reeducar

1 v. tr. [LC] Tornar a educar.

2 v. tr. [PS] [PE] Permetre (a un individu que pateix una afecció motora o psicomotora) l’ús més o menys complet de la funció pertorbada mitjançant un conjunt de mesures terapèutiques.

3 v. tr. [PE] [PS] Solucionar problemes de caire divers (dels escolars infantils) mitjançant tècniques psicopedagògiques.

reeixida

f. [LC] Acció de reeixir; l’efecte.

reeiximent

m. [LC] Acció de reeixir.

reeixir

[ind. pr. reïxo, reïxes, reïx, reeixim, reeixiu, reïxen]

1 v. intr. [LC] Una cosa, sortir bé a qui se la proposa. Tot li reïx.

2 v. intr. [LC] Algú, tenir èxit en alguna cosa que emprèn. Ell ha reeixit en la seva empresa.

reeixit -ida

adj. [LC] Que ha sortit bé. És una obra reeixida.

reelecció

f. [LC] [AD] Acció de reelegir; l’efecte.

reelegible

adj. [LC] Que pot ésser reelegit.

reelegir

v. tr. [LC] Elegir de nou. L’han reelegit president.

reembarcada

f. [LC] REEMBARCAMENT.

reembarcament

m. [LC] Acció de reembarcar.

reembarcar

v. tr. [LC] Tornar a embarcar.

reemborsable

adj. [LC] REEMBOSSABLE.

reemborsament

m. [LC] REEMBOSSAMENT.

reemborsar

v. tr. [LC] REEMBOSSAR.

reembossable

adj. [LC] Que pot ésser reembossat.

reembossament

1 m. [LC] Acció de reembossar; l’efecte.

2 [ECT] contra reembossament loc. adv. De manera que hom fa el pagament en rebre la mercaderia objecte del contracte.

reembossar

1 v. tr. [LC] Cobrar (una quantitat que s’havia prestat, donat).

2 v. tr. [ECT] Tornar (una quantitat) a mans de qui l’havia desembossada.

reemissor

m. [TC] [EL] Repetidor d’ones radioelèctriques, especialment de ràdio i televisió.

reempenyorament

m. [DR] Facultat que té el venedor a carta de gràcia de vendre també a carta de gràcia el dret de redimir que s’havia reservat.

reemplaçable

adj. [LC] Que pot ésser reemplaçat.

reemplaçament

1 m. [LC] Acció de reemplaçar; l’efecte.

2 m. [LC] Renovació dels qui fan el servei militar que afecta una part del contingent de l’exèrcit dins els termes legals.

3 m. [GLG] Procés pel qual un mineral és reemplaçat per un altre sense que es perdi el caràcter sòlid del conjunt.

reemplaçant

adj. i m. i f. [LC] Que reemplaça.

reemplaçar

1 v. tr. [LC] Ocupar la plaça o el lloc que ocupava (un altre). Quan ell sigui fora, qui el reemplaçarà?

2 v. tr. [LC] Posar algú o alguna cosa a la plaça o al lloc (d’algú o d’alguna cosa). Reemplaçar un funcionari. Reemplaçar els arbres morts.

reencarnació

f. [HIH] [AN] Acció de reencarnar-se; l’efecte.

reencarnar

1 v. tr. [LC] Tornar a encarnar.

2 intr. pron. [RE] [HIH] [AN] Es reencarnà en un lleó. L’esperit errant no podia reencarnar-se.

reencunyar

1 v. tr. [LC] Tornar a encunyar.

2 v. tr. [NU] Tornar a batre (una moneda) utilitzant, com a cospell, una peça ja encunyada anteriorment.

reenganxament

m. [LC] [DE] Acció de reenganxar o de reenganxar-se.

reenganxar

1 v. tr. [LC] Tornar a enganxar.

2 intr. pron. [DE] Continuar voluntàriament en les forces armades després d’haver complert el servei militar o el compromís inicialment contret. Després d’haver servit vuit anys, molts soldats es reenganxaven.

reenganxat -ada

1 adj. [DE] Que roman a les forces armades després d’haver complert el servei militar.

2 m. i f. [DE] Soldat reenganxat.

reenvidar

v. tr. [LC] [JE] [HO] Contestar (a un envit) envidant una aposta major.

reenvit

m. [LC] [JE] Acció de reenvidar.

reerecció

f. [LC] Acció de reerigir; l’efecte.

reerigir

v. tr. [LC] Tornar a erigir.

reescalf

m. [LC] Reescalfat 2.

reescalfador

m. [IQ] Sistema de bescanviadors de calor que en els generadors de vapor escalfen el vapor per sobre de la seva temperatura de saturació.

reescalfament

m. [LC] Acció de reescalfar; l’efecte.

reescalfar

1 v. tr. [LC] Tornar a escalfar (allò que s’ha refredat). Ja torna a ésser fred: reescalfeu-ho. Li va reescalfar l’arròs que havia sobrat.

2 v. tr. [LC] Elevar la temperatura (d’una cosa que ja és calenta).

3 v. tr. [LC] PER EXT. Reescalfar l’entusiasme, el zel, d’algú.

reescalfat -ada

1 adj. [LC] Que ha servit, ha fet el seu fet, etc., i es dona com a nou. No és una nova edició sinó una versió reescalfada.

2 m. [LC] Cosa reescalfada.

reescalfó

m. [LC] Menjar que ha sobrat d’un àpat i es torna a servir reescalfat.

reescriptura

1 f. [LC] [BB] Acció de reescriure; l’efecte.

2 1 f. [FL] Operació consistent a substituir un símbol per un altre o per un seguit d’altres símbols.

2 2 f. [FL] Expansió d’una categoria sintàctica en altres categories que la constitueixen.

reescrit -a

1 adj. i m. i f. [BB] Que conté pàgines o fragments afegits sense cap relació amb el text originari.

2 1 m. [DR] RESCRIPTE.

2 2 m. [BB] PALIMPSEST.

reescriure

[quant a la flexió, com escriure]

1 v. tr. [LC] [BB] Escriure de nou.

2 tr. [FL] En ling. generativa, expandir (una categoria) en una altra o en una seqüència de categories ordenada d’esquerra a dreta.

reesmerç

m. [HIH] Acció de reesmerçar.

reesmerçar

1 v. tr. [HIH] Tornar a deixar a rèdit (una quantitat lluïda).

2 v. tr. [HIH] REINVERTIR.

reestrena

f. [CO] [JE] Projecció d’una pel·lícula després de donar-se per acabada la seva campanya de promoció i el temps d’exhibició en el cinema o els cinemes en què ha estat estrenada.

reestrenar

v. tr. [JE] Tornar a estrenar (especialment una obra de teatre, una pel·lícula cinematogràfica, etc.).

reestructuració

1 f. [LC] Acció de reestructurar; l’efecte.

2 f. [ECT] Procés d’adequació d’un sector productiu, mitjançant una nova combinació de factors, per tal d’obtenir més productivitat.

reestructurar

v. tr. [LC] Tornar a estructurar.

reexaminació

f. [LC] Acció de reexaminar.

reexaminar

v. tr. [LC] Sotmetre a un nou examen.

reexpedició

f. [LC] Acció de reexpedir; l’efecte.

reexpedir

v. tr. [LC] Expedir de nou.

reexportable

adj. [LC] Que pot ésser reexportat.

reexportació

f. [LC] [ECT] Acció de reexportar; l’efecte.

reexportar

1 v. tr. [LC] [ECT] Exportar de nou.

2 v. tr. [LC] [ECT] Exportar (allò que ha estat importat).

reexposició

f. [MU] Repetició, en les formes musicals molt extenses, d’un tema principal cap al final de l’obra, normalment en el to original.

refacció

f. [HIH] REFECCIÓ.

refaccionari -ària

adj. [DR] Que procedeix de diners deixats per a adobar o fabricar una cosa, o bé del valor dels treballs i materials emprats en l’obra, per la qual cosa té un dret de preferència. Crèdit refaccionari.

refallar

v. tr. [LC] [JE] Jugar un atot superior (a l’atot amb què un altre jugador ha fallat).

refecció

1 1 f. [LC] Acció de refer, de reparar, especialment les forces.

1 2 f. [LC] Aliment que es pren per reparar les forces.

2 f. [HIH] Procediment per a reconstruir l’escriptura original d’un acte o contracte destruït o perdut.

refectori

m. [LC] [AQ] [AR] Sala on es reuneixen per fer els àpats en comú els individus d’una comunitat, d’un col·legi, etc.

refegir

1 v. tr. [LC] Afegir (una cosa, especialment un líquid, que havia minvat d’un recipient). Refegiu aigua a la cassola.

2 intr. [LC] Tornar a prendre d’un menjar del qual ja s’ha consumit una ració. He refegit d’arròs.

refer

[quant a la flexió, com desfer]

1 v. tr. [LC] Fer de nou (allò que havia estat desfet, que era mal reeixit, etc.). Va refer la novel·la dues vegades. El paleta refarà en part la llar de foc.

2 v. tr. [LC] Reparar 1. Refer la punta d’una eina. Refer la salut.

3 intr. pron. [LC] [MD] Refer-se d’una malaltia.

referència

1 1 f. [LC] Acció de referir o de referir-se; l’efecte. Segons referències, ells encara no són a Alacant.

1 2 [LC] fer referència a una cosa Referir-s’hi.

1 3 [LC] amb referència a loc. prep. PEL QUE FA A.

2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Informe que, tocant a la probitat, la solvència, etc., d’una persona, dona algú a una tercera persona. Del sol·licitant, en tenim excel·lents referències.

3 1 f. [LC] Acció de referir alguna cosa a un text, a una altra part del mateix text.

3 2 [BB] referència bibliogràfica Citació 2 2.

4 f. [FL] Relació entre un signe i el referent que designa.

5 f. [IN] Indicació que designa d’una manera inequívoca qualsevol de les entitats o els recursos d’un sistema informàtic.

referencial

1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a la referència.

2 adj. [FL] Que remet a un referent.

referenciar

1 v. tr. [LC] Assignar una referència bibliogràfica (a un document).

2 tr. [LC] ESMENTAR.

referendar

1 v. tr. [LC] [AD] [DR] RATIFICAR. Tots els partits polítics han referendat l’acord.

2 v. tr. [AD] Legalitzar (un document) amb la signatura d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior.

3 v. tr. [LC] Sotmetre a referèndum, aprovar en referèndum.

referendari -ària

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un referèndum. Política referendària.

2 m. i f. [HIH] [PR] Oficial que legalitza un despatx o document signant-lo després del superior.

referèndum

m. [LC] [DR] [PO] Votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió o per a donar suport a una persona o a una mesura política. La Constitució va ser aprovada per referèndum. El canvi de sistema electoral hauria de ser sotmès a referèndum.

referent

1 1 adj. [LC] Que fa referència.

1 2 [LC] referent a loc. prep. Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a.

2 m. [FL] Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe.

referible

adj. [LC] Que pot ésser referit.

referir¹

1 v. tr. [LC] Especialment qui en té l’encàrrec, fer saber de paraula o per escrit. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions.

2 tr. [LC] Atribuir a una causa, a un motiu, a un origen.

3 1 tr. [LC] Atribuir (a una cosa) una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. Referir una planta a tal gènere.

3 2 intr. pron. [LC] Una cosa, tenir una relació de dependència, subordinació, etc., amb una altra. L’adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix.

4 intr. pron. [LC] Algú que parla de quelcom o que diu quelcom, entendre que parla o que ho diu d’algú o d’alguna cosa. Quan deia que algú ens ho pagaria, em referia al teu oncle.

referir²

v. tr. [LC] [AQ] Preparar (una paret) per eixalbar-la.

refermança

f. [LC] Acció de refermar-se.

refermar

1 1 v. tr. [LC] Fer més ferm.

1 2 intr. pron. [LC] Fer-se ferm. L’antiga vocació es refermava.

1 3 intr. pron. [LC] Tornar a afirmar allò que abans ja s’havia dit, pensat, etc. Em refermo en les explicacions que us vaig donar ahir. S’havia refermat en els seus propòsits.

2 intr. [LC] Fer-se més ferm. El vent ha refermat. La pluja referma.

referrar

v. tr. [LC] [IMI] [AGR] Ferrar de nou fent servir la mateixa ferradura.

refertilització

f. [LC] Acció de refertilitzar; l’efecte.

refertilitzar

v. tr. [LC] Tornar a fer fèrtil.

refet -a

adj. [LC] CEPAT. Jove alta i refeta.

refeta

f. [LC] Remolta de l’oliva.

refetor

m. [LC] [AQ] [AR] REFECTORI.

refetorer refetorera

m. i f. [LC] [PR] Persona que té cura del refectori.

refí -ina

1 adj. [LC] Molt fi, molt prim.

2 adj. [LC] Molt hàbil i astut.

refiadament

adv. [LC] Amb refiança.

refiança

f. [LC] Acció de refiar-se.

refiar-se

v. intr. pron. [LC] Comptar amb algú o alguna cosa com a mitjà. Ell ens ajudarà: jo bé me’n refio. No et refiïs d’aquest suport: és feble i no aguantarà.

refiat -ada

1 adj. [LC] Que es refia.

2 adj. [LC] Massa confiat.

refiblar

v. tr. [LC] Fiblar fort.

refigurar

v. tr. [LC] Figurar de nou en la imaginació.

refilada

f. [LC] Acció de refilar.

refiladissa

f. [LC] Cantadissa d’ocells.

refilador -a

1 adj. [LC] Que refila. Un rossinyol refilador.

2 m. [LC] [IMI] [IMF] Escarpra amb una petita ranura en un dels extrems, amb què els boters fan entrar i fan forts els cèrcols a les botes donant cops de maça o martell a l’altre extrem.

refilar

1 v. intr. [LC] Fer refilets.

2 1 intr. [LC] Certs ocells, cantar. Els rossinyols refilaven entre les bardisses. Refilar com un canari.

2 2 intr. [LC] Cantar com un ocell.

3 tr. [LC] Fer acabar en punta. Refilar-se els bigotis.

4 tr. [AF] Tallar finament (un llibre, paper, etc.).

5 tr. [IMF] Picar (els cèrcols de les botes), per fixar-los fortament, amb el refilador.

refilet

1 m. [LC] [MU] Ornament del cant que és una successió de notes lleugeres sobre una mateixa síl·laba.

2 m. [LC] Cant de certs ocells.

refillol

m. [LC] Rebrot 1.

refinable

adj. [LC] Que pot ésser refinat.

refinació

1 f. [LC] Acció de refinar.

2 f. [LC] [IQ] Operació de refinar una substància natural o un producte industrial. La refinació del sucre, de l’oli.

refinadament

adv. [LC] D’una manera refinada.

refinador -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] Que refina, especialment metalls o licors.

refinament

1 m. [LC] Acció de refinar.

2 m. [LC] Qualitat de refinat. El refinament de les seves maneres. Un refinament de malícia, de crueltat.

3 m. [LC] Comportament molt curós de certes persones.

4 m. [MT] refinament d’una partició Nova partició que té les parts contingudes dins les parts de la primera.

refinar

1 1 v. tr. [LC] [HO] [IQ] Fer més fina (alguna cosa) llevant-ne allò que la impurifica. Refinar el sucre, l’oli. Refinar l’or, l’argent. Refinar el gas natural.

1 2 v. tr. [LC] [IQ] Fer la destil·lació fraccionada (del petroli).

2 1 tr. [LC] Fer més delicat, més subtil (quelcom), llevar-ne tot allò que pot tenir de groller, de vulgar, d’inelegant. Refinar les maneres, el llenguatge, l’estil. Refinar el gust. Refinar el seu art.

2 2 intr. pron. [LC] S’ha refinat molt des que coneix aquella noia.

3 tr. [OP] [LC] Repassar el sòl (d’un camí, d’una carretera, etc.).

refinatge

m. [EI] [IMI] [IQ] Refinació 2. El refinatge del petroli.

refineria

f. [LC] [IMI] [IQ] Fàbrica on es refinen certes substàncies. Una refineria de sucre. Una refineria de petroli.

refistolat -ada

1 1 adj. [LC] Carregat d’adorns.

1 2 adj. [LC] Carregat de pretensions.

2 1 adj. [LC] Ple d’arrogància, de suficiència.

2 2 adj. [LC] Ple d’enuig, d’indignació.

reflectància

f. [ME] [AQ] [FIF] Quocient entre la radiació reflectida per una superfície, un cos, etc., i la radiació que hi incideix.

reflectir

1 v. tr. [LC] [FIF] La superfície d’un cos, fer que (una cosa que hi incideix) no hi penetri i se n’allunyi prenent una nova direcció. Reflectir una superfície polida la llum. El raig incident i el reflectit formen angles iguals amb la perpendicular a la superfície en el punt d’incidència.

2 1 tr. [LC] [FIF] Reproduir la imatge (d’alguna cosa) com fa un mirall. L’estany reflectia el cel estelat.

2 2 intr. pron. [LC] Reflectir-se els estels en l’estany.

3 1 tr. [LC] Manifestar (alguna cosa) com si fos per mitjà d’un mirall. Els seus ulls reflecteixen tristesa.

3 2 intr. pron. [LC] Una cosa, deixar-se veure en una altra. Reflectir-se l’ànima a la cara. Reflectir-se el seu temperament en les seves obres.

reflectòmetre

m. [ME] Aparell per a mesurar la reflectància.

reflector -a

1 adj. [LC] Que reflecteix.

2 1 m. [LC] [FIF] Superfície polida emprada per a reflectir la llum o la calor en una direcció determinada.

2 2 m. [LC] [TC] [EL] Element d’una antena destinat a reflectir les ones hertzianes.

reflex -a

1 adj. [LC] Que ha estat reflectit, que ha experimentat una reflexió.

2 1 m. [LC] [FIF] Llum reflectida.

2 2 m. [LC] [FIF] Imatge produïda per reflexió.

2 3 m. [LC] Cosa en què es deixa veure una altra. Les queixes amargues de la mestressa són un reflex del seu estat d’ànim.

3 m. [LC] [ED] Línia de tenyit d’un to més clar que el color natural dels cabells.

4 adj. [LC] [BO] En bot., que es dirigeix enfora i avall. Les rames reflexes del salze.

5 adj. [MD] [PS] [ZOA] Relatiu o pertanyent, concomitant, a un reflex o als reflexos. Acció reflexa. Acte, moviment, reflex. Inhibició reflexa. Respostes reflexes.

6 1 m. [MD] [PS] [ZOA] Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan a un impuls que té el seu origen en un receptor extern o intern.

6 2 [MD] [PS] reflex condicionat RESPOSTA CONDICIONADA.

7 adj. [FL] Reflexiu 2 1.

reflexament

adv. [LC] D’una manera reflexa.

reflexibilitat

f. [LC] Qualitat de reflexible.

reflexible

adj. [LC] Que pot ésser reflectit.

reflexió

1 f. [LC] [FIF] Acció de reflectir o de reflectir-se la llum, el so, etc.; l’efecte. La reflexió de la llum. Les lleis de la reflexió.

2 1 f. [FIF] Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.

2 2 [FIF] reflexió acústica Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.

2 3 [FIF] reflexió total Fenomen pel qual, quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent, hi ha un angle d’incidència màxim tal que tots els rajos que hi incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen.

3 1 f. [MT] Simetria respecte a un pla o a una recta.

3 2 f. [GL] Obtenció de la figura simètrica d’una de donada en relació amb un pla que es pren com a element de simetria.

4 1 f. [LC] Acció de reflexionar. Obrar sense reflexió.

4 2 f. [LC] Pensament resultat de la reflexió. Aquesta reflexió em va fer desistir del meu propòsit. Un recull de reflexions.

4 3 f. [PS] [PE] Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta.

reflexionar

1 v. tr. [LC] Tornar (sobre una cosa pensada) considerant-la detingudament, aprofundint-la. Reflexiona-ho bé i veuràs que no ho has de fer. Cal reflexionar-ho molt abans de decidir-se a fer-ho. Has parlat sense reflexionar.

2 intr. [LC] He trobat aquesta solució després de reflexionar llargament sobre el tema.

reflexiu -iva

1 1 adj. [PS] [PE] Relatiu o pertanyent a la reflexió.

1 2 adj. [LC] [PE] [PS] Que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu.

2 1 adj. [FL] En gram., que expressa una acció el subjecte i l’objecte de la qual tenen el mateix referent. Verb reflexiu.

2 2 adj. [FL] Que té el mateix referent que el subjecte d’un verb reflexiu, s’aplica als pronoms d’objecte.

2 3 m. [FL] Pronom reflexiu.

reflexivament

adv. [LC] Amb reflexió.

reflexivitat

f. [FL] Propietat d’una classe verbal o d’una construcció sintàctica per la qual un subjecte i un complement tenen el mateix referent.

reflexo-

[LC] Forma prefixada del mot reflex. Ex.: reflexograma.

reflexogen -ògena

adj. [MD] [ZOA] Que provoca l’aparició d’un reflex, que desencadena un reflex amb facilitat. Zona reflexògena.

reflexologia

1 f. [PS] Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX que intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals.

2 f. [MD] Estudi dels reflexos.

reflexoteràpia

f. [PS] [MD] Utilització terapèutica dels reflexos condicionats.

reflorida

f. [LC] REFLORIMENT.

refloriment

m. [LC] Acció de reflorir; l’efecte.

reflorir

v. intr. [LC] Florir de nou.

refluent

adj. [LC] Que reflueix.

refluir

v. intr. [LC] [GL] [QU] [FIF] Un líquid que es movia en una direcció, tornar endarrere en una direcció contrària.

reflux

1 1 m. [LC] [FIF] [GL] Moviment d’un líquid que reflueix.

1 2 m. [LC] [GL] [TRA] Moviment descendent de la marea.

2 m. [MD] Pas d’un líquid per un conducte natural en sentit oposat al fisiològic. Reflux gastroesofàgic.

3 m. [IQ] [QU] Operació per la qual el líquid resultant de la condensació d’uns vapors procedents d’un recipient de destil·lació és forçat a retornar en direcció contrària a la dels vapors d’origen.

refocil·lació

f. [LC] Acció de refocil·lar o de refocil·lar-se; l’efecte.

refocil·lar

1 v. tr. [LC] Alegrar, donar calor, vigor, etc., (a algú).

2 intr. pron. [LC] Sentir-se satisfet. El poeta es refocil·la de mirar la ironia del món.

refonamentar

v. tr. [LC] Tornar a fonamentar.

refondre

[quant a la flexió, com confondre]

1 1 v. tr. [LC] Tornar a fondre. Refondre metalls.

1 2 v. tr. [LC] Refer enterament (un discurs, una comèdia, etc.) donant-li nova forma i disposició.

2 tr. [IMF] Eliminar, allisar, planejar, (les parts sobreres resultants de tota mena d’encolades o d’aplacats).

refonologització

f. [FL] Procés fònic d’una llengua pel qual es produeix un canvi de trets distintius dins una unitat.

reforç

1 1 m. [IMI] [PE] Acció de reforçar.

1 2 m. [LC] [PE] Allò que serveix per a reforçar. No som prou gent: ens fa falta un reforç. Tropes de reforç.

1 3 m. [LC] Gruix més gros que, en certa part, es dona a una cosa perquè tingui una resistència major.

2 m. [BB] Element estètic en forma de traços curts amb què acaben les astes de determinades lletres.

3 m. [IQA] Clot o tina en el qual les pells i els cuirs són tractats amb extractes vegetals per donar-los consistència.

reforçador -a

adj. [LC] Que reforça.

reforçament

m. [LC] Acció de reforçar.

reforçant

1 adj. [LC] REFORÇADOR.

2 1 adj. [MD] Emprat per a augmentar les forces debilitades a causa d’una malaltia o degudes a una alimentació o situació anormals.

2 2 m. [MD] Medicament reforçant.

reforçar

1 1 v. tr. [LC] Fer més fort. Reforçar els petges d’una taula. Reforçar una esquadra amb dos nous cuirassats.

1 2 v. tr. [LC] Donar noves forces (a algú o alguna cosa). Reforçar un convalescent amb una alimentació adequada.

2 tr. [IQA] Posar (el cuir i les pells) en el reforç per tal de donar-los consistència.

reforestació

1 f. [GG] [AGF] Recomposició dels boscos mitjançant la plantació d’arbres.

2 f. [GG] PLANTACIÓ FORESTAL.

reforestar

v. tr. [AGF] Repoblar d’arbres (un desboscat).

reforjar

v. tr. [LC] Forjar de nou.

reforma

1 f. [LC] Acció de reformar o de reformar-se; l’efecte. La reforma religiosa. La reforma de les institucions, dels costums. Fer reformes en una casa.

2 1 f. [LC] [RE] Moviment religiós cristià del segle XVI que donà naixença a les esglésies protestants. Martí Luter va ser l’iniciador de la Reforma.

2 2 f. [LC] [RE] Canvi introduït pels protestants en la religió cristiana.

3 f. [PO] reforma fiscal [o reforma tributària] Modificació de les normes legals que defineixen el sistema impositiu estatal o local, o alguna de les seves parts.

reformabilitat

f. [LC] Qualitat de reformable.

reformable

adj. [LC] Que pot ésser reformat.

reformació

f. [LC] Acció de reformar.

reformador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que reforma.

2 m. [HIH] Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.

reformar

1 v. tr. [LC] Tornar a formar.

2 tr. [LC] [RE] Restituir (un orde religiós) a la seva forma o disciplina primitiva.

3 tr. [LC] Fer modificacions (en alguna cosa) donant-li una nova forma, disposició, condició, especialment amb l’intent de millorar-la. Reformar els estatuts d’una societat. Reformar algú la seva conducta, la seva vida. Reformar l’ensenyament primari.

4 intr. pron. [LC] Millorar de comportament. S’ha reformat molt des que el canviaren d’escola.

reformatori -òria

1 adj. [LC] Apte a reformar.

2 m. [DR] [SO] [PE] Establiment penitenciari per a menors d’edat.

reformisme

m. [LC] [HIH] [PO] Actitud i doctrina política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.

reformista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al reformisme.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari de fer reformes especialment en política.

refosa

f. [LC] Acció de refondre; l’efecte. La refosa de monedes. La refosa d’una obra.

refracció

1 1 f. [FIF] [LC] Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents. La refracció de la llum. L’angle de refracció.

1 2 [FIF] [LC] [GL] [GLG] doble refracció Refracció que es produeix quan la llum incideix sobre cristalls anisòtrops en una direcció diferent de la de l’eix òptic i que es caracteritza pel fet que a cada raig de llum incident corresponen dos rajos refractats.

1 3 [FIF] refracció acústica Variació de la direcció de propagació d’una ona sonora, en passar d’un medi a un altre, deguda a la distinta velocitat de propagació del so en els dos medis.

2 1 f. [FIA] [FIF] refracció astronòmica Refracció que sofreixen els rajos lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.

2 2 [ME] [FIF] [FIA] refracció atmosfèrica Desviació de la radiació quan travessa l’atmosfera a causa de la variació de l’índex de refracció en capes adjacents de temperatura diferent.

3 f. [FL] [LC] Evolució d’un fonema que es descompon en dos.

refractar

1 v. tr. [FIF] [LC] Causar la refracció (d’un raig de llum, calor, etc.).

2 intr. pron. [FIF] [LC] Un raig de llum o una ona electromagnètica o acústica, ésser afectats de refracció. La llum blanca, en refractar-se en un prisma, es descompon en els colors.

refractari -ària

1 adj. [LC] Que no se sotmet a una autoritat, a una regla, que es resisteix a acceptar una idea, una opinió, un costum, etc. Refractari a les ordres d’algú. Refractari a tota reforma.

2 adj. [LC] [QU] [FIF] Que resisteix a certes influències.

3 1 adj. [LC] [QU] [IQ] Molt difícil de fondre, reduir, etc., s’aplica a materials d’estructura no-metàl·lica destinats a suportar temperatures elevades. Els forns es revesteixen de material refractari.

3 2 m. [IQ] [QU] Element o peça fets de materials refractaris.

3 3 m. [IQ] [QU] Maó refractari.

refracte -a

adj. [FIF] [LC] Que ha sofert refracció.

refractiu -iva

adj. [FIF] [LC] Que té refractivitat.

refractivitat

f. [FIF] [LC] Poder de refractar.

refractòmetre

m. [GL] [QU] Instrument per a mesurar l’índex de refracció d’un medi material.

refrangibilitat

f. [FIF] [LC] Qualitat de refrangible.

refrangible

adj. [FIF] [LC] Que pot ésser refractat.

refrany

1 m. [LC] [FLL] Frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.

2 m. [MU] [FLL] [FL] RECOBLE.

refranyer -a

1 adj. i m. i f. [LC] Amic de dir refranys.

2 m. [LC] Recull de refranys.

refrec

m. [LC] REFREGADA.

refredament

m. [LC] Acció de refredar o de refredar-se.

refredar

1 1 v. tr. [LC] Fer esdevenir fred, més fred. Refredar una cosa amb glaç.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. La seva absència ha refredat l’afecte que li tenien.

2 1 intr. pron. [LC] Esdevenir fred, més fred. L’aigua tarda a refredar-se.

2 2 intr. pron. [LC] PER EXT. Refredar-se l’entusiasme, el zel.

2 3 [LC] deixar refredar una cosa No fer-la quan és oportú.

3 intr. pron. [LC] [MD] Agafar un refredat. Si no t’abrigues més et refredaràs.

refredat

m. [LC] [MD] Inflamació de la mucosa del nas, de la gola, etc., d’origen víric, bacterià o al·lèrgic, afavorida per efecte del fred o de la humitat.

refregada

f. [LC] Acció de refregar; l’efecte. Uns pantalons gastats per les contínues refregades.

refregament

m. [LC] Acció de refregar.

refregar

v. tr. [LC] Tornar a fregar, fregar reiteradament.

refregir

1 v. tr. [LC] Tornar a fregir.

2 v. tr. [LC] Fregir massa.

refrenable

adj. [LC] Que pot ésser refrenat.

refrenament

m. [LC] Acció de refrenar o de refrenar-se.

refrenar

1 v. tr. [LC] Posar fre (a algú o a alguna cosa).

2 v. tr. [LC] Reprimir 1. Refrenar les passions.

3 intr. pron. [LC] No es va poder refrenar.

refresc

1 m. [LC] [HO] Beguda no alcohòlica, efervescent o no, preparada amb aigua i altres ingredients com suc o extracte de fruites, essències, sucre i additius.

2 m. [LC] Convit, a propòsit d’una festa, d’una recepció, en què se serveixen begudes, pastes, etc.

3 [LC] [DE] de refresc loc. adj. Que ve a afegir-se de nou a un fi. Tropes de refresc.

refrescada

f. [LC] Acció de refrescar o de refrescar-se.

refrescador -a

adj. [LC] Refrescant 1.

refrescament

m. [LC] REFRESCADA.

refrescant

1 adj. [LC] [HO] Que té la virtut de refrescar. Una beguda refrescant.

2 m. [HO] [LC] Refresc 1.

refrescar

1 1 v. tr. [LC] Fer esdevenir fresc. Cal refrescar el vi. La pluja ha refrescat el temps.

1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir fresc. Així l’aigua es refrescarà més de pressa.

1 3 intr. [LC] El temps ha refrescat.

1 4 intr. [LC] [ME] refrescar el vent Fer-se més fort.

2 1 tr. [LC] Donar (a alguna cosa) la seva frescor primitiva. Refrescar una pintura netejant-la.

2 2 [LC] refrescar la memòria Fer-hi venir alguna cosa.

2 3 [LC] refrescar les idees Tenir-les presents de nou.

3 1 tr. [LC] Remullar 2. Hem d’anar a refrescar el teu ascens a la feina.

3 2 intr. [LC] Prendre una beguda refrescant.

3 3 intr. [LC] Assistir a un refresc.

refrigeració

1 f. [LC] Acció de refrigerar; l’efecte.

2 f. [AQ] Producció i utilització de temperatures inferiors a les atmosfèriques normals.

3 f. [HO] Procediment de conservació d’aliments pel fred durant períodes de temps relativament curts.

refrigerador -a

1 adj. [LC] Refrigerant 1.

2 1 m. [AQ] Aparell per al refredament i la conservació de productes en què s’obtenen baixes temperatures mitjançant un sistema de refrigeració.

2 2 m. [AQ] Aparell per a la refrigeració ambiental d’un local, dotat d’un radiador, per on circula un líquid fred, i d’un ventilador, que impulsa l’aire del local a través del radiador.

refrigerant

1 adj. [LC] Que refrigera. Una mescla refrigerant.

2 m. [LC] [EI] [FIF] Producte que serveix per a refrigerar, especialment l’aigua i l’aire en els motors tèrmics o la solució incongelable que refreda la cambra útil en les neveres.

3 m. [FIF] Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a una temperatura determinada i transportar-la a un sistema de temperatura diferent.

4 m. [QU] En quím., peça d’un muntatge de destil·lació on el vapor produït es condensa i, posteriorment, el líquid condensat es refreda.

5 m. [AQ] Aparell que permet de refredar un medi o de condensar un vapor mitjançant la circulació d’un fluid fred.

refrigerar

1 v. tr. [LC] [FIF] Refredar mitjançant l’ús de màquines frigorífiques.

2 v. tr. [LC] [AQ] [FIF] Sotmetre (un producte, una matèria) a refrigeració.

refrigeratiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de refrigerar.

refrigeri

1 1 m. [LC] Alleujament que se sent amb la frescor.

1 2 m. [LC] Alleujament d’una incomoditat, d’una molèstia, etc.

2 m. [HIA] Ritu funerari dels antics cristians de Roma consistent en la celebració d’un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè i trentè després de la mort d’una persona i cada aniversari de la defunció.

3 m. [LC] [HO] Aliment lleuger que es pren per reparar les forces.

refringència

f. [FIF] [LC] REFRACTIVITAT.

refringent

adj. [FIF] [LC] REFRACTIU.

refringir

v. tr. i intr. pron. [FIF] [LC] REFRACTAR.

refugi

1 1 m. [LC] Protecció que hom ofereix a una persona perseguida o que està en perill. Cercar refugi. Trobar refugi. Un lloc de refugi.

1 2 m. [LC] PER EXT. Refugi de pecadors.

2 1 m. [LC] Lloc on hom es pot posar en seguretat. Un refugi segur.

2 2 m. [LC] [TRG] [OP] Illot 2.

3 1 m. [DE] Construcció amb coberta, feta o habilitada per protegir-se de les armes de l’enemic. Refugi antinuclear. Refugi antiaeri.

3 2 m. [AQ] Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen, puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.

4 m. [AGF] Lloc on és protegida la fauna i és prohibit de caçar o de pescar. Refugi de fauna, de caça, de pesca.

refugiar

1 v. tr. [LC] Donar refugi (a algú).

2 intr. pron. [LC] Posar-se en lloc segur, trobar refugi. Ens vam refugiar en una cabana, en una cova.

refugiat refugiada

m. i f. [PO] [SO] [LC] Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. Camp de refugiats.

refulgència

f. [LC] Qualitat de refulgent.

refulgent

adj. [LC] RESPLENDENT.

refulgir

v. intr. [LC] Resplendir 1.

refús

m. [LC] Acció de refusar o de refusar-se.

refusable

adj. [LC] Que pot ésser refusat.

refusar

1 v. tr. [LC] No acceptar. Ha refusat el diner amb què volíem pagar els seus serveis. Ell refusà la corona. Després de pensar-s’hi molt, va refusar aquella feina.

2 intr. pron. [LC] No consentir a fer una cosa. Ens vam refusar a fer-ho.

3 v. tr. [SP] Rebutjar 3.

refusible

adj. [LC] Que pot ésser refós.

refutabilitat

f. [LC] Qualitat de refutable.

refutable

adj. [LC] Que pot ésser refutat.

refutació

1 f. [LC] Acció de refutar.

2 f. [LC] Allò amb què es refuta.

3 f. [LC] [FLL] [FS] Part d’un discurs en què es respon a les objeccions.

refutador -a

adj. i m. i f. [LC] Que refuta.

refutar

v. tr. [LC] Demostrar que (un argument, una opinió, una teoria, etc.) és fals o erroni.

refutatori -òria

adj. [LC] Que serveix per a refutar.

reg

1 m. [LC] [AGA] Acció de fornir aigua a les terres. Terres de bon reg. Aquest és el primer poble de reg.

2 m. [OP] Aplicació d’un lligant asfàltic, uniformement repartit per polvorització, i d’un àrid de recobriment.

rega

1 f. [LC] [AGA] SOLC.

2 f. [LC] [IT] Ratlla que es produeix a les mitges i altres treballs de punt a conseqüència dels punts escapats que s’hi han fet per donar-hi forma.

regada

f. [LC] [AGA] Operació de regar.

regadiu

m. [LC] [AGA] Terreny que es rega. Terres de regadiu.

regador -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que rega.

2 1 f. [LC] [AGA] Recipient portàtil a propòsit per a regar, que consisteix generalment en una caixa cilíndrica de llauna o de plàstic amb un broc a l’extrem d’un tub lateral que arrenca de la vora del fons.

2 2 f. [AGA] Canal de regatge secundari.

3 f. [LC] Cabal d’aigua equivalent a 120 plomes.

4 f. [ZOI] regadora de Filipines Esponja amb esquelet silícic transparent format per espícules espiraliformes encaixades en forma de tub (Euplectella aspergillum).

regal

1 1 m. [LC] Gust donat als sentits. Una obra d’art regal dels ulls.

1 2 m. [LC] PER EXT. La vostra presència és un regal per a tots nosaltres. El nom dolcíssim de Jesús, regal dels cors.

2 m. [LC] Cosa plaent que hom ofereix a algú, especialment en ocasió d’una festa, d’un esdeveniment feliç. Quan va acabar la carrera, li van fer un regal esplèndid. El dia dels Reis tota la família es feia regals.

regala

f. [LC] [TRA] Soleta 3.

regaladament

adv. [LC] A LA REGALADA.

regalaix

m. [IT] Encreuament de fil en les madeixes de seda.

regalament

m. [LC] Acció de regalar o de regalar-se.

regalar¹

1 1 v. tr. [LC] ADELITAR. Els moments feliços que regalen la nostra existència.

1 2 intr. pron. [LC] Tractar-se bé, regaladament. Es regalava amb les delícies d’una bona taula.

2 tr. [LC] Donar com a regal. Què et van regalar pel teu aniversari?

regalar²

1 v. intr. [LC] Un cos, deixar córrer per la seva superfície o deixar caure a gotes o a rajos un líquid que el mulla, que se’n desprèn. Aquest càntir regala. El camp regalava d’aigua. Anar regalant, un ciri encès.

2 v. intr. [LC] Un líquid, caure o córrer per la superfície d’un cos. L’aigua que regalava del sostre. La suor li regalava.

regalat -ada

1 1 adj. [LC] Ple de comoditats, de plaers. Fer una vida regalada.

1 2 [LC] a la regalada loc. adv. Amb tota comoditat, a tot plaer. Viure a la regalada. Menjar, beure, a la regalada. Cantar a la regalada.

2 adj. [LC] Que dona delit, satisfacció, als sentits. Una menja regalada, exquisida.

3 adj. [LC] Molt barat. Aquests pantalons, els venen a un preu regalat.

regalèssia

1 f. [LC] [BOS] [MD] Herba de la família de les papilionàcies, robusta, de fulles imparipinnades, flors violàcies o blavenques en raïms axil·lars i llegum curt i comprimit, que es fa a la vora dels rius i en llocs herbosos humits de la terra baixa, algun cop cultivada, de la qual s’aprofiten les arrels i el rizoma, dolços, llargs i cilíndrics, utilitzats com a edulcorant (Glycyrrhiza glabra).

2 [BOS] regalèssia borda Planta de la família de les papilionàcies, de tiges decumbents, fulles imparipinnades, flors d’un blanc groguenc en raïm i llegums arcuats, que es fa sobretot a les vorades de bosc, principalment a muntanya (Astragalus glycyphyllos).

3 [LC] [BOS] regalèssia de muntanya Planta de la família de les papilionàcies, del grup dels trèvols, de fulles trifoliolades amb els folíols molt estrets i flors rosades o purpúries, llargues i estretes, finalment pèndules, agrupades en glomèruls terminals, i de rizoma gruixudet i dolcenc, que es fa a les pastures àrides de l’alta muntanya (Trifolium alpinum).

regalia¹

1 1 f. [HIH] Prerrogativa particular i privativa que un sobirà exerceix en el seu regne.

1 2 f. [HIH] Privilegi que la Santa Seu concedeix als reis o sobirans en algun punt relatiu a la disciplina de l’Església.

1 3 f. [HIH] Dret pertanyent a la reialesa, usurpat pels senyors feudals i per les ciutats, i reivindicat pels sobirans des del segle XII.

2 1 f. [LC] [ECT] Privilegi o excepció privatius o particulars que té algú en alguna cosa.

2 2 f. [ECT] Cànon 7 3.

3 f. [LC] Allò que sobre llur sou perceben els oficials en algunes oficines.

regalia²

f. [MU] Joc suau de la llengüeteria de l’orgue.

regàlia

1 f. [LC] Ascendència, família. Era una noia que venia de bona regàlia.

2 [LC] venir-ne de regàlia Venir-ne de mena.

regalim

m. [LC] Filet de líquid que corre per la superfície d’un cos que regala, que en cau.

regalimar

1 v. intr. [LC] Deixar anar regalims. Els cabells li regalimaven de suor.

2 v. intr. [LC] Caure a regalims. La suor li regalimava pel front.

regalimós -osa

adj. [LC] Que regalima.

regalisme

m. [HIH] [LC] Sistema que defensa les regalies de la corona.

regalíssia

f. [BOS] REGALÈSSIA.

regalista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al regalisme.

2 adj. i m. i f. [HIH] [LC] Partidari del regalisme.

regall

1 m. [LC] [AGA] REGUERÓ.

2 m. [OP] CUNETA.

reganar

v. intr. [AGP] Pescar amb fitora.

regant

1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que rega.

2 m. i f. [LC] [AGA] Persona que té dret a regar.

3 m. i f. [IMI] [PR] Persona que té per ofici el regatge dels carrers, dels arbres, etc., d’una població.

regany

m. [LC] Paraules de reprovació amb què algú mostra que està enfadat, malcontent, etc.

reganyador -a

adj. i m. i f. [LC] Que reganya.

reganyaire

adj. i m. i f. [LC] Inclinat a reganyar.

reganyament

m. [LC] Acció de reganyar.

reganyar

1 1 v. tr. [LC] Un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar. El gos se li va tirar a sobre reganyant les dents.

1 2 intr. [LC] Mostrar d’estar enfadat, malcontent, amb paraules de reny, retrets, etc. És insuportable: tot el dia està reganyant.

2 tr. [LC] Mostrar el bombat (d’una part del cos) posant-la al descobert, estrenyent la roba que la cobreix, traient-la enfora.

reganyol

m. [LC] RÍNXOL.

reganyós -osa

adj. [LC] Que té el costum de reganyar. Una vella reganyosa.

regar

1 v. tr. [LC] Espargir aigua sobre la superfície (d’una terra) per fornir-li la humitat necessària per a les plantes.

2 v. tr. [LC] Espargir aigua sobre la superfície (d’un carrer, d’una sala, d’un pati) per netejar-los, refrescar-los, etc.

3 v. tr. [LC] PER EXT. Amb aquest ciri que regala vas regant de cera tot el carrer.

4 v. tr. [LC] Espargir aigua, especialment en forma de pluja (sobre una planta).

regata¹

1 f. [LC] Solc, canal petita.

2 f. [AQ] Petit rebaix en forma de línia o canaleta a la superfície d’un mur o envà per a encastar-hi un tub o un conductor elèctric.

regata²

f. [LC] Regateig 1.

regata³

f. [LC] [SP] [TRA] Cursa de regularitat o de velocitat per a embarcacions de vela.

regatar¹

v. tr. [LC] REGATEJAR¹.

regatar²

v. tr. [LC] Regatejar² 1.

regatar³

v. intr. [LC] [SP] Dues o més embarcacions, participar en una regata.

regateig

1 m. [LC] Acció de regatejar, discutint el preu d’una cosa.

2 m. [SP] DRIBLATGE.

regatejador -a

adj. [LC] Que regateja, que, quan compra, acostuma a regatejar.

regatejar¹

v. tr. [LC] Fer regates (en un objecte).

regatejar²

1 1 v. tr. [LC] [ECT] El comprador, discutir (el preu d’una cosa) amb el venedor per obtenir-la a un preu més baix. Regatejar el preu d’una mercaderia. Regatejar una mercaderia. No m’agrada haver de regatejar: digueu-me l’últim preu.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Regatejar a algú la recompensa que li és deguda.

2 tr. [SP] DRIBLAR.

regatejar³

v. intr. [SP] REGATAR³.

regater -a

1 adj. [LC] REGATEJADOR.

2 adj. [LC] [ECT] [PR] REVENEDOR.

regatera

f. [LC] REGATÓ¹.

regateria

f. [LC] Ofici del regater o revenedor.

regatge

1 m. [AGA] Acció d’aportar aigua a un terreny per mitjà de canals i recs, per aspersió, etc. Regatge d’aspersió, d’inundació.

2 [AGA] regatge gota a gota Regatge que consisteix a distribuir l’aigua a poca pressió a través d’uns orificis fets en tubs suspesos o recolzats en el sòl.

regatista

m. i f. [SP] [PR] Esportista que participa en regates i, en general, practica l’esport de la vela.

regató¹

1 m. [LC] Solc, regata petita.

2 m. [AQ] Regata que es fa en nombre variable a determinades pedres de construcció per tal que, amb el morter clar que s’hi tira quan és feta la filada, faci de nervi d’unió entre les pedres.

regató² regatona

m. i f. [LC] [PR] Persona que revèn gra, quincalla, etc., per fires i carrers.

regel

m. [LC] [GL] REGELACIÓ.

regelació

1 f. [LC] [GL] Acció de regelar; l’efecte.

2 f. [GL] Formació de gel a partir de l’aigua prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.

regelar

1 v. tr. [LC] Gelar de nou.

2 intr. pron. [LC] [GL] Ha tornat a fer fred i l’aigua del safareig s’ha regelat.

regència

1 f. [LC] Acció de regir o governar.

2 f. [HIH] Govern d’un estat durant la minoria d’edat o l’absència del príncep.

3 1 f. [HIH] [ISL] Govern per delegació del sultà otomà.

3 2 f. [HIH] País governat per una regència.

4 f. [LC] Càrrec de regent.

regenerable

adj. [LC] Que pot ésser regenerat.

regeneració

1 f. [LC] [AGF] Acció de regenerar o de regenerar-se. Regeneració natural del bosc.

2 f. [MD] Renovació o reparació d’un teixit o de parts desaparegudes.

regeneracionisme

m. [HIH] Corrent ideològic espanyol desenvolupat al final del segle XIX i principi del segle XX que preconitzava una sèrie de reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració del país.

regeneracionista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al regeneracionisme.

2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del regeneracionisme.

regenerador -a

adj. i m. i f. [LC] Que regenera.

regenerar

1 1 v. tr. [LC] Generar, produir, de nou. Regenerar un teixit orgànic. Regenerar la sang perduda.

1 2 intr. pron. [LC] El bosc s’ha regenerat en pocs anys. El teixit dentari perdut no es regenera.

2 tr. [LC] [RE] Renovar moralment, fer fer (a algú o a alguna cosa) un canvi radical en bé. Creien que la seva doctrina regeneraria el món. L’Evangeli regenerà el món.

regeneratiu -iva

adj. [LC] Que té la virtut de regenerar.

regent

1 1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que regeix un càrrec, una institució.

1 2 adj. i m. i f. [LC] [HIH] [PR] Que governa un estat durant la minoria d’edat o l’absència del sobirà. La reina regent.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que, sense ésser-ne l’amo, regeix un negoci, especialment una impremta, una farmàcia, etc.

3 m. [LC] [PR] [RE] El qui regeix els estudis en els instituts religiosos, certes càtedres, etc.

4 1 m. [HIH] [PR] Membre de la Cancelleria Reial que dirigia la pràctica diària del despatx dels documents i, en cas d’absència del canceller o del vicecanceller, els substituïa en el càrrec.

4 2 m. [HIH] Membre del Consell d’Aragó sota la direcció i la presidència del vicecanceller o president.

regenta

f. [LC] Muller del regent.

regentar

v. tr. [LC] Portar, com a regent, (una impremta, una farmàcia, o un altre negoci).

regera

adj. [BOB] cualbra regera V. CUALBRA.

regest

m. [BB] Resum del contingut d’un document.

regi règia

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al rei.

2 adj. [LC] SUMPTUÓS.

règiament

adv. [LC] D’una manera règia.

regicida

m. i f. [LC] [DR] Persona que mata un rei.

regicidi

m. [DR] [LC] Assassinat d’un rei.

regidor -a

1 adj. [LC] Que regeix.

2 m. i f. [AD] [HIH] [PR] Membre d’un ajuntament.

regidorat

m. [LC] [DR] REGIDORIA.

regidoria

f. [LC] [DR] Càrrec o ofici de regidor.

règim

1 1 m. [LC] [ECT] [AD] Manera de regir alguna cosa.

1 2 m. [LC] [ECT] [AD] Manera d’administrar un establiment. El règim d’un hospital. Règim penitenciari.

1 3 m. [AD] Conjunt de disposicions que regulen una matèria. Règim local. Règim matrimonial.

1 4 [ECT] règim de capitalització Mètode per a computar el procés d’acumulació d’interessos al capital.

1 5 [ECT] règim tributari Normativa d’un estat quant a la recaptació de tributs.

2 1 m. [AD] Organització política, econòmica i social d’un estat. Canviar de règim un estat. Règim democràtic. El règim constitucional.

2 2 [LC] [HIH] antic règim Règim posterior al feudalisme caracteritzat per la monarquia absoluta.

3 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Manera de viure a què hom se subjecta per millorar o preservar la salut, per atènyer un determinat efecte, etc. El metge ha prescrit al malalt un règim sever. Estar a règim. Seguir un règim alimentari.

3 2 [LC] [MD] [ZOA] règim alimentari Conjunt de les substàncies nutritives que ingereix normalment un animal.

4 1 m. [LC] Manera de comportar-se un procés natural continu. Un riu de règim uniforme.

4 2 m. [ME] Manera de distribuir-se un meteor en una zona geogràfica durant un període de temps determinat. Règim pluviomètric, de vents.

4 3 [ME] règim polar Règim caracteritzat per les baixes temperatures anuals.

4 4 [GL] règim fluvial Conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu o en un grup de rius.

5 1 m. [GL] [IQ] [FIF] règim laminar Moviment d’un fluid en què les partícules descriuen trajectòries paral·leles a l’eix del flux, sense turbulències.

5 2 [FIF] règim permanent Règim de funcionament d’un circuit elèctric en què els valors eficaços de les intensitats i les tensions no varien en el transcurs del temps.

5 3 [FIF] [GL] règim turbulent Moviment d’un fluid en què les partícules descriuen trajectòries erràtiques.

6 1 m. [FL] Mot o sintagma que, en una oració, depèn gramaticalment d’un altre. El règim d’un verb.

6 2 m. [FL] RECCIÓ.

7 1 m. [EI] Velocitat de rotació d’una màquina, especialment d’un motor o d’un compressor.

7 2 m. [EI] Mode de funcionament d’una màquina en condicions de treball normals.

8 m. [BO] Inflorescència molt complexa de les palmàcies consistent en una espiga ramificada.

regiment

1 m. [LC] Acció de regir o de regir-se.

2 m. [DE] Cos de tropes d’una mateixa arma format de diferents batallons o esquadrons, a les ordres d’un coronel.

regimental

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un regiment.

regina¹

f. [LC] Reina.

regina²

f. [LC] [ZOI] Caragol del grup dels helícids, de closca generalment clara i amb una ratlla espiral fosca, comestible (Pseudotachea splendida).

regineta

f. [LC] [ZOI] REGINA².

reginjolat -ada

adj. [LC] TREMPAT.

regió

1 1 f. [LC] [GG] Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies físiques, biogeogràfiques, humanes, econòmiques o fins i tot, dins el territori de sobirania d’un estat, administratives. La regió de l’olivera. Les regions del nord. Les regions històriques d’Espanya.

1 2 f. [EG] [BO] Territori biogeogràfic en què es divideix un regne, caracteritzat per la possessió de nombrosos gèneres endèmics i espècies endèmiques d’animals i de plantes, i que inclou diverses províncies.

2 1 f. [LC] [EG] Zona de l’atmosfera o del mar segons l’altura o la pregonesa. La regió alta, mitjana, baixa.

2 2 [FIA] regió activa Àrea sobre el Sol i altres estels on es concentra el camp magnètic i on es formen les taques i tenen lloc les fulguracions.

3 f. [LC] [ZOA] [MD] Part determinada del cos. La regió del cor. La regió lumbar.

regional

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a una regió o a les regions. Concurs regional.

regionalisme

1 m. [LC] Amor per les coses de la pròpia regió.

2 m. [PO] Doctrina política segons la qual cada regió d’un estat ha de comptar amb òrgans propis de govern i d’administració, per tal d’apropar les decisions a les característiques i les necessitats específiques de cada territori.

regionalista

1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al regionalisme.

2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari del regionalisme.

regionalitat

f. [DR] Submissió d’una persona a un determinat dret motivada pel seu veïnatge en una comunitat autònoma dins l’Estat espanyol.

regionalització

1 f. [LC] Acció de regionalitzar; l’efecte.

2 f. [ECT] Fraccionament en zones d’un espai econòmic que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.

regionalitzar

v. tr. [LC] [GG] Dividir (un territori) en regions.

regir

1 1 v. tr. [LC] Tenir sota la pròpia direcció. Regir un estat, una província. Regir una farmàcia, una impremta. Regir els estudis d’un institut religiós.

1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Les lleis que regeixen l’univers. Les regles que regeixen l’ús de l’accent gràfic.

1 3 intr. pron. [LC] Els funcionaris es regeixen per la llei de la funció pública. Per quin reglament ens hem de regir?

2 tr. [FL] Un element sintàctic, sotmetre’n (un altre) de manera que aquest darrer depengui gramaticalment del primer. Els verbs transitius regeixen complement directe.

3 intr. [LC] Ésser vigent.

4 1 intr. [LC] Un mecanisme, funcionar bé.

4 2 intr. [LC] [TRA] Una nau, obeir el timó.

regirada

f. [LC] Moviment que fa qui es regira.

regirament

m. [LC] Acció de regirar; l’efecte.

regirar

1 1 v. tr. [LC] Treure de llur lloc, fer anar d’un costat a l’altre (les coses que hi ha en un calaix, en un armari, etc.), especialment per cercar-ne alguna que se suposa que hi és. Per trobar aquest rebut he hagut de regirar tots els papers del calaix. Si no ho troba, és capaç de regirar la casa de dalt a baix.

1 2 v. tr. [LC] Tornar a girar. Regirar la palla.

1 3 v. tr. [LC] Alterar profundament. La discussió amb el director l’ha regirat tot. Aquest menjar m’ha regirat l’estómac.

1 4 tr. i intr. pron. [LC] Espantar 1 1 i 1 2.

1 5 v. tr. [LC] Torçar (un membre del cos). M’he regirat un turmell.

2 1 intr. pron. [LC] Algú, moure’s d’un costat a l’altre, especialment estant al llit. Tota la nit t’has estat regirant.

2 2 [LC] regirar-se-li a algú la bilis IRRITAR-SE.

regiró

1 m. [LC] Regirament, commoció.

2 m. [LC] SOBRESALT.

registració

f. [MU] Combinació de diversos registres de l’orgue.

registrador -a

adj. i m. i f. [LC] [PR] Que registra. Registrador de la propietat.

registral

adj. [AD] Relatiu o pertanyent al registre.

registrament

m. [LC] Acció de registrar; l’efecte.

registrar

1 v. tr. [LC] [DR] Inscriure en un registre. Registrar la naixença d’un infant.

2 v. tr. [LC] PER EXT. La història registra els fets gloriosos. La premsa registra avui una nova desgràcia. El termòmetre ha registrat una temperatura de 4 graus sota zero.

registre

1 1 m. [LC] [BB] [AD] Conjunt de fulls relligats formant un volum, en què s’anoten regularment cert ordre de fets de què es vol guardar el record. Registre municipal de naixements, casaments, morts.

1 2 m. [LC] [BB] [AD] Llista que es dreça dels individus d’una societat, d’una població, de les cases i propietats d’un districte, dels llibres d’una biblioteca, etc. Registre d’entrades d’una biblioteca.

1 3 [AD] registre civil Registre on consta l’existència, l’estat civil, etc., dels ciutadans.

1 4 [AD] registre de la propietat Registre on s’inscriuen les actes, els contractes, els manaments judicials, etc., relatius al domini i als drets reals sobre els béns immobles.

1 5 [LC] [DR] [AD] registre de penats i rebels Registre on són recollides totes les notícies sobre els delinqüents condemnats o declarats rebels que compleixin o hagin complert llurs penes.

1 6 [AD] registre de personal Registre on consten les dades relatives a la vida administrativa del personal que treballa en una administració pública.

1 7 [LC] [DR] [AD] registre mercantil Registre on són inscrits els comerciants individuals o col·lectius, els vaixells, les aeronaus i certs documents que assenyala la llei.

1 8 m. [BB] Llibre on hom transcriu íntegrament o abreujadament els documents expedits per una cancelleria com a testimoniatge autèntic i oficial dels seus actes.

2 1 m. [BB] En arxivística, relació topogràfica que enumera les unitats d’instal·lació per ordre d’entrada.

2 2 [BB] registre bibliogràfic a) Notícia bibliogràfica elaborada mitjançant un procediment informàtic.

2 2 [BB] registre bibliogràfic b) Part integrant d’un catàleg en línia.

3 1 m. [LC] Acció de registrar.

3 2 m. [LC] Anotació feta en registrar una cosa.

3 3 m. [LC] Comprovant que es lliura per escrit en registrar una cosa.

4 m. [LC] [DR] [AD] Oficina on es registra. Hauràs d’anar al registre civil a buscar la partida de naixement. No sé l’adreça del registre de la propietat industrial. Registre de la propietat intel·lectual.

5 1 m. [GL] registre estratigràfic Registre històric de la geologia basat o derivat de l’estudi de la successió estratigràfica dels estrats ordenats cronològicament i partint del principi de superposició, com se sol fer en una columna estratigràfica o en una taula dels temps geològics.

5 2 [GL] registre fòssil Enregistrament de les diverses formes de vida del passat geològic mitjançant els fòssils.

6 1 m. [LC] [EI] Dispositiu que serveix per a accelerar o retardar la marxa d’un mecanisme.

6 2 m. [IMI] Peça que allarga o escurça la part mòbil de l’espiral d’un rellotge i regula la velocitat de gir del volant.

7 1 m. [EI] Placa d’un forn, d’una estufa, etc., per a regular l’entrada de l’aire al fogar, i, en una xemeneia, pas per a regular el tiratge, la ventilació.

7 2 m. [EI] Obertura proveïda de tapa que permet de tenir accés a l’interior d’una instal·lació, d’una màquina, d’un conducte, etc.

8 1 m. [IT] registre de molles Mecanisme de molles i palanques que fa baixar els lliços en els telers.

8 2 m. [IT] Estampat de colors varis correctament encaixats.

9 1 m. [MU] Peça movible d’un orgue o harmònium per mitjà de la qual s’accedeix a diferents timbres de sons.

9 2 m. [MU] Veu d’un orgue.

9 3 m. [MU] Qualitat de veu, dins l’extensió d’una veu, que depèn de la manera especial d’ajustar les cordes vocals. Registre de cap, de pit.

9 4 m. [MU] Zona sonora d’un instrument musical amb un timbre homogeni.

10 1 m. [FL] Banda de freqüència en què se situa acústicament un element fònic.

10 2 m. [FL] Varietat funcional d’una llengua definida d’acord amb els factors de la situació comunicativa, com ara el nivell de formalitat, el tema del qual es parla, etc.

11 1 m. [EI] [EL] Memòria destinada a mantenir provisionalment una informació durant un cert temps abans d’ésser transferida a un altre lloc en un procés de tractament de dades.

11 2 m. [IN] Element de memòria generalment amb capacitat unitària.

12 m. [TRA] Arqueig 1 2.

13 1 m. [AF] [BB] Correspondència entre les línies impreses, en una cara i en l’altra d’un full.

13 2 m. [AF] [BB] Coincidència exacta entre les impressions successives dels diferents colors d’una reproducció.

regit

m. [LC] Govern, direcció.

regitar

v. tr. [LC] Gitar de nou.

regla

1 1 f. [LC] Allò que ha de dirigir la conducta de les persones, en l’estudi d’una ciència, en la pràctica d’un art, en l’execució d’alguna cosa. Una regla de conducta. Les regles de la urbanitat. La regla d’un convent. La regla de sant Benet. Les regles de la lògica. Les regles de l’art dramàtic. La regla de les tres unitats. Les regles d’un joc. No hi ha regla sense excepció.

1 2 [LC] en regla loc. adv. Com és degut.

1 3 [LC] per regla general loc. adv. En la majoria dels casos.

1 4 [LC] posar en regla Sotmetre als tràmits necessaris. Has de posar els papers en regla de seguida. Tu rai, Maria, que ja t’has posat en regla pel que fa al visat.

2 1 f. [LC] [MT] [ECT] En aritm., mètode prescrit per a fer una operació. Les quatre regles. La regla de tres.

2 2 [MT] regla del paral·lelogram Regla pràctica per a sumar gràficament vectors.

3 f. [ECT] regla d’al·ligació Regla que permet de trobar el preu o la qualitat d’una mescla de diferents ingredients els preus o les qualitats dels quals són coneguts, o bé de trobar les quantitats en què cal mesclar diferents ingredients a fi que la mescla resulti d’un preu determinat o d’una qualitat determinada.

4 1 f. [LC] [FL] Formulació d’un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de mots d’una llengua. Regles per a la formació dels plurals.

4 2 f. [FL] En ling. generativa, esquema general que, aplicat a una configuració determinada, hi introdueix algun tipus de canvi.

4 3 f. [FL] Norma 2.

4 4 f. [FL] Hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.

4 5 [FL] regla transformacional Regla dependent del context que, aplicada en un marcador sintagmàtic, el converteix en un altre marcador sintagmàtic.

5 f. [SP] Precepte que dirigeix la conducta dels participants en una competició.

6 f. [LC] [ZOA] [MD] MENSTRUACIÓ.

reglament

m. [LC] [AD] Conjunt de regles i disposicions a seguir o complir en l’execució d’una llei, per al règim d’una societat, una dependència, etc. Reglament de policia. Reglament interior d’una societat.

reglamentació

f. [LC] Acció de reglamentar; l’efecte.

reglamentador -a

adj. i m. i f. [LC] Que reglamenta.

reglamentar

v. tr. [LC] Sotmetre (alguna cosa) a un reglament. Reglamentar una societat, un joc.

reglamentari -ària

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al reglament. Disposició reglamentària.

2 adj. [LC] D’acord amb el reglament. Entra a l’hora reglamentària.

reglamentàriament

1 adv. [LC] D’una manera reglamentària.

2 adv. [AD] Per mitjà de reglament.

reglar

1 v. tr. [LC] Traçar ratlles amb un regle o altrament (en un paper, una pissarra, etc.). Reglar els fulls d’un bloc.

2 tr. [LC] Sotmetre a regla.

reglat -ada

1 adj. [MT] [LC] Que té ratlles traçades.

2 adj. [LC] Sotmès a una regla.

reglatge

m. [EI] [TRG] Operació encaminada a posar a punt un motor o deixar en el seu estat original o normal totes les peces d’un vehicle o d’una màquina.

regle

1 1 m. [LC] [AQ] [ECO] Instrument de plàstic, de metall o de fusta, llarg i dret, de secció quadrangular, generalment de poc gruix, que serveix per a traçar línies rectes.

1 2 [AGF] regle d’alçàries Instrument semblant a un regle que, col·locat verticalment, permet mesurar l’alçària dels arbres per comparació amb una mira d’alçària coneguda que es posa a l’arbre.

1 3 [EI] [MT] regle de càlcul Petit instrument portàtil emprat, abans de la difusió de les calculadores electròniques, per a fer els càlculs numèrics ràpids i amb un grau d’aproximació suficient, a la pràctica, per a la majoria d’aplicacions tècniques.

1 4 [AGF] regle de Christen REGLE D’ALÇÀRIES.

1 5 [MT] [PE] regle graduat Regle que duu gravada una escala lineal en centímetres, mil·límetres, etc.

2 m. [EI] Element pla, dret, més o menys llarg, que forma part d’algunes màquines, en què té funcions diverses.

reglejar

1 v. tr. [LC] Traçar línies rectes amb un regle (sobre una superfície).

2 tr. [AQ] Enguixar (parets i sostres) mitjançant l’establiment previ de reglades o mestres que asseguren la regularitat del pla.

reglejat

m. [AQ] Acció de reglejar; l’efecte.

reglot

m. [LC] [ZOA] [MD] Acció de reglotar; l’efecte.

reglotar

v. intr. [LC] [ZOA] [MD] Els aliments, tornar a la boca.

regna

1 f. [LC] [AGR] Corretja de la brida que, formant parell amb una altra, serveix per a governar el cavall o l’haveria. La regna dreta, esquerra. Afluixar les regnes.

2 f. [LC] PER EXT. Portar les regnes de l’Estat.

3 [LC] anar a regna solta a) Un cavall, córrer sense ésser refrenat.

3 [LC] anar a regna solta b) Obrar amb tota llibertat.

regnant

adj. [LC] Que regna. La dinastia regnant.

regnar

1 v. intr. [LC] [HIH] Un rei o un príncep, regir un estat. En aquell temps regnava a França Lluís X.

2 v. intr. [LC] Dominar, exercir una influència. Regnar un costum. Regnar una malaltia. Regnar un vent.

regnat

1 m. [LC] [HIH] Govern d’un príncep sobirà.

2 m. [LC] [HIH] Temps que dura el govern d’un príncep.

3 m. [LC] PER EXT. Quan arribarà el regnat de la veritat?

regne

1 1 m. [LC] [HIH] [DR] Estat governat per un rei. El regne d’Itàlia. L’antic regne de Galícia.

1 2 m. [AN] [RE] Poder d’una divinitat i lloc on s’estén. El regne dels cels. El regne de Neptú.

2 m. [EG] [BO] Territori biogeogràfic caracteritzat per la possessió de famílies i ordres endèmics de plantes i d’animals, que inclou diverses regions.

3 1 m. [LC] [GLP] [BI] [BO] [EG] Divisió de les tres en què tradicionalment es classifiquen els éssers i els objectes naturals. El regne animal. El regne vegetal. El regne mineral.

3 2 m. [BI] [GLP] [BO] [EG] Grup superior de classificació taxonòmica dels éssers vius. El regne de les moneres.

regnícola

adj. i m. i f. [LC] Natural d’un regne, del país que habita.

regó

m. [LC] [AGA] REGADA.

regolf

m. [LC] Remolí d’un corrent d’aire, d’aigua o d’un altre fluid, que regolfa.

regolfada

f. [LC] Fet de regolfar un fluid. La regolfada d’un corrent d’aigua.

regolfar

v. intr. [LC] Un fluid en moviment, retrocedir en topar amb un obstacle, i formar un gorg, un remolí.

regolita

f. [FIA] [GL] Formació detrítica que recobreix com un mantell la roca mare, especialment la que cobreix la superfície de la Lluna i d’altres cossos celestes.

regor

f. [LC] [AGA] REGADA.

regosol

m. [GL] Sòl format sobre una regolita.

regraciable

adj. [LC] Digne d’ésser regraciat.

regraciament

m. [LC] Acció de regraciar.

regraciar

1 v. tr. [LC] Expressar gratitud a algú (per un servei rebut). Jo us regracio l’ajut que m’heu prestat.

2 v. tr. [LC] Expressar gratitud (a algú). Jo us regracio pel favor que m’heu fet.

regrés

[pl. -essos]

1 m. [LC] Acció de regressar.

2 [ECT] [DR] regrés canviari Acció de la qual disposa el tenidor d’una lletra de canvi per a dirigir-se contra el lliurador o endossant quan aquesta no ha estat acceptada o pagada pel destinatari de l’efecte.

regressar

1 v. intr. [LC] Tornar al lloc de partida. La comissió que ha anat a Manacor regressarà dijous.

2 intr. [DR] Tornar a entrar en possessió del benefici que s’havia cedit o permutat.

regressió

1 f. [LC] Moviment regressiu.

2 f. [BI] Retorn d’un teixit o d’un òrgan a un estat menys desenvolupat, d’un individu a un estadi anterior de l’evolució.

3 f. [EG] Acció de desfer una seqüència progressiva, tornant enrere, com en la successió de la vegetació.

4 1 f. [MD] Remissió d’una malaltia.

4 2 f. [MD] Procés inconscient mitjançant el qual l’individu torna a una etapa anterior del seu desenvolupament.

5 f. [SO] Retorn a una situació anterior, política, social o religiosa, ja superada.

6 f. [GL] Moviment de la línia de costa mar enfora.

7 1 f. [MT] Estudi de la millor aproximació d’una variable aleatòria mitjançant una funció determinada d’altres variables.

7 2 [MT] regressió lineal Estudi de la millor aproximació d’una variable aleatòria mitjançant una combinació lineal d’altres variables.

regressiu -iva

adj. [LC] Que va endarrere.

regròs -ossa

adj. [LC] Molt gros.

regruar

v. tr. [LC] Gruar molt. Te l’han fet regruar, aquest premi.

regruat -ada

1 adj. [BI] Que no arriba a assolir un desenvolupament normal, s’aplica a un vegetal o a un animal. Un arbre regruat.

2 adj. [LC] Que s’ha covat molt, s’aplica a un guisat. L’arròs està regruat.

regruix

1 1 m. [LC] Part d’una cosa més gruixuda que la resta.

1 2 m. [LC] Cosa que s’aplica a una altra per augmentar-ne el gruix.

2 m. [IMF] Tira o llistó de 4 o 5 mil·límetres de gruix mínim que s’encola al cantell dels aglomerats, dels enllistonats i d’altres taulers.

regruixadora

f. [IMF] Màquina de regruixar.

regruixar

1 v. tr. [LC] Augmentar el gruix (d’una cosa) posant-hi un regruix.

2 tr. [IMF] Posar (els trossos de fusta prèviament obrats d’una cara i d’un cantell) al gruix i a l’ample, fent ús de la regruixadora.

reguanyar

v. tr. [LC] Algú, guanyar de nou (alguna cosa), guanyar (allò que havia perdut).

reguard

m. [LC] Temor, desconfiança, per quelcom que ens sembla oferir un perill.

reguardant

adj. [HIG] En heràld., que mira enrere o que té el cap i els ulls dirigits vers un objecte, s’aplica a un animal. Un griu reguardant.

reguardar

1 v. tr. [LC] Mirar amb reguard.

2 tr. [LC] PRESERVAR. Déu te’n reguard de fer una cosa semblant!

3 tr. [LC] ANT. ESGUARDAR.

reguardejar

v. tr. [LC] [DE] Recórrer (una contrada) per veure si hi ha enemics, si ofereix cap perill, etc.

reguardonador -a

adj. [LC] Que reguardona.

reguardonament

m. [LC] Acció de reguardonar.

reguardonar

v. tr. [LC] Premiar els serveis o mèrits (d’algú), donar-li el guardó que es mereix.

reguardós -osa

adj. [LC] Que ofereix un perill.

reguer

1 m. [LC] [AGA] [GG] [GL] REC.

2 m. [GL] XARAGALL.

reguera

1 1 f. [LC] Porció d’un líquid, d’una substància en pols, etc., espargits linealment sobre una superfície. Una reguera de pólvora.

1 2 f. [LC] PER EXT. Una reguera de llum.

2 f. [LC] [IT] Rega 2.

reguerall

m. [LC] [AGA] [GG] REGUERÓ.

regueró

1 m. [LC] [AGA] [GG] Sequiola, solc per on passa aigua, especialment per a regar.

2 m. [AQ] Canal entre dues fileres de teules, en una teulada.

reguerol

m. [LC] [AGA] [GG] REGUERÓ.

reguerot

m. [LC] [AGA] Regueró 1.

reguitnador -a

adj. [LC] Que reguitna.

reguitnar

v. intr. [LC] [AGR] Un cavall, un mul, etc., tirar guitzes, especialment resistint-se a obeir.

reguitnós -osa

1 adj. [LC] Inclinat a tirar guitzes.

2 adj. [LC] Que rondina sovint.

reguitzada

f. [LC] REGUITZELL.

reguitzell

1 m. [LC] Llarga sèrie de coses. Un reguitzell de retrets, d’injúries, d’invectives. Fa un reguitzell d’anys. N’hi ha tot un reguitzell.

2 [LC] posar en reguitzell Posar en fila, l’un darrere l’altre.

reguitzer

m. [LC] REGUITZELL.

reguiu

m. [LC] [AGA] REGADIU.

reguívol -a

adj. [LC] [AGA] Que pot ésser regat.

règul

1 m. [LC] [PR] Reietó 1.

2 m. [ML] [LC] Botó de metall que es forma sota l’escòria en fondre i reduir un mineral. Règul d’antimoni.

regulable

adj. [LC] Que pot ésser regulat.

regulació

1 f. [LC] Acció de regular; l’efecte. Regulació del trànsit.

2 f. [EI] Mode de funcionament d’un sistema, d’un aparell automàtic, etc., consistent a comparar la magnitud a regular i la de referència a fi que dos valors siguin com més pròxims millor.

3 1 f. [EI] Correcció o ajust del funcionament d’un aparell, d’una màquina, d’un mecanisme, de la marxa d’un procés, etc., per tal d’obtenir-ne un resultat determinat o el màxim rendiment.

3 2 f. [EI] En una màquina o un conjunt de màquines, adaptació permanent a llurs necessitats d’utilització de la potència fornida per un motor, per una màquina, etc.

4 f. [MD] [BI] Capacitat d’una cèl·lula, d’un teixit o d’un organisme per a reaccionar a diversos estímuls, amb tendència a limitar les pertorbacions que se’n poguessin derivar i a mantenir l’equilibri fisiològic dins uns límits de tolerància.

5 f. [OP] Conjunt d’obres fluvials fetes per tal d’evitar les inundacions, mantenir el règim d’un curs d’aigua dins uns límits, etc.

regulador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que regula.

2 1 m. [LC] [ECT] Aparell, dispositiu, aplicats a un mecanisme per a regular-ne el funcionament.

2 2 m. [EI] Aparell de control capaç de mantenir pràcticament constant, o de fer variar d’acord amb una llei determinada, el valor d’alguna magnitud dels elements que regeixen el funcionament d’una màquina, d’una instal·lació industrial, d’una calefacció domèstica, etc. Regulador automàtic. Regulador de tensió.

2 3 m. [MU] Dispositiu de l’orgue que regula l’entrada d’aire als tubs per evitar distorsions en el so.

2 4 m. [IT] Collador 2.

3 m. [MU] Signe musical en forma d’angle que indica variacions d’intensitat creixents o decreixents.

regular¹

1 1 adj. [LC] Conforme a una regla, una llei o una norma, establertes. Un vers regular.

1 2 adj. [LC] [TRG] Que segueix un itinerari, un calendari i un horari predeterminats i habituals, s’aplica a un servei públic. Servei regular d’autobusos.

1 3 adj. [FL] En ling., conforme a un paradigma considerat com a fonamental. Verbs regulars.

1 4 adj. [LC] [RE] Sotmès a la regla d’un orde religiós. Clergat regular. Canonge regular.

2 1 m. [DE] [PR] [ISL] Soldat marroquí manat per oficials espanyols, en l’època colonial. Grup de regulars.

2 2 adj. [LC] [DE] Que pertany a l’exèrcit permanent. Tropes regulars.

3 adj. [LC] [MT] En geom., que té tots els angles i costats o cares iguals entre si.

4 1 adj. [LC] Que no se separa gaire del terme mitjà, ni gros ni petit. Estatura regular.

4 2 adj. [LC] Que en tots els moments d’una actuació, d’un funcionament, etc., es comporta aproximadament igual.

5 1 m. pl. [ZOI] Subclasse d’animals equinoderms de la classe dels equinoïdeus, de cos globós i sense braços, recoberts de pues mòbils i amb cinc dobles fileres de pedicels, que comprèn les garotes i les tabaqueres.

5 2 m. [ZOI] Individu d’aquesta subclasse.

regular²

1 v. tr. [LC] Sotmetre a una regla.

2 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) es mantingui en un grau o una condició volguts. Regular les despeses. Regular la temperatura. Regular la velocitat.

regularímetre

m. [IT] Conjunt d’instruments per a mesurar la regularitat de les vetes, de les metxes i dels fils mitjançant un sistema capacitatiu digitalitzat.

regularitat

1 f. [LC] Qualitat de regular.

2 f. [RE] Observança exacta de la regla d’un institut religiós.

regularitzable

adj. [LC] Que pot ésser regularitzat.

regularització

1 f. [LC] Acció de regularitzar.

2 [ECT] regularització de comptes Conjunt d’operacions comptables l’objecte de les quals és la comprovació general de les anotacions, la determinació dels resultats de l’exercici i la fixació de la situació patrimonial.

regularitzar

v. tr. [LC] Fer que (una cosa) sigui regular, es comporti d’una manera regular. S’han de regularitzar els horaris de l’empresa. Han regularitzat el ritme de producció.

regularment

1 adv. [LC] D’una manera regular.

2 adv. [LC] COMUNAMENT.

regulatiu -iva

adj. [LC] Que tendeix a regular.

regurgitació

f. [LC] [MD] [ZOA] Acció de regurgitar; l’efecte.

regurgitar

v. intr. [ZOA] [MD] [LC] Els aliments, la sang, etc., moure’s dins un conducte del cos en una direcció contrària a la natural a causa d’una gran repleció.

regust

1 m. [LC] Sabor desagradable que deixa alguna cosa.

2 m. [LC] Sabor que encomana a alguna cosa allò amb què ha estat en contacte.

rehabilitable

adj. [LC] Que pot ésser rehabilitat.

rehabilitació

1 f. [LC] Acció de rehabilitar; l’efecte. La rehabilitació del barri antic.

2 f. [MD] Recuperació, mitjançant procediments adequats, d’una habilitat corporal normal que, a causa d’una malaltia o d’un traumatisme, s’havia perdut.

3 f. [DR] Cancel·lació dels antecedents penals d’una persona.

rehabilitar

1 v. tr. [LC] Restituir al seu primer estat, d’on era caigut. Rehabilitar un comerciant que ha fet bancarrota. Té el projecte de rehabilitar els antics camins de bast.

2 v. tr. [LC] Restablir en els seus drets. Rehabilitar un militar degradat.

3 v. tr. [LC] Restablir en l’estima dels altres. La conducta del noi l’ha rehabilitat.

rehidratació

f. [LC] Acció de rehidratar o de rehidratar-se; l’efecte.

rehidratar

1 1 v. tr. [LC] Hidratar (la pell, una part del cos deshidratada). Un tractament que rehidrata la pell.

1 2 intr. pron. [LC] Tornar-se a hidratar.

2 tr. [LC] Hidratar (algú deshidratat, un organisme deshidratat).

rei reina

1 1 m. i f. [LC] [PO] [PR] [HIG] Príncep sobirà d’una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària. Un rei absolut, constitucional. El rei d’Anglaterra. Isabel II, reina d’Espanya. La reina regent.

1 2 [LC] tenir un rei al cos Ésser orgullós en extrem, no admetre traves, limitacions, a la pròpia voluntat.

2 m. [LC] [RE] Títol aplicat a Déu. El rei del cel i de la terra. El rei dels reis.

3 1 m. [HIH] [PR] Títol aplicat a certs caps. Rei dels heralds.

3 2 [LC] [HIH] [HIG] rei d’armes En les corts medievals, oficial amb el càrrec de portar missatgeries importants, ordenar les grans cerimònies i dur el registre dels escuts de la noblesa del país.

4 1 f. [LC] Dona del rei.

4 2 [LC] [HIG] reina mare Mare del rei.

4 3 f. [LC] [RE] Títol aplicat a la mare de Déu. La Verge Maria, la reina del cel.

5 m. i f. [HIG] En heràld., figura humana vestida a la romana, coronada a l’antiga, que duu el ceptre.

6 1 m. [LC] [JE] En el joc de cartes, dotzena carta de cada coll, que porta pintada una figura de rei. El rei de copes.

6 2 m. [JE] En el joc de l’osset, part més còncava de la taba.

6 3 m. [LC] [JE] En el joc de bitlles, pals, etc., peça a la qual es dona un valor major.

6 4 m. [LC] [JE] Peça del joc d’escacs, una per a cada jugador, que es mou en totes direccions avançant o reculant en cada moviment una sola casa, la presa de la qual per l’adversari implica la pèrdua de la partida.

7 1 f. [JE] En les cartes franceses, dama.

7 2 f. [LC] [JE] Peça del joc d’escacs, una per a cada jugador, que es mou en totes direccions avançant o reculant en cada moviment una o més cases.

8 1 m. i f. [LC] Persona que, per la seva excel·lència, sobresurt sobre totes les altres del seu rang, la seva classe, etc. És el rei dels elegants, de l’elegància.

8 2 m. i f. [LC] Persona que ocupa una posició suprema o preeminent. El rei del petroli. La reina de les finances.

8 3 m. i f. [LC] PER EXT. El rei dels animals és el lleó i el dels ocells, l’àguila. L’or és el rei dels metalls. La rosa, la reina de les flors.

9 m. i f. [LC] Nom afectuós que hom dona a un infant o a una persona molt estimada.

10 1 m. pl. [LC] [AN] [RE] Festa cristiana de l’Epifania en què se celebra l’adoració dels Reis d’Orient a l’infant Jesús i es fan regals, especialment als infants. Per Reis, anirem a dinar a casa teva.

10 2 m. pl. [LC] Joguines i presents que hom regala a la mainada quan és la festa dels Reis. Has de fer bondat si vols tenir reis.

11 1 f. [LC] [ZOI] [AGR] Femella fèrtil en les colònies d’insectes socials. Abella reina. Formiga reina.

11 2 m. [ZOO] Reietó 2 1.

11 3 m. [ZOO] Pit-roig 2.

11 4 m. [LC] [ZOO] rei de tords Griva 1.

11 5 m. [ZOO] rei de les guatlles GUATLLA MARESA.

12 m. [LC] [ZOP] MOLL REIAL.

13 1 f. [LC] [BOS] [AGA] reina de les flors Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, dretes o penjants, amb solcs longitudinals i amb costes dentades que porten fascicles d’espines, i de flors grosses i vermelles, molt vistoses, que s’obren en fer-se fosc, originària de Mèxic i Amèrica Central, cultivada com a ornamental (Disocactus speciosus).

13 2 [BOS] reina dels boscos Herba de la família de les rubiàcies, de fulles amplament lanceolades i verticil·lades, flors blanques petites, en inflorescència corimbiforme, i fruit molt petit cobert de pèls ganxuts, que es fa sobretot a les fagedes (Galium odoratum).

13 3 [LC] [BOS] reina dels prats ULMÀRIA.

13 4 [LC] [BOS] [AGA] reina margarida OCTUBRERA.

13 5 [LC] [BOS] [AGA] reina violeta Planta de la família de les campanulàcies, alta, de fulles ovades o lanceolades i flors blaves, molt nombroses, en inflorescència piramidal, originària de la part septentrional d’Itàlia i la península balcànica, cultivada en els jardins (Campanula pyramidalis).

reial

1 adj. [LC] [HIG] Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial. La família reial. Palau reial. Corona reial. Estendard reial. Marxa reial. Galera reial.

2 1 adj. [LC] Sota el patronat del rei o de la reina. Abadia reial. Museu reial. Carretera reial.

2 2 adj. [LC] En un regne, epítet donat als grans establiments de l’Estat. Reial Acadèmia de Belles Arts.

3 adj. [LC] [BOS] Que excel·leix per sobre d’altres de la mateixa família, s’aplica al nom d’alguns animals i plantes. Antílop reial. Àguila reial. Llorer reial. Malva reial.

4 m. [NU] Ral 1 i 2.

reialenc

1 m. [HIH] Patrimoni reial.

2 m. [HIH] Territori o senyoria pertanyents al rei o a la reina, o de la seva jurisdicció.

reialesa

f. [LC] Dignitat, sobirania, de rei o de reina.

reialisme

m. [LC] [PO] Adhesió a un rei, a una reina o a un govern reial.

reialista

1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al reialisme o als reialistes.

2 1 adj. i m. i f. [LC] [PO] Adherit a un rei, a una reina.

2 2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Partidari d’un govern monàrquic.

reialme

m. [LC] Regne 1.

reialment

adv. [LC] D’una manera reial, digna d’un rei o d’una reina.

reientí

1 m. [ZOO] BRUEL².

2 m. [ZOO] Reietó 2 1.

reientinc

m. [LC] [ZOO] Pit-roig 2.

reietó

1 m. [LC] [PR] Rei d’un estat molt petit.

2 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 10 centímetres de llargada, de forma arrodonida, amb plomatge verd groguenc i amb el plomall de color taronja al cap, molt semblant al bruel, que habita els boscos (Regulus regulus).

2 2 [ZOO] reietó cellablanc BRUEL².

reïficació

f. [SO] [AN] [FS] Acció de reïficar; l’efecte.

reïficar

v. tr. [AN] [SO] [FS] Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l’estructura de les coses.

reïformes

1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells no voladors, que comprèn una família en la qual s’inclouen les dues espècies de nyandús.

2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.

reig

1 1 m. [ZOP] Peix de la família dels esciènids, de cos fusiforme, de fins a 2 metres de llargada i 70 quilos de pes, de color gris argentat, amb la cavitat bucal daurada, poc freqüent a la nostra mar (Argyrosomus regius).

1 2 [ZOP] reig ratllat Peix de la família dels esciènids, de fins a 90 centímetres de llargada, amb el dors i els flancs amb línies obliqües, sinuoses, blaves i vorejades de negre i el marge posterior de l’opercle també negre, amb un barbelló molt curt sota el maxil·lar inferior (Umbrina cirrosa).

2 1 m. [LC] [BOB] Bolet de l’ordre de les agaricals, bon comestible, al principi embolicat per un vel universal blanc que, en obrir-se, resta a la base formant la volva i deixa veure el barret convex i ataronjat, i les làmines, l’anell i la cama de color groc, que es fa a les suredes i als alzinars (Amanita caesarea).

2 2 [BOB] reig blanc Farinera.

2 3 [LC] [BOB] reig bord Bolet de l’ordre de les agaricals, tòxic i al·lucinogen, amb el barret de color vermell cirera, constel·lat de restes blanques del vel, i amb les làmines i la cama blanques (Amanita muscaria).

2 4 [BOB] reig bord groc Bolet de l’ordre de les agaricals, de barret groc pàl·lid, cobert de plaques del vel universal (Amanita citrina).

2 5 [BOB] reig bru Pixacà 2 1.

2 6 [BOB] reig de pi blanc GARLANDÍ.

2 7 [BOB] reig foll [o reig metzinós, o reig tinyós] REIG BORD.

reimplantació

1 f. [LC] Acció de reimplantar.

2 f. [MD] Restitució d’un teixit o d’una part orgànica al lloc d’on havien estat extrets.

reimplantar

v. tr. [LC] Implantar de nou.

reimportació

f. [LC] [ECT] Acció de reimportar; l’efecte.

reimportar

v. tr. [LC] [ECT] Importar de nou, importar, (allò que ha estat exportat).

reimposar

v. tr. [LC] Imposar de nou.

reimposició

f. [LC] Acció de reimposar; l’efecte.

reimpressió

1 f. [LC] [AF] [BB] Acció de reimprimir.

2 f. [LC] [AF] [BB] Llibre o document reimprès.

reimprimible

adj. [LC] [AF] Que es pot reimprimir.

reimprimir

[p. p. reimprès]

1 v. tr. [LC] [AF] [BB] Tornar a imprimir.

2 v. tr. [AF] [BB] Tornar a publicar (una obra) sense fer-hi modificacions importants.

reïna

f. [LC] [QU] [BO] [IQ] [AGF] [BOS] RESINA.

reincidència

1 f. [LC] Acció de reincidir; l’efecte.

2 f. [AD] Circumstància agreujant de la responsabilitat penal, que es produeix quan el culpable d’un delicte ha estat condemnat per un delicte anterior.

reincident

adj. i m. i f. [LC] Que reincideix.

reincidir

v. intr. [LC] Incórrer de nou en una falta, un delicte, un error.

reincorporació

f. [LC] Acció de reincorporar o de reincorporar-se; l’efecte.

reincorporar

1 v. tr. [LC] Incorporar de nou.

2 intr. pron. [LC] Després de les vacances els jugadors es reincorporaran a l’equip. Recuperat del desmai, el ferit va reincorporar-se.

reineta

1 f. [LC] [ZOR] Amfibi anur de la família dels hílids, de cos ovalat i pla, pell llisa i uniforme, i color verd modificable, que viu prop de l’aigua, sovint enfilat als arbres i als arbustos (Hyla meridionalis).

2 [ZOR] reineta europea [o reineta septentrional] Amfibi anur de la família dels hílids, semblant a la granota, de cos més esvelt i potes llargues i primes, que habita en llocs humits, sovint en grups nombrosos (Hyla arborea).

reinflament

m. [LC] Acció de reinflar o de reinflar-se; l’efecte.

reinflar

1 v. tr. [LC] Inflar de nou.

2 1 tr. [LC] Augmentar el volum (d’una cosa) com la fusta o la pintura quan s’estova amb la humitat. La pluja ha reinflat la finestra i ara costa de tancar.

2 2 intr. pron. [LC] La fusta i altres materials, absorbir humitat, o fins i tot mullena, i augmentar de volum. Reinflar-se la fusta. Reinflar-se una porta, una finestra.

reingrés

[pl. -essos]

m. [LC] Acció de reingressar.

reingressar

v. intr. [LC] Tornar a ingressar.

reïnós -osa

adj. [LC] [QU] RESINÓS.

reinserció

f. [SO] [AD] Acció de reinserir; l’efecte.

reinserir

1 v. tr. [SO] [AD] Integrar (una persona o un grup) en una col·lectivitat de la qual ha estat separat temporalment a causa d’algun problema social.

2 intr. pron. [LC] Si li donen una oportunitat, aquest pres es reinserirà a la societat fàcilment.

reinstal·lació

f. [LC] Acció de reinstal·lar o de reinstal·lar-se; l’efecte.

reinstal·lar

1 v. tr. [LC] Instal·lar de nou.

2 intr. pron. [LC] La Clara s’ha reinstal·lat a casa dels seus pares.

reintegrable

adj. [LC] Que pot ésser reintegrat.

reintegració

1 f. [LC] Acció de reintegrar; l’efecte.

2 f. [LC] Restabliment d’algú en la possessió d’un immoble del qual havia estat privat violentament.

reintegrador -a

adj. i m. i f. [LC] Que reintegra.

reintegrament

1 m. [LC] [ECT] REINTEGRACIÓ.

2 [LC] [ECT] reintegrament de diners [o reintegrament d’un compte] Import que es treu, que es reembossa, d’un compte.

reintegrar

1 v. tr. [LC] Restituir íntegrament. Li fou reintegrada la quantitat que hi havia posat.

2 v. tr. [LC] Tornar a posar (algú) en possessió d’alguna cosa. Han reintegrat el secretari en el seu càrrec.

reinversió

f. [ECT] Acció de reinvertir; l’efecte.

reinvertir

v. tr. [ECT] Tornar a invertir.

reiteració

1 f. [LC] Acció de reiterar; l’efecte.

2 f. [AQ] reiteració dels angles Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.

reiteradament

adv. [LC] Amb reiteració.

reiterar

1 v. tr. [LC] Repetir (un acte). Reiterar una ordre, una demanda.

2 intr. pron. [LC] S’ha reiterat en les seves declaracions.

reiteratiu -iva

1 adj. [LC] Que té la propietat de reiterar-se.

2 adj. [FL] En gram., iteratiu.

reivindicable

adj. [LC] Que pot ésser reivindicat.

reivindicació

f. [LC] Acció de reivindicar; l’efecte.

reivindicador -a

adj. i m. i f. [LC] Que reivindica.

reivindicar

1 1 v. tr. [LC] [DR] Algú, reclamar per a si (allò que li pertany). Reivindicar els seus drets. Reivindicar algú la glòria de ser el descobridor de quelcom.

1 2 v. tr. [LC] Reclamar l’autoria o la comissió (d’un fet). L’IRA reivindicà l’atemptat de Londres.

2 1 tr. [LC] Defensar (la fama, el bon nom, etc.) d’algú.

2 2 tr. [LC] Restablir (algú) en el seu bon nom.

3 tr. [LC] Alliberar d’una injustícia.

reivindicatiu -iva

adj. [LC] Que serveix per a reivindicar.

reivindicatori -òria

adj. [LC] REIVINDICATIU.

reix

f. [RE] [FL] Vintena lletra dels alfabets hebreu i arameu.

reixa

1 f. [LC] [AQ] Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, soldades entre si, que separen un ambient o protegeixen una obertura. Finestres amb reixa. A la claveguera, no s’hi pot entrar ara: hi han posat una reixa.

2 1 f. [IT] Engraellat que amb diferents finalitats forma part de diverses màquines tèxtils.

2 2 f. [IT] Defecte de tissatge que consisteix a deixar alguns fils consecutius sense teixir durant diverses passades seguides.

3 f. pl. [BOB] reixes del diable Cranc 3 1.

4 f. [EL] Terminal d’un tub electrònic, generalment emprat com a element de control, però que a vegades té una funció auxiliar.

reixada

f. [AQ] Finestra amb reixa.

reixadet

m. [AQ] Reixa petita.

reixaga

f. [AGF] [AGP] Fitora de quatre o cinc pues llises, que serveix per a pescar en els rius.

reixaire

adj. [LC] [RE] Aficionat a anar a la reixa o al locutori del convent. Novícia reixaire.

reixat -ada

1 adj. [AQ] Guarnit, proveït, de reixa o de reixes. Una finestra reixada.

2 adj. [LC] [AQ] Format per barres, fils, etc., entrecreuats o paral·lels que deixen intersticis entre si.

3 m. [LC] [AQ] Reixa que serveix de porta o de tanca d’un jardí, d’un hort, etc.

4 m. [LC] [IT] En una tela, una punta, etc., tros en què els fils o punts deixen intersticis entre si.

5 m. [BOB] Cranc 3 1.

reixeta

1 1 f. [LC] [AQ] Finestra petita reixada.

1 2 f. [LC] Obertura protegida per una reixa petita que hi ha a la porta d’una casa per a veure qui hi truca. Abans d’obrir la porta, mireu per la reixeta.

2 f. [LC] [IT] Teixit clar fet amb tiretes vegetals, emprat per a fer seients i respatllers.

3 f. [IT] reixeta del paratrama Reixa petita per la qual s’introdueix la forquilla del paratrama.

reixinxolat -ada

1 adj. [LC] Caragolat. Un gos amb la cua ben reixinxolada.

2 adj. [LC] TREMPAT.

rejovenidor -a

adj. [LC] Que rejoveneix.

rejoveniment

1 m. [LC] Acció de rejovenir o de rejovenir-se; l’efecte.

2 1 m. [GL] rejoveniment d’una falla Represa del moviment d’una falla després d’un període de quiescència.

2 2 [GL] rejoveniment del relleu Represa de l’erosió sobre un peneplà per descens del nivell de base o per un ampli moviment vertical d’ascens.

rejovenir

1 v. tr. [LC] Fer tornar jove (un vell). El secret de rejovenir els homes.

2 v. tr. [LC] Fer reprendre (a algú) aspecte i vigor de joventut. Els aires de fora l’han rejovenit.

3 intr. pron. [LC] Tornar-se, semblar, més jove.

4 v. tr. [LC] Donar actualitat, modernitat, (a una cosa passada, desusada).

rejuntada

f. [AQ] Efecte de rejuntar.

rejuntar

1 v. tr. [LC] Tornar a ajuntar.

2 v. tr. [LC] Repassar les juntures (d’un objecte).

3 v. tr. [AQ] Omplir els buits o les escletxes que resten (entre dues peces de construcció contigües) amb morter o beurada de ciment, calç, etc.

rel

f. [LC] [BO] ARREL.

relació

1 1 f. [LC] [AD] Acció de relatar o referir allò que hom ha sentit, vist, etc. Una relació oral, escrita. La relació de l’expert. La relació d’un personatge en un poema dramàtic.

1 2 [LC] [AD] relació jurada Relació feta amb jurament a qui té autoritat per a exigir-la.

2 f. [AD] Llista o enumeració de noms, adreces o altres indicacions, especialment ordenats. Relació d’assistents. Relació de llocs de treball.

3 f. [LC] [FL] [FS] Connexió, lligam, que hom percep o imagina entre dues o més coses. Dos conceptes que tenen entre si una estreta relació. Una relació de semblança. Una relació de causa i efecte. L’estil no està en relació amb l’assumpte. Entre aquests dos fets no hi ha cap relació. Haver-hi una relació gramatical entre dos mots.

4 1 f. [FL] Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre si i que constitueix per a l’estructuralisme l’objecte de la lingüística.

4 2 [FL] relació paradigmàtica Relació que s’estableix entre elements lingüístics que poden ocórrer en un mateix context.

4 3 [FL] relació sintagmàtica Relació que s’estableix entre elements lingüístics que ocorren conjuntament en un enunciat, de manera que cada unitat assumeix el seu valor a partir del contrast o de la combinació que estableix amb les altres.

4 4 [FL] relacions temàtiques Relacions sintacticosemàntiques entre un verb i els seus arguments.

5 1 f. [MT] En mat., lligam entre diversos elements d’un conjunt.

5 2 f. [MT] Proporció, quocient, entre dues magnituds de naturalesa anàloga.

5 3 [MT] relació d’equivalència Relació binària entre els elements d’un conjunt que permet d’establir una classificació d’aquests elements de tal manera que resti cadascun en una classe i aquestes classes no tinguin cap element comú.

6 1 f. [LC] [SO] [AN] Lligam d’amistat, de coneixença, de tracte, entre dues o més persones o grups socials. Posar una persona en relació amb una altra. Rompre tota relació amb algú. Les relacions d’Espanya amb França. Les relacions estrangeres d’una nació. Reprendre les relacions diplomàtiques. Rompre tota relació amb un partit. Les meves relacions socials van molt bé. La relació genuïnament humana és la relació interpersonal. Les relacions laborals a la nostra empresa solen ser tenses.

6 2 [MD] relació genital Relació en què intervenen exclusivament els òrgans genitals.

6 3 [ECT] relacions públiques Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.

6 4 [LC] tenir relacions un noi i una noia Ésser promesos.

6 5 f. [LC] Persona amb qui hom té relacions.

7 1 f. [ECT] relacions de producció Vincles de les persones entorn del procés de producció de béns i serveis.

7 2 [ECT] relació real d’intercanvi Confrontació efectuada entre els preus dels béns intercanviats entre sectors econòmics, regions o estats, tenint en compte llurs modificacions al llarg del temps.

8 1 [LC] amb relació a loc. prep. a) Pel que fa a, amb referència a. Amb relació al que afirmeu, us haig de dir que no hi estic d’acord. El terme fill és el nom que es dona a una persona amb relació als seus pares.

8 1 [LC] amb relació a loc. prep. b) Envers 2. Sigues benigne amb relació als teus detractors.

8 2 [LC] en relació amb loc. prep. a) En connexió amb, en correspondència amb. La Mercè em va posar en relació amb la Carmina. El tenor de l’autor no està en relació amb l’assumpte de què tracta.

8 2 [LC] en relació amb loc. prep. b) AMB RELACIÓ A. En relació amb el que afirmeu, us haig de dir que no hi estic d’acord.

relacionable

adj. [LC] Que pot ésser relacionat.

relacional

adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la relació o a una relació.

relacionar

1 v. tr. [LC] Posar en relació. Podem relacionar aquest cas amb aquell altre.

2 intr. pron. [LC] Tenir relació. L’activitat del sol es relaciona amb els fenòmens elèctrics. Aquestes dues idees es relacionen íntimament.

3 intr. pron. [LC] Mantenir relacions d’amistat, de negocis, etc. Ens relacionem, sobretot, amb empresaris francesos.

relapse -a

adj. [RE] Que recau en un pecat de què havia estat absolt, en una heretgia que havia abjurat.

relascopi

m. [AGF] Dendròmetre que permet mesurar diversos paràmetres dels arbres i de les masses forestals com ara l’àrea basal, els diàmetres o les alçàries.

relat

1 m. [LC] Relació de fets reals o imaginaris.

2 m. [FLL] Obra narrativa en prosa d’extensió inferior a la novel·la.

relatar

1 v. tr. [LC] Referir o contar de paraula o per escrit.

2 tr. [LC] Un relator, tenir la seva actuació en un procés.

relatiu -iva

1 adj. [LC] Que fa referència o relació a una cosa. Els documents relatius a aquest afer.

2 1 adj. [FL] En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d’un altre element aparegut prèviament en l’oració. Una oració relativa. Un temps relatiu.

2 2 m. [FL] PRONOM RELATIU.

3 1 adj. [LC] Que neix d’una relació establerta. El moviment relatiu d’un cos respecte a un altre.

3 2 adj. [LC] [FS] No absolut. La felicitat és relativa.

4 adj. [MU] En mús., que té la mateixa armadura que una altra tonalitat, però essent l’una major i l’altra menor.

relativament

1 adv. [LC] D’una manera relativa.

2 adv. [LC] Més o menys, força. Ara està relativament bé.

3 [LC] relativament a loc. prep. PEL QUE FA A.

relativisme

1 m. [FS] [LC] Doctrina filosòfica segons la qual tot coneixement o tota norma moral són relatius.

2 m. [LC] Actitud del relativista.

relativista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al relativisme.

2 1 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del relativisme.

2 2 adj. i m. i f. [LC] Que relativitza les coses, que no els dona un valor absolut.

3 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la teoria de la relativitat.

3 2 adj. [FIF] Que li és aplicada la teoria de la relativitat. Mecànica relativista. Massa relativista.

relativitat

1 f. [LC] [FIF] Qualitat de relatiu, dependència recíproca.

2 1 f. [MT] [FIF] Principi fisicomatemàtic que postula el caràcter absolut de la velocitat de la llum en el buit, el qual implica que l’espai i el temps són relatius a l’observador.

2 2 f. [MT] [FIF] Teoria de la física que es basa en el principi de la relativitat.

relativització

f. [LC] Acció de relativitzar; l’efecte.

relativitzar

v. tr. [LC] Donar (a una cosa) un valor relatiu, no absolut.

relator -a

1 adj. i m. i f. [LC] Que relata o refereix.

2 m. i f. [LC] Persona que resumeix els punts tractats i els acords presos en un congrés científic o en una trobada professional.

3 m. [DR] [PR] Lletrat que feia relació dels expedients i les actuacions en els tribunals superiors.

relatoria

1 f. [LC] [DR] Càrrec de relator.

2 f. [LC] [DR] Oficina del relator.

relaxació

1 f. [LC] Acció de relaxar o de relaxar-se; l’efecte.

2 1 f. [MD] Disminució de la tensió. La contracció i relaxació dels músculs.

2 2 f. [MD] Minva d’un dolor.

relaxament

m. [LC] RELAXACIÓ.

relaxant

1 adj. [LC] Que relaxa.

2 1 adj. [MD] Emprat per a disminuir el to dels músculs esquelètics.

2 2 m. [MD] Medicament relaxant.

relaxar

1 1 v. tr. [LC] [ZOA] Afluixar, disminuir, la tensió (d’algú o d’alguna cosa). Estira’t i relaxa les cames.

1 2 intr. pron. [LC] Amb aquestes fregues els músculs es relaxen.

2 1 tr. [LC] Fer menys sever, menys rigorós. Relaxar la disciplina.

2 2 intr. pron. [LC] Els costums es relaxen.

relaxat -ada

adj. [FL] Lax 2. Una vocal, una consonant, relaxada.

relé

[pl. -és]

1 m. [EE] [AQ] [EL] Dispositiu que permet controlar un circuit elèctric per mitjà d’un circuit de menor potència que el primer. Relé electromagnètic. Relé electrònic. Relé de màxim.

2 m. [EL] [TC] Repetidor 3.

relectura

f. [LC] Acció de rellegir.

relegable

adj. [LC] Que pot ésser relegat.

relegació

f. [LC] Acció de relegar, d’ésser relegat; l’efecte.

relegament

m. [LC] RELEGACIÓ.

relegar

1 v. tr. [LC] [DR] Exiliar (algú) a un lloc determinat sense privar-lo dels seus drets civils i polítics. Relegar algú a una illa, a una colònia.

2 v. tr. [LC] Enviar, posar, mantenir, (algú) en un lloc apartat o en una situació d’inferioritat. Va quedar relegat en aquell càrrec i no va poder progressar.

3 v. tr. [LC] PER EXT. Relegar una cosa a l’oblit.

relicte -a

1 adj. [LC] Deixat per qui es mor. Béns relictes.

2 1 adj. [GL] Que ha resistit l’erosió i pot constituir la roca mare de sòls actuals, s’aplica a sòls d’origen antic.

2 2 adj. [GL] Que s’ha format en condicions diferents de les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

2 3 adj. [GL] Residual 2.

3 m. [GL] Tàxon que persisteix en regions molt limitades quan ha desaparegut d’una manera general.

religió

1 1 f. [LC] [RE] [AN] [FS] Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s’identifica amb un o diversos déus. Religions monoteistes, politeistes. Religió cristiana, jueva, musulmana. Professar, abraçar, abjurar, una religió. Tenir religió.

1 2 [RE] religió evangèlica Religió protestant.

1 3 [FS] [RE] religió natural DEISME.

1 4 f. [LC] [RE] [AN] [FS] Observança d’aquestes creences i pràctiques. Morir amb els conforts de la religió.

1 5 f. [LC] PER EXT. La religió de la pàtria, de la família.

2 f. [RE] Orde o institut religiós. Entrar en religió.

religionari -ària

1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que professa una religió.

2 adj. i m. i f. [RE] [LC] Que professa el protestantisme.

religiós -osa

1 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la religió. Sentiments religiosos. Ensenyament religiós. Creences religioses.

1 2 adj. [LC] [RE] Que té religió, que observa les regles de la religió. Una persona religiosa.

1 3 adj. [LC] Conforme als ritus de la religió. Matrimoni religiós.

2 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent als instituts religiosos. Els hàbits religiosos.

2 2 m. i f. [LC] Persona que ha professat en un institut religiós. Va celebrar la missa un religiós carmelità. Un convent de religioses de clausura.

religiosament

1 adv. [LC] D’una manera religiosa. Viure religiosament.

2 adv. [LC] D’una manera molt escrupolosa. Em va pagar religiosament.

religiositat

1 f. [LC] Qualitat de religiós, disposició per als sentiments religiosos.

2 f. [LC] Exactitud escrupolosa.

relinquir

v. tr. [LC] Deixar, abandonar, (una cosa a la qual ens cal renunciar).

relíquia

1 1 f. [LC] [RE] Vestigi d’una cosa passada, especialment que hom conserva com un record sagrat. Guardar una cosa com una relíquia.

1 2 f. [LC] [RE] Allò que resta del cos d’un sant, del seu vestit, dels seus instruments de martiri, etc.

2 f. [LC] Residu d’un tot.

reliquiari

m. [LC] Capsa, estoig, on hom conserva una relíquia o relíquies.

reliquier

1 m. [LC] RELIQUIARI.

2 m. [LC] Construcció prop d’una església on s’exposaven les relíquies per a conjurar la tempesta.

relisser

m. [LC] Arrels abundoses d’una planta.

rella

1 1 f. [LC] [AGA] Peça de ferro tallant fixada a l’arada que serveix per a fer el tall horitzontal del solc.

1 2 f. [OP] Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.

2 f. [LC] [AGA] Llaurada 1.

rellançament

m. [ECT] Acció de rellançar; l’efecte. Rellançament econòmic.

rellançar

v. tr. [LC] Donar un nou impuls (a un projecte, una idea, una situació, etc.). Enguany els modistes rellançaran la faldilla curta. Aquest factor ha rellançat l’economia.

rellegir

v. tr. [LC] Tornar a llegir.

relleix

1 1 m. [LC] Replà al mig d’un cingle, un penya-segat, un mur, etc.

1 2 m. [LC] Replanet, sortint de poc vol, en una paret, destinat a tenir-hi alguns objectes.

2 m. [LC] Allò que resta d’una cosa ja usada o passada. La verola li ha deixat mals relleixos.

relleixó

m. [LC] Lleixa petita que va sobre una lleixa més gran.

rellent

1 adj. [LC] Humit, mig moll. Un soterrani rellent. La bugadera ha tornat la roba rellent.

2 m. [LC] [ME] Humitat penetrant que fa certes nits. El rellent de la nit.

rellentar

v. intr. [LC] Traspuar humitat. Aquesta paret rellenta.

rellentir

v. tr. i intr. pron. [LC] HUMITEJAR.

rellentor

f. [LC] Humitat 1.

rellentós -osa

adj. [LC] Humit 1.

rellepar

v. tr. [LC] Llepar de nou, reiteradament.

relleu

1 1 m. [LC] Porció d’un objecte que sobresurt de la superfície general. El relleu d’una medalla.

1 2 [LC] en relleu loc. adj. Que forma relleu, que és fet formant relleu. Lletres en relleu. Brodat en relleu. Un mapa en relleu.

1 3 m. [LC] [AR] En escult., forma treballada en un suport bidimensional.

1 4 [LC] [AR] alt relleu Relleu en el qual les figures sobresurten del suport més de la meitat del seu volum.

1 5 [AR] baix relleu Relleu en el qual les figures sobresurten del suport menys de la meitat del seu volum.

1 6 [AR] mig relleu Relleu en el qual les figures sobresurten del suport més o menys la meitat del seu volum.

1 7 m. [LC] [AR] En un dibuix, una pintura, etc., la suggestió del relleu.

2 1 [LC] de relleu loc. adj. Que és important, molt conegut. Un literat de relleu.

2 2 [LC] posar en relleu Fer ressortir. Va posar en relleu els mèrits de totes aquelles persones.

3 1 m. [GL] Conformació de la superfície sòlida terrestre sota l’aire o sota l’aigua, com a resultat de l’erosió, de l’acumulació sedimentària, de les deformacions estructurals o de l’activitat volcànica.

3 2 [GL] relleu apalatxià Forma de relleu d’una serralada de plegament constituïda per una sèrie de crestes paral·leles afectades per una superfície d’aplanament i separades per valls llargues i estretes.

3 3 [GL] relleu càrstic Relleu propi de les regions de massissos calcaris on l’acció erosiva de l’aigua s’exerceix fonamentalment mitjançant fenòmens de dissolució superficial i subterrània de les calcàries.

3 4 [GL] relleu monoclinal Forma estructural dissimètrica elaborada en una capa resistent entre d’altres més toves, que té un capbussament menor de 10°, la qual cosa fa que l’erosió hi elabori un front escarpat al vessant oposat al capbussament i un vessant suau al dors de la capa, en el sentit d’aquest capbussament.

3 5 [GL] relleu montserratí Relleu que presenta una morfologia semblant al massís de Montserrat.

3 6 [GL] relleu tabular Relleu estructural constituït per una capa o diverses capes de roca resistents i horitzontals que formen un altiplà.

3 7 m. [GL] [GLG] En microscòpia òptica de llum transmesa, grau de contrast entre els índexs de refracció d’un mineral i el medi que l’envolta, cosa que en determina la intensitat del contorn.

4 1 m. [LC] Acció de rellevar d’una obligació, d’un càrrec, d’una pena, etc. El relleu de la guàrdia. Tropes de relleu. Cursa de relleus.

4 2 m. [LC] Persona que es posa en el lloc del rellevat.

rellevada

f. [LC] Relleu 4 1.

rellevador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [PR] Que relleva.

2 m. i f. [IT] [PR] Operari que grava els relleus dels corrons d’estampar en el sistema d’estampació per cilindres gravats en profunditat.

rellevament

m. [LC] Relleu 4 1.

rellevància

f. [LC] Qualitat de rellevant.

rellevant

1 adj. [LC] Que excel·leix.

2 adj. [LC] Que té una especial significació o importància.

rellevantment

adv. [LC] D’una manera rellevant.

rellevar

1 1 v. tr. [LC] [AD] Alliberar (algú) d’una obligació, d’un servei, etc., posant algú altri o posant-se un mateix en el seu lloc. Rellevar la guàrdia. Rellevar un sentinella. Rellevar algú de sentinella. Els dos vigilants es relleven cada sis hores.

1 2 v. tr. [LC] [AD] Alliberar (algú) d’una obligació, d’una pena, etc. L’he rellevat de fer-ho. Relleveu-me d’aquest encàrrec.

2 1 tr. [LC] Donar relleu (a una escultura, un dibuix, un gravat o un teixit).

2 2 tr. [LC] Exaltar 1. Rellevar el mèrit d’algú. Cal rellevar-lo als ulls de tothom.

rellevista

m. i f. [SP] [PR] Corredor o nedador especialitzat en curses de relleus.

relligada

f. [LC] Acció de relligar.

relligador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [IMI] [PR] Que relliga.

2 m. i f. [LC] [IMI] [PR] ENQUADERNADOR, ENQUADERNADORA.

relligadura

f. [LC] [AF] ENQUADERNACIÓ.

relligament

1 m. [LC] Acció de relligar; l’efecte.

2 m. [IT] Juxtaposició, en un teixit, de fils que evolucionen d’una manera contraposada.

3 m. [AN] Preferència per les aliances matrimonials entre parents si no comporten incest.

relligar

1 1 v. tr. [LC] Tornar a lligar.

1 2 v. tr. [TRA] Trincar i fermar (les drisses) després d’hissada la vela.

2 tr. [LC] [AF] [BB] ENQUADERNAR.

relligat

m. [LC] [AF] ENQUADERNACIÓ.

relliscada

1 f. [LC] Acció de relliscar. Fer una relliscada.

2 f. [LC] Despropòsit, especialment el que revela a algú una cosa que el pot ofendre o que hom li volia mantenir en secret.

3 f. [LC] Falta, especialment d’índole moral.

relliscall

m. [LC] Indret relliscós, on és fàcil de relliscar.

relliscar

1 v. intr. [LC] Perdre l’estabilitat dels peus en posar-los sobre una superfície llisa, mullada, etc. Vaig relliscar amb una pell de taronja. La neu està glaçada; ves amb compte a no relliscar.

2 v. intr. [LC] Caure en una flaquesa.

3 [LC] relliscar-li a algú una cosa No donar-hi cap importància, no posar-hi atenció. Tant és que li diguis una cosa com una altra, tot li rellisca.

relliscós -osa

1 adj. [LC] Que fa relliscar fàcilment. Un terra relliscós.

2 adj. [LC] PER EXT. És un assumpte molt relliscós.

rellisquent

adj. [LC] RELLISCÓS.

relló

1 m. [DE] [PR] Ferro de la llança.

2 m. [LC] [PR] Asta de fusta amb punta de llança i amb una osca prop d’aquesta, emprada en el toreig a cavall.

rellogar

1 v. tr. [LC] Sotsarrendar (una propietat urbana).

2 intr. pron. [LC] Fer-se inquilí d’una casa o d’una habitació rellogada.