3

No obstant això, la urgència de l’atac mossàrab va aconsellar posposar la penetració d’en Conrad entre els exèrcits assetjants. L’escorta d’aterratge de la nau del Prínceps es va haver de reforçar perquè els reconeixements de les naus enemigues s’havien intensificat per preparar una onada de bombardejos sobre la ciutat. En Màrius va aterrar a la pista contigua al Temple d’August, a les escalinates del qual l’esperava la Consellera. El Prínceps va descendir de la rampa de la nau escortat per la guàrdia personal, reconeguda per la lloriga negra i el plomall de l’elm groc i vermell. Alguns duien esgrafiat al pit la creu vermella de les Vuit Beatituds, tot assenyalant la seva condició eclesiàstica i la pertinença a l’Orde de l’Ésser. Les tenses relacions d’en Màrius amb l’Orde, a causa de l’adscripció d’alguns sectors a la rebel·lió d’en Nuno Sanç, no havien impedit que, un cop aquest havia desaparegut, procurés restablir les relacions amb el major nombre de famílies numeràries possible. No es podia permetre menystenir un dels ressorts de legitimitat tradicional. Si l’Orde li donava suport, la Confederació encara tenia alguna oportunitat de salvar-se. A aquesta aproximació, hi havia contribuït en Conrad, tot reclutant alguns dels elements del grup que operava a Argel i tibant dels contactes que asseguressin la cooperació d’altres Grans Mestres en el combat a la Península. El monjo guerrer avançava a l’esquerra del Prínceps i integrava un dels quatre soldats que formaven el primer rombe de protecció un cop en Màrius es va retrobar amb la Consellera.

—Tenim les bateries i els tancs d’ions a punt —va informar la Dolça—. Aquest vespre o demà començaran amb la pluja de míssils. Les columnes del sud ja s’han trobat al Llobregat.

—Em meravella com han aconseguit aplegar aquest exèrcit grandiós —va dir el Prínceps—. Aquí no només hi ha ajudat la tecnologia mongola. Ja comencem a estar acostumats que tothom es confabuli per destruir-nos.

—No els importem i, a més, esperen treure rèdit de la nostra caiguda —va declarar la Consellera amb un aire ombrívol—. Però donarem una lliçó al món. Serem grans en el moment que la Confederació és més petita.

—I al nord? —va preguntar el Prínceps.

—Els estats transpirinencs viuen en una semiindependència —va explicar a la Consellera—. La Guiana, el Llemosí i l’Alvèrnia han caigut en l’anarquia. La Gascunya l’han ocupada els mossàrabs i és des d’allà que han contractat mercenaris amb la intenció d’avançar des de Narbona cap a l’Empordà, però els efectius encara són escassos i els anem contenint al Pertús. La Borgonya s’ha convertit directament en un protectorat allmand.

—Han aprofitat la situació —va dir en Màrius amb agror—, posen la grapa allà on la van perdre a les Guerres Alpines.

—Ens venjarem, Màrius. Ara tothom abusa de nosaltres, però alçarem de nou el vol —va dir la Consellera—. Tornarem a recuperar allò que és nostre un cop hàgim resistit l’envestida.