bavarès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Baviera.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Baviera o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes de l’alt alemany parlats a Baviera i a Àustria.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al bavarès.
baveig
m. [LC] [MD] Acte de bavejar.
bavejar
1 1 v. intr. [LC] [MD] Treure bava, fer baves. El nen baveja molt.
1 2 tr. [LC] Mullar de bava. Les plantes que els caragols han bavejat ja no fan res de bo. Un tros de pa bavejat.
2 intr. [LC] REGALIMAR.
bavera
1 f. [HIH] [DE] Peça d’armadura que cobreix la boca i la barba.
2 f. [LC] [MD] Baves, bavalles.
bavi
m. [LC] En el llenguatge infantil, avi.
bavor
f. [LC] BAF. Del celler pujava una intensa bavor de most.
bavorell
m. [LC] Forat per on passa l’aire acanalat.
bavós -osa
adj. [LC] [MD] Que baveja.
bavosa
1 1 f. [LC] [ZOP] Peix de qualsevol espècie de la família dels blènnids, de petites dimensions i pell coberta d’una mucositat abundant i molt llenegadissa.
1 2 [LC] [ZOP] bavosa d’alga Peix de la família dels clínids, de 10 centímetres de llargada màxima, de color verd fosc o bru groguenc, sobre el qual destaquen grans taques de color blanc argentat, que viu als alguers de posidònia (Clinitrachus argentatus).
1 3 [ZOP] bavosa morruda Peix de la família dels tripterígids, de 6 o 7 centímetres de llargada, els mascles del qual tenen el cap negre i el cos vermell, amb tres aletes dorsals (Tripterygion tripteronotus).
2 f. [BOB] LLENEGA.
3 f. [BI] LLIMAC.
bavosall
m. [LC] PITET.
bdel·li
m. [IQ] Goma resina semblant a la mirra, que s’obté de diferents arbres del gènere Balsamea.
bdel·loide
1 adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a la sangonera.
2 adj. [ZOA] Semblant a la sangonera.
be1
1 1 m. [ZOM] [LC] [AGR] Anyell 1.
1 2 m. [LC] [ZOM] Ovella 1 1.
1 3 m. [LC] [HO] Carn de bestiar oví. Botifarres i be a la brasa.
2 [LC] al be loc. adv. A COLLIBÈ.
be2
[pl. bes]
f. [LC] [FL] Lletra b B.
bé1
1 1 m. [LC] Allò que procura un avantatge, una satisfacció. Desitjar el bé de tothom. Voler bé a algú. Fer bé als pobres. Tornar bé per mal.
1 2 [LC] anar per bé MILLORAR.
1 3 [LC] en bé de [o a bé de] loc. prep. En profit de.
1 4 [LC] tenir per bé APROVAR.
2 m. [PO] bé comú Conjunt de condicions de vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
3 1 m. pl. [LC] [DR] Riquesa, fortuna, hisenda. Béns mobles. Béns immobles. Béns vagants. Separació de béns entre marit i muller.
3 2 [DR] béns arrels Béns que consisteixen en terres i possessions.
3 3 [DR] OBS. béns antifernals Escreix 1.
3 4 [DR] [AD] béns parafernals Béns que porta la muller al matrimoni ultra el dot, o béns que adquireix durant el matrimoni per herència o per donació.
3 5 [DR] béns profecticis Béns que adquireix el fill amb cabals del seu pare.
3 6 [LC] béns reservats Béns dels quals el testador no pot disposar.
3 7 [DR] béns seents Béns immobles.
3 8 [DR] béns semovents Béns que consisteixen en bestiar.
4 1 m. [ECT] [DR] Cosa que pot tenir valor en ús per als humans, que serveix, directament o indirecta, per a satisfer llurs necessitats i que és susceptible d’apropiació. Béns de consum. Béns de producció. Béns d’equipament. Béns públics, privats.
4 2 [DR] bé fideïcomès Bé afecte a un gravamen de substitució fideïcomissària instituït pel causant, per tal d’afavorir successivament els diversos hereus o legataris cridats.
5 1 m. [LC] [FS] Allò que constitueix la perfecció, especialment la perfecció moral. D’ell, us en diré el bé, però no el mal. No discernir el bé del mal. Practicar el bé. Dir bé, pensar bé, d’algú. Prendre’s una cosa a bé.
5 2 [LC] de bé loc. adj. Que practica el bé. Un home de bé. Una dona de bé. Persona de bé. Gent de bé.
5 3 [LC] un bé de Déu Expressió usada per a ponderar l’abundor i l’excel·lència d’alguna cosa. Als sembrats hi ha un bé de Déu de roselles.
bé2
[ben quan precedeix l’element que modifica]
1 adv. [LC] Segons podia desitjar-se, d’una manera satisfactòria o avantatjosa. Hem dinat bé. Ens hi trobàvem molt bé. Esteu bé, en aquesta cadira? Els negocis li van, li marxen bé. L’han tractat bé, l’han acollit bé. Hi ha estat ben tractat, ben acollit. Vendre’s bé una mercaderia. Acabar bé, resultar bé, sortir bé una cosa.
2 1 adv. [LC] De bona manera, rectament, especialment d’una manera conforme al deure. Treballar bé. Cuinar bé. Un dinar ben cuinat. Cantar bé, ballar bé. Obrar bé, portar-se bé. Un orador que parla molt bé. Dir bé una cosa. Una cosa ben dita. Un autor que escriu molt bé. Un llibre molt ben escrit. Fer bé una feina. Una feina ben feta. Conrear bé les terres. Una terra ben conreada. Trobar-se bé, estar bé. Veure-hi bé. No sentir-hi bé d’una orella. No està bé de fer això, no està bé d’obrar així.
2 2 [LC] anar bé Anar pel bon camí.
2 3 [LC] venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.
3 adv. [LC] En alt grau, en grau considerable. És ben alta, aquella torre! És ben ase de no fer-ho! Era ben tard quan vas arribar. Hi havia ben poques persones, potser una trentena només. Ho vaig dir ben alt, que tots em podien sentir.
4 adv. [LC] Precedint un verb, especialment un participi passat, del tot. T’han ben enganyat! Ja el varen ben atrapar. T’ho ben assegurem. Ho pots ben creure.
5 [LC] ben bé loc. adv. Del tot, sense faltar-hi res, pel cap baix, sense por d’exagerar. Eren ben bé trenta. Ets ben bé l’estampa de ta mare. En aquesta garrafa, hi caben ben bé quatre litres. Fa ben bé deu anys d’això. Vaig caminar ben bé deu hores.
bé3
1 1 conj. [LC] Per a afirmar contradient una asseveració, un supòsit, qualsevol dubte possible. Estan renyits? Bé he vist que es parlaven. Bé es pot fer en un dia això, no? Deies que no ho veuríem, però bé ho veiem d’aquí estant. Bé ho han dit, que hi era.
1 2 [LC] bé…, però… loc. conj. Prou…, però malgrat això… Jo bé voldria anar-hi, però no puc.
2 1 conj. [LC] Bé és emprat per a reforçar algunes conjuncions. Ell o bé tu.
2 2 [LC] ara bé V. ARA2.
2 3 [LC] doncs bé loc. conj. Introduint una conseqüència que tal volta podia ésser posada en dubte, objectada, etc.
2 4 [LC] si bé loc. conj. ENCARA QUE.
2 5 [LC] per bé que [o bé que] loc. conj. ENCARA QUE.
3 1 interj. [LC] Exclamació usada per a indicar aprovació. -Què t’ha semblat l’actuació de l’Helena? -Bé, molt bé!
3 2 interj. [LC] Exclamació usada per a marcar un dubte. Bé, bé! Ja veurem si podem fiar-nos de la seva paraula.
beaces
1 f. pl. [LC] [ED] Alforja petita que porten a l’espatlla els mendicants, els pastors, etc.
2 f. pl. [LC] [AGR] Alforja que hom posa sobre l’esquena d’una haveria.
bearnès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bearn.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bearn o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Varietat del gascó parlada a Bearn.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al bearnès.
beat -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Benaventurat, feliç.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Beatificat per l’Església. El beat Ramon Llull.
2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Extremament devot, que freqüenta molt les esglésies i llocs de devoció, que té una devoció estreta i minuciosa.
3 m. i f. [LC] [RE] Persona que porta hàbit de religiós sense viure en comunitat ni seguir una regla determinada, o que viu retirada sense, però, pertànyer a cap comunitat religiosa.
beatamaria
adj. [BOS] herba beatamaria V. HERBA.
beateri
m. [RE] Casa destinada a l’habitació de beates.
beateria
f. [LC] Condició de qui és extremament devot.
beatífic -a
1 adj. [LC] [RE] Que fa benaventurat algú.
2 adj. [LC] Ple de beatitud, de placidesa. Un somriure beatífic.
beatificació
f. [LC] [RE] Acció de beatificar; l’efecte.
beatíficament
1 adv. [LC] [RE] Amb beatitud.
2 adv. [LC] [RE] Amb visió beatífica.
beatificar
1 v. tr. [LC] Fer feliç o benaventurat.
2 1 tr. [LC] Declarar venerable, estimable, (una condició, una virtut). Jesús ha beatificat la pobresa.
2 2 tr. [LC] [RE] Declarar beat (un cristià difunt).
beatitud
1 f. [LC] [FS] Felicitat perfecta, tranquil·la. Viure en pau i beatitud.
2 1 f. [LC] [RE] Possessió definitiva de Déu i de la consegüent felicitat.
2 2 f. [RE] Benaurança 2.
3 f. [LC] [RE] Títol honorífic donat al papa i a alguns patriarques orientals.
beaumontès beaumontesa
1 m. i f. [HIH] Membre d’un bàndol de Navarra, rival de l’agramontès, capitanejat pel llinatge dels Beaumont.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als beaumontesos.
bebè
[pl. -ès]
1 m. [LC] Nen molt petit.
2 [LC] [MD] bebè bombolla Bebè nascut en un medi totalment estèril.
3 [LC] [MD] bebè proveta Infant concebut per fecundació externa.
4 m. [LC] ANT. Nina de jugar, especialment quan és luxosa.
bec
1 1 m. [LC] [ZOA] [AGR] Part dels maxil·lars dels ocells revestida d’una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d’arma d’atac i de defensa.
1 2 [LC] bec moll Bocamoll 2.
1 3 [LC] donar-se el bec a) Dos ocells, aplicar-se mútuament la punta del bec.
1 3 [LC] donar-se el bec b) Besar-se. Dos enamorats donant-se el bec.
1 4 [LC] tenir bon bec Ésser un bon parlador.
2 m. [LC] [ZOA] Boca còrnia d’alguns animals, com ara les tortugues, certs mol·luscos cefalòpodes, etc.
3 1 m. [LC] [EI] [QU] [BI] [BO] Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes i certs òrgans. Bec del mocador, del davantal. Becs de la lluna.
3 2 m. [LC] [QU] Sinuositat sortint en la vora d’un vas, d’una càpsula, etc., per a abocar-ne còmodament el contingut. El bec d’un pot, d’una gerra.
3 3 m. [LC] [QU] Peça metàl·lica, generalment tubular, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar. Bec de gas, bec d’incandescència, bec Bunsen.
3 4 [TRA] bec de lloro Punta de l’ungla d’una àncora o d’un ruixó.
3 5 [BB] [FLL] bec de ploma Extrem de la ploma d’escriure que estén la tinta damunt el suport de l’escriptura.
3 6 [EI] bec de tallar [o bec de soldar] Bufador2 2.
3 7 m. [LC] Extrem afuat d’un llum per on surt el ble. El bec d’un llum d’oli, d’un llum de petroli.
3 8 m. [MU] Extrem superior del tub dels instruments de canya senzilla, on s’aferra la llengüeta.
3 9 m. [MU] Embocadura de la flauta dolça.
4 1 m. [ZOO] bec d’alena Ocell de la família dels recurviròstrids, d’uns 43 centímetres de llargada, amb el bec llarg, corbat cap amunt, i les potes d’un to blavós (Recurvirostra avosetta).
4 2 [ZOO] bec d’esclop Ocell de l’ordre dels ciconiformes, amb un gran bec, propi de l’Àfrica central (Balaeniceps rex).
4 3 [ZOO] bec d’espàtula ÀNEC CULLEROT.
4 4 [ZOO] bec de ferro DURBEC.
4 5 [ZOO] bec de serra Ocell ictiòfag de la família dels anàtids.
4 6 [ZOO] bec de serra gros Ocell ictiòfag de la família dels anàtids, d’uns 65 centímetres de llargada, de cap verdós i de dors negre (Mergus merganster).
4 7 [ZOO] bec de serra mitjà Ocell ictiòfag de la família dels anàtids, d’uns 58 centímetres de llargada, caracteritzat per un plomall a la nuca (Mergus serrator).
4 8 [ZOO] bec de serra petit Ocell ictiòfag de la família dels anàtids, d’uns 40 centímetres de llargada, de plomatge blanc amb traços negres en diverses parts del cos (Mergus albellus).
5 1 m. [LC] [BOS] bec de cigonya a) Planta de la família de les geraniàcies, glandulosa, de fulles molt dividides, flors violàcies en umbel·la i fruit prolongat en un llarg bec, que es fa a les vores de camí i en indrets ruderals (Erodium ciconium).
5 1 [LC] [BOS] bec de cigonya b) FILAMARIA.
5 2 [BOS] bec de corb FRARE DEL ROMANÍ.
5 3 [BOS] bec de gall CORNER.
5 4 [LC] [BOS] bec de grua BEC DE CIGONYA.
5 5 [BOS] bec de moixó PASSACAMINS.
6 m. [LC] [BOB] bec de perdiu CAMA DE PERDIU.
beç
m. [IMF] [BOS] [AGF] BEDOLL.
beca
1 f. [LC] [ED] Banda que es porta encreuada al pit d’espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, de seminarista, etc.
2 f. [LC] [PE] [AD] Ajut atorgat a un estudiant per facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.
3 f. [LC] [ED] Gorra, especialment la formada per dos trossos de drap rectangular units per tres costats.
4 f. [LC] fer una beca TRENCAR EL SON.
becada1
1 1 f. [LC] Allò que pot contenir el bec d’un ocell.
1 2 f. [LC] Menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits.
2 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 34 centímetres de llargada, que habita en boscos planifolis i en pinedes subalpines i és molt apreciat pels caçadors (Scolopax rusticola).
becada2
f. [LC] BECAINA.
becadell
1 m. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 25 centímetres de llargada, de plomatge negre i castany amb ratlles groguenques, molt apreciat pels caçadors (Gallinago gallinago).
2 [ZOO] becadell gros Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 28 centímetres de llargada, de cos robust (Gallinago media).
3 [ZOO] becadell sord Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 19 centímetres de llargada, que es caracteritza per una ratlla negra al mig del cap i dues ratlles fosques amb reflexos moradencs i verdosos (Lymnocryptes minimus).
becafigues
m. [LC] [ZOO] PAPAMOSQUES.
becaina
1 f. [LC] Moviment de caiguda del cap que fa qui s’adorm sense estar ajagut. Va fer una becaina tan grossa, que es va despertar.
2 [LC] fer una becaina TRENCAR EL SON.
becaire
m. [MU] Signe musical que indica que la nota davant la qual va posat torna a la seva entonació natural perquè s’anul·la l’efecte d’un sostingut o d’un bemoll anterior.
becar1
v. tr. [LC] [PE] Dotar (algú) amb una beca.
becar2
v. intr. [LC] Fer becaines.
becari becària
m. i f. [LC] [PE] [AD] Estudiant que gaudeix d’una beca.
becarrada
1 f. [LC] [ZOA] Becada 1. Dur un ocell la becarrada als seus petits.
2 f. [LC] Cop de bec.
becassina
f. [ZOO] BECADELL.
becat -ada
adj. [HIG] En heràld., que té el bec d’un esmalt diferent del del cos. Àguila becada.
beceda
f. [BOC] [AGF] BEDOLLAR.
beceroles
1 f. pl. [LC] [PE] Llibre, cartell, per a aprendre les lletres.
2 f. pl. [LC] Primers rudiments d’una ciència, d’un art. Encara li costa de sumar: és a les beceroles del càlcul.
becfí -ina
adj. [ZOO] Que té el bec fi. Escuraflascons becfí. Polit becfí.
becgroc -oga
adj. [ZOO] Que té el bec groc. Passerell becgroc.
becllarg -a
adj. [ZOO] Que té el bec llarg. Territ becllarg.
beçosa
f. [BOC] [AGF] BEDOLLAR.
becplaner
m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels tresquiornítids, d’uns 86 centímetres d’alçada, de plomatge completament blanc a l’estiu (Platalea leucorodia).
becquerel
m. [FIM] [FIF] Unitat d’activitat radioactiva del sistema internacional, equivalent a una desintegració per segon d’un cos radioactiu (símbol, Bq).
bectort
m. [LC] [ZOO] TRENCAPINYES.
beçull
m. [LC] [ED] Cassó fet de suro que serveix per a beure aigua.
becut -uda
1 adj. [ZOA] [LC] Que té el bec gros.
2 m. [ZOO] Ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 59 centímetres de llargada, de plomatge de color terrós amb el ventre blanc, de bec molt llarg i lleugerament arquejat, que es troba en ambients palustres de vora mar i també als aiguamolls allunyats de la costa (Numenius arquata).
bedoll
1 1 m. [BOS] [LC] Arbre o arbust caducifoli del gènere Betula, de la família de les betulàcies, de flors unisexuals, les masculines en aments pènduls, les femenines en aments drets, i fruit molt petit, generalment amb dues ales.
1 2 m. [LC] [BOS] [AGF] Bedoll amb les branques joves pèndules, les fulles deltoides i l’escorça vella d’un blanc argentat, propi de muntanya i de l’Europa central i boreal (Betula pendula).
1 3 [BOS] bedoll comú Bedoll 1 2.
1 4 [BOS] bedoll nan Bedoll arbustiu que no sol mesurar més de mig metre, de fulles molt petites i arrodonides, que es fa sobretot a l’Europa septentrional (Betula nana).
1 5 [AGF] [BOS] bedoll pubescent Bedoll semblant al bedoll comú, del qual difereix pels branquillons joves pubescents i les fulles més romboidals, que sol viure en indrets més elevats, a l’estatge subalpí (Betula pubescens).
2 m. [IMF] [AGF] Fusta de bedoll.
bedollar
m. [BOC] [AGF] Bosc de bedolls.
bedosa
f. [BOC] [AGF] BEDOLLAR.
beduí beduïna
1 m. i f. [LC] [AN] [ISL] Individu nòmada dels deserts de l’Aràbia, Síria i nord d’Àfrica.
2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als beduïns.
befa
f. [LC] Burla injuriosa. Ésser objecte de befa. Fer befa d’algú.
befar
1 v. tr. [LC] Fer befa (d’algú o d’alguna cosa).
2 intr. pron. [LC] En Joan es befa de tothom.
begallar
v. intr. [LC] [AGR] Belar 1.
begard begarda
m. i f. [HIH] Als segles XIII i XIV, persona que professava entre altres doctrines la impecabilitat de l’ànima en arribar a la visió directa de Déu, que creia possible en aquesta vida.
begoleig
m. [LC] Fet de beure repetidament.
begònia
f. [LC] [AGA] [BOS] Planta herbàcia del gènere Begonia, de la família de les begoniàcies, de fulles asimètriques, un xic carnoses, i flors de color de rosa, groc o blanc, d’origen tropical i molt emprada en jardineria per la vistositat de les seves flors, de vegades dobles i molt grosses, o del seu fullatge.
begoniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o arbustives, de fulles asimètriques i flors unisexuals vistoses, estesa per les zones tropicals i subtropicals del món, que inclou les begònies.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
beguda
1 1 f. [LC] [HO] Líquid que es beu, ordinàriament amb exclusió de l’aigua clara. Una beguda refrescant. Una beguda alcohòlica. El vi és una bona beguda.
1 2 [LC] [HO] beguda efervescent Beguda que conté anhídrid carbònic.
1 3 [LC] [HO] fer beguda a) Beure, especialment menjar i beure una mica, a deshora.
1 3 [LC] [HO] fer beguda b) Els treballadors, fer una lleugera col·lació al camp.
2 f. [LC] Vici de beure. Donar-se a la beguda. La beguda l’ha de perdre!
3 f. [LC] Mala nova, adversitat, contratemps de què costa fer-se càrrec.
beguder -a
adj. [LC] Donat al vici de beure.
beguí -ina
1 1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Beat 2.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [RE] Fals devot.
2 1 adj. [RE] Relatiu o pertanyent als beguins o les beguines.
2 2 m. i f. [HIH] [RE] [PR] Membre d’unes comunitats de laics cristians que habitualment tenien cura dels malalts.
begut -uda
1 adj. [LC] Embriac 1 1. Aquell home està un xic begut.
2 adj. [LC] begut de cara [o begut de galtes, o begut de carns] Sec de cara, de poques carns.
bei1
m. [HIH] [PR] [ISL] Governador de província al sultanat otomà. El bei de Tunis.
bei2
1 m. [MI] [GL] Veta o faixa de mineral que es distingeix per la composició, l’estructura, etc., de la massa en què està interposada.
2 m. [GL] Fissura que talla verticalment una cinglera, una roca.
beina
1 f. [LC] [DE] Estoig de la fulla d’una espasa, d’una daga, d’un punyal i d’altres armes, i de certs instruments tallants o punxants, com ara tisores, punxons, i d’alguns objectes prims i allargats. Un coltell amb sa beina. Una beina de punyal. Beina d’un paraigua. Beina d’una escopeta.
2 f. [DE] Part del cartutx on s’allotgen la càrrega de projecció d’un tret i el fulminant.
3 1 f. [LC] [ED] Doblec en la vora d’una peça de roba o d’una vela per on passa una veta o una cordeta.
3 2 f. [TRA] Butxaca que algunes veles de tallant tenen a popa per a introduir-hi els sabres.
4 1 f. [MD] [ZOA] [BO] Estructura anatòmica que embolcalla totalment o parcialment un òrgan. La beina d’una fulla.
4 2 f. [BO] Capa mucilaginosa que recobreix externament la paret d’algunes cianofícies.
5 f. [IMF] Reforç metàl·lic que, col·locat al cantell oposat al de les dents, a la fulla del xerrac de beina, manté la fulla de l’eina en una rigidesa total.
beiner
m. [HIH] Fabricant de beines per a espases i dagues.
beisa
f. [ZOM] Antílop gros, de banyes anellades i llargues, i de pelatge gris i blanc amb franges negres al cap i a les potes, que habita el centre i el sud d’Àfrica (Oryx gazella).
beisbol
m. [SP] [LC] Esport practicat a l’aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que es juga amb un bat i una pilota i en el qual els jugadors ocupen posicions en relació amb les bases.
beix
[inv.]
1 adj. [LC] D’un gris groguenc. Una brusa beix. Uns mitjons beix.
2 m. [LC] Color beix.
beixamel
f. [LC] [HO] Salsa feta a base de mantega, llet i farina.
bel1
m. [LC] [ZOA] [AGR] Crit del bestiar de llana i del cabrum.
bel2
m. [FIM] Unitat de mesura logarítmica de la relació entre dues magnituds, com ara potències, tensions, etc., emprada per a expressar la intensitat acústica, els guanys, les atenuacions, etc. (símbol, B).
belaberquí
m. [LC] [IMF] FILABERQUÍ.
belador -a
adj. [LC] [AGR] Que fa bels.
belai -a
adj. [LC] Ploraner 1 1.
belar
1 v. intr. [LC] [AGR] Fer bels.
2 v. intr. [LC] Plorar o cridar fort.
belarús -ussa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Belarús, nom actual de Bielorússia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Belarús o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua eslava parlada a Belarús.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al belarús.
belegar
v. intr. [LC] [AGR] Belar 1.
belemnític -a
1 adj. [GLP] Relatiu o pertanyent als belemnits.
2 adj. [GLP] Que conté belemnits.
belemnits
1 m. pl. [GLP] Ordre extingit de cefalòpodes, similars als calamars actuals, d’esquelet intern calcari i rectilini, molt comuns durant el mesozoic, que visqueren del carbonífer a l’eocè.
2 m. [GLP] Individu d’aquest ordre.
belga
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bèlgica.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bèlgica o als seus habitants.
2 m. i f. [HIH] Individu d’un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s’establiren al nord i al nord-est de la Gàl·lia en el segle VII aC.
belitrada
f. [LC] Acte propi d’un belitre.
belitralla
f. [LC] Conjunt de belitres.
belitre
m. [LC] Home roí.
belitrejar
v. intr. [LC] Fer belitrades.
bell -a
1 adj. [LC] Que té les qualitats que constitueixen la bellesa, ple de bellesa. Té uns bells ulls blaus. Uns sentiments molt bells. Belles accions.
2 adj. [LC] Molt bo. Una bella collita.
3 adj. [LC] Gran, fort, intens. Té un bell apetit. Va fer un bell ruixat. S’ha emportat un bell manoll d’espigues. He trobat la criatura que feia un bell plor. S’ha adormit i ha fet una bella roncada. Fa una bella estona que t’espero.
4 adj. [LC] En locucions adverbials, precedint un nom que expressa temps o lloc, indica que es tracta d’aquell temps precís o d’aquell lloc precís. Al bell cim de la muntanya. Al bell peu de la congesta. Al bell mig de la plaça. Al bell punt que el vaig veure. Al bell cor de la nit.
belladona
f. [LC] [BOS] Herba ufanosa de la família de les solanàcies, fètida, de fulles ovades, les superiors disposades a parells, una de grossa i una de petita, flors campanulades d’un púrpura bru i fruit en baia de la mida d’una cirera, negre i lluent, medicinal i molt metzinosa, rica en alcaloides com la hiosciamina i l’atropina, que es fa sobretot a les clarianes dels boscos humits (Atropa belladonna).
bellament
adv. [LC] De bella manera, molt bé. Un paisatge bellament pintat.
bellaombra
m. [BOS] [AGA] Arbre de la família de les fitolacàcies, de soca potent i molt nuosa, tabular, de capçada ampla, fulles grosses i coriàcies, i flors verdoses en raïms penjants, originari de l’Amèrica del Sud, emprat en jardineria (Phytolacca dioica).
belleraca
f. [LC] [BOS] Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, de fulles grosses i palmatisectes i de grans umbel·les de flors blanques, que es fa sobretot als prats de dall muntanyencs (Heracleum sphondylium).
bellesa
1 1 f. [LC] Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració. La bellesa d’un cos. La bellesa d’un paisatge. La bellesa d’una acció. La bellesa artística.
1 2 f. [LC] Allò que és bell, una gràcia, un ornament, una excel·lència. Les belleses de la naturalesa.
1 3 f. [LC] Dona bella. Es va enamorar d’una bellesa russa.
2 f. [FIN] En fís., nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.
bel·li-
[LC] Forma prefixada del mot ll. bellum, ‘guerra’. Ex.: bel·lísona.
bèl·lic -a
adj. [LC] [DE] Relatiu o pertanyent a la guerra.
bel·licisme
m. [SO] Tendència a resoldre els conflictes per mitjà de la guerra.
bel·licista
1 adj. [SO] Relatiu o pertanyent al bel·licisme.
2 adj. i m. i f. [SO] Partidari del bel·licisme.
bel·licorós -osa
adj. [LC] [DE] BEL·LICÓS.
bel·licorosament
adv. [LC] [DE] BEL·LICOSAMENT.
bel·licós -osa
adj. [LC] [DE] Inclinat a la guerra, amant de la guerra. Un poble bel·licós.
bel·licosament
adv. [LC] [DE] Amb esperit guerrer, per mitjà de la guerra.
bel·licositat
f. [LC] Qualitat de bel·licós.
bel·líger -a
adj. [LC] [DE] BEL·LICÓS.
bel·ligerància
1 f. [LC] [DE] Qualitat de bel·ligerant.
2 f. [LC] Reconeixement d’haver entrat en guerra un poble i estar per tant subjecte a les lleis internacionals de guerra.
3 f. [LC] Reconeixement del dret d’algú, pels seus mèrits, les seves accions, etc., de prendre part en una contesa, en una discussió. Donar bel·ligerància a algú.
bel·ligerant
1 adj. [LC] [DE] [PO] Que està en guerra. Els dos pobles bel·ligerants.
2 adj. [LC] [DE] [PO] A qui ha estat reconeguda la bel·ligerància.
3 m. i f. [LC] [PO] Un dels dos bel·ligerants.
bel·lipotent
adj. [LC] [DE] Poderós en la guerra.
bel·lita
f. [IQ] Explosiu compost de cinc parts de nitrat d’amoni i una de nitroderivats de benzè més una petita quantitat de nitrat potàssic.
bellor
f. [LC] Bellesa 1. Quina bellor, aquestes muntanyes!
bellota
f. [LC] [BOS] GLA.
bellotera
f. [LC] [BOS] [AGF] ALZINA.
bellparler -a
adj. [LC] Que parla bellament.
bèl·lua
f. [LC] Bèstia salvatge, fera.
bellugadís -issa
1 adj. [LC] Que es mou o es belluga contínuament, que no està mai quiet.
2 m. [LC] [BOS] BELLUGUETS.
bellugadissa
f. [LC] Agitació d’una munió d’homes, d’animals, etc., que no estan quiets. La bellugadissa de la gent aplegada a la plaça. La bellugadissa de les formigues. La bellugadissa de les fulles agitades pel vent.
bellugar
1 v. tr. [LC] Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. Tinc els dits balbs: no els puc bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. Ell bellugava el cap en senyal d’impaciència.
2 1 intr. pron. [LC] Moure’s desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. Estigues ben quiet, no et belluguis! No feia un alè d’aire: no es bellugava una fulla! Belluga’t! Mou-te, ves de pressa. El vent fa bellugar les fulles.
2 2 intr. pron. [LC] Fer passos, diligències, etc., per aconseguir alguna cosa. Si no et bellugues, no la tindràs pas, aquesta plaça: la donaran a un altre. S’hagué de bellugar per obtenir-ho!
3 intr. [LC] Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment, ésser capaç de moure’s pel fet de no estar ben fixat. Quin peix més fresc, encara belluga. Li rodava el cap: al voltant seu tot li bellugava, li semblava que tot es bellugava. No hi ha res ben clavat: tot belluga. A aquesta taula, li belluga un petge.
bellugó
m. [LC] [BOS] BELLUGUETS.
bellugor
f. [LC] BELLUGADISSA. La bellugor de la gent.
bellugós -osa
adj. [LC] Bellugadís 1.
bellugueig
m. [LC] Acció de belluguejar; l’efecte.
belluguejar
v. intr. [LC] Bellugar-se, agitar-se.
belluguet
1 m. [LC] Persona que es mou contínuament, que sempre va d’una banda a l’altra, que no sap estar quieta enlloc. Aquesta mosseta és un belluguet.
2 m. pl. [LC] [BOS] Planta del gènere Briza, de la família de les gramínies, amb les espiguetes ovades o cordiformes penjants, sostingudes per pedicels molt fins, les quals tremolen al més lleuger ventijol.
bel·luí -ïna
adj. [LC] Propi d’una bèstia salvatge, d’una fera.
bellumes
f. pl. [LC] PAMPALLUGUES. Anem a dinar, que ja veig bellumes.
belònids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos molt llarg i gairebé cilíndric, amb les mandíbules molt allargades formant una mena de bec, les aletes sense radis espinosos, les ventrals en posició abdominal, i la línia lateral pròxima al marge ventral dels costats, que inclou les agulles.
2 m. [ZOP] Individu d’aquesta família.
beluga
f. [ZOM] Mamífer cetaci de la família dels delfinaptèrids, de color blanc i de dentat molt reduït (Delphinapterus leucas).
bemoll
1 m. [LC] [MU] Signe que abaixa d’un semitò l’entonació natural de la nota que precedeix.
2 m. pl. [LC] Eufemisme per collons. La cosa tenia bemolls.
ben
adv. [LC] Forma que revesteix l’adverbi bé quan precedeix l’element que modifica.
bena
1 f. [LC] [MD] Tira generalment de fil, especialment la que serveix per a lligar o embolicar un membre i per a subjectar apòsits aplicats a una nafra, un tumor, una contusió, etc. Posar-se una bena. Treure’s, llevar-se, la bena.
2 [LC] tenir una bena davant els ulls [o tenir una bena als ulls] No veure la realitat.
3 [LC] fer benes d’una roba Esqueixar-la.
benafecte -a
adj. [LC] Que sent afecte per algú o per alguna cosa.
benamat -ada
adj. [LC] BENVOLGUT.
benanada
f. [LC] Comiat que es dona a qui parteix.
benanança
f. [LC] BENESTAR. Viure amb benanança.
benanant
adj. [LC] BENESTANT.
benasquès -esa
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Benasc.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Benasc o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Conjunt de parlars de transició entre el català i l’aragonès, molt relacionats amb el ribagorçà, parlats a la vall de Benasc.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al benasquès.
benastruc -uga
adj. [LC] Feliç, afortunat.
benastrugança
f. [LC] Felicitat, bona sort.
benauradament
adv. [LC] Amb benaurança.
benaurança
1 f. [LC] [RE] Beatitud 1 i 2 1. La benaurança eterna. Vivia en una benaurança impertorbable. Arribar a la benaurança celestial.
2 f. [RE] Declaració de les que feu Jesucrist en el sermó de la muntanya tocant a la beatitud dels que posseeixen determinades virtuts.
benaurat -ada
1 adj. [LC] FELIÇ. En aquella casa, s’hi trobava benaurat com en un paradís. O benaurats mortals, quina sort la vostra! Dies benaurats. Edat benaurada. Solitud benaurada.
2 adj. i m. i f. [LC] Benaventurat 1.
benavarrès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Benavarri.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Benavarri o als seus habitants.
benavenir
m. [LC] Prosperitat futura. Pregar pel benavenir d’algú.
benaventuradament
adv. [LC] [RE] Amb benaventurança.
benaventurança
f. [LC] [RE] BENAURANÇA.
benaventurat -ada
1 1 adj. i m. i f. [LC] [RE] Que frueix del paradís.
1 2 adj. [LC] [RE] Títol que es dona als sants. El benaventurat sant Antoni.
2 1 adj. [LC] Feliç, afortunat.
2 2 adj. [LC] Beneit, ximple. Que n’ets, de benaventurat!
benaventurós -osa
adj. [LC] Afortunat 1.
benaventurosament
adv. [LC] AFORTUNADAMENT.
benavinença
1 f. [LC] Bona avinença.
2 f. [LC] Condició de ben avinguts.
bencossat -ada
adj. [LC] Que té el cos ben fet, ben proporcionat.
bendir
m. [LC] Art de parlar bé, bellament.
benedicció
1 1 f. [LC] [RE] Acció de beneir. Benedicció paternal. Benedicció sacerdotal, episcopal, pontifical. Donar la benedicció. Rebre la benedicció. La benedicció d’una casa, d’una església, d’una campana.
1 2 [LC] [RE] benedicció apostòlica Benedicció que dona el papa.
1 3 [LC] [RE] benediccions nupcials Cerimònies amb què se celebra el sagrament del matrimoni.
2 1 f. [LC] [RE] Acció tutelar de la gràcia divina. La benedicció de Déu, del cel.
2 2 [LC] ésser una benedicció Ésser motiu de joia o prosperitat.
benedictí -ina
1 1 adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a sant Benet i als religiosos de l’orde de sant Benet.
1 2 m. i f. [LC] [RE] [PR] Membre d’aquest orde. Els benedictins de Montserrat.
2 m. [LC] [HO] Licor estomacal fabricat originàriament per benedictins.
benefactiu -iva
adj. [FL] Que indica la persona que es beneficia de l’acció designada pel verb, s’aplica a alguns complements verbals. Complement benefactiu.
benefactor -a
adj. i m. i f. [LC] Que fa bé a altri. Jenner fou anomenat benefactor de la humanitat. Per les ànimes dels benefactors. Vam trobar una benefactora que ens va socórrer.
benèfic -a
1 1 adj. [LC] Que fa obres de caritat o beneficència. Un home noblement benèfic.
1 2 adj. [LC] Que té per objecte la beneficència. Una institució benèfica.
1 3 adj. [LC] Que constitueix una obra de beneficència. L’acolliment benèfic d’uns fugitius de guerra.
2 adj. [LC] Que fa bé. Un remei benèfic. L’acció benèfica d’un remei.
benèficament
adv. [LC] D’una manera benèfica.
beneficar
v. tr. [LC] Beneficiar 1.
beneficència
f. [LC] Acció de fer bé, especialment als pobres.
benefici
1 1 m. [LC] Bé que algú fa a un altre. No sé com agrair-li els beneficis que n’he rebut.
1 2 m. [LC] Bé que fa alguna cosa. Els beneficis de l’educació, de la ciència, de la civilització.
2 1 m. [LC] [ECT] Diferència entre els ingressos resultants de l’activitat d’una empresa i les despeses. Aquest negoci no dona gairebé cap benefici. La societat es dissolgué després de repartir-se els beneficis.
2 2 m. [LC] [JE] Producte d’una funció de teatre, d’un concert, etc., que es dona a una persona, a una entitat, etc.
2 3 m. [JE] El mateix espectacle. Avui és el benefici de l’actor que va sofrir l’accident.
3 1 m. [DR] Privilegi legal que una persona, en determinades circumstàncies, pot fer valer per alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar. Benefici de deliberar. Benefici de major edat. Benefici de separació de patrimonis. Benefici de termini.
3 2 [LC] [DR] [AD] benefici eclesiàstic Càrrec que l’Església confereix canònicament, al qual va annexa una renda.
3 3 [LC] [DR] benefici d’inventari Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
3 4 [DR] benefici fiscal Privilegi legal que suposa generalment la reducció d’un tribut.
4 m. [HIH] Concessió territorial que s’efectuava amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, a canvi de determinats serveis o d’una fidelitat del beneficiari.
5 m. [LC] [MI] Acció de beneficiar mines, jaciments, etc.; l’efecte.
beneficial
adj. [LC] [DR] Relatiu o pertanyent a un benefici eclesiàstic.
beneficiar
1 v. tr. [LC] Fer bé (a algú), fer-li beneficis. Havien beneficiat molt la seva família.
2 1 tr. [LC] Treballar (una cosa) perquè rendeixi un millor benefici.
2 2 tr. [LC] [MI] Fer valer (una terra), extreure amb guany (el mineral d’una mina), reduir i concentrar (mineral).
2 3 tr. [QU] Sotmetre (un mineral) al procés metal·lúrgic adequat per a obtenir-ne el metall que conté.
3 intr. pron. [LC] [ECT] Treure una utilitat, un guany. Ell es beneficia d’aquest privilegi.
beneficiari -ària
1 adj. [LC] [ECT] Relatiu a un benefici. Domini beneficiari.
2 1 m. i f. [LC] [DR] Persona que frueix d’un benefici, que rep en do una cosa.
2 2 m. i f. [ECT] Persona que té dret a rebre prestacions de la seguretat social.
beneficiat
m. [PR] [DR] [AD] El qui frueix d’un benefici eclesiàstic.
beneficiós -osa
adj. [LC] [ECT] Que produeix benefici, útil, profitós.
beneir
1 1 v. tr. [LC] [RE] Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar.
1 2 v. tr. [LC] [RE] Consagrar 1 1. Beneir l’aigua, un ciri, un rosari.
1 3 v. tr. [LC] [RE] El pare o la mare, invocar solemnement (sobre un fill) la protecció de Déu. El pare va beneir la seva filla gran.
1 4 [LC] estar dat i beneït V. DAR.
2 tr. [LC] Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Els pobres el beneeixen. Beneïa l’hora que el va conèixer. Beneït siga Déu!
3 1 tr. [LC] [RE] Déu, concedir la seva protecció, la prosperitat (a algú o a alguna cosa). Déu beneeix el just.
3 2 [LC] Déu et beneeixi! DÉU ET FACI BO!.
beneit -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que no té el cervell suficientment desenvolupat, mig idiota.
1 2 adj. i m. i f. [LC] XIMPLE.
1 3 adj. i m. i f. [LC] BABAU.
2 adj. [LC] [RE] ANT. Que ha estat beneït o consagrat. Beneita sou Vós i beneit és el fruit del vostre sant ventre. Sant Antoni beneit! Sant Pau beneit! Pa beneit. Aigua beneita.
beneitejar
v. intr. [LC] Fer coses pròpies de beneit, de ximple.
beneitera
adj. [LC] [RE] pica beneitera V. PICA2.
beneiteria
1 f. [LC] Qualitat de beneit, de ximple.
2 f. [LC] Acció o dita de beneit, de ximple.
beneitura
f. [LC] BENEITERIA.
benemèrit -a
adj. [LC] Que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis.
benentès
m. [LC] Condició entesa i acceptada prèviament. Anem al cine amb el benentès que seré jo qui pagarà.
beneplàcit
m. [LC] Aprovació de qui és superior. Ho han fet amb el seu beneplàcit.
benestant
adj. [LC] Que gaudeix d’una situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. La família de l’escriptor era una gent benestant.
benestar
1 m. [LC] Situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. La caiguda de la borsa afectà el benestar de la família.
2 [SO] benestar social Situació d’una societat en què les persones i els grups que la formen tenen cobertes les necessitats bàsiques, gaudeixen de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no estan subjectes a discriminació.
3 m. [LC] Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Quin benestar, en aquesta contrada tan tranquil·la!
beneventana
adj. [BB] escriptura beneventana V. ESCRIPTURA.
benèvol -a
1 adj. [LC] Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Lector benèvol. Crític benèvol. Mostrar-se benèvol.
2 adj. [LC] PER EXT. Crítica benèvola.
3 adj. [LC] Que és signe de benevolència. Mirada benèvola.
benèvolament
adv. [LC] D’una manera benèvola.
benevolència
f. [LC] Qualitat de benèvol, especialment d’un superior envers un inferior. La benevolència del públic. La benevolència de la crítica. Comptaven amb la benevolència dels seus superiors. Recaptar la benevolència d’algú.
benfactor -a
adj. i m. i f. [LC] BENEFACTOR.
benfer
m. [LC] Dretura en les accions d’algú.
bengala
1 1 f. [LC] Canya d’Índia de la qual es fan bastons.
1 2 f. [LC] Bastó 1 1.
2 1 f. [LC] [JE] [IQ] Recipient cilíndric ple d’una mescla de sofre, nitrat potàssic, sulfur d’antimoni i altres substàncies que en cremar-se emet una llum intensa i s’usa per a fer senyals o en pirotècnia. Els nàufrags varen disparar tres bengales abans no els van localitzar. Grans bengales il·luminaven des de les torres tot el parc de l’exposició.
2 2 f. [LC] [IQ] Vareta curta i prima amb un extrem cobert d’una substància que en cremar desprèn una llum intensa i espurnes brillants. Per Sant Joan encendrem bengales de colors.
bengalada
f. [LC] BASTONADA.
bengalí
[pl. -ís]
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bengala.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bengala o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Llengua indoeuropea parlada a Bengala.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al bengalí.
3 m. [LC] [ZOO] Ocell de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 13 centímetres de llargada, de colors vius, que habita a les regions intertropicals d’Àsia i d’Àfrica.
bengalina
f. [LC] [IT] Teixit amb lligat de plana, en què l’ordit és de seda i la trama de llana.
benhaja
[benhages, benhagen]
[LC] Exclamació usada per a expressar benedicció envers una persona o cosa. Benhaja qui t’entengui!
benhumorat -ada
adj. [LC] Que està de bon humor.
benicarlando -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Benicarló.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Benicarló o als seus habitants.
benidormer -a
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Benidorm.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Benidorm o als seus habitants.
benifet
m. [LC] [DR] Benefici, especialment benefici eclesiàstic.
benignament
adv. [LC] D’una manera benigna.
benigne -a
1 adj. [LC] Que té o mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Era benigne amb tothom. Serà benigne envers els acusats. Cal donar una interpretació benigna a les seves paraules.
2 adj. [LC] D’acció suau, saludable. Un clima benigne. Fa un temps benigne.
3 adj. [LC] [MD] En med., que no és maligne, que no és perillós. Una malaltia benigna. Un tumor benigne.
benignitat
f. [LC] Qualitat de benigne. Tots coneixem la seva benignitat envers els enemics. La benignitat d’aquell clima.
benimerí benimerina
1 m. i f. [HIH] [ISL] Individu d’una dinastia berber que del segle XIII al XV substituí els almohades en el domini del nord d’Àfrica i d’al-Àndalus.
2 adj. [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als benimerins.
benintencionat -ada
adj. [LC] Que té bona intenció.
benjamí -ina
1 1 adj. [SP] Que agrupa generalment els esportistes d’edat inferior a nou anys.
1 2 adj. i m. i f. [SP] Esportista que pertany a la categoria benjamina.
2 1 m. i f. [LC] El fill més petit. És el benjamí de la família.
2 2 m. i f. [LC] PER EXT. El benjamí de la colla.
benjuí
[pl. -ís]
m. [ED] [BOS] [IQ] [QU] Resina balsàmica que s’obté per incisió de diversos estíraxs, usada en perfumeria i cosmètica, i en medicina.
benlloc
m. [AGA] Arròs d’una varietat que dona un gra rodonet i té una espiga molt espessa.
benmereixent
adj. [LC] Que mereix bé, honor, recompensa, per la seva conducta, pels seus serveis, etc.
benparlant
adj. [LC] Que parla bé, correctament, amb una certa elegància.
benparlat -ada
adj. [LC] Que parla educadament, sense usar expressions grolleres.
benpensant
adj. i m. i f. [LC] Que pensa segons les normes considerades raonables. La societat benpensant.
bentònic -a
adj. [EG] Relatiu o pertanyent al bentos.
bentonita
f. [GL] [GLM] Roca argilosa constituïda principalment per esmectita.
bentos
m. [EG] Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces, fixos, colgats en el substrat o desplaçant-se per la superfície.
benveure
[usat generalment en inf.]
v. tr. [LC] Veure de bon ull, amb simpatia. Amb la seva cordialitat es fa benveure arreu on va.
benvinguda
f. [LC] Congratulació a qui arriba bé. Tots li donaren la benvinguda.
benvingut -uda
1 1 adj. [LC] Que ve a propòsit, oportunament. Totes les dades que ens aporteu seran benvingudes.
1 2 adj. [LC] Que és ben acollit. Benvinguts sigueu!
2 m. [AGA] Préssec d’una varietat de mida mitjana i de forma aplanada.
benvist -a
adj. [LC] Vist de bon ull, estimat de la gent, de bona fama. És un home benvist de tothom. No serà benvist que els facis pagar les despeses.
benviure
m. [LC] Fet de viure bé, com cal, honradament.
benvolença
f. [LC] Bona voluntat envers els altres.
benvolent
adj. [LC] Que mostra bona voluntat envers els altres, que els vol bé. Ha estat molt benvolent amb mi, envers mi.
benvoler
m. [LC] Benvolença, amor.
benvolgut -uda
adj. [LC] A qui hom vol bé, estimat. Amic benvolgut.
benz-
[LC] [QU] V. BENZO-.
benzaldehid
m. [QU] Aldehid aromàtic emprat en la síntesi de colorants, en farmàcia, en perfumeria i en alimentació com a aromatitzant.
benzè
m. [LC] [QU] Hidrocarbur cíclic aromàtic, de fórmula C6H6, líquid volàtil i inflamable, obtingut en la destil·lació del carbó, usat com a dissolvent i com a matèria primera en la fabricació de colorants, de medicaments, de vernissos, de laques, etc.
benzedrina
f. [QU] AMFETAMINA.
benzènic -a
adj. [QU] Relatiu o pertanyent al benzè.
benzenoide
adj. [QU] Que té semblança amb el benzè.
benzhidrol
m. [QU] Alcohol aromàtic, de fórmula (C6H5)2CHOH, obtingut per reducció de la benzofenona, emprat en la preparació d’alguns antihistamínics.
benzidina
f. [QU] Diamina aromàtica derivada del difenil, de fórmula (C6H4NH2)2.
benzil
m. [QU] Grup aril-alquílic resultant de l’eliminació d’un hidrogen de la cadena lateral del toluè, de fórmula C6H5CH2–. Clorur de benzil.
benzílic -a
adj. [QU] Que conté el grup o el radical benzil. Alcohol benzílic.
benzina
1 f. [LC] [QU] [IQ] [GL] [EI] Conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli, que comprèn les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar, etc.
2 f. [LC] [IQ] [EI] [QU] [GL] Gasolina.
benzinera
f. [LC] [IQ] [GL] Gasolinera 2.
benzo- [o benz-]
[LC] [QU] Forma prefixada del mot benzè, que indica la presència d’un nucli benzènic en un compost. Ex.: benzonaftol, benzofenona, benzaldehid, benzamida.
benzoat
1 m. [QU] Sal o èster de l’àcid benzoic.
2 [QU] benzoat de sodi Sal incolora o blanca, de fórmula C6H5COONa, emprada com a conservant d’aliments i en medicina.
benzofenona
f. [QU] Difenilcetona, de fórmula (C6H5)2CO, emprada en perfumeria i en la fabricació d’antihistamínics, d’hipnòtics i d’insecticides.
benzofuran
m. [QU] Compost aromàtic heterocíclic oxigenat, constituït formalment per la condensació d’un anell benzènic i un de furan de cinc baules, present en els olis lleugers del quitrà d’hulla.
benzoic -a
1 adj. [QU] Pertanyent al benjuí.
2 adj. [QU] Obtingut del benjuí.
benzoïl
m. [QU] Grup aroïl derivat de l’àcid benzoic, de fórmula C6H5CO–. Clorur de benzoïl.
benzoïna
f. [QU] Producte resultant de la condensació de dues molècules de benzaldehid, que conté la funció alcohol i la funció cetona, emprat en síntesi orgànica, en farmàcia i en perfumeria.
benzol
m. [LC] [QU] Benzè, denominació no sistemàtica encara emprada comercialment, especialment per a designar els productes impurs d’ús corrent.
benzopirè
m. [QU] Hidrocarbur aromàtic policíclic isòmer resultant de la condensació d’un anell de benzè en un nucli tetracíclic de pirè, present en quantitats petites en els productes de qualsevol combustió, d’efectes cancerígens.
benzoquinona
f. [QU] QUINONA.
benzotiazole
m. [QU] Compost aromàtic heterocíclic la molècula del qual és constituïda per dos anells condensats, un de benzè i un de tiazole, emprat en síntesi orgànica.
beoci -òcia
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Beòcia.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Beòcia o als seus habitants.
2 adj. [LC] D’esperit obtús.
bequerada
f. [LC] [ZOA] Becarrada 2.
bequeruda
f. [AGA] [LC] Olivera d’una varietat de mida mitjana, que creix apomada i alta.
bequerut -uda
1 adj. [LC] [ZOA] Proveït de bec.
2 m. [AGA] BEQUERUDA.
3 1 f. [LC] [ZOO] BECADELL.
3 2 f. [ZOO] TÈTOL CUANEGRE.
bequetejar
v. intr. [LC] [ZOA] Els ocells, donar-se el bec. Les gavines bequetegen per aquestes platges.
bèquic -a
1 adj. [LC] [MD] Que alleuja o remeia la tos.
2 m. [MD] Medicament bèquic.
berbena
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les verbenàcies, poc fullosa, de fulles oposades, les inferiors pinnatífides o pinnatipartides, i flors petites i violàcies, amb la corol·la tubulosa, disposades en llargues espigues primes i laxes, que es fa a les vores dels camins i en altres indrets poc o molt nitrificats i més o menys humits (Verbena officinalis).
2 f. [BOS] [AGA] CARMELITANA.
berber
adj. i m. i f. [HIH] [AN] [ISL] [FL] AMAZIC.
berberidàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, arbustives o herbàcies, pròpies sobretot de les zones temperades boreals i sud-americanes, que inclou els coralets i la mahònia.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
berberina
f. [QU] Alcaloide cristal·lí amargant obtingut de l’arrel dels coralets i d’altres plantes.
bèrbol
m. [LC] [MD] Liquen 3.
berbolós -osa
adj. [LC] [MD] Que pateix de bèrbols.
berenada
f. [LC] [HO] Berenar abundós.
berenador
m. [LC] Lloc on anar a berenar, a menjar.
berenar1
v. intr. [LC] [HO] Menjar el berenar.
berenar2
1 1 m. [LC] [HO] Menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar.
1 2 [LC] [HO] berenar sopar Menjada que es fa entre el berenar i el sopar en substitució d’aquests.
2 m. [LC] [HO] El que es menja per berenar. Portava el berenar al sarró.
3 m. [LC] [HO] ESMORZAR2.
bereneta
f. [LC] Berenar2 1 1.
bergamasc -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bèrgam.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bèrgam o als seus habitants.
2 m. [ZOM] Gos d’atura, d’una raça originària del nord d’Itàlia, que té el pèl llarg.
bergamiol
m. [ED] [QU] Oli incolor obtingut per síntesi i a partir de l’oli de bergamota, usat en perfumeria.
bergamota
1 f. [LC] [AGA] [BOS] [ED] Fruit del bergamoter, piriforme, de color groc pàl·lid, de la pela del qual s’extreu un oli essencial emprat en perfumeria.
2 f. [LC] [ED] [IQ] Essència feta amb aquest fruit.
bergamoter
m. [LC] [AGA] [BOS] Arbret de la família de les rutàcies, espinós, de fulles oblongues amb el pecíol alat, flors petites i fruits àcids, les bergamotes, originari de l’Àsia tropical (Citrus aurantium ssp. bergamia).
bergansí
m. [LC] Peça de vori, d’os, etc., que es fa rosegar a les criatures quan han de posar les dents, ordinàriament proveïda d’una cadeneta, de cascavells, etc.
bergant berganta
1 m. i f. [LC] Brètol, mala persona.
2 m. i f. [LC] Noi, noia.
bergantejar
v. intr. [LC] Fer actes, fer vida, de bergant.
bergantell bergantella
m. i f. [LC] Noi, noia.
berganteria
1 f. [LC] Condició de bergant.
2 f. [LC] Acte de bergant.
bergantí
1 1 m. [LC] [TRA] Nau de dos arbres de tres peces, tots encreuats.
1 2 [TRA] bergantí goleta Nau de dos arbres, el de davant, de tres peces i encreuat, i el de darrere, de dues peces i com de pailebot.
1 3 [TRA] bergantí goleta de tres arbres Nau de tres arbres, el de davant, de tres peces i encreuat, i el del mig i el de darrere, de dues peces i com de pailebot.
1 4 [TRA] bergantí pollacra Nau de dos arbres encreuats, de tres peces el de davant i de dues el de darrere.
2 m. [LC] [AGA] Fusta proveïda de pues a l’un costat i a l’altre fixada transversalment a l’extrem d’un mànec, que serveix per a separar la palla del gra estès a l’era.
bergantina
1 f. [LC] [TRA] Nau amb aparell mixt de bergantí i xabec.
2 f. [TRA] Cangrea d’un bergantí.
bergistà bergistana
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble preromà establert a l’alt Llobregat.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als bergistans.
bergsonià -ana
adj. [FS] Relatiu o pertanyent a Henri Bergson o a la seva filosofia.
berguedà -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Berga o del Berguedà.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Berga o al Berguedà, o als seus habitants.
2 f. [IT] Antiga màquina de filar construïda a la fi del segle XVIII, a Berga, emprada a Catalunya fins pels volts de 1870.
beri-beri
m. [MD] Malaltia endèmica causada per un dèficit de vitamina B1.
beribèric -a
adj. [MD] Relatiu o pertanyent al beri-beri.
beribrace
1 m. i f. [HIH] Individu d’un poble ramader establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià.
2 adj. [HIH] Relatiu o pertanyent als beribraces.
beril
m. [GLM] Mineral, ciclosilicat de beril·li i alumini, de fórmula Be3Al2Si6O18, que cristal·litza en la classe holoèdrica del sistema hexagonal i presenta varietats transparents que són considerades pedres precioses.
beril·li
m. [QU] [ML] Metall dur i lleuger, molt refractari, que ocorre en alguns minerals rars, com el beril (símbol, Be; nombre atòmic, 4; pes atòmic, 9,012).
berkeli
m. [QU] Element químic radioactiu artificial de la família dels actínids (símbol, Bk; nombre atòmic, 97; pes atòmic de l’isòtop més estable, 247).
berla
f. [LC] ESBERLA.
berlandieri
m. [AGA] Cep d’una varietat americana molt emprada com a patró per la seva gran resistència a l’atac de la fil·loxera i per la seva adaptació a terrenys calcaris.
berlina
1 1 f. [LC] [TRG] Cotxe tancat de quatre rodes, comunament de dos seients.
1 2 f. [LC] [TRG] Departament tancat, situat a la part del davant de les diligències i altres carruatges, amb una sola fila de seients.
1 3 f. [TRG] SEDAN.
2 1 f. [MI] Vagoneta de mina.
2 2 f. [MI] Vagoneta per al transport dels minaires.
berlinès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Berlín.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Berlín o als seus habitants.
berlinita
f. [GLM] Mineral, fosfat alumínic anhidre, de fórmula AlPO4, que cristal·litza en el sistema trigonal, és isoestructural amb el quars i té les mateixes propietats piezoelèctriques i les mateixes aplicacions industrials que aquest.
berma
f. [LC] [OP] Faixa de terra, de poca amplada i plana o lleugerament inclinada, que es troba a la part superior d’un terraplè immediata a un talús o al peu del talús d’un desmunt.
bermudes
f. pl. [ED] Pantalons curts que arriben fins al genoll.
bermudiana
adj. [TRA] vela bermudiana V. VELA.
bernat1
m. [LC] [EI] [IMI] Barra de ferro amb la punta torçada en angle recte que, penjada per l’altre cap d’una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, etc., serveix per a assegurar la fulla de la porta o qualsevol peça plegadissa, etc., introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta.
bernat2
1 m. [LC] [ZOO] bernat pescaire Ocell de la família dels ardeids, d’uns 90 centímetres d’alçària, de plomatge cendrós, freqüent als nostres rius i estanys a la tardor i a l’hivern (Ardea cinerea).
2 m. [LC] [ZOI] bernat ermità Crustaci decàpode del gènere Pagurus o d’altres gèneres, que té l’abdomen bla i el protegeix allotjant-se dins la closca buida d’un caragol.
3 m. [LC] [ZOI] bernat pudent Insecte heteròpter d’1,5 centímetres de llarg, color verd clar i d’olor acre (Nezara viridula).
bernès -esa
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Berna.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Berna o als seus habitants.
bèrnia
f. [IT] BURAT.
berruga
1 f. [LC] [MD] Excrescència de la pell deguda a una hipertròfia de les papil·les del derma.
2 f. [LC] [AGF] [BO] [AGA] Protuberància a l’escorça d’un arbre, en una fulla, etc.
3 [LC] [AGA] berruga de l’olivera Malaltia causada per Pseudomonas (Bacterium) savastonoi que es manifesta en forma de tumors o berrugues en les branques.
berrugós -osa
adj. [LC] [MD] Ple de berrugues.
berruguera
adj. [LC] [BOS] herba berruguera V. HERBA.
bersim
m. [BOS] [AGA] Herba de la família de les papilionàcies, semblant a un trèvol, de flors groguenques, originària de la Mediterrània oriental i de l’Àfrica occidental, conreada a les terres mediterrànies com a planta farratgera (Trifolium alexandrinum).
berthòl·lid -a
1 adj. [QU] En quím., de composició variable o de composició variable dins uns límits.
2 m. [QU] Compost berthòl·lid.
bertran
adj. [LC] [ZOA] [MD] os bertran V. OS1.
bertranada
f. [LC] Neciesa, ximpleria.
bertrandita
f. [GLM] Mineral, sorosilicat hidratat de beril·li, de fórmula Be4Si2O7(OH)2, que cristal·litza en el sistema ròmbic.
bertrol
1 m. [LC] [AGP] Nansa feta amb xarxa i muntura de ferro o de vímet.
2 [LC] caure al bertrol Caure a la trampa.
bertrola
f. [LC] [AGP] BERTROL.
bertrolada
f. [LC] [AGP] Quantitat de peix que s’agafa en un bertrol d’una vegada.
bes1
m. [LC] PETÓ.
bes-
[LC] Prefix que significa ‘dues vegades’. Ex.: besavi, bescavar.
besador -a
adj. [LC] Que besa.
besadura
1 f. [AR] Porció d’una peça de terrissa que resta sense vernís pel fet d’haver estat en contacte amb una altra peça durant la cuita.
2 f. [LC] Senyal que resta en un pa a l’indret on, durant la cuita, es besava amb un altre.
besamà
m. [LC] BESAMANS.
besamans
1 m. [LC] Cerimònia en què hom és admès a besar la mà del rei i d’altres persones reials.
2 [LC] fer besamans a algú Saludar-lo acostant la seva mà als llavis fent acció de voler-la besar.
besament
m. [LC] PETÓ.
besanca
f. [LC] [ZOA] La part més prominent de l’anca.
besant
1 1 m. [NU] Moneda bizantina d’or.
1 2 [NU] besant blanc Besant d’argent.
1 3 m. [NU] Moneda d’or o d’argent semblant al besant usada a l’edat mitjana.
2 m. [HIG] En heràld., figura rodona i plana sempre de metall i sobre un camper de color.
besantat -ada
adj. [HIG] En heràld., format per besants posats de costat o l’un damunt l’altre, s’aplica a una peça o a un moble, principalment a una creu.
besar1
1 1 v. tr. [LC] Tocar, oprimir amb els llavis, que es clouen en el moment del contacte i després es desclouen, en senyal d’afecció, de salutació, de reverència, etc.
1 2 [LC] besar els peus d’algú Humiliar-se davant seu.
1 3 [LC] besar la mà a algú Besar-la-hi en senyal de reverència.
2 1 tr. [LC] Una cosa, tocar suaument (una altra cosa). El ventijol besava dolçament l’arbreda.
2 2 [LC] besar-se dos pans Tocar-se l’un a l’altre dins el forn.
besar2
m. [LC] PETÓ.
besavi
m. [LC] [HIG] Pare de l’avi o de l’àvia.
besàvia
f. [LC] [HIG] Mare de l’avi o de l’àvia.
bescambra
f. [LC] Comú 8.
bescambrilla
f. [LC] [JE] Joc de cartes de basa en què guanya el jugador que, en les bases que ha fet, ha reunit un major nombre de punts.
bescantador -a
adj. i m. i f. [LC] Que bescanta.
bescantament
m. [LC] Acció de bescantar.
bescantar
v. tr. [LC] Parlar malament (d’algú o d’alguna cosa), difamar.
bescanvi
1 1 m. [LC] [ECT] Acció de bescanviar. Fer un bescanvi amb algú. Fer el bescanvi d’un objecte per un altre. Bescanvi de presoners. Un bescanvi de notes diplomàtiques.
1 2 m. [ECT] Permuta directa de béns sense intervenció dels diners, barata.
2 m. [QU] bescanvi iònic Procés fisicoquímic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, mentre passen a la solució unes quantitats equivalents d’anions i cations procedents del compost.
bescanviable
adj. [LC] [ECT] Que pot ésser bescanviat.
bescanviador -a
1 adj. i m. i f. [LC] [ECT] [PR] Que bescanvia.
2 1 m. [IQ] bescanviador de calor Aparell en què un fluid cedeix calor a un altre que es troba a una temperatura més baixa.
2 2 [QU] bescanviador iònic Substància, insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’ésser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte.
bescanviar
1 v. tr. [LC] [ECT] [AD] Donar a algú (alguna cosa) i rebre’n d’ell, com a equivalent, una altra. Bescanviar algú un objecte per un altre. Bescanviar euros per dòlars.
2 v. tr. [LC] Donar i rebre, lliurar i prendre, recíprocament. Bescanviar dos generals enemics llurs presoners.
3 v. tr. [LC] [AD] Trametre o adreçar, recíprocament. Bescanviar comunicacions. Bescanviar injúries.
bescara
f. [LC] [AR] En una peça treballada, la cara oposada a la bona.
bescavar
1 v. intr. [LC] [AGA] Cavar per segona vegada d’una manera més lleugera que la primera.
2 v. intr. [LC] [AGA] Cavar la terra de vora les plantes.
bescoll
m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Nuca, especialment la dels animals.
bescollada
f. [LC] Cop al bescoll.
bescollejar
v. tr. [LC] Donar bescollades (a algú).
bescollut -uda
adj. [LC] [AGR] Que té el bescoll gros.
bescomptar-se
v. intr. pron. [LC] DESCOMPTAR-SE.
bescompte
1 m. [LC] Acció de bescomptar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Equivocació, tergiversació.
bescordella
f. [LC] [AGP] Corda que, passant-la per les malles de les vores acostades de dues xarxes o de les vores de la boca d’un art, serveix per a enllaçar les dues xarxes o cloure la boca de l’art.
bescuit
1 m. [LC] [HO] Galeta¹ 1.
2 1 m. [LC] [HO] Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre. Xocolata amb bescuits.
2 2 m. [LC] [ED] [HO] Gelat elaborat amb ous i xarop de sucre batuts conjuntament en calent, amb addició posterior de nata o de clares d’ou batudes i amb congelació final.
3 1 m. [LC] [AR] Porcellana que ha rebut dues cuites i que es deixa sense envernissar.
3 2 m. [LC] [AR] Pasta de porcellana, de pisa, etc., abans d’envernissar.
bescuitada
1 f. [LC] [HO] Sopa de bescuits amb llet.
2 f. [HIH] Ceràmica que s’ha cuit dues vegades.
bescuitar
v. tr. [LC] [HO] Recoure (el pa) perquè es conservi millor.
bescuiter bescuitera
m. i f. [LC] [PR] Forner que fa bescuits.
beset
m. [LC] PETÓ.
besllaurar
v. intr. [LC] [AGA] Llaurar per segona vegada.
besllum
1 f. [LC] [FIF] Claror que deixa passar un cos translúcid.
2 [LC] de besllum loc. adv. A CONTRACLAROR.
3 f. [LC] Coneixença imperfecta, dubtosa, d’alguna cosa.
besllumar
v. intr. [LC] [FIF] Un cos translúcid, deixar passar la claror. Les mans se li havien tornat tan primes que, quan les estenia contra el sol, besllumaven com aquest pàmpol.
besneboda
f. [LC] [HIG] Filla d’un nebot o d’una neboda.
besnebot
m. [LC] [HIG] Fill d’un nebot o d’una neboda.
besnet
m. [LC] [HIG] Fill d’un net o d’una neta.
besneta
f. [LC] [HIG] Filla d’un net o d’una neta.
besneula
1 f. [LC] [BOS] Herba de la família de les boraginàcies, de fulles piloses, oblongues o lanceolades, flors vermelloses, inicialment violàcies, i fruit cobert d’agullons i dividit radialment en quatre porcions, que es fa en indrets alterats i nitrificats de muntanya (Cynoglossum officinale).
2 [BOS] besneula de fulla blanca Planta de la família de les boraginàcies, semblant a la besneula, però de fulles densament tomentoses, blanquinoses, i flors purpúries que esdevenen blavenques, pròpia d’indrets ruderals de terra baixa (Cynoglossum cheirifolium).
besoncle
m. [LC] [HIG] Germà de l’avi o de l’àvia.
besoteig
m. [LC] Acció de besotejar.
besotejar
v. tr. [LC] Besar repetides vegades.
bessa
f. [LC] [BO] [AGF] Branca principal en què es divideix el tronc d’un arbre.
bessac
m. [LC] [AGA] Alforja de cuir.
bessó1
1 1 m. [LC] [BO] [AGA] Carn d’un fruit de clofolla, especialment de l’ametlla.
1 2 m. [AGA] Ametlla, de llavor única o doble, d’una varietat comercial destinada a l’elaboració de torrons o a ésser torrada.
2 m. [LC] [MD] Moll d’un os.
3 m. [LC] Part essencial d’alguna cosa.
bessó2 -ona
1 1 adj. [LC] [BI] [MD] Nat d’un mateix part, amb un altre o altres. Dos germans bessons. Dues nenes bessones.
1 2 m. i f. [LC] [BI] [MD] Un dels dos bessons. Són dues bessones que no s’assemblen gens.
2 adj. [LC] [BO] [AGA] Que ha nascut enganxat a un altre, s’aplica a alguns fruits. Ametlles bessones.
3 adj. [LC] Que forma part d’un parell de peces o d’òrgans iguals i igualment disposats en un aparell. Molles bessones. Alambins bessons.
4 m. pl. i f. pl. [LC] [AN] [FIA] [inv.] GÈMINIS. Mare i filla eren bessons.
bessona
f. [LC] [AGF] Fillola d’una fita.
bessonada
1 f. [LC] [BI] [MD] Conjunt de dos o més germans bessons. Tenir bessonada.
2 f. [LC] [BO] [AGA] Aplec de dos fruits bessons.
bessoner -a
1 adj. [LC] Que produeix bessons.
2 f. [LC] [AGR] Ovella bessonera.
bestenaga
f. [LC] [ZOP] GRÍVIA.
bestia
f. [LC] [HIG] Germana de l’avi o de l’àvia.
bèstia
1 1 f. [LC] [AGR] [ZOA] Animal, principalment quadrúpede, especialment de càrrega.
1 2 f. [LC] Persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia. El marit era una bèstia, pobra dona.
1 3 [LC] bèstia bruta Persona brutal.
1 4 [LC] bèstia negra Allò que és o es considera causa de mals i objecte d’odi. La política econòmica i borsària és la bèstia negra d’aquell govern.
1 5 [LC] mala bèstia Persona dolenta, maligna.
1 6 [LC] no dir ase ni bèstia [o no dir ni ase ni bèstia] V. ASE1.
1 7 [LC] sense dir ase ni bèstia [o sense dir ni ase ni bèstia] V. ASE1.
2 f. [LC] Part animal en l’home. Domtar la bèstia. La bèstia que tots portem a dins nostre.
3 adj. [LC] Que obra d’una manera brutal, irracional. Aquell és molt bèstia. No siguis bèstia.
bestial
1 adj. [LC] Propi de la bèstia, que assimila l’home a la bèstia. Instints bestials.
2 adj. [LC] Semblant a una bèstia, brutal.
bestialitat
1 1 f. [LC] Condició de bestial.
1 2 f. [LC] Acció pròpia d’una bèstia.
2 f. [LC] [PS] Relació sexual d’una persona amb una bèstia.
bestialment
adv. [LC] D’una manera bestial.
bestiam
m. [LC] [ZOA] [AGR] Conjunt de bèsties.
bestiar
1 m. [AGR] [LC] Conjunt de bèsties d’una mateixa espècie, especialment de les que es crien per al servei i la utilitat de l’home. Bestiar banyut. Bestiar cabrum, boví. Bestiar de llana. Bestiar de peu rodó. Bestiar de peu forcat. Bestiar porquí. Bestiar mulatí.
2 m. [AGR] [LC] Conjunt de totes les bèsties que es crien en una casa, en una contrada, etc. S’hi fa molt de bestiar, en aquella comarca.
3 [AGR] [LC] bestiar gros Bous, cavalls, muls, etc.
4 [AGR] [LC] bestiar menut Ovelles, cabres, porcs, etc.
5 m. [LC] Moltons o ovelles. Costelles de porc i de bestiar.
bestiari
1 m. [LC] Conjunt de bèsties reals o fantàstiques.
2 1 m. [LC] [FLL] Obra medieval al·legòrica o moralitzadora que descriu les bèsties i llurs costums.
2 2 m. [FLL] Gènere poètic aparegut modernament consistent en la tipificació de personatges humans per mitjà de la descripció d’animals, amb intenció satírica o simplement descriptiva.
2 3 m. [FLL] Composició d’aquest gènere.
bestiejar
v. intr. [LC] Fer bestieses.
bestiesa
f. [LC] Neciesa en el dir o en el fer. Calla, home, no diguis aquestes bestieses. Va fer la bestiesa de deixar la feina que tenia. Quina bestiesa, comprar-li aquell casalot!
bestina
1 f. [LC] [ZOP] Peix de qualitat mediocre o baixa, generalment elasmobranqui, de pell forta i aspra, que cal escorxar per tal de poder-lo consumir.
2 [ZOP] bestina plana Peix del grup dels elasmobranquis, de cos molt aplanat, com els escats, les escurçanes i les rajades.
3 [ZOP] bestina rodona Peix del grup dels elasmobranquis, de cos fusiforme, com els agullats, els gatons i les mussoles.
bestinal
adj. [LC] [ZOA] [ZOP] De pell forta i aspra, s’aplica a peixos elasmobranquis. La tintorera és un peix bestinal.
bestioler -a
adj. [LC] Que té gran afecció als animals.
bestornar
v. intr. [LC] [AGA] Llaurar els conreus per segona vegada.
bestraure
[LC] [ECT] V. BESTREURE.
bestreta
1 f. [LC] [ECT] Acció de bestreure. Fer una bestreta. Li han fet la bestreta d’una mensualitat.
2 f. [LC] [ECT] Diner bestret o anticipat. Ha demanat una bestreta del sou.
3 [LC] [AD] a la bestreta loc. adv. PER ENDAVANT. Pagar a la bestreta.
bestreure
[quant a la flexió, com treure]
v. tr. [LC] [ECT] Avançar (diners) a algú, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podríem pagar, però ell ens bestraurà els diners. Dels diners que ens hauràs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros.
besuc
1 m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels espàrids, de cos oblong, de 15 a 20 centímetres de llargada, amb el dors de color bru vermellós molt clar, flancs i ventre argentats, amb una taca negra a l’aixella de les aletes pectorals (Pagellus acarne).
2 [ZOP] besuc blanc Besuc 1.
3 [ZOP] besuc de la taca [o besuc de fonera] Peix de la família dels espàrids, de cos oval i comprimit i ulls grossos, de 25 a 45 centímetres de llargada, de color bru vermellós amb una taca fosca sobre l’inici de la línia lateral (Pagellus bogaraveo).
besunya
m. [LC] Persona que sap manegar-se per aconseguir les coses que vol.
besunyar
v. tr. [LC] Afanyar-se per aconseguir o copsar (alguna cosa). Què hi besunyes, per ací?
besurt
m. [BOS] MOIXERA DE GUILLA.
bet
f. [RE] [FL] Segona lletra dels alfabets hebreu i arameu.
beta1
f. [LC] [FL] [RE] Segona lletra de l’alfabet grec (ß, Β).
beta2
1 f. [TRA] Embarcació petita de fons pla, de dues rodes, típica de les costes de la Provença i del Llenguadoc.
2 f. [TRA] Tèquina pròpia de Mallorca.
betatró
m. [FIF] Accelerador circular d’electrons en què aquests són accelerats per un camp magnètic perpendicular al seu pla de trajectòria.
bètel
m. [BOS] [AGA] Arbust de la família de les piperàcies, que es conrea a l’Àsia i a l’Àfrica per les seves fulles, amb les quals s’embolica una mescla de nous d’areca i calç, emprada com a masticatori (Piper betle).
bètic -a
1 adj. i m. i f. [LC] [HIH] Natural de l’antiga Bètica.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent a l’antiga Bètica o als seus habitants.
betlemita
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Betlem.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Betlem o als seus habitants.
2 m. [RE] Religiós d’un orde fundat al segle XVII per Pere de Bethencourt.
betol
m. [QU] Substància blanca, cristal·lina, emprada contra el reuma, la qual és un salicilat de naftol.
betònica
f. [LC] [BOS] Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, de fulles crenades i de flors purpúries agrupades en falses espigues terminals (Stachys officinalis o Betonica officinalis).
betulàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies llenyoses, monoiques i anemòfiles, distribuïdes principalment per les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, que inclou el vern, els bedolls i l’avellaner.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
betum
1 m. [LC] Substància inflamable composta essencialment d’hidrocarburs naturals que conté matèria mineral.
2 1 m. [IQ] [GL] betum de Judea Asfalt natural.
2 2 m. [OP] PRODUCTE BITUMINÓS.
3 m. [LC] [IQ] Pasta feta amb diferents ingredients usada per a donar color i fer llustrós el calçat.
betza
f. [LC] POP. Panxa voluminosa. Té una bona betza, aquest.
betzarrut -uda
adj. [LC] VENTRUT.
betzoar
m. [ZOA] [MD] Concreció calculosa que es troba a les vies digestives d’alguns remugants i que era usada com a medicament o contraverí.
betzol -a
adj. [LC] Beneit, toix.
beuarra
m. i f. [LC] Bevedor2 2.
beurada
f. [AQ] [QU] [LC] Abeurada 2.
beure1
[ger. bevent; p. p. begut; ind. pr. bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; subj. pr. begui, etc.; subj. imperf. begués, etc.]
1 1 v. tr. [LC] Empassar-se (un líquid). Beure aigua, vi, suc de taronja. Beure un got d’aigua, una copeta de conyac. Beure amb un got d’alumini, de paper. Beure a glops, d’un glop. Beure més que una esponja, que una tina, que una mula, que un clot d’arena.
1 2 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] S’ha begut dues cerveses.
1 3 [LC] beure a galet [o beure a raig] a) Beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel galet d’un càntir, d’un porró, etc.
1 3 [LC] beure a galet [o beure a raig] b) Ésser excessivament confiat, crèdul.
1 4 [LC] beure a tot past Beure consuetudinàriament.
1 5 [LC] beure a xarrup Beure xuclant el líquid.
1 6 [LC] beure a xerric Beure a galet fent fressa amb la boca.
1 7 [LC] beure amorrat [o beure a morro, o beure a broc d’ampolla] Beure posant els llavis en el punt d’on brolla el líquid.
1 8 [LC] beure d’un alè Beure d’un cop, sense respirar.
1 9 tr. pron. [LC] beure’s amb els ulls [o beure’s amb la mirada] Mirar àvidament.
1 10 tr. pron. [LC] beure’s el seny [o beure’s l’enteniment] Fer insensateses, coses de boig.
1 11 [LC] fer beure a galet Enganyar algú abusant de la seva credulitat.
1 12 [LC] haver begut oli Estar ben llest, ja no haver-hi remei.
1 13 [LC] no poder beure’n en carabassa Es diu d’una cosa excel·lent, rara.
1 14 intr. [LC] Beure vi o altres begudes alcohòliques. Beu i li fa mal.
1 15 [LC] beure a la salut d’algú Brindar 1.
2 tr. pron. [LC] Creure’s, acceptar com a vera (alguna cosa inversemblant, difícil de creure). Ja li pots dir mentides, que tot s’ho beu.
3 1 tr. [LC] Absorbir (un líquid). L’esponja beu l’aigua. Un paper que beu la tinta.
3 2 tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Un paper que es beu la tinta.
3 3 tr. [LC] Engolir 2.
beure2
m. [LC] Beguda 1. Qui pagarà el beure?
beurim
m. [LC] [AQ] Abeurada 2.
bevedor1
m. [LC] ABEURADOR1.
bevedor2 bevedora
1 m. i f. [LC] Persona que beu. És un bon bevedor de cervesa.
2 m. i f. [LC] Persona que beu molt. És un bevedor empedreït.
bevenda
1 f. [LC] [HO] Beguda, cosa per a beure.
2 f. [LC] [HO] BEVENT. Tenir bona bevenda, mala bevenda.
bevent
m. [LC] [HO] Gust d’una beguda, especialment del vi. Aquest vi té bon bevent.
beverri bevèrria
m. i f. [LC] Bevedor2 2.
bevèrria
f. [LC] Vici de beure.
bevotejar
v. intr. [LC] Beure sovint, a petits glops.
bi- [o bis-]
1 [LC] Prefix que significa ‘dos’, ‘dues vegades’, ‘doblement’. Ex.: bidimensional, bilobulat, bipartidisme, biplaça, bisanual.
2 [QU] Prefix emprat per a formar noms de compostos en què l’element o el grup al nom dels quals s’anteposa estan en doble proporció que en un altre compost. Ex.: biòxid, biclorur.
3 [LC] [QU] Prefix emprat per a indicar la presència d’un hidrogen no substituït en sals d’oxoàcids. Ex.: bicarbonat, bisulfit.
-bi
[LC] Forma sufixada del mot gr. bíos, ‘vida’. Ex.: limnobi.
biaix
1 m. [LC] Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. El biaix d’un mur. Hi havia un sofà posat de biaix. Una peça de roba tallada al biaix.
2 1 m. [LC] Cosa tallada de biaix, obliquament. Posar biaixos a un vestit.
2 2 [LC] haver-hi molt de biaix Haver-hi molta diferència entre dues coses.
2 3 [LC] treure els biaixos Cercar economies, estalviar.
3 1 m. [FIF] Predisposició que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada segons les lleis de la física o les probabilitats. Biaix d’ordenació.
3 2 m. [FIF] Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors. Un error compensat té un biaix nul.
4 1 m. [IMF] Forma o posició d’allò que es desvia d’una recta de referència.
4 2 [AQ] [IMF] biaix de cartabó Forma de l’extrem d’un llistó o d’una post consistent en un pla que forma un angle diedre de 45° amb els costats llargs d’aquesta peça.
4 3 [IMF] biaix buscat Biaix obligat per una necessitat constructiva.
biamperimetria
f. [QU] Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d’una volumetria basada en la diferència de comportament de dos elèctrodes idèntics polaritzats per una diferència de potencial relativament petita.
biamperometria
f. [QU] BIAMPERIMETRIA.
biangular
adj. [MT] Que té dos angles.
bianual
adj. [LC] Que té lloc dues vegades l’any.
biarticulat -ada
adj. [LC] Que té dues articulacions.
biatleta
m. i f. [SP] [PR] Esportista que practica el biatló.
biatló
m. [SP] Competició esportiva d’hivern que comprèn esquí de fons i tir al blanc.
biauricular
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les dues aurícules.
2 adj. [MD] Que té dues aurícules.
3 adj. [MD] Que uneix els dos punts auriculars. Diàmetre biauricular del crani.
biaxial
1 adj. [LC] Que té dos eixos.
2 adj. [GL] En geol., que té dos eixos òptics. Cristall biaxial.
bibàsic -a
adj. [QU] DIBÀSIC.
bibelot
m. [LC] [ED] Petit objecte decoratiu.
biberó
m. [LC] [ED] [MD] Recipient graduat, generalment de vidre o de plàstic, amb un broc on es posa una tetina de goma a tall de mugró, emprat per a l’alletament artificial.
bíblia
f. [LC] [RE] Exemplar de la Bíblia. Fragments de bíblies llatines del segle IX.
bíblic -a
adj. [LC] [RE] Relatiu o pertanyent a la Bíblia. Narracions bíbliques. Estil bíblic. Autoritat bíblica.
biblio-1
[LC] Forma prefixada del mot gr. biblíon, ‘llibre’. Ex.: biblioteca, bibliocleptòman.
biblio-2
[LC] Prefixoide del mot biblioteca. Ex.: bibliobús.
bibliobús
m. [BB] [LC] Vehicle arranjat interiorment amb prestatgeries de llibres que fa servei de biblioteca o llibreria ambulant.
biblioclasta
m. i f. [MD] [BB] Destructor de llibres.
bibliocleptòman -a
adj. i m. i f. [MD] [BB] Que roba llibres sense cap motivació d’ordre econòmic.
bibliòfil bibliòfila
m. i f. [LC] [BB] Persona aficionada als llibres preciosos, rars.
bibliofília
f. [LC] [BB] Afició als llibres, especialment la que porta a col·leccionar o publicar llibres preciosos, rars.
bibliofilisme
m. [LC] [BB] BIBLIOFÍLIA.
bibliofòbia
f. [MD] [BB] [PS] Fòbia als llibres.
bibliognosta
m. i f. [LC] [BB] Persona versada en tot allò que es refereix als llibres.
bibliògraf bibliògrafa
1 m. i f. [LC] [BB] [PR] Persona versada en bibliografia.
2 m. i f. [BB] [PR] Persona que escriu sobre llibres, que tracta problemes referents a l’autor, la data d’impressió, la tipografia, les edicions, etc.
bibliografia
1 f. [FLL] [BB] [FL] Descripció de llibres, manuscrits o impresos, amb notícies de les edicions, dates de la còpia o de la impressió, etc. Les abreviatures utilitzades en bibliografia són llatines.
2 f. [BB] [FLL] [FL] Conjunt d’obres relatives a una disciplina o a un tema. Bibliografia jurídica. Bibliografia sobre Carner. Bibliografia dels ocells de les illes Medes.
3 f. [BB] [FLL] [FL] Conjunt d’obres d’un autor. Aquí trobareu la biografia i la bibliografia d’aquest autor.
4 f. [BB] [FL] [FLL] Relació d’obres utilitzades per a la confecció d’un article, d’una monografia, d’un llibre, etc. La bibliografia és en notes a peu de pàgina.
bibliogràfic -a
adj. [FLL] [BB] [FL] Relatiu o pertanyent a la bibliografia. Repertori bibliogràfic.
bibliolatria
f. [LC] [BB] Veneració excessiva envers els llibres.
bibliòleg bibliòloga
m. i f. [BB] [PR] [RE] Persona versada en bibliologia.
bibliologia
f. [LC] [BB] Ciència que s’ocupa dels llibres en llur aspecte històric i tècnic.
bibliològic -a
adj. [BB] [RE] Relatiu o pertanyent a la bibliologia.
bibliòman -a
adj. i m. i f. [LC] [BB] [MD] Que pateix de bibliomania.
bibliomania
f. [LC] [BB] [MD] Desig intens i immoderat de posseir molts llibres, especialment rars.
biblioteca
1 1 f. [LC] [BB] Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts, per a ésser consultats. Biblioteca pública. Biblioteca especialitzada. Biblioteca de la Universitat.
1 2 f. [LC] [IMF] Moble per a guardar llibres.
2 1 f. [LC] [BB] Col·lecció de llibres. Aquella professora té una bona biblioteca.
2 2 f. [FLL] [BB] [FL] Recull d’obres que presenten una certa unitat. Biblioteca pedagògica. Biblioteca d’autors grecs i llatins.
3 f. [IN] Conjunt de dades o de programes informàtics consultables per un ordinador.
bibliotecari -ària
1 adj. [BB] Relatiu o pertanyent a la biblioteca.
2 m. i f. [LC] [BB] [PR] Persona que té al seu càrrec la cura d’una biblioteca. Escola universitària de bibliotecaris i documentalistes.
bibliotècnia
f. [AF] [BB] Conjunt de tècniques de producció de llibres i de les arts gràfiques.
biblioteconomia
f. [BB] Conjunt de coneixements teòrics i tècnics relatius a la conservació, organització i administració d’una biblioteca.
biblioteràpia
f. [MD] [BB] Tractament de malalties nervioses per la inducció a la lectura.
biblista
m. i f. [RE] Persona versada en estudis bíblics.
bibotella
f. [SP] Bloc de dues botelles d’aire comprimit que l’escafandrista es col·loca a l’esquena.
bicable
adj. [LC] Proveït de dos cables, que funciona amb dos cables.
bicameral
adj. [PO] Relatiu o pertanyent al bicameralisme.
bicameralisme
m. [PO] Forma d’organització parlamentària basada en l’existència de dues cambres.
bicarpel·lar
adj. [BO] Que té dos carpels. Ovari bicarpel·lar.
bicèfal -a
adj. [LC] [ZOA] Que té dos caps.
bicel·lular
adj. [LC] [BI] Que té dues cèl·lules.
bíceps
1 m. [LC] [ZOA] [MD] Múscul que en una de les seves extremitats té dos tendons per a unir-se amb l’os.
2 m. [LC] [MD] [ZOA] Múscul flexor del braç.
3 [MD] [ZOA] bíceps braquial Bíceps 2.
4 [ZOA] [MD] bíceps femoral Múscul flexor de la cama situat en la part posterior de la cuixa.
5 [ZOA] [MD] bíceps humeral Bíceps 2.
bicicle
m. [LC] [TRG] Velocípede de dues rodes desiguals, amb pedals sobre l’eix de la roda anterior, que és la més gran.
bicicleta
f. [LC] [TRG] [SP] Vehicle lleuger de dues rodes, unides per un quadre, la del davant directora i la del darrere motora, que s’acciona amb pedals. Bicicleta de muntanya.
bicíclic -a
1 adj. [LC] [BO] [MT] Que consisteix o està disposat en dos cicles, dos cercles o dos verticils.
2 adj. [QU] En quím., que conté una molècula amb un sistema de dos cicles amb dos àtoms de carboni comuns o més de dos, s’aplica a un compost orgànic.
bicicròs
[inv.]
m. [SP] Modalitat de cursa que es practica en circuits accidentats i curts i amb bicicletes adequades, consistent a fer el recorregut a la màxima velocitat possible.
bicipital
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] Que té una extremitat dividida en dues parts.
2 adj. [ZOA] [MD] Relatiu o pertanyent al bíceps. Tuberositat bicipital.
bicircular
1 adj. [LC] [MT] Que consisteix en dos cercles, que forma dos cercles.
2 adj. [LC] [MT] En què intervenen dos cercles, referint-se a la determinació d’una posició, a la generació d’una corba. Coordenades bicirculars. Corba bicircular de quart ordre.
bicoca
1 f. [HIH] ANT. Plaça fortificada d’escassa importància.
2 1 f. [LC] POP. Prebenda 2.
2 2 f. [LC] POP. GANGA3.
bicòncau -ava
adj. [LC] [MT] Còncau d’ambdós costats. Vèrtebres bicòncaves. Lents bicòncaves.
biconcavitat
f. [LC] [MT] Qualitat de bicòncau.
bicondicional
adj. [FS] Que expressa una relació d’equivalència entre dues proposicions mitjançant el connector si i només si. Relació bicondicional. Implicació bicondicional.
bicònic -a
adj. [LC] [MT] Semblant per la forma a dos cons units per llurs bases.
biconvex -a
adj. [LC] [MT] Convex d’ambdós costats. Lent biconvexa.
biconvexitat
f. [LC] [MT] Qualitat de biconvex.
bicorn
m. [LC] [ED] Barret de dues puntes propi de la indumentària dels diplomàtics, dels acadèmics i d’alguns uniformes militars o escolars antics.
bicorne
adj. [LC] Que presenta dos corns o puntes.
bicornuat -ada
adj. [ZOA] Que té dues banyes.
bicorporal
adj. [LC] BICORPORI.
bicorpori -òria
adj. [LC] Que té dos cossos.
bicromia
f. [AF] Tècnica de gravat mecànic tramat en què s’utilitzen dos colors complementaris per a aconseguir una àmplia gamma cromàtica.
bicrucífer
m. [HIG] Conjunt que resulta d’una creu ressaltant sobre un sautor o un flanquís.
bicursal
adj. [FIF] Generat per dos punts mòbils cadascun dels quals recorre un camí diferent.
bicuspidat -ada
adj. [LC] [MD] Que té dues cúspides o prominències.
bicúspide
adj. [MD] BICUSPIDAT.
bidell bidella
m. i f. [LC] [PR] [PE] Empleat subaltern en les universitats i altres centres d’ensenyament.
bident
m. [LC] Instrument de dues dents o pues.
bidentat -ada
1 adj. [LC] Que té dues dents.
2 adj. [QU] Que posseeix dos àtoms donadors capaços de coordinar-se amb dos ions metàl·lics per a formar un complex polinuclear, o amb un ió metàl·lic sol per a formar un complex cíclic o quelat, s’aplica a la molècula d’un lligand.
bidet
m. [LC] [ED] Petita banyera en forma de seient per a la higiene íntima.
bidigitat -ada
adj. [ZOA] Que té dos dits o dos apèndixs semblants a dits.
bidimensional
adj. [LC] [FIF] Que té dues dimensions.
bidó
m. [LC] Recipient de metall o de plàstic per a transportar benzina, oli, petroli, etc.
biela
f. [LC] [EI] Peça d’un mecanisme o d’una màquina consistent en una barra rígida amb un coixinet a cada cap, que transmet el moviment d’un òrgan a un altre i que sovint transforma el moviment alternatiu en circular o viceversa.
bielorús -ussa
adj. i m. i f. [LC] [FL] BELARÚS.
biennal
1 1 adj. [LC] [HIH] Que dura dos anys. Magistratura biennal.
1 2 adj. [BO] En bot., que acompleix el seu desenvolupament en dos anys, de manera que floreix i fructifica el segon any i a continuació mor.
2 1 adj. [LC] Que es repeteix cada dos anys. Concurs biennal.
2 2 f. [AR] [LC] Manifestació de caràcter artístic que té lloc cada dos anys.
bienni
m. [LC] [HIH] Període de dos anys.
biestable
adj. [EL] [FIF] [IN] [EI] Que presenta o pot presentar dos estats o dues posicions estables, s’aplica a un mecanisme, un circuit, un dispositiu, etc.
bifaç
m. [HIH] Instrument de pedra, generalment de sílex, que ha estat tallat per les dues cares, característic del paleolític inferior.
bifacial
adj. [LC] [AR] Que té dues cares, especialment cares humanes, l’una oposada a l’altra.
bifàsic -a
1 adj. [LC] Que té dues fases.
2 adj. [EE] Que empra tres conductors, s’aplica a un sistema de dos corrents alterns desfasats de 90°.
bifenil
m. [QU] DIFENIL.
bífer -a
adj. [LC] [AGA] [BO] Que dona fruit dos cops l’any.
bifi bífia
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Que té el llavi inferior més prominent que el superior. Una persona bífia. És molt bifi.
2 adj. [MD] Que té sortit l’os inferior de la barba.
bífid -a
adj. [LC] [MD] Dividit parcialment en dos lòbuls o parts iguals per una clivella o fenella medial. Llengua bífida.
bifiditat
f. [LC] [MD] Qualitat de bífid.
bífidus
m. [BI] Bacteri anaerobi present a la flora intestinal, utilitzat com a ferment làctic en la indústria alimentària.
bifilar
1 adj. [EE] [LC] Que consta de dos fils. Suspensió bifilar. Micròmetre bifilar.
2 adj. [EE] Que està constituït per dos fils conductors, aïllats o no. Un cable bifilar.
bifistular
adj. [MD] Que té dos tubs.
bifocal
adj. [LC] [FIF] Que té dos focus. Lent bifocal.
bifoli
m. [LC] Pergamí, full de paper, etc., doblegat pel mig de manera que forma dos folis o fulls.
bífora
f. [AR] [AQ] Finestra dividida per una columneta central.
biforat -ada
adj. [LC] Que té dues perforacions.
biforme
adj. [LC] De dues formes, que reuneix característiques de dues formes, com un sàtir, un centaure.
bifront
adj. [LC] Que té dos fronts o cares.
biftalat
1 m. [QU] Sal monosubstituïda de l’àcid ftàlic.
2 m. [QU] Anió de fórmula C6H4(COOH)COO-.
bifurcació
1 1 f. [LC] Divisió en dues branques.
1 2 f. [TRG] Indret en què una via es divideix en dos brancs.
2 f. [AN] Distinció en la denominació de parents del mateix grau pel fet de pertànyer a la línia materna o la línia paterna.
bifurcar-se
v. intr. pron. [LC] Dividir-se en dues branques. Bifurcar-se un camí, un ferrocarril. Bifurcar-se una branca.
bifurcat -ada
1 adj. [LC] Que presenta una bifurcació.
2 adj. [LC] En forma de forca de dues pues.
biga1
1 1 f. [LC] [AQ] [EI] [AR] Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que alta i ampla que, disposada horitzontalment, serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar. Bigues de vint-i-sis pams de llarg, de fusta de melis. Biga mestra.
1 2 [LC] [AQ] [EI] biga carenera [o biga serrera] Biga que correspon a la part més alta d’una teulada.
1 3 [LC] biga del foc Biga que hi ha a les cuines i a les llars de foc i que serveix per a penjar-hi les olles.
1 4 [LC] portar la biga Estar embriagat.
1 5 [LC] [MD] biga de l’esquena COLUMNA VERTEBRAL.
2 f. [LC] Barra grossa de ferro o de fusta que serveix per a fer funcionar la premsa.
biga2
1 f. [HIH] En l’antiguitat clàssica, carro tirat per dos cavalls posats l’un al costat de l’altre.
2 f. [HIH] Parella de cavalls que tiren una biga.
bigal
m. [LC] [AGR] Espinada, especialment del porc.
bigalot
1 m. [LC] Tros de fusta de formes diferents que serveix per a capolar carn, tallar llenya, etc.
2 m. [IMI] Eina emprada pels sabaters consistent en un bloc de fusta quadrangular acassolat d’un costat, que serveix per a picar-hi la sola.
3 m. [LC] Persona grossa i malgirbada.
bigam
m. [LC] [AQ] Conjunt de bigues.
bígam -a
1 1 adj. i m. i f. [DR] [AN] Que està casat amb dues persones simultàniament.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que ha contret un segon matrimoni no estant legalment dissolt el primer.
2 1 adj. i m. i f. [LC] [DR] En dret canònic, casat en segones núpcies.
2 2 adj. i m. i f. [LC] [DR] Casat amb una vídua o amb un vidu.
bigàmia
f. [LC] [AN] [DR] Estat o qualitat de bígam.
bigarrat -ada
adj. [LC] [AGR] Que té diferents colors discordants, mal combinats.
bigeminat -ada
adj. [LC] Dos cops geminat, que forma dos parells.
bignònia
f. [AGA] [BOS] Planta dels gèneres Bignonia, Macfadyena, Campsis, Tecoma i altres, de la família de les bignoniàcies, exòtica, llenyosa i enfiladissa, de fulles compostes i flors grosses, molt vistoses, vermelloses, grogues o ataronjades, conreada en jardineria.
bignoniàcies
1 f. pl. [BOS] Família de plantes dicotiledònies, pròpies de climes càlids, representada sobretot per arbres, arbustos i lianes de flors simpètales i fruits en càpsula o en baia, a la qual pertanyen la catalpa, l’espatodea, l’arbre de les botifarres, les xicrandes i les bignònies.
2 f. [BOS] Individu d’aquesta família.
bigòrnia
f. [LC] [IMI] Enclusa petita de puntes còniques.
bigòs
m. [IMI] Eina de pagès semblant a un càvec, que té un ferro format per dues puntes llargues, emprat per a arrencar patates.
bigota
f. [TRA] Peça de fusta en forma de botó amb tres forats que serveix per a subjectar i tesar l’eixàrcia ferma d’un veler.
bigotera
1 1 f. [LC] [ED] Tira de pell suau usada per a tapar-se i subjectar el bigoti quan s’és al llit o a casa.
1 2 f. [LC] [ED] Tros de cuir, etc., que es posa a la punta del calçat per a reforçar-lo o adornar-lo.
2 f. [AQ] Compàs emprat per a traçar circumferències de diàmetre petit.
bigoti
1 1 m. [LC] [usat generalment en pl.] Pèl que neix sobre el llavi superior.
1 2 [LC] caure de bigotis Caure boca per avall.
2 m. [LC] [AF] Element decoratiu tipogràfic, generalment format per un filet més gruixut en el centre que en les puntes.
3 m. [LC] [TRA] Franja de color blanc que comença a proa d’una barca i es va aprimant fins a arribar aproximadament a un terç de la barca.
4 m. pl. [TRA] Onades que es formen a la proa d’una embarcació, quan navega a una certa velocitat.
bigotut -uda
1 adj. [LC] Que té un bigoti molt gros.
2 adj. [LC] Que té pèl sobre el llavi superior, referit a una dona.
bigudí
m. [LC] [ED] Petit cilindre en què hom enrotlla els cabells en fer la permanent.
bigueta
1 f. [AQ] Biga petita, metàl·lica o de formigó, especialment la que, en un sostre amb revoltons, els sosté.
2 f. [AQ] Peça ceràmica arrenglerada amb d’altres d’iguals que, armades amb barres de ferro, omplertes de formigó i col·locades paral·lelament, formen un sostre sense revoltons.
bijecció
f. [MT] Aplicació bijectiva o biunívoca.
bijectiu -iva
adj. [MT] En mat., que és injectiu i exhaustiu a la vegada. Aplicació bijectiva.
bijuteria
1 f. [IMI] [LC] Conjunt de joies de fantasia.
2 f. [LC] [IMI] Fabricació, comerç, de bijuteria.
bilabial
adj. [LC] [FL] En fonèt., que s’articula amb els dos llavis. La p, la b i la m són consonants bilabials.
bilabialització
f. [FL] Acció de bilabialitzar o de bilabialitzar-se; l’efecte.
bilabialitzar
1 v. tr. [FL] Fer esdevenir bilabial (un so).
2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir bilabial.
bilabiat -ada
adj. [BO] Que té dos llavis. Corol·la bilabiada.
bilabiovelar
adj. [FL] Que participa de les característiques dels sons bilabials i dels velars, tant articulatòriament com acústicament.
bilàmina
f. [FIF] [EI] Làmina doble, formada per dos metalls amb diferent coeficient de dilatació, que es corba en funció de la temperatura i s’utilitza en termòmetres, termòstats i altres aparells.
bilateral
1 1 adj. [LC] Que té dos costats simètrics.
1 2 adj. [LC] Que es refereix igualment als dos costats.
1 3 adj. [BO] En bot., que té dos plans de simetria.
2 1 adj. [LC] Que concerneix dues parts. Un conveni bilateral.
2 2 adj. [AN] [DR] En jur., fet conjuntament per dues persones. Renúncia bilateral.
bilateralitat
f. [LC] Qualitat de bilateral.
bilbaí -ïna
1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Bilbao.
2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Bilbao o als seus habitants. Bacallà a la bilbaïna.
bili-
[LC] [MD] Forma prefixada del mot bilis. Ex.: biliproteid.
biliació
f. [ZOA] [MD] Producció o excreció de bilis.
biliar
1 adj. [ZOA] [MD] [QU] Relatiu o pertanyent a la bilis.
2 adj. [ZOA] [MD] Que conté bilis. Vesícula biliar. Conductes biliars.
bilífer -a
adj. [ZOA] [MD] Que produeix bilis.
bilineal
1 adj. [MT] Relatiu o pertanyent a dues línies.
2 adj. [MT] Lineal en dues variables. Funció bilineal.
3 adj. [AN] Que es vincula simultàniament a un llinatge matrilineal i a un llinatge patrilineal, que li transmeten drets diferents.
bilinealitat
f. [AN] Regla de filiació bilineal.
bilinga
1 f. [BOS] [AGF] Arbre perennifoli de la família de les rubiàcies, de gran port, originari de l’Àfrica tropical (Nauclea diderrichii o Sarcocephalus diderrichii).
2 f. [AGF] [IMF] Fusta de bilinga, de color ocre i sense anells, molt resistent.
bilingüe
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al bilingüisme.
2 adj. [LC] [FL] Expressat en dues llengües. Inscripció bilingüe.
3 adj. [LC] [FL] De dues llengües. Diccionari bilingüe.
4 adj. [LC] [FL] Que usa dues llengües. Una administració bilingüe.
bilingüisme
1 m. [LC] [FL] [FLL] Condició de bilingüe. El bilingüisme dels escriptors renaixentistes.
2 m. [FL] Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat.
bilió
m. [LC] [MT] Milió de milions.
bilionèsim -a
1 adj. [LC] [MT] Ordinal corresponent a bilió.
2 adj. [LC] [MT] Que és una del bilió de parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. La bilionèsima part de la unitat.
3 m. [LC] [MT] Un bilionèsim, 10-12.
biliós -osa
1 adj. [LC] [ZOA] [MD] En què hi ha bilis en excés. Pacient biliós.
2 adj. [LC] [ZOA] [MD] Causat per un excés de bilis. Febre biliosa. Símptomes biliosos.
3 adj. [LC] Colèric, irascible. Temperament biliós.
bilirubina
f. [MD] [BI] Pigment de color groc vermellós present en un alt percentatge a la bilis, derivat fonamentalment de la degradació de l’hemoglobina.
bilirubinèmia
f. [MD] Presència de bilirubina a la sang circulant.
bilirubinúria
f. [MD] Presència de bilirubina a l’orina.
bilis
1 f. [LC] [ZOA] [MD] [BI] Líquid clar, groguenc, amargant, produït pel fetge i concentrat a la vesícula biliar, que és essencial en l’absorció dels greixos.
2 [MD] [ZOA] [LC] bilis negra Forma morbosa de la bilis que, segons els antics, influïa en el caràcter fent-lo tornar trist i irascible.
3 f. [LC] Ira violenta. Esbravava la bilis amb renecs i insults contra aquella gent.
biliteral
adj. [LC] [FL] De dues lletres.
biliverdina
f. [QU] [ZOA] Pigment de color verd present en la bilis, el fetge, la melsa i la medul·la òssia d’alguns animals.
bill
[angl.]
1 m. [PO] [DR] Projecte de llei del parlament britànic.
2 [LC] donar a algú un bill d’indemnitat Aprovar, ratificar, tot el que ell ha fet.
billar
1 m. [LC] [JE] Joc que es juga sobre una taula rectangular recoberta de feltre, amb boles de vori que els jugadors impulsen amb un tac. Cada dia juga una hora al billar. Taula de billar. Sala de billar.
2 m. [LC] [JE] Taula on es juga al joc del billar.
3 m. pl. [LC] [JE] Establiment o local destinat al joc del billar.
billarista
m. i f. [LC] [PR] [JE] Persona que juga al billar, especialment com a professional.
billeta
f. [IMI] Desbast que s’obté del laminatge de l’acer, de secció recta, quadrada, els costats del qual són iguals o lleugerament inferiors a 120 mil·límetres.
billó
m. [IMI] [HIH] [NU] Aliatge d’argent i coure, de llei variable, usat com a metall per a la fabricació de monedes, especialment a l’època medieval. Moneda de billó.
billonar
1 v. tr. [NU] Alterar (la moneda) posant-hi més coure que el de llei.
2 intr. [NU] Especular aprofitant els desequilibris en els canvis monetaris i especialment entre les monedes de billó i les d’or i argent a l’època medieval.
bilobat -ada
adj. [LC] [BI] [MD] Que té dos lòbuls.
bilobulat -ada
adj. [MD] BILOBAT.
bilocal
adj. [AN] Que determina que el matrimoni acabat de formar s’estableix indistintament a casa de qualsevol dels pares dels esposos. Sistema de residència bilocal.
bilocular
adj. [LC] [BI] [MD] [BO] BILOCULAT.
biloculat -ada
adj. [MD] [BI] [BO] Dividit en dos compartiments. Estómac biloculat. Úter biloculat.
bilorda
1 f. [LC] Brutícia amb què es cobreix un rec, una canonada, etc., que embussa el pas de l’aigua.
2 f. [LC] Brossa, farda.
bimà -ana
adj. [LC] [ZOA] Que té dues mans. L’home és bimà i bípede.
bimanual
1 adj. [LC] Fet amb les dues mans.
2 adj. [LC] Que requereix l’ús de les dues mans.
bimba
f. [LC] [SP] POP. Pilota, especialment de futbol.
bimbatxe
1 m. i f. [AN] Individu d’un poble prehispànic de l’illa de Hierro.
2 adj. [AN] Relatiu o pertanyent als bimbatxes.
bimbell
m. [LC] [AQ] MINVELL.
bimbirimboies
f. pl. [LC] Galindaines.
bimembre
adj. [LC] Que té dos membres o dues parts. Període bimembre.
bimensual
adj. [LC] Que s’esdevé o apareix dues vegades al mes. Revista bimensual.
bimestral
1 adj. [LC] Que dura dos mesos.
2 adj. [LC] Que té lloc cada dos mesos.
bimestre
m. [LC] Espai de dos mesos.
bimetàl·lic -a
adj. [LC] [ML] Format de dues parts cadascuna d’un metall diferent. Termòmetre de làmina bimetàl·lica.
bimetal·lisme
m. [ECT] Emprament, com a patró monetari, d’una combinació fixa de dos metalls, l’or i l’argent, en lloc d’un de sol.
bimetal·lista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al bimetal·lisme.
2 adj. i m. i f. [LC] Partidari del bimetal·lisme.
bimolecular
1 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a dues molècules.
2 adj. [FIF] [QU] En què intervenen dues molècules. Reacció bimolecular.
bimotor -a
1 adj. [LC] Que té dos motors.
2 m. [EI] Avió bimotor.
binadora
f. [AGA] Eina o màquina emprada per a binar.
binar
1 v. tr. [LC] [AGA] Llaurar superficialment per a destruir les males herbes dels conreus, escrostar o esterrossar. Binar les terres, els camps.
2 intr. [LC] [RE] Un sacerdot, celebrar una segona missa el mateix dia.
binari -ària
1 adj. [LC] [IN] Que consta de dos elements, de dues parts. Les combinacions binàries dels pronoms febles. Compost binari.
2 1 adj. [MU] En mús., que es pot dividir en dos temps. Compàs binari.
2 2 adj. [MU] De compàs binari. Ritme binari.
3 1 adj. [MT] [IN] En mat., que té com a base el nombre 2. Sistema de numeració binari. Codificació binària. Comptador binari.
3 2 adj. [IN] Referent a un tret o propietat que impliquen una selecció entre dues possibilitats. Àlgebra binària.
binarisme
m. [FL] Teoria fonològica basada en la hipòtesi que la majoria de les relacions entre unitats fòniques distintives de les llengües s’estableixen segons la presència o l’absència d’un tret distintiu, de manera que les oposicions es redueixen a una escala dicotòmica de dotze oposicions.
binaural
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent a les dues orelles.
2 adj. [LC] [MD] Que té dues orelles.
3 adj. [MD] [EL] Que empra les dues orelles, s’aplica a l’audició.
bingo
1 m. [LC] [JE] PLENA2.
2 m. [LC] [JE] Local on es juga al bingo.
3 interj. [LC] [JE] Crit amb què s’anuncia el guanyador del joc del bingo.
binocle
[usat generalment en pl.]
m. [LC] [FIF] Aparell òptic format per un parell d’ulleres, una per a cada ull. Binocles de campanya, de teatre.