MODIFICACIONS PER AL DIEC2 EN LÍNIA
(Aprovades pel Ple de la Secció Filològica del 20 de gener de
2017)
Vegeu els canvis que s’han fet en la nomenclatura del DIEC2 per aplicació de la nova ortografia aquí.
1. Articles que s’afegeixen a la nomenclatura del DIEC2
al·lomorfia f. Propietat que té un mateix morfema de realitzar-se mitjançant més d’un morf.
àlif f. Primera lletra de l’alfabet àrab.
ayn f. Divuitena lletra de l’alfabet àrab.
ba [pl. bas] f. Segona lletra de l’alfabet àrab.
cotó-en-pèl m. Cotó hidròfil (→).
dad f. Quinzena lletra de l’alfabet àrab.
dal f. Vuitena lletra de l’alfabet àrab.
desnatat -ada adj. Elaborat amb llet sense nata. Iogurt desnatat. Formatge desnatat.
dha [pl. dhas] f. Dissetena lletra de l’alfabet àrab.
dhal f. Novena lletra de l’alfabet àrab.
disseccionar v. tr. 1 1 Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica. 1 2 Analitzar minuciosament. Disseccionar un llibre, una obra d’art. tr. 2 L’erosió, obrir (valls i barrancs) en una superfície relativament uniforme o plana.
dron m. Aeronau no tripulada que és dirigida per telecomandament o bé que obeeix les ordres d’un programa informàtic.
ebrenc -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’Ebre o als indrets propers al curs d’aquest riu. La ribera ebrenca. La música tradicional ebrenca. adj. m. i f. 2 Natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l’Ebre. L’escriptor ebrenc Jesús Moncada és l’autor de la novel·la Camí de sirga.
enneàgon m. Polígon de nou angles i nou costats.
fa2 [pl. fas] f. Vintena lletra de l’alfabet àrab.
fitòlit m. Cistòlit.
ghayn f. Dinovena lletra de l’alfabet àrab.
ha1 [pl. has] f. 1 Sisena lletra de l’alfabet àrab. 2 Vint-i-sisena lletra de l’alfabet àrab.
hamza f. Caràcter de l’alfabet àrab que habitualment representa una obstrucció glotal.
hendecàgon m. Polígon d’onze angles i onze costats.
jim f. Cinquena lletra de l’alfabet àrab.
kaf f. Vint-i-dosena lletra de l’alfabet àrab.
kha [pl. khas] f. Setena lletra de l’alfabet àrab.
lam f. Vint-i-tresena lletra de l’alfabet àrab.
lent2 adv. Lentament. Corre molt més lent que tu.
les1 pron. Acusatiu femení plural del pronom de tercera persona. Les veurem demà, les nenes. Aquestes prestatgeries, si no les vols, ven-te-les.
mateix1 adv. 1 Posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps o de mode, els emfasitza. La directora mateix ens ho va dir. Ella mateix ens ho va dir. Ens trobarem aquí mateix. Avui mateix hi aniré. Ho farem així mateix, tal com ell ha ordenat. Aquest camí arriba a la vora mateix del riu. Hi aniré aquesta tarda mateix. adv. 2 Posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps o de mode, indica que no hi ha cap raó especial per a preferir a allò que s’expressa altres alternatives igualment possibles. —Qui ho farà, això? —La Maria mateix. —Qui ho ha de fer? —Vosaltres mateix. Podem anar-hi en qualsevol moment: demà mateix, si vols. —On puc deixar les coses? — A la nevera mateix.
mim2 f. Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet àrab.
qaf f. Vint-i-unena lletra de l’alfabet àrab.
ra [pl. ras] f. Desena lletra de l’alfabet àrab.
ràpid1 adv. Ràpidament. Neda molt més ràpid que jo.
recte1 adv. En línia recta. Seguiu recte fins a la cruïlla i gireu a la dreta.
sad f. Catorzena lletra de l’alfabet àrab.
seguit2 adv. 1 Ininterrompudament. Plovia poquet i seguit. 2 Successivament. Cap a tramuntana llampegava seguit.
sin f. Dotzena lletra de l’alfabet àrab.
subratllat m. Acció de subratllar; l’efecte. El subratllat ajuda a memoritzar les idees principals d’un text. El subratllat és meu.
ta1 [pl. tas] f. 1 Tercera lletra de l’alfabet àrab. 2 Setzena lletra de l’alfabet àrab.
tauleller -a adj. 1 Relatiu o pertanyent a la producció i al comerç de rajoles de València. Una zona taulellera. La indústria taulellera. 2 m. i f. Persona que fa rajoles de València.
tha [pl. thas] f. Quarta lletra de l’alfabet àrab.
vegà -ana adj. 1 1 Relatiu o pertanyent al veganisme. Dieta vegana. Restaurant vegà. 1 2 adj. i m. i f. Que practica el veganisme.
veganisme m. Estil de vida basat en el respecte pels animals, que exclou totalment l’ús i el consum de productes i aliments d’origen animal.
vegetalisme m. Sistema d’alimentació que exclou el consum d’aliments d’origen animal.
vegetalista adj. 1 1 Relatiu o pertanyent al vegetalisme. Dieta vegetalista. 1 2 adj. i m. i f. Que practica el vegetalisme.
waw f. Vint-i-setena lletra de l’alfabet àrab.
ya [pl. yas] f. Vint-i-vuitena lletra de l’alfabet àrab.
zay f. Onzena lletra de l’alfabet àrab.
2. Articles del DIEC2 que es modifiquen
DIEC2 juliol de 2015 | DIEC2 abril 2017 |
---|---|
a l’engròs 1 loc. adv. En gran quantitat. Vendre a l’engròs. Comprar a l’engròs. Comerç a l’engròs. 2 loc. adv. Deixant de banda dels detalls. M’ho va contar a l’engròs. |
a l’engròs 1 loc. adv. En gran quantitat. Vendre a l’engròs. Comprar a l’engròs. 2 loc. adj. Comerç a l’engròs. 3 loc. adv. Deixant de banda els detalls. M’ho va contar a l’engròs. |
a mitjan loc. prep. Cap a la meitat de (un espai de temps). A mitjan setembre. A mitjan segle XIX . A mitjan setmana. |
mitjan adj. [inv.] Precedit de preposició i seguit d’un nom que denota un espai de temps, indica situació cap a la meitat d’aquest espai de temps. A mitjan setembre. A mitjan segle XIX. A mitjan setmana. Des de mitjan hivern que soc a París. Seré a Barcelona fins a mitjan mes de juny. Van obrir el negoci cap a mitjan anys setanta. |
aclaparar v. tr. 1 1 Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l’aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure. 1 2 PER EXT. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l’havia aclaparat. Les penes que l’aclaparen no es poden comptar. tr. 2 Prostrar 1. La malaltia el va aclaparar. |
aclaparar v. tr. 1 1 Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l’aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure. 1 2 PER EXT. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l’havia aclaparat. Les penes que l’aclaparen no es poden comptar. 1 3 intr. pron. Consoleu-lo perquè no s’aclapari amb una tristesa excessiva. tr. 2 Prostrar 1. La malaltia el va aclaparar. |
aga khan m. Imam 2. |
agakan m. Cap espiritual del xiisme ismaïlita. |
aigua f. [...] 7
5 aigua dura Aigua dolça que conté
quantitats importants d’ions de calci i magnesi o d’altres metalls
pesants |
aigua f. [...] 7 5 aigua dura Aigua dolça que conté quantitats importants d’ions de calci i magnesi o d’altres metalls pesants. |
aiguarràs m. Essència de trementina. |
aiguarràs [pl. -assos] m. Essència de trementina. |
ain f. Setzena lletra dels alfabets àrab, hebreu i arameu. |
ain f. Setzena lletra dels alfabets hebreu i arameu. |
al·lomorfisme m. Propietat dels al·lomorfs. |
al·lomorfisme m. Polimorfisme 2. |
al·lucinar v. tr. 1 Afectar amb visions o percepcions imaginàries. 2 Encegar, captivar irresistiblement. |
al·lucinar v. intr. 1 Experimentar visions o percepcions imaginàries. tr. 2 Encegar, captivar irresistiblement. |
alcoranista m. Expert en l’Alcorà. |
alcoranista m. i f. Expert en l’Alcorà. |
aleta f. [...] f. 8 fer l’aleta a a) El colom i altres ocells, sol·licitar (la femella). b) Afalagar insistentment (algú) per guanyar-li la voluntat, abellir-lo a fer una cosa, recaptar-ne un favor. Ja fa temps que en Quim fa l’aleta a la Maria. [...] |
aleta f. [...] f. 8 fer l’aleta a a) El colom i altres ocells, sol·licitar (la femella). b) Afalagar insistentment (algú) per guanyar-li la voluntat, despertar-li el desig de fer una cosa, recaptar-ne un favor. Ja fa temps que en Quim fa l’aleta a la Maria. [...] |
ali m. 1 En certs jocs de cartes, conjunt de dues o tres cartes del mateix nombre. [...] |
ali m. 1 En certs jocs de cartes, conjunt de dues o tres cartes del mateix número. [...] |
alt3 -a adj. [...] 3 2 Que passa del nivell ordinari ordinari o d’un nivell donat, que arriba més amunt, més enllà, superior a les coses de la mateixa espècie. Preu alt. Nombre alt. Temperatures altes. Les classes altes de la societat. L’alta burgesia. L’alt clericat. Una escola d’alts estudis. Altes matemàtiques. Alta protecció. Alta estima. Alt concepte. Alta traïció. |
alt3 -a adj. [...] 3 2 Que passa del nivell o d’un nivell donat, que arriba més amunt, més enllà, superior a les coses de la mateixa espècie. Preu alt. Número alt. Temperatures altes. Les classes altes de la societat. L’alta burgesia. L’alt clericat. Una escola d’alts estudis. Altes matemàtiques. Alta protecció. Alta estima. Alt concepte. Alta traïció. |
anar [...] v. intr. 1 Moure’s passant d’un punt a l’altre en una direcció determinada, per un camí determinat, amb un vehicle determinat, d’una manera determinada, etc. Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons. Anaven per un camí estret. Aneu per la drecera! Anar per mar, per terra. Anar amb cotxe, amb barca. Anar a cavall, a peu. Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons. Anar de nits. [...] |
anar [...] v. intr. 1 Moure’s passant d’un punt a l’altre en una direcció determinada, per un camí determinat, amb un vehicle determinat, d’una manera determinada, etc. Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons. Anaven per un camí estret. Aneu per la drecera! Anar per mar, per terra. Anar amb cotxe, amb barca. Anar en cotxe, en barca. Anar a cavall, a peu. Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons. Anar de nits. [...] |
anatomia [...] f. 1 2 Art de dissecar o de separar les parts d’un ésser viu per descobrir-ne la situació, l’estructura, etc. |
anatomia [...] f. 1 2 Art de disseccionar o de separar les parts d’un ésser viu per descobrir-ne la situació, l’estructura, etc. |
anatomitzar 1 v. tr. Dissecar, executar, l’anatomia (d’un cos). |
anatomitzar 1 v. tr. Disseccionar, executar, l’anatomia (d’un cos). |
assignatura f. Matèria o grup de matèries que conformen un programa que ha d’ésser ensenyat per un professor dins un període de temps determinat i que formen part d’un pla d’estudis. |
assignatura f. Conjunt de coneixements d’una matèria que integren un programa que ha d’ésser ensenyat per un professor dins un període de temps determinat i que formen part d’un pla d’estudis. |
atabalar v. tr. 1 Fatigar el cervell (d’algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m’atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. 2 PER EXT. Me n’han fet, de preguntes! M’han ben atabalat. |
atabalar v. tr. 1 Fatigar el cervell (d’algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m’atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. 2 PER EXT. Me n’han fet, de preguntes! M’han ben atabalat. 3 intr. pron. En Joan s’atabalava amb tantes preguntes. |
baboia f. [...] f. 2 Atracció de fira en què el jugador fa girar un braç proveït d’una fulla metàl·lica que volta a l’entorn d’un eix i que en aturar-se assenyala un nombre corresponent a un premi. |
baboia f. [...] f. 2 Atracció de fira en què el jugador fa girar un braç proveït d’una fulla metàl·lica que volta a l’entorn d’un eix i que en aturar-se assenyala un número corresponent a un premi. |
bac2 m. 1 Caiguda forta d’una persona a terra. Va ensopegar i va caure un bac. 2 Cop violent. |
bac2 m. 1 Caiguda forta i cop que produeix. Es va esvarar a la banyera i, del bac, es va trencar un braç. 2 caure un bac Tenir una caiguda. He caigut un bac quan anava amb la bicicleta. 3 Trompada, cop violent. Va pegar un bac contra la paret i es va trencar una costella. 4 a bacs De mala manera. No fa bé la faena: ho fa tot a bacs. Tracta els treballadors a bacs. |
baleàric -a adj. Balear 1 2. |
baleàric -a adj. i m. Balear 1 2 i 2. |
barça f. Esbarzer. |
barsa f. Esbarzer. |
batedor2 batedora m. i f. [...] f. 4 Pedra que serveix de picador per a rentar la roba. f. 5 1 Màquina per a batre. [...] |
batedor2 batedora m. i f. [...] f. 4 Pedra que serveix de picador per a rentar la roba. m. 5 Pinta llarguera amb pues espesses i amples. f. 6 1 Màquina per a batre. [...] |
|
[V. batedor] |
bell -a adj. [...] adj.
4 En locucions adverbials, precedint un nom que
expressa temps o lloc, indica que es tracta d’aquell temps precís o
d’aquell lloc precís. Al bell cim de la muntanya. Al bell peu
de la congesta. Al bell mig de la plaça. Al bell punt que el vaig
veure. Al bell cor de la nit. |
bell -a adj. [...] adj. 4 En locucions adverbials, precedint un nom que expressa temps o lloc, indica que es tracta d’aquell temps precís o d’aquell lloc precís. Al bell cim de la muntanya. Al bell peu de la congesta. Al bell mig de la plaça. Al bell punt que el vaig veure. Al bell cor de la nit. |
benjamí -ina adj. |
benjamí -ina adj. [...] m. i f. 2 1 El fill més petit. És el benjamí de la família. [...] |
bescuit m. 1 1 Galeta¹
1. |
bescuit m. 1 Galeta¹ 1. m. 2 1 Pastís [...] |
binari -ària adj. [...] adj. 3 1 En mat., que té com a base el número 2. Sistema de numeració binari. Codificació binària. Comptador binari. [...] |
binari -ària adj. [...] adj. 3 1 En mat., que té com a base el nombre 2. Sistema de numeració binari. Codificació binària. Comptador binari. [...] |
brom2 m. [...] 2 Malaltia catarral, d’origen víric o bacteriològic, de les vies respiratòries altes que afecta gossos, gats i cavalls, amb la característica comuna de la gran producció de mocs. |
brom2 m. [...] 2 Malaltia catarral, d’origen víric o bacterià, de les vies respiratòries altes que afecta gossos, gats i cavalls, amb la característica comuna de la gran producció de mocs. |
calçot m. Grill de ceba blanca cultivat especialment per a ésser menjat al caliu. |
calçot m. Grill de ceba blanca que se sol coure a la flama. |
calçotada f. Menjada de calçots cuits al caliu, sucats en una salsa preparada a base d’avellanes, ametlles, alls escalivats, pa torrat, oli i pebre vermell, fonamentalment. |
calçotada f. Menjada de calçots cuits a la flama, sucats en una salsa preparada fonamentalment a base d’avellanes, ametlles, alls escalivats, pa torrat, oli i pebre vermell. |
cantar v. tr. [...] 1 9 Dir en veu alta a fi que ho senti una munió de persones. Un cantava els nombres que anaven sortint. |
cantar v. tr. [...] 1 9 Dir en veu alta a fi que ho senti una munió de persones. Un cantava els números que anaven sortint. |
capicua m. 1 1 Nombre que no s’altera si s’inverteix l’ordre de les seves xifres. El nombre 45154 és un capicua. 1 2 Bitllet de la rifa, de l’autobús, etc., el nombre del qual és un capicua. Compreu aquest capicua, que traurà. Fer col·lecció de capicues. |
capicua m. 1 1 Número que no s’altera si s’inverteix l’ordre de les seves xifres. El número 45154 és un capicua. 1 2 Bitllet de la rifa, de l’autobús, etc., el número del qual és un capicua. Compreu aquest capicua, que traurà. Fer col·lecció de capicues. |
card m. [...] 2 5
card cardener Carlina
1. [...] |
card m. [...] 2 5 card caderner [o card de cadernera] Carlina cardiguera (→). [...] |
cardener adj. card cardener V. card. |
caderner2 adj. card caderner V. card. |
carn f. [...] f. 2 Polpa 1. [...] f. 5 1 Carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre, de porc, etc. Carn de pèl, de ploma. Carn rostida, a la brasa. Carn de l’espatlla, del pit. Carn picada. Extret de carn. 5 2 carn d’olla Plat compost de carn, pilota, verdures, llegums, embotits i altres ingredients, bullits a l’olla. [...] |
carn f. [...] f. 2 Polpa 1. Una síndria de carn dolça i sucosa. [...] f. 5 1 Carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de bou, de pollastre, de porc, etc. Carn de pèl, de ploma. Carn rostida, a la brasa. Carn de l’espatlla, del pit. Carn picada. Extret de carn. Un peix de carn molt apreciada. 5 2 Carn dels quadrúpedes i dels ocells. Què vols per dinar, carn o peix? 5 3 carn d’olla Plat compost de carn, pilota, verdures, llegums, embotits i altres ingredients, bullits a l’olla. [...] |
catorze adj. 1 1 Tretze més un. Té catorze anys. 1 2 Que fa catorze, catorzè. El quilòmetre 14. Lluís XIV (catorze). 1 3 m. El 14 de maig fa anys. m. 2 Nombre natural que segueix el tretze, 14. Ha sortit el 14. |
catorze adj. 1 Tretze més un. Té catorze anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el tretze, 14. Set i set fan catorze. 2 2 El que fa catorze en una sèrie numerada. El quilòmetre 14. Ha sortit el 14. El 14 de maig fa anys. Lluís XIV (catorze). 2 3 Xifra que correspon al nombre 14. Ha escrit un 14, però gairebé no es veu. |
catxet m. Càpsula feta de pa d’àngel o de midó. |
caixet m. 1 Càpsula feta de pa d’àngel o de midó. m. 2 Cotització d’un artista. |
caure [...] intr. 4 1 [...] 4 5 caure bé Una peça de vestit, escaure. 4 6 caure malament Una peça de vestit, no escaure. [...] |
caure [...] intr. 4 1 [...] 4 5 caure bé Una peça de vestit, escaure. 4 6 caure malament Una peça de vestit, no escaure. 4 7 Causar una impressió determinada en els gustos, l’opinió o l’ànim d’algú. L’Andreu cau bé a tothom. El pobre Oriol sempre li ha caigut malament. [...] |
cavall¹ m. [...] 2 4 anar en el cavall de sant Francesc Anar a peu. [...] |
cavall¹ m. [...] 2 4 amb el cavall de sant Francesc [o en el cavall de sant Francesc] loc. adv. A peu. [...] |
cent2 adj. 1 1 Deu vegades deu, noranta-nou més un. Un segle té cent anys. Un vell de més de cent anys. Una llibreta de cent fulls. 1 2 Que fa cent, centè. El quilòmetre 100 d’una carretera. La pàgina 100. 1 3 m. Viuen al 100 de la Rambla. m. 2 Nombre natural que segueix el noranta-nou, 100. —Quin nombre ha sortit? —El 100. [...] |
cent2 adj. 1 Deu vegades deu, noranta-nou més un. Un segle té cent anys. Un vell de més de cent anys. Una llibreta de cent fulls. m. 2 1 Nombre natural que segueix el noranta-nou, 100. L’arrel quadrada de cent és deu. 2 2 El que fa cent en una sèrie numerada. El quilòmetre 100 d’una carretera. La pàgina 100. —Quin número ha sortit? —El 100. Viuen al 100 de la Rambla. 2 3 Xifra que correspon al nombre 100. Aquest 100 és molt petit i gairebé no es veu. [...] |
|
[S’ha suprimit aquest article del DIEC2 perquè la grafia d’aquest ordinal ha passat a ser cent mil·lèsim] |
|
[S’ha suprimit aquest article del DIEC2 perquè la grafia d’aquest ordinal ha passat a ser cent milionèsim] |
cesquera f. Herba robusta de la família de les gramínies [...] |
sesquera f. Herba robusta de la família de les gramínies [...] |
cinc adj. 1 1 Quatre més un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la mà. Cinc pessetes fan un duro. 1 2 Que fa cinc, cinquè. El quilòmetre 5. 1 3 m. Un cinc de copes. Va morir el 5 d’octubre. m. 2 1 Nombre natural que segueix el quatre, 5. Quin nombre ha sortit? El 5? 2 2 ni cinc Ni cinc cèntims. Ha viscut tres anys aquí sense pagar ni cinc. 3 f. pl. les cinc La cinquena hora després del migdia o de la mitjanit. |
cinc adj. 1 Quatre més un. Una nena de cinc anys. Els cinc dits de la mà. Cinc pessetes fan un duro. m. 2 1 Nombre natural que segueix el quatre, 5. Cinc més set fan dotze. 2 2 El que fa cinc en una sèrie numerada. El quilòmetre 5. Va morir el 5 d’octubre. Quin número ha sortit? El 5? 2 3 PER EXT. Un cinc de copes. 2 4 Xifra que correspon al nombre 5. Ara escriu un 5 ben gros. 2 5 ni cinc Ni cinc cèntims. Ha viscut tres anys aquí sense pagar ni cinc. 3 f. pl. les cinc La cinquena hora després del migdia o de la mitjanit. |
cinc-cents -centes adj. 1 1 Cinc vegades cent. Cinc-cents homes. Cinc-centes pàgines. 1 2 Que fa cinc-cents, cinc-centè. m. 2 El nombre cinc-cents, 500. |
cinc-cents -centes adj. 1 Cinc vegades cent. Cinc-cents homes. Cinc-centes pàgines. m. 2 1 El nombre cinc-cents, 500. Cinc-cents dividit per deu dona cinquanta. 2 2 El que fa cinc-cents en una sèrie numerada. M’allotjo a l’habitació 500. 2 3 Xifra que correspon al nombre cinc-cents. El dècim acaba en cinc-cents. |
cinquanta adj. 1 1 Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un home de cinquanta anys. 1 2 Que fa cinquanta, cinquantè. La pàgina 50. 1 3 m. Viu al cinquanta del carrer Major. m. 2 Nombre natural que segueix el quaranta-nou, 50. Comença per cinquanta però no sé com acaba. adj. 3 Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cinquanta coses alhora. T’ho he dit més de cinquanta vegades! adj. 4 1 Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59. 4 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc. El quilòmetre 51. La bola 52. |
cinquanta adj. 1 Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un home de cinquanta anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el quaranta-nou, 50. Deu per cinc fan cinquanta. 2 2 El que fa cinquanta en una sèrie numerada. La pàgina 50. Viu al cinquanta del carrer Major. 2 3 Xifra que correspon al nombre cinquanta. Escriu un cinquanta en xifres romanes. adj. 3 Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cinquanta coses alhora. T’ho he dit més de cinquanta vegades! adj. 4 1 Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59. 4 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc. El quilòmetre 51. La bola 52. |
cistòlit m. Concreció de carbonat de calci característica de les cèl·lules epidèrmiques de les acantàcies, les moràcies i les urticàcies. |
cistòlit m. Agregat cristal·lí de carbonat o d’oxalat càlcics que es troba en el citoplasma de les cèl·lules epidèrmiques i parenquimàtiques de les acantàcies, les moràcies i les urticàcies, entre altres. |
|
[V. cossiada] |
cociera adj. herba cociera V. herba. |
cossiera adj. herba cossiera V. herba. |
colomar m. 1 Lloc, sovint sobre
terrat, on es crien els coloms. |
colomar m. 1 Lloc, sovint sobre terrat, on es crien els coloms. 2 Darrer pis d’una casa. Viure al colomar. |
combinació f. [...] 5 2 Producte resultant d’una reacció de combinació. |
combinació f. [...] 5 2 Producte resultant d’una reacció de combinació. 6 Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, que es porta sota el vestit. |
comparació f. [...] 1 2 en comparació de loc. prep. Si hom ho compara amb. La Terra és petita en comparació del Sol. Aquesta pluja no és res en comparació de la d’ahir. [...] |
comparació f. [...] 1 2 en comparació amb [o en comparació de] loc. prep. Si hom ho compara amb. Aquesta pluja no és res en comparació amb la d’ahir. La Terra és petita en comparació del Sol. [...] |
comptar v. tr. 1 1 Determinar el nombre (d’objectes d’un conjunt) anant-los designant, un a un o per grups, amb els nombres de la sèrie natural ascendent. Deixa’m comptar-los: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set: n’hi ha set. Comptar les pomes d’un cistell. Comptar les rajoles d’un paviment. Comptem quants som. Comptar per dotzenes, per milers. Donar sense comptar. [...] intr. 8 comptar amb quelcom a) Tenir-ho per segur. Compteu amb el nostre ajut. Compto amb vós per anar a París. Comptar amb un capital insuficient per a emprendre un negoci. Compto que vindrà. b) Confiar-hi, esperar-ho. Comptar amb l’esdevenidor. És un enemic amb què cal comptar. [...] |
comptar v. tr. 1 1 Determinar el nombre (d’objectes d’un conjunt) anant-los designant, un a un o per grups, amb els noms dels nombres de la sèrie natural ascendent. Deixa’m comptar-los: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set: n’hi ha set. Comptar les pomes d’un cistell. Comptar les rajoles d’un paviment. Comptem quants som. Comptar per dotzenes, per milers. Donar sense comptar. [...] intr. 8 1 Confiar en algú o en alguna cosa per a un fi. Compteu amb el nostre ajut. Compto amb vós per anar a París. Comptar amb l’esdevenidor. Compto que vindrà. 8 2 Disposar 4 2. Comptar amb un capital insuficient per a emprendre un negoci. 8 3 Tenir en compte. És un enemic amb què cal comptar. [...] |
conduir v. tr. 1 1 Dur (alguna persona o alguna cosa) a algun lloc dirigint-la i vigilant-la. Conduir els soldats a l’assalt. Conduir un detingut a la delegació de policia. Conduir un cec. 1 2 PER EXT. Moltes vegades contemporitzar no condueix a res. Mira a què ha conduït la seva imprevisió. [...] |
conduir v. tr. 1 1 Dur (alguna persona o alguna cosa) a algun lloc dirigint-la i vigilant-la. Conduir els soldats a l’assalt. Conduir un detingut a la delegació de policia. Conduir un cec. 1 2 PER EXT. Portar 2 4. Moltes vegades contemporitzar no et condueix a res. Mira a què l’ha conduït la seva imprevisió. [...] |
conseller consellera m. i f. [...] 2 2 conseller delegat Membre del consell d’administració d’una societat a qui són encarregades funcions de la societat a la qual representa. [...] |
conseller consellera m. i f. [...] 2 2 conseller delegat Membre del consell d’administració d’una societat a qui són encarregades funcions del consell i que actua en representació de la societat. [...] |
consumir v. tr. 1 1 El foc o qualsevol agent de descomposició, dissipació, gastament, destruir a poc a poc. El foc ho ha consumit tot. 1 2 Les persones, fer desaparèixer (un producte) emprant-lo com a aliment. Als restaurants de la costa es consumeixen cada dia molts quilos de peix. [...] |
consumir v. tr. 1 1 El foc o qualsevol agent de descomposició, dissipació, gastament, destruir a poc a poc. El foc ho ha consumit tot. 1 2 intr. pron. Els materials continuaren cremant fins a consumir-se totalment. tr. 2 1 Les persones, fer desaparèixer (un producte) emprant-lo com a aliment. Als restaurants de la costa es consumeixen cada dia molts quilos de peix. [...] |
contemplar v. tr. 1 Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. Contemplar els estels. Contemplar el paisatge. Contemplar una imatge. tr. 2 Donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions. Viu allí contemplat de tothom. |
contemplar v. tr. 1 Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. Contemplar els estels. Contemplar el paisatge. Contemplar una imatge. tr. 2 Donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions. Viu allí contemplat de tothom. tr. 3 Meditar (sobre una qüestió religiosa o intel·lectual). La vida d’ermità li permetia contemplar Déu. |
cop m. [...] 2 4
de cop loc. adv. Sense pensar-s’hi,
bruscament, sobtadament. |
cop m. [...] 2 4 de cop loc. adv. Sense pensar-s’hi, bruscament, sobtadament. 2 5 de cop i resposta [o de cop i volta, o de cop sobte] loc. adv. De cop. [...] |
cossiada2 f. Foixarda. |
cossiada2 f. 1 Foixarda. 2 adj. herba cossiada V. herba. |
costa1 f. 1 a costa de loc. prep. A canvi de. Ho va aconseguir a costa de deixar-hi la salut. [...] |
costa1 f. 1 1 a costa de loc. prep. a) A canvi d’un esforç, d’un sacrifici, d’un bé preuat. Ho va aconseguir a costa de deixar-hi la salut. b) Aprofitant-se d’algú, d’una situació, d’un col·lectiu, d’una cosa. Té més de trenta anys i viu a costa dels pares. 1 2 a costes de loc. prep. A costa de b) (→). [...] |
cota2 f. 1 Nombre que en els plans topogràfics indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base. 2 En el dibuix tècnic, nombre dels que indiquen les dimensions de l’objecte representat. |
cota2 f. 1 Número que en els plans topogràfics indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base. 2 En el dibuix tècnic, número dels que indiquen les dimensions de l’objecte representat. |
dau m. 1 1 Peça cúbica d’os, de vori, de plàstic o de fusta que porta marcada en cada cara, mitjançant punts, un nombre diferent, des de l’u fins al sis, i serveix per a diferents jocs d’atzar. Jugar als daus. Tirar el dau. Tenir bon dau. [...] |
dau m. 1 1 Peça cúbica d’os, de vori, de plàstic o de fusta que porta marcada en cada cara, mitjançant punts, un número diferent, des de l’u fins al sis, i serveix per a diferents jocs d’atzar. Jugar als daus. Tirar el dau. Tenir bon dau. [...] |
decimal adj. 1 1 En mat., que té com a base el número 10. Sistema de numeració decimal. Codificació decimal. Comptador decimal. [...] |
decimal adj. 1 1 En mat., que té com a base el nombre 10. Sistema de numeració decimal. Codificació decimal. Comptador decimal. [...] |
descremar v. tr. Desnatar. |
descremar v. tr. Desnatar. Llet descremada. |
descremat -ada adj. Sense crema o matèria grassa. Llet descremada. Iogurt descremat. |
descremat -ada adj. Desnatat. Iogurt descremat. Formatge descremat. |
desnatar v. tr. Treure la nata (de la llet). |
desnatar v. tr. Treure la nata (de la llet). Llet desnatada. |
despatxar v. tr. [...] 2 4 Expedir. On despatxen les cèdules? tr. 3 Trametre (un missatger, un propi, un correu). |
despatxar v. tr. [...] 2 4 Expedir 1 2. On despatxen les cèdules? tr. 3 Trametre (un missatger, un propi, un correu). |
detall m. [...] 3 al detall loc. adv. En petites quantitats. Vendre al detall. |
detall m. [...] 3 al detall a) loc. adv. En petites quantitats. Vendre al detall. b) loc. adj. Venda al detall. |
detracció f. Acció de detractar; l’efecte. |
detracció f. Acció de detreure; l’efecte. |
deu2 adj. 1 1 Nou més un. Una nena de deu anys. De deu casos, nou. 1 2 Que fa deu, desè. Lleó X (deu). El quilòmetre 10. 1 3 m. Va néixer el 10 de setembre. m. 2 Nombre natural que segueix el nou, 10. Ha sortit el 10. Li han posat un 10 en geografia. [...] f. pl. 3 les deu La desena hora després del migdia o de la mitjanit. |
deu2 adj. 1 Nou més un. Una nena de deu anys. De deu casos, nou. m. 2 1 Nombre natural que segueix el nou, 10. Deu elevat al quadrat és cent. 2 2 El que fa deu en una sèrie numerada. Lleó X (deu). El quilòmetre 10. Va néixer el 10 de setembre. Ha sortit el 10. 2 3 Xifra que correspon al nombre deu. Li han posat un 10 en geografia. f. pl. 3 les deu La desena hora després del migdia o de la mitjanit. |
|
[S’ha suprimit aquest article del DIEC2 perquè la grafia d’aquest ordinal ha passat a ser deu mil·lèsim] |
|
[S’ha suprimit aquest article del DIEC2 perquè la grafia d’aquest ordinal ha passat a ser deu milionèsim] |
dia [...] 5 7 dia per altre Cada dos dies, un dia sí, un dia no. 5 8 dia per dia [...] |
dia [...] 5 7 dia per altre loc. adv. Cada dos dies, un dia sí, un dia no. 5 8 dia per dia [...] |
diferent adj. 1 Que difereix en alguna cosa d’un altre. Són dos ocells que no s’assemblen pas gaire; al contrari, són ben diferents. Tinc una opinió diferent de la seva. Els teus dos germans són molt diferents de caràcter. adj. pl. 2 Uns quants (→). M’ho han dit ja diferents persones. |
diferent adj. 1 Que difereix en alguna cosa d’un altre. Són dos ocells que no s’assemblen pas gaire; al contrari, són ben diferents. Tinc una opinió diferent de la seva. Els teus dos germans són molt diferents de caràcter. adj. pl. 2 Uns quants (→). M’ho han dit ja diferents persones. adv. 3 Diferentment. Pensa diferent de nosaltres. |
dinar1 m. 1 Unitat d’or en el sistema monetari musulmà d’un pes aproximat de 4 grams, iniciada al segle VII. [...] |
dinar1 m. 1 Moneda d’or pròpia d’alguns països musulmans que pesa aproximadament 4 grams i fou iniciada al segle VII. [...] |
dinou adj. 1 1 Divuit més un. Té dinou anys. De A a B hi ha dinou quilòmetres. 1 2 Que fa dinou, dinovè. La pàgina 19. El quilòmetre 19. El segle XIX (dinou). 1 3 m. El 19 va ser festa. m. 2 Nombre natural que segueix el divuit, 19. Quin nombre ha sortit? El 19. |
dinou adj. 1 Divuit més un. Té dinou anys. De A a B hi ha dinou quilòmetres. m. 2 1 Nombre natural que segueix el divuit, 19. El dinou és un nombre primer. 2 2 El que fa dinou en una sèrie numerada. La pàgina 19. El quilòmetre 19. El segle XIX (dinou). El 19 va ser festa. Quin número ha sortit? El 19. 2 3 Xifra que correspon al nombre dinou. Aquest 19 gairebé no es veu. |
dissecació f. Acció de dissecar |
dissecació f. Acció de dissecar; l’efecte. |
dissecar v. tr.
|
dissecar v. tr. Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu. |
dissecció f. Acció de dissecar, especialment acció d’obrir un ésser viu i discernir-ne les parts; l’efecte. |
dissecció f. Acció de disseccionar; l’efecte. |
dissector dissectora m. i f.
Persona que |
dissector dissectora m. i f. Persona que dissecciona. |
disset adj. 1 1 Setze més un. Té disset anys. Una distància de disset quilòmetres. 1 2 Que fa disset, dissetè. El segle XVII (disset). El quilòmetre 17. 1 3 m. Viu al 17 del carrer Major. m. 2 Nombre natural que segueix el setze, 17. És l’atleta que porta el 17 a la samarreta. |
disset adj. 1 Setze més un. Té disset anys. Una distància de disset quilòmetres. m. 2 1 Nombre natural que segueix el setze, 17. Nou més vuit fan disset. 2 2 El que fa disset en una sèrie numerada. El segle XVII (disset). El quilòmetre 17. Viu al 17 del carrer Major. 2 3 Xifra que correspon al nombre disset. És l’atleta que porta el 17 a la samarreta. |
divuit adj. 1 1 Disset més un. Una noia de divuit anys. 1 2 Que fa divuit, divuitè. El quilòmetre 18 comença prop del molí. 1 3 m. Arribarà el 18 al matí. m. 2 Nombre natural que segueix el disset, 18. Diu que enguany la grossa acabarà en 18. |
divuit adj. 1 Disset més un. Una noia de divuit anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el disset, 18. Divuit més dos fan vint. 2 2 El que fa divuit en una sèrie numerada. El quilòmetre 18 comença prop del molí. Arribarà el 18 al matí. 2 3 Xifra que correspon al nombre divuit. Diu que enguany la grossa acabarà en 18. |
domini m. [...] m. 3 domini lingüístic Zona on es parla una llengua. [...] |
domini m. [...] m. 3 domini lingüístic Zona on es parla una llengua o un grup de llengües. Domini català, domini gal·loromànic, domini italoromànic. [...] |
donar |
donar v. tr. [...] intr. pron. 15 Ocórrer, esdevenir-se. No es dona gaire, de sortir un mateix número tres vegades seguides. |
dos dues [o dos adj.] adj. 1 1 Un més un. Un nen de dos anys. Dos nois i dues noies. Un cotxe de dos cavalls. Una nau de dos pals. Les dues meitats d’un tot. Hi anirem tots dos. Les vaig trobar totes dues llegint. Dos mil, dues mil. Anaven de dos en dos. Dos punts. 1 2 [inv.] Que fa dos, segon. El quilòmetre 2. La plana 2. El dia 2 de maig. 1 3 m. El dos i l’as. El 2 de maig. 1 4 m. pl. En els castells humans, parella de castellers del pom de dalt. m. 2 Nombre natural que segueix l’u, 2. Tres dosos. [...] |
dos dues [o dos adj.] adj. 1 Un més un. Un nen de dos anys. Dos nois i dues noies. Un cotxe de dos cavalls. Una nau de dos pals. Les dues meitats d’un tot. Hi anirem tots dos. Les vaig trobar totes dues llegint. Dos mil, dues mil. Anaven de dos en dos. Dos punts. m. 2 1 Nombre natural que segueix l’u, 2. Dos més tres fan cinc. 2 2 El que fa dos en una sèrie numerada. El quilòmetre 2. La plana 2. El dia 2 de maig. El 2 de maig. 2 3 PER EXT. El dos i l’as. 2 4 Xifra que correspon al nombre dos. Pinta tres dosos ben grossos. m. pl. 3 En els castells humans, parella de castellers del pom de dalt. [...] |
dos-cents dues-centes adj. 1 1 Dues vegades cent. Dos-cents homes. Dues-centes butaques. 1 2 Que fa dos-cents, dos-centè. El quilòmetre 200. La pàgina 200. m. 2 El nombre dos-cents, 200. Vaig llegir el número: era un 200. |
dos-cents dues-centes adj. 1 Dues vegades cent. Dos-cents homes. Dues-centes butaques. m. 2 1 El nombre dos-cents, 200. Cent i cent fan dos-cents. 2 2 El que fa dos-cents en una sèrie numerada. El quilòmetre 200. La pàgina 200. 2 3 Xifra que correspon al nombre dos-cents. Vaig llegir el número: era un 200. |
dotze adj. 1 1 Onze més un. Un noi de dotze anys. Els dotze mesos de l’any. Els dotze apòstols. Els dotze signes del zodíac. 1 2 Que fa dotze, dotzè. La plana 12. Alfons XII (dotze). El dia 12 de gener. 1 3 m. Va venir el 12 al matí. m. 2 Nombre natural que segueix l’onze, 12. Al rei dels jocs de cartes li correspon el 12. [...] |
dotze adj. 1 Onze més un. Un noi de dotze anys. Els dotze mesos de l’any. Els dotze apòstols. Els dotze signes del zodíac. m. 2 1 Nombre natural que segueix l’onze, 12. Dotze és múltiple de tres. 2 2 El que fa dotze en una sèrie numerada. La plana 12. Alfons XII (dotze). El dia 12 de gener. Va venir el 12 al matí. Al rei dels jocs de cartes li correspon el 12. 2 3 Xifra que correspon al nombre dotze. Du una samarreta amb un dotze. [...] |
duodecimal adj. 1 Que procedeix per dotzes, en què cada unitat és dotze vegades més gran que la unitat immediatament inferior. 2 En mat., que té com a base el número 12. Sistema de numeració duodecimal. |
duodecimal adj. 1 Que procedeix per dotzes, en què cada unitat és dotze vegades més gran que la unitat immediatament inferior. 2 En mat., que té com a base el nombre 12. Sistema de numeració duodecimal. |
encantar¹ v. tr. [...] 2 2 Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar. Una bellesa, una gràcia, que encanta. Una veu que encanta. intr. pron. 3 Restar immòbil contemplant [...] |
encantar¹ v. tr. [...] 2 2 Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar. Una veu que encanta tothom. L’encanta cuinar. Una bellesa, una gràcia, que encanta. 2 3 intr. Una veu que encanta a tothom. Li encanta cuinar. intr. pron. 3 Restar immòbil contemplant [...] |
endanyar v. tr.
1 1 Endenyar. 1 2 intr. pron. |
endanyar v. tr. i intr. pron. 1 Endenyar. tr. 2 Danyar. No s’ha dit mai que l’aigua d’aquesta font endanyés ningú. |
enllepissar v. tr. |
enllepissar v. tr. Embrutar amb una substància llepissosa. Si toques el pot de greix, t’enllepissaràs. |
enrederir v. tr. Enrederar. |
enrederir v. tr. i intr. pron. Enrederar. |
episemon m. Signe (ς) que representa el número sis. |
episemon m. Signe (ς) que representa el nombre sis. |
equació f. [...] 2 4 equació numèrica Equació en què els coeficients són nombres. [...] |
equació f. [...] 2 4 equació numèrica Equació en què els coeficients són números. [...] |
escalpel m. Ganivet petit, de fulla prima i punxeguda, que serveix per a dissecar. |
escalpel m. Ganivet petit, de fulla prima i punxeguda, que serveix per a disseccionar. |
escurar v. tr. [...]
2 3 tr.
|
escurar v. tr. [...] 2 3 tr. Exhaurir 2 1. Escurar les existències d’una botiga. Escurar els diners del calaix. [...] |
espona f. 1 1 Costat de llit. Un banc que està a l’espona del llit. 1 2 Espai que hi ha entre l’espona del llit i la paret de la cambra. L’habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit. [...] |
espona f. 1 1 Costat de llit. L’Anna dorm en aquesta espona i en Jaume a l’altra. 1 2 Espai que hi ha entre el llit i les parets laterals. L’habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit. [...] |
est1 m. 1 1 Punt de l’horitzó sensible per on surt el sol en els equinoccis. Dirigir-se cap a l’est. El vent ve de l’est. 1 2 Porció del cel veïna a l’est. 1 3 adj. El costat est. En direcció est. Vent est. m. 2 Part d’un país situada envers l’est, regions situades envers l’est. L’est d’Itàlia. m. 3 Vent que ve de l’est. |
est1 m. 1 1 Punt de l’horitzó sensible per on surt el sol en els equinoccis. Dirigir-se cap a l’est. El vent ve de l’est. 1 2 Porció del cel veïna a l’est. 1 3 [usat en aposició] En direcció est. m. 2 1 Part d’un país situada envers l’est, regions situades envers l’est. L’est d’Itàlia. 2 2 [usat en aposició] El costat est. La costa est. m. 3 1 Vent que ve de l’est. 3 2 [usat en aposició] Vent est. |
estirar v. tr. [...] 2 1 tr. Dilatar, estendre, amb força, com estirant. Estirar els braços, les cames, el coll. [...] |
estirar v. tr. [...] 2 1 tr. Estendre amb força el cos o una part del cos. Estirar els braços, les cames, el coll. [...] |
estranyar v. tr. 1 Allunyar (algú) del seu país, d’una companyia, etc. tr. 2 1 Causar estranyesa (a algú). Això m’ha estranyat molt. 2 2 intr. pron. Sentir estranyesa. Ell s’estranya que no hagis vingut més aviat. |
estranyar v. tr. 1 Allunyar (algú) del seu país, d’una companyia, etc. tr. 2 1 Causar estranyesa (a algú). Això l’ha estranyat molt. 2 2 intr. pron. Sentir estranyesa. Ell s’estranya que no hagis vingut més aviat. 2 3 intr. Causar estranyesa a algú. Això li ha estranyat molt. |
excusar v. tr. 1 1 Al·legar a favor (d’algú) motius que atenuen allò de què se li fa retret, justificar-l’en. Excuseu-me prop d’ell de no haver-hi anat. Si me’n fan retret, ja sabré excusar-me. 1 2 excusar-se de fer una cosa Al·legar motius per dispensar-se’n. tr. 2 1 Acceptar en favor (d’algú) motius que atenuen allò de què se li fa retret. Excuseu-me: no he pogut venir. 2 2 No tenir en compte (una negligència, una errada, una falta). Excuseu la meva tardança: no he pogut arribar abans. Tothom va excusar la teva absència de la reunió. 2 3 Eximir (→). Excuseu-me de fer-ho. |
excusar v. tr. 1 1 Al·legar a favor (d’algú) motius que atenuen o justifiquen una falta o l’omissió d’una obligació, justificar-l’en. Excuseu-me prop d’ell de no haver-hi anat. Si me’n fan retret, ja sabré excusar-me. Els amics es van excusar per haver-hi anat tan a deshora. 1 2 Al·legar motius que atenuen o justifiquen (una falta, l’omissió d’una obligació). La regidora va excusar la seva absència de l’acte de lliurament de premis. tr. 2 1 Al·legar motius que justifiquen dispensar (algú) d’una obligació. Es va excusar d’anar-lo a veure perquè estava malalt. 2 2 Al·legar motius que justifiquen dispensar-se (d’una obligació). Dues persones han excusat l’assistència a la reunió. tr. 3 1 Acceptar en favor (d’algú) motius que atenuen allò de què se li fa retret. Excuseu-me: no he pogut venir. 3 2 No tenir en compte (una negligència, una errada, una falta). Excuseu la meva tardança: no he pogut arribar abans. Tothom va excusar el teu oblit. 3 3 Eximir (→). No podem excusar-nos de complir el nostre deure. |
expedir v. tr. [...] 1 2 Despatxar (un document oficial, una butlla, un privilegi, etc.). [...] |
expedir v. tr. [...] 1 2 Elaborar amb les formalitats establertes (un document oficial, una butlla, un privilegi, etc.) per poder-lo lliurar a l’interessat. [...] |
feiner -a adj. |
feiner -a adj. Afeccionat a la feina. És un home feiner i tenaç. |
felús m. Unitat monetària de coure en el sistema monetari islàmic. |
felús m. Moneda de coure pròpia d’alguns països musulmans. |
florir v. intr. [...] 3 2 intr. pron. Consumir-se. Ens vam florir esperant-lo. |
florir v. intr. [...] 3 2 intr. pron. Consumir-se 4 2. Ens vam florir esperant-lo. |
fondant m. 1 Xocolata en rajola especial per a ésser desfeta. 2 Pasta dolça que es desfà o fon a la boca. |
fondant m. 1 1 Xocolata especial per a ésser fosa. 1 2 adj. Xocolata fondant. m. 2 Pasta feta de sucre, mantega, aigua i altres ingredients que, aromatitzada, s’empra en pastisseria i confiteria. |
fora adv. [...] 2 3 fora que loc. conj. A menys que (→). Ell no en sabrà pas res, fora que tu li ho diguis. |
fora adv. [...] 2 3 fora que loc. conj. Llevat que (→). Ell no en sabrà pas res, fora que tu li ho diguis. |
fructuós -osa adj. Que dóna fruit o utilitat. |
fructuós -osa adj. 1 Que dona fruit. Ben conreat, un camp erm esdevé fructuós. 2 Eficaç 1. Les darreres investigacions sobre el càncer s’han revelat molt fructuoses. |
galeta¹ f. 1 Pa de munició sense llevat, cuit dues vegades. [...] |
galeta¹ f. 1 Pa que es cou una segona vegada perquè s’endureixi i es conservi millor. [...] |
garboller m. Arçot. |
garbuller m. 1 Arçot. 2 Arç blanc (→). |
grifar-se v. intr. pron. 1 Consumir-se. [...] |
grifar-se v. intr. pron. 1 Consumir-se 4 2. [...] |
grillar v. intr. [...] intr. pron. 2 1 Consumir-se. M’he grillat esperant-lo. |
grillar v. intr. [...] intr. pron. 2 1 Consumir-se 4 2. M’he grillat esperant-lo. |
herba [...] 6 29 herba cociada [o herba cociera] Foixarda. [...] |
herba [...] 6 29 herba cossiada [o herba cossiera] Foixarda. [...] |
hexadecimal adj. En mat., que té com a base el número 16. Sistema de numeració hexadecimal. Un llistat en hexadecimal. Codificat en hexadecimal. |
hexadecimal adj. En mat., que té com a base el nombre 16. Sistema de numeració hexadecimal. Un llistat en hexadecimal. Codificat en hexadecimal. |
hostilitat f. 1 Disposició hostil. L’hostilitat d’un partit contra el Govern. 2 Acte d’enemic, acció hostil. Començar les hostilitats. |
hostilitat f. 1 Disposició hostil. L’hostilitat d’un partit contra el Govern. 2 f. pl. Conjunt d’accions hostils. Començar les hostilitats. |
humectant adj. [...] m. 2 1 Substància higroscòpica que s’addiciona a certs productes comercials per aconseguir-ne l’assecament. [...] |
humectant adj. [...] m. 2 1 Substància higroscòpica que s’addiciona a certs productes comercials per mantenir-ne el nivell d’humitat adequat. [...] |
humectar v. tr. Humitejar. |
humectar v. tr. Humitejar 1. |
imam m. 1 Persona que dirigeix l’oració en les pràctiques religioses musulmanes. 2 Líder espiritual, i a vegades polític, d’algunes comunitats musulmanes. |
imam m. 1 Persona que dirigeix l’oració en les pràctiques religioses musulmanes. 2 Líder espiritual, i a vegades polític, d’algunes comunitats musulmanes, especialment dels xiïtes. |
índex m. [...] m. 3 1 En mat., nombre o lletra que indica el grau d’una arrel. |
índex m. [...] m. 3 1 En mat., número o lletra que indica el grau d’una arrel. |
intractable adj. 1 No tractable. 2 Que és impossible o molt difícil de tractar-hi, de raonar-hi, etc. És un home intractable. S’ha tornat intractable. |
intractable adj. 1 No tractable. 2 Amb qui és impossible o molt difícil de tractar, de raonar, etc. És un home intractable. S’ha tornat intractable. |
joc m. [...] 2 6 joc de l’oca Joc que es juga amb daus i fitxes damunt un cartó on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades, en què cada jugador mou la seva fitxa segons els nombres que treu a la sort, i guanya qui primer arriba a la casa número 63. [...] |
joc m. [...] 2 6 joc de l’oca Joc que es juga amb daus i fitxes damunt un cartó on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades, en què cada jugador mou la seva fitxa segons els números que treu a la sort, i guanya qui primer arriba a la casa número 63. [...] |
llauna f. [...] f. 3 Trosset de llauna on hi ha marcat un nombre, una lletra, etc. |
llauna f. [...] f. 3 Trosset de llauna on hi ha marcat un número, una lletra, etc. |
lleter -a adj. i m. i f. 1 Que dóna llet. Una vaca lletera. m. i f. 2 Persona que ven llet. |
lleter -a adj. 1 Que dona llet. Una vaca lletera. m. i f. 2 Persona que ven llet. |
loteria f. 1 1 Joc d’atzar en què es ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un o més nombres, es premia amb una quantitat o un objecte el bitllet o bitllets que porten els nombres designats per la sort. Loteria nacional. 1 2 Joc públic en què es treien a la sort cinc nombres de noranta i es premiava diversament les persones que havien endevinat amb els seus bitllets algun d’aquells cinc nombres o alguna de llurs combinacions. 1 3 Joc casolà amb què s’imita la loteria amb nombres posats en cartons. |
loteria f. 1 1 Joc d’atzar en què es ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un o més números, es premia amb una quantitat o un objecte el bitllet o bitllets que porten els números designats per la sort. Loteria nacional. 1 2 Joc públic en què es treien a la sort cinc números de noranta i es premiava diversament les persones que havien endevinat amb els seus bitllets algun d’aquells cinc números o alguna de llurs combinacions. 1 3 Joc casolà amb què s’imita la loteria amb números posats en cartons. [...] |
majorment adv. Principalment. |
majorment adv. Sobretot2. |
malfeiner -a adj. 1 Que fa malament la feina. 2 Que fuig de feina, que és gandul. |
malfeiner -a adj. 1 Que fa malament la feina. L’han acomiadat per malfeiner. 2 Que fuig de feina, que és gandul. Aquestes persones tenen fama de malfeineres. |
maltusià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’economista britànic Thomas Robert Malthus o al maltusianisme. 2 adj. i m. i f. Partidari de les teories de Malthus. |
malthusià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent a l’economista britànic Thomas Robert Malthus o al malthusianisme. 2 adj. i m. i f. Partidari de les teories de Malthus. |
maltusianisme m. Doctrina de Malthus sobre el perill d’un augment excessiu de la població en relació amb els recursos existents. |
malthusianisme m. Doctrina de l’economista britànic Thomas Robert Malthus sobre el perill d’un augment excessiu de la població en relació amb els recursos existents. |
mare [...] f. 4 1 En aposició a un substantiu femení, causa, origen, d’alguna cosa. L’experiència és mare de la ciència. Grècia, mare de les arts. 4 2 Element a partir del qual se n’originen d’altres d’iguals. Casa mare. Branca mare. |
mare [...] f. 4 1 Creadora d’alguna cosa. Grècia, mare de les arts. 4 2 Causa, origen, d’alguna cosa. L’experiència és mare de la ciència. 4 3 [usat en aposició] Que dona origen a altres elements del mateix tipus. Casa mare. Branques mare. [...] |
masegar v. tr. Sotmetre (alguna cosa) a pressions, fregadissos, batzegades, etc., que tendeixen a arrugar-la, a emmatxucar-la. |
masegar v. tr. Sotmetre a pressions, fregadissos, batzegades, etc. |
|
[V. mateix2 -a adj. acc. 1 2] |
mateix2 -a adj. 1 1 Forma de l’indefinit que indica identitat. Tots dos van morir el mateix dia. Les dues novel·les són del mateix autor. Dos pals de la mateixa llargària. Dos fulls del mateix paper. Tenim els mateixos gustos. 1 2 Tal cosa i no una de diferent. Això és el que em va respondre en Toni, i en Lluís em va fer la mateixa resposta. Vols dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? Aquest pobre és el mateix que ahir vaig socórrer. Tu has demanat un altre metge: veuràs com demà faran venir el mateix. 1 3 no ésser algú el mateix d’abans Haver canviat molt. 1 4 Semblant2 1 1 i 1 2. La noia té els mateixos ulls de sa mare. 1 5 Precisament tal cosa, no altra que, àdhuc. Els mateixos botxins ploraven. 1 6 Propi i no d’altri. Ell és el culpable, el seu mateix pare ho reconeix. 1 7 Forma que, posposada a un pronom o a certs adverbis, els emfasitza. Ell mateix s’ha descobert. Aquest dibuix, el faré jo mateix, no ajudat o assistit de ningú. Avui mateix hi aniré. Ens trobarem aquí mateix. f. 2 Dansa popular mallorquina semblant a la jota, però de moviments més suaus i reposats. |
mateix2 -a adj. 1 1 Anteposat al nom, indica identitat. Tots dos van morir el mateix dia. Les dues novel·les són del mateix autor. Vols dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? Aquest pobre és el mateix que ahir vaig socórrer. Tu has demanat un altre metge: veuràs com demà faran venir el mateix. 1 2 Precedit de la forma masculina singular de l’article definit, la mateixa cosa. Avui et dic el mateix que et vaig dir ahir. Sempre fas el mateix. 1 3 Anteposat al nom, indica que la persona o la cosa denotada pel nom és igual a una altra pel que fa a la quantitat, la qualitat o les dimensions. Això és el que em va respondre en Toni, i en Lluís em va fer la mateixa resposta. Dos pals de la mateixa llargària. Dos fulls del mateix paper. Tenim els mateixos gustos. 1 4 Anteposat al nom, indica que una cosa és tan semblant a una altra que pràcticament no s’aprecien diferències entre elles. La noia té els mateixos ulls de sa mare. 1 5 no ésser algú el mateix d’abans Haver canviat molt. adj. 2 1 Anteposat o posposat a un nom, o posposat a un pronom, els emfasitza. La mateixa directora ens ho va dir. La directora mateixa ens ho va dir. Ell mateix s’ha descobert. Aquest dibuix, el faré jo mateixa, no ajudada o assistida de ningú. 2 2 Precisament tal cosa, no altra que, àdhuc. Els mateixos botxins ploraven. 2 3 Propi i no d’altri. Ell és el culpable, el seu mateix pare ho reconeix. f. 3 Dansa popular mallorquina semblant a la jota, però de moviments més suaus i reposats. |
menut -uda adj. [...] 5 1 a la menuda loc. adv. Al detall (→). [...] |
menut -uda adj. [...] 5 1 a la menuda loc. adv. i loc. adj. Al detall (→). [...] |
mesquí -ina adj. 1 1 Gasiu. 1 2 Mancat de generositat moral. adj. 2 Usat en aposició, amb valor commiseratiu, desgraciat, desventurat, digne de commiseració. S’ha fet mal en una cama, mesquina! |
mesquí -ina adj. 1 1 Gasiu. 1 2 Mancat de generositat moral. adj. 2 Desgraciat, desventurat, digne de commiseració. Més valia morir que viure com mesquins captius. Aquella al·lota s’ha fet mal en una cama, mesquina! |
micrògraf micrògrafa m. i f. Persona que s’ocupa de micrografia. |
micrògraf micrògrafa m. i f. Persona que es dedica a la micrografia. |
mida f. [...] f. 3 1 Dimensió que ha de tenir una cosa per a l’ús a què està destinada. Arribar a la mida. Quina mida han de tenir els llistons? [...] |
mida f. [...] f. 3 1 Dimensió 2 1. Arribar a la mida justa. Quina mida han de tenir els llistons? [...] |
mil adj. 1 1 Deu vegades cent. Mil euros. Dos mil homes. 1 2 Que fa mil, milè. L’any 1000. El quilòmetre 1000. m. 2 1 Miler 1. N’hi ha a mils. 2 2 El nombre mil, 1.000. Volia escriure un mil i hi ha posat quatre zeros. adj. 3 1 Un nombre gran indeterminat. Mil gràcies! Sempre troba mil excuses. T’ho he dit mil vegades! [...] |
mil adj. 1 Deu vegades cent. Mil euros. Dos mil homes. m. 2 1 El nombre mil, 1.000. Quina és l’arrel quadrada de mil? 2 2 El que fa mil en una sèrie numerada. L’any 1000. El quilòmetre 1000. 2 3 Xifra que correspon al nombre mil. Volia escriure un mil i hi ha posat quatre zeros. m. 3 Miler 1. N’hi ha a mils. adj. 4 1 Un nombre gran indeterminat. Mil gràcies! Sempre troba mil excuses. T’ho he dit mil vegades! [...] |
minusvàlid -a adj. i m. i f. Que presenta un trastorn físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de l’activitat. |
minusvàlid -a adj. i m. i f. Que presenta un trastorn físic o mental, sia congènit o adquirit, que altera el desenvolupament normal de l’activitat física o mental. |
molestar v. tr. 1 1 Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten. 1 2 intr. pron. Sentir-se ofès. No li heu dit res i per això s’ha molestat. intr. pron. 2 molestar-se a fer una cosa Fer una cosa que causa molèstia. No s’ha molestat ni a venir-nos a saludar. |
molestar v. tr. 1 1 Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten. 1 2 intr. pron. Sentir-se ofès. No li heu dit res i per això s’ha molestat. intr. 2 Ésser una molèstia per a algú. Li molesta que fumi? intr. pron. 3 molestar-se a fer una cosa Dignar-se a fer-la. No s’ha molestat ni a venir-nos a saludar. |
mongòlic -a adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a Mongòlia. 1 2 Mongol 1 2. adj. 2 Relatiu o pertanyent a la raça mongòlica. adj. i m. i f. 3 1 Afectat de mongolisme. 3 2 adj. Relatiu o pertanyent al mongolisme. |
mongòlic -a adj. 1 1 Relatiu o pertanyent a Mongòlia. 1 2 Mongol 1 2. adj. 2 Relatiu o pertanyent a la raça mongòlica. adj. i m. i f. 3 1 OBS. Afectat de síndrome de Down. 3 2 adj. OBS. Relatiu o pertanyent a la síndrome de Down. |
mongolisme m. Síndrome de Down (→). |
mongolisme m. OBS. Síndrome de Down (→). |
monstre [...] m. 2 1 Ésser d’una grandària extraordinària. Els monstres marins. 2 2 [usat adjectivalment en forma invariable] De proporcions extraordinàries. Un concert monstre. [...] |
monstre [...] m. 2 1 Ésser d’una grandària extraordinària. Els monstres marins. 2 2 [usat en aposició] De proporcions extraordinàries. Un concert monstre. Assemblees monstre. [...] |
motlle m. [...] 1 4 Model de cartó, de llauna o d’un altre material retallat que, resseguint-lo amb llapis, amb pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, nombres o dibuixos sobre una superfície. |
motlle m. [...] 1 4 Model de cartó, de llauna o d’un altre material retallat que, resseguint-lo amb llapis, amb pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, números o dibuixos sobre una superfície. |
murrissà m. Morritort. |
morrissà m. Morritort. |
nominació f. Nomenament. |
nominació f. Acció de nominar; l’efecte. |
noranta adj. 1 1 Nou vegades deu, vuitanta-nou més un. Té noranta anys. 1 2 Que fa noranta, norantè. La pàgina 90. 1 3 m. El 90 para davant de casa seva. m. 2 Nombre natural que segueix el vuitanta-nou, 90. El nombre premiat acaba en 90. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre noranta i cent són: noranta-un, noranta-una, 91; noranta-dos, noranta-dues, 92; noranta-tres, 93; noranta-quatre, 94; noranta-cinc, 95; noranta-sis, 96; noranta-set, 97; noranta-vuit, 98; noranta-nou, 99. 3 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: noranta-u, noranta-dos, noranta-tres, etc. El quilòmetre 97. |
noranta adj. 1 Nou vegades deu, vuitanta-nou més un. Té noranta anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el vuitanta-nou, 90. Noranta és múltiple de tres. 2 2 El que fa noranta en una sèrie numerada. La pàgina 90. El 90 para davant de casa seva. 2 3 Xifra que correspon al nombre noranta. El número premiat acaba en 90. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre noranta i cent són: noranta-un, noranta-una, 91; noranta-dos, noranta-dues, 92; noranta-tres, 93; noranta-quatre, 94; noranta-cinc, 95; noranta-sis, 96; noranta-set, 97; noranta-vuit, 98; noranta-nou, 99. 3 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: noranta-u, noranta-dos, noranta-tres, etc. El quilòmetre 97. |
nord m. 1 1 Punt cardinal que cau a l’esquerra mirant a llevant. Fer vent del nord. L’estel del nord. 1 2 adj. Caminar en direcció nord. m. 2 1 Part de la Terra, regió, situada envers el nord. Els freds del nord. 2 2 Part d’un país més acostada al nord. El nord de França. 2 3 adj. La costa nord. [...] |
nord m. 1 1 Punt cardinal que cau a l’esquerra mirant a llevant. Fer vent del nord. L’estel del nord. 1 2 [usat en aposició] Caminar en direcció nord. m. 2 1 Part de la Terra, regió, situada envers el nord. Els freds del nord. 2 2 Part d’un país més acostada al nord. El nord de França. 2 3 [usat en aposició] La costa nord. 2 4 nord geogràfic Punt del nord en què l’eix de rotació talla la superfície de la Terra. 2 5 nord magnètic Punt de la Terra cap al qual s’orienta una agulla magnètica. |
nord-est m. 1 Punt de l’horitzó a igual distància del nord que de l’est. Vent que bufa del nord-est. 2 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el nord-est. 3 adj. Caminaven en direcció nord-est. |
nord-est m. 1 1 Punt de l’horitzó a igual distància del nord que de l’est. Vent que bufa del nord-est. 1 2 [usat en aposició] Caminaven en direcció nord-est. m. 2 1 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el nord-est. 2 2 [usat en aposició] La costa nord-est. |
nord-oest m. 1 Punt de l’horitzó a igual distància del nord que de l’oest. Fa vent del nord-oest. 2 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el nord-oest. 3 adj. Avançar en direcció nord-oest. |
nord-oest m. 1 1 Punt de l’horitzó a igual distància del nord que de l’oest. Fa vent del nord-oest. 1 2 [usat en aposició] Avançar en direcció nord-oest. m. 2 1 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el nord-oest. 2 2 [usat en aposició] La costa nord-oest. |
nou2 adj. 1 1 Vuit més un. Aviat farà nou anys. 1 2 Que fa nou, novè. La pàgina 9 del pròleg. 1 3 m. Un nou i una sota. El nou d’espases. m. 2 Nombre natural que segueix el vuit, 9. Entre els nombres que han sortit, hi ha el 9. [...] |
nou2 adj. 1 Vuit més un. Aviat farà nou anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el vuit, 9. Tres per tres fan nou. 2 2 El que fa nou en una sèrie numerada. La pàgina 9 del pròleg. Entre els números que han sortit, hi ha el 9. 2 3 PER. EXT. Un nou i una sota. El nou d’espases. 2 4 Xifra que correspon al nombre nou. Dibuixa un nou ben gros i pinta’l. [...] |
nou-cents -centes adj. 1 1 Nou vegades cent. Han repatriat nou-cents soldats. 1 2 Que fa nou-cents, nou-centè. m. 2 El nombre nou-cents, 900. |
nou-cents -centes adj. 1 Nou vegades cent. Han repatriat nou-cents soldats. m. 2 1 El nombre nou-cents, 900. L’arrel quadrada de nou-cents és trenta. 2 2 El que fa nou-cents en una sèrie numerada. He llegit fins a la pàgina nou-cents. 2 3 Xifra que correspon al nombre nou-cents. Aquest 900 té uns zeros molt petits. |
numerar v. tr. Marcar amb nombres successius (les coses d’una sèrie). Les cadires d’aquest rest encara no han estat numerades. |
numerar v. tr. Marcar amb números successius (les coses d’una sèrie). Les cadires d’aquest rest encara no han estat numerades. |
numèric -a adj. 1 Relatiu o pertanyent al nombre o als nombres. Valor numèric. 2 Expressat amb nombres. |
numèric -a adj. 1 1 Relatiu o pertanyent al número o als números. Teclat numèric. 1 2 Expressat amb números. Valor numèric. adj. 2 1 Relatiu o pertanyent al nombre o als nombres. Càlcul numèric. 2 2 Basat en el nombre. Estem en inferioritat numèrica. |
número m. 1 1 Nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 7 del carrer de la Perera. Treure, en un sorteig, un número alt, un número baix, un bon número. 1 2 fer números Fer els comptes d’una cosa, calcular. Fes números abans de demanar la hipoteca. 1 3 prendre el número a algú Prendre el pèl a algú (→). m. 2 Peça, exhibició, execució, que forma part del programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, d’un concert, etc. m. 3 Edició d’una publicació periòdica. El número de febrer de Serra d’Or. |
número m. 1 1 Expressió que representa un nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció. La casa número 7 del carrer de la Perera. Treure, en un sorteig, un número alt, un número baix, un bon número. 1 2 Signe amb què es representa un nombre. Escriviu els números i les lletres següents. 1 3 m. pl. Càlculs sobre una cosa. Fes números abans de demanar la hipoteca. Els números quadren. 1 4 prendre el número a algú Prendre el pèl a algú (→). m. 2 Peça, exhibició, execució, que forma part del programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, d’un concert, etc. m. 3 Edició d’una publicació periòdica. El número de febrer de Serra d’Or. m. 4 Bitllet marcat amb un número per a participar en un joc d’atzar. |
nun f. Catorzena lletra dels alfabets hebreu i arameu. |
nun f. 1 Catorzena lletra dels alfabets hebreu i arameu. 2 Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet àrab. |
oest m. 1 1 Punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis. El vent ve de l’oest. 1 2 Porció de cel veïna a l’oest. 1 3 adj. En direcció oest. Vent oest. m. 2 Part d’un país situada envers l’oest, regions situades envers l’oest. L’oest de França. m. 3 Vent que ve de l’oest. |
oest m. 1 1 Punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis. El vent ve de l’oest. 1 2 Porció de cel veïna a l’oest. 1 3 [usat en aposició] En direcció oest. m. 2 1 Part d’un país situada envers l’oest, regions situades envers l’oest. L’oest de França. 2 2 [usat en aposició] La costa oest. m. 3 1 Vent que ve de l’oest. 3 2 [usat en aposició] Vent oest. |
onze adj. 1 1 Deu més un. Un noi d’onze anys. 1 2 Que fa onze, onzè. Pius XI (onze). El dia 11 de maig. 1 3 m. L’11 de desembre. m. 2 Nombre natural que segueix el deu, 11. Li ha tocat l’11. [...] |
onze adj. 1 Deu més un. Un noi d’onze anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el deu, 11. Onze és un nombre primer. 2 2 El que fa onze en una sèrie numerada. Pius XI (onze). El dia 11 de maig. L’11 de desembre. 2 3 Xifra que correspon al nombre onze. Aquest onze és tan petit que no es veu. [...] |
paràgraf m. [...] m. 3 En jur., subdivisió bàsica dels articles d’un text normatiu identificada per un nombre escrit amb xifres aràbigues. |
paràgraf m. [...] m. 3 En jur., subdivisió bàsica dels articles d’un text normatiu identificada per un número escrit amb xifres aràbigues. |
paranomia f. [...] |
paranòmia f. [...] |
pare m. [...] 1 5 pare pedaç Persona que serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc. Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç. 1 6 pares conscrits [...] |
pare m. [...] 1 5 pare pedaç Persona que serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc. Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç. 1 6 pare polític Sogre. 1 7 pares conscrits [...] |
participar v. tr. [...] intr. 2 1 Tenir, prendre, part en alguna cosa. Participar en els beneficis. Participar en un debat. Us convidem a participar a la reunió. 2 2 Tenir quelcom [...] |
participar v. tr. [...] intr. 2 1 Tenir, prendre, part en alguna cosa. Participar en els beneficis. Participar en un debat. Us convidem a participar en la reunió. 2 2 Tenir quelcom [...] |
patir v. tr. 1 1 Rebre l’acció (d’alguna cosa dolorosa o ofensiva). Patir una pena, un martiri. Patir fam, set. Patir fred, calor. Patir privacions. Patir l’opressió del tirà. Patir misèria. Crist patí mort i passió per redimir el gènere humà. 1 2 fer patir gana a algú No donar-li l’aliment que li caldria. intr. 2 1 Ésser afectat d’un dolor, d’un mal físic, especialment d’un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d’insomni, de dolor d’estómac. Patir de l’estómac, del cor. Es veu que pateix. Ha mort sense patir. Morint acabarà de patir. 2 2 PER EXT. Amb aquest pes la biga pateix i no m’estranyaria que cedís. 2 3 Ésser afectat d’un dolor moral intens, prolongat. Patir de gelosia. Ell patia i callava. És un home que l’ha feta patir tota la vida. 2 4 Preocupar-se, neguitejar-se . No pateixis, que arribarà. intr. 3 Tenir un defecte, un vici, una mala qualitat. Tots pateixen del mateix defecte. |
patir v. tr. 1 1 Rebre l’acció (d’alguna cosa dolorosa o ofensiva). Patir una pena, un martiri. Patir fam, set. Patir fred, calor. Patir privacions. Patir l’opressió del tirà. Patir misèria. Crist patí mort i passió per redimir el gènere humà. Tots hem patit un mal professor. 1 2 fer patir gana a algú No donar-li l’aliment que li caldria. intr. 2 1 Ésser afectat d’un dolor, d’un mal físic, especialment d’un mal habitual, continu. Pateix de migranya, d’insomni, de dolor d’estómac. Patir de l’estómac, del cor. Es veu que pateix. Ha mort sense patir. Morint acabarà de patir. 2 2 tr. Cada cop són més les persones que pateixen al·lèrgia. L’accidentat pateix amnèsia severa. 2 3 PER EXT. Amb aquest pes la biga pateix i no m’estranyaria que cedís. 2 4 Ésser afectat d’un dolor moral intens, prolongat. Patir de gelosia. Ell patia i callava. És un home que l’ha feta patir tota la vida. 2 5 Preocupar-se, neguitejar-se. No pateixis, que arribarà. intr. 3 Tenir un defecte, un vici, una mala qualitat. Tots pateixen del mateix defecte. |
perforador -a adj. [...] f. 2 1 Instrument emprat per a fer forats en el paper, cartó, etc. 2 2 Aparell emprat per a fer petits forats que formen nombres en aplecs de fulls, talonaris, etc. |
perforador -a adj. [...] f. 2 1 Instrument emprat per a fer forats en el paper, cartó, etc. 2 2 Aparell emprat per a fer petits forats que formen números en aplecs de fulls, talonaris, etc. |
performatiu -iva adj. Que, pel sol fet d’ésser enunciat, es realitza l’acció que expressa. L’expressió ho prometo és performativa. |
performatiu -iva adj. Que, pel sol fet d’ésser enunciat, es realitza l’acció que expressa. L’expressió jo et prometo que vindré és un enunciat performatiu. |
pissarra f. [...] f. 2 1 Placa de pissarra o superfície pintada de negre o d’un color fosc per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barra de guix. Fer nombres a la pissarra. Fer anar, sortir, un alumne a la pissarra. |
pissarra f. [...] f. 2 1 Placa de pissarra o superfície pintada de negre o d’un color fosc per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barra de guix. Fer números a la pissarra. Fer anar, sortir, un alumne a la pissarra. |
placa f. 1 1 Làmina rígida de metall, de vori, de fusta, de plàstic, etc., generalment destinada a ésser aplicada sobre una superfície plana. A la porta hi ha una placa de llautó amb lletres negres que diuen R. Puigcercós, metge . El gos portava una placa al collar amb el nombre d’inscripció. La placa de la Legió d’Honor. |
placa f. 1 1 Làmina rígida de metall, de vori, de fusta, de plàstic, etc., generalment destinada a ésser aplicada sobre una superfície plana. A la porta hi ha una placa de llautó amb lletres negres que diuen R. Puigcercós, metge . El gos portava una placa al collar amb el número d’inscripció. La placa de la Legió d’Honor. |
plantilla f. [...] 2 2 Instrument consistent en una peça plana i prima, generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els nombres, els signes o les figures, els contorns dels quals hi són perforats. |
plantilla f. [...] 2 2 Instrument consistent en una peça plana i prima, generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes o les figures, els contorns dels quals hi són perforats. |
plegat2 -ada adj. 1 Junts, l’un amb l’altre. Mai no se separen: sempre van plegats. [...] |
plegat2 -ada adj. 1 [usat només en pl.] Junts, l’un amb l’altre. Mai no se separen: sempre van plegats. [...] |
plena2 f. Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents, i és premiat el primer jugador que fa plena, que és quan ha aconseguit omplir totes les cases del seu cartó. |
plena2 f. Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els números corresponents, i és premiat el primer jugador que fa plena, que és quan ha aconseguit omplir totes les cases del seu cartó. |
polític -a adj. [...] adj. 5 Sobrevingut. Fill polític, mare política, cosí polític. |
polític -a adj. [...] adj. 5 Que forma part d’una família per matrimoni, per afinitat. Fill polític, mare política, cosí polític. |
portar v. tr. [...] tr. 2 1 Anar carregat (amb alguna cosa) per deixar-la en un altre lloc, per lliurar-la a algú. Portar fruita al mercat. Portar una carta al correu. Porta’m el martell, si us plau, que el necessito. Em vaig fer portar un canet de cervesa. 2 2 Fer arribar en un lloc. Portar el cavall a beure. Fou portat a la presó, a la forca. El corrent va portar la nau a estavellar-se contra els esculls. 2 3 PER EXT. Portar una nova, una notícia. Va portar en dot molts diners. 2 4 Ésser ocasió (d’alguna cosa). Aquest vent portarà pluja. Aquest afer portarà raons. [...] |
portar v. tr. [...] tr. 2 1 Anar carregat (amb alguna cosa) per deixar-la en un altre lloc, per lliurar-la a algú. Portar fruita al mercat. Portar una carta al correu. Porta’m el martell, si us plau, que el necessito. Em vaig fer portar un canet de cervesa. 2 2 PER EXT. Portar una nova, una notícia. Va portar en dot molts diners. 2 3 Fer arribar en un lloc. Portar el cavall a beure. Fou portat a la presó, a la forca. El corrent va portar la nau a estavellar-se contra els esculls. 2 4 Fer arribar a un resultat determinat. Aquesta actitud et portarà al triomf. 2 5 Ésser ocasió (d’alguna cosa). Aquest vent portarà pluja. Aquest afer portarà raons. [...] |
pradenc1 -a adj. i
m. i f. 1 Natural de Prada
|
pradenc1 -a adj. i m. i f. 1 Natural de Prada o de Prades. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Prada o a Prades, o als seus habitants. |
preocupar v. tr. 1 Ocupar abans que un altre. tr. 2 1 Una idea, una opinió, que impedeix de veure-hi clar, d’admetre altres opinions, etc., ocupar per endavant l’ànim (d’algú). 2 2 Un temor, una sospita, que dóna ànsia, turment, etc., ocupar, absorbir, l’ànim (d’algú). El preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill. 2 3 intr. pron. Tenir l’ànim absorbit per algú o alguna cosa que dóna ànsia o turment. Es preocupa per la família, pels veïns. No us preocupeu: tot anirà bé. intr. pron. 3 Ocupar-se amb un interès especial. Aquesta gent no es preocupa de la seva descendència. El moralista es preocupa de formular màximes. |
preocupar v. tr. 1 Ocupar abans que un altre. tr. 2 1 Ocupar per endavant l’ànim (d’algú). Ara el preocupen les eleccions i no té temps per a res més. 2 2 Ocupar l’ànim (d’algú) causant-li ànsia o turment. El preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill. 2 3 intr. Ocupar l’ànim d’algú causant-li ànsia o turment. Li preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill. 2 4 intr. pron. Tenir l’ànim absorbit per algú o alguna cosa que dona ànsia o turment. Es preocupa per la família, pels veïns. No us preocupeu: tot anirà bé. intr. pron. 3 Ocupar-se amb un interès especial. Aquesta gent no es preocupa de la seva descendència. El moralista es preocupa de formular màximes. |
provocar v. tr. 1 Excitar (algú) a fer una cosa. Provocar els soldats a la rebel·lió. 2 Excitar (algú) a la lluita, incitar-li un desig. De vosaltres dos, qui ha estat que ha provocat l’altre? I encara diran que és ella que l’ha provocat. [...] |
provocar v. tr. 1 Excitar (algú) a fer una cosa. Provocar els soldats a la rebel·lió. 2 Excitar (algú) a la baralla. De vosaltres dos, qui ha estat que ha provocat l’altre? 3 Suscitar un desig (a algú). I encara diran que és ella que l’ha provocat. [...] |
psicomotricitat f. Activitat motriu de
la persona considerada, des del punt de
vista psicològic, com una activitat que és en funció d’una
intencionalitat, |
psicomotricitat f. Activitat motriu de la persona, considerada, des del punt de vista psicològic, com una activitat que és en funció d’una intenció. |
puny m. [...] 4 1 Pom de l’espasa i d’altres armes blanques. [...] |
puny m. [...] 4 1 Part d’una arma blanca, d’un bastó, d’un paraigua, etc., per on hom l’agafa en manejar-los. [...] |
púrpura f. 1 Porpra¹ 1, 2 i 3. f. 2 1 Conjunt de taques hemorràgiques cutànies que es produeixen espontàniament i es caracteritzen pel fet que no s’esborren sota la pressió exercida damunt la pell. 2 2 Malaltia que es manifesta per una erupció purpúrica com a signe predominant. |
púrpura f. 1 1 Porpra¹ 1 1. 1 2 adj. i m. Porpra¹ 1 2 i 1 3. f. 2 1 Conjunt de taques hemorràgiques cutànies que es produeixen espontàniament i es caracteritzen pel fet que no s’esborren sota la pressió exercida damunt la pell. 2 2 Malaltia que es manifesta per una erupció purpúrica com a signe predominant. |
quaranta adj. 1 1 Quatre vegades deu, trenta-nou més un. Hi hem estat quaranta dies. 1 2 Que fa quaranta, quarantè. La pàgina 40. 1 3 m. Ha arribat a 40 de febre. m. 2 Nombre natural que segueix el trenta-nou, 40. Que no ho veus, que és el 40? f. pl. 3 les quaranta En el joc del tuti, reunió del cavall i el rei d’atots a les mans d’un mateix jugador. adj. 4 1 Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són: quaranta-un, quaranta-una, 4l; quaranta-dos, quaranta-dues, 42; quaranta-tres, 43; quaranta-quatre, 44; quaranta-cinc, 45; quaranta-sis, 46; quaranta-set, 47; quaranta-vuit, 48; quaranta-nou, 49. 4 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc. El quilòmetre 41. |
quaranta adj. 1 Quatre vegades deu, trenta-nou més un. Hi hem estat quaranta dies. Ha arribat a 40 de febre. m. 2 1 Nombre natural que segueix el trenta-nou, 40. Quaranta és quatre vegades deu. 2 2 El que fa quaranta en una sèrie numerada. La pàgina 40. 2 3 Xifra que correspon al nombre quaranta. Aquest quaranta no es veu bé. f. pl. 3 les quaranta En el joc del tuti, reunió del cavall i el rei d’atots a les mans d’un mateix jugador. adj. 4 1 Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són: quaranta-un, quaranta-una, 4l; quaranta-dos, quaranta-dues, 42; quaranta-tres, 43; quaranta-quatre, 44; quaranta-cinc, 45; quaranta-sis, 46; quaranta-set, 47; quaranta-vuit, 48; quaranta-nou, 49. 4 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres, etc. El quilòmetre 41. |
quatre adj. 1 1 Tres més un. Un noiet de quatre anys. Les quatre estacions de l’any. Els quatre punts cardinals. Els quatre costats d’un quadrat. Els quatre cantons del Call. Pujar els esglaons de quatre en quatre. 1 2 Que fa quatre, quart. El quilòmetre 4. El dia 4 de gener. 1 3 m. El quatre d’espases. El 4 d’octubre. m. 2 Nombre natural que segueix el tres, 4. Aquesta carta duu el 4. [...] |
quatre adj. 1 Tres més un. Un noiet de quatre anys. Les quatre estacions de l’any. Els quatre punts cardinals. Els quatre costats d’un quadrat. Els quatre cantons del Call. Pujar els esglaons de quatre en quatre. m. 2 1 Nombre natural que segueix el tres, 4. Dos i dos són quatre. 2 2 El que fa quatre en una sèrie numerada. El quilòmetre 4. El dia 4 de gener. El 4 d’octubre. 2 3 PER EXT. El quatre d’espases. 2 4 Xifra que correspon al nombre quatre. Aquesta carta duu el 4. [...] |
quatre-cents -centes adj. 1 1 Quatre vegades cent. Quatre-cents fulls. Quatre-centes tones. 1 2 Que fa quatre-cents, quatre-centè. m. 2 El nombre quatre-cents, 400. El 400 no ha sortit mai. |
quatre-cents -centes adj. 1 Quatre vegades cent. Quatre-cents fulls. Quatre-centes tones. m. 2 1 El nombre quatre-cents, 400. L’arrel quadrada de 400 és 20. 2 2 El que fa quatre-cents en una sèrie numerada. Soc a la pàgina quatre-cents. El 400 no ha sortit mai. 2 3 Xifra que correspon al nombre quatre-cents. Un dècim acabat en quatre-cents. |
quinze adj. 1 1 Catorze més un. Una noia de quinze anys. 1 2 Que fa quinze, quinzè. El quilòmetre 15. Lluís XV (quinze). 1 3 m. Agafa el 15 i baixa al final del trajecte. m. 2 Nombre natural que segueix el catorze, 15. Du el 15 marcat a l’esquena. [...] |
quinze adj. 1 Catorze més un. Una noia de quinze anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el catorze, 15. El quinze és múltiple de cinc. 2 2 El que fa quinze en una sèrie numerada. El quilòmetre 15. Lluís XV (quinze). Agafa el 15 i baixa al final del trajecte. 2 3 Xifra que correspon al nombre quinze. Du un 15 marcat a l’esquena. [...] |
rabdologia f. Manera de calcular per mitjà de varetes dividides en nou espais on hi ha inscrits els nombres adequats per a fer multiplicacions i divisions. |
rabdologia f. Manera de calcular per mitjà de varetes dividides en nou espais on hi ha inscrits els números adequats per a fer multiplicacions i divisions. |
reconeixement m. [...]
4 1 m. Registre o indagació que fa |
reconeixement m. [...] 4 1 m. Perquisició o indagació que fa un jutge o un perit. |
rècord m. 1 Resultat oficial d’un esportista o d’un equip, que supera tots els anteriors del mateix gènere i en condicions idèntiques. Aconseguir un rècord. Detenir un rècord. Batre un rècord. 2 PER EXT. Un rècord de vendes. 3 [usat sovint adjectivalment en forma invariable] No superat fins al moment de referència. Enguany no arribarem a la recaptació rècord de fa dos anys. Un plàtan d’alçària rècord. |
rècord m. 1 Resultat oficial d’un esportista o d’un equip, que supera tots els anteriors del mateix gènere i en condicions idèntiques. Aconseguir un rècord. Detenir un rècord. Batre un rècord. 2 PER EXT. Un rècord de vendes. 3 [usat en aposició] No superat fins al moment de referència. Enguany no arribarem a la recaptació rècord de fa dos anys. Un plàtan d’alçària rècord. Temperatures rècord. |
reixinxolat -ada adj. 1 En erecció. Un gos amb la cua ben reixinxolada. 2 Trempat. |
reixinxolat -ada adj. 1 Caragolat. Un gos amb la cua ben reixinxolada. 2 Trempat. |
ruc1 m. 1 Ase1
1 1, 1 2 |
ruc1 m. 1 Ase1 1 1 i 1 2. Un ruc eguasser. 2 adj. i m. i f. [fem. ruca] Que té poc enteniment, no gens intel·ligent. |
rull m. 1 1 Roll¹ 2. 1 2 Pinyolada. m. 2 1 Ble de cabells caragolat naturalment o artificialment en espiral. Els rulls de la seva cabellera. 2 2 adj. Formant rulls o anells. Cabells rulls. m. 3 1 Rodell 2. 3 2 Rotlle 1 2. |
rull -a adj. 1 1 Formant rulls o anells. Cabells rulls. 1 2 m. Ble de cabells caragolat naturalment o artificialment en espiral. Els rulls de la seva cabellera. m. 2 1 Roll¹ 2. 2 2 Pinyolada. m. 3 1 Rodell 2. 3 2 Rotlle 1 2. |
seguir v. tr. [...] intr. 4 1 Continuar 2 1. Si seguim així, no ho podrem resistir. 4 2 aux. Davant de gerundi, prosseguir l’acció indicada per aquell gerundi. Seguim creient que és el teu deure. No cal que el renyis, seguirà fent la seva. [...] |
seguir v. tr. [...] intr. 4 1 Continuar 2 1. Si seguim així, no ho podrem resistir. 4 2 aux. Continuar 2 2. Seguim creient que és el teu deure. No cal que el renyis, seguirà fent la seva. [...] |
seixanta adj. 1 1 Sis vegades deu, cinquanta-nou més un. L’hora té seixanta minuts. 1 2 Que fa seixanta, seixantè. La pàgina 60. 1 3 m. Viu al 60 del carrer Major. m. 2 Nombre natural que segueix el cinquanta-nou, 60. Que no veus que és un seixanta? adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són: seixanta-un, seixanta-una, 61; seixanta-dos, seixanta-dues, 62; seixanta-tres, 63; seixanta-quatre, 64; seixanta-cinc, 65; seixanta-sis, 66; seixanta-set, 67; seixanta-vuit, 68; seixanta-nou, 69. 3 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals o substantius són: seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc. El quilòmetre 61. |
seixanta adj. 1 Sis vegades deu, cinquanta-nou més un. L’hora té seixanta minuts. m. 2 1 Nombre natural que segueix el cinquanta-nou, 60. Trenta i trenta fan seixanta. 2 2 El que fa seixanta en una sèrie numerada. La pàgina 60. Viu al 60 del carrer Major. 2 3 Xifra que correspon al nombre seixanta. Que no veus que és un seixanta? adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són: seixanta-un, seixanta-una, 61; seixanta-dos, seixanta-dues, 62; seixanta-tres, 63; seixanta-quatre, 64; seixanta-cinc, 65; seixanta-sis, 66; seixanta-set, 67; seixanta-vuit, 68; seixanta-nou, 69. 3 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals o substantius són: seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc. El quilòmetre 61. |
set3 adj. 1 1 Sis més un. Els set dies de la setmana. 1 2 Que fa set, setè. El quilòmetre 7. 1 3 m. Parella de sets. El set d’oros. m. 2 1 Nombre natural que segueix el sis, 7. He tret un set. [...] |
set3 adj. 1 Sis més un. Els set dies de la setmana. m. 2 1 Nombre natural que segueix el sis, 7. El set és un nombre imparell. 2 2 El que fa set en una sèrie numerada. El quilòmetre 7. 2 3 PER EXT. Parella de sets. El set d’oros. 2 4 Xifra que correspon al nombre set. He tret un set. [...] |
setanta adj. 1 1 Set vegades deu, seixanta-nou més un. L’avi fa setanta anys, avui. 1 2 Que fa setanta, setantè. La pàgina 70. 1 3 m. No arriba als setanta, és més jove que jo. m. 2 Nombre natural que segueix el seixanta-nou, 70. Escriu un setanta a l’inici de cada paràgraf. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són: setanta-un, setanta-una, 71; setanta-dos, setanta-dues, 72; setanta-tres, 73; setanta-quatre, 74; setanta-cinc, 75; setanta-sis, 76; setanta-set, 77; setanta-vuit, 78; setanta-nou, 79. 3 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: setanta-u, setanta-dos, setanta-tres, etc. El quilòmetre 76. |
setanta adj. 1 Set vegades deu, seixanta-nou més un. L’avi fa setanta anys, avui. m. 2 1 Nombre natural que segueix el seixanta-nou, 70. Setanta és un nombre parell. 2 2 El que fa setanta en una sèrie numerada. La pàgina 70. No arriba als setanta, és més jove que jo. 2 3 Xifra que correspon al nombre setanta. Escriu un setanta a l’inici de cada paràgraf. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són: setanta-un, setanta-una, 71; setanta-dos, setanta-dues, 72; setanta-tres, 73; setanta-quatre, 74; setanta-cinc, 75; setanta-sis, 76; setanta-set, 77; setanta-vuit, 78; setanta-nou, 79. 3 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són: setanta-u, setanta-dos, setanta-tres, etc. El quilòmetre 76. |
set-cents -centes adj. 1 1 Set vegades cent. Set-cents bous. Set-centes ovelles. 1 2 Que fa set-cents, set-centè. m. 2 El nombre set-cents, 700. |
set-cents -centes adj. 1 Set vegades cent. Set-cents bous. Set-centes ovelles. m. 2 1 El nombre set-cents, 700. Set per cent fan set-cents. 2 2 El que fa set-cents en una sèrie numerada. Ja soc a la pàgina set-cents. 2 3 Xifra que correspon al nombre set-cents. Aquest 700 té els zeros massa petits. |
setze adj. 1 1 Quinze més un. Una noia de setze anys. 1 2 Que fa setze, setzè. Lluís XVI (setze). 1 3 m. El 16 de juny és el seu sant. m. 2 Nombre natural que segueix el quinze, 16. T’ha tocat el 16. [...] |
setze adj. 1 Quinze més un. Una noia de setze anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el quinze, 16. L’arrel quadrada de 16 és 4. 2 2 El que fa setze en una sèrie numerada. Lluís XVI (setze). El 16 de juny és el seu sant. 2 3 Xifra que correspon al nombre setze. El setze gairebé no es veu. [...] |
si3 pron. Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d’un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Està fora de si. |
si3 pron. Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d’un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si. |
simbologia f. 1 Ciència que estudia els símbols i llur utilització. 2 Sistema o conjunt de símbols. |
simbologia f. 1 Ciència que estudia els símbols i llur utilització. 2 Simbolisme 1 i 2. |
síndrome f. [...] 2 2 síndrome de Down Afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica, caracteritzada per un aspecte especial que recorda els individus de raça mongòlica i per una deficiència mental. |
síndrome f. [...] 2 2 síndrome de Down Afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica i caracteritzada per una discapacitat intel·lectual i uns trets fisonòmics especials, com ara un crani petit, l’occípit pla, els ulls petits i oblics i la cara ampla. |
sis adj. 1 1 Cinc més un. Un nen de sis anys. 1 2 Que fa sis, sisè. El quilòmetre 6. El dia 6 del mes. 1 3 m. Viu al 6 del carrer Balmes. m. 2 Nombre natural que segueix el cinc, 6. Posa-hi un 6. Ha sortit el 6. [...] |
sis adj. 1 Cinc més un. Un nen de sis anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el cinc, 6. Tres més tres fan sis. 2 2 El que fa sis en una sèrie numerada. El quilòmetre 6. El dia 6 del mes. Viu al 6 del carrer Balmes. Ha sortit el 6. 2 3 Xifra que correspon al nombre sis. Posa-hi un 6. [...] |
sis-cents -centes adj. 1 1 Sis vegades cent. Sis-cents caps de bestiar. Sis-centes ovelles. 1 2 Que fa sis-cents, sis-centè. m. 2 El nombre sis-cents, 600. |
sis-cents -centes adj. 1 Sis vegades cent. Sis-cents caps de bestiar. Sis-centes ovelles. m. 2 1 El nombre sis-cents, 600. Dos-cents per tres fan sis-cents. 2 2 El que fa sis-cents en una sèrie numerada. Viu al número sis-cents de la Gran Via. 2 3 Xifra que correspon al nombre sis-cents. Esborra aquest sis-cents i torna’l a escriure. |
sobrevingut -uda adj. Que forma part d’una família per matrimoni, per afinitat. Oncle sobrevingut. |
sobrevingut -uda adj. Polític 5. Oncle sobrevingut. |
somer m. Ase1 1 1 i 2. |
somer m. 1 Ase1 1 1. 2 m. i f. [fem. somera] Ase1 2. |
subnormal [...] 2 adj. i m. i f. Que pateix una deficiència mental. [...] |
subnormal [...] 2 adj. i m. i f. OBS. Que presenta una discapacitat intel·lectual. [...] |
sud m. 1 1 Punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant. Fer vent del sud. 1 2 adj. En direcció sud. m. 2 1 Part de la Terra, regió, situada envers el sud. Els mars del sud. 2 2 Part d’un país més acostada al sud. El sud de França. |
sud m. 1 1 Punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant. Fer vent del sud. 1 2 [usat en aposició] En direcció sud. m. 2 1 Part de la Terra, regió, situada envers el sud. Els mars del sud. 2 2 Part d’un país més acostada al sud. El sud de França. 2 3 [usat en aposició] La costa sud. |
suda f. Castell d’origen andalusí. |
suda f. Edifici fortificat d’origen andalusí. |
sud-est m. 1 Punt de l’horitzó a igual distància del sud que de l’est. 2 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el sud-est. 3 adj. Avançar en direcció sud-est. |
sud-est m. 1 1 Punt de l’horitzó a igual distància del sud que de l’est. 1 2 [usat en aposició] Avançar en direcció sud-est. m. 2 1 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el sud-est. 2 2 [usat en aposició] La costa sud-est. |
sud-oest m. 1 Punt de l’horitzó a igual distància del sud que de l’oest. 2 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el sud-oest. 3 adj. Navegar en direcció sud-oest. |
sud-oest m. 1 1 Punt de l’horitzó a igual distància del sud que de l’oest. 1 2 [usat en aposició] Navegar en direcció sud-oest. m. 2 1 Part d’una regió, d’un país, etc., situada envers el sud-oest. 2 2 [usat en aposició] La costa sud-oest. |
talibà -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent als talibans. 2 m. Membre d’un moviment islamista militar afganès que pretén aplicar integralment la xaria. |
talibà -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent als talibans. 2 m. i f. Membre d’un moviment islamista radical afganès que intenta imposar una aplicació estricta i integral de la xaria. |
taula f. [...] 18 3 taula de multiplicació [o taula de Pitàgores] Quadrat dividit en 81 cases quadrades disposades formant nou files i nou columnes, en el qual les nou cases de la primera fila porten, d’esquerra a dreta, els nombres 1, 2, 3, etc., fins a 9, les nou cases de la primera columna porten, de dalt a baix, els nombres 1, 2, 3, etc., fins a 9, i cadascuna de les restants, situada en l’encreuament d’una fila i d’una columna, porta un nombre igual al producte dels nombres que encapçalen la fila i la columna a les quals pertany. |
taula f. [...] 18 3 taula de multiplicació [o taula de Pitàgores] Quadrat dividit en 81 cases quadrades disposades formant nou files i nou columnes, en el qual les nou cases de la primera fila porten, d’esquerra a dreta, els números 1, 2, 3, etc., fins a 9, les nou cases de la primera columna porten, de dalt a baix, els números 1, 2, 3, etc., fins a 9, i cadascuna de les restants, situada en l’encreuament d’una fila i d’una columna, porta un número que expressa el producte dels nombres que encapçalen la fila i la columna a les quals pertany. |
teresià -ana adj. Relatiu o pertanyent a santa Teresa de Jesús o als ordes religiosos fundats sota la seva advocació. Esperit teresià. |
teresià -ana adj. 1 Relatiu o pertanyent a santa Teresa de Jesús o als ordes religiosos fundats sota la seva advocació. Esperit teresià. 2 f. Religiosa d’un orde teresià. |
ternari -ària adj. 1 Format per la reunió de tres elements. Un compost químic ternari. Combinació ternària. adj. 2 1 En mús., que es pot dividir en tres temps. Compàs ternari. 2 2 De compàs ternari. Ritme ternari. adj. 3 En mat., que té com a base el número 3. Sistema de numeració ternari. |
ternari -ària adj. 1 Format per la reunió de tres elements. Un compost químic ternari. Combinació ternària. adj. 2 1 En mús., que es pot dividir en tres temps. Compàs ternari. 2 2 De compàs ternari. Ritme ternari. adj. 3 En mat., que té com a base el nombre 3. Sistema de numeració ternari. |
traspàs m. [...] 2 Pas d’aquesta vida a l’altra. |
traspàs m. [...] 2 Defunció. |
traspassar v. tr. [...]
4 intr. Morir,
|
traspassar v. tr. [...] 4 intr. Morir. Segons aquest document l’abadessa traspassà l’any 1496. |
traspuar v. tr. 1 1 Un cos, deixar passar (un líquid) a través de les seves porositats. Les parets del soterrani traspuaven humitat. 1 2 PER EXT. Tot ell traspua enveja. tr. 2 1 Un líquid, passar a través de les porositats (d’un cos). La suor li traspua el vestit. 2 2 PER EXT. Per unes petites escletlles traspuava la claror de fora. Unes petites escletlles hi deixaven traspuar la claror. |
traspuar v. tr. 1 1 Un cos, deixar passar (un líquid) a través de les seves porositats. Les parets del soterrani traspuaven humitat. 1 2 PER EXT. La fina cortina traspuà el primer raig de sol. Tot ell traspua enveja. tr. 2 1 Un líquid, passar a través de les porositats (d’un cos). La suor li traspua el vestit. 2 2 intr. Un líquid, passar a través de les porositats d’un cos. La humitat traspua pel mur. 2 3 intr. PER EXT. Unes petites escletlles hi deixaven traspuar la claror. Per unes petites escletlles traspuava la claror de fora. |
trenta adj. 1 1 Tres vegades deu, vint-i-nou més un. L’abril té trenta dies. 1 2 Que fa trenta, trentè. La pàgina 30. 1 3 m. El 30 d’agost tornem de vacances. m. 2 Nombre natural que segueix el vint-i-nou, 30. Comença pel trenta i vés comptant. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són: trenta-un, trenta-una, 31; trenta-dos, trenta-dues, 32; trenta-tres, 33; trenta-quatre, 34; trenta-cinc, 35; trenta-sis, 36; trenta-set, 37; trenta-vuit, 38; trenta-nou, 39. 3 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc. El 31 de gener. |
trenta adj. 1 Tres vegades deu, vint-i-nou més un. L’abril té trenta dies. m. 2 1 Nombre natural que segueix el vint-i-nou, 30. Comença pel trenta i ves comptant. 2 2 El que fa trenta en una sèrie numerada. La pàgina 30. El 30 d’agost tornem de vacances. 2 3 Xifra que correspon al nombre trenta. Escriu un trenta ben gros. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són: trenta-un, trenta-una, 31; trenta-dos, trenta-dues, 32; trenta-tres, 33; trenta-quatre, 34; trenta-cinc, 35; trenta-sis, 36; trenta-set, 37; trenta-vuit, 38; trenta-nou, 39. 3 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc. El 31 de gener. |
tres adj. 1 1 Dos més un. Un nen de tres anys. Una nau de tres pals. Vindran tots tres. Tres mil. 1 2 Que fa tres, tercer. El quilòmetre 3. La plana 3. El dia 3 de febrer. 1 3 m. El 3 de gener. Tenia un as i dos tresos. m. 2 Nombre natural que segueix el dos, 3. Aquest 3 és massa petit. [...] |
tres adj. 1 Dos més un. Un nen de tres anys. Una nau de tres pals. Vindran tots tres. Tres mil assistents. m. 2 1 Nombre natural que segueix el dos, 3. L’arrel quadrada de 9 és 3. 2 2 El que fa tres en una sèrie numerada. El quilòmetre 3. La plana 3. El dia 3 de febrer. El 3 de gener. 2 3 PER EXT. Tenia un as i dos tresos. 2 4 Xifra que correspon al nombre 3. Aquests tresos són massa petits. [...] |
tres-cents -centes adj. 1 1 Tres vegades cent. Tres-cents bous. Tres-centes ovelles. 1 2 El que fa tres-cents en una sèrie numerada. El quilòmetre 300 a comptar des de la frontera. m. 2 El nombre tres-cents, 300. Va sortir el 300. |
tres-cents -centes adj. 1 Tres vegades cent. Tres-cents bous. Tres-centes ovelles. m. 2 1 El nombre tres-cents, 300. Divideix 300 entre 3. 2 2 El que fa tres-cents en una sèrie numerada. El quilòmetre 300 a comptar des de la frontera. Va sortir el 300. 2 3 Xifra que correspon al nombre tres-cents. Un dècim acabat en 300. |
tretze adj. 1 1 Dotze més un. Tretze dies. Ésser tretze a taula. 1 2 Que fa tretze, tretzè. Alfons XIII (tretze). El capítol 13. 1 3 m. El 13 de febrer. m. 2 Nombre natural que segueix el dotze, 13. El 13 no surt mai. [...] |
tretze adj. 1 Dotze més un. Tretze dies. Ésser tretze a taula. m. 2 1 Nombre natural que segueix el dotze, 13. El tretze és un nombre imparell. 2 2 El que fa tretze en una sèrie numerada. Alfons XIII (tretze). El capítol 13. El 13 no surt mai. El 13 de febrer. 2 3 Xifra que correspon al nombre tretze. Hi ha un tretze pintat a la paret. [...] |
tuareg m. i f. 1 Individu d’un poble nòmada que habita en el desert del Sàhara i àrees limítrofes. 2 adj. Relatiu o pertanyent als tuaregs. |
tuàreg m. i f. 1 Individu d’un poble nòmada que habita en el desert del Sàhara i àrees limítrofes. 2 adj. Relatiu o pertanyent als tuàregs. |
túnica f. [...]
|
túnica f. [...] 2 2 Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química. [...] |
turbot m. Rèmol empetxinat
|
turbot m. Rèmol empetxinat (→). |
u2 adj. 1 1 Que inicia una sèrie numerada, primer. El quilòmetre 1. El dia 1 de gener. 1 2 m. L’1 de setembre. m. 2 Nombre del qual, en la sèrie de nombres naturals, tots els altres són agregats, un, 1. En el nombre 100, hi ha un 1. Comptar de l’u al cent. pron. 3 V. un2. |
u2 m. 1 1 Nombre del qual, en la sèrie de nombres naturals, tots els altres són agregats, un, 1. Comptar de l’u al cent. 1 2 El que inicia una sèrie numerada. El quilòmetre 1. El dia 1 de gener. L’1 de setembre. 1 3 Xifra que correspon al nombre u. En el número 100, hi ha un 1. pron. 2 V. un2. |
ubèrrim -a adj. Molt fèrtil. Una vall ubèrrima. |
ubèrrim -a adj. 1 Molt fèrtil. Una vall ubèrrima. 2 Molt abundant. La collita de raïm d’aquest any és ubèrrima. |
ulema m. Doctor de la llei islàmica i expert en qüestions jurídiques i teològiques. |
ulema m. Expert en la llei islàmica i en qüestions jurídiques i teològiques. |
vegetarià -ana adj. 1 1 Relatiu o pertanyent al vegetarianisme. 1 2 adj. i m. i f. Que s’alimenta exclusivament de vegetals. adj. 2 Que consisteix exclusivament en vegetals. Règim vegetarià. Dieta vegetariana. |
vegetarià -ana adj. 1 1 Relatiu o pertanyent al vegetarianisme. Dieta vegetariana. Restaurant vegetarià. 1 2 adj. i m. i f. Que practica el vegetarianisme. |
vegetarianisme m. Sistema d’alimentació que exclou l’ús d’aliments d’origen animal. |
vegetarianisme m. Sistema d’alimentació que exclou el consum de productes carnis. |
vint adj. 1 1 Dues vegades deu, dinou més un. Una distància de vint quilòmetres. 1 2 Que fa vint, vintè. El quilòmetre 20. 1 3 m. El 20 de gener és festa. m. 2 Nombre natural que segueix el dinou, 20. Agafa el 20, que porta sort. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre vint i trenta són: vint-i-un, vint-i-una, 21; vint-i-dos, vint-i-dues, 22; vint-i-tres, 23; vint-i-quatre, 24; vint-i-cinc, 25; vint-i-sis, 26; vint-i-set, 27; vint-i-vuit, 28; vint-i-nou, 29. 3 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals o substantius són: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, etc. El 21 de febrer. |
vint adj. 1 Dues vegades deu, dinou més un. Una distància de vint quilòmetres. m. 2 1 Nombre natural que segueix el dinou, 20. Deu i deu fan vint. 2 2 El que fa vint en una sèrie numerada. El quilòmetre 20. El 20 de gener és festa. Agafa el 20, que porta sort. 2 3 Xifra que correspon al nombre vint. Escriu un vint ben gros. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre vint i trenta són: vint-i-un, vint-i-una, 21; vint-i-dos, vint-i-dues, 22; vint-i-tres, 23; vint-i-quatre, 24; vint-i-cinc, 25; vint-i-sis, 26; vint-i-set, 27; vint-i-vuit, 28; vint-i-nou, 29. 3 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals o substantius són: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, etc. El 21 de febrer. |
vis-a-vis m. 1 Comunicació entre un pres i els seus familiars o coneguts propers en què és possible el contacte físic. [...] |
vis-a-vis [inv.] m. 1 Comunicació entre un pres i els seus familiars o coneguts propers en què és possible el contacte físic. [...] |
visió f. 1 1 Funció del sentit de la vista. Visió binocular. Visió de lluny, de prop. 1 2 Agudesa visual. [...] |
visió f. 1 1 Funció del sentit de la vista. Visió binocular. Visió de lluny, de prop. 1 2 Fet de veure. Els núvols poden complicar la visió de l’eclipsi de sol. 1 3 La cosa vista. Es presentà als seus ulls una visió horrorosa. 1 4 Agudesa visual. [...] |
vista f. [...] 6 m. i f. Funcionari de duanes que té al seu càrrec el registre dels gèneres. |
vista f. [...] 6 m. i f. Funcionari de duanes que té al seu càrrec la supervisió dels gèneres. |
viure1 [...] 1 4 no viure No tenir un moment de repòs, donar-se mils neguits, etc., per algú o alguna cosa. Aquesta pobra dona no viu, darrere dels seus quatre fills. |
viure1 [...] 1 4 no viure No tenir un moment de repòs, passar neguit, per algú o alguna cosa. Aquesta pobra dona no viu, darrere dels seus quatre fills. |
vuit adj. 1 1 Set més un. Una noieta de vuit anys. 1 2 Que fa vuit, vuitè. No arribarà fins al dia 8 de març. 1 3 m. Li paguen el sou el 8 de cada mes. El vuit de copes. m. 2 Nombre natural que segueix el set, 8. Aquest 8 sembla un 6. [...] |
vuit adj. 1 Set més un. Una noieta de vuit anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el set, 8. El vuit és un múltiple de dos. 2 2 El que fa vuit en una sèrie numerada. No arribarà fins al dia 8 de març. Li paguen el sou el 8 de cada mes. 2 3 PER EXT. El vuit de copes. 2 4 Xifra que correspon al nombre vuit. Aquest 8 sembla un 6. [...] |
vuitanta adj. 1 1 Vuit vegades deu, setanta-nou més un. Una vella de vuitanta anys. 1 2 Que fa vuitanta, vuitantè. La pàgina 80. 1 3 m. En farà vuitanta demà passat. m. 2 Nombre natural que segueix el setanta-nou, 80. Esborra el 80, que està repetit. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre vuitanta i noranta són: vuitanta-un, vuitanta-una, 81; vuitanta-dos, vuitanta-dues, 82; vuitanta-tres, 83; vuitanta-quatre, 84; vuitanta-cinc, 85; vuitanta-sis, 86; vuitanta-set, 87; vuitanta-vuit, 88; vuitanta-nou, 89. 3 2 Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres, etc. El quilòmetre 87. |
vuitanta adj. 1 Vuit vegades deu, setanta-nou més un. Una vella de vuitanta anys. m. 2 1 Nombre natural que segueix el setanta-nou, 80. Vuitanta són vuit vegades deu. 2 2 El que fa vuitanta en una sèrie numerada. La pàgina 80. En farà vuitanta demà passat. 2 3 Xifra que correspon al nombre vuitanta. Esborra el 80, que està repetit. adj. 3 1 Els numerals cardinals compresos entre vuitanta i noranta són: vuitanta-un, vuitanta-una, 81; vuitanta-dos, vuitanta-dues, 82; vuitanta-tres, 83; vuitanta-quatre, 84; vuitanta-cinc, 85; vuitanta-sis, 86; vuitanta-set, 87; vuitanta-vuit, 88; vuitanta-nou, 89. 3 2 m. Els mateixos numerals usats com a ordinals o com a substantius són: vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres, etc. El quilòmetre 87. |
vuit-cents -centes adj. 1 1 Vuit vegades cent. 1 2 Que fa vuit-cents, vuit-centè. m. 2 El nombre vuit-cents, 800. |
vuit-cents -centes adj. 1 Vuit vegades cent. Un llibre de vuit-centes pàgines. m. 2 1 El nombre vuit-cents, 800. Divideix vuit-cents per quatre. 2 2 El que fa vuit-cents en una sèrie numerada. He arribat a la pàgina vuit-cents. 2 3 Xifra que correspon al nombre vuit-cents. Un dècim acabat en vuit-cents. |
xaria f. Llei islàmica fonamentada en
l’Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques que regula
les activitats públiques i privades |
xaria f. Llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i el hadit, i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades. |
xerif m. 1 Noble descendent de Mahoma per la seva filla Fàtima. 2 Membre de la guàrdia dels llocs sagrats de la Meca. |
xerif xerifa m. i f. 1 Noble descendent de Mahoma per la seva filla Fàtima. 2 m. Membre de la dinastia encarregada de la custòdia dels llocs sagrats de la Meca. |
xifra f. 1 1 Signe gràfic emprat per a representar els nombres en un sistema de numeració. El 256 és un nombre de tres xifres. [...] f. 2 1 Quantitat que puja alguna cosa, representada per un nombre. La xifra de les despeses. La xifra total de les defuncions. |
xifra f. 1 1 Signe gràfic emprat per a representar els nombres en un sistema de numeració. El 256 és un número de tres xifres. [...] f. 2 1 Quantitat a què puja alguna cosa, representada per un número. La xifra de les despeses. La xifra total de les defuncions. [...] |
xin f. Vint-i-unena lletra dels alfabets hebreu i arameu. |
xin f. 1 Vint-i-unena lletra dels alfabets hebreu i arameu. 2 Tretzena lletra de l’alfabet àrab. |
zero m. 1 1 Nombre que denota una quantitat nul·la, la manca d’un cert ordre d’unitats en escriure un nombre. Quatre menys quatre és zero. Quatre-cents s’escriu amb un quatre i dos zeros. [...] |
zero m. 1 1 Nombre que denota una quantitat nul·la, la manca d’un cert ordre d’unitats en escriure un nombre. Quatre menys quatre és zero. 1 2 El que precedeix l’u en una sèrie numerada. El nombre zero no és positiu ni negatiu. 1 3 Xifra que correspon al nombre zero. Quatre-cents s’escriu amb un quatre i dos zeros. [...] |