT. Tapar els defectes d’algú. Tapar una falta.
2 6 [LC] tapar algú Posar-li objeccions, sortir-li amb raons, etc., que el deixen sense saber què dir.
2 7 [LC] tapar forats [o tapar un forat] Atendre a despeses necessàries, deutes pendents.
2 8 [LC] tapar la boca a algú Obligar-lo a callar.
2 9 intr. pron. [LC] [ME] tapar-se el cel Cobrir-se de núvols fins a arribar a una nuvolositat de més de set octes.
3 intr. pron. [LC] [MD] Algú, no poder-se empassar res, mancar-li la respiració, com si tingués obstruït l’esòfag, tapades les vies respiratòries. A causa del refredat es tapava.
taparada
1 f. [LC] Objecte que obstrueix el pas d’un corrent d’aigua, d’aire, etc.
2 f. [LC] Nuvolada espessa que tapa el cel.
taparot
1 m. [LC] Tap mal fet, mal posat.
2 m. [LC] Cosa que embussa una canonada o un altre conducte.
tapàs
[pl. -assos]
1 1 m. [LC] [GL] Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l’ordinària, de consistència argilosa i color fosc, que no és bona per al conreu i s’usa per a fer teules i rajoles.
1 2 m. [LC] [GL] Marga argilosa, generalment blava, però també blanca o vermella, un xic diagenitzada i impermeable, que s’usa tradicionalment en ceràmica.
2 m. [GL] Formació argilosa o margosa, impermeable, que fa de sostre a un aqüífer.
taper -a
1 adj. [LC] [IMI] Relatiu o pertanyent a la fabricació dels taps de suro. Indústria tapera.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa taps de suro a mà o a màquina.
tàpera
1 f. [LC] [BOS] Poncella de la taperera, comestible adobada en vinagre.
2 f. [LC] [BOS] TAPERERA.
taperera
f. [LC] [BOS] Mata semicaducifòlia de la família de les caparàcies, de tiges llargues i flexuoses, fulles ovades o arrodonides, flors grosses i vistoses, solitàries, un xic irregulars, amb els pètals blancs o tenyits de rosa i els estams llargs i nombrosos, i fruit en baia, portat per un llarg carpòfor, que es fa en parets velles i a les roques en terres mediterrànies, les poncelles de la qual són les tàperes i els fruits, els taperots (Capparis spinosa).
taperot
m. [LC] [BOS] [HO] Fruit comestible de la taperera.
tapeta
1 1 f. [LC] [ED] Llenca de roba cosida a la boca d’una butxaca, amb què es cobreix o pot cobrir-se l’obertura d’aquesta.
1 2 f. [LC] [ED] Aletó de la camisa.
2 f. [IMI] [ED] Tapa de les sabates.
tapí
1 m. [LC] [IMI] [ED] Sandàlia de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, usada especialment per les dones.
2 [LC] prendre els tapins [o agafar els tapins] Anar-se’n.
tàpia
1 f. [LC] [AQ] Tros de paret fet de terra pastada i premsada dins d’un motlle de 60 centímetres d’alçària i assecada a l’aire.
2 f. [LC] Paret feta de tàpies. Aixecar una tàpia.
3 f. [AQ] Paret prima i no gaire alta que circumda un espai descobert.
tapiada
f. [LC] Tanca de tàpia.
tapiador tapiadora
m. i f. [LC] [AQ] [PR] Persona que fa tàpies.
tapiar
1 v. tr. [LC] [AQ] Tancar amb tàpies.
2 v. tr. [LC] Tapar (una obertura, un buit) amb una paret o un envà.
3 intr. [LC] Fer paret de tàpies.
tapiera
1 f. [AQ] Encofrat senzill, propi per a construir tàpies, que consisteix bàsicament en dues peces planes de fusta mantingudes paral·leles i verticals.
2 f. [AQ] Peça d’una tapiera.
tapiner tapinera
m. i f. [HIH] [PR] [LC] Persona que feia o venia tapins.
tapineria
f. [LC] [IMI] Obrador o botiga de tapiner.
tapioca
f. [LC] [HO] [BOS] Fècula blanca i granulada que s’extreu de l’arrel de la mandioca i serveix per a preparar sopes.
tapir
m. [LC] [ZOM] Mamífer perissodàctil del gènere Tapirus, de la família dels tapírids, semblant al senglar, de musell prolongat en forma de petita trompa, cua rudimentària, amb quatre dits a les potes anteriors i tres a les posteriors, que habita en diverses zones d’Amèrica i al sud-est asiàtic.
tapírids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, herbívors, d’aspecte pesant, amb el cap acabat en una petita trompa, que habiten una petita part de l’Àsia meridional i el centre i el sud d’Amèrica.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
tapís
[pl. -issos]
m. [LC] [IT] [AR] Peça de roba, amb grans dibuixos, que s’aplica generalment a l’adornament de les parets de les habitacions.
tapisser tapissera
1 m. i f. [LC] [PR] [IT] [AR] Persona que teixeix tapissos.
2 m. i f. [LC] [PR] [IMI] Persona que té per ofici posar tapissos i catifes, entapissar mobles, etc.
tapisseria
1 f. [LC] [AR] [IT] Art i ofici de tapisser.
2 f. [LC] [IT] [AR] Botiga de tapisser.
3 f. [LC] [IT] [AR] Obra de tapisser.
4 1 f. [LC] [IT] Joc de tapissos.
4 2 f. [LC] [IT] Teixit de jute usat per a cobrir mobles, fer portaleres, estors, etc.
4 3 f. [IQA] Cuir, pell o matèria plàstica emprats per a entapissar mobles, parets, seients de vehicles, etc.
tapissot
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, glaucescent i enfiladissa, de tija alada, fulles amb circell, en gran part simples, però les superiors pinnaticompostes amb els folíols ovats i el raquis amplament alat, flors grogues, en nombre d’una o dues sobre peduncles axil·lars, i llegum amb dues ales a la sutura dorsal, que es fa als camps de cereals i als marges herbosos, algun cop cultivada com a farratge (Lathyrus ochrus).
tapit
m. [LC] [IT] CATIFA.
taponament
m. [AQ] Acció de taponar; l’efecte.
taponar
v. tr. [LC] [AQ] Obstruir (un conducte) de manera que impedeixi la circulació de líquid.
tàpsia
f. [LC] [BOS] [MD] Planta de la família de les umbel·líferes, de tija erecta, fulles repetidament pinnatisectes amb els segments lanceolats, flors grogues en umbel·la terminal i fruit molt comprimit amb quatre amples ales laterals, que es fa a les brolles de les illes Balears i d’altres països mediterranis, l’arrel resinosa de la qual ha estat utilitzada en medicina popular (Thapsia garganica).
taquera
f. [LC] Moble per a guardar-hi els tacs de jugar a billar.
taquí -ina
adj. [LC] GASIU.
taqui-
[LC] V. TACO-.
taquicàrdia
1 f. [MD] [LC] Acceleració del ritme del cor.
2 [MD] taquicàrdia paroxismal Taquicàrdia caracteritzada per un ritme cardíac anormalment ràpid, en forma d’atacs d’extrasístoles molt ràpides, que comencen i acaben bruscament.
taquiglòssids
1 m. pl. [ZOM] Família de mamífers de l’ordre dels monotremes que inclou els equidnes.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
taquígraf taquígrafa
m. i f. [LC] [PR] Persona que practica la taquigrafia.
taquigrafia
f. [LC] [FL] [ECO] Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i d’abreviatures.
taquigràfic -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la taquigrafia.
2 adj. [LC] Breu i concís. Em va escriure una carta taquigràfica.
taquigràficament
adv. [LC] Per mitjà de la taquigrafia.
taquilla
1 f. [LC] Lloc, en una estació de ferrocarril, en un teatre, etc., on es tenen els bitllets per a despatxar-los al públic.
2 f. [LC] Despatx de bitllets.
3 [LC] fer taquilla Vendre moltes entrades en un teatre, un cinema, un recinte esportiu, etc.
taquillatge
m. [LC] Conjunt dels bitllets a despatxar al públic en la taquilla o taquilles d’un teatre, d’un cinema, d’un recinte esportiu, etc.
taquiller1 -a
adj. [LC] Que fa fer taquilla. Una pel·lícula molt taquillera.
taquiller2 taquillera
m. i f. [LC] [PR] Persona que despatxa bitllets a la taquilla d’una estació, d’un teatre, etc.
taquimecanògraf taquimecanògrafa
m. i f. [PR] [LC] Persona que practica la taquimecanografia.
taquimecanografia
f. [LC] Tècnica d’escriure a màquina i amb taquigrafia.
taquímetre
m. [AQ] [FIM] [OP] Aparell per a mesurar ràpidament les distàncies, les posicions relatives i les elevacions d’objectes distants, semblant al teodolit però amb alidada en el visor.
taquimetria
f. [AQ] [OP] Part de la topografia que estudia les tècniques d’aixecament de plans per mitjà d’un taquímetre i, en general, de tots aquells aixecaments que hom efectua mesurant alhora distàncies, altures i angles.
taquimètric -a
adj. [AQ] [OP] Relatiu o pertanyent al taquímetre o a la taquimetria.
taquineria
f. [LC] GASIVERIA.
tar
m. [ZOM] Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, d’aspecte de cabra, que habita a l’Índia i a Aràbia i és de fàcil domesticació (Hemitragus jemlahicus).
tara
1 f. [LC] Allò que cal rebaixar del pes brut d’una mercaderia per a obtenir el pes net, i és el pes del vas, de la caixa, del vehicle, etc., que la conté.
2 1 f. [LC] Imperfecció que disminueix el valor d’una cosa. Aquests dos jerseis tenen una petita tara.
2 2 f. [MD] Defecte, especialment el que disminueix la salut d’una persona.
taral·la
1 f. [LC] XERRAMECA.
2 f. [LC] Manifestació sorollosa d’alegria.
3 f. [MU] Tonada cantada taral·lejant.
taral·larà
interj. [LC] Expressió que evoca una cançó sense dir-ne les paraules.
taral·larejar
v. tr. [LC] Cantar (una cançó) sense dir-ne les paraules.
taral·lejar
v. tr. [LC] TARAL·LAREJAR.
taral·lirot
m. [LC] BALIGA-BALAGA.
tarambana
m. i f. [LC] BALIGA-BALAGA.
tarannà
[pl. -às]
m. [LC] Manera de procedir.
taranta
f. [LC] [ZOI] TARÀNTULA.
tarantel·la
1 f. [LC] [JE] [MU] [AN] Dansa popular napolitana i andalusa de moviment molt viu.
2 f. [LC] [JE] [MU] Música amb què s’acompanya aquesta dansa.
tarantisme
m. [LC] [MD] Afecció nerviosa que s’atribuïa a la picada de la taràntula.
taràntula
f. [LC] [ZOI] Aràcnid de l’ordre dels araneids, de color fosc i de picada poc dolorosa, al qual s’atribuïa el tarantisme (Lycosa tarentula).
tarar
1 v. tr. [LC] Determinar la tara (d’una mercaderia).
2 tr. [LC] Causar una tara (a alguna cosa). Fruita tarada.
tararà
interj. [LC] Expressió que evoca el so de la trompeta.
tararí
interj. [MU] Expressió que evoca el so del clarí.
tararot
m. [LC] Persona esvalotada, turbulenta.
tarasca
f. [LC] [AN] Patum 1.
tarbener -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tàrbena.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tàrbena o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Parlar del valencià meridional parlat a Tàrbena.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent a aquest parlar.
tarbení -ina
adj. i m. i f. [LC] [FL] TARBENER.
tard
1 1 adv. [LC] Després d’haver passat el temps oportú o judicat oportú, assenyalat, acostumat. Heu arribat tard: el tren ja ha sortit. Avui dinarem tard. Llevar-se tard.
1 2 [LC] fer tard a) Arribar amb retard. Sempre fan tard, no són gens puntuals.
1 2 [LC] fer tard b) No ésser, no comparèixer, etc., en el temps oportú. Heu fet tard: ja hem repartit totes les invitacions.
1 3 [LC] més tard loc. adv. Algun temps després. No és aquí, encara: vindrà més tard. Encara m’he llevat més tard que tu. Una hora més tard. Més tard de les tres.
1 4 [LC] al més tard loc. adv. A tot tardar.
2 1 adv. [LC] En una hora molt avançada. Ja és tard: són les dotze. Ja era tard de la nit.
2 2 [LC] cap al tard loc. adv. a) Cap a l’acabament de la tarda, al capvespre.
2 2 [LC] cap al tard loc. adv. b) PER EXT. Cap al tard de la vida.
2 3 [LC] és tard i vol ploure Expressió emprada per a incitar algú a moure’s, a obrar, a desplegar activitat.
2 4 [LC] prest o tard V. PREST1.
2 5 [LC] tard o d’hora loc. adv. Immediatament o en un temps llunyà.
3 [LC] de tard en tard loc. adv. A llargs intervals.
tarda
1 1 f. [LC] Part del dia compresa entre el migdia i el vespre. A les quatre de la tarda.
1 2 [LC] bona tarda! Fórmula de salutació.
2 f. [LC] TARDANÇA.
tardà -ana
1 1 adj. [LC] Que tarda a fer quelcom. En Ferran, sempre és dels tardans: no l’espereu fins a les quatre.
1 2 adj. [LC] Que ve o madura tard. És més bona la fruita primerenca que la tardana.
1 3 adj. [LC] Que s’esdevé després del temps oportú. Una decisió tardana. Un penediment tardà.
2 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la darreria d’un període. Aquesta catedral és d’un gòtic tardà.
2 2 adj. [FL] En ling., que es troba en les últimes fases d’evolució. Llatí tardà.
tardador -a
adj. [LC] Que tarda.
tardanament
adv. [LC] Amb tardança.
tardança
f. [LC] Fet de tardar.
tardaner -a
1 adj. [LC] Tardà 1. Tastar la fruita tardanera.
2 adj. [LC] Que habitualment tarda a fer les coses.
tardaneries
f. pl. [LC] [AGA] TARDANIES.
tardanies
f. pl. [LC] [AGA] Fruits que es cullen a la tardor.
tardaó
f. [LC] TARDOR.
tardar
1 v. intr. [LC] Venir tard. Tarden: ja haurien d’ésser aquí, ja haurien d’haver arribat.
2 v. intr. [LC] Posar-se tard a fer quelcom. No tardis a venir. No tardeu a escriure’m, a contestar-me.
3 v. intr. [LC] Passar tal o tal temps abans de fer, d’acomplir-se, una cosa. Una cosa així, tardarem a tornar-la a veure. Tardarà almenys vuit dies a tornar-t’ho. El tren encara tardarà mitja hora a arribar.
4 v. intr. [LC] Passar tal o tal temps a fer una cosa. Aquest fuster tarda a fer la feina!
5 [LC] tardar-li a algú alguna cosa Trobar que tarda a acomplir-se. Molt em tarda de saber-ho.
tardejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys tard o tardà.
tardígrad -a
1 adj. [LC] Que camina lentament.
2 1 m. pl. [ZOI] Grup d’animals microscòpics que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids, de cos ovalat, curt i anellat, d’organització complexa, aquàtics o terrestres en ambients humits i herbívors.
2 2 m. [ZOI] Individu d’aquest grup.
tarditat
f. [LC] Qualitat de qui tarda a fer les coses, de les coses que tarden a acomplir-se.
tardívolament
adv. [LC] TARDANAMENT.
tardo-
[LC] Forma prefixada del mot italià tardo, ‘proper a la fi’. Ex.: tardoromà, tardomedieval, tardofranquisme.
tardor
1 f. [LC] [FIA] [ME] Estació de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que comença a l’equinocci de tardor i acaba al solstici d’hivern.
2 f. [LC] [ME] En climatologia, part de l’any que a l’hemisferi nord comprèn els mesos de setembre, octubre i novembre, i al sud, els mesos de març, abril i maig.
tardorada
f. [LC] [ME] Temps, saó de la terra, collita, etc., a la tardor.
tardoral
adj. [LC] TARDORENC.
tardorenc -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la tardor.
targarí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tàrrega.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tàrrega o als seus habitants.
targeta
1 1 f. [ECO] [LC] Petit full de cartolina de forma rectangular amb el nom d’una persona, l’adreça, els títols, el càrrec i altres dades, que serveix per a donar-se a conèixer, anunciar una visita, etc. Targeta de visita.
1 2 f. [LC] Full de cartolina que porta imprès o escrit un permís, una invitació, etc., o serveix d’etiqueta a una peça de roba, etc.
1 3 f. [LC] Petit full de cartolina o de material plàstic amb què hom pot acreditar una determinada qualitat personal. Targeta d’estudiant. Targeta de lector.
1 4 [TRG] targeta de transport Document expedit per l’Administració pública que permet als camions, als òmnibus, públics o privats, i als taxis de fer transports interurbans dintre de determinats àmbits territorials.
1 5 [IN] [EE] targeta perforada Targeta de cartolina o de material plàstic on s’enregistraven dades numèriques i alfabètiques representades per un codi de forats.
1 6 [LC] targeta postal Postal 2.
2 1 f. [EL] [IN] Placa d’un circuit imprès.
2 2 [ECT] [LC] targeta de crèdit Targeta magnètica que permet d’obtenir béns i serveis sense desemborsament immediat de diners en efectiu.
2 3 [IN] targeta intel·ligent Targeta magnètica que conté un xip informàtic.
2 4 [IN] targeta magnètica Targeta de plàstic proveïda d’una banda magnètica, amb dades enregistrades, emprada per a serveis bancaris, d’identificació, de comandament, etc.
3 f. [LC] [AQ] Adorn pla i oblong que figura sobreposat a un membre arquitectònic i porta comunament una inscripció, un emblema, etc.
targeter
m. [LC] Cartera per a portar-hi les targetes de visita.
targum
m. [RE] Traducció antiga, més o menys parafràstica, de la Bíblia hebrea en llengua aramea. Els targums dels Profetes.
targúmic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent al Targum o a un targum.
tarida
f. [TRA] Embarcació gran usada en el Mediterrani a l’època medieval, destinada al transport de cavalls, ginys de guerra, etc.
tarifa
f. [LC] [ECT] [AD] Taula dels preus fixats per a determinats serveis, drets a pagar, impostos, etc.
tarifació
f. [LC] Acció de tarifar; l’efecte.
tarifar
v. tr. [LC] [ECT] Fixar el preu (d’alguna cosa). Tarifar uns serveis, uns impostos, etc.
tarima
f. [LC] Taulat movible que forma una plataforma un poc més elevada que el paviment d’una sala, per a posar-hi una taula, un tron, etc.
tarit-tarot
m. [LC] BALIGA-BALAGA.
tarja
1 f. [LC] Escut militar medieval de forma rectangular.
2 f. [LC] Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació.
3 f. [AQ] Obertura rectangular practicada a la part superior d’una paret o d’un envà, sobre una porta.
tarlatana
f. [LC] [IT] Teixit clar i subtil de cotó, amb lligat de plana, fortament aprestat, usat especialment per a mosquiteres.
taro1
m. [LC] Vent fred.
taro2
1 m. [BOS] [AGA] Planta de la família de les aràcies, que fa unes enormes fulles basals cordiformes i peltades, sempre estèril en conreu, extensament cultivada, sobretot a la Polinèsia, per a l’obtenció dels seus tubercles (Colocasia antiquorum var. esculenta).
2 m. [BOS] Tubercle comestible del taro, gros, ric en fècula i en proteïnes.
taronger
1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les rutàcies, un xic espinós, de tronc curt i capçada arrodonida, fulles coriàcies d’un verd intens, amplament el·líptiques i amb el pecíol alat, flors blanques aromàtiques, solitàries o en petits grups, i fruit en hesperidi, la taronja, originari de l’Àsia sud-oriental, cultivat, sovint extensament, com a fruiter i emprat en medicina i perfumeria (Citrus sinensis).
2 [BOS] [AGA] taronger agre Arbre de la família de les rutàcies, molt semblant al taronger, però una mica més espinós i amb els pecíols més amplament alats, el fruit del qual és la taronja agra, i del qual s’utilitzen també les flors, les fulles, la pela del fruit i els fruits incipients en medicina i perfumeria (Citrus aurantium).
3 [BOS] [AGA] taronger mandarí MANDARINER.
tarongerar
m. [LC] [AGA] [BOC] Lloc plantat de tarongers.
tarongereda
f. [LC] [AGA] [BOC] TARONGERAR.
tarongina
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les labiades, aromàtica, de fulles amplament ovades i dentades i flors violàcies en verticil·lastres axil·lars laxos, que es fa en sòls humits, a les vorades de bosc i herbassars, emprada en medicina en forma de tisana o d’alcoholat (Melissa officinalis).
2 f. [LC] [BOS] [AGA] Flor del taronger, del llimoner i d’altres cítrics, de perfum intens, que s’empra en perfumeria i per a preparar aiguanaf.
taronja
1 1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible del taronger, globulós o una mica ovoide, de pela llisa o poc gravada i de color groc més o menys vermellós per fora, blanca i esponjosa per dins, i de polpa que té de sis a dotze grills, sucosa, dolça o agredolça.
1 2 [LC] [BOS] [AGA] taronja agra Fruit del taronger agre, de pela més rugosa i de polpa agra, emprat sobretot per a confitures i melmelades.
2 1 m. [LC] Color de taronja, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el vermell i el groc.
2 2 adj. [LC] Un jersei taronja.
3 f. [ZOI] taronja de mar Animal porífer del gènere Tethya, de la classe de les demosponges, de color taronja, que viu sobre pedres i closques a la zona costanera.
taronjada
f. [LC] [HO] Beguda preparada amb suc de taronja.
taronjaire
m. i f. [LC] [PR] Persona que conrea, que ven taronges.
taronjar
m. [AGA] [BOC] [LC] TARONGERAR.
tarós -osa
adj. [LC] Que té moltes tares o defectes.
tarot1
m. [LC] Barret vell, atrotinat.
tarot2
1 m. [AN] [LC] Baralla de setanta-vuit cartes que es fa servir en cartomància, cadascuna de les quals té dibuixada una figura diferent.
2 m. [AN] [LC] Carta d’aquesta baralla.
3 m. [AN] [LC] Pràctica que es realitza amb aquestes cartes.
tarota
1 f. [LC] [JE] Clavilla numerada de les que es donen a l’atzar als jugadors de billar al començament de cada partida per determinar l’ordre d’entrar en joc.
2 f. [LC] POP. NÀPIA.
tarpan
m. [ZOM] Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, actualment extingit, que era caçat sobretot per la seva carn i la seva pell (Equus caballus gmelini).
tarquim
m. [LC] Llot 1.
tarraconense
adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’antiga Tarragona o a la província romana de què fou capital aquesta ciutat o als seus habitants.
tarragoní -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tarragona.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tarragona o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte del català central parlat al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tarragoní.
tarranc
m. [AGF] Tros de branca seca o estella.
tarràs
[pl. -assos]
m. [LC] Gerra amb dues anses.
tàrrec
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les labiades, pilosa i glandulosa, de fulles gruixudetes, dentades, crenades o pinnatipartides, la majoria fent una roseta basal, i flors força petites, blavenques o liloses, disposades en verticil·lastres poc junts entre ells, que viu a les vores dels camins i en els fenassars (Salvia verbenaca).
tarró
m. [LC] [BOS] Herba de la família de les labiades, semblant al tàrrec, però molt més robusta, amb les fulles ovades o oblongues i les flors clarament més grosses d’un blau violaci intens, que viu als prats muntanyencs (Salvia pratensis).
tars
1 m. [ZOA] [MD] Part posterior del peu entre el metatars i la cama, format en l’ésser humà per set ossos: l’astràgal, el calcani, el navicular, els tres cunys i el cuboide.
2 m. [ZOA] Part extrema de la pota dels insectes.
3 m. [MD] Làmina fibrosa resistent que va de l’una a l’altra comissura de les parpelles, entre el múscul orbicular i la conjuntiva.
tars-
[LC] [MD] V. TARSO-.
tarsal
adj. [ZOA] [MD] TARSIÀ.
tarsià -ana
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al tars. Ossos tarsians.
tàrsids
1 m. pl. [ZOM] Família de l’ordre dels primats que comprèn prosimis superiors ben adaptats al salt, que habiten els boscos del sud asiàtic i les Filipines.
2 m. [ZOM] Individu d’aquesta família.
tarso- [o tars-]
[LC] [MD] Forma prefixada del mot tars. Ex.: tarsotibial, tarsectomia.
tartà
m. [LC] [IT] Tela de llana, amb lligat de plana i dibuix escocès, usada en la confecció de robes d’abric i mantes de viatge.
tartamudeig
m. [LC] [MD] QUEQUEIG.
tartamudejar
v. intr. [MD] QUEQUEJAR.
tartamudesa
f. [PS] [MD] [PE] QUEQUESA.
tartamut -uda
adj. i m. i f. [MD] [LC] [PE] [PS] QUEC.
tartana
1 f. [LC] [TRA] Embarcació provençal cobertada, de dues rodes, d’aparell llatí, generalment d’un sol arbre vertical, amb un petit masteler, rems, etc., destinada a la pesca o al tràfic.
2 f. [LC] [TRG] Carruatge de dues rodes, amb coberta i seients laterals.
tartanada
f. [LC] Conjunt de persones que van dins una tartana.
tartaner tartanera
m. i f. [LC] [TRG] [PR] Persona que mena una tartana.
tartany
m. [LC] [ZOI] CUC DE TERRA.
tartanya
f. [LC] [ZOI] CUC DE TERRA.
tàrtar1
1 1 m. [LC] [IMI] TARTRÀ.
1 2 [QU] [MD] [IMI] tàrtar emètic Sal cristal·lina, blanca, tòxica, usada com a emètic i sudorífic, i, en tintoreria, com a mordent.
2 m. [AN] Infern 1.
tàrtar2 tàrtara
1 1 m. [HIH] [LC] Individu d’un poble de l’Àsia central.
1 2 m. [HIH] [LC] Individu dels pobles turcomongòlics desplaçats a Europa des del segle XIII.
1 3 m. [HIH] [LC] [ISL] Poble musulmà dels sotmesos a Rússia, llevat del poble otomà.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tartària o Tatària.
2 2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a Tartària o Tatària o als tàrtars.
3 1 m. [FL] Llengua altaica parlada pels tàrtars.
3 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al tàrtar.
tartàric -a
adj. [QU] TÀRTRIC.
tarter
1 m. [LC] [GL] Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.
2 m. [LC] [GL] Pila de rocs, de llenya, de sacs, etc.
tartera
f. [LC] [GL] Tarter 1.
tartessi -èssia
1 adj. i m. i f. [HIH] [LC] Natural de l’antiga Tartessos.
2 adj. [HIH] [LC] Relatiu o pertanyent a l’antiga Tartessos, als seus habitants o a la seva cultura i a la seva civilització.
tartrà
m. [AGA] [LC] Substància que el most diposita en el fons i en les parets del cup, de les botes, etc., sota forma d’una crosta cristal·lina rogenca.
tartrat
m. [QU] Sal o èster de l’àcid tàrtric.
tartrazina
f. [QU] Colorant azoic groc derivat de la pirazolona, molt emprat en la tintura de la llana i la preparació de laques.
tàrtric -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al tartrà.
tarumba
1 adj. [LC] Eixelebrat 1. De jove, era bastant tarumba.
2 adj. [LC] Torbat d’enteniment. Em faràs tornar tarumba!
tas
m. [EI] Peça de ferro, semblant a una bigòrnia petita, que serveix com a motlle per a donar forma a objectes metàl·lics picant damunt aquests objectes, col·locats sobre la dita peça.
tasca1
1 1 f. [LC] Treball que hom té l’obligació de fer, que li han assenyalat o s’ha assenyalat. Fer algú la seva tasca. Anar a la tasca. Posar-se a la tasca. Deixar la tasca. Les tasques d’una acadèmia. Acabar la tasca del dia.
1 2 [LC] a tasca loc. adv. A PREU FET.
2 f. [HIH] Imposició senyorial equivalent a una onzena part de la collita.
3 1 f. [IN] CORUTINA.
3 2 f. [IN] En inform., unitat de treball controlada pel sistema operatiu que pot ésser realitzada simultàniament amb d’altres.
tasca2
f. [LC] [GL] Barra de sorra a l’entrada d’un port.
tascar
v. intr. [LC] Fer la seva tasca.
tascó
1 m. [LC] [IMI] Tros de fusta, de ferro, dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-lo en un interstici, etc.
2 [MT] tascó esfèric Part d’una esfera limitada per dos plans diametrals i la superfície de l’esfera.
tasconar
v. tr. [LC] Esberlar, reforçar, amb un tascó o tascons. Tasconar una pedra. Tasconar un mànec.
tasconer -a
adj. [LC] Que té forma de tascó.
tasconera
f. [LC] Forat que es fa a la pedra per clavar-hi el tascó.
tasmanià tasmaniana
1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble melanesi, que habitava l’illa de Tasmània.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als tasmanians.
2 1 m. [FL] Llengua extingida de filiació genètica no resolta parlada a Tasmània.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al tasmanià.
tassa
1 1 f. [LC] [ED] Vas petit, generalment de porcellana o de pisa, amb ansa, per a prendre cafè, te, etc.
1 2 f. [LC] [HO] Contingut d’una tassa. Ha pres dues tasses de te.
1 3 f. [LC] Pica o recipient de pedra dins del qual cau l’aigua d’una font.
1 4 f. [LC] Recipient d’un vàter.
2 f. [BOB] tassa de bruc [o tassa de conill] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, en forma d’embut, de color bru groguenc, làmines decurrents i denses i cama fibrosa i vellutada (Clitocybe gibba, C. costata, C. squamulosa i espècies afins).
tassada
f. [LC] [HO] Quantitat de líquid que cap en una tassa.
tasser
m. [LC] [AQ] Escudeller per a les tasses.
tassonada
f. [LC] Quantitat de líquid que cap en un tassó.
tast
1 m. [LC] [HO] Acció de tastar. Fer el tast d’un guisat. Fer el tast d’un meló.
2 m. [LC] [HO] Gust que es troba en un menjar o una beguda en tastar-lo. Tal vianda té molt bon tast.
3 m. [LC] [HO] Petita porció d’un menjar o una beguda que es pren com si fos solament per tastar-lo. Quan matarem, us enviarem un tast.
4 [LC] a tast loc. adv. A PROVA.
tastador tastadora
m. i f. [LC] [PR] [HO] Persona que tasta. Tastador de vins.
tastament
m. [LC] [HO] Acció de tastar.