5

Com havia calculat en Màrius, va caler sacrificar alguns equips antiaeris de l’interior de la ciutat i alguns edificis civils i militars per mitigar la intensitat del bombardeig. Amb la penetració d’alguns esquadrons mossàrabs, diversos objectius van ser delmats. Les unitats enemigues es van dedicar a aterrir la població amb la successió d’onades de foc que ensorraven façanes i carbonitzaven habitants. No obstant això, els minuts de marge que es van esperar per cobrir Barcelona amb la cúpula magnètica van ser decisius per maximitzar les baixes mossàrabs, començant per un ingent creuer que va sofrir un impacte determinant en el moment que creuava la zona de radiacions i que va ser partit en dos amb una estridència eixordadora. D’altra banda, els intrusos compostos per les unitats més petites i esquives, de sobte es van trobar engabiats dins l’escut i forçats a combatre contra les dotacions catalanes que s’enlairaven des dels diversos districtes i els tancs d’ions situats en les torres de defensa que cobrien els enfrontaments singulars entre les naus.

—Gaia 1, preparat per a l’enlairament des de la plataforma de Pedralbes —es va sentir en la sala d’operacions.

—Enlairament autoritzat —va respondre un operari de comunicacions mentre el Prínceps, la Consellera i els membres de l’Estat Major anaven observant els hologrames de les naus pròpies que s’anaven dibuixant sobre la reproducció digital del mapa de la ciutat. Els altres pilots també anaven anunciant les seves posicions:

—Gaia 2, preparat per a l’enlairament des de Sant Martí.

—Gaia 3, preparat des de Collserola.

—Gaia 4, preparat des de Montjuïc.

—Gaia 5, preparat des de Gràcia.

—Que tingueu sort, nois —va desitjar el Prínceps en contacte amb tots els canals—. Endavant! Moral de victòria!

Tal vegada les capacitats militars catalanes s’havien rovellat des del conflicte amb els allmands durant les Guerres Alpines, però encara representaven un vell país que havia guanyat moltes guerres. Ni tan sols enfrontats amb una conxorxa que implicava diverses potències mundials (i la passivitat d’alguns estats europeus ressentits) caurien sense plantar cara. De fet, en Màrius cada cop estava més convençut que si en l’atac i en el control dels territoris annexionats havien mostrat una feblesa incompetent, en la defensa del nucli de la identitat que la ciutat de Barcelona simbolitzava, guanyarien.

El primer xoc aeri es va produir damunt de les teulades del barri gòtic. Els bombarders mossàrabs atrapats dins l’escut volien desmoralitzar la població llançant la seva càrrega contra la catedral albigesa. No hi havia cap sentit estratègic en l’acció, només minar el coratge dels catalans. Un raid que sobrevolava a baixa altura va desencadenar un infern sobre el Raval abans d’unir-se al bombarder que es preparava per descarregar sobre els edificis medievals. Les naus de combat en operació defensiva procedents dels diversos punts de la ciutat ja tenien les naus mossàrabs en el punt de mira i així ho van informar al búnquer d’operacions:

—Aquí Gaia 4 —van sentir els oficials i el Prínceps—. Tenim la cua del bombarder al davant.

L’almirall Lambert va mirar de reüll en Màrius com si esperés un assentiment que es va manifestar de forma molt subtil.

—Foc a discreció —va ordenar.

Els hologrames i les càmeres que les naus duien incrustades als laterals de la cabina van captar les ràfegues de trets. Amb una inclinació el bombarder mossàrab va esquivar els projectils dels catalans, maniobra que va suposar que el pilot mossàrab errés la col·locació de les bombes i que la catedral albigesa se salvés. Algunes altres àrees del teixit urbà no van tenir tanta sort: els artefactes van dinamitar sobre un grapat de cases antigues del barri popular. El sotrac es va sentir fins a la sala d’operacions, amb una batzegada i el descrostament d’uns plafons. Quan les naus catalanes van tornar a enfilar la persecució del bombarder es van encreuar dues vespes mossàrabs que van atacar de front.

—Són aquí! —va remugar Gaia 4.

—Sortiu de la línia de tir! De pressa! —va cridar en Lambert.

—No puc! No puc! —es queixava Gaia 5 com si s’ofegués—. Ah!

L’impacte va encertar de ple en Gaia 5 que va giravoltar amb un soroll ranquejant fins a estavellar-se contra el tram sud de la Rambla, tot provocant una explosió aparatosa i un incendi. Gaia 3 i Gaia 2 van comparèixer a l’auxili de Gaia 4 per fer front als aparells enemics. Les trajectòries de les naus s’embolicaven en un cabdell confús i els trets erraven en els seus objectius.

—Arrossegueu-los fins al moll! —va ordenar en Lambert, aferrat amb neguit a la vora de la taula de comandament.

Tal com l’almirall havia previst, el desplaçament cap a la cornisa marítima va fer entrar les naus de combat mossàrabs sota l’objectiu d’una bateria que els va abatre amb el llançament d’una sèrie precisa de projectils. Alliberar-se del zumzeig dels aparells mossàrabs va permetre a l’esquadra dels tres gaies reiniciar la persecució del bombarder que pretenia convergir amb la resta dels efectius atrapats dins de l’escut per concentrar l’atac contra el bastió de Montjuïc, un dels centres d’irradiació del camp magnètic que protegien la ciutat. Les primeres bombes que va deixar caure l’aparell enemic es van encastar contra les roques sense provocar danys.

—Vaig cap a ell —va resoldre Gaia 4—. Cobriu-me!

Les vespes mossàrabs que escortaven els bombarders van emergir de darrere la muntanya i es dirigien frontalment contra l’esquadrilla de defensa catalana. Gaia 4 va ser encalçat per dues unitats enemigues fins que Gaia 3 va abatre’n un i en va fer desviar un altre que va ser rematat per Gaia 2. Gaia 4 es va poder concentrar aleshores en l’atac al bombarder que, després de diversos moviments bruscos, i quan semblava que es trobava en condicions de planar sobre el mar, va caure en picat fins a ser engolit per les onades tranquil·les.

—Ben fet, Gaia 4 —va dir en Lambert que encara continuava suant d’ansietat, cosa que enllustrava la pell del seu ample front.

Quan semblava que l’intent de neutralitzar el focus d’irradiació magnètica de Montjuïc s’havia superat, dos nous bombarders, acompanyats dels seus escortes, van iniciar altra vegada la maniobra d’atac contra el baluard i aquesta vegada la ràfega de míssils que van haver de suportar les instal·lacions de l’escut van ser brutals.

—No podem abaixar la guàrdia —es va sentir que deia el tripulant de Gaia 4 mentre guanyava altitud per enfrontar-se als altres aparells. Gaia 2 i Gaia 3 es van tornar a acostar a Gaia 4 pels flancs en direcció a l’objectiu. Les explosions contra el baluard no cessaven.

—Ens han reduït la capacitat defensiva al quinze per cent! —va comunicar l’oficial encarregat de supervisar els blindatges dels recintes amb dotació militar.

—Amb els caces no en tindrem prou —va pronosticar el Prínceps—. Necessitem que es desplaci l’artilleria terrestre.

—Sí, Excel·lència —va obeir en Lambert.

El caire crític de la situació es va accentuar quan, a mesura que les naus de combat s’acostaven i apuntaven cap al sud-oest, van arribar les imatges captades per les càmeres de les aeronaus que, mitjançant una ampliació, van permetre apreciar als oficials de la sala de control com, a l’altra banda de l’escut, a l’estuari del Llobregat, s’enlairaven dos creuers amb la bodega farcida d’infanteria de transport aeri que esperaven l’obertura d’una escletxa per ser llançats sobre el nucli urbà i ocupar diverses posicions estratègiques.

—Si entren aquests ens hauran de combatre casa per casa —va murmurar en Lambert.

—Els hem d’aturar com sigui! —va dir en Màrius.

—Envieu més naus de combat a Montjuïc! —va reclamar l’almirall—. Hem de repel·lir el bombardeig contra l’estació de l’escut!

I, immediatament, un dels oficials de comunicació s’adreçà al panell de control:

—A tots els gaies disponibles, dirigiu-vos al generador del sud i avorteu el bombardeig!

—Gaia 7, rebut, em retiro de la missió de reconeixement sobre Collserola.

—Gaia 8, enlairament des de la plataforma del Besòs.

—Gaia 9, preparat des del Guinardó.

La topada entre les naus va enteranyinar el cel de llampecs i fum de l’àrea compresa entre els espadats de la muntanya i la rada del port. Tot just va arribar Gaia 8, que el van tocar en un dels motors i el pilot va perdre el control fins a envestir un dels bombarders mossàrabs tot provocant una palmera de foc i una pluja de fragments de xapa que es va precipitar sobre les façanes bigarrades del Poble Sec. Després d’aquesta baixa, la destresa dels pilots catalans va aconseguir destruir els escortes enemics que encara restaven operatius i l’artilleria mòbil catalana, traslladada als contraforts de la base de la qual partia el camp magnètic, va acabar de liquidar les entranyes dels bombarders. Un dels aparells, però, es va precipitar contra els gratacels en forma cilíndrica que configuraven el perímetre d’edificis que encerclava la ciutat, una renglera de gosadies i d’avantguarda arquitectònica que havia estat irònicament anomenada «la defensa» sense saber que, algun dia, compliria aquesta funció.

—Aquí Gaia 4 —va dir un pilot—. Hem eliminat totes les naus enemigues. Repeteixo: hem eliminat totes les naus enemigues.

Malgrat l’escapçament del gratacel i la fumarada que va provocar el seu esfondrament posterior una corrua de goig es va escampar entre els oficials i les autoritats que havien seguit la batalla aèria des del búnquer. Tothom es felicitava.

—Hem guanyat el primer assalt —va sospirar en Màrius amb el rostre encès d’excitació i de satisfacció.