perístole
1 f. [MD] [ZOA] Contracció peristàltica.
2 f. [ZOA] Activitat tònica de les parets de l’estómac amb què aquest òrgan s’adapta al contingut després d’ingerir els aliments.
perístoma
m. [BO] Corona de dents que envolta l’obertura de la càpsula de les molses i serveix per a regular la sortida de les espores.
perit -a [o pèrit -a]
adj. i m. i f. [LC] [PR] [DR] [ECT] EXPERT.
peritar
v. tr. [LC] [DR] Sotmetre a un peritatge.
peritatge
1 1 m. [LC] [DR] [ECT] Exercici de perit o expert.
1 2 m. [LC] [DR] [ECT] Dictamen, judici pericial.
2 m. [LC] [PR] Carrera de perit.
periteci
m. [BO] Cos fructífer esfèric o en forma d’ampolla, amb un porus apical, de certs fongs ascomicets i de certs líquens.
periteli
m. [ZOA] Capa de cèl·lules i fibril·les que envolta els capil·lars i els petits vasos.
peritoneal
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al peritoneu.
peritoneoscòpia
f. [MD] Inspecció de la cavitat peritoneal mitjançant un endoscopi introduït a través d’una petita incisió a la paret abdominal.
peritoneu
m. [ZOA] [LC] [MD] Membrana serosa que cobreix la superfície interior del ventre i forma plecs que envolten les vísceres abdominals.
peritonitis
f. [MD] [LC] Inflamació del peritoneu.
periurbà -ana
adj. [GG] Relatiu o pertanyent a la perifèria d’una ciutat.
perjudicador -a
adj. i m. i f. [LC] Que perjudica.
perjudicar
v. tr. [LC] Causar perjudici (a algú o a alguna cosa). Aquesta competència els perjudica tots dos. Així, et perjudiques la salut.
perjudici
1 m. [LC] [AD] Dany causat al bon estat, a la marxa, a l’èxit, d’algú o d’alguna cosa. Això m’ha causat, m’ha portat, un greu perjudici. Això serà en perjudici de tots.
2 [DR] danys i perjudicis V. DANY.
3 [LC] sens perjudici de loc. prep. Sense per això deixar de, sense que això sigui obstacle per a. Sens perjudici d’aprofundir més endavant en aquest text, podem avançar ara que es tracta d’una obra molt ben escrita. Els veïns armats constituïren un cos de vigilància, sens perjudici de les batudes que feien els Mossos d’Esquadra de tant en tant.
perjudicial
adj. [LC] Que perjudica.
perjudicialment
adv. [LC] Amb perjudici.
perjur -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que jura en fals.
2 adj. i m. i f. [LC] Que manca al jurament donat.
perjurador -a
adj. i m. i f. [LC] PERJUR.
perjurar
1 v. intr. [LC] Jurar en fals.
2 tr. [LC] Jurar insistentment. Ell jura i perjura que no ho farà.
perjuri
m. [LC] Fet de jurar en fals, de mancar al jurament donat.
perla
1 1 f. [LC] [GL] Concreció nacrada que es forma a l’interior de la conquilla d’alguns mol·luscos. Pescador de perles. Una perla negra. Un collaret de perles.
1 2 f. [LC] PER EXT. Una perla falsa.
1 3 [IMI] [LC] perla de cultiu Perla obtinguda mitjançant la introducció d’una partícula dins el mantell de l’ostra, cosa que estimula el creixement natural de la perla.
2 1 f. [LC] Petit glòbul o gota comparable a una perla.
2 2 f. [MD] Càpsula de gelatina que conté un medicament volàtil.
2 3 [GL] perla de caverna Concreció calcària de forma esfèrica, de menys de 10 centímetres, formada en llocs entollats d’aigua dins una caverna.
2 4 f. [EI] Residu de la combustió acumulat als elèctrodes de la bugia dels motors d’explosió que impedeix el salt de la guspira.
2 5 f. [AR] [AQ] Element decoratiu en forma de petita esfera i sovint disposat en fila amb uns altres, característic de l’arquitectura clàssica.
3 f. [AGA] Part opaca del gra d’arròs del qual hom ha llevat la testa.
4 f. [AF] Caràcter de lletra de quatre punts.
5 f. [HIG] En heràld., peça que resulta de la unió d’un xebró revessat i de la meitat inferior del pal.
6 f. [LC] Allò que és perfecte, excel·lent, en el seu gènere. És la perla dels criats. Barcelona és la perla del Mediterrani.
7 f. [ZOI] Insecte plecòpter, d’ales membranoses i reticulades, que es troba a la vora de les aigües corrents (Perla maxima).
perlat -ada
adj. [LC] De la forma i del color de la perla ordinària.
perlejant
adj. [LC] Que perleja.
perlejar
1 v. tr. [LC] Adornar amb perles.
2 v. tr. [LC] Cobrir de gotes o de granets semblants a perles. La rosada perleja les flors.
3 intr. [LC] Formar gotes o grans semblants a perles. No podia contenir l’emoció: els ulls li perlejaven.
perlejat -ada
adj. [HIG] En heràld., que duu perles posades directament al damunt sense ésser realçades, s’aplica a un cercle o a una diadema.
perler -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les perles.
2 m. [BOS] [AGA] Arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, estolonífer, de fulles ovades, flors campanulades rosades, disposades en raïms espiciformes, i fruits blancs semblants a perles, provinent d’Amèrica del Nord i cultivat per a ús ornamental (Symphoricarpos albus).
perleria
f. [LC] Conjunt de perles.
perles
f. pl. [BOS] [AGA] Planta herbàcia de la família de les compostes, llanosa, de fulles estretes, poc piloses per sobre, i de capítols petits i grogosos, aglomerats en corimbes terminals, originària d’Amèrica del Nord i de l’Àsia nord-oriental i cultivada en jardins (Anaphalis margaritacea).
per les engires
loc. adv. [LC] Pels volts. Tornaré per les engires de Sant Joan.
perlí -ina
adj. [LC] De color de perla.
perlita
1 f. [ML] Constituent microscòpic de l’acer i del ferro colat, consistent en una mescla eutectoide de ferrita i cementita.
2 [ML] perlita globular Perlita en què la cementita es presenta en la mescla en forma d’esferoides.
3 [ML] perlita laminar Perlita en què la cementita es presenta en la mescla en forma de làmines.
perlític -a
adj. [ML] Que conté perlita. Acer perlític. Fosa perlítica.
perllonga
1 f. [LC] Peça addicional que s’afegeix a alguna cosa per a allargar-la.
2 f. [LC] Llata 1.
perllongament
m. [LC] Acció de perllongar.
perllongar
1 1 v. tr. [LC] PROLONGAR. Perllongar una reunió durant mitja hora.
1 2 intr. pron. [LC] L’operació es va perllongar més del que esperàvem.
2 1 tr. [LC] AJORNAR.
2 2 intr. pron. [LC] Encara no sé res: el veredicte final s’ha perllongat.
perló
m. [IT] [QU] Fibra tèxtil de polímer sintètic formada per poliamides.
perlocutiu -iva
adj. [FL] Referit als efectes que l’emissor vol provocar en el receptor per mitjà d’un enunciat significatiu. Acte de parla perlocutiu. Component perlocutiu d’un acte de parla.
permanència
1 f. [LC] Qualitat de permanent.
2 f. [LC] Fet de romandre.
permanent
1 1 adj. [LC] Que es manté en el mateix estat, sense canvi, sense moure’s.
1 2 adj. [LC] Que no és provisori. Exposició permanent. Comissió permanent.
2 f. [LC] Ondulació artificial dels cabells que dura molt de temps.
permanentment
adv. [LC] D’una manera permanent.
permanganat
1 m. [QU] Sal de l’àcid permangànic.
2 m. [QU] Anió de fórmula MnO4-.
permangànic
adj. [QU] àcid permangànic V. ÀCID.
permanganimetria
f. [QU] Mètode d’anàlisi volumètrica de substàncies reductores que fa ús d’una solució valorant de permanganat potàssic.
permeabilitat
1 f. [LC] [FIF] Qualitat de permeable.
2 [FIF] permeabilitat magnètica Constant característica del buit o dels diversos medis materials que relaciona el flux magnètic i el camp magnètic.
permeable
1 adj. [LC] [FIF] Que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus. Un cos permeable.
2 adj. [LC] PER EXT. Una societat permeable.
permeàmetre
m. [FIM] [FIF] Aparell per a mesurar característiques magnètiques de materials ferromagnètics.
permeància
f. [FIF] [QU] Inversa de la reluctància.
permetedor -a
adj. [LC] PERMISSIBLE.
permetre
[p. p. permès]
1 v. tr. [LC] Donar llibertat, no impedir (de fer alguna cosa). El director ha permès que pleguéssim a les quatre. L’autoritat no permeté la manifestació. Permeteu-me que us digui que això no és veritat. No sé com el seu pare li permet aquestes disbauxes. El temps no ens permetia de sortir a passeig. És un carrer prou ample per a permetre el pas d’un camió.
2 1 tr. pron. [LC] permetre’s la llibertat de fer alguna cosa [o permetre’s de fer alguna cosa] Gosar fer alguna cosa. M’he permès la llibertat d’entrar. M’he permès de contradir-lo.
2 2 [LC] permetre’s el luxe de fer alguna cosa Permetre’s el privilegi de fer-la, el caprici de fer-la. Ell es pot permetre el luxe de refusar els diners. La setmana passada em vaig permetre el luxe de llevar-me tard.
permià -ana
1 adj. [GL] Relatiu o pertanyent al permià.
2 m. [GL] Sisè i darrer període i sistema del paleozoic, situat entre el carbonífer i el triàsic, que va de 290 a 245 milions d’anys.
permís
1 1 m. [LC] [AD] Consentiment formal, autorització oral o escrita a dir o fer quelcom. Fer alguna cosa sense permís. Demanar el permís de fer alguna cosa. Obtenir el permís. Negar el permís.
1 2 [DE] permís d’arma Llicència oficial de possessió i ús d’armes de foc.
1 3 [TRG] [LC] permís de circulació Document oficial que acredita que un vehicle de motor té dret a circular per les vies públiques.
1 4 [TRG] [LC] permís de conduir Document oficial que acredita que una persona està autoritzada per a conduir un vehicle motoritzat del tipus que indica el document.
1 5 m. [AD] Autorització o llicència que hom dona a algú per a cessar temporalment en el treball, en els estudis i, especialment, en el servei militar.
2 m. [AD] [LC] Llibertat donada a algú per a fer o dir quelcom. Amb el permís vostre.
permissibilitat
f. [LC] Qualitat de permissible.
permissible
adj. [LC] Que pot ésser permès.
permissionari permissionària
m. i f. [LC] Persona que frueix d’una llicència o permís.
permissiu -iva
adj. [LC] Que implica permís, especialment en una situació de llicència excessiva.
permissivament
adv. [LC] D’una manera permissiva.
permissivitat
f. [LC] Qualitat de permissiu.
permitent
adj. [LC] Que permet.
permitivitat
f. [FIF] Constant que expressa la influència d’un medi isòtrop sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats.
permixtió
f. [LC] Acció de barrejar o mesclar completament.
permòdol
m. [AQ] [AR] Pedra, fusta o ferro que surt perpendicularment de la paret, per a sostenir una biga, un prestatge, una llosana, etc.
per mor de
1 loc. prep. [LC] A causa de, per culpa de. No hem sortit per mor de la pluja.
2 loc. prep. [LC] Amb la intenció de, amb la finalitat de. No van de viatge per mor d’estalviar una mica. Si n’ha fet de coses per mor de quedar bé!
permuta
1 f. [LC] [DR] [AD] Canvi d’una cosa que hom posseeix, d’un càrrec, d’un benifet, per un altre. Permuta de béns, de propietats.
2 f. [DR] Contracte pel qual dues persones s’obliguen a una permuta.
permutable
adj. [LC] Que pot ésser permutat.
permutació
1 f. [LC] Acció de permutar; l’efecte.
2 f. [MT] En mat., arranjament lineal dels que es poden fer amb diferents objectes, entrant tots ells en cadascun dels arranjaments. Amb quatre objectes es poden fer vint-i-quatre permutacions.
permutador -a
adj. [LC] Que permuta.
permutant
m. i f. [LC] [DR] Persona que fa una permuta.
permutar
1 v. tr. [LC] Canviar de lloc entre elles (dues coses). Es poden permutar les paraules d’una frase sense que en canviï el sentit?
2 v. tr. [DR] Fer una permuta (de dues coses). Permutar dos càrrecs, dues propietats.
pern
1 1 m. [EI] [IMF] Peça metàl·lica, llarga i cilíndrica, que serveix per a fixar l’una a l’altra dues peces de ferro, de fusta, etc., o bé d’eix del moviment d’una peça respecte a l’altra, la qual sol tenir una cabota en un extrem i una rosca en l’altre per rebre una femella o una clavilla.
1 2 [AQ] [IMF] pern d’ancoratge Pern en què la cabota ha estat substituïda per un eixamplament i és emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem lliure.
1 3 [EI] pern de biela Eix de rotació de la biela dins el pistó.
2 m. [LC] Allò que sosté o de què depèn alguna cosa. El pern del món. L’ordre és el pern de la societat.
pernabatre
v. intr. [LC] ESPETERNEGAR.
pernada
1 1 f. [LC] Cop de cama.
1 2 f. [LC] Moviment violent de la cama.
2 f. [LC] Quarta part del mas o masia.
3 1 f. [TRA] Braç que, fent parell amb un altre, forma una peça corba de construcció.
3 2 f. [TRA] Branca d’una corda que es divideix en dues o més.
pernejar
v. intr. [LC] Donar pernades.
perniciós -osa
adj. [LC] Greument damnós o perjudicial. Perniciós a la salut. Febre perniciosa.
perniciosament
adv. [LC] D’una manera perniciosa.
pernil
1 1 m. [LC] [HO] Cuixa d’un animal, especialment del porc.
1 2 m. [LC] PER EXT. Tenir una persona bons pernils.
2 1 m. [LC] [HO] Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada per a ésser conservada. Pernil del país.
2 2 [HO] pernil dolç Pernil de porc, desossat, assaonat i cuit.
pernill
m. [LC] PERNIL.
pernoctar
v. intr. [LC] Fer nit en un lloc determinat.
pernoliar
v. tr. [LC] [RE] EXTREMUNCIAR.
però
1 conj. [LC] Marca l’oposició entre les dues proposicions o membres que uneix, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un bon tros gandul. Voldria comprar aquella casa, però no té els diners necessaris. M’ho va explicar, però no el vaig entendre.
2 conj. [LC] Té una significació concessiva. Jo no et puc dir per què ho fan; sàpigues, però, que no ho fan sense raó.
3 conj. [LC] Serveix a vegades per a insistir. M’ha enganyat, però d’una manera indigna.
4 m. [LC] [pl. -òs] Dificultat, objecció. Trobar peròs en tot.
perol
m. [LC] Vas de metall, ordinàriament de forma hemisfèrica, per a anar al foc.
perola
f. [LC] Perol gran.
perolada
f. [LC] El que es cou d’un cop en un perol o en una perola.
perolaire
m. i f. [LC] [IMI] [PR] PEROLER, PEROLERA.
peroler perolera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa o ven perols i calderes.
peroné
[pl. -és]
m. [ZOA] [LC] [MD] Os llarg i prim de la cama situat al costat extern de la tíbia.
peroneal
1 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al peroné.
2 adj. [ZOA] [MD] Pròxim al peroné. Artèria peroneal.
peronisme
m. [HIH] [PO] Moviment sociopolític instaurat pel president Juan Domingo Perón a l’Argentina arran de les eleccions de 1946.
peronista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Perón o al peronisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de Perón o del peronisme.
peronosporals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs oomicets, en general paràsits de plantes vasculars, que comprèn els agents de la malaltia dels planters, el míldiu de la patata i el míldiu de la vinya.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
peroració
1 f. [LC] Acció de perorar.
2 f. [LC] Darrera part d’un discurs.
perorar
1 v. intr. [LC] Pronunciar un discurs o una oració, especialment llargs i inoportuns.
2 v. intr. [LC] Parlar com si un fes un discurs quan no ve al cas.
perovskita
f. [GLM] Mineral, òxid de titani i calci, de fórmula CaTiO3, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és mena de titani.
peroxi
adj. [QU] radical peroxi V. RADICAL.
peròxid
1 m. [QU] Compost que conté l’agrupament atòmic –O–O–, en què cada àtom d’oxigen té el nombre d’oxidació -1.
2 [QU] peròxid de sodi Compost que es presenta en forma de grànuls de color blanc groguenc, de fórmula Na2O2, oxidant fort en medi bàsic, que reacciona amb l’aigua i és emprat per a blanquejar.
peroxidació
1 f. [QU] Acció de peroxidar; l’efecte.
2 f. [QU] Procés de formació de peròxids en els greixos a causa de la degradació oxidativa que s’inclou en el fenomen general de l’enranciment.
peroxidar
v. tr. [QU] Oxidar al grau més alt.
peroxoàcid
m. [QU] Oxoàcid en què un àtom d’oxigen –O– ha estat substituït pel grup –O–O–.
peroxodisulfat
1 m. [QU] Sal de l’àcid peroxodisulfúric.
2 m. [QU] Anió de fórmula S2O82-.
peroxodisulfúric
adj. [QU] àcid peroxodisulfúric V. ÀCID.
peroxomonosulfúric
adj. [QU] àcid peroxomonosulfúric V. ÀCID.
perpal
m. [LC] [IMI] [AQ] Barra de ferro o de fusta per a alçapremar.
perpaler perpalera
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Operari que treballa amb un perpal.
perpalina
f. [LC] [AQ] Petit perpal.
perpany
1 m. [AR] [AQ] En una paret feta de pedra a tots dos costats, pedra que agafa tot el gruix de la paret i es col·loca de tant en tant per donar-li més consistència.
2 1 m. [AQ] Pedra o pedra artificial que té el gruix de la paret de la qual forma part i que és disposada de cara a cara de la dita paret tot travessant-la.
2 2 m. [AQ] Pedra de construcció que té uns 20 centímetres de gruix, uns 40 centímetres d’amplada i uns 80 centímetres de longitud.
2 3 [AQ] perpany estret Perpany de gruix rebaixat a uns 15 centímetres.
2 4 [AQ] perpany ample Perpany d’uns 50 centímetres d’amplada.
perpendicle
m. [LC] Cosa que penja verticalment.
perpendicular
adj. [LC] [MT] Que forma amb una altra recta o amb un altre pla angles rectes. Una recta perpendicular a una altra. Una recta perpendicular a un pla. Dos plans perpendiculars entre ells.
perpendicularitat
f. [LC] [MT] Qualitat de perpendicular.
perpendicularment
adv. [LC] [MT] Formant angles rectes.
perpetrable
adj. [LC] Que pot ésser perpetrat.
perpetració
f. [LC] Acció de perpetrar.
perpetrador -a
adj. i m. i f. [LC] Que perpetra.
perpetrar
v. tr. [LC] Fer, executar, (especialment un acte criminal, una malifeta).
perpetu -ètua
1 1 adj. [LC] Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat. En aquella regió regna una primavera perpètua. La regió de les neus perpètues. Calendari perpetu.
1 2 adj. [LC] Vitalici 1. Secretari perpetu de l’Institut.
1 3 adj. [LC] Per tota la vida, que dura tota la vida. Ha estat sentenciada a presó perpètua, a cadena perpètua. Inhabilitació perpètua.
2 f. [LC] [AGA] [BOS] PERPETUÏNA.
perpetuable
adj. [LC] Que pot ésser perpetuat, digne de perpetuar-se.
perpetuació
f. [LC] Acció de perpetuar.
perpetuador -a
adj. i m. i f. [LC] Que perpetua.
perpetual
adj. [LC] Perpetu 1.
perpetualment
adv. [LC] PERPÈTUAMENT.
perpètuament
adv. [LC] D’una manera perpètua.
perpetuar
v. tr. [LC] Fer perpetu. Perpetuar la memòria d’un fet.
perpetuïna
f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les amarantàcies, de fulles oposades, oblongues i piloses i flors inconspícues, reunides en densos glomèruls globosos, blancs, rosats, grocs o purpuris, que conserven llur color després de secs, amb dues bràctees foliàcies basals, originària de l’Amèrica tropical i plantada com a ornamental (Gomphrena globosa).
perpetuïtat
f. [LC] Qualitat de perpetu. La perpetuïtat de la glòria.
perpinyanès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Perpinyà.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Perpinyà o als seus habitants.
perplex -a
adj. [LC] Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se. Les seves declaracions han deixat perplexa la població.
perplexament
adv. [LC] Amb perplexitat.
perplexitat
f. [LC] Estat de qui està perplex.
perpunt
m. [LC] [ED] [HIH] Peça de vestir enconxada i repuntejada usada antigament per a cobrir i defensar el cos.
perpunter perpuntera
m. i f. [HIH] [IMI] [PR] Persona que feia perpunts o en venia.
perquè1
[pl. -ès]
m. [LC] Raó per la qual. No te’n sabria dir el perquè.
perquè2
1 conj. [LC] Introdueix la clàusula subordinada en què es diu el motiu de l’acció expressada en la principal. No ho pot fer, perquè no té temps. No han sortit perquè plovia.
2 conj. [LC] Introdueix la clàusula subordinada en què es diu el fi o l’objecte de l’acció expressada en la principal. T’ho dic perquè li ho facis saber. Vaig cridar ben alt, perquè ells em sentissin.
perquirir
v. tr. [LC] [DR] Escorcollar, especialment per ordre judicial.
perquisició
f. [DR] [LC] Acció de perquirir; l’efecte. Fer una perquisició en el domicili d’algú.
perquisicionar
v. intr. [LC] [DR] PERQUIRIR.
perquisidor -a
adj. i m. i f. [LC] [DR] Que perquireix.
perranya
f. [LC] [ZOM] [AGR] Cavall o mul vell.
perroquet
m. [TRA] Conjunt de masteler, verga i vela que se situen damunt la vela de sobremitjana.
perruca
f. [LC] Cabellera postissa. Posar-se, portar, perruca.
perruquer perruquera
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que té per ofici tallar els cabells, afaitar, etc.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que fa o ven perruques.
perruqueria
1 f. [LC] Establiment especialitzat en la cura i l’agençament dels cabells.
2 f. [LC] Obrador o botiga d’un fabricant o d’un venedor de perruques.
persa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Pèrsia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Pèrsia o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua indoirànica parlada a l’Iran i a part de l’Afganistan.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al persa.
persà -ana
adj. i m. i f. [LC] Persa 1.
persecució
f. [LC] [DE] Acció de perseguir. La persecució dels lladres ha durat fins a la matinada. Va promoure la persecució dels contraris al règim.
persecutor -a
adj. i m. i f. [LC] PERSEGUIDOR.
persecutori -òria
1 adj. [LC] [PS] Que implica persecució.
2 adj. [LC] [PS] Relatiu a la persecució. Mania persecutòria.
perseguidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que persegueix.
perseguiment
m. [LC] PERSECUCIÓ.
perseguir
1 1 v. tr. [LC] [DE] Seguir (algú que fuig) per tal d’aconseguir-lo, d’agafar-lo. Els guardes el van perseguir més d’una hora, però va aconseguir fer-se escàpol.
1 2 v. tr. [LC] Anar al darrere (d’algú) per obtenir alguna cosa. Em persegueix a totes hores: no puc desempallegar-me’n.
2 tr. [LC] [RE] Infligir penes (als adeptes a una creença, opinió, etc.). Neró perseguí els cristians.
3 tr. [DR] Atacar en justícia. Perseguir algú davant els tribunals.
4 tr. [LC] Treballar assíduament per aconseguir (alguna cosa). Perseguir la realització d’un projecte. Perseguir la glòria.
persever
m. [LC] Perseverança 1. El persever del vostre mal viure.
perseverança
1 f. [LC] Acció de perseverar.
2 f. [LC] Persistència en alguna cosa empresa, prossecució continuada en quelcom començat.
perseverant
adj. [LC] Que persevera.
perseverantment
adv. [LC] Amb perseverança.
perseverar
v. intr. [LC] Persistir en una manera d’ésser, d’obrar. Perseverar en el bé, en el seu amor a la pàtria, en la fe jurada. Perseverar en l’estudi, en el treball. Perseverar en una resolució.
persiana
1 f. [LC] [AQ] Tanca en una porta, en una finestra, etc., formada per una sèrie de llistons plans o làmines metàl·liques paral·lels sovint giratoris emmarcats per un bastiment o fixats en dues o més bandes longitudinals formant com una cortina.
2 [AQ] persiana valenciana Persiana enrotllable a manera de cortina de llistonets de fusta o d’un altre material, articulats de manera que els junts queden molt a tocar.
3 [AQ] persiana veneciana Persiana de tires enfilades entre elles que hom pot orientar i arrenglerar mitjançant un cordó.
pèrsic -a
adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a Pèrsia o a la llengua persa.
persicària
f. [LC] [BOS] HERBA PRESSEGUERA.
persignar
1 v. tr. [LC] SENYAR.
2 v. tr. [LC] [RE] Fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l’una al front, l’altra a la boca i l’altra al pit, (d’algú). A cada tro, es persignava per allunyar la tempesta.
persimó
1 m. [BOS] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies, de fulles el·líptiques o ovades, flors unisexuals de color groc verdós i fruit en baia, semblant a un caqui, de color de taronja clar sovint tenyit de vermell, originari de l’Amèrica del Nord, cultivat pels seus fruits comestibles i per la seva fusta (Diospyros virginiana).
2 m. [AGF] [IMF] Fusta de persimó, densa, dura, resistent i tenaç.
persistència
1 f. [LC] Acció de persistir.
2 f. [LC] Qualitat de persistent.
persistent
1 adj. [LC] Que persisteix. Un dolor persistent. Una pluja persistent. Un color persistent.
2 adj. [BO] Que roman a la planta més temps que el normal en òrgans anàlegs. Calze persistent. Plantes de fullatge persistent.
persistentment
adv. [LC] Amb persistència.
persistir
1 v. intr. [LC] Mantenir-se ferm en una cosa. L’acusat persisteix a negar.
2 v. intr. [LC] Durar llarg temps. La boira persisteix.
persona
1 1 f. [LC] Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona.
1 2 [LC] bellíssima persona Persona plena de bones qualitats morals.
1 3 [LC] ésser una persona de paraula TENIR PARAULA. Dona de paraula. Home de paraula. Persona de paraula. Gent de paraula.
1 4 f. [LC] En alguns casos, denota el cos. Això fa mal a la persona.
1 5 [LC] en persona loc. adv. a) Un mateix, amb presència real del cos. Hi aniré en persona. Sembla el diable en persona.
1 5 [LC] en persona loc. adv. b) Realment o directament, sense intermediaris. Conec el conseller en persona.
1 6 f. [LC] [RE] Mode de subsistir i de manifestar-se de Déu segons la doctrina cristiana. Les tres persones de la Santíssima Trinitat són el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.
2 1 f. [DR] Persona o entitat capaç de tenir drets i obligacions.
2 2 [AD] [DR] persona física En dret, ésser humà.
2 3 [AD] persona interessada Persona titular d’un dret o d’un interès legítim que pot resultar afectat per la decisió que s’adopti en un expedient administratiu.
2 4 [DR] [AD] persona jurídica Entitat amb capacitat jurídica reconeguda i, doncs, subjecte de drets i obligacions.
2 5 [SO] [PS] persona social Persona humana en tant que, pel fet mateix de néixer, tendeix a l’associació i a l’encontre amb els altres per tal de cobrir les necessitats materials i de comunicació.
3 1 f. [FL] Categoria gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa referència als participants en la comunicació i a allò que n’és l’objecte.
3 2 [FL] primera persona Realització de la categoria gramatical de persona que designa l’emissor del missatge.
3 3 [FL] segona persona Realització de la categoria gramatical de persona que identifica l’interlocutor a qui s’adreça el missatge.
3 4 [FL] tercera persona Realització de la categoria gramatical de persona que identifica qualsevol entitat diferent de la dels participants en la comunicació.
personal
1 1 adj. [LC] Que concerneix una persona. Una al·lusió personal. Una invitació personal. Retre a algú un servei personal.
1 2 adj. [LC] Que concerneix les persones. El dret real i el dret personal.
2 adj. [LC] [FL] En ling., que pot ésser afectat per la categoria gramatical de persona. Els pronoms i els verbs tenen formes personals.
3 m. [LC] [ECT] [AD] Conjunt de persones que treballen en una oficina, en un establiment, en una empresa, etc. Pagar el personal.
personalisme
1 m. [LC] Tendència a imposar la voluntat personal.
2 m. [FS] Tendència filosòfica que accentua la primacia de la persona com a realitat irreductible a la naturalesa i a la societat.
personalista
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al personalisme.
personalitat
1 1 f. [LC] Allò que fa que un ésser sigui una persona i no una cosa o una abstracció.
1 2 f. [LC] Existència personal. El lliure arbitri és una condició essencial de la personalitat.
2 1 f. [LC] Allò que caracteritza cada persona. La personalitat de Gaudí.
2 2 f. [LC] Persona conspícua. És una personalitat.
2 3 f. [MD] [PS] Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament.
2 4 [SO] personalitat social Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i conjunt de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
3 1 f. [AD] [DR] Capacitat jurídica d’una persona física.
3 2 [AD] [DR] personalitat jurídica Capacitat que té una persona jurídica per a ésser subjecte de drets i obligacions.
personalització
f. [LC] Acció de personalitzar.
personalitzar
1 1 v. tr. [LC] Donar caràcter personal (a alguna cosa). Personalitzar una dedicatòria.
1 2 intr. [LC] Referir-se a una persona determinada. Parlarem dels alumnes en general, sense personalitzar.
2 1 tr. [LC] Acomodar a les necessitats d’una persona determinada. Personalitzar un crèdit.
2 2 tr. [IN] [LC] En inform., adaptar l’aparença o el comportament (d’un component del maquinari) a la demanda d’un usuari.
3 tr. [LC] Fer personal (per exemple un verb unipersonal, com ploure).
personalment
adv. [LC] D’una manera personal.
personar-se
v. intr. pron. [DR] [AD] Comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part. Els menors es personaren al judici representats pel seu oncle.
personat1
1 m. [DR] [LC] Prerrogativa eclesiàstica sense jurisdicció ni ofici.
2 m. [DR] [LC] Persona que té aquesta prerrogativa.
personat2 -ada
adj. [LC] [BO] Bilabiat i clos per una protuberància del llavi inferior, s’aplica a la corol·la.
personatge
1 1 m. [LC] Persona que ocupa una certa situació. Els personatges de la cort. Un personatge conspicu. És tot un personatge.
1 2 [LC] personatge de cartó Persona que només figura, sense cap acció efectiva.
2 1 m. [LC] [FLL] [JE] Persona ideada per un escriptor que pren part en l’acció d’una obra literària. El personatge principal d’un drama.
2 2 [JE] personatge mut En una representació, personatge que no parla en escena.
personer personera
m. i f. [LC] [DR] [PR] Procurador 2 1.
personificable
adj. [LC] Que pot ésser personificat.
personificació
1 f. [LC] Acció de personificar; l’efecte.
2 f. [FLL] Figura retòrica que consisteix en l’atribució de qualitats humanes a animals, coses o conceptes.
personificar
1 v. tr. [LC] Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona (a coses o a animals). Personificar les bèsties, els elements.
2 tr. [LC] Algú, realitzar en la seva persona d’una manera completa (una qualitat, un defecte, una doctrina, etc.). El seu home personifica la bondat.
perspectiu -iva
1 adj. [LC] Pertanyent a l’art de la perspectiva.
2 adj. [LC] Que representa un objecte en perspectiva.
perspectiva
1 1 f. [LC] [AR] [MT] Representació geomètrica dels objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional. Perspectiva cavallera. Perspectiva axonomètrica.
1 2 [LC] [AR] [MT] perspectiva aèria Perspectiva figurada per la disposició de les línies i sobretot per la gradació de colors.
1 3 [LC] [MT] perspectiva cònica Perspectiva el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
1 4 [LC] [AR] [MT] perspectiva lineal Perspectiva figurada per la sola disposició de les línies.
2 f. [LC] [AR] Vista d’un conjunt d’objectes que dona una impressió de distància. Des d’aquest costat de la plaça la perspectiva és millor.
3 1 f. [LC] Aspecte sota el qual ens representem un esdeveniment més o menys allunyat. La vellesa, amb les seves xacres, és una perspectiva ben poc agradable.
3 2 [LC] tenir alguna cosa en perspectiva Entreveure-la com a probable. Tenia una feina en perspectiva.
4 f. [FL] perspectiva funcional de l’oració Teoria lingüística que analitza els enunciats tenint en compte el seu dinamisme comunicatiu, de manera que cada part de l’enunciat és avaluada d’acord amb la seva contribució semàntica al conjunt.
perspectivisme
m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual les coses poden ésser considerades des de perspectives diferents, de tal manera que el coneixement que en podem tenir sempre està marcat per la perspectiva adoptada.
perspectivista
1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent al perspectivisme.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del perspectivisme.
2 m. i f. [LC] Persona que conrea la perspectiva geomètrica.
perspicaç
adj. [LC] De visió mental aguda. Només els lectors perspicaços sabran a qui em refereixo.
perspicàcia
f. [LC] Qualitat de perspicaç.
perspicacitat
f. [LC] PERSPICÀCIA.
perspicaçment
adv. [LC] Amb perspicàcia.
perspicu -ícua
1 adj. [LC] Clarament comprensible, no obscur ni ambigu. Un raonament perspicu.
2 adj. [LC] Que s’explica amb claredat. Un orador perspicu.
perspicuïtat
f. [LC] Qualitat de perspicu.
perspiració
f. [MD] [ZOA] Acció de perspirar.
perspirar
v. tr. [ZOA] [MD] Evacuar (un fluid) a través dels porus de la pell, d’una membrana.
perspiratori -òria
adj. [MD] [ZOA] Relatiu o pertanyent a la perspiració.
perstricció
f. [LC] Constrenyiment 1.
persuadir
1 v. tr. [LC] Induir a creure, a fer, alguna cosa. L’he persuadit de la veritat de les meves paraules. L’he persuadit d’anar-se’n. L’he persuadit que convenia que se n’anés.
2 intr. pron. [LC] CONVÈNCER-SE. M’he persuadit que és un mal subjecte.
persuasibilitat
f. [LC] Qualitat de persuasible.
persuasible
adj. [LC] Que pot ésser persuadit.
persuasió
1 f. [LC] Acció de persuadir.
2 f. [LC] Estat de qui està persuadit.
3 f. [LC] Poder de persuadir.
4 f. [CO] Fenomen a partir del qual una persona o un grup de persones modifica les seves actituds, les seves opinions o la seva conducta com a resultat de les influències rebudes a través de discursos verbals o a través de qualsevol codi emprat.
persuasiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de persuadir. Un mitjà persuasiu. És un orador persuasiu.
persuasivament
adv. [LC] Amb persuasió.
persulfat
m. [QU] PEROXODISULFAT.
persulfúric
adj. [QU] àcid persulfúric V. ÀCID.
pertanyent
adj. [LC] Que pertany.
pertànyer
[p. p. pertangut]
1 v. intr. [LC] Ésser propietat d’algú. Tots aquests terrenys pertanyen al comte. Aquests prats pertanyen a la hisenda del meu pare.
2 v. intr. [LC] Formar part d’una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies.
3 v. intr. [LC] Alguna cosa, correspondre a algú perquè li és deguda, perquè és ell qui té obligació de fer-la. A vós pertany la glòria d’haver-ho descobert. Això pertany a vós de fer-ho, com a president que sou.
perthita
1 f. [GLG] Partícula de feldespat sòdic que es troba inclosa, juntament amb d’altres de similars, dins d’un cristall d’un feldespat potàssic amb el qual comparteix l’orientació òptica, atès que tots dos feldespats s’han format per un procés d’exsolució.
2 f. [GLG] Agregat cristal·lí generat per exsolució d’albita dins de feldespat potàssic.
pertinaç
adj. [LC] Obstinat en una opinió, una doctrina, un propòsit.
pertinàcia
f. [LC] Qualitat de pertinaç.
pertinacitat
f. [LC] PERTINÀCIA.
pertinaçment
adv. [LC] Amb pertinàcia.
pertinença
1 f. [LC] Fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club. L’han detingut per la seva pertinença a un grup terrorista.
2 1 f. [LC] [DR] Cosa accessòria que pertany a un domini. Comprà el palau amb totes les seves pertinences.
2 2 f. [DR] Terme o espai corresponent a algú per jurisdicció o propietat.
3 f. [DR] Dret que es té a la propietat d’alguna cosa.
pertinència
f. [LC] Qualitat de pertinent. Li he fet veure la poca pertinència de les seves paraules.
pertinent
1 adj. [LC] Que ve a propòsit, apropiat al fi que hom persegueix. Una observació poc pertinent.
2 adj. [FL] Que és fonològicament distintiu. Un tret pertinent.
pertinentment
adv. [LC] OPORTUNAMENT.
pertocar
1 v. intr. [LC] Correspondre en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge.
2 v. intr. [LC] L’execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú. A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat.
pertorbable
adj. [LC] Que es pot pertorbar.
pertorbació
1 f. [LC] [FIA] [ME] Acció de pertorbar; l’efecte. Una pertorbació política, econòmica. Una pertorbació atmosfèrica.
2 f. [FIA] Efecte sobre el moviment de dues masses en interacció gravitatòria, causat per altres masses o altres efectes no considerats. Neptú va ser descobert per les seves pertorbacions sobre l’òrbita d’Urà.
3 1 f. [MD] En med., alteració o trastorn d’una funció o bé del curs d’una malaltia.
3 2 [MD] [PS] pertorbació mental Alienació mental permanent o transitòria.
4 f. [ME] pertorbació atmosfèrica Modificació sobtada que es produeix en l’estat d’equilibri de l’atmosfera.
pertorbadament
adv. [LC] Amb pertorbació.
pertorbador -a
adj. i m. i f. [LC] Que pertorba.
pertorbar
1 1 v. tr. [LC] Provocar confusió o desordre físic o mental (en algú).
1 2 v. tr. [LC] Torbar la quietud, l’assossec, (d’algú). Certes lectures pertorben l’ànim. Les lluites polítiques pertorbaren la ciutat.
2 1 tr. [LC] Introduir una irregularitat (en alguna cosa).
2 2 tr. [LC] Desviar del seu curs natural. L’atracció dels planetes pertorba la cursa dels cometes.
pertot
adv. [LC] En tot lloc.
pertret
m. [LC] Conjunt de tots els instruments, els mitjans, etc., que s’han aplegat per a l’execució d’alguna cosa. Fer pertret d’armes. Pertrets de guerra.
pertús -usa
adj. [LC] Que té forats, que ha estat foradat. Fulla pertusa.
peruà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural del Perú.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Perú o als seus habitants.
pervenir
[quant a la flexió, com prevenir]
1 1 v. intr. [LC] Arribar amb dificultat i esforç a l’indret volgut.
1 2 v. intr. [LC] Arribar al fi que hom s’ha esforçat a atènyer.
2 intr. [LC] Una cosa que era d’algú, passar a ésser propietat d’altri. Aquesta casa em pervé d’un parent.
pervers -a
1 adj. [LC] Que ama el mal, que fa el mal a gratcient. Aquell home pervers provocà la ruïna del negoci.
2 adj. [LC] PER EXT. Sentiments perversos.
perversament
adv. [LC] Amb perversitat.
perversió
1 f. [LC] Acció de pervertir; l’efecte. La perversió dels costums.
2 f. [PS] Separació de la norma en la conducta, especialment en el camp de la sexualitat.
perversitat
1 f. [LC] Qualitat de pervers. És d’una perversitat diabòlica.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona perversa. Les perversitats d’aquell tirà.
pervertible
adj. [LC] Que pot ésser pervertit.
pervertidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que perverteix.
pervertiment
m. [LC] PERVERSIÓ.
pervertir
1 v. tr. [LC] Desviar de la rectitud moral. Les males lectures l’han pervertit.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Pervertir el gust.
pervinca
f. [BOS] [AGA] VINCA.
perviure
[quant a la flexió, com viure]
v. intr. [LC] Perdurar, continuar viu.
pervivència
f. [LC] Acció de perviure; l’efecte.
pervivent
adj. [LC] Que perviu.
perxa
1 1 f. [LC] Pal llarg i estret. La perxa del paller. És alta i prima: sembla una perxa.
1 2 f. [LC] [SP] En atletisme, barra cilíndrica i flexible de llargada variable, generalment de fibra de vidre, emprada en la pràctica del salt de perxa. Saltador de perxa.
2 1 f. [TRA] Vara o tija accessòria de l’arboradura d’una nau.
2 2 f. [TRA] Bastó llarg emprat per a impulsar una embarcació petita pitjant al fons d’un estany som, d’un canal, etc.
3 f. [LC] Peça llarga de fusta amb claus, clavilles, etc., que serveix per a penjar-hi robes o altres objectes. Tenir algú perxa de gorres en una fira.
4 f. [IT] Màquina composta d’una sèrie de corrons recoberts d’una guarnició metàl·lica, que serveix per a apelfar la superfície de certs teixits de cotó.
perxada
1 f. [BOC] [AGF] Plantació densa d’arbres joves i prims, especialment de castanyers i d’avellaners.
2 f. [AGF] En silv., classe natural d’edat formada per peus de diàmetre normal comprès entre la plançoneda grossa i 20 centímetres.
3 [AGF] perxada de llates Perxada formada per peus de diàmetre normal comprès entre 10 i 20 centímetres.
4 [AGF] perxada de vares Perxada formada per peus de diàmetre normal de fins a 10 centímetres.
perxador perxadora
m. i f. [PR] [IT] Persona que es dedica a perxar.
perxar
1 v. tr. [IT] Apelfar per mitjà de la perxa. Perxar un teixit.
2 intr. [LC] [TRA] Fer anar una embarcació exercint una pressió al fons de l’aigua per mitjà d’una perxa.
perxat
m. [IT] PERXATGE.
perxatge
m. [IT] Cardatge de la superfície dels teixits quan és efectuat mecànicament en la perxa.
perxe
m. [LC] PORXO.
perxejar
v. tr. [LC] [AGA] Fer caure (la fruita) de l’arbre per mitjà d’una perxa.
perxell
m. [LC] ASPRE1.
perxer perxera
1 m. i f. [LC] [IT] [PR] Teixidor en teler a mà especialista en la fabricació de galons, passamans i altres teixits propis de la passamaneria.
2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que maneja o porta una perxa.
perxera
f. [LC] [AGA] Pal al voltant del qual es fa el paller.
perxerat
m. [IT] Llistó que hi ha en un lliç per a aguantar, juntament amb un altre, les bagues.
perxeró -ona
1 adj. [AGR] [LC] Relatiu o pertanyent a la regió francesa de Perche.
2 1 m. [LC] [AGR] Cavall de tir, d’una de les races més antigues de França caracteritzada per la corpulència dels seus exemplars.
2 2 adj. [AGR] Un cavall perxeró. Una euga perxerona.
perxista
m. i f. [SP] [PR] Atleta especialitzat en el salt de perxa.
pes1
1 1 m. [LC] Propietat dels cossos per la qual tendeixen a moure’s cap al centre de la Terra i exerceixen una pressió sobre els objectes que els suporten. El sostre no pogué suportar el pes de tanta de gent. Sucumbir sota el pes d’un fardell. El pes de la maleta m’ha adolorit el braç. Haver-hi massa pes en un vehicle. Augmentar, disminuir, el pes.
1 2 m. [LC] PER EXT. El pes dels anys. El pes dels afers.
1 3 m. [LC] Resultat de pesar. Donar un venedor el pes just al comprador. El carnisser va afegir una llonzeta per acabar de fer el pes.
1 4 [LC] fer bon pes Donar una mica més que el pes just.
1 5 [LC] [ECT] pes brut Pes d’una mercaderia ensems amb la tara.
1 6 [LC] [ECT] pes net Pes un cop deduït el pes del continent, la tara.
2 1 m. [FIM] [FIF] En fís., producte de la massa d’un cos per l’acceleració normal de la gravetat. El pes d’un litre d’aigua, d’un sac de blat. Unitat de pes.
2 2 [FIM] [QU] [FIF] pes atòmic Nombre que indica la relació entre la massa d’un àtom de l’element que hom considera i un dotzè de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 12.
2 3 [FIF] [FIM] [QU] pes específic Pes per unitat de volum d’una substància, que en el sistema internacional es mesura en newtons per metre cúbic.
2 4 [FIM] [FIF] [QU] pes molecular En una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
3 1 m. [LC] caure una cosa pel seu propi pes Ésser evident.
3 2 [LC] en pes loc. adv. Sense faltar ningú, completament. Hi anirem tots en pes. La classe en pes es va encarar al professor.
3 3 [LC] fer el pes Satisfer, convèncer. És un actor que no m’acaba de fer el pes.
4 1 m. [LC] Allò que oprimeix l’ànim.
4 2 [LC] treure’s un pes de sobre Sentir-se alleujat. Des que sé això, m’he tret un pes de sobre.
5 m. [LC] Importància més o menys gran donada a una persona o a una cosa. El pes de la seva opinió. És un home de pes.
6 1 m. [LC] [FIM] Peça de metall o d’un altre material que serveix d’unitat de pes. Tinc la balança, però em manquen els pesos. Porta’m la capsa dels pesos.
6 2 m. [LC] Peça de metall penjada d’una cadena, d’una corda, etc., que fa moure amb el seu pes algun mecanisme. Els pesos d’un rellotge.
7 1 m. [SP] Peça molt pesant usada en exercicis gimnàstics de musculació.
7 2 m. [SP] Artefacte metàl·lic de forma esfèrica, massís i de superfície llisa, amb què s’efectua la prova de llançament de pes.
8 m. [HIH] Lloc on es practicaven oficialment les operacions de pesatge d’una mercaderia.
pes2
[inv.]
[LC] En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, contracció de la preposició per i de l’article es.
pesaàcids
m. [FIM] Areòmetre per a mesurar la densitat dels àcids.
pesabebès
m. [MD] PESAINFANTS.
pesable
adj. [LC] Que pot ésser pesat.
pesacartes
m. [LC] [IMI] [ECO] Balança per a verificar el pes d’una carta o d’una tramesa postal lleugera.
pesada
f. [LC] Acció de pesar; l’efecte.
pesadament
adv. [LC] D’una manera pesada, amb pesadesa.
pesadesa
f. [LC] Qualitat de pesat. Tinc una pesadesa al cap. Moure’s amb pesadesa. Era d’una pesadesa insofrible.
pesador -a
adj. i m. i f. [LC] Que pesa. Un pesador de carbó. Un aparell pesador.
pesadura
f. [LC] Acció pesada, que molesta. Quina pesadura, aquesta reunió tan llarga i inútil!
pesafiltres
m. [QU] Flascó de vidre emprat per a pesar substàncies, especialment sòlides.
pesainfants
m. [MD] Bàscula per a pesar infants de llet.
pesal
m. [NU] Peça metàl·lica, sovint d’aspecte de moneda, usada per a comprovar el pes de les monedes.
pesalicors
m. [LC] [FIM] Areòmetre per a mesurar la densitat dels líquids menys densos que l’aigua.
pesant
1 adj. [LC] [FIF] Que té pes. Tots els cossos són pesants.
2 adj. [LC] [FIF] Que té un pes específic elevat. El plom és més pesant que el ferro. El suro és menys pesant que l’aigua.
pesantor
1 f. [LC] Qualitat de pesant. La major pesantor del plom sobre el ferro.
2 f. [LC] [FIF] Atracció d’un cos per la massa d’un astre a causa de la gravitació. La pesantor dels cossos.
pesar1
1 m. [LC] Descontentament que sentim per alguna cosa, especialment d’haver fet una cosa de què ens penedim.
2 [LC] a pesar de loc. prep. Malgrat 1.
3 [LC] a pesar que loc. conj. MALGRAT QUE.
pesar2
1 1 v. tr. [LC] Mesurar el pes (d’un cos). Pesar un pa, una carta, un paquet. Pesar amb una balança, amb una bàscula.
1 2 [LC] pesar figues Fer becaines.
2 tr. [LC] Examinar el pro i el contra (d’una cosa) per apreuar-ne el valor. Peseu bé l’efecte que produiran les vostres paraules, les conseqüències de la vostra acció.
3 1 intr. [LC] Tenir pes. Tots els cossos pesen.
3 2 tr. [LC] Tenir (tal o tal pes). Aquest pa pesa un quilo.
3 3 [LC] no pesar una palla tr. Ésser lleugeríssim.
3 4 intr. [LC] PER EXT. Aquestes raons pesen molt.
4 1 intr. [LC] Fer sentir el seu pes. Aquesta capsa em pesa molt.
4 2 intr. [LC] PER EXT. Res no pesa tant com un secret.
4 3 [LC] no pesar-li a algú la carn Ésser magre.
4 4 [LC] pesar-li a algú el greix Estar molt gras.
5 intr. [LC] SABER GREU. Li pesa d’haver fet el que ha fet. Creieu que em pesa d’haver-vos ofès.
pesarós -osa
adj. [LC] APESARAT. Està pesarós del que ha fet.
pesa-sals
m. [LC] [FIM] Areòmetre per a mesurar la densitat de les dissolucions salines.
pesat -ada
1 1 adj. [LC] Feixuc, que fa sentir el seu pes, especialment en sentit figurat. Un son pesat. Una feina pesada. Un temps pesat.
1 2 adj. [LC] Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre. És un home pesat. Fer-se algú pesat.
1 3 [LC] ésser pesat com un plom Ésser molt pesat.
2 adj. [LC] Molt lent en els seus moviments. Anar pesat.
pesatge
1 m. [LC] Operació de pesar.
2 m. [HIH] Antic impost pels serveis monopolitzats del pes de les mercaderies.
pesca
1 1 f. [LC] [SP] Acció de pescar. La pesca de sardina. Fer una bona pesca. Pesca esportiva. Pesca submarina.
1 2 f. [AGP] Conjunt dels peixos pescats. Una pesca abundant.
2 1 f. [AGP] Conjunt d’activitats i de tècniques per a capturar peixos, crustacis, mol·luscos i altres animals aquàtics. Pesca de ròssec. Pesca de fons.
2 2 [AGP] pesca a l’encesa Pesca en què s’empra un llum per a atreure el peix i conduir-lo prop de la platja, on és pescat amb una xàvega.
2 3 [AGP] pesca a la llum Pesca d’encerclament que atrau el peix per mitjà de la llum.
pescada
f. [LC] [AGP] Peix que s’agafa d’un cop, en una pesquera.
pescador -a
adj. i m. i f. [LC] [AGP] [PR] Que pesca. Un pescador de canya. Un vaixell pescador.
pescall
m. [LC] [AGP] Ormeig de pesca que consisteix en un cordill lligat a un llistonet o a una canya petita i proveït d’un ham.
pescallar
v. intr. [LC] [AGP] La mainada, entretenir-se a pescar amb ormejos simples.
pescamines
m. [LC] [DE] CAÇAMINES.
pescant
1 m. [LC] [TRG] [TRA] Peça que surt enfora del costat d’una nau per a penjar-hi alguna cosa. Alguns vaixells tenen pescants per penjar-hi la barca auxiliar.
2 m. [AQ] Cap de biga o peça de ferro que surt d’una teulada o d’un mur i permet de sostenir-hi una corriola per tal d’hissar o fer baixar materials, mobles, etc.
3 1 m. [TRG] [LC] Seient exterior del davant d’un cotxe des d’on el cotxer mena els cavalls.
3 2 m. [TRG] [OP] Seient alt del conductor en diversos ginys automòbils d’obres públiques.
pescar
1 1 v. tr. [LC] [AGP] Agafar (peix) traient-lo de l’aigua. Ha pescat un congre. Pescar amb canya, al bou. Pescar en un riu.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Pescar perles, coral. M’ha caigut el sarró a l’aigua, i ara miro de pescar-lo.
2 1 tr. [LC] Algú, copsar (especialment allò que pretenia). Pescar una bona col·locació. Pescar una pubilla rica.
2 2 [LC] pescar en aigua tèrbola Aprofitar-se, per a copsar quelcom, de les conteses dels altres, de les agitacions polítiques, etc.
3 tr. [LC] Atrapar 2. Ja t’he pescat en una mentida.
pescater pescatera
m. i f. [LC] [PR] PEIXATER, PEIXATERA.
pescateria
f. [LC] PEIXATERIA.
peso
[cast.]
1 m. [ECT] Unitat monetària de diversos estats d’Amèrica del Sud, d’Amèrica Central i de les Filipines.
2 m. [ECT] Moneda d’un peso.
pèsol
1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Fruit en llegum de la pesolera, de color verd, comestible quan és molt tendre.
1 2 m. [LC] [AGA] [BOS] Llavor comestible de la pesolera, globosa, verda, groga o negra, i llisa o un xic rugosa.
1 3 m. [BOS] [AGA] [LC] PESOLERA.
1 4 [AGA] pèsol caputxí [o pèsol garrofí] TIRABEC.
2 1 m. [LC] [AGA] [BOS] pèsol bord PÈSOL SILVESTRE.
2 2 [LC] [BOS] pèsol d’olor Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb un parell de folíols ovats o el·líptics, terminades en circell, i flors oloroses purpúries o d’altres colors, blanc, rosa, violaci o blau, originària de la Itàlia meridional i de Sicília, plantada com a ornamental (Lathyrus odoratus).
2 3 [LC] [BOS] pèsol silvestre Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa i robusta, de tija i pecíols amplament alats, fulles amb un parell de folíols, terminades en circell, i flors grosses i vistoses, de color rosa purpuri, en raïms, que es fa sobretot a les bardisses i vorades (Lathyrus latifolius).
pesolar
m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de pesoleres.
pesoler
m. [BOS] [AGA] PESOLERA.
pesolera
f. [BOS] [AGA] Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa, amb fulles que tenen d’un a tres parells de folíols i circell terminal, proveïdes de dues grans estípules ovades o el·líptiques, flors blanques, purpúries o liloses, rarament espontània en marges i bardisses i cultivada per les seves llavors comestibles, els pèsols (Pisum sativum).
pesolí
m. [LC] [AGA] [BOS] Pesolera d’una varietat de granes anguloses, cultivada per a nodriment del bestiar (Pisum sativum, ssp. arvense).
pesquer -a
adj. [AGP] [LC] Relatiu o pertanyent a la pesca. Sector pesquer. Indústria pesquera.
pesquera
1 f. [LC] [AGP] Conjunt d’operacions que s’efectuen per pescar.
2 f. [LC] [AGP] Paratge, indret, de la mar, d’un riu, on abunda el peix.
pesqueria
f. [LC] [AGP] Àrea del món on es captura peix en quantitats comercials.
pesquis
m. [LC] POP. Seny, raó. No tenir pesquis.
pessari
m. [MD] Instrument que es col·loca a la vagina per corregir el descens de l’úter o amb finalitats contraceptives.
pessebre
1 m. [LC] [AN] [AR] Representació figurativa del naixement de Jesús, que es fa durant el temps de Nadal.
2 [AR] [JE] pessebre artístic Diorama 3.
3 [JE] [AN] [RE] [AR] pessebre vivent Escenificació del naixement de Jesús amb actors.
pessebrisme
m. [AR] [AN] Art de construir pessebres.
pessebrista
m. i f. [LC] [IMI] [PR] Persona que fa pessebres.
pessebrístic -a
adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pessebrisme.
pesseta
1 1 f. [LC] [NU] [ECT] Unitat monetària d’Espanya i d’Andorra anterior a l’adopció de l’euro.
1 2 f. [ECT] Moneda d’una pesseta.
2 f. pl. [BOS] [AGA] SETINS.
pesseter -a
adj. i m. i f. [LC] Que no mira altra cosa que el guany.
pessic
1 1 m. [LC] Premuda que es fa pessigant. Donar un pessic.
1 2 m. [LC] Senyal que deixa sobre la pell aquesta premuda. Aquest morat és un pessic.
2 m. [LC] Petita porció d’alguna cosa que es pren amb els dits.
3 m. [LC] [HO] pessic de monja PET DE MONJA.
4 m. [ZOI] Crustaci del grup dels braquiürs, amb unes protuberàncies aplanades vermelles a la regió dorsal i dues potes molt desenvolupades, que es troba en els fons de sorra o de roca, comestible (Calappa granulata).
pessigada
f. [LC] Pessic 1.
pessigaire
adj. i m. i f. [LC] Que es plau a pessigar, que pessiga.
pessiganassos
m. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les cariofil·làcies, tota ella cotonosa i d’un gris blanquinós, de fulles amplament lanceolades, oposades, i de flors llargament pedunculades, purpúries o, més rarament, blanques, molt vistoses, originària de l’Europa sud-oriental, algun cop espontània i més sovint cultivada en jardineria (Lychnis coronaria).
pessigar
1 1 v. tr. [LC] Prémer una petita porció de pell o de carn (d’algú) agafant-la entre el dit polze i un altre dit. M’ha pessigat al braç fins a fer-me sang.
1 2 v. tr. [LC] Un insecte o un animal petit, fiblar, picar o mossegar. Un ocell que pessiga.
2 1 tr. [LC] Enrampar 2 1. No toquis aquests fils, que pessiguen.
2 2 intr. pron. [LC] Remenant aquests fils m’he pessigat.
3 tr. [LC] Prendre una petita quantitat (d’una cosa).
pessigolleig
m. [LC] Acció de pessigollejar; l’efecte.
pessigollejar
v. tr. [LC] Especialment una cosa que frega la pell, que passa fregant-la, fer pessigolles.
pessigolles
1 f. pl. [LC] Sensació que produeix sobre certes parts del cos una successió ràpida de tocaments lleugers, que provoca la rialla i, si és continuada, una convulsió. Fer pessigolles sota l’aixella. Em feia pessigolles a l’orella amb un brot de romaní.
2 [LC] tenir pessigolles Ésser susceptible d’experimentar aquesta sensació.
pèssim -a
1 adj. [LC] Extremament dolent.
2 m. [LC] [JE] En certs jocs de cartes, fet de fer un jugador totes les bases des del moment del joc en què han estat preses totes les cartes del carter.
pessimisme
1 m. [LC] [FS] Doctrina que afirma que el món és dolent o que el mal triomfa sobre el bé.
2 m. [LC] Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte menys favorable. La poetessa alternava constantment l’optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme.
pessimista
1 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al pessimisme o als pessimistes.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [FS] Seguidor del pessimisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Inclinat a veure i a jutjar les coses en llur aspecte menys favorable.
pesta
1 1 f. [LC] [HIH] [MD] Malaltia epidèmica d’origen bacterià que es transmet directament de persona a persona o a través de certs animals, com les rates, les puces i les xinxes. Pesta bubònica.
1 2 f. [MD] ANT. Gran epidèmia. La pesta de tal any delmà la població.
2 1 f. [VE] [AGR] Malaltia d’origen generalment víric que afecta els porcs, els gossos, els èquids, els bòvids i l’aviram.
2 2 [VE] pesta porcina africana Malaltia vírica del porc, molt encomanadissa i de declaració obligatòria.
3 f. [LC] Abundor excessiva d’una cosa molesta. Aquest estiu no es pot viure de mosques: n’hi ha una pesta.
4 f. [LC] Pudor forta. Quina pesta, en aquella cuina tan bruta!
5 f. [LC] Persona o cosa molt dolenta, que pot causar dany. Aquell menut és la pesta: no se’l pot deixar sol.
pestanya
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Pèl que neix a les vores de les parpelles. Té les pestanyes negres, llargues.
1 2 f. [ZOA] CILI.
2 f. [LC] Part sortint o rebava a la vora d’una cosa. La pestanya d’una finestra.
3 f. [AF] Vora doblegada de la coberta o de la sobrecoberta d’un llibre.
pestanyeig
m. [LC] Acció de pestanyejar.
pestanyejar
v. intr. [LC] Moure les pestanyes.
pestell
1 m. [IMI] Peça corredora d’un pany que es fa entrar i sortir per mitjà d’una clau o d’un altre mecanisme.
2 m. [LC] [IMI] [AQ] Peça corredora que serveix per a tancar una porta, una finestra, etc.
pesti-
[LC] Forma prefixada del mot pesta. Ex.: pesticida.
pesticida
1 1 adj. [AGA] [AGF] Que controla les espècies vegetals i animals que causen dany a les plantes i pot actuar com a regulador del creixement, com a defoliant i com a dessecant.
1 2 adj. [AGA] [AGF] Que lluita contra insectes o aràcnids paràsits dels animals.
2 1 m. [AGA] [AGF] Producte pesticida.
2 2 [AGF] [AGA] pesticida sistèmic Pesticida que circula per tota la planta i esdevé tòxic per al paràsit que es vol atacar.
pestilència
1 f. [LC] [MD] Malaltia epidèmica, contagiosa i virulenta, especialment la pesta.
2 f. [LC] Pudor molt forta.
pestilencial
1 adj. [LC] [MD] Que porta, que pot comunicar, la pesta.
2 adj. [LC] [MD] Que té la naturalesa, les qualitats, de la pesta.
3 adj. [LC] PERNICIÓS.
pestilent
1 adj. [LC] [MD] Que escampa la pesta.
2 adj. [LC] Pudent en alt grau.
pet
1 1 m. [LC] Soroll sec que fa alguna cosa en trencar-se, badar-se, disgregar-se, bruscament, en esclatar, en batre l’aire violentament.
1 2 [LC] fer un pet com una gla Rebentar-se.
2 m. [LC] [ZOA] [MD] Gas evacuat per l’anus amb soroll.
3 1 m. [LC] POP. EMBRIAGUESA.
3 2 [LC] POP. anar pet Anar begut.
4 m. [HO] pet de monja Galeta molt petita, rodona i aplanada.
5 m. [LC] [BOS] pet d’ase BUFASSA.
6 1 m. [LC] [BOB] pet de llop [o pet de bou] Bolet del gènere Lycoperdon, de l’ordre de les licoperdals, piriforme o ovoide, generalment terrícola.
6 2 [BOB] pet de llop d’agulletes Pet de llop de peridi cobert d’agulletes toves (Lycoperdon echinatum).
6 3 [BOB] pet de llop de prat Bolet de l’ordre de les licoperdals, semblant a un pet de llop, aplanat per dalt, que s’obre irregularment i viu als prats (Vascellum pratense).
6 4 [BOB] pet de llop gegant Bolet comestible quan és jove, de creixement ràpid, que pot arribar a atènyer grans dimensions (Langermannia gigantea).
6 5 [BOB] pet de llop gris Bolet del grup dels gasteromicets, primer blanc i després gris de plom (Bovista plumbea).
6 6 [BOB] pet de llop gros Bolet de peridi dividit en àrees convexes, que es descompon per la part superior i dispersa les espores, fins que resta reduït a una mena de copa, que es fa als prats (Calvatia utriformis).
6 7 [BOB] pet de llop perlat Pet de llop que presenta la superfície del peridi recoberta d’uns grànuls grossos que cauen aviat, deixant arèoles (Lycoperdon perlatum).
6 8 [LC] [BOB] pet de monja [o pet de moro, o pet del diable] PET DE LLOP.
peta-
[FIM] [LC] Forma prefixada utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d’una unitat equivalent a mil bilions de vegades aquesta unitat (símbol, P).
petaca
1 1 f. [LC] Estoig de cuir, de metall, etc., usat per a portar cigars, cigarretes o tabac.
1 2 f. [LC] Botella aplatada, de forma semblant a una petaca.
2 f. [LC] fer la petaca Fer la broma consistent a doblegar un llençol pel mig de tal manera que hom no es pot ficar al llit si no és desfent-lo abans.
petada
1 f. [LC] [MD] Acció de trencar o petar.
2 1 f. [LC] [MD] Acció de fer pets una persona.
2 2 f. [LC] [MD] Seguit de pets o ventositats.
petador -a
1 adj. [LC] Que peta.
2 m. [LC] Paper plegat de certa manera que, en donar-li una forta sacsejada, es desplega i peta.
3 1 m. [LC] [BOS] COLITX.
3 2 m. [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de tiges prostrades, fulles asimètriques que tenen de tres a cinc folíols molt desiguals, flors grogues amb la carena blanca en fascicles axil·lars i amb el calze pilós, que esdevé gros i vesiculós, pròpia dels prats mediterranis secs (Anthyllis tetraphylla).
petaire
m. i f. [LC] Persona que evacua pets.
pètal
m. [LC] [BO] Peça que forma la corol·la de la flor.
petalisme
m. [HIH] Bandejament aplicat antigament a Siracusa.
petalita
f. [GLM] Mineral, tectosilicat feldespatoide d’alumini i liti, de fórmula LiAlSi4O10, que cristal·litza en el sistema monoclínic.
petaloide
adj. [BO] Que té l’aparença o la textura d’un pètal. Sèpal petaloide.
petament
m. [LC] Acció repetida de petar. Un petament de portes. Un petament de dents.
petanca
f. [JE] [LC] [SP] Joc molt semblant a les botxes que es disputa entre dos jugadors o dos equips i consisteix a fer rodar unes boles fins a situar-les al més prop possible del bolig.
petaner -a
1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que evacua pets amb freqüència.
2 m. [LC] Gos petit de mena.
petar
1 1 v. intr. [LC] Una cosa que es trenca, es bada, s’aclivella, esclata, bat, violentament, fer un soroll sec. Sento petar les finestres: deu fer una ventada molt forta. Com peten les castanyes al foc! Fer petar les xurriaques. Feia un fred que petàvem de dents.
1 2 v. intr. [LC] PER EXT. No hauria de menjar tant: està que peta.
1 3 [LC] fer petar la claca [o fer petar la xerrada] Conversar, entretenir-se enraonant.
1 4 v. intr. [LC] [MD] POP. Morir 1 1.
1 5 v. intr. [LC] Xocar violentament. Va anar a petar contra la paret.
1 6 [LC] fer petar alguna cosa per la cara a algú CLAVAR ALGUNA COSA PER LA CARA A ALGÚ.
2 1 tr. [LC] Trencar 1 1. D’una garrotada li va petar un braç. Petar-se algú un braç.
2 2 intr. pron. [LC] [MD] Se li ha petat la cama. Petar-se la corda d’un violí. Petar-se de riure.
3 intr. pron. [LC] [MD] Una persona o un animal, fer pets.
petarc
m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels làbrids, d’uns 12 centímetres de llargada, de color variable, vermellós o verd brillant, amb el perfil superior del cap còncau, el musell molt llarg i els llavis fins (Symphodus rostratus).
petard1
m. [LC] [DE] [IQ] Canonet amb una càrrega explosiva, proveït d’un ble en un dels extrems que s’encén per produir una detonació.
petard2
m. [ZOP] PETARC.
petardejar
v. tr. [LC] [DE] Fer saltar amb petards. Van petardejar la porta de l’escola.
petarder petardera
1 m. i f. [IQ] [PR] [LC] Persona que fabrica o ven petards.
2 m. [DE] Soldat que col·locava i feia explotar els petards.
petardista
m. i f. [LC] Persona que fa esclatar petards, especialment per produir una alarma.
petarquera
f. [LC] [AGP] Nansa destinada a pescar el petarc.
petarrell petarrella
1 m. i f. [LC] Nen o nena petits.
2 [LC] fer el petarrell Fer cara de contenir el plor, fer semblant d’estar a punt de plorar.
petarrellada
f. [LC] [HO] Munt de branquillons, de palla, etc., encesos i espetegant. Caragols a la petarrellada. Castanyes, pinyes, a la petarrellada.
petarrelleig
m. [LC] Acció de petarrellejar.
petarrellejar
v. intr. [LC] Una cosa que es trenca, que es crema, etc., fer un seguit de sorolls secs.
petèquia
f. [MD] Petita taca hemorràgica.
petequial
adj. [MD] Caracteritzat per petèquies.
petge
m. [LC] [IMF] En els mobles i altres objectes que en llur part inferior acaben en tres o més barres amb què recolzen al soler, barra d’aquestes. Els quatre petges d’una cadira, d’una taula, d’un llit.
peticànon
m. [AF] Caràcter de lletra de vint-i-sis punts.
petició
1 f. [LC] [DR] [AD] Acció de demanar. Fer una petició.
2 f. [LC] [DR] [AD] Demanda escrita adreçada al jutge o a l’autoritat que té el poder de concedir. Presentar una petició al Parlament.
3 [FS] petició de principi Sofisma en què es dona com a cert allò que es tracta de provar.
4 [SO] petició de mà Cerimònia familiar en què el promès o algú en nom seu sol·licita dels pares, parents o representants de la futura núvia, autorització per a casar-s’hi.
5 [LC] a petició de loc. prep. Per haver-ho demanat. Repetir una peça a petició del públic.
peticionar
v. intr. [LC] Presentar una petició.
peticionari -ària
adj. i m. i f. [LC] Que presenta una petició.
petifloc
m. [LC] [TRA] Vela triangular més petita que els flocs.
petimetre
m. [LC] Home que és excessivament mirat en el vestir i l’agençament.
petit -a
1 1 adj. [LC] Que no arriba a les dimensions ordinàries, a la mesura ordinària, entre les coses de la mateixa espècie. Una casa petita. Té els peus petits i les mans grosses.
1 2 adj. [LC] Tot altre que gran o gros en nombre, grau, durada, valor, etc. Tenir un pes petit. Una fortuna petita. Un petit error de càlcul. Fer un petit viatge. Un petit nombre de diputats.
1 3 adj. [LC] De menys edat. El meu germà petit. El meu fill petit. La noia petita.
2 [LC] a les petites loc. adv. Cap a la matinada.
3 m. i f. [LC] Persona o animal que està en els primers períodes de la seva creixença. La classe dels petits o pàrvuls. Els petits de l’àguila s’anomenen aguilons.
4 m. [LC] [FIM] PETRICÓ.
pètita
f. [DR] Allò que es demana a la fi d’un escrit, una sol·licitud, una instància, un memorial.
petitament
adv. [LC] Amb petitesa.
petitburgès petitburgesa
1 m. i f. [LC] Membre del sector menys afavorit de la burgesia.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als petitburgesos.
petitesa
1 f. [LC] Qualitat de petit.
2 f. [LC] Acció que denota la mesquinesa del cor, de l’esperit. No cal fer cas d’aquestes seves petiteses.
petitori -òria
adj. [LC] [DR] Que implica petició.
petja
1 1 f. [LC] Acció, manera, de posar el peu a terra en caminar. Havia passat pel prat sense deixar-hi senyalada la seva petja. Camina segur: té bona petja.
1 2 f. [LC] Seguit de petjades. Han passat sense deixar petja. Trobar, perdre, la petja de les llebres.
1 3 [LC] no deixar de petja No deixar de perseguir. No el deixaré de petja fins que m’hagi pagat.
1 4 [LC] de mala petja loc. adj. Que fa de mal caminar-hi. Camí, terra, de mala petja.
2 f. [AQ] Estesa 3.
petjada
f. [LC] Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat. Es veien les petjades d’un os. Seguint aquestes petjades, arribarem segurament a alguna cabana de pastors.
petjapapers
m. [ECO] [LC] Objecte pesant que s’usa, posant-lo damunt uns papers, per a impedir que es dispersin o que el vent se’ls endugui.
petjar
v. tr. [LC] Posar el peu damunt (d’alguna cosa), especialment (a terra) caminant.
petó
m. [LC] Acte de tocar amb els llavis algú o alguna cosa cloent-los en el moment del contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d’afecció, salutació, reverència, etc. La noia li va fer un parell de petons.
petoneig
m. [LC] Acció de petonejar.
petonejar
v. tr. [LC] Fer petons (a algú o a alguna cosa).
petoner -a
1 adj. [LC] Amic de fer petons.
2 adj. [LC] Que incita a fer-hi petons. Una cara petonera.
petorrera
f. [BOS] BRUC D’HIVERN.
petrarquisme
m. [FLL] Corrent poètic consistent en la imitació de la lírica de Petrarca.
petrarquista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al petrarquisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del petrarquisme.
petrell
1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels hidrobàtids, de 18 a 20 centímetres de llargada, propi de les costes atlàntiques, que apareix accidentalment a la Mediterrània.
1 2 [LC] [ZOO] petrell cuaforcat Ocell de la família dels hidrobàtids (Oceanodroma leucorhoa).
1 3 [LC] [ZOO] petrell oceànic Ocell de la família dels hidrobàtids (Oceanites oceanicus).
2 m. [LC] [ZOO] petrell de Bulwer Ocell de la família dels procel·làrids (Bulweria bulwerii).
petrerí -ina
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Petrer.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Petrer o als seus habitants.
petri pètria
1 adj. [LC] [GL] De pedra.
2 adj. [GL] Constituït majoritàriament per silicats, s’aplica a un meteorit.
petricó
m. [LC] [FIM] Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d’un porró.
petrificable
adj. [LC] Que pot ésser petrificat.
petrificació
f. [LC] Acció de petrificar o de petrificar-se; l’efecte.
petrificar
1 1 v. tr. [LC] [GL] [GLP] Convertir (una substància orgànica) en pedra o en una substància de consistència pètria. Ossos petrificats.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir pedra. Elements que van petrificar-se fa molts segles.
2 tr. [LC] Fer que algú resti de pedra. Les teves revelacions l’han petrificada.
3 tr. [GL] Incrustar (un cos) en una substància mineral.
petro-1
[LC] Forma prefixada del mot ll. petra, ‘pedra’. Ex.: petrogènesi, petròleg.
petro-2
[LC] Prefixoide del mot petroli. Ex.: petrodòlar, petroquímic.
petrodòlar
m. [ECT] Dòlar provinent dels excedents de les balances de pagaments dels països productors de petroli com a conseqüència de la puja de preus.
petrogènesi
1 f. [GL] [GLG] Procés pel qual s’originen les roques.
2 f. [GL] [GLG] Part de la petrologia que tracta de l’origen i la formació de les roques.
petròglif
m. [HIH] Inscripció, especialment prehistòrica, sobre una pedra o roca.
petrografia
f. [GL] [LC] Part de la geologia que tracta de la descripció i la classificació de les roques.
petrogràfic -a
adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent a la petrografia.
petrolàtum
m. [QU] Mescla purificada d’hidrocarburs semisòlids obtinguts del petroli que serveix de base de cremes i pomades farmacèutiques i cosmètiques.
petroli
m. [LC] [IQ] [QU] [GLM] Oli mineral inflamable, barreja d’un gran nombre d’hidrocarburs, la destil·lació fraccionada del qual dona nombrosos productes de diversa volatilitat.
petrolier1
m. [TRA] Nau per al transport de petroli brut o de qualsevol combustible líquid.
petrolier2 -a
1 adj. [LC] [IQ] Relatiu o pertanyent al petroli o als seus derivats.
2 m. i f. [LC] [IQ] [PR] Persona que es dedica a la refinació, al comerç, del petroli.
3 m. [PR] [HIH] Revolucionari que en la Comuna de París se servia del petroli com a material incendiari.
petrolieria
f. [IQ] Refineria de petroli.
petrolífer -a
adj. [IQ] [LC] Que conté petroli. Terrenys petrolífers.
petrologia
f. [GL] [LC] Ciència que inclou l’aspecte descriptiu de les roques i n’estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat.
petrològic -a
adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent a la petrologia.
petromizòntids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos, d’esquelet cartilaginós, de cos llarg i cilíndric, sense maxil·lars, amb la boca en forma d’embut circular, que inclou les llampreses.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
petroquímic -a
1 adj. [IQ] Relatiu o pertanyent a les tècniques, a les indústries, etc., de la transformació dels productes del petroli.
2 f. [IQ] Indústria pesant destinada a produir grans quantitats de productes químics a partir del petroli, el gas natural, la sal i altres minerals.
petrós -osa
1 adj. [LC] Dur com una pedra.
2 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al penyal de l’os temporal. Porció petrosa.
petrosílex
m. [GL] Roca ígnia criptocristal·lina i en part microcristal·lina, composta essencialment de quars i feldespat, que es troba a les roques magmàtiques.
petrosilici -ícia
adj. [GL] De la naturalesa del petrosílex.
petulància
1 f. [LC] Qualitat de petulant.
2 f. [LC] Acte propi d’una persona petulant.
petulant
adj. [LC] D’una immodèstia arrogant, insolent.
petulantment
adv. [LC] Amb petulància.
petúnia
f. [AGA] [BOS] [LC] Planta herbàcia anual del gènere Petunia, de la família de les solanàcies, densament pilosa i glandulosa, de fulles ovades i de flors en forma d’embut, de colors diversos o matisades, originària d’Amèrica del Sud i amb diferents races de conreu, plantada com a ornamental (Petunia hybrida).
petxina
1 f. [LC] [ZOA] Closca de mol·lusc de dues valves, especialment la superior d’aquestes valves, semicircular i molt convexa.
2 1 f. [ZOI] Mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis caracteritzat perquè té el peu indivís i amb bissus.
2 2 [ZOI] petxina de pelegrí Mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis, de valves desiguals, que habita als fons de sorra, comestible (Pecten jacobaeus).
2 3 [ZOI] petxina variada Mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis, amb dues valves convexes, dibuixos groguencs a la closca i les dues orelles de la xarnera desiguals (Chlamys varia).
3 1 f. [LC] Insígnia, objecte, de forma semblant a una petxina.
3 2 f. [AQ] [AR] Porció triangular sota d’una cúpula compresa entre dos arcs torals.
3 3 f. [AQ] [AR] Trompa 7.
3 4 f. [AQ] Ornament esculpit en forma de copinya.
peu
1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Part terminal de les extremitats abdominals de l’ésser humà que comprèn el tars, el metatars i els dits. Els dits dels peus. La planta del peu. Tenir els peus grossos, petits, amples, estrets, llargs. Ficar-se de peus a l’aigua. Prendre un bany de peus. Una puntada de peu. Aguantar-se amb la punta dels peus. Saltar a peus junts. Girar-se, torçar-se, un peu.
1 2 [LC] a peu loc. adv. Caminant. Els uns hi han anat a peu, els altres a cavall.
1 3 [LC] a peu coix loc. adv. Amb un peu enlaire sense tocar a terra. Anar, saltar, caminar, a peu coix. Jugar a peu coix.
1 4 [LC] a peu dret loc. adv. DEMPEUS.
1 5 [LC] a peu eixut loc. adv. Sense mullar-se els peus. Travessar una riera a peu eixut.
1 6 [LC] a peu ferm loc. adv. Sense recular un pas. Et vaig esperar a peu ferm tot el matí.
1 7 [LC] a peu pla loc. adv. Al mateix nivell. No ha de pujar escales: és a peu pla del carrer.
1 8 [LC] a peu rossec loc. adv. Arrossegant els peus. Caminava a peu rossec.
1 9 [LC] a peu sec loc. adv. A PEU EIXUT.
1 10 [LC] perdre peu Quan es camina dins l’aigua, deixar de tocar el fons amb el peu.
2 1 m. [LC] anar amb peus de plom Procedir cautament, reflexionant el que hom fa.
2 2 [LC] caure als peus d’algú Prosternar-se-li als peus.
2 3 [LC] estar en peu de guerra Estar preparat a fer la guerra.
2 4 [LC] fer una cosa amb els peus Fer-la molt malament.
2 5 [LC] no posar els peus en un indret No anar-hi mai.
2 6 [LC] no tenir una cosa cap ni peus [o no tenir una cosa ni cap ni peus] V. CAP1.
2 7 [LC] posar el peu al coll a algú Vèncer-lo.
2 8 [LC] posar quelcom als peus d’algú Oferir-li-ho en homenatge.
2 9 [LC] restar en peu una dificultat (o una oferta, etc.) No haver estat vençuda, retirada.
2 10 [LC] sense cap ni peus V. CAP1.
2 11 [LC] tenir-li a algú el peu a la gola [o tenir-li a algú el peu al coll] Tenir-lo a mercè nostra.
2 12 [LC] tenir un peu a l’estrep Estar a punt d’emprendre un viatge, de començar una empresa.
2 13 [LC] tenir algú un peu a la fossa [o tenir algú un peu a la tomba] Tenir poc temps de vida, estar a punt de morir.
3 m. [LC] Part de la mitja que correspon al peu. Se m’ha estripat el peu de la mitja.
4 1 m. [MD] peu d’atleta Micosi del peu produïda pel fong Epidermophyton floccosum.
4 2 [MD] peu pla Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que hom recolza tota la planta a terra.
5 1 m. [LC] [ZOA] Part terminal de les potes dels animals que correspon anatòmicament al peu o a la mà dels humans. Animals de peu rodó, de peu forcat. Menjar peus de porc.
5 2 [VE] peu de pinya Pota arronsada que alguns cavalls tenen per un defecte de conformació.
6 1 m. [LC] peu de gall a) Peça que per la seva forma recorda la d’un peu de gall.
6 1 [LC] peu de gall b) Conjunt dels senyals, solcs, etc., que parteixen d’un mateix punt.
6 2 [TRA] peu de gallina Màquina de tres peus que serveix per a aixecar grans pesos.
6 3 [TRA] peu de porc Eina del mestre d’aixa que consisteix en un alçaprem de ferro acabat en dues orelles.
7 m. [TRA] fer peu d’ànec Fondejar una nau amb tres àncores, dues a proa i una a popa.
8 1 m. [LC] [AF] [IMF] Base, cosa que serveix de suport a una altra. Una copa d’argent amb un peu de fusta. El peu d’una lletra.
8 2 [AQ] [TRA] peu dret a) Peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o alguna altra cosa.
8 2 [AQ] [TRA] peu dret b) Tauló que, disposat verticalment i fermat a d’altres taulons travessers, forma part d’una bastida.
8 3 m. [AQ] Balustre, barra de ferro, etc., que, posat verticalment a l’extrem inferior d’algunes escales, o d’un dels seus trams, forma part de la barana, tot sostenint-ne el passamà.
8 4 [TRA] peu de roda GAÓ2.
9 1 m. [LC] Part oposada a la capçalera. L’un estirava el llit pel cap, l’altre pels peus.
9 2 [AF] [LC] [BB] peu d’impremta Dades relatives a un llibre o un fullet, principalment del lloc i l’any de publicació i del nom i el domicili de l’impressor, que figuren generalment a la part inferior del dors de la portada.
9 3 [AF] [BB] peu de gravat Llegenda, generalment posada a la part baixa d’un gravat.
9 4 [AF] peu de pàgina Part baixa de la pàgina. Una nota a peu de pàgina, al peu de la pàgina.
9 5 [AD] [BB] peu d’un document Part terminal d’un text.
10 1 m. [LC] peu d’una obliqua Punt d’una recta o d’un pla en què es produeix la intersecció d’una obliqua.
10 2 [LC] peu d’una perpendicular Punt d’una recta o d’un pla en què es produeix la intersecció d’una perpendicular.
10 3 [AQ] peu de l’arc Punt on s’inicia la curvatura d’un arc.
11 1 m. [LC] donar peu a una cosa Donar-hi ocasió. Les característiques d’aquell poble han donat peu a fomentar el turisme.
11 2 [LC] prendre peu d’una cosa Valer-se’n com a pretext, com a ocasió.
12 1 [LC] al peu de loc. prep. Molt a la vora de, tocant la part baixa de. Havíem arribat al peu mateix de la muntanya, de la costa. Érem al peu del mur, de l’arbre. Agenollar-se al peu de l’altar.
12 2 [LC] [FL] al peu de la lletra loc. adv. a) Literalment, atenent no a l’esperit sinó a la lletra. Copiar un text al peu de la lletra.
12 2 [LC] al peu de la lletra loc. adv. b) Exactament, sense afegir ni treure res. Complir una ordre al peu de la lletra.
12 3 [LC] al peu del canó loc. adv. En disposició, a punt, especialment davant una situació dura o combativa.
13 m. [GL] peu de mont PIEMONT.
14 1 m. [BO] [AGF] Tronc d’una planta.
14 2 m. [LC] [BO] La planta mateixa.
14 3 m. [AGA] Arbre sobre el qual es fa un empelt.
14 4 m. [BO] Cama d’un bolet.
14 5 m. [BO] [LC] Part basal de l’esporòfit dels briòfits que penetra en els teixits del gametòfit i n’absorbeix aliment, fent les funcions d’un haustori.
15 1 m. [AGA] Pila de pasta d’oliva molta, de raïm aixafat, etc., disposada en cofins o en altres recipients per a ésser premsada.
15 2 m. [AGA] Quantitat d’olives que entren a cada premsada.
16 m. [IT] Tint previ que es dona a un teixit, una roba, etc., per a fer més intens, més permanent, el color.
17 1 m. [HIG] En heràld., peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora inferior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
17 2 m. [HIG] Part o meitat inferior de la flor de lis.
17 3 m. [HIG] Extrem del braç inferior d’una creu.
18 1 m. [LC] [FIF] [FIM] Mida corresponent a la llargària normal del peu humà, de valor variable, equivalent a Barcelona a 25,93 centímetres. Peu romà, castellà.
18 2 m. [FIM] Unitat anglosaxona de longitud, equivalent a 30,48 centímetres (símbol, ft o ’).
19 m. [EI] [FIM] peu de rei Instrument de mesura de gruixos usat en diversos oficis, especialment en mecànica.
20 1 m. [FLL] Grup de síl·labes que es pren com a unitat mètrica del vers. Els sis peus que componen l’hexàmetre llatí.
20 2 [LC] peu forçat Condició fixada per endavant, requisit ineludible.
21 1 m. [LC] [BOS] peu d’ànec Sarró 2 1.
21 2 [BOS] peu d’ase POTA DE CAVALL.
21 3 [BOS] peu d’oca Sarró 2 1.
21 4 [BOS] peu de bou SARRIASSA.
21 5 [BOS] peu de cavall POTA DE CAVALL.
21 6 [LC] [BOS] peu de colom Planta híspida de la família de les boraginàcies, d’arrel tintòria, fulles oblongues i flors amb la corol·la tubulosa, groga, disposades en cimes escorpioides, que es fa a les pastures seques en terreny calcari (Onosma tricerosperma).
21 7 [LC] [BOS] peu de corb CERVINA.
21 8 [LC] [BOS] peu de Crist a) GRAM NEGRE.
21 8 [LC] [BOS] peu de Crist b) PEUCRIST.
21 9 [LC] [BOS] peu de gall FLOR ROBÍ.
21 10 [LC] [BOS] [MD] peu de gat POTA DE GAT.
21 11 [BOS] [AGA] peu de gallina Gram11.
21 12 [LC] [BOS] peu de llebre Herba anual de la família de les papilionàcies, del grup dels trèvols, tota pubescent, de flors rosades i petites, reunides en glomèruls densos, ovoides o oblongs, que es fa als pradells de teròfits en sòls àcids, sovint sorrencs (Trifolium arvense i T. lagopus).
21 13 [LC] [BOS] peu de lleó POTA DE LLEÓ.
21 14 [BOS] peu de llop a) VERATRE.
21 14 [BOS] peu de llop b) MALRUBÍ D’AIGUA.
21 15 [LC] [BOS] peu de mula a) POTA DE CAVALL.
21 15 [LC] [BOS] peu de mula b) BARRETERA.
21 16 [BOS] peu de pardal a) Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues i petites i llegums arcuats i pènduls, generalment per parells, que es fa als erms i pradells de teròfits del País Valencià i d’algunes de les illes Balears (Ononis ornithopodioides).
21 16 [BOS] peu de pardal b) Herba anual de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors roses o blanquinoses, molt petites, en glomèruls llargament pedunculats, i fruits un xic arcuats, articulats, en grups de tres a vuit, que es fa als pradells de teròfits del nord-est de Catalunya (Ornithopus perpusillus).
21 16 [BOS] peu de pardal c) Banya de cabra A).
21 16 [BOS] peu de pardal d) CORONIL·LA ESCORPIOIDE.
21 17 [BOS] peu de vedell SARRIASSA.
22 1 m. [BOB] peu blau PIMPINELLA MORADA.
22 2 [LC] [BOB] peu de rata [o peu de cabrit] Bolet del gènere Ramaria, de l’ordre de les gomfals, d’aparell esporífer ramificat i carnós, generalment comestible.
22 3 [LC] [BOB] peu de rata bord Peu de rata de color salmó però virant a llimona a les puntes, que és amargant i purgant (Ramaria formosa).
22 4 [LC] [BOB] peu de rata daurat Peu de rata comestible, de branques denses, de color groc fort (Ramaria aurea i espècies afins).
22 5 [BOB] peu de rata gris Bolet del grup dels basidiomicets, gris, de forma més o menys ramificada (Clavulina cinerea).
22 6 [LC] [BOB] peu de rata groc [o peu de rata gros] Peu de rata comestible, semblant al peu de rata daurat, de mida més grossa i color groc (Ramaria flava i espècies afins).
22 7 [LC] [BOB] peu de rata reina MANETES ARRISSADES.
22 8 [LC] [BOB] peu de rata rosat Coliflor 2 1.
22 9 [BOB] peu violeta PIMPINELLA MORADA.
23 1 m. [ZOI] peu d’ànec Animal equinoderm de la classe dels asteroïdeus, molt aplatat i fi, de color vermell llampant i groguenc (Ansepoda membranacea).
23 2 [ZOI] peu de cabra PERCEBE.
23 3 [ZOI] peu de pelicà Mol·lusc gastròpode, amb prolongacions en forma de dit a la vora anterior de la closca (Aporrhais pespelecani).
23 4 [ZOI] peu de cabrit ARCA DE NOÈ.
peuada
1 1 f. [LC] Trepitjada 1.
1 2 f. pl. [LC] Trepig 1 1.
2 f. [LC] Guisat de peus de porc amb arròs, ous i sucre.
peüc
m. [LC] [ED] Mitjó curt fet de punt o de drap de llana grosserament filada que serveix per a preservar el peu del fred, per a dormir a l’hivern, etc.
peucalcigar
v. tr. [LC] Trepitjar 1.
peucrist
1 m. [LC] [BOS] Herba perenne de la família de les rosàcies, de fulles palmaticompostes que tenen de cinc a set folíols oblongs, d’un verd fosc per sobre, sedosos i argentats per sota i al marge, i de flors blanques en corimbe, que es fa a les roques calcàries d’alta muntanya (Potentilla alchemilloides).
2 m. [BOS] Herba de la família de les rosàcies, de fulles dividides que tenen de cinc a set segments o folíols oblongs, verds per sobre i sedosos i argentats per sota, i de flors diminutes, verdoses o groguenques, agrupades en petits glomèruls i disposades en cimes compostes, que es fa a les pastures i en llocs rocosos d’alta muntanya (Alchemilla alpina).
peuets
[LC] [BOS] peuets de Nostre Senyor FUMÀRIA.
peugròs -ossa
adj. [LC] Que té els peus grossos.
peülla
f. [LC] [ZOA] [AGR] Formació còrnia dels mamífers ungulats que protegeix els dits sobre els quals s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.
peüllar
v. intr. [LC] [AGA] BRULLAR.
peüngla
f. [LC] [ZOA] [AGR] PEÜLLA.
peuterrós peuterrosa
m. i f. [LC] Persona rústica.
pevet
m. [LC] Pastilla que s’encén per perfumar l’aire.
peveter
m. [LC] Vas per a cremar perfums.
peziza
f. [BOB] Bolet del gènere Peziza, del grup de les cassoletes, de l’ordre de les pezizals, d’ascoma còncau, els ascs del qual es tenyeixen de blau amb els reactius iodats.
pezizals
1 f. pl. [BOB] Ordre de fongs ascomicets, amb apotecis, al qual pertanyen les cassoletes, les orelles de gat i les múrgoles.
2 f. [BOB] Individu d’aquest ordre.
pi1
1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbre perennifoli del gènere Pinus, de la família de les pinàcies, monoic, de fulles aciculars en grups de dues, tres o més a l’àpex de petites branquetes, flors masculines en forma d’estròbils oblongs, agrupats a la punta de les branques, i productores d’una gran quantitat de pol·len, i flors femenines reunides en estròbils petits que, en madurar, esdevenen òrgans fructífers grossos i llenyosos, les pinyes, que enclouen les llavors, els pinyons.
1 2 [LC] [BOS] [AGF] pi blanc Pi d’escorça grisenca i capçada irregular d’un verd groguenc, amb les fulles primes no gaire llargues, en grups de dues, i les pinyes molt nombroses, llargament còniques abans d’obrir-se, propi de la terra baixa mediterrània, on forma grans masses forestals, sovint esclarissades (Pinus halepensis).
1 3 [BOS] pi blau de l’Himàlaia Pi d’escorça llisa o gairebé, brots groguencs, fulles pèndules, llargues i flexibles, disposades en grups de cinc, i pinyes grosses i cilíndriques, originari de l’Himàlaia i de vegades plantat com a ornamental o com a arbre fuster (Pinus wallichiana).
1 4 [LC] [BOS] [AGF] pi bo PI PINYER.
1 5 [LC] [BOS] [AGF] pi bord PI BLANC.
1 6 [LC] [BOS] [AGF] pi campaner PI PINYER.
1 7 [LC] [BOS] [AGF] pi carrasser Pinassa 1 1.
1 8 [LC] [BOS] [AGF] pi cembra Pi d’escorça grisenca, brots coberts d’un toment ataronjat, fulles curtes i rígides, en grups de cinc, i pinyes petites i ovoides, amb els pinyons grossos sense ala, comestibles, propi de l’alta muntanya als Alps i als Carpats (Pinus cembra).
1 9 [LC] [BOS] [AGF] pi cerrut a) PI ROIG.
1 9 [LC] [BOS] [AGF] pi cerrut b) Pinassa 1 1.
1 10 [LC] [BOS] [AGF] pi de Canàries Pi d’escorça gruixuda rogenca i brots groguencs, amb les fulles llargues i primes, sovint pèndules, en grups de tres, i les pinyes grosses i ovoides, capaç de rebrotar de soca, propi de les illes Canàries i de vegades plantat com a ornamental (Pinus canariensis).
1 11 [LC] [BOS] [AGF] pi de fulla PINASTRE.
1 12 [LC] [BOS] [AGF] pi de llei PI PINYER.
1 13 [BOS] pi de Monterrey PI INSIGNE.
1 14 [BOS] [AGF] pi de pinyes [o pi de pinyons] PI PINYER.
1 15 [LC] [BOS] [AGF] pi escarrassó Pinassa 1 1.
1 16 [LC] [BOS] [AGF] pi garriguenc PI BLANC.
1 17 [LC] [BOS] [AGF] pi insigne Pi de gran alçària i capçada amplament cònica, de fulles primes i lluents, en grups de tres, i pinyes molt asimètriques, reflexes i sovint agrupades, originari de l’Amèrica del Nord, que es cultiva per a l’obtenció de fusta (Pinus radiata).
1 18 [BOS] pi marítim PINASTRE.
1 19 [LC] [BOS] [AGF] pi negre Pi d’escorça grisenca i capçada oblonga o cònica d’un verd negrós, amb les fulles rígides i densament agrupades, en grups de dues, i les pinyes petites, brillants, molt asimètriques i amb apòfisis molt prominents i recorbades en un dels costats, que fa boscos a l’estatge forestal superior dels Pirineus i d’altres muntanyes (Pinus uncinata o P. mugo ssp. uncinata).
1 20 [LC] [BOS] [AGF] pi pinyer [o pi pinyoner] Pi d’escorça gruixuda que, en desprendre’s a trossos, deixa plaques de color rogenc o ataronjat, de capçada en forma de para-sol, fulles llargues en grups de dues, pinyes ovoides força grosses i pinyons grossos i gairebé sense ala, comestibles, originari del Mediterrani oriental i ara molt estès per tots els països mediterranis (Pinus pinea).
1 21 [LC] [BOS] [AGF] pi redó PINASTRE.
1 22 [LC] [BOS] [AGF] pi roig [o pi rojal, o pi rojalet, o pi ros, o pi urgellenc] Pi d’escorça rogenca i de capçada més o menys cònica, amb les fulles curtes, en grups de dues, generalment d’un verd glauc, i les pinyes petites, estès arreu d’Europa, que a les zones meridionals és muntanyenc (Pinus sylvestris).
1 23 [LC] [BOS] [AGF] pi ver PI PINYER.
1 24 [LC] [BOS] [AGF] pi vermell PI ROIG.
2 1 m. [BOS] pi d’Alaska Arbre del grup de les coníferes, semblant a un avet, molt alt i robust, de fulles crespes i pinyes petites d’un bru groguenc, originari d’Amèrica del Nord i algun cop plantat com a arbre forestal (Tsuga heterophylla).
2 2 [BOS] pi d’Oregon AVET DE DOUGLAS.
2 3 [LC] [BOS] [AGF] [AGA] pi de pisos ARAUCÀRIA DE NORFOLK.
2 4 [BOS] pi de Xile ARAUCÀRIA DE XILE.
2 5 [LC] [BOS] [AGF] pi melis Pi roig o altres coníferes de què s’obté el melis.
3 m. [IMF] [AGF] Fusta de pi.
pi2
[pl. pis]
1 f. [LC] [FL] [RE] Setzena lletra de l’alfabet grec (π, Π).
2 f. [MT] [LC] [FL] Lletra usada en matemàtiques per a designar la raó de la circumferència amb el diàmetre (π = 3,141592…).
pi-
[LC] [MD] V. PIO-.
pia
adj. [LC] Piadosa. Obra pia. Escoles pies.
piadós -osa
1 1 adj. [LC] Inclinat a la pietat, a les pràctiques religioses. La mare era una persona molt piadosa.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un llibre piadós. Una imatge piadosa.
2 adj. [LC] Que sent pietat, compassió, pel dolor i les desgràcies dels altres. El nostre és un Déu misericordiós i piadós. Aquella dona, piadosa, es compadí del malalt.
piadosament
adv. [LC] Amb pietat, d’una manera piadosa.
piaf
m. [AGR] Trot elevat en què el cavall eleva i reposa alternativament cada parell diagonal d’extremitats sense moure’s de lloc.
piafar
v. intr. [LC] [AGR] Un cavall, anar al piaf.
piamàter
f. [ZOA] [MD] Meninge interior.
piamatral
adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent a la piamàter.
pian
m. [MD] Espiroquetosi produïda per Treponema pertenue, endèmica de països tropicals.
pianissimo
[it.]
1 adv. [MU] En mús., d’una manera molt suau, molt fluixa.
2 m. [MU] Un pianissimo.
pianista
m. i f. [LC] [PR] [MU] Persona que toca el piano.
pianístic -a
adj. [MU] Relatiu o pertanyent al piano.
piano
1 1 m. [LC] [MU] Instrument músic cordòfon en què les cordes, paral·leles a la taula harmònica, són colpejades per martellets maniobrats per mitjà d’un teclat. Piano vertical. Piano de manubri.
1 2 [LC] [MU] piano de cua Piano de caixa allargada amb les cordes horitzontals.
1 3 [MU] piano vertical Piano amb la caixa harmònica perpendicular a terra i al teclat.
2 1 adv. [MU] En mús., d’una manera suau, fluixa.
2 2 m. [MU] Un piano seguit d’un forte.
3 1 m. [IT] En moltes màquines de filatura i de tissatge, cordó que mou les pues.
3 2 m. [IT] Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard mitjançant un mecanisme de teclat.
pianola
f. [MU] Piano mecànic accionat per un mecanisme controlat per un rotlle de paper perforat.
piastra
1 1 f. [NU] [LC] [ECT] [ISL] Centèsima part de la lira turca i de la lliura d’Egipte, Líban, Sudan i Síria.
1 2 f. [ECT] Moneda d’una piastra.
2 f. [NU] Peça italiana de vuit rals d’argent.
pic1
1 m. [LC] [AQ] Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer terminada en punta en un o en els dos extrems, sovint lleugerament encorbada, amb un mànec de fusta endollat en l’ull que hi ha entre els dos extrems, que serveix per a excavar un terreny, remoure pedres, etc.
2 m. [LC] [GG] Cim agut d’una muntanya. Els pics de Montserrat.
3 [LC] a pic loc. adv. VERTICALMENT. Un camí que puja a pic.
4 m. [ZOO] pic bastard PICA-SOQUES BLAU.
5 1 m. [TRA] Antena d’una cangrea.
5 2 m. [TRA] Tanc situat a proa o a popa on s’emmagatzema l’aigua dolça d’un vaixell.
pic2
1 1 m. [LC] Cop donat a la porta amb el picaporta, a la campana amb el batall. Tres pics i repicó. Un pic de campana.
1 2 m. [LC] VEGADA. Hi ha anat tres pics i mai no l’ha trobat.
2 m. [LC] Moment de la màxima intensitat d’una cosa. El pic del sol. Al pic del batre.
3 1 m. [LC] Punt que es fa amb la ploma, la punta d’un llapis.
3 2 m. [LC] Forat que es fa amb la punta d’una agulla, d’un punxó.
3 3 m. [LC] Senyal, clap, petit i rodó.
3 4 [LC] pic de gall GALLADA.
pic3
m. [BOS] pic de gallina ANAGALL.
pica1
1 1 f. [LC] [DE] Arma antiga que consisteix en una asta o pal que porta en un extrem un ferro petit i agut, més curta que la llança.
1 2 f. [JE] Barra llarga de fusta i amb punta de ferro que s’usa per a picar els toros a les corregudes de bous.
2 1 f. pl. [JE] Coll de la baralla francesa que duu dibuixades fulles lanceolades.
2 2 f. [JE] Carta d’aquest coll.
pica2
1 f. [LC] [AQ] [ED] [AR] Peça de pedra, de terrissa o d’un altre material, clavada a una paret, sostinguda per un peu, etc., amb una concavitat destinada a rebre aigua o un altre líquid. La pica d’una font. Una pica oliera. Pica baptismal.
2 [LC] [AQ] [ED] [AR] pica beneitera Pica de l’aigua beneita d’una església.
pica3
f. [LC] Pic12.
pica4
f. [ZOM] Mamífer del gènere Ochotona, de l’ordre dels lagomorfs, de la grandària d’una rata però de cos arrodonit, diürn, colonial, que viu a l’Àsia i a la part occidental de l’Amèrica del Nord.
pica5
f. [AF] Mida tipogràfica que correspon a la sisena part d’una polzada anglosaxona.
picaaranyes
1 m. [IT] Peça de fusta emprada, en algunes màquines de filar, per a descollar les aranyes.
2 m. [ZOO] PELA-ROQUES.
picabaralla
1 f. [LC] Conversa frívola i impertinent.
2 f. [LC] Discussió viva.
picacancell
m. [LC] Trena trossada.
picacarrasques
m. [ZOO] PIGOT VERD.
picada
1 f. [LC] Acció de picar; l’efecte. Una picada de mosquit, de puça. El papagai li ha donat una picada.
2 f. [LC] [HO] Conjunt d’ingredients picats en un morter, que s’afegeixen a una salsa o un guisat. Una picada d’ametlles, d’alls.
3 f. [IT] Cop o impulsió que rep la llançadora, el qual l’envia d’un extrem a l’altre de les taules del teler.
picadís
[pl. -issos]
m. [LC] Menudall que es fa en picar les pedres.
picador1
m. [LC] [AGR] Lloc on els picadors domen i ensinistren els cavalls, on les persones aprenen a muntar.
picador2 picadora
1 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que pica. Picador de cartons per a la màquina jacquard.
1 2 m. i f. [LC] [PR] PICAPEDRER.
1 3 m. i f. [AGF] [PR] LLENYATAIRE.
2 m. [LC] Eina emprada per a picar, especialment pala de fusta usada per a picar la roba en rentar-la.
3 1 m. i f. [IMI] [PR] Persona que té per ofici domar i ensinistrar cavalls.
3 2 m. i f. [JE] [PR] Persona que toreja a cavall i amb pica.
picadura
1 1 f. [LC] Acció de picar; l’efecte.
1 2 f. [LC] Tabac picat. Un paquet de picadura per a la pipa.
2 f. [LC] Conjunt dels pics o forats que presenta una cosa picada.
picaferro
m. i f. [LC] Ferrer, ferrera.
picaflor
m. [LC] [ZOO] COLIBRÍ.
picallós -osa
adj. [LC] Que fàcilment es molesta, s’ofèn.
picamà
m. [LC] [ED] MÀ DE MORTER.
picamatalassos
m. [LC] Estri pla i rodó amb mànec, generalment fet de vímet trenat, usat per a espolsar o picar estores, matalassos, etc.
picament
m. [LC] Acció de picar. Picament de mans, de peus.
picant
1 adj. [LC] Que pica al paladar. Una beguda picant. No hi poseu gaire pebre, que no sigui massa picant.
2 adj. [LC] Que es diu amb certa mordacitat o amb paraules un poc lliures. Una història picant.
picantment
adv. [LC] MORDAÇMENT.
picapedra
m. i f. [LC] [IMI] [PR] PICAPEDRER.
picapedrell
1 m. [LC] [ZOO] BERNAT PESCAIRE.
2 m. [JE] Joc en què un anell es fa passar de mà en mà d’amagat d’un dels jugadors i, al crit de «Picapedrell, qui té l’anell?», aquest ha d’endevinar quin dels altres jugadors té l’anell dins la mà.
picapedrer picapedrera
1 m. i f. [LC] [IMI] [PR] Operari que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció.
2 m. i f. [LC] MESTRE DE CASES.
pica-pica1
m. [BOS] [AGA] BRAQUIQUÍTON.
pica-pica2
m. [LC] Àpat consistent en menges variades que es presenten en racions petites que hom pren a voluntat. Van oferir un pica-pica als assistents.
picapinyes
m. [LC] [ZOO] TRENCAPINYES.
picaplatges
m. [ZOO] REMENA-ROCS.
picaplets
1 m. i f. [LC] POP. Advocat, advocada.
2 m. i f. [LC] Persona que en tot troba quelcom a objectar, de tot vol saber les raons, etc.
picapoll
1 1 m. [LC] [BOS] MORRÓ.
1 2 m. [BOS] MATAPOLL.
2 1 m. [LC] [AGA] Cep d’una varietat que dona raïm blanc o negre de pellofa molt prima i molt saborós.
2 2 m. [LC] [AGA] Raïm de cep picapoll.
picaport
m. [ZOO] CAPÓ REIAL.
picaporta
m. [LC] Argolla, peça en forma de martell, penjada a una porta, que, alçant-la i deixant-la caure, serveix per a trucar.
picaportes
m. i f. [LC] Persona que va demanant caritat de porta en porta.
picapunt
m. [LC] Motiu de renyina, d’entossudiment, etc., en què juga l’amor propi.
picar
1 1 v. tr. [LC] Fer un petit forat a la pell (d’algú, d’una part del cos) amb el bec, el fibló, etc. L’ha picat una aranya.
1 2 [LC] no saber quina mosca l’ha picat No saber què ha irritat algú, què li ha fet prendre tal resolució. No sé quina mosca t’ha picat, ara!
1 3 [LC] [AGR] picar un ocell l’ou Sortir de l’ou.
2 1 intr. [LC] Causar en alguna part del cos una sensació viva, penetrant, de coïssor, de cremor. Com picava el fred, aquest matí! Fa un sol que pica. Aquesta botifarra pica molt: hi ha massa pebre. Piquen molt, aquests mosquits!
2 2 intr. [LC] Tenir un preu massa alt. Aquest any, els panellets piquen; ens els farem nosaltres.
2 3 tr. [LC] Estimular, excitar, vivament. Això em va picar la curiositat.
3 1 tr. [LC] Els ocells, agafar (el menjar) amb el bec. Les gallines tot el dia piquen gra.
3 2 tr. [LC] Un peix, donar mossegada (a l’esquer, al menjar).
3 3 intr. [LC] El peix, acudir a l’esquer. Avui els peixos no piquen.
3 4 intr. [LC] Els compradors, començar a concórrer.
3 5 intr. [LC] Començar a obrar. Picar la tramuntana. La pesta picà durant aquell hivern.
3 6 tr. [LC] Menjar (un aliment) gra a gra, trosset a trosset. Picar un gotim de raïm.
3 7 tr. [LC] Prendre una mica (d’un menjar). He picat ametlles. Picarem una mica mentre s’acaba de fer el dinar.
3 8 [LC] picar en un llibre Treure’n a l’atzar aquesta o aquella idea.
4 1 tr. [LC] Ferir superficialment amb un cop d’un instrument punxant. M’he picat el dit amb una agulla.
4 2 [LC] [AGR] picar el cavall Colpir-lo amb els esperons.
4 3 [JE] [AGR] picar el toro Ferir el toro amb la pica procurant deturar-lo.
4 4 [JE] picar la bola En el joc del billar, colpir la bola amb la punta del tac de manera que agafi un cert moviment.
4 5 [IT] picar la llançadora Fer sortir la llançadora del calaix amb el moviment del tac.
5 1 tr. [AGR] Un gos de pastor, mossegar (un cap de bestiar) per tal de fer-lo fugir d’un lloc o de fer-lo tornar al ramat.
5 2 tr. [AGR] El pastor, tirar una pedra (a un cap de bestiar) per tal de fer-lo fugir d’un lloc.
5 3 tr. [LC] Ensinistrar (un cavall).
6 1 tr. [LC] Donar cops (a alguna cosa) amb un martell, una maça, un picó, etc., per afaiçonar-la, ablanir-la, pitjar-la, capolar-la. Picar la pedra. Picar la llana d’un matalàs. Picar la roba en rentar-la. Picar la terra. Picar la sal al morter. Picar la carn per fer mandonguilles. Picar tabac.
6 2 tr. [IT] Rentar (madeixes de fil) tot sotmetent-les a l’acció d’unes maces que els cauen al damunt repetidament.
6 3 tr. [IT] Foradar degudament (els cartons) per a una màquina jacquard.
6 4 tr. [AF] Cosir (uns plecs de paper) amb fil metàl·lic.
6 5 [AGR] picar el farratge Trossejar-lo abans de distribuir-lo en verd o bé ensitjat.
6 6 [AGF] picar el suro Donar cops al suro amb el martell de la destral per saber si és madur.
6 7 [LC] picar l’ullet FER L’ULLET.
6 8 [LC] picar la llenya Trossejar-la.
6 9 [IT] picar la pua Passar manualment els fils d’un ordit per entre les palletes de la pua.
6 10 [AF] picar paper Fer entrar aire entre els fulls d’una pila de papers.
6 11 [IT] picar un dibuix Marcar-ne els contorns amb petits forats.
6 12 [AF] picar un text Compondre un text mecànicament mitjançant teclats.
6 13 [JE] [MU] picar una nota Fer-la sonar d’una manera molt marcada.
6 14 [LC] picar els dits a algú Escarmentar-lo.
6 15 [LC] picar-se els dits Perdre molts diners en una operació comercial en comptes de guanyar-ne.
6 16 [LC] picar-se les crestes Barallar-se amb paraules picants.
7 1 intr. [LC] picar a la porta Trucar 1.
7 2 [LC] picar de mans Copejar el palmell d’una mà amb el palmell de l’altra d’una manera sorollosa per jugar, manifestar aprovació, acompanyar una cançó, etc.
7 3 [LC] picar de peus Mostrar el rebuig, la disconformitat, picant amb els peus a terra.
8 intr. [EI] Una màquina, un motor, etc., produir una successió de sorolls de percussió deguts a un funcionament defectuós.
9 intr. [EI] Un avió, baixar en picat, descendir bruscament.
10 1 intr. pron. [LC] [ML] [IMF] picar-se una cosa a) Fer-s’hi petits forats.
10 1 [LC] [ML] [IMF] picar-se una cosa b) Començar a corcar-se, a arnar-se. Les bigues d’aquesta habitació s’han picat.
10 1 [LC] [ML] picar-se una cosa c) Fer-s’hi petits forats i taques a causa de la humitat, la corrosió, el florit, etc.
10 2 [LC] picar-se el vi Començar a agrir-se.
11 intr. pron. [LC] picar-se el mar El vent, alçar-hi petites onades.
12 1 intr. pron. [LC] Ofendre’s per una paraula, una actitud, etc. Potser es picarà, però no vull estar-me de dir-li-ho.
12 2 intr. pron. [LC] VANAR-SE. Picar-se d’espavilat.
picard -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Picardia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Picardia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte francès parlat a la Picardia i a zones veïnes.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al picard.
picarda
f. [LC] [AGR] Picarol 1.
picardia
1 1 f. [LC] Condició de picardiós.
1 2 f. [LC] Acte propi d’una persona picardiosa.
1 3 f. [LC] Acció enganyosa, dolenta.
1 4 f. [LC] Expressió burleta i de certa mala intenció.
2 f. [BOS] Herba de la família de les escrofulariàcies, de tiges decumbents, fulles arrodonides o reniformes, lobulades, flors semblants a les dels conillets però molt més petites i amb un curt esperó, de color violaci amb el paladar groc, i fruit en càpsula, que es fa en parets i roques ombrívoles (Linaria cymbalaria).
picardiós -osa
adj. [LC] Astut, prompte a advertir-ho tot i a aprofitar-se’n.
picardona
1 f. [ZOO] Ocell de la família dels ràl·lids, d’uns 18 centímetres de llargada, de coloració fosca, amb els flancs ratllats (Porzana pusilla).
2 [ZOO] picardona d’aigua POLLA PINTADA.
picardonet
m. [ZOO] RASCLETÓ.
picaresc -a
adj. [LC] Caracteritzat per una dolenteria que fa certa gràcia.
picarescament
adv. [LC] D’una manera picaresca.
picarol
1 1 m. [LC] [AGR] Cascavell gros, esquella petita, que es posa al coll d’un animal.
1 2 m. [LC] [AGR] Cascavell o campaneta que es posa als arreus dels cavalls o dels muls.
1 3 [LC] tenir bon picarol Parlar molt.
2 m. [BOS] [AGA] MARGARIDOIA.
picaroleig
m. [LC] So de picarols, d’esquelles.
picarolejar
v. intr. [LC] Els picarols, les esquelles, sonar.
picarot
m. [ZOO] GAMBA VERDA.
pica-soques
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels sítids, d’uns 14 centímetres de llargada, amb el plomatge blau grisenc a les parts superiors i amb el bec dret i fort (Sitta europaea).
2 [ZOO] pica-soques blau Pica-soques 1.
3 m. [LC] [ZOO] RASPINELL.
picassa
f. [LC] [IMI] DESTRAL.
picassó
1 m. [LC] [IMI] Destral petita.
2 m. [LC] Martell gros, amb el ferro acabat en punta per un extrem i en un tronc de piràmide per l’altre, que serveix per a trossejar pedra.
picassor
f. [LC] PICOR.
picat
1 m. [LC] [AF] Efecte de picar.
2 m. [IT] Combinació de punts d’encreuament, que serveix per a fer el dibuix i que hom col·loca a la maquineta de lliços.
3 m. [HO] Carn i altres substàncies picades que formen com una salsa.
4 [LC] en picat loc. adv. a) En direcció de dalt a baix, gairebé vertical, i molt ràpidament. Caure, baixar, en picat. Volar en picat.
4 [LC] en picat loc. adv. b) Ràpidament i inevitablement. La borsa ha caigut en picat.
5 adj. [CO] pla picat V. PLA1.
picatatxes
m. i f. [LC] Persona que en tot troba què dir.
pícea
1 1 f. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli del gènere Picea, de la família de les pinàcies, amb aspecte d’avet, de capçada cònica i branquillons pènduls, fulles linears i anguloses, disposades tot al volt de la tija i pinyes ovoides penjants.
1 2 f. [BOS] [AGF] Pícea que forma boscos extensos a la regió eurosiberiana, de gran valor forestal i de fusta molt utilitzada (Picea abies).
2 f. [IMF] [AGF] Fusta de pícea, de color molt clar, emprada per a fer caixes de ressonància d’instruments de corda, en ebenisteria i per a fer pasta de paper.
pícids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells forestals de l’ordre dels piciformes, de mida mitjana o petita, amb el bec llarg i agut i la llengua també llarga, que empren per a foradar els arbres i agafar insectes, de cua curta i rígida, i de veu potent, a la qual pertanyen els diversos pigots.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
piciformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells, gairebé tots forestals, que comprèn sis famílies, una de les quals està representada a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.