23

En el cervell de la Bruna, en aquells instants, van ressorgir les imatges de la seva desgraciada infantesa, dels abusos que havien comès, dels crims que ella havia perpetrat en la seva obnubilació juvenil, del goig juganer que havia compartit amb el mateix Bernat i la Yu Xin a Tóldoth, de la mirada suplicant d’en Nuno Sanç abans d’escanyar-lo, la mateixa remota espurna d’amor que també brillava ara en els ulls de l’amant i l’enemic caigut.

—No —va dir tot retirant l’espasa però sense deixar de premsar el pit d’en Tallaferro amb el peu a fi que no reaccionés per tornar al combat—. El cicle de la violència ha d’acabar. No compteu amb mi per perpetuar el dolor.

En aquell moment, la Dolça va pensar en el miracle de com, de tant en tant, els odis es refrenen i es pot sortir de l’huracà per construir un futur amb aquell que et volia veure mort.

—Retira’t —va dir la Bruna amb aquella veu profètica—. Deixa que els pobles triïn els governants de la nova era.

Reduït i humiliat, en Tallaferro es va aixecar lentament, no sense una lleugera sotsobra que remarcava la seva feblesa.

—Confieu en una gran transformació i res no canviarà —va dir amb un fil de veu que acompanyava l’erosió de l’ànima—. Res. Ressorgeixen països vells i a d’altres els engoleixen les selves, esclaten tumults, revolucions, es lliuren guerres cruels i sempre algú s’organitza més pendent de continuar manant i d’assegurar el seu benestar i el de la seva casta que de governar per a la gent.

—Això ja ho veurem, Bernat —va tallar-lo en Màrius, mentre es recuperava de l’abatiment—. Ningú no ha guanyat aquesta guerra, més aviat tots hem perdut coses molt importants. Potser serà a través de la consciència de la nostra fragilitat que començarem a posar-nos en el lloc de l’altre i a actuar correctament.

Semblava que en Bernat retornava als anys en què escoltava les paraules del seu mestre, quan no hi havia més tribulacions que divagar, mentre els vespres de finals d’estiu banyen amb coure els pàmpols dels ceps.

—Almenys, Màrius, he demostrat que he après a morir —va dir en Tallaferro i es va retirar ranquejant, acompanyat del seu seguici.