binocular

adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent als dos ulls, que empra els dos ulls alhora, adaptat a l’ús dels dos ulls alhora. Visió binocular. Telescopi, microscopi, binocular.

binodal

adj. [MT] [MD] Que té dos nodes.

binode

m. [MT] Punt d’una superfície pel qual passen dos plans tangents.

binomi -òmia

1 adj. [LC] [MT] En mat., que consta de dos termes. Expressió binòmia. Equacions binòmies.

2 m. [LC] [MT] Polinomi que consta de dos termes.

binomial

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a un binomi. Distribució binomial.

binturong

m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, gros, plantígrad, de cos robust i de cua cònica i prènsil, que viu al sud d’Àsia (Arctictis binturong).

binuclear

adj. [LC] [BI] Que té dos nuclis.

binucleat -ada

adj. [BI] BINUCLEAR.

bio-

[LC] Forma prefixada del mot gr. bíos, ‘vida’. Ex.: biodinàmica, biogeografia, bioestàtica.

bioacumulació

f. [BI] Acumulació d’elements, generalment tòxics, en els teixits dels éssers vivents.

biobibliografia

f. [BB] [FL] [FLL] Relació de la vida i dels escrits d’un autor.

biobibliogràfic -a

adj. [FLL] [BB] [FL] Relatiu o pertanyent a la biobibliografia. Notes biobibliogràfiques.

biocatalitzador

m. [BI] Substància orgànica, gairebé sempre de natura proteica, que accelera reaccions implicades en el metabolisme dels éssers vius.

biocenologia

f. [EG] Branca de l’ecologia que estudia les biocenosis.

biocenosi

f. [EG] Comunitat d’organismes que ocupen un territori definit i que estan mútuament condicionats.

biocenòtic -a

adj. [EG] Relatiu o pertanyent a la biocenosi.

bioclima

m. [EG] Clima definit d’acord amb els factors que condicionen més immediatament els éssers vius.

bioclimatologia

f. [ME] [EG] Branca de la climatologia que estudia la interacció que s’estableix entre el clima i els organismes vius durant períodes representativament llargs.

bioclina

1 f. [EG] En la distribució vertical de determinats organismes en els ecosistemes, superfície en què hi ha un canvi sobtat en el nombre d’individus i d’espècies.

2 f. [EG] Gradient en la distribució espacial d’organismes.

bioclínic -a

1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la bioclínica.

2 f. [MD] Branca de la medicina que, mitjançant les anàlisis clíniques, estableix l’estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar.

3 m. i f. [MD] Especialista en bioclínica.

biòcron

m. [GL] Interval de temps transcorregut entre l’aparició d’un gènere o d’una espècie animal o vegetal i la seva desaparició, representat per una biozona.

biodegradable

adj. [EG] [BI] Que és susceptible de biodegradació. Detergent biodegradable.

biodegradació

f. [EG] Transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un microorganisme.

bioderma

m. [EG] Capa, generalment consistent i dominada per cianobacteris i bacteris, que es pot formar sobre el sòl, superfícies humides, fons de bassals, salines, etc.

biodesfibril·lació

f. [IMI] Tractament enzimàtic dels teixits de fibres cel·lulòsiques per a eliminar-ne les fibril·les superficials i la formació d’aborrallonament.

biodiversitat

f. [BI] [EG] Diversitat biològica en totes les seves formes, nivells i combinacions.

bioenergia

f. [EG] Energia obtinguda de la biomassa, sigui per fermentació sigui per combustió.

bioerosió

f. [GLP] Procés de destrucció o de pèrdua de substància de roques dures, esquelets i substrats vegetals, causat per organismes.

bioestratigrafia

f. [GLP] Part de l’estratigrafia que estudia l’organització dels estrats segons el seu contingut fossilífer.

bioestratigràfic -a

adj. [GLP] Relatiu o pertanyent a la bioestratigrafia.

bioètica

f. [BI] [RE] Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors.

biofàcies

f. [GLP] Fàcies descriptiva de les roques basada en els caràcters paleontològics.

biòfag -a

adj. [BI] Que es manté d’un organisme vivent. Planta biòfaga.

biofísic -a

1 adj. [LC] [FIF] [BI] Relatiu o pertanyent a la biofísica.

2 f. [FIF] [BI] Aplicació de les diverses branques de la física a l’estudi dels sistemes biològics.

3 m. i f. [PR] [FIF] [BI] Persona versada en biofísica.

biogàs

m. [QU] Barreja de gasos produïts per la fermentació anaeròbia o digestió de la biomassa.

biogènesi

f. [LC] [BI] Fenomen en virtut del qual tot ésser viu procedeix d’un altre ésser viu, de característiques molt semblants, que l’ha originat.

biogènic -a

1 adj. [BI] Produït per l’acció dels éssers vius.

2 adj. [BI] Relatiu o pertanyent a l’acció dels éssers vius.

biogeografia

f. [GG] [BI] Ciència que s’ocupa de l’estudi de la distribució dels éssers vius sobre la superfície terrestre i que estableix alhora els motius d’aquesta distribució.

biogeogràfic -a

adj. [BI] [GG] Relatiu o pertanyent a la biogeografia.

biògraf biògrafa

m. i f. [FLL] [PR] Persona que escriu la biografia d’algú.

biografia

f. [FLL] [HIH] Història de la vida d’algú.

biografiar

v. tr. [FLL] [HIH] [FL] Escriure la biografia (d’algú).

biogràfic -a

1 adj. [FLL] [HIH] Relatiu o pertanyent a la biografia.

2 adj. [FLL] [HIH] Que conté biografies. Notícies biogràfiques. Diccionari biogràfic.

bioherm

m. [GLP] Construcció fòssil d’esculls formada per l’acumulació d’organismes sedentaris, com ara coralls, algues, etc., en posició de vida, que presenta una estratificació nul·la o molt escassa i inclou aquestes restes en un sediment de caràcter calcari.

bioindicador

m. [EG] [BI] Organisme, o comunitat d’organismes, la presència, absència o vitalitat dels quals en un indret determinat permet deduir les condicions ambientals que afecten el lloc.

biòleg biòloga

m. i f. [LC] [PR] [BI] Persona versada en biologia.

biologia

1 f. [LC] [BI] Ciència de la vida.

2 f. [LC] [BI] Branca de la ciència que tracta dels organismes.

biològic -a

adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a la biologia.

biologisme

m. [FS] Tendència a interpretar la realitat natural o cultural a partir de models biològics.

bioluminescència

f. [BI] [QU] Emissió de llum per part de bacteris lliures o simbionts, generalment en organismes marins.

bioma

m. [EG] Conjunt de comunitats d’organismes vegetals i animals, relativament homogènies, amb una estructura, un funcionament i una evolució relacionats amb el clima.

biomagnetisme

m. [BI] Sensibilitat i reactivitat dels organismes envers els camps magnètics.

biomassa

f. [EG] Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema, a la qual sovint s’afegeix també matèria no viva, utilitzable com a font d’energia per a l’activitat orgànica.

biomèdic -a

adj. [BI] [MD] Relatiu o pertanyent a la biomedicina.

biomedicina

f. [MD] [BI] Estudi i pràctica de la medicina basats en l’aplicació dels principis de les ciències biològiques.

biometria

f. [BI] Branca de la biologia que estudia els fenòmens quantitatius en els éssers vius.

biomètric -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent a la biometria. Dades biomètriques.

biomolècula

f. [BI] Molècula que forma part d’un ésser viu.

biomòrfic -a

1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent al biomorfisme.

2 adj. [HIH] Que implica o expressa biomorfisme.

biomorfisme

m. [HIH] Aplicació als fenòmens físics o culturals de conceptes, mètodes, models o metàfores manllevats al camp de la biologia.

biònic -a

1 adj. [EL] Relatiu o pertanyent a la biònica.

2 f. [EL] Estudi científic dels sistemes amb vida i especialment les relacions amb els sistemes electrònics.

bionomia

f. [EG] Descripció de les comunitats d’éssers vius.

bionòmic -a

adj. [EG] Relatiu o pertanyent a la bionomia.

biont

m. [BI] Organisme o individu, des d’un virus fins a un ésser viu d’organització cel·lular, considerat com a unitat genètica.

biòpsia

f. [MD] [LC] Extracció i examen d’un òrgan o fragment de teixit d’un cos viu.

bioquímic -a

1 adj. [QU] [BI] Relatiu o pertanyent a la bioquímica.

2 f. [QU] [BI] Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.

3 m. i f. [QU] [BI] Especialista en bioquímica.

bioritme

m. [LC] [BI] Ocurrència cíclica de fenòmens biològics.

bioscopi

m. [JE] [CO] Aparell per a projectar fotografies animades.

biosfera

f. [ME] [EG] Part de la Terra en què es desenvolupen els organismes vius, que comprèn la regió inferior de l’atmosfera, els mars, les capes més exteriors del sòl i les coves subterrànies.

biosíntesi

f. [BI] Síntesi realitzada per éssers vius, en general de substàncies complexes a partir d’altres de més simples, amb despesa d’energia.

biostàsia

f. [GL] Fase d’equilibri del medi natural caracteritzada per la presència d’una massa forestal que protegeix els sòls de l’erosió i pel bon funcionament dels aqüífers.

biostroma

m. [GLP] Construcció escullosa que presenta interestratificació, formada per l’acumulació i la cimentació de restes orgàniques de coralls, algues, mol·luscos, etc.

biota

f. [EG] Conjunt de la flora i la fauna d’un país o d’un biòtop.

biotecnologia

f. [BI] Aplicació de les ciències biològiques, especialment de la genètica, als processos tecnològics i industrials.

biotecnològic -a

adj. [LC] [BI] Relatiu o pertanyent a la biotecnologia.

biòtic -a

adj. [BI] [EG] Relatiu o pertanyent a la vida o als éssers vius.

biotip

m. [MD] [PS] [AGR] Conjunt de les característiques constitucionals de cada individu.

biotipologia

1 f. [MD] [PS] Estudi de les característiques morfològiques, fisiològiques, patològiques i psicològiques de l’ésser humà.

2 f. [MD] [PS] Sistema de classificació de les persones segons aquest estudi. Biotipologia d’Hipòcrates.

biotipus

m. [PS] [MD] BIOTIP.

biotita

f. [GLM] Mineral del grup de les miques, de fórmula K(Mg,Fe²⁺)₃[AlSi₃O₁₀](OH,F)₂, ric en ferro divalent, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color negre i es troba en moltes roques ígnies i metamòrfiques.

biòtop

m. [EG] Espai ocupat per una biocenosi.

bioturbació

f. [GLP] Alteració de l’estructura deposicional original d’un sediment o sòl per acció d’organismes vius.

biozona

f. [GLP] Conjunt d’estrats caracteritzats com a unitat per la presència d’una espècie fòssil o qualsevol altre tàxon.

bipalmat -ada

adj. [LC] Doblement palmat, palmat amb segments també palmats.

bípar -a

1 adj. [LC] [ZOA] Que pareix una bessonada.

2 adj. [ZOA] Que pareix dues vegades.

3 adj. [LC] [BO] Que treu dues branques.

bipartible

adj. [LC] Que pot ésser dividit en dues parts.

bipartició

1 f. [LC] Acció de dividir en dos trossos o dues parts.

2 f. [LC] Qualitat de bipartit.

bipartidisme

m. [PO] Sistema polític en què dos partits principals concentren les preferències dels electors i s’alternen periòdicament en el govern.

bipartir

v. tr. [LC] Dividir en dues parts.

bipartit -ida

1 adj. [LC] Partit en dos, dividit en dos trossos o dues parts. Fulla bipartida. Corba bipartida.

2 adj. [LC] Partit, repartit, realitzat, entre dos. Un acord bipartit.

3 adj. [PO] En polít., que consta de dues parts o de dos partits. Un govern bipartit.

bípede -a

1 adj. [ZOA] [HIG] [LC] Que té dos peus. L’home és un animal bimà i bípede.

2 m. [LC] [ZOA] L’home és un bípede.

bipenne

1 adj. [ZOA] [ZOI] Que té dues ales. Insecte bipenne.

2 f. [DE] Destral de doble tall emprada com a arma i com a ofrena religiosa, especialment a Creta.

bipinnat -ada

adj. [BO] Doblement pinnat, dit sobretot de les fulles pinnades els folíols de les quals són també pinnats.

bipiramidal

adj. [LC] [MT] [GLG] Relatiu o pertanyent a una bipiràmide.

bipiràmide

f. [GLG] Poliedre format per dues piràmides unides per llurs bases o que presenta dues piràmides situades en les extremitats d’un prisma.

biplà

m. [SP] [TRG] [EI] Avió amb dues ales a cada banda, disposades paral·lelament l’una sota l’altra, unides generalment per tirants.

biplaça

adj. [SP] De dues places, s’aplica a un vehicle, especialment a un avió o a un helicòpter.

biplanar

adj. [LC] [MT] BIPLANARI.

biplanari -ària

adj. [MT] Situat en dos plans, per on passen dos plans.

biplosió

f. [FL] En fonèt., efecte combinat de la implosió i l’explosió successives en la producció d’una consonant oclusiva.

bipolar

1 adj. [LC] [EE] Que té dos pols.

2 adj. [EE] Que actua sobre dos pols o dues fases de corrent. Interruptor bipolar.

3 adj. [EE] Que té dos pols en el circuit magnètic. Màquina dinamoelèctrica bipolar.

4 adj. [EL] Que utilitza transistors bipolars com a dispositius actius. Microelectrònica bipolar.

biport

m. [EL] Conjunt de dos terminals o borns d’un circuit amb la propietat que el corrent que circula per un és igual i de sentit contrari al que circula per l’altre.

biprisma

1 m. [LC] [MT] Conjunt de dos prismes units formant un cub.

2 m. [FIF] Instrument constituït per dos prismes units per la base amb què hom estudia els fenòmens d’interferència dels rajos lluminosos.

biquadrantal

adj. [LC] [MT] Relatiu o pertanyent a dos quadrants.

biquadrat

m. [MT] Quadrat del quadrat, quarta potència.

biquadràtic -a

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a la quarta potència. Equació biquadràtica. Funció biquadràtica.

biquars

m. [FIF] Planxa de quars formada per dos trossos que desvien el pla de polarització en direccions oposades.

biquini

1 m. [LC] Vestit de bany femení que consta d’unes calces i uns sostenidors.

2 m. [LC] Entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle.

biradiat -ada

adj. [LC] Que té dos rajos.

birbador birbadora

1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que birba.

2 f. [LC] [AGA] Arada que porta davant la rella un semicercle de ferro per a tallar les herbes.

birbar

v. tr. [LC] [AGA] Arrencar les males herbes (dels sembrats).

birbillejar

v. intr. [LC] Brillar¹ 1. No es veia birbillejar ni un estel.

birectangle

adj. [LC] [MT] Que té dos angles rectes. Triangle esfèric birectangle.

birefringència

1 f. [FIF] [GLG] Propietat dels cossos que presenten doble refracció. La birefringència de l’espat d’Islàndia.

2 f. [GLG] Propietat que tenen certs materials de descompondre un raig de llum incident en dos rajos que segueixen velocitats i trajectòries diferents dins el dit material.

3 f. [GLG] Diferència entre els índexs de refracció ordinari i extraordinari en les substàncies òpticament uniaxials, i entre els índexs de refracció major i menor, en les biaxials.

4 [FIF] [GLG] birefringència mecànica FOTOELASTICITAT.

birefringent

adj. [FIF] [GLG] Que té la propietat de la birefringència.

biret

m. [ZOP] VIRET.

biribís

m. [LC] [JE] Joc antic semblant a la loteria.

birimboies

f. pl. [LC] Galindaines.

birla

f. [LC] BITLLA.

birmà -ana

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Myanmar, l’antiga Birmània.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Myanmar o als seus habitants.

2 1 m. [FL] [LC] Llengua sinotibetana parlada a Myanmar.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al birmà.

birrem

f. [LC] [TRA] [HIH] Antiga nau amb dos rengles de rems a cada costat.

birret

m. [LC] Casquet rígid, quadrat, amb tres o quatre aletes cap amunt i una borla al mig, propi dels doctors universitaris i dels prelats.

birreta

f. [LC] [ED] Birret de color vermell propi dels cardenals.

bis¹

m. [LC] [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, semblant al verat, però amb els ulls més grossos, amb taquetes grises difuses sobre els flancs, i amb una carn de qualitat inferior al verat (Scomber japonicus).

bis²

1 adj. [LC] [inv.] Posposat a un número d’ordre, indica que és el segon de dos números iguals. El número 7 bis.

2 [LC] [JE] adv. En un fragment musical o en un text teatral, indica que el fragment expressat just abans d’aquesta indicació s’ha de repetir una segona vegada. La cançó comença: «El ball de la civada, jo us el cantaré (bis)…».

3 1 m. [JE] [LC] En un concert, en una representació, etc., repetició d’una peça o d’un fragment a demanda del públic. Ha merescut els honors del bis. «Bis! Bis!», cridava el públic.

3 2 [JE] fer un bis BISAR.

bis-

[LC] V. BI-.

bisanual

adj. [LC] BIANUAL.

bisar

v. tr. [LC] [JE] Repetir, a petició del públic, l’execució o la lectura (d’una peça musical, d’una poesia, del fragment d’una obra teatral, etc.).

bisbal

adj. [LC] [RE] Episcopal 1.

bisbalenc -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Bisbal.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Bisbal o als seus habitants.

bisbat

1 1 m. [LC] [RE] DIÒCESI. El bisbat de Girona.

1 2 m. [LC] [RE] Seu d’un bisbat, residència del bisbe.

2 m. [LC] [RE] Episcopat 1. Durant el bisbat de Morgades.

bisbe

1 1 m. [LC] [RE] [PR] Prelat superior d’una diòcesi.

1 2 [RE] bisbe coadjutor Bisbe auxiliar amb dret de successió.

1 3 [RE] bisbe diocesà Diocesà 2.

1 4 [RE] bisbe titular [o bisbe in partibus infidelium] Bisbe sense jurisdicció, que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense fidels ni clerecia.

2 m. [LC] [HO] Botifarra curta i gruixuda feta amb un tros de budell culà.

3 m. [ZOP] Peix de la família dels miliobàtids, amb la visera rostral més llarga que ampla i no confluent amb les aletes pectorals (Pteromylaeus bovinus).

4 m. [LC] fer un bisbe Dir dues persones alhora una mateixa expressió casualment.

bisbessa

f. [LC] [RE] [PR] Dona d’algunes esglésies cristianes que ha rebut l’ordenació episcopal, cap d’una diòcesi.

bisbètic -a

adj. [LC] Llunàtic, extravagant.

bisbetó

m. [PR] [RE] [AN] Noi que, en un dia determinat i elegit pels seus companys, representa alguna de les funcions episcopals o altres similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent.

biscaí -ïna

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Biscaia.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Biscaia o als seus habitants.

2 1 m. [FL] [LC] Dialecte basc parlat a Biscaia, una part de Guipúscoa i una zona d’Àlaba.

2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al biscaí.

3 m. [FL] [LC] ANT. Llengua basca.

biscutel·la

f. [BOS] Herba del gènere Biscutella, de la família de les crucíferes, de flors de color groc clar i fruit format per dues meitats planes i arrodonides, de manera que el conjunt recorda unes petites ulleres.

bisecció

f. [LC] [MT] Divisió en dues parts iguals. La bisecció d’un angle.

bisector -a

adj. [LC] [MT] Que divideix en dues parts iguals. El pla bisector d’un diedre.

bisectriu

f. [LC] [MT] Recta que passant pel vèrtex d’un angle, el divideix en dos angles iguals.

bisell

1 m. [LC] [IMI] [AR] Vora tallada obliquament, en biaix.

2 m. [MU] Peça de fusta o de metall tallada en biaix sobre la qual el vent produeix el so en els instruments com la flauta dolça i certs jocs d’orgue.

3 m. [AF] Caire d’un cartó d’enquadernació o d’una planxa gravada tallat obliquament, en biaix.

bisellament

m. [AR] Operació de bisellar.

bisellar

v. tr. [LC] [IMI] [AR] Fer bisells (en un vidre, en un capitell, etc.).

bisellatge

m. [EI] Operació de bisellar.

biserial

adj. [LC] Disposat formant dues sèries o dos rengles.

biseriat -ada

adj. [LC] BISERIAL.

bisetmanal

adj. [LC] Que s’esdevé o apareix dos cops la setmana.

bisexual

1 1 adj. [LC] [BI] Hermafrodita 1.

1 2 adj. [BI] [BO] En bot., que té estams i pistils. Flor bisexual.

2 adj. i m. i f. [PS] Que sent atracció sexual pels individus d’ambdós sexes.

bisexualisme

m. [LC] [BI] BISEXUALITAT.

bisexualitat

1 f. [LC] [BI] Condició de bisexual.

2 f. [PS] En psic., característica sexual pròpia dels individus que se senten atrets d’una manera semblant pels membres d’ambdós sexes.

bisexuat -ada

adj. [LC] [BI] Bisexual 1.

bisíl·lab -a

1 1 adj. [FL] [LC] [FLL] De dues síl·labes.

1 2 m. [FL] [LC] [FLL] Mot de dues síl·labes.

2 m. [FLL] [LC] [FL] Vers de dues síl·labes mètriques.

bisil·làbic -a

adj. [FL] [LC] [FLL] Bisíl·lab 1 1.

bisimetria

f. [LC] [MT] Qualitat de bisimètric.

bisimètric -a

adj. [LC] [MT] Doblement simètric, divisible en dues parts simètriques per cadascun dels dos plans axials perpendiculars entre ells.

bismarck

m. [HO] Pastís de brioix allargat, farcit de crema i de nata i amb trossets d’ametlla per sobre.

bismut

m. [QU] [ML] Metall blanc rogenc, molt fràgil, fàcilment fusible, algunes de les sals del qual són utilitzades en farmàcia (símbol, Bi; nombre atòmic, 83; pes atòmic, 208,98).

bismutat

1 m. [QU] Sal que conté l’anió BiO₃^- (meta), o BiO₄^3- (orto), obtinguda tractant hidròxid de bismut(III) amb oxidants forts en un medi alcalí.

2 [QU] bismutat de sodi Sòlid bru emprat com a oxidant fort, de fórmula NaBiO₃.

bismútic -a

adj. [QU] [ML] BISMUTÍFER.

bismutífer -a

adj. [QU] Que conté bismut.

bismutina

f. [GLM] BISMUTINITA.

bismutinita

f. [GLM] Mineral, sulfur de bismut, de fórmula Bi₂S₃, de color gris amb lluïssor metàl·lica, que es presenta en agregats de cristalls aciculars i prismàtics.

bismuto-

[LC] [QU] Forma prefixada del mot bismut. Ex.: bismutosferita.

bismutós -osa

adj. [QU] Que conté bismut, s’aplica especialment als compostos en què aquest actua com a trivalent.

bismutur

m. [QU] Combinació binària del bismut amb un altre element menys electronegatiu.

bisnaga

f. [LC] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides en segments linears, flors blanques i la umbel·la fructífera amb el peduncle molt engruixit, que creix als camps de cereals i en llocs ruderals de terra baixa, i és emprada com a medicinal (Ammi visnaga).

bisó

1 m. [LC] [ZOM] Mamífer artiodàctil del gènere Bison, del grup dels bovins, de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós a l’esquena.

2 [LC] [ZOM] bisó americà Bisó més gros i més pesant que l’europeu, propi de l’Amèrica del Nord (Bison bison).

3 [LC] [ZOM] bisó europeu Bisó que viu als boscos de bedolls i de coníferes de la regió del Caucas (Bison bonasus).

bisolcat -ada

adj. [LC] Que presenta dos solcs.

bissextil

adj. [LC] [FIA] any bissextil V. ANY.

bissus

m. [ZOA] Feix de filaments amb què certs mol·luscos bivalves s’adhereixen a les roques.

bistec

1 m. [LC] Tall de carn de bou o de vedella per a fer a la graella, a la planxa o bé fregit.

2 [LC] bistec rus Carn picada, normalment barrejada amb ou i assaonada amb all, ceba, julivert, etc., de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa.

3 [LC] bistec tàrtar Carn picada de bou o de vedella, adobada amb rovell d’ou, ceba trinxada i espècies, que es menja crua.

bístia

f. [LC] Bèstia, especialment la de càrrega.

bistorta

f. [LC] [BOS] Herba de la família de les poligonàcies, de tija simple, rizoma carnós de forma sinuosa, i de flors de color de rosa agrupades en denses espigues terminals, que es fa sobretot als prats humits dels Pirineus (Polygonum bistorta).

bistre

1 m. [IQ] Matèria colorant d’un bru groguenc preparada fent bullir sutge de fusta amb aigua.

2 m. [LC] [IQ] Color d’aquesta matèria.

bisturí

[pl. -ís]

1 m. [LC] [MD] Instrument de cirurgia en forma de petit ganivet usat per a tallar o fer incisions.

2 m. [AR] Eina de tall, de formes diferents, emprada en la restauració de pintures, generalment per a eliminar repintades.

bisulfat

m. [QU] OBS. HIDROGENSULFAT.

bisulfit

m. [QU] HIDROGENSULFIT.

bit

[angl. bit, que prové de la sigla BIT, ‘binary digit’]

m. [IN] [FIM] Unitat de mesura de la quantitat d’informació, equivalent a triar una possibilitat del sistema entre dues d’igualment probables, 0 o 1.

bita

1 f. [TRA] Peça vertical gruixuda de fusta o de metall que hi ha a la coberta d’una nau i que serveix per a llavorar-hi i fermar-hi la corda de l’àncora, les amarres, etc.

2 f. [TRA] En una nau, columna del conjunt damunt el qual gira l’eix del molinet.

bitàcola

f. [LC] [TRA] Armari, generalment de fusta i de forma cilíndrica, que, fixat a la coberta d’una nau, conté la brúixola a la part superior i el conjunt d’imants i ferros compensadors.

bitadura

1 f. [LC] [TRA] En nàut., volta donada per un cap, un cable o una cadena entorn d’una bita.

2 f. [TRA] Porció del cable de l’àncora, comprès entre l’arganell i la volta entorn de la bita, que abans de salpar l’àncora era estès damunt la coberta perquè pogués filar lliurement en fondejar.

bitangent

adj. [MT] Que té dos punts de tangència amb una línia, una superfície. Una recta bitangent a una hipèrbola.

bitar

v. tr. [TRA] Amarrar (un cap, un cable, una cadena, etc.), a una bita.

bitartrat

m. [QU] Hidrogentartrat o tartrat àcid.

bitè

1 m. [LC] [AGR] Individu pertanyent al bestiar de llana.

2 m. [LC] [AGR] Carn del bestiar de llana.

bitemàtic -a

adj. [MU] Que consta de dos temes musicalment diferenciats i generalment contraposats en caràcter i en tonalitat. Una sonata bitemàtica.

bíter

m. [HO] Beguda, alcohòlica o no, d’un color vermellós i aromatitzada amb extrets de plantes, que es pren com a aperitiu.

bitlla

1 f. [LC] [JE] Peça de fusta tornejada, més ampla de baix que de dalt perquè es tingui dreta a terra.

2 f. [TRG] Con 2.

3 1 f. [LC] [IT] Peça de fusta tornejada o tub de cartó sobre els quals s’enrotlla la trama que s’ha de posar dins la llançadora.

3 2 f. [LC] [IT] Quantitat de trama generalment enrotllada a una bitlla, que es col·loca dins la llançadora.

4 f. [IQA] En adob., barrot de punta arrodonida fixat a l’interior del bombo que, juntament amb altres, serveix per a moure les pells, aixecant-les i deixant-les caure.

bitllada

f. [LC] [AGF] Operació de bitllar.

bitllaire

m. i f. [LC] [PR] [IT] Treballador que preparava les bitlles de trama.

bitllar¹

v. tr. [LC] [IMF] [AGF] Destapar l’ull (de la pila o sitja) i afegir-hi nous bitllots o llenya.

bitllar²

v. tr. [LC] bitllar-la ABILLAR-LA.

bitllera

f. [LC] [IT] Post de fusta guarnida amb claus on es col·loquen les bitlles de trama per a distribuir-les als diferents telers d’una fàbrica.

bitllet

1 1 m. [LC] [TRG] Paper o cartó de petites dimensions que dona dret a entrar o a seure en alguna part, a fer un viatge en tren, un trajecte determinat en un vehicle públic, etc. El tren està a punt de sortir i encara no heu pres els bitllets. Viatjava sense bitllet.

1 2 [OP] bitllet quilomètric Bitllet que permet de recórrer a preu reduït un cert nombre de quilòmetres en un període de temps determinat.

2 1 m. [LC] [ECT] [NU] Paper subscrit per un banc emissor, que representa una quantitat de diner pagable a la vista al portador. Ho vaig pagar tot en bitllets grans.

2 2 m. [LC] [JE] Paper que acredita la participació en una rifa o loteria.

3 m. [AR] [HIG] Motiu ornamental de l’estil romànic, que consisteix en una espècie de sanefa formada per daus, prismes o trossos cilíndrics, que alterna espais buits i plens.

bitlleta

f. [HIG] En heràld., moble petit i rectangular col·locat ordinàriament en pal.

bitlletaire

m. i f. [LC] [JE] [PR] Persona que ven bitllets de la rifa o loteria.

bitlletat -ada

adj. [HIG] En heràld., que és cobert per una sèrie de bitlletes, generalment dotze, d’un metall i un color alternats.

bitlletera

f. [LC] Bossa petita, de butxaca, en forma de llibre amb diversos departaments per a dur-hi bitllets de banc i, sovint, targetes de crèdit i altres documents. Li van regalar una bitlletera de pell. Portava la bitlletera a l’infern de l’americana.

bitllo-bitllo

adv. [LC] AL COMPTAT. Pagar bitllo-bitllo.

bitllot

1 m. [LC] [JE] Peça de fusta tornejada usada en el joc de bitlles per a fer-les caure.

2 m. [LC] [IMI] Garrot generalment d’alzina, d’uns 3 pams de llarg, que utilitzen els carreters plantant-lo damunt el carro, per a garrotar, i també els tapers per a encordar o embalar taps, etc.

3 m. [LC] [IMF] [AGF] Tros de llenya tallat per a fer carbó.

4 m. [LC] [IT] Bitlla grossa de fusta o de cartó sobre la qual s’enrotlla el fil d’ordit.

bitó¹

1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels ardeids, d’uns 75 centímetres d’alçària, de costums nocturns i feréstecs, i de cant molt potent i característic (Botaurus stellaris).

2 [ZOO] bitó americà Ocell de la família dels ardeids, un xic més petit que el bitó i, com aquest, de plomatge críptic, propi d’Amèrica del Nord i accidental als nostres aiguamolls (Botaurus lentiginosus).

bitó²

m. [LC] [TRA] Bita petita.

bitò

m. [AF] Impressió successiva de dos tons d’un mateix color a fi d’aconseguir una major valoració cromàtica.

bitoc

m. [IMF] Clavilla 1 1.

bitol

m. [ZOO] BITÓ¹.

bitonal

adj. [MU] Que es basa en la bitonalitat.

bitonalitat

f. [MU] Presència simultània de dues tonalitats en una composició musical.

bituminós -osa

1 1 adj. [LC] [GL] [IQ] Relatiu o pertanyent al betum. Olor bituminosa.

1 2 adj. [LC] [GL] [IQ] Que conté betum. Carbó bituminós.

1 3 adj. [IQ] [GL] Semblant al betum. Substància bituminosa.

2 1 adj. [AR] Que conté betum de Judea, s’aplica a una pasta pictòrica.

2 2 adj. [AR] Que té tons foscos perquè s’ha pintat amb betum. Un quadre bituminós.

bitxa

f. [IMF] Vareta de fusta d’una llargària apropiada, aplanada en un cap, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre, que serveix per a escatar els racons i els llocs poc accessibles d’escultures, de motllures, etc.

bitxac

1 1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, que només ateny 13 centímetres de llargada, de plomatge bru, amb el ventre rogenc i un collaret blanc, i que viu en els conreus (Saxicola torquata).

1 2 [LC] [ZOO] bitxac rogenc Ocell de la família dels muscicàpids, grisenc, amb el pit roig, que viu a les zones muntanyoses (Saxicola rubetra).

2 m. [BOB] CAMA DE PERDIU.

3 m. [AGF] Clàvia 2.

bitxera

f. [AGA] [BOS] Pebrotera d’una raça que es cultiva pels seus fruits, els bitxos (Capsicum annuum var. longum).

bitxo

1 m. [BOS] [AGA] Fruit de la bitxera, prim i allargat en forma de corn, molt picant, al qual hom dona diverses aplicacions culinàries.

2 m. [LC] [AGA] [BOS] BITXERA.

bitzac

m. [LC] Guitza 1.

bitzega

f. [IMI] Instrument de boix usat pels sabaters per a polir la vora de la sola.

biunívoc -a

adj. [MT] BIJECTIU.

biunivocitat

f. [MT] [LC] Qualitat de biunívoc.

biuret

m. [BI] [QU] Compost de fórmula NH₂CONHCONH₂.H₂O que s’obté per escalfament de la urea, emprat en anàlisis químiques.

bivac

1 m. [LC] [SP] Campament de nit al ras.

2 m. [DE] Forma d’instal·lar-se una unitat militar a camp ras, emprant com a màxim tendes de campanya.

bivalència

f. [QU] Qualitat de bivalent.

bivalve -a

1 adj. [ZOA] Que té dues valves. Un mol·lusc bivalve.

2 m. [ZOA] Mol·lusc de dues valves, com l’ostra i el musclo.

bivaquejar

v. intr. [LC] [SP] Fer bivac.

bivariable

adj. [MT] Relatiu o pertanyent a dues variables.

bívia

f. [ZOR] LLUDRIÓ.

bivitel·lí -ina

adj. [MD] [BI] Que, essent bessó d’un altre, s’ha format a partir d’òvuls diferents.

bixa¹

f. [BOS] [AN] Arbret de la família de les bixàcies, de fulles simples, flors blanques o rosades i fruit en càpsula, originari de l’Amèrica tropical, la coberta de les llavors del qual proporciona l’arxiota (Bixa orellana).

bixa²

f. [HIG] Serpent representada amb el cos enroscat formant nusos.

bixàcies

1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, de saba de color rogenc, flors en panícules vistoses i fruit en càpsula, que inclou la bixa.

2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.

bixest

adj. [LC] [FIA] any bixest V. ANY.

bizantí -ina

1 1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de Bizanci.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bizanci o als territoris de l’Imperi bizantí o als seus habitants. Imperi bizantí.

2 1 adj. [LC] [AR] [AQ] Relatiu o pertanyent a l’art i a l’estil arquitectònic desenvolupats a l’Imperi d’Orient, especialment entre els segles IV i VI. Arquitectura bizantina. Església bizantina.

2 2 m. [AR] Art bizantí.

bizantinisme

1 m. [FLL] [AR] Maneres, pensament, estil, etc., característics de la vida, la literatura, les arts, etc., bizantines.

2 m. [LC] [AR] Qualitat de bizantí.

bizantinista

m. i f. [FL] [AR] [FLL] Persona versada en bizantinística.

bizantinística

f. [FLL] [AR] [FL] Estudi científic de la civilització bizantina.

bla blana

1 1 adj. [LC] Tou 1. Un coixí molt bla.

1 2 adj. [LC] Que cedeix fàcilment, que és condescendent, dòcil.

2 1 adj. [LC] Suau al tacte.

2 2 adj. [LC] Suau, dolç, benigne.

blada

1 1 f. [LC] [BOS] [AGF] Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, de fulles palmatilobades, fruit en disàmara i fusta blanca fàcil de treballar, que es fa sobretot a les rouredes de la muntanya mitjana (Acer opalus).

1 2 [BOS] [LC] [AGF] blada de fulla grossa Blada de fulla relativament grossa, pròpia d’ambients poc secs (Acer opalus ssp. opalus).

1 3 [BOS] [LC] [AGF] blada de fulla petita Blada de fulla relativament petita, d’àrea meridional i d’ambients més secs (Acer opalus ssp. granatense).

1 4 [BOS] [LC] [AGF] blada vera BLADA DE FULLA GROSSA.

2 f. [AGF] [IMF] Fusta de blada.

bladar

m. [LC] [BOC] [AGF] Camp sembrat de blat.

blader -a

1 1 adj. [LC] [AGA] Relatiu o pertanyent al blat. Molí blader.

1 2 adj. [LC] Bo per a sembrar-hi blat, que hom hi sembra blat. Terra bladera. Camps bladers.

2 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que comercia amb blat.

bladeres

f. pl. [LC] [AGA] Barres de fusta paral·leles en nombre de quatre i proveïdes de clavilles amb cordills, que, lligades damunt el bast, serveixen per a traginar garbes, palla o herba.

blan -a

adj. [LC] BLA.

blanament

adv. [LC] D’una manera blana.

blanc -a

1 adj. [LC] Del color de la neu, que reflecteix tots els rajos de l’espectre combinats. Un cavall blanc. Un cigne blanc. Marbre blanc. Un lliri blanc. Blanc com la neu, com un glop de llet. L’àvia té tots els cabells blancs. Un home amb la barba tota blanca.

2 1 adj. [LC] [AN] Clar de color per contrast amb altres coses de la mateixa espècie de color més fosc. Raïm blanc, figues blanques. Carn blanca. Fusta blanca.

2 2 adj. i m. i f. [LC] [AN] De raça caucàsica. La minoria blanca de la regió.

3 1 adj. [LC] Mancat de color, empal·lidit. Tenia els llavis blancs d’ira. Va quedar blanc com la cera.

3 2 adj. [LC] Incolor, transparent. Han reemplaçat els vidres de color per vidres blancs.

4 adj. [LC] EN BLANC. Abans del pròleg hi ha una pàgina blanca.

5 adj. [AF] Que no imprimeix pel fet d’ésser més baix que el caràcter d’impremta, s’aplica a una peça o a un element tipogràfic.

6 adj. [TRA] Que no és enquitranat, s’aplica a una corda.

7 adj. i m. i f. [PO] Que és d’idees conservadores o reaccionàries.

8 1 m. [LC] Color blanc. Anar vestit de blanc. Anar de blanc. Un blanc tirant a groc. Blanc de neu.

8 2 [LC] en blanc i negre loc. adj. Que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre passant pels grisos. Una pel·lícula en blanc i negre. Un àlbum de fotografies en blanc i negre.

9 1 m. [IQ] Matèria colorant blanca. Un quilo de blau i dos de blanc.

9 2 [IQ] [GL] blanc d’Espanya a) Varietat blanca pulverulenta de la cerussita, usada a la llar per a emblanquinar i netejar.

9 2 [IQ] [GL] blanc d’Espanya b) Creta pura blanca.

9 3 [IQ] [GL] blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar parets.

9 4 [IQ] [GL] blanc de plom CERUSSITA.

9 5 [IQ] [GL] blanc de titani Diòxid de titani, rútil o anatasa.

9 6 [IQ] [GL] blanc de zinc Òxid de zinc.

9 7 [IQ] [GL] blanc fix Sulfat de bari.

9 8 [IQ] [GL] blanc venecià Pigment blanc constituït per una mescla a parts iguals de blanc de plom i de sulfat de bari.

10 1 m. [LC] Part blanca d’alguns objectes.

10 2 [LC] blanc de l’ull Part que envolta la còrnia transparent.

10 3 [LC] blanc de l’ou Clara d’ou.

10 4 [LC] blanc de l’ungla Àrea blanca semicircular a la base de cada ungla.

11 m. [LC] Espai en blanc. Darrere cada nom deixa un blanc per a posar-hi l’edat quan la sabrem. Deixa un blanc per a la data. Obrir blancs en un text.

12 1 m. [AR] En la tècnica de pintura a l’aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.

12 2 m. [AR] En els dibuixos monocroms, la pinzellada o el traç fets amb un pigment blanc que marca els punts o les zones de màxima lluminositat.

13 m. [AF] Marge que volta la caixa de text en la pàgina d’un llibre.

14 m. [IN] En inform., part d’un suport d’informació on no hi ha cap caràcter enregistrat.

15 1 [LC] [AF] en blanc loc. adv. Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res. Deixar una pàgina, una línia, en blanc.

15 2 [LC] quedar en blanc Quedar sense res, sense entendre res.

16 1 m. [LC] [DE] Punt al qual hom intenta d’adreçar un tret. Tirar al blanc.

16 2 m. [LC] [DE] Part central de certs objectes a la qual hom intenta d’adreçar un tret. El blanc d’un fitó, d’una rodella.

16 3 [LC] fer blanc Encertar el blanc.

blanca

1 f. [LC] [MU] Figura de nota musical equivalent a la meitat d’una rodona.

2 1 f. [NU] Moneda medieval de billó, múltiple del diner, de llei molt variable, pròpia, amb diferents denominacions, de la majoria dels estats cristians.

2 2 f. [LC] POP. Moneda o diner en general. Ho he comprat per quatre blanques.

2 3 [LC] no tenir blanca No tenir diners.

3 f. [AGA] OÏDI.

4 f. [AGA] blanca d’Aranjuez Pera de color verd brillant, de pell molt fina i de polpa blanca i molt saborosa.

5 f. [ZOO] GARSA.

blancal

adj. [LC] [AGA] blat blancal V. BLAT.

blancall

1 m. [LC] Taca, clapa blanca o blanquinosa, especialment en el cabell.

2 m. [LC] Allò que es veu blanquejar al lluny. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu. El blancall d’una onada.

blancalló

m. [LC] Blancall 2. Veig allà lluny un blancalló: no sé si serà una casa.

blanc-i-blau blanc-i-blava

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

blancor

1 f. [LC] Qualitat de blanc.

2 f. [LC] GEBRE.

blancúria

f. [LC] BLANCOR.

blandar

1 v. intr. [LC] Fer flama. Les atxes de vent blanden.

2 [LC] fer blandar una teia Donar-li voltes per fer-la acabar d’encendre.

blandícia

1 f. [LC] Manera de viure en què hom es dona massa a la bona vida, a les comoditats, i defuig treballs, fatics, preocupacions.

2 f. [LC] Afalac adulador.

blaneig

1 m. [LC] Ablaniment del temps, especialment el que precedeix les nevades.

2 m. [LC] Vent que fon la neu.

blanejar

1 1 v. intr. [LC] El temps, esdevenir bla, suau.

1 2 v. intr. [LC] El fred, moderar-se.

2 1 intr. [LC] Fer blaneig.

2 2 intr. [LC] Fondre’s la neu.

blanenc¹ -a

1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Blanes.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Blanes o als seus habitants.

blanenc² -a

adj. [LC] Una mica bla o tou.

blanesa

1 f. [LC] Qualitat de bla.

2 f. [LC] Condescendència excessiva.

blanor

f. [LC] Qualitat de bla, especialment amb referència al temps.

blanqueig

1 1 m. [LC] [IQ] Operació de blanquejar.

1 2 m. [IQ] [IT] Operacions d’acabat a les quals són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per a eliminar-ne les impureses i fer-los tornar blancs.

1 3 m. [LC] [IQ] [IQA] Establiment industrial o secció d’una fàbrica on té lloc l’operació de blanquejar.

2 1 m. [NU] Operació d’emblanquir la moneda de billó, un cop fabricada, per a donar-li millor aparença.

2 2 m. [LC] Operació financera destinada a donar aparença de legals als guanys obtinguts per mitjans delictuosos.

3 m. [AGA] Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles, fulles, tiges, etc., de certes espècies hortícoles com l’enciam, l’escarola, l’api, etc., deixin de tenir pigment i esdevinguin trencadissos.

blanquejador blanquejadora

m. i f. [LC] [IQ] [PR] Operari, industrial, dedicat al blanqueig.

blanquejant

1 adj. [QU] Que blanqueja.

2 m. [QU] Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores.

blanquejar

1 1 v. intr. [LC] Una cosa, mostrar la seva blancor.

1 2 v. intr. [LC] Ésser més o menys blanc, tirar a blanc.

2 1 tr. [LC] [AQ] EMBLANQUINAR.

2 2 tr. [LC] [IQ] [IT] Decolorar, fer tornar blancs, (els teixits o els filats).

2 3 tr. [IQ] [IQA] Adobar (pells).

3 tr. [LC] Legalitzar (diner negre).

blanquejat

m. [LC] [AQ] Capa de calç o de guix amb què és emblanquinada una paret, un sostre, una façana.

blanquer blanquera

m. i f. [LC] [IQA] [PR] [HIH] Persona que té per ofici adobar pells.

blanqueria

1 f. [LC] [IQA] Ofici de blanquer.

2 f. [LC] [IQA] Obrador on s’adoben i treballen les pells.

blanquet

1 m. [IQ] CERUSSITA.

2 m. [LC] [ED] Afait usat per les dones per a emblanquir-se la cara.

3 1 m. [LC] [HO] Greix, part de la freixura, que es treu dels bens, dels moltons, etc., i es menja fregit.

3 2 m. [LC] [HO] Botifarró prim fet amb freixura de porc o de vedella i pinyons.

4 m. [LC] [ED] [HIH] Drap de llana de color blanquinós.

5 m. [LC] [AGA] Raïm blanc i aspre.

blanqueta

1 f. [LC] [ZOO] Mastegatatxes 1.

2 f. [AGA] OÏDI.

blanquí -ina

adj. [LC] Blanc, s’aplica principalment al pèl.

blanquiella

f. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les compostes, de flors grogues agrupades en capítols solitaris i espinosos, de distribució mediterrània (Centaurea solstitialis).

blanquinós -osa

adj. [LC] Que tira a blanc. Una terra blanquinosa.

blanquisme

m. [HIH] Doctrina revolucionària dels partidaris de Louis-Auguste Blanqui.

blasfem -a

1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que blasfema.

2 adj. [LC] [RE] Que constitueix una blasfèmia. Una paraula blasfema.

blasfemador -a

adj. i m. i f. [LC] [RE] Que blasfema.

blasfemar

1 v. intr. [LC] [RE] Proferir blasfèmies. Una persona com cal no blasfema mai. Blasfemar contra Déu.

2 tr. [LC] [RE] Ultratjar amb blasfèmies. Blasfemar el nom de Déu. Blasfemar la virtut.

blasfèmia

1 f. [LC] [RE] Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants.

2 f. [LC] Despropòsit injuriós. Una blasfèmia contra la pàtria, contra la virtut.

blasmable

adj. [LC] Digne de blasme.

blasmador -a

adj. i m. i f. [LC] Que blasma.

blasmar

1 v. tr. [LC] Desaprovar, censurar (algú) per haver obrat malament. Si obres bé seràs lloat, si obres malament seràs blasmat.

2 v. tr. [LC] PER EXT. Blasmar la conducta d’algú, els actes d’algú.

blasme

m. [LC] Acció de blasmar.

blasó

1 m. [LC] [HIG] Senyal o figura usats en els escuts, banderes i segells.

2 m. [LC] [HIG] Escut d’armes.

3 m. [HIG] Part tècnica de l’heràldica que estudia els elements de les armories i les regles de la seva composició.

blasonar

1 v. tr. [LC] [HIG] Disposar, descriure, l’escut (d’una família, una ciutat o una corporació) segons les regles i la terminologia pròpies del blasó.

2 intr. [LC] VANAR-SE. Blasonar de valent.

blasonista

m. i f. [HIG] Persona versada en el blasó.

blasquisme

m. [HIH] Moviment polític republicà del País Valencià centrat en la figura de Vicent Blasco Ibáñez.

-blast

[LC] Forma sufixada del mot gr. blastós, ‘germen’. Ex.: neuroblast, epiblast, citoblast.

blastema

m. [BI] Territori de l’embrió que posseeix individualitat pròpia i del qual deriven els futurs teixits i òrgans de l’animal adult.

blastemàtic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent al blastema.

blasto-

[LC] Forma prefixada del mot gr. blastós, ‘germen’. Ex.: blastocàrpic, blastòcit.

blastoderma

m. [BI] Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous.

blastodèrmic -a

adj. [BI] Relatiu o pertanyent al blastoderma. Vesícula blastodèrmica.

blastogènesi

f. [BI] Reproducció per gèrmens.

blastoïdeus

1 m. pl. [GLP] Classe extingida d’equinoderms, amb òrgans respiratoris interns complexos i esquelet format per un peduncle, un calze amb divuit plaques i dues fileres de pínnules, que visqueren al silurià i al permià.

2 m. [GLP] Individu d’aquesta classe.

blastomador -a

adj. i m. i f. [LC] [RE] BLASFEMADOR.

blastomar

v. tr. i intr. [LC] [RE] BLASFEMAR.

blastòmer

m. [BI] Cèl·lula formada durant la divisió de l’ou fecundat, en els primers estadis del desenvolupament embrionari.

blastomia

f. [LC] [RE] BLASFÈMIA.

blàstula

f. [BI] Fase del desenvolupament embrionari en què les cèl·lules estan disposades en forma d’esfera amb una cavitat central.

blastulació

f. [BI] Procés embrionari que condueix a la formació de la blàstula.

blat

1 1 m. [LC] [AGA] [BOS] Planta del gènere Triticum, de la família de les gramínies, de tija erecta, fulles linears, amb espiguetes que tenen de dues a cinc flors, només una o dues de fèrtils, formant una espiga terminal densa i fruit en cariopsi, el gra, conreada per a farina i per a la fabricació del pa.

1 2 [LC] [AGA] [BOS] blat algerià Blat d’espiga i gra blancs (Triticum turgidum var. lusitanicum).

1 3 [LC] [AGA] [BOS] blat aspriu de Cerdanya BLAT ROIG D’ARAGÓ.

1 4 [LC] [AGA] [BOS] blat barba Blat d’espiga sense pèls, arestes negres i gra blanc (Triticum aestivum var. leucomelan).

1 5 [LC] [AGA] [BOS] blat blanc Blat d’espiga tosella i de grans i glumes blancs (Triticum aestivum var. albidum).

1 6 [LC] [AGA] [BOS] blat blancal Blat de gra tou, esblanqueït o rogenc, d’espigues amb arestes o sense, que es cultiva arreu del món (Triticum aestivum o T. vulgare).

1 7 [LC] [AGA] [BOS] blat bojal Blat d’espiga gruixuda, pèndula i gra dur (Triticum turgidum).

1 8 [LC] [AGA] [BOS] blat candial BLAT BLANC.

1 9 [LC] [AGA] [BOS] blat compacte Blat baix, d’espiga curta i densa, sense arestes (Triticum compactum).

1 10 [LC] [AGA] [BOS] blat comú BLAT BLANCAL.

1 11 [LC] [AGA] [BOS] blat de coure BLAT GROS.

1 12 [LC] [AGA] [BOS] blat de Maó BLAT ALGERIÀ.

1 13 [LC] [AGA] [BOS] blat de Montjuïc Blat d’arestes i glumes grogues o blanques i gra roig (Triticum aestivum var. erythrospermum).

1 14 [LC] [AGA] [BOS] blat de Pèrsia Blat originari de la regió caucàsica on encara es cultiva (Triticum persicum).

1 15 [LC] [AGA] [BOS] blat del miracle BLAT BOJAL.

1 16 [LC] [BOS] [AGA] blat dur Blat d’espiga grossa, amb llargues arestes (Triticum durum).

1 17 [LC] [BOS] [AGA] blat fartó Blat d’espiga esblanqueïda, arestes negres i gra blanc (Triticum durum var. apulicum).

1 18 [LC] [AGA] [BOS] blat grec de Mallorca BLAT BOJAL.

1 19 [LC] [AGA] [BOS] blat gros Blat de grans, arestes i glumes rojos (Triticum turgidum var. iodurum).

1 20 [LC] [AGA] [BOS] blat mollar Blat d’arestes i pèls negres i gra blanc (Triticum durum var. melanopus).

1 21 [LC] [AGA] [BOS] blat petit BLAT DE MONTJUÏC.

1 22 [LC] [AGA] [BOS] blat roig d’Aragó Blat de llargues arestes, i de grans i glumes rojos (Triticum aestivum var. ferrugineum).

1 23 [LC] [AGA] [BOS] blat tosell BLAT BLANC.

1 24 [LC] [BOS] [AGA] blat xeixa BLAT BLANCAL.

1 25 m. [LC] [BOS] [AGA] Gra del blat.

2 1 m. [BOS] blat bord Planta de la família de les gramínies, d’espiguetes ventrudes i llargues arestes, pròpia dels ermots i conreus abandonats (Aegilops triuncialis).

2 2 [BOS] [AGA] blat cairut Fajol 1.

2 3 [BOS] blat de cama vermella TRAIGUERA.

2 4 [BOS] blat de formiga [o blat de gos] MARGALL BORD.

2 5 [BOS] [AGA] blat de moro [o blat de l’Índia] Planta anual de la família de les gramínies, de gran port, monoica, de tiges massisses, conreada pels seus grans, sovint grocs o vermellosos, agrupats en panotxes que neixen a l’axil·la d’una fulla, i també com a planta farratgera (Zea mays).

2 6 [BOS] blat de perdiu TRAIGUERA.

2 7 [BOS] blat de Sant Joan MARGALL BORD.

2 8 [BOS] blat de vaques Xuclador 5.

2 9 [BOS] blat del diable a) Herba anual de la família de les gramínies, d’espiguetes lanceolades, amb arestes colzades i flors reunides en panícula força densa, verda o violàcia, corrent als erms i vores de camí (Bromus madritensis).

2 9 [LC] [BOS] blat del diable b) TRAIGUERA.

2 9 [LC] [BOS] blat del diable c) GRAM ESTRELLAT.

2 10 [BOS] [AGA] blat negre Fajol 1.

blatària

f. [BOS] Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies, de tija erecta, glandulosa a la part superior, fulles dentades o pinnatífides i flors grogues en raïm lax, pròpia de les clarianes dels boscos humits (Verbascum blattaria).

blatdemorar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp sembrat de blat de moro.

blatdemorera

f. [LC] [AGA] Camp on hi havia blat de moro, després de tret aquest.

blatera

f. [BOC] [AGA] BLADAR.

blau blava

1 adj. [LC] [FIF] Del color del cel sense núvols o d’un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus.

2 1 adj. [LC] deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït.

2 2 [LC] fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove.

2 3 [LC] aquesta sí que és blava! Això sí que és greu.

3 1 m. [LC] [FIF] Color blau, situat en l’espectre solar entre el verd i l’indi. Un blau clar, celeste, turquí, de mar.

3 2 [LC] blau cel Color blau com el cel quan fa sol.

3 3 [LC] blau elèctric Blau fosc i viu.

3 4 [LC] blau marí Blau molt fosc.

4 1 m. [LC] [IQ] Matèria colorant blava.

4 2 [LC] [IQ] [QU] blau d’ultramar Pigment blau del grup de l’ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat.

4 3 [LC] [IQ] [QU] blau de cobalt Producte de la reacció en calent de l’òxid de cobalt amb el d’alumini, l’aluminat de cobalt (II).

4 4 [LC] [IQ] blau de metilè Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscòpia, com a indicador d’oxidoreducció i com a antisèptic.

4 5 [LC] [IQ] blau de Prússia [o blau de París] Compost de color blau que resulta de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió ferro(III).

4 6 m. [LC] [ED] Substància blava que s’afegeix al midó o a l’aigua en emmidonar o rentar la roba blanca per treure-li la grogor i emblanquir-la.

5 m. [LC] [MD] Taca d’un blau moradenc produïda per l’extravasació de la sang en el teixit subcutani, de resultes d’una contusió. Ha caigut i s’ha fet un blau al genoll. Té tot el cos ple de blaus dels cops que ha rebut.

blauet

1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels alcedínids, d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge blau verdós de la part de sobre, de color canyella de la part de sota, de cames vermelles i bec llarg i gruixut, que viu a la vora de les aigües dolces (Alcedo atthis).

2 m. [LC] [BOS] Herba de la família de les compostes, de fulles grisenques i capítols blaus, típica dels camps de cereals (Centaurea cyanus).

3 1 m. [LC] Blau 4 6.

3 2 m. [LC] Blavet 2.

blaugrana

[inv.]

adj. [LC] Relatiu o pertanyent al Futbol Club Barcelona.

blaüra

f. [LC] Blau 5.

blaürar

v. tr. [LC] Fer blaus (al cos d’algú).

blauverda

adj. [BOI] alga blauverda V. ALGA.

blava

1 f. [BOB] CORTINARI VIOLACI.

2 f. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les russulals, de color gris amb tonalitats blavoses, semblant a la llora (Russula grisea, R. ilicis, R. olivacea i espècies afins).

blavejar

1 v. intr. [LC] Una cosa, mostrar la seva blavor, tirar a blau.

2 tr. [LC] Omplir de cops (algú) que li produeixin blaus. En la baralla, un parell de ganàpies l’havien blavejat, pobre xicot.

blavenc -a

adj. [LC] BLAVÓS. D’ulls blavencs.

blavenca

f. [LC] [ZOO] Blauet 1.

blaverol

m. [LC] [MD] Bony amb extravasació de sang produït per una contusió.

blavet

1 m. [LC] [ED] Blau 4 6.

2 m. [LC] Roba de color blau fosc de què es fan especialment els vestits de treball. Anar de blavet.

3 1 m. [BOB] Bolet comestible del grup de les llores, de barret amb tonalitats violàcies, verdoses o blavoses (Russula cyanoxantha).

3 2 m. [BOB] PIMPINELLA MORADA.

blaveta

1 f. [LC] [ZOO] COTXA BLAVA.

2 f. [AGA] [ZOI] Insecte coleòpter que ataca la vinya, molt estès a Catalunya (Haltica ampelophaga).

blavís -issa

adj. [LC] BLAVÓS. Un fum blavís.

blavor

f. [LC] Qualitat de blau. La blavor del cel, del mar. La blavor dels seus ulls.

blavós -osa

adj. [LC] Que tira a blau. Una aigua blavosa.

blavosenc

m. [ZOO] GARSA BLAVA.

blavura

f. [LC] Blau 5.

ble

1 m. [LC] Cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l’interior dels ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d’oli, de petroli, etc.

2 1 m. [LC] Floc de cabells que pengen.

2 2 m. [LC] Floc de cabells tenyits d’un color més suau que el natural.

blec

1 m. [LC] Curvatura d’una cosa blegada. Fer molt blec. Fer poc blec.

2 m. [LC] Grau d’acostament de dues peces blegades.

bleda

1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, de fulles basals ovades, grosses, amb el pecíol i el nervi mitjà molt desenvolupats, flors verdoses, en inflorescència densa, i fruit embolcallat pels tèpals, cultivada com a verdura (Beta vulgaris var. vulgaris).

2 [LC] [BOS] bleda borda Bleda silvestre, d’arrel prima i fulles més petites, pròpia d’indrets ruderals i de sòls salins (Beta vulgaris ssp. maritima).

3 m. i f. [LC] Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d’ell: és un bleda.

bledà -ana

adj. [LC] Ufanós, que ostenta exuberància de bellesa o de salut.

bledanament

adv. [LC] D’una manera bledana.

bledania

f. [LC] Qualitat de bledà.

bledar

m. [LC] [AGA] [BOC] Camp plantat de bledes.

bleda-rave

f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, varietat de la bleda, conreada per la seva arrel grossa i carnosa, emprada per a obtenir el sucre de taula i en l’alimentació humana i del bestiar (Beta vulgaris var. crassa o rapacea).

bledejar

1 v. intr. [LC] Una persona, ésser més o menys bleda.

2 v. intr. [LC] Fer actes o dir paraules propis de bleda.

bledera

f. [LC] [AGA] [BOS] Bleda 1 i 2.

blederia

f. [LC] Beneiteria, qualitat i acte de bleda.

blefar-

[LC] [MD] V. BLEFARO-.

blefàric -a

adj. [LC] [ZOA] Relatiu o pertanyent a les parpelles.

blefaritis

f. [MD] Inflamació de les parpelles.

blefaro- [o blefar-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. blépharon, ‘parpella’. Ex.: blefarotomia, blefarectomia.

blegadís -issa

adj. [LC] Que pot ésser blegat.

blegadissa

f. [LC] [IMF] FRONTISSA.

blegar

1 v. tr. [LC] [IMF] Acostar els dos extrems (d’una cosa flexible) corbant-la.

2 v. tr. [LC] [IMF] Acostar les dues peces giratòries (d’una frontissa, d’un golfo, etc.).

3 v. tr. [LC] PER EXT. Blegar o doblegar algú a contribucions.

bleïdor -a

adj. [LC] Que bleeix.

bleir

1 1 v. tr. [LC] Cremar 4 i 5. He deixat anar la cassola perquè em bleïa les mans. Fa un sol que bleeix.

1 2 intr. pron. [LC] Aquesta carn s’ha bleït.

2 tr. [LC] APALLISSAR. El lladre la bleïa a cops de puny.

bleix

m. [LC] Acció de bleixar, respiració cansada.

bleixar

v. intr. [LC] Respirar, especialment amb fatiga. He vingut corrents que no puc bleixar.

blenat -ada

adj. [LC] Que forma ble o blens. Tenia els cabells blenats.

blenda

f. [LC] [GLM] OBS. ESFALERITA.

blener

m. [LC] Broc o bec d’un llum, on va el ble.

blenera

1 1 f. [LC] BLENER.

1 2 f. [LC] Suret per a aguantar el ble a la superfície de l’oli.

2 f. [LC] [BOS] HERBA BLENERA.

blenn-

[LC] [MD] V. BLENNO-.

blènnids

1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, amb les aletes dorsal i anal llargues i amb radis espinosos febles, les aletes ventrals jugulars, de pell nua, sense escates i protegida per una abundant mucositat, de vida bentònica i litoral, que inclou les bavoses.

2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.

blenno- [o blenn-]

[LC] [MD] Forma prefixada del mot gr. blénna, ‘mucositat’. Ex.: blennoftàlmia, blennúria.

blennorràgia

f. [MD] Malaltia infecciosa que es transmet per contacte sexual i afecta l’aparell genital.

blennorràgic -a

adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la blennorràgia.

blennorrea

f. [MD] Uretritis crònica.

blet

1 1 m. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Chenopodium, de la família de les quenopodiàcies, d’aspecte poc vistent, amb les flors verdes reunides en panícula i granes petites generalment negres, freqüent i sovint abundant en camps i ambients ruderals.

1 2 [LC] [BOS] blet blanc Blet poc o molt farinós i esblanqueït a la summitat, de fruits nombrosos, petits, amb una sola llavor (Chenopodium album).

1 3 [LC] [BOS] blet de bosc Sarró 2 1.

1 4 [LC] [BOS] blet de paret Blet verd i lluent, que es fa en indrets molt nitrificats (Chenopodium murale).

1 5 [LC] [BOS] blet moll BLET BLANC.

1 6 [LC] [BOS] blet pudent Blet grisenc que fa una intensa olor de peix podrit (Chenopodium vulvaria).

2 1 m. [LC] [BOS] blet bord Herba anual de la família de les poligonàcies, de fulles triangulars i fruits embolcats per tèpals espinosos, pròpia dels ambients ruderals de la terra baixa càlida (Emex spinosa).

2 2 [LC] [BOS] blet punxent Marxant 3.

bleterar

m. [BOC] Herbassar on predominen els blets.

bleva¹

f. [LC] Cop donat a una persona. Et donaré una bleva!

bleva²

f. [LC] Manyoc de cabells despentinats. Les bleves li pengen.

blima

f. [AGA] Afecció de la vinya consistent en la manca de fecunditat de la flor.

blindar

v. tr. [ML] [EI] [DE] Cobrir (un vaixell, un tanc, una bateria, una caixa de cabals, etc.) amb planxes de ferro o d’acer, amb capes de formigó o qualsevol altre material resistent, per protegir-los de les bales, la metralla, el foc, etc. Blindar un vehicle. Divisió blindada.

blindatge

1 1 m. [ML] [EI] [DE] Acció de blindar; l’efecte.

1 2 m. [LC] [DE] [ML] Conjunt de material resistent amb què s’ha blindat un vaixell, un tanc, etc.

2 m. [LC] [FIF] [EI] Protecció contra les radiacions.

3 m. [EE] Coberta metàl·lica emprada per a aïllar determinats aparells o circuits dels camps magnètics o elèctrics externs i protegir-los, a més, de la pols o els agents corrosius.

bloc

1 1 m. [LC] Tros gran de matèria sòlida, especialment de pedra. Feien les muralles amb blocs de pedra. Un bloc d’acer.

1 2 m. [GL] En granulometria, clast gros de més de 256 mil·límetres de diàmetre.

1 3 [GL] bloc erràtic Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.

2 1 m. [LC] Reunió de coses considerades com a formant una massa única. Un bloc de paper.

2 2 m. [LC] PER EXT. El bloc dels partits d’esquerra.

2 3 [LC] en bloc loc. adv. Formant bloc, conjuntament. Comprar una partida de mercaderies en bloc.

3 1 m. [AF] Llibreta de fulls cosits que s’arrenquen fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.

3 2 [ECO] bloc de notes Bloc amb els fulls relligats per la part superior en relació amb la disposició usual del text, per a fer-hi anotacions.

4 1 m. [AQ] bloc de cases Conjunt d’edificis contigus, amb parets mitgeres o comunes, que, disposats segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana.

4 2 [AQ] bloc de pisos Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits segons un o diversos tipus, que exteriorment presenten una forma regular i unitària.

blocador -a

1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que bloca. Aquest boxador és un gran blocador.

2 1 adj. [MD] Que impedeix l’emissió o l’arribada d’estímuls, la secreció d’hormones, etc. Fàrmac blocador.

2 2 m. [MD] Medicament blocador.

blocar

1 v. tr. [LC] BLOQUEJAR. Una allau de neu ha blocat la carretera.

2 v. tr. [SP] El porter, aturar (la pilota) amb les mans o els braços, subjectant-la fortament contra el cos.

3 v. tr. [SP] Un boxejador, aturar (un cop) interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari.

blocatge

1 m. [SP] [LC] Acció de blocar; l’efecte.

2 m. [OP] Sistema de senyalització emprat en les línies de ferrocarril per a impedir que dos trens, dues màquines, etc., que circulen per una mateixa via entrin en col·lisió.

blocaus

[inv.]

m. [DE] Fortí cobert i espitllerat, pensat com a centre de resistència en cas de guerra, des del qual els seus defensors poden tirar en totes direccions.

blog

m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

bloguer bloguera

1 m. i f. [LC] [IN] Persona que crea i gestiona un blog.

2 m. i f. [LC] [IN] Internauta que sol navegar per blogs.

blonda

f. [LC] [IT] Punta teixida amb dues classes de seda, l’una de torsió fluixa i l’altra de torsió molt forta, o amb fibres químiques.

bloom

[angl.]

m. [BOI] [EG] FLOR D’AIGUA.

bloqueig

m. [LC] [DE] Acció de bloquejar; l’efecte.

bloquejador -a

adj. i m. i f. [LC] [DE] Que bloqueja.

bloquejar

1 v. tr. [LC] [DE] Aïllar (una ciutat, una regió, etc.), privant-la de tota mena de comunicació amb l’exterior.

2 v. tr. [LC] Aturar (algú o alguna cosa) interposant-hi un obstacle. El pas dels cotxes ha estat bloquejat a causa d’un accident.

3 v. tr. [LC] Immobilitzar 1. Bloquejar un compte corrent, una màquina.

4 intr. pron. [LC] Restar immobilitzat. Bloquejar-se una màquina, un programa.

5 intr. pron. [LC] Algú, no ésser capaç de reaccionar. Davant l’adult, l’infant es bloqueja i no s’expressa espontàniament.

blues

[angl.] [inv.]

m. [MU] Forma musical elaborada pels negres dels Estats Units, caracteritzada per una fórmula harmònica constant i un ritme a quatre temps.

bluf

1 m. [LC] Acció de fer veure que una cosa és molt més important, valuosa, etc., que no és.

2 m. [JE] Catxa, especialment en el pòquer.

bo bona

[bon quan precedeix l’element que modifica]

1 1 adj. [LC] Que reporta utilitat, satisfacció, benefici, avantatges. Donar un bon consell. Un bon negoci. Estar en bona posició. Aconseguir una bona col·locació. Aigües bones per a l’estómac. Remei bo contra el reuma. És bo de menjar a poc a poc. Han tingut un bon viatge. Una bona notícia. Un bon resultat. És un bon senyal. La collita ha estat bona. Tenir bona opinió d’algú. Fer bona cara a tothom. Comprar a bon preu. Desitjar a algú les bones festes, un bon dia del seu sant, un bon any. Bona sort.

1 2 [LC] fer una cosa a la bona de Déu Fer-la no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l’atzar.

1 3 [LC] donar bo de fer alguna cosa Causar satisfacció, ésser plaent.

1 4 adj. [LC] Que encara serveix, no deteriorat. Aquesta llima encara és bona. Un vestit vell i un de bo.

2 1 adj. [LC] Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte. Aigua bona per a beure. Una terra molt bona per al blat. Un home bo per a totes les feines del camp. Temps bo per a batre. Cotxe bo per a anar per mals camins. Un vent bo per a anar cap a Roses. Jo no soc bo per a fer aquestes coses. Això és bo per a dir. Bo per a llençar.

2 2 [LC] ésser bo per a tirar al carrer [o ésser bo per al drapaire] Una cosa, no servir per a res, ésser bona per a llençar.

2 3 adj. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, denota que és fàcil, que és còmode, de dur a terme l’acció indicada per aquell infinitiu. Bo d’entendre. Bo de portar. Bo d’agombolar.

2 4 [LC] de bon dir (o fer, etc.) Fàcil de dir, fàcil de fer, etc. Fa de bon portar. Un remei de bon prendre.

3 1 adj. [LC] Que excel·leix en el seu gènere, que posseeix en alt grau les qualitats desitjables. Un bon treballador. Un bon poeta. Un bon marit. Un bon exèrcit. Un bon cavall. Un bon dibuix. Una bona escopeta. Un bon govern. Li agraden els bons plats, els bons bocins. Tenir molt bona memòria. Tenir bona conducta. Tenir bona vista, bona orella.

3 2 [LC] fer bo FER BON TEMPS.

3 3 [LC] fer una cosa bona una altra Ésser molt pitjor que l’altra.

4 1 adj. [LC] SA³. Estar bo. Separeu els malalts dels bons.

4 2 [LC] estigueu bons [o estigui bo] Fórmules de comiat.

5 1 adj. [LC] Caracteritzat per la bondat moral. Els homes bons i els dolents. Aquella dona és molt bona. És molt bona persona.

5 2 [LC] ésser algú bo com el pa Ésser d’una gran bondat.

5 3 [LC] fer de bo a algú Intercedir a favor seu davant d’un altre.

5 4 [LC] tenir bo Tenir amistat i influència (amb algú).

5 5 adj. [LC] Tractament cordial que es dona a un desconegut. Escolteu, bon home.

5 6 adj. [LC] Simple, crèdul. És un bon home. El bo d’en Joan.

6 m. i f. [LC] Personatge revestit de bones qualitats en una obra literària, cinematogràfica o dramàtica. El bo i el dolent de la pel·lícula.

7 1 adj. [LC] En excés més aviat que en defecte, no petit, considerable, complet. Fer bona mesura, bon pes. Hi ha tres llegües bones. Pesar un quintar ben bo. Una bona estona. Una bona provisió de palla. Un bon nombre de llibres. Ha tingut una bona desgràcia. Bons maldecaps passarà!

7 2 [LC] fer-la bona Fer un bon disbarat.

8 [LC] de bo [o de bo de bo] loc. adv. DE DEBÒ.

9 [LC] al bo de loc. prep. Al mig de. Al bo de la funció.

10 adj. [LC] bo i Expressió anteposada a un adjectiu, a un adverbi o a un gerundi, que serveix per a emfasitzar-los. Anava bo i distret. Va arribar bo i corrents. La vaig trobar bo i dormint.

11 [LC] a les bones loc. adv. Amistosament, per la persuasió, no recorrent a mitjans restrictius.

12 1 interj. [LC] Exclamació usada per a expressar aprovació.

12 2 interj. [LC] Exclamació usada per a expressar una sorpresa desagradable. Bo! Ara s’ha trencat el llapis.

13 1 m. [LC] Bitllet, etc., en què s’indica que una quantitat, una almoina, etc., ha d’ésser lliurada al portador. Han repartit bons de carn als pobres.

13 2 m. [ECT] Títol de deute emès per un govern, una municipalitat o una societat financera amb la promesa de tornar el diner obtingut en préstec més uns interessos predeterminats al llarg d’un període fixat.

14 f. [JE] En certs jocs de pilota, jugada de desempat. Juguem a vint i la bona.

boa

f. [LC] [ZOR] Serp de la família dels boids, de grans dimensions, amb una llargària, corpulència i força sovint extraordinàries, que s’alimenta principalment d’animals de sang calenta, els quals asfixia enroscant-s’hi, i habita a Amèrica i a Madagascar.

boà

[pl. -às]

m. [LC] [ED] Abrigall de pell, de plomes, etc., en forma de serpent, que les dones porten entorn del coll.

boal

adj. [LC] [BOS] bruc boal V. BRUC.

bobanys

m. pl. [LC] Pompes, vanitats.

bòbila

f. [LC] [IMI] [AQ] Forn continu de coure rajoles, teules, etc., situat normalment prop del terral d’on s’extreu l’argila.

bobina

1 f. [LC] [IT] Rodet de fil de cotó obtingut en màquina contínua de filar o de retòrcer.

2 1 f. [LC] [EE] Dispositiu constituït per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes, comunament sobre una ànima de ferro dolç, destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric. Bobina toroidal, romboidal. Bobina de reactància, de Pupin.

2 2 f. [EE] Aparell constituït per dues bobines acoblades. Bobina de Ruhmkorff. Bobina d’inducció.

3 f. [AF] Làmina de paper, de cel·lofana, vinílica, etc., en forma de banda contínua enrotllada al voltant d’un cilindre, apta per a ésser impresa en màquines rotatives.

bobinadora

f. [LC] [IT] Màquina de bobinar.

bobinar

1 v. tr. [LC] [IT] Posar (fil) a les bobines.

2 v. tr. [EE] Col·locar les bobines (en una màquina elèctrica).

3 v. tr. [EE] Fer el bobinatge (d’una màquina elèctrica).

bobinatge

1 m. [LC] Acció de bobinar; l’efecte.

2 m. [EE] Conjunt d’operacions de muntatge de les bobines en una màquina elèctrica.

3 m. [EE] Conjunt de bobines d’una màquina elèctrica.

bobinot

m. [IT] Bitlla gruixuda, amb una petita ànima cònica, produïda per la màquina metxera en la filatura de les borres de cotó.

bobiot

m. [LC] prendre el bobiot Anar-se’n.

bobò

m. [LC] En el llenguatge infantil, llaminadura.

boc¹

1 m. [LC] [ZOM] [AGR] Mascle de la cabra.

2 [RE] boc emissari a) Boc que els israelites enviaven al desert després d’haver-lo carregat simbòlicament amb totes les iniquitats del poble.

2 [LC] [RE] boc emissari b) Persona a qui s’imputen els torts dels altres.

boc²

m. [LC] [HO] Got de cervesa d’un mig litre. Beure un boc.

boç

m. [LC] [ED] [AGR] Aparell fet de corretges o de filferros que es posa al musell de certs animals, com el gos, per impedir-los de mossegar.

boca

1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Obertura per la qual un animal incorpora els aliments.

1 2 f. [LC] [ZOA] [MD] En l’home i en molts animals, cavitat que conté la llengua i les dents i va des dels llavis a la faringe. Cal posar-li el menjar a la boca. Se’l va ficar sencer a la boca. Menjar a boca plena.

1 3 [LC] estar en boca Estar amb apetit de menjar.

1 4 [LC] fer boca Desvetllar l’apetit.

1 5 [LC] tenir la boca amarga Experimentar una sensació d’amargor.

1 6 [LC] tenir la boca pastosa Tenir-la recoberta de mucositats espesses.

1 7 [LC] tornar a la boca Un menjar mal digerit, causar eructes, etc.

1 8 f. [LC] BOCAM. Tenir un vi bona o mala boca.

1 9 f. [LC] Sabor, gust. Deixar una vianda bona o mala boca.

2 f. [LC] Persona com a consumidor d’aliments. A casa som deu boques. Fer sortir d’una plaça assetjada les boques inútils.

3 1 f. [LC] Obertura anterior de la boca, la boca formant part de la fisonomia. Tenir la boca petita, grossa. Tenir la boca bonica, ben feta. Una boca petita com un pinyó. Una boca com un calaix, de calaix.

3 2 [MD] boca a boca Mètode de respiració artificial en què s’indueix la respiració del pacient expirant fortament en la seva boca.

3 3 [LC] boca amunt loc. adv. BOCA PER AMUNT.

3 4 [LC] boca avall loc. adv. BOCA PER AVALL.

3 5 [LC] boca enlaire loc. adv. BOCA PER AMUNT.

3 6 [LC] boca per amunt loc. adv. Ajagut de cara al cel.

3 7 [LC] boca per avall loc. adv. Ajagut de cara a terra.

3 8 [LC] de boca terrosa loc. adv. DE BOCATERROSA.

4 1 f. [LC] [MI] Obertura semblant o comparable a la boca, obertura que serveix d’accés o de sortida. La boca d’un pot, d’una ampolla. Una portadora, una gerra, una galleda, posades boca avall. La boca d’un forn, d’una xemeneia o fumera. La boca d’una cova, d’una gruta, d’una mina, d’un pou. La boca d’un cup, d’una sitja. La boca d’una coixinera.

4 2 [LC] boca d’un riu [o boques d’un riu] Embocadura d’un riu.

4 3 [LC] boca d’un volcà Cràter 1.

4 4 [LC] [AGP] boca d’una almadrava Entrada d’una almadrava.

4 5 [LC] boca de metro Accés al metro des del carrer.

4 6 [LC] [MD] boca del cor [o boca de l’estómac] EPIGASTRI.

4 7 [LC] [AGA] boca del formiguer Obertura per on s’hi cala foc.

4 8 [LC] boca del port Entrada del port.

4 9 f. [LC] Marc d’una alcova, d’un escenari, etc.

4 10 f. [LC] Extremitat d’una màniga o d’un cuixot, sovint guarnida amb un punt, una gira, etc.

4 11 f. [DE] Part anterior de l’ànima d’una arma de foc. La boca d’un canó.

4 12 [LC] [DE] a boca de canó loc. adv. Amb la boca de l’arma gairebé tocant l’objecte al qual hom tira. Disparar un tret a boca de canó.

4 13 f. [TRA] Obertura d’una escotilla.

4 14 f. [MU] Obertura de les flautes per on és insuflat l’aire en el tub.

4 15 f. [MU] Forat a la taula harmònica dels instruments de cordes pinçades.

4 16 f. [MU] Petita obertura horitzontal en els tubs labials e l’orgue per on entra l’aire que ve de les manxes.

4 17 f. [IMF] Forat o trau per on surt la fulla d’un ribot i per on entren els encenalls.

4 18 f. [IMF] Espai o franquícia que tota mena de portes, de finestres, de balcons, etc., presenten en el cantell oposat al de les frontisses.

5 1 f. [LC] [DE] boca d’artilleria Canó 1 2.

5 2 [OP] boca d’incendis Presa d’aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada a la via pública o a l’entrada d’un immoble i on poden ésser connectades les mànegues d’aigua per a l’extinció d’incendis.

5 3 [LC] [DE] boca de foc Fusell, canó, etc.

5 4 [OP] boca de reg [o boca de regatge] Clau lateral d’una canonada principal de la xarxa de distribució d’aigües d’una població que forneix l’aigua necessària per a regar carrers.

6 1 [LC] a boca de fosc loc. adv. A ENTRADA DE FOSC.

6 2 [LC] a boqueta de nit [o a boqueta nit] loc. adv. A ENTRADA DE FOSC. Vam arribar a boqueta de nit.

7 1 f. [LC] Obertura entre dues parts fixes o mòbils d’una eina, d’un instrument, etc. La boca d’una clau, d’unes alicates.

7 2 [LC] tenir massa boca una eina Obrir-se més del compte a causa de l’ús continuat.

8 f. [ZOA] Pinça del cranc exòtic Uca tangeri, de carn molt apreciada.

9 f. [LC] [AGR] En una muntura, la major o menor capacitat d’ésser guiada amb la brida. Un cavall bla o moll de boca. Un cavall dur de boca.

10 1 f. [LC] Boca com a òrgan de la paraula. Venir a algú a la boca una paraula, una frase, etc.

10 2 [LC] anar de boca en boca [o córrer de boca en boca] a) Una nova, circular.

10 2 [LC] anar de boca en boca [o córrer de boca en boca] b) Quelcom, ésser objecte d’enraonies.

10 3 [LC] anar-se’n de la boca Dir allò que convenia callar.

10 4 [LC] boca què vols, cor què desitges COR QUÈ VOLS, COR QUÈ DESITGES.

10 5 [LC] dir a boca Dir de paraula.

10 6 [LC] dir una cosa només de boca Dir-la per compliment.

10 7 [LC] ésser una boca d’infern Ésser malparlat, renegaire.

10 8 [LC] ésser una boca d’or Parlar bé.

10 9 [LC] ésser una boca de trons Ésser un baladrer.

10 10 [LC] ésser-li a algú la boca mesura Poder demanar el que vulgui.

10 11 [LC] no tenir boca per a dir (o respondre, etc.) [o no tenir boca amb què dir (o respondre, etc.)] No saber què dir, què respondre, etc.

10 12 [LC] no tenir prou boca per a lloar algú Lloar-lo molt.

10 13 [LC] per boca de loc. prep. a) A través del discurs de. Els empresaris han parlat per boca del seu president. Va saber-ho per boca d’algunes persones de confiança.

10 13 [LC] per boca de loc. prep. b) Expressant l’opinió d’una altra persona. En Joan, mai no saps què pensa, parla sempre per boca del seu amo. En cap cas no hem parlat per boca d’altri ni per simples suggeriments.

10 14 [LC] treure a algú alguna cosa de la boca Anticipar-se a dir el que ell anava a dir. Ara t’ho anava a dir jo: m’ho has tret de la boca.

10 15 [LC] venir a boca Ocórrer-se a dir.

11 1 f. [LC] [BOS] [AGA] boca de conill CONILLETS.

11 2 [BOS] [AGA] boca de drac [o boca de dragó] a) CONILLETS.

11 2 [BOS] boca de drac [o boca de dragó] b) Arbret de la família de les bignoniàcies, de fulles ovades i flors blanques amb taques purpúries, originari de la Xina i emprat en jardineria (Catalpa bungei).

11 3 [LC] [BOS] [AGA] boca de lleó CONILLETS.

11 4 [BOS] [AGA] boca de llop a) LLÚPOL.

11 4 [BOS] [AGA] boca de llop b) Digital 3 1.

bocaample -a

adj. [LC] [AGR] Ample de boca.

bocabadant

1 adj. [LC] Badant la boca com per engolir.

2 adj. [LC] Famolenc, voraç.

bocabadat -ada

1 1 adj. [LC] Que bada.

1 2 adj. [LC] Sorprès, meravellat, admirat. Aquell espectacle de màgia el va deixar bocabadat.

2 1 m. [BOB] bocabadat bru Bolet del grup dels ascomicets, d’himeni bru ocraci, que forma copes grans i badades (Helvella acetabulum).

2 2 [BOB] bocabadat negre Bolet del grup dels ascomicets, que forma petites copes obertes a flor de terra, amb el marge dentat (Helvella leucomelaena o Acetabula leucomelas).

bocabarra

m. [EI] [LC] Forat de la cabota d’un argue on es fica el cap de la barra que el fa giravoltar.

bocaclòs -osa

adj. [LC] Amb la boca tancada, sense parlar.

bocada

1 1 f. [LC] Porció de menjar o de beguda que cap d’un cop a la boca. Aquest panet, ell amb un parell de bocades se’l menja.

1 2 f. [LC] Un poc de menjar. Feu-li prendre una bocada de carn.

2 f. [LC] Quantitat de combustible que, d’un cop, es fica en un forn.

3 f. [LC] fer bocades d’alguna cosa Vanar-se’n, ponderar-la excessivament.

bocadolç

m. [ZOP] BOCADOLÇA.

bocadolça

1 m. [ZOP] Peix de la família dels hexànquids, de cos feixuc, de fins a 5 metres de llargada, de color bru fosc, amb sis parells de fenedures branquials (Hexanchus griseus).

2 m. [ZOP] Hexànquid amb set parells de fenedures branquials (Heptranchias perlo).

bocadur -a

adj. [LC] [AGR] Dur de boca, s’aplica a un cavall, a un mul, etc.

bocaestret -a

adj. [LC] Estret de boca.

bocafí -ina

adj. [LC] Que té un gust refinat en el menjar i el beure.

bocafluix -a

adj. [LC] Bocamoll 2.

bocafort -a

adj. [LC] [AGR] Fort o dur de boca, s’aplica a un cavall, a un mul, etc.

bocafresc -a

adj. [LC] [AGR] Que té la boca dòcil al fre, s’aplica a un cavall, a un mul, etc.

bocagròs -ossa

adj. [LC] [AGR] Que té la boca grossa, s’aplica especialment a un cavall, a un mul, etc.

bocal

1 m. [LC] [ED] Ampolla, flascó, etc., de boca molt ampla, generalment destinats a contenir sòlids.

2 m. [TRA] Filada de l’entaulament arrambada sota la cinta que va des de la proa fins a la popa.

bocam

m. [LC] Sabor del vi o d’una altra beguda. Aquest vi té bon bocam.

bocamànega

f. [LC] [ED] BOCAMÀNIGA.

bocamàniga

f. [LC] [ED] Part de la màniga per on surt la mà.

bocamoll -a

1 adj. [LC] [AGR] Moll o bla de boca, s’aplica a un cavall, a un mul, etc.

2 adj. [LC] Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra.

bocana

f. [LC] Boca d’un pou, d’un forn, d’un port, etc.

bocanegre -a

adj. [LC] [AGR] De boca o musell negres, s’aplica principalment al cavall.

boçar¹

v. tr. [LC] [AGR] Posar el boç (a un animal).

boçar²

1 1 v. tr. [LC] VOMITAR.

1 2 v. tr. [LC] VESSAR.

2 1 tr. [LC] Dir (allò que cal callar).

2 2 tr. [LC] Descobrir (allò que era secret).

bocarrut -uda

adj. [LC] [AGR] Que té la boca grossa.

boca-rugat -rugada

adj. [LC] Que té els llavis arrugats, les comissures dels llavis caigudes.

boca-sec -seca

1 adj. [LC] Que té la boca seca.

2 adj. [LC] [AGR] Que té la boca no gens dòcil al fre, s’aplica a un cavall, a un mul, etc.

bocassa

f. [LC] Mal gust a la boca com a conseqüència d’haver paït malament. Tenir bocassa. Deixar un menjar bocassa.

bocassí -ina

1 adj. i m. i f. [LC] Natural d’Albocàsser.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Albocàsser o als seus habitants.

bocat -ada

adj. [AGR] Que té el morro de color diferent de la resta del cap i del cos, s’aplica a un equí.

bocaterrós -osa

1 adj. [LC] Que està boca avall, de boca a terra. El van trobar bocaterrós.

2 [LC] de bocaterrosa loc. adv. Boca avall, de boca a terra. Posa’l de bocaterrosa.

bocatge

1 m. [LC] [AQ] Obertura superior que dona accés a les sitges, als cups, als pous, a les cisternes.

2 m. [VE] Afta que apareix a la boca del bestiar.

bocatort -a

adj. [LC] Que té la boca torta.

bocelles

f. pl. [LC] [IMI] Pinces fines proveïdes d’una paleta a l’extrem oposat a les dues puntes.

bocí

1 1 m. [LC] Tros de menjar. Un bocí de pa. Es va empassar un bocí de carn sense mastegar.

1 2 m. [LC] Un poc de menjar. Menjaré un bocí. Li agraden els bons bocins.

1 3 [LC] bocí de mal empassar [o bocí de mal pair] Qüestió difícil, desagradable.

2 1 m. [LC] Tros d’un sòlid trencat, tallat, etc. El mirall es va rompre en mil bocins. Un bocí de roba, de corda, de paper.

2 2 [LC] fer bocins una cosa Trencar-la en bocins.

2 3 m. [LC] Tros de camí. D’ací a casa teva hi ha un bon bocí.

3 m. [AN] donar mal bocí Influir damunt una altra persona pel fet d’haver-li lliurat algun objecte de propietats màgiques.

bocinada

1 f. [LC] Bocada 1.

2 f. [LC] Aliments que els treballadors prenen entre l’esmorzar i el dinar.

bocinalla

f. [LC] Menudall 1.

bocinejar

v. tr. [LC] Fer bocins.

bocoi

1 m. [LC] [AGA] [IMI] Bota d’unes 5 cargues que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bota ordinària.

2 m. [FIM] Mesura de capacitat per a vi, equivalent a uns 650 litres.

bocut -uda

adj. [LC] BOCAGRÒS.

boda

1 f. [LC] Casament 1. La boda de l’artista fou un esdeveniment social.

2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Festa amb què se celebra un casament. Anar a bodes. Les bodes de la Maria.

3 [LC] a bodes em convides Expressió que denota la joia que ens produeix una proposició que acceptem.

bodega

f. [LC] [TRA] Espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega que no sigui ni un líquid ni un gas en orri.

bodegó

m. [LC] [AR] NATURA MORTA.

bodi

1 m. [LC] Peça de roba cenyida, generalment interior, que cobreix el tronc fins a l’engonal, amb mànigues o sense, i que es corda per sota.

2 m. [LC] Peça anàloga per a bebès.

bodris

m. [LC] [BOS] Herba de la família de les quenopodiàcies, glandulosa, de fulles pinnatipartides o pinnatífides i flors petites verdoses, disposades en una mena de panícula terminal densa, que desprèn una flaire intensa, pròpia de sòls arenosos o pedregosos (Chenopodium botrys).

boehmita

f. [GLM] Mineral polimorf de l’alumini hidratat, de fórmula AlO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic i és un dels constituents de les bauxites i de les laterites.

bòer

1 1 m. i f. [LC] Individu d’un poble colonitzador del sud d’Àfrica d’ascendència principalment holandesa.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als bòers.

2 m. [HO] Galeta constituïda per capes alternes d’una pasta de coco o de xocolata, etc., i d’una pasta porosa de galeta.

boet

m. [LC] [IMF] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, de dues fulles capiculades, l’una per a fer crestalls i l’altra per a fer solcs, emprada per fusters i ebenistes.

bòfega

1 f. [LC] Cavitat closa que es forma sota la capa que revesteix alguna cosa, allà on es desadhereix i s’infla sense rompre’s.

2 f. [MD] Butllofa 1.

bofegament

m. [LC] Acció de bofegar-se.

bofegar

1 1 v. tr. [LC] Fer sortir bòfegues.

1 2 intr. pron. [LC] La capa que forma el revestiment d’alguna cosa, inflar-se formant una bòfega o bòfegues.

1 3 intr. pron. [MD] EMBUTLLOFAR-SE.

2 intr. [LC] Cremar molt.

bòfia

1 1 f. [LC] Cavitat produïda en alguna cosa per bofegament de la capa que la revesteix o per emportament de matèria.

1 2 f. [MD] Butllofa 1.

2 f. [LC] AVENC.

3 f. [LC] Mentida.

4 f. [LC] POP. Policia 1 3.

boga¹

f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos afusat, d’un màxim de 30 centímetres de llargada, de dors verd oliva i flancs argentats amb tres o quatre bandes daurades longitudinals, gregari i de vida pelàgica i amb la carn de qualitat mediocre (Boops boops).

boga²

f. [LC] [BOS] Planta herbàcia del gènere Typha, de la família de les tifàcies, d’inflorescència a manera de cilindre compacte de color bru, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent, les fulles de la qual, linears, molt llargues i coriàcies, poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, cistells, etc.

boga³

f. [LC] Límit, fita. És la casa que és a la boga de la vila. Les bogues del terme. Les bogues de França.

bogal

1 adj. [LC] De caràcter obert, generós.

2 adj. [LC] BALDER.

bogamarí

m. [LC] [ZOI] GAROTA.

bogar¹

m. [LC] [BOC] Paratge humit on es fa en abundància la boga o balca.

bogar²

v. tr. [LC] [AGA] Adobar, femar.

boga-ravell

m. [LC] [ZOP] Fase juvenil de diverses espècies de peixos de la família dels espàrids, especialment la boga i el besuc.

bogarró

m. [LC] [ZOP] Cria de la boga.

bogejar

v. intr. [LC] Fer o dir bogeries.

bogeria

1 1 f. [LC] [MD] Estat de qui és boig. Bogeria inguarible.

1 2 f. [LC] Inclinació incontrolada envers una persona o una cosa. Té una bogeria per aquella dona. Tenir bogeria pel cinema.

2 f. [LC] Acte o paraula de boig. Diu bogeries. Ha fet la bogeria de casar-se amb aquell home. Fer això és una veritable bogeria.

3 f. [LC] MANICOMI.

bogo

m. [LC] [ZOI] GAROTA.

bogomil

1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als bogomils o al bogomilisme.

2 adj. i m. i f. [HIH] Seguidor del bogomilisme.

bogomilisme

m. [HIH] Secta dualista originada a Bulgària a partir de la meitat del segle X, i difosa per l’Europa mediterrània, que intentà d’aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l’Església oriental.

bohemi -èmia

1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bohèmia.

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bohèmia o als seus habitants.

2 adj. i m. [LC] [FL] OBS. Txec 2.

3 m. i f. [LC] Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici.

4 m. i f. [LC] ANT. Gitano vagabund.

bohemià bohemiana

m. i f. [HIH] ANT. Gitano, gitana.

böhmita

f. [GLM] BOEHMITA.

bohri

m. [QU] Element químic artificial, transfèrmic (símbol, Bh; nombre atòmic, 107; pes atòmic de l’isòtop més estable, 262).

boia

1 f. [LC] [TRA] Senyal flotant fondejat per a abalisar una zona, per amarrar-hi una embarcació o per a la pesca.

2 f. [EI] Cos flotant per a indicar el nivell de líquid en un dipòsit o bé per a mantenir-lo entre certs límits prefixats.

boiar¹

m. [HIH] [PR] Títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal.

boiar²

v. intr. [TRA] Un cos, surar, especialment després d’haver estat submergit un temps.

boïc

m. [LC] [AGA] Pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra, que es crema i s’escampa com a adob.

boicot

m. [LC] [PO] [SO] Interdicció de tota relació comercial o social amb algú, amb alguna entitat, etc., amb el propòsit de coaccionar-lo o punir-lo. Fer el boicot a les mercaderies angleses.

boicotar

v. tr. [LC] [PO] [SO] BOICOTEJAR.

boicotejar

v. tr. [LC] [PO] [SO] Fer el boicot (a algú o a alguna cosa).

boids

1 m. pl. [ZOR] Família de serps integrada per individus vivípars, molt robustos, amb el cap generalment força més ample que el coll i amb restes de cintura pelviana, que comprèn les boes i l’anaconda.

2 m. [ZOR] Individu d’aquesta família.

boiet -a

adj. [LC] BOIG. Tornar boiet.

boig boja

1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental. Tornar-se boig. Té un fill boig. Un hospital de bojos. Tenir una arrel de boig. Córrer com un boig.

2 1 adj. i m. i f. [LC] Que experimenta intensament un sentiment, una passió, etc. Boig d’alegria, plorava i reia alhora. Estar boig per una dona.

2 2 adj. i m. i f. [LC] Eixelebrat 1. És tan boig jugant que un dia prendrà mal.

2 3 adj. [LC] Desenraonat, excessiu, fora de mida. Li té una estimació boja. Un entusiasme boig. Tenir una sort boja.

3 adj. i m. i f. [LC] Babau, totxo, càndid.

boïga

1 f. [LC] [AGA] [AGF] Artiga on s’empren boïcs com a adob.

2 f. [LC] Botana 2.

3 f. [DR] [AGF] Forma de contracte agrari consistent a cedir una peça de terra plantada de bosc, per reduir-la a conreu i emprar com a adob els boïcs.

boïgaire

1 m. i f. [LC] [AGA] [PR] Persona que fa boïcs.

2 m. i f. [LC] [PR] Persona que conrea boïgues.

boina

1 f. [LC] [ED] Gorra rodona sense visera, d’una sola peça, de llana, normalment de color negre.

2 f. [LC] [ED] Lligadura de llana, de vellut, etc., en forma de boina que porten les senyores, els infants.

boira

1 f. [LC] [ME] Extensió més o menys gran d’aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d’aigua provinents de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra i reduint la visibilitat horitzontal a menys d’un quilòmetre. Haver-hi boira. Fer boira. Una boira espessa. Escampar, esvair, el vent la boira.

2 [LC] [ME] boira baixa [o boira assolada, o boira aterrada] Boira formada per estrats que se situen arran de terra a les valls, planes o fondalades.

3 [LC] [ME] boira encelada Capa de boira a certa altura de terra.

4 [LC] [ME] boira gebradora Boira formada per gotes d’aigua en subfusió que es congelen i es dipositen sobre els objectes amb què entren en contacte.

5 [LC] [ME] boira pixanera [o boira ploranera, o boira roinera] Boira que es resol en ruixim o pluja finíssima.

6 [LC] [ME] boira terrera BOIRA BAIXA.

7 [ME] boira d’advecció Boira causada pel refredament d’una massa d’aire càlid amb la part inferior humida quan passa damunt una superfície freda.

8 [ME] boira marítima Boira que es forma o se situa sobre el mar.

boirada

f. [LC] [ME] Boira de gran extensió.

boirar-se

v. intr. pron. [LC] [AGA] Les plantes, neular-se per la boira. Enguany els cigrons s’han boirat.

boirassa

f. [LC] [ME] Boira molt espessa.

boirat

m. [LC] [ME] NÚVOL.

boirenc -a

adj. [LC] [ME] Relatiu o pertanyent a la boira.

boirim

m. [LC] [ME] BOIRINA.

boirina

f. [LC] [ME] Boira lleu que permet una visibilitat horitzontal superior a un quilòmetre.

boirós -osa

1 adj. [LC] [ME] Cobert de boira, amb boira. Cims boirosos. Cel boirós. Ha fet un matí boirós.

2 adj. [LC] Confús, mancat de claredat, de luciditat. Tenir el cap boirós. Idees boiroses.

boirosament

adv. [LC] D’una manera boirosa.

boirum

m. [ME] Barreja de boira amb fum contaminat.

boix¹

1 1 m. [LC] [BOS] [AGF] Arbust o arbret de la família de les buxàcies, de fulles oposades, petites, ovades, coriàcies i persistents, flors unisexuals d’un groc verdós, disposades en glomèruls axil·lars, i fruit en càpsula terminada en tres apèndixs corresponents als estils (Buxus sempervirens).

1 2 [LC] [BOS] boix baleàric Arbret de la família de les buxàcies, molt semblant al boix, però més robust i de fulla més grossa, que viu a Mallorca i a Cabrera (Buxus balearica).

1 3 [LC] [BOS] boix bord Aladern 1.

1 4 [LC] [BOS] boix de muntanya NERET.

1 5 [LC] [BOS] boix de Núria NERET.

1 6 [LC] [BOS] boix grèvol Grèvol¹ 2.

1 7 [LC] [BOS] boix marí GALZERAN.

1 8 [BOS] boix moll Arbust de la família de les caprifoliàcies, mena de xuclamel de fulles ovades, blanes i pubescents, flors d’un blanc groguenc, sovint tenyides de porpra, i fruit en baia vermella, que es fa als boscos caducifolis de l’estatge montà (Lonicera xylosteum).

2 m. [LC] [AF] [AR] [IMF] [AGF] Fusta de boix, de fibra compacta, molt usada en torneria i per a l’obtenció de gravats xilogràfics. Gravar al boix.

3 m. [AF] [AR] Estampa obtinguda amb la tècnica de gravat al boix.

4 m. [LC] [ED] MÀ DE MORTER.

boix² boixa

1 m. i f. [LC] Nen, nena.

2 m. [ZOO] MORELL CAP-ROIG.

boixa¹

f. [LC] [AGA] Tap de fusta, tros de bastó, feix d’argelaga, etc., amb què es tapa el forat per on es buida un cup, un safareig, un bugader, etc.

boixa²

1 f. [LC] [EI] Peça cilíndrica de secció de corona circular, generalment de ferro colat, disposada dins el botó d’una roda o una politja, a l’ull de la solera del molí, etc., per l’interior de la qual passen l’eix o l’arbre.

2 f. [LC] [EI] Peça tubular roscada interiorment en sentit contrari a cada cap, emprada per a tesar o destesar dues barres roscades per mitjà d’un gir de la peça en un sentit o en l’altre.

boixac

1 m. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les compostes, de fulles oblongues, sèssils, piloses i un xic viscoses, capítols de color taronja, amb les flors perifèriques ligulades i els fruits externs corbats i espinosos, d’origen desconegut i cultivada en jardineria (Calendula officinalis).

2 [BOS] [AGA] boixac de jardí [o boixac ver] Boixac 1.

3 [BOS] boixac de camp Llevamà 1.

boixadura

f. [LC] [AGA] Acció de boixar-se; l’efecte.

boixar¹

m. [LC] [BOC] BOIXEDA.

boixar²

1 v. tr. [LC] [AGA] Tapar (un forat) amb una boixa.

2 intr. [LC] VULG. Fer l’acte sexual.

boixar-se

v. intr. pron. [LC] [AGA] Certes plantes, marcir-se a causa d’una malura, una mala airada, etc., que en deterioren les arrels. Boixar-se els blats. Boixar-se les pomes. Boixar-se els alls.

boixat

m. [AGA] Malaltia dels alls, de les cebes, dels porros, etc., produïda pel fong Sclerotium cepivorum.

boixeda

f. [LC] [BOC] Lloc poblat de boixos.

boixerica

f. [BOS] [LC] NERET.

boixerola

f. [BOS] [LC] Arbust de la família de les ericàcies, de branques llargues i ajagudes, fulles coriàcies persistents, flors rosades i fruits petitons vermells, llisos i una mica deprimits, que es fa sobretot a la muntanya (Arctostaphylos uva-ursi).

boixet

1 m. [LC] [IMI] Pal petit tornejat de fusta de boix on hi ha enrotllat el fil per a fer puntes de coixí.

2 [LC] ésser un boixet [o semblar un boixet] Ésser una persona molt prima.

3 m. [IMI] Eina emprada pels dauradors consistent en una vareta de fusta amb una punta afuada.

boixeta

f. [IMI] BITZEGA.

boiximà boiximana

1 1 m. i f. [AN] Individu d’un poble de l’Àfrica sud-occidental, originari del desert de Kalahari.

1 2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als boiximans.

2 1 m. [FL] Grup de llengües parlades a l’Àfrica sud-occidental.

2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al boiximà.

bojac

m. [BOS] [LC] BOIXAC.

bojal

adj. [LC] BOIG.

bojament

adv. [LC] D’una manera boja, com un boig. Estar bojament enamorat.

bojor

f. [LC] Bogeria 1 i 2.

bol¹

1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] bol alimentari Massa que formen els aliments després de mastegats i insalivats.

1 2 [MD] bol histèric Sensació que els histèrics experimenten molt sovint consistent en una opressió al coll, que pot provocar nàusees i els ofega.

2 1 m. [GL] Argila ocrosa.

2 2 [IQ] bol d’Armènia Argila provinent d’Orient usada per a acolorir diferents substàncies i abans emprada en farmàcia i medicina.

bol²

1 m. [LC] [ED] Vas hemisfèric sense anses, de pisa, de porcellana o d’altres materials, destinat a contenir aliments líquids, rentar-se els dits, etc.

2 m. [LC] [ED] Contingut d’un bol. Prendre un bol de cafè amb llet.

bol³

1 m. [LC] [AGP] Acció de tirar el filat per a pescar.

2 m. [LC] [AGP] La pesca que se’n treu.

bola¹

1 1 f. [LC] [JE] Cos esfèric i massís de qualsevol matèria. Les boles de jugar al billar. Una bola de jugar al criquet. Les boles d’un àbac o tauler comptador.

1 2 f. [LC] PER EXT. Una bola de paper. Una bola de neu.

1 3 [LC] boles blanques i negres Boles per a votar a favor o en contra, sí o no.

1 4 [LC] [JE] boles numerades Boles per a jugar a la plena, fer un sorteig, etc.

1 5 [LC] la bola del món GLOBUS TERRAQÜI.

2 f. [JE] fer bola En certs jocs de cartes, un jugador, fer totes les bases.

3 1 f. [LC] donar la bola a un animal Fer-li prendre una piloteta amb metzines, vidre molt, etc., per matar-lo.

3 2 [LC] donar la bola a algú No concedir-li allò que sol·licita, treure’l del càrrec que exerceix, etc.

4 f. [LC] Mentida 1 1.

5 f. [LC] [HO] Beguda feta barrejant en un bol cervesa i gasosa.

6 f. [HIG] Moble heràldic esfèric que es representa ombrejat per tal de donar-li relleu.

7 f. [LC] [BOS] [AGA] boles de neu Aliguer d’una varietat d’inflorescències globoses, cultivat com a ornamental.

8 1 f. [BOB] bola de neu Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, blanc i bastant gros, d’olor anisada o d’ametlla amarga, freqüent a les pinedes (Agaricus silvicola, A. nivescens i espècies afins).

8 2 [BOB] bola de neu pudent Bolet de l’ordre de les agaricals, semblant a la bola de neu, però no comestible, que esdevé groc allí on se’l toca i d’olor forta de fenol (Agaricus xanthodermus).

bola²

f. [LC] Betum 3.

bolada

f. [LC] Cop de bola.

bolado

m. [LC] [HO] ESPONJAT.

bolangera

f. [MU] [JE] [AN] Ball de ritme viu i tonada alegre format per una part de ball rodó i una altra de variada.

bolc

m. [LC] Acció de bolcar o de bolcar-se, un recipient, un vehicle; l’efecte.

bolca

1 f. [LC] BOLC. El cotxe va tenir una bolca.

2 f. [LC] Contratemps 1. Hem tingut una bolca en el blat, que hem perdut més de cent quarteres.

bolcada

1 f. [LC] BOLC.

2 1 f. [LC] [ED] Roba de les criatures de bolquers.

2 2 [LC] [ED] bolcada de néixer Bolcada que es té preparada, generalment en una panera, per a vestir l’infant acabat de néixer.

bolcador

m. [LC] Indret on es bolquen o es rebolquen els animals.

bolcall

m. [ED] Bolquer 1.

bolcament

m. [AGA] AJAGUT.

bolcant

m. [HIG] Lluneta amb les banyes vers la punta de l’escut heràldic.

bolcar

1 v. tr. [LC] [ED] Vestir (un infant de bolquers). El bolquem tres cops el dia.

2 1 tr. [LC] Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). El vent era tan fort que va bolcar dos vagons.

2 2 intr. pron. [LC] Amb el vent que feia van bolcar-se dos vagons.

2 3 intr. [LC] Un vehicle, caure de costat. Ha bolcat un autobús ple de gent.

2 4 intr. [LC] Les persones que van en un vehicle, caure de costat quan aquest bolca. Vam bolcar prop de la riera.

3 intr. pron. [LC] Lliurar-se totalment a un afer urgent. Tota la societat es bolcà a ajudar els damnificats.

4 intr. pron. [LC] REBOLCAR-SE.

bolcavagonetes

m. [OP] Dispositiu de via que serveix per a trabucar les vagonetes i buidar-ne el contingut.

bolda

f. [LC] Pedra grossa arrodonida, especialment la que s’usa per a fondejar les petites embarcacions.

boldo¹

m. [BOS] Arbre aromàtic, de mida petita, originari de l’Amèrica del Sud, de fulles persistents, ovades i pubescents, emprades com a medicinals (Peumus boldus).

boldo²

m. [LC] BOLDA.

boldró

1 m. [AGA] [LC] [AGF] Redol de vegetals més alts i més densos que els del voltant.

2 m. [LC] Grup 1 1. Ran de mar hi ha un boldró de gent asseguda.

bolei

m. [LC] VOLEA.

boleia

f. [LC] [SP] VOLEA.

boleiar

v. tr. [LC] Voleiar 2.

boleng

1 m. [BOS] BUGLOSSA.

2 [BOS] [IQ] boleng roig Planta herbàcia de la família de les boraginàcies, híspida, amb les fulles lanceolades, les caulinars un xic abraçadores, i les flors tubuloses d’un blau viu, disposades en cimes proveïdes de bràctees, pròpia de sòls arenosos, l’arrel de la qual dona un colorant vermell o violaci emprat en perfumeria, enologia, etc. (Alkanna tinctoria).

bolenga

1 f. [BOS] Herba de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles lanceolades, les basals en roseta, i flors rosades, groguenques o blavoses, reunides en una gran inflorescència paniculiforme, que es fa en llocs secs de la regió mediterrània (Echium italicum).

2 [BOS] bolenga borda BUGLOSSA.

boleres

f. pl. [AN] [MU] [JE] Ball, variant del bolero, practicat a Mallorca.

bolero

1 m. [LC] [JE] [MU] Ball vuitcentista de ritme ternari, molt popularitzat a Mallorca.

2 m. [LC] [JE] [MU] Música d’aquest ball.

3 m. [MU] [JE] Cançó i ball de ritme binari i sincopat, d’origen hispànic i molt popular a les Antilles.

boleros

m. pl. [AGP] Art de fons integrat per dos grups de xarxes, un tresmall a la part de baix i una solta a la de dalt.