gravat1
1 m. [AF] [LC] Acció de gravar per mitjà del burí, del cisell. El preu del gravat d’una inscripció.
2 1 m. [LC] [AF] [AR] Art de gravar. El gravat sobre boix. El gravat a l’aiguafort.
2 2 [AF] gravat al buit Procediment d’impressió en què es buida a la planxa o al cilindre el dibuix que s’ha d’estampar.
2 3 [AF] [AR] gravat al burí TALLA DOLÇA.
2 4 [AF] gravat directe [o gravat tramat] AUTOTÍPIA.
2 5 m. [AF] [LC] [AR] Estampa obtinguda per mitjà d’una planxa gravada. Una col·lecció de gravats.
2 6 m. [AR] Matriu de matèria susceptible de rebre tinta per traslladar-la al paper o a una matèria semblant tantes vegades com calgui, mitjançant el procés de la impressió o de l’estampació.
3 1 m. [IQA] Planxa o placa on és gravat el gra que hom vol imprimir sobre el cuir.
3 2 m. [IQA] Gra imprès sobre el cuir.
gravat2 -ada
adj. [LC] [MD] Senyalat de la verola.
gravatiu -iva
adj. [LC] Que produeix una sensació de pesantor.
gravelot
m. [IT] Teixit de llana pelut que s’usa per a abrics.
gravenc -a
adj. [GL] Relatiu o pertanyent a la grava.
gravera
f. [MI] Lloc d’on hom extreu grava.
graveta
f. [AQ] Grava menuda, de menys de 30 mil·límetres de diàmetre.
gravetat
1 f. [LC] Qualitat de greu, especialment en sentit figurat. La gravetat de les circumstàncies. Malalt de gravetat. Un home ple de gravetat. Parlava amb una gran gravetat.
2 f. [FIF] Gravitació terrestre.
gràvid -a
1 1 adj. [MD] Prenyada, s’aplica a una dona.
1 2 adj. [MD] Que conté un embrió o un fetus. Úter gràvid.
2 adj. [LC] Ple, carregat. Un núvol gràvid de pluja.
gravidesa
f. [LC] [MD] Condició de gràvid.
gravídic -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent a la gravidesa.
graviditat
f. [MD] [LC] GRAVIDESA.
gravímetre
1 m. [FIM] [FIF] [QU] Areòmetre per a determinar el pes específic dels sòlids.
2 m. [GL] Aparell per a mesurar diferències de l’acceleració de la gravetat.
gravimetria
1 1 f. [FIM] [QU] [GL] Mesurament del pes específic o densitat.
1 2 f. [QU] En quím., tècnica d’anàlisi quantitativa en què la substància problema o el constituent problema es determinen a partir de la mesura del seu pes o del pes d’un derivat seu obtingut estequiomètricament.
2 f. [GL] Estudi del camp gravitatori terrestre i de les seves anomalies.
gravimètric -a
adj. [FIM] [GL] [QU] Relatiu o pertanyent a la gravimetria.
gravíssim -a
adj. [LC] Molt greu.
gravit
m. [BOS] Planta herbàcia de la família de les compostes, de fulles lanceolades, les superiors un xic abraçadores, i de flors agrupades en capítols grocs amb bràctees radials punxoses, que es fa als prats secs i a les vores dels camins (Asteriscus spinosus o Pallenis spinosa).
gravitació
1 f. [FIF] [LC] Acció de gravitar; l’efecte.
2 f. [FIF] [LC] Força per la qual tots els cossos i les partícules de matèria s’atrauen mútuament d’una manera directament proporcional al producte de llurs masses i inversament proporcional al quadrat de llur distància mútua, i és causa que els cossos caiguin sobre la Terra, que els planetes es mantinguin en llurs òrbites al voltant del Sol i els satèl·lits, al voltant de llurs planetes.
gravitacional
adj. [FIF] Relatiu o pertanyent a la gravitació.
gravitant
adj. [LC] [FIF] Que gravita.
gravitar
1 v. intr. [FIF] Un cos, carregar el seu pes sobre un altre.
2 v. intr. [FIF] Obeir a la gravitació. Gravitar la Terra al voltant del Sol.
3 v. intr. [LC] PER EXT. Tots els interessos graviten al voltant del seu.
gravitatori -òria
adj. [FIF] GRAVITACIONAL.
gravitó
m. [FIF] Partícula hipotètica de massa nul·la i spin 2, relacionada amb la quantificació de la interacció gravitacional.
gray
m. [FIM] Unitat de dosi absorbida de radiació ionitzant, del sistema internacional, equivalent a 1 joule absorbit per 1 quilogram de substància (símbol, Gy).
greal
m. [LC] [ED] Plat, generalment gran o profund.
grec grega
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Grècia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Grècia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua indoeuropea parlada a Grècia i en una part de Xipre.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al grec.
greca
f. [AR] [LC] Ornament que consisteix en un seguit de llistes que formen una línia trencada en angles rectes disposats talment que la figura sigui l’estilització d’una ona.
grecisme
1 m. [FL] [LC] Idiotisme peculiar de la llengua grega.
2 m. [FL] [LC] Element lingüístic d’origen grec introduït en una altra llengua.
grecitat
1 f. [LC] Qualitat d’allò grec.
2 f. [LC] Conjunt de terres i de persones gregues.
grecitzar
v. tr. i intr. [FL] [LC] HEL·LENITZAR.
greco-
[LC] Forma prefixada del mot ll. graecus, ‘grec’. Ex.: grecollatí, grecoromà.
grecobúdic -a
adj. [HIH] Relatiu o pertanyent a la cultura i a l’art desenvolupats als territoris del nord-oest de l’Índia, en el període que seguí l’expedició d’Alexandre el Gran.
grecollatí -ina
adj. [LC] Que té alhora trets grecs i trets llatins. El pes de l’herència grecollatina.
greda
1 f. [GL] [LC] Argila sorrenca d’un color blanc blavós emprada principalment per a treure taques i desengreixar draps.
2 f. [GL] LAPIL·LI.
gredar
m. [GL] [LC] Terreny abundant en greda o lapil·li.
gredera
f. [GL] [LC] Indret d’on s’extreu greda.
gredós -osa
1 adj. [GL] [LC] Relatiu o pertanyent a la greda.
2 adj. [GL] [LC] Semblant a la greda.
3 adj. [GL] [LC] Que conté greda.
greenockita
f. [GLM] Mineral dimorf del sulfur de cadmi, de fórmula CdS, que cristal·litza en el sistema hexagonal i és de color groc canari.
gregal
1 m. [ME] [LC] Vent que ve del nord-est. Gregal la mou, llevant la plou.
2 m. [GG] [ME] [LC] Nord-est 1.
gregalada
f. [ME] [LC] Ventada forta de gregal.
gregalejar
1 v. intr. [ME] Fer vent de gregal.
2 v. intr. [ME] Un vent, tendir a venir del nord-est.
gregari -ària
adj. [ZOA] [EG] [LC] Que viu en ramats o estols, o que es fa a flotons. El torlit és un ocell gregari.
gregarisme
m. [ZOA] [EG] [LC] Inclinació de certs animals a viure en grups, ramats, colònies, eixams, etc., d’individus de la mateixa espècie.
gregorià -ana
adj. [HIH] [MU] [RE] [FIA] Relacionat amb algun dels papes de nom Gregori. Calendari gregorià. Cant gregorià.
gregorianista
m. i f. [MU] Estudiós entès en cant gregorià.
greisen
m. [GLG] Procés d’alteració hidrotermal pel qual els feldespats de les roques granítiques són reemplaçats per agregats fanerocristal·lins de miques blanques.
greix
1 1 m. [QU] [BI] [ZOA] Lípid neutre constituït per èsters de glicerol i àcids grassos.
1 2 m. [ZOA] [BI] [QU] Part dels teixits del cos d’un animal que consta principalment de cèl·lules plenes de greix. Una carn carregada de greix.
1 3 [LC] posar greix a) ENGREIXAR-SE.
1 3 [LC] posar greix b) Trobar gust en una cosa.
1 4 [LC] donar greix a algú Donar-li gust en una cosa que li abelleix.
2 m. [LC] [IMI] Substància semisòlida untuosa, generalment sintètica, que s’usa com a lubrificant.
3 m. [LC] [ED] Brutícia que deixa la suor en els vestits.
greixador
1 m. [EI] Aparell per a greixar les màquines.
2 m. [EI] Dispositiu d’algunes màquines on es col·loca el greix per a greixar-les automàticament.
greixar
v. tr. [LC] Untar amb greix. Greixar les rodes d’un vehicle. Greixar una màquina. Greixar les pells després de l’adob.
greixatge
m. [IMI] [LC] Operació de greixar.
greixelló
m. [LC] [HO] LLARDÓ.
greixera
f. [ED] [LC] Vas on es tira el greix, especialment el sobrant d’un rostit o d’un fregit.
greixesa
f. [LC] GREIXOR.
greixet
m. [AGR] Part anterior de les extremitats posteriors del cavall situada entre la cuixa i la cama.
greixina
f. [LC] Untor de greix.
greixinós -osa
adj. [LC] Untuós de greix.
greixó
m. [HO] [LC] LLARDÓ.
greixoli
m. [LC] LLARDÓ.
greixonera
1 1 f. [ED] [LC] Estri de cuina de forma oblonga a propòsit per a rostir aviram.
1 2 f. [LC] [ED] Cassola de terra o terrissa.
2 f. [LC] [ED] Guisat o menjar cuit dins una cassola.
greixor
1 f. [LC] Excés de greix en una persona o en un animal.
2 f. [LC] Condició de greixós.
greixós -osa
1 adj. [LC] Que és de la naturalesa del greix. Una substància greixosa.
2 adj. [LC] Cobert, tacat, de greix. Duia un vestit tot greixós.
greixum
m. [LC] Brutícia més o menys greixosa encastada a una peça de vestir, a una taula, a una paret, etc.
greja
adj. [IT] seda greja V. SEDA.
grejol
m. [BOS] [LC] [AGA] LLIRI BLAU.
grell
1 m. [ZOA] [LC] [AGR] Senyal com un punt de sang que hi ha en el rovell de l’ou fecundat.
2 m. [BO] [LC] Grill2 2.
grella
f. [BO] [LC] Brot que surt a la soca d’un arbre o a la base d’un arbust.
grellada
f. [BO] [LC] Conjunt de les grelles que ha tret una planta.
gremi
1 m. [HIH] [ECT] [AD] Reunió de persones del mateix ofici o professió subjectes a certes ordinacions. El gremi dels fusters, dels sastres.
2 m. [HIH] [ECT] [AD] A l’Antic Règim, corporació professional de menestrals, obligatòria, privilegiada i vinculada als governs municipals.
3 m. [AD] [ECT] Associació d’empresaris d’un mateix ram o sector.
gremial
1 adj. [HIH] [ECT] [LC] Relatiu o pertanyent a un gremi, als gremis.
2 m. [RE] Drap quadrat que els bisbes es posaven sobre els genolls en asseure’s en la celebració de pontifical.
gremialisme
1 1 m. [LC] [ECT] [HIH] [PO] Tendència a organitzar la societat en gremis.
1 2 m. [LC] [ECT] [PO] Doctrina que propugna l’organització de la societat a partir dels gremis professionals o les corporacions d’oficis.
2 m. [PO] Tendència a col·locar l’interès del propi col·lectiu per damunt de qualsevol altre objectiu social o polític.
grémola
1 f. [LC] Ploricó, lamentació enfadosa per fer llàstima, obtenir quelcom. Fer la grémola.
2 adj. [LC] Que té per costum fer la grémola.
gremolejar
v. intr. [LC] Fer la grémola.
grenlandès -esa
adj. i m. i f. [LC] [FL] GROENLANDÈS.
grenxa
f. [LC] Cim de muntanya acinglat.
greny
1 m. [GL] [LC] Sortint, ple de caires i d’esquerdes, d’una vena de pedra.
2 m. [GL] Escletxa, espai entre roques separades.
3 m. [GL] Penya desigual i cantelluda.
grenya
f. [LC] Floc de cabells embullats.
grenyal
1 adj. [AGA] [LC] No ben madur.
2 adj. [HO] [LC] Poc cuit, que crueja.
grenyera
f. [LC] [GL] Terreny ple de grenys.
grenyut -uda
adj. [LC] Que té grenyes.
gres
1 m. [GL] [LC] Roca sedimentària detrítica, coherent, composta, en més d’un 85 %, de sorra consolidada per un ciment de qualsevol natura, i amb el gra que la forma compost de qualsevol mineral detrític.
2 m. [LC] [AR] [GL] Pasta composta principalment d’argila o caolí i sorra quarsosa que, per cocció fins a la vitrificació, esdevé una ceràmica dura, compacta, impermeable i refractària.
gresa
1 f. [TRA] Solc longitudinal d’un vaixell, a banda i banda de la quilla, que continua per les rodes fins a les cintes i on encaixen les testes de les taules i els cantells de les paralles.
2 f. [IMI] Terreny sorrenc però molt compacte que es descompon per meteorització.
gresal
m. [ED] [LC] GREAL.
gresala
f. [ED] [LC] GREALA.
gresol
1 1 m. [ML] [QU] Vas de material refractari usat per a fondre i calcinar substàncies que requereixen un alt grau de calor.
1 2 m. [ML] Part inferior dels forns de cup on es recull, per gravetat, el metall fos i l’escòria en capes separades.
2 1 m. [LC] [ED] Vas petit en què es posa oli i un o més blens i serveix de llum.
2 2 m. [LC] [ED] Dipòsit de l’oli en una llumenera.
3 m. [LC] Lloc, àmbit, etc., on neixen o bé s’ajunten i es fonen diverses coses. El Mediterrani, gresol de civilitzacions.
gresola
f. [ED] [LC] Gresol 2 2.
gresolada
f. [ML] [LC] Quantitat de metall que cap dins el gresol.
gresolera
f. [BOS] Mata de la família de les labiades, tota tomentosa i blanca, de fulles ovades i gruixudes i flors grogues disposades al capdamunt de la tija en verticil·lastres distants, que es fa als erms i a les brolles clares del migjorn valencià, emprada antigament per a fer blens de gresol (Phlomis crinita).
gresós -osa
1 adj. [LC] [AR] Relatiu o pertanyent al gres.
2 adj. [LC] [AR] Semblant al gres.
greu
1 1 adj. [LC] PESANT.
1 2 adj. [LC] [FIF] Sotmès a la gravetat. Els cossos greus.
1 3 m. [LC] [FIF] Les lleis de la caiguda dels greus.
2 adj. [LC] De molta importància negativa. Una malaltia greu. Una ferida greu. Perill greu. Un dany greu. Un delicte greu.
3 adj. [LC] Que té, que revela, una gran dignitat, una extrema serietat. L’avi era un home greu, que defugia les frivolitats. L’escoltava amb un posat greu.
4 1 adj. [MU] De freqüència relativament baixa, pertanyent als graus inferiors de l’escala musical. Una nota greu. Un to greu.
4 2 m. [MU] To de registre baix. Una ària amb molts greus.
4 3 m. [MU] Indicació de temps musical equivalent al largo.
5 adj. [FL] En fonèt., que, acústicament, es caracteritza pel predomini de la part baixa de l’espectre i, articulatòriament, pel fet de posseir un ressonador ample i poc compartimentat. Les consonants labials i velars i les vocals posteriors són greus.
greuge
1 1 m. [LC] Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables.
1 2 m. [LC] Greu motiu de queixa. Prendre’s una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra algú. Síndic de Greuges.
2 m. [HIH] Als països de la Corona catalanoaragonesa, reclamació presentada a les Corts, en forma de capítol de cort, d’abusos o d’actes il·legals per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena. Memorial de greuges.
greugesa
f. [LC] Qualitat de greu.
greujar
v. tr. [LC] Agreujar 1.
greujós -osa
adj. [LC] Queixós d’un greuge.
greument
adv. [LC] D’una manera greu. Greument ferit. Greument compromès en un afer delictuós.
grevíl·lea
f. [BOS] [AGA] Arbre perennifoli de la família de les proteàcies, de fulles molt dividides, blanques i sedoses al revers, i flors ataronjades o vermelloses, en curtes espigues, originari d’Austràlia i conreat com a ornament en parcs i jardins (Grevillea robusta).
grèvol1
1 m. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels tetraònids, que viu al centre i al nord d’Europa (Tetrastes bonasia).
2 1 m. [BOS] [LC] [AGF] Arbre perennifoli de la família de les aquifoliàcies, dioic, sovint en estat arbustiu, de fulles brillants, ordinàriament molt ondulades i espinoses al marge, flors blanques i fruits de color vermell, les branques en fruit del qual s’usen com a ornament nadalenc (Ilex aquifolium).
2 2 m. [AGF] [IMF] Fusta de grèvol, molt apreciada en ebenisteria.
grèvol2 -a
adj. [LC] TRENCADÍS.
grevolar
m. [LC] [BOC] [AGF] Bosquina o bosc de grèvols.
grevoleda
f. [BOC] [AGF] GREVOLAR.
grevoler
m. [BOS] Grèvol12 1.
grevolosa
f. [BOC] [AGF] GREVOLAR.
grial
m. [ED] [LC] GREAL.
griala
f. [ED] [LC] GREALA.
grier
m. [LC] Pedrer dels ocells.
grif
m. [AR] [AN] [HIG] GRIU.
grifa1
1 f. [IT] Peça de la màquina jacquard on hi ha les tiretes de ferro que aixequen els ganxos que han de pujar en cada passada.
2 f. [IMI] Eina que consisteix en una barra de ferro amb una osca en un extrem, emprada per a torçar filferros, barres metàl·liques, etc.
3 f. [IMI] Rodeta amb mànec, armada de puntetes, que serveix per a marcar punts en el cuir, en el paper, etc.
grifa2
f. [LC] [MD] HAIXIX.
grifolar
v. intr. [BO] [LC] Grillar 1 1.
grifolda
f. [LC] TABOLA.
grifolejar
v. intr. [BO] [LC] Grillar 1 1.
grifoll
m. [BO] [LC] Grill2 1.
grifollar
v. intr. [BO] [LC] Grillar 1 1.
grifonar
v. intr. [BO] [LC] Grillar 1 1.
grill1
1 m. [ZOI] [LC] Insecte ortòpter de cos curt i de color negre rogenc, que es caracteritza per les notes agudes que produeix el mascle fregant entre ells els seus èlitres.
2 [ZOI] [LC] grill camperol [o grill de la P] Grill que viu aïllat en caus que excava en prats i conreus (Gryllus campestris).
3 [ZOI] [LC] grill domèstic Grill que viu en ambients humanitzats i canta de nit (Acheta domestica).
grill2
1 m. [BO] [LC] Brot que surt d’una llavor, d’un tubercle, d’un bulb.
2 m. [BO] [LC] Part de certs fruits com la taronja, separada de les altres parts per membranes.
grilla
f. [LC] Graella 1.
grillada
f. [BO] [LC] Acció de grillar o de grillar-se; l’efecte.
grillar
1 1 v. intr. [BO] Una planta, treure grills. Les cebes ja grillen.
1 2 v. intr. [LC] [BO] GERMINAR. Humitejar les llavors perquè grillin.
1 3 intr. pron. [LC] Fer-se grills en un tubercle, en un bulb. S’han ben grillat les patates i les cebes.
2 1 intr. pron. [LC] Consumir-se 4 2. M’he grillat esperant-lo.
2 2 intr. pron. [LC] GUILLAR-SE.
grillera
f. [LC] Gàbia de grills.
grilló
1 1 m. [LC] [EI] Peça de ferro en forma d’arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha a cada extrem de l’arc, la qual serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d’una persona, penjar una campana, etc.
1 2 m. [EI] Peça de ferro en forma de U, amb els extrems roscats, per a lligar fortament dos cables per la pressió que exerceix un tancador que es fixa per mitjà de dues femelles.
2 m. [BO] Grill2 2.
grimaldo
m. [LC] [ZOI] LLAMÀNTOL.
grimmials
1 f. pl. [BOI] Ordre de molses acrocàrpiques, generalment amb fil·lidis acabats en una punta blanca.
2 f. [BOI] Individu d’aquest ordre.
grimpador -a
adj. [LC] Que grimpa.
grimpaire
adj. i m. i f. [LC] GRIMPADOR.
grimpar
1 v. intr. [LC] Enfilar-se ajudant-se de les mans.
2 v. intr. [LC] PER EXT. El nou director només pensa a grimpar.
grímpola
1 f. [TRA] Banderí lleuger utilitzat per a indicar la direcció del vent.
2 f. [TRA] TASTAVENT.
gringolat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té caps de serp als seus extrems, que acaba en diversos caps de serp. Creu gringolada. Cua gringolada.
grinxot
m. [BOS] MORRÓ NEGRE.
grinyol
1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Crit de dolor del gos i altres animals.
2 m. [LC] Soroll estrident causat pel fregadís extern o intern en alguna cosa.
grinyolar
v. intr. [LC] [AGR] Fer grinyols.
griot
m. [AN] A l’Àfrica nord-occidental, persona que exerceix diferents funcions socials relacionades amb la transmissió de la cultura, com ara la de bufó, la de recitador de genealogies i gestes, la de conservador de la literatura oral, la de censor de costums o la de músic professional.
grip
f. [MD] [LC] Malaltia infecciosa aguda i contagiosa, d’origen víric, que provoca febre, mal de cap, símptomes d’afecció a les vies respiratòries, etc.
gripal
adj. [MD] [LC] Relatiu o pertanyent a la grip.
gripatge
m. [EI] Enferritjament entre dues superfícies metàl·liques en contacte produït per un defecte de construcció, de greixatge o per la dilatació que la calor produeix.
gripau
1 m. [ZOR] [LC] Amfibi anur cobert d’una pell berrugosa, sovint amb glàndules que contenen líquid irritant, de costums menys aquàtics i moviments més lents i feixucs que la granota.
2 [ZOR] gripau banyut Gripau del gènere Ceratophrys, de mida relativament gran, de cap molt gros, amb l’obertura bucal molt ampla, i colors vistosos, caracteritzat per la seva agressivitat i per unes petites banyes situades sobre els ulls, propi de l’Amèrica del Sud.
3 [ZOR] gripau comú Gripau de la família dels bufònids, de mida gran, amb glàndules paròtides prominents, ulls de color de coure amb la pupil·la horitzontal i coloració brunenca (Bufo bufo).
4 [ZOR] gripau corredor Gripau de la família dels bufònids, de mida mitjana i cos rabassut, amb les extremitats robustes i adaptades a la marxa, de tons verdosos o ocres sobre un fons més clar (Bufo calamita).
5 [ZOR] gripau d’esperons Gripau de la família dels pelobàtids, d’hàbits excavadors, proveït d’un esperó corni negre a les potes posteriors (Pelobates cultripes).
6 [ZOR] gripau verd Gripau de la família dels bufònids, de mida mitjana i amb taques verdes de contorn negre ben definit sobre un fons blanquinós, introduït de ben antic a les Balears (Bufo viridis).
gripauet
m. [ZOR] GRANOTETA DE PUNTS.
grípia
f. [AGR] [LC] Menjadora per als animals.
gris1
m. [ME] [LC] Aire fi i gelat.
gris2 -a
1 1 adj. [LC] De color intermediari entre el blanc i el negre. Una mula de pèl gris. Ja comença a tenir la barba grisa. Un dia gris.
1 2 m. [LC] Color gris.
2 adj. [LC] Sense interès, no gens notable. Una vida grisa. Un personatge gris.
grisalla
1 f. [AR] Pintura executada només amb diverses tonalitats de gris.
2 f. [AR] Representació figurada en un vitrall obtinguda pintant amb diversos tons de gris.
grisejar
v. intr. [LC] Tirar a gris, ésser més o menys gris. Els cabells li comencen a grisejar.
grisenc -a
adj. [LC] Que tira a gris.
griseta
1 f. [IT] [LC] Tela de seda amb floretes o altres dibuixos molt petits.
2 f. [IT] Teixit de llana, bast i fort, de lligat de tafetà.
griso
m. [LC] [ME] GRIS1.
grisó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural del cantó dels Grisons, situat als Alps suïssos.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a aquesta regió o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes retoromànics parlats a la regió dels Grisons.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al grisó.
grisor
f. [LC] Qualitat de gris.
grisós -osa
adj. [LC] GRISENC.
grisú
[pl. -ús]
m. [MI] [QU] [LC] Gas inflamable, especialment metà, que es desprèn en les mines de carbó i forma amb l’aire una mescla explosiva de gran potència.
griu
m. [AN] [AR] [HIG] Animal fabulós amb la meitat superior del cos d’àguila i la inferior de lleó.
griva
1 f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge bru al mantell i al carpó i amb el pit ple de taques fosques sobre un fons clar, d’uns 30 centímetres de llarg (Turdus viscivorus).
2 [ZOO] griva cerdana Ocell de la família dels muscicàpids, amb el cap i el carpó grisos, més petit que la griva (Turdus pilaris).
3 [ZOO] griva daurada Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge brunenc daurat, propi de Sibèria (Zoothera dauma).
4 [ZOO] griva portalenca GRIVA CERDANA.
grívia
1 f. [ZOP] [LC] Peix de diferents espècies de la família dels làbrids (Labrus viridis, L. bergylta).
2 f. [LC] [ZOO] TORD PASTANAGA.
grivieta
f. [ZOP] PETARC.
gro
[pl. gros]
m. [IT] Teixit de seda que només es diferencia del glacé en el fet que no té brillantor.
groc groga
1 1 adj. [LC] Del color de l’or, del sofre o d’un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga.
1 2 adj. [LC] Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera.
1 3 adj. i m. i f. [AN] [LC] De raça mongòlica.
2 1 m. [LC] [FIF] Color groc, situat en l’espectre solar entre l’ataronjat i el verd.
2 2 m. [LC] [FIF] Matèria colorant groga.
2 3 [LC] [QU] groc de cadmi Varietat acolorida del sulfur de cadmi emprada com a pigment, especialment per a pintura artística.
2 4 [IQ] [QU] groc de cobalt Pigment format per cobaltinitrit potàssic.
2 5 [LC] [QU] groc de l’Índia Glucòsid de la 1,7-dihidroxixantina amb l’àcid glucurònic.
3 f. [BOB] MOLLERIC.
groenlandès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Groenlàndia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Groenlàndia o als seus habitants.
2 1 m. [FL] Llengua esquimoaleuta parlada a Groenlàndia.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al groenlandès.
groera
f. [TRA] Forat o obertura en un bastiment que allotja una politja.
grofollut -uda
adj. [LC] BAST2.
grog
m. [LC] [HO] Beguda feta amb aigua generalment calenta a la qual s’afegeix un licor fort, normalment rom, i llimona.
grogor
f. [LC] Qualitat de groc.
grogós -osa
adj. [LC] GROGUENC.
grogrèn
m. [IT] GRO.
groguejar
v. intr. [LC] Tirar a groc, ésser més o menys groc.
groguenc -a
adj. [LC] Que tira a groc.
groguera
adj. [ZOO] garsa groguera V. GARSA.
groguesa
f. [LC] GROGOR.
groguet
1 m. [BOS] [LC] [AGA] BOIXAC.
2 1 m. [BOB] Bolet comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, el barret més olivaci al centre, i la cama i les làmines de tonalitats més vives (Tricholoma equestre i T. auratum).
2 2 [BOB] groguet pudent Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i làmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina (Tricholoma sulphureum).
grogui
1 adj. [SP] Que es troba en estat d’atordiment a causa dels cops rebuts en un combat de boxa i pròxim a la situació de fora de combat.
2 adj. [LC] PER EXT. Aquesta nit no he dormit gens i estic grogui. L’última copa de xampany em va deixar grogui, no recordo res. Amb això que m’has dit, m’he quedat grogui.
groguinós -osa
adj. [LC] GROGUENC.
groguís -issa
adj. [LC] GROGUENC.
groguissó -ona
adj. [LC] GROGUENC.
grollerament
adv. [LC] Amb grolleria, d’una manera grollera.
grolleria
1 f. [LC] Qualitat de groller.
2 f. [LC] Paraula o acte propis d’una persona grollera.
gróndola
f. [TRA] Embarcació petita de tràfec o altres usos.
gronsa
f. [IMI] [ED] [LC] Tremuja 1.
gronxada
f. [LC] Acció de gronxar o de gronxar-se; l’efecte.
gronxadís -issa
adj. [LC] Susceptible de gronxament.
gronxador
m. [LC] Corda, cadena, que penja fixada pels seus dos caps a una biga, a un travesser, etc., a la qual hom afegeix sovint un seient, a propòsit per a gronxar-s’hi.
gronxadora
f. [LC] GRONXADOR.
gronxament
m. [LC] GRONXADA.
gronxar
1 v. tr. [LC] [JE] Imprimir un moviment de vaivé (a un cos suspès, a un cos flexible que té un punt fix). Asseu-te al gronxador i et gronxaré una estona. El vent gronxa les canyes, les palmeres.
2 intr. pron. [LC] [JE] Un cos suspès per un dels seus extrems, un cos flexible que té un punt fix, adquirir un moviment de vaivé. Les canyes es gronxen a l’embat del vent. Deixeu-me gronxar una estona.
gronxejar
v. tr. i intr. pron. [LC] GRONXAR.
gronxolar
v. tr. i intr. pron. [LC] GRONXAR.
grop
1 1 m. [IMF] [AGF] Defecte de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre.
1 2 m. [LC] Concreció envoltada d’un material diferent o menys dur que es forma en un vidre, en una gemma, en una roca, etc.
2 1 m. [ME] [GG] Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament.
2 2 [ME] grop d’aigua Ram o cop d’aigua.
2 3 [ME] grop de vent VENTADA.
3 m. [LC] Dificultat grossa. Si podem eixir d’aquest grop, estem salvats.
gropa
1 f. [ZOA] [LC] [AGR] Part posterior de l’esquena d’un quadrúpede, especialment un cavall, un ase o un mul. Vingué a cavall portant el seu germanet a la gropa.
2 f. [LC] PER EXT. La gropa d’un tossal, d’un serrat.
gropada
f. [ME] [LC] Grop 2.
gropera
f. [IMI] [LC] Corretja que surt de la part posterior de la sella i termina en un trau per on es fa passar la cua de l’animal.
gros grossa
1 1 adj. [LC] Que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari. És un home gros. Un gat gros. Una pedra grossa envoltada de pedres menudes. De rocs, n’hi ha de petits i de grossos. L’elefant és més gros que l’hipopòtam. La tórtora no és tan grossa com el colom.
1 2 adj. [LC] PER EXT. Un gros contratemps. Un gros avantatge. Una grossa suma de diners. Un gros benefici. Una grossa multa. Tenir la veu grossa. Passar una pena grossa. Passar-la grossa.
2 1 adj. [LC] De major volum respecte a d’altres coses similars. El dit gros de la mà. El dit gros del peu. El bou i el cavall són bèsties grosses. El peix gros es menja el petit. Artilleria grossa. Intestí gros.
2 2 adj. [LC] Que ultrapassa accidentalment el seu volum habitual. El riu passa gros.
3 adj. [LC] estar grossa Estar prenyada.
4 1 m. [LC] Part principal, més nombrosa, d’un tot. El gros de l’exèrcit. El gros de la gent.
4 2 [LC] en gros loc. adv. Sense atendre als detalls.
5 1 f. [LC] Primer premi d’una rifa. Li ha tocat la grossa de Nadal.
5 2 f. [LC] [FIM] Dotze dotzenes. Una grossa de botons.
6 1 m. [NU] Moneda grossa, de plata o rica en plata.
6 2 m. [NU] Moneda d’argent, múltiple del diner, que al segle XIII es generalitzà amb valor de 12 diners.
6 3 m. [NU] Ral d’argent.
grosella
f. [BOS] [LC] [AGA] RIBA2. Xarop de grosella.
grossal
1 adj. [LC] De mena, de casta, grossa.
2 f. [AGA] Oliva d’una varietat grossa i moradenca bona per a fer-ne oli o per a menjar.
grossala
f. [AGA] [LC] Grossal 2.
grossament
adv. [LC] No entrant en detalls, en gros.
grossària
f. [LC] Qualitat de gros. S’espantà quan veié la grossària de la serp. La directora passejava la seva grossària pels corredors de l’escola.
grosser -a
1 adj. [LC] De mena grossa.
2 adj. [LC] Descortès, poc delicat. Em desplau el seu parlar grosser. No faig amistat amb persones tan grosseres.
grosserament
adv. [LC] Amb grosseria.
grosseria
1 f. [LC] Qualitat de grosser.
2 f. [LC] Paraula o acte propis d’una persona grossera.
grossesa
f. [LC] Grossària, especialment d’una dona pel fet d’estar embarassada.
grosso modo
[ll.]
loc. adv. [LC] En gros, aproximadament. Sabíem de què es tractava grosso modo.
grossor
f. [LC] GROSSÀRIA.
grossulària
f. [GLM] Mineral del grup dels granats, de fórmula Ca3Al2(SiO4)3, ric en calci, incolor o groguenc, transparent o translúcid, que es forma als skarns i en roques metamòrfiques riques en calci, alguna de les varietats del qual és considerada una gemma.
grotesc -a
1 adj. [LC] Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat. Un personatge grotesc. Maneres grotesques.
2 m. [AR] Element decoratiu estilitzat propi del Renaixement que imita éssers fantàstics, humans, vegetals i animals.
grotescament
adv. [LC] D’una manera grotesca. Grotescament vestit.
grua
1 1 f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels gruids, d’1,2 metres de llargada, de plomatge gris cendrós amb el coll negre, amb una falsa cua formada per les plomes de les ales (Grus grus).
1 2 [ZOO] grua damisel·la Ocell de la família dels gruids, de plomatge gris amb plomes negres llargues en el coll (Anthropoides virgo).
1 3 [ZOO] grua del paradís Ocell de la família dels gruids, propi de l’Àfrica meridional (Anthropoides paradisea).
2 f. [JE] [LC] Estel, especialment de paper. Fer volar una grua.
3 1 f. [EI] [LC] Màquina que serveix per a aixecar pesos grossos i transportar-los d’un lloc a un altre més o menys distant.
3 2 f. [LC] Camió grua que trasllada els vehicles avariats o mal aparcats. La grua se li ha emportat el cotxe.
3 3 [IMI] grua pont Grua d’estructura horitzontal que corre per uns carrils elevats, proveïda d’un carro portador de mecanismes elevadors.
3 4 [IMI] grua pòrtic Grua pont suportada per uns muntants que es desplacen sobre carrils.
4 f. [HIG] En heràld., ocell que es representa amb la pota dreta agafant la vigilància.
gruada
1 f. [LC] Vol de grues.
2 f. [LC] Colla de gent que van plegats.
gruar1
1 v. tr. [LC] Desitjar vivament (alguna cosa que es fa esperar molt). Aquest càrrec, l’ha gruat!
2 intr. [LC] Dona-l’hi de seguida: no el facis gruar.
gruar2
v. tr. [EI] [LC] Aixecar (un pes) per mitjà d’una grua.
gruat -ada
adj. [HO] [LC] Covat. Si trigues gaire, et menjaràs l’arròs gruat.
gruer -a
adj. [SP] [LC] Que s’empra en la caça de la grua, s’aplica als ocells rapinyaires. Un falcó gruer.
grufa
f. [LC] [AGR] Part anterior del morro del porc.
grufada
f. [LC] Acció de grufar; l’efecte.
grufar
v. tr. [LC] [AGR] Escarbotar (la terra) amb el musell com fa el porc o el senglar.
gruids
1 m. pl. [ZOO] Família d’ocells aquàtics, de l’ordre dels gruïformes, cos esvelt, bec llarg i crit penetrant, a la qual pertanyen les grues.
2 m. [ZOO] Individu d’aquesta família.
gruïformes
1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells camallargs, coll esvelt i plomatge acolorit, que comprèn dotze famílies, tres de les quals inclouen espècies presents a les nostres contrades.
2 m. [ZOO] Individu d’aquest ordre.
gruista
m. i f. [PR] [TRG] [IMI] Persona que s’ocupa de manejar una grua.
gruix
1 m. [LC] Alçada d’un cos quan és sensiblement inferior a la llargada i a l’amplada. Sis pams de llarg, dos d’ample i mig de gruix.
2 m. [LC] Dimensió altra que la llargada en un cos en què les altres dues són iguals. Una corda de mig centímetre de gruix.
3 m. [LC] En un cos de dues cares, la distància de l’una a l’altra. El gruix d’un paper, d’un drap.
gruixa
f. [LC] GRUIX.
gruixària
f. [LC] GRUIX.
gruixat -ada
adj. [LC] GRUIXUT.
gruixut -uda
1 adj. [LC] Que té un gruix considerable. Una corda gruixuda. Un paper gruixut.
2 adj. [LC] De tonalitat greu. Una veu gruixuda.
3 adj. [LC] Important, greu, transcendent. És ben gruixut, això de quedar-se viuda a cinquanta anys!
4 adj. [LC] Malsonant, grosser. Paraules gruixudes.
grum1
1 m. [IMI] Cera blanca amb què es dona l’última capa a les atxes, a les candeles, etc.
2 m. [LC] GRUMOLL.
grum2
m. i f. [PR] [HO] [LC] Jove que fa encàrrecs o gestions en un hotel, en un restaurant, etc.
grumar
v. intr. [AGP] GRUMEJAR.
grumeig
m. [AGP] Allò que es tira en un indret del mar per tal d’atreure els peixos.
grumejar
v. intr. [AGP] Tirar menjar en un indret del mar per atreure els peixos.
grumer
m. [LC] [ZOI] MEDUSA.
grumet
m. i f. [TRA] [PR] [LC] Mosso de la marineria.
grúmol
m. [ZOI] [LC] CLOÏSSA.
grumoll
m. [LC] [QU] [ZOA] [MD] Petita massa de substància pulverulenta aglomerada, de substància líquida coagulada.
grumollós -osa
adj. [LC] [QU] Que té grumolls.
gruny
m. [ZOA] [LC] [AGR] Crit del porc.
grunya
f. [LC] Soroll de trons llunyans.
grunyidor -a
adj. [LC] Que gruny.
grunyir
[ind. pr. 3 gruny]
1 1 v. intr. [ZOA] [AGR] El porc, fer grunys.
1 2 v. intr. [LC] [AGR] El gos i altres animals, rondinar.
1 3 v. intr. [LC] Una persona, rondinar.
2 intr. [LC] Un soroll llunyà, apagat, deixar-se sentir.
grunyit
m. [LC] [ZOA] [AGR] So que emet un animal o una persona que gruny.
grup
1 1 m. [AN] [AR] Conjunt de persones o de coses formant com una unitat dins un conjunt més nombrós o complicat, pel fet d’estar més juntes, més íntimament unides, tenir certes semblances, una característica comuna. Un grup d’arbres. Un grup d’illes. El grup hidroxil dels alcohols. Els grups d’una classificació. Els grups polítics de la cambra de diputats. Grup parlamentari. Un grup de pressió en favor del cava català. Formar-se grups al carrer.
1 2 [AN] grup d’edat Grup d’individus d’una mateixa generació.
1 3 [AN] grup domèstic Grup d’individus que viuen a la mateixa llar, el nucli del qual sol ésser un conjunt de parents.
1 4 [AR] [LC] grup escultòric Escultura formada per un conjunt de figures.
1 5 [SO] grup de referència Grup d’individus que influeix sobre la conducta, l’actitud i les creences d’altres persones.
2 1 m. [GLG] [GL] grup mineral Rang de la classificació mineral, de categoria inferior a la classe, que comprèn minerals isoestructurals que formen sèries entre si o que tenen algunes propietats comunes. El grup mineral dels granats.
2 2 [GLM] grup de l’aragonita Grup mineral de carbonats simples anhidres de simetria ròmbica.
2 3 [GLM] grup de la calcita Grup mineral de carbonats simples anhidres de simetria romboèdrica.
2 4 [GLM] grup de la dolomita Grup mineral de carbonats dobles anhidres de simetria romboèdrica.
2 5 [GLM] grup de la sílice Grup de tectosilicats en què tots els tetraedres es troben units pels seus vèrtexs i formen un esquelet tridimensional en què no hi ha cations.
2 6 [GLM] grup de l’epidota Grup de sorosilicats hidratats, rics en calci i alumini, de simetria ròmbica o monoclínica i morfologia prismàtica típica, que tenen la major part dels cations d’alumini disposats en cadenes paral·leles a l’eix b del cristall.
3 m. [MD] grup sanguini Sistema o factor sanguini que confereix als individus una personalitat hematològica determinada.
4 1 m. [QU] [BI] grup funcional En quím., agrupament atòmic que es troba en tota una sèrie de compostos diferents als quals confereix unes propietats químiques definides. El grup funcional –OH és propi dels alcohols.
4 2 [QU] [BI] grup prostètic Porció de la molècula d’una proteïna complexa o conjugada que no està formada per aminoàcids.
5 1 m. [DE] Unitat tàctica d’artilleria sota les ordres d’un oficial superior, composta de diverses bateries.
5 2 m. [DE] Unitat de la cavalleria composta per diversos esquadrons.
6 1 m. [MT] En mat., monoide on cada element té un element invers.
6 2 [MT] grup abelià GRUP COMMUTATIU.
6 3 [MT] grup alternat Grup de les permutacions que s’obtenen realitzant un nombre parell de transposicions.
6 4 [MT] grup commutatiu Grup en què l’operació és commutativa.
6 5 [FIF] grup de simetria Conjunt de transformacions geomètriques que deixen invariant una figura o un sistema.
6 6 [MT] grup simètric Grup de permutacions.
7 1 m. [GL] Unitat litoestratigràfica formal, de rang superior a la formació, constituïda per una associació de dues o més formacions contigües.
7 2 [GL] grup puntual Classe de simetria cristal·lina.
8 m. [EE] Conjunt de dues màquines, generalment un motor i un generador, acoblades mecànicament. Grup electrogen.
9 1 m. [FL] grup primari En ling. romànica, grup consonàntic que ja existia en llatí.
9 2 [FL] grup secundari Grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia.
grupet
m. [MU] Ornament d’una nota musical consistent a afegir notes més ràpides al seu entorn.
grupoide
m. [MT] En mat., conjunt on hi ha definida una operació.
grupuscle
m. [PO] [LC] [SO] Grup, generalment polític, format per un nombre molt reduït de membres.
grupuscular
1 adj. [PO] [SO] Relatiu o pertanyent a un grupuscle.
2 adj. [PO] [SO] Propi d’un grupuscle.
gruta
1 f. [GL] [LC] [HIA] Excavació natural o artificial en el flanc d’un terreny muntanyós accessible als humans. Una gruta prehistòrica.
2 [LC] [GL] gruta marina Gruta en un penya-segat produïda per l’onatge.
gúa
f. [TRA] [LC] Mesura de longitud emprada per al mesurament d’embarcacions, equivalent a 4 pams.
guacamai
m. [ZOO] [LC] Ocell de l’ordre dels psitaciformes, originari d’Amèrica, de 90 a 100 centímetres de llargada, de cua molt llarga, bec fort i corbat, amb el plomatge de colors brillants i l’entorn dels ulls nu.
guadamassil
m. [AR] [HIH] Cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, originari, a l’edat mitjana, de la ciutat nord-africana de Gadames.
guadamassiler
m. [HIH] Menestral que daurava i estampava cuirs, cortines, coixins, etc.
guadanyeria
f. [DR] mitja guadanyeria Associació de caràcter familiar organitzada a la Vall d’Aran com a règim econòmic de comunitat limitada de béns.
guaiaba
f. [BOS] [LC] [AGA] Fruit comestible del guaiaber, globós o piriforme, de pela coriàcia, generalment verda o groguenca, polpa interna sucosa, blanca, rosada o grogosa, i nombroses llavors llenyoses. Confitura de guaiaba. Gelea de guaiaba.
guaiaber
m. [AGA] [BOS] [LC] Arbret o arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades o oblongues, flors blanques i fruit bacciforme, propi de l’Amèrica tropical i conreat pels seus fruits, les guaiabes (Psidium guajava).
guaiac
1 m. [AGF] [BOS] Arbre de la família de les zigofil·làcies, de fulles coriàcies compostes i flors blavoses, propi de l’Amèrica Central, que proporciona fusta i resina (Guaiacum officinale i G. sanctum).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de guaiac, dura i resistent, emprada en ebenisteria.
3 m. [MD] Resina que s’extreu del guaiac, un xic verdosa, emprada com a laxant i estimulant.
guaiacol
m. [QU] [MD] Èter monometílic de la pirocatequina, emprat com a expectorant i antisèptic.
guaira
f. [TRA] Vela triangular envergada a l’arbre.
guaita
1 f. [LC] Acció de guaitar. Qui són avui els qui fan la guaita? Aquells a qui hem comanat la guaita.
2 m. i f. [PR] [DE] [AGF] Persona que fa la guaita. El guaita de Montjuïc. Guaita d’incendis forestals.
3 m. [HIH] [PR] Talaier 2.
guaitar
1 v. tr. [LC] Vigilar amb l’esguard (un indret). Guaitar el mar, el camp, un camí.
guaix1
m. [BO] [AGA] Tija que, juntament amb d’altres, neix d’un gra, d’una llavor.
guaix2
m. [AR] Aiguada 4.
guaixada
f. [BO] [AGA] Conjunt de les tiges que neixen d’un sol gra, d’una sola llavor.
guaixar
v. intr. [BO] [AGA] Una planta, treure guaixada. Aquest blat guaixarà bé.
gual
1 1 m. [GL] [LC] [GG] Indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s’hi pugui passar caminant. Prop de can Molins hi ha un gual: allí podem travessar la riera. Passar un riu a gual.
1 2 m. [GG] Paratge del mar on es pot fondejar.
2 m. [OP] [AQ] Depressió feta a la calçada, d’una carretera o d’un carrer, per a conduir l’aigua de pluja.
3 m. [OP] [AQ] Rebaix fet a la vorera per a facilitar que els cotxes puguin entrar a la calçada i sortir-ne.
gualdrapa
f. [LC] [ED] Manta llarga que protegeix i adorna la gropa d’una muntura.
guanàbana
f. [BOS] [AGA] [LC] Fruit comestible del guanabaner, ovoide, molt gros i pesant, de pela d’un verd intens, amb apèndixs espinosos, i de polpa blanca i sucosa, molt aromàtica i de gust àcid.
guanabaner
m. [AGA] [BOS] [LC] Arbre de la família de les anonàcies, de fulles oblongues i coriàcies, flors grogues i fruits bacciformes, les guanàbanes, originari de les Antilles i cultivat en molts països tropicals (Annona muricata).
guanac
m. [ZOM] [LC] Mamífer artiodàctil de la família dels camèlids, semblant a la llama, de color de terra galba, amb parts nues a les potes, que habita a les zones muntanyoses de l’Amèrica del Sud (Lama guanicoe).
guanidina
f. [QU] Substància de fórmula (NH2)2C=NH, fortament bàsica, que es troba en el guano.
guanina
f. [BI] Base purínica constituent de la guanosina, dels nucleòtids que en deriven i dels àcids nucleics.
guano
m. [AGA] [LC] [QU] Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins, formada principalment per llurs excrements, molt rica en fosfats i en substàncies nitrogenades i per això emprada com a adob de les terres.
guanosina
f. [QU] [BI] Nucleòsid de guanina.
guant
m. [ED] Coberta de la mà o de la mà i el puny i a vegades de l’avantbraç, que s’adapta a la forma de la mà presentant una beina per a cada dit o almenys per al dit gros. Guants de pell. Guants de punt. Un parell de guants. Uns guants de boxar.
guantellet
m. [HIH] [DE] [LC] Part de l’armadura que protegia les mans.
guanter guantera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven guants.
guantera1
f. [BOS] [LC] Digital 3.
guantera2
f. [LC] Calaix petit situat al costat del tauler dels automòbils per a guardar-hi coses.
guanteria
1 f. [IMI] Ofici de guanter.
2 f. [IMI] [LC] Obrador o botiga de guanter.
guanxe
1 m. i f. [AN] Individu d’un poble prehispànic de les illes Canàries.
2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als guanxes.
guany
1 m. [LC] [ECT] Allò que hom guanya. Un guany de pocs diners. Un guany gras. Un guany magre. Moltes despeses i pocs guanys. Aquest canvi no ha estat un gran guany. Anar amb algú a guanys i a pèrdues.
2 m. [ECT] Part de l’excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
guanyador -a
adj. i m. i f. [LC] Que guanya. Qui ha estat el guanyador?
guanyapà
m. [LC] Activitat amb què hom es guanya la vida.
guanyar
1 1 v. tr. [LC] [ECT] Obtenir, adquirir, (un profit, una recompensa), com a resultat d’un treball, d’un esforç, d’una obra meritòria, etc. Si abans guanyava tot això al mes, ara guanya el doble. Si ho vens per tan pocs diners, no n’hi guanyaràs gaires. El que guanya un comerciant, el profit que en treu. Guanyar una quantitat en el joc. Treballa molt i guanya poc. Té tres fills, i tots li guanyen.
1 2 tr. pron. [LC] Guanyar-se el pa. Guanyar-se l’amistat, la benvolença, d’algú. Guanyar-se el cel, la glòria eterna.
1 3 tr. pron. [LC] PER EXT. Haver-se guanyat una pallissa, un refús. Haver-se guanyat un refredat.
2 1 tr. pron. [LC] guanyar-se algú Guanyar la seva amistat, la seva benvolença.
2 2 [LC] guanyar-se el cel [o guanyar-se la glòria del cel] Patir amb resignació les penes, els treballs, etc.
2 3 [LC] guanyar-se el jornal Merèixer-lo.
2 4 [LC] guanyar-se la vida [o guanyar-se les garrofes] Treballar a sou, guanyar per a viure.
2 5 [LC] guanyar-se les voluntats Disposar la gent al seu favor.
3 1 tr. [LC] Obtenir la victòria (en una contesa, en una competició, etc.). Guanyar una batalla, un matx, un partit. Guanyar un procés, una causa. Guanyar unes oposicions.
3 2 [LC] guanyar el capítol Aconseguir allò que es disputava entre molts.
3 3 tr. [LC] Vèncer (algú) en una contesa, en una competició, etc. En el partit d’ahir, l’equip italià va guanyar el francès. Et guanyo a córrer.
3 4 [JE] [LC] guanyar per mà a) Guanyar perquè es té la mà o s’és més a la vora de qui la té.
3 4 [LC] guanyar per mà b) Anticipar-se a un altre en la consecució d’alguna cosa.
4 1 tr. [LC] Obtenir (un avantatge).
4 2 [LC] guanyar temps Obtenir un ajornament que convé.
4 3 [LC] guanyar terreny a) Fer recular l’enemic.
4 3 [LC] guanyar terreny b) PER EXT. Aquestes idees van indubtablement guanyant terreny. Guanyar terreny en un afer.
4 4 tr. [LC] Arribar (al lloc que hom pretén). Les naus guanyaren el port.
5 intr. [LC] Aconseguir una millor aparença, esdevenir millor en alguna cosa. Vestida de negre, guanya molt, aquella xicota. El jardí guanyarà molt obrint un caminal que vagi del reixat a la glorieta. El seu estil ha guanyat en precisió.
guapo -a
adj. [LC] Bell, bonic. Sempre m’ha semblat un actor molt guapo. Des de la finestra es veuen unes vistes guapes de debò.
guarà
m. [ZOM] [AGR] [LC] Eguasser 2.
guaranà
[pl. -às]
1 f. [BOS] PAUL·LÍNIA.
2 f. [HO] [LC] Beguda rica en cafeïna, feta amb les llavors torrades de la paul·línia.
guaraní
[pl. -ís]
1 1 m. i f. [LC] [AN] Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional, que viu al Paraguai i al Brasil.
1 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als guaranís.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua tupí-guaraní parlada pels guaranís.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al guaraní.
3 1 m. [ECT] Unitat monetària del Paraguai.
3 2 m. [ECT] Moneda d’un guaraní.
guarda
1 f. [LC] Acció de guardar, de vetllar perquè algú o alguna cosa no rebi un dany, no es perdi, no se’n vagi. Els dos millors cavallers del rei restaren en guarda de les donzelles. Us dono en guarda el presoner. El confio a la vostra guarda. Restà sota la guarda del seu germà. L’àngel de la guarda.
2 1 m. i f. [PR] [AGF] Persona encarregada de la guarda d’algú o d’alguna cosa. Els guardes del bosc no han pogut atrapar el caçador furtiu. Un guarda campestre. Un guarda forestal.
2 2 [PR] [AD] guarda jurat Guarda que presta un determinat jurament i les declaracions del qual donen fe si hom no hi addueix prova en contra.
2 3 m. i f. [LC] Individu que forma part d’una guàrdia.
2 4 m. [NU] [HIH] Conseller nomenat anualment a la ciutat de Barcelona que, juntament amb un altre, vigilava que la moneda es fes segons els acords establerts.
3 1 f. [LC] Allò que guarda, protegeix.
3 2 f. [LC] [AF] Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.
3 3 f. [LC] [IMI] Puntes de ferro, a l’interior d’un pany, que entren en els buits de la clau i impedeixen que una altra clau pugui obrir-lo.
3 4 [LC] guarda d’una espasa [o guarda d’una daga] Guardamà 1 1.
3 5 [LC] guardes d’un ventall Les dues barnilles més grans que, en tancar-lo, enclouen les altres.
4 1 f. [LC] [AGR] Ramat 1.
4 2 f. [AGR] Pastura de muntanya.
guardaagulles
m. i f. [TRG] [PR] [LC] Persona que, en els ferrocarrils, té al seu càrrec el maneig de les agulles.
guardabarrera
m. i f. [TRG] [PR] [LC] Persona que, en un pas a nivell, té cura de posar les barreres, les cadenes, etc., al pas dels trens.
guardabosc
m. i f. [PR] [AGF] [LC] Persona encarregada de guardar els boscos d’una contrada, d’un domini o d’un parc forestal.
guardabraç
m. [HIH] [DE] Peça de l’armadura que protegia el braç.
guardacadena
m. [TRA] Barrot o llistó de fusta clavat al cantell de les taules de guarnició d’una nau per a subjectar les cadenes de les bigotes.
guardacadenot
m. [TRA] Peça de fusta plana empernada a la part de fora de la soleta, a babord i a estribord, que té forats per on passen els cadenots.
guardacantó
m. [TRG] [OP] [LC] Pedra que, posada a flor de terra, protegeix contra el frec de les rodes dels vehicles una cantonada o els muntants d’un portal.
guardacaps
m. [TRA] Peça de fusta o de metall destinada a protegir una gassa del fregadís de la corda que hi passa per dins.
guardacors
m. [DE] Vestit de protecció que hom portava sota el gonió.
guardacostes
m. [TRA] [DE] [LC] Vaixell encarregat de vigilar les costes per a impedir el tràfic il·legal.
guardacotxes
m. i f. [LC] [PR] Persona que vigila els vehicles d’un aparcament.
guardador -a
adj. [LC] Que guarda.
guardaespatlles
1 m. [ED] [LC] COBRIESPATLLES.
2 m. i f. [LC] [PR] Persona que acompanya algú per protegir-lo de possibles agressions.
guardafoc
m. [EI] [LC] Planxa, posts, amb què es protegeix alguna cosa contra l’acció de les flames.
guardafred
m. [ED] [LC] Abrigall que es posa sobre els altres vestits.
guardafrens
m. i f. [TRG] [PR] [LC] Persona que té al seu càrrec el maneig dels frens d’un tren.
guardajoies
m. [LC] Capsa on es guarden les joies.
guardamà
1 1 m. [DE] [LC] Part del puny d’una espasa o d’una daga que serveix per a protegir la mà.
1 2 m. [DE] Peça d’un fusell o d’una escopeta per a recolzar-hi la mà en disparar.
2 m. [IMI] [LC] [TRA] Eina usada pels espardenyers, els pescadors, etc., que consisteix en una mena de guant sense dits i el palmell reforçat amb un cuir gruixut, un bocí de planxa de metall, etc., emprada per a poder fer força amb l’agulla quan es cus i protegir la mà del frec del fil.
guardament
m. [LC] Acció de guardar o de guardar-se.
guardamobles
m. [LC] Lloc destinat a guardar-hi mobles.
guardaobencs
m. [TRA] Barreta de ferro o de fusta col·locada a la cara de dalt de les bigotes superiors, en què es trinquen els obencs per subjectar-los a distàncies convenients i evitar que s’entregirin.
guardapesca
m. [TRA] Embarcació destinada a vigilar per tal que es compleixi la legislació relativa a la pesca.
guardapits
m. [ED] [LC] ARMILLA.
guardapols
1 1 m. [ED] [LC] Protecció de llenç, de posts, de tapes o d’altres materials que es posa sobre allò que es vol preservar de la pols.
1 2 m. [LC] [ED] Bata que hom es posa sobre els vestits per a preservar-los de la pols.
2 1 m. [AR] Dosseret sovint calat i daurat que corona cada taula, o el conjunt, en un retaule a fi de protegir-lo de la pols o amb finalitat purament decorativa.
2 2 m. [AR] Marc voladís inclinat que envolta un retaule.
guardapunys
m. [TRA] Reforç que es fa a la ralinga de la vela a la zona del puny.
guardar
1 1 v. tr. [LC] Preservar de dany. Això em guarda de tot perill. Déu vos guardi de mal.
1 2 [LC] Déu vos guard! [o Déu te guard!] Fórmula de salutació.
1 3 v. tr. [LC] [AGR] Vigilar per tal de preservar de dany. Guardar un dipòsit. Guardar una vinya, un camp, un bosc. Guardar el bestiar, un ramat. Guardar la persona del sobirà. Guardar les muralles, els portals.
1 4 [LC] guardar les espatlles a algú Garantir-lo contra qualsevol perill o amenaça.
1 5 [LC] la por guarda la vinya Cal vigilar amb compte allò que ens podria ésser pres.
1 6 [LC] nedar i guardar la roba V. NEDAR.
2 1 tr. [LC] No deixar que se’n vagi (algú o alguna cosa). Guardar un presoner. Guardar un criat, un mosso. Guardar còpia d’una carta.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Guardar les il·lusions, el record. Guardar la innocència. Guardar silenci.
3 1 tr. [LC] RESERVAR. T’he guardat un préssec.
3 2 [LC] guardar llit Estar allitat.
3 3 [LC] guardar-se una poma per a la set No despendre, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una necessitat futura.
4 1 intr. pron. [LC] Evitar de fer alguna cosa. Guarda’t d’anar-hi! Em guardaré prou de provar-ho.
4 2 intr. pron. [LC] Procurar preservar-se d’algú o d’alguna cosa. Guardeu-vos dels vostres enemics.
5 tr. [IN] En inform., enregistrar (una informació) en un suport adequat, generalment per donar-li un caràcter definitiu o per raons de seguretat.
6 tr. [RE] [LC] Observar, complir allò que s’ha promès o a què s’està obligat. Guardar les festes.
guarda-roba
1 m. [LC] Lloc on es guarden els vestits.
2 m. [LC] En els locals públics, lloc en què es deixa l’abric, la bossa de mà, en entrar.
guarda-rodes
1 m. [TRG] [OP] [LC] GUARDACANTÓ.
2 m. [TRG] Piló que, col·locat a les vores dels camins o de les carreteres, serveix per a evitar que els vehicles surtin fora de la calçada.
guarda-segells
m. [BB] Antic oficial de la cancelleria encarregat de conservar els segells reials, excepte el segell secret.
guardatermes
m. i f. [PR] [LC] Guarda rural.
guardaveles
m. [TRA] APAGAVELES.
guarderia
f. [PE] [LC] JARDÍ D’INFANTS.
guardí
m. [TRA] Corda o cadena que ix de cada un dels dos extrems de la creuera del timó i serveix per a governar.
guardià guardiana
1 m. i f. [PR] [LC] Persona encarregada de la vigilància d’un lloc públic, d’un establiment, etc. El guardià d’un museu.
2 m. i f. [RE] [LC] [PR] Superior de certs convents.
guàrdia
1 1 f. [DE] [HIH] [LC] Conjunt de soldats o de gent armada encarregats de la guarda o custòdia d’una persona o d’una cosa. Guàrdia Reial. Guàrdia d’Assalt. Guàrdia Civil.
1 2 f. [LC] [DE] [HIH] Servei que presta aquest conjunt de soldats o de gent armada. Els soldats que fan la guàrdia al Palau Reial, a la Capitania General, a la presó. Estar de guàrdia.
1 3 [PR] guàrdia civil Cos de seguretat de l’Estat espanyol.
1 4 [HIH] guàrdia pretoriana a) Guàrdia del pretor.
1 4 [HIH] guàrdia pretoriana b) Guàrdia de l’emperador romà.
1 5 [DE] guàrdia urbana Cos policial que forma part d’una corporació local.
2 m. i f. [DE] [PR] Individu d’una guàrdia.
3 1 f. [SP] En els esports de combat, posició que permet d’atacar, defensar-se i contraatacar. Estar en guàrdia. Posar-se en guàrdia.
3 2 [LC] posar-se en guàrdia Vigilar a no deixar-se sorprendre, enganyar, etc.
4 f. [HIH] [DE] A l’alta edat mitjana, construcció de defensa o vigilància d’un nucli de poblament o d’un camí, especialment a les zones frontereres.
5 m. [ED] guàrdia civil Arengada 1.
guardiola
f. [ED] [LC] Recipient clos amb una petita escletxa per on hom pot ficar-hi monedes o bitllets, que difícilment poden treure’s sense trencar-lo o obrir-lo.
guardó
m. [LC] RECOMPENSA.
guardonador -a
adj. i m. i f. [LC] RECOMPENSADOR.
guardonar
v. tr. [LC] RECOMPENSAR.
guaret
m. [AGA] [LC] Terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys per tal que reposi.
guaretar
v. tr. [AGA] [LC] Llaurar (un guaret, un rostoll), per a la sembra.
guarible
adj. [LC] [MD] Que pot ésser guarit.
guarició
f. [LC] [MD] Acció de guarir o de guarir-se.
guaridor -a
adj. i m. i f. [LC] [MD] [AN] Que guareix. Un bàlsam guaridor. Ella havia estat la guaridora del seu dolor.
guariment
m. [LC] [MD] GUARICIÓ.
guarir
1 1 v. tr. [LC] [MD] Restituir (a algú) la salut, alliberar d’una malaltia. Guarir algú d’una infecció. Aquest remei l’ha guarit.
1 2 v. tr. [LC] PER EXT. Això el va guarir del seu error.
1 3 intr. [LC] [MD] Recuperar la salut, alliberar-se d’una malaltia. No cal que patiu, l’àvia guarirà de la pneumònia.
1 4 intr. [LC] PER EXT. No guarirà pas d’aquesta follia, d’aquest error.
1 5 intr. pron. [LC] El metge ha dit que el malalt es guarirà aviat de la ferida.
2 1 tr. [LC] [MD] Fer cessar (una malaltia, un mal). Guarir una amigdalitis amb antibiòtics.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Guarir la misèria d’aquests desgraciats.
2 3 intr. [LC] Una malaltia, un mal, cessar, remetre. Aquesta ferida guarirà aviat.
2 4 intr. pron. [LC] Ara per ara aquesta malaltia no es guareix.
guarisme
m. [LC] [MT] Xifra 1 1.
guarnició
1 1 f. [DE] [LC] Conjunt de soldats que ocupen una plaça forta per defensar-la. La guarnició hagué de capitular.
1 2 f. [DE] [LC] Conjunt de soldats que estan aquarterats en una població. Havia comandat la guarnició de la Seu d’Urgell.
2 1 f. [ED] [LC] [IMI] Guarniment que es posa com a adorn en un vestit, en un cortinatge, etc.
2 2 f. [HO] Menjar que acompanya el constituent bàsic d’un plat.
2 3 f. [DE] [LC] Defensa que es posa a les espases i altres armes per a preservar la mà. Una espasa amb el pom i tota la guarnició d’or.
2 4 f. [IT] Element de materials diversos que recobreix òrgans de diferents màquines tèxtils.
3 f. [AGA] [AGR] [usat generalment en pl.] Guarniment 2 2.
guarnicioner guarnicionera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] [AGR] Persona que fa o ven guarnicions.
guarnidor -a
adj. i m. i f. [LC] Que guarneix.
guarniment
1 m. [LC] Acció de guarnir; l’efecte.
2 1 m. [ED] Accessori que completa o serveix per a decorar una cosa. Els guarniments costen més que la roba. Una llàntia amb el seu guarniment.
2 2 m. [AGA] [IMI] [AGR] [usat generalment en pl.] Conjunt de corretges, collar, brides, etc., que es posen a un cavall, a un mul, per al transport o la feina general. Guarniments de cavall de cuir vermell.
guarnimenter guarnimentera
m. i f. [PR] [IMI] [LC] Persona que fa o ven guarniments.
guarnir
1 1 v. tr. [LC] Fornir (quelcom) d’allò que li és necessari o li està destinat. Havien guarnit el vaixell de canons. Guarnir de llibres una biblioteca.
1 2 [LC] [AGR] guarnir un cavall Posar-li els guarniments.
2 1 tr. [LC] Completar amb ornaments, amb accessoris. Guarnir un vestit amb llaços, botons, puntes. Va guarnir el barret amb una ploma d’estruç.
2 2 tr. [IMF] Col·locar guarnits (als bastiments).
3 1 tr. [LC] Posar guarniments (a algú). Van guarnir la núvia amb un vel i una corona de flors. Has vist com s’ha guarnit, aquest?
3 2 tr. [LC] Enganyar, entabanar. T’has deixat ben guarnir.
4 tr. [TRA] Preparar (un aparell) per tal de poder-lo fer servir. Guarnir l’argue.
guarnit
m. [IMF] Conjunt de llistons, cairats o motllures, per a tapar les juntes dels bastiments amb les parets on són ajustats.
guaspa
1 1 f. [LC] Peça de metall que es posa a l’extrem inferior d’un bastó, d’una llança, d’una beina d’espasa, etc.
1 2 f. [EE] Culot 2 2.
2 f. [HIG] Moble heràldic que representa la virolla de l’extrem inferior de la beina d’una espasa.
guatemalenc -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Guatemala.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Guatemala o als seus habitants.
guatla
f. [LC] Guatlla 1.
guàtlera
f. [LC] [ZOO] Guatlla 1.
guatlla
1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels fasiànids, d’uns 20 centímetres de llargada, el cap i les parts superiors d’un bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d’un cendra clar, migrador, molt apreciat pels caçadors (Coturnix coturnix).
1 2 [ZOO] guatlla andalusa Ocell de la família dels turnícids, d’uns 15 centímetres de llargada, propi de les regions més meridionals d’Europa (Turnix sylvatica).
1 3 [ZOO] guatlla maresa Ocell de la família dels ràl·lids, més gros que la guatlla, amb el plomatge castany i rogenc, migrador (Crex crex).
2 f. [LC] Mentida 1 1.
guatllot
m. [ZOO] [LC] [AGR] Mascle de la guatlla.
gúbia
f. [LC] [AF] [IMF] Eina de tall afinat, del grup dels enformadors, amb fulla d’acer de secció corbada, de diverses formes i mides, i amb mànec de fusta.
guèiser
m. [GL] [LC] Brollador natural que llança intermitentment rajos d’aigua i vapor.
güelf -a
1 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als güelfs.
2 m. i f. [HIH] Membre d’una facció partidària de la política dels papes, enfrontada als gibel·lins.
güell
m. [ZOA] [LC] [AGR] Xiscle que fan certs animals com el porc, la llebre, la rata.
güellar
v. intr. [ZOA] [LC] [AGR] Fer güells.
guematria
f. [RE] Tècnica hermenèutica usada sobretot per la càbala jueva, basada en el valor numèric de les lletres.
guenizà
[pl. às]
f. [RE] Lloc d’una sinagoga destinat a guardar-hi els documents i llibres sagrats i els objectes de culte fora d’ús en espera d’enterrar-los en terra sagrada. La guenizà del Caire.
guenyo1
adv. [LC] D’una manera estràbica. Mirar guenyo.
guenyo2 -a
adj. [LC] [MD] ESTRÀBIC.
guepard
m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’ungles no retràctils, de tronc esvelt, cap petit, potes altes i pelatge curt i de color groc terrós amb taques negres, que és el més ràpid dels mamífers i viu a l’Iran i a l’Àfrica mesosahariana (Acinonyx jubatus).
guerra
1 1 f. [LC] [DE] [HIH] [PO] Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats. Declarar la guerra a l’enemic. Moure guerra. Emprendre una guerra. Fer la guerra. Estar en guerra amb el país veí. La premsa l’acusa d’haver portat la guerra a l’Àfrica. Guanyar, perdre, la guerra. Una guerra ofensiva, defensiva. Una guerra sangonosa, a mort. Els flagells de la guerra. Presoners de guerra. El teatre de la guerra. Guerra santa.
1 2 [PO] guerra freda Estat de tensió política entre dos o més estats, especialment la que, a partir de la Segona Guerra Mundial, oposà d’una banda el bloc occidental i de l’altra el bloc comunista.
2 f. [DE] Lluita armada entre els ciutadans d’un estat dividits en bàndols. Una guerra civil. Guerres intestines, internes.
3 f. [LC] Estat de lluita. Fer la guerra a una persona, a una idea. Haver-hi entre dos parents una guerra encesa.
4 f. [ECT] guerra de preus Lluita competitiva consistent a anar abaixant els preus dels productes, per assegurar-se la supremacia en el mercat.
guerrejador -a
adj. i m. i f. [LC] [DE] Que guerreja.
guerrejar
v. intr. [DE] [LC] Fer la guerra.
guerrer -a
1 adj. [LC] [DE] Relatiu a la guerra. Valor guerrer.
2 adj. i m. i f. [LC] [DE] Guerrejador, bel·licós. Un poble guerrer. Una ànima guerrera. Un guerrer famós.
guerrera
1 f. [LC] Jaqueta ajustada i cordada fins al coll que porten els militars.
2 f. [LC] Jaqueta que imita la guerrera militar.
guerrilla
1 f. [DE] [LC] Banda, grup petit de combatents, que lluiten per mitjà de sorpreses, d’aguaits, etc. Una guerra de guerrilles.
2 f. [DE] Guerra irregular.
guerriller guerrillera
1 m. i f. [DE] [PO] [LC] Individu, especialment paisà, que forma part d’una guerrilla.
2 adj. [DE] Relatiu o pertanyent a les guerrilles o als guerrillers.
guerx -a
adj. [LC] [MD] GUERXO2.
guerxa
f. [ZOP] [LC] SABOGA.
guerxada
f. [LC] [MD] Acció de guerxar, d’obliquar, la mirada.
guerxament
m. [LC] Acció de guerxar o de guerxar-se; l’efecte.
guerxar
1 v. tr. [LC] [IMF] Deformar torçant (un pla, un cos pla), especialment per contracció. La sequedat ha guerxat les fulloles.
2 intr. pron. [LC] [IMF] Un cos pla, especialment de fusta, torçar-se prenent forma helicoidal. Guerxar-se una post, un llibre, un full de paper.
guerxària
f. [LC] Guerxesa 2.
guerxejar
v. intr. [LC] Ésser més o menys guerxat. Aquesta post guerxeja.
guerxer -a
adj. [LC] Esquerrà 1.
guerxo1
adv. [LC] D’una manera estràbica. Mirar guerxo.
guerxo2 -a
1 adj. [MD] ESTRÀBIC. És guerxo. És guerxo d’un ull. Té els ulls guerxos, un ull guerxo.
2 adj. [MD] BORNI.
3 1 adj. [LC] Tort2 1. Aquesta porta és guerxa.
3 2 adj. [MT] Que no està contingut en un pla, s’aplica a una corba o a un polígon.
guerxós -osa
adj. [LC] Que té propensió a guerxar-se. Una fusta guerxosa.
gueto1
1 m. [HIH] Barri que habitaven els jueus en algunes ciutats europees. El gueto de Varsòvia.
2 m. [SO] Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat.
gueto2 -a
1 adj. i m. i f. [LC] D’edat avançada.
2 m. [LC] Pare 1 1. El meu gueto es va vendre la casa i les terres.
guia
1 1 m. i f. [LC] [PR] [AGR] Persona o animal que acompanya algú per ensenyar-li el camí. Si voleu anar a Ulldeter, jo us puc fer de guia. És perillós fer excursions per aquesta zona sense un bon guia. Seguiu el gos: us farà de guia fins a la casa. Els enemics obligaren el pastor a fer-los de guia.
1 2 m. i f. [LC] Persona que acompanya un grup per un lloc d’interès cultural o turístic. El guia del museu era una persona molt entesa. Una guia esperava els turistes a l’aeroport.
1 3 m. i f. [LC] PER EXT. En aquests estudis, ell em feu de guia. Un estel serví de guia als Reis d’Orient. Les seves indicacions ens serviren de guia.
2 m. [DE] Soldat sobre el qual, en les evolucions, els altres han de reglar llurs moviments.
3 f. [AGR] Primer animal de tir d’un carruatge.
4 f. [LC] Acció de guiar. Sota la guia d’un bon mestre.
5 1 f. [BB] Publicació que conté informacions classificades sobre qualsevol tema. Amb la guia de ferrocarrils sabràs a quina hora arribaràs a Portbou. Consulteu el número de l’empresa a la guia telefònica.
5 2 f. [LC] [BB] Llibre amb les indicacions necessàries per a visitar una ciutat, un país, un museu, etc. S’ha comprat una guia de Portugal molt completa.
5 3 f. [LC] Document que porta qui fa ús d’una arma o transporta alguns gèneres, perquè hom no la hi prengui o no els hi detingui. Guia de transport d’animals.
6 1 f. [LC] Objecte que serveix per a dirigir un moviment.
6 2 f. [IMI] Peça d’una màquina o d’un mecanisme que fa que una altra peça es mogui d’una determinada manera, especialment que es desplaci linealment.
6 3 f. [TRA] Peça fixada a la coberta d’un vaixell, amb un forat o una canal que serveix per a fer que una corda segueixi el recorregut convenient.
6 4 f. [AF] Peça metàl·lica que, col·locada a l’entrada del paper a les màquines impressores, serveix per a ordenar correctament la posició del full en el moment de la impressió.
6 5 [TC] guia d’ones Tub metàl·lic per a guiar ones electromagnètiques, especialment microones.
7 f. [MI] En les mines, capa o roca que indica que a prop hi ha una veta o que aquesta hi és abundant.
8 f. [AGF] Primera i principal branca que neix en un arbre i serveix com de mare per a les altres.
guiable
adj. [LC] Que pot ésser guiat.
guiador -a
1 1 adj. [LC] Que guia.
1 2 m. i f. [LC] Guia 1.
2 f. [LC] [IT] Llistó de fusta amb una sèrie d’ullets de vidre o de porcellana pels quals passen els fils d’ordit en l’ordit a mà.
guiafils
m. [IT] Peça de ferro, de vidre, de porcellana, etc., que hi ha en diferents màquines de la indústria tèxtil per a guiar els fils i evitar que s’ajuntin.
guiament
m. [LC] Acció de guiar.
guiar
1 1 v. tr. [LC] Acompanyar (algú) per ensenyar-li el camí, fer-li de guia. Veniu amb mi: jo us guiaré.
1 2 v. tr. [LC] Ajudar a trobar, a reconèixer, un camí. L’estel que guiava els Reis d’Orient. Ella ens va guiar en totes aquestes coses. Déu et guiï i l’àngel bo.
1 3 v. tr. [LC] PER EXT. Ell necessita algú que el guiï, en les seves recerques, en els seus estudis.
1 4 intr. pron. [LC] Els marins es guien per l’estel Polar.
2 1 tr. [LC] Fer que (un vehicle) vagi en tal o tal direcció. Guiar un cotxe, un automòbil.
2 2 tr. [LC] PER EXT. Guiar les pràctiques, les recerques.
3 tr. [LC] Un objecte, dirigir el moviment (d’una peça, d’una eina, etc.). Aquests dos llistons serveixen per a guiar la ganiveta.
4 tr. [LC] Donar salconduit (a algú).
guier
m. [LC] GRIER.
guiera
f. [AGA] BALANCERA.
guieta
f. [IT] Peça del teler mecànic que, fent parell amb una altra, forma les parets del calaix on s’introdueix la llançadora.
guilda
f. [HIH] Confraria o fraternitat de comerciants, desenvolupada especialment als països de la mar del Nord.
guilla
f. [ZOM] [LC] Guineu 1.
guillada
f. [LC] Acció de guillar.
guilladura
f. [MD] Acte propi d’una persona guillada.
guillar
1 v. intr. [LC] FUGIR.
2 1 tr. [LC] [MD] Fer perdre (a algú) l’enteniment, les facultats mentals.
2 2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre l’enteniment. Conta la llegenda que la dona s’havia guillat per culpa d’un home.
guillat
m. [NU] En numism., gros angeví fet a Provença i a Nàpols.
guilleume
m. [IMF] [LC] Eina de tall afinat, del grup dels ribots, estreta, usada per a fer o retocar galzes.
guilloixar
v. tr. [IMI] Gravar (en una làmina metàl·lica, en un marc de fusta, etc.), una sèrie de ratlles entrecreuades. Guilloixar la tapa d’un rellotge.
guilloixat
m. [IMI] Acabat d’una superfície, fet a màquina, en forma de dibuix geomètric que es va repetint.
guillot
m. [ZOM] [LC] Mascle de la guineu.
guillotina
1 f. [DR] [HIH] [LC] Instrument per a decapitar els condemnats a mort consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
2 f. [IMI] [AF] [ECO] Cisalla que talla per la caiguda, vertical o inclinada, de la ganiveta, emprada per a tallar paper, cartó, etc.
guillotinada
f. [LC] [DR] Acció de guillotinar.
guillotinar
1 1 v. tr. [DR] [LC] Decapitar amb la guillotina. Guillotinar un reu.
1 2 v. tr. [AF] [LC] [ECO] Tallar (paper, cartó, etc.), per mitjà de la guillotina. Guillotinar un bloc, una raima, de paper.
2 tr. [TRA] Travar la cadena de l’àncora arran de l’escobenc.
guilopada
f. [LC] Acció pròpia d’un guilopo.
guilopejar
v. intr. [LC] Fer guilopades.
guilopo -a
1 adj. i m. i f. [LC] Toix, que no hi lluca.
2 adj. i m. i f. [LC] Hàbil, astut, que obra amb mala intenció.
guimbar
v. intr. [LC] Anar saltant, ballant i corrent, alegrement.
guimbarda
1 f. [IMF] [LC] Eina de tall que consisteix en un tac de fusta, generalment amb un mànec a cada extrem, que té un forat al centre per a allotjar una fulla d’acer o un enformador fixat amb un tascó, que s’usa per a igualar, planejar, polir regates, canals i trets de camp.
2 f. [MU] [LC] Petit instrument músic en forma de lira que se subjecta amb les dents i es fa sonar agitant amb el dit una llengüeta d’acer col·locada paral·lelament a les dues branques de la lira.
guimbarro
m. [LC] [HO] Tros gros de pa, generalment el crostó.
guímel
f. [RE] [FL] Tercera lletra dels alfabets hebreu i arameu.
guinarda
f. [ZOM] [LC] Guineu 1.
guinardera
f. [LC] [ZOA] Cau de guineus.
guinda1
f. [BOS] [LC] [AGA] Fruit comestible en drupa del guinder, semblant a una cirera, globulós, groc, negre o vermell fosc, de gust agredolç.
guinda2
f. [TRA] Altura de l’arboradura d’una nau des de la línia de surada.
guindar
v. tr. [TRA] HISSAR.
guindaressa
1 f. [TRA] Sistema de politges que formen part de l’aparell d’hissar l’antena d’una barca.
2 f. [TRA] Bossell de set traus que forma part de l’aparell d’hissar l’antena.
guinder
m. [AGA] [BOS] [LC] Arbret o arbust de la família de les rosàcies, semblant al cirerer, de fulles més fosques, un xic lluents, flors blanques o rosades i fruit carnós, originari de l’Àsia sud-oriental i cultivat pels seus fruits, les guindes (Prunus cerasus).
guinderar
m. [LC] [BOC] [AGA] Lloc plantat de guinders.
guindola
1 1 f. [TRA] Flotador de salvament disposat al cap d’una corda llarga amarrada a bord, que hom gita quan cau algú a l’aigua per tal que s’hi agafi.
1 2 [TRA] guindola d’arboradura Petita plataforma triangular que fa de bastida per a pintar, rascar, etc., en l’arbre d’una nau, del qual se suspèn horitzontalment per les puntes.
2 f. [AN] Bicorn emprat pels cavallers de les colcades de les festes majors dels pobles de Menorca.
guíndola
f. [BOS] [LC] [AGA] GUINDA1.
guinea
1 f. [NU] Moneda d’or anglesa equivalent a 20 xílings, usada després com a unitat de compte amb 21 xílings de valor.
2 f. [IT] SEMIS PRIM.
guineà -ana
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Guinea.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Guinea o als seus habitants.
guinet
m. [LC] Trinxeraire, murri.
guineu
1 1 f. [ZOM] [LC] Mamífer carnívor de la família dels cànids, d’uns 60 centímetres de llarg, musell estret, orelles dretes, peus curts, cua llarga i grossa i pelatge rogenc (Vulpes vulpes).
1 2 [ZOM] guineu àrtica [o guineu blava] Mamífer carnívor de la família dels cànids, conegut pel seu pelatge, gris blavós a l’hivern i argentat a l’estiu, que viu a les regions polars (Alopex lagopus).
2 1 f. [ZOP] Peix condricti de la família dels alòpids, molt gros i feixuc, de 4 a 6 metres de llargada, amb l’aleta caudal tan llarga com la resta del cos (Alopias vulpinus).
2 2 f. [LC] [ZOP] Dragó 3 1.
2 3 f. [ZOP] Quimera 5.
guineuer -a
1 adj. [LC] [ZOA] Relatiu a la guineu.
2 adj. [SP] [ZOM] Bo per a encalçar la guineu. Un gos guineuer.
guino
1 m. [LC] Home avar, poc fiable o que actua amb males arts.
2 m. [LC] Trinxeraire, murri.
guinyada
f. [TRA] Alteració momentània de la derrota quan el timoner no manté el rumb.
guinyar
v. intr. [TRA] Fer guinyades.
guinyol1
m. [ZOA] [LC] [AGR] Grinyol del gos i altres animals.
guinyol2
1 m. [JE] Teatre de putxinel·lis.
2 [JE] gran guinyol Teatre de drames curts de gran crueltat.
guinyolar
v. intr. [ZOA] [LC] Fer guinyols.
guió
1 m. [LC] [HIH] Senyera, petit estendard, d’una comunitat, d’una confraria, etc., que es porta al davant en una processó, que serveix de guia.
2 1 m. [FL] Signe gràfic que consisteix en una ratlla horitzontal (-), com el que s’empra en els diàlegs per a separar el que diu cada interlocutor.
2 2 m. [LC] [MT] En mat., signe gràfic que indica l’operació de restar i les quantitats negatives (-).
3 m. [TRA] Part estreta d’un rem entre el galló i la pala.
4 m. [CO] Escrit detallat dels successos, de les situacions i dels diàlegs d’un film o d’un programa de ràdio o de televisió. Guió de muntatge. Guió literari. Guió tècnic.
guionet
m. [FL] [LC] [AF] Signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s’empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d’una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet.
guionista
1 m. i f. [CO] [JE] [PR] Autor de guions, especialment radiofònics, cinematogràfics, televisius.
2 m. i f. [CO] [JE] [PR] Primer col·laborador del director en l’elaboració d’una pel·lícula.
guipar
1 v. tr. [LC] POP. Veure de lluny.
2 v. tr. [LC] POP. Mirar d’amagat. Les guiparem per les espieres de la torratxa. No guipis mentre ens amaguem.
3 intr. [LC] POP. guipar-hi VEURE-HI. Sense ulleres no hi guipo.
guipur
m. [IT] [LC] Punta en què el dibuix forma el teixit, perquè hom n’ha eliminat el teixit de suport després de la fabricació.
guipuscoà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Guipúscoa.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Guipúscoa o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte basc parlat a gairebé tot Guipúscoa i en una part de Navarra.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al guipuscoà.
guirigall
m. [LC] Confusió de molts que parlen alhora.
guirola
f. [LC] Butllofa de la pell.
guisa
f. [LC] Manera 1 1.
guisar
1 v. tr. [LC] [HO] CUINAR.
2 v. tr. [HO] Preparar un menjar coent-lo amb suc i diversos condiments.
guisat
1 m. [LC] [HO] Menjar cuinat.
2 m. [HO] Menjar cuit amb suc i condiments.
guiscar
v. intr. [LC] XISCLAR.
guisco
m. [LC] [AGR] XISCLE.
guisofi
m. [LC] [HO] Guisat dolent, mal fet.
guit -a
adj. [ZOA] [LC] [AGR] Que acostuma a tirar guitzes. Una mula guita.
guitar
v. intr. [ZOA] [LC] [AGR] Tirar guitzes.
guitarra
1 f. [MU] Instrument cordòfon pinçat format per una caixa de fusta en forma de vuit, de fons pla, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha sis cordes que es polsen amb els dits de la mà.
2 f. [LC] Objecte, peça, que té aproximadament la forma de la caixa d’una guitarra o d’un vuit.
3 f. [ED] Post de cert gruix, més ampla d’un extrem que de l’altre, per a ús dels sastres, que la fan servir per a planxar-hi o cosir-hi al damunt.
4 f. [TRA] Conjunt de petits llistons clavats a banda i banda de la botavara, amb uns foradets pels quals passen els amants que amarren la vela quan és arriada.
5 f. [ZOP] PEIX GUITARRA.
guitarrer guitarrera
m. i f. [PR] [MU] [LC] Persona que fa o ven guitarres.
guitarrista
m. i f. [MU] [PR] [LC] Persona que toca la guitarra.
guitza
1 1 f. [LC] [ZOA] [AGR] Acció d’alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, un ase, un mul, etc. La mula esquivà els gossos amb quatre guitzes.
1 2 f. [LC] [ZOA] [AGR] Cop que es dona amb aquest moviment.
2 f. [LC] fer la guitza a algú Importunar-lo, destorbar-lo de reeixir.
guiula
f. [LC] [ZOP] Femella del peix làbrid donzella.
guix
1 1 m. [GLM] [LC] [AQ] Mineral, sulfat de calci hidratat, de fórmula CaSO4·2H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic, el qual, deshidratat parcialment per la calcinació, dona una substància blanca que pastada amb aigua s’endureix ràpidament i és usada en la construcció i en l’escultura.
1 2 [GLM] [LC] [AQ] guix alabastre Varietat de guix de gra molt fi.
2 1 m. [LC] [PE] Barreta de guix usada per a escriure a la pissarra.
2 2 m. [LC] Pastilla d’esteatita emprada pels sastres per a senyalar les teles.
guixa
f. [AGA] [BOS] [LC] Llavor de la guixera, blanca o verdosa, emprada com a aliment per al bestiar i, eventualment, per a les persones.
guixada
1 f. [LC] Acció de guixar; l’efecte.
2 f. [LC] Ratlla, traç, sense cap significació especial.
guixaire
1 m. i f. [PR] [AQ] [LC] Persona que fabrica guix o en ven.
2 m. i f. [LC] [AQ] [PR] Persona que treballa el guix recobrint parets i sostres, o bé en un taller fent motllures o peces conformades.
guixar1
m. [AGA] [LC] [BOC] Camp de guixeres.
guixar2
1 v. intr. [LC] Un tros de guix, grafit, carbó, etc., que es fa passar fregant sobre una superfície, marcar-hi un traç. Aquest llapis no guixa.
2 v. intr. [LC] PER EXT. Aquesta ploma no guixa.
3 tr. [LC] Fer traços (sobre una superfície) amb un tros de guix, un llapis, pintura, etc. Uns gambirots han guixat la façana.
guixenc -a
adj. [LC] [GL] De la naturalesa del guix, que s’assembla al guix, que conté guix.
guixer -a
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al guix.
2 1 f. [GL] [LC] Pedrera de guix.
2 2 f. [LC] [GL] Forn de guix.
guixera
f. [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample, amb dues estretes ales a la sutura ventral, d’origen desconegut i cultivada com a farratgera i comestible (Lathyrus sativus).
guixeria
f. [MI] Lloc on es cou o es ven el guix.
guixó
m. [BOS] [LC] Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols linears i un circell terminal ramós, flors vermelles i solitàries a l’axil·la de les fulles i llegum comprimit, que es fa als prats secs i als camps de conreu de les terres mediterrànies (Lathyrus cicera).
guixot
1 m. [AQ] [LC] Tros de guix inaprofitable, que s’ha arrencat d’una obra o s’ha endurit abans d’aplicar-lo.
2 m. [LC] Gargot, guixada, especialment el fet per una criatura.
guixoter guixotera
m. i f. [PR] [GL] [LC] Persona que treballa en una guixera.
gujarati
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gujarati.
2 m. [FL] Llengua indoirànica parlada a l’Índia.
gules
m. [HIG] En heràld., color vermell.
gúmena
f. [TRA] Corda grossa que serveix per a enferir l’àncora.
gumia
f. [DE] [ISL] Daga llarga i encorbada.
gunita
f. [AQ] Formigó de consistència quasi líquida projectat en gunitar.
gunitar
v. tr. [AQ] Llançar a raig (morter o formigó) sobre una superfície mitjançant una mànega que transporta el material, empès per aire comprimit.
gur
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gur.
2 m. [FL] Grup de llengües de la família nigerocongolesa.
gurmet
1 m. i f. [HO] Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina.
2 m. i f. [HO] Persona afeccionada a menjar bé.
guru
m. [AN] [PR] Mestre espiritual hindú.
gusla
f. [MU] Instrument músic d’una sola corda de crin que es toca amb l’arquet.
guspira
f. [FIF] [EE] Espurna 1.
guspireig
m. [FIF] Acció de guspirejar; l’efecte.
guspirejar
v. intr. [LC] [FIF] CENTELLEJAR.
gussi
m. [TRA] [LC] Llagut petit de pesca i d’esbarjo.
gust
1 m. [LC] [MD] Sentit corporal amb què es perceben els sabors. L’òrgan del gust. Tenir el gust fi, delicat, esmussat.
2 m. [LC] SABOR. Un gust agradable, exquisit. No tenir una menja gust de res. No sentir el gust del menjar.
3 m. [LC] Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom troba en alguna cosa. Menja amb un gust! Ara esmorzes? Que vagi de gust. Riure de gust. Ho faré amb molt gust. Troba gust a amoïnar-lo, a fer-los barallar. Ho fa pel gust de mortificar-me.
4 1 m. [LC] Discerniment del bell i del lleig, especialment en una obra d’art. Gust natural, adquirit. Formar-se algú el gust. Mancar-li a algú el gust. Mal gust, bon gust.
4 2 m. [LC] Bon gust. És una dona de gust. Vesteix amb gust. Un vestit, un ornament, de gust.
5 m. [LC] Manera de realitzar l’obra artística en un país, en un temps, determinats. El gust grec, francès. El gust modern.
6 m. [LC] Preferència donada a certes coses. Sentir gust per una cosa. Això no és del seu gust. Té un gust boig per les flors.
gustació
f. [LC] [MD] Acció de gustar; l’efecte.
gustament
m. [LC] GUSTACIÓ.
gustar
1 v. tr. [LC] [MD] Percebre el sabor (d’alguna cosa). Menja distret, sense gustar el menjar.
2 v. tr. [LC] PER EXT. Si no en gustes les belleses, els seus retrats no t’agradaran mai.
gustatiu -iva
adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent al sentit del gust. Nervi gustatiu.
gustatori -òria
adj. [LC] [MD] GUSTATIU.
gustejar
v. tr. [LC] ASSABORIR.
gustós -osa
1 adj. [LC] [HO] Saborós, plaent al gust. És un menjar molt gustós.
2 adj. [LC] Que fa amb gust alguna cosa. Us acompanyaré molt gustós.
gustosament
adv. [LC] Amb gust, de gust.
gutació
f. [BO] Excreció d’aigua, a través dels hidatodes, de les plantes d’ambients molt humits.
gutaperxa
f. [QU] [BOS] Substància gomosa, semblant al cautxú, que s’obté d’un arbre de la família de les sapotàcies (Palaquium gutta), la qual, a la temperatura de l’aigua bullent, esdevé tova i capaç de prendre qualsevol forma, que conserva tenaçment quan és freda, usada principalment com a aïlladora de l’electricitat.
gutíferes
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, flors sovint amb cinc feixos d’estams i fruit en càpsula, que produeixen secrecions glandulars d’olis essencials, de greixos o de resines, a la qual pertanyen l’estepa joana, el pericó, el mamei i el mangostaner.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
gutural
1 1 adj. [LC] [MD] Relatiu o pertanyent a la gola o gargamella.
1 2 adj. [LC] Produït a la gola.
2 adj. [FL] [MD] Velar12. Les consonants guturals.
guturo-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot ll. guttur gutturis, ‘gola’. Ex.: guturonasal, guturopalatal.
gutxets
m. pl. [BOS] ESPINA-XOCA.
gutxo
1 m. [ZOP] Peix de la família dels esquàlids, de color bru, més clar cap al ventre, amb les espines de les aletes dorsals ben desenvolupades i amb un solc lateral (Centrophorus granulosus).
2 m. [ZOP] [LC] Esquàlid, de color bru negrós uniforme, amb les espines de les aletes dorsals molt curtes (Centroscymnus coelolepis).